les abreviacions...2019/02/09 · les abreviatures 4. les sigles 5. els símbols 6. els símbols...

IX

LES ABREVIACIONS

Sumari

1. Introducció

2. Què són les abreviacions

3. Les abreviatures

4. Les sigles

5. Els símbols

6. Els símbols científics

7. Llista de termes físics, químics i matemàtics més usuals simbolitzats

8. Llista d’expressions abreujades i d’abreviacions

9. Bibliografia

1. Introducció1

El desig de donar la màxima informació en el mínim espai i d’evitar repeticions car-regoses ens porta sovint a emprar mots i expressions abreujats. El cas extrem d’aquestsabreujaments, el trobem en les fórmules matemàtiques, en els llenguatges informàticsde programació i en els signes ideogràfics que podem veure al carrer, per exemple.

Aquest desig no és, com es podria suposar, fruit de la nostra època de presses i or-dinadors, sinó un fet habitual en tots els temps. Els medievals, per posar un exempleconcret, a fi d’evitar fórmules repetitives conegudes pel lector/ra en els documents, feienservir l’etcètera (del llatí et caetera).

L’objectiu de simplificació damunt dit ha menat, en general, a abreujar tant comsigui possible, però sovint la grafia d’aquestes formes abreujades ha estat totalment ar-bitrària, feta sense cap reflexió prèvia, fins al punt que, de vegades, abreujar no com-porta cap estalvi respecte al mot o a l’expressió sencers. Així, podem veure abreviatu-res com ara fol. per foli (en comptes de f.), en què l’estalvi de caràcters que fem és nul.

Amb la finalitat de regularitzar la composició d’aquests signes, gairebé imprescin-dibles avui en qualsevol mena de textos, hem elaborat aquestes regles bàsiques per a lagrafia de les abreviacions.

2. Què són les abreviacions2.1. Les abreviacions són mots o sintagmes, nominals o preposicionals, represen-

tats abreujadament.Amb aquest terme designem el conjunt de les abreviatures, les sigles i els símbols,

tal com els definirem en aquest capítol. N’excloem, però, els abreujaments fònics deltipus bus (per autobús) o Laia (per Eulàlia), i les abreviacions que han estat totalmentlexicalitzades, com ara radar o tèlex (v. § 4.10).

2.2. La regla general de les abreviacions és de fer-les tan curtes com sigui possi-ble i de prescindir dels signes auxiliars (punts o barres) tant com es pugui (és a dir,sempre que no puguin induir a error). Preferirem, doncs:

[1] SA (en lloc de s. a., per societat anònima)[2] tel. (en lloc de telèf., per telèfon)

2.3. Les abreviacions es classifiquen en abreviatures (ex. [3]), sigles (ex. [4]) i sím-bols (ex. [5]).

[3] pl. o pça. (per plaça)[4] SPL (per Secretaria de Política Lingüística)[5] He (per heli)

321

1. Per a una visió més detallada del tractament de la grafia de les abreviacions, vegeu Josep M. Mes-tres i Josefina Guillén, Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols, 2a ed. rev. i ampl., Barcelo-na, Enciclopèdia Catalana, 2001, p. 19-47.

2.4. Hi ha termes o expressions que poden ser abreujats de dues maneres dife-rents: en forma d’abreviatura i en forma de sigla (ex. [6]), o bé en forma d’abreviatu-ra i en forma de símbol (ex. [7]).

[6] s. coop. i SCOOP (per societat cooperativa)[7] ptes. i PTA (per pessetes)

En aquests casos, sempre és preferible d’aplicar la més curta, d’acord amb l’epígraf 2.2.

3. Les abreviatures3.1. L’abreviatura és la representació d’un mot o dels mots d’una frase per alguna

o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial.3.2. Segons el nombre de mots que representen, podem considerar dues menes

d’abreviatures: les abreviatures simples, que representen un sol mot, i les abreviaturescompostes, que en representen més d’un.

Les abreviatures simples porten un punt o una barra al final.

[8] cap. (per capítol) [9] f. (per foli)[10] c. o c/ (per carrer)

Les abreviatures compostes porten un punt al final de cada mot escurçat, o bé por-ten una barra entre els seus elements significatius i acostumen a prescindir de repre-sentar les partícules.

[11] p. ex. (per per exemple) [12] a. de la n. e. (per abans de la nostraera)

[13] s/n (per sense número) [14] v/f (per al vostre favor)

3.3. Les abreviatures es poden formar per truncament o suspensió, en què la partfinal del mot és omesa (ex. [15-16]), i per contracció, en què algunes de les lletres in-teriors del mot són omeses (ex. [17-18]).

[15] trad. (per traducció) [16] llic. (per llicenciat o llicenciada)[17] Dr. (per doctor) [18] fra. (per factura)

Les abreviatures formades per truncament o suspensió han de portar el punt desprésde la inicial (ex. [19a]), o bé abans de la primera vocal de cada síl·laba (ex. [19b-21]).

[19a] t. (per telèfon) [19b] tel. (per telèfon)[20] ll. (per llibre) [21] col·l. (per col·lecció)

L’extensió de l’abreviatura està també en relació amb altres abreviatures que s’ha-gin de fer servir en el mateix text. Així, si haguéssim d’escriure els termes telèfon i telecomunicacions abreujats en una mateixa obra, no podríem fer servir t. ni tel., perquèserien confusionàries. Hauríem d’emprar, com a mínim, tel. (per telèfon) i telec. (per telecomunicacions); una altra possibilitat pot ser fer servir telèf. i telec., respectivament.

3.4. Les abreviatures dels mots que s’escriuen amb la inicial amb majúscula i lesdels tractaments de persona porten la inicial en majúscula.

[22] M. H. Sra. (per Molt Honorable Senyora)[23] Mn. (per mossèn)

322 Part segona: Aspectes convencionals IX, § 3

Vegem, a continuació, la llista dels tractaments de persona més habituals, amb lesabreviatures corresponents.

tractaments de persona més usuals

Tractament Abreviatura

doctor Dr.doctora Dra.Dom (no en té)Eminentíssim i Reverendíssim Senyor Emm. i Rvdm. Sr.Eminentíssim Senyor Emm. Sr.Eminentíssima i Reverendíssima Senyora Emma. i Rvdma. Sra.Eminentíssima Senyora Emma. Sra.Espectable Senyor Espect. Sr.Espectable Senyora Espect. Sra.Excel·lència Exc.Excel·lent Senyor Exc. Sr.Excel·lent Senyora Exc. Sra.Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Excm. i Mgfc. Sr.Excel·lentíssim i Reverendíssim Excm. i Rvdm.Excel·lentíssim Senyor Excm. Sr.Excel·lentíssima i Magnífica Senyora Excma. i Mgfca. Sra.Excel·lentíssima Senyora Excma. Sra.Honorable Senyor H. Sr. | Hble. Sr.Honorable Senyora H. Sra. | Hble. Sra.Honrada Senyora Hda. Sra.Honrat Senyor Ht. Sr.Il·lustre Senyor I. Sr. | Il·ltre. Sr.Il·lustre Senyora I. Sra. | Il·ltre. Sra.Il·lustríssim Senyor Il·lm. Sr. | Im. Sr.Il·lustríssima Senyora Il·lma. Sra. | Ima. Sra.Lady (no en té)Lord (no en té)Magnífic Senyor Mgfc. Sr. | Magn. Sr.Magnífica Senyora Mgfca. Sra. | Magn. Sra.Molt Excel·lent Senyor M. Exc. Sr.Molt Excel·lent Senyora M. Exc. Sra.Molt Honorable Senyor M. H. Sr. | M. Hble. Sr.Molt Honorable Senyora M. H. Sra. | M. Hble. Sra.Molt Il·lustre Senyor M. Il·ltre. Sr. | M. I. Sr.Molt Il·lustre Senyora M. Il·ltre. Sra. | M. I. Sra.Monsenyor Mons.mossèn Mn.pare P.prevere Pvre.professor Prof.professora Prof.Respectable Senyor Rble. Sr.Respectable Senyora Rble. Sra.Reverend Rev.

IX, § 3 Les abreviacions 323

Reverend Senyor Rev. Sr.Reverenda Senyora Rev. Sra.Reverendíssim Rvdm.Reverendíssim Pare Rvdm. P.Reverendíssima Rvdma.Reverendíssima Mare Rvdma. M.Sa Altesa Reial S. A. R.Sa Excel·lència S. E.Sa Majestat S. M.Sa Santedat S. S.Sa Senyoria S. S.sant St.santa Sta.Sir (no en té)senyor Sr.senyora Sra.

abreviatures dels tractaments de persona

Abreviatura Tractament desenvolupat

Dr. doctorDra. doctoraEmm. i Rvdm. Sr. Eminentíssim i Reverendíssim SenyorEmm. Sr. Eminentíssim SenyorEmma. i Rvdma. Sra. Eminentíssima i Reverendíssima SenyoraEmma. Sra. Eminentíssima SenyoraEspect. Sr. Espectable SenyorEspect. Sra. Espectable SenyoraExc. Excel·lènciaExc. Sr. Excel·lent SenyorExc. Sra. Excel·lent SenyoraExcm. i Mgfc. Sr. Excel·lentíssim i Magnífic SenyorExcm. i Rvdm. Excel·lentíssim i ReverendíssimExcm. Sr. Excel·lentíssim SenyorExcma. i Mgfca. Sra. Excel·lentíssima i Magnífica SenyoraExcma. Sra. Excel·lentíssima SenyoraH. Sr. Honorable SenyorH. Sra. Honorable SenyoraHble. Sr. Honorable SenyorHble. Sra. Honorable SenyoraHda. Sra. Honrada SenyoraHt. Sr. Honrat SenyorI. Sr. Il·lustre SenyorI. Sra. Il·lustre SenyoraIl·lm. Sr. Il·lustríssim SenyorIl·lma. Sra. Il·lustríssima SenyoraIl·ltre. Sr. Il·lustre SenyorIl·ltre. Sra. Il·lustre SenyoraIm. Sr. Il·lustríssim Senyor


Ima. Sra. Il·lustríssima SenyoraM. Exc. Sr. Molt Excel·lent SenyorM. Exc. Sra. Molt Excel·lent SenyoraM. H. Sr. Molt Honorable SenyorM. H. Sra. Molt Honorable SenyoraM. Hble. Sr. Molt Honorable SenyorM. Hble. Sra. Molt Honorable SenyoraM. I. Sr. Molt Il·lustre SenyorM. I. Sra. Molt Il·lustre SenyoraM. Il·ltre. Sr. Molt Il·lustre SenyorM. Il·ltre. Sra. Molt Il·lustre SenyoraMagn. Sr. Magnífic SenyorMagn. Sra. Magnífica SenyoraMgfc. Sr. Magnífic SenyorMgfca. Sra. Magnífica SenyoraMn. mossènMons. MonsenyorP. pareProf. professor/raPvre. prevereRble. Sr. Respectable SenyorRble. Sra. Respectable SenyoraRev. Reverend/daRev. Sr. Reverend SenyorRev. Sra. Reverenda SenyoraRvdm. ReverendíssimRvdm. P. Reverendíssim PareRvdma. ReverendíssimaRvdma. M. Reverendíssima MareS. A. R. Sa Altesa ReialS. E. Sa Excel·lènciaS. M. Sa MajestatS. S. Sa SantedatS. S. Sa SenyoriaSr. senyorSra. senyoraSt. santSta. santa

Les altres abreviatures es componen en minúscula, llevat que estiguin a comença-ment de paràgraf o vagin darrere d’un punt.2

3.5. Les abreviatures d’expressions estrangeres s’han d’escriure en cursiva, com hofaríem amb les expressions que representen, especialment si es tracta de textos d’unacerta formalitat.

[24] op. cit. (per opere citato) [25] c. (per circa)


2. Vegeu el capítol viii, § 2.

3.6. Només podem posar una marca de plural en les abreviatures formades percontracció (cf. § 3.3), ja que conserven el caràcter o els caràcters finals del mot.

[26] Sres. (per senyores) [27] ptes. (per pessetes)

Les abreviatures formades per truncament o suspensió no porten cap marca per in-dicar que representen mots que estan en plural, ja que se n’ha elidit justament la partfinal.

[28] núm. (per número / números) [29a] p. (per pàgina / pàgines)

En algunes obres es dobla la inicial de certes abreviatures per indicar que el motestà en plural, però és un ús poc coherent des d’un punt de vista tipogràfic.

[29b] ~ pp. (per pàgines)

3.7. En les obres lexicogràfiques s’acostumen a senyalar les abreviatures amb unaltre tipus de lletra (generalment, amb lletra cursiva) en comptes de fer-ho mitjançantun punt (ex. [30]), però no és correcte de prescindir del punt si no es canvia el tipusde lletra (ex. [31a]).

[30] copagorja f ant arm Daga.[31a] * escopidor -a […] Defensa de fusta, rajola, etc, posada a la part baixa d’un portal […].[31b] escopidor -a […] Defensa de fusta, rajola, etc., posada a la part baixa d’un portal […].

En aquestes obres, les abreviatures d’expressions d’altres llengües s’han de com-pondre igualment en cursiva si estan en un context de lletra rodona, i en rodona si elcontext és de lletra cursiva.

3.8. Les abreviatures es llegeixen com si l’expressió no estigués abreujada. Així, es-crivim p. o., però llegim «per ordre».

3.9. El punt o la barra finals de les abreviatures no s’han de tractar, en principi,com a signes de puntuació del text; però sí que s’ha d’evitar el contacte immediat dedos punts seguits.

[32a] * […] i acaba amb l’abreviatura p.. Així podem garantir […][32b] […] i acaba amb l’abreviatura p. Així podem garantir […][33] […] i acaba amb una abreviatura ( p.). Així podem garantir […][34] […] i acaba la frase amb una abreviatura: «p.». Així podem garantir […][35] […] i etc.! Així no garantirem mai […]

[36a] * […] i pot acabar amb l’abreviatura p.… Així podem garantir […][36b] […] i pot acabar amb l’abreviatura p… Així podem garantir […]

A final de paràgraf, és preferible no haver d’acabar amb una abreviatura, especial-ment si es tracta de l’abreviatura etc. (‘etcètera’), que s’hauria de desenvolupar sempre.

[37a] ~ …si no teniu esma de fer-ho, o de dir-ho, etc. (Quan es tracta d’un punt i a part.)[37b] …si no teniu esma de fer-ho, o de dir-ho, etcètera. (Quan es tracta d’un punt i a

part.)


4. Les sigles4.1. La sigla és la lletra o les lletres, generalment inicials, del nom de persones

(nom i cognoms), d’empreses, d’associacions, de publicacions, d’instruments, de docu-ments i d’altres entitats concretes o abstractes que s’usen per comoditat en comptes delnom sencer, especialment en la pràctica comercial i burocràtica. De vegades, conté tam-bé alguna xifra o algun símbol.

4.2. Les sigles s’escriuen en lletra versal, i no s’han de posar punts al final de cadamot escurçat ni s’han de deixar espais entremig.

[38a] IVAP (per Institut Valencià d’Administració Pública)[39a] EUA (per Estats d’Units d’Amèrica)[40a] BERD (per Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament)[41a] CCN (per Club Català de Naturisme)

En general, cal evitar d’escriure en minúscula les sigles, a fi d’impedir que es pu-guin confondre amb noms comuns i per tal de mantenir-ne la unitat gràfica.

[42a] * basic < BASIC (per begginners all-purpose symbolic instruction code)[43a] * cap < CAP (per centre d’assistència primària)

En el cas que una sigla esdevingui un terme nou amb definició pròpia i sigui re-collit així en els diccionaris generals, aleshores s’ha d’escriure totalment en minúsculai deixa de ser considerada una abreviació (p. ex., sonar, sida).

Alguns editors —especialment els dels mitjans de comunicació— componen en cai-xa alta i baixa les sigles formades per més lletres que les pures inicials amb vista a di-ferenciar-les de les formades per les lletres inicials, en les quals cada lletra en caixa altaes pot interpretar com la lletra inicial d’una paraula, o bé perquè consideren que lesmajúscules són massa ostensives.

[44a] ~ Sedec < SEDEC (per Servei d’Ensenyament Català)[45a] ~ Enpetrol < ENPETROL (per Empresa Nacional de Petróleos)

Per les mateixes raons exposades més amunt, si es considera excessiva la grafia ambmajúscules de les sigles, és preferible, aleshores, de compondre-les en lletra versaletatotes.

[38b] ivap [39b] eua[40b] berd [41b] ccn[42b] basic [43b] cap[44b] sedec [45b] enpetrol

4.3. Algunes sigles han estat creades pels responsables de l’entitat que designen —en-tesa en sentit ampli—, o pels seus usuaris, amb alguna minúscula enmig o al final.Aquest ús només és admissible en el món de la biblioteconomia i la documentació perdesignar títols d’obres, atesa la gran quantitat d’obres que podrien tenir idèntica sigla.

[46] DECat (per Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana)[47] LiA (per Llengua i Administració)

Alguns autors i editors componen les sigles de les publicacions en cursiva, pel fet queel títol de les publicacions va en cursiva. Creiem que es tracta d’un ús obsolet i que ésinnecessari mantenir aquest paral·lelisme, perquè ens portaria a haver de compondre encursiva totes les sigles que provinguin d’enunciats en cursiva, cosa que no fa ningú.


[48a] * El DGLC (Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra) és un dic-cionari que sempre ha tingut molt de prestigi.

[48b] El DGLC (Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra) és un dic-cionari que sempre ha tingut molt de prestigi.

Pel que fa a les entitats, es pot fer servir també la sigla totalment en lletra majús-cula.

[49a] CiU (per Convergència i Unió) [49b] CIU

4.4. Tampoc no és recomanable de fer servir, per compondre la sigla, la inicial deles preposicions, les conjuncions o els articles que formen part del nom que es volabreujar. Aquesta regla s’ha de tenir en compte abans de crear la sigla, naturalment.

4.5. El gènere i el nombre de les sigles coincideix generalment amb el gènere i elnombre del primer mot del nom català sense abreujar.

[50] el KGB (per el Komitet Gosudárstvennoe Bezopásnosti, és a dir, el Comitè de Se-guretat de l’Estat)

[51] la CIA (per la Central Intelligence Agency, és a dir, l’Agència Central d’Intel·ligència)[52] el PSUC (per el Partit Socialista Unificat de Catalunya)[53] els CAP (per els centres d’assistència primària)

En alguns casos, fem concordar la sigla amb un nom genèric subjacent en aquellterme concret.

[54] els RAM (per els [programes de] reparació, ampliació i millora)[55] la IBM (per la International Business Machines, és a dir, la [companyia] Interna-

cional de Màquines d’Oficina)

4.6. Cal evitar, tant com sigui possible, de duplicar sigles per indicar que el ter-me abreujat és plural.

[56a] * EEUU (per Estats Units d’Amèrica) [56b] EUA[57a] ~ JJOO (per jocs olímpics) [57b] JO

Respectarem, però, les que ja tenen tradició, i que, pel fet de canviar-les, poden es-devenir irrecognoscibles, i també les establertes per entitats privades per anomenar-seelles mateixes.

[58] PPCC (per Països Catalans) [59] CCOO (per Comissions Obreres)

Així mateix, no hem d’afegir mai cap essa a una sigla, però sí que hi farem con-cordar l’article, si en porta.

[60a] * les TACS [60b] * les TACs(per les tomografies axials computades)

[60c] * les TAC’s [60d] les TAC[61a] * els SNS [61b] * els SNs

(per els sintagmes nominals)[61c] * els SN’s [61d] els SN

4.7. Les sigles s’escriuen en lletra rodona, independentment del fet que represen-tin una expressió catalana o no.

[62] UNESCO (per United Nations Educational Scientific and Cultural Organisation, ésa dir, Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura)


Les sigles d’altres llengües que tenen una versió catalana han de ser emprades enaquesta versió en els textos catalans. En els textos científics, però, és recomanable deno traduir, en general, les sigles de termes científics i tècnics, amb la finalitat de man-tenir al màxim la uniformitat internacional (així, és preferible fer servir DNA —encomptes de ADN— per representar l’àcid desoxiribonucleic).

[63] ONU (per Organització de les Nacions Unides, i no UNO, per United Nations Or-ganisation)

[63 bis] El diàmetre de doble hèlix de la molècula de DNA mesura 50 Å, i a cada voltacompleta hi ha deu parells de bases.

4.8. Si anteposem l’article definit a la sigla, hem de tenir en compte que no hi haun criteri únic que se segueixi en general pel que fa a l’apostrofació de l’article definiti de la preposició de.3

4.9. Les sigles que es poden llegir com si fossin mots són anomenades també acrò-nims (v. § 4.10), però aquesta denominació no és adequada.

[64] CIDOB (per Centre d’Informació i Documentació a Barcelona)[65] IEC (per Institut d’Estudis Catalans)

4.10. Alguns autors estableixen diferències entre sigla i acrònim, però la distincióentre aquests conceptes és poc precisa. Així, hi ha autors que consideren que els acrò-nims són només les sigles que resulten de l’acoblament de síl·labes o fragments delsmots de què provenen (aquest és el criteri de la norma ISO 704 del 15.7.1987).

[66] RUMASA (per Ruiz Mateos, SA)[67] INCACARN (per Institut Català de la Carn)[68] INTELSAT (per international telecommunication satellite)

En general, els mitjans de comunicació només consideren com a acrònims les siglesformades per més lletres que les pures inicials, sempre que es puguin llegir com un mot.

[69a] ~ Accat (per Associació Conèixer Catalunya)[69b] ACCAT[70a] ~ Renfe (per Red Nacional de Ferrocarriles Españoles)[70b] RENFE

D’altres entitats consideren que els acrònims són sigles que han estat totalment le-xicalitzades.

[71] ovni (de la sigla OVNI, ‘objecte volador no identificat’)[72] radar (de la sigla RADAR, ‘radio detection and ranging’)[73] sida (de la sigla SIDA, ‘síndrome d’immunodeficiència adquirida’)

Tanmateix, sembla que el que tenen en comú les diferents definicions de acrònim ésque es tracta d’una sigla que es pot llegir com si fos un mot (com hem apuntat al § 4.9),és a dir, sil·labejant-la (sense haver-la de lletrejar). Aquest concepte inclou també siglescom ara les següents, que no corresponen a cap de les dues classes damunt enunciades.

[74] CARIC (per Comissió Interdepartamental d’Ajuda per a la Reconversió Industrialde Catalunya)

[75] IEC (per Institut d’Estudis Catalans)[76] IVAM (per Institut Valencià d’Art Modern)


3. Per a l’estudi i la discussió de les diferents propostes que hi ha, ens remetem al capítol vii, § 14.2.3.

4.11. Algunes sigles han passat a designar marques o entitats allunyades del seusignificat original, per raons conceptuals o històriques. En aquestes abreviacions és ad-missible l’ús de la caixa alta i baixa.

[77a] EUMO (per Escola Universitària de Mestres d’Osona)[77b] Eumo (empresa editorial de la Universitat de Vic)[78a] SEAT (per Sociedad Española de Automóviles de Turismo)[78b] Seat (representant espanyola de l’empresa alemanya Volkswagen)

4.12. Finalment, hi ha designacions de marques i productes que poden haver es-tat formades per acronímia, però que també poden haver estat creades pel senzill desigde trobar un nom comercial fàcil de recordar i que s’associï sense dificultats amb ladenominació a què fa referència. En realitat, es tracta de noms compostos als quals esdóna un valor de marca que representa, amb menys mots, la denominació oficial del’empresa o institució. Aquestes denominacions, si són formades amb algun mot sen-cer o amb afixos, no fan part de les abreviacions.

[79a] * AEROMEXICO (per Aerovías de México, SA de C. V.; segurament, ha estat for-mada per la forma prefixada aero- i el topònim México)

[79b] Aeroméxico[80a] TERMCAT (per Centre de Terminologia per a la Llengua Catalana)[80b] Termcat[81a] NORCAM (per Comissió per a la Normalització de l’Ús de la Llengua Catalana

en l’Àmbit del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i de l’Acadèmia deCiències Mèdiques de Catalunya i de Balears)

[81b] Norcam[82a] INCAVI (per Institut Català de la Vinya i del Vi)[82b] Incavi

4.13. Els veritables acrònims (és a dir, les abreviacions formades per fragments delsmots que formen la denominació desenvolupada) que representen noms propis es po-den escriure totalment en majúscula (grafia especialment recomanada) o únicament ambla inicial absoluta en majúscula (tan sols en el cas de noms propis).

[83a] PROSEREM (per Programa Selectivo de Revisión de Medicamentos)[83b] Proserem[84a] COVIDES (per Cooperativa Vinícola del Penedès)[84b] Covides

No és acceptable, però, d’escriure amb la inicial en majúscula o totalment en mi-núscula els acrònims relatius a noms comuns.

[85a] ALGOL (per algorithmic language ‘llenguatge algorítmic’)[85b] * Algol[85c] * algol

5. Els símbols

5.1. El símbol és la forma abreujada o qualsevol altre signe que un organisme, ge-neralment oficial i sovint internacional, pren com a representació d’una cosa o d’unaoperació.


5.2. Els símbols no porten punts ni espais entremig. Tampoc no porten marquesde plural.

[86] g (per gram) [87] min (per minut)[88] km (per kilòmetre o quilòmetre)4

5.3. S’escriuen amb lletres i amb la inicial en majúscula els símbols corresponents a:a) Les unitats de mesurament que provenen d’un nom propi.

[89] Hz (per hertz; Heinrich Hertz fou el físic alemany que inventà l’oscil·lador i el resso-nador que porten el seu nom, aconseguí d’obtenir ones elèctriques d’alta freqüència i in-vestigà la natura dels raigs catòdics)

[90] V (per volt; Alessandro Volta fou el físic italià que inventà la pila elèctrica)

El símbol que representa el litre té doble grafia (l, L).5 Per claredat, és preferiblede fer servir la segona.

b) Els set prefixos que representen els múltiples més grans.[91] M (per mega, 10 6) [92] G (per giga, 10 9)[93] T (per tera, 10 12) [94] P (per peta, 10 15)[95] E (per exa, 10 18) [96] Z (per zetta, 10 21)[97] Y (per yotta, 10 24)

c) Els elements químics.[98] Li (per liti) [99] O (per oxigen)

[100] Na (per sodi)

d ) Els noms dels punts cardinals que fan part de la denominació internacional delsvents i dels rumbs.6

[101] N (per nord) [102] NNE (per nord-nord-est)

5.4. Alguns símbols porten xifres o lletres volades, barres entremig i altres signesque cal respectar.

[103] km/h (per quilòmetres [partits] per hora)[104] ºF (per grau Fahrenheit) [105] % (per tant per cent)

5.5. Els nombres ordinals es poden escriure amb l’última lletra del nom al costatde la xifra, o bé amb un punt i l’última lletra del nom volada (opció, aquesta darrera,menys bona que la primera).7

[106a] 3r (per tercer) [106b] ~ 3.r

[107a] 18a (per divuitena) [107b] ~ 18.a

Un cas excepcional de flexió dels símbols és el dels nombres ordinals plurals, quees componen de la mateixa manera, però amb les dues últimes lletres del nom, encomptes de l’última.


4. El TERMCAT recomana de fer servir sempre el terme kilòmetre en textos tècnics i científics.5. L’organisme internacional encarregat de fixar els símbols de les unitats de la física (IUPAP) va pro-

posar de fer servir el símbol L per representar el litre, atès que la ela minúscula es podia confondre fàcil-ment amb un 1.

6. Recordem que aquests símbols no han de portar guions entremig.7. La grafia dels ordinals amb punt i lletra volada només és admissible en la tipografia tradicional, però

sempre que sigui possible preferirem de compondre’ls amb la lletra al costat i sense punt.

[108a] 4ts (per quarts) [108b] ~ 4.ts

[109a] 21es (per vint-i-unenes) [109b] ~ 21.es

5.6. Els símbols es llegeixen com si el terme abreujat estigués escrit amb totes leslletres del nom. Així, escrivim m, però llegim «metre».

5.7. Dins els símbols, hi ha també els codis, definits per Joan Solà de la manerasegüent: «un codi fóra el resultat de reemplaçar totes les lletres o els símbols d’un mis-satge per altres lletres o símbols, de manera que el significat del missatge restés secretfins que no ens el “descodifiquessin”».8 Així mateix, afirma que en certs casos, si mésno, l’ordre i la posició dels signes són rellevants, com ho són en els grups de xifres del’International Standard Book Number (ISBN), en la numeració de les targetes de crè-dit, en els codis de barres, etcètera.

En qualsevol cas, pel que fa a la grafia, s’han de representar —tant si es tracta delletres com si es tracta de signes especials— com a símbols que són, en sentit ampli.

[110] BCN (per Barcelona, en l’àmbit de l’aviació comercial)[111] A (per Àustria, en els distintius d’estat dels vehicles de motor)

6. Els símbols científics6.1. El desenvolupament i l’especialització de les ciències han portat a la redacció

i l’edició de textos cada vegada més complexos, plens de símbols i fórmules que s’hande compondre d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals corres-ponents, especialment la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) ila IUPAP (Unió Internacional de Física Pura i Aplicada).

6.2. Per bé que aquests símbols aprofiten gairebé tots els recursos que facilita latipografia (rodona, cursiva, negreta rodona, negreta cursiva, versaleta rodona i majús-cula en combinació amb els diferents tipus), no ho fan d’una manera aleatòria, sinóque segueixen unes pautes que podem tenir en compte a l’hora de redactar o corregirtextos d’aquesta classe:9

a) Com que la major part dels símbols científics que s’escriuen amb lletres constentan sols d’una o dues lletres, el criteri general de la composició d’aquests símbols és ferservir la lletra cursiva, per distingir-los del tipus de lletra general del text.

[112] a (per constant d’acoblament fi)[113] St (per nombre de Stanton)[114] Fr (per nombre de Froude)[115] T (per temperatura termodinàmica)

b) Tanmateix, n’hi ha tants que cal recórrer a altres tipus de lletra per diferenciar-los. Amb aquesta finalitat, es fan servir també les lletres de l’alfabet grec, amb les ma-teixes combinacions de tipus de lletra.��

[116] a (per acceleració)[117] St (per stokes)


8. Solà, Joan. «Vivim codificats (1)». Avui (13 juny 1992), p. xi del suplement Cultura.9. Per a una exposició més detallada sobre la grafia dels símbols científics, v. Josep M. Mestres (co-

ord.), Criteris i altres materials per a la correcció i l’edició de textos a l’Institut d’Estudis Catalans, 2006, p. 109-127 (v. la bibliografia).

g ,��

[118] m (per molar)[119] Θ (per moment quadrupolar)[120] Θ (per temperatura)[121] π (per nombre pi, constant equivalent a 3,141 592 653 589 79)

c) Així, es componen amb lletra rodona els anomenats «prefixos» del sistema in-ternacional d’unitats,10 els símbols de les unitats mateixes, els símbols dels elementsquímics i els símbols de les partícules.

[122] da (per deca, equival a multiplicar per 10 2 la unitat que acompanya)[123] W (per watt, unitat de potència i flux radiant del sistema internacional)[124] S (per sofre)[125] μ (per muó)

d ) En canvi, s’acostumen a compondre en negreta els moments, els vectors i elstensors.

[126] M (per moment d’una força)[127] B (per densitat de flux magnètic)[128] S (representa un tensor qualsevol)

7. Llista dels termes físics, químics i matemàtics més usuals simbolitzats7.1. Atesa la complexitat tipogràfica de la grafia dels símbols científics que acabem

de veure, és recomanable consultar sempre una obra de referència que sigui fiable; calanar amb compte, perquè de vegades els editors no són prou curosos en aquest aspecte.

Per confegir la llista que segueix ens hem basat en l’obra de la IUPAC Magnituds,unitats i símbols en química física (v. la bibliografia), i consta de les taules següents:

— «Termes físics, químics i matemàtics més usuals simbolitzats», en què cada ter-me és seguit del símbol o símbols corresponents;

— «Símbols físics, químics i matemàtics no alfabetitzables», que aplega els símbolsque no es poden ordenar alfabèticament, seguits del terme corresponent;

— «Símbols físics, químics i matemàtics encapçalats per lletres de l’alfabet llatí», queconté els símbols en què, com a mínim, el primer signe és una lletra de l’alfabet llatí, i

— «Símbols físics, químics i matemàtics encapçalats per lletres gregues», que con-té els símbols en què, com a mínim, el primer signe és una lletra de l’alfabet grec.

El contingut de l’última taula és precedit del repertori de lletres de l’alfabet grec,tant en minúscula com en majúscula, tant en rodona com en cursiva.

7.2. En l’ordenació dels símbols formats per la mateixa seqüència de signes, hemtingut en compte els criteris següents, que s’han aplicat per l’ordre en què els enume-rem:11

1r) La minúscula va abans que la versaleta.2n) La versaleta va abans que la majúscula.3r) La negreta cursiva va abans que la regular cursiva.


10. De fet, es tracta de formes prefixades que s’adjunten al nom de les unitats per designar els múlti-ples i submúltiples corresponents. El sistema internacional d’unitats (o, simplement, sistema internacional—SI—) és un conjunt coherent d’unitats de mesurament que té com a unitats fonamentals el metre (longi-tud), el kilogram (massa), el segon (temps), l’ampere (intensitat de corrent elèctric), el kelvin (temperatura),el mol (quantitat de substància) i la candela (intensitat lluminosa).

11. Per als altres criteris d’ordenació, v. el capítol xiv.

4t) La regular cursiva va abans de la negreta rodona.5è) La negreta rodona va abans que la regular rodona.6è) Les lletres amb un dibuix diferent van abans que les lletres compostes amb la

tipografia habitual del mateix tipus.7è) Les lletres modificades van al final de la lletra normal corresponent.

[129] a acceleracióa difusivitat tèrmicaa anyA potencial del vector magnèticA afinitat de reaccióA absorbànciaA ampere⟨a⟩ valor mitjà de a

termes físics, químics i matemàtics més usuals simbolitzats


absorbància A | Babsorbància neperiana Babsortància αacceleració aacceleració de caiguda lliure gacceleració de la gravetat gacció Jactini (element químic de

nombre atòmic 89) Acactivació ‡activitat a | Aactivitat radioactiva Aactivitat absoluta λadmitància Yadsorbit/ida a | adsafinitat de reacció A | Aaltura halumini (element químic de Al

nombre atòmic 13)americi (element químic de Am

nombre atòmic 95)ampere (llegit «amper»; A

unitat d’intensitat de corrent elèctric del sistema internacional)

amplada bamplària bamplària de nivell Γangle de Bragg θangle de contacte θangle de dispersió θangle de pèrdua δangle de rotació òptica α

angle pla α | β | γ | θ | φangle sòlid ω | Ωàngstrom (unitat de longitud) Åantimoni (element químic Sb

de nombre atòmic 51)any (unitat de temps) aany llum (‘light year ’, unitat a. ll. | l. y.

de longitud)aproximadament igual a ≈arccosinus de x arccos xarcsinus de x arcsin xarctangent de x arctan xàrea A | Sàrea (unitat de superfície) aàrea per molècula σàrea superficial específica aargent (element químic de Ag

nombre atòmic 47)argó (element químic de Ar

nombre atòmic 18)argument de z = a + ib arg z =

arctan (b/a)arrel n-èsima de a

n√a | a1/n

arrel quadrada de a √a | a1/2

arrel quadrada de menys u iarsènic (element químic de As

nombre atòmic 33)asimptòticament igual a �àstat (element químic de At

nombre atòmic 85)atmosfera (unitat de pressió) atmatomització at

atto (forma prefixada del asistema internacional equivalent a multiplicar per 10–18 la unitat a la qual acompanya)

avançament de la reacció ξbar (unitat de pressió) barbari (element químic de Ba

nombre atòmic 56)barn (unitat de superfície) bbase dels logaritmes neperians ebecquerel (unitat d’activitat Bq

[radioactiva] del sistema internacional)

bel (unitat de nivell de Bpotència)

beril·li (element químic de Benombre atòmic 4)

berkeli (element químic de Bknombre atòmic 97)

biot (unitat d’intensitat de Bicorrent elèctric)

bismut (element químic de Binombre atòmic 83)

bit (unitat d’informació) bitbohr (unitat de longitud) bbohri (element químic de Bh

nombre atòmic 107)bor (element químic de B

nombre atòmic 5)brom (element químic de Br

nombre atòmic 35)byte (llegit «bait»; unitat b | B

d’informació)cadmi (element químic de Cd

nombre atòmic 48)calci (element químic de Ca

nombre atòmic 20)californi (element químic Cf

de nombre atòmic 98)calor q | Qcaloria (unitat d’energia) calcandela (unitat d’intensitat cd

lluminosa del sistema internacional)

capacitat Ccapacitat calorífica Ccarboni (element químic C

de nombre atòmic 6)càrrega del protó ecàrrega elèctrica Q

càrrega elemental ecavall de vapor (unitat de hp

potència)centi (forma prefixada del c

sistema internacional equivalent a multiplicar per 10–2 la unitat a la qual acompanya)

centilitre (unitat de volum) cL | clcentímetre (unitat de lon- cm

gitud)ceri (element químic de Ce

nombre atòmic 58)cesi (element químic de Cs

nombre atòmic 55)clàusius (unitat d’entropia) Clclor (element químic de Cl

nombre atòmic 17)cobalt (element químic de Co

nombre atòmic 27)coeficient d’absorció a | K | αcoeficient d’absorció acústica αcoeficient d’absorció molar εcoeficient d’absorció molar ε

decimalcoeficient d’absorció molar κ

neperiàcoeficient d’activitat f | γcoeficient de difusió Dcoeficient de dilatació αcoeficient de dilatació cúbica γcoeficient de fugacitat φcoeficient de Hall AH | Rcoeficient de Joule-Thomson μcoeficient de Lorenz Lcoeficient de Peltier Πcoeficient de pressió βcoeficient de pressió relativa αp

coeficient de sedimentació scoeficient de Thomson μ | τcoeficient de transferència αcoeficient de transferència h | k | K | α

de calorcoeficient de transferència kd

de massacoeficient de transferència α

electroquímicacoeficient de transmissió κcoeficient de transmissió τ

acústicacoeficient de Van der Waals a | b



coeficient estequiomètric νcoeficient osmòtic φcomplexa conjugada *compressibilitat κconcentració de B [B]concentració en massa γ | ρconcentració en nombre Cconcentració en quantitat cconcentració en quantitat c

de substànciaconcentració superficial Γconductància elèctrica Gconductància tèrmica Gconductivitat γ | κ | σconductivitat iònica molar λ | Λconductivitat tèrmica k | λconjunció de p i q p � qconjunt gran canònic Ξconstant d’acoblament DAB

dipolar directeconstant d’acoblament DAB

directeconstant d’acoblament JAB

espín-espínconstant d’acoblament JAB

espín-espín indirecteconstant d’acoblament K

espín-espín reduïtconstant d’acoblament A

espín-òrbitaconstant d’acoblament a | A

hiperfíconstant d’anharmonicitat g | x

vibracionalconstant d’Avogadro L | NA

constant d’equilibri Kconstant d’estructura fina αconstant de blindatge σconstant de blindatge RMN σconstant de Boltzmann kconstant de cel·la de K

conductivitatconstant de desintegració λconstant de distorsió d | D

centrífugaconstant de Faraday Fconstant de força vibracional f | F | krst | φrst

constant de la llei de Henry kH

constant de Madelung M | αconstant de massa atòmica mu

constant de Planck ( = h/π) h |

constant de Rydberg Rconstant de Stefan- σ

Boltzmannconstant de Van der Waals λconstant de Van der Waals B | β

retardadaconstant de Van der A

Waals-Hamakerconstant de velocitat kconstant de velocitat de λ

desintegracióconstant de velocitat de kd

difusióconstant dels gasos Rconstant gravitacional Gconstant rotacional A | B | Cconstant zeta de Coriolis ζconstants de distorsió δ | Δ

centrífugaconté x A � xcontingut en B A ⊂ Bcoordenada cartesiana x | y | z

espacialcoordenada cilíndrica z | θ | ρcoordenada de vibració de S

simetriacoordenada de vibració r | R | θ

internacoordenada de vibració q

normalcoordenada fraccionària x | y | zcoordenada generalitzada qcoordenada polar esfèrica r | θ | φcorrent elèctric i | Icorrespon a =̂cosinus de x cos xcosinus hiperbòlic de x cosh xcotangent de x cot xcotangent hiperbòlica de x coth xcoulomb (llegit «culom»; C

unitat de càrrega elèctrica del sistema internacional)

coure (element químic de Cunombre atòmic 29)

criptó (element químic de Krnombre atòmic 36)

��cristal·lí/l·lina crcrom (element químic de Cr

nombre atòmic 24)

��cristallí/l lina cral·ll lí/l·ll li

curi (element químic de Cmnombre atòmic 96)

curie (llegit «curí»; unitat de Ciradioactivitat)

dalton (llegit «dàlton»; unitat Dade massa)

darmstadti (llegit «darmstati»; Dselement químic de nombre atòmic 110)

debye (llegit «debai»; unitat Dde moment dipolar elèctric)

deca (forma prefixada del dasistema internacional equivalent a multiplicar per 10 la unitat a la qual acompanya)

decalitre (unitat de volum) daL | daldeci (forma prefixada del d


decilitre (unitat de volum) dL | dldecímetre (unitat de longitud) dmdefecte inercial Δdeformació cúbica θdeformació de cisallament γdeformació lineal e | εdeformació volúmica θdegeneració d | gdelta de Kronecker δdensitat d’energia ρdensitat d’energia radiant wdensitat d’estats NE | ρdensitat de càrrega q | ρ | σdensitat de càrrega superficial σdensitat de col·lisions Zdensitat de corrent jdensitat de corrent de S

probabilitatdensitat de corrent elèctric j | Jdensitat de flux magnètic Bdensitat de modes de vibració g | Nω

densitat de probabilitat Pdensitat en massa γ | ρdensitat en nombre ndensitat en nombre de p

donadorsdensitat espectral de modes g | Nω

de vibraciódensitat màssica γ | ρ

densitat relativa ddensitat superficial ρA

derivada inexacta de f d fderivada n-èsima de f dnf /dxn | f "…

derivada parcial de f ∂f /∂xderivada parcial de x respecte ∂x /∂t

al tempsderivada primera de f df /dx | Dx f |

∂x fderivada primera de x x·

respecte al tempsdesplaçament dpldesplaçament elèctric Ddesplaçament químic δ | τdeuteró ddia (unitat de temps) ddiàmetre ddiàmetre de col·lisió ddiferència de A i B A \ Bdiferència de potencial E | U

elèctricdiferencial total de f dfdiferent de ≠difusivitat tèrmica adilució dildilució infinita ∞dina (unitat de força) dyndisjunció de p o q o d’ambdós p � qdisprosi (element químic de Dy

nombre atòmic 66)distància ddistància interatòmica rdivergència d’un camp ∇·A | div A

vectorial Adubni (element químic de Db

nombre atòmic 105)einsteini (llegit «ainstaini»; Es

element químic de nombre atòmic 99)

electró eelectronegativitat χelectró-volt (unitat d’energia) eVelevat a n a n

elongació relativa e | εemitància εenergia Eenergia cinètica K | Tenergia de desintegració Qenergia de dissociació Denergia de Gibbs Genergia de Hartree Eh


energia de Helmholtz Aenergia de l’orbital εenergia interna Uenergia potencial V | Φenergia radiant Q | Wentalpia Hentropia Serbi (element químic de Er

nombre atòmic 68)erg (unitat d’energia) ergescala δ δescandi (element químic de Sc

nombre atòmic 21)esforç p / Pespaiat reticular destàndard º | º–estany (element químic de Sn

nombre atòmic 50)estat de transició ‡

estereoradian (unitat d’angle srsòlid del sistema internacional)

estronci (element químic de Srnombre atòmic 38)

étendue (‘rendiment’, llegit e | E«etandí»; de moment, no té denominació reconeguda en català)

europi (element químic de Eunombre atòmic 63)

exa (forma prefixada del Esistema internacional equivalent a multiplicar per 1018 la unitat a la qualacompanya)

excés de massa Δexcitació *excitància radiant Mexponencial de x ex | exp xextens�� ξextensió de la reacció�� ξfactor d’absorció αfactor d’estructura Ffactor de compressibilitat Zfactor de compressió Zfactor de Debye-Waller B | Dfactor de dispersió atòmica ffactor de dissipació acústica δfactor de freqüència Afactor de freqüència de z

col·lisions

factor de fricció f | μfactor de qualitat Qfactor de reflexió ρfactor de transmissió T | τfactor g gfactor preexponencial Afactorial de n n!farad (unitat de capacitat F

elèctrica del sistema internacional)

fase condensada cdfase fluida flfemto (forma prefixada del f


fermi (unitat de longitud) f | fmfermi (element químic de Fm

nombre atòmic 100)ferro (element químic de Fe

nombre atòmic 26)finor ffluència F | Hfluïdesa φfluor (element químic de F

nombre atòmic 9)flux Jflux d’energia del so Pflux de probabilitat Sflux elèctric Ψflux magnètic Φforça Fforça electromotriu Eforça iònica Iforça termoelèctrica Eforma monomèrica monforma polimèrica polfòsfor (element químic de P

nombre atòmic 15)fotó γfracció en massa wfracció en nombre xfracció en quantitat xfracció en volum φfracció molar xfracció molar de gasos yfranci (element químic de Fr

nombre atòmic 87)franklin (unitat de càrrega Fr

elèctrica)



freqüència f | νfreqüència angular ωfreqüència circular ωfreqüència de col·lisions zfugacitat ffunció d’ona φ | ψ | Ψfunció d’ona d’espín α | βfunció de Bloch ufunció de distribució d’un f (cx)

component de la velocitatfunció de distribució de la F (c)

velocitatfunció de Hamilton Hfunció de Heaviside εfunció de Lagrange Lfunció de Massieu Jfunció de partició q | Q | z | Z | Ωfunció de Planck Yfunció de treball Φfunció delta de Dirac δfunció esglaonada unitària εfunció gamma Γfunció gran de partició Ξfunció harmònica esfèrica Yfusió fusgadolini (element químic Gd

de nombre atòmic 64)gal (unitat d’acceleració) Galgalileu (unitat d’acceleració) Galgal·li (element químic de Ga

nombre atòmic 31)galó (unitat de volum) galgamma (unitat de massa) γgas ggauss (unitat de densitat G

de flux magnètic)germani (element químic Ge

de nombre atòmic 32)giga (forma prefixada del G

sistema internacional equivalent a multiplicar per 109 la unitat a la qual acompanya)

gigabyte (unitat d’informació) GB | Gbgigaoctet (unitat GB | Gb

d’informació)gra (unitat de massa) grgradient d’un camp escalar V ∇V | grad Vgradient de camp elèctric qgram (unitat de massa) ggrau (unitat d’angle pla) grad

grau (unitat d’arc) ºgrau Celsius (unitat de ºC

temperatura Celsius del sistema internacional) α

grau de reacció��grau Fahrenheit (unitat de ºF

temperatura)grau Rankine (unitat de ºR

temperatura)gray (unitat de dosi [de Gy

radiació] absorbida del sistema internacional)

gruix d | δgruix d’una capa t | τgruix d’una pel·lícula h | tgruix invers de la doble capa κgruixària d | δhafni (llegit «hafni», amb hac Hf

aspirada; element químic de nombre atòmic 72)

harmònics esfèrics Yhassi (llegit «hassi», amb hac Hs


hectàrea (unitat de superfície) hahecto (forma prefixada del h


hectogram (unitat de massa) hghectolitre (unitat de volum) hL | hlhectòmetre (unitat de hm

longitud)heli (element químic de He

nombre atòmic 2)helió hhenry (llegit «henri», amb H

hac aspirada; unitat d’inductància del sistema internacional)

hertz (llegit «erts»; unitat de Hzfreqüència del sistema internacional)

hidrogen (element químic Hde nombre atòmic 1)

holmi (llegit «holmi», amb Hohac aspirada; element químic de nombre atòmic 67)

hora (unitat de temps) h

iarda (unitat de longitud) ydideal ididèntic a ≡igual a =igual, per definició, a =def

imantació Mimmersió immimpedància Zincrement finit Δincrement infinitesimal δíndex d’absorció kíndex de Miller h | k | líndex de refracció nindi (element químic de In

nombre atòmic 49)inducció magnètica Binductància Linductància mútua Mintegral coulombiana J | αintegral de bescanvi Kintegral de f (x) Sdxf (x) |

S f (x)dxintegral de ressonància βintegral de superposició Sintensitat d’absorció A | S | Γintensitat de camp elèctric Eintensitat de camp magnètic Hintensitat lluminosa Iintensitat radiant Iintersecció de A i B A ∩ Binterval de temps característic T | τiode (element químic de I

nombre atòmic 53)iridi (element químic de Ir

nombre atòmic 77)irradiància Eiterbi (element químic de Yb

nombre atòmic 70)itri (element químic de Y

nombre atòmic 39)joule (llegit «jul»; unitat J

d’energia, treball i calor del sistema internacional)

kelvin (unitat de temperatura Ktermodinàmica del sistema internacional)

kilo (forma prefixada del ksistema internacional equivalent a multiplicar per 103 la unitat a la qual acompanya)

kilobyte (unitat d’informació) kb | kBkilogram (unitat de massa kg

del sistema internacional)kilogram-força (unitat de kgf

força)kilohertz (unitat de kHz

freqüència)kilojoule (unitat d’energia, kJ

treball i calor)kilolitre (unitat de volum) kL | klkilòmetre (unitat de longitud) kmkilooctet (unitat d’informació) kB | kbkilovolt (unitat de potencial kV

elèctric i força electromotriu)

kilovoltampere (unitat de kVApotència)

kilowatt (unitat de potència kWi flux radiant)

kilowatt hora (unitat de kW�htreball i energia)

lambda (unitat de volum) λlangmuir (unitat del producte L

pressió-volum)lantani (element químic de La

nombre atòmic 57)la�renci (element químic �� Lr

� �nombre atòmic 103)límit de f (x) quan x tendeix lim f (x)

a a x → a

líquid lliti (element químic de Li

nombre atòmic 3)litre (unitat de volum) L | llliura (unitat de massa) lblliura per polzada quadrada psi

(unitat de pressió)logaritme decimal de x lg x | log10 xlogaritme en base 2 de x lb x | log2 xlogaritme en base a de x loga xlogaritme neperià de x ln x | loge xlongitud l | Llongitud d’arc slongitud d’ona λlongitud de la cel·la unitat a | b | clumen (unitat de flux lluminós lm

del sistema internacional)luteci (element químic de Lu

nombre atòmic 71)lux (unitat d’il·luminància lx

del sistema internacional)


kW h

magnesi (element químic de Mgnombre atòmic 12)

magnetitzabilitat ξmagnetó de Bohr μB

magnetó nuclear μN

magnitud d’activació ‡

magnitud d’excés Emanganès (element químic Mn

de nombre atòmic 25)massa mmassa atòmica relativa o pes Ar

atòmicmassa de l’electró en repòs me

massa del neutró en repòs mn

massa del protó en repòs mp

massa molar Mmassa molecular relativa Mr

massa reduïda μmatriu de densitat Pmàxim enter de ≤ x ent x | int xmaxwell (unitat de flux Mx

magnètic)mega (forma prefixada del M


megabyte (unitat d’informació) MB | Mbmegahertz (unitat de MHz

freqüència)megaoctet (unitat MB | Mb

d’informació)meitneri (element químic Mt

de nombre atòmic 109)mendelevi (element químic Md

de nombre atòmic 101)menys �menys o més �mercuri (element químic Hg

de nombre atòmic 80)més �més gran o igual que � | ≥més gran que �més o menys �més petit o igual que � | ≤més petit que mescla mixmetre (unitat de longitud m

del sistema internacional)micra (unitat de longitud) μ

micro (forma prefixada del μsistema internacional equivalent a multiplicar per 106 la unitat a la qualacompanya)

micròmetre (unitat de μlongitud)

milla (unitat de longitud) mimil·li (forma prefixada del m


mil·ligram (unitat de massa) mgmil·lilitre (unitat de volum) mL | mlmil·límetre (unitat de mm

longitud)mil·límetre de mercuri mmHg

(unitat de pressió)minut (unitat d’arc) ′minut (unitat de temps) minmobilitat μmobilitat elèctrica u | μmòdul cúbic Kmòdul d’elasticitat Emòdul de cisallament Gmòdul de compressió Kmol (unitat de quantitat mol

de substància del sistema internacional)

molalitat b | mmolar (unitat de concentració) mmolibdè (element químic de Mo

nombre atòmic 42)molt més gran que � | ��molt més petit que � | ��moment pmoment angular j | J | L | N | πmoment angular d’espín s | Smoment angular d’espín I

nuclearmoment angular d’un orbital l

electrònicmoment angular d’un orbital R

nuclearmoment angular total Fmoment d’inèrcia I | Jmoment d’una força M | Tmoment dipolar de transició M | Rmoment dipolar elèctric p | μmoment dipolar magnètic m | μ


moment magnètic de l’electró μe

moment magnètic del protó μp

moment quadrupolar Q | Θmuó μnano (forma prefixada del n


neó (element químic de Nenombre atòmic 10)

neodimi (element químic de Ndnombre atòmic 60)

neper Npneptuni (element químic de Np

nombre atòmic 93)neutrí νe

neutró nnewton (llegit «niuton»; N

unitat de força del sistema internacional)

niobi (element químic de Nbnombre atòmic 41)

níquel (element químic de Ninombre atòmic 28)

nitrogen (element químic de Nnombre atòmic 7)

no pertany a A x ∉ Anobeli (element químic de No

nombre atòmic 102)nombre atòmic Znombre d’Alfvén Alnombre d’augments (d’una ×

lent o un conjunt de lents)nombre d’entitats Nnombre d’estats N | Wnombre d’Euler Eunombre d’ona σnombre d’ona angular qnombre d’ona de vibració ω

harmònicanombre d’ona en el buit ν∼

nombre de càrrega znombre de càrrega d’una n

reacció electroquímicanombre de càrrega de la ν

reacció d’una cel·laelectroquímica

nombre de col·lisions Znombre de Cowling Conombre de Fourier Fo

nombre de Froude Frnombre de Grashof Grnombre de Hartmann Hanombre de Knudsen Knnombre de Lewis Lenombre de Mach Manombre de neutrons Nnombre de nucleons Anombre de Nusselt Nunombre de Péclet Penombre de Prandtl Prnombre de protons Znombre de Rayleigh Ranombre de Reynolds Renombre de Reynolds Rm

magnèticnombre de Schmidt Scnombre de Sherwood Shnombre de simetria s | σnombre de Stanton Stnombre de Strouhal Srnombre de Weber Wenombre màssic Anombre quàntic del Σ | σ

component d’espínnombre quàntic del

component de moment k | K | m | M | angular Ω | λ | Λ

nombre quàntic principal nnombre quàntic vibracional l | voctet (unitat d’informació) b | Boersted (llegit «érstet»; unitat Oe

d’intensitat de camp magnètic)

ohm (llegit «om»; unitat de Ωresistència elèctrica del sistema internacional)

operador coulombià Joperador de bescanvi Koperador de Fock Foperador de rotació n-ari Cn

operador de simetria Ed’identitat

operador de simetria id’inversió

operador de simetria E*d’inversió fixa a l’espai

operador de simetria de Ppermutació

operador de simetria Sn

rotació-reflexió



operador laplacià ∇2 | Δ = i∂2/∂x 2

+ j∂2/∂y 2 + k∂2/∂2z

operador nabla ∇ = i∂/∂x + j∂/∂y + k∂/∂z

or (element químic de Aunombre atòmic 79)

orbital atòmic χorbital molecular φordre d’enllaç pordre de reacció m | nordre de reflexió [de Bragg] nosmi (element químic de Os

nombre atòmic 76)oxigen (element químic de O

nombre atòmic 8)pal·ladi (element químic de Pd

nombre atòmic 46)paràmetre d’asimetria κparàmetre d’energia xparàmetre d’impacte bparàmetre d’ordre de curt σ

abastparàmetre d’ordre de llarg s

abastparàmetre de Grüneisen γ | Γparàmetre de temperatura β

inversaparell de forces M | Tparsec (unitat de longitud) pcpart imaginària de z = a + ib Im z = bpart per bilió (en anglès ppt

americà, s’anomena part per trillion)

part per cent ppcpart per cent milions ppcmpart per mil pptpart per mil bilions (en ppq

anglès americà, s’anomenapart per quadrillion)

part per mil milions (en ppbanglès americà, s’anomenapart per billion)

part per milió ppmpart real de z = a + ib Re z = apartícula alfa αpartícula beta βpascal (unitat de pressió i Pa

esforç del sistema internacional)

per cent %

per mil ‰període Tperíode de semidesintegració t1—2

| T1—2període de semireacció t1—2permeabilitat μpermeabilitat del buit μ0

permitivitat εpermitivitat del buit ε0

pertany a A x ∈ Apes G | P | Wpes estadístic W | β | ωpeta (forma prefixada del P

sistema internacionalequivalent a multiplicar per 1015 la unitat a la qual acompanya)

peu (unitat de longitud) ftpH (llegit «peac») pHpió πpla de reflexió σplata (element químic de Ag

nombre atòmic 47)platí (element químic de Pt

nombre atòmic 78)plom (element químic de Pb

nombre atòmic 82)plutoni (element químic de Pu

nombre atòmic 94)poder de resolució Rpoder rotatori òptic específic [α]poise (llegit «póis»; unitat P

de viscositat)polaritzabilitat elèctrica α

d’una molèculapolarització dielèctrica Ppoloni (element químic de Po

nombre atòmic 84)polzada (unitat de longitud) inpotassi (element químic de K

nombre atòmic 19)potència Ppotència radiant Φpotencial d’hidrogen pHpotencial del vector magnètic Apotencial elèctric V | φpotencial elèctric de superfície χpotencial elèctric extern ψpotencial elèctric intern φpotencial electrocinètic ζpotencial electroquímic μ∼

potencial químic μ

potencial zeta ζpraseodimi (element químic Pr

de nombre atòmic 59)pressió p | Ppressió osmòtica Πpressió superficial πprimera constant de radiació cprimera hiperpolaritzabilitat βprobabilitat de transició Pprobabilitat de transició A | B

d’Einsteinproducte Πproducte escalar de a per b a · bproducte vectorial de a per b a × b | a � bprometi (element químic de Pm

nombre atòmic 61)proporcional a � | �protoactini (element químic Pa

de nombre atòmic 91)protó ppulsació ωpulsància ωquantitat nquantitat d’electricitat Qquantitat de moviment pquantitat de substància nquantitat química nquintar (unitat de massa) qquocient de reacció Qrad (unitat de dosi de rad

radiació)radi rradi (element químic de Ra

nombre atòmic 88)radi de Bohr a 0

radi invers de l’atmosfera κiònica

radian (unitat d’angle pla raddel sistema internacional)

radiància Lradó (element químic de Rn

nombre atòmic 86)raó de mobilitat braó entre la circumferència π

i el diàmetre d’un cercleraó giromagnètica γraó giromagnètica del protó γp

raó magnetogírica γraó magnetogírica del protó γp

rapidesa c | u | v | wreacció r

reacció de combustió creacció de formació freactància Xrecobriment superficial θrecorregut srecorregut lliure mitjà λreflectància ρrefracció molar Rrelació de capacitats γ | κ

calorífiquesrem (unitat de dosi rem

equivalent)rendiment quàntic φ | Φreni (element químic de Re

nombre atòmic 75)resistència elèctrica Rresistència tèrmica Rresistivitat ρrevolució (unitat d’angle pla) rrevolució per minut (unitat rpm

de velocitat angular)rodi (element químic de Rh

nombre atòmic 45)roentgen o röntgen (llegit R

«rentguen»; unitat d’exposició)

roentgeni o röntgeni (llegit Rg«rentgueni»; element químic de nombre atòmic 111)

rotacional d’un camp ∇ × A | curl A | vectorial A rot A

rubidi (element químic de Rbnombre atòmic 37)

ruteni (element químic de Runombre atòmic 44)

rutherfordi (llegit «ruderfordi»; Rfelement químic de nombre atòmic 104)

rydberg (llegit «rídberg»; Ryunitat d’energia)

samari (element químic de Smnombre atòmic 62)

seaborgi (llegit «seborgui»; Sgelement químic de nombre atòmic 106)

secció eficaç σsecció eficaç d’absorció σsecció eficaç d’absorció G

integradasecció eficaç diferencial I


segon (unitat d’arc) ′′segon (unitat de temps del s

sistema internacional)segon coeficient del virial Bsegona constant de radiació csegona hiperpolaritzabilitat γseleni (element químic de Se

nombre atòmic 34)siemens (llegit «símens»; S

unitat de conductància elèctrica del sistema internacional)

sievert (llegit «sívert»; unitat Svde dosi equivalent del sistema internacional)

signe de a sgn asilici (element químic de Si

nombre atòmic 14)símbol de Levi-Civita εsinus de x sin xsinus hiperbòlic de x sinh xsobrepotencial ηsobretensió ηsodi (element químic de Na

nombre atòmic 11)sofre (element químic de S

nombre atòmic 16)sòlid ssòlid amorf amsolubilitat ssolució sln | solsolució aquosa aqstokes (unitat de viscositat St

cinemàtica)sublimació subsubstància pura *substància vítria vitsumatori Σsusceptància Bsusceptibilitat elèctrica χe

susceptibilitat magnètica κ | χsusceptibilitat magnètica χm

molarsvedberg (llegit «esvétberg»; Sv

unitat de temps)tal·li (element químic de

nombre atòmic 81) Tltangent de x tan xtangent hiperbòlica de x tanh xtàntal (element químic de Ta

nombre atòmic 73)

tecneci (element químic de Tcnombre atòmic 43)

tel·luri (element químic de Tenombre atòmic 52)

temperatura θ | Θtemperatura Celsius ttemperatura termodinàmica Ttemps ttemps característic τtemps de relaxació T | τtendeix a →tensió d’una pel·lícula Σf

tensió de cisallament τtensió normal σtensió superficial γ | σtensor d’energia d’interacció χ

quadrupolartera (forma prefixada del T


terbi (element químic de Tbnombre atòmic 65)

tercer coeficient del virial Cterme electrònic Tterme rotacional Fterme total Tterme vibracional Gtesla (unitat d’inducció T

magnètica i densitat de flux magnètic del sistema internacional)

titani (element químic de Tinombre atòmic 22)

tona (unitat de massa) ttori (element químic de Th

nombre atòmic 90)torr (unitat de pressió) Torrtransició trstransmitància T | τtreball w | Wtritó ttuli (element químic de Tm

nombre atòmic 69)tungstè (element químic de W

nombre atòmic 74)unça (unitat de massa) ozunió de A i B A ∪ Bunitat amagat amagat


unitat astronòmica (unitat AU | UAde longitud)

unitat d’entropia e. u. | u. e.(‘entropy unit’)

unitat de massa atòmica uunificada

unitat tèrmica britànica Btu(unitat d’energia)

unitat X Xununbi (element químic de Uub

nombre atòmic 112)ununhexi (element químic de Uuh

nombre atòmic 116)ununocti (element químic de Uuo

nombre atòmic 118; encara se’n discuteix l’existència)

ununquadi (element químic Uuqde nombre atòmic 114)

urani (element químic de Unombre atòmic 92)

valor absolut de a��valor mitjà de a Ç | ⟨a⟩vanadi (element químic de V

nombre atòmic 23)vaporització vapvector a a | (a→) �vector d’ona k | qvector de Burgers bvector de desplaçament u

d’un ióvector de posició r | Rvector de Poynting Svector de reticle Rvector del reticle recíproc a* | b* | c* | Gvector fonamental de a | b | c

translació del reticlevector unitari e | i | j | kvelocitat c | u | v | wvelocitat angular ωvelocitat de canvi de r

concentracióvelocitat de flux qvelocitat de flux de calor Φvelocitat de la llum en el buit c0

velocitat de reacció vvida mitjana τviscositat η | μviscositat cinemàtica νvolt (unitat de potencial V

elèctric i força electromotriu del sistemainternacional)

volum v | Vvolum a l’espai de fases Ωvolum específic vwatt (llegit «vat»; unitat W

de potència i flux radiant del sistema internacional)

weber (llegit «uéber» o Wb«véber»; unitat de flux magnètic del sistema internacional)

xenó (element químic de Xenombre atòmic 54)

yocto (forma prefixada del ysistema internacional equivalent a multiplicar per 10–24 la unitat a la qual acompanya)

yotta (forma prefixada del Ysistema internacional equivalent a multiplicar per 1024 la unitat a la qual acompanya)

zepto (forma prefixada del zsistema internacional equivalent a multiplicar per 10–21 la unitat a la qual acompanya)

zetta (forma prefixada del Zsistema internacional equivalent a multiplicar per 1021 la unitat a la qual acompanya)

zinc (element químic de Znnombre atòmic 30)

zirconi (element químic de Zrnombre atòmic 40)


símbols físics, químics i matemàtics no alfabetitzables

símbols físics, químics i matemàtics encapçalats per lletres de l’alfabet llatí


= igual a=def igual, per definició, a≠ diferent de≡ idèntic a=̂ correspon a� asimptòticament igual a≈ aproximadament igual a∼ proporcional a∝ proporcional a∞ dilució infinita→ tendeix a> més gran que� molt més gran que�� molt més gran que� més gran o igual que≥ més gran o igual que més petit que� molt més petit que�� molt més petit que� més petit o igual que≤ més petit o igual que− menys

menys o més� més o menys� més× nombre d’augments (d’una lent o

un conjunt de lents)√a arrel quadrada de an√a arrel n-èsima de aS f (x)dx integral de f (x)Sdxf (x) integral de f (x)

∇ operador nabla∇2 operador laplacià∇V gradient d’un camp escalar V∇·A divergència d’un camp vectorial A∇ × A rotacional d’un camp vectorial Aa · b producte escalar de a per ba × b producte vectorial de a per ba ∧ b producte vectorial de a per bA ⊂ B A està contingut en BA ∪ B unió de A i BA ∩ B intersecció de A i BA � x el conjunt A conté xA \ B diferència de A i Bp � q conjunció de p i qp � q disjunció de p o q o d’ambdósx ∈ A x pertany a Ax ∉ A x no pertany a A* complexa conjugada�� * �� [B] concentració de B[α] poder rotatori òptic específic′ minut (unitat d’arc)″ segon (unitat d’arc)‡ [magnitud d’]activació o estat de

transicióº grau (unitat d’arc)º estàndardº estàndard% per cent‰ per mil

a acceleracióa vector aa vector fonamental de translació del

reticlea activitata àrea superficial específicaa coeficient d’absorcióa coeficient de Van der Waalsa constant d’acoblament hiperfía difusivitat tèrmicaa longitud de la cel·la unitata adsorbit -idaa any (unitat de temps)

a àrea (unitat de superfície)a atto (forma prefixada del sistema

internacional equivalent a multiplicar per 10–18 la unitat a la qual acompanya)

A potencial del vector magnèticA afinitat de reaccióA absorbànciaA activitat [radioactiva]A afinitat de reaccióA àreaA constant d’acoblament �� A constant d’acoblament !�� "�

�

p ycomplexa conjugada��

��

�� !�� "��

A constant de Van der Waals-Hamaker

A constant rotacionalA energia de HelmholtzA factor preexponencial o factor de

freqüènciaA intensitat d’absorcióA nombre de nucleons o nombre

màssicA probabilitat de transició d’EinsteinA ampere (llegit «amper»; unitat

d’intensitat de corrent elèctric del sistema internacional)

Å àngstrom (unitat de longitud)Ç valor mitjà de a(a→) ��vector a⟨a⟩ valor mitjà de a| a | valor absolut de aa* vector del reticle recíproca0 radi de Bohra1/2 arrel quadrada de aa1/n arrel n-èsima de aAH coeficient de Hallan a elevat a nAr massa atòmica relativa o pes atòmica. ll. any llum (unitat de longitud)Ac actini (element químic de nombre

atòmic 89)ads adsorbit -idaAg plata o argent (element químic de

nombre atòmic 47)Al nombre d’AlfvénAl alumini (element químic de

nombre atòmic 13)am sòlid amorfAm americi (element químic de

nombre atòmic 95)amagat unitat amagataq solució aquosaAr argó (element químic de nombre

atòmic 18)arccos x arccosinus de xarcsin x arcsinus de xarctan x arctangent de xarg z = argument de z = a + ibarctan(b/a)

As arsènic (element químic de nombreatòmic 33)

at atomitzacióAt àstat (element químic de nombre

atòmic 85)

atm atmosfera (unitat de pressió)AU unitat astronòmica (unitat de

longitud)Au or (element químic de nombre

atòmic 79)b vector de Burgersb vector fonamental de translació del

reticleb amplada o amplàriab coeficient de Van der Waalsb longitud de la cel·la unitatb molalitatb paràmetre d’impacteb raó de mobilitatb barn (unitat de superfície)b byte (llegit «bait»; unitat

d’informació)b bohr (unitat de longitud)b octet (unitat d’informació)B densitat de flux magnètic o

inducció magnèticaB absorbància [neperiana]B constant de Van der Waals

retardadaB constant rotacionalB factor de Debye-WallerB probabilitat de transició d’EinsteinB segon coeficient del virialB susceptànciaB bel (unitat de nivell de potència)B bor (element químic de nombre

atòmic 5)B byte (unitat d’informació)B octet (unitat d’informació)b* vector del reticle recíprocBa bari (element químic de nombre

atòmic 56)bar bar (unitat de pressió)Be beril·li (element químic de nombre

atòmic 4)Bh bohri (element químic de nombre

atòmic 107)Bi biot (unitat d’intensitat de corrent

elèctric)Bi bismut (element químic de nombre

atòmic 83)bit bit (unitat d’informació)Bk berkeli (element químic de nombre

atòmic 97)Bq becquerel (unitat d’activitat [radio-

activa] del sistema internacional)



Br brom (element químic de nombre atòmic 35)

Btu unitat tèrmica britànica (unitat d’energia)

c vector fonamental de translació del reticle

c velocitatc concentració en quantitat [de

substància]c longitud de la cel·la unitatc rapidesac primera constant de radiacióc segona constant de radiacióc centi (forma prefixada del sistema

internacional equivalent a multiplicar per 10-2 la unitat a la qual acompanya)

c reacció de combustióC capacitatC capacitat caloríficaC concentració en nombreC constant rotacionalC tercer coeficient del virialC coulomb (llegit «culom»; unitat de

càrrega elèctrica del sistema internacional)

C carboni (element químic de nombre atòmic 6)

ºC grau Celsius (unitat de temperatura Celsius del sistema internacional)

c* vector del reticle recíprocc0 velocitat de la llum en el buitCn operador de rotació n-ariCa calci (element químic de nombre

atòmic 20)cal caloria (unitat d’energia)cd candela (unitat d’intensitat

lluminosa del sistema internacional)

cd fase condensadaCd cadmi (element químic de nombre

atòmic 48)Ce ceri (element químic de nombre

atòmic 58)Cf californi (element químic de

nombre atòmic 98)Ci curie (llegit «curí»; unitat de

radioactivitat)cl centilitre (unitat de volum)cl cristall líquid

cL centilitre (unitat de volum)Cl clàusius (unitat d’entropia)Cl clor (element químic de nombre

atòmic 17)cm centímetre (unitat de longitud)Cm curi (element químic de nombre

atòmic 96)Co nombre de CowlingCo cobalt (element químic de nombre

atòmic 27)coth x cotangent hiperbòlica de xcos x cosinus de xcosh x cosinus hiperbòlic de xcot x cotangent de xcr cristal·lí -inaCr crom (element químic de nombre

atòmic 24)Cs cesi (element químic de nombre

atòmic 55)Cu coure (element químic de nombre

atòmic 29)curl A rotacional d’un camp vectorial Ad constant de distorsió centrífugad degeneraciód densitat relativad diàmetred diàmetre de col·lisiód distànciad gruix o gruixàriad espaiat reticulard deci (forma prefixada del sistema


d deuteród dia (unitat de temps)D desplaçament elèctricD coeficient de difusióD constant de distorsió centrífugaD energia de dissociacióD factor de Debye-WallerD debye (llegit «debai»; unitat de

moment dipolar elèctric)DAB constant d’acoblament [dipolar]

directed f derivada inexacta de fda deca (forma prefixada del sistema

internacional equivalent a multiplicar per 10 la unitat a la qual acompanya)

Da dalton (llegit «dàlton»; unitat de massa)

dal decalitre (unitat de volum)daL decalitre (unitat de volum)Db dubni (element químic de nombre

atòmic 105)df diferencial total de fdf /dx derivada primera de fdnf /dxn derivada n-èsima de fDx f derivada primera de fdil diluciódiv A divergència d’un camp vectorial Adl decilitre (unitat de volum)dL decilitre (unitat de volum)dm decímetre (unitat de longitud)dpl desplaçamentDs darmstadti (llegit «darmstati»;


Dy disprosi (element químic de nombre atòmic 66)

dyn dina (unitat de força)e vector unitarie càrrega elemental o càrrega del ��"��" ��

protóe deformació lineal o elongació

relativae étendue (‘rendiment’, llegit

«etandí»; de moment, no té denominació reconeguda en català)

e base dels logaritmes neperianse electróE intensitat de camp elèctricE diferència de potencial elèctricE energiaE étendue (‘rendiment’, llegit

«etandí»; de moment, no té denominació reconeguda en català)

E força electromotriuE força termoelèctricaE irradiànciaE mòdul d’elasticitatE operador de simetria d’identitatE exa (forma prefixada del sistema


E magnitud d’excésE* operador de simetria d’inversió fixa

a l’espaiEh energia de Hartree

ex exponencial de xe. u. unitat d’entropia (‘entropy unit’)ent x màxim enter de ≤ xEr erbi (element químic de nombre

atòmic 68)erg erg (unitat d’energia)Es einsteini (llegit «ainstaini»; element

químic de nombre atòmic 99)Eu nombre d’EulerEu europi (element químic de nombre

atòmic 63)eV electró-volt (unitat d’energia)exp x exponencial de xf coeficient d’activitat f constant de força vibracionalf factor de dispersió atòmicaf factor de friccióf finorf freqüènciaf fugacitatf femto (forma prefixada de�l#$%

equivalent a �� &'(&)

a unitat a la ��*�+��,�� -��+

f � �� "�� "��,�� +F forçaF moment angular totalF operador de FockF constant de FaradayF constant de força vibracionalF factor d’estructuraF fluènciaF terme rotacionalF farad (unitat de capacitat elèctrica

del sistema internacional)F fluor (element químic de nombre

atòmic 9)ºF grau Fahrenheit (unitat de

temperatura)f ' derivada primera de ff ''… derivada n-èsima de fF (c) funció de distribució de la velocitatf (cx) funció de distribució d’un

component de la velocitatFe ferro (element químic de nombre

atòmic 26)fl fase fluidafm fermi (unitat de longitud)Fm fermi (element químic de nombre

atòmic 100)


a de l#$%

�"��,�� +��


Fo nombre de FourierFr nombre de FroudeFr franci (element químic de nombre

atòmic 87)Fr franklin (unitat de càrrega

elèctrica)ft peu (unitat de longitud)fus fusióg acceleració de la gravetat o

acceleració de caiguda lliureg constant d’anharmonicitat

vibracionalg degeneracióg densitat [espectral] de modes de

vibracióg factor gg gasg gram (unitat de massa)G vector del reticle recíprocG conductància elèctricaG conductància tèrmicaG constant gravitacionalG energia de GibbsG mòdul de cisallamentG pesG secció eficaç d’absorció integradaG terme vibracionalG gauss (unitat de densitat de flux

magnètic)G giga (forma prefixada del sistema


Ga gal·li (element químic de nombre atòmic 31)

gal galó (unitat de volum)Gal gal o galileu (unitat d’acceleració)Gb gigabyte (unitat d’informació)Gb gigaoctet (unitat d’informació)GB gigabyte (unitat d’informació)GB gigaoctet (unitat d’informació)Gd gadolini (element químic de

nombre atòmic 64)Ge germani (element químic de

nombre atòmic 32)gr gra (unitat de massa)Gr nombre de Grashofgrad grau (unitat d’angle pla)grad V gradient d’un camp escalar VGy gray (unitat de dosi [de radiació]

absorbida del sistema internacional)

h alturah coeficient de transferència de calorh constant de Planck ( = h/π)h gruix d’una pel·lículah índex de Millerh hecto (forma prefixada del sistema


h helióh hora (unitat de temps)H intensitat de camp magnèticH entalpiaH fluènciaH funció de HamiltonH henry (llegit «henri», amb la hac

aspirada; unitat d’inductància del sistema internacional)

H hidrogen (element químic de nombre atòmic 1)

constant de Planck ( = h/π)ha hectàrea (unitat de superfície)Ha nombre de HartmannHe heli (element químic de nombre

atòmic 2)Hf hafni (llegit «hafni», amb hac


hg hectogram (unitat de massa)Hg mercuri (element químic de

nombre atòmic 80)hl hectolitre (unitat de volum)hL hectolitre (unitat de volum)hm hectòmetre (unitat de longitud)Ho holmi (llegit «holmi», amb hac


hp cavall de vapor (unitat de potència)Hs hassi (llegit «hassi», amb hac


Hz hertz (llegit «erts»; unitat de freqüència del sistema internacional)

i vector unitarii corrent elèctrici operador de simetria d’inversiói arrel quadrada de menys uI moment angular d’espín nuclearI corrent elèctricI força iònica

I intensitat radiantI intensitat lluminosaI moment d’inèrciaI secció eficaç diferencialI iode (element químic de nombre

atòmic 53)id idealIm z = b part imaginària de z = a + ibimm immersióin polzada (unitat de longitud)In indi (element químic de nombre

atòmic 49)int x màxim enter de ≤ xIr iridi (element químic de nombre

atòmic 77)j densitat de corrent [elèctric]j moment angularj vector unitariJ densitat de corrent elèctricJ moment angular o accióJ operador coulombiàJ fluxJ funció de MassieuJ integral coulombianaJ moment d’inèrciaJ joule (llegit «jul»; unitat d’energia,

treball i calor del sistema internacional)

JAB constant d’acoblament espín-espín [indirecte]

k vector d’onak vector unitarik coeficient de transferència de calork conductivitat tèrmicak constant de Boltzmannk constant de velocitatk índex d’absorciók índex de Millerk nombre quàntic del component de

moment angulark kilo (forma prefixada del sistema


K operador de bescanviK coeficient d’absorcióK coeficient de transferència de calorK constant d’acoblament espín-espín

reduïtK constant d’equilibriK constant de cel·la de conductivitat

K energia cinèticaK integral de bescanviK mòdul de compressió o mòdul

cúbicK nombre quàntic del component de

moment angularK kelvin (unitat de temperatura

termodinàmica del sistema internacional)

K potassi (element químic de nombreatòmic 19)

kd coeficient de transferència de massa o constant de velocitat de difusió

kH constant de la llei de Henrykrst constant de força vibracionalkb kilobyte (unitat d’informació)kb kilooctet (unitat d’informació)kB kilobyte (unitat d’informació)kB kilooctet (unitat d’informació)kg kilogram (unitat de massa del

sistema internacional)kgf kilogram-força (unitat de força)kHz kilohertz (unitat de freqüència)kJ kilojoule (unitat d’energia, treball

i calor)kl kilolitre (unitat de volum)kL kilolitre (unitat de volum)km kilòmetre (unitat de longitud)kV kilovolt (unitat de potencial

elèctric i força electromotriu)kVA kilovoltampere (unitat de potència)kW kilowatt (unitat de potència i flux

radiant)kW�h��.ilowatt hora (unitat de treball

i energia)Kn nombre de KnudsenKr criptó (element químic de nombre

atòmic 36)l moment angular d’un orbital

electrònicl índex de Millerl longitudl nombre quàntic vibracionall líquidl litre (unitat de volum)L moment angularL coeficient de LorenzL constant d’AvogadroL funció de LagrangeL inductància


kW h�


L longitudL radiànciaL langmuir (unitat del producte

pressió-volum)L litre (unitat de volum)l. y. any llum (‘light year’, unitat de

longitud)La lantani (element químic de nombre

atòmic 57)lb lliura (unitat de massa)lb x logaritme en base 2 de xlc cristall líquid Le nombre de Lewislg x logaritme decimal de xLi liti (element químic de nombre

atòmic 3)lim f (x) límit de f (x) quan x tendeix a ax → a

lm lumen (unitat de flux lluminós del sistema internacional)

ln x logaritme neperià de xlog10 x logaritme decimal de xlog2 x logaritme en base 2 de xloga x logaritme en base a de xloge x logaritme neperià de xLr la�renci (element químic de

nombre atòmic 103)Lu luteci (element químic de nombre

atòmic 71)lx lux (unitat d’il·luminància del

sistema internacional)m moment dipolar magnèticm massa� molalitat��m nombre quàntic del component de

moment angularm ordre de reaccióm metre (unitat de longitud del

sistema internacional)m mil·li (forma prefixada del sistema


m molar (unitat de concentració)M imantacióM moment dipolar de transicióM parell de forces o moment d’una

forçaM constant de MadelungM excitància radiantM inductància mútua

M massa molarM nombre quàntic del component de

moment angularM mega (forma prefixada del sistema

internacional equivalent a multiplicar per 106 la unitat a la

qual acompanya)me massa de l’electró en repòsmn massa del neutró en repòsmp massa del protó en repòsMr massa molecular relativamu constant de massa atòmicaMa nombre de MachMb megabyte (unitat d’informació)Mb megaoctet (unitat d’informació)MB megabyte (unitat d’informació)MB megaoctet (unitat d’informació)Md mendelevi (element químic de

nombre atòmic 101)mg mil·ligram (unitat de massa)Mg magnesi (element químic de

nombre atòmic 12)MHz megahertz (unitat de freqüència)mi milla (unitat de longitud)min minut (unitat de temps)mix mesclaml mil·lilitre (unitat de volum)mL mil·lilitre (unitat de volum)mm mil·límetre (unitat de longitud)mmHg mil·límetre de mercuri (unitat de

pressió)Mn manganès (element químic de

nombre atòmic 25)Mo molibdè (element químic de

nombre atòmic 42)mol mol (unitat de quantitat de

substància del sistema internacional)

mon forma monomèricaMt meitneri (element químic de

nombre atòmic 109)Mx maxwell (unitat de flux magnètic)n densitat en nombren índex de refracción nombre de càrrega d’una reacció

electroquímican nombre quàntic principaln ordre de reacción ordre de reflexió [de Bragg]n quantitat de substància o quantitat

química o, simplement, quantitat

� molalitat��

n nano (forma prefixada de�l#$% equivalent a�� &'(/

� unitat a la��*�+�� 0 ��n��,�� +N moment angularN nombre d’entitatsN nombre d’estatsN nombre de neutronsN newton (llegit «niuton»; unitat de

força del sistema internacional)N nitrogen (element químic de

nombre atòmic 7)n! factorial de nNA constant d’AvogadroNE densitat d’estatsNω densitat [espectral] de modes de

vibracióNa sodi (element químic de nombre

atòmic 11)Nb niobi (element químic de nombre

atòmic 41)Nd neodimi (element químic de

nombre atòmic 60)Ne neó (element químic de nombre

atòmic 10)Ni níquel (element químic de nombre

atòmic 28)No nobeli (element químic de nombre

atòmic 102)Np neperNp neptuni (element químic de

nombre atòmic 93)Nu nombre de NusseltO oxigen (element químic de nombre

atòmic 8)Oe oersted (llegit «érstet»; unitat

d’intensitat de camp magnètic)Os osmi (element químic de nombre

atòmic 76)oz unça (unitat de massa)p moment dipolar elèctricp quantitat de moviment o momentp densitat en nombre de donadorsp ordre d’enllaçp pressió o esforçp pico (forma prefixada del sistema


p protóP matriu de densitat

P polarització dielèctricaP densitat de probabilitatP flux d’energia del soP operador de simetria de

permutacióP pesP potènciaP pressió o esforçP probabilitatP probabilitat de transicióP peta (forma prefixada del sistema

internacional internacional equivalent a multiplicar per 1015

la unitat a la qual acompanya)P poise (llegit «póis»; unitat de

viscositat)P fòsfor (element químic de nombre

atòmic 15)Pa pascal (unitat de pressió i esforç del

sistema internacional)Pa protoactini (element químic de

nombre atòmic 91)Pb plom (element químic de nombre

atòmic 82)pc parsec (unitat de longitud)Pd pal·ladi (element químic de

nombre atòmic 46)Pe nombre de PécletpH pH (llegit «peac») o potencial

d’hidrogenPm prometi (element químic de

nombre atòmic 61)Po poloni (element químic de nombre

atòmic 84)pol forma polimèricappb part per mil milions (en anglès

americà, s’anomena part per billion)ppc part per centppcm part per cent milionsppm part per milióppq part per mil bilions (en anglès

americà, s’anomena part per quadrillion)

ppt part per milppt part per bilió (en anglès americà,

s’anomena part per trillion)Pr nombre de PrandtlPr praseodimi (element químic de

nombre atòmic 59)psi lliura per polzada quadrada (unitat

de pressió)


ll#$#$%

�� n��,�� +0


Pt platí (element químic de nombre atòmic 78)

Pu plutoni (element químic de nombre atòmic 94)

q gradient de camp elèctricq vector d’onaq calorq coordenada generalitzadaq coordenada de vibració normalq densitat de càrregaq funció de particióq nombre d’ona angularq velocitat de fluxq quintar (unitat de massa)Q moment quadrupolarQ calorQ càrrega elèctrica o quantitat

d’electricitatQ coordenada de vibració normalQ energia de desintegracióQ energia radiantQ factor de qualitatQ funció de particióQ quocient de reacciór vector de posiciór coordenada de vibració internar coordenada polar esfèricar distància interatòmicar radir velocitat de canvi de concentraciór reacciór revolució (unitat d’angle pla)R moment angular d’un orbital

nuclearR moment dipolar de transicióR vector de posicióR vector de reticleR coeficient de HallR constant de RydbergR constant dels gasosR coordenada de vibració internaR poder de resolucióR refracció molarR resistència elèctricaR resistència tèrmicaR roentgen o röntgen (llegit

«rentguen»; unitat d’exposició)ºR grau Rankine (unitat de

temperatura)Ra nombre de RayleighRa radi (element químic de nombre

atòmic 88)

rad rad (unitat de dosi de radiació)rad radian (unitat d’angle pla del

sistema internacional)Rb rubidi (element químic de nombre

atòmic 37)Re nombre de ReynoldsRe reni (element químic de nombre

atòmic 75)Re z = a part real de z = a + ibrem rem (unitat de dosi equivalent)Rf rutherfordi (llegit «ruderfordi»;


Rg roentgeni o röntgeni (llegit «rentgueni»; element químic de nombre atòmic 111)

Rh rodi (element químic de nombre atòmic 45)

Rm nombre de Reynolds magnèticRn radó (element químic de nombre

atòmic 86)rot A rotacional d’un camp vectorial Arpm revolució per minut (unitat de

velocitat angular)Ru ruteni (element químic de nombre

atòmic 44)Ry rydberg (llegit «rídberg»; unitat

d’energia)s moment angular d’espíns coeficient de sedimentaciós nombre de simetrias paràmetre d’ordre de llarg abasts recorreguts longitud d’arcs solubilitats segon (unitat de temps del sistema

internacional)s sòlidS densitat de corrent de probabilitat

o flux de probabilitatS matriu de dispersióS moment angular d’espínS vector de PoyntingS àreaS coordenada de vibració de simetriaS entropiaS integral de superposicióS intensitat d’absorcióS siemens (llegit «símens»; unitat de

conductància elèctrica del sistema internacional)

S sofre (element químic de nombre atòmic 16)

Sn operador de simetria rotació-reflexió

Sb antimoni (element químic de nombre atòmic 51)

Sc nombre de SchmidtSc escandi (element químic de

nombre atòmic 21)Se seleni (element químic de nombre

atòmic 34)Sg seaborgi (llegit «seborgui»; element

químic de nombre atòmic 106)sgn a signe de aSh nombre de SherwoodSi silici (element químic de nombre

atòmic 14)sin x sinus de xsinh x sinus hiperbòlic de xsln solucióSm samari (element químic de nombre

atòmic 62)Sn estany (element químic de nombre

atòmic 50)sol soluciósr estereoradian (unitat d’angle sòlid

del sistema internacional)Sr nombre de StrouhalSr estronci (element químic de

nombre atòmic 38)St nombre de StantonSt stokes (unitat de viscositat

cinemàtica)sub sublimacióSv sievert (llegit «sívert»; unitat de

dosi equivalent del sistema internacional)

Sv svedberg (llegit «esvétberg»; unitat de temps)

t gruix d’una pel·lícula o gruix d’una capa

t nombre de transportt temperatura Celsiust tempst tona (unitat de massa)t tritóT parell de forces o moment d’una

forçaT constant d’acoblament hiperfíT energia cinèticaT períodeT interval de temps característic

T temperatura termodinàmicaT temps de relaxacióT terme totalT terme electrònicT transmitància o factor de

transmissióT tera (forma prefixada del sistema


T tesla (unitat d’inducció magnètica i densitat de flux magnètic del sistema internacional)

t1—2període de semidesintegració o

període de semireaccióT1—2

període de semidesintegració

Ta tàntal (element químic de nombre atòmic 73)

tan x tangent de xtanh x tangent hiperbòlica de xTb terbi (element químic de nombre

atòmic 65)Tc tecneci (element químic de nombre

atòmic 43)Te tel·luri (element químic de nombre

atòmic 52)Th tori (element químic de nombre

atòmic 90)Ti titani (element químic de nombre

atòmic 22)Tl tal·li (element químic de nombre

atòmic 81)Tm tuli (element químic de nombre

atòmic 69)Torr torr (unitat de pressió)trs transicióu vector de desplaçament d’un ióu velocitatu funció de Blochu mobilitat elèctricau rapidesau unitat de massa atòmica unificadaU diferència de potencial elèctricU energia internaU urani (element químic de nombre

atòmic 92)u. e. unitat d’entropiaUA unitat astronòmica (unitat de

longitud)Uub ununbi (element químic de

nombre atòmic 112)


Uuh ununhexi (element químic de nombre atòmic 116)

Uuo ununocti (element químic de nombre atòmic 118; encara se’n discuteix l’existència)

Uuq ununquadi (element químic de nombre atòmic 114)

v velocitatv nombre quàntic vibracionalv rapidesav velocitat de reaccióv volum específic o, simplement,

volumV energia potencialV potencial elèctricV volumV volt (unitat de potencial elèctric i

força electromotriu del sistema internacional)

V vanadi (element químic de nombre atòmic 23)

vap vaporitzacióvit substància vítriaw velocitatw densitat d’energia radiantw fracció en massaw rapidesaw treballW energia radiantW nombre d’estatsW pesW pes estadísticW treballW watt (llegit «vat»; unitat de

potència i flux radiant del sistema internacional)

W tungstè (element químic de nombre atòmic 74)

Wb weber (llegit «uéber» o «véber»; unitat de flux magnètic del sistema internacional)

We nombre de Weberx constant d’anharmonicitat

vibracionalx coordenada cartesiana espacialx coordenada fraccionàriax fracció molar o fracció en quantitat

o fracció en nombrex paràmetre d’energiaX reactànciaX unitat X

x· derivada primera de x respecte al temps

Xe xenó (element químic de nombre atòmic 54)

y coordenada cartesiana espacialy coordenada fraccionàriay fracció molar de gasosy yocto (forma prefixada del sistema


Y admitànciaY funció de PlanckY funció harmònica esfèrica o

harmònics esfèricsY yotta (forma prefixada del sistema


Y itri (element químic de nombre atòmic 39)

Yb iterbi (element químic de nombre atòmic 70)

yd iarda (unitat de longitud)z coordenada cartesiana espacialz coordenada cilíndricaz coordenada fraccionàriaz freqüència de col·lisions o factor de

freqüència de col·lisionsz funció de particióz nombre de càrregaz zepto (forma prefixada del sistema


Z densitat de col·lisions o nombre de col·lisions

Z factor de compressió o factor de compressibilitat

Z funció de particióZ impedànciaZ nombre de protons o nombre

atòmicZ zetta (forma prefixada del sistema


Zn zinc (element químic de nombre atòmic 30)

Zr zirconi (element químic de nombre atòmic 40)


alfa α, Α α, Α ni ν, Ν ν, Ν

beta β, Β β, Β csi ξ, Ξ ξ, Ξ

gamma γ, Γϕ γ, Γ òmicron ο, Ο ο, Ο

delta δ, Δ δ, Δ pi π, Π π , Π

èpsilon ε, Ε ε, Ε ro ρ, Ρ ρ, Ρ

zeta ζ, Ζ ζ, Ζ sigma σ, Σ σ, Σ

eta η, Η η, Η tau τ, Τ τ, Τ

theta θ, ϑ, Θ θ, ϑ, Θ ípsilon υ, Υ υ, Υ

iota ι, Ι ι , Ι fi φ, ϕ, Φ φ, ϕ, Φ

kappa κ, Κ κ, Κ khi χ, Χ χ, Χ

lambda λ, Λ λ , Λ psi ψ, Ψ ψ, Ψ

mi μ, Μ μ , Μ omega ω, Ω ω, Ω


símbols físics, químics i matemàtics encapçalats per lletres gregues

Quadre 1. Alfabet grec

α polaritzabilitat elèctrica d’una molècula

α absortància o factor d’absorcióα angle de rotació òpticaα angle plaα coeficient d’absorcióα coeficient d’absorció acústicaα coeficient de dilatacióα coeficient de transferència

[electroquímica]α coeficient de transferència de calorα constant d’estructura finaα constant de Madelungα funció d’ona d’espínα grau de reaccióα integral coulombianaα partícula alfaαp coeficient de pressió relativaβ primera hiperpolaritzabilitatβ angle plaβ coeficient de pressióβ constant de Van der Waals

retardadaβ funció d’ona d’espín

β integral de ressonànciaβ paràmetre de temperatura inversaβ pes estadísticβ partícula betaγ segona hiperpolaritzabilitatγ angle plaγ coeficient d’activitatγ coeficient de dilatació cúbicaγ concentració en massa o densitat

màssica o densitat en massaγ conductivitatγ deformació de cisallamentγ paràmetre de Grüneisenγ raó giromagnètica o raó

magnetogíricaγ relació de capacitats calorífiquesγ tensió superficialγ fotóγ gamma (unitat de massa)Γ amplària de nivellΓ concentració superficialΓ intensitat d’absorcióΓ paràmetre de GrüneisenΓ funció gamma

γp raó giromagnètica del protó o raó magnetogírica del protó

δ angle de pèrduaδ constants de distorsió centrífugaδ desplaçament químic o escala δδ factor de dissipació acústicaδ gruix o gruixàriaδ funció delta de Dirac o delta de

Kroneckerδ increment infinitesimalΔ constants de distorsió centrífugaΔ defecte inercialΔ excés de massaΔ increment finitΔ operador laplacià∂x f derivada primera de f∂f /∂x derivada parcial de f∂x/∂t derivada parcial de x respecte al

tempsε coeficient d’absorció molar

[decimal]ε deformació lineal o elongació

relativaε emitànciaε energia de l’orbitalε permitivitatε funció esglaonada unitària o funció

de Heavisideε símbol de Levi-Civitaε0 permitivitat del buitζ constant zeta de Coriolisζ potencial electrocinètic o potencial

zetaη sobretensió o sobrepotencialη viscositatθ angle de Braggθ angle de contacteθ angle de dispersióθ angle plaθ coordenada cilíndricaθ coordenada de vibració internaθ coordenada polar esfèricaθ deformació cúbica o deformació

volúmicaθ recobriment superficialθ temperaturaΘ moment quadrupolarΘ temperaturaκ coeficient d’absorció molar neperiàκ coeficient de transmissióκ compressibilitat

κ conductivitatκ gruix invers de la doble capaκ paràmetre d’asimetriaκ radi invers de l’atmosfera iònicaκ relació de capacitats calorífiquesκ susceptibilitat magnèticaλ activitat absolutaλ conductivitat iònica molarλ conductivitat tèrmicaλ constant [de velocitat] de desinte-

gracióλ constant de Van der Waalsλ longitud d’onaλ nombre quàntic del component del

moment angularλ recorregut lliure mitjàλ lambda (unitat de volum)Λ conductivitat iònica molarΛ nombre quàntic del component del

moment angularμ moment dipolar elèctricμ coeficient de Joule-Thomsonμ coeficient de Thomsonμ factor de friccióμ massa reduïdaμ mobilitatμ mobilitat elèctricaμ moment dipolar magnèticμ permeabilitatμ potencial químicμ viscositatμ micra o micròmetre (unitat de

longitud)μ micro (forma prefixada del sistema


μ muóμ∼ potencial electroquímicμ 0 permeabilitat del buitμB magnetó de Bohrμe moment magnètic de l’electróμN magnetó nuclearμp moment magnètic del protóν coeficient estequiomètricν freqüènciaν nombre de càrrega de la reacció

d’una cel·la electroquímicaν viscositat cinemàticaν∼ nombre d’ona en el buitνe neutrí


ξ avançament de la reacció o extensió [de la reacció]

ξ magnetitzabilitatΞ funció gran de partició o conjunt

gran canònicπ moment angularπ pressió superficialπ pióπ raó entre la circumferència i el

diàmetre d’un cercleΠ coeficient de PeltierΠ pressió osmòticaΠ [signe de] producteρ coordenada cilíndricaρ densitat màssica o densitat en

massa o concentració en massaρ densitat d’energiaρ densitat d’estatsρ densitat de càrregaρ factor de reflexióρ reflectànciaρ resistivitatρA densitat superficialσ àrea per molèculaσ conductivitatσ constant de blindatge [RMN]σ constant de Stefan-Boltzmannσ densitat de càrrega [superficial]σ nombre d’onaσ nombre de simetriaσ nombre quàntic del component

d’espínσ paràmetre d’ordre de curt abastσ pla de reflexióσ secció eficaçσ secció eficaç d’absorcióσ tensió normalσ tensió superficialΣ nombre quàntic del component

d’espínΣ sumatoriΣf tensió d’una pel·lículaτ coeficient de Thomsonτ coeficient de transmissió acústicaτ desplaçament químicτ gruix d’una capaτ [interval de] temps característic o

temps de relaxacióτ tensió de cisallament

τ transmitància o factor de transmissió

τ vida mitjanaφ angle plaφ coeficient de fugacitatφ coeficient osmòticφ coordenada polar esfèricaφ fluïdesaφ fracció en volumφ funció d’onaφ orbital molecularφ potencial elèctricφ potencial elèctric internφ rendiment quànticΦ energia potencialΦ flux magnèticΦ funció de treballΦ potència radiantΦ rendiment quànticΦ velocitat de flux de calorφrst constant de força vibracionalχ tensor d’energia d’interacció

quadrupolarχ electronegativitatχ orbital atòmicχ potencial elèctric de superfícieχ susceptibilitat magnèticaχe susceptibilitat elèctricaχm susceptibilitat magnètica molarψ funció d’onaψ potencial elèctric externΨ flux elèctricΨ funció d’onaω angle sòlidω freqüència angular o freqüència

circular o pulsància o pulsacióω velocitat angularω nombre d’ona de vibració

harmònicaω pes estadísticΩ angle sòlidΩ funció de particióΩ nombre quàntic del component de

moment angularΩ volum a l’espai de fasesΩ ohm (llegit «om»; unitat de

resistència elèctrica del sistema internacional)


a favor meu f/ma favor nostre f/na favor seu f/sa favor vostre f/va l’atenció de a/a l’ordre de o/a la meva ordre m/oa la nostra ordre n/oabans de Crist aC | a. de C.abans de la nostra era a. de la n. e.abans del migdia amabreviatura abrev.abril abr.Acadèmia Valenciana AVL

de la Llenguaacadèmic/ca acad.acrònim acr.actualització act.actualitzat/ada act.adaptador/ra adapt.addicionador/ra addic.addicional add.adherit/ida adh.

adjunt/ta adj.administració adm.administrador admdor.administradora admdora.administratiu admtiu.administrativa admtiva.advocat/ada adv.agent AG | ag.agost ag.agrícola agr.agricultor/ra agr.agricultura agr.agrònom agròn.agronomia agron.agronòmic/ca agron.agutzil AGL | agl.ajudant/ta ajud.ajuntament aj.al cel sia a. c. s.al meu càrrec m/cal meu compte m/cteal meu favor m/fal nostre càrrec n/c


8. Llista d’expressions abreujades i d’abreviacions8.1. El recull que segueix és una versió actualitzada de la que figurava en les edi-

cions anteriors d’aquest manual d’estil, que s’havia basat en la llista que fou publi-cada en el Manual de llenguatge administratiu de Carles Duarte, Àlex Alsina i SegimonSibina (v. la bibliografia), i posteriorment revisada (octubre del 1994) per l’extinta Co-missió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat de Catalunya (CALA).

Així mateix, hi hem afegit uns quants casos que no apareixen en la segona ediciódel Diccionari d’abreviacions (v. la bibliografia), al qual remetem en tot cas.

8.2. La informació que conté la llista de les expressions abreujades més usuals estàdisposada de la manera següent:

— el terme o l’expressió complets;— la denominació del conjunt a què pertany dins les abreviacions (abrev, sigla,

símb; atès que escrivim aquestes denominacions amb versaletes, hem omès el punt fi-nal dels dos termes abreujats);

— l’abreviació o les abreviacions possibles (separades per pleques simples) per de-signar el terme o l’expressió proposats.

expressions abreujades més usuals12

12. Les abreviacions seguides d’un asterisc estan mal formades segons les normes proposades en aquest ca-pítol, però s’han consagrat per l’ús, per la qual cosa és difícil substituir-les per unes de ben formades. D’aques-tes, n’hi ha dues ((a) i s/àt) per a les quals no hi ha recanvi; tanmateix, n’hi ha dues altres ( f. f. * i s. c.*) per a lesquals sí que hi ha alternativa: FF i SC. En aquests casos, preferim la que no porta asterisc, i de les que no enporten, la més curta, si no hi ha possibilitat de confusió en el context en què s’ha d’emprar. Els símbols de lafísica, la química i les matemàtiques es poden consultar en la llista corresponent. Les abreviatures dels tracta-ments de persona tenen també la seva llista a part (cf. § 3.4).

al nostre compte n/cteal nostre favor n/fal vostre càrrec v/cal vostre compte v/cteal vostre favor v/falçada alç.alçària alç.alemany al.alfabet fonètic internacional AFIàlies (a)alimentació alim.alimentari alim.alta velocitat a. v.altitud alt. | altd.altura alt.alumne/na al.amb còpia a. c.ambulatori amb.Amics de l’Art Romànic AARampersand, angl. (‘i’) &amplada ampl.amplària ampl.ampliat/ada ampl.amplitude modulation, angl. AM

(‘modulació d’amplitud’)anagrama anagr.anastàtic anast.anglès angl.Anglo-American Cataloging AACR2

Rules (2a edició)anònim an. | anòm.anotador/ra anot.ante meridiem, ll. (‘abans del am | a. m.

migdia’)anteportada antep.anterior ant.antic/iga ant.antigament ant.antologia ant. | antol.apaïsat apaïs.apartament apmt.apartat ap. | apt.apèndix ap.apòcrif apòcr.aprenent apnt.aprenenta apnta.aprovat/ada apr.aproximadament aprox.aproximat/ada aprox.àrab àr.aranès ar.armari arm.arqueologia arqueol.

arqueològic/ca arqueol.arquitecte arq.arquitectònic/ca arquit.arquitectura arquit.arranjador/ra arr.arrova @article art.assessor/ra ass.assignatura assign.associació assoc.Associació Catalana de ACCA

Ciències de l’Alimentació Associació Catalana de ACS

SociologiaAssociació Fonètica AFI

Internacionalassociat/ada assoc.astrologia astr. | astrol.astronomia astr. | astron.àtic àt.Atles universal AUatmosfera atm.atmosfèric/ca atm.autògraf autògr.autopista Aautopista de peatge APautor/ra aut.auxiliar aux.alta velocidad española, esp. AVE

(‘alta velocitat espanyola’; v. tren d’alta velocitat)

avinguda av.badana bad.baixada bda.baixos bxs.barranc bnc.barri b.barriada b.batxillerat batx.bibliografia bibl. | bibliogr.biblioteca bibl.bloc bl.Boletín Oficial del Estado BOEbutlletí butll.Butlletí Oficial de la Comu- BOCAIB

nitat Autònoma de les Illes Balears (fins a l’any 2000)

Butlletí Oficial de les Corts BOCVValencianes

Butlletí Oficial de les Illes BOIBBalears


Butlletí Oficial del Parlament BOPCde Catalunya

Butlletí Oficial del Principat BOPAd’Andorra

Butlletó Oficial del Parlament BOPIBde les Illes Balears

calefacció calef.cantonada cant.capità/ana CT | cpt.capítol cap.caporal CL | cpl.carrer c. | c/carreró cró.carretera C | ctra.cartografia cartogr.cartogràfic/ca cartogr.castellà cast.català cat.Catalunya [del] Nord CNcatedràtic/ca catedr.catolicisme catol.certificat/ada cert.cinema cin.cinematografia cin.cinematogràfic/ca cin.cinquè 5ècinquena 5acinquenes 5escinquens 5nscinturó cint.circa, ll. (‘vers’) c.circulació circul.circular (document) Cclimatologia climat.climatològic/ca climat.coautor/ra coaut.coberta cob.codi d’identificació fiscal CIFcodi postal CPcol·laborador/ra col·l. | col·lab.col·lecció col·l.columna col.comarca com.comentarista com.comissió com.comissió de serveis com. de serv.Comissió Federal de Comerç FTC

(dels EUA)companyia cia.compilador/ra comp.complementari compl.compositor/ra comp.comptabilitat compt.

compte corrent c/c | cte. ct.comunicació particular com. part.condicional cond.conferiu[-ho amb] cf.confronteu[-ho amb] cf.consell cons.conseller/ra cons.conseller/ra primer/ra cons. pr.Constitució del Principat CPA

d’AndorraConstitució espanyola CEConstitution [ française] Const.

(‘Constitució [francesa]’)construcció constr.continuador/ra cont.contractat/ada contr.convocatòria conv.coordinador/ra coord.corporació corp.correcció corr.corrector/ra corr.correus corr.cosmonàutica cosmon.curador/ra cur.data de l’última menstruació DUMdecret Ddecret llei DLdedicat ded.dedicatòria ded.denominació d’origen DO | d. d’o.departament dept.derogatori/tòria derog.descompte dte.desembre des.despeses desp.després de Crist dCdesprés de lliurada PD | p. d.

( post data, ll.)després del migdia pmdesprés del que hi ha escrit PS | p. s.

( post scriptum, ll.)Deutsche Industrie Normen, al. DIN

(‘Normes de la Indústria Alemanya’)

Deutsche Mark, al. (‘marc DMalemany’)

Diari Oficial de la Generalitat DOGCde Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat DOGVValenciana

Diari Oficial del Parlament de DOPCCatalunya

dibuix dib.


Diccionari català-valencià- DCVBbalear

Diccionari d’abreviacions DADiccionari d’economia i gestió DEGDiccionari d’història de DHC

CatalunyaDiccionari d’història universal DHUDiccionari d’ús dels verbs DUVC

catalansDiccionari de geologia DGEOLDiccionari de la llengua catalana DGEC

(d’Enciclopèdia Catalana)Diccionari de la llengua catalana DLC

(d’Enciclopèdia Catalana)Diccionari de la llengua catalana DIEC

(de l’Institut d’Estudis Catalans)

Diccionari de sinònims de DSFFfrases fetes

Diccionari de veterinària i DVRramaderia

Diccionari descriptiu de la DDLCllengua catalana

Diccionari enciclopèdic de DEMmedicina

Diccionari etimològic i comple- DECatmentari de la llengua catalana

Diccionari general de la llengua DGLCcatalana

Diccionari manual de la llengua DMLCcatalana (d’EDHASA)

Diccionari manual de la llengua DMIECcatalana (de l’Institut d’Estudis Catalans)

Diccionari ortogràfic i de DOPVpronúncia del valencià (de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua)

Diccionari valencià (de la DVALGeneralitat Valenciana)

Diccionario de la lengua española DRAE(de la Real Academia Española)

dies data d/ddies des de la data d/ddies des de la factura d/fradies des de la vista d/vdies factura d/fradies vista d/vdijous dj.dilluns dl.dimarts dt.dimecres dc.

dipòsit legal DL | dip. leg.direcció dir.direcció general DG | dir. gral.directiu/iva dir.director/ra dir.director/ra general DG | dir. gral.disposició disp.dissabte ds.districte distr.diumenge dg.divendres dv.divisió div.document doc.document nacional d’identitat DNIdòlar americà $ | $dona o home d/hdrecera drec.dreta dta.duplicat/ada dupl.economia econ.ecu ECUedició ed.editor/ra ed.editor/ra literari/rària ed. lit.editorial ed.efectes e/efectes a cobrar e/c | e/cobrefectes a pagar e/p | e/pagefectiu ef.el meu gir m/gel meu taló m/tel meu xec m/xel nostre gir n/gel nostre taló n/tel nostre xec n/xempresa de treball temporal ETTen el lloc citat (loco citato, ll.) loc. cit.en funcions e. f.en l’obra citada (opere citato, ll.) op. cit.entresòl entl.epígraf §epíleg ep.escala esc.escola universitària EUescut esc.espanyol esp.especialment esp.específicament espf.esquerre/rra esq.est EEstat Major EM | E. M.Estatut d’autonomia de EAC

Catalunya


Estatut d’autonomia de la EACVComunitat Valenciana

Estatut d’autonomia de les EAIBIlles Balears

est-nord-est ENEest-sud-est ESEetcètera etc.euro €Excel·lència E.Excel·lència Exc.Excel·lentíssim Senyor Excm. Sr.Excel·lentíssima Senyora Excma. Sra.excepció exc.excepte exc.exemple ex.expedició exped.expedidor/ra exped.expedient exp.extensió ext.exterior ext.factura fra.facultat fac.febrer febr.Federal Trade Commission, FTC

angl. (‘Comissió Federal de Comerç’ dels EUA)

ferrocarril FCfigura fig.finca fca.fira internacional FIfísica fís.florí italià FLfoli f. | f/ || Ffoliació variada fol. var.fonogràfic fonogr.Fons Monetari Internacional FMIfotografia fot.franc a ��,�� -�+�123franc a fàbrica �f. f.* | FFfranc a��l ( free �� FAS

ship, angl.)"��,��145��-�+franc ��-��,��-�+��F26franc �� ,��-�+�F27franc � -��17�"��"��8��11franc � ��-�8��F9:;franc suís FSfrancès fr.free alongside ship, angl. FAS

(‘franc a��’)

free ��, angl. (‘franc a ��F45��’)

free on ��, angl. (‘franc �� #+�1O7��-��,<"��-�#+��126free on truck, angl. (‘franc��1OT

camió’)frequency modulation, angl. FM

(‘modulació de freqüència’)futur fut.gallec gall.gener gen.general gral.geografia geogr.geometria geom.gerundi ger.gir postal GPgir telegràfic GTgovern gov.Gran diccionari 62 de la GD62

llengua catalanaGran diccionari de la llengua GDLC

catalanaGran enciclopèdia catalana GECGran Larousse català GLCgran vitesse, fr. (‘alta velocitat’) g. v.habitants h. | hab.home o dona h/dhotel Hi &ibídem ib.ídem íd.Illes Balears IBil·lustració il·lustr.il·lustrat/ada il·lustr.imperatiu imp.imperfet imperf.import imp.impost impt.impost sobre activitats IAE

econòmiquesimpost sobre el valor afegit IVAimpost sobre la renda de les IRPF

persones físiquesimpremta impr.incomplet inc. | incompl.incorporat/ada inc.índex de preus al consum IPCindicatiu ind.indústria ind.inferior inf.infinitiu inf.inicials inic.inspector/ra IP | insp.


free ��, (angl. (‘franc a F 545, g��’)� )

free on ��, �� angl. (‘franc �� #+�1O7f��

, g (�� -��,<"��-� 126� - , -

free on truck, angl. (‘franc�� 1OTcamió’)

ffree alongside ship, angl. FASg p,(‘franc a ��’)

gfranc a ��, ��, � ��-� 123franc a fàbrica f. f.* | FFfranc a��a l (l free �� FAS( f

ship, angl.)p, g"�� ,�� 145�

��-�+� - +franc ��-� ,��-�+�� F26- , � � - +franc �� , ��, ��-�+�� F27

Institució Catalana d’Estudis ICEAAgraris

Institució Catalana d’Història ICHNNatural

institut inst.Institut Català de les Dones ICDInstitut d’Estudis Catalans IECinstrucció (document) Iintendent/ta IT | int.intendent/ta major IM | int. m.interès int.interí/rina int.interior int.international phonetic alphabet, IPA

angl. (‘alfabet fonètic internacional’)

International Phonetic IPAAssociation, angl. (‘Associació Fonètica Internacional’)

International Organization ISOfor Standardization, angl. (‘Organització Internacional de Normalització’)

international standard book ISBNnumber, angl. (‘número internacional normalitzat per als llibres’)

international standard serial ISSNnumber, angl. (‘número internacional normalitzat de publicacions en sèrie’)

International Union of Pure IUPACand Applied Chemistry, angl. (‘Unió Internacional de Química Pura i Aplicada’)

International Union of Pure IUPAPand Applied Physics, angl. (‘Unió Internacional de Física Pura i Aplicada’)

italià it.jocs olímpics JOJournal Officiel de la République JO

Françaisejuliol jul.junta de govern j. de gov.junta directiva j. dir.jurídic/ca jur.jurisprudència jurispr.jurista jur.Jutjat de Primera Instància J. 1.ª Inst.* | JPIla lletra nostra ll/n | l/nla lletra vostra ll/v | l/v

la meva factura m/frala meva lletra m/ll | m/lla meva remesa m/rla nostra factura n/frala nostra lletra n/ll | n/lla nostra remesa n/rla referència meva r/mla referència nostra r/nla referència vostra r/vla vostra lletra v/ll | v/llàmina làm.limitada ltda.llatí ll.llei LLlei d’enjudiciament civil LECLlei d’enjudiciament criminal LECrLlei de règim jurídic de les LRJPAC

administracions públiques i del procediment administratiu comú

llei orgànica LOllengua de signes catalana LSClletra [de canvi] ll/ | l/lletra nostra ll/n | l/nlletra vostra ll/v | l/vllibre ll.llicenciat/ada llic.loco citato, ll. (‘en el lloc citat’) loc. cit.marc alemany DMmate’s receipt, angl. (‘rebut MR | m. r.

d’embarcament’; conforme en un volant d’admissió de mercaderies a bord)

matemàtica, matemàtiques mat.màxim/ma màx.mecanografiat mecan. |

mecanogr.medium waves, angl. (‘ones MW

mitjanes’)mercaderia merc.mercantil merc.mesos data m/dmesos des de la data m/dmesos des de la vista m/vmesos per al terme m/tmesos terme m/tmesos vista m/vmiddle waves, angl. (‘ones MW

mitjanes’)mil·lèsim/ma mil·l.milió Mmilió de pessetes MPTAmínim/ma mín.


modulació d’amplitud AM(amplitude modulation, angl.)

modulació de freqüència ( frequency modulation, angl.) FM

mosso/ssa d’esquadra m. d’e. | MEMossos d’Esquadra (cos) M. d’E. | MEmultigrafiat multigr.negatiu neg.negociat neg.nombre nre.nominal nom.nominatiu nom.nord Nnord-est NEnord-nord-est NNEnord-nord-oest NNO | NNWnord-oest NO | NWNormes de la Indústria DIN

Alemanya (Deutsche Industrie Normen, al.)

nota, notes n.nota bene, ll. (‘pareu atenció’) NB | n. b.nota de l’editor/ra n. de l’e.nota de la traductora n. de la t.nota de les editores n. de les ed.nota de les traductores n. de les t.nota del traductor n. del t.nota dels editors n. dels ed.nota dels traductors n. dels t.nova sèrie n. s.novè 9ènovembre nov.novena 9anovenes 9esnovens 9nsnumerat num.número, números núm. | n.número d’identificació fiscal NIFnúmero internacional ISSN

normalitzat de publicacions ensèrie (international standard serial number, angl.)

número internacional ISBNnormalitzat per als llibres (international standard book number, angl.)

obra (opus, ll.) op.obra citada (opus citatum, ll.) op. cit.octubre oct.oest O | Wona pesquera OP

ones curtes (short waves, angl.) SWones mitjanes (middle waves, MW

angl. | medium waves, angl.)Onomasticon Cataloniae OCopus, ll. (‘obra’) op.opere citato, ll. (‘en l’obra op. cit.

citada’)opus citatum, ll. (‘obra citada’) op. cit.opuscle op.ordre Oordre de pagament OPordre ministerial OMOrganització Internacional ISO

de Normalització (International Organizationfor Standardization, angl.)

pagament pag.pagament immediat p. i.pagaré p/pàgina, pàgines p. | pàg.País Valencià PVPaïsos Catalans PPCC13

paquet paq.parada par.paràgraf § | ¶parcel·la parc.pareu atenció (nota bene, ll.) NB | n. b.participi part.participi passat PP | p. p.particular part.partida part.passat pt.passatge ptge.passeig pg.per absència p. a.per absència p. abs.per autorització p. aut.per compte de p/cper delegació p. d.per exemple p. e. | p. ex.per ordre p. o.per poder p. p.pes brut PB | p. b.pes net PN | p. n.pesseta PTA | pta.pessetes PTA | ptes.petita i mitjana empresa PIMEplaça pl. | pça.planta pl.plegat pleg.població pobl.


13. Pel que fa a la forma d’aquesta sigla, v. § 4.6 d’aquest mateix capítol.

pgp. a.

Policia Aèria PAPolicia Militar PMPolicia Naval PNpolígon pol.poligràfic poligr.porta pta.portuguès port.positiu pos.post data, ll. (‘després de PD | p. d.

lliurada’)post meridiem, ll. (‘després pm | p. m.

del migdia’)post scriptum, ll. (‘després PS | p. s.

del que hi ha escrit’)postdata PDpreliminars prel.present pres.president/ta pres.prevere prev. | pvre.primer 1rprimera 1aprimeres 1esprimers 1rsprincipal pral.privilegi priv.procedència proc.producte interior brut PIBproducte nacional brut PNBproducte nacional net PNNprofessor/ra prof.programa progr.prologuista prol. | pr.proppassada ppda.proppassat ppt.propvinent pvt.província prov.publicitat publ.pujada pda.punt (tipografia) pt.punt quilomètric PK | PQquadre q.quadriculat quadr.quadruplicat quadr. |

quadrupl.quart 4tquarta 4aquartes 4esquarts 4tsquintuplicat quint.rambla rbla.Real Academia Española RAErebut d’embarcament (mate’s MR

receipt, angl.)

recopilador/ra recop. | rec.recursos humans RHredactor/ra red.referència ref.referència meva r/mreferència nostra r/nreferència vostra r/vrefonedor/ra ref.reformat/ada reform.regió reg.registre reg.Regles angloamericanes de AACR2

catalogació (2a edició)reial decret RDreial decret legislatiu RDLEGreial decret llei RDLreproducció reprod.resolució Rresponeu, si us plau r. s. u. p. |

RSUPresumidor/ra res. | resum.retrat retr.revisador/ra rev. | revis.revista rev.rova @secretari/tària secr.secretari/tària general SG | secr. gral.secretaria secr.secretaria general SG | secr. gral.segle, segles s.segon (ordinal) 2nsegona 2asegones 2essegons (ordinal) 2nssegüent, següents s. | seg.selecció sel.seleccionador/ra sel.sense any [d’edició] s. a.sense data s/dsense lloc [d’edició] s. ll.sense nom s. n.sense número s/nsense peu d’impremta s. p. d’i.sentència Ssergent SG | sgt.sergenta SG | sgta.servei serv.servei nacional SN | s. n.servei públic SP | s. p.setè 7èsetembre set.setena 7asetenes 7es


setens 7nsshort waves, angl. (‘ones SW

curtes’)si us plau s. u. p. | SUPsignatura sign.símbol símb.sisè 6èsisena 6asisenes 6essisens 6nssobre vagó s/vsobreàtic s/àtsocietat anònima SA | s. a.Societat Catalana d’Economia SCESocietat Catalana d’Estudis SCEC

ClàssicsSocietat Catalana d’Estudis SCEHB

HebraicsSocietat Catalana d’Estudis SCEH

Històrics Societat Catalana d’Estudis SCEJ

Jurídics Societat Catalana d’Estudis SCEL

Litúrgics Societat Catalana d’Estudis SCEN

Numismàtics Societat Catalana d’Història SCHCT

de la Ciència i de la Tècnica Societat Catalana d’Ordenació SCOT

del Territori Societat Catalana de Biologia SCBSocietat Catalana de SCC

Comunicació Societat Catalana de Filosofia SCFSocietat Catalana de Física SCFSocietat Catalana de Geografia SCGSocietat Catalana de Llengua SCLL

i Literatura Societat Catalana de SCM

Matemàtiques Societat Catalana de SCM

Musicologia Societat Catalana de Pedagogia SCPSocietat Catalana de Química SCQSocietat Catalana de SOCS

SociolingüísticaSocietat Catalana de SCT

Tecnologia Societat Catalana de SCATERM

Terminologiasocietat cooperativa SCOOP |

s. coop.societat cooperativa catalana SCCL |

limitada s. c. c. l.

Societat d’Història de SHEl’Educació dels Països de Llengua Catalana

societat de garantia recíproca SGR | s. g. r.societat de garanties SGR | s. g. r.

recíproquessocietat en comandita SC | s. c.*societat limitada SL | s. l.societat regular col·lectiva SRC | s. r. c.sota s.sotsinspector/ra SIP | sotsp.sub voce, ll. (‘sota l’entrada’) s. v.subjuntiu subj.sud Ssud-est SEsud-oest SO | SWsud-sud-est SSEsud-sud-oest SSO | SSWsuperintendent/ta SIT | supt.superior/ra sup.suplement supl. | suplem.suplent/ta supl.taló t/també t.tarifa t.tarifa corrent t. c.tarifa especial t. e.tarifa general t. g.telèfon t. | tel.telegrama telegr.televisió TVtercer 3rtercera 3aterceres 3estercers 3rsterme municipal TM | t. m.terminació t.text refós TR | t. r.tinent/ta TT | tt.tipografia tip. | tipogr.titular tit.tom t.tomografia computada TCtomografia per emissió de TEP

positronstopogràfic topogr.traducció trad.traductor/ra trad.transcripció transcr.transcriptor/ra transcr.transferència transf.transitori/tòria trans.travessera trav.


travessia trav. | trv.tren d’alta velocitat TAVtrain à gran vitesse, fr. (‘tren TGV

d’alta velocitat’)triplicat tripl.Una Norma Española UNEUnió Internacional de Física IUPAP

Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Physics, angl.)

Unió Internacional de Química IUPACPura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Chemistry, angl.)

unitat, unitats u. | un.universitari/tària univ.universitat univ.Universitat Autònoma de UAB

BarcelonaUniversitat Catalana d’Estiu UCEUniversitat Catalana d’Estiu UCEN

de la NaturaUniversitat d’Alacant UAUniversitat d’Andorra UdAUniversitat d’Estiu d’Andorra UEAUniversitat d’Estiu de Gandia UEGUniversitat d’Estiu de les UETE

Terres de l’EbreUniversitat de Barcelona UBUniversitat de Girona UdGUniversitat de les Illes Balears UIBUniversitat de Lleida UdLUniversitat de Perpinyà UPUniversitat de València UVUniversitat de Vic UVIC | UVicUniversitat Internacional de UIC

Catalunya

Universitat Internacional de UIMIRMenorca Illa del Rei

Universitat Jaume I UJIUniversitat Lliure de ULC

CatalunyaUniversitat Oberta de UOC

CatalunyaUniversitat Politècnica de UPC

CatalunyaUniversitat Politècnica de UPV

ValènciaUniversitat Pompeu Fabra UPFUniversitat Ramon Llull URLUniversitat Rovira i Virgili URVUniversitat Tècnica d’Estiu UNTEC

de Catalunyaurbanització urb.valor v/vegeu v. | veg. | vg.vegeu també v. t.venciment venc.verbi gratia, ll. (‘per exemple’) v. gr.vide, ll. (‘vegeu’) v.videte, ll. (’vegeu’) vid.vigilant/ta VG | vig.virus d’immunodeficiència VIH

humanavist i plau v. i p. | VPvistiplau VPvocabulari vocab.volum vol.vuitè 8èvuitena 8avuitenes 8esvuitens 8nsxec x.xilografia xil. | xilogr.


8.3. La informació que conté la llista d’abreviacions més usuals (que és la inversade la llista del § 8.2) està disposada de la manera següent:

— l’abreviació;— la denominació del conjunt o subconjunt a què pertany dins les abreviacions

—abrev, sigla, sigla (acr), símb, símb (codi); atès que escrivim aquestes denomi-nacions amb versaletes, hem omès el punt final dels termes abreujats—;

— el terme o l’expressió complets en la llengua original;— el terme o l’expressió traduïts al català, si s’escau (si va precedit d’un signe igual

[=], vol dir que la mateixa abreviació serveix per a representar el terme català).

abreviacions més usuals14


$ símb dòlar americà$ símb dòlar americà& símb ampersand, angl. (‘i’)@ símb arrova | rova§ símb epígraf | paràgraf¶ símb paràgraf€ símb euro1a símb primera1es símb primeres1r símb primer1rs símb primers2a símb segona2es símb segones2n símb segon (ordinal)2ns símb segons (ordinal)3a símb tercera3es símb terceres3r símb tercer3rs símb tercers4a símb quarta4es símb quartes4t símb quart4ts símb quarts5a símb cinquena5es símb cinquenes5è símb cinquè5ns símb cinquens6a símb sisena6es símb sisenes6è símb sisè6ns símb sisens7a símb setena7es símb setenes7è símb setè7ns símb setens8a símb vuitena8es símb vuitenes8è símb vuitè8ns símb vuitens9a símb novena

9es símb novenes9è símb novè9ns símb novens(a)* abrev àliesA sigla autopistaa/ abrev a l’atenció dea. c. abrev amb còpiaa. c. s. abrev al cel siaa. de C. abrev abans de Crista. de la n. e. abrev abans de la nostra eraa. m. abrev ante meridiem, ll.

(‘abans del migdia’)a. v. abrev alta velocitatAACR2 sigla Anglo-American

Cataloging Rules (ReglesAngloamericanes de Catalogació; 2a ed.)

AAR sigla Amics de l’Art Romànicabr. abrev abrilabrev. abrev abreviaturaaC símb abans de Cristacad. abrev acadèmic/caACCA sigla Associació Catalana de

Ciències de l’Alimentació

acr. abrev acrònimACS sigla Associació Catalana de

Sociologiaact. abrev actualització |

actualitzat/adaadapt. abrev adaptador/raadd. abrev addicionaladdic. abrev addicionador/raadh. abrev adherit/idaadj. abrev adjunt/taadm. abrev administracióadmdor. abrev administradoradmdor�. abrev administrador�admtiu. abrev administratiuadmtiva. abrev administrativa

14. Com hem dit més amunt (cf. la primera nota del § 8.2), les abreviacions seguides d’un asterisc estanmal formades segons les normes proposades en aquest capítol, però s’han consagrat en l’ús, per la qual cosa ésdifícil substituir-les per unes de ben formades. D’aquestes, n’hi ha dues ((a) i s/àt) per a les quals no hi ha recan-vi; tanmateix, n’hi ha dues altres ( f. f.* i s. c.*) per a les quals sí que hi ha alternativa: FF i SC. En aquests casos,preferim la que no porta asterisc, i de les que no en porten, la més curta, si no hi ha possibilitat de confusió en elcontext en què s’ha d’emprar. Els símbols de la física, la química i les matemàtiques es poden consultar en lallista corresponent. Les abreviatures dels tractaments de persona tenen també la seva llista a part (cf. § 3.4).

admdor. administradorabrevadmdor�. administrador�abrev

adv. abrev advocat/adaAFI sigla alfabet fonètic

internacional | Associació Fonètica Internacional

AG sigla agentag. abrev agent | agostAGL sigla agutzilagl. abrev agutzilagr. abrev agrícola | agricultor/ra |

agriculturaagron. abrev agronomia |

agronòmic/caagròn. abrev agrònomaj. abrev ajuntamentajud. abrev ajudant/taal. abrev alemany | alumne/naalç. abrev alçada | alçàriaalim. abrev alimentació |

alimentarialt. abrev altitud | alturaaltd. abrev altitudam símb ante meridiem, ll. =

abans del migdiaAM sigla amplitude modulation,

angl. = modulació d’amplitud

amb. abrev ambulatoriampl. abrev amplada | amplària |

ampliat/adaan. abrev anònimanagr. abrev anagramaanast. abrev anastàticangl. abrev anglèsanòn. abrev anònimanot. abrev anotador/raant. abrev antic/iga | antigament |

antologia | anteriorantep. abrev anteportadaantol. abrev antologiaAP sigla autopista de peatgeap. abrev apartat | apèndixapaïs. abrev apaïsatapmt. abrev apartamentapnt. abrev aprenentapnta. abrev aprenentaapòcr. abrev apòcrifapr. abrev aprovat/adaaprox. abrev aproximadament |

aproximat/ada

apt. abrev apartatar. abrev aranèsàr. abrev àrabarm. abrev armariarq. abrev arquitectearqueol. abrev arqueologia |

arqueològic/caarquit. abrev arquitectònic/ca |

arquitecturaarr. abrev arranjador/raart. abrev articleass. abrev assessor/raassign. abrev assignaturaassoc. abrev associació |

associat/adaastr. abrev astrologia | astronomiaastrol. abrev astrologiaastron. abrev astronomiaàt. abrev àticatm. abrev atmosfera |

atmosfèric/caAU sigla Atles universalaut. abrev autor/raautògr. abrev autògrafaux. abrev auxiliarav. abrev avingudaAVE sigla alta velocitat española,

esp. = alta velocitat espanyola (v. TAV)

AVL sigla Acadèmia Valenciana de la Llengua

b. abrev barri | barriadabad. abrev badanabatx. abrev batxilleratbda. abrev baixadabibl. abrev bibliografia | bibliotecabibliogr. abrev bibliografiabl. abrev blocbnc. abrev barrancBOCAIB sigla Butlletí Oficial de la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears (fins a l’any 2000)

BOCV sigla Butlletí Oficial de les Corts Valencianes

BOE sigla Boletín Oficial del Estado

BOIB sigla Butlletí Oficial de les Illes Balears


BOPA sigla Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

BOPC sigla Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya

BOPIB sigla Butlletó Oficial del Parlament de les Illes Balears

butll. abrev butlletíbxs. abrev baixosC sigla carretera | circular

(document)c. abrev carrerc. abrev circa, ll. = versc/ abrev carrerc/c abrev compte correntcalef. abrev calefacciócant. abrev cantonadacap. abrev capítolcartogr. abrev cartografia |

cartogràfic/cacast. abrev castellàcat. abrev catalàcatedr. abrev catedràtic/cacatol. abrev catolicismeCE sigla Constitució espanyolacert. abrev certificat/adacf. abrev conferiu[-ho amb] |

confronteu[-ho amb]cia. abrev companyiaCIF sigla codi d’identificació

fiscalcin. abrev cinema |

cinematografia | cinematogràfic/ca

cint. abrev cinturócircul. abrev circulacióCL sigla caporalclimat. abrev climatologia |

climatològic/caCN sigla Catalunya [del] Nordcoaut. abrev coautor/racob. abrev cobertacol. abrev columnacol·l. abrev col·laborador/ra |

col·lecciócol·lab. abrev col·laborador/racom. abrev comarca | comentarista |

comissiócom. de serv.�abrev comissió de serveis

com. part. abrev comunicació particularcomp. abrev compilador/ra |

compositor/racompl. abrev complementaricompt. abrev comptabilitatcond. abrev condicionalcons. abrev consell | conseller/racons. pr. abrev conseller/ra primer/raConst. abrev Constitution [ française]

= Constitució [francesa]

constr. abrev construcciócont. abrev continuador/racontr. abrev contractat/adaconv. abrev convocatòriacoord. abrev coordinador/racorp. abrev corporaciócorr. abrev correcció | corrector/ra |

correuscosmon. abrev cosmonàuticaCP sigla codi postalCPA sigla Constitució del

Principat d’Andorracpl. abrev caporalcpt. abrev capità/anacró. abrev carreróCT sigla capità/anacte. ct. abrev compte correntctra. abrev carreteracur. abrev curador/raD sigla decret��576=>�� ?� �� @��d. d’o. abrev denominació d’origend. de C. abrev després de Cristd/fra abrev dies [des de la] facturad/h abrev dona o homed/v abrev dies [des de la] vistaDA sigla Diccionari

d’abreviacionsdc. abrev dimecresdC símb després de CristDCVB sigla Diccionari català-

valencià-balearDDLC sigla Diccionari descriptiu de

la llengua catalanaDECat sigla Diccionari etimològic i

(acr) complementari de la llengua catalana

ded. abrev dedicat | dedicatòria


�� ?� �� @��576=>�

DEG sigla Diccionari d’economia i gestió

DEM sigla Diccionari enciclopèdic de medicina

dept. abrev departamentderog. abrev derogatori/tòriades. abrev desembredesp. abrev despesesDG sigla direcció general |

director/ra generaldg. abrev diumengeDGEC sigla Diccionari de la llengua

catalana (d’Enciclopè-dia Catalana)

DGEOL sigla Diccionari de geologia(acr)

DGLC sigla Diccionari general de la llengua catalana

DHC sigla Diccionari d’història de Catalunya

DHU sigla Diccionari d’història universal

dib. abrev dibuixDIEC sigla Diccionari de la llengua

catalana (de l’Institut d’Estudis Catalans)

DIN sigla Deutsche Industrie Normen, al. = Normes de la Indústria Alemanya

dip. leg. abrev dipòsit legaldir. abrev direcció | directiu/iva |

director/radir. gral. abrev direcció general |

director/ra generaldisp. abrev disposiciódistr. abrev districtediv. abrev divisiódj. abrev dijousDL sigla decret llei | dipòsit

legaldl. abrev dillunsDLC sigla Diccionari de la llengua

catalana (d’Enciclopè-dia Catalana)

DM símb Deutsche Mark, al. = marc alemany

DMIEC sigla Diccionari manual de la llengua catalana (de l’Institut d’Estudis Catalans)

DMLC sigla Diccionari manual de la llengua catalana (d’EDHASA)

DNI sigla document nacional d’identitat

DO abrev denominació d’origendoc. abrev documentDOGC sigla Diari Oficial de la Gene-

ralitat de CatalunyaDOGV sigla Diari Oficial de la

Generalitat ValencianaDOPC sigla Diari Oficial del Parla-

ment de CatalunyaDOPV sigla Diccionari ortogràfic i de

pronúncia del valencià (de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua)

DRAE sigla Diccionario de la lengua española (de la Real Academia Española)

drec. abrev drecerads. abrev dissabteDSFF sigla Diccionari de sinònims

de frases fetesdt. abrev dimartsdta. abrev dretadte. abrev descompteDUM sigla data de l’última

menstruaciódupl. abrev duplicat/adaDUVC sigla Diccionari d’ús dels verbs

catalansdv. abrev divendresDVAL sigla Diccionari valencià (de

(acr) la Generalitat Valenciana)

DVR sigla Diccionari de veterinà-ria i ramaderia

E símb estE. abrev Excel·lènciae/ abrev efectese. f. abrev en funcionsE. M. abrev Estat Majore/c abrev efectes a cobrare/cobr abrev efectes a cobrar


e/p abrev efectes a pagare/pag abrev efectes a pagarEAC sigla Estatut d’autonomia de

CatalunyaEAIB sigla Estatut d’autonomia de

les Illes BalearsEACV sigla Estatut d’autonomia de

la Comunitat Valenciana

econ. abrev economiaECU símb ecued. abrev edició | editor/ra |

editorialed. lit. abrev editor/ra literari/ràriaef. abrev efectiuEM sigla Estat MajorENE símb est-nord-estentl. abrev entresòlep. abrev epílegesc. abrev escala | escutESE símb est-sud-estesp. abrev espanyol | especialmentespf. abrev específicamentesq. abrev esquerre/rraetc. abrev etcèteraETT sigla empresa de treball

temporalEU sigla escola universitàriaex. abrev exempleexc. abrev excepció | excepteexp. abrev expedientexped. abrev expedició |

expedidor/raext. abrev extensió | exteriorF sigla folif. abrev folif/ abrev folif. f.* abrev franc a fàbricaf/m abrev a favor meuf/n abrev a favor nostref/s abrev a favor seuf/v abrev a favor vostrefac. abrev facultatFAS sigla free alongside ship, angl.

= franc a��l FB símb franc belgaFC sigla ferrocarril145��-��A�"��fca. abrev finca

" ��" �� FF sigla franc a fàbricaFF símb franc francèsFI sigla fira internacionalfig. abrev figurafís. abrev físicaFL símb florí italiàFLUX símb franc luxemburguèsFM sigla frequency modulation,

angl. = modulació de freqüència

FMI sigla Fons Monetari Internacional

FOB sigla free on board, angl. = franc a vaixell

fol. var. abrev foliació variadafonogr. abrev fonogràficFOR sigla free on rail, angl. =

franc � vagóFOT sigla free on truck, angl. =

franc � camiófot. abrev fotografiafr. abrev francèsfra. abrev facturaFS símb franc suísFTC sigla Federal Trade

Commission, angl. = Comissió Federal de Comerç (dels EUA)

fut. abrev futurg. v. abrev gran vitesse, fr. (‘alta

velocitat’)gall. abrev gallecGD62 sigla Gran diccionari 62 de la

llengua catalanaGDLC sigla Gran diccionari de la

llengua catalanaGEC sigla Gran enciclopèdia

catalanagen. abrev genergeogr. abrev geografiageom. abrev geometriager. abrev gerundiGLC sigla Gran Larousse catalàgov. abrev governGP sigla gir postalgral. abrev generalGT sigla gir telegràficH sigla hotelh. abrev habitants


franc a fàbrica

g pfranc a��l

145� ��-��A�"�� -��

franc a fàbrica

franc a vaixell

franc � vagó

franc � camió

h/d abrev home o donaH. Sr. abrev Honorable SenyorH. Sra. abrev Honorable Senyorahab. abrev habitantsI sigla instrucció (document)I. Sr. abrev Il·lustre SenyorI. Sra. abrev Il·lustre SenyoraIAE sigla impost sobre activitats

econòmiquesIB sigla Illes Balearsib. abrev ibídemíd. abrev ídemICD sigla Institut Català de les

DonesICEA sigla Institució Catalana

d’Estudis AgrarisICHN sigla Institució Catalana

d’Història NaturalIEC sigla Institut d’Estudis

Catalansil·lustr. abrev il·lustració |

il·lustrat/adaimp. abrev imperatiu | importimperf. abrev imperfetimpr. abrev impremtaimpt. abrev impostinc. abrev incomplet |

incorporat/adaincompl. abrev incompletind. abrev indicatiu | indústriainf. abrev inferior | infinitiuinic. abrev inicialsinsp. abrev inspector/rainst. abrev institutint. abrev intendent/ta | interès |

interí/rina | interiorint. m. abrev intendent/ta majorIP sigla inspector/raIPA sigla international phonetic

alphabet, angl. = alfabet fonètic internacional |International PhoneticAssociation, angl. = Associació Fonètica Internacional

IPC sigla índex de preus al consum

IRPF sigla impost sobre la renda de les persones físiques

ISBN sigla international standard book number, angl. = número internacional normalitzat per als

llibresISO sigla International

Organization for Standardization, angl. = OrganitzacióInternacional de Normalització

ISSN sigla international standard serial number, angl. = número internacional normalitzat de publicacions en sèrie

IT sigla intendent/tait. abrev italiàITM sigla intendent/ta majorIUPAC sigla International Union of

Pure and Applied Chemistry, angl. = Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

IUPAP sigla International Union of Pure and Applied Physics, angl. = Unió Internacional de Física Pura i Aplicada

IVA sigla impost sobre el valor afegit

J. 1.ª Inst.* abrev Jutjat de Primera Instància

j. de gov. abrev junta de governj. dir. abrev junta directivaJO sigla jocs olímpics | Journal

Officiel de la Répu��ue Française

JPI sigla Jutjat de Primera Instància

jul. abrev julioljur. abrev jurídic/ca | juristajurispr. abrev jurisprudèncial/ abrev lletra [de canvi]l/n abrev [la] lletra nostral/v abrev [la] lletra vostralàm. abrev làminaLEC sigla Llei d’enjudiciament

civil


LECr sigla Llei d’enjudiciament criminal

ll. abrev llatí | llibrell/ abrev lletra [de canvi]ll/n abrev [la] lletra nostrall/v abrev [la] lletra vostrallic. abrev llicenciat/adaLO sigla llei orgànicaloc. cit. abrev loco citato, ll. = en el

lloc citatLRJPAC sigla Llei de règim jurídic de

les administracions públiques i del procediment administratiu comú

LSC sigla llengua de signes catalana

ltda. abrev limitadaM símb milióm. d’e. abrev mosso/ssa d’esquadraM. d’E. abrev Mossos d’Esquadra (cos)m. r. abrev mate’s receipt, angl. =

rebut d’embarcament (conforme en un volant d’admissió de mercaderies a bord)

m/c abrev al meu càrrecm/cte abrev al meu comptem/d abrev mesos [des de la] datam/f abrev al meu favorm/fra abrev la meva facturam/g abrev el meu girm/l abrev la meva lletram/ll abrev la meva lletram/o abrev a la meva ordrem/r abrev la meva remesam/t abrev el meu taló | mesos

[per al] termem/v abrev mesos [des de la] vistam/x abrev el meu xecmat. abrev matemàtica,

matemàtiquesmàx. abrev màxim/maME sigla mosso/ssa d’esquadra |

Mossos d’Esquadra (cos)

mecan. abrev mecanografiatmecanogr. abrev mecanografiatmerc. abrev mercaderia | mercantilmil·l. abrev mil·lèsim/mamín. abrev mínim/maMn. abrev mossèn

MPTA símb milió de pessetesMR sigla mate’s receipt, angl. =

rebut d’embarcament (conforme en un volant d’admissió de mercaderies a bord)

multigr. abrev multigrafiatMW sigla middle waves, angl. =

ones mitjanes | medium��angl. = ones mitjanes

N símb nordn. abrev nota, notes | número,

númerosn. b. abrev nota bene, ll. = pareu

atención/c abrev al nostre càrrecn/cte abrev al nostre compten. de l’e. abrev nota de l’editor/ran. de la t. abrev nota de la traductoran. de les ed. abrev nota de les editoresn. de les t. abrev nota de les traductoresn. del t. abrev nota del traductorn. dels ed. abrev nota dels editorsn. dels t. abrev nota dels traductorsn/f abrev al nostre favorn/fra abrev la nostra facturan/g abrev el nostre girn/l abrev la nostra lletran/ll abrev la nostra lletran/o abrev a la nostra ordren/r abrev la nostra remesan. s. abrev nova sèrien/t abrev el nostre talón/x abrev el nostre xecNB sigla nota bene, ll. = pareu

atencióNE símb nord-estneg. abrev negatiu | negociatNIF sigla número d’identificació

fiscalNNE símb nord-nord-estNNO símb nord-nord-oestNNW símb nord-nord-oestNO símb nord-oestnom. abrev nominal | nominatiunov. abrev novembrenre. abrev nombrenum. abrev numeratnúm. abrev número, números


NW símb nord-oestO sigla ordreO símb oesto/ abrev a l’ordre deOC sigla Onomasticon Cataloniaeoct. abrev octubreOM sigla ordre ministerialOP sigla ona pesquera | ordre de

pagamentop. abrev opuscleop. abrev opus, ll. = obraop. cit. abrev opere citato, ll. =

en l’obra citada | opus citatum, ll. = obra citada

p. abrev pàgina, pàginesp/ abrev pagarép. a. abrev per absència | per

autoritzacióp. abs. abrev per absènciap. aut. abrev per autoritzacióp. b. abrev pes brutp/c abrev per compte dep. d. abrev per delegacióp. d. abrev post data, ll. = després

de lliuradap. e. abrev per exemplep. ex. abrev per exemplep. i. abrev pagament immediatp. m. abrev post meridiem, ll.

= després del migdiap. n. abrev pes netp. o. abrev per ordrep. p. abrev participi passat | per

poderp. s. abrev post scriptum, ll. =

després del que hi ha escrit

PA sigla Policia Aèriapag. abrev pagamentpàg. abrev pàgina, pàginespaq. abrev paquetpar. abrev paradaparc. abrev parcel·lapart. abrev participi | particular |

partidaPB sigla pes brutpça. abrev plaça

PD sigla post data, ll. = després de lliurada | postdata

pda. abrev pujadapg. abrev passeigPIB sigla producte interior brutPIME sigla petita i mitjana

empresaPK sigla punt quilomètricpl. abrev plaça | plantapleg. abrev plegatpm símb post meridiem, ll. =

després del migdiaPM sigla Policia MilitarPN sigla pes net | Policia NavalPNB sigla producte nacional brutPNN sigla producte nacional netpobl. abrev poblaciópol. abrev polígonpoligr. abrev poligràficport. abrev portuguèspos. abrev positiuPP sigla participi passatPPCC15 sigla Països Catalansppda. abrev proppassadappt. abrev proppassatPQ sigla punt quilomètricpr. abrev prologuistapral. abrev principalprel. abrev preliminarspres. abrev present | president/taprev. abrev preverepriv. abrev privilegiproc. abrev procedènciaprof. abrev professor/raprogr. abrev programaprol. abrev prologuistaprov. abrev provínciaPS sigla post scriptum, ll. =

després del que hi ha escrit

pt. abrev passat | punt (tipografia)

PTA símb pesseta, pessetespta. abrev pesseta | portaptes. abrev pessetesptge. abrev passatgepubl. abrev publicitatPV sigla País Valencià


15. Pel que fa a la forma d’aquesta sigla, v. § 4.6 d’aquest mateix capítol.

pvre. abrev preverepvt. abrev propvinentq. abrev quadrequadr. abrev quadriculat |

quadruplicatquadrupl. abrev quadruplicatquint. abrev quintuplicatR sigla resoluciór. s. u. p. abrev responeu, si us plaur/m abrev [la] referència mevar/n abrev [la] referència nostrar/v abrev [la] referència vostraRAE sigla Real Academia

Españolarbla. abrev ramblaRD sigla reial decretRDL sigla reial decret lleiRDLEG sigla reial decret legislatiurec. abrev recopilador/rarecop. abrev recopilador/rared. abrev redactor/raref. abrev referència |

refonedor/rareform. abrev reformat/adareg. abrev regió | registrereprod. abrev reproduccióres. abrev resumidor/raresum. abrev resumidor/raretr. abrev retratrev. abrev revisador/ra | revistarevis. abrev revisador/raRH sigla recursos humansRSUP sigla responeu, si us plauS sigla sentènciaS símb suds. abrev segle, segles | següent,

següents | sotas. a. abrev sense any [d’edició] |

societat anònimas/àt* abrev sobreàtics. c.* abrev societat en comanditas. c. c. l. abrev societat cooperativa

catalana limitadas. coop. abrev societat cooperativas/d abrev sense datas. g. r. abrev societat de garantia

recíproca | societat de garanties recíproques

s. l. abrev societat limitadas. ll. abrev sense lloc [d’edició]

s. n. abrev sense nom | servei nacional

s/n abrev sense números. p. abrev servei públics. p. d’i. abrev sense peu d’impremtas. r. c. abrev societat regular

col·lectivas. u. p. abrev si us plaus. v. abrev sub voce, ll. = sota

l’entradas/v abrev sobre vagóSA sigla societat anònimaSC societat en comanditaSCATERM sigla Societat Catalana de

(acr) TerminologiaSCB sigla Societat Catalana de

BiologiaSCC sigla Societat Catalana de

ComunicacióSCCL sigla societat cooperativa

catalana limitadaSCE sigla Societat Catalana

d’EconomiaSCEC sigla Societat Catalana

d’Estudis ClàssicsSCEH sigla Societat Catalana

d’Estudis HistòricsSCEJ sigla Societat Catalana

d’Estudis JurídicsSCEL sigla Societat Catalana

d’Estudis LitúrgicsSCEN sigla Societat Catalana

d’Estudis NumismàticsSCF sigla Societat Catalana de

FilosofiaSCF sigla Societat Catalana de

FísicaSCG sigla Societat Catalana de

GeografiaSCEHB sigla Societat Catalana

(acr) d’Estudis HebraicsSCHCT sigla Societat Catalana

d’Història de la Ciència i de la Tècnica

SCLL sigla Societat Catalana de Llengua i Literatura

SCM sigla Societat Catalana de Matemàtiques

SCM sigla Societat Catalana de Musicologia


SCOOP sigla societat cooperativa(acr)

SCOT sigla Societat Catalana d’Ordenació del Territori

SCP sigla Societat Catalana de Pedagogia

SCQ sigla Societat Catalana de Química

SCT sigla Societat Catalana de Tecnologia

SE símb sud-estsecr. abrev secretari/tària |

secretariasecr. gral. abrev secretari/tària general |

secretaria generalseg. abrev següent, següentssel. abrev selecció |

seleccionador/raserv. abrev serveiset. abrev setembreSG sigla secretari/ària general |

secretaria general | sergent/ta

SGR sigla societat de garantia recíproca | societat de garanties recíproques

sgt. abrev sergentsgta. abrev sergentaSHE sigla Societat d’Història de

l’Educació dels Païsosde Llengua Catalana

sign. abrev signaturasímb. abrev símbolSIP sigla sotsinspector/raSIT sigla superintendent/taSL sigla societat limitadaSN sigla servei nacionalSO símb sud-oestSOCS sigla Societat Catalana de

(acr) Sociolingüísticasotsp. abrev sotsinspector/raSP sigla servei públicSRC sigla societat regular

col·lectivaSSE símb sud-sud-estSSO símb sud-sud-oestSSW símb sud-sud-oestsubj. abrev subjuntiuSUP sigla si us plau

sup. abrev superior/rasupl. abrev suplement | suplent/tasuplem. abrev suplementsupt. abrev superintendent/taSW sigla short waves, angl. =

ones curtesSW símb sud-oestt. abrev també | tarifa | telèfon |

terminació | tomt/ abrev talót. c. abrev tarifa correntt. e. abrev tarifa especialt. g. abrev tarifa generalt. m. abrev terme municipalt. r. abrev text refósTAV sigla tren d’alta velocitatTC sigla tomografia computadatel. abrev telèfontelegr. abrev telegramaTEP sigla tomografia per emissió

de positronsTGV sigla train à gran vitesse, fr.

= tren d’alta velocitattip. abrev tipografiatipogr. abrev tipografiatit. abrev titularTM sigla terme municipaltopogr. abrev topogràficTR sigla text refóstrad. abrev traducció | traductor/ratrans. abrev transitori/tòriatranscr. abrev transcripció |

transcriptor/ratransf. abrev transferènciatrav. abrev travessera | travessiatripl. abrev triplicattrv. abrev travessiaTT sigla tinent/tatt. abrev tinent/taTV sigla televisióu. abrev unitat, unitatsUA sigla Universitat d’AlacantUAB sigla Universitat Autònoma

de BarcelonaUB sigla Universitat de

BarcelonaUCE sigla Universitat Catalana

d’EstiuUCEN sigla Universitat Catalana

d’Estiu de la Natura


9. BibliografiaCoromina, Eusebi. El 9 Nou: Manual de redacció i estil. Vic: Diputació de Barcelona: Premsa

d’Osona: Eumo, 1991.Duarte, Carles; Alsina, Àlex; Sibina, Segimon. Manual de llenguatge administratiu. Barcelo-

na: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1991.— Manual de llenguatge administratiu. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Ad-

ministració Pública de Catalunya, 1992.Gran enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1970-1983. 18 v.


UdA sigla Universitat d’AndorraUdG sigla Universitat de GironaUdL sigla Universitat de LleidaUEA sigla Universitat d’Estiu

d’AndorraUEG sigla Universitat d’Estiu de

GandiaUETE sigla Universitat d’Estiu de

les Terres de l’EbreUIB sigla Universitat de les Illes

BalearsUIC sigla Universitat

Internacional de Catalunya

UIMIR sigla Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei

UJI sigla Universitat Jaume IULC sigla Universitat Lliure de

Catalunyaun. abrev unitatUNE sigla Una Norma Españolauniv. abrev universitari/tària |

universitatUNTEC sigla Universitat Tècnica

d’Estiu de CatalunyaUOC sigla Universitat Oberta de

CatalunyaUP sigla Universitat de PerpinyàUPC sigla Universitat Politècnica

de CatalunyaUPF sigla Universitat Pompeu

FabraUPV sigla Universitat Politècnica

de València

urb. abrev urbanitzacióURL sigla Universitat Ramon

LlullURV sigla Universitat Rovira i

VirgiliUV sigla Universitat de ValènciaUVIC | sigla Universitat de VicUVic (acr)v. abrev vegeuv. abrev vide, ll. = vegeuv/ abrev valorv/c abrev al vostre càrrecv/cte abrev al vostre comptev/f abrev al vostre favorv. gr. abrev verbi gratia, ll. = per

exemplev. i p. abrev vist i plauv/l abrev la vostra lletrav/ll abrev la vostra lletrav. t. abrev vegeu tambéveg. abrev vegeuvenc. abrev vencimentVG sigla vigilantvg. abrev vegeuvid. abrev videte, ll. = vegeuvig. abrev vigilant/taVIH sigla virus d’immunodefi-

ciència humanavocab. abrev vocabularivol. abrev volumVP sigla vist i plau | vistiplauW símb oestx. abrev xecxil. abrev xilografiaxilogr. abrev xilografia

Gran Larousse català. Barcelona: Edicions 62, 1990-1993. 10 v.Instituto Nacional de Racionalización y Normalización. Vocabulario de la terminología.

UNE 1070-79. Madrid: IRANOR, 1979.International Organization for Standarization. Principes et méthodes de la terminologie.

ISO 704. [Ginebra]: ISO, 1987.Lacreu, Josep. «Les sigles». Comunicación y Estudios Universitarios. [València, 1992].Les majúscules i les minúscules. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinet de Llen-

gua Catalana, 1992.Marí, Isidor. «Alguns dubtes en l’ús de l’apòstrof (i ii)». Llengua i Administració, núm. 25 (no-

vembre 1986), p. 7.Martínez de Sousa, José: Diccionario internacional de siglas y acrónimos. 2a ed. Madrid: Pirá-

mide, 1984.Mestres, Josep M. «Abreviacions: un assaig de classificació tipològica». Revista de Llengua i

Dret, núm. 6 (desembre 1985), p. 13-22.— «Les sigles i l’apòstrof». Llengua i Administració, núm. 37 (novembre 1989), p. 6.Mestres, Josep M.; Guillén, Josefina. Diccionari d’abreviacions. Barcelona: Enciclopèdia Ca-

talana, 1992.Mossman, Jennifer. Acronyms, initialisms & abbreviations dictionary: A guide to more than 520.000

acronyms, initialisms, abbreviations, […]. 16 ed. Detroit [etc.]: Gale Research, 1991.— New acronyms, initialisms & abbreviations dictionary: A guide to acronyms, initialisms, abbrevia-

tions, […]. Detroit [etc.]: Gale Research, 1992.— Reverse acronyms, initialisms & abbreviations dictionary: A companion volume to Acronyms, ini-

tialisms, & abbreviations dictionary, […]. 18a ed. Detroit [etc.]: Gale Research, 1994.Proposta d’abreviatures, sigles i símbols. 2a ed., rev. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de

Llengua Catalana, 1992.Reglas de catalogación. Madrid: Ministerio de Cultura. Dirección General del Libro y Bibliote-

cas, 1985.Santamaría, Andrés [et al.]. Diccionario de incorrecciones, particularidades y curiosidades del len-

guaje. 4a ed. Madrid, Paraninfo, 1983.Serra, Màrius. «El joc de la sigla». Avui (16 juliol 1992), p. xi del suplement Cultura.Solà, Joan. «Missió formativa o preceptiva?». Avui (6 juny 1992), p. xi del suplement Cultura.— «Vivim codificats (1)». Avui (13 juny 1992), p. xi del suplement Cultura.— «Vivim codificats (i 2)». Avui (20 juny 1992), p. xi del suplement Cultura.— «¿Perdrem les “ptes.”? (1)». Avui (11 juliol 1992), p. xi del suplement Cultura.Solà, Joan. «¿Perdrem les “ptes.”? (i 2)». Avui (18 juliol 1992), p. xi del suplement Cultura.T., J. «Pessetes». Avui (6 agost 1992). [Secció Bústia]Zolondek, Debbie. «La siglasion: Observations en télématique et en médecine». Terminogram-

me (hivern 1992).

Bibliografia consultada especialment amb vista a la segona edició del MANUAL D’ESTIL

Capó, Jaume; Veiga, Montserrat. Abreviacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-ment de Cultura, 1997.

Mestres, Josep M. «La problemàtica de les abreviacions i els diccionaris». Revista de Llengua iDret, núm. 26 (desembre 1996), p. 9-28.

Bibliografia consultada especialment amb vista a la tercera edició del MANUAL D’ESTIL

Abreviacions [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Pre-sidència, 2005. <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/abrevia/docs/abrevia.pdf>[Consulta: 20 de juny de 2005].


«Les abreviacions (I)». Què Cal Saber?, núm. 170 ( juny 2004).«Les abreviacions (II)». Què Cal Saber?, núm. 171 (octubre 2004).The Chicago Manual of Style. 14a ed. Chicago; Londres: The University of Chicago Press, 1993.Drou, Pere. Llibre d’estil d’El Punt: Llengua 2. [Girona]: Hermes Comunicacions, [2000].Guide du typographe: Règles et grammaire typographiques pour la préparation, la saisie et la correc-

tion des textes. Lausana: Groupe de Lausanne de l’Association Suisse des Typographes, 2000.Institut d’Estudis Catalans. «La grafia de les abreviacions». A: Gramàtica de la llengua ca-

talana [en línia]. Vol. 1. Barcelona: IEC, 2002. <http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp> [Consulta: 25 juliol 2005].

Manual de documents i llenguatge administratius. Castelló de la Plana: Publicacions de la Univer-sitat Jaume I, 2003. 2 v.

Mestres, Josep M. «Preparem-nos per a l’euro». Món Empresarial [Barcelona], núm. 24 (gener2001), p. 21.

— «Les emoticones». Medicampus [Barcelona], núm. 120 (31 gener 2001), p. 6.— «Preparem-nos per a l’euro». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptiva de la

llengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2002,p. 73.

— «Les emoticones». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptiva de la llengua catalana:Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2002, p. 77-78.

— «Les abreviacions (i): aspectes generals». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la precepti-va de la llengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans,2002, p. 87-88.

— «Quant és un miliard d’euros?». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptiva de lallengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2002,p. 91-92.

— «Les abreviacions (ii): les abreviatures». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptivade la llengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans,2002, p. 95-96.

— «Les abreviacions (iii): les sigles». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptiva de lallengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2002,p. 101-102.

— «Les abreviacions (iv): l’apostrofació davant les sigles». A: Martí i Castell, Joan [cur.].De la preceptiva de la llengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Es-tudis Catalans, 2002, p. 117-118.

Mestres, Josep M. «Les abreviacions (v): els acrònims». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. Dela preceptiva de la llengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estu-dis Catalans, 2002, p. 125-126.

— «L’ordinador personal». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptiva de la llengua cata-lana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2002, p. 133-134.

— «Les abreviacions (vi): els símbols». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptiva dela llengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2002,p. 135-136.

— «Les abreviacions (i vii): els codis». A: Martí i Castell, Joan [cur.]. De la preceptiva dela llengua catalana: Reflexions i notes 2000-2002. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2002,p. 151-152.

Mestres, Josep M. [coord.]. Criteris i altres materials per al llibre d’estil de l’Institut d’Estudis Ca-talans [dossier de treball]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i As-sessorament Lingüístics, 2003. També disponible en línia a <http://www.iecat.net/institucio/presidencia/OCAL/criteris/indexcriteris.htm> [30 maig 2006].

— Criteris i altres materials per a la correcció i l’edició de textos a l’Institut d’Estudis Catalans [dos-sier de treball]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i AssessoramentLingüístics, 2006.


Mestres, Josep M.; Guillén, Josefina. Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols.2a ed., rev. i ampl. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.

«La nomenclatura dels elements transactínids». Què Cal Saber?, núm. 176 (març 2005).Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia: Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic.

3a ed. Barcelona: Columna, 2000.Rull, Xavier. La lexicalització de sigles: pautes i propostes. 2005. [Treball inèdit]Societat Catalana de Biologia. «Les sigles i l’apòstrof». Què Cal Saber? [Barcelona], núm.

162 (octubre 2003).Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Magnituds, unitats i símbols en

química física. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2004.

Bibliografia consultada especialment amb vista a la quarta edició del MANUAL D’ESTIL

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Magnituds, unitats i símbols enquímica física [en línia]. Magnituds, unitats i símbols en química física. 2a ed., corr. Barcelona:Institut d’Estudis Catalans, 2008. També disponible en línia a: <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049/00000040.PDF> [Consulta: 29 juliol 2008].


les abreviacions...2019/02/09 · les abreviatures 4. les sigles 5. els símbols 6. els símbols...

Documents