les 33 torres
DESCRIPTION
Epoca modernista a BarcelonaTRANSCRIPT
1
2
Índex 1) Els Gats________________________________________________4
2) Llocs modernistes actuals__________________________________6
3) Visiting the Sagrada Familia________________________________8
4) El món de la Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau____________9
5) Casa Milà (LA PEDRERA)__________________________________11
6) Arts decoratives a Catalunya________________________________12
7) El món del disseny_______________________________________15
8) Programa musical_______________________________________16
9) La pintura a Catalunya____________________________________18
10) El món dels jocs________________________________________21
11) El món dels Esports______________________________________22
12) Enquestes sobre el Modernisme_____________________________23
13) Articulos de Opinión_____________________________________27
14) Receptes______________________________________________30
15) Natura al modernisme____________________________________32
16) Cornella modernista_____________________________________33
17) Escultura Modernista a Catalunya___________________________35
18) Horòscops_____________________________________________37
19) Modernisme funerari_____________________________________40
20) Guia de restaurants______________________________________41
21) Poema Modernista______________________________________43
22) Solucions dels passatemps________________________________44
23) Literatura modernista____________________________________45
24) Conclusions____________________________________________49
25) El lloc de la publicitat____________________________________50
3
EDITORIAL
Quan ens parlen de Modernisme, de seguida ens ve al cap el nom de
Gaudí i la Sagrada Família; el relacionem, per tant, amb una arquitectura
caracteritzada per una vistosa i fantasiosa decoració. També se sol
associar Modernisme amb Catalunya, de manera que, a la pregunta sobre
quin és el tipus d’art més profundament català, se sol respondre
sistemàticament: el Modernisme.
Per totes aquestes qüestions volem mostrar una revista amb informació
actual amb un estil semblant a la del Modernisme, cuidant de tots els seus
aspectes.
Per tant tots nosaltres (l’Oscar, la Patricia, el Jose Javier, el Marc, el Javier i
l’Ot) volem que desfruiteu llegint aquesta revista modernista.
4
EL MON DELS QUATRE GATS.
----La cerveseria Els Quatre GatsLa cerveseria Els Quatre GatsLa cerveseria Els Quatre GatsLa cerveseria Els Quatre Gats
El 12 de juny de 1897, s’inaugurà a
Barcelona un local que estava destinat a ser
el centre més actiu de la Barcelona del
tombant del segle. Miquel Utrillo i Santiago
Rusiñol, modernistes impenitents, van tenir
la idea d’obrir a Barcelona un cabaret a
l’estil de Le Chat Noir de París, que servís
de local de reunió , però que al mateix
temps pogués acollir altres tipus
d’activitats com exposicions, representacions teatrals o concerts. L’ajut
financer, segons les notícies de Josep de Sucre, va ser donat pel banquer
Manuel Girona, el ric drapaire Martínez Ardéniz i Ramon Casas. Pere
Romeu, antic cabareter de Le Chat Noir, tenia cura de l’establiment.
La cerveseria s’instal·la als baixos de la casa Martí del carrer de la Montsió
de Barcelona, un edifici de remota inspiració gòtica, projecta per Josep
Puig i Cadafalch, que ja hem comentat. Uns arcs apuntats al carrer i a un
passatge lateral donava al local un aspecte molt característic, reforçat per
l’acurada selecció de mobiliari i obre d’art emprades en la decoració:
peces de ceràmica popular o clàssica catalana, mobles rústics de fusta
fosca i sobretot la famosíssima pintura de Ramon Casas, El tàndem (ara al
Museu d’Art Modern, Barcelona), una de les seves peces més conegudes
que representa dos ciclistes, el propi Casas i Pere Romeu.
5
Miquel Utrillo vetllarà també per la quantitat del disseny de la imatge del
local. Els fulls de la
propagada, el “baño” o els
menús, projecte de Pablo
Ruiz Picasso, estaran dins
de l’esperit nou que
caracteritzarà l’empresa.
El protagonisme de
Santiagio Rusiñol a Els
Quatre Gats és menys
intens que el que havia
estat durant le Festes
Modernistes, però és molt
possible que participés en la redacció del text de lletres gòtiques de la
invitació que definia les ambicions de Pere Romeu i dels seus seguidors:
Aital estada és hostal per als desganats, és ascó ple de caliu per als qui
sentin l’enyorança de la llar, és museu per als busquin llaminadures per a
l’ànima; és taverna i emparrat per als qui estimen l’ombra dels pàmpols, i
de l’essència espremuda del raïm; és gòtica cerveseria per als enamorats
del Nord, i pati d’Andalusia per als enamorats del Migdia; és casa de
curació per als malalts del nostre segle, i cau d’amistat i harmonia per als
qui entrin a aixoplegar-se sota els pòrtics de la casa. No tindran
penedimentd’haver vingut, i sí recança si no vénen. Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
6
EL MUNDO DE LOS SITIOS MODERNISTAS QUE
PODEMOS ENCONTRAR TODAVÍA
FarmaciaFarmaciaFarmaciaFarmacia
Calle Hospital, número, 109
Al otro lado de la Rambla,
cruzando por la calle del Hospital,
al llegar a la de la Cadena,
encontramos otra vez un
establecimiento con fachada a dos
calles.
Por su nombre, muy conocido, del
doctor Sastre y Marqués, y por su
autor, el arquitecto Puig y
Cadafalch, que vivieron en esa
época.
Destaca por su situación, por el tamaño y por la belleza de su
composición, el gran farol de cristales de colores que nace en la misma
esquina y simula una rama que se complementa en la parte inferior con
cuatro troncos en relieve sobre la fachada. El trabajo es muy estimable. La
distribución de las hojas, en su ascensión, desarrolla un movimiento que
envuelve y rompe la verticalidad, hasta llegar a la coronación de la
lámpara.
7
PanaderPanaderPanaderPanaderííííaaaa
Calle Valencia, número, 416
Un poco más alejado del centro del que hubiéramos querido realizar en
forma radial nuestro recorrido, llegamos
a la Panadería que por su belleza y
riqueza de relieves constituye, para
nosotros, el retablo de las tiendas.
Desaparecida en 1974, sus propietarios
se trasladaron a otra moderna, situada
en la calle Mallorca, esquina Borell. El
Ayuntamiento ha recuperado las puertas
de la que nos ocupa, que guarda en la
actualidad en los almacenes municipales. Esta tienda, sin duda, era
policromada. Todavía se recuerda establecimientos de la misma época con
pátina de color en los huecos y medidas cañas de la carpintería y en los
relieves florales. Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
8
VISITING THE SAGRADA FAMILIA AND THE SAINT
PAUL’S HOSPITAL
On Friday 17th we visited the Sagrada Familia.
At nine o’clock, we left school and we went to
Barcelona by bus. When we arrived, we entered to the
little museum which was side by side the Sagrada
Familia, where we saw a copy of the table which used
Gaudi to design that. Building story. Then we went around the
construction while the woman was speaking us about the materials of the
wall and the roof. We went outside to see the columns which were
holding the temple and after that, we went downstairs to a room where
some parts of the temple and other buildings of Gaudi were exposed for
the tourists.
We walked down the street during
some minutes before we arrived to
Saint Paul’s hospital. There we met
a tourist guide who told us that
Paul Gil gived all his money for
constructing that hospital when he
died. We went across the garden
and we saw all the buildings of the
hospital. Finally, we had lunch and
we returned home.
Marc PlanesMarc PlanesMarc PlanesMarc Planes
9
EL MON DE LA SAGRADA FAMÍLIA I L’HOSPITAL DE
SANT PAU
SAGRADA FAMSAGRADA FAMSAGRADA FAMSAGRADA FAMÍÍÍÍLIALIALIALIA
El Temple religiós de la Sagrada Família és
una església monumental iniciada el 19 de
març de 1882 a partir del projecte de
l'arquitecte Francisco de Paula (nascut en el
1828 i mort al 1901). A finals del 1883 es
va encarregar a Gaudí la continuació de les
obres, feina que no va deixar fins a la seva
mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos
arquitectes han continuat l'obra seguint la
idea original de Gaudí.
L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha transformat
en un dels espais turístics més importants de la ciutat i del país.
Anualment és visitat per milions de persones i són moltes també les que
estudien per interès personal.
El temple sempre ha estat construït ha partit de les entrades per entrar ha
veure l’església i les rendes que es guanyen a la tenda de dintre. En aquest
sentit, el mateix Gaudí va dir: «El Temple Expiatori de la Sagrada Família
el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en
la voluntat del poble». La construcció continua i es podria acabar-se
definitivament en menys de 35 anys.
10
HOSPITAL DE SANT PAUHOSPITAL DE SANT PAUHOSPITAL DE SANT PAUHOSPITAL DE SANT PAU
L’Hospital de la Santa Creu, fundat
el 1401 a Ciutat Vella a partir de
la unió de sis petit hospitals
medievals, és l’origen de l’actual
institució hospitalària, la segona
més antiga d’Europa amb
funcionament ininterromput.
Disposa d’un dels arxius sobre patrimoni hospitalari més importants del
món, tot un tresor pels investigadors.
Hospital jardí
Quan Domènech i Montaner dissenyava Sant Pau, Barcelona s’expandia,
Ja sense muralles, seguint el pla urbanístic de d’higienista Ildefons Cerdà,
que preveia jardí comunitari a cada illa. Els terrenys de l’hospital
modernista ocupen un espai de 9 illes, al límit nord de l’Eixample. Va
disposar els pavellons de forma obliqua a la prevista per Cerdà perquè
així els orientava mirant al sol, i va crear un gran jardí amb vegetació
aromàtica i medicinal que ajudava els malalts en la seva convalescència.
Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
11
CASA MILÀ “LA PEDRERA” (1906-1912)
A cavall del segle XIX i XX,
l’Eixample esdevingué el
principal motor de l’expansió
urbanística de la ciutat de
Barcelona, amb el desplaçament
del centre residencial burgès de
Ciutat Vella al voltant del
Passeig de Gràcia.
L’industrial Pere Milà i la seva esposa Segimon encarregaren a Gaudí la
construcció d’un edifici en una parcel·la llindant del límit entre Barcelona
i Gràcia, amb la finalitat de destinar la planta noble com a residència i
dedicar la resta a pisos de lloguer.
Gaudí construí dos blocs d’habitatges, amb accessors independents,
organitzats al voltant de dos grans patis interiors intercomunicats, per tal
de poder il·luminar tots el habitatges, i amb una sinuosa façana comuna
autoportant, que transmet el ritme a l’interior. Així mateix, estructurà
alliberada de funcions de càrrega. L’edifici presenta un llenguatge
rupturista en la seva època perquè innovador, tant en els seus aspectes
funcionals com en els constructius i ornamentals.
La Casa Milà rebé el sobrenom de “La Pedrera” pel seu feréstec aspecte
petri exterior, semblant al d’una pedrera a cel obert.
L’any 1984 fou declarat Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la
UNESCO. Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
12
ARTS DECORATIVES A CATALUNYA
Els principals arts decoratius al modernisme són:
CERÀMICA
La Ceràmica va ser molt utilitzada durant el
Modernisme per a la cobertura de superfícies en
l’edificació.
DECORACIÓ
La Decoració va ser òbviament essencial en els acabats
dels edificis modernistes i va ser curosament elaborada
per els arquitectes conjuntament amb una gran
quantitat d’artesans.
METALL: FERRO FORJAT i LLAUTÓ
Els arquitectes van completar els seus edificis amb elements metàl·lics de
gran riquesa decorativa7
13
MOBLES i EBENISTES
El disseny de mobles es va basar en diferents formes i
materials de gran qualitat com fustes nobles i tèxtils
amb dibuixos que sovint adoptaven la forma del
"coup de fouet" tan propi del modernisme, així com
dibuixos inspirats en la natura.
VIDRE
La tecnologia dels vidriers catalans es va desenvolupar
extraordinàriament a conseqüència dels treballs del
arquitecte Joan Martorell i Montells, que va ser el
primer en recuperar el neogòtic català.
DISSENY GRÀFIC
El Disseny gràfic es una activitat que va experimentar
un enorme expansió durant el Modernisme en diverses
manifestacions com publicació de llibres i revistes,
publicitat, cartells, ex-libris, etc. Aquestes activitats es
van desenvolupar normalment basades en principis
d’alta qualitat artística
14
JOIERIAJOIERIAJOIERIAJOIERIA
La Joieria va ser molt important en el Modernisme. A més
dels treball realitzats per joiers van col·laborar amb els
joiers en el disseny d’objectes personals i de l’aixovar
domèstic com joies, coberts, jocs de cafè i elements
litúrgics com calzes, patenes i custodies.
MOSAICMOSAICMOSAICMOSAIC
El Mosaic: decorar superfícies per mitja de la
introducció de petites peces de pedra, marbre, vidre,
ceràmica, etc. va ser una tècnica molt arrelada
durant el Modernisme.
TTTTÈXTILXTILXTILXTIL
El dibuix d’elements tèxtil com tapisseries, cortines,
estàndards, banderes, escuts d’armes, etc. està representat
per arquitectes o dissenyadors gràfics.
Jose JavierJose JavierJose JavierJose Javier
15
EL MON DEL DISSENY (ARQUITECTURA)
Els primers orígens de
l’arquitectura Modernista en
Catalunya es troba en l’Escola
Provincial de Arquitectura,
creada en Barcelona en 1871, i
dirigida per el arquitecte Elies
Rogent (1821-1897).
Abans de la fundació d’ aquesta
escola, las tendències que van
conduir fins al Modernisme,
estaven presents en la obra dels
arquitectes com Josep Domènech i Estapà. Les tendències que es
manifestaven per Europa en recuperació del passat arquitectònic,
medieval que va iniciar Viollet-le-duc, fossin també seguides en
Catalunya i completades amb exportacions exòtiques islàmiques. El paper
per Domènech i Muntaner (1849-1923), fos essencial per definir el
Modernisme arquitectònic a Catalunya. Gaudí, Domènech i Muntaner,
Puig i Cadafalch, Enric Sagnier i Rubió i Bellver, van omplir Catalunya de
meravellosos edificis, utilitzant materials constructius tradicionals com el
maó, farro i noves tecnologies com
golfes i balcons com al de la Pedrera,
el palau de la Musica i les bodegues
de Pinell de Brai. L’arquitectura
Modernista a Catalunya no es
manifesto únicament en edificis
residencials.
Javier Javier Javier Javier GuerGuerGuerGuerrararara
16
PROGRAMA MUSICAL
El pròxim dia 19 de Maig es
farà un concert per celebrar
la inauguració del Palau de la
Música. En aquest concert
participarà un músic
modernista català molt
important, Isaac Albéniz.
Aquest palau ha estat
construït per Domènech i Montaner. Albéniz tocarà La Alhambra, Petite
suite, Rapsódia almogàver i moltes més.
HORARISHORARISHORARISHORARIS
11:3011:3011:3011:30 Inici del concertInici del concertInici del concertInici del concert
12:4512:4512:4512:45 Descans
13:1513:1513:1513:15 Continuació del concert
14:0014:0014:0014:00 Fi del concert
17
RESUM DE LA VIDARESUM DE LA VIDARESUM DE LA VIDARESUM DE LA VIDA
Isaac Manuel Francisco Albéniz va néixer el
29 de Maig de 1860, va ser un famós
compositor. Albéniz es va dedicar en més
d’una dècada a escriure temes per al teatre.
Va compondre diferents cançons quatre
romanços per mezzosoprano en francès, tres
romanços en Català i un Àlbum Bécquer. No
existeixen trets de les Romances, peró el
Àlbum Bécquer, posteriorment publicats per
Zozaya en 1888. També en el mateix any Romero va publicar les sis
balades. En 1889 es va anunciar la publicació per part de Romero de un
altre grup de cançons, Sis melodies amb text de Alfred de Musset.
Oscar CastilloOscar CastilloOscar CastilloOscar Castillo
18
LA PINTURA A CATALUNYA
Els pintors de l’època varen donar la benvinguda al Modernisme de la
mateixa manera que arquitectes i escultors,
com un moviment que alliberava el tractament
de les formes en contraposició a la manera de
fer els quadres.
El Modernisme significa llibertat, la possibilitat
de desenvolupar qualsevol forma, color, o idea
i la pintura no va ser una especial. El
Modernisme pictóric català presenta una gran
varietat i riquesa de temes, aquesta es la raó
per la que alguns especialistes prefereixen
parlar de "Pintura del període modernista". Santiago Rusióol,
conjuntament amb Ramon Casas es el pintor més característic d'aquest
període. Santiago Rossinyol, conjuntament amb Ramon Casas es el pintor
més característic d'aquest període.
19
PINTORS MODERNISTES
Joan Brull i VinyolesJoan Brull i VinyolesJoan Brull i VinyolesJoan Brull i Vinyoles
Va néixer a Barcelona l’any 1863,
va estudiar a la llotja de
Barcelona com tants artistes
d’aquest període del Modernisme.
Inicialment es va interessar per
temes històrics que van a portar
un terme en un estil totalment
figuratiu. El seu període de
maduresa comença al voltant dels
anys 1885, quan es caracteritza
per el sentimentalisme. A més de
ser un gran pintor també va ser
un crític d’art.
Joan Llimona i BrugueraJoan Llimona i BrugueraJoan Llimona i BrugueraJoan Llimona i Bruguera
Va néixer a Barcelona l’any 1860
en una família d’artistes, el seu
germà Josep fou un gran escultor
també de l’ època Modernista. Va
abandonar els seus estudis
d’arquitectura i enginyeria per la
pintura que va perfeccionar a
l’escola de la Llotja de Barcelona i
mes tard va anar a Roma amb el
seu germà. Ja des de l’any 1882
va participar en algunes
exposicions col·lectives a
Barcelona, que va culminar l’any
1890 en una exposició a la sala
Pares.
20
Eliseu Meifren i RoigEliseu Meifren i RoigEliseu Meifren i RoigEliseu Meifren i Roig
Va néixer a Barcelona l’any 1857,
va estudiar a l’escola de Llotja de
Barcelona. Meifren va descobrir
d’impressionisme en el seu
primer viatge a Paris. Les seves
exposicions a Madrid l’any 1881,
des de 1890 a 1893 en Chicago, a
Paris 1899, a Brussel·les 1910, a
Santiago de Xile i Buenos Aires en
el 1910, a Amsterdam a 1912, i a
San Francisco l’any 1915. Eliseu
Meifren va morir a Barcelona a
l’any 1940.
Josep PinJosep PinJosep PinJosep Pinoooos i Comess i Comess i Comess i Comes
Va néixer a Barcelona el 15 de
gener de l’any 1867. Va estudiar
a l’escola de belles arts de
Barcelona. Pinós i Comes, al revés
que altres pintors de l’època, va
viure tota la seva època a
Barcelona i va desenvolupar en
Barcelona amb la seva famólia.
Va fer moltes exposicions, com
per exemple: a la sala Pares
(1890,1892,1900); exposició a
l’ajuntament de Barcelona
(1891); en el cercle de san Lluc
(1893,1895,1897); i varies
exposicions a Olot.
JavieJavieJavieJavier Guerrar Guerrar Guerrar Guerra
21
EL MÓN DELS JOCS
PassatempsPassatempsPassatempsPassatemps
Sopa de lletres
� Troba les sis paraules amagades sobre el Modernisme en aquesta
sopa de lletres.
Les diferències
� Troba les set diferencies en la Sagrada Famólia.
UUUU HHHH ZZZZ AAAA FFFF KKKK MMMM IIII LLLL AAAA
SSSS óóóó GGGG JJJJ RRRR CCCC SSSS XXXX ZZZZ LLLL
CCCC SSSS AAAA KKKK IIII EEEE OOOO HHHH VVVV PPPP
ZZZZ GGGG UUUU XXXX PPPP AAAA RRRR SSSS AAAA TTTT
KKKK FFFF DDDD WWWW KKKK NNNN QQQQ DDDD AAAA YYYY
DDDD PPPP IIII GGGG UUUU EEEE LLLL LLLL EEEE DDDD
NNNN AAAA óóóó UUUU PPPP XXXX SSSS PPPP ZZZZ PPPP
SSSS RRRR EEEE LLLL LLLL TTTT EEEE MMMM TTTT AAAA
22
EL MÓN DELS ESPORTS
EsquEsquEsquEsquí
Les dades que ubiquem en el Modernisme
sobre l’esquí, és el primer torneig
internacional, que es va celebrar el 1892. La
segona dada que obtenim és el primer club
suós que va obrir les seves portes i el
començament de l’esquó de muntanya al Alps el 1893. La tercera i última
dada que trobem és la primera carrera de descens, que va arribar a
140km/h., l’any 1911.
BasquetbolBasquetbolBasquetbolBasquetbol
El basquetbol, que probablement té la base en el joc
alemany korbball, neix el desembre de 1891. El nord-
americà de la Universitat d'Springfield,
Massachusetts, James A. Naismith és considerat com
el pare i l'inventor del bàsquet. Aquest professor
d'educació fósica, es va inventar un joc que consistia
en fer passar una pilota per dintre un cèrcol. Esport de conjunt que va
tenir el seu primer reglament l'any 1891. Ràpidament s'estengué per tota
l'Amèrica del Nord i aviat es professionalitzà. El primer partit entre
universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilvània. El primer partit
considerat professional es jugà a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es
crea la primera lliga professional.
Ot Garcia Ot Garcia Ot Garcia Ot Garcia
23
ENQUESTES SOBRE EL MODERNISME.
El dia 23 d’ abril del any 2009, vam sortir a Barcelona, al centre
important de la ciutat. El objectiu del treball era conèixer els
coneixements de la gent que tenia sobre el modernisme, tant aquí a
Barcelona com a la resta d’ Europa. De les 36 persones que hem
entrevistat 2 de les persones eren anglesos(un home i una dona de mitjana
edat), la resta eren gent d’ Espanya( hem entrevistat 20 nois de mitjana
edat, 2 joves i 2 ancians; i 5 noies de mitjana edat, 3 joves i 2 ancianes).
2n) Enquesta en blanc: 2n) Enquesta en blanc: 2n) Enquesta en blanc: 2n) Enquesta en blanc:
� Del 1 al 10 quin numero seria el que descriu el teu coneixement
del Modernisme?
� On has adquirit el coneixement sobre el Modernisme?
� Creus que el Modernisme és sol arquitectura?
� Digues tres noms relacionats amb el Modernisme.
� Que t’agrada més els colors o les formes Modernistes?
� Lluís Domènech i Montaner va ser el que va fer l’hospital de Sant
Pau i el Palau de la Música entre d’altres. Antonio Gaudí va ser el
dissenyador de la Sagrada família, del Parc Güell...
Quin dels dos t’agrada més?
� Creus que el Modernisme és un moviment català?
� Saps com es diu el Modernisme en Itàlia? I en Anglaterra?
24
3r) Gràfic de les respostes pregunta a pregunta:3r) Gràfic de les respostes pregunta a pregunta:3r) Gràfic de les respostes pregunta a pregunta:3r) Gràfic de les respostes pregunta a pregunta:
� Del 1 al 10 quin numero seria el que descriu el teu coneixement
del Modernisme?
0123456789
Persones
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nota
Nombre de persones
� Creus que el Modernisme és sol arquitectura?
0
2
4
6
8
10
12
Escola Llibres Documentals Altres
Nombre de Persones
25
� Creus que el Modernisme és sol arquitectura?
0
5
10
15
20
Sí No
Nombre de Persones
� Digues tres noms relacionats amb el Modernisme.
� Que t’agrada més els colors o les formes Modernistes?
0
5
10
15
20
Colors Formes Res Tot
Nombre de Persones
0
2
4
6
8
10
12
Gaudí SagradaFamília
Casa Batlló Pedrera Domenech Altres No sap
Nombre Persones
26
� Lluís Domènech i Montaner va ser el que va fer l’hospital de Sant
Pau i el Palau de la Música entre d’altres. Antoni Gaudí va ser el
dissenyador de la Sagrada família, del Parc Güell...
Quin dels dos t’agrada més?
0
5
10
15
20
25
Gaudí Els dos Dòmenech
Nombre de Persones
� Creus que el Modernisme és un moviment català?
0
5
10
15
20
Sí No
Nombre de Persones
4t) Conclusions generals:Conclusions generals:Conclusions generals:Conclusions generals:
Les nostres conclusions sobre l’enquesta són:
� Les dones saben més sobre el Modernisme respecte als homes.
� Els adults saben més que la majoria de les persones adolescents.
� La gent coneix més els autors modernistes de Catalunya que els
autors de la resta d’Europa.
� Poca gent coneix el Modernisme fora de Catalunya.
� La majoria de Modernisme espanyol es troba a Catalunya.
27
ARTICULOS DE OPINIOION
El temple de Gaudí: Sagrada Familia.
La ruta sobre la sagrada familia estuvo
muy bien organizada, la guía poco a
poco nos fue enseñando todas las
partes más curiosas, y todas sus
características más importantes y las
curiosidades más relevantes.
Nos explicó cosas de las cuales no pensábamos que tendrías un significado
aparente, pero estaban puestas allí por algún motivo.
La ruta fue por el interior de la sagrada familia y por el
exterior. En el interior nos remarcaron la forma
curiosa que tiene la cruz latina, la planta de la iglesia.
El punto más alto de toda la iglesia eran los de los
cimborios que alcanzan los 60 m de altura. El templo todo
está decorado con momentos religiosos; la cúpula del ábside
está cubierta con un mosaico representado las vestiduras de
Dios. Las 4 columnas del crucero van dedicadas a los
evangelistas, y las doce que rodean el crucero a los apóstoles.
En los ventanales de las naves laterales están las parábolas de
Jesús.
Por el exterior nos explicaron el significado de las cuatro esquinas del templo,
que figuran tres obeliscos, representando los puntos cardinales, las cuatro
28
estaciones, los ayunos cristianos, así como los símbolos de San José la Virgen
María y Jesús.
Nos explicaron los diferentes pórticos; pórtico de la caridad es
el mayor de los tres, está dedicado a Jesús. Intenta simular el
Portal de Belén, desarrolla una seria de escenas sobre el
nacimiento de Jesús: la anunciación de Jesús, la adoración de
los reyes, la adoración de los pastores y la coronación de
María.
El pórtico de la esperanza dedicado a San José, representa
las escenas de La huida a Egipto y la barca de San José.
También podemos observar la aparición de animales
domésticos en la obra.
El pórtico de la Fe está dedicado a la Virgen María, en
esta escultura encontramos la escena de Jesús trabajando
de carpintero. También encontramos la figura de San Juan Bautista y San
Zacarías, el Corazón de Jesús cubierto de espinas y de abejas místicas que liberan
su sangre.
Patricia LozanoPatricia LozanoPatricia LozanoPatricia Lozano
29
LluLluLluLluÍÍÍÍs Domènech i Montaners Domènech i Montaners Domènech i Montaners Domènech i Montaner: Hospital de San Pau: Hospital de San Pau: Hospital de San Pau: Hospital de San Pau
El recorrido sobre el hospital no nos ha parecido tan atractivo como el de
la sagrada familia. Posiblemente fue por nosotros que no pusimos toda
nuestra atención pero la guía de la sagrada familia se explicaba muy bien
y se nos hizo muy a menos, todo lo contrario del hospital.
El hospital está formado por un edificio central y 27 naves utilizadas para
las tareas médicas. Cada una
de las naves es diferente
entre ellas. En un espacio
separado de los 27
pabellones se encuentra la
iglesia.
En el diseño predominan las
calles, jardines, edificios con
suministros de agua, una iglesia y un convento, para poder estar aislado
de la ciudad.
Lluís decidió que la entrada principal esté a 45º respeto a el ensanche, se
cree que Luís quería aprovechar el viento procedente del mar para
ventilar el hospital y salvaguardarlo de enfermedades, también se cree que
era para romper la cuadricula del ensanche que no le gustaba.
Patricia LozanoPatricia LozanoPatricia LozanoPatricia Lozano
30
POLLO A LO MODERNISTA
INGREDIENTESINGREDIENTESINGREDIENTESINGREDIENTES
-1 pollo grande
-1/4 kg. ciruelas
sin hueso
-1/4 kg. pasas
-1/4 kg. orejones
de melocoton y de
albaricoque
-100 gr. piñones
-1 trufa
-1/4 kg. salchichas
-manteca de cerdo
-aceite
-brandy.
PREPARACIPREPARACIPREPARACIPREPARACIÓN
Remojar las ciruelas, las pasas y los orejones cortados a trozos en coñac al menos
durante 4 horas. Freir en una cazuela con la manteca las salchichas cortadas a trozos,
cuando estan a medio freir se le añaden las frutas escurridas, los piñones y la trufa
laminada; salpimentarlo y dejarlo cocer unos 20 minutos a fuego suave. limpiar el
pollo, salpimentarlo y untarlo con manteca por dentro y por fuera. Cuando el relleno
este un poco frio, rellenar el pollo por los agujeros de detras y del cuello tiene que
quedar muy lleno, coserlo con un hilo grueso y atar las patas y las alas para que no
pierda la forma. Poner el pollo en una cazuela honda con manteca, aceite y el jugo de
remojar las frutas, tapar con papel de aluminio y meter en el horno ya caliente. Bajar
la temperatura del horno. mientras se va cociendo se le tiene que dar la vuelta un par
de veces, regandolo con el jugo de la coccion y casi al final añadirle una copa de
brandy. tarda mas o menos unas 2 horas. Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
31
BIZCOCHO DE YOGURT
INGREDIENTESINGREDIENTESINGREDIENTESINGREDIENTES
-3 huevos
-1 yogurt natural
-3 medidas de yogurt de harina
-2 medidas de yogurt de azúcar
-Otra medida de yogurt con un dedo de
leche y el resto mantequilla derretida o de aceite
-un poquito más de mantequilla para engrasar el molde
-raspadura de 1 limón
-½ sobrecito de levadura
PREPARACIPREPARACIPREPARACIPREPARACIÓNNNN
Precalentar el horno. En un cuenco grande mezclar todos los ingredientes, empezando
por la harina, los huevos y la mantequilla. Engrasar un molde de bizcocho con un
poquito de mantequilla y verter la mezcla. Cocer a horno medio durante 45 minutos.
Sacar y dejar enfriar.
TRUCOTRUCOTRUCOTRUCO
Se pueden hacer tantas variantes como se desee, sustituyendo el yogurt natural por
uno de sabor y añadirle pequeños trozos de ingredientes afines a ese sabor: fruta,
chocolate, etc. Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
32
LA NATURA EN EL MÓN MODERNISTA
El modernisme es va desenvolupar en un context molt
concret a tota Europa, en plena industrialització, on
el desig de beneficis i la producció en sèrie havia
desnaturalitzat l’art. Els intel·lectuals burgesos
cercaven una nova concepció artística donant
llibertat a l’artista per fer cada obra única utilitzant
materials i tècniques tradicionals i preconitzaven un
domini de les formes orgàniques, ondulants i
profusament decorades amb motius naturals, plens de
colorit i lluminositat per recordar la burgesia els seus
orígens rurals i fer créixer les ciutats lluny de la
grisor, sobrietat i brutícia amb què ho feien llavors.
Molts autors literaris del modernisme han escrit poemes en els que la natura es
l’essència fonamental i la més important. També noms com Antonio Gaudí o
Domènech
i Muntaner han treballat partint de la base de que les formes del modernisme
comencen a la Natura.
Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
33
EL MODERNISME AL NOSTRE MUNICIPI
Cornellà de Llobregat no va mantenir en el període modernista el caràcter
de centre estiuenc que havia gaudint en dècades anteriors gràcies a la
presència de la família Mercader, hisendats de la ciutat, més tard
esdevinguts comtes de Bell-lloc, que van convertir el Mas Oriol o Martí en
un veritable palau pels vots de 1864. El modernisme domèstic que trobem
al nucli antic i als primers eixamples de la ciutat és força tardà i es
manifesta sobretot en senzills treballs compositius i ornamentals de les
façanes de les cases de cós i en algunes de majors dimensions. En canvi, el
municipi sí que va ser triat per instal·lar fàbriques de diferent mena, ja des
de l’inici del segle XIX.
LLOCS ON PODEM TROBAR ESTAMPES MODERNISTES A CORNELLÀ:
Societat General d’aigües de BarcelonaSocietat General d’aigües de BarcelonaSocietat General d’aigües de BarcelonaSocietat General d’aigües de Barcelona
Aquestes instal·lacions, de l'any 1907 i
situades als Quatre Camins, són obra de
l'arquitecte Josep Amargós. Comprenen
l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35
metres d'alçada i els pous d'extracció
d'aigua situats dins d'un extens parc que
constitueix l'element integrador de les
instal·lacions. L'edifici, construït en maó
vist i segons els cànons modernistes, consta
de tres naus completament lliures. Dins la
sala principal es conserven, en perfecte
estat, els primers models de les màquines a vapor que impulsaven l'aigua
per al subministrament de Barcelona.
34
FabricaFabricaFabricaFabrica de Can Bagariade Can Bagariade Can Bagariade Can Bagaria
Situada a la carretera d'Esplugues,
aquesta fàbrica tèxtil fou construïda
per l'arquitecte Modest Feu i Estrada
l'any 1920. Es molt interessant, dins
de l'arquitectura industrial de la
Catalunya modernista, el conjunt
format per la torre-habitatge amb
un acurat treball de maó vist.
Casa RoviraCasa RoviraCasa RoviraCasa Rovira
Edifici en cantonada, de l'any 1912. A més
d'habitatge va servir com a fàbrica de sifons,
segons es pot llegir encara als esgrafiats de la
façana lateral: Fábrica de gasoses y sifons de
Ramon Mulá. Cal destacar el coronament sinuós
de les dues façanes i, a la principal,
l'ornamentació a base de relleus florals esculpits
damunt les llindes i a la cornisa, com acroteri.
Casa CamprubCasa CamprubCasa CamprubCasa Camprubí
Als afores de la ciutat, a la carretera de sant Joan Despí, podem
contemplar l'edifici més emblemàtic del modernisme a Cornellà.
La casa Camprubí, obra del conegut arquitecte Josep Maria Jujol,
va ser construïda l'any 1927 per encàrrec de Cebrià Camprubí i
Nadal. Ot Garcia Ot Garcia Ot Garcia Ot Garcia
35
ESCULTURA MODERNISTA A CATALUNYA
A Catalunya, la escultura era un art ben consolidat des de molt abans del
Modernisme.
El Modernisme va representar un brillant alliberament de formes. Davant
de la norma anterior - l'academicisme - el Modernisme representa
llibertat, la possibilitat de desenvolupar qualsevol forma, qualsevol color,
qualsevol idea. La escultura no va ser una excepció en aquest
plantejament. L'expressió de les seves figures ens mostra la vida en totes
les seves varietats davant del fred academicisme imperant anteriorment.
EDUARD B. ALENTORNEDUARD B. ALENTORNEDUARD B. ALENTORNEDUARD B. ALENTORN (1855(1855(1855(1855----1920)1920)1920)1920)
Va fer les següents composicions:
JOSEP CARDONA I FURRJOSEP CARDONA I FURRJOSEP CARDONA I FURRJOSEP CARDONA I FURRÓ (1878(1878(1878(1878----1922)1922)1922)1922)
Va fer les següents
composicions:
36
MMMMANEL FUXÀ I LEALANEL FUXÀ I LEALANEL FUXÀ I LEALANEL FUXÀ I LEAL (1850(1850(1850(1850----1927)1927)1927)1927)
Va fer les següents composicions:
Jose JavierJose JavierJose JavierJose Javier
37
HOROSCOPO
Salud: Semana positiva en la que gozarás de un gran
magnetismo y te expresarás con facilidad. Gracias a tu carácter
activo y dominante pondrás a los más débiles en la buena onda.
Dinero: Estás a pocas jornadas de tu momento estelar anual y la
suerte comenzará a favorecerte. Busca el modo de afianzarte en
el área laboral o social. Amor: En este tema también
comenzarás a brillar, si pones de tu parte. Deja de recordar los fracasos que ya parecen al pasado y no
pierdas tu preciso tiempo en aspectos negativos de tu vida.
Salud: Semana favorable, lo cual será de agradecer tal y cómo
te van las cosas este año. Las noticias estimulantes ayudarán a
tu mente de tal forma que lo verás todo mucho mejor. Dinero:
No te faltará para lo fundamental, aunque las cuestiones que
se te han estancado, en compás de espera para solucionarse.
Amor: Mezclado con el dinero puede llegar a ser una bomba
de relojería y convertirse en un total fracaso, pero, si no es así, se te presentará lleno de posibilidades.
Salud: Semana pasable, pues no estarás
completamente libre de algunas molestias o
accidentes. Si debes cuidar ancianos, procura que
no coman imprudencias. Dinero: Jornadas algo
flojas en las ganancias y en las inversiones que
parezcan falsamente sólidas. No te creas lo que
digan ni firmes ningún documento sospechoso. Amor: Algunos de los nativos-as de tu signo suelen ser
tiernos pero no es una de tus mejores cualidades. Procura no estropear una relación a causa de unos
comentarios algo inoportunos.
Salud: Semana positiva con la Luna del día 28, a las 2:36,
hora solar. Tu magnetismo se contagiará a los demás y
les proporcionaras un gran positivismo. Puedes viajar.
Dinero: La intensidad lunar favorecerá tus intereses y la
suerte te vendrá de forma inesperada a pesar de que tus
gestos también se verán engrandecidos por las circunstancias sociales o familiares. Amor: Sin entrar en
detalles personales que dependerán de tu edad y condición social, este plenilunio te augura unas
sensaciones fenomenales que te llevarán al éxtasis total.
Salud: Semana favorable y llena de sorpresas que te devolverán
en gran manera la confianza. Podrías recibir buenas noticias
desde la distancia. Aprovecha estas jornadas para viajar.
Dinero: en tu panorama laboral o material no te faltarán
38
motivos de satisfacción. Jornadas de alivio social y familiar. Obtendrás buenas respuestas a tus
demandas. Amor: Si no tienes pareja, te surgirán grandes ocasiones para encontrar una compañía
amena y seductora. La pasearás abiertamente y no te esconderás ante las críticas.
Salud: Semana pasable para los nativos-as de mes agosto y mala
para los de setiembre. Atención a las personas mayores y a
cualquier imprudencia que pudieran cometer. Dinero: Sigues
estando en la cuerda floja tanto en el área laboral como en el
sector monetario por lo que deberás luchar contra toda clase de
dificultad. Si tienes paciencia saldrás victorioso. Amor: En este aspecto todo te irá mucho mejor si pones
de tu parte y no te han mentido anteriormente. Si tienes hijos o nietos, te causarán preocupaciones y
deberás buscar la forma de aconsejarles.
Salud: Semana moderada para el conjunto del signo, aunque
los nacidos en la segunda mitad pueden verse afectados por
los contagios. Si no tienes más remedio que viajar, cuidado.
Dinero: Parece que hay una cantidad de papeleos que te
vienen mareando y tendrás que solucionarlos sin tardar.
Algún problema financiero te obligará a desembolsar una
cantidad extra. Amor: Si no te lo tomas a la ligera, tu pareja te pondrá se los nervios porque cuando no
sepa ponerse en tu lugar, sus comentarios te enloquecerán. Ésta no es una semana para gozar del placer.
Salud: Semana favorable para la primera mitad
de los nacidos en este signo y floja para los del
segundo. Es probable que sufras algún retraso
en diagnósticos, análisis y programaciones
quirúrgicas. Dinero: Si tienes alguna reserva
para superar alguna falta de trabajo o el retraso
en los ingresos que vendrán más tarde, no lo pasaras mal. Amor: Se prevé un soporte efectivo por parte
de las personas que digas, claro que, si no se trata de tu parte, puede que tengas insomnio. Posible
aparición en un medio de comunicación.
Salud: Buena semana en general a condición del que
no baje la guardia y conserves tú autoestima. Siga
una dieta acorde con tus necesidades sin aumentarla
ni disminuirla libremente. Dinero: Si bajo ningún
concepto te dejas influenciar por los desaprensivos,
39
no lo perderás pero si te convencen y te meten donde no debes, las cosas no te irán tan bien. Amor: Risas
con el de turno, sosería con el habitual y grandes posibilidades con toparte con alguien que te
encandilará. Te lo pasaras bien si hay mucha complicidad y comentarios inteligentes.
Salud: Semana positiva en la que te
resultara fácil salir de cualquier
dificultad que no sea crónica. Los
viajes podaran realizarse siempre que
existan garantías de seguridad. Dinero:
Rebotes bursátiles, sorpresas
inmobiliarias y alguna inspiración en el terreno laboral. Si te dedicas al comercio encontrarás alguna
oferta que te reportará muchos beneficios. Amor: Las buenas noticias podrían venir por parte de tu
pareja o de algún otro familiar allegado, el caso es que te demostrarán su confianza. No te quedarás
indiferente ante las propuestas.
Salud: Semana favorable para todo el signo en
general, aunque los nativos-as del mes de enero se
destacará mientras que los del tercer decanato
podrían padecer alteraciones. Dinero: Deberás
afrontar las deudas de tu entorno o descubrir el
engaño de quienes las habían disimulado. Intenta no
meterte en líos innecesarios. Prueba algo en el azar. Amor: Vuelven las influencias agradables sin
importar la edad ni la condición social. Nada será prohibitivo y puede que experimentes cosas que
nunca se te habrían ocurrido.
Salud: ¡Muchas felicidades! Lideraras el zodiaco y parecerá
que para ti la famosa crisis no existe. Gracias a tu buen
humor y a tus divertidas ocurrencias elevaras la moral a los
demás. Dinero: En lo que llevamos de año, esta será una de
las mejores semanas y tus gestiones funcionaran. Puede que
termines con una obligación material que te venia
agobiando. Especula un poco. Amor: Se apaciguan los temporales y te viene una racha afortunada para
el goce de los sentidos. Si estas viniendo una aventura romántica, la disfrutaras y no te faltaran gratos
recuerdos.
Ot GarciaOt GarciaOt GarciaOt Garcia
40
MODERNISME FUNERARI
Una catedral del vi és, en l'àmbit català, un celler
cooperatiu construït a l'estil modernista
aproximadament entre el 1910 i el 1920. Els
arquitectes que van dissenyar aquest tipus de
construccions són Cèsar Martinell (deixeble
d'Antoni Gaudí) o Pere Domènech i Roura, entre
d'altres. La denominació va ser creada per Àngel
Guimerà per referir-se, inicialment, al Celler
Cooperatiu de l'Espluga de Francolí i es va estendre
posteriorment als altres cellers similars.
Aquests edificis tenen en comú el seu estil arquitectònic, característic, així com
la grandària de les naus. L’apel·latiu de catedral del vi s'explica sobretot per
l'estètica (per exemple, per la façana i les voltes del sostre) i per les dimensions
d'aquests edificis. Cal tenir present, d'altra banda, que la bellesa i altres
peculiaritats d'aquestes obres està
lligada amb la funcionalitat. Es
tracta d'una concepció específica
del modernisme, en què l'estètica
i la funcionalitat anaven de
bracet; i així es veu en moltes
altres obres modernistes que no
són cellers, com les golfes de la
Pedrera de Barcelona, el Palau de
la Música de Barcelona, l’ institut
de Reus o els escorxadors
modernistes de Tortosa -inspirat en l'estètica mudèjar- i Tarragona (aquest,
actualment seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili).
Ot Garcia
41
42
MMMMEEEENNNNÚ SSSSAAAANNNNT T T T JJJJOOOORRRRDDDDIIII Carpaccio de salmCarpaccio de salmCarpaccio de salmCarpaccio de salmó amarinat amb mesculm i vinagreta de amarinat amb mesculm i vinagreta de amarinat amb mesculm i vinagreta de amarinat amb mesculm i vinagreta de rosesrosesrosesroses
Carpaccio de salmón marinado con mezclum y vinagreta de rosas
Paella mixta del Paella mixta del Paella mixta del Paella mixta del DracDracDracDrac
Paella mixta del Dragón
Coca gratinada de Coca gratinada de Coca gratinada de Coca gratinada de Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi
Coca gratinada de Sant Jordi
LlibretsLlibretsLlibretsLlibrets ibèrics amb sobrassada i formatge dels Pirineus amb parmentier de patataibèrics amb sobrassada i formatge dels Pirineus amb parmentier de patataibèrics amb sobrassada i formatge dels Pirineus amb parmentier de patataibèrics amb sobrassada i formatge dels Pirineus amb parmentier de patata
Libritos ibéricos con sobrassada y queso de los Pirineos con parmentier de patata
Bacallà gratinat a l’escut de Bacallà gratinat a l’escut de Bacallà gratinat a l’escut de Bacallà gratinat a l’escut de Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi
Bacalao gratinado al escudo de Sant Jordi
Entrecotte de vedella a la brasa al pebreEntrecotte de vedella a la brasa al pebreEntrecotte de vedella a la brasa al pebreEntrecotte de vedella a la brasa al pebre rosarosarosarosa
Entrecotte de ternera a la brasa a la pimienta rosa
Llibret Llibret Llibret Llibret de salmde salmde salmde salmó farcit de pernifarcit de pernifarcit de pernifarcit de pernil ibèric amb salsa roquefortl ibèric amb salsa roquefortl ibèric amb salsa roquefortl ibèric amb salsa roquefort
Librito de salmón relleno de jamón ibérico con salsa roquefort
Banda de Banda de Banda de Banda de Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi
Banda de sant Jordi
Crema Crema Crema Crema catalanacatalanacatalanacatalana
Crema catalana
Carpaccio de pinya amb matCarpaccio de pinya amb matCarpaccio de pinya amb matCarpaccio de pinya amb mató, mel i , mel i , mel i , mel i pètalspètalspètalspètals d’ametllesd’ametllesd’ametllesd’ametlles
Carpaccio de piña con requesón, miel y pétalos de almendras
Pa, aigua, vins del Celler Castell del MirallPa, aigua, vins del Celler Castell del MirallPa, aigua, vins del Celler Castell del MirallPa, aigua, vins del Celler Castell del Mirall
Pan, agua, vinos de la bodega castell del mirall
15.9015.9015.9015.90€ Iva no Iva no Iva no Iva no inclinclinclinclós/s/s/s/iva no incluido
43
EL POEMA MODERNISTA
ANTONI GAUDÍ I CORNETANTONI GAUDÍ I CORNETANTONI GAUDÍ I CORNETANTONI GAUDÍ I CORNET
Naixé a Riudoms o Reus,
no en traíem l’entrellat,
però a l’església va posar els peus,
de seguida, per ser batejat.
Quan a l’escola anava,
va patir una malaltia,
per això gairebé no jugava,
però caminar no li impedia.
El títol d‘arquitecte,
a la fi va aconseguir.
I amb un treball perfecte,
als Güell va seduir.
La seva millor construcció,
que després produirà,
potser serà la casa Batlló,
la Sagrada Família o la casa Milà.
Marc PlanesMarc PlanesMarc PlanesMarc Planes
44
SOLUCIONS DELS PASSATEMPS
Sopa de lletresSopa de lletresSopa de lletresSopa de lletres
Gaudí
Pedrera
Ametller
Güell
Batlló
Milà
Les diferènciesLes diferènciesLes diferènciesLes diferències
45
MODERNISME (LITERATURA ESPANYOLA)
El modernisme espanyol és un ampli moviment literari que es va desenvolupar a
Espanya entre els anys 1880-1910, fonamentalment en l’ àmbit de la poesia,
caracteritzat per la seva ambigua rebeldía creativa, el seu refinament narcisista i
aristocràtic, la seva profunda renovació estètica del llenguatge i la mètrica, i el
culturalisme cosmopolita.
CaracterCaracterCaracterCaracterístiques del modernismestiques del modernismestiques del modernismestiques del modernisme
1. Manca d’acceptació de la realitat: davant la qual l’autor intentava
escapar escrivint sobre altres èpoques, millors per l’autor, o sobre
llocs exòtics.
2. Actitut aristocratitzant i preciosisme.
3. Cerca de la perfecció formal.
4. Cerca de la bellesa, que, segons els modernistes, s’aconsegueix a
través d’imatges molt plàstiques, d’una adjectivació a la que
predomina el color i els matissos relacionats amb els cinc sentits del
cos, de la musicalitat mitjançant l’abús de l’aliteració i els ritmes
molt marcats i l’utilització de la sinèstesia influències del
simbolisme).
5. Són fidels a les grans estròfes clàssiques però tenen el gust d’assejar
variacions variaciones sobre aquests models mètrics(tornen a
utilizar versos medievals com l’alexandrí, catorze síl·labes, el
dodecasílab, de dotze, l’eneasílab, de nou); que enriqueixen el
“soneto” aportant-li noves variants.
6. Els modernistes també utilizen la mitología i el sensualisme.
7. La gran renovació lèxica que van perseguir no cercava tant la
precisió com el prestigi o la raresa del vocabulari.
8. Són individualistes .
9. Els autors volien innovar i arribar a la perfecció, com a la literatura
europea. europea.
46
10. Adaptació de la mètrica castellana a la llatina.
Temes del modernismeTemes del modernismeTemes del modernismeTemes del modernisme
• Rebuig a una societat vulgar, però el més important era la
profunda tristesa, la melancolia i l’angustia.
• “L’escapisme”: fugir de la realitat del temps i l’espai.
• L’amor i l’erotisme: idealització de l’amor i de la dona. Es presenta
el tema de l’amor impossible però marcant diferències davant
l’ideal romàntic. Existeix un contrast entre el profund i delicat amor
i l’erotisme intens.
• Cosmopolitisme: És l’ocasió de buscar quelcom diferent. Els autors
tenien molta devoció per París.
• Els temes Americans: cultivaven temes indígenes i defensaven
l’indígena americà.
• Les coses hispàniques: buscaven una harmonia davant d’un món
que se sent inharmònic però també les arrels que produïren la
crisis sentimental dels mateixos.
Principals autorsPrincipals autorsPrincipals autorsPrincipals autors
El Modernisme compta amb un elevat nombre d’escriptors americans.
Alguns han tingut una autèntica repercussió internacional i altres han
quedat reduïts al àmbit nacional. Un aspecte comú de la gran majoria
d’autors modernistes son els viatges que van fer durant la seva vida, o per
treball o per ampliar el seu coneixement i conèixer altres escriptors.
47
Rubén Darío
El seu nom real era Félix Rubén García Sarmiento. Va
nàixer i va morir a Nicaragua (1867-1916). Primer va ser
periodista i després diplomàtic, raó per la qual va viatjar
molt per Europa i Amèrica. Va ser molt influït per
romàntics (Hugo, Musset), parnassians (Leconte de Lisle,
Heredia) i simbolistes i va arribar a crear un nou i brillant
estil que donava una nova musicalitat als ritmes
tradicionals castellans. Les seves obres principals són
Azul... (1888), en la que es presenta el Modernisme; Prosas profanas (1896) i Cantos de vida y esperanza (1905). La seva influència a la
literatura posterior és enorme. Va conèixer i influir a tots o gairebé tots els
escriptors castellans del Modernisme.
Leopoldo LugonesLeopoldo LugonesLeopoldo LugonesLeopoldo Lugones
Va nàixer a la província argentina de Còrdoba el 1874 i va morir a
Buenos Aires el 1938. Va ser un poeta, assagista, polític i periodista. De
petit va mudar-se amb la seva família a Santiago del Estero, a Ojo de Agua
i més tard va estudiar el Batxillerat a Còrdoba. Posteriorment es va
traslladar a Buenos Aires i va viatjar a Europa. Es va suïcidar degut a la
seva inestabilitat ideològica. Va ser influenciat pel Simbolismo, com en Las montañas del oro, de 1897; y Crepúsculo del jardín, de 1905.
48
Enrique LarretaEnrique LarretaEnrique LarretaEnrique Larreta
Escriptor de Buenos Aires (4 de març de 1875 - 6 de
juliol de 1961), fill d’una familia rica i casat amb una
dona de familia aristocrática. Va estudiar dret i va
treballar com a embaixador. Va viure a Biarritz i a
Ávila. Era una gran admirador de Unamuno i del Segle
d’Or. La seva primera publicació v ser Artemis, el
1896, però la seva obra modernista més important és
La Gloria de don Ramiro, el 1908.
Ricardo Jaimes FreyreRicardo Jaimes FreyreRicardo Jaimes FreyreRicardo Jaimes Freyre
Va ser escriptor i diplomàtic bolivià-argentí, nascut el 12 de maig de
1868 i mort el 8 de noviembre de 1933. Era fill d’escriptors: Julio Lucas
Jaimes i Carolina Freyre. Era amic de Rubén Darío, amb qui va fundar la
Revista de América el 1899 a Buenos Aires, on va conèixer a Lugones. Va
ser professor de psicología, literatura perceptiva i lógica, i va ser membre
de l’Acadèmia Argentina de Letras. El 1921 va ser anomenat ministre de
Instrucció Pública, d’Agricultura i de Guerra a Bolivia. També treballà
com embaixador a diversos paísos. La seva poesia es preciosista i molt
meditada. Entre les seves obres és important Leyes de la versificación castellana (1907).
Marc PlanesMarc PlanesMarc PlanesMarc Planes
49
Conclusions
Fent aquesta revista la Missió 6 ha après moltes qüestions sobre el
Modernisme, els autors literaris, l’arquitectura, la pintura, l’escultura, i moltes més coses. Ens ha fet no només conèixer el Modernisme, sinó també apropant-se a l’època a la que va desenvolupar-se (1888-1921), i així fer-nos una idea de com es vivia en aquell temps.
Gracies a aquesta feina també hem après a treballar en grup per tal de que la revista sortís el millor possible i a estructurar una publicació, que esperem que us hagi agradat.
Finalment donar salutacions als nostres lectors.
MISSIÓ 6
50
EL LLOC DE LA PUBLICITATEL LLOC DE LA PUBLICITATEL LLOC DE LA PUBLICITATEL LLOC DE LA PUBLICITAT
51
52
53
54
55
56