lectura de l'obra d'art

9
LA LECTURA DE L’OBRA D’ART http://www.xtec.cat/~mgallar3/0introduccio/index0.htm ARQUITECTURA · Situació cronològica i estilística · Tres vistes: façana, planta i alçat. o Façana : s’estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (vertical). Elements que la defineixen: columnes, les pilastres i els ordres arquitectònics. o Planta : creu llatina i creu grega; plantes basilical i circular; naus centrals i laterals; les capelles, el creuer, absis, el deambulatori i l’atri. o Alçat : conjunt d’elements arquitectònics verticals. Elements sostenidors: murs, columnes, pilastres i pilars. Elements sostinguts: arcs, voltes cúpules, tambor, cimbori i arquitrau. · La funció és l’aspecte fonamental: utilitària, teatral, especulativa, simbòlica, comercial, etc. I el simbolisme : poder polític, religiós o econòmic. Els antecedents i les influències posteriors; relació amb altres del mateix autor o escola i diferències o coincidències amb obres coetànies i d’altres èpoques. Al llibre la fitxa sobre ARQUITECTURA presenta aquest guió: Fitxa tècnica: Títol , Autor, Cronologia, Tipologia, Materials, Estil, Localització + imatge + dibuix de la planta Biografia de l’autor

Upload: mpere459

Post on 24-May-2015

118 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Lectura de l'obra d'art

LA LECTURA DE L’OBRA D’ART

http://www.xtec.cat/~mgallar3/0introduccio/index0.htm

ARQUITECTURA· Situació cronològica i estilística

· Tres vistes: façana, planta i alçat.

o Façana: s’estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (vertical). Elements que

la defineixen: columnes, les pilastres i els ordres arquitectònics.

o Planta: creu llatina i creu grega; plantes basilical i circular; naus centrals i laterals; les

capelles, el creuer, absis, el deambulatori i l’atri.

o Alçat: conjunt d’elements arquitectònics verticals. Elements sostenidors: murs, columnes,

pilastres i pilars. Elements sostinguts: arcs, voltes cúpules, tambor, cimbori i arquitrau.

· La funció és l’aspecte fonamental: utilitària, teatral, especulativa, simbòlica, comercial, etc. I el

simbolisme: poder polític, religiós o econòmic.

Els antecedents i les influències posteriors; relació amb altres del mateix autor o escola i diferències o coincidències amb obres coetànies i d’altres èpoques.

Al llibre la fitxa sobre ARQUITECTURA presenta aquest guió:

Fitxa tècnica: Títol , Autor, Cronologia, Tipologia, Materials, Estil, Localització + imatge + dibuix de la plantaBiografia de l’autorDescripció formal Façana . Dimensions, relació amb l’entorn, integració urbanística Planta: Espai interior, tipus de planta i distribució de l’espai Alçat : elements sostenidors + elements sostingutsFunció, Contingut i significatModels e influències

ESCULTURA· Anàlisi formal: Unifacial, amb un sol punt de vista.

Page 2: Lectura de l'obra d'art

Multifacial, des de perspectives diverses.

El ritme o equilibri entre buits i plens, entre ombres i llums.

Tipus de cromatisme: policromia, daurats, estofats, etc.

Elements afegits: vestits, corones, llàgrimes de resina, joies, etc.

Tipologia: de ple volum, alt relleu, mig relleu, baix relleu, relleu incisiu.

La seva situació en retaules, façanes, teulades, timpans, llindes, etc.

En el retaules s’ha de descriure l’estructura (carrers, cossos o pisos, etc.) i

com l’escultura s’incorpora a ella.

· Anàlisi conceptual: Significat de l’escultura.

Temàtica de l’obra.

Fonts literàries.

Identificar la funció: religiosa, política, al·legòrica, didàctica,

devocional o decorativa.

· Anàlisi tècnica: Materials: pedra, marbre, bronze, fusta, ceràmica, etc.

Bloc únic o unió de diversos blocs.

Relació amb altres semblants, coincidències i diferències.AL LLIBRE:FITXA TÈCNICABIOGRAFIA DE L’AUTORDESCRIPCIÓ FORMALTEMÀTICAMODELS I INFLUÈNCIES

PINTURA· Anàlisi formal: Formes tancades: dibuixístiques.

Formes obertes: pictòriques.

Page 3: Lectura de l'obra d'art

Composició: situar el fons i les figures, la profunditat, etc.

o Centrífuga: oberta, elements als extrems del quadre.

o Centrípeta: tancada, elements al centre del quadre.

o Unitària: si interaccionen o s’entrellacen.

o No unitària: si estan individualitzats.

o Superficial: si les parts que integra estan separades per una

perspectiva geomètrica. Mida variable, més petita o gran,

proporcions geomètriques per aconseguir profunditat.

o Profunda: si es superposen per mitjà d’una perspectiva aèria. Les

figures es difuminen per aconseguir sobre la superfície bidimensional

l’efecte tridimensional de llunyania i profunditat.

o La línia de l’horitzó: baixa per potenciar el tema o mitjana i alta per

mostrar objectivament els elements.

o Geometria: circular, triangular, en franges verticals o horitzontals, amb

corbes, etc

La llum: per l’origen (artificial o natural).

o La tècnica: clarobscur i tenebrisme (època barroca).

o Cromatisme: colors purs, càlids, freds, etc.

· Anàlisi conceptual: Tema: històric, mitològic, retrat, paisatge o natura morta.

o Fons literàries: la Bíblia, el llibres d’història, els evangelis

apòcrifs, mites, etc.

o Iconografia: Atributs i símbols dels sants i personatges

mitològics.

o Funció

· Anàlisi tècnica: Tècnica: oli, fresc, cera, carbó, tinta, gravat, litografia, etc.

Suport: tela, paret o mur, paper, cartró, vidre, pedra, plàstic, ceràmica.

Situació: coves, tombes, esglésies, palaus o cases, retaules, etc.

Relació amb altres obres coetànies semblants, coincidències i diferències o d’altres tendències.

El gravat Mètodes

Page 4: Lectura de l'obra d'art

d’impressió:

Permet la seriació o la de

reproduir vàries obres

iguals

Xilografia En relleu sobre fusta

Gravat al buit En buit sobrecoure amb

elburí i l’acció corrosiva

de d’un àcid (aiguafort)

Litografia Sobre pedra:planografia

Serigrafia Sobre sedaes transmet

al paper

L’esgrafiat El dibuix no té relleu, ni

enfonsat.

Fotografia Utilitzen processos

fotomecànics i digitals

Làser

Informàtica

Altres tipologies Miniatura Art de la il·luminació. Pintura al tremp

de petites dimensions, sobre pergamí

o paper i s’utilitza per decorar

manuscrits.

El vitrall Vidriera de colors que s’uneixen amb

vores de plom damunt una estructura

de ferro. Finestrals i rosasses de les

esglésies i edificis.

Page 5: Lectura de l'obra d'art

El mosaic S’utilitza com a paviment

o per adornar murs.

Tessel·les: peces petites

de pedra, marbre, granit,

lapislàtzuli, etc.

L’opus sectile:grans

L’opus

tessellatum:regulars

L’opus

vermiculatum:petites i

diverses

La

ceràmica

Modela masses d’argila i

terres.

S’obtenen per cocció al

foc i es decoren amb

pintura.

Són objectes quotidians

· Poroses i

permeables

:Terracotta i pisa.

· Impermeables:

Gres i porcellana

Les tècniques El fresc Modalitat de la pintura mural.Arrebossat de calç fresc més pigments dissolts en aigua. S’apliquen tres capes.No permet rectificacionsLa sinòpia és el dibuix preparatori que es fa damunt l’arrebossat, fixa els contorns i marca les jornades

Es combinen dos elements per aconseguir el color: elspigments i els aglutinants

El tremp Va ser utilitzada com a pintura mural. Per aconseguir veladures.Rovell d’ou barrejat amb aigua i cola.

L’oli Barreja de pigments amb oli de llinassa.Aconsegueix colors brillants i la possibilitat de rectificar.

L’encàustica Colors diluïts en cera fosa, que fa d’aglutinant

Page 6: Lectura de l'obra d'art

L’aquarel·la Fa servir colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.

El guaix o l’aiguada

Semblant a l’aquarel·la. Utilitza colors opacs, una mica pastosos i l’ús del blanc.

Collage Pintura matèrica incorporant diversos materials (sorra, papers, etc.)

L’acrílic Combinació de molècules d’acrilat en emulsió amb aigua. Assecatge molt ràpid

La laca Tècnica decorativa d’origen xinés i consisteix en un vernís dur i brillant fet amb làtex.