L’art en el paisatge

Parcs d’escultures

La ponència planteja un recorregut pels parcs d’escultures més importants del món, on la incidència de

l’escultura forma part de diversos paisatges i dels entorns naturals.

Com van iniciar els moviments de Land Art o Earthworks es desenvolupen multitud de propostes que,

encaminades a incidir en els espais naturals, incorporen obres escultòriques al paisatge

Aquestes propostes es diversifiquen en incorporacions en aquests llocs i de una forma o altra aquestes

intervencions escultòriques configuren uns itineraris sota el fil conductor de qualificar el lloc, senyalitzar

el paisatge. Són un camp de recerca i experimentació escultòrica, gestionat per fundacions creades a tal

efecte o pels propis municipis.

Es tracta de mapejar aquestes iniciatives i resseguir aquests itineraris creant un itinerari propi.

La presentació inicia aquest recorregut per Espanya emfatitzant els conjunts més significatius com són:

El CDAN Centro de Arte y Naturaleza de la Fundación Beulas, a Osca.

La Illa das Esculturas Xunqueira do Lérez a Pontevedra.

El recinte Comella, escultura i natura, del escultor Rufino Mesa a Tarragona.

La Fundación NMAC Montenmedio de Arte Contemporáneo a Vejer de la Frontera, Cádiz.

Olafur Eliasson, Quasi Brick Wall, 2003

Seguint el itinerari estructurats per alguns països, França ens aporta una bona quantitat de parcs, on

podem ressaltar els següents:

Domaine de Keerguéhennec, Bignan.

Le vent des forêts, Fresnes-au-mont.

Centre d’art contemporain, île de Vassivière

Fondation maeght, Saint-Paul de Vence

També són significatius els recinete escultòrics als Països Baixos, on es poden destacar, entre moltes

altres:

Kröller-Müller Museum, Otterlo

De verbeelding, Zeewolde

Caldic Collection, Rotterdam

Richard Artschwager, Exclamation point, 1997

A Gran Bretanya, país de gran tradició paisatgística, trobem importants parcs com ara:

The Henry Moore Foundation, Much Hadham

Art & Architecture at Kielder, Bellingham

Cass Sculpture Foundation, Goodwood

The New Art Centre Sculpture Park, Salisbury

Yorkshire Sculpture Park, West Bretton

Itàlia conté una llarga tradició de recerca de material escultòric, especialment la pedra i la fundició. Són

famoses les seves canteres i centres del treball del metall. Amb gran quantitat d’iniciatives de parcs

d’escultures, podem destacar:

La Marrana arteambientale, Montemarcello

Arte all’arte, San Gimignano

Collezione gori fattoria di celle, Santomato

Art Park, Villa di verzegnis

Per altra banda, Polónia és un país amb gran tradició d’artistes escultors, però que encara no compta

amb molta presència de centres d’escultura en el paisatge:

Centrum rzezby polskiej, Oronsko

En el context internacional forad’Europa es farà un recorregut als més significatius i emblemàtics

recintes com per exemple, The Billy Rose sculpture garden de Jerusalem dissenyat per Isamu Nuguchi.

Magdalena Abakanowicz, Negev, 1987

Storm King Art Center a Jersey als Estats Units.

Spanish Park, Gyeonggi, Corea .

DeCordova Sculpture Park. Lincoln, Massachussets, Estats Units.

Moerenuma Park a Sapporo, Japó, també dissenyat per Isamu Noguchi.

Per últim, es farà a menció d’alguns exemples d’intervencions monumentals que no pertanyen

pròpiament a un parc o recinte, però que intervenen a l’espai natural de manera contundent.

Entre ells es poden destacar:

Nancy Holt. Sun Tunnels. Lucin, Utah. Als Estats Units.

De James Turrell. Roden Crater. A las afores de Flagstaff, Arizona, als Estats Units.

Bibliografia essencial:

AAVV. Landmarks. Sculpture commissions for the Stuart collection at the University of California, San

Diego. Rizzoli International Publications, Inc. New York, 2001.

AAVV. Poéticas del lugar. Arte Público en España. Fundación César Manrique. Lanzarote, 2001.

ALBELDA, J. – SABORIT, J. La construcción de la naturaleza. Generalitat Valenciana, Valencia, 1997.

ARMS BZDAK, Meredith. Public Sculpture in New Jersey. Monuments to Collective Identity. Rutgers

University Press. New Jersey, USA, 1999.

BEARDSLEY, J. Earthworks and Beyond: Contemporary Art in the Landscape. Abberville Press, New

York, 1998.

BLÁZQUEZ, J. Y OTROS. Parques de esculturas Arte y Naturaleza. Guia de Europa. Fundación NMAC.

Vejer de la frontera, Cádiz, 2006.

CASTRO, Antón.-OLIVARES, Rosa. Isla de esculturas. Illa da Xunqueira do Lérez. Diputación de

Pontevedra, Pontevedra, 2000.

CAUQUELIN, A. L’invention du paysage. Plon, Paris, 1983.

DEL DIEGO, E. - GRACIA, A. Guia didàctica Arte y Naturaleza. CDAN Centro de Arte y Naturaleza.

Huesca, 2010.

DEMPSEY, Amy El Arte como destino. Art Blume, S.L. Barcelona, 2009.

GRANDE, John K. Diálogos Arte Naturaleza. Fundación César Manrique. Lanzarote, 2005.

KASTNER, Jeffrey. – WALLIS, Brian. Land and environmental art. Phaidon. New York, 1998.

LAILACH, Michael. Land Art. Taschen GmbH. Köln, 2007.

MARTIN, Rupert. The Sculpted forest. Sculptures in the Forest of Dean. Redcliffe. Bristol, UK, 1990.

MESA, Rufino. Comella, escultura natura. Diputació de Tarragona. Tarragona, 2008.

STERN, H.Peter i altres. Earth, Sky, and Sculpture. Storm King Art center. Storm King Art Center,

Mountainville, New York, 2000.

WEYL, Martin. The Billy Rose sculpture garden. The israel museum. Jerusalem, 1982.