lectures complementaries catala 6e c

8/13/2019 Lectures Complementaries Catala 6e c

1/53

Fotocopiables

6LLENGUA

CATALANA

Cicle superior

Lectures


2/53

Lectures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51. Lilla del tresor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. La volta al mn en 80 dies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3. Volar, el somni de la humanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4. Lofici que ms magrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5. Lauca del braman i lhostaler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

6. Les regles dels jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

7. La tele per dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

8. El fantasma els persegueix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

9. Viladecans, un artista amb histria natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

10. La llegenda del rei i el carboner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

11. El retaule del flautista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

12. El mn del teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

13. Mecanoscrit del segon origen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

14. La predicci del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

15. El talp Eudald mira la tele . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Comprensi lectora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371. Lilla del tresor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

2. La volta al mn en 80 dies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

3. Volar, el somni de la humanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4. Lofici que ms magrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

5. Lauca del braman i lhostaler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

6. Les regles dels jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

7. La tele per dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

8. El fantasma els persegueix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

9. Viladecans, un artista amb histria natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

10. La llegenda del rei i el carboner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

11. El retaule del flautista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

12. El mn del teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

13. Mecanoscrit del segon origen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

14. La predicci del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

15. El talp Eudald mira la tele . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

ndex


3/53

LECTURES


4/53

6

Lectura 1

Lilla del tresor

Lilla del tresor

Quan jo era petit elspares tenien una fonda. Es

deia la fonda delalmirall Benbow i eraplena de mariners queexplicaven histriesfabuloses de pirates

que jo mai no mhavia cregut.Per un dia va aparixer un

misteris personatge i...

Noi, sc un pobre cecque busca el capit

Bill. s aqu, oi?Acostam a la seva tau-

la.

Rom, rom, i...El diable i el

rom.

Hola, Bill. Per fi ettrobo. T, et porto

un encrrec.

La taca negra.No... Aagg!

El meu cor!


5/53

7

Efectivament, s el mapadun tresor.

Llogarem un vaixell ilanirem a buscar.

Per la meva calavera! Usjuro que aquell tresor ser

nostre. Els matarem a tots.Ha, ha, ha!

Capit, he sentit els mariners: es volenrevoltar contra nosaltres i

prendrens el tresor. El capitost s en

John Silver el llarg.

Per hi havia alg ms que sabia el quebuscvem i sens volia avanar.

Ja mho semblava que no erade fiar. s un pirata!

Un tresorde pirata!

Visca, doctorLivesey!

Caram, quines coses msestranyes que tenia el

capit. Sembla un bagul dunpirata.. Mira, un mapa.

La taca negra? Pobrecapit. Sha mort de

lespant.

Ho vam organitzar tot enmig

dun gran secret i deu diesdesprs vam salpar de Bristol.

A tota vela, capals mars del sud!


6/53

8Lilla del tresor

Capit Smollett, doctor Livesey,us presento en Ben Gunn. Diu que

sap on es troba el tresor.

Al cap dunes hores...

Recontracalavera!

Ooohhh!

Bon dia, senyor! Us canviouna mica de menjar per unes

quantes monedes dor.

Molt b, John, grcies per repensar-thoi passar-te al nostre bndol. Far el pos-

sible perqu tabsolguin quanarribem a Anglaterra.

Grcies,doctor. shora de

jubilar-me.

Monedes dor? Aahhh,ens ataquen els pirates.

Amaguem-nos!

Mira, aquests sanguinarishan atrapat els nostres

mariners.

Endavant, nois. El tresorja s nostre.

Visca, visca enJohn Silver!

Aquests malvats ensprendran el tresor. Haig

de seguir-los.


7/53

9

Ha, ha, ha! Quan emvegin arribara Anglaterra.

Mentrestant...

No cal patir, Jim.El tresor est

segur a la bodega.

Potser sha quedat alilla. Millor, aixmestalviar de

convncer els tribunalsque hi ha pirates bons.

Alg ha vist en John iel seu lloro?

Pirates bons, doctor?Dimoni de pirates, oi

capit? FI

Robert Louis Stevenson (adaptaci)


8/53

10

Phileas Fogg i Sir Francis Cromarty viatjaven immersos en el sacseig produt pel trot sec de le-

lefant. Pel que fa a Passapertot, el criat de Phileas Fogg, estava installat sobre el llom de lanimal

i rebia directament els cops i contracops del caminar de lelefant. Passades dues hores de marxa,

el paisatge va adquirir un aspecte molt salvatge i, ms tard, el guia va entrar en un bosc fronds, ja

que preferia viatjar a labric dels boscos. No havien tingut cap trobada desagradable, fins alesho-

res, i el viatge semblava que havia de dur-se a terme sense incidents.

De sobte, per, lelefant es va aturar i rpidament sentiren un murmuri confs sota el ramatge

atapet. De seguida va aparixer el cap duna process de bramans, seguit duna multitud dhomes

i dones que feien sonar una msica fnebre. Darrere, en un carro de rodes amples, una esttua

horrorosa de quatre braos.

La deessa Kali va murmurar Sir Francis Cromarty. La deessa de la mort.

Darrere del carro arrossegaven una dona jove vestida amb una tnica de fil dor i uns gurdies

armats amb sabres duien un cadver en un palanqu. Anava guarnit i armat com un raj hind.

Un sutty! va exclamar Sir Francis, astorat.

El guia va fer un signe afirmatiu i va posar-se un dit als llavis, per Phileas Fogg no va poder re-sistir la temptaci.

I qu s un sutty?

Un sacrifici hum. Aquesta dona que acabeu de veure ser cremada dem a trenc dalba va

respondre el brigadier general.

I el cadver? va preguntar Phileas Fogg.

s el raj, el seu marit. Antigament, hi havia el costum que obligava la vdua a fer-se cremar amb

el cadver del marit va afegir el guia. Aquesta dona hind, clebre per la seva bellesa i filla duns

rics negociants de Bombai, la van casar contra la seva voluntat amb aquest vell raj i tres mesos

desprs va quedar vdua.Sabent la sort que lesperava, va fugir, per va ser capturada i la condemnaren al suplici del qual

sembla que no ha pogut escapar.

Aix s increble! va exclamar Passapertot, que no va poder retenir la indignaci.

Desprs daquesta explicaci, el guia es va enfilar al coll de lelefant disposat a continuar el viat-

ge, per Mr. Fogg el va aturar i va dir:

I si salvssim aquesta dona?

Salvar-la? va exclamar el brigadier.

Mr. Fogg va dir el guia, compteu amb mi, per penseu que no solament hi arrisquem la vida,sin que si caiem presos serem objecte de suplicis horribles. Aix, doncs, us toca decidir a tots.

Lectura 2

La volta al mn en 80 dies

La volta al mn en 80 dies


9/53

Jo ja ho tinc decidit va respondre Mr. Fogg.

Penso que haurem desperar que es faci fosc per actuar va afegir el brigadier.

Hi estic dacord va concloure Passapertot.

Quan fosquejava, van avanar sense fer soroll a travs del bosc fins a arribar a un petit riuet.

Des dall es veia una pila de llenya preparada per a la foguera de lendem. A la part superior re-

posava el cos embalsamat del raj. Tot era ple de torxes i el terra era ple de gent que dormia. A

cent passes de la foguera, salava la pagoda, el temple on la dona estava empresonada. Els gur-

dies del raj vetllaven les portes i es passejaven mostrant els seus sabres.

Esperem-nos va dir el brigadier general, s possible que els gurdies al final caiguin de son.Van esperar fins a la mitjanit i la situaci no va canviar.

Passapertot estava fora de si i el guia tenia dificultats per retenir-lo. Limpassible Fogg espera-

va sense manifestar els seus sentiments.

Lnic que podem fer s marxar va dir el brigadier en veu baixa.

Espereu va dir Mr. Fogg. Podem esperar fins al mat.

Per qu voleu esperar? va preguntar Sir Francis Cromarty. Daqu a unes hores es far de

dia i... Seria una bogeria!

Passapertot, enfilat a les primeres branques dun arbre, rumiava una idea que li havia passat

pel cervell com un llampec i, sense dir res, es va deixar caure de les branques de larbre.

Al cap duna estona, unes tonalitats clares van anunciar que comenava a fer-se de dia. I, lla-

vors, es va produir com una resurrecci de la multitud adormida. Van sonar uns cops de tambor i

les portes de la pagoda es van obrir. Dos sacerdots arrossegaven la vctima totalment inerta, fins

que la van estirar al costat del cadver del seu esps. Desprs alg va aproximar-hi una torxa, i la

fusta, impregnada doli, es va encendre rpidament. Mr. Fogg i Sir Francis Cromarty sho miraven

impotents.

Per un crit de terror va ressonar i tota la multitud va llanar-se a terra, espantada. El raj no era

mort. Tothom va veure com sincorporava, com si fos un fantasma i es carregava la dona als braos.La vctima passava entre la gent sobre els braos vigorosos que la duien i avanava fins que van

arribar on eren Mr. Fogg i Sir Francis Cromarty.

Toquem el dos! va dir.

Era Passapertot en persona qui shavia esmunyit fins a la foguera i, aprofitant la foscor, havia

arrabassat la dona de les urpes de la mort.

Uns instants desprs, tots quatre i la jove desapareixien pel bosc i lelefant sels emportava amb

un trot rpid. Tanmateix, uns crits, uns clams i fins i tot una bala, que va travessar el barret de Mr.

Fogg, els va informar que sacabava de produir un segrest.

Jules Verne (adaptaci)

Lectura 2

11


10/53

12

Des de sempre, lsser hum ha observat els ocells i ha somiat volar com ells: batent

les ales. Una llegenda grega de lantiguitat explica que car i Ddal estaven tancats en una

torre i per sortir-ne van fabricar unes ales amb plomes i cera dabella. Ddal es va salvar

per car es va acostar massa al Sol, la cera es va fondre i va caure al mar.

Com els ocells

Alguns enginyers del Renaixement, com ara Leonardo da Vinci, es van imaginar mquines

voladores. Per mai no van arribar a volar. Da Vinci va dibuixar ms de 500 mquines vola-

dores. Per imitar el moviment dels ocells va inventar una ala articulada amb tota una srie

de mecanismes.

Vaixell volador

A la fi del segle xvii, Francesco Lana, un monjo jesuta itali, va imaginar el vol dun vaixellenlairat per quatre grans boles de coure de les quals shauria extret laire. Va descobrir un

dels grans principis de laeronutica: els aparells ms lleugers que laire tenen fora das-

cens i aix els permet enlairar-se i mantenir-se en laire. Per la pressi atmosfrica hauria

esclafat les boles.

Ocells de paper

Els estels sn els artefactes voladors ms antics. Els van inventar els xinesos fa ms de

dos mil anys. Lligat a un cordill llarg, va pujant i es mant en laire mentre hi ha un equilibri

entre la tracci del cordill, que estira cap avall, i la fora del vent, que lempeny cap amunt.

Globus ms lleugers que laire

El 21 de novembre de 1783, Pilatre de Rozier i el marqus dArlandes es van enlairar a

bord dun montgolfier. Davant els ulls meravellats dels espectadors van pujar a ms de mil

metres i van recrrer una desena de quilmetres en vint-i-cinc minuts. Grcies als germans

Montgolfier, lsser hum va aconseguir realitzar el seu somni: volar. Un montgolfier o aers-

tat s un globus inflat amb aire calent (ms lleuger que laire fred), o b amb un gas ms lleu-

ger que laire (hidrogen o heli). Aquests gasos mantenen el globus enlairat i van cap on el

vent els porta. Laeronauta es limita a controlar laltura del globus, atiant el foc o llanantllast per pujar, i afluixant la vlvula descapament del gas per baixar.

Lectura 3

Volar, el somni de la humanitat



11/53

El dirigible

El dirigible es va inventar el 1852. Era una veritable nau aria que es mantenia en laire

grcies al gas, i avanava amb lajuda de motors que accionaven les hlices. Es condua amb

un tim. Cap al 1930 es van construir dirigibles gegants per al transport de passatgers, que

travessaven lAtlntic. Una daquestes naus, el Graf Zeppelin, va fer la volta al mn! Per

eren massa lentes i massa cares. Unes quantes catstrofes van aconsellar dabandonar r-

pidament la construcci de dirigibles.

Volar planant

Laeropl, que t les ales fixes per assegurar-ne la sustentaci en laire i un motor que

permet la propulsi de laparell, va sorgir desprs de successius assajos i investigacions.

Inspirant-se en els ocells, dos homes van aconseguir durant el mateix perode progressos de-

cisius. Duna banda, lalemany Otto Lilienthal, cap al 1890, va perfeccionar laeropl sense

motor i va fer ms de 2.000 vols controlant laparell. De laltra, el 1890, el francs Clment

Ader va construir una mena de ratpenat gegant equipat amb un motor de vapor que accio-

nava una hlice. El va batejar amb el nom d'avi.

Volen!

El 17 de desembre de 1903, als Estats Units, lavi Flyer va fer un vol controlat de dotze

segons, durant els quals va recrrer trenta-sis metres. Els dos germans Wright havien deci-

dit a cara o creu qui volaria primer. Va guanyar Orville, que en poques hores va aconseguir

enlairar-se i aterrar quatre vegades. Els Wright van resoldre els problemes que presentaven

els aparells ms pesants que laire i van aconseguir controlar lequilibri i la direcci dun ae-

ropl propulsat per un motor dexplosi.

Per les rutes del cel

Els primers aviadors eren alhora inventors, constructors i pilots. Les seves gestes van fas-cinar el mn. Un diari angls va oferir un premi al primer que travesss el canal de la Mne-

ga. El guanyador va ser Blriot, el 1909, a bord dun aparell que duia el seu mateix nom. El

20 de maig de 1927, Charles Lindbergh fa el primer vol directe entre Nova York i Pars, a bord

de lavi Spirit of Saint Louis, sol, sense rdio ni paracaigudes, enmig de la tempesta. El ma-

teix any, Nungesser i Coli moren en lintent de fer la travessa en sentit invers a bord de lO-

cell Blanc.

La primera lnia regular de passatgers va entrar en funcionament el 1919, entre Londres

i Pars, amb onze persones a bord. Ara, el cel de tot el mn s ple de rutes aries, invisibles

per molt ben delimitades.

Lectura 3

13


12/53

14

Lectura 4

Lofici que ms magrada

Lofici que ms magrada

Hi ha oficis que sn bons perqu sn de bon viure,

mireu lsser fuster:

serra que serrars

i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada dencenalls, et munten una taula;

si ho vols, duna nouera ten faran un cobert.

I caminen de pla

damunt les serradures de color mantega.

I els manyans oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picars i sembruten els dits;

per fan unes reixes i uns balcons que mencanten

i els galls de les teuladesque vigilen de nits.

I sn homes cepats

com els qui ms treballin.

I al dic? Oh, els calafats!

Tot el Port se nenjoia

car piquen amb ress

i es diu si neix un peix a cada cop que donen

un peix cua daurada, blau descata pertot.

Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:

veissiu les gavines

com els duen claror.

I encara hi ha un ofici

que s ofici de festa el pintor de parets:

si no canten abans, no et fan una sanefa,

si la can s molt bella deixen el pis ms fresc:un pis que hom veu al sostre


13/53

Lectura 4

15

que el feien i cantaven:

tots porten bata llarga

de colors a pleret.

I encara ms

si us deia lofici de paleta:

de paleta que en sap

i basteix aixoplucs.

El mateix fan un porxo com una xemeneia

si ho volensense escales,

pugen al capdamunt;

fan tamb balconades que hom veu la mar de lluny

els finestrals que esguarden tota la serralada.

i els capitells,

i els scols,

i les voltes de punt.

Van en cos de camisa com gent desenfeinada!

Oh, les cases que aixequen dun tancar i obrir dulls!

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va nixer a Barcelona lany 1894, on

tamb mor el 1924. Tot i que va escriure alguns articles de

temtica poltica i literria en diverses revistes de lpoca,el que ms destaca de la seva obra s la poesia. Igual com

altres poetes europeus, Salvat-Papasseit se sentia atret

pel futur, les mquines i el mn dels obrers en qu ell va

viure, al barri de la Barceloneta. Per aix, la majoria dels

poemes que va escriure tracten daquests temes. Poemes

en ondes hertzianes, L'irradiador del port i les gavinesi La

rosa als llavissn alguns dels seus llibres ms coneguts.


14/53

16

Lectura 5

Lauca del braman i lhostaler

Els seus fills demanen pa,

no sap on en pot trobar.

La deessa Durga el consola:Aqu tens una cassola.

Vet aqu un pobre braman

que passa una gana gran.

Fins que inspira pietata una gran divinitat.



15/53

Nom i cognoms:___________________________________________________ Data: _________________________

Lectura 1

17

Ho prova sense trigar:

Quin b de Du de menjar!

Sobretot, bon hostaler,

la cassola guardam b.

Nestava ben convenut:aquest s que ja ha rebut.

Girant-la de linrevs

ja no patireu mai ms.

Cap a casa falta gent,

que mesperen laliment.

Que la guardi tan b, vol?No deu ser com qualsevol.


16/53

18


Lectura 1


Lexperiment no surt b

per culpa de lhostaler.

Aquest cop, de la cassola,

en surt una gran bestiola.

Lhostaler de nou fa el viu:aquest cop s que no riu.

A casa arriba el braman:

ja lestaven esperant.

De nou li t pietat

la seva divinitat.

A lhostaler de tornadala confia altra vegada.


17/53

19

Albert Jan

A cal braman, finalment,

tots satipen de valent.

A fi daplacar la fera

ha de tornar la primera.


18/53

20

La moneda que corre

Edat: de 8 a 14 anys

Participants: entre 12 i 25 perso-

nesEquips: 1

Objectiu: potenciar la destresa

dambdues mans i la capacitat de

passar objectes en dos sentits

Material: monedes, pedres o bo-

tons

Lloc: interior

Lectura 6

Les regles dels jocs

Les regles dels jocs

Els vkings

Edat: de 8 a 14 anysParticipants: al voltant de 25

Equips: 2

Objectiu: potenciar el treball

en equip, la capacitat de me-

surar interiorment un temps

determinat i el control de la-

gressivitat

Material: un tros de guix

Lloc: espai ampli

Desenvolupament:

Marqueu dos camps separats per una ratlla. Formeu dosequips i colloqueu-vos un en cada camp. Al senyal del

director del joc, els membres dun equip agafeu els de

lequip contrari, porteu-los al camp propi i reteniu-los

all. Els que us hagin agafat, intenteu escapar-vos.

Desprs dun temps convingut, en sentir el senyal que-

deu-vos tots quiets on sigueu. A partir daquest moment

passareu a formar part del camp on us trobeu, i deixa-

reu de pertnyer al camp que teneu a linici del joc. Con-

tinueu el joc amb els equips que acabeu de formar. El jocacaba quan en un camp ja no hi queda ning.

Desenvolupament:

Poseu-vos en rotllana i colloqueu les dues mans amb

els palmells cap amunt a lalada del pit. Doneu a un

de cada 5 o 6 participants una moneda, un bot o unapedra i colloqueu-la a la m dreta. Passeu la pea,

sense agafar-la amb els dits, a la m dreta del ve de

lesquerra al ms rpidament possible i aneu-vos-les

passant de m en m. Si cau alguna pea, colliu-la r-

pidament i seguiu el joc. A la indicaci de canvi, feu

que la pea rodi en sentit oposat. El joc sacaba quan

es trenca la roda.


19/53

Centpeus


Participants: 6 o 7 persones

per equipEquips: tots els que es vulguin

Objectiu: desenvolupar la coor-

dinaci i lequilibri

Material: cap despecfic

Lloc: espai ampli

Els nusosEdat: de 3 a 14 anys

Participants: ms de 15 persones

Equips: 1

Objectiu: mantenir lequilibri

Material: cap

Lloc: espai ampli

Caar cintes


Participants: ms de 15 per-

sones

Equips: 3

Objectiu: desenvolupar la-

gilitat i els reflexos

Material: cintes de tres co-

lors, tantes com participants

Lloc: espai ampli

Lectura 6

21

Desenvolupament:

Colloqueu-vos en files de 6 o 7 participants asseguts

lun darrere laltre amb les cames obertes i molt

junts. Al senyal, gireu lentament cap a lesquerra iquedeu-vos amb les mans recolzades a terra, el cos

parallel a terra i les cames damunt del company que

teneu abans al davant. Noms lltim participant re-

colzar les mans i els peus a terra. Quedareu en po-

sici de centpeus. Un cop hgiu aconseguit girar-

vos, camineu fins que es trenqui el centpeus.

Desenvolupament:

Formeu una fila agafant-vos per les mans, excepte un

jugador, que quedar fora del grup. Passeu per en-

tremig dels companys fins que quedeu tots emboli-

cats. Tingueu en compte que no podeu deixar-vos

anar de les mans en cap moment. El jugador que ha

quedat fora del grup ha de ser capa de desfer els nu-

sos sense trencar la cadena.

Desenvolupament:

Formeu tres equips. Colloqueu a cada participant una

cinta del color del seu equip a la part de darrere de la cin-

tura (penjant dels pantalons, de la butxaca, del cintu-

r...). Trieu un director de joc, que s qui dir el color de

la cinta que shaur de caar. Quan el director digui un

color, correu a caar les cintes dels altres participants i,

un cop caades, colloqueu-les juntament amb la vostra.Guanyar lequip que tingui ms cintes.

Rosa M. Guitart (adaptaci)


20/53

22

Lectura 7

La tele per dins

La tele per dins

La televisi s una fbrica de productes audiovisuals, s a dir, de so i imatge. Aix s el

que sentn per producci: el conjunt de tots els programes que elabora una televisi. Els

programes de producci prpia sn els que estan fets per la mateixa televisi i comprn

dos tipus de productes: els informatius i els programes; els programes de producci aliena

sn els que es compren a altres empreses, anomenades productores.

Amb tots aquests productes, la televisi elabora la seva programaci, que s la llista de

programes que emet dia a dia.

El primer pas per fer un programa de televisi de producci prpia s definir quin tipus de

programa es vol fer: un reportatge, un informatiu, un concurs, un musical, un serial...

Un cop estudiat el programa, es nomena la persona que sencarregar de tirar-lo enda-

vant: el director del programa. A partir daquest moment comena la fabricaci del progra-

ma, que es far en tres fases: la preproducci, la producci i la postproducci.

La preproducciLa preproducci s el moment de la formaci de lequip. En primer lloc, el director del pro-

grama pensa lestructura del programa i forma un equip que consta dun guionista, un pro-

ductor i un realitzador.

En segon lloc, el guionista o lequip de guionistes escriuen detalladament la idea. Sn els

encarregats descriure tot el que passar en el programa.

En tercer lloc, el productor fa el pressupost, contracta les persones adequades, aconse-

gueix el material tcnic, demana els permisos necessaris. Tot aix ho pot fer amb lajut dels

auxiliars de producci.

Al final, el realitzador planifica la gravaci tenint en compte el moviment dels actors, de les

cmeres i de la illuminaci.

La producci

En la fase de producci, hi entren en joc altres departaments de la televisi; uns treba-

llaran dins el plat, i altres, fora.

Els escengrafs sn els encarregats de dissenyar tots els decorats del plat. Un cop fets tots

els dibuixos i els plnols, s el moment del muntatge dels decorats i ambients i, per tant, de la

intervenci dels fusters, els pintors, els lampistes... Latretzo sn tots i cada un dels objectesque formen el decorat. El plat s el lloc on senregistra el programa. s un espai de grans di-


21/53

mensions especialment preparat per facilitar la feina de tots els que intervenen en la gravaci.

Aqu s on els actors duran a terme les accions que marca el gui i es convertiran en personat-

ges i els presentadors conduiran el seu programa. Els illuminadors, un cop muntat el decorat,

sn els que han de crear, per mitj dels focus, latmosfera on viuran els personatges.

La sala de control est situada fora del plat i s el lloc des don es controla tot el que

passa durant la gravaci. Des daquesta sala, el realitzador va donant instruccions a travs

del regidor, que s qui dirigeix dins del plat. Els cmeres sencarreguen danar buscant els

plnols que tria el realitzador des de la sala de control. Els tcnics de so fan arribar el so

amb el mxim de qualitat, evitant que shi barregin sorolls i obrint pas als micros de les di-ferents persones que van intervenint. I al final, la sala de maquillatge s el lloc de pas obli-

gat per a tots els que surten en un programa i en el vestuari s on es vetlla pel tipus de ro-

ba que han de portar els que surten en el programa.

La postproducci

En la tercera fase, la postproducci, shi dna la forma definitiva al programa. En la ma-

joria dels casos els programes semeten en diferit, s a dir, el moment de la gravaci no coin-

cideix amb el de lemissi. Per aix, la gravaci pot interrompres i una mateixa escena potrepetir-se tantes vegades com calgui fins que quedi b. Tot el material enregistrat segueix un

procs de tractament i elaboraci: s la postproducci.

Els muntadors de vdeo enllesteixen, en primer lloc, les imatges; les tallen, les enganxen,

hi posen els ttols de crdit, afegeixen la careta de presentaci del programa...

Els muntadors dudio sn els que hi posen les msiques de fons i hi introdueixen els

efectes sonors (aplaudiments, sirenes, soroll de bombes, campanes...).

A la sala de disseny grfic sencarreguen dafegir a les imatges altres tipus de material

grfic com ara dibuixos, rtols, mapes, grfics, etc. Els ordinadors prenen un paper molt im-

portant, ja que es dibuixa a la pantalla, es creen gammes de colors, es fan ombres, es d-

na relleu i moviment...

Finalment els programes ja estan a punt de ser emesos. Els encarregats que no saturi

lemissi sn els del departament de continutat. Aqu arriben totes les cintes i es van en-

llaant. Continutat s com la torre de control dun aeroport. Des daqu, el senyal elctric

amb qu funciona el vdeo es transforma en senyal electromagntic i senvia, per mitj dun

cable de fibra ptica, cap al centre emissor, que a Catalunya s la torre Foster de Collsero-

la. Des dall el senyal surt a laire i comena la seva ruta cap a les nostres cases.

Francesc Gran (adaptaci)

Lectura 7

23


22/53

24

Lectura 8

El fantasma els persegueix

El fantasma els persegueix

El fantasma es va dirigir a la vora del canal i va saltar fora de la gndola.

Els tres amics van crrer pel pont i es van ficar per un carrer estret i tenebrs.

Aquell personatge fantasmagric els corria al darrere a grans gambades i sels acostava

de manera perillosa.

En Pau sen va escapolir amb rapidesa per un carrer lateral. A la Virgi i a en Lluc, els cos-

tava de seguir-lo. Tot i aix, van aconseguir escapar-se del perseguidor.

Lhavien perdut de vista, per el continuaven sentint. Cada passa que feia ressonava com

un cop de fuet.

En Pau va trobar oberta la porta duna casa i shi va esmunyir cap dins. Quan la Virgi i en

Lluc tamb van haver entrat al fosc passads, en Pau va tancar la porta de fusta corcada i va

mirar dassegurar-la.

Va estar de sort, hi va descobrir un passador de metall, que va estirar sense problemes.I all es van quedar, esbufegant, amb la por ficada als ossos. Llavors van enganxar lore-

lla a la porta per escoltar. El fantasma encara no els havia perdut el rastre. Havia entrat al

carrer i shavia aturat sense saber ben b qu fer. Poc desprs, els tres Tigres van sentir

com donava un cop de peu a terra, tot enfurismat, i sen tornava a la gndola.

Qu... Qu pretn aquest individu? va preguntar la Virgi als nois.

O es tracta duna broma de mal gust, o b... o b... s un boig que durant les nits de llu-

na plena crida el dimoni... va dir en Lluc.

Si almenys sabssim on s lhotel! va gemegar la Virgi.

En Lluc va tenir una idea:

Potser des dun lloc elevat ens orientarem millor. Aquest edifici t sis pisos. Si pugem

dalt de tot sabrem on som.

A lescala atrotinada daquella casa hi feia fresca i se sentia olor dhumitat. Les portes de

gaireb tots els pisos eren obertes i les habitacions que quedaven a la vista eren buides.

Si el fantasma descobreix que som aqu, no tindrem escapatria va dir la Virgi.

Esbufegant, van arribar a les golfes. En Pau, empenyent amb totes les forces, va aconse-

guir obrir una claraboia rovellada i els tres amics van treure el cap.

All s el Campanile, el campanar de la plaa de Sant Marc va exclamar en Lluc entu-siasmat. Des dall trobar de seguida lhotel.


23/53

Lectura 8

25

Com a mesura de precauci van donar una ltima i rpida ullada al carrer de baix. Per

no van veure el fantasma per enlloc. Tot i aix, en Pau encara es volia esperar una mica. Per

la Virgi i en Lluc van fer que no amb el cap.

No cal, ja fa estona que lhem despistat, aquell individu!

Van tornar a tancar la claraboia i van crrer escales avall. A la planta baixa, al final del ves-

tbul hi van descobrir una porta que donava a un jard molt deixat. Es van enfilar per una tan-

ca de ferro forjat molt alta i van aterrar damunt les llambordes dun carrer estretssim.

Per aqu! va dir en Lluc, i la Virgi i en Pau el van seguir.Si arribaven a la plaa de Sant Marc estarien segurs.

De sobte, mentre travessaven un pont petit, una ombra va sortir duna forncula de mar-

bre i els va barrar el pas. Els Tigres es van espantar tant que sels va tallar la respiraci. Da-

vant seu tenien el fantasma de la gndola amb els braos alats amb un gest amenaador.

Els va dir un parell de paraules en un to aspre i va agafar en Pau per la samarreta.

No... no lentenem... va aconseguir dir en Lluc. Som estrangers!

Aix no s cap problema va fer lhome, de sobte, canviant didioma. Digueu-me, per

qu heu llenat la pedra? Que viviu al Palazzo Paradiso? En coneixeu el propietari?La Virgi va fer que no amb el cap.

No, no hem estat nosaltres. I el propietari tampoc el coneixem.

Lhome semblava que reflexions darrere daquella mscara. Per, de sobte, va arrosse-

gar en Pau fins al canal i li va donar una empenta.

El noi va perdre lequilibri i va caure dins daquella sopa de color marr. I mentre la Virgi

i en Lluc safanyaven a ajudar-lo, el fantasma va desaparixer sense deixar rastre.

Aquest individu no magrada gens va dir en Lluc.

Ni a mi tampoc! va rondinar en Pau. I si el torno a trobar, ser ell qui acabar a laigua.

Haurem davisar el director del nostre hotel va proposar la Virgi.Tots tres es van asseure a la vora del canal mentre en Pau seixugava.

Com s que aquest individu ens ha trobat tan de pressa? es va preguntar en Lluc, ru-

miant en veu alta.

La Virgi i en Pau no en tenien ni idea.

Per podem trobar-lo! va exclamar la Virgi de sobte.

On? van preguntar els nois amb incredulitat.

Seguiu-me va respondre.

Thomas Brezina (adaptaci)


24/53

26

Avui ens hem acostat a lestudi de Joan Pere Viladecans, un dels artistes catalans ac-

tuals amb ms prestigi internacional. Va nixer a Barcelona el 1948, on viu i treballa ac-

tualment, i ha exposat a diferents llocs del mn: Pars, Londres, Estocolm, Dallas, Otawa

s un artista que sempre sha interessat per lentorn natural i els perills a qu sexposa i

aquest inters sempre s present a les seves obres. Avui ha dedicat una estona a la revis-ta de la nostra escola per explicar-nos la seva visi de lart.

Pere Pla Junc

Com vas descobrir que la pintura era el que ms tagradava?

Em resulta difcil, recordo que des de molt petit ja embrutava papers i parets i preferia que-

dar-me sol a casa dibuixant que no pas jugar amb els altres nens al carrer. Potser tamb s

una qesti de carcter, era i sc molt tmid i una manera de lluitar contra aquesta introver-

si era expressar-me a travs de les imatges.

Quina va ser la teva primera exposici?

Lany 1967, al Cercle Artstic Sant Lluc. Fou un autntic fracs, no hi va anar ning; per

em va ajudar a veure les coses i la meva prpia pintura duna altra manera.

Quin procs daprenentatge vas tenir?

Em considero all que sen diu un autodidacte. Vaig comenar molt aviat a interessar-me

per la poesia, la msica i el cinema. Ms tard vaig capbussar-me en el coneixement de la pin-

tura i la histria de lart. Tamb vaig formar-me en el coneixement de les tcniques pictri-ques i vaig comenar a buscar el meu estil i expressar-me a la meva manera, evolucionant i

buscant un llenguatge artstic propi.

Quin procs se segueix per fer un quadre?

El principal s tenir una idea, el detonador inicial que pot sorgir en qualsevol lloc o de qual-

sevol cosa; aleshores anoto aquesta idea i faig un petit croquis. Procuro desenvolupar en

imatges, formes i colors all que vull dir, all que vull expressar. Desprs ve el procs de re-

alitzaci en qu lobra va fent-se i sembla cobrar vida i sovint tamb replicar. Durant tot

aquest procs s important mantenir-se en tensi per aprofitar o descartar all que pot be-neficiar el resultat final.

Lectura 9

Viladecans, un artista amb histria natural

Viladecans, un artistaamb histria natural


25/53

Es necessita una habilitat concreta per dedicar-se a la pintura, o b sen pot aprendre?

s un aprenentatge lent i complicat. Cada dia es comena de nou, es parteix de zero, o

almenys aquesta s la meva intenci. s possible que existeixi una certa predisposici na-

tural, gentica, per jo no hi crec gaire. Crec molt ms en la voluntat, en el desig dexpres-

sar-se, en lafany per millorar i sobretot en lesfor que el creador fa per emocionar, per es-

tablir un dileg amb lespectador, amb qui contempla les seves obres. De fet noms s el

dileg, sigui al nivell que sigui, lnica cosa que ens pot fer millorar i ens pot fer ms tole-

rants, comprensius i dalguna manera ms solidaris.

Et diverteixes quan treballes?

Quan una persona treballa en una cosa, una idea que li surt de dins i que sent la neces-

sitat de fer-la, sempre sho passa malament. Ss vctima duna gran tensi i preocupaci.

El pintor, alhora que treballa, pensa en la complicitat del seu possible espectador, s a dir,

de la gent que veur la seva obra i aix, naturalment, preocupa. Sn coses de lautoexign-

cia (mirar de fer-ho sempre b i diferent, per sense perdre el teu estil) i de tirar endavant

sense mirar mai enrere amb autocomplaena (evitar pensar que ets el millor o que aquell tre-

ball tha sortit rod). Em diverteix treballar, per hi pateixo molt.

Qu sents quan acabes un quadre?

Quan nacabo un, ja estic pensant en el proper. Perdo linters per les meves obres just

en el moment en qu lagafen les altres que encara he de fer.

En quina part del procs disfrutes ms?

En el curt o llarg trajecte que va de la idea al final, o sigui quan estic creant, en el con-

tacte amb els diferents materials i tamb amb latzar.

Creus que s interessant que a les escoles sensenyi art?

s fonamental assentar de bon comenament les bases per despertar linters per la cul-

tura i lart. Cal potenciar tots els valors de lemoci i la sensibilitat que els nens i les nenes

tenen com a facultats intactes i obertes i cal estimular-les al mxim. Jo mateix men refio

molt, de lopini que els nens i nenes expressen sobre les meves obres.

Moltes grcies per respondre aquestes preguntes i esperem que continus tenint tant

dxit com fins ara.

Moltes grcies a vosaltres.

Lectura 9

27


26/53

28

Anant un dia de cam el rei Jaume, la set labrasava, i no sabia com fer-se-la passar. Ales-

hores va descobrir una barraca de carboner. Se nhi va anar, va demanar-hi aigua i aix es va

fer passar la set terrible que tenia. Satisfet ja el desig de beure, es va adonar de la gran po-

bresa daquella barraca i del dur treball del pobre carboner i va pensar que, tot i la duresa de

la seva feina, devia guanyar ben poc.

Carboner, quin profit en traieu del vostre treball? va preguntar el rei.Del meu treball va respondre, no en trec ms de deu sous diaris.

I amb tan poc podeu viure? va preguntar el rei.

No tan sols visc, sin que pago el que dec, estalvio per a la vellesa i encara lleno una

part dels meus bns per la finestra.

Les paraules del bon home sorprengueren el rei i, desprs de pensar-hi i pensar-hi, no va

saber aclarir aquell enigma. Finalment, li va demanar:

Carboner, com us ho feu per obtenir un rendiment tan gran dun guany tan xic?

Doncs s molt senzill. Tinc una gran famlia que he de mantenir. En primer lloc hi ha la

mare, la qual he de mantenir per pagar un deute concret. Desprs mantinc els meus fills,que, si sn bons com jo espero, puc suposar que quan arribar a vell i no podr treballar fa-

ran amb mi com jo faig amb la mare, i aix, en certa manera estalvio per a la vellesa. I final-

ment, tinc tres filles de les quals poca cosa puc esperar quan siguin grans i estimo que el

cabal que els dedico s igual que si el llencs per la finestra.

Lexplicaci del carboner va satisfer molt el rei, que la va trobar molt graciosa i enginyosa;

per li va demanar que no la conts a ning ms abans dhaver-lo vist a ell cent vegades.

Trobant-se un dia el rei entre la seva cort i parlant de diverses coses, se li va acudir de

proposar als seus cavallers lenigma de la vida del carboner:

Escolteu aquest enigma: com un home que s carboner i que el seu treball no excedeix

de deu sous diaris, pot viure, pagar el que deu, estalviar per a la vellesa i, encara, llenar una

part dels seus bns per la finestra.

I tot seguit el rei va prometre un premi a qui ho endevins dintre dun perode breu de

temps.

Un dels cortesans, que mig sabia la ruta feta pel rei temps abans, va sospitar que el rei

podia haver trobat en aquella sortida el personatge a qui alludia, i va emprendre el mateix

cam per veure si el trobava.

En efecte, va topar una barraca molt pobra i va sospitar que hi vivia el carboner. Shi vaacostar i en va sortir un home. Van fer conversa i aviat ell li va contar el mateix que al rei. El

Lectura 10

La llegenda del rei i el carboner

La llegenda del rei i el carboner


27/53


28/53

30

Una vegada hi havia a Alemanya una vila molt bonica, Pimburg, banyada al sud per les ai-

ges del riu Weser. Quan comena aquesta histria, fa ms de sis-cents anys, els pimbur-

guesos i la seva vila eren vctimes dun terrible flagell: rates!

Nhi havia tantes i eren tan grosses que atacaven els gossos i es menjaven els gats. Quant

als aliments, ho devoraven tot: piles de formatge, barrils sencers darengades, tastaven la

sopa de les olles i feien el niu dins dels barrets dels vilatans.

Escena II (Quadre segon)

(El barber Hans ensabona la cara de lalcalde.)

SCHMID: Estovam b la barba, que laltre dia vas fer-me tres talls.HANS: I tres osques a la navalla. Mai no he vist una barba tan dura.

(Entra lagutzil.)

AGUTZIL: Senyor alcalde, el sndic Weis i el sndic Baun voldrien parlar amb vs.SCHMID: I ara! Que tornin a la tarda, tinc Consell a les onze.

AGUTZIL: Diuen que s un assumpte referent al Consell i que s molt urgent.SCHMID: B, que passin.

(Lagutzil surt i entren els dos sndics.)

TOTS DOS: Alcalde!SCHMID: Bon dia, bon dia.WEIS: Hem sabut que lAjuntament vol llanar una gran ofensiva contra les rates.SCHMID: Efectivament, lAjuntament no pot ignorar el problema. Farem el que calgui i ms per

tal daniquilar-les.WEIS: Alcalde, la Corporaci dApotecaris posa la seva cincia a disposici de lAjuntament.BAUN: I el Gremi de Manyans, el seu enginy.SCHMID: LAjuntament agraeix aquestes valuoses collaboracions. Suposo que sn desinte-

ressades...BAUN: Almenys fins on ho permetin les nostres possibilitats.SCHMID: I no perjudiqui la vostra butxaca.WEIS: Alcalde, no ens mou solament linters material...BAUN: Pensem sobretot en les famlies que pateixen la plaga.WEIS: I hem estudiat la manera de millorar els mata-rates.BAUN: I de perfeccionar les rateres.

WEIS: Alcalde, la Corporaci dApotecaris ha compost un nou mata-rates doblement mortfer.SCHMID: Oh!

Lectura 11

El retaule del flautista



29/53

BAUN: Per la nostra banda, el Gremi de Manyans ha inventat un nou model de ratera doble-ment mortfer: aqu el t. Aquesta ratera porta dues molles. Resultat: matem dues ratesdun sol cop.

SCHMID: Permeteu-me que us feliciti. I... digueu-me, resulta molt car?WEIS: El nou mata-rates val... el doble.BAUN: I la nova ratera tamb.SCHMID: (El barber li ha fet un tall.)Refoina!HANS: Perdoneu, alcalde.SCHMID: Per qu et passa?

HANS: s que tinc la casa plena de rates, sabeu?SCHMID: I quina culpa en tinc, jo?HANS: B, ara sembla que sarreglar, oi?SCHMID: I s clar que s... I quant creieu que pot costar eliminar-les totes?BAUN: Matar una rata costa un escut.WEIS: Tantes rates, tants escuts.SCHMID: Sn una pila descuts!WEIS: La quantitat de rates augmenta al ritme duna progressi geomtrica.SCHMID: Mare de Du! El Consell es reuneix a les onze. En parlarem.

WEIS: B, si s per lAjuntament...BAUN: I si lencrrec s important...WEIS: Podrem fer un bon descompte...BAUN: I una petita comissi...SCHMID: (El barber li ha fet un altre tall.)Ai!HANS: Perdoneu, alcalde.SCHMID: Ja est b, home. Apa, deixa-ho.HANS: Esteu a mig afaitar...SCHMID: Avui mespellussaries la cara... Vs-ten.

(El barber surt.)

SCHMID: Qu dieu?BAUN: I una petita comissi per a vs.SCHMID: Les grans calamitats acostumen a afavorir els negocis. Dissortadament per als gre-

mis les arques de lAjuntament sn buides.WEIS: Pimburg no s pas una vila pobra.BAUN: Tanmateix, jo diria que s una vila prspera.SCHMID: B, dun lloc o dun altre traurem els diners.WEIS: Esperem-ho, alcalde.

(Sapaguen els llums.)Jordi Teixidor (adaptaci)

Lectura 11

31


30/53

32

Lorigen del teatre

Les primeres representacions teatrals van tenir el seu origen a la Grcia

antiga, molt abans del naixement de Crist. Els teatres grecs estaven cons-

truts en pedra formant un semicercle on se situaven les grades i, al fons,

lescenari. Aquesta estructura feia possible que els espectadors poguessin

sentir els dilegs de lobra, encara que estiguessin situats lluny de lesce-

nari. Els actors grecs portaven unes mscares molt grosses fetes amb

draps enguixats i acolorits, que sovint complementaven amb grans perru-

ques i vestits molt llargs. A lescenari, els actors declamaven i cantaven els

textos al ritme duna flauta.

El teatre medieval

Al final de ledat mitjana, el teatre religis va fer acte de presncia a lesciutats. Un pregoner reclutava actors entre la poblaci. Capellans, burgesos

i artesans soferien voluntaris per representar els gaireb 500 personatges

del Misteri, una llarga pea teatral que explicava la histria sagrada. Els

actors deien el text amb fora i aplom, enmig de la cridria de la multitud i

quan acabaven tornaven als seus seients. Lanimador de lespectacle diri-

gia el Misteri com un director dorquestra: donava la sortida als actors i

apuntava el text.

Des del segle XIII, a ms del teatre religis, van comenar a proliferar peti-

tes companyies que representaven farses. Les farses eren unes petitespeces cmiques que es representaven en els entreactes del Misteriper dis-

treure el pblic. Ms endavant, les farses es van convertir en un gnere a

part.

En aquesta poca tamb eren molt populars les companyies teatrals de

la Commedia dellArte, que feien representacions cmiques a les places

dels pobles sobre un taulat molt senzill. Larlequ, el personatge ms

emblemtic daquestes companyies ambulants, era un comediant vestit

amb roba de coloraines que feia cabrioles, cantava i recitava, per sobre-

tot, feia servir la imaginaci i lenginy.

Lectura 12

El mn del teatre

El mn del teatre


31/53

William Shakespeare, el rei dels dramaturgs

Langls William Shakespeare, un dels genis teatrals de tots els temps, dirigia i a vega-

des interpretava els seus personatges en un dels teatres ms famosos dEuropa, el Globe

de Londres, que podia acollir fins a 800 espectadors. En el Globe es barrejaven les dames

elegants i els burgesos rics amb gent de les classes socials ms populars. Lambient era

tensssim, els espectadors intercanviaven paraules grolleres. Els actors declamaven un text

escrit amb una llengua riqussima, barreja de les expressions pedants dels nobles i les ms

grolleres de les classes populars. Shakespeare mesclava amb encert lencs i el vici, la fan-

tasia i el crim, els temes profunds i les pallassades.

Molire, el rei dels comediants

A la Frana del segle XVII, Molire era considerat el rei dels comediants. Durant ms de

dotze anys va recrrer els camins de Frana representant les seves obres, on es ridiculit-

zen els avars, els vanitosos, els hipcrites i els seductors. Caricaturitzant els defectes de

les persones i fent que es riguessin de les seves febleses, Molire aspirava a corregir-les.

La tramoia

Fins al segle XVI, les companyies de comediants actuaven a places pbliques o a les

cases dels nobles. A poc a poc, per, a Anglaterra, Espanya i Itlia es van comenar a cons-

truir teatres. Aleshores va nixer el desig de millorar els decorats, un luxe inaccessible per

a les companyies ambulants, equipades amb material escs. Al segle XVII va comenar,

doncs, lpoca de la tramoia. El pblic ingenu es meravellava veient baixar del cel, entre

grinyols de politges i cordes, qualsevol artefacte del decorat que amagava el mecanisme.

El teatre modern

A poc a poc, les tcniques teatrals, que ja eren prou complexes, van mobilitzar molts profes-

sionals, es va imposar la necessitat dun cap que dirigs el conjunt de persones que intervenen

en una obra. Per aix, en el segle XIX apareix la figura del director teatral, el qual, juntament amb

lautor del text, els actors, els escengrafs, els tcnics de llum, munta lespectacle.

El teatre actualment s una empresa on treballa moltssima gent. A part de lautor de lo-

bra, els actors i el director, es necessiten tcnics de tota mena. Els actors segueixen unes tc-

niques fora complexes: domini de la veu, capacitat per interioritzar el personatge, elasticitat...

Lectura 12

33


32/53

34

LAlba, una noia de catorze anys, tornava de lhort de casa seva amb un cistellet ple de figues

negres de coll de dama, quan satur a renyar dos nois, que havien pegat a un altre i lhavien fet

caure al toll de la resclosa. Els va dir:

Qu us ha fet?

No el volem amb nosaltres, perqu s negre van contestar ells.

I si sofega?

I ells es van arronsar despatlles: eren dos nois formats en un ambient cruel i ple de prejudicis.

I aleshores, quan lAlba ja deixava el cistellet per tal de llanar-se a laigua, el cel i la terra van

comenar a vibrar amb una mena de trepidaci sorda que anava augmentant, i un dels nois, que

havia alat el cap, digu:

Mireu!

Tots tres van poder veure un estol daparells voladors que satansava remorosament a la llu-

nyania. Nhi havia tants que cobrien lhoritz. Laltre noi va dir:

Sn plats voladors, tu!

I lAlba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avanaven depressa cap a la vila, mentre la tremolor de la terra i de laire augmentava i el soroll creixia. Per

va pensar de nou en el fill de la seva vena, en Ddac, i es va capbussar en laigua.

Dins laigua, lAlba va nedar cap a les lianes que empresonaven el noi. I sense que el noi li do-

ns cap feina, ja que havia perdut el coneixement, va arrossegar-lo amb una m, mentre laltra i

les cames obrien un solc cap a la superfcie, on la respiraci continguda va explotar-li, com una

bombolla que es forada, abans de continuar nedant fins a la riba.

En enfilar-se a la riba amb el cos del noi, encara va tenir temps de veure com el nvol dapa-

rells voladors desapareixia per lhoritz.

I sense entretenir-se, lAlba va ajeure en Ddac de bocons sobre lherba del marge, va fer-li treu-

re tanta aigua com pogu, el gir de cara enlaire en comprovar que encara no donava senyals de

vida i enfons la boca en els seus llavis per tal de passar-li laire dels propis pulmons fins que el

noi parpellej i es mogu.

Llavors va estranyar-se que els dos nois que havien tirat en Ddac no hi fossin.

I desprs va veure que tots dos eren a terra garratibats.

En Ddac, que saixecava, pregunt:

Vols dir que no sn morts, Alba?

I llavors lAlba va alar la vista cap al poble i obr la boca sense que lin sorts cap so. Al seu da-vant, a tres-cents metres, Benaura semblava un altre poble, ms pla; sota la pols que hi penjava

Lectura 13

Mecanoscrit del segon origen



33/53

com una boira. Les cases samuntegaven les unes damunt les altres, com si les hagus esclafat

una gran m barroera. Exclam:

Oh!

I tot seguit va arrencar a crrer cam avall.

A la vila no quedava res dempeus. Els edificis shavien ensorrat. Tot de pedres i de teules par-

tides estaven escampades pels carrers i cobrien les voreres. I arreu, mig colgats per les runes, hi

havia cadvers.

De sobte pens qu els devia haver passat als seus pares. I va crrer cap al tombant on hi ha-

via casa seva. I ara la casa ja no hi era. La casa shavia precipitat damunt del sostre dels baixosi a sota hi havia el pare, la mare... Va alar les mans. I els llavis li tremolaven pel plor... fins que

una veueta, que tamb plorava, digu al seu costat:

I la mare, Alba?

En Ddac lhavia seguida des de la resclosa, havia recorregut com ella els carrers visitats per

la mort, fins que havia arribat a casa seva. Perqu vivia all, al costat, amb la Margarida.

LAlba labra i ploraren tots dos.

LAlba, per, va asserenar-se i digu:

Deuen haver matat tothom.

I quan li explicava all dels avions, que ell no havia vist perqu era sota laigua, van sentir un

crit inesperat que els va fer girar el cap i van veure locell que tenien al pati que movia les ales

dins la gbia.

La cadernera!

No estem sols Ddac, no estem sols!

I hi estaven, no havia quedat ning de la seva espcie, ni cap mamfer. Havien quedat, per,

les gallines, les mosques...

Tot explorant el terreny lAlba es feia preguntes: per quina mena de vibraci podia haver estat

aquella que mats persones, animals, per que hagus respectat els insectes i els ocells?, quepotser tamb havia succet el mateix en altres ciutats?

En Ddac va preguntar:

A tot arreu deu haver estat igual, Alba?

De seguida ho sabrem.

Van recrrer la vila per proveir-se de roba, aliments i estris necessaris per comenar lexpedi-

ci. Van dirigir-se al punt ms alt de la vila i amb els prismtics confirmaren que tamb el poble

ve havia sucumbit a latac.

Manuel de Pedrolo (adaptaci)

Lectura 13

35


34/53

36

Oi que alguna vegada has volgut saber si tal dia far sol perqu vols sortir dexcursi o

anar a la platja? La predicci del temps o meteorologia serveix per aclarir aquest dubte,

per tamb per valorar el risc dalguns fenmens que poden arribar a ser catastrfics.

Des de temps antic les persones han volgut predir el temps. Avui encara tots els mitjans de

comunicaci tenen un espai reservat a la informaci meteorolgica. Els homes i les dones del

temps ens expliquen si far sol o si plour, si nevar o si bufar un vent molt fort.

La meteorologia s la cincia que estudia els fenmens atmosfrics i permet fer previ-

sions sobre el temps que far. Grcies a aquestes previsions decidim la roba que ens po-

sem o si cal que agafem el paraigua.

De tota manera, aquestes no sn les niques utilitats de les previsions meteorolgiques.

Tamb serveixen per valorar el risc dincendis forestals i preveure inundacions, tornados o

situacions de contaminaci elevada.

Lectura 14

La predicci del temps

La predicci del temps

I els altres homesi dones del temps?

En llegir larticle La prediccidel temps publicat ahir enaquesta mateixa revista, vaigsentir la necessitat daclarir unaidea que noms shi apuntava.

A larticle sesmentaven elshomes i les dones del tempsque ens expliquen si far sol o siplour, si nevar o si bufar unvent molt fort. La major part dela gent noms coneix els mete-orlegs que surten a la televisi.Ens diuen quin dia far dem,per per poder fer-ho necessitenlajuda de milers de persones

que treballen arreu del mn.

A Catalunya, hi ha moltes per-sones que dos cops al dia ob-serven el temps i fan unes ano-tacions que envien als centresespecialitzats. Aquesta mateixatasca es fa des duna srie des-

tacions meteorolgiques que en-registren si fa calor o fred, si bu-fa el vent o no, si fa humitat, siplou... Totes aquestes dadessintrodueixen en uns ordinadorsque les analitzen amb lajut delsexperts. Un cop analitzades, jatenim la previsi del temps.

Tota aquesta feinada serveixper calcular com evolucionar eltemps durant uns dies. No gai-

res dies, perqu les prediccionsnoms es poden fer amb unasetmana dantelaci com a m-xim. Ja se sap que el temps smolt variable i que pot arrencar aploure quan noms fa cinc mi-nuts que el sol picava de valent!

Reivindico, doncs, la feina detot un collectiu a qui mai veiemla cara, per que sn fonamen-tals per fer les prediccions me-teorolgiques. Sense la sevacollaboraci res del que pre-veuen els homes i dones deltemps no coincidiria amb la rea-litat.

Cludia Huguet i Ferr. Reus

Cartes al director


35/53

Lectura 14

37

Cartes al director

La meteorologiai els hotels

Les idees que es plantegen a larticle La pre-dicci del temps sn molt respectables, per, se-gons la meva opini, sn poc realistes. Entendreles previsions meteorolgiques com un termme-tre exacte del bon temps o del mal temps, de plu-ges o de vent, em sembla fora arriscat.

Pertanyo al Gremi dHotelers de Girona i pucassegurar que les previsions que es fan darrera-ment pels mitjans de comunicaci ens porten a laruna. Quan arriben perodes de vacances, en quel sector del turisme en pot treure profit, una pre-visi de mal temps pot fer canviar els plans demolta gent i donar-se de baixa daquella reserva d-hotel que havien fet per passar uns dies a la plat-

ja. Per s que, a ms, la majoria de les vegadesel temps no segueix les previsions i els hotels res-ten buits sota un sol que bada les pedres.

Deixem descoltar els homes i les dones del

temps amb una fe cega. Sabem que la meteorolo-gia no s una cincia exacta i, per tant, cal que noes facin afirmacions tan categriques. Planifiquemles nostres vacances o caps de setmana sensecondicionants atmosfrics. La platja, els pobles ila costa tamb tenen possibilitats sense sol.

Antoni Costa i Domnec

Gremi dHotelers de Girona

Poca o moltaexactitud...

Voldria manifestar el meudesacord amb larticle que vaescriure Antoni Costa i Dom-nec quan es referia a la pocaexactitud de la meteorologia. Deles seves paraules sembla quees desprengui un rebuig a le-fectivitat de les previsions me-teorolgiques.

La meteorologia ha significatun aven important en la mesu-ra que es pot tenir un coneixe-ment de les forces de la natura-lesa i poder evitar certescatstrofes. Les previsions me-teorolgiques per valorar els ris-cos dincendis, inundacions osituacions de contaminaci ele-vada fan una tasca molt profito-sa i amb conseqncies positi-ves per a la humanitat.

Quines conseqncies hau-ria provocat, per exemple, lhu-rac Mitch a lAmrica Central sinoshagus previst? I quants in-cendis forestals haurem hagutde comptar si no hagussim es-coltat les mesures per evitarfocs en poques dalt risc?

Merc Puig i GarciaGranollers


36/53


37/53


38/53


39/53

Parts de la histria

42

Lectura 1: Lilla del tresor

Lilla del tresor

3 Busca aquestes onomatopeies en el cmic i explica qu signifiquen:

Bang!

Aagg!

Aagg!

Ha, ha, ha!

Aahhh!

Oooohhh!

1 Contesta aquestes preguntes:

a) On s el mapa del tresor?

b) Qui s en John Silver? Qu volia aconseguir?

c) Qui ajuda els protagonistes a trobar el tresor?

d) Qu fa en John Silver quan troben el tresor?

2 Numera les vinyetes i escriu quines corresponen a cada part de la histria:


Vinyetes

Introducci

Nus

Desenlla


40/53

Lectura 2: La volta al mn en 80 dies

43 La volta al mn en 80 dies

1 Contesta les preguntes segents:

a) Per qu es va aturar lelefant?

b) Qui era la dona que estava estirada al carro? Per qu era all?

c) Per qu Phileas Fogg no continua el seu viatge?

d) Qui salva la jove hind de les flames? Com ho fa?

2 Escriu els fets que passen a la histria en aquests moments del dia:

a) Al capvespre:

b) A la nit:

c) A trenc dalba:

d) Al mat:


3 Tria el significat correcte de cada expressi:

a) Caure de son: b) Posar fil a lagulla: c) Tocar el dos:

Estar marejat. Comenar a fer una cosa. Marxar.

Anar a dormir. Ser gil. Fer comptes.

Adormir-se. Iniciar una costura. Fer msica.


41/53

44

Lectura 3: Volar, el somni de la humanitat


1 Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:

a) Qui era car? Era un personatge real o de ficci?

b) A quin segle va aconseguir volar per primera vegada lsser hum?

c) Per qu va fracassar el dirigible?

d) Quins inventors van aconseguir construir un avi semblant a lactual? Quanho van aconseguir?

e) Quina va ser la primera lnia regular aria de passatgers?

2 Ordena aquests ginys voladors del ms antic al ms modern:

aeropl globus aerosttic estel avi dirigible


Llegeix aquestes paraules i subratlla qu tenen en com:

Busca en el diccionari altres paraules que comencin igual que les anteriors,escriu-les i explican el significat.

3

aeronutica aerstat aeronauta


42/53

Lectura 4: Lofici que ms magrada

45 Lofici que ms magrada


a) Quin ofici descriu la primera estrofa?

b) Quina feina fan els manyans?

c) Qu diu el poeta que fan els calafats?

d) Quin ofici descriu lltima estrofa?

4 Completa aquesta oraci triant lopci correcta:

Una descripci potica t com a objectiu:

Donar el mxim dinformaci.

Informar duna manera exacta i precisa sobre un tema.Presentar la informaci de forma bonica.


2 Fixat en la forma del poema i contesta:

a) En quantes estrofes es divideix el poema?

b) Totes les estrofes tenen el mateix nombre de versos?

c) Hi ha versos que rimin?

3 Busca en el poema aquestes expressions i explican el significat:

a) Ser de bon viure:

b) Ser ofici de festa:

c) Anar en cos de camisa:

d) Caminar de pla:


43/53


46

Lectura 5: Lauca del braman i lhostaler


1 Contesta aquestes preguntes sobre lauca:

a) Qui s el protagonista de lauca?

b) Quin problema t el protagonista?

c) A qui demana ajut?

d) Qu fa el braman amb la cassola encantada?

e) Com castiga la deessa a lhostaler?

2 Resumeix lauca a partir de les respostes que has donat en lactivitat anterior.

4 Explica qu volen dir aquestes expressions:

a) Inspirar pietat:

b) Quin b de Du de menjar:

c) Aplacar la fera:

d) Atipar-se de valent:

e) Fer el viu:

3 Observa la rima entre les dues ltimes paraules de cada vers. Com sanomena

aquest tipus de rima?

vers auca rodol estrofa


44/53


Lectura 6: Les regles dels jocs

47 Les regles dels jocs

2 Relaciona cada ordre amb el joc que li correspon:

a) Desprs dun temps convingut, en sentir el senyalquedeu-vos tots quiets on sigueu.

b) Passeu la pea, sense agafar-la amb els dits, a la mdreta del ve de lesquerra al ms rpidament possible.

c) Trieu un director de joc, que s qui dir el color dela cinta que sha de caar.

d) Colloqueu-vos en files de 6 o 7 participants assegutslun darrere laltre amb les cames obertes i molt junts.

e) Passeu per entremig dels companys fins que quedeutots embolicats.

3 Escriu un ttol diferent per a cadascun dels jocs:

La moneda que corre:

Els nusos:

Caar cintes:

Centpeus:

Els vkings:

1 Compara els jocs de la lectura i contesta les preguntes segents:

a) Quin dels jocs seria indicat si fssiu ms de trenta persones?

b) Quin seria el ms adient si fssiu menys de set persones?

c) Quins jocs sn ms adequats per jugar al pati?

d) Quin dels jocs pot durar ms temps?


45/53


48

Lectura 7: La tele per dins

La tele per dins


a) Quins productes fabrica la televisi?

b) Quins aspectes shan de tenir en compte abans de dissenyar un programa?

c) Des don es controla tot el que passa durant la gravaci dun programa?

d) Com arriben els programes als televisors de les cases?

2 Relaciona cada pas del procs amb la fase corresponent delaboraci dunprograma.

Definici de la idea Gui

Escenografia Realitzaci

Illuminaci Muntatge

Vestuari Atretzo

Muntatge dudio Regidor

Disseny grfic Cmeres

3 Explica el significat daquestes expressions:

a) Crear atmosferes:

b) Lloc de pas obligat:

c) Fer nmeros:

preproducci

producci

postproducci


46/53


Lectura 8: El fantasma els persegueix

49 El fantasma els persegueix


a) Com sanomena la colla dels tres amics?

b) Per qu pugen a les golfes de ledifici?

c) Com van sortir de la casa?

d) Qu els diu el fantasma?

e) Era un fantasma de veritat? Qui era?

2 Relaciona aquests trets caracterstics amb cada personatge de la lectura:a) s agosarat o agosarada. Pau

b) Posseeix sentit de lorientaci Virgi

c) s prctic o prctica. Lluc

3 Busca en el diccionari les paraules segents i anotan el significat:

a) forncula:

b) llambordes:

4 Escriu un resum del text.


47/53


48/53


Lectura 10: La llegenda del rei i el carboner

51 La llegenda del rei i el carboner

1 Contesta aquestes preguntes sobre la llegenda:

a) Qu pregunta el rei al carboner?

b) Qu contesta el carboner al rei?

c) Quin s el deute que paga el carboner?

d) Com estalvia el carboner per a la vellesa?

e) Qu vol dir exactament el carboner quan diu que llena els diners per la finestra?

2 Busca el significat daquestes paraules de la lectura i fes una frase amb cada una:

a) enigma:

b) encuny:

c) bns:

Relaciona cada frase feta amb el significat que li correspon:

Demanar per quina causa o ra.

Treballar cobrant una paga fixa.

Privar alg per un temps determinat de retribuci i de funcions.

3

1 Anar a sou. 2 Suspendre de sou i feina. 3 Per quins set sous.


49/53


52

Lectura 11: El retaule del flautista


1 Contesta les preguntes segents:

a) Quin problema t la ciutat de Pimburg?

b) Qu fa lalcalde de la ciutat quan el van a visitar els sndics?

c) Quina soluci proposen els sndics al problema?

d) Quins personatges volen treure profit de la situaci? De quina manera?

3 Busca aquesta frase de la lectura i explica qu vol dir:

La plaga de rates us farceix els mitjons de bons escuts dor, eh?

2 Relaciona el nom de cada ofici amb el seu significat:

sndic

agutzil

alcalde

many

apotecari

a) Oficial municipal que est a les ordres de lalcaldedun ajuntament.

b) Antigament, qui sencarregava de prepararmedicaments.

c) Encarregat dels interessos i les gestionsadministratives duna comunitat.

d) President de lajuntament dun municipi.

e) Artes que fabrica panys, claus i objectes de ferro.


50/53


Lectura 12: El mn del teatre

53 El mn del teatre


a) On va nixer el teatre?

b) A quin teatre interpretava Shakespeare les seves obres? De quin pas era?

c) Com es diuen les peces religioses que sinterpretaven a ledat mitjana?

d) Qu sn les farses?

e) En qu consisteix la tramoia?

2 Pensa i opina qu volen dir aquests enunciats del text:

a) Larlequ feia servir, sobretot, la imaginaci i lenginy.

b) Caricaturitzant els defectes de les persones i fent que es riguessin de les sevesfebleses, Molire aspirava a corregir-les.

3 Consulta el diccionari i anota el significat de les paraules segents:

a) entortolligar:

b) avar:

c) vanits:

d) hipcrita:


51/53


54

Lectura 13: Mecanoscrit del segon origen



a) Qui va empnyer en Ddac a la resclosa? Per qu ho van fer?

b) Qui va salvar en Ddac?

c) Qu va veure lAlba abans de llanar-se a laigua?

d) Qu van veure lAlba i en Ddac desprs de sortir de laigua?

e) Per qu es van posar a plorar quan van arribar al poble?

2 Ordena aquestes frases que formen el resum de la lectura:

Els dos nois caminen fins al poble i sadonen que aquells aparells misteriososlhan atacat.

LAlba es llena a laigua i salva en Ddac.

Descobreixen que latac noms ha respectat els animals i decideixen proveir-sede roba i aliments per comenar una expedici.

LAlba veu que dos nois tiren a laigua un noi negre, mentre el cel i la terracomencen a vibrar i satansen uns plats voladors.

Els dos nois, en veure les seves famlies sota les runes, es posen a plorar idescobreixen que latac ha afectat, tamb, altres pobles.

Introducci Nus Desenlla

3 Classifica les frases anteriors en aquest quadre:


52/53


Lectura 14: La predicci del temps

55 La predicci del temps


a) Per a qu serveix la meteorologia?

b) Qu sn les prediccions meteorolgiques?

c) Quines cartes estan ms dacord i quines ms en desacord amb larticle?

2 Escull i assenyala la frase que resumeix millor cada carta dopini.

Les previsions meteorolgiques fan una tasca molt profitosa i amb con-

seqncies positives per a la humanitat.

La meteorologia ha originat un aven important en la mesura que es pot

tenir un coneixement de les forces de la naturalesa.

Tot un collectiu de meteorlegs recullen i analitzen les dades durant un

dia per fer la previsi amb una setmana dantelaci com a mxim.

Els meteorlegs han de fer prediccions sense ser tan categrics, ja que,

en ser una cincia poc exacta, afecta el sector del turisme.

Els homes i les dones del temps tenen un gran equip de persones que

treballen perqu es puguin fer prediccions diries.

Abans de sortir de vacances, cal que escoltem les prediccions que fan elsmeteorlegs.

3 Indica si aquestes expressions sn sinnimes. Buscan daltres que vulguin dir

el mateix i escriu-les.

Fa un sol que bada les pedres El sol picava de valent.


53/53


Lectura 15: El talp Eudald mira la tele


a) Quants membres formaven la famlia que va visitar el talp?

b) Quina s lnica activitat que fa aquesta famlia? Quina era la seva actitud?

c) Com s el talp Eudald?

d) Quin personatge de la famlia s ms crtic amb els programes de televisi?

e) Quina reacci tenen els nts quan veuen els anuncis de la tele?

2 Explica qu volen dir aquestes frases del text:

a) Els Caps de Carbassa, quan miren la tele, no tenen ulls per a res ms.

b) El mar s tan mgic com la televisi.

3 Consulta el diccionari i escriu el significat daquestes paraules i expressions:

a) salobre

b) sentor:

lectures complementaries catala 6e c

Documents