des de sempre, gremi

larevista

Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental

número 72 - Octubre de 2010 / difusió gratuïta

3Editorial

Gairebé tres mesos després que el Consell de Ministres aprovés la refor-ma laboral al Ple del Congrés dels Di-putats s’ha aprovat de forma definiti-va la reforma laboral. Ho ha fet amb l’únic vot afirmatiu del PSOE i elimi-nant la gran majoria de les esmenes introduïdes en el seu pas pel Senat. Segons tots els indicis, la reforma suposa un tímid avanç davant les necessitats -reconegudes i ins-tades pels analistes i institucions de dins i fora del país- del mercat laboral espanyol. De totes mane-res sembla que es queda a mig camí, no contenta a gairebé ningú

i molts dels coneixedors del tema qüestionen la seva capacitat per solucionar el problema més gran que té el nostre país en aquets moments: l’atur. L’objectiu inicial de la reforma, que com ja he dit, gairebé tothom considera molt necessària, és contribuir al canvi de model produc-tiu, lluitant contra la dualitat del nostre mercat laboral i reduint la temporalitat. Pretén ajudar a les empreses a mantenir les seves plantilles, tot permetent una major flexibilització, així com fomentar l’ocupació per tal de reduir les molt preocupants xifres d’atur.Gira entorn de quatre aspectes fonamentals. D’una banda, l’aco-miadament objectiu per causes econòmiques, en el qual s’esta-bleix que la rescissió del contracte es resoldrà amb 20 dies d’in-demnització no només quan hi hagi pèrdues, sinó quan hi hagi una disminució persistent dels ingressos que pugui posar en perill la viabilitat de l’empresa. Preveu també que en aquest cas el Fons de Garanties Salarials (FOGASA) se’n faci càrrec de 8 dels 20 dies a reemborsar.Un altre aspecte nou i positiu és el suport a les empreses per llui-tar contra l’absentisme, ja que serà motiu d’acomiadament en els llocs on la seva taxa habitual superi el 2,5%, enfront del 5% que fixats actualment.Es generalitza el contracte de foment de l’ocupació que comporta una indemnització de 33 dies per any, incloent-hi a treballadors de 31 a 44 anys que hagin tingut contracte fix i hagin estat aco-miadats, en lloc dels 45 dies actuals. També millora raonablement el control sobre la despesa del subsidi de desocupació i preveu sancions per a aquells aturats que rebutgin un curs de formació en un termini de 30 dies, fins ara eren 100 dies. El temps dirà en quina mesura aquest conjunt de canvis ajudaran les empreses a sobreviure i a superar aquests moments tant difí-cils. Caldrà esperar a veure com apliquen els magistrats les noves disposicions que justifiquen les indemnitzacions més baixes, i tam-bé s’haurà de veure si després de l’entrada en vigor de la reforma es frena la destrucció d’ocupació, que és el seu primer objectiu. Temps hi haurà per fer un balanç dels resultats de la nova normativa i saber fins a quin punt ha resultat útil per un sector com el nostre que és dels mes afectats per la crisi. De totes maneres, vist tot el que us acabo d’explicar, deixeu-me que em mostri bastant escèptic.

Antoni Gené i MolinsPresident del Gremi de Constructorsd’Obres del Vallès Oriental

CrèditsEdita:Gremi de Constructors d’Obres del Vallès OrientalC. Anselm Clavé, 62, 1r. de GranollersTel. 93 870 02 20 - Fax. 93 870 79 53Publicitat i coordinació:Gremi de Constructors d’Obres del Vallès OrientalD.L.: B-43366-2006Antoni Gené, Patrícia Balado, Mercè BlanchRedacció:Jaume Ribell, Pep BarbanyFoto portada:Autor: Jo ComunicacióDisseny i maquetació:Jo ComunicacióSant Plàcid, 9 - Granollers - Tel. 93 849 41 55Direcció Artística: Ferran Martínez, Raquel CastroMaquetació: Fran Ruz, Sergio Ramírezwww.jo-grafica.com / jo@jo-grafica.comImpressió:NovoprintEnergia, 53 - Sant Andreu de la BarcaTel. 93 653 53 00 - www.novoprint.es

Des de sempre, Gremi Sumari

pàg. 04Notícies

Constructícies pàg. 06

Gent del gremi pàg. 08

Parlem amb pàg. 10

La mirada pàg. 12

Nous materials pàg. 14

L’assessor informa pàg. 20

Guia professional pàg. 23

Ploma del convidat pàg. 24

Serveis del gremi pàg. 26

A fons pàg. 16

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

4 Notícies

Defensar els interessos del sector constructor: aquest és l’objectiu amb el qual neix la Confedera-ció Catalana de la Construcció (CCC). Una entitat que pretén ser la representant del sector davant dels poder públics i d’altres entitats tant nacionals com internacionals, tant públiques com privades. D’aquesta manera uneix a set gremis representa-tius de l’activitat constructora catalana: el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comar-ques, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, la Federació Catalana de Promo-tors d’edificis, la Federació de Gremis de Cons-trucció de Tarragona, la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona, el Gremi de Construcció de Lleida i la Federació d’Entitats Empresarials de la Construcció de Barcelona.

La primera Assamblea General constitutiva de la CCC va tenir lloc a Tarragona el passat 27 de juliol i va ser-hi el president del Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental, Antoni Gené. En aquesta assemblea es van escollir els membres de la seva Junta Directiva, en la qual el nostre gremi es veurà ben representat ja que ha estat Néstor Turró, el president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, l’ele-git per a dirigir aquest nou organisme.

Amb Turró com a president, els càrrecs directius es completen amb el president del Gremi de Cons-trucció de Lleida, Josep Mª Gardeñes, com a vice-president; el president de la Federació de Gremis de Construcció de Tarragona, José Osuna, com a tre-sorer i el president de la Cambra Oficial de Contrac-tistes d’Obres de Catalunya, Rafael Romero, com a secretari. A més de Martí Llaràs, en representació de la Federació Catalana de Promotors d’Edificis, Josep Agustí, president de la Unió d’Empresaris de la Construcció, i Agustí Cots, en representació de la Federació d’Entitats Empresarials de la Construcció de Barcelona.

Un cop designat pel càrrec, Turró va declarar que la CCC vol “aglutinar els esforços i voluntats de les prin-cipals organitzacions del sector constructor català” amb l’objectiu de contribuir a que l’activitat construc-tora “assoleixi una representativitat i una capacitat de negociació anàlogues a la seva importància en el conjunt de l’economia del país”.

Neix la Confederació Catalana de la Construcció

L’ENTITAT, qUE REUNEIx A SET GREMIS DE L’ACTIVITAT CONSTRUCTORA A CATALUNyA, Té COM A OBjECTIU DEFENSAR ELS INTERESSOS DEL SECTOR

El president del Gremi de Constructors d’Obres de

Barcelona i Comarques, Néstor Turró, en serà el president

5

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

6 Constructícies

El nou pas soterrat de l’estació de tren de Cardedeu, gairebé enllestitja s’ha reobert el trànsit de l’avinguda Ferrocarril i els carrers Montseny i Girona

Les obres del pas soterrat del carrer Montseny de Cardedeu avancen a bon ritme. Encara que no han acabat, el passat 6 de setembre es va reobrir el trànsit al camí de terra situat al darrera de l’estació de tren en un dels sentits i es recuperar el sentit habitual dels carrers Montseny i Girona. A les obres, executades per ADIF, només els resta un tram del mur de l’accés sud del pas, que actualment s’esta pavimentant. L’actuació d’ADIF als vol-tants de l’estació de Cardedeu també inclou una tanca perimetral als dos costats de la via, que restarà places d’aparcament.

Adjudicada la construcció de la nova estació de tren de La LlagostaEl pressupost d’ADIF per al nou edifici de 400 m2 és de 3,1 milions d’euros

La construcció de la nova estació de rodalies de La Llagosta ja ha rebut l’autorització de l’Administrador d’In-fraestructures Ferroviàries (ADIF). El pressupost d’aquest projecte, de 3,1 milions d’euros s’ha adjudicat a la UTE formada per les empreses Conservación de Vía e Infraestructura i Velasco Obras y Servicios. Aquesta obra substituirà l’actual baixador de la línia R2 de Rodalies de Renfe, que serà enderrocatEl nou edifici tindrà una superfície construïda de 400 m2 i també es reformaran les andanes i s’instal·larà un ascensor per facilitar l’accés a les persones discapacitades. També es col·locaran noves marquesines i llums i es tancarà l’estació integralment.

7

La Generalitat també destina 34 milions d’euros per a la creació de noves places de llars d’infants a di-verses poblacions de la comarca. L’Ajuntament de Granollers ha rebut 1,629.508 euros de la Generalitat de Catalunya per finançar la prime-ra fase de les obres d’ampliació de l’escola pública d’educació infantil i primària Ponent. El pressupost to-tal de la remodelació, que permetrà afegir al centre la secció infantil de 3 a 6 anys i una escola bressol, és de 3,4 milions d’euros. Amb aques-tes obres l’escola podrà abando-nar els barracons que van haver-se

d’instal·lar el 2007 per fer front al augment de la demanda de places.Aquesta inversió s’inclou en un pa-quet del Govern per a la construcció i ampliació de centres educatius amb un valor total de 21 milions d’euros. Paral·lelament altres poblacions de

la comarca com Canovelles, Bi-gues i Riells, les Franqueses, Pa-rets, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana i Vilanova del Vallès han rebut una inversió de 34,9 milions més per crear noves places de llars d’infants.

1,6 milions d’euros per a les obres d’ampliació de l’escola Ponent de Granollers

Gent del gremi

Com passa amb molts altres agremiats, Esteve Vilarrasa ja és la segona generació: va ser el seu pare, Jaume Vilarrasa Moret, qui va fundar l’empresa Util, S.L de Canovelles. I d’això en fa ja 40 anys. “La seva activitat es concentrava a construir pisos al propi Canovelles”, recorda l’Esteve del seu pare, ja desaparegut. Però mica a mica va anar obrint el ventall, i aviat va obrir també la Inmobiliaria Vimosa, amb la que es donava sortida als pisos que construïen.

Esteve VilarrasaUtil, S.L.

Tant l’Esteve com el seu germà, que també es diu Jau-me, van créixer, doncs, envoltats de l’ambient de la construcció. Així que ambdós van decidir seguir amb el negoci patern. Dels pisos a Canovelles van passar a fer xalets, “sobretot a Caldes”. I dels xalets van pas-sar a les naus industrials. El seu projecte més desta-cat: la construcció del polígon de Can Magre a Santa Eulàlia de Ronçana. “Però també hem fet naus a Les Franqueses, Hostalric, Centelles…”.

Com a tothom, els ha afectat fortament la crisi. “Però per sort, l’àmbit de les naus industrials continua aguantant prou”, afirma. “Sobretot pel que fa a la logística”. A això també hi ha contribuït el fet que per fi, després d’anys d’espera, s’hagi inaugurat la Ronda Nord de Granollers. Les moltes empreses de logística que tenen magatzems pels polígons de la zona han contribuït a que l’eix d’aquesta via millori las comunicacions.“S’ha notat molt. La Ronda Nord ha estat vital tant per a nosaltres com a empresa, com per a tot el Pla de Canovelles. Per anar a Cardedeu, per enllaçar amb l’AP-7… fins i tot per anar a la platja, que ara la tenim a 15 minuts!”, riu.

Per contra, no han aguantat tant bé els pisos i el mer-cat immobiliari, on predomina el lloguer, que ha estat la taula a on aferrar-se en molts casos: “Tothom vol ven-dre’s el pis, però es ven molt poc. Només es lloga, hi ha molt lloguer, i molt barat”. Tot i això, actualment estan aixecant una promoció de 10 pisos a Canovelles que esperen treure endavant “si no venent-los, doncs llogant-los, ja que amb la immobiliària ens ho fem tot nosaltres: nosaltres projectem, construïm i els traíem al mercat”. I la previsió és que en puguin fer “un parell o tres més d’aquí a un any o any i mig. ja tenim els terrenys, però encara no està planejat quant començar-los”.

El que sí tenen clar, tant l’Esteve com el seu germà, és la intenció que el cognom Vilarrasa continuïn molts anys més lligats a la construcció de la comarca. El daltabaix ha estat gran, “i la cosa es va refent, però molt lenta-ment. Però hem continuat i tenim ben clar que con-tinuarem. Molta gent ens ha volgut enterrar abans d’hora. Però quedarem les que hem de quedar i ens en sortirem tots plegats. Tal com va dir Macià: torna-rem a patir, tornarem a lluitar, i tornarem a vèncer”.

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

8

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

10 Parlem amb...

Però en canvi, hi ha diversos factors que fan que la plan-ta, que va costar quasi 4 milions d’euros, funcioni per sota de la seva capacitat (ha reciclat 250.000 tones en aquests tres anys en funcionament, tot i que pot reci-clar-ne fins a 200.000 per any).Per al gerent de Tecnocatalana de Runes, Francesc Agustí, això es deu a diverses raons:

Per què creu que encara no es recicla tant material com seria desitjable?“Perquè de les tres erres –reduir, reutilitzar i reciclar -, sembla que a vegades les administracions s’obli-den de la primera. Tots tenim clar que hem de reduir l’emissió de residus i que els hem de reutilitzar, però

es permet massa que es segueixin utilitzant aboca-dors enlloc de reciclar, que hauria que ser el camí cap al qual hauríem d’anar”.

Hi ha molt abocament il·legal?“Molt més del que hi hauria d’haver, que hauria de ser zero. No pot ser que vagis a la muntanya i et trobis allà una tassa de vàter. Perquè es dona molt més a nivell de petits abocaments que no de grans quantitats. Gent que, moltes vegades sense permisos d’obres ni res, llencen les runes al bosc sense més ni més. Però és clar, si el que ho fa malament veu que no li passa res…”.

Creu que s’hauria de posar més mà dura amb l’intru-

FRANCESC AGUSTÍ, Gerent de Tecnocatalana de Runes

“El reciclatge a la construcció és una qüestió de model de país”L’any 2007, quant es va inaugurar la planta de reciclatge de Tecnocatalana de Runes, a Les Franqueses, la intenció era que les administracions fossin les primeres interessades en utilitzar aquelles instal·lacions. Unes instal·lacions de les més pioneres i modernes d’Europa gràcies a dos fets: el tractament totalment mecanitzat dels residus que permet destriar la pedra del plàstic, el ferro o la fusta; i el seu poc impacte mediambiental: el nivell de pols i soroll per l’entorn queda minimitzat perquè l’activitat es fa en un espai tancat.

Per tot això, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, encarregat al seu dia d’inaugurar aquesta planta, va comprometre’s a que l’administració seria una bona usuària de la mateixa. Al igual que ho va fer l’alcalde de Grano-llers, Josep Mayoral, en la visita que va realitzar l’any passat per conèixer el procés de funcionament.

11

sisme a la construcció?“Sens dubte. És absolutament necessari si de veritat es creu en la cultura del reciclatge. Si el que aboca il·legalment ho fa per valor de 30.000 euros, I la multa que li posen en cas que el pesquin és de 6.000, la llei no serveix per a res. Cal que posin sancions dures, dissuasives, que als que ho fan malament se’ls passin les ganes de tornar-ho a fer”.

Per sort, no tothom ho fa malament…“No, és clar, no es pot generalitzar. L’agremiat és conscient del problema i utilitza la planta sempre que pot, perquè és un professional i té experiència. I sap que l’àrid reciclat, en molts casos, actua igual de bé que el natural. I en canvi ell s’estalvia uns diners. Però els grans consumidors haurien de ser les administra-cions, i no el constructor privat”.

I com s’aconsegueix això?“Doncs fent entendre que estem fent un bé social, perquè allarguem la vida dels abocadors i reduïm l’impacte de les explotacions d’àrids. Ja sabem que ningú vol presó al costat de casa. I amb les pedreres passa el mateix. Però les dues són necessàries. Se n’han de fer. Però gràcies al reciclatge aquestes són més sostenibles. Si volen fomentar el reciclatge, han de començar per aquí”.

que l’administració doni exemple…“Exacte. Perquè si no, al que ho fa bé i paga per abo-car se li queda cara de ruc. Si no s’actua i s’és més estricte amb aquesta realitat, es fomenta que les coses continuïn igual. Perquè pagar si puc fer-ho malament i estalviar-m’ho sense que em passi res? Cal tenir més control sobre aquestes actituds, cal denunciar els aco-pis il·legals. I sobretot, cal tenir clar que el reciclatge a la construcció és una qüestió de model de país. Cal que ens plantegem cap a quin país volem anar i prendre les mesures correctores per aconseguir-ho. Perquè si no, iniciatives com aquesta no seran viables”.

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

12 La mirada

El nou equipament del Sot de les Granotes té un dels millors rocòdroms d’Europa.Amb la construcció del nou pavelló del Centre Municipal d’Esports Sot de les Granotes Sant Celoni ha

guanyat un nou equipament poliesportiu. Inaugurat el passat 4 de setembre, la pista, d’unes dimensions de 22x45 metres s’ha construït amb una alçada suficient per encabir-hi un dels rocòdroms per la pràctica de l’es-calada més grans d’Europa (150 m2 i 12 m d’alçada). La superfície del nou pavelló és de 4.217 m2, als quals s’afegeixen prop de 2.000 m2 més d’exteriors. El projec-te també ha tingut en compte la construcció d’un apar-cament soterrat per a 82 cotxes. El pressupost total de l’obra, que ha executat una UTE formada per Construc-cions Deumal, TAU i ICESA, ha estat de 3.030.763’53 euros i les obres han durat un any.

Finalitzen les obres del nou pavelló poliesportiu de Sant Celoni

Les obres de millora han augmentat l’amplada de les voreres i millorat l’accessibilitat. Més de 7.000 m2 d’espai públic renovat i més accessible. Aquest és el resultat de les obres al carrer Maria Palau de Granollers, al barri de Con-gost. Iniciada a principis d’any, l’actuació ha consistit en la reconstrucció i ampliació de les voreres, que ara arriben en la majoria de trams a 3 metres d’amplada, i la construcció de nous guals de vianants i elements per evi-tar l’estacionament dels cotxes. També s’ha millorat la pavimentació, s’han soterrat i condicionat les instal·lacions elèctriques, d’aigua i de gas, s’ha instal·lat mobiliari urbà i nous punts de llum i s’han augmentat les zones verdes amb 130 m2 nous de plantacions.

Amb aquestes obres d’habilitació la vorera del cantó sud de la carretera de Caldes ha quedat unida als Jardins de Fàtima i esdevé una nova zona de descans. El cost total de l’actuació ha estat de 836.384,62 euros, inclosos en el finançament de la Llei de Barris.

La carretera de Caldes i el carrer Maria Palau, al barri del Congost de Granollers, reformats

13

Sant Celoni inaugura el nou pas soterrat de la C-35

La construcció d’aquest vial era una reclamació històrica dels veïns de la BatllòriaLa carretera Vella de la Batllòria, a Sant Celoni, està des del mes d’agost més ben connectada amb l’estació de trens de Gualba. La construcció d’un nou pas soterrat sota la C-35, obert al trànsit de vehicles el passat 21 d’agost, ha permès complir una reivindicació històrica dels veïns d’aquest poble del terme municipal de Sant Celoni, que sempre havien reclamat una infraestructura que fes menys perillós aquest tram. El projecte que finalment s’ha construït, les obres del qual van arrencar el novembre de 2009, ha mantingut també l’anterior entrada de vehicles. Malgrat la proposta inicial de l’Ajuntament de Sant Celoni, que pretenia que la carretera Vella fos un pas exclusiu per a vianants, els veïns de la Batllòria preferien mantenir també l’anterior pas de vehicles per evitar l’aïllament en cas del tancament d’alguna de les dues vies.

Durant aquest any es començaran a construir els pri-mers habitatges públics i un nou parc de 7 hectàrees.La urbanització del nou espai del barri del Lledo-

ner, al nord de Granollers, ha finalitzat. Amb la pavi-mentació i la instal·lació elèctrica i de clavegueram d’aquesta zona de 200.000 m2 la ciutat ha guanyat

sis noves places residencials. En els propers quatre mesos està previst completar les zones verdes d’aquest nou barri, que inclourà el nou parc del Lledoner, de gairebé 7 hectàrees de superfície.

La següent fase en la creació del nou barri és la construcció dels blocs d’habitatges. De moment, només un dels propietaris ha començat a construir un primer bloc de 29 habi-tatges. L’Ajuntament té previst iniciar aquest any la construcció d’un dels dos edificis d’habitatge social pre-vistos. En total està prevista la cre-ació de 1.060 habitatges en aquest barri, 222 de protecció oficial.

El nou barri del Lledoner inaugura la seva urbanització

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

14 Nous materials

Primeres proves: l’origen del GRCAlgunes fonts expliquen que va ser cap a la dècada dels anys 40 quant es va començar a experimentar amb aquest material. Eren els temps de la 2a. Guerra Mundial i calia estalviar acer per a la fabricació d’arma-ment. És així com va sorgir la necessitat de trobar un material que servís de substitutiu de l’acer en la construcció i que fes la seva mateixa funció d’aconseguir que el formigó no s’esberlés.

Altres fonts no consideren aquest origen bèl·lic, sinó per raons estric-tament pràctiques a la construcció, però també situen el naixement del GRC als anys 40, a Rússia. Es volia trobar un material que permetés reduir el gran tamany de les peces de formigó armat per així poder utilit-zar-les en més àmbits, com per exemple en cobriment de façanes.

Fos com fos el seu origen, es va començar a experimentar amb asbes-tos, una família de minerals fibrosos –també coneguts per amiants- que el temps va demostrar desaconsellables per la seva alta toxicitat cance-rígena (les conseqüències de les quals encara tenen repercussió avui en dia). Així doncs, es va haver de buscar un material menys contaminant. I així va ser com, a mitjans de la dècada dels anys 60, es va començar a treballar amb fibra de vidre. Es tractava de ‘barrejar’ la fibra de vidre amb la base de morter de ciment en diverses capes, creant així un ma-terial compost que mantingués les característiques dels dos materials: la duresa del formigó i l’elasticitat de la fibra de vidre.

Però no és fins a finals dels anys 90 que l’ús d’aquesta fórmula comen-ça a generalitzar-se. Amb l’arribada de les estructures prefabricades, el GRC cobra protagonisme per la seva gran ductilitat, ja que barrejat amb els additius adequats, el desencofrat dels seus motllos és més fàcil. En obtenir-se mitjançant projecció amb pistola sobre un motllo de les dimensions del panell a fabricar, permet fabricar-lo fins i tot a la mateixa obra. A més, al tenir una granul·lometria molt fina (fet pel qual també se l’anomena microformigó armat) admet molt bé tot tipus d’additius ja sigui per acolorir-lo o texturitzar-lo.

el GRC: un formigó molt peculiarNo és que sigui un material absolutament nou, però sí que el seu ús no s’ha generalitzat fins fa relativament pocs anys, amb l’auge dels prefabricats. Es tracta del GRC, sigles que en anglès corresponen al terme Glass fibre Re-inforced Concrete, o el que és el mateix: ‘Formigó reforçat amb fibra de vidre’. I és que el GRC és justament això: una espècie de formigó barrejat amb fibra de vidre que permet fer més manejable aquest material tant bàsic per a la construcció.El formigó clàssic no admet pressions de tracció. És per això que es va inventar el formigó armat: perquè l’acer és dels materials que millor suporten les traccions. I dotant al formigó de barres d’acer, es va aconseguir que aquest fos més resistent. Però l’acer es rovella, i això possava en perill les estructures. Per això els blocs de formigó armat havien de ser molt gruixuts per a que el gran gruix de matèria entre les barres d’acer evités aquest problema de desgast.Però el gran gruix dels blocs els feia poc manejables i en reduïa les seves possibilitats d’ús. I és així com s’idea el GRC.

15

Polivalència d’úsAdmet usos tant com per recobriments de façana com per altres tipus d’estructures com murs de jardí o plafons, i les seves tipologies són bàsicament tres: el panell tipus sandwich, que és el més utilitzat en recobriments finals ja que entre dues plaques de GRC inclou una tercera (d’aquí el seu nom) d’aïllant tèrmic, habitualment poliestirè; el panell Stud Frame, que és tan sols una única placa exterior a cara vista muntada sobre una estructura d’acer galvanitzat (en utilitzar-se en prefabricats, és habitual que el GRC incorpori diversos tipus d’ancoratges d’acer per al seu muntatge a l’obra). I per últim, el ‘panell closca’, de làmina que, com en el cas del Stud Frame, consisteix en una sola làmina simple de GRC, però més rígida amb nervis del mateix material, i que normalment és més utilitzat per a petits treballs decoratius, com gelosies o cornises, per contra de l’Stud Frame, que és més utilitzat per façana al permetre tenir una superfície molt més gran (entre 15 i 30 metres quadrats per panell). El resultat final són panells de no més d’un centímetre de gruix però d’extrema lleugeresa, manejabilitat i duresa. A més de la seva alta resistència a tracció, també és resistent a flexió i a impactes, així com als fenòmens meteoro-lògics i atmosfèrics, al foc i a la corrosió.

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

16 A fons

Materials i Transports Fradera , SL

“El futur passa per les estructures prefabricades”Al bell mig de Sant Celoni ja fa 82 anys –que es diu ràpid– que es va fundar l’empresa Fradera. Actualment es de-dica a la distribució i venta de tot tipus de materials: des d’aïllants a sanitaris, passant per ferreteria o el seu “cavall de batalla”, com diu el seu gerent, Pere Fradera: la ceràmica. Però no sempre ha estat així. Tants anys d’història donen per molt…

La història de l’empresa Fradera es remunta fins fa gai-rebé un segle, quant els besavis de Pere Fradera, actual gerent, van arribar a Sant Celoni. Eren els anys 20 del segle passat. Concretament l’any 1927 el besavi d’en Pere va fundar un forn, que posteriorment passaria a transformar-se en bòbila, “l’única del poble. I la va fer ell mateix”, explica.

Té tanta història que fins i tot el camí que hi portava du actualment el nom de ‘carrer de la rajoleria’, situat just davant d’on actualment se situa Fradera Materials i Transports, SL: un edifici amb un inequívoc cartell gegant de la cadena Big Mat. I es que tot ha canviat

molt en tant de temps…Abans, però, el seu besavi va construir una altra bòbila: “Una per cadascun dels seus fills. Un d’ells, és clar, era el meu avi”. I del seu avi va passar al seu pare, i del seu pare, a en Pere, qui encara recorda la vella bòbila de quant ell era petit. Així doncs de ben jove, als 14 anys, ja feia d’aprenent en l’ofici de rajoler: “jo sóc del 45”, apunta. “I des del 59 al 75 encara vaig ser-ho”. A par-tir de l’any 1975 l’empresa diversifica la seva oferta i es transforma parcialment en magatzem de materials: no només en produïen a la pròpia bòbila, sinó que també en compraven i en venien.Però quinze anys després, l’any 1990, les circumstàn-

cies van tornar a obligar a fer un canvi, en aquest cas molt més brusc: el tancament de la bòbila. “Va ser un trauma tancar-la –recorda el Pere–, però ja com als anys 70, tot eren dificultats: que si era insalubre, molesta… Així que vam decidir seguir només com a magatzem de materials”. I és que aquella antiga bòbila que als anys 20 no molestava a ningú, als anys 90, amb el creixement de la població, es trobava en ple centre de Sant Celoni. “I és clar, volien traslladar-la a fora del poble”, explica. “Però de nou tot eren entrebancs, així que, com ja tocàvem materials, vam decidir de-dicar-nos de ple a això”.

Va ser un canvi dur però amb la seva part positiva: “Allò no era tant sacrificat com la bòbila, que tenia els forns engegats tots els dies, dia i nit. Potser paràvem algun dia, com per Nadal o alguna altra festa, però en general mai paràvem”. En canvi, el pas a magatzem

pur i dur va permetre portar una vida menys feixuga. I així fins a l’any 2003, l’any del darrer gran canvi: l’en-trada a una gran cadena de materials de la construcció com és Big Mat. “Ells buscaven socis I sabien que nosaltres buscàvem un grup”. Així que hi va haver entesa. Amb una anècdota d’aquelles que fan que mai s’oblidi la data de signatura de l’acord, “perquè es va signar just el dia dels atemptats de l’estació d’Atoc-ha on van morir tantes persones”.

Records inevitables a part, la signatura d’aquell acord amb Big Mat els ha permès “estar acompanyats” com a empresa. “Tenim problemes comuns, així que si hem de demanar informació, o ajudar-nos, som sin-cers i honestos, perquè tots som a la mateixa olla”. I a part d’això, l’altra gran avantatge és “que la relació qualitat/preu sempre és més assequible i per tant sempre pots vendre més barat”.

17

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

18 A fons

Amb tot, Fradera també ha notat, com tothom, l’actual crisi: “és un problema tremebund. Molt complicat. Els marges de guany són cada dia més minsos i el pitjor és que es un problema estructural que no sé pas com s’arreglarà”. Com a molts d’altres, les obres públiques els han servit de suport. Però sap que això no durarà sempre: ”Ara és el moment que més tre-ballem en obra pública. Per descomptat mantenim els clients de tota la vida, però mai com ara havíem treballat tant per infraestructures com carreteres o la via de l’AVE, que ens ha donat molta feina”.

A això cal afegir-li la molta competència apareguda en els darrers temps: “Hi ha molta més especialització en els materials. Hi ha estructuristes, pladuristes… Per a una casa potser no, però per a qualsevol ofi-cina ja no hi fan envans de totxo: tot és pladur. Igual que les estructures: els futur està en això, en les estructures prefabricades”.

Entre la nova competència i la falta de feina, la crisi es va deixar notar de ple: “L’any 2008 vam perdre un 50% de la facturació”, assevera. “I des d’aleshores, doncs anem planejant com podem”. Les circums-tàncies els van obligar a prendre mesures dràstiques:

“Vam haver de reduir en quatre treballadors la plantilla”. Ara en son nou: “Cinc en nòmina, i els quatre de la família: la meva dona, el meu fill i la meva filla, i jo”. És a dir, que l’empresa té la conti-nuïtat assegurada, o almenys això li agradaria pen-sar al Pere, “perquè veient el panorama…”.

El cas és que els seus fills són ja la cinquena gene-ració d’aquesta veterana empresa que té molt clar que, per adaptar-se a les noves realitats, cal rein-ventar-se i, sobretot, redimensionar-se: “Els ma-gatzems estem sobredimensionats. Massa gru-es, massa camions, massa patis… Sobren patis sencers d’estoc. ja no cal tenir-ne tant”. Per això també cal, com dèiem, reinventar-se: “Anar a tocar els materials de jardineria, d’aïllaments… diversi-ficar l’oferta, vaja”.

Tot plegat, però, ha tingut un efecte positiu: el del reagrupament, el de fer pinya davant la nova com-petència. “Això és només el principi. I també ha fet que amb l’antiga competència ara estiguem més a prop. Tots sabem que és un moment greu i complicat. Però la intenció és tirar endavant, i ho pensem fer”, conclou.

L’efecte gremi

Amb tants anys com a empresa, està clar que la vinculació de Fradera amb els gremis ve de lluny. I par-lem en plural perquè, lògicament, el primer gremi del que va formar part va ser el de rajolers, “on hi érem de tota la vida”, recorda en Pere Fradera. Però quant van tancar els forns i es van dedicar als materials, van entrar també al de la construcció. “No recordo pas quants anys fa, perquè segur que en són molts. Però si una cosa sempre hem tingut clara és que al gremi s’hi ha de ser. S’hi ha d’estar. Per les bones i per les dolentes. Allà pots consultar, trobar ofertes, fullets informatius, cursos, participació… sempre et tenen en consideració. I la veritat és que, pel preu, és molt avantatjós. S’hi ha de ser sempre”.

C. Alexander Fleming, 6208100 Mollet del VallèsTel. 902 112 602 / Fax. 93 570 22 79

Assegurances gestionades a través de la Corredor ia Mutual de Conductors. Nº Autor ització GC J0881.

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

20 A fons: ConstrumatL’assessor informa

A) Que el destinatari sigui persona física, no actuï com a empresari o professional i utilitzi l’habitatge per al seu ús particular. No obstant, i segons el disposat al parà-graf anterior, també es comprendran en aquest nombre les citades execucions d’obra quan el seu destinatari si-gui una comunitat de propietaris.

B) Que la construcció o rehabilitació de l’habitatge al qual que es refereixen les obres hagi finalitzat almenys dos anys abans de l’inici d’aquestes últimes.

C) Que la persona que realitzi les obres no aporti ma-terials per a la seva execució o, en el cas que els aporti, el seu cost no excedeixi del 33 % de la base imposable de l’operació.

A aquest efecte resulta aplicable el que es disposa en l’article 26 del Reglament de l’Impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre (Butlletí ofici-al de l’Estat del 31), que disposa que les circum-stàncies en les quals el destinatari no actua com a empresari o pro-fessional, utilitza l’habi-tatge per a ús particular i els casos en els quals la construcció o rehabi-litació de l’habitatge hagi conclòs almenys dos anys abans de l’inici de les obres, podran acreditar-se mitjançant una declaració escrita signada pel destinatari de les obres dirigida al subjecte passiu, en la qual aquell faci constar, sota la seva responsabilitat, les circum-stàncies indicades anteriorment.

Exemples pràctics:Plantejament 1: Una comunitat de propietaris realit-za una obra a la façana d’un immoble, l’antiguitat del qual és de més de dos anys. Les obres consisteixen a pintar i envernissar tots els elements de fusta i metall

d’aquesta façana. Solució: Complim amb els requisits A i B, si complíssim amb el requisit C el tipus aplicable seria el tipus reduït.

Plantejament 2: Una comunitat de propietaris d’un edifici d’habitatges que ha encarregat una petita repa-ració d’obra de paleta (subministrament i col·locació d’una arqueta decantadora), l’edifici ha estat recent-ment construït. Solució: És una obra de reparació, no obstant això, al no complir amb el requisit B, el tipus impositiu aplicable seria el general.

Plantejament 3: Persona física que es va a realitzar la reforma integral en l’habitatge on resideix, les obres

consisteixen en obres de renovació del bany, eixataria, caldera, bancades de marbre,

taulells, parquet, parets de Pladur, paviment, portes de pas, mam-

pares, sanitaris, il·luminació de cuines i banys, escaiola, radi-adors, aparells d’aire condici-onat i pintura. Solució: És una obra de re-novació, en la qual complim amb els requisits A i B, si complíssim amb el requisit c) el tipus aplicable seria el tipus reduït.

Plantejament 4: Persona física que pateix un sinistre

al seu habitatge. Les obres de reparació consisteixen en la re-

paració d’unes humitats, la reno-vació del sistema elèctric i la pintura

de parets. El destinatari dels treballs és la companyia asseguradora, i així constarà

a la factura. Solució: És una obra de reparació però com que el des-tinatari dels treballs és la companyia d’assegurances, no es compleix amb el requisit A, i per tant el tipus impositiu aplicable serà el general.

Plantejament 5: Una comunitat de propietaris realitza obres de rehabilitació a l’edifici consistents en restaura-ció de la façana, col·locació de nova coberta, reforç de

Obres de renovació i reparació d’edificis, tipus impositiu d’IVA.Des del 14 d’abril de 2010 i fins al 31 de desembre de 2012 s’aplica el tipus reduït del 7 per cent (8 per cent des de l’1 de juliol de 2010) a les execucions d’obra de renovació i reparació en edificis o a la part dels mateixos destinades a habitatges, quan es compleixin els següents requisits:

21

xemeneies i balconades, substitució del sanejament, re-novació de la lampisteria, reforma del portal i de l’escala i renovació del sistema de seguretat. Solució: És una obra de reparació, per tant complim amb els requisits A i B. Es podria aplicar el tipus reduït si complíssim amb el requisit C.

Plantejament 6: Persona física que va adquirir la seva segona residència a la platja fa sis mesos. Les obres a l’habitatge van incloure tot tipus de tancaments (fines-tres, portes, persianes, gelosies, etc.). L’immoble té una antiguitat de 16 anys. Solució: És una obra de renovació, per tant complim amb els requisits A i B. Si a més complíssim amb el re-quisit C el tipus aplicable seria el reduït.

Plantejament 7: Una persona física és propietària d’un local que vol llogar. Encarrega la renovació de la serra-lleria, insonoritzacions, fusteria i pintura. Solució: Li correspon el tipus impositiu general perquè les obres es realitzen en un local comercial i no en un habitatge.

Plantejament 8: Persona que és propietària d’un habitatge destinat a lloguer. El juliol del 2010 l’arren-datari li comunica que existeix una avaria elèctrica al

bany de l’habitatge. Segons el contracte de lloguer, la despesa derivada d’aquesta reparació l’ha d’assumir el propietari. Solució: Al no complir amb el requisit A, ja que el desti-natari de la reparació no utilitza l’habitatge per al seu ús particular, li correspon el tipus impositiu general.

Plantejament 9: Propietari d’un habitatge que vol substituir la fusteria metàl·lica de la mateixa i contrac-ta amb una entitat mercantil la renovació de la fusteria d’alumini, incloent l’aportació de material, la mà d’obra i l’acabat final amb retirada d’enderrocs. L’entitat mercan-til que executarà les obres haurà de llogar una bastida especial, amb un cost del 25% del pressupost. La resta de materials suposa l’altre 25% del total del pressupost. Solució: És una obra de renovació, ja que complim amb els requisits A, B i C. El lloguer de la grua no computa com a materials, per la qual cosa no superem el màxim del 33% permès.

Fdo. Ivan Palau de la Nogal.Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses.Diplomat en Ciències Empresarials.Màster en Dret Tributari i Assessoria Fiscal.

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

22 L’assessor informa

Normes d’utilització • No es carregarà per sobre de la càrrega màxima ad-missible. Ha de trobar-se sempre visible el nivell d’om-plert equivalent al pes màxim del cubilot. • Es prohibeix la permanència dels treballadors sota el cubilot suspès. • El gruista haurà d’avisar a la resta d’operaris, quan hagi de travessar obligatòriament zones on s’estiguin realitzant treballs, durant el desplaçament de la càrre-ga. • El cubilot es guiarà preferentment mitjançant cordes que impedeixin cops o desequilibris a les persones, per a evitar el risc de caiguda per cops o moviments inesperats de la càrrega. • S’utilitzaran guants protectors per a realitzar l’accio-nament dels mecanismes d’obertura o tancament. • Durant les maniobres d’obertura del cubilot mai s’ha d’enrotllar la corda d’accionament al voltant del ca-nell. • Preveure l’ascens ràpid que realitzarà el cubilot quan perdi pes per la descàrrega, i mantenir les distàncies de seguretat adequades.

Abans de realitzar la descàrrega Una vegada sobre el punt de descàrrega es recomana seguir les següents instruccions: • Per a evitar els riscos per moviments propis del cubi-lot, detenir el mateix sobre el punt de descàrrega a un altura aproximada de 3 m. • Avisar acústicament de l’arribada del cubilot de for-ma que els operaris puguin comprovar que es troben fora de la zona de batuda de la càrrega. • Controlar els moviments pendulars del cubilot amb ajuda de la corda de control segura de càrregues.

• Portar a terme les maniobres d’aproximació a la zona de descàrrega. • Després d’aquestes comprovacions, procedir a l’obertura i descàrrega del material.

Mesures preventives en la utilització del cubilot per a formigóÉs un recipient metàl·lic, de capacitat variable, proveït d’una obertura a la part inferior d’accionament manual, per a la descàrrega del material transportat, generalment formigó.

23Guia professional

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

A fons: ConstrumatLa ploma del convidat24

és l’únic nedador paralímpic que ha guanyat tres campi-onats del Món seguits. ja li dóna de menjar l’esport?“Ui, no! Lamentablement en aquest país si no et dediques al futbol o a altres esports majoritaris, no menges d’això. Però no ja només a l’esport paralímpic, sinó a tots: un nedador, un ciclista, un atleta… Si no estàs entre els mi-llors no tens beca. I la beca et dura quatre anys. El que es dedica a saltar en perxa tampoc crec que mengi d’això”.

Així doncs viu de la seva feina habitual, que és ven-dre el cupó de l’ONCE. Diuen els que hi són que no hi ha cap organització semblant a tot Europa…“I és cert. L’ONCE és una organització a envejar, exem-plar. Fins i tot diria que fa més l’ONCE que l’Estat. L’Estat et dóna una paga, però no te la dóna fins que ets major d’edat. L’ONCE t’ajuda molt des del principi i t’obre portes”.

MIQUEL LUQUE Campió del Món i rècord europeu de 50 metres braça adaptats

“Tinc molts companys tetraplègics que ho són per accidents a la construcció: cal extremar la seguretat”La història de Miquel Luque, de Parets del Vallès, és d’aquelles que es posen d’exemple quant es parla d’esperit de superació. Amb problemes de mobilitat reduïda des del seu naixement per una malformació congènita, va superar la seva discapacitat física fent esport. Des de l’any 1997 és nedador paralímpic. Acumula a casa seva més de 500 medalles. Entre elles, dos ors olímpics (a Sidney 2000 i a Atenes 2004) i tres campionats mundials, l’últim dels quals el va aconseguir aquest mateix estiu al Mundial de Eindhoven, on es va endur l’or en la seva especialitat: els 50 metres braça, a més de batre el rècord d’Europa de la distància, vigent des de feia quinze anys.

S’ha trobat moltes portes tancades, amb moltes bar-reres, a causa de la seva discapacitat?“Me n’he trobat, sí, però més socials que no pas físi-ques. Des de petit he anat amb crosses, i només he utilitzat la cadira de rodes per moure’m. I és clar que m’he trobat entrebancs com escales, esglaons… però sempre he tingut els amics al costat que m’han ajudat. M’han costat de superar més les barreres de la societat que les arquitectòniques”.

Però ha tingut que fer gaires obres a se casa per la seva condició?“Algunes sí. El primer pis al qual vaig anar a viure a l’in-dependitzar-me me’l vaig fer per plànols, i ho volia tot a nivell per a tenir-hi accés. Però hi havia un problema de descompensació de nivells. Al final, però, em van fer el desnivell i les rampes sense cost addicional. Això sí, després de queixar-me! (riu)”.

Ha tingut que queixar-se molt perquè li adaptin les obres?“Bé, al pis on visc ara també em va passar una cosa, i és que jo volia les portes de 90 centímetres d’ample, per poder-hi passar bé amb la cadira de rodes. I també el plat de dutxa a ras del terra, per accedir-hi sense pro-blemes. Quant vaig dir això al promotor em va dir que

cap problema, però que em costaria 7.800 euros més. Quant tan sols havien posat els fonament del bloc. Així que els hi vaig dir que si era així no el volia, i al final el constructor va accedir a fer-ho sense cost addicional perquè el pis no s’encaria pas”.

I a banda de les obres, no és aquesta la seva única relació amb el món de la construcció…“No. Conec aquest món perquè molt companys meus s’han quedat paraplègics per accidents de la construc-ció. I no necessàriament per accidents greus: moltes vegades és per una simple distracció i sense caure de molt amunt. Un mal cop i et quedes paraplègic. Cada cop es té més en compte, però crec que cal extremar les mesures de seguretat a l’obra”.

“Si no et dediques a un esport majoritari, ho tens

difícil per viure d’això”

25

LA R

EV

ISTA

ı G

rem

i de

Con

stru

ctor

s d

’Ob

res

del

Val

lès

Orie

ntal

ı nú

mer

o 7

2 -

2010

26 Els Serveis del Gremi

Servei de Prevenció de Riscos LaboralsLa seguretat es construeix a partir de la preven-ció. Solucions en assistència tècnica i consultes gratuïtes per a tots els agremiat. Col.l: Servei de prevenció Gaudí

Arquitecte / AparelladorConsultes tècniques gratuïtes a les nostres ofi-cines i gestions professionals per a les vostres empreses (pressupostos, plans de seguretat, etc...) amb preus especials per agremiats.Col·l.: QM-21

Servei de creació de websLa vostra empresa pot tenir web pròpia per no-més 348 euros. Comptes de correu, fotografies, diverses seccions i tot el que et cal per tenir una finestra oberta cap al món virtual. Col·l.: latevaweb.com

Serveis d’enginyeria i arquitectura industrial amb descomptes especials pels agremiats. Servei de consulta gratuita a través de l’adreça:consultesgremi@nadico.net. Col·l.: Nadico

Gestora de RunesGestió dels residus, documents acreditatius, es-tudis i plans de gestió de residus que són obliga-toris pel Reial Decret 105/2008. Servei telefònic urgent a través dels telèfons del Gremi.gestoraderunes@gremiconstructorsvo.org

Cursos de formació i seguretatFormació contínua per a treballadors en actiu del sec-tor de la construcció i persones en situació d’atur. Col·l: Institut Gaudí de la construcció

Descomptes en materials reciclatsDescomptes del 5% en l’entrada de runes i del 20% en la venda d’àrids reciclats.Col·l: Tecnocatalana de Runes

Assessors / AdvocatsAssessorament fiscal, comptable, financer i laboral, amb possibilitat d’oferir-vos serveis complets de gestoria. Consultes a les oficines del Gremi total-ment gratuïtes, gestions professionals per les vos-tres empreses a preus especials per agremiats.Assessorament en Dret Civil, Mercantil, Admi-nistratiu, Laboral i d’Estrangeria. Consultes a les oficines del Gremi totalment gratuïtes.Col·l.: Aineo serveis i Palau-Castellón advocats

Telecomunicacions i telefoniaAssessorament en telecomunicacions i telefonia fixa i mòbil des de les oficines del Gremi. Tarifes planes i portàtils mòbils en les millors condici-ons. Més informació al telèfon 93 725 03 66 - o 615 963 578. Contacte: Lidia López.Col·l.: Orange i Maspla Comunicaciones, S.C.C.L (Primer distribuïdor de Catalunya).

Protecció de dadesAdaptació a la normativa de Protecció de Dades (LOPD) a cost zero amb la subvenció de la Fun-dació Tripartita.Col·l.: Conversia

¬ Tramitació i presentació a l’entitat corresponent dels lli-

bres de visita.

¬ Tramitació i presentació a l’entitat corresponent dels lli-

bres de subcontractació (província de Barcelona). Podeu

adquirir el Llibre de Subcontractació a la nostra oficina a

un preu molt especial per als agremiats.

¬ Tramitació i presentació a l’entitat corresponent del co-

municat d’obertura del centre de treball.

¬ Visats per obres (gratuït per als agremiats).

¬ Certificat d’agremiat (empresa agremiada/cursos en es-

pera etc...).

¬ Certificat de runes (quedeu absents d’abonar la fiança

de runes a l’Ajuntament), i si esteu adherits a Gestió de

Runes, un 5% de descompte els abocadors de Llinars,

Sant Celoni i (Tecnocatalana) Les Franqueses del Vallès.

Descomptes del 20% en la compra de material reciclat a

la planta de les Franqueses del Vallès.

¬ Cursos de formació i de seguretat totalment gratuïts per

ala agremiats.

¬ Plaques identificatives d’empresa agremiada.

¬ La revista (gratuïta).

¬ Quitances (segellat gratuït pels agremiats).

¬ Contractes fix d’obra.

¬ Inscripció d’empreses al registre industrial.

¬ Orientació per la inscripció de empreses al REA.

Serveis directes del Gremi

Solred, SATargetes amb descomptes per consum de ben-zina a totes les Estacions de Servei SOLRED i en les Estacions Especials S.S.

27

FUNDACIÓ PRIVADA D’ARTS I OFICIS DE LA CONSTRUCCIÓ

La Fundació d’Arts i Oficis del Vallès Oriental té com a objectiu principal promoure accions formatives gra-tuïtes pels nostres agremiats, per més que, en qualitat de fundació, pugui actuar a nivell intersectorial. Els cursos van destinats a qualsevol persona en actiu, sigui quin sigui el conveni al que pertanyi. Així, podem oferir també formació pel vostre personal administratiu tant si es troba al conveni d’oficines i des-patxos com si és dins el de la construcció.La formació que oferim pot ser doncs tant de Prevenció i Riscos La borals, Cursos de Gruistes, Informàtica i Noves tecnologies, Idiomes, Comptabilitat i Adminis-tració, Habilitats directives, i tot allò que pugueu necessitar, sempre sota petició prèvia i aconseguint un mínim d’alumnes per curs.

www.GREMICONSTRUCTORSVO.ORG

Enllaç Gratuït i públic de la vostra web per a la captació de clients. Informació al dia dels serveis i notícies del gremi. Esdeveniments i més. Notícies al carrer (El 9 Nou, La Revista del Vallès...). La Revista del Gremi en format digital. Documents (convenis, plantilles visats, calendari laboral etc...). Informació sobre cursos. Correu electrònic (un compte de correu gratuït per a cada agremiat). Cursos de formació i seguretat.

ALUMINIS GIBERTOfereix els seus serveis amb descomptes especials per a tots els agremiats.

Convenis de col·laboració

MUTUAL DE CONDUCTORS Protecció jurídica i econòmica als Grans Usuaris de la Conducció i els seus negocis amb tarifes especials per als agremiats. Tel. 938 700 854www.mutualdeconductors.com

CICOR INTERNACIONALCorreduria d’assegurances amb produc-tes específics per a la construcció entre d’altres i condicions exclusives per als agremiats. Tel. 937 368 808Contacte Juan Montoro.

BANC SABADELL ATLÁNTICOProductes especials per a tots els agremi-ats, per a més informació us podeu dirigir a qualsevol oficina del Banc Sabadell.

TOUS BRICOLATGE I CONSTRUCCIÓPresenta els seus productes i servies per a tots els agremiats.

NOVOPRINTServeis d’arts gràfiques. Amb ofertes es-pecials per a tots els agremiats.www.novoprint.es

MAqUINÀRIA ANDREUPresenta els seus productes i serveis per a tots els agremiats.

RÈTOLS FERRANServeis integrals de retolació. Ofereix un 15% de descompte en la retolació de ve-hicles comercials, i descomptes especials en els nostres serveis per als agremiats.www.retolsferran.com

navega desd

e el portátil, en cualq

uier lugar, con control total del gasto

incluye servicios gratuitos: soporte inform

ático y conexión WiFi valorad

os en 72€/año

desd

e 0€

Con la Tarifa P

lana IEW

Pro 3G

y el portátil A

CE

R A

spire

One tend

rás conexión ilimitad

a a Internet y descarga in-

tensiva de archivos con la m

áxima velocid

ad.

Con O

range pod

rás ahorrar y mantener tu gasto b

ajo control en tod

o mom

ento pagand

o una única cuota fija al m

es de 27€. O

ferta exclusiva para nuevas altas p

ara los asociad

os del G

remi d

e Constructors d

´Ob

res del Vallès

Oriental q

ue sean autónomos ó P

YM

ES

. Consultar D

is-trib

uidor H

omologad

o Orange en cualq

uier otro caso.

Ad

emás, b

enefíciate de nuestros servicios exclusivos

gratuitos, valorados en 72€/año: sop

orte técnico remoto

los 365 días y conexión W

iFi gratuita a todos los hots-

pots d

e Orange.

Ad

emás navega y gestiona tu correo d

esde el m

óvilcon la Tarifa P

lana de C

orreo e Internet por sólo 8€/m

es

Para m

ás información: 93 725 03 66

info@m

aspla.net

Cond

iciones Legales: Band

a Ancha M

óvil con Internet Everyw

here Pro Tarifa P

lana 3G (29€/m

es) incluye bono d

e 5 GB

de tráfico d

e datos nacional y 100 S

MS

destino nacional. E

l bono d

e 5GB

se activa desp

ués de la p

rimera factura. H

asta la pri-

mera factura se d

ispone d

e un bono d

e 1GB

de tráfico nacional con p

recio fuera de b

ono 4€/100MB

hasta el máxim

o facturable d

e 90€/mes. S

uperad

os los 5GB

la velocidad

de red

se reduce a 128kb

ps. Velocid

ad sujeta a cond

iciones de cob

ertura. Los S

MS

nacionales fuera del b

ono se tarifican a 0,15€/SM

S. A

plicación d

el Servicio d

e Sop

orte Informático com

patib

le con S.O

. Wind

ows. Los p

recios indicad

os son para tráfico nacional y se ap

licaran los imp

uestos indirectos corresp

ondientes.

Com

prom

iso de p

ermanencia en tarifa d

e 24 meses. O

ferta válida hasta el 30/06/2010 ó fin d

e existencias. Unid

ades lim

itadas.

servicios d

e Internet mó

vil con Internet E

verywhere P

ro

po

rque en tu neg

ocio

y en tu vida, aho

rrar es imp

ortante

Plan A

horro

llamad

as las 24h todos los d

ías: por sólo

0,06€/min.

no esperes m

ás para ahorrar, con O

range cada euro cuenta

cuota mensual: 10€/m

es

estab

lecimiento d

e llamad

a: 0,15€