a. O.B I. 8.1993-39-11

L'EFICIÈNCIA DE CAPTURA DE L'ÀGUILA PEIXATERA

(Pandion haliaetus) A S'ALBUFERA DE MALLORCA

Maties REBASSA*Pere VICENS"̀

Resum.- Se presenten, per segon any, els resultats d'el seguiment realitzatal Parc Natural de s'Albufera (Muro) al 1991, sobre l'activitat predatòria del'àguila peixatera (Pandion haliaetus). Aquesta es veu afavorida pels dies decel tapat i per la presència de vent. Amb tot, ('èxit de captura a dinss'Albufera s'ha confirmat com a baix, un 15,2 % de la totalitat dels picats iun 27,2 % de les capbussades. A més de la seva presa habitual, els peixos,les peixeteres sembla que s'alimenten esporàdicament d'altres petitsvertebrats.

Sununary.- Fishing efficiency of the Osprey (Pandion haliaetus) at s'Al-bufera de Mallorca. For the second year the results of a survey on theOsprey's (Pandion haliaetus) predatory activity carried out at the NaturalPark of s'Albufera de Mallorca in 1991 are presented. Fishing efficiency ishigher in overcast and windy days. However, the capture success at s' Albuferais low, 15.2% of total number of dives and 27.2% of dives into water. Apartfrom fish. it seems that Ospreys occasionally feed on small vertebrates.

c/ Vicenç Ensenyat, 37-1-1. 07300 Inca** Parc Natural de s'Albufera de Mallorca. 07458. Can Picafort

Introducció

Aquest treball vol esser unacontinuació del presentat amb el mateixtítol a l'A rmari Ornitològic de lesBalears de 1990 (MAYOL i VICENS,1991), i les dades que es treballen hanestat obtingudes al Parc Natural des'Albufera (Muro) el 1991, empleantla mateixa metodologia.

S'ha de tenir en compte queaquestes dades són sols una petita mostrade les dades reals de captura que enrealitat es produeixen. i que per motiusdiversos no s'han pogut recollir. Hemde pensar que moltes vegades hemdetectat la peixatera (Pandion haliae-

los) quan ja estava pescant; i que no s'hapogut fer un seguiment intensiu per mord'altres dedicacions. Calculam en 5-6 ex-emplars diferents els que utilitzen lesaigües de s'Albufera per pescar, i que hosolen fer, com a mínim, una vegada dià ria,i així tendriem quasi 1.800 captures anu-als, i sols en tenim quaranta-quatre dades,de manera que la mostra resulta reduïda,encara que pensam que és significativa.

Resultats

Èxit de captura. El total de lesobservacions és de 44, en les quals hifiguren 187 picats, 103 rompent l'aigua,i aconseguint 28 captures.

39

ANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 1993

Aquestes dades ens donen unspercentatges molt baixos d'èxit decaptura: 15,2% si , treballem amb latotalitat dels picats. i 27,2% quan solstenim en compte les capbussades. Unespossibles causes que expliquin aquestspercentatges, baixos si els comparamamb els obtinguts a altres parts delmón (CRAMP i SIMMONS, 1980) serienper a s'Albufera, la proporció d'im-madurs presents i les característiquesfísiques de la seva presa més importantla Ilissa (Mugil sp) (MAYOL i VICENS,

1991).

Relació de les observacions ambla profunditat de l'aigua. Les zoneson és més corrent veure la peixaterapescar són el Cibollar, el Colombar iel Canal Gran (Gràfica I), úniques zo-nes on es troben les aigües profundes

i obertes, amb riquesa de peix i mancad'obstacles per pescar-hi.

Al Canal Gran les peixeteres hipesquen, quasi sempre. en zones moltconcretes, amb una profunditat mitjanaal voltant del metre i rebutjant les àreesde més i menys profunditat. Aixó hoatribuïm a la millor detectabilitat icaptura de preses a les zones profun-des, i per a evitar accidents de xoc ambel fons en llocs de poca fondària (en-cara que n'hem vistes pescar, algunesvegades, en zones de quasi dos pamsd'aigua, volant més baix i amb unangle d'atac més obert, frenant a lacapbussada).

A les zones de molta fondària (Ca-nals d'en Mama i d'en Pujol. S'Oberta)i de pocs centímetres d'aigua (llisserBishop I), aquesta espècie realitza visi-tes esporàdiques (Gràfiques I i II).

rn

1D

CY)

cü

35

3029,54

t))27,27

U

cb

25

^20

1513.63

11.3610 9.09 9,09

5

Canal Gran Cibollar Colombars Watkinson Rotios Altres

Localitats

Gràfica I. Diferents èxits de captures/observació per a les distintes localitats de pescamés emprades per la peixatera a s'Albufera. Altres (1): llisser de l'aguait Bishop 1,

Canal d'en Mama, Canal d'en Pujol i s'Oberta.Various capture successes per observation at the most frequent fishing sites used byOsprey at s'Albufera. Others (1): Pool of Bishop t hide, Canal d'en Mama, Canal d'en

Pujol and s'Oberta.

40

^a]

100

ANUARI ORNITOLÒGIC

DE LES BALEARS 1993

1T 75 75ro

80

^o^

et)

60

69,2

50

66.6

60

^40

20

Canal Gran Cibollar Colombars Watkinson Rotios Altres

Localitats

Gràfica II. Diferents èxits de captures /observació per a les distintes zones observades.Altres (1): Ilisser de l'aguait Bishop I. Canal d'en Mama, Canal d'en Pujol i s'Oberta.

Various capture successes per observation at different sites. Others (1): Pool of BishopI hide, Canal d'en Mama, Canal d'en Pujol and s'Oberta.

Amb un percentatge relativamentelevat, les observacions fetes als Rotlosi Watkinson es produeixen en tempo-rada de ressaca d' inundacions i desprésdels incendis que aclariren la zona devegetació el 1990. Lògicament, a partirde l'època de creixement de vegetaciós'acaben les observacions en aquestsindrets: és quasi impossible observarla superfície de l'aigua i el peix hi ésmés rar. o en tot cas, és pot amagarmés fàcilment.

Relació de les captures amb lameteorologia. És molt notori el majorèxit de captures en dies amb el cel tapat(100% contra un 53,8% quan fa sol), elsdies tapats s'ha capturat en totes lesobservacions, i en quasi la meitat' quanfa sol, probablement a. causa que potveure millor les preses si no hi ha tantaclaror reflectida sobre l'ai gua. Tambéel percentatge d'èxit a les capbussades

és menor en un dia assolellat que en undia tapat (25% contra un 50%), si quanfa sol es fa una captura cada 4 capbus-sades, quan hi ha núvols se'n fa unacada 2 (Gràfica III).

El vent és també un element prouutilitzat per evitar despeses energèti-ques. Aprofitant el vent pot estar mésestona observant, aturada en l'aire, quela que podria estar-s'hi amb batecsd'ales, podent destriar millor la presai assegurar-se un millor atac (si no hiha ones a la superfície). Això concordaamb les dades de captura per cadacapbussada: 31,8% amb vent fort,29,1% amb vent fluix i 25,9% amb elvent en calma (Gràfica III).

En definitiva, si en 1' anterior treballs'apuntava que la captura es veia afa-vorida pel vent i pels dies assolellats, enaquest confirmam l'aspecte positiu delvent, peró desmentim el del cel obert:els dies tapats i amb vent són els millors.

41

ANUARI ORNITOLOGICDE LES BALEARS 1993

100100

(n

^ 90cs)

ro 80

c 70 70

a)o 60

a) 50^

53,850

63,660,8

63,6

40

30 2530 29,1 ^ 31,8

25,9

20

10

Sol Núvols Vent Vent fluix Vent fort Calma

Condicions

Èxit per observació

Èxit per capbussada

Gràfica III. Relació de les captures amb la meteorologia, segons l'èxit de captures/observació

Relationship between captures and meteorological data, according to success perobservation and per dive finto water.

En canvi els assolellats i en calma sónels pitjors. Així, l'absència de reflexospot millorar la visió i per tant la captura.El vent ajuda a estalviar energia a l'horade quedar l'àguila aturada, observant, fentque l'aguait sigui més llarg i profitós.

Relació de les captures ambl'horari. Treballant les dades d'horaride pesca hem trobat que hi ha una inten-sitat de captures que comença a mitjanmatí i acaba a mitjan horabaixa, en clararelació amb el fotoperíode vigent.

Quan analitzàrem les dades delsmesos més lluminosos, de maig asetembre, vàrem trobar que l'éxit decaptures era quasi constant a partir deles 10 h fins a les 18 h, però hi havia méserrors en les capbussades de les 11 h ales 14 h que a les del matí o la tarda. Per

això creim que en les hores que la llumarriba més perpendicular els reflexospoden tenir alguna influència negativaen la captura, o que els peixos podenfugir amb més facilitat perquè detectenmés aviat el perill.

Relació de les captures amb lagrandària de les preses. La midamitjana de les preses observades ésmitjancer: entre 20 i 25 cm, encara ques'han observat captures de midescompreses entre els 12 i 35-40 cm(sempre calculats per comparació ambel cos de l'aucell), i hi ha una clararelació entre les preses més grans i leszones més profundes. Aquestes midessón molt semblants a les que la bi-bliografia presenta per a estudis rea-litzats a Europa central. Per exemple,

42

ANUARI ORNITOLÓGICDE LES BALEARS 1993

a diferents regions d'Alemanya s'hantrobat mitjanes, per a espècies de presesdiferents, d'entre 15 i 25 cm (antigaAlemanya Occidental), 14 i 28 cm (sudde Berlin), i 15 i 26 cm (nord de Berlin).No arriben, peró, als valors obtingutsa països més septentrionals, com ara24-35 cm a Suècia central, 21-35 cm aNoruega, i 25-40 cm a Escòcia (CRAMPi SIMMONS, 1980; POOLE, 1989).

Altres preses. A més de la sevapresa habitual, el peix, durant els mesosd'hivern no és gens estrany observar,generalment el matí, peixeteres volanta baixa alçada sobre els camps de con-reu de secà veïns a les veles de SaMarjal, talment com les milanes (Mil-vus sp), inspeccionant metre a metreels camps llaurats o plens de verdurad'horta. Per altra banda, a la migracióprimaveral s'ha vi st una peixatera ambun poll de fotja (Fulica cura) a les urpesvolant cap a la Serra (22-04-92), i unaaltra amb una valona (Tringa glareola)també a les urpes volant baix sobre les

zones pasturades del Ras (06 -05-92)

(N. Riddiford com. pers.).

Agraïments

Des d'aquestes retxes volem ferarribar el nostre deute i agraïment a totesaquelles persones que desinteressadamentens han tramès les observacions sobre lacaptura de la peixatera en aquests dos anysde recollida de dades, i sobretot a en JoanMayol i Jon King per la seva revisió ilectura crítica d'aquest treball.

Bibliografia

CRAMP, S. i SIMMONS, K.E.L. 1980. "Birdsof Europe, the Middle East and NorthAfrica". RSPB vol. II.

MAYOL, J. i VICENS, P. 1991. L'eficiènciade captura de l'àguila peixatera(Pandion llaliaetus) a s'Albufera. Ed.GOB. Anuari Ornitològic de les Balears1990. Volum 5: 21-24. Palma.

POOLE, A.F. 1989. Ospreys: A Natural and

(Rebut: 24.02.94; Acceptat: 06.05.94)

43