l'edat mitjana en el cinema i en la novel·la ... - … misteri d-elx... · l'edat mitjana en el...

L'EDAT MITJANA EN EL CINEMA I EN LA NOVELLA HISTRICA

Edici a cura de Josep Llus Martos i Marinela Garcia Sempere

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA SYMPOSIA PHILOLOGICA, 18

Alacant, 2009

www.ahlm.es

http://www.ahlm.es/http://www.ahlm.es/http://www.ahlm.es/

L'Edat Mitjana en el cinema i en la novella histrica / edici a cura de Josep Llus Martos i Marnela Garcia - la ed. -Alacant : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2009. - 592 p. ; 23 X 17 cm - (Symposia philologica ; 18)

ISBN: 978-84-608-0956-2

1. Edat Mitjana en el cinema. 2. Edat Mitjana en la literatura. I. Martos, Josep Llus. II. Garcia Sempere, Marnela. III. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. IV. Srie

930.85"653":791.43-24 930.85"653":82-311.6.09

Director de la collecci: Josep Martines

Els autors

D'aquesta edici: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Primera edici: setembre de 2009

Portada: Lloren Piz

Imprimeix: Quinta Impresin S. L.

ISBN: 978-84-608-0956-2 Dipsit legal: A-764-2009

Cap part d'aquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, ja siga electrnic, qumic, mecnic, ptic, de gravaci o de fotocpia, sense el perms previ de l'editor.

www.ahlm.es


EL MISTERI DELX ES FA CINEMA: LINTERS PER LA FESTA A TRAVS DEL CELLULOIDE

i. Introducci

No hi ha cap obra en tot el mn ms adient per a parlar de la vigncia de l'edat mitjana, ttol que rep aquest Colloqui organitzat per l'Associaci Hispnica de Literatura Medieval, que la Festa o Misteri d'Eix, drama de temtica assumpcionista que es representa a Elx cada 14 i 15 d'agost des de l'ltim quart del segle xv. Sense exagerar, es tracta de l'obra teatral que porta ms anys en cartell. Es cert que hi hagut alguns anys esparsos en qu no s'ha pogut organitzar per fora major, com ara la manca de diners al segle xvi, les epidmies al xix o la guerra civil espanyola al xx. A pesar d'aix, podem dir sense embuts que estem davant d'un drama religis medieval que s'ha representat ininterrompudament durant poc ms de cinc-cents anys.

El Concili de Trento (1545-1563) don directrius perqu les diferents dicesis no permeteren la representaci d'obres religioses dins dels temples i, d'aquesta manera, el Snode Dioces d'Oriola de 1600 prohib aquest tipus de funcions. El bisbat d'Oriola, al qual pertany Elx des la seua creaci el 1564, intent prohibir la Festa, per el Consell de la vila aconsegu un rescripte pontifici d'Urb VIII el 1632 que protegia la representaci a perpetutat de les intromissions del bisbat. Aquest document, juntament amb l'acta municipal de 1609 en qu el Consell decid fer-se'n crrec de l'organitzaci desprs que la Confraria de Nostra Senyora de l'Assumpci no poguera fer front a les nombroses despeses que ocasionava la representaci, ha perms la pervivncia de la Festa fins als nostres dies. Encara que tampoc podem oblidar la constncia del poble illicit per mantenir viu all que sempre l'ha identificat, fent front a qualsevol dels impediments que s'han presentat.

Aquesta pervivncia de la Festa des de finals de l'edat mitjana fins a l'actualitat ha convertit la representaci en un fet extraordinari que permet any rere any acostar-se d'una manera fidedigna a la dramatrgia medieval.

www.ahlm.es


HECTOR CMARA SEMPERE & JOS F. CMARA SEMPERE

Per aquest motiu, la Festa ha cridat l'atenci dels estudiosos per ser el millor document viu i visible d'aquest tipus de teatre, que noms podem albirar a travs d'una documentaci moltes vegades fragmentria (Massip 1991: 20). Cinc-cents anys d'histria d'una obra viva com el Misteri d'Eix s temps ms que suficient perqu la representaci incorpore elements -en l'escenificaci, l'organitzaci i la difusi- de les diferents poques per les quals ha passat. I si la imatge s un dels referents fonamentals de la nostra poca, s normal que la Festa se'n faa ress.1

El treball que presentem a continuaci t com a objectiu estudiar la presncia del Misteri d'Eix en el cinema, tant en la vessant documental com en la ficci, i emmarcar-la en l'inters que la representaci ha suscitat com a espectacle viu de teatre medieval i festa dels illicitans.

2. El Misteri d Elx, de la imatge fixa a la imatge en moviment

La Festa de Nostra Senyora de l'Assumpci, com es denominava antigament, sempre ha despertat inters, ja fra per motius devocionals o per curiositat intellectual. Aquest fet no ens ha d'estranyar: la posada en escena d'aquest tipus d'espectacles de dramatrgia medieval cridava -i encara crida- l'atenci de vilatans i forasters, grcies a la seua escenografia sorprenent i a la seua msica arcaica i encisadora. Un recurs com el de fer baixar un giny aeri des de la volta de l'esglsia, que en el vol s'briga en vuit gallons i que mostre en l'interior un ngel amb una palma no deixar mai de causar admiraci, encara que tinguem la vista cansada dels efectes especials del cinema. Aquesta conjunci de sorpresa viva i bellesa fa que la Festa no perda mai actualitat.

Encara que sempre hi ha vingut gent forana -hi ha notcia des de ben antic de devots que s'acostaven fins a Elx per veure la representaci-, no s fins a la segona meitat del segle xix que es despert l'inters artstic per la Festa, en qu es valora l'antiguitat, l'escenografia i la msica del drama. El 1869, Mari Roca de Togores, marqus de Molins, fu referncia a la representaci en el discurs d'ingrs a la Reial Acadmia de la Histria, amb la qual cosa introdu per primera vegada la Festa en l'mbit acadmic. Aquest discurs, publicat el mateix any, tingu un fort ress entre diversos intellectuals de l'poca, que s'adonaren de l'existncia d'aquesta antiga representaci i s'interessaren per estudiar-la. Aix, seguiren el marqus de Molins els treballs ja ms extensos de Gaiet Vidal i de Valenciano (1870), Roc Chabs (1890), Teodor Llorente (1889 i 1900), Adolfo Herrera (1896), Felip Pedrell (1901) o Josep Ruiz de Lihory (1903).

1. Caldria un estudi que establira la influncia del cinema en el Misteri d'Eix, tenint en compte que estem al davant d'una obra que al llarg de la seua histria ha incorporat elements dels corrents musicals i teatrals de cada poca.

108

www.ahlm.es


EL M I S T E R I d ' e L X ES FA CINEMA

D'aquesta manera s'inici l'inters per conixer aquesta obra de teatre medieval miraculosament conservada.

Tant Llorente com Pedrell, que presenciaren en viu la Festa,2 dedicaren en els seus escrits sobre la representaci espai a descriure l'obra i l'ambient que es vivia a l'interior de l'esglsia de Santa Maria. Paga la pena que extractem un fragment d'una d'aquestes descripcions (Llorente 1889: 996-997), que tant ens apropen a la literatura de viatges vuitcentista, gnere que, d'altra banda, descrigu profusament aquestes terres:

Cuando se aproxima la Festa, transfrmase el templo en teatro. [...] Cbrese la cpula con un lienzo en el que est figurado el cielo, ocultando la tramoya para la representacin maravillosa; debajo de l, en el centro del crucero, se construye un modesto tablado (cadafal) ceido con barandilla con balaustres de madera; en l se coloca el lecho imperial para la Asunta. Del tablado hasta los pies de la iglesia baja una suave rampa, de madera tambin, con barandilla: es el andador, por donde llegan al tablado los personajes del drama sagrado. En el cadafal hay sillones para el arcipreste y otros sacerdotes de la parroquia, y junto a l otro tabladillo o estrado para el Ayuntamiento. [...] En largas y apretadas filas llenan todo el espacio disponible bancos, sillas, banquetas, toda especies de asientos, y aunque se dan billetes para ocuparlos, la confusines grandsima. Desde mucho antes de comenzar la funcin acudeel gento, irreverente y vocinglero por el mismo ingenuo afn de presenciarla. Los huecos que dejaron libres los asientos estn atestados de espectadores, sudorosos y jadeantes. Encarmanse sobre los altares, abrzanse las columnas: todo lo llenan. El calor de la cancula, que atiza en Elche un sol casi africano, crece con las aperturas y el vaho de aquel inmenso montn de carne humana; pasan de mano en mano los botijos y las garrafas, y agitan sin cesar el ambiente caldeado los abanicos, que, como oportuno obsequio, regala el Ayuntamiento a los invitados para la fiesta.

Aquests autors, i d'altres que presenciaren la representado, eren conscients de la plasticitat de la Festa i cregueren necessari oferir-ne descripcions detallades que en el fons ompliren el buit de la imatge a l'hora de transmetre la bellesade la qual eren espectadors. De totes maneres, la imatge no tard en arribar.L'inters paisatgstic i folklric dels visitants que havien retratat ja la ciutat (pensem en els gravats de Dor de 1862 o en les fotos de Laurent de 1870, per posar dos exemples emblemtics)3 pass, abans de finalitzar el segle xix, a

2. L'any 1900, T. Llorente organitz una excursi amb l'associaci Lo Rat Penat per veure la Festa, en la qual participaren Joaquim Sorella, Joaquim Dicenta, Manuel Paso, Llus Cebrian, Josep Ruiz de Lihory i Mari Benlliure. A aquests s'afeg tamb aquell any el musicleg Felip Pedrell.

3. El llibre miscellani Elx: una mirada histrica (Ors 2006) reprodueix multitud de material fet per viatgers de finals del segle xix, com fotografies (Lvy, Clifford, Roisin) i gravats (Ehtemin, Desaulac i Dequevauviller, Lacaufrie, Rouargue).

109

www.ahlm.es



retratar la Festa. D'aquesta manera, les primeres fotografies4 sobre la representaci que es coneixen sn de Herbert Vivian, fetes l'agost de 1899 i publicades l'any segent juntament amb el seu article An Opera in a Cathedral en la revista The Wide World Magazine. De totes les fotografies, destaca pel seu inters la imatge de l'arribada de la mangrana al cadafal, per la dificultat de fer fotografies dins de l'esglsia a causa de la manca de llum. La perspectiva del fotgraf, d'una curiositat etnogrfica, no s'allunya de la que tenien els viatgers que descrivien o fotografiaven els carrers i els horts de la ciutat. En aquest sentit, la fotografia del tramoista assegut al costat del tom del cel ens recorda els llauradors retratats en els seus horts de palmeres.

Al costat de la curiositat viatgera, sorg tamb la voluntat documental. L'any 1901 l'erudit illicit Pere Ibarra fotografi la Festa, conjunt d'imatges que podem considerar el primer cicle complet de la representaci i que mostren per primera vegada el muntatge i els treballs de la tramoia situada a la cpula. Algunes d'aquestes fotografies les coneixem grcies que foren publicades pel mateix Ibarra el 1924 en l'Album de fotografas y descripcin del Misterio de Elche (La Festa).5 Ibarra aconsegu fer front a la poca illuminaci de l'esglsia i, aix, ens lleg una collecci de fotografies que ha esdevingut un document escenogrfic excepcional que ens ajuda a saber com es representava la Festa a comenaments del segle xx (vid. en aquest sentit Castao 2002: 245-292).

Podem considerar, doncs, Vivian i Ibarra com els iniciadors d'una llarga tradici fotogrfica al voltant del Misteri d'Eix que conjuga la visi curiosa i folklrica de l'un i la documental de l'altre. A partir del seu treball aparegueren altres fotgrafs: als anys vint la collecci de H. Esquembre, l'any 1935 la de Jaime Antn Soriano i, desprs de la Guerra Civil, la revista Festa d'Elig, creada el 1942, i el llibre de Jos Pomares La Festa o Misterio de Elche (Barcelona, 1957) completaren la galeria d'imatges que acabaren per omplir tots els buits que encara no estaven documentats, a excepci del color. L'any 1954 la professora nord-americana Roma Hoff arrib a Elx per veure la Festa i fu les primeres fotografies en color de la representaci quan encara a Espanya era difcil feries.6 D'aquesta manera, una altra vegada la curiositat d'un visitant for marc una nova fita en l'obtenci d'imatges de la Festa.

Que la imatge fixa que plasmava la representaci esdevinguera imatge en moviment no es fu esperar. Desprs dels tempteigs inicials dels anys vint i trenta, arribaren les primeres pellcules i rodatges de la Festa que conjugaren la doble vessant que ja presentava la fotografia. El cinema, en front de la

4. Sobre els fotgrafs que han retratat la representaci, vegeu Castao-Sansano (2005), catleg de l'exposici fotogrfica La Festa d'Eix d'Andreu Castillejos, text que prenem com a referncia.

5. Trobareu una anlisi de la gestaci i la fortuna d'aquest llibret de fotografies en la introducci de G. Sansano a l'edici facsmil (Ibarra 2004: v-xm).

6. La collecci de fotografies en color fetes per la professora Hoff l'any 1954 es pot consultar en .

110

www.ahlm.es

http://www.lafesta.com/latramoia/caixa3claus/c3cooo26a.htmhttp://www.ahlm.es/http://www.ahlm.es/http://www.ahlm.es/

EL MISTERI d 'eLX ES FA CINEMA

fotografia, permetia l'avantatge de veure la representaci en moviment i, per tant, de captar detalls fins aquell moment difcils de reproduir en una imatge fixa i importants en el Misteri d'Eix. Seria capa de captar tota la plasticitat d'una representaci medieval com aquesta?

3. El cinema mostra el Misteri d 'Elx

El material del qual est fet el Misteri d'Elx ha envat el territori dels somnis cinematogrfics de dues formes, a travs de les quals intum com entenen els cineastes la representaci una vegada hi assistiren com a pblic. Aix, les pellcules demostren que els cineastes estigueren seduts per la Festa d'Elx abans d'interposar un objectiu entre la seua mirada i la representaci de l'obra i de donar a un altre pblic la visi d'un fet teatral, musical i festiu com aquest, sense tenir molt en compte que la conjunci d'aquests tres aspectes es fa difcil de traslladar als parmetres cinematogrfics.

Abastar des del cinematgraf tots aquests mbits de la Festa d'Elx defineix els diferents tipus de pellcules en qu ha quedat mostrada parcialment o completa, a la manera de Vivian o d'Ibarra: a travs d'una visi extica, que pretenia donar a conixer un fenomen local i nic al mn, tot mostrant l'obra i els seus elements en conjunt, per a la qual cosa les pellcules seguien la primitiva sintaxi cinematogrfica del llenguatge documental; i a travs d'una visi cultural, en qu la representaci esdev una font que proveeix altres obres d'art, tot donant a conixer-la com un conjunt d'expressions artstiques separables i utilitzables en altres disciplines, com ara el cinema de ficci, dins de pellcules en les quals s'han utilitzat determinats elements, com ara la partitura de la Festa, per donar suport a una narraci filmada.

En el primer cas no trobem pellcules en qu es note la presncia d'un director que arrisque formalment a travs del discurs que podria compondre amb el muntatge del material filmat de la Festa. En les pellcules del segon tipus, el treball del director queda marcat per la pea escollida i muntada concretament sobre la part de la pellcula a la qual pretn donar una forma determinada. Estarem parlant d'un cinema exclusivament divulgatiu i propagandstic, en el lmit del folklorisme, enfrontat a un cinema ents, si ms no, com l'obra personal amb qu reconeixem un autor. La Festa com a fons i la Festa, tamb, com a forma.7

7. Agram a Luis A. Gimeno el suport tcnic que ens ha perms mostrar una selecci d'escenes de les pellcules comentades en aquest treball.

111

www.ahlm.es



3.1 La Festa, germen de documentals

El cinematgraf fou considerat als seus inicis bsicament una eina per a retratar la realitat d'una manera ms fidel que la fotografia ja que, al contrari que aquesta, era imatge en moviment. De la mateixa manera que els fotgrafs ho feren amb anterioritat amb els indrets extics del palmerar i la particularitat plstica del Misteri d'Eix, els cineastes, des dels filmadors de cases de pellcules que subministraven els barracons de fira fins als viatgers annims amb cmera a l'equipatge, descobriren segons avanava el segle xx els treballs propis dels agricultors dels horts de palmeres i els moviments dels personatges que apareixien a la Festa.

s clar que, amb un fort pes musical, la Festa trobaria les millors oportunitats per a ser filmada una vegada s'incorpor el so al celluloide. Durant l'poca del cinematgraf silent s possible que es rodaren un bon nombre de pellcules sobre la Festa. Si les cpies d'aquelles no ens han arribat s per culpa del suport inflamable sobre el qual quedaven impregnades les escenes rodades, i a causa tamb de les mateixes escenes, mudes, mostres d'un cinema que havia deixat de ser rendible al mercat, a la qual cosa s'afeg la destrucci dels magatzems i els arxius de les productores i exhibidores que havien estat sota el poder republic durant la guerra.

D'una d'aquelles pellcules perdudes, tenim constncia de la filmaci a Elx. L'empresa, de la qual desaparegu, per un o altre motiu, material flmic, era Producciones Artsticas Cinematogrficas Espaolas (PACE), fundada a Valncia pel periodista i dramaturg Maximili Thous,8 que s'arrisc amb la direcci de pellcules, especialment adaptacions de sarsueles populars. Afligit pels resultats de l'empresa, a partir d'aquell moment Thous es dedic a filmar petits treballs per als seus amics i pellcules documentals finanades per institucions pbliques, entre les quals destaca el material sobre les tres provncies valencianes per a l'Exposici Iberoamericana que tingu lloc a Sevilla el 1929.

Amb la finalitat de dirigir l'encrrec per aquella Exposici, una pelcula de propaganda levantina en la que se desarrollan escenas en muchos pueblos valencianos (Una 1929), Thous viatj fins a Elx acompaado por los principales actores cinematogrficos de la Casa de Pelculas que representa [...] y del eminente operador de fama mundial Maristany per filmar las muchas bellezas que el gran artista ha sabido encontrar en nuestros bosques.9 Les palmeres no foren l'nic objectiu de la cmera de Thous, tamb enfoc la ciutat: escudo de Elche,

8. Maximili Thous (1875-1947) fund aquesta productora arran del decebedor resultat que obtingu a les eleccions municipals de 1922. Amb el suport de la burgesia liberal valenciana, intent impulsar una indstria a partir d'arrels folkloristes, esfor que resultaria inviable. Com a ancdota, referm aquesta intenci incorporant la Dama d'Eix com a marca autctona de la productora. Thous form part del Patronat del Misteri d'Eix en la postguerra.

9. Segons el cronista de El Ilicitano, s'impressionaren tots els treballs que es realitzen a la palmera.

112

www.ahlm.es


EL MISTERI D'EIX ES FA CINEMA

entrada al pueblo, recogida de la palma blanca, puente de la Virgen, Calendura y varias panormicas de la ciudad desde distintos sitios (Grata 1929). El dia anterior havien pres varias instantneas tpicas de dentro de la poblacin i anunciava per aquell dia la filmaci de momentos de nuestra famosa Festa, una Festa en ple hivern, fingida.

Malgrat que aquell diumenge portaven rodados bastantes metros de celuloide, desconeixem el temps que se li dedic a Elx dins el muntatge final del documental ja que de la pellcula, segons informaci de la Filmoteca Valenciana, no s'ha conservat res. En tot cas, Thous no aprofit els esplndids paisatges illicitans com a escenari de qualsevol invenci, es tractava de presentar cmo somos, para que sea conocido por cuantos desfilen por la Exposicin [...] y por nosotros mismos, que ignoramos muchas de las hermosuras que encierra nuestra ciudad. Sota aquesta pretensi tornarien les cmeres dins l'esglsia de Santa Maria: mostrar la bellesa de la Festa per a un pblic ignorant de les meravelles que es feien a Elx i alhora deixar-ne testimoni per al pblic illicit.

Tamb sabem que el 1935 es film la noche de ensueo [la Nit de YAlb], los momentos ms notables de nuestra colosal Festa, la magnitud de nuestra industria, la sin igual belleza de nuestro paisaje oriental (Santo 1935) en una pellcula que es desconeix per que possiblement l'empresari illicit Alberto Asencio Gonzlvez10 li envi a l'escriptor catal Eugeni d'Ors al novembre d'aquell any. En una carta prvia Asencio li comentava que la pelcula, segn el amigo Segarra, operador en aquel da, est en Barcelona al objeto de sacar la copia para Vd (Asencio & Castao 2004: 53). Es tractava d'una pellcula casolana? La implicaci d'un personatge com J. Santo,11 que treball per fer de la nit de YAlb un moment d'ensueo, ens fa pensar que podria tractar-se d'una iniciativa ms en aquest sentit.

Desprs del parntesi (de Festa, en cap moment de cinema) que comport la guerra del 1936, la representaci es faria de nou cinema amb la seua restauraci. Una vegada que estigu protegida la fe dels creients i es consolidaren els preceptes religiosos de l'poca en el poble, amb l'oportunitat que oferia la proclamaci del dogma de l'Assumpci de la Mare de Du als cels el 1950, calia trobar noves formes de divulgaci del Misteri dEix, com la realitzaci d'una pellcula. Aix ho entengu l'escriptor Dmaso Santos (1954), que convidava a la divulgaci multitudinria d'aquesta gran catequesis a la resta del pas. Els esforos econmics d'un Patronat feble en aquells anys impediren que la pellcula fra promoguda des de dins de la mateixa Festa. Calia esperar un

10. Alberto Asencio (1894-1970), empresari amb un negoci de subministraments per a les fbriques d'Eix, fou una persona compromesa amb la cultura del seu poble. Estigu vinculat a la restauraci de la Festa el 1939, i arrib a ser President de la Junta Local Gestora del Patronat del Misteri d'Eix entre 1955 i 1970.

11. Jos Santo Orts, cunyat d'Alberto Asencio, fou director i collaborador del setmanari El Ilicitano, rgan escrit de la societat artstica Orfen Ilicitano, des de les pgines del qual fu una srie de propostes que milloraren la Nit de YAlb de l'any 1934.

113

www.ahlm.es



nou Thous, l'aparici d'un cineasta al qual seduren les armes prpies de la representaci.

La millor plataforma en aquell moment eren les pellcules de carcter informatiu que constituen el NO-DO (Noticiarios y Documentales), preliminar obligatori en cada sessi de cine des del primer dilluns de 1943 fins al setembre de 1975. El 1961 Julin de la Flor12 produ i dirig (a mes de ser l'escriptor del gui i de portar la cmera) el document El Misterio de Elche, amb la veu de Francisco Cantalejo i amb l'assessorament del capell Gins Romn, que aleshores desenvolupava la tasca de mestre de la capella del Misteri d'Elx. La pellcula noms t deu minuts, rodada en format de 35 mm, en color (Eastmancolor) i en Panormica.

L'aparici de la televisi pblica espanyola el 1956 augmentava el nmero de pantalles des de les quals portar les notcies i la informaci d'inters nacional, com podia ser, en aquest cas, la doctrina mariana, de la mateixa forma que el NO-DO, amb l'emissi de reportatges documentals. Aix sembla que entre la dcada dels cinquanta i dels seixanta es registraren dos documentals molt bsics, en els quais s'explicava l'argument de l'obra, es remarcava per igual la bellesa escnica i la doctrina catlica, i s'explicaven algunes curiositats com els oficis dels cantors no professionals.13

Aquest resultat, amb voluntat o sense, l'aconsegueix de millor manera el documental en blanc i negre Das Mysterium von Elche (Ein Bericht aus Sdsp artieri), que rod Heinz Dieckmann14 en 16 mm per a la televisi alemanya Zwetes Deutsches Fernsehen (ZDF). Aquest document de la festa major d'un poble del migdia espanyol, segons el ttol, es fornia al llarg dels setanta minuts de duraci dels aspectes socials que identifiquen la comunitat que mant any rere any la tradici de representar la dormici i assumpci als cels de la Mare de Du, amb la repetici d'una srie de ritus que el director trobaria d'all ms extic i que l'obligaven a deixar de banda el substrat religis, en el qual estava molt arrelat el culte a una imatge, de difcil interpretaci per a un protestant.

A Dieckmann, i per extensi a l'espectador alemany, no li interessaria la reproducci de la fita assumpcionista sin l'existncia de la festa pobletana. A banda de les diferncies escenogrfiques, teatrals i musicals entre les imatges d'aquelles representacions (de cap al 1965, la pellcula t data de producci de 1966) i el record que l'espectador t de les representacions actuals, diferncies que despertarien la curiositat de l'espectador habitual i que sorprendrien

iz. Julin de la Flor (7-1966) va ser un director especialitzat a filmar per al NO-DO festes i tradicions populars arreu tot el territori espanyol en les dcades dels cinquanta i dels seixanta, com ara Fiestas del Corpus (Toledo) (1950), Las fallas de Valencia (1958), o El Encierro de Pamplona (1962). El 1961, aprofitant la seua estada a Elx, filma tamb La Dama y las palmeras.

13. Un d'aquests documentals possiblement fou obra del realitzador illicit Daniel Herranz.14. Heinz Dieckmann (1921-2002) fou un escriptor i director cinematogrfic preocupat per l'art i

l'antropologia. El romnic itali, els Medici, Goya, Goethe, Maler, Picasso o les tribus maies i azteques foren alguns dels motius de les seues obres, realitzades en viatges pel sud d'Europa i America.

114

www.ahlm.es



l'investigador constant, la pellcula presenta alguna incongruncia de la qual haurem de culpar un muntatge que no busca la fidelitat al cos de l'obra sino l'essncia del seu esperit.

En aquest sentit ens sorprn el forat inici, en el qual tres homes d'Eix es troben, voldria el director que casualment, en una crulla de l'hort del Cura i comencen a cantar el Ternari.15 Aquest comenament li serveix per presentar els personatges de l'obra -els cantors i el pblic- en la seua vida diria i tamb l'escenari -Elx i l'esglsia- sense festa, fins que els carrers -a l'estiu plens de nens jugant a pilota i d'vies assegudes a la porta de casa amb el ventall a la m- s'omplien d'unes cerimnies preliminars que anuncien la festa gran del poble. Palmeres de la Nit de YAlb que illuminen les palmeres dels horts i preparatius a Termita de Sant Sebasti, la cmera s'endinsa en la Festa. Una mirada, aix, que va del clam exterior a l'exaltaci interior.

Mentre s'entona un cant,16 s'anuncia l'aparici d'un altre personatge a la terra0 d'un aparell aeri al cel, fet que alleugeriria la visi de l'espectador alemany, al qual la reproducci de l'obra sencera, lluny de la festa, li semblaria difcil de comprendre. A pesar que est rodada els dies 14 i 15, la Vespra aqu filmada termina de la mateixa manera que els assajos generals.17 Commovedores sn les imatges d'una Nit de la Ro plena de msica i balls als carrers, en un escenari que ja coneix l'espectador i que no resulta estrany per a acollir la process. Una altra vegada la mirada torna al temple per acabar la pellcula enlairada, un punt ha arribat la coronaci i l'espectador de la Festa no sap si pertany al temple o a Elx, perqu ja s un tot. Sentiria aix mateix l'espectador alemany d'aquesta pellcula?

Difcil saber-ho. Per aix possiblement s'ha intentat sempre traslladar al cinema el Misteri d'Eix complet. Conegut l'abast d'aquest mitj, aprofitar-se'n era una pretensi del tot raonable, per la qual lluit el Patronat. Amb aquesta mateixa intenci torn a Elx Gudie Lawaetz,18 una vegada fou seduda a l'estiu de 1976 de la m de Llus Llach, malgrat que una preparaci, una filmaci i una producci de les dimensions de la pellcula que portaria endavant la deix exhausta per concloure plenament tal empresa. La cineasta pretenia, sobretot, plasmar en celluloide una obra d'arrels medievals que havia sobreviscut, ella aix ho pensava, completament allada de la nefasta influencia del mundo "civilizado" (Maci 1978).

15. El Ternari s un cant que comena pel vers O, poder de l'alt imperi, entonat per tres apstols que entren a l'esglsia per tres portes diferents i que es troben al bell mig de Y andador.

16. Els cants sn traduts per la veu d'una dona, mentre que per al narrador s'hi recorre a una veu masculina.

17. Es a dir, amb el cant Oh cos sant glorificat i sense la baixada de l'Araceli per a recollir1 nima de la Mare de Du.

18. Gudie Lawaetz s una escriptora i directora belga d'origen anglosax. Treball com a corresponsal d'alguns diaris estrangers a Espanya abans de dedicar-se amb certa intensitat al cinema, mitj en qu es recorda per la seua collaboraci en el gui de Berlin-jerusalem (Amos Gitai 1989).

115

www.ahlm.es



Aleshores s en aquesta crulla del cam on el Patronat trob la directora que portaria la Festa a les primeres planes del mn, si b la directora no comptaria amb el suport econmic de l'entitat gestora de la Festa. Ac comen la veritable gesta de la directora i, com no podia ser d'una altra manera, ho fu all on la civilitzaci convert l'art cinematogrfic en indstria. Aconsegu de la Folger Shakespeare Library de Washington cinquanta mil dlars per a portar-los un enregistrament magnetofnic de les representacions de 1977, material que convenc els membres de la Fundaci Nacional d'Humanitats als EUA per a donar-li dos-cents mil dlars.19 Aix pogu organitzar un equip de professionals, tots vinguts de la BBC, amb Michael Dodds com a director de fotografia, que acabaria desenvolupant tamb tasques prpies de realitzaci.

La filmaci comen a l'hivern de 1977 amb les festes de la Vinguda de la Mare de Du per a acabar a l'agost de 1978 amb la solemnitat de la coronaci, desprs de noranta-cinc mil peus de pellcula en 16 mm, que correspondrien a unes quaranta hores, fet que supos un acurat treball a la taula de muntatge. Tot aquest material es faria servir en dues versions: una oferia la reproducci ntegra de l'obra, per a institucions i estudiosos, i una altra collocaria l'obra (i els fragments ms emotius) en el seu entorn festiu i urb, per a espectadors encuriosits. La cineasta recomanava que ning prenguera el film com un substitut de la Festa ja que iniciar a la gente que no lo conoce a ver el Misteri, pero no se puede decir: "he visto la pelcula, ya no me hace falta ver la representacin" (Maci 1979).

Foto 1. Fotograma d'El Misterio de Elche de G. Lawaetz (1979).

19. Tamb hi participaren la Fundaci Ford Motor Company i el Fons Internacional per a la promoci de la Cultura, Unesco.

116

www.ahlm.es


EL MISTERI D'ELX ES FA CINEMA

En aquest sentit, a banda del color, que mostrava la brillantor de l'oripell, El Misterio de Elche segons Lawaetz i Dodds no mostr una Festa distinta a la que capt amb la seua cmera Dieckmann una dcada abans, per la duraci de la pellcula, de cent deu minuts, permet ampliar la mirada cap als preparatius i els preliminars. S que mostra, d'altra banda, un Elx diferent, una ciutat (en un moment especialment cruent) que s'estava desfent de la fisonomia del poble reconeixible en aquell documental alemany, un canvi que, al llarg dels anys, acabaria per influir en la Festa mateixa. Quedava, aix, per a la posteritat el milagro de que la imagen y el sonido del ltimo "Misterio" vivo de Occidente se perpete (Pastor Chilar: 1978).

Davant els perills que amenacen el Misteri d'Elx, la pellcula de Lawaetz no ompliria el buit que poguera deixar la seua desaparici. Si deixara de representar-se, no es podria posar aquesta pellcula, com s'arrib a preveure. Tanmateix serv, tot comptant amb la dosi de polmica illicitana entre els que donaven suport a l'escenificaci de concerts fora d'Elx, per a substituirlo al Festival de Teatre de Nancy (Frana) al desembre de 1979, per a narrar en imatges l'espectacle viu i irreproduble, de la Festa. Com era impossible "pasear" el misterio por el mundo, para que el mundo lo vea, aleshores la directora aprov la reproducci de la pellcula.

Sens dubte all que la pellcula aconsegu sense precedents al mn de la Festa, i la causa per la qual ser recordada, fou crear un debat popular des de la nit mateixa de la seua estrena a la sala Capitolio d'Elx, el 24 de maig de 1979.20 La projecci transcorregu naturalment entre els continus comentaris dels assistents i les imatges sorprengueren, malgrat que a Teixida la desorientaci fou possiblement la reacci majoritria. Aix que acabaven de veure els illicitans era la seua Festa? Ampliant el marc de les discrepncies: la difusi mundial de la Festa era la soluci que calia aplicar a la seua organitzaci?

Moltes persones vinculades amb la Festa estaven convenudes que la pea de Gudie Lawaetz havia estat el desencadenante sutil, pero clamoroso, de cuanto ha acontecido a la Festa con posterioridad perqu no es pot negar que tingu la "virtud" de la oportunidad, entendiendo por tal el espacio poltico de su nacimiento, per la qual cosa cobr major intensitat el pensamiento de quienes venimos propugnando la perentoriedad de desanclar el pesado aparato del que pende todo lo relacionado con el Misteri (Prez Sansano 1980). No hi ha dubte que la pellcula de Lawaetz ha estt una fita en la difusi de la representaci i, per tant, ha collaborat, encara que inconscientment, en el procs de fer de la Festa un espectacle cultural.

20. A ms d'aquesta presentaci oficial a la societat illicitana, la pellcula estigu en cartell durant els dies 28, 29, 30 i 31 de maig en un altre recinte de la mateixa empresa a Elx, la sala Ideal. Les previsions se superaren, sis mil espectadors s'aproparen al cine i s'hagu de prorrogar la pellcula una setmana ms (La Verdad, Mrcia, 26 i 30 de maig de 1979).

117

www.ahlm.es



En aquest sentit es consider, per damunt de tot, la ms important via publicitria que mai havia tingut el Misteri d'Eix. De fet, dues dcades desprs, quan de ben segur ni Elx ni la Festa eren les mateixes que rod Gudie Lawaetz, la pellcula de 1978 es convert en una pea clau per a la proclamaci de la Festa d'Eix com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2001. Entenem que la difusi ms adient que es fu del film fou la que port a terme la Junta Local Gestora del Patronat amb la collaboraci de l'Obra Social de la CAAM perqu la Festa arribara als collegis, als instituts i a les associacions de vens.

L'ombra de Lawaetz ha estat molt allargada a Elx. La seua determinant -i oficial- presncia ha amagat altres obres que podrien aportar una llum distinta sobre la pantalla en qu es projectara la Festa. En la 28a edici del Festival Internacional de Cine de Sant Sebasti es ret homenatge al director Jos Mara Berzosa amb la projecci de les seues pellcules ms importants,21 entre les quals els espectadors veieren El Misterio de Elche (Snchez Harguindey 1980). Pensem que es tracta de la pellcula a la qual moltes crniques es refereixen com el documental francs sobre la Festa (Castao 2008), rodat a finals dels anys cinquanta o principis dels seixanta, i que prompte s'oblid a Elx, fins al punt que avui no est localitzat.

Sense conixer-la, podrem afirmar que la intenci de Berzosa no diferiria molt de la de Thous, de la de Julin de la Flor, Dieckmann o Lawaetz, en aquests ltims casos amb la implicaci tcnica d'algunes televisions. Sens dubte, la inabastable tasca de Lawaetz s'haguera vist reforada per la participaci tcnica de RTVE.22 No ha estat fins el 2007 quan aquest antic desig adopt la forma esperada per tots (una filmaci completa de l'obra i un documental complementari per a explicar-la), grcies al desplegament tcnic i econmic de Radiotelevisi Valenciana. Hem d'esmentar, a banda dels projectes cinematogrfics, la realitzaci d'enregistraments amateurs, alguns comercialitzats, amb una imatge i un so de poca qualitat.

Si ja s complicat filmar o retransmetre qualsevol representaci actual (de teatre, d'pera, etc.), perqu la perspectiva del pblic no pot ser mai assumida per les cmeres de televisi, ms encara fer-ho d'una obra que es remunta a finals del segle xv, amb uns criteris de posada en escena diferents als d'avui en dia. En aquest sentit, la gravaci, realitzada per Radiotelevisi Valenciana sota la direcci de Jos Andreu Ibarra l'agost de 2005, supos un fort trasbals per

21. Jos Mara Berzosa (1928), realitzador nascut a Albacete, ha dirigit des de 1958 a Frana ms de cinquanta pellcules documentals sobre temes molt diversos, la majoria rodades a Espanya per amb producci de la televisi francesa, i entre les quals destaquen Arriba Espaa (1975) i Pinochet et ses trois gnraux (2004). La seua obra travessa els lmits de la ficci i de la realitat sense atendre als motles dels gneres cinematogrfics clssics, tot rebujant els productes mastegats que considera un menyspreu envers el pblic. Tamb ha fet pellcules de ficci com ara Mourir sage el vivre fou (1973), sobre Don Quixot, o Entre-temps (1983), guardonada amb el premi FIPRESCI al festival de Sant Sebasti el 1983.

22. Finalment RTVE compr els drets i emet la pellcula la vesprada del 5 d'agost de 1980.

118

www.ahlm.es



a una joia massa delicada: dues grues dins de l'esglsia, cables per tot arreu, i micrfons, fins i tot, en els aparells aeris.

Malgrat tot, no hi apareixen recollits certs moviments escnics que possiblement no aporten res a qui desconeix la representaci per que sn fonamentals, com s l'entrada a la baslica dels tres apstols que canten el Ternari o del grup de jueus que entra per emportar-se el cos difunt de la Mare de Du. En aquests dos exemples jugava en contra la simultanetat escnica, tan cara a la dramatrgia de l'edat mitjana.23 Un altre detall s Tabs dels primers plnols, possiblement molt bells, per que fan que l'espectador perda la visibilitat del conjunt, tan important en el teatre. El documental que va acompanyar la retransmissi televisiva (El Misteri d'Eix. Les veus d'un poble), tamb dirigit per Jos Andreu Ibarra, es construeix a partir del testimoni i de les veus d'un bon grapat de persones vinculades amb la representaci, amb un risc de confusi que acaba salvant-se.

Tots els documentals que han enregistrat el Misteri d'Eix han buscat, tant per part dels diferents directors com dels espectadors de diferents poques, la materialitzaci d'una festa ritual, a pesar de la dificultat de posar en imatge una obra que per si mateixa presenta multitud de perspectives diferents i complementries per a l'espectador: asseguts a la nau, dempeus en un balc o abocats en diferents portes, no es veu ni es viu la mateixa Festa. Des d'enfront d'una pantalla l'espectador t la impressi que la Festa d'Eix amaga alguna cosa ms que no ha pogut ser enregistrada.

3.2 La Festa, influncia de ficcions

Aix com el cinema ha collaborat en la difusi de la Festa, aquesta ha ajudat artsticament algunes pellcules, prescindint de tot recurs teatral, i recorrent a l'element ms verstil per a adaptar al mitj cinematogrfic, la msica. I aix ha estat possible per dos motius: bviament perqu els cants de la Festa tenen una gran crrega religiosa que, en determinats moments cinematogrfics, poden remarcar el carcter de certs personatges i, implcitament, perqu aix que es canta en una determinada escena del Misteri serveix per a explicar tamb alguna situaci de la histria que conta la pellcula. Els directors, inspirats directament per la Festa o influts a travs del compositor de la banda sonora, a l'hora de fer-ne servir la msica, han relacionat en gaireb tots els casos ambds motius. Independentment de la seua procedncia i formaci, a tots els ha fascinat el Ternari o els cants dels ngels, possiblement perqu formen part del moviment

23. El cas de la jadiada n's molt clar: els jueus entren en escena per Vandador mentre al cadafal els apstols entonen el salm In exitu Israel d'gipto. Dues escenes simultnies i un nic canal de visi, fet que condueix el realitzador a donar prioritat a una sobre l'altra, decisi que sempre comporta un empobriment visual per a l'espectador de la gravaci.

119

www.ahlm.es



dels personatges que els entonen i, com sabem, s el moviment l'essncia que defineix el cinema.

Una de les primeres pellcules en la qual podem veure aix s Peppermint Frapp (1967),24 de Carlos Saura, amb Rafael Azcona i Angelino Pons de guionistes i amb el compositor Luis de Pablo, que aporta amb molt bon criteri els seus coneixements musicals. Saura pretenia provocar el xoc cinematogrfic entre l'Espanya immobilitzada (representada per un metge ofegat pels poders d'aleshores i que, en secret atenia a les modes femenines d'Europa, desprs d'encendre un ciri en un altar dedicat a la coronaci de la Mare de Du a casa seua, mentre escoltava msica religiosa) amb l'Espanya que tornava a casa (l'home que havia fet bons negocis a l'estranger i que portava del bra el tipus de dona que servia de model a les revistes femenines que obsessionaven el metge).

Foto 2. Cartell de la pellcula Peppermint Frapp (1967), de Carlos Saura.

24. Elias Querejeta Produccciones Cinematogrficas SL, 92 minuts, 35 mm, Color EastmancolorPanormica, castell.

120

www.ahlm.es



Aquest contrast es fa present des dels ttols de crdit. La pellcula era la faula sobre una esperana, anunciada des del color del ttol. Un canvi amenaat per una obsessi: de cap altra manera es podien retratar en aquell moment els forts sentiments d'una societat mutilada. I amb retalls comena la pellcula, amb les fotografies de revistes que recull el metge per tal de colleccionar els cossos de paper de dones ideals vestides d'una forma alegre, un estil pop d'acord amb l'poca, mentre sobre les imatges sona una pea que tots coneixem, el Ternari. L'elecci no s casual: aquesta pellcula narra la trobada de tres personatges estranys, dos antics amics i la dona d'un d'ells, una rossa estrangera en la pell de Geraldine Chaplin.

Alguns dels espectadors que tingueren l'oportunitat de veure-la quan s'estren recorden encara com els colp l'escena en la qual Lpez Vzquez, el metge, agafava un disc, la gravaci realitzada per Oscar Espi el 1961 per a la collecci de msica antiga d'Hispa vox, i el posava al tocadiscs per escoltarlo, per detenir-se al Ternari una altra vegada ms. No sn les notes dels tres apstols retrobats l'nic cant que hi reconeixem, trobem tamb les veus de baraceli en un moment especialment delicat, aquell en el qual el metge prepara, mitjanant una ampolla de Peppermint frapp, un pla esperanador, que el portaria a apoderar-se de l'nima de la dona del seu amic i ressuscitar-la en el cos de la seua jove infermera, que compartia un paregut raonable amb la Chaplin (de fet, van ser interpretades per la mateixa actriu).

Aquella era l'obsessi del metge, que la jove ajudant es convertira en la dona dels seus somnis, pudorosa per amb els modals d'aquella dona atractiva que llua el seu amic pels carrers de Conca. Aix, va comenar Saura, parlant amb unes imatges que en veritat volien dir coses ben diferents, fent servir les eines del llenguatge cinematogrfic al seu abast per tal de retratar aquell pas ranci, malgrat les sueques i els alemanys que ens visitaven fa quaranta anys. Aquest propsit, l'aconsegu en unes pellcules amb ms fortuna que en unes altres perqu la censura no permetia el retrat directe i calia disfressar-lo. Ho va tomar a intentar tamb el 1972 amb Ana y los lobos,25 des d'un gui massa crptic per evitar-ne la prohibici, per tamb per a atraure espectadors, i de la mateixa forma, fu sonar en alguns moments la msica de la Festa.

La pellcula atenia a les formes reaccionries que mostrava en la societat el poder burgs i ho feia a travs de les terribles amenaces de tres germans d'uns quaranta anys que assetjaven una jove institutriu estrangera -una altra vegada encarnada per Geraldine Chaplin-, contractada per un d'ells per cuidar les seues filles a la casa gran que ocupen tots. Cadascun dels tres homes anava cobert, i per tant disfressat, per una pell de llop diferent, d'aquesta forma el director aprofitava per criticar l'autoritat militar, la febre ertica masculina i, sobretot, l'abs religis, representat pel personatge de Fernn Gmez, que pateix d'uns

25. Elas Querejeta Produccciones Cinematogrficas SL, 102 minuts, 35 mm, Color EastmancolorPanormica, castell.

121

www.ahlm.es



arraps mstics durant els quals l'espectador podia escoltar algunes notes del Ternari procedent de la mateixa gravaci que abans ja havia utilitzat Saura.

La msica de la Festa tenia la virtut en la primera de servir com a contrapunt a l'esperana d'uns temps moderns per venir i en la segona de reforar l'ambient espiritual que embogir un dels membres d'una famlia burgesa. En tot dos casos, pellcules que suggereixen una comparaci intencionada amb la societat espanyola del final del franquisme, a vegades fins i tot complicada, que el poder de la msica ajuda a comprendre, sobretot en les referncies al personatge amb el qual est associada (amb unes notes s'indica clarament les creences religioses del personatge, ja siga el metge reprimit o el germ mstic per als quals semblava creada la msica de la Festa).26

La utilitat del Misteri d'Eix no ha satisfet noms el cinema comercial, sin que tamb ha estat una eina experimental de cert tipus de pellcules rodades en l'anvers fosc del cinema, i a ha estat possible de la m d'un artista com Salvador Dal. Influt possiblement per Eugeni d'Ors i convertida la Festa de l'Assumpci en una fita moral del rgim al qual tots dos s'emmotllaren, Dal l'afeg al seu imaginari. De l'Assumpci digu que s el punt culminant de la voluntat del poder femen nietzsche, la superdona que puja al cel per mitj de la fora viril dels seus propis antiprotons!.27

El 1953 la revista Festa d'Elig reprodua un dels quadres amb el qual havia triomfat en una exposici a la Carstain Gallery de Nova York, Assumpci corpusculria lapislazulina,2S un homenatge a la proclamaci del dogma assumpcionista per Pius XII el 1950. Per complementar la reproducci, Dal explicava que la seua Assumpci, amb la cara de Gala, es lo opuesto a la bomba atmica. En lugar de la desintegracin de la materia, nosotros aspiramos a la integracin, a la reconstitucin del cuerpo real y glorioso de la Virgen en los cielos. Esta pintura justifica en s misma todo el esfuerzo experimental en arte moderno, pues mi xito ha sido [...] traer dichos experimentos a un fin clsico (Dal 1953). Desprs de les seues experincies amb el cinema clssic,

26. Saura continua set anys desprs, apropant-se a la comdia, la vida de la familia que retratava en Ana y los lobos. Una de les imatges ms difoses de Mam cumple cien aos (Elias Querejeta Produccciones Cinematogrficas SL, 1979) s el davallament del personatge invlid que fa Rafaela Aparicio en una cadira per l'ull de l'escala, a la manera dels aparells aeris que apareixen al llarg de la Festa d'Elx.

27. A Diario de un Genio, sota l'epgraf del dia de setembre de 1953, Dal consigna: Eugenio d'Ors [...] viene a visitarme rodeado de amigos. El se siente atrado por el mito de la Lydia de Cadaqus. Un d'aquests amics era Cesreo Rodrguez Aguilera, que en el llibre Dalt (Nauta, 1985), comenta: La entrevista de Eugenio d'Ors con Salvador Dal en Port-Lligat [...] tuvo el carcter de un acontecimiento ntimo e intelectual de primer orden. Lidia era una especie de supermujer (en interpretacin daliniana) que a Nietzsche le hubiera entusiasmado. [...] Era una manifestacin del sentido matriarcal ampurdans. [...] El matriarcado y la maternidad nos llevan, en un gil desvo dialctico, a la Asuncin y al Misterio de Elche (


Dal es propos algun projecte experimental (de la mateixa manera que havia fet amb Buuel en Un chien andalou el 1929) per tal de convertir el cinema en art modem, fent servir les seues paraules.

Foto 3. Salvador Dal, Assumpci corpusculria lapislazulina, 1952.

Ac ens interessa la pellcula de 1975, que rod amb el suport del director Jos Montes Baquer, i que sorgi en una visita que aquest li fu per debatre amb el pintor un documental que estava preparant sobre l'art audiovisual als EUA. Dali el rept que filmara un objecte mgic, un bolgraf sobre el quai el pintor portava dues setmanes pixant per obtenir sobre la banda de llaut unes magnfiques estructures que es podrien captar amb les lents de les cameres. Desprs d'una setmana de rodatge present una pellcula de trenta minuts a Dal, que decid construir en tribut a l'excntric poeta, novellista i dramaturg

123

www.ahlm.es



francs Raymond Roussel (1877-1933), conegut entre els surralistes pel seu estil d'escriptura impenetrable, i al qual Dal admirava per les seues Nouvelles Impressions d'Afrique (1932).

La pellcula s Impressions de la haute Mongolie,29 ttol al qual afeg encertadament Hommage Raymond Roussel, ja que podem confirmar que s en veritat una pellcula en la qual s difcil entrar perqu barreja la realitat amb la fantasia, resultant del tot impossible endevinar on acaba una i comena l'altra. L'cspcctador que tinga prou pacincia per a arribar al final descobriria que totes les escenes fantstiques s'han tret de les taques i les ratlles del llaut del bolgraf. Dal pretenia portar els seus espectadors, a partir d'una experincia doble (espontnia, en descobrir l'oxidaci del bolgraf, i transgressora, en aprofitar la filmaci de Montes Baquer sobre una expedici que an en busca d'uns bolets gegants allucingens) al lloc fantstic que volia, l'Alta Monglia, des del Teatre-Museu Dal, que recentment s'havia inaugurat a Figueres.

Dal fabula: els bolets blancs eren els que en una altra poca una princesa don als seus sbdits per combatre la fam, de forma que a partir d'aquell moment els habitants (com els espectadors) ja no eren capaos de distingir entre la realitat i les seues visions imaginries. I enmig de tota aquesta exploraci cinematogrfica, per qu sona el Misteri d'Eix? Dal escoll un fragment de l'Araceli per entrar a travs d'aquesta melodia antiga en un quadre de Vermeer que representa una dona llegint una carta i per anar, des de dins d'un mapa pintat tamb al quadre, en un fos, a un mapa de Monglia i per filmar a continuaci l'aparici des de l'interior de la terra cap el cel d'un bolet blanc, una ascensi que recorda amb la msica elegida precisament el moment en el qual l'Araceli recull la imatge de la Mare de Du. Dal, que protagonitza i narra la pellcula, ho conta aix:

En Vermeer hi ha sempre el fons dels mapes geogrfics misteriosos i torna a ser una paradoxa daliniana de veure en aquests Vermeers els dos elements essencials: la carta rebuda de molt lluny que explica un conte de fades inversemblant i al darrera la possibilitat geogrfica, la verificaci fetitxista de poder-hi anar. Va ser precisament per una carta que vaig saber l'existncia d'una civilitzaci allucingena a l'Alta Monglia Occidental i s exactament en aquest mapa misteris entre tots que vam aprendre l'existncia d'aquest estrany sector geogrfic on es troba el fams bolet blanc, tou, allucinogen, champlinclis histratatus domus blancus. Aqu tenim el gran bolet tou; ara es belluga perque ha estat filmat de manera accelerada. Em sembla que tot seguit es veur l'illa, que s l'illa protagonista d'aquest naixement estrany del bolet que ha donat lloc a tota una civilitzaci onrica. Aqu ho tenim. Ara veiem

29. Westdeutsches Femsehen, 70 minuts, 16 mm, color, francs.

124

www.ahlm.es



el comenament de l'illa, una part de l'illa, desprs una aigua molt ms lmpida i blava i la mateixa illa ja s inquietant.

Amb aquestes paraules deixa de sonar la msica de la Festa, que l'espectador tomar a trobar uns minuts desprs quan Dal justifica que conceb la cpula celest (molt semblant a l'ull d'un insecte, amb la imatge del qual es fon) del seu Teatre-Museu mentre els ngels d'Elx baixaven en el seu aracoeli i ho relaciona amb l'efecte dels bolets blancs, que s I ,SD sense LSD, que en lloc de produir unes imatges concretes, porta unes imatges celestials i aix una vegada ms l'obsessi d'aquests ous trobats pels meus expedidors a la Monglia [...] cristallitzen dins la cpula que immortalitzar pel mateix preu el nostre ms gran arquitecte Emilio Pieiro i que no s sin la cpula geodsica, terrorfica de bellesa.

La msica de la Festa sempre darrere d'una obsessi cinematogrfica, ara com a part de la crrega emocional d'un artista, que reconeix la influncia en la seua obra. Aquell mateix any en qu Dal experiment amb Roussel i el cinema, visit Elx en companyia de l'arquitecte Oscar Tusquets. Durant el davallament de l'Araceli, el pintor li digu: En Espaa todo es vertical: el autogiro de La Cierva que sube al cielo, el sumergible de Montunos que desciende a los abismos, los sindicatos franquistas, Carrero Blanco en su ltimo viaje, el Misterio de Elche... En este pas todo lo trascendente es colosalmente vertical (Tusquets 2003: 167). De la mateixa manera, la cmera de Montes Baquer puj cap la cpula del museu en una pellcula determinada pel fetitxisme i la provocaci, i definida pel novel-lista i cineasta Molina Foix corn un diario egocntrico (Molina Foix 2007).

I amb aquest director illicit acabem. Perqu Molina Foix ha estat l'ltim, el 2001, en aprofitar per al cinema la msica de la Festa, amb el suport de l'Orquestra Barroca Valenciana, que interpret la partitura de la pellcula. Ho fu, per, de forma ben distinta a les pellcules anteriors, malgrat que Sagitario30 tamb beu de la voluntat de Fautor i, fins i tot, amb ganes d'experimentar en la part musical. En aquest cas, el director, amb l'ajut del compositor Luis Ivars, volia confirmar que el Misteri es una obra de arte en s y dentro de sus contextos, pero como tantas piezas geniales de la historia de la msica, admite y alimenta la rplica, la variante, el reto de la emulacin, siempre que se realice con altura y respeto (Molina Foix 2000).

Amb el material que tenien entre mans, confeccionaren una banda sonora que no aprofit un enregistrament anterior del Misteri d'Elx en el muntatge de la pellcula, sin que la msica es grav ex professo: en la part vocal es barrejaren les interpretacions de peces originals amb altres versionades a partir de la partitura de la consueta; en la part instrumental, destacaria la inspiraci

30. Fernando Colomo Producciones Cinematogrficas SL, 109 minuts, 35 mm, color, castell.

125

www.ahlm.es



en la partitura original per compondre peces amb entitat prpia que realaren situacions dramtiques diverses. Es tractava d'una operaci de risc, la de fer servir el significat de la msica de la representaci en un altre marc expressiu, on es podien perdre els signes recognoscibles de la Festa. L'entusiasme per una intuci no fu malb la crrega emocional que s'esperava a Elx. En aquest cas, al contrari que Saura i Dal, en les pellcules dels quals la Festa era tan sols suggeriment, Molina Foix tragu el rendiment dramtic que calia.

Foto 4. Portada del dise de la banda sonora original de la pellcula Sagitario (2001), del director Vicente Molina Foix.

A la pellcula fu servir les cobles d'Ai, trista vida corporal, Gran desig m's vengut al cor i els arranjaments musicals d'Espi per acompanyar l'aparici i la tornada al cel de l'ngel. I per descomptat O, poder del gran Imperi, el Ternari de nou, gravat especialment per a la pellcula pels homes de la capella, utilitzat per remarcar la tensi dramtica entre alguns dels personatges masculins en dues situacions definides per la trobada inesperada que anuncia el cant. Aquesta popular pea, com hem assenyalat abans, ha captivat tota mena de cineastes, sobretot per la bellesa de la composici, per tamb perqu, entre totes les escenes que donen forma a l'obra, s la millor per intuir el moviment

126

www.ahlm.es


EL MISTERI D'EIX ES FA CINEMA

que captaria el cinematgraf: l'arribada d'un tren a l'estaci; l'eixida dels creients del temple; l'avan de tres personatges, vells amics, pels camins allunyats de les seues vides fins que els viatgers es retroben en una crulla a partir de la qual avancen junts cap un mateix dest.

Per a comenar la pellcula, Molina Foix volia els versos marians d'Ai, trista vida corporal, un plany femen que, el director estava convenut, la voz blanca del nio alterara de significado. Per aix, coneixedor de la interpretaci d'aquest cant per Victoria de los Angeles en un recopilatori,31 decid, en lloc de demanar els drets per la reproducci d'aquesta versi, i recolzat pel compositor i el director de l'orquestra, arriscar per la veu de la protagonista, Angela Molina, personatge al qual est associada la queixa i que interpret els dos primers versos de la cobla. El resultat de la nova versi els va donar un motiu per a experimentar amb les variacions i motius musicals que cont tot el disc de la banda sonora.

En una melodia en particular s'utilitzaren altres versos que canta la Maria en la primera jornada, parlem de Gran desig m's vengut al cor, lligats per Ivars a la msica que anuncia la salutaci que porta l'ngel en la mangrana, per associar-los en la pellcula als instints maternals de la protagonista. Aquesta melodia es pot escoltar en la seua versi de veu sola i en la de veu acompanyada per l'orquestra, i en ambds casos a travs de la veu del xiquet que interpretava aquell any a Santa Maria el paper de l'ngel, en un transvasament indut des de la dramatrgia teatral a la ficci cinematogrfica, influx espiritual de la Festa d'Eix en el cos de la pellcula.

4. Conclusions

El teatre medieval, i en concret el Misteri d'Eix, nica pervivncia d'aquest tipus de dramatrgia, es caracteritza per una escenografia fortament sensorial i plstica. Per aquest motiu, la representaci illicitana, en ser descoberta per viatgers i intellectuals de finals del segle xix i de comenaments del xx, aviat fou difosa per la fotografia, tant d'autors locals com forans, que pretenien donar compte de la singularitat d'aquesta obra. El pas de la imatge fixa de la fotografia a la imatge en moviment del cinema fou un fet completament natural i ja en els anys vint i trenta trobem algunes imatges esparses de la representaci, especialment de la process. Malauradament, moltes pellcules no s'han conservat, com el treball cinematogrfic de Maximili Thous.

L'inters per documentar un fet tan extraordinari com la Festa fu que altres realitzadors s'acostaren desprs fins a Elx per fer pellcules documentals, entre els quals cal destacar Heinz Dieckmann i Gudie Lawaetz. Tots dos descobriren

31. Cantos de Espaa, EMI, 1998.

127

www.ahlm.es



en el Misteri d'Elx, no sols una obra de teatre d'arrels medievals que s'havia conservat sorprenentment, sin la festivitat d'un poble que esdevenia gaudi estival i ritu comunitari. A ells, i especialment a Lawaetz, devem una visi de la Festa que els illicitans han acabat assumint: un tresor que cal conservar per la seua excepcionalitat. Aquesta idea, en principi necessria per a una pervivncia ms acurada de la representaci, t el perill, segons els interessos amb qu s'interprete, de considerar-la ms un espectacle propi del turisme cultural que una festa tradicional del poble d'Elx. De totes maneres, tant Dieckmann com Lawaetz, tingueren sempre molt en compte aquesta vessant festiva.

D'altra banda, el carcter teatral i musical del Misteri d'Elx ha inspirat diversos realitzadors, que han aprofitat elements escenogrfics i sonors per als seus films de ficci. El cas de Dal, encara que la seua pellcula estiga entre la ficci surrealista i el documental, hi s paradigmtic: un motiu musical interpretat allegricament li serveix per a emmarcar una histria del tot excntrica. D'una manera ms versemblant, per igualment simblica, trobem el recurs a la msica de la Festa -i a l'argument- en altres autors, com Saura o Molina Foix.

El Misteri d'Elx s imatge, d'aix no hi ha dubte. Noms cal pensar en els milers de fotografies i vdeos que els espectadors en fan cada any. Per tamb s cert que les caracterstiques escenogrfiques prpies de la Festa fan difcil, per no dir prcticament impossible, que puguem conformar-nos amb la imatge impregnada. Les gravacions que se n'han fet, fins i tot les ms modernes, amb tots els avanos tcnics posats a l'abast, no han pogut solucionar la simultanetat i la multiplicitat d'escenaris del teatre medieval.

Hctor Cmara Sempere Jos F. Cmara Sempere

Universitat d'Alacant

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Asencio, Josep M. & Joan Castao, eds. (2004), Alberto Asencio Gonzlvez i la Festa d'Elx: Epistolari (1935-1970), Elx, Patronat Nacional del Misteri d'Elx.

Cmara Sempere, Jos F. (08-08-2007), Una Festa en febrer, diari Informacin, suplement La Festa d'Elx, Alacant.

Castao, Joan (2002), Cent anys d'evoluci escnica de la Festa d'Elx en imatges, en Aproximacions de la Festa d'Elx, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 245-292.

Castao, Joan & Gabriel Sansano (2005), La Festa d'Andreu Casillejos, en Andreu Castillejos, La Festa d'Elx, Elx, Institut Municipal de Cultura, s.p.

C[astao], JJos] V[icente] (08-08-2008), Fotogramas para el recuerdo, diari Informacin, suplement La Festa d'Elx, Alacant.

Dal, Salvador (1953), Asuncin Corpuscularia, Festa d'Elig, s.p.

128

www.ahlm.es



Gale, Matthew, ed. (2008), Dal y el cine, Electa, Barcelona, 2008.Grata visita, Elche, 24-02-1929.Ibarra i Ruiz, Pere (2004), Album de fotografas y descripcin de El Misterio de

Elche (Ea Festa), amb introducci de G. Sansano, Elx, Patronat del Misteri d'Eix. [Ed. facsmil, Valncia, Francisco Beltrn ed., 1924.]

Lawaetz, Gudie (1979), A los enamorados del Misteri: Carta abierta de Gudie Lawaetz desde Pars, La Verdad, suplement Misteri d'Eix, Mrcia.

Llorente, Teodor (1889): Captulo xxi. Elche, en Valncia. Sus monumentos y sus artes. Su naturaleza e historia, Ed. Daniel Cortezo y Cia., Bracelona, [1900], pp. 971-1014.

Maci, Gaspar (1978), La Festa d'Elx, en celuloide, La Verdad, suplement Misteri d'Elx, Mrcia.

(24 de maig de 1979) Hoy, la pelcula del Misteri, La Verdad, Mrcia. Massip i Bonet, Francesc (1991), La Festa d'Elx i els misteris medievals europeus,

Alacant, Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert / Ajuntament d'Eix. M[artnez] Torres, Augusto (1994), Diccionario Espasa Cine Espaol, Madrid,

Espasa Calpe.Molina Foix, Vicente (10 d'agost de 2000), Mi Misterio de Elche, La Verdad,

suplement Misteri d'Eix, Mrcia. (20 d'agost de 2007), Dali y el Misterio, Tiempo de hoy, Madrid.Ors, Miguel, dir. (2006), Elx: una mirada histrica, Elx, Ajuntament d'Eix. Pastor Chilar, Vicente (25 d'octubre de 1978), Elche: Proyeccin universal del

Misteri, ABC, Madrid.Prez Sansano, Vicente (1980), Al Csar lo que es del Csar..., La Verdad,

suplement Misteri d'Eix, Mrcia.Snchez Harguindey, ngel (18 de setembre de 1980), La fama de unos

desconocidos y la infamia de la corte de Moldavia, El Pais, Madrid. Santo, Jos (1935), La Nit de l'Alb, Elx, Elche y sus fiestas.Santos, Dmaso (1954), Con la pluma todos los das, Festa d'Elig, s.p. Tusquets Blanca, Oscar (2003), Dal y otros amigos, Barcelona, RqueR Editorial. Una pellcula illicitana, El Ilicitano, 24 de febrer de 1929.

129

www.ahlm.es


Button1:

l'edat mitjana en el cinema i en la novel·la ... - … misteri d-elx... · l'edat mitjana en el...

Documents