1. Tema 11.Histria del mn contemporani.Batxillerat.

2. ndex Apartat 1: Causes de la guerra- L expansionisme de la l Alemanya nazi- L expansionisme de la Itlia feixista- L expansionisme de l Imperi Japons- Els pactes dels pasos aliats- Bndols de la Segona Guerra Mundial Apartat 2: Desenvolupament de la guerra- Fases de la guerra1) La guerra llampec (1939-1941)2) La internacionalitzaci del conflicte (1942-1943)3) El viratge del curs de la guerra (1943-1944)4) La derrota de l Eix i el final de la guerra (1944-1945) Apartat 3: Conseqncies de la guerra- Les conseqncies de la II GM es poden dividir en:1) Prdues humanes2) Efectes morals3) Conseqncies econmiques4) Canvi de l escenari poltic mundial- El repartiment d Europa- Les conferncies de pau- Creaci de l ONU 3. Apartat 1: CAUSES DE LA GUERRA Les causes de la II Guerra Mundial sn, de manera moltresumida:1) L expansionisme militar del pasos amb rgimsfeixistes:- L expansionisme de l Alemanya nazi- L expansionisme de la Itlia feixista- L expansionisme de l Imperi Japons2) El desig dels Estats Units d expandir la democrciacapitalista a Europa i Jap i de frenar el feixisme.3) El desig de l URSS de Stalin d expandir el comunismeper Europa. 4. L expansionisme de l Alemanyanazi El nacionalsocialisme era una ideologia militarista iexpansionista. Hitler volia conquerir bona part d Europa perdiverses raons:1) Unificar tots els pobles germnics, celtes i eslaus d Europaen un mateix imperi (el Gran Reich).2) Desig de vncer els antics enemics de la Primera GuerraMundial (Frana i Regne Unit).3) La guerra era la sortida econmica de la crisi alemanya delperode d entreguerres (fabricaci d armes i municions,necessitat de matries primeres i impossibilitat de retornar elsprstecs rebuts). Alemanya abandona la Societat de Nacions a la Confernciade desarmament de Ginebra l any 1933, just amb l arribadade Hitler al poder. Comena una intensa militaritzaci i unacarrera d armaments a Alemanya. 5. L expansionisme de l Alemanyanazi L expansionisme nazi previ a la II Guerra Mundial va consistir en:1) L any 1936 Hitler recupera la Rennia (regi del Rin, ocupada pelsaliats perqu Alemanya no pagava les reparacions de guerraacordades al Tractat de Versalles).2) L any 1938 les tropes alemanyes envaeixen ustria. Hitler fa unplebiscit (Anchluss) i els austracs es mostren partidaris d unir-se aAlemanya.3) Els Sudets sn una regi txeca fronterera amb Alemanya on vivientres milions de persones de parla alemanya (i molt rica en recursosminerals). Hitler va conquerir els Sudets l any 1938, amb elbeneplcit del Regne Unit i de Frana que li van permetre a laConferncia de Munic. Mesos ms tard (1939) Eslovquia sindependitza de Txecoslovquia i Hitler ho aprofita per ocuparTxquia.4) Alemanya ocupa el port de Memel a Litunia (1939). 6. Alemanya en 1936Mapa de l Alemanya del TercerReich. La zona amb ratllesdiagonals de color vermellcorrespon a la regi de la Rennia,ocupada pels aliats i que vareconquerir Hitler en 1936. Tambpodem veure ustria (que es vaunir a Alemanya en 1938) i la regitxeca dels Sudets, annexionadaper Hitler tamb en 1938. En 1939es produeix l ocupaci de totaTxquia (Bohmia i Morvia) i delport litu de Memel (a la partsuperior dreta del mapa, en colorverd). 7. L expansionisme de la Itliafeixista Itlia tamb volia fer ms gran el seu territori i, peraix, va trencar els acords de la Conferncia de Berlnocupant un dels dos nics estats independents dfrica: Abissnia (Etipia) l any 1935. La Societat deNacions va imposar sancions a Itlia per Mussolini vasortir de la SN i es va aliar amb Hitler. Amb aquesta aliana neix l Eix Roma-Berln.Alemanya i Itlia, junts, van decidir recolzar a Francodurant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) encontra de la SN. Itlia conquesta Albnia l any 1939. Neix el Pacte dAcer entre ambds pasos (Alemanya i It{lia): en casde guerra s ajudaran mtuament. 8. Imperi itali deMussolini (1939)Al mapa es pot veure Itlia iles colnies italianes: Lbia,Eritrea i Somlia. A ms, calafegir les conquestes deMussolini: Abissnia (al sudd Eritrea) i Albnia (a lapennsula dels Balcans). 9. L expansionisme de l ImperiJapons Jap va quedar molt tocat amb la crisi econmica derivadadel Crac del 29. L emperador Hirohito va propiciar unrgim de carcter feixista i va decidir sortir de la crisi per lamateixa via que emprendr Hitler uns anys ms tard:expandint-se militarment. L any 1931 va conquerir la regi xinesa de Manxria percrear un estat satl.lit, Mantxukuo. L any 1936 Jap signa el Pacte Antikomintern ambAlemanya per ajudar-se mtuament en cas d enfrontar-seamb l URSS. Itlia i l Espanya de Franco (en plenaguerra civil) entrarien al pacte un any ms tard (1937). L any 1937 comena la conquesta de Xina. 10. L Imperi Japonsels anys 30Jap controlava la pennsulade Corea, l illa de Formosa(Taiwan) i l estat satl.lit deMantxukuo (en color verd).Aviat comenaran lesconquestes de Xina i el Sud-est asitic. 11. Els pactes dels pasos aliats Regne Unit i Frana van trigar molt en establir una estratgia per frenar lexpansionisme nazi i feixista a Europa. El primer pas va arribar a l agost del any 1939 amb el Pacte amb Polnia: Frana i Regne Unit senfrontarien a Alemanya si aquests ocupaven Polnia. [Els espies britnicshavien descobert el Protocol Hossbach (1937) on Hitler ja haviaplanificat l inici de la guerra ocupant ustria, Txecoslovquia i Polnia,per aquest ordre]. La gran sorpresa arriba el mateix mes d agost. Dies ms tard del Pacteamb Polnia, Hitler i Stalin es fan aliats: Pacte Germano-sovitic (23d agost de 1939). La idea era repartir-se Polnia i cedir els pasos bltics,Finlndia i Bessarbia a l URSS, a canvi de la no intervenci de Stalin encas de guerra amb Frana i Regne Unit. Aquest pacte va propiciar lainvasi de Polnia per part d Alemanya l 1 de setembre. Comena la IIGuerra Mundial. 12. Caricatura de Hitleri StalinEl Pacte Germano-sovitic dagost de 1939 va ser elprecedent immediat de lainvasi polonesa que vadonar inici a la SegonaGuerra Mundial. 13. BNDOLS DE LA SEGONA GUERRAMUNDIAL (1939-1945) PASOS ALIATS:- Regne Unit (1939)- Frana (1939)- URSS (1941)- Estats Units (1941)- Altres pasos: Polnia,Blgica, Pasos Baixos,Dinamarca, Noruega,Grcia, Xina, Austrlia,etc. PASOS DE L EIX:- Alemanya (1939)- URSS (1939)- Itlia (1940)- Jap (1941)- Altres pasos: Hongria,Romania, Bulgria. 14. Apartat 2: DESENVOLUPAMENT DELA GUERRA (1939-1945) Fases de la guerra:1) La guerra llampec2) La internacionalitzaci del conflicte (1941-1942)3) El viratge del curs de la guerra (1943-1944)4) La derrota de l Eix i el final de la guerra (1944-1945) 15. 1) La Guerra llampec (1939-1941) La II GM va viure quatre fases ben diferenciades:1) La guerra llampec (1939-1941). Els alemanys porten la iniciativa de laguerra i fan avenos importants. Aquests van ser els fets ms destacats: 27 de setembre del 1939: Alemanya i l URSS culminen la conquesta dePolnia. L URSS ocupa Finlndia, Litunia, Letnia i Estnia (esporta a terme el Pacte Germano-sovitic). Abril del 1940: Hitler conquesta Dinamarca i Noruega peraprovisionar-se de ferro i carb. Maig del 1940: Hitler conquesta Blgica i Pasos Baixos preparant-seper la conquesta de Frana. Juny del 1940: Hitler conquesta Frana. Frana queda dividida en dos:el nord i l Atlntic va ser ocupat pels nazis i la resta del pas (centre-sud) sota govern del mariscal Ptain, col.laboracionista amb els nazis:neix la Repblica de Vichy. Al poc temps, apareixen a l interior delpas grups de resistncia que lluiten contra els alemanys. 16. 1) La Guerra llampec (1939-1941) El Regne Unit es queda sol a la guerra contra Hitler, per elPrimer Ministre Winston Churchill decideix continuar-la.Gring, cap de la Luftwaffe (fora aria alemanya) inicia unbombardeig massiu contra Londres i altres ciutats angleses:Batalla d Anglaterra (estiu del 1940- principis del 1941). L entrada oficial d Itlia a la II GM es produeix el juny de 1940.L Afrikakorps del mariscal Rommel que dirigia a les tropesitalianes va conquerir el nord d frica i volia fer-se amb Egiptei l Orient Mitj (amb l objectiu de controlar el Canal de Suez iel petroli rab). 1941: Alemanya conquesta la pennsula dels Balcans i Itliapretn fer-se amb Grcia sense xit; seran els alemanys els quiacabin la feina (juny del 1941). 1940-1941: Hongria, Bulgria i Romania es fan aliats dAlemanya. 17. 2) La internacionalitzaci delconflicte (1941-1942) Juny del 1941: Alemanya s est quedant sense diners ni matriesprimeres per continuar la guerra. Hitler pren la decisi d envair persorpresa i a traci l URSS (per obtenir cereals i petroli del Caucas). Enpoc temps, els nazis conquereixen Leningrad (Sant Petersburg) i esqueden a les portes de Moscou i Stalingrad. El cru hivern del 1941, lamanca de carburant i la t{ctica russa de terra cremada (destruir totabans de la retirada) retarden l aven nazi. L Imperi Japons ha conquerit la costa de Xina, Indo-xina,Insulndia, Filipines, Nova Guinea i moltes illes d Oceania. Elproper objectiu s Austrlia. EUA vol frenar el domini japons a sia-Pacfic i decreta un embargament comercial a Jap. El 17 de desembredel 1941 els EUA entren en guerra contra Jap degut al suposat atacjapons a la base aria nord-americana de Pearl Harbor (Hawaii).Itlia i Alemanya recolzen a Jap i declaren la guerra als Estats Units. 18. L Imperi Japons lany 1942En color blau i verd lespossessions japoneses durantla II GM 19. 3) El viratge del curs de la guerra(1943-1944) A l hivern del 1943 els nazis pateixen la seva primera gran derrota: lURSS expulsa els nazis de Stalingrad i guanya la Batalla de Kursk(estiu de 1943) matant a milers de soldats alemanys i destruint bonapart dels efectius militars. Els britnics, comandats pel general Montgomery, recuperen elnord d frica (primavera del 1943). En juliol del 1943 els E.U.A. conquesten Itlia des de Siclia. Mussolinies rendeix, per Hitler el rescata ocupant el nord i el centre del pas:neix la Repblica de Sal, sota control dels nazis. No noms a Europa perden la iniciativa els alemanys, a la zona delPacfic EUA guanya importants batalles contra els japonesos(Midway, Guadalcanal) grcies als poderosos portaavions nord-americans. Novembre del 1943: a la Conferncia de Teheran Stalin (URSS),Churchill (Regne Unit) i Roosevelt (EUA) decideixen treballar juntsper guanyar la guerra. 20. 4) La derrota de l Eix i el final dela guerra (1944-1945) Els alemanys estaven molt tocats per les derrotes contra els russos i per laintervenci dels EUA a Itlia. Per la decadncia de l exrcit de Hitler arribaamb el Desembarcament de Normandia en juny de 1944. La batalla va sermolt cruenta per va permetre els aliats recuperar Frana i Blgica. La resposta desesperada de Hitler va consistir en fer un atac massiu a la regide les Ardenes (sud de Blgica). Va fracassar perqu al centrar els seusesforos en el front occidental va deixar desguarnit el front oriental,propiciant l aven de les tropes de Stalin. L Exrcit Roig (URSS) va ocupar Berln, la capital d Alemanya, a finals de1944. Hitler i altres dirigents nazis es van sucidar. Alemanya va capitular (esva rendir). La guerra del Pacfic, entre Jap i EUA Es va decidir amb la Batalla d IwoJima (1945) a favor dels nord-americans. Per el nou president dels EUA(Truman) va decidir llanar dues bombes atmiques sobre les ciutatsjaponeses d Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945). Jap es va rendir i la IIGM va acabar. Les bombes atmiques van matar a ms de 100.000 civils i laradiaci encara s present. 21. La primera bombaatmica de lahistriaFotografia real de la bombaque va llanar l avi nord-americ{ Enola Gay a laciutat japonesa d Hiroshimaen agost de 1945. 22. Nagasaki (desprsde la bombaatmica) 23. Apartat 3: LES CONSEQNCIES DELA GUERRA Les conseqncies de la II GM es poden dividir en:1) Prdues humanes2) Efectes morals3) Conseqncies econmiques4) Canvi de l escenari poltic mundial 24. PRDUES HUMANES El segle XX va ser el segle ms immoral i sagnant de la histria. Si laPrimera Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola (entre d altresconflictes) havien sigut terribles, la II GM els va superar amb escreix.Va ser la pitjor guerra de tots els temps. Per qu?1) Per la quantitat de pasos, soldats i diners que es van posar en joc (va seruna altra guerra total).2) Per les armes utilitzades, encara ms mortferes: les dues bombesatmiques per tamb els bombardeigs aeris, els submarins, elsportaavions, etc.3) Genocidis (jueus, gitanos, eslaus) i repressi brutal contra elsenemics poltics.4) Per, sobretot, per la sistemtica guerra contra la poblaci civil quevan practicar tots dos bndols. Ms de la meitat de les vctimes vanser civils. 25. Imatge de la ciutatalemanya de Colniadesprs delsbombardeigs aerisaliats 26. PRDUES HUMANES Van morir uns 58 milions de persones, a part dels 35milions de ferits greus. El pasos ms afectats van serl URSS, amb 17 milions de morts, Polnia amb 6 iAlemanya amb ms de 5. EUA va tenir uns 300.000morts. L altre conseqncia humana van ser els 40 milionsde desplaats: persones que van haver d abandonarles seves llars per les ocupacions estrangeres, fugint dela guerra, per la destrucci de casa seva, perqu van serdeportats als camps de concentraci o pels canvis defronteres del final de la guerra. 27. EFECTES MORALS Occident en crisi. Dues grans guerres en menys detres dcades era massa, i quan es van conixer detallsesferedors encara va ser pitjor: camps d extermininazis, bombes atmiques, bombardeigs contra lapoblaci civil, milers d executats El mn no podiaseguir funcionant aix. Es va crear un Tribunal Internacional per jutjarcrims contra la humanitat. Els dirigents naziscapturats van ser jutjats al Procs de Nuremberg. 28. Hermann Gring ialtres dirigents nazisdurant el Judici deNurembergHitler i els altres destacatsdirigents nazis es vansucidar. Gring ho va fer pocabans de ser executat a laforca. Altres responsablesnacionalsocialistes van fugir aArgentina. 29. CONSEQNCIES ECONMIQUES Europa i Jap en runes: infraestructures inexistents(carreteres, ponts, ferrocarrils, ports, aeroports), ciutatsdestrudes per les bombes, camps de conreu i ramatsabandonats, indstria dedicada a la guerra, etc. A ms, cal afegir la situaci de pobresa que va patir la poblacid Europa (manca d aliments, pujada del preu dels productesbsics). I no ens oblidem de la prdua de joves en edat de treballar(manca de poblaci activa). Els pasos estaven arrunats iendeutats per l esfor econmic que provoc la guerra. En canvi, per els EUA, la guerra va ser un bon negoci grcies a lavenda d armes als pasos europeus i la concessi de crdits(prstecs). L URSS tampoc va notar tant la crisi: la sevaindstria estava localitzada ms enll dels Urals, lluny de lescenari de guerra. 30. CANVI DE L ESCENARI POLTIC MUNDIAL La primera conseqncia poltica de la II GM va ser elfracs del model feixista amb les derrotes d Itlia,Alemanya i Jap. Encara que a Espanya i Portugal es vanmantenir dictadures d aquest tipus durant bona part delsegle XX. Europa havia quedat molt tocada de la Primera GuerraMundial, fent que els EUA s haguessin convertit en laprimera potncia econmica del mn. Amb la II GM,Europa perd encara ms pes poltic. Els pasos europeuspassen a estar controlats pels EUA o per l URSS. A nivell poltic el mn queda dividit en dos blocs: el mncapitalista, on mana Estats Units i el comunista, on totest dirigit per l URSS. La resta de pasos hauran de posar-se del costat d una d aquestes dues potncies. 31. EL REPARTIMENT D EUROPA Bloc occidental capitalista(Estats Units)- Alemanya occidental(Repblica Federal dAlemanya)- Regne Unit- Frana- Itlia- ustria- Grcia- Pasos del Benelux: PasosBaixos, Blgica i Luxemburg- Pasos nrdics: Sucia,Finlndia, Noruega i Dinamarca. Bloc comunista o de l Est(URSS)- Alemanya oriental (RepblicaDemocrtica d Alemanya)- Polnia- Txecoslovquia- Hongria- Romania- Bulgria- Iugoslvia (no aliniat)- Albnia (no aliniat) 32. Europa durant laguerra freda(1945-1989)En blau, els pasos aliats delsEstats Units (membres de lOTAN). En vermell, els queformaren part del Pacte deVarsvia (aliats de l URSS).En blanc, els pasos noaliniats. 33. LES CONFERNCIES DE PAU Van haver-hi dues conferncies al final de la II GM on esvan reunir els dirigents de les potncies aliades per establirles condicions poltiques als pasos venuts i fer el noumapa d Europa:1) Conferncia de Jalta, Ucrana (febrer del 1945): es vanreunir Roosevelt (President dels EUA), Stalin (URSS) iChurchill (Primer Ministre britnic), un cop Alemanyahavia perdut la guerra. Van prendre els segents acords:- Dividir Alemanya en quatre zones d ocupaci (una percadasc, i una altra per Frana).- Establir un govern comunista i prosovitic a Polnia.- Els estats bltics (Litunia, Letnia i Estnia) passarien aformar part de l URSS. 34. Imatge de laConferncia de Jalta(1945)Winston Churchill, F.D.Roosevelt i Stalin. 35. Les quatre zones docupaci alemanya 36. LES CONFERNCIES DE PAU2) Conferncia de Potsdam, Alemanya (estiu del 1945): es van reunir Truman,nou President dels EUA per la mort de Roosevelt (Truman era menys favorable apactar amb l URSS), Stalin i Attlee (nou Primer Ministre britnic). La guerraestava a punt d acabar. Els acords que es van prendre van ser:a) Es va definir el futur d Alemanya:- Jutjar als dirigents nazis al Procs de Nuremberg i desnazificaci de lasocietat alemanya.- Dividir Alemanya en dos: l Occident capitalista i l Orient comunista. Berlntamb quedaria dividida en aquestes dues zones.- Alemanya perdria les regions de Danzig, Stettin i Breslau a favor de Polnia.- Reparacions de guerra que hauria de pagar Alemanya (sobretot a l URSS).b) Nou mapa d Europa: Polnia, Romania i Txecoslovquia perdrien territorisorientals en benefici de l URSS. 37. Les dues alemanyesMapa de la Repblica Federald Alemanya (en verd festuc)i de la RepblicaDemocrtica d Alemanya(en vermell). 38. LES CONFERNCIES DE PAU Tamb es van prendre mesures contra Jap: es forariala democratitzaci del pas (mitjanant l ocupacimilitar del territori per part dels EUA) i la prdua delseu imperi asitic:- L illa de Sakhalin i les Kurils per l URSS.- L illa de Formosa (Taiwan) per Xina.- Divisi de Corea en dos pasos pel paral.lel 38 (elnord comunista i el sud capitalista). 39. El general nord-americ Mac Arthur il emperador del JapHirohito en 1945Estats Units ocupa Jap en1945. La imatge evidencia quiva guanyar i qui va perdre laguerra. 40. CREACI DE L ONU La Societat de Nacions creada desprs de la Primera Guerra Mundial va ser un frac{s. Perels pasos aliats van insistir en mantenir una assemblea amb representats de tots els estats delplaneta per tal d evitar una altra guerra mundial. Neix, a la Conferncia de San Francisco(juny del 1945), l ONU (Organitzaci de les Nacions Unides). Els seus objectius eren:- Mantenir la pau i forar la diplomcia en cas de conflictes entre pasos.- Impulsar la independncia de les colnies.- Afavorir la cooperaci internacional. L estructura de l ONU quedaria dividida en tres rgans principals:1) Assemblea General: est formada per tots els estats membres. Pot aconsellar, per res ms.2) Consell de seguretat: pot prendre decisions i est integrat per quinze membres: cincpasos amb dret de veto (poden anular qualsevol decisi del Consell de Seguretat) quesn: EUA, URSS (actualment Rssia), Regne Unit, Frana i Xina. Els altres deu membreses tornen cada dos anys.3) Secretaria General: amb seu a Nova York, est formada pel Secretari General i la resta defuncionaris.- Tamb formen part de l ONU el Tribunal de Justcia Internacional, amb seu a L Haiao el Consell Econmic i Social on s afavoreix la cooperaci internacional amborganismes com la FAO (que lluita contra la fam al mn) o l UNESCO (que protegeix elpatrimoni cultural).