Albert Einstein i les seues aportacions a la llum

ndex

1. Portada2. ndex3 i 4 Biografia5 i 6 Aportacions per a la llum

Biografia

Albert Einstein, (14 mar 1879-Princeton, Estats Units 18 d'abril de 1955) va ser un fsic alemany d'origen jueu, nacionalitzat desprs sus i nord-americ. s considerat com el cientfic ms conegut i popular del segle XX.

En 1905, quan era un jove fsic desconegut, emprat en l'Oficina de Patents de Berna, va publicar la seva teoria de la relativitat especial. En ella va incorporar, en un marc teric simple fonamentat en postulats fsics senzills, conceptes i fenmens estudiats abans per Henri Poincar i per Hendrik Lorentz. Com una conseqncia lgica d'aquesta teoria, va deduir l'equaci de la fsica ms coneguda a nivell popular: l'equivalncia massa-energia. Aquest any va publicar altres treballs que s'asseurien bases per a la fsica estadstica i la mecnica quntica.

El 1915 va presentar la teoria de la relativitat general, en la qual va reformular per complet el concepte de gravedad. Una de les conseqncies va ser el sorgiment de l'estudi cientfic de l'origen i l'evoluci de l'Univers per la branca de la fsica anomenada cosmologia. El 1919, quan les observacions britniques d'un eclipse solar van confirmar les seves prediccions sobre la curvatura de la llum, va ser idolatrat per la prensa. Einstein es va convertir en una icona popular de la cincia mundialment fams, un privilegi a l'abast de molt pocs cientfics.

Per les seves explicacions sobre l'efecte fotoelctric i les seves nombroses contribucions a la fsica terica, el 1921 va obtenir el Premi Nobel de Fsica i no per la Teoria de la Relativitat, doncs el cientfic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar no la va entendre, i van tmer crrer el risc que desprs es demostrs errnea. En aquesta poca era encara considerada una miqueta controvertida.

Davant l'ascens del nazisme, Einstein va abandonar Alemanya cap a desembre de 1932 amb destinaci als Estats Units, on es va dedicar a la docncia a l'Institute for Advanced Study. Es va nacionalitzar nord-americ en 1940. Durant els seus ltims anys va treballar per integrar en una mateixa teoria la fora gravitatria i l'electromagntica.

Einstein havia observat que el detector d'ones electromagntiques era ms sensible si s'illuminava amb llum ultraviolada. Va investigar el fenomen realitzant experiments especfics, amb una placa de metall (zinc) connectada a un electroscopi i illuminada per llum ultraviolada, observant que es carregava positivament. J.J Thomsom pensar que era degut al fet que la llum ultraviolada arrenca electrons del metall i Lenard ho va comprovar poc desprs. A ms Lenard va estudiar el fenomen construint un dispositiu en una ampolla de vidre en qu va fer el buit i en 1899 i 1902 va comprovar que:

1) El nombre d'electrons que arrenca la llum incident (s a dir, el corrent elctric que es produeix) depn de la intensitat de la llum i no depn de la longitud d'ona.

2) L'energia dels electrons arrencats depn de la longitud d'ona de la llum i no depn de la intensitat. Aquest efecte descobert per Hertz i estudiat per Lenard va rebre el nom d'efecte fotoelctric per raons evidents.

Aquest estrany comportament de la llum no podia explicar-se amb el model ondulatori ja que, d'acord amb aquest, els electrons absorbirien energia de les ones, que s proporcional a l'amplitud de les mateixes i mai a la freqncia o, el que s el mateix , al color.

La seua aportaci a la llum

El 1905 Albert Einstein va publicar un treball en el qual oferia una explicaci per a l'efecte fotoelctric , per la qual li va ser concedit anys desprs el premi Nobel. D'acord amb Einstein la llum est composta per petites partcules (de nou la teoria newtoniana ) de diferent energia d'acord amb el color ( o freqncia ) de la radiaci.

L'energia s , exactament h f on h s la constant de Planck , introduda per un altre investigador per explicar la radiaci emesa per un cos quan s'escalfa, i f la freqncia.

Aquests corpuscles de la llum van ser anomenats " fotons " en 1926 per Gilbert Newton Lewis (1875 - 1946) nom que han conservat fins ara.