LECAT

Lectures

Atemporals

1

LECAT LECtures ATemporals

LECAT núm. 3 Juny 2014

LECAT

Lectures

Atemporals

2

LECAT (LECtures ATemporals) té la intenció de proposar-vos llibres que

continuen, d’una manera o altra, els cicles del Club de Lectura de la Biblioteca.

Així doncs, són lectures del mateix autor, de o sobre la mateixa època, o bé, que

tracten la mateixa temàtica o són del mateix gènere. Poc a poc volem confegir un

fons, de prestatgeria en el nostre cas, al qual podrem recórrer quan vulguem

reprendre o aprofundir la nostra lectura.

LECTURES ATEMPORALS

SUMARI

Clàssics del segle XX p. 3

Novel·les històriques p. 6

Literatura europea d’entreguerres p. 12

Viatjar sense sortir de casa p. 14

Cuina i literatura p. 22

Novel·les sentimentals de qualitat p. 25

Literatura humorística p. 26

Novel·la d’intriga clàssica p. 27

Novel·la d’intriga psicològica p. 29

Assaigs p. 31

Els lectors recomanen p. 34

LECAT

Lectures

Atemporals

3

Ana María Matute L'escriptora Ana María Matute, premi Cervantes el 2010, acadèmica i una de les grans autores de la postguerra, acaba de morir a l’edat de 89 anys. Havia nascut a Barcelona l’any 1925. La literatura realista, fan-tàstica i infantil van ser les tres vessants que van carac-teritzar la seva obra amb un estil d'aparent senzillesa que amagava la complexitat de l'ésser humà. Matute acabava de lliurar a l'edito-rial Destino la seva nova novel·la: Dimonis familiars, prevista per al setembre. En opinió d’Emili Rosales, editor de Destino, "El seu paper va ser rellevant en la postguerra des del punt de vista sociològic, per la seva condició de dona que va jugar un paper important en obrir-se pas en un món masclista, i literari en reflectir la realitat a través de línies dures i poètiques amb dosis d'ironia ". Obrim el nostre Butlletí de Lectures Atemporals amb la recomanació de les seves

obres.

LECTURES ATEMPORALS

CLÀSSICS DEL S. XX

Olvidado rey Gudú Paraíso inhabitado La Puerta de la luna

LECAT

Lectures

Atemporals

4

CLÀSSICS DEL SEGLE XX

Gabriel García Márquez Cien años de soledad. RAE

Mario Benedetti

La Tregua. Cátedra

John Steinbeck

El Raïm de la ira. Las uvas de la ira. Planeta

Aquest clàssic del segle XX és l'enorme i esplèndid tapís d'una ja mítica família en el mític poble de Macondo. La saga dels Buendía és referent imprescindible en l'esdevenir de la narrativa llatinoamericana. El Premi Nobel de Literatura ens ha deixat aquest 2014.

La quotidianitat grisa i rutinària, marcada per la frustració i l'absència de perspectives de la classe mitjana urbana, impregna les pàgines d'aquesta novel·la que adopta la forma d'un diari personal. Relata un breu període de la vida d'un empleat vidu, pròxim a la jubilació, l'existència del qual es divideix entre l'oficina, la casa, el cafè i una precària vida familiar dominada per una difícil relació amb uns fills ja adults. Una inesperada relació amorosa, que sembla oferir al protago-nista un horitzó d'alliberament i felicitat personal, queda tràgicament interrompu-da i serà només un incís -una treva- en la seva lluita quotidiana contra el tedi, la solitud i el pas implacable del temps.

Distingida amb el Premi Pulitzer el 1940, Els raïms de la ira descriu el drama de l'emigració durant la gran depressió al EEUU, quan els arrendataris de les terres obligats per la pols i la sequera, es van veuen obligats a abandonar les seves terres, juntament amb altres milers de persones d'Oklahoma i Texas, rumb a la «terra promesa» de Califòrnia. Entre les versions cinematogràfiques que s’han fet d’aquesta novel·la hi destaca la memorable, protagonitzada per Henry Fonda i dirigida per John Ford. Los vagabundos de la cosecha. Asteroide

Los vagabundos de la cosecha són una sèrie d’articles periodístics que Steinbeck va escriure sobre les noves onades de treballadors i famílies de Texas i Oklahoma que fugien de la sequera i la misèria, a la recerca de la californiana Terra Promesa. La seva publicació va desencadenar polèmiques enceses en el pla polític i en la crítica, ja que va ser acusat de socialista i pertorbador. Posteriorment, el 1939 aquests mateixos fets el van inspirar per a la publicació de la novel·la Las uvas de la ira.

LECAT

Lectures

Atemporals

5

CLÀSSICS DEL SEGLE XX

Josep Pla El Quadern gris. Destino

Ernest Hemingway

El vell i la mar. El viejo y el mar. Edicions 62. Sirpus

Joan Perucho

Les històries naturals. Edicions 62

Mercè Rodoreda

La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. El Quadern gris està considerat l'obra mestra del seu autor, i una de les obres autobiogràfi-ques més importants de la literatura catalana.

Fou l'última gran obra de ficció escrita per Hemingway i publicada en vida seva. Es tracta d'una de les seves obres més famoses. L'argument se centra quasi exclusivament en Santiago, un vell pescador que lluita per pescar un marlí gegant enmig del corrent del Golf. El vell i la mar fou guardonat amb el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1953 i contribuí a proporcionar a Ernest Hemway el Premi Nobel de Literatura l'any 1954.

El vampirisme és un fenomen força mitificat que connecta amb la cultura contemporània d'una manera molt directa. Joan Perucho, en aquesta extraordinària obra, se'ns revela com un clàssic de la imaginació.

Mirall trencat,. Club editor

publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil.

LECAT

Lectures

Atemporals

6

NOVEL·LES HISTÒRIQUES. Món romà

John Williams

August. Edicions 62 El Hijo de Cesar (castellà). Ediciones Pamies Escriptor oblidat i inèdit a casa nostra, l’any 2012 es va editar en català Stoner de John Williams (1922-1994) i ràpidament es va convertir en una de les sorpreses literàries de l’any. Després de la publicació de la novel·la Stoner , edicions 62 recupera August, l’obra guanyadora del National Book Award 1973.

John Williams narra a ‘August’’, la vida d’Octavi Cèsar, però ho fa construint una novel·la coral o són precisament els que tenen contacte amb l’emperador qui expliquen la seva vida. Una idea que no és nova però que Williams demostra la seva gran qualitat com a escriptor.

Marc Antoni, Ciceró, Marc Agripa, Àcia,la neboda de Juli Cèsar i d’altres personatges històrics desfilen per ‘August’ per oferir-nos una versió molt personal de John Williams de l’emperador August . Aquest fet ja ens ho adverteix en el pròleg: ‘’Diuen que un cèlebre historiador llatí va declarar que, si li hagués calgut canviar una frase per obtenir l’efecte desitjat, hauria fet que Pompeu guanyés la batalla de Farsàlia. Tot i que jo no m’he pres aquesta llicència, val a dir que alguns dels errors que figuren en aquest llibre són deliberats. He modificat l’ordre de diversos esdeveniments, he recorregut a la invenció quan les dades eren incompletes o dubtoses, i he proveït d’identitat alguns personatges que la Història no esmenta’’

Robert Graves

Jo, Claudi. Yo, Claudio. Edhasa El llibre és un fascinant, vertiginós, brutal i sagnant

retrat de la Roma Imperial des del punt de vista de l'esguerrat Claudi, memorable i carismàtic personatge que ens conta les seves vivències mentre les escriu, a manera d'historiador, i no escatimant la narració dels aspectes més foscos i truculents d'una època amb més ombres que llums, caracteritzada per la conspiració, la traïció, les intrigues palatines, l'ambició, l'engany, els conflictes d'interessos, la depravació, el dictat de la perversió, l'onada d'assassinats de què ningú està exempt o la megalomania i bogeria dels seus governants. Jo, Claudi també és una mítica sèrie britànica produïda per la BBC i que adapta les novel·les d'en Robert Graves (Jo, Claudi i Claudi el Déu i la seva esposa Messalina) mitjançant meravellosos guions de Jack Pullman i la direcció d'Herbert Wise.

LECAT

Lectures

Atemporals

7

NOVEL·LES HISTÒRIQUES. Món romà

Henryk Sienkiewicz Quo vadis?. Proa. El País Molts crítics i lectors han volgut veure en Quo Vadis? una metàfora política de Polònia en què va viure el seu autor, Henrik Sienkiewicz (1846-1916), subjugada per l'imperialisme de Rússia i el seu Tsar (doble històric del Cèsar Neró), equiparant així els polonesos de llavors, que s'havien aixecat contra l'ocupació russa, amb els primers cristians perseguits per Roma. La novel·la comença en l'any 63 dC, en temps del Cèsar Neró, i en ella serem testimonis del gran incendi de Roma.

Howard Fast Espartaco. El País El jove pastor Espàrtac es converteix en un militar del poderós exèrcit romà, però el contacte amb la bogeria de les batalles i la injustícia el porten a desertar. És empresonat com a esclau i convertit en un cèlebre gladiador que acaba convertint-se en el líder de la revolta dels gladiadors de l'any 73 aC. Compromès amb la societat del seu temps i amb els drets de les minories, Howard Fast va ser perseguit durant el macarthisme i va passar tres mesos a la presó per desacatament, temps durant el que va iniciar aquest clàssic de la novel·la sobre Roma.

Collen McCullough La corona de hierba. Planeta La corona d'herba, segon llibre d'una sèrie iniciada amb El primer home de Roma, és la història de l'enfrontament de Mario i Sila pel poder a Roma, i d'aparició d'una nova generació de joves que amb el temps també lluitaran ... L’autora, és una escriptora australiana de novel·les romàntiques i històriques que anys més tard de la publicació d’aquesta novel·la, s’ha fet mundialment famosa amb les sempre ben documentades novel·les sobre la història de Roma com Antonio y Cleopatra, Las mujeres de César, Favoritos de la fortuna, El caballo de César, César.

LECAT

Lectures

Atemporals

8

NOVEL·LES HISTÒRIQUES

Joseph Roth

La Marcha de Radetzky. Edhasa

Leo Perutz

De noche bajo el puente de piedra. Muchnick Vet aquí la Praga misteriosa i màgica de l'època de Rodolf II, evocada a través dels 15 episodis fantàstics de la novel·la De nit sota el pont de pedra. Leo Perutz, un mestre del relat d'intriga, descriu el seu antic barri jueu, de foscos carrerons, sinagogues, encanteris i fantasmes, i, a l'altra banda, la cort de l'enigmàtic i embogit Rodolf, amb el seu intrigant tropell de alquimistes, bufons, servents i astròlegs. Els seus destins es creuen en aquesta ciutat prodigiosa, la mateixa del Golem i el rabí Loew, i del bel·licós Wallenstein, on tot pot succeir. L'històric i el fantàstic es donen la mà en aquesta trama "de cercadors d'or i cercadors de Déu".

Jesús Sánchez Adaid El Mozárabe. Ediciones B

L'any 929 l'emir de Còrdova Abd al-Rahman III s'erigeix com califa, i l'Espanya musulmana inicia una etapa d'esplendor inigualable. Allà coincideixen Asbag i Abuámir, éssers de diferent origen, fe i vocació. Asbag, el mossàrab, és un erudit amb dots diplomàtiques i serà conseller de personatges emblemàtics. El destí d'Abuámir no serà menys sorprenent. Aquest jove, atractiu, vividor i ambiciós, desenvoluparà una fulgurant carrera fins convertir-se en el temut Almanzor

A través de l'exemple de la família Trotta, vinculada a l'empe-rador Francisco José de manera gairebé llegendària, Joseph Roth descriu la decadència austrohongaresa i les condicions socials del seu país, al segle XVIII. La novel·la narra la història de tres generacions: el fundador de la dinastia salva la vida al jove emperador durant la batalla de Solferino, el seu fill es converteix en fidel servidor i funcionari del monarca i el nét farà carrera en l'exèrcit, aclaparat pel pes del seu cognom. La guerra, i la caiguda de l'Imperi dels Habsburg el 1918, van te-nir una gran influència en la vida de l’autor. Aquest període va marcar el començament d'un pronunciat sentit de "pèrdua de la pàtria", que apareix repetidament en les seves obres.

LECAT

Lectures

Atemporals

9

NOVEL·LES HISTÒRIQUES

Gioconda Belli El pergamino de la seducción. Seix Barral La reina Joana de Castella, filla i mare de reis, és el personatge més carismàtic i fascinant d'un període crucial de la història d'Espanya. Bella, intel · ligent, segura i poderosa, es va rebel · lar contra la repressió i els abusos, i va lluitar sense descans per ser fidel a si mateixa. En 1509, amb vint-i anys, va ser declarada boja i tancada a Tordesillas, on va romandre fins a la seva mort en 1555. Quatre segles més tard, a través de Lucía, una jove de sorprenent semblança amb la Reina Joana de Castella, un historiador busca resoldre l'enigma de qui fos més coneguda com Juana la Boja. ¿Embogir d'amor, com explica la història oficial, o va ser víctima de traïcions i lluites pel poder? Seduïda per la passió de la paraula, Lucía s'endinsa en un passat que alterarà el seu present per sempre. En aquesta novel·la, històrica i contemporània, Joana de Castella torna per explicar la seva pròpia versió dels fets.

Edward Rutherfurd París. Roca Edward Rutherfurd és el gran mestre de la novel · la històrica multigeneracional. A tot el món són infinitat de lectors dels que avalen la qualitat d'uns llibres en els quals es barregen personatges ficticis i reals. A les seves novel·les s’hi descriu la vida a les ciutats més importants d'Occident des dels seus orígens fins a l'actualitat. Les sagues familiars, les guerres, l'art, les intrigues de poder, així com aquells elements que constitueixen la intrahistòria de les megalòpolis occidentals configuren l'ànima de les obres de Rutherfurd. De fet, són molts els lectors que estan substituint les guies de viatge pels llibres d'un autor que explica l'evolució de les principals capitals del món des del primer assentament fins al moment present. Així doncs, les grans ciutats es converteixen en veritables protagonistes d'aquestes novel·les; i si abans ho van ser Nova York o Londres, ara ho és París, la ciutat de la llum.

.

LECAT

Lectures

Atemporals

10

Albert Sánchez Piñol Victus. La Campana http://www.victus1714.com

Andreu Martín Cicatrius de 1714. Bromera

NOVEL·LES HISTÔRIQUES. Al voltant de 1714

Victus és una extraordinària novel·la de la qual se’n poden fer vàries

lectures. La primera d'elles és una lectura literal. Estem davant una

novel·la històrica on es narra la guerra de Successió de forma ràpida i

el setge de Barcelona de l'any 1714 de forma molt detinguda. El

protagonista és un vividor, un galtes que a pesar seu es troba

embarrancat en el setge en el qual es deixa atrapar admirat per

l'heroisme de la gent corrent. Com a novel·la històrica està molt ben

contextualitzada. La trama és viva, l'acció i la descripció històrica

s'equilibren perfectament i els personatges serveixen de plataforma per

explicar el drama col·lectiu que va significar el setge, alhora que a

través de les seves peripècies personals ens hi podem identificar quasi

de bon començament.

El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona,

Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una

ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», Bernat

no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat.

Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el

noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de

les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els

secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.

Jaume Clotet. David de Montserrat Lliures o morts. Columna

Amb la Guerra de Successió com a escenari de fons, amor, venjança, traïció, hipocresia,

desconsol, coratge i amistat conviuen entre la vida d'aquest heroi involuntari i l'alta

política que remou els fonaments del Vell Continent. La narració, recolzada sobre una

gran quantitat d'informació rigorosament històrica, passa dels camps de batalla a les

cancelleries europees per oferir els dos punts de vista d'aquesta història: el d'un home en

una Catalunya que descobreix d'una manera lacerant que quan no hi ha amics ni enemics

sinó interessos, la llibertat té un preu; i el dels grans poders que acabaran decidint el

futur d'Europa i les seves nacions.

LECAT

Lectures

Atemporals

11

.Alfred Bosch 1714. Columna

John Sinclair, un aventurer anglès, rep un encàrrec molt especial del seu

govern: ha de convèncer un petit país de gent orgullosa que canviï de rei.

Aquesta gent són els catalans, i el rei a canviar, Felip V. El litigi de la suc-

cessió a la corona de les Espanyes acaba d’esclatar, i no és gens clar que els

estaments catalans vulguin enfrontar-se al rei borbó. Però el protagonista,

amb la seva ironia i la seva distància, ho ha d’aconseguir. Sinclair, perso-

natge de ficció, recorre els ambients cortesans de l’Europa de l’època, des

del Versalles de Lluís XIV fins al Madrid borbònic, passant per Londres i la

Viena imperial. La seva història és la crònica d’un convers. Home de moral

relaxada, poc devot a cap causa, acaba arrossegat per la voràgine dels fets i

per les seves pròpies emocions.

Vicenç Villatoro La dona a la finestra. Edicions 62

Llums. Tot a punt? Atenció, iniciem elrodatge. Acció! L’escenari: el barri

del Born de Barcelona. Els personatges: actors professionals amb un bon

atrezzo, acostumats a posar-se en la pell de qualsevol altre: un soldat, per

exemple, del batalló de Santa Eulàlia. Una bona història, un bon guió i,

molt important, un director amb experiència que sigui capaç d’explicar la

crònica d’una ciutat amb les hores comptades, d’un món en els moments

previs a la seva desaparició. La pel·lícula: Barcelona, 10 de setembre de

1714. Des de l’alta finestra de la galeria del casal del carrer Montcada,

l’Eulàlia Sorribes observa la ciutat ensutjada pel fum dels focs de la nit

anterior. El setge ja fa dies que dura, és difícil que resisteixi gaire, però

arraulida dins les muralles, la ciutat, atrafegada, convulsa, en un clima

d’exasperació i heroisme intenta mantenir el seu ritme quotidià. El dolor,

la por, la desconfiança hi conviuen amb els desitjos i les esperances dels

seus habitants. Ningú no sap del cert què passarà demà. La dona a la fi-

nestra recrea un capítol fonamental de la nostra història: el setge a Barce-

lona de 1714. Però aquest setge, aquesta recreació mítica d’un món a punt

d’extingir-se, no és un mer reclam nostàlgic d’un passat sense enterrar. Sa-

rajevo, Nova York i tantes altres ciutats han patit també l’impacte d’uns

fets dramàtics que, possiblement, han suposat la fi d’un món. En una narra-

ció tranquil·la, però vibrant i compromesa amb el record, Vicenç Villatoro

transmet la pell més profunda del què va significar aquell setge, perquè

“l’Onze de Setembre va ser per a molts, la fi del món”.

LECAT

Lectures

Atemporals

12

Sandor Marai La dona justa. Edicions 62. La mujer justa. Salamandra

Franz Werfel. Reunión de bachilleres. Minúscula

Arthur R.G. Solmssen. Una Princesa en Berlín. Tusquets

LITERATURA EUROPEA D’ENTREGUERRES

Us presentem un bon llibre sobre l'Alemanya d'entreguerres, la

dels anys vint, en plena República de Weimar. Van ser moments

convulsos per diverses raons, principalment perquè aquest país

acabava de perdre la Primera Guerra

Mundial i estava afrontant el gran deute econòmic contret amb

els aliats després del Tractat de Versalles. A això se li van unir els

constants aixecaments polítics i socials i la inflació més extrema

que s'hagi conegut al llarg de la història. Les conseqüències, entre

d’altres, es van traduir en fam, humiliació, impotència, enfonsa-

ment de la classe mitjana i així una sèrie de conseqüències que

van deixar una empremta fortíssima en el poble alemany.

Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d’ell hi havia -i potser hi ha encara- una passió secreta i ardent i com, d’ençà d’aleshores, prova debades de reconquerir-lo. Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l’home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila danys una dona que era la seva raó de viure i com, divorciat de la primera esposa, s’hi va casar i a continuació la va perdre per sempre. A trenc d’alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança. Publicada per primera vegada el 1941 i ampliada el 1949 per a l’edició alemanya, amb La dona justa -una profunda reflexió sobre l’amor, les passions i el sentit últim de la vida-, Sándor Márai estira el fil d’un triangle amorós des de la veu dels seus protagonistes.

Reunió de batxillers, que data de 1928, narra com un grup de joves pot empènyer al més brillant dels seus membres a un cruel procés d'autodestrucció, alhora que constitueix un fidedigne retrat d'una generació a la qual li va tocar viure entre dues poques, al final de l'imperi austríac

LECAT

Lectures

Atemporals

13

LITERATURA EUROPEA D’ENTREGUERRES

Stefan Zweig

El món d’ahir memòries d’un europeu. Quaderns Crema El mundo de ayer, memorias de un europeo. El Acantilado Apta per: Valor segur per a persones interessades en el passat

El món d’ahir és un dels testimonis més commovedors i atractius del nos-

tre passat recent, escrit a més amb el mestratge d’un europeu amarat de

civilització i nostàlgic d’un món que es desintegrava a passos agegantats.

Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d’excepció dels canvis que van

trasbalsar l’Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig

recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals

d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela

al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segu-

ra, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental,

una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre

els deliris d’un segle devastador.

Christopher Isherwood

Adéu a Berlín. Columna Apta per: Els amants de la pel·lícula Cabaret (el film es basa en el llibre)

Relat semi-autobiogràfic del període que va passar Isherwood al Berlin

dels anys 30, on descriu l'ambient de l'Alemanya pre-Nazi i les persones

que hi va conèixer. Un episodi en el que hi desfila un gran repertori de

personatges al llarg de finals del 1930 fins a la primeria de 1933. Està es-

crit com una sèrie connectada de sis narracions curtes i novel·les.

Gregor Von Rezzori

Edipo en Stalingrado. Sexto piso

Apta per: Esperits crítics i sarcàstics. Rar i curiós La novel·la ens situa al Berlín de 1938, on el nostre protagonista Traugott von Yassilkovski -un jove de la decadent aristocràcia prussiana viurà el preludi de la Segona Guerra Mundial lluny de qualsevol camp de batalla, al bar berlinès de Charley, hereu dels cafès i dels cabarets, i que reuneix éssers estantissos i estrafolaris que volen ser hereus de l’esperit dels anys vint.

LECAT

Lectures

Atemporals

14

VIATJAR SENSE SORTIR DE CASA

Si penséssim quins autors actuals representen el millor de l’anomenada lite-

ratura de viatges, els primers que citaríem podríen ser, el ja desaparegut Bruce

Chatwin (En la Patagonia, Los Trazos de la canción), Paul Theroux (En el Gallo de

Hierro,Las Islas felices de Oceanía) o Bill Bryson (En las Antípodas, Historias de

un gran país). En català no podríem deixar de mencionar Josep M. Espinàs.

Però la llista és molt llarga. D’una part tenim la literatura provinent de testimoni-

atges de reporters-periodistes, fruit de l’exercici de la seva feina i de la vocació

d’investigació periodística que els motiva a anar més enllà de la notícia. Triem

com a màxim exponent d’aquesta mena de narradors, Ryszard

Kapuściński (Ébano, El Emperador,Viatges amb Heròdot). Tony Horwitz (Latitudes

azules, Baghdad without a map) pot ser un exemple de periodista mudat a narra-

dor de viatges; a casa nostra, Xavier Moret pertany a aquesta raça de periodistes-

escriptors viatgers (América, América, Boomerang).

D’altra banda tenim autors que s’han decantat en un o altre moment, per algun

tipus de narrativa de viatge: Omar Pamuk (Estambul), Saul Bellow (Jerusalen, ida

y vuelta), Juan Goytisolo (Campos de Níjar, Estambul Otomano), Quim Monzó

(Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn), Amélie Nothomb (Biographie de la

faim), Sergio Pitol (El Viaje), Enrique Vila-Matas (El Viento ligero en Par-

ma) ,Claudio Magris (El Danubio) , V. S. Naipaul (India, Més en-

llà de la fe), i podríem continuar amb molts altres.

Bruce Chatwin En la Patagonia. Muchnick Bruce Chatwin deia que "tots necessiten l'esperó d'una cer-ca per viure; per al viatger aquest esperó resideix en qualsevol somni "En aquest llibre esplèndid, l'excusa per al somni i per al viatge és un tros de pell de deu centímetres quadrats lliurat a la seva àvia com a regal de noces per un cosí marí, exiliat en els confins l'Imperi Britànic. Chatwin inicia el viatge a la cerca d'una pell similar i troba els vestigis de segles d'història i les insòlites petjades de perso-natges improbables: exiliats i excèntrics de tota mena, vagabunds i descendents de vagabunds, homes i dones encallats en el temps que donen al relat una extra-ordinària autenticitat. Un obra mestra, un clàssic d'avui.

Nicolas Bouvier

Los caminos del mundo. Planeta El cas del suís Nicolas Bouvier (1929-1998) és un misteri. Tal vegada sigui el millor escriptor de viatges europeu de la segona meitat del segle XX, és gairebé un desconegut pel gran públic, mentre que Bruce Chatwin, per exemple, s'ha convertit en un mi-te de la literatura de viatges.

LECAT

Lectures

Atemporals

15

VIATGES

Els Camins del món és un text de culte per a tota una generació d'escriptors de llibres de viatges. Va ser redactat quan Nicolas Bouvier tenia vint-i-cinc anys, recull les impressions d'un viatge que va fer des de Iugoslàvia fins a la frontera de l' Índia en companyia de Thierry Vernet. El llibre és una joia de la literatura de viatges.

“El viatge no t'ensenya res si no li dones la oportunitat de que et destrueixi- va escriure Bouvier- És una regla tan vella com el món. La resta és patinatge o és turisme”.

Nicolas Bouvier. Crònica japonesa. Brou Bouvier arriba al Japó després de la II Guerra Mundial i, anys més tard, hi torna trobant un país molt diferent. Una visió del Japó íntima i alhora plena de sensibilitat, farcida de referències mitològiques i històriques.

Paul Theroux. Las Islas felices de Oceanía. Ediciones B Paul Theroux emprèn, carregat amb un Caiac desmuntable, un viatge per les illes del Pacífic. Des Nova Zelanda i Austràlia a les Trobiand, les Salomó, Fiji, Tonga, Samoa, Tahití, les Marqueses, l'illa de Pasqua ... un total de cinquanta-una illes, etapes d'una gran odissea que finalitzarà amb un extraordinari eclipsi de sol a Hawaii. El resultat d'aquesta homèrica recerca del paradís és un llibre fascinant que es defineix per la profunda i singular mirada de l'autor, capaç de descobrir el més revelador dels llocs que visita gràcies al seu característic gust pel desconegut i les oportunes referències històriques i literàries.

Paul Theroux. En el gallo de hierro. Ed. B

El 1986 Paul Theroux va decidir viatjar a la Xina travessant-la viatjant només amb tren. De Mongòlia a Pequín, de Pequín a Xangai, de Xangai a Canton, i d'allí cap al nord i per tot l'interior del país, Theroux va recórrer milers de quilòmetres. El resultat és un itinerari palpitant de detalls i anècdotes, en la millor tradició del reportatge literari, que mostra sense tòpics ni folklorismes la realitat profunda de China. Aquest és un llibre clàssic de la literatura de viatges.

Bill Bryson. En las Antípodas. RBA

Si t'expliquen que el cuc més pelut pot deixar-te sec amb la seva verinosa punxada, que les petxines marines et perseguei-xen per picar-te, o què és córrer el risc de ser menjar per taurons, és molt possible que prefereixi no visitar un lloc així. Ignorant aquestes amenaces, Bill Bryson va viatjar a Austràlia i de seguida es va enamorar del país. El caràcter de la gent, la seguretat a les ciutats i ... la seva cervesa sempre freda el van captivar.

LECAT

Lectures

Atemporals

16

VIATGES

Bill Bryson

Historias de un gran país, viaje al ameri-can way of life. Península

Els nord-americans tenen costums estranys, o almenys aquesta és la conclusió que Bill Bryson obté del seu retroba-ment amb els seus compatriotes després de dues dècades a Anglaterra. El seu desconcert davant la manera de vida nord-americà va ser el que li va permetre publicar setmanalment una crònica mordaç sobre el seu país d'origen en el Daily Mail anglès. Aquest llibre recull les setanta-vuit entregues que Bryson va anar escrivint sobre la seva vida quotidiana als Estats Units: des de l’endimoniat triturador d'escombra-ries, passant per la gelea amb trossets de fruites, la targeta de l'assegurança, la tele-porqueria, el servei postal, l'administració pública ... tot es distorsiona sota el prisma de la irònica mirada d'Bryson cap al país més poderós del món i del seu britànic sentit de l'humor. Històries d'un gran país és un llibre provocador, profundament sarcàstic i irreverent cap al mític “american way of life”.

Josep M. Espinàs

A peu pel Priorat. La Campana

Josep M. Espinàs compta amb un públic ampli i fidel. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d’interès cívic, els llibres de reportatges, els volums de memòries i el gruix ingent d’articles periodístics publicats durant més de 38 anys als diaris Avui i El Periódico. En aquest obra ens ofereix l’experiència d’un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats.

Camilo José Cela

Viaje a la Alcarria. Destino

Llibre de viatges del Premi Nobel. Amb el sarró a l'esquena i la cantimplora subjecta al cinturó, el viatger recorre els camins i els pobles de l'Alcarria. De tros en tros va vivint curioses trobades, minúscules anècdotes i sorprenents converses que, impertèrrit, transcriu amb una prosa que uneix realitat i lirisme, comicitat i tendresa ... Del viatge ens en queda aquest entra-nyable llibre.

LECAT

Lectures

Atemporals

17

VIATGES

Ryszard Kapuściński

Eben. Èbano. Anagrama

Kapuscinski ha estat considerat molt sovint el millor reporter del segle. Segons ell mateix, l'autèntic periodisme és l'intencional, el que aspira a produir algun canvi en el món, i aquest anhel queda reflectit en els seus escrits. A Eben, Kapuscinski s'ha submergit al continent africà, ha defugit les aturades obligades, els estereotips i els llocs comuns. Viu a les cases dels ravals més pobres; es posa malalt de malària cerebral, corre perill de mort en mans d'un guerriller; té por i es desespera. Però mai perd la mirada lúcida i penetrant del reporter i no renuncia a la fabula-ció del gran narrador; parli d'Amin Dada o de la tragèdia de Rwanda, d'una jornada en un poble o de la ciutat de Lalibela, paràgraf rere paràgraf les pàgines d'Eben componen el mosaic d'un món carregat d'inquietud. Un llibre extraordinari, guardonat amb el Premi Viareggio, que confirma una vegada més que els seus escrits, a cavall entre el reportatge, la història i la ficció, se situen "just entre Kafka i García Márquez", en paraules de Lawrence Wescher.

Ryszard Kapuściński

Imperi. Imperio. Anagrama L'autor ens ofereix un fascinant relat de records i exploracions de la Unió Soviètica absolutament imprescindible, un fascinant reportatge polifònic, un dels grans llibres de la dècada. Kapuscinski va realitzar entre 1989 i 1991 un llarg viatge pels immensos territoris de la Unió Soviètica. En aquests anys decisius, quan l'imperi presentava ja símptomes d'ensorrament, aquest implacable i incisiu cronista del seu segle va visitar quinze repúbliques i va parlar amb centenars de ciutadans sobre les extraordinàries experiències que els havia tocat de viure, i el terror del qual estaven sortint. Aquest llibre és el producte d'una carrera contra el temps per atrapar la memòria dels anònims protagonistes de la Història abans que els terribles esdeveniments d'aquests anys entrin per sempre en el passat.

Xavier Moret

Boomerang. Empúries, Península Benvinguts a Austràlia, una illa-continent enorme, més gran que Europa i habitada per tan sols dinou milions de persones, on les carreteres tenen rectes de més de quatre-cents quilòmetres i el tren tarda més de tres dies a recórrer de punta a punta la distància que separa Perth i Sydney, i on conviuen e ls contrastos més radicals que es puguin arribar a imaginar. Tot això, i més, ens explica aquest nou llibre de Xavier Moret, una aventura plena de curiositats, perills i velles històries que ens retorna, com un bumerang, a aquesta gran illa, pràcticament oblidada durant dècades.

LECAT

Lectures

Atemporals

18

VIATGES

Xavier Moret

Amèrica, Amèrica. Brau, Península Un viatge en cotxe pels Estats Units sempre evoca somnis de llibertat i mites generacionals. No sobta, doncs, trobar un Xavier Moret molt sensibilitzat amb aquest univers cultural. Però el fet de viatjar amb família -hi va amb la seva dona, la filla i una ami-ga d’aquesta- condicionarà d’una manera notable aquesta aventura. Els pares, representants de la generació dels 60, xocaran moltes vegades amb els gustos inspirats en els 90 de les adolescents. Així, mentre els adults busquen la presència de la generació beat, el moviment hippy o els paisatges d’Easy Rider, a les noies només els interessa Nirvana, les hamburgueses i la televisió. El xoc generacional està servit. L’Oest americà, a part de ser una terra riquíssima en esdeveniments que marquen tendència arreu d’occident, ho és també monumentalment i paisatgísticament. Ciutats com San Francisco, Las Vegas o Los Angeles, i espais naturals de primer ordre com ara Yosemite National Park, Grand Canyon o la sempre recordada Route 66 seran l’es-pai vital on els protagonistes viuran les seves experiències.

Juan Goytisolo

Campos de Níjar. Seix Barral La publicació de Campos de Níjar, anys després de la seva aparició per primera vegada el 1959, suposa la recuperació d'una obra que forma part ja de la memòria col·lectiva d'un país a canvi. Juan Goytisolo recull en aquestes pàgines un dels seus viatges per les més desheretades terres del sud d'Espanya, per una regió en la qual la duresa de les condicions de vida posa de manifest amb singular vivesa les primitives qualitats d'un poble, d 'una terra nua i veritable

Quim Monzó

Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Quaderns Crema

El 1989, el Diari de Barcelona va encarregar a Quim Monzó una sèrie de cròniques sobre la caiguda dels règims comunistes a Txecoslovàquia i a Romania. Ceausescu acabava de ser executat a prop de Bucarest, i, a Praga, la Revolució de Vellut omplia els carrers. Monzó va passejar per totes dues ciutats i els seus articles són ara testimoni de l’escepticisme amb què convé prendre’s la retòrica grandiloqüent que acompanya sempre els esdeveniments històrics. Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn, un llibre singular que permet comprovar com Monzó perfecciona la capacitat d’observar i com desplega les tècniques narratives per fer-nos partícips d’aquests cinc viatges entre el sentit comú i el sense sentit.

LECAT

Lectures

Atemporals

19

VIATGES

Sergio Pitol El viaje. Anagrama Per aquesta esplèndida narració, basada en els seus diaris de viatge, desfilen alguns dels territoris que ha recorregut l'autor: Praga, al Caucas, Moscou, la ciutat que llavors es deia Lenin-grad, però també el sacre bosc literari rus: Dostoievski, Tolstoi, Pushkin, Pasternak, Nabokov, Gógol, Txèkhov ... Aquest llibre és un dels exemples més radicals de l'esvaïment d'una realitat en la literatura i també el més perfecte, elegant i divertit model d'una magistral construcció narrativa.

Claudio Magris. El Danubi. El Danubio. Anagrama. Edicions de 1984

Premi Príncep d'Astúries de les lletres 2004 El Danubi, que ha estat qualificat com "un meravellós viatge en el temps i l'espai", enllaça amb el "tourisme éclairé" d'un Stendhal o Chateaubriand, i inaugura un nou gènere, a cavall entre la novel·la i l'assaig, el diari i l'autobiografia, la història cultural i el llibre de viatges. En paraules del seu autor, el llibre és "una espècie de novel·la submergida: escric sobre la civilització danubiana, però també de l'ull que la contempla", i va ser redactat "amb la sensació d'escriure la meva pròpia autobiografia".

Paul Bowles

Cabezas verdes, manos azules. Anagrama

Aquesta obra és un atractiu recull de cròniques de viatge que transportarà el lector a llocs dels que pocs occidentals han sentit parlar, i menys encara vistos amb els seus propis ulls, llocs fins ara lliures dels amaniments, luxes i corrupcions de la civilització moderna. A través d'escenes reals, tot just diferenciables dels episodis que Paul Bowles ha transformat en contes en els seus nombrosos llibres, aquest gran mestre de la narrativa ens acosta a un món del qual cada vegada escoltem parlar més, sense que per ells deixi de resultar misteriós i desconegut.

LECAT

Lectures

Atemporals

20

VIATGES

Charles Darwin El viaje del Beagle. Guadarrama

Javier Reverte El río de la desolación. DeBolsillo

Hector Oliva

Passatges a Amèrica: la vida desmesurada de cinc catalans a ultramar. La Magrana Pasajes a América: la excepcional vida de cinco catalanes en ultramar. RBA

A mig camí entre la biografía i el llibre de viatges, aquest llibre ens descobreix les vides de cinc catalans que també van descobrir Amèrica: Facundo Bacardí, fundador de Rom Bacardí; Fèlix Cardona, el Livingstone de lOrinoco; Manuel Amat,reformador de Lima; Pepe Figueres, responsable de la supressió de lexèrcit a Costa Rica i Ramon Mercader, assassí de Trotski.

Aquesta lenta travessa de l'Amazones és el llibre de viatges que més agrada de Javier Reverte. La malària va estar a punt d'acabar amb la seva vida a Belem do Parà, i potser això fa que aquest llibre sigui un dels més intensos i bells que ha escrit. Té a més uns secundaris de primera, com el llegendari “cauchero” Fitzcarraldo o el tràgic, valent i turmentat diplomàtic anglès Roger Casement, que va denunciar els abusos dels “caucheros” i va acabar penjat pels anglesos a Londres, acusat d'alta traïció per haver participat en la insurrecció irlandesa de Pasqua de 1916.

En 1831, Darwin, amb 21 anys, s'embarca com a naturalis-ta en el Beagle per a un viatge d'exploració al voltant del món. L'expedició va durar cinc anys. A més d'una extraor-dinària aventura, el llarg periple va ser per a Darwin l'inici d'una nova teoria de l'origen i evolució de les diferents formes de vida a la Terra. El període en què es va realitzar l'expedició va ser una època daurada de la il·lustració zoo-lògica, botànica o topogràfica en forma de gravats, litografies i aiguatintes, el que ha permès la il·lustració del llibre amb documents coetanis o gairebé coetanis.

LECAT

Lectures

Atemporals

21

VIATGES

Comadira, Narcís Camins d’Itàlia. Ara llibres

Thor Heyerdahl La expedición de la "Kon-Tiki".Juventud

Heinrich Böll

Diario irlandés. Galaxia Gutenberg "Aquesta Irlanda existeix: però l'autor no es fa responsable si algú va allà i no la troba." Aquestes paraules de Heinrich Böll són una autèntica invitació a compartir les seves impressions sobre Irlanda sorprenent i múltiple que va descobrir entre 1954 i 1957. Mitjançant la seva mirada sensible, Böll captiva el lector des del primer moment

Camins d'Itàlia és un recorregut fascinant per racons apassionants i màgics d'aquest país tan proper i evocador. Com en un quadre, l'autor ens descriu el que veu i sent en els viatges: una composició d'espais que ens transporten a Sicília, Torí, Bolonya, que fan olor de tòfona blanca, sal-sa bolonyesa i raïm premsat. Com el mateix Comadira diu en el pròleg: busco una narració, ni una explicació d'un itinerari, ni menys confegir una guia. Aspiro a fer literatura». Camins d'Itàlia és, doncs, un llibre que parla d'Itàlia, escrit per un dels autors més admirats de la nostra literatura.

Thor Heyerdahl va fer construir una imitació de barca amb troncs, fidel

imitació dels models antics i en companyia de cinc camarades va reeixir

en el seu intent de demostrar al món que la seva teoria de que els

primers pobladors de les illes del Pacífic van ser americans dels temps

preincaics, havia descobert que els predecessors dels inques i els antics

habitants de certes regions de la Polinèsia adoraven un mateix déu solar

anomenat Kon-Tiki. Amb la seva expedició ho va demostrar creuant el

Pacífic. Després en va deixar constància en aquesta magnífica obra

d’aventures donat que Heyerdahl va ser també un bon narrador.

LECAT

Lectures

Atemporals

22

CUINA I LITERATURA

Coia Valls. La Cuinera, La cocinera. Ediciones B Un llibre que reivindica el paper de la cuina com a cultura, sensibilitat i art en què hi intervenen tots els sentits. La novel·la arrenca l’any 1771, en el moment que Constança Clavé, de setze anys, que es veu obligada a deixar la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis. La cuinera viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la Barcelona del segle XVIII, la Constança somia convertir-se algun dia en una gran cuinera.

Des «dels banquets més refinats de la cort del virrei Amat, amb flors ensucrades i fonts de les quals no cessava de rajar vi», a les cuines de les

«cases més modestes i el seu menjar de subsistència i als horts d'on es recollia la matèria primera».

Care Santos Desig de xocolata. Planeta Absolutament addictiva La novel·la, 'Desig de xocolata', és la història de tres dones que tenen com a vincle comú una xocolatera de porcellana blanca. Està ambientada a l'actualitat, al segle XIX i al segle XVIII. Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticació dels nostres dies. «–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria? –Blanca. El blanc m’asserena. –La voleu decorada? –Millor sense ornaments. –Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida? –Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar. –Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».

LECAT

Lectures

Atemporals

23

CUINA I LITERATURA

Laura Esquivel Como agua para chocolate. Mondadori La novel·la gastronòmica més famosa de totes El menjar hi apareix en cada capítol precedit d'una recepta que intervindrà en l'argument. Cuina, amor i passió

Isak Dinesen El festí de Babette. Viena Un festí per a l’intel·lecte Es tracta d'un conte, en el qual es contraposen dos mons. La modernitat del lloc d'origen de Babette, Paris, i l’immobilisme de la comunitat que l'acull En un aïllat poble de pescadors a la costa danesa, la comunitat practica, en el sentit més estricte, els principis religiosos que el pastor ha predicat durant anys. Quan aquest mor, les seves dues filles continuen endavant amb la seva obra i la seva paraula. El 1871, durant la guerra franco-prussiana, una jove francesa troba refugi a l'austera llar de les dues germanes. La seva arribada al poble representa l'aparició de l'estrany al paradís. Tot i que la jove conviu durant catorze anys amb ells, els fidels adeptes a la paraula de Déu la consideren un ens aliè a la gràcia divina. Un dia, Babette desitja agrair la seva hospitalitat oferint-los un banquet en honor del difunt pare ... Llibres de viatge amb tocs culinaris

MFK Fisher Sírvase de inmediato. Anaya

Els plaers de la taula van sovint associats als viatges, i tots dos tenen en l'escriptora nord-americana MFK (Mary Frances Kennedy) Fisher a una de les seves més brillants cronistes. En aquest llibre, publicat l’any 1937, l'autora de Com cuinar un llop i de Dos ciutats de la Provença parla de les virtuts i els pecats del restaurant, aquest lloc al qual anem a sopar quan tenim diners. Segur que Alberto Chicote, el xef de Malson a la cuina, se l'ha llegit.

LECAT

Lectures

Atemporals

24

CUINA I LITERATURA

Peter Mayle

Lliçons de la bona vida. Edicions 62

Un matrimoni anglès de mitjana edat s´instal·la a la Provença i relata, durant tot un any, el descobriment d´aquesta regió, els seus habitants, costums, manies... Tot en clau d´humor i un punt de fina ironia anglesa.

LA CUINA A LA NOVEL·LA POLICÍACA Recorreguts curiosos i originals que rastregen en les novel·les, assaigs i pel·lícules i que segueixen els passos de criminals llegendaris i detectius cèlebres amb l’objectiu de comprendre a aquestes figures des d’un angle inesperat com és el de la cuina.

CLÀSSICS DE LA CULTURA GASTRONÒMICA Inés Butrón Comer en España. De la subsistencia a la vanguardia. Península Us oferim una nova autora amb un llibre més actual en aquest apartat i que és hereva d’autors amb una àmplia cultura gastronòmica com Martinez Llopis, Néstor Luján, Perucho, Cunqueiro, Vázquez Montalbán, Josep Pla o Narcís Comadira

LECAT

Lectures

Atemporals

25

“Quatre franceses amb sentit i sensibilitat” Muriel Barbery, Ana Gavalda, Catherine Pancol, Claudie Gallay

Una història que és homenatge i catarsi Claudio Magris va publicar el breu monòleg 'Vostè ja ho entendrà als deu anys de la mort de la seva esposa, la també escriptora Marisa Madieri. Claudio Magris s’acosta al lector amb una història d’amor amb totes les seves cares. La riquesa del llibre es troba en la descripció de la intensa relació d'amor que uneix els amants, en com es relaten els records de la parella i els detalls de la quotidianitat de la seva relació que demostra l'estreta complicitat que els va unir. El llibre és una catarsi del mateix Magris per superar el dol com a espòs, com a amant i com a escriptor. És un viatge emocional per acceptar la pèrdua de la seva dona, que s'equipara al viatge que fa Orfeu per recuperar Eurídice després que morís enverinada per una serp. Magris inicia el relat on acaba el mite.

Claudio Magris. Vosté ja ho entendrà. Mirmanda

NOVEL·LES SENTIMENTALS DE QUALITAT

LECAT

Lectures

Atemporals

26

LITERATURA HUMORÍSTICA

Patrick Dennis La tieta Mame. Quaderns Crema. La tía Mame. Acantilado

Stella Gibbons La filla de Robert Poste. Impedimenta

John Kennedy Toole La conxorxa dels ximples. Columna

La conjura de los necios. Anagrama

Alan Bennet

Una lectora poc corrent. Empúries

Brutalment divertida, dotada d’un enginy irreverent, narra la història de Flora Poste, una jove que, després d’haver rebut una educació «cara, atlètica i prolongada», queda òrfena i acaba sent acollida pels seus parents, els rústics i assilvestrats Starkadder, a la bucòlica granja de Cold

El títol és una referència a una cita d'un dels clàssics de la sàtira, Jonathan Swift: "Quan un veritable geni apareix en el món, el reconeixereu per aquest signe: tots els necis es conjuren contra ell".

'Ignatius J. Reilly, un personatge excèntric a la recerca de treball per pagar un deute, a la vegada que s'embarca en una sèrie d'estrambòtiques aventures amb l'objectiu de rivalitzar amb la seva amiga Myrna Minkoff en el terreny de l'agitació social.

La protagonista és la reina d'Anglaterra i els seus gossos. Un dia passejant pels jardins de Buckingham els gossos la porten cap a un indret desconegut per ella. En un racó hi ha una biblioteca mòbil per als treballadors de Palau i a dins, en Norman, un ajudant de cuina, que n'és l'únic usuari. Una mica forçada per les circumstàncies sa Majestat es veu obligada a agafar un llibre en préstec i sense saber com, cau en la temptació de llegir-lo. La novel·la presenta dos grans temes: el plaer de la lectura i les servituds del poder.

Un nen de deu anys es queda orfe a la poc edificant Amèrica del 1920 i és posat sota la potestat d’una dama excèntrica, obsessionada per estar à la page, vital, capritxosa, seductora i adorable. Al seu costat, passarà els trenta anys següents immers en una espiral incessant de festes, amors, aventures i diversos cops de fortuna.

LECAT

Lectures

Atemporals

27

Daphne du Maurier Rebecca. Galaxia Gutenberg

Una jove somniadora i insegura i amb un futur poc prometedor té un gir a la seva vida. Coneix i es casa amb un vidu milionari que se l’endurà a viu-re a la mansió de Manderley, al sud d’Anglaterra. Però la casa amaga un terrible secret i la presència de la primera dona de Maxim de Winter, Rebecca, morta en estranyes cir-cumstàncies, crea una atmosfera opressiva que manté la tensió fins a la darrera pàgina.

Dorothy Sayers

Los secretos de Oxford. Lumen

Quan Harriet Vane torna a la Universitat d'Oxford, troba als professors i alumnes de la seva escola nerviosos pels estranys missatges d'un llunàtic. Amb l'ajuda de lord Peter Wimsey, Harriet comença una investigació per desemmascarar l'autor de les amenaces. Una novel·la de misteri, i fins i tot de terror, Els secrets d'Oxford és també una obra sobre el paper de les dones en la societat contemporània, una reflexió sobre l'educació i una història d'amor entre dues ments privilegiades. Una de les millors novel·les de misteri del segle XX, l'obra mestra de Sayers, precursora de Patricia Highsmith, Iris Murdoch o AS Byatt.

Gaston Leroux

El fantasma de la Ópera. Impedimenta

Pels empleats de l'Òpera de París, l'existència del Fantasma és un fet. El que per a la policia és el suïcidi d'un dels tramoistes del teatre desembocarà en una sèrie d'accidents i morts sense motiu aparent, i en una espectacular desaparició en ple escenari: la de la jove cantant Christine Daaé, que rep classes del Fantasma. Portada amb enorme èxit al cinema i al teatre, "El Fantasma de l'Òpera" segueix fascinant el lector per la seva barreja de romanticisme tardà, novel·la gòtica i novel·la policíaca

Horace Walpole El castillo de Otranto. Valdemar

Dins de Tres piezas góticas. És considerat el text inaugural de la

literatura de terror gòtic, iniciant un gènere literari que va arribar a ser

extremadament popular a finals del segle XVIII i principis del XIX.

NOVEL·LA D’INTRIGA CLÀSSICA

LECAT

Lectures

Atemporals

28

Wilkie Collins La dama de blanc. Columna

La dama de blanco. Montesinos

Una trama argumental magníficament desenvolupada, que embolcalla el lector en una atmosfera de misteri i intriga. Walter Hartright es trasllada a Limmeridge per donar classes de dibuix a la Laura, una jove rica hereva neboda del baró Frederick Fairlie. Poc abans de marxar, ensopega amb una misteriosa dama vestida de blanc. Junt amb La Pedra lunar, del mateix autor, és considerada una de les millors novel·les d’intriga.

Carlos Ruiz Zafón La sombra del viento. L’ombra del vent. Planeta Una matinada de 1945, un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de la ciutat vella: el Cementiri dels Llibres Oblidats.

Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i li arrossegarà a un laberint d'intrigues i secrets enterrats a l'ànima fosca de la ciutat. L'Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des dels últims esplendors del Modernisme fins a les tenebres de la postguerra. L'Ombra del Vent barreja tècniques de relat d'intriga, de novel·la històrica i la comèdia de costums. Amb gran força narrativa, l'autor entrellaça trames i enigmes a manera de nines russes en un inoblidable relat sobre els secrets del cor i l'embruix dels llibres, mantenint la intriga fins a la darrera pàgina. Si us ha agradat també us recomanem El juego del ángel / El joc de l’àngel, del mateix autor

José Carlos Somoza Zigzag. Plaza & Janés Molts matarien per veure el futur. Altres moriran per veure el passat. Un thriller futurista, amb una trama intel·ligentment construïda que exigeix la complicitat del lector des de les primeres pàgines. Un grup de físics investiga en secret la quarta dimensió i la possibilitat de viatjar al passat. Però el projecte es suspèn a causa de la mort de dos joves investigadors en estranyes circumstancies. Quan uns anys més tard altres membres de l'equip siguin assassinats, els supervivents decidiran tornar-se a reunir a la mateixa illa.

NOVEL·LA D’INTRIGA

LECAT

Lectures

Atemporals

29

NOVEL·LA D’INTRIGA PSICOLÒGICA

Johan Theorin El guardián de los niños. Random House Monsadori

Rafael Reig. Lo que no está escrito. Tusquets

Jan Hauger es muda a una ciutat de la costa est de Suècia per treballar

com a professor en una escola infantil. Calvero, que així es diu el centre,

té la peculiaritat de ser la guarderia per als fills dels residents d'un

psiquiàtric d'alta seguretat per a pacients violents i psicòtics conegut

popularment com Santa Psico. Part del treball de Jan consisteix a

acompanyar els nens pel túnel que uneix la guarderia amb el centre. Però

Jan no només hi és perquè és un magnífic professor, sinó també per un

angoixant fet ocorregut anys enrere, un fet que té a veure molt més amb la

seva vida del que està disposat a reconèixer. En els inquietants passadissos

de Calvero es desenvolupa una història que ens atrapa des del primer mo-

ment i que ens condueix als passatges més tortuosos de la ment humana.

Carles, pare divorciat, recull al seu fill Jordi de catorze anys per

passar un cap de setmana d'excursió a la serra i, com per descuit, li

deixa el manuscrit d'una novel·la que acaba d'acabar a la seva

ex-dona, Carmen. La lectura d'aquest manuscrit, una novel·la negra

d'extorsió i baixos fons, que Carmen no pot deixar anar en aquests

dos dies, serà per a ella, però, molt reveladora de les intencions del

seu ex-marit. Carles, al seu torn, ha de superar els problemes de co-

municació amb el seu fill, un adolescent espantadís, i també les

primeres dificultats de l'excursió, que posen en evidència les seves

pròpies mancances. Mentrestant, creixen els temors de Carmen i la

seva angoixa pel que pugui succeir a la serra. O és la lectura del

manuscrit que li provoca?.

Torcuato Luca de Tena

Los renglones torcidos de Dios. Planeta

Alice, investigadora privada, ingressa en un hospital psiquiàtric,

simulant una paranoia, per tal de recaptar proves del cas en què

treballa. La realitat a la qual s'enfrontarà en el seu tancament en les

estades curtes. Un món desconegut i apassionant es mostrarà davant

els seus ulls.

El curs que prendran els esdeveniments la farà passar de detectiu a

sospitosa en un joc de pistes teixit amb sorprenent mestratge.

LECAT

Lectures

Atemporals

30

Patricia Highsmuith. El crit de l’òliba. La Magrana

John Katzenbach

El Psicoanalista. Ediciones B

John Fowles El coleccionista. Sexto Piso

John Fowles afirmava que una de les motivacions per escriure era imaginar

als seus personatges en situacions límit per veure com responien. A El

col·leccionista, considerat el primer thriller psicològic modern, va situar

als personatges principals en una de les situacions més extremes imagina-

bles per a dues persones, i el resultat va ser una novel· la magistral que ha

estat llegida per milers de lectors al llarg dels anys. Frederick és un solitari

buròcrata municipal que col·lecciona papallones. Miranda és una radiant i

intel·ligent estudiant d'art. Frederick la segresta i l'allotja amb totes les

comoditats en un soterrani en la seva propietat. Fowles recrea un intens

duel psicològic, físic i cultural on el captador i la presonera intercanvien

papers amb sadisme, cadascú defensant els seus propis fins: Miranda desit-

ja recuperar la seva llibertat, Frederick vol ser acceptat com un igual per

l'objecte de la seva obsessió.

El dia del seu 53 aniversari, el doctor Starks, un psicoanalista amb una

llarga carrera a l'esquena, rep un misteriós i inquietant anònim. Starks

haurà d'emprar tota la seva astúcia per, en quinze dies, esbrinar qui és

l'autor de la missiva. Si no ho aconsegueix, haurà d'escollir entre suïcidar

-se o veure com, un darrere l'altre, els seus familiars i amics van sent

assassinats per un psicòpata que promet portar fins al final la seva

venjança. El Psicoanalista es un thriller psicològic i la novel·la de més

èxit de l’autor.

Quan l’enginyer Robert Forester, divorciat de poc, deprimit i establert en

una petita localitat de Pennsilvània, comença a espiar la jove i aparent-

ment feliç Jenny Thierolf a través de la finestra de casa seva, res no fa

pensar que aquesta distracció innocent pugui acabar convertint-se en una

obsessió. Una nit, la Jenny l`enxampa, però, sorprenentment, en lloc de

denunciar-lo, el convida a passar i prendre cafè amb ella. És el primer d'

un seguit d' esdeveniments tan inesperats com, en darrer terme, fatals.

NOVEL·LA D’INTRIGA PSICOLÒGICA

LECAT

Lectures

Atemporals

31

ASSAIGS

Ferguson, Niall Civilización: Occidente y el resto. Debate

L’autor és catedràtic d’història de la Universitat de Harvard i considerat una de les cent persones més influents al món durant l’any 2011. En el llibre explica quines van ser les sis invencions que van permetre a Occident – que en el segle XV era una zona molt endarrerida i empobrida del món– d’imposar-se sobre imperis com el xinès, l’otomà o l’inca, més forts i més rics. Aquelles sis troballes són: el vaixell a vela, els texans, els títols de propietat, les vacunes, els míssils i les bíblies impreses. Utilitza una forma, suggerent, sòlida molt amena de narrar la historia, no exempta, és clar, de polèmica.

Finkielkraut, Alain Un Cor intel·ligent: lectures. Edicions de 1984 “El rei Salomó suplicava a l’Etern que li concedís un cor intel·ligent. A la sortida d’un segle malmès pels estralls combinats dels buròcrates —és a dir, d’una intel·ligència purament funcional— i dels posseïts —és a dir, d’una sentimentalitat sumària, binària, abstracta, sobiranament indiferent al que tenen de singular i precari els destins individuals—, aquesta súplica per tenir el do de la perspicacitat afectiva ha conservat, ja ho afirmava Hannah Arendt, tot el seu valor. Però a quina instància dirigir-la? Aquest llibre contesta: a la literatura. M’he refiat de la meva emoció a l’hora de triar La broma de Milan Kundera, Tot flueix de Vassili Grossman, Història d’un alemany de Sebastian Haffner, El primer home d’Albert Camus, La marca de l’home de Philip Roth, Lord Jim de Joseph Conrad, Memòries del subsòl de Fiódor Dostoievski, Washington Square de Henry James, El festí de Babette de Karen Blixen. I he procurat llegir-los amb tota la serietat, amb tota l’atenció que vol el desxiframent dels enigmes del món.” Per damunt de les febleses o dels encerts de l’argument, de la trama, dels personatges o de les situacions Finkielkraut assenyala que les grans novel·les són sobretot intel·ligents: que en el seu cor hi habita allò subtil que fa que ens parli a tots i cadascú de nosaltres. Alain Finkielkraut és probablement l’intel·lectual francès que més audiència té entre el gran públic, gràcies al seu programa radiofònic setmanal, als seus articles i als seus llibres. Filòsof de formació, ha sabut utilitzar els mitjans de comunicació per alimentar un debat sobre temes crucials: Com s’ensenya a pensar? Quines ideologies mouen els comportaments moderns? Què és avui la cultura i quina relació hi tenim.

Walzer, Michael Pensar políticamente. Paidós Es tracta del recull de setze articles sobre liberalisme, societat civil, multiculturalisme, terrorisme, migracions ... d’un autor que es referència per a molts grups situats a l’esquerra política. El llibre parteix de la idea que la política s’escola sempre per tots els àmbits de la societat. Els canvis socials i les decisions econòmiques són intrínsecament polítiques, no tècniques o, com a mínim, inicien el seu desenvolupament en l’àmbit de la política. Tanmateix la lectura dels articles ens fa adonar que Michael Walzer s’interessa primordialment per dos grans àmbits temàtics: la crítica al liberalisme des duna perspectiva comunitarista, que ell mateix qualifica de tall modern, i les objeccions a la seva teoria sobre el que pot ser una guerra justa.

LECAT

Lectures

Atemporals

32

ASSAIGS

Russell, Bertrand La Conquista de la felicidad . Espasa-Calpe

La felicitat és un estat o el resultat d’una activitat de recerca? Russell diu que el segon: l'ésser humà s'ha de mostrar actiu en l'eliminació de les traves al desplegament de la felicitat. En primer lloc ha d’eliminar passions egocèntriques, com l'enveja, la por o la consciència de pecat, i en segon ha de reforçar les que l’impulsen cap a fora d’ell mateix, que el conviden a sentir-se part del corrent de la vida: «Com més coses interessin a algú, més oportunitats de felicitat tindrà», afirma, per concloure que “el ser feliç és qui se sent ciutadà de l'univers i gaudeix lliurement de l'espectacle que li ofereix i de les alegries que li brinda”. No és un llibre d’autoajuda, perquè darrera té la solidesa d'un projecte de tarannà epicuri que repensa l'ésser humà i la seva posició al món. Russell és exquisit: amb sentit de l'humor, profunditat analítica, pragmàtic i provocador. Russell proposa actuar, dedicar-se a activitats plaents, participar en projectes congruents amb els propis principis i esperances ... perquè l'exercici de la creati-vitat és més efectiu que qualsevol reflexió sobre la pròpia felicitat o infelicitat. La narrativa de l'autor captiva per la senzillesa. La felicitat està a l'abast de tothom, és fàcil d'aconseguir; n'hi ha prou a desfer-se de prejudicis irracionals i de límits imposats pels altres.

Gaziel Tots els camins duen a Roma. Edicions 62 Tots els camins duen a Roma és un llibre de memòries d’Agustí Calvet i Pasqual (1887-1964) conegut per Gaziel, el director del diari La Vanguardia entre 1920 i 1936. Es va comen-çar a redactar el 1953 i es va publicar a Barcelona el 1958. Les memòries acaben l’any 1914, per dues raons: una de personal, el moment en què es veu abocat a fer de periodista; i una altra de col·lectiva, la fi simbòlica del món de la burgesia liberal, el jardí liberal de què han parlat altres autors, que Gaziel considerava propi. La primera part s’obre amb l’atemptat contra Matínez Campos i la bomba del liceu; la segona comprèn des de la visió de la guerra de Cuba fins al pas pel col·legi dels jesuïtes on l’enterrament de Verdaguer esdevé un episodi d’amplis ressons personals i nacionals; la tercera són els estudis universitaris i la vocació literària, alternats amb el creixement de Barcelona; la quarta tracta de la fugida a París i un viatge per Andalusia i el nord d’Àfrica amb el contrapunt d’una dissecció del Madrid de l’època i del testimoni de la Setmana Tràgica; i la cinquena, la darrera, combina la narració d’una aventura amorosa a París amb l’inici de la seva feina l’Institut d’Estudis Catalans. Agost de 1914, mes de l’esclat de la Guerra Gran tanca el llibre. Gaziel en va escriure unes cròniques prou reconegudes a La Veu de Catalunya.

Tots els camins duen a Roma incorpora reflexions sobre la condició humana, sotmesa sempre al Destí, que la transformen en autobiografia moral i testimoni dels temps.

LECAT

Lectures

Atemporals

33

ASSAIGS Graves, Robert Adiós a todo eso. Edhasa

Hi ha qui diu que són les millors memòries de guerra escrites per un soldat britànic. El conegut poeta i novel·lista Robert Graves havia nascut a Londres el 1895. Va fer estudis a col·legis d’elit, però el 1914 s’allistà com a soldat ras al Royal Welsh Fusiliers (RWF) i participà a la batalla del Somme on va rebre ferides tan greus que la seva família fou informada de la seva mort. Malgrat tot es recuperà, al preu de mals permanents als pulmons; després d'una breu estada a França, passà la resta de la guerra a Anglaterra, tot i els seus es-forços per tornar al front. Goodbye to all that és un duríssim al·legat contra la societat que havia permès la gran tragèdia de la Primera Guerra Mundial. No hi oblida els personatges que la van fer possible, a qui considera una trepa d’immorals i necis. L’amor a la pàtria i l’orgull nacional eren enganys que servien per adormir els que havien de morir i malacontentar els seus familiars. L’únic que importava al soldat era viure un dia més o, fins i tot, ser ferit per tal de poder tornar a casa. A les trinxeres es despreciaven els governants i ningú es creia les notícies oficials. No obstant, els soldats continuaven obeint uns oficials que , en general, eren persones decents. La visió diària de moribunds, la mort constant d’amics i coneguts havia embrutit la tropa i els coman-daments. No odiaven els presoners alemanys, però sovint eren el boc expiatori de tant de patiment. L’assassinat de presoners era un acte més freqüent del que es volia reco-nèixer. El contrast amb la rera-guarda prenia tons increïbles: indiferència, ignorància del que passava realment o exaltació idiota.

Remarque, Erich Maria Res de nou a l'oest; traducció de Joan Alavedra. Proa Sin novedad en el frente; traducción: Judith Vilar. Ed-hasa

Erich Maria Remarque (1898 - 1970) era un escriptor nord-americà d'origen alemany, que es va fer famós per la novel·la In Wes-

tern nicht neues (Res de nou a l’oest en català i Sin novedad en el

frente en castellà). El 1916 va interrompre els estudis per anar al front. En els primers anys de la postguerra va viure de manera molt modesta i amb pocs diners, fins que un cop de sort li va permetre tenir el temps suficient per escriure les seves memòries de guerra. La publicació, pri-mer en fulletons l’any 1928, va provocar una furibunda campanya en contra seu. Tanmateix, ben aviat es va traduir al francès i a la resta de llengues europees. Se’n van fer nombroses edicions, amb tirades molt elevades. La difusió va ser tan gran, i la importància assolida tal, que va estar a punt d'aconseguir el premi Nobel de la Pau de 1929. La crítica ha assenyalat que bona part de l'èxit assolit va ser més que per qualitats literàries, per haver estat la primera novel·la publicada contra la guerra. El llibre és la narració de la vida quotidiana a les trinxeres durant la Primera Gue-rra Mundial. És un intent de reflectir la veritat d’aquells moments, sense afegir-hi més emoció, que la derivada de la simple narració. No és una obra derrotista ni tampoc re-bel. Conta la guerra de manera sòbria, concisa i sobretot intentant ser fidel a ell mateix i als seus companys. Per aquesta raó és profundament pacifista. Hom ha dit que si en algun moment hi ha algun comentari sobre les circumstàncies bèl·liques, és sempre trivial, pobre, ingenu, fins i tot pueril. La ingenuïtat i la puerilitat dels joves reclutes obligats a anar a l’escorxador.

LECAT

Lectures

Atemporals

34

ELS LECTORS RECOMANEN:

Gelma Wallis Las dos ancianas. Edicions 62

Marta Molas. La Ploma de Quetzal La desaparició del marit i la reclusió en la pròpia tragèdia. Condemna a mort d’un anarquista, manifestació, persecució de la policia, una trobada fortuïta amb uns estudiants i l’inici d’una amistat que els retorna la força per viure la vida i l’amor deixant enrere les pors i els auto enganys

Bárbara Delinsky. Una mujer con pasado

Una dona, un passat, un assassinat, l’amor... Una història plena de sentiments, on els valors de la comunitat –lleialtat o amistat- queden demostrats davant les dificultats d’un dels seus membres i també la força de l’amor. Tot passa en un indret on es fa el “ Jarabe de arce” i és curiós conèixer el seu procés d’elaboració..

Ada Castells. Ada Castells

Fins on poden arribar els drets d’aquells que es senten amos i senyors de terres i persones? Situacions i sentiments que voregen els límits de la bogeria i un amor noble que ajuda a lluitar i entendre que no s’ha de tenir por de res, ni de ningú.

Ésser una persona d’edat avançada, amb limitacions per malalties o dolors, no vol dir haver de deixar de ser útil a la comunitat ni esdevenir, tampoc, una persona rondinaria i queixosa a tot hora

LECAT

Lectures

Atemporals

35

Laurie Frankel. Tu i jo, ara i sempre

WM Paul Toung. La Cabaña

Alba Dedeu. L’Estiu no s’acaba mai

Kholed Hosseini. El Caçador d’estels

Kholed Hosseini. Mil sols esplèndids

Qui no voldria allargar la presència de la persona estimada, després de la seva mort, encara que fos a través d’un programa informàtic? El temps passa i anem canviant; cada vegada és més difícil trobar el que vols i necessites a través del programa ... El creixement personal i éssers que t’envolten són el millor programa per superar les dificultats i seguir fent camí.

Una desaparició, l’assassinat de la filla... Només quan acceptes les circumstàncies de la vida, per amargues que siguin, i et perdones, podràs perdonar als altres i seguir vivint. Recobraràs la pau i faràs feliços als que t’estimen i, fins i tot, podràs aconseguir que tot canviï al teu voltant.

És un recull de nou històries, totes elles carregades de sentiments, de lligams familiars, distanciaments, absències i la necessitat de tirar endavant, d’acceptar el gris o fosc de la vida. Cada història guarda, amagada, una altra que pots construir amb els sentiments dels personatges.

ELS LECTORS RECOMANEN:

Una país de costums molt diferents als nostres, amb ètnies que cataloguen les persones des del seu naixement malgrat les seves qualitats. Amistat, ètnies, pors, traïcions... .

La seva desgràcia és ser dona en un país on mai serà considerada persona... Filla il·legítima d’un home ric, obligada a casar-se amb un de gran i a compartir home i casa amb una noieta... El temps, la duresa de la vida i de l’home faran que, entre elles, neixin uns llaços tant forts que plegades superaran les pors i encendran una petita flama d’esperança en la vida.

LECAT

Lectures

Atemporals

36

ELS NOSTRES LECTORS RECOMANEN:

LECAT

Lectures

Atemporals

37

Biblioteca Pública de Tarragona C. Fortuny, 30 43001-TARRAGONA Telèfons: 977 240331—977 240544 WEB http//bibliotecatarragona.gencat.cat BLOC CINEMÚSICA http://bptbloc.worpress.com

CONNECTA’T AMB LA BIBLIOTECA

HORARI Dilluns de 15 h a 20 h Dimarts a divendres de 10 h a 20 h Dissabtes de 10 h a 14 h

HORARI D’ESTIU (1 juliol fins 30 setembre) Dilluns de 15 h a 20 h Dimarts i dijous de 10 h a 20 h Dimecres i divendres de 10 h a 15 h Dissabtes tancat