lectura de l'obra d'art
TRANSCRIPT
![Page 1: Lectura de l'obra d'art](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022082605/5561cc7fd8b42aa83f8b4cc8/html5/thumbnails/1.jpg)
LA LECTURA DE L’OBRA D’ART
http://www.xtec.cat/~mgallar3/0introduccio/index0.htm
ARQUITECTURA· Situació cronològica i estilística
· Tres vistes: façana, planta i alçat.
o Façana: s’estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (vertical). Elements que
la defineixen: columnes, les pilastres i els ordres arquitectònics.
o Planta: creu llatina i creu grega; plantes basilical i circular; naus centrals i laterals; les
capelles, el creuer, absis, el deambulatori i l’atri.
o Alçat: conjunt d’elements arquitectònics verticals. Elements sostenidors: murs, columnes,
pilastres i pilars. Elements sostinguts: arcs, voltes cúpules, tambor, cimbori i arquitrau.
· La funció és l’aspecte fonamental: utilitària, teatral, especulativa, simbòlica, comercial, etc. I el
simbolisme: poder polític, religiós o econòmic.
Els antecedents i les influències posteriors; relació amb altres del mateix autor o escola i diferències o coincidències amb obres coetànies i d’altres èpoques.
Al llibre la fitxa sobre ARQUITECTURA presenta aquest guió:
Fitxa tècnica: Títol , Autor, Cronologia, Tipologia, Materials, Estil, Localització + imatge + dibuix de la plantaBiografia de l’autorDescripció formal Façana . Dimensions, relació amb l’entorn, integració urbanística Planta: Espai interior, tipus de planta i distribució de l’espai Alçat : elements sostenidors + elements sostingutsFunció, Contingut i significatModels e influències
ESCULTURA· Anàlisi formal: Unifacial, amb un sol punt de vista.
![Page 2: Lectura de l'obra d'art](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022082605/5561cc7fd8b42aa83f8b4cc8/html5/thumbnails/2.jpg)
Multifacial, des de perspectives diverses.
El ritme o equilibri entre buits i plens, entre ombres i llums.
Tipus de cromatisme: policromia, daurats, estofats, etc.
Elements afegits: vestits, corones, llàgrimes de resina, joies, etc.
Tipologia: de ple volum, alt relleu, mig relleu, baix relleu, relleu incisiu.
La seva situació en retaules, façanes, teulades, timpans, llindes, etc.
En el retaules s’ha de descriure l’estructura (carrers, cossos o pisos, etc.) i
com l’escultura s’incorpora a ella.
· Anàlisi conceptual: Significat de l’escultura.
Temàtica de l’obra.
Fonts literàries.
Identificar la funció: religiosa, política, al·legòrica, didàctica,
devocional o decorativa.
· Anàlisi tècnica: Materials: pedra, marbre, bronze, fusta, ceràmica, etc.
Bloc únic o unió de diversos blocs.
Relació amb altres semblants, coincidències i diferències.AL LLIBRE:FITXA TÈCNICABIOGRAFIA DE L’AUTORDESCRIPCIÓ FORMALTEMÀTICAMODELS I INFLUÈNCIES
PINTURA· Anàlisi formal: Formes tancades: dibuixístiques.
Formes obertes: pictòriques.
![Page 3: Lectura de l'obra d'art](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022082605/5561cc7fd8b42aa83f8b4cc8/html5/thumbnails/3.jpg)
Composició: situar el fons i les figures, la profunditat, etc.
o Centrífuga: oberta, elements als extrems del quadre.
o Centrípeta: tancada, elements al centre del quadre.
o Unitària: si interaccionen o s’entrellacen.
o No unitària: si estan individualitzats.
o Superficial: si les parts que integra estan separades per una
perspectiva geomètrica. Mida variable, més petita o gran,
proporcions geomètriques per aconseguir profunditat.
o Profunda: si es superposen per mitjà d’una perspectiva aèria. Les
figures es difuminen per aconseguir sobre la superfície bidimensional
l’efecte tridimensional de llunyania i profunditat.
o La línia de l’horitzó: baixa per potenciar el tema o mitjana i alta per
mostrar objectivament els elements.
o Geometria: circular, triangular, en franges verticals o horitzontals, amb
corbes, etc
La llum: per l’origen (artificial o natural).
o La tècnica: clarobscur i tenebrisme (època barroca).
o Cromatisme: colors purs, càlids, freds, etc.
· Anàlisi conceptual: Tema: històric, mitològic, retrat, paisatge o natura morta.
o Fons literàries: la Bíblia, el llibres d’història, els evangelis
apòcrifs, mites, etc.
o Iconografia: Atributs i símbols dels sants i personatges
mitològics.
o Funció
· Anàlisi tècnica: Tècnica: oli, fresc, cera, carbó, tinta, gravat, litografia, etc.
Suport: tela, paret o mur, paper, cartró, vidre, pedra, plàstic, ceràmica.
Situació: coves, tombes, esglésies, palaus o cases, retaules, etc.
Relació amb altres obres coetànies semblants, coincidències i diferències o d’altres tendències.
El gravat Mètodes
![Page 4: Lectura de l'obra d'art](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022082605/5561cc7fd8b42aa83f8b4cc8/html5/thumbnails/4.jpg)
d’impressió:
Permet la seriació o la de
reproduir vàries obres
iguals
Xilografia En relleu sobre fusta
Gravat al buit En buit sobrecoure amb
elburí i l’acció corrosiva
de d’un àcid (aiguafort)
Litografia Sobre pedra:planografia
Serigrafia Sobre sedaes transmet
al paper
L’esgrafiat El dibuix no té relleu, ni
enfonsat.
Fotografia Utilitzen processos
fotomecànics i digitals
Làser
Informàtica
Altres tipologies Miniatura Art de la il·luminació. Pintura al tremp
de petites dimensions, sobre pergamí
o paper i s’utilitza per decorar
manuscrits.
El vitrall Vidriera de colors que s’uneixen amb
vores de plom damunt una estructura
de ferro. Finestrals i rosasses de les
esglésies i edificis.
![Page 5: Lectura de l'obra d'art](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022082605/5561cc7fd8b42aa83f8b4cc8/html5/thumbnails/5.jpg)
El mosaic S’utilitza com a paviment
o per adornar murs.
Tessel·les: peces petites
de pedra, marbre, granit,
lapislàtzuli, etc.
L’opus sectile:grans
L’opus
tessellatum:regulars
L’opus
vermiculatum:petites i
diverses
La
ceràmica
Modela masses d’argila i
terres.
S’obtenen per cocció al
foc i es decoren amb
pintura.
Són objectes quotidians
· Poroses i
permeables
:Terracotta i pisa.
· Impermeables:
Gres i porcellana
Les tècniques El fresc Modalitat de la pintura mural.Arrebossat de calç fresc més pigments dissolts en aigua. S’apliquen tres capes.No permet rectificacionsLa sinòpia és el dibuix preparatori que es fa damunt l’arrebossat, fixa els contorns i marca les jornades
Es combinen dos elements per aconseguir el color: elspigments i els aglutinants
El tremp Va ser utilitzada com a pintura mural. Per aconseguir veladures.Rovell d’ou barrejat amb aigua i cola.
L’oli Barreja de pigments amb oli de llinassa.Aconsegueix colors brillants i la possibilitat de rectificar.
L’encàustica Colors diluïts en cera fosa, que fa d’aglutinant
![Page 6: Lectura de l'obra d'art](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022082605/5561cc7fd8b42aa83f8b4cc8/html5/thumbnails/6.jpg)
L’aquarel·la Fa servir colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.
El guaix o l’aiguada
Semblant a l’aquarel·la. Utilitza colors opacs, una mica pastosos i l’ús del blanc.
Collage Pintura matèrica incorporant diversos materials (sorra, papers, etc.)
L’acrílic Combinació de molècules d’acrilat en emulsió amb aigua. Assecatge molt ràpid
La laca Tècnica decorativa d’origen xinés i consisteix en un vernís dur i brillant fet amb làtex.