Joan Fuster

L’assaiggènere literari

escrit en prosa, àgil,

generalment poc extens, exposa una interpretació personal i subjectiva de qualsevol tema, sense aprofundir en ell,

amb una finalitat divulgativa.

Hi ha assajos històrics, filosòfics, científics, literaris, estètics...,

Per la força del seu pensament, per la punzant i apassionada energia del seu estil, els abundantíssims escrits publicats per Joan Fuster han marcat, en la història valenciana dels darrers trenta anys, una empremta innegable i fecunda.

http://nti.uji.es/fuster/PresentacioEHC.html

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992)

De procedència pagesa, estudià i exercí d’advocat una anys, que combinà amb l’escriptura d’articles de premsa.

En 1944 publica a l'almanac Las Provincias el primer article escrit en català: "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana".

Fou un “professional” de l’escriptura.

Obra

Poesia Assaig

Humanístic Sociopolític

Estudis d’història i

crítica literària.

Producció poèticaCRIATURA DOLCÍSSIMA Criatura dolcíssima - que fores la sola riba forta, un deix d'idea,la mà que entre les meues perdurava!

Criatura dolcíssima o miracle total o prosperada llum – que foresgrat de llavis pertot i branca exempta!

Criatura dolcíssima i fondàriai visitació de mots atònitsi pietat complida i cim - que fores ...

Els seus primers llibres són de poemes:

Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit

per al silenci (1954).

És una poesia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment històric

L’assaig humanístic• L'home, mesura

de totes les coses. 1967

• Diccionari per a ociosos. 1964

• Combustible per a falles. 1967

• Examen de consciència. 1968.

• Consells, proverbis i insolències. 1968

Temàtica• Variada : història, vida

quotidiana, cultura, música.• Llibres monogràfics , però

també escrits més breus.• Temes d’interés universal,

amb posicionament de lliurepensador.

• Desmiticació de les grans veritats.

• Gèneres: diari, aforismes, monografies, ...

DINERS No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!

TEMPS Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.

ZERO ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea. Evidentment cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics!

Assaig sociopolíticReflexions sobre la identitat col.lectiva, la història i la cultura dels valencians (la qual cosa li va valdre alguns problemes).Escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de Fuster amb la seua terra i amb el seu temps.

També de més generals, com els Pamflets polítics, Contra el nacionalisme espanyol, Contra el nacionalisme i altres textos.

Crítica literària, història, ...

• La poesia catalana fins a la Renaixença

• La poesia catalana• El món literari de sor

Isabel de Villena• Literatura catalana

contemporània.• Misògins i

enamorats [reedició de les lectures de clàssics del XV].

• …….

• Heretgies, revoltes i sermons: tres assaigs d'història cultural.

• Contra el noucentisme

• Llibres i problemes del Renaixement

• Punts de meditació: dubtes de la "transición".

• Estudis d'història cultural

Altres produccions: dietaris, correspondència, articles, antologies....

Els aforismesÈtica per a un desconegut.

En el fons de tot enamorament hi ha un error: sense cap motiu havíem pensat que la persona que estimàvem era una altra.

És bo de creure que els altres ens estimen; això ens ajuda a

estimar-los.

Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.

No desertis: rebel.la't -si pots, clar.

“I, finalment, potser haurem d'assenyalar els profunds lligams de l'obra fusteriana amb tota una línia de pensament que té les arrels en la millor filosofia clàssica i que s'ha desenvolupat durant segles a Europa, precisament a Europa -malgrat els contratemps i els conflictes de tota mena, malgrat les intoleràncies. És la línia dels pensadors no dogmàtics, defensors de la llibertat de pensament i d'expressió, de la llibertat per a examinar els problemes i per a opinar sobre ells, sense més límits acceptats que els que imposa, en cada circumstància, la recerca d'una o altra parcel la de veritat. Aquest enllaç entre la nostra cultura i el pensament europeu és una altra de les grans aportacions fusterianes a la nostra vida col lectiva recent i, per a l'esdevenidor, una altra de les lliçons que li devem i que per sempre més haurem de recordar.”

FRANCESC MICHAVILA I PITARCH

Humanista, irònic, compromés, escèptic...

Joan Fuster fou ben bé allò que se'n diu un humanista, un home instruït d'una gran curiositat. No creia gens en veritats absolutes.

Tot amb tot, l'escepticisme no li va pas impedir de mantenir una actitud cívica, de compromís indefugible amb el país.