presentació

Els dies 26, 27 i 28 de setembre de 2014 la Sala de

Cultura de Formentera va acollir un acte de primer ordre en el

camp de la recerca arqueològica a la nostra comunitat

autònoma: les VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears.

Aquest congrés bianual, organitzat per la Secció

d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en

Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears, arribava

així, per primera vegada des del seu inici l’any 2006, a

Formentera.

De les cinquanta-set comunicacions previstes en el

programa, quatre derivaven directament d'intervencions

portades a terme a Formentera. En aquesta illa, l’aprovació de

la revisió de les Normes subsidiàries i del Catàleg del

patrimoni cultural, el 30 de setembre de 2010, va suposar un

abans i un després en la documentació i l’estudi del territori

des del punt de vista del patrimoni arqueològic, amb l’adopció

d’un protocol per a la realització d’intervencions preventives

davant qualsevol indici de resta arqueològica, tant en sòl urbà

com, sobretot, en sòl rústic. A més a més, també s’han de tenir

en compte els tres projectes de recerca arqueològica –tramitats

com a intervencions programades– que s’han autoritzat des de

2012 i que avui per avui encara es troben en

desenvolupament, dos d’ells centrats en la prehistòria i un en

l’època romana.

La Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni

històric de les Illes Balears, incideix no només en la protecció

i en la conservació del patrimoni cultural, sinó també, en la

investigació i en la difusió. Certament, la recerca i la

transmissió del coneixement són dos esglaons indispensables

per poder posar en valor el patrimoni històric, sense els quals

la protecció i la conservació no tendrien cap sentit. Per aquest

motiu, quan la Secció d’Arqueologia del Col·legi va plantejar

al Consell Insular de Formentera la proposta de realitzar-hi les

VI Jornades, des d’aquesta administració no només es va

valorar com una opció, sinó gairebé com una obligació,

entenent que es contribuiria a organitzar un fòrum científic de

notable rellevància, encaminat a difondre els resultats de les

darreres recerques en arqueologia desenvolupades arreu dels

territoris que conformen les Illes Balears.

La publicació de les comunicacions presentades durant

les VI Jornades, recollides per escrit en aquest volum en el

qual també col·labora econòmicament el Consell Insular de

Formentera, constitueixen una altra via per contribuir a la

difusió del coneixement científic del patrimoni arqueològic de

les nostres illes i, en definitiva, a aproximar-lo més a la

ciutadania perquè pugui apreciar el seu valor com a testimoni

del nostre passat.

Àrea de Cultura i Patrimoni

del Consell Insular de Formentera

pròleg

És tot un plaer poder presentar aquesta publicació com un

recull dels articles presentats a les VI Jornades d'Arqueologia

de les Illes Balears duites a terme a l'illa de Formentera durant

els dies 27, 28 i 29 de setembre de l’any 2014, fruit de la reunió

d'un nombrós i actiu conjunt de professionals del món de

l'arqueologia vinguts de totes les Illes Balears, de diversos punts

de la península i també de diferents Universitats d'Europa.

La Secció d'Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i

Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes

Balears, qui té la responsabilitat i el plaer d'organitzar aquestes

jornades d'arqueologia autonòmiques amb caràcter biennal, ha

contat aquest any amb el recolzament econòmic i una magnífica

predisposició en tots els aspectes del Consell de Formentera, a

qui volem donar les gràcies per l'ajuda prestada, la seva

col·laboració i, sobretot, per obrir les portes de la seva illa a un

projecte com aquest, que intenta consolidar les bases per a

posar en comú la tasca arqueològica i la difusió en favor d'una

creixent i acurada professionalització de l'arqueologia.

Formentera ens ha envoltat com a un marc idoni per exposar els

estudis més adients i actuals de l'arqueologia de les nostres illes

que conformen l’arxipèlag Balear.

La present publicació ha estat possible gràcies a la

voluntat, entusiasme i esforç d'un conjunt de persones que han

oferit amb il·lusió el seu temps i tots els recursos disponibles al

seu abast. Les jornades i la publicació de les seves actes s'han

materialitzat baix la coordinació de les sotasignants en

representació de la Secció d'Arqueologia i de Jaume Escandell,

en representació de l'Àrea de Patrimoni del Consell de

Formentera. Però si des de les primeres Jornades realitzades a

Manacor (Mallorca) l'any 2006 impulsades per l'arqueòloga

municipal Magdalena Salas, hem arribat fins el dia d'avui ha

estat també gràcies a l'empenta donada per tots els seus

assistents i, en especial, als seus participants qui ofereixen els

resultats de les seves investigacions per tal de fomentar la molt

necessària tasca de difusió del nostre patrimoni arqueològic. A

aquelles primeres jornades que semblen quedar llunyanes es va

iniciar un aventura amb 12 comunicacions, a les II Jornades

diutes a terme a Felanitx es va augmentar la participació fins a

16 comunicacions, seguides per les III Jornades realitzades a

Maó on es varen presentar 23, a les IV Jornades celebrades a

Eivissa el nombre de comunicacions va arribar fins a 36 i

finalment a les V Jornades celebrades a Palma el 2010 es varen

presentar 44 comunicacions amb un èxit de participació mai

vist a les anteriors que arribava fins als 90 autors. L'augment

paulatí i consecutiu de participació d'unes jornades a les

següents és un clar èxit que ens ha conduit fins a les presents.

Actualment hem contat amb la participació de 99 autors

que varen presentar 55 comunicacions a Formentera, d'entre les

quals s'han presentat per a formar part de la publicació de les

Actes un total de 45 articles que engloben des de la prehistòria

fins als nostres dies amb temàtiques que inclouen projectes

d’excavacions programades, intervencions d’urgència, estudis

metodològics, restauració i projectes de difusió. A tots ells,

gràcies per la feina i dedicació demostrada, i gràcies també als

coordinadors predecessors per donar les primeres passes que

obrien el camí que avui podem continuar desitjant que sigui

llarg a fi de poder fomentar l’interès per l’arqueologia, lluitar

per una professió digna i de qualitat i potenciar el respecte pel

patrimoni arqueològic que ens envolta com a llegat històric i

cultural dels nostres antecessors.

Antonia Martínez Ortega i Glenda Graziani Echávarri

SUMARI

LOS ENTERRAMIENTOS PROTOHISTÓRICOS EN CAL DE LAS ISLAS BALEARES: CREMACIÓN O INHUMACIÓN?...........

Mark Van Strydonck, Louise Decq, Tess Van den Brande, Mathieu Boudin, Damià Ramis, Herlinde Borms, Guy De Mulder

EVOLUCIÓ DE LES COMUNITATS PREHISTÒRIQUES I PROTOHISTÒRIQUES I TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE AL NORD-EST DE L’ILLA DE MALLORCA. PROJECTE D’ESTUDI I RESULTATS PRELIMINARS.........................................

Jordi Hernández-Gasch, Marc Llobera, Antoni Puig Palerm

MENORCA TALAIÒTICA. CANDIDATA A PATRIMONI MUNDIAL..........................................................................................

Joana Gual, Simon Gornés

LA COVA DES FUM (LA MOLA, FORMENTERA). DEL DESCOBRIMENT A LA INDIFERÈNCIA: INVESTIGACIONS A UN JACIMENT OBLIDAT................................................................

Ricard Marlasca, Josep Mª López Garí

RESULTATS PRELIMINARS DE LA INTERVENCIÓ A L’ESPAI ENTORN DEL TALAIOT QUADRAT DE S’HOSPITALET VELL (MANACOR, MALLORCA).............................................................

Magdalena Salas, Damià Ramis

ANÁLISIS DE DISTRIBUCIÓN ESPACIAL DE LA CERÁMICA DEPOSITADA EN EL ÁMBITO FUNERARIO DEL TURRIFORME ESCALONADO DE SON FERRER (s.VI a.C.)........................................

Manuel Calvo Trias, Jaume García Rosselló, Daniel Albero Santacreu

APROXIMACIÓN A LA EXPLOTACIÓN DE LOS RECURSOS VEGETALES EN CAP DE BARBARIA II: RESULTADOS PRELIMINARES................................................................................

López-Dóriga, I., Picornell, Ll.,Camarós, E., Cueto, M., Teira, L., Sureda, P.

ELS INICIS DE LA METAL·LURGIA A LES ILLES BALEARS: EINES, OBJECTES O MAGIA?........................................................

Salvà Simonet Bartomeu

LES EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PATI DAVANTER DEL CERCLE 7 DE TORRE D’EN GALMÉS (MENORCA)......................................................................................

Martí Carbonell, Borja Corral, Antoni Ferrer, Carmen Lara, Joaquin Pons, Irene Riudavets, Carlos de Salort.

15

23

35

43

53

63

73

81

91

¿QUÉ ALTURA TENÍA LA TAULA DE TORRE D'EN GALMÉS?Vicente Ibáñez Orts

ES ROSSELLS: AHIR I AVUI........................................................... Bartomeu Salvà Simonet, Christoph Rhinne, Dario Weiss, Paloma Salvador, Alejandra Galmés, Javier Rivas, Xisco Bergas, Rafel Font, Celia González, Marion Déprez.

ANÁLISIS DE ELEMENTOS DECORATIVOS EN CERÁMICAS POSTALAYÓTICAS DE MALLORCA............................................

Dario Weiss, Daniel Albero Santacreu

SOBRE UN POSIBLE SANTUARIO CON ELEMENTOS FENICIOS EN EL CENTRO GEOGRÁFICO DE MENORCA: MONTE TORO...................................................................................

Joan C. de Nicolás Mascaró

EL YACIMIENTO PÚNICO-EBUSITANO DE SA GALERA (CAN PASTILLA – PALMA).............................................................

Ramón Martin Gordón, Jorge Argüello Menéndez, Silvia Jovani Martin

POZO Y JARRA FUNERARIA EN EL ISLOTE DE SA GALERA (CAN PASTILLA – PALMA)................................................................

Ramón Martin Gordón, Jorge Argüello Menéndez

ESTUDIO GEOARQUEOLÓGICO DEL YACIMIENTO DE NA GALERA (MALLORCA-ESPAÑA)..................................................

Mercedes Alvarez Jurado-Figueroa, Pedro A. Robledo Ardila, Agustín Fernández Martínez, Carlos Alvarez Jurado-Figueroa

TROBALLA DE MINERAL D’ARSÈNIC AL JACIMENT INDÍGENA DEL TURÓ DE LES ABELLES (SANTA PONÇA, CALVIÀ, MALLORCA)....................................................................

Joan Camps Coll (†), Antoni Vallespir Bonet

UNA FOSSA D' INHUMACIÓ ARCAICA A LA NECRÓPOLIS DEL PUIG DES MOLINS (EIVISSA)..................................................

Jordi H. Fernández, Ana Mezquida, Benjamí Costa

CULTURAS ARQUITECTÓNICAS PÚNICAS. MENORCA COMO LABORATORIO DE ANÁLISIS..........................................

Fernando Prados Martínez, Helena Jiménez Vialás, Joan C. de Nicolás Mascaró, José Javier Martínez García, Octavio Torres Gomariz

101

109

119

129

141

153

161

169

175

185

SUMARI

MATERIALS ROMANS DES VELAR DES CUÏTOR (SENCELLES, MALLORCA). RESULTATS D’UNA EXCAVACIÓ PREVENTIVA.............................................................

Josep Avellà Lliteras

COMERCIO DE VINO TARRACONENSE EN MENORCA. NUEVAS APORTACIONES DE LA EPIGRAFÍA ANFÓRICA.......

Joan Carles De Nicolás, Piero Berni, Élise Marlière, Josep Torres Costa

MATERIALES Y NIVELES DE ÉPOCA ANTIGUA DE LA INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA REALIZADA EN LA CASA DE CULTURA, CALLE RAMON LLULL Nº 3 DE PALMA (ISLA DE MALLORCA)...............................................................................

María José Rivas Antequera, Mateu Riera Rullan, Damià Ramis Bernad

PRIMERA APROXIMACIÓ A LA CERÀMICA DE LA VIL·LA ROMANA DE SON SARD (SON SERVERA-MALLORCA)..........

Mateu Riera Rullan, Beatriz Palomar Puebla, Francisca Cardona López, Sebastià Munar Llabrés

UNA APROXIMACIÓN A LA PRAXIS FUNERARIA EN LA EBUSUS DE LOS SIGLOS II A VIII A PARTIR DEL YACIMIENTO DE VÍA PÚNICA 34 Y JOAN PLANELLS 3..........

Glenda Graziani, Juan José Marí Casanova, Maria Llinàs

REIVINDICACIÓN DE LOS ANTIGUOS GRABADOS DE LOS HIPIGEOS PREHISTÓRICOS DE MENORCA: DIODORUS, BONITAS, HONORIUS Y LA CUEVA DE LAS CABEZAS DE TORO..................................................................................................

Joan C.de Nicolás Mascaró, Vicente Ibáñez Orts, Pere Arnau, Mónica Zubillaga.

NOVETATS I REVISIONS DE INSCRIPCIONS ROMANES DE LES ILES BALEARS.........................................................................

Marc Mayer

GLI SPECCHIETTI PLUMBEI DELLE ISOLE BALEARI.............Giulia Baratta

CRANIAL VARIATION OF THE IBIZAN POPULATIONS............ Elena F. Kranioti, Julieta G. García-Donas, Helen Langstaff. Edinburgh Unit for Forensic Anthropology, SHCA, University of Edinburgh

VÍA PÚNICA 34 AND JOAN PLANELLS: DEMOGRAPHIC STUDYOF TWO CEMETERYPOPULATIONS FROM IBIZA.......

Julieta G. García-Donas

193

203

215

225

235

249

261

265

273

285

NOVES ACTUACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PORT DE PORTO CRISTO. RESULTATS DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ I SONDEJOS SUBAQUÀTICS DEL 2012...............

Sebastià Munar, Albert Martín, Mateu Riera Rullan, Joan Santolària

LA CRISIS DEL SIGLO III Y LAS ISLAS BALEARES..................Isabel Busquets Porcel, José Miguel Rosselló Esteve

LOS OFICIALES BIZANTINOS EN LAS ISLAS............................ José Miguel Rosselló Esteve

EL VIDRIO DE ÈPOCA ANDALUSÍ: PROBLEMÁTICA Y BASES PARA SU ESTUDIO EN LAS BALEARS...........................

Miquel Àngel Capellà Galmés, M. Magdalena Riera Frau

SETTLEMENT OF IBIZA, SPAIN: FROM ROME TO ISLAM – THE BIOLOGICAL EVIDENCE FROM THE DENTITION...........

Girdwood, L.K.; Langstaff, H.; Kranioti, E.F. - The University of Edinburgh

UNA INSCRIPCIÓN ÁRABE SOBRE EL ASA DE UN ÁNFORA TARDOANTIGUA HALLADA EN FORMENTERA.......................

Antoni Ferrer Abárzuza, Glenda Graziani, Virgilio Martínez Enamorado.

PRIMERS RESULTATS DE L’ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA SUBAQUÀTICA PREVENTIVA SUBSIDIÀRIA DEL PROJECTE DE DRAGAT A LA ZONA PRÒXIMA A LA BASE NAVAL I COS NOU DEL PORT DE MAÓ................................................................

Sebastià Munar, Joan Santolaria, Montserrat Anglada

PROYECTO ARQUEOLÓGICO EN ISLA DEL REY...................... Amalia Pérez-Juez, Ricardo Elia, Paul Goldberg, Alexander Smith

RESULTATS DEL SEGUIMENT I DE L'EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA D'URGÈNCIA PORTATS A TERME A L’ESGLÈSIA DE SANTA MAIA DE MAÓ......................................

Antoni Ferrer Rotger, Montserrat Anglada Fontestad

ELS AMICS DELS CLOSSOS DE CAN GAIÀ, UNA VESSANT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI.........

Miquel Angel Vicens i Siquier, Pere Bennàssar Bennàssar, Bartomeu Salvà i Simonet

PROPUESTA METODOLÓGICA PARA EL ESTUDIO DE MARCAS DE CANTERO A PARTIR DE LA INVESTIGACIÓN EN EL BALUARD DEL PRINCEP (PALMA, MALLORCA)..........

Antonia Martínez Ortega

295

303

309

313

323

331

343

351

361

369

377

SUMARI

APROXIMACIÓ A LES ESTRATÈGIES DE CATALOGACIÓ D’ELEMENTS PATRIMONIALS ARQUEOLÒGICS A MALLORCA........................... ..........................................................

Raquel Barceló Expósito

LA CONSERVACIÓ PREVENTIVA DE BÉNS MOBLES EN INTERVENCIOS ARQUEOLÒGIQUES TERRESTRES. PRIMERS AUXILIS...........................................................................

Laia Fernández Berengué. Helena Jiménez Barrero

PRIMERES TASQUES DE CONSOLIDACIÓ AL POBLAT DE CAP DE BARBARIA II (FORMENTERA). LES ACTUACIONS A L’ÀMBIT 9.........................................................................................

Sureda, P., Camarós, E., Cueto, M., Teira, L., Munar, M., Burgaya, B. University of Edinburgh

INTERVENCIONES DE CONSERVACIÓN Y RESTAURACIÓN EN EL YACIMIENTO DEL ISLOTE DE SA GALERA...................

Silvia Jovani Martin

385

391

399

405

LA CONSERVACIÓ PREVENTIVA DE BÉNS MOBLES EN INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES TERRESTRES. PRIMERS AUXILIS.

Laia Fernández BerenguéHelena Jiménez Barrero

INTRODUCCIÓ

No tots els materials arqueològics sobreviuen al pas del temps en el seu lloc d’enterrament, molts es perden en el camí degut a la seva composició, a la seva naturalesa o a l’agressi-vitat del medi en el que han estat enterrats. Els materials i ob-jectes que arriben als nostres dies han aconseguit establir un delicat equilibri amb el medi que es trenca en el mateix instant en que són desenterrats. Aquest és el moment en que comen-cen o s’acceleren determinats processos de degradació. És també el moment de prendre les primeres mesures de conser-vació que establiran la diferència entre mantenir o perdre el material trobat.

La intenció d’aquest treball és donar als professionals de l’arqueologia unes pautes que puguin seguir en el moment de la descoberta, identificació, emmagatzematge i trasllat dels materials, de manera que es puguin retardar els processos d’alteració, en la mesura que sigui possible. També vol donar suficients eines a l’arqueòleg per tal de poder decidir quan és necessària la intervenció d’un restaurador al jaciment i a les feines de camp.

FACTORS D’ALTERACIÓ DELS MATERIALS AR-QUEOLÒGICS

1. Factors ambientals: Físics i mecànics

• Llum: no tots els materials són sensibles a la llum però la incidència directa del sol pot desencadenar tot tipus de problemes, principalment derivats d’un aug-ment de la temperatura i una baixada de la humitat. Activa processos d’oxidació i canvis en la coloració.

• Humitat relativa: les variacions en el nivell d'aigua cau-sen compressió i tracció de certs materials, migració de sals o proliferació de microorganismes, entre d’altres.

• Temperatura: els canvis bruscos poden provocar cris-tal·lització de sals, trencament de porus o exfoliació. Majoritàriament els efectes de la temperatura van lli-gats a les variacions de la humitat relativa (HR).

Temperatura Humitat Efectes

Alta Baixa Alta Baixa

X X Incrustacions de sals, taques, proliferació de microorganismes.

X X Assecatges bruscos, migració de sals, deformacions, esquerdes.

X X Esquerdes, fissures.

X X Trencament de porus per efecte del gel.

• Pressió i moviment dels sòls: fragmentació, deforma-ció, fissures i esquerdes.

2. Factors ambientals: Químics El grau d'acidesa del sòl o el seu contingut en sals poden

determinar si el material perdurarà o es degradarà fins a desa-parèixer.

3. Factors biològics: Proliferació de microorganismes o presència d’organis-

mes superiors com plantes, fongs, algues, insectes o rosega-dors.

4. Factors antròpics: L'acció de l'home, sol ser un dels elements mes impor-

tants en les alteracions dels objectes arqueològics, tant durant l'enterrament -labors agrícoles, treballs de construcció etc.- com després de l'extracció -extraccions poc acurades, tractaments in-adequats, emmagatzematge en condicions incorrectes etc.-.

391

5. Factors intrínsecs al material: Materials constitutius d'origen defectuós, coccions irre-

gulars, defectes en l'acabat, incompatibilitat química amb el context d'enterrament.

L’ALTERACIÓ DELS MATERIALS EN EL MOMENT DE SER DESENTERRATS

Com ja em comentat anteriorment, el desenterrament és un moment crític per als materials arqueològics, on es desen-volupen i acceleren una sèrie d’alteracions. S’haurà d’intentar minimitzar aquest impacte per a evitar una important degrada-ció o, fins i tot, una total destrucció de les restes, amb la con-seqüent pèrdua d’informació que això comportaria.

A les següents taules resumim els principals factors d’al-teració que entren en joc en el moment del desenterrament i els seus efectes.

CONSERVACIÓ PREVENTIVA AL JACIMENT. MA-TERIALS I PROCEDIMENTS

1- Materials

- Plàstics: la seva versatilitat i diversitat de presentaci-ons el converteix en un dels materials més utilitzats. És impor-tant saber que no totes les resines plàstiques són innòcues i compatibles amb la conservació. Per a reconèixer el tipus de plàstic només cal mirar la base dels recipients i buscar el seu símbol (Fig. 1).

PETE: és el plàstic de les ampolles i garrafes d’aigua. A partir dels 18ºC ja desprèn gasos nocius, la qual cosa el fa in-compatible amb la conservació.

HDPE: la majoria de tuppers i safates de plàstic són fe-tes d’aquest material. Totalment recomanable i compatible.

V: paquets i recipients transparents per a aliments. Des-prenen clor, altament perjudicial per a la majoria de materials.

LDPE: bosses transparents, amb o sense tanca hermèti-ca, plàstic de bombolles i alguns recipients per a alimentació. Totalment recomanable i compatible.

PP: tuppers i recipients de plàstic opacs. Totalment reco-manable i compatible.

PS: safates i planxes de porexpan. Desprenen gasos i substàncies nocives a temperatures altes. Es poden utilitzar sempre i quan no s’exposin a una temperatura excesiva.

ALTRES: la majoria de plàstics inclosos en aquest grup desprenen bisfenol A, altament nociu.

Fig.1 Classificació i codis d’identificació dels plàstics

- Papers i cartrons: només els podem utilitzar si són inerts. Aquests tipus de papers i cartrons, lliures d’àcid en la seva composició, es poden adquirir a empreses proveïdores de materials de conservació, però acostumen a tenir un elevat cost. No s’han de confondre amb els papers fabricats sense tractaments amb àcids, tot i que no s’hagi aplicat un àcid en la seva fabricació la pròpia naturalesa del paper és àcida i conti-nuarà sent nociu. Sobre tot, no utilitzar paper de diari, paper de cuina, paper higiènic, cartró corrugat ni cap tipus de virutes de paper o similar (Fig. 1).

Fig. 2 Les imatges de la dreta mostren bosses de polietilè, escumes, plàstic de bombolles amb una cara llisa, recipients plàstics i altres materials recomanats. A l’esquerra diferents tipus de paper, cartró, fusta, plàstic amb bombolles a les dues cares i altres materials no recomanats.

- Un altre inconvenient del paper, tant si és àcid com si no ho és, és la seva higroscopicitat, tendirà a captar humitat i la pot traspassar als nostres materials. També tenen tendència a atraure insectes o desenvolupar fongs a gran velocitat.

392

Materials inorgànics Factors d’alteració Productes d’alteració

Ceràmica i material líticVariacions en la Humitat Relativa Cristal·lització de sals: taques blanquinoses superficials, trencaments,

desplacaments o polverització.

MetallElevada HR i contaminants mediambientals. Acceleració dels processos de corrosió que poden arribar a la

mineralització total de la peça.

Vidre

Elevada HR. Accelera la desvitrificació.

Estrés mecànic. Esquerdes i trencaments.

Mosaic i pintura mural

Variacions en la HR. Cristal·lització de sals: despreniments de tessel·les, pèrdua total de capes pictòriques, pot afectar als morters.

Factors mecànics. Despreniments i trencaments.

Materials orgànics Factors d’alteració Productes d’alteració

Os, ivori i banya

Variacions en la Humitat Relativa. Dessecament, desenvolupament de fissures i trencaments.

Llum. Taques i canvis de color.

HR molt elevada en combinació amb altes temperatures.

Atac de microorganismes.

Fusta i fibres vegetals

Variacions en la HR. Deformacions, esquerdes i polverització.

Llum. Taques i blanqueig.

HR molt elevada en combinació amb altes temperatures.

Atac de microorganismes.

Cuir

Variacions en la Humitat Relativa. Dessecament, deformacions i es torna trencadís.

Llum. Taques i canvis de color.

HR molt elevada en combinació amb altes temperatures.

Atac de microorganismes.

Fig.3 Procés de degradació d’una corda del segle XVI en exposició a l’ambient després del seu desenterrament.

- Fustes: com en el cas del paper, les fustes desprenen àcids que poden perjudicar la majoria de materials. També és higroscòpica i susceptible de l’atac de fongs i, en menor me-sura, d’insectes. Podem trobar al mercat especialitzat en con-servació preventiva fustes tractades que sí es poden utilitzar en embalatges, però són difícils de trobar i el seu cost és ele-vat. No es recomana l’ús de palets de fusta (de gelat o altres) per a les identificacions indirectes donat que, a més de des-pendre àcids, són un element susceptible de provocar erosions als materials.

- Fibres: no es recomana l’ús de cap tipus de teixit ni fibra no teixida que no sigui de conservació. No s’utilitzaran teles comercials de cap tipus ni cotó com a material esmorteï-dor. La composició dels teixits sintètics pot ser nociva per als materials i els cotons o teles naturals tenen tendència a desen-volupar fongs. Sí es poden usar teixits inerts del tipus Remay®, Tyvek®, polyfelt, nylon encapsulat, o fibres sintèti-ques inerts del tipus guata de polièster, tot i que aquesta darre-ra no pot estar en contacte directe amb els materials per tal de no deixar restes de filaments adherits. Aquests tipus de materi-als es poden adquirir a empreses proveïdores de materials de conservació, però acostumen a tenir un elevat cost.

- Metall: qualsevol recipient metàl·lic o material que contingui una làmina metal·litzada és susceptible d’iniciar un procés de corrosió, la qual cosa els converteix en materials no aptes per a embalatges o contenidors de bens culturals.

2- Procediments2.1 Desenterrament

Un dels principals objectius de la conservació preventiva al jaciment és la de minimitzar l’impacte de l’atmosfera sobre els materials desenterrats, a més d’una extracció i manipulació segures. S’ha de procurar mantenir les condicions el més simi-lars possible a les d’enterrament, prenent les mesures que de-manin segons la seva composició i estat de conservació.

Per a l’extracció del material es faran servir eines poc agressives i adequades al material sobre el que s’estigui actu-ant.

Fig.4 Materials aptes i materials no aptes per a l’extracció de materials delicats

2.2 Desat i identificació indirecte

El que tractem en aquest capítol no és l’embalatge defi-nitiu en el que s’entregarà el material, si no que ens referim al desat i identificació in situ, en el moment mateix de la troba-lla. Després s’haurà de fer un embalatge més acurat per a fer l’entrega a la institució dipositària, que es tracta més enda-vant.

Els materials estàndard que s’utilitzaran en el procés de desat seran bosses de polietilè, recipients de plàstic tipus tup-per i caixes de plàstic reixades encaixables.

Per a la identificació es recomana utilitzar etiquetes de polipropilè i retolador permanent, amb embossat doble si es-cau. El retolador permanent haurà de ser de bona qualitat (Pi-lot®, Staedtler®, Edding® o Faber&Castell®) per a assegurar que la informació no s’esborri a curt termini.

Es proposen diferents solucions segons el material i el seu estat.

394

Fig. 5 Conservació o adició d’humitat mitjançant toldos, plàstics, terra, apòsits de poliacrilat o aspersió.

Material Procediments *

Ceràmica Bon estat Extracció convencional. Evitar sol directe i canvis sobtats d’HR i temperatura. A

Debilitada i/o amb vidriats o decoracions inestables

Engassat en sec, engassat amb Paraloid o extraccions en bloc. Preconsolidacions in situ o prèvies a la neteja.

R

Metall Bon estat Extracció convencional. Evitar sol directe i la pluja. Només s’humitejarà per mantenir la HR, no per facilitar el desenterrament.

A

Debilitat, de grans dimensions o amb materials combinats

Extracció amb llits, en bloc o engassats puntuals. Preconsolidacions totals o parcials in situ. R

Vidre Bon estat Extracció convencional si només son fragments. A

Debilitat o peces total o parcialment completes Extracció amb llits, en bloc o engassats puntuals.Preconsolidacions in situ.

R

Mosaic i pintura mural

Bon estat Extracció convencional si només son fragments. A

Plafons grans o fragments debilitats Arrencaments o fixacions puntuals amb gassa o paper japó. Preconsolidacions in situ. R

Material lític Bon estat Extracció convencional excepte quan es tracti de marès, que necessitarà d’un engassat. A

Debilitat o amb restes pictòriques Engassat en sec o amb Paraloid. Preconsolidacions in situ o prèvies a la neteja. R

Os, ivori i banya Bon estat Evitar el sol directe. Si el desenterrament es fa en diverses fases cobrir mentre no es treballi. (Fig.5)

A

Debilitats o amb decoració Engassats o aixecaments en bloci preconsolidacions in situ. Aplicació de sistemes d’adició o conservació d’humitat in situ.

R

Fusta i fibres vegetals Bon estat Amb pinzells. Evitar el sol directe. Si el desenterrament es fa en diverses fases, cobrir mentre no es treballi. Pot demanar un sistema d’adició d’humitat. (Fig.5)

R

Debilitada Extraccions en bloc amb llits rígids o altres. Consolidacions temporals amb cyclododecà. R

Cuir Bon estat Amb pinzells. Evitar el sol directe. Pot demanar un sistema d’adició d’humitat. No deixar mai assecar.

R

Debilitat Extraccions en bloc amb llits rígids o altres. Consolidacions temporals amb cyclododecà. R

*En aquest camp s’especifica qui serà el responsable d’executar el procediment en cada cas, A (arqueòleg) o R (restaurador).

Fig. 6 Embalatge d’elements de fusta amb suport inert, film plàstic i etiquetat indirecte amb doble embossat.

2.3 Neteja

És l’únic tractament totalment irreversible, per tant, s’haurà d’actuar amb la màxima prudència. Les neteges hau-ran de ser sempre mecàniques, és a dir, sense aplicar cap pro-ducte químic, per innocu que sembli, i amb eines toves i poc agressives. S’utilitzaran pinzells i raspalls suaus (de dents o d’ungles) i eines de fusta.

Les neteges amb aigua es limitaran al material ceràmic i s’hauran d’extremar les precaucions, l’aigua estovarà la terra però també el material a netejar, que es podrà erosionar amb més facilitat. La ceràmica es netejarà a ma, sense aparells d’aigua a pressió ni similars, i s’assecarà a l’aire lliure, a l’ombra (mai al sol directe) i amb el material estès.

2.4. Siglat

El material s’ha d’entregar a l’entitat dipositària deguda-ment identificat. Per a fer-ho es pot recórrer a la sigla directa (escrita sobre la peça) o indirecta (escrita damunt un suport extern annexat a la peça).

Directa: amb materials reversibles, compatibles i perdu-rables. Proporcional, discreta i identificable. Mai sobre pintu-res o decoracions. S’aplicarà sobre ceràmica, metalls, material lític i os.

Material Procediments *

Ceràmica

Bon estat Immersió en aigua desionitzada i raspallat suau, amb canvis successius de l’aigua.

A

Debilitada, vidriada o pintada

Una neteja humida podria erosionar la pasta o despendre pintures i vidriats. Pot requerir preconsolidacions i tractaments específics.

R

Metal

Bon estat En sec, amb raspalls i, en cas necessari, llapis de fibra de vidre. No es faran servir mai productes químics ni mètodes abrasius agressius.

A

Debilitat Pot requerir tractaments específics. R

Monedes Si la corrosió no deixa identificar o llegir la moneda precisarà de tractaments específics. En general, es recomana la intervenció d’un restaurador per a tractar les monedes i facilitar així el seu estudi.

R

Vidre

Millor no netejar, com a molt una neteja superficial amb pinzells. No aplicar aigua. No convé retirar les iridiscències. Si és imprescindible, la neteja la durà a terme un restaurador.

R

Material lític Raspallat suau en sec. No netejar si hi ha possibilitats de restes pictòriques o capes de preparació.

A

Mosaic i pintura mural

No netejar mai res. Si és imprescindible, la neteja la durà a terme un restaurador.

R

Fusta i fibres vegetals A

Cuir R

Os, ivori i banya

Bon estat Neteja en sec amb pinzells i eines de fusta A

Debilitat o decorat

No netejar. Si és imprescindible, la neteja la durà a terme un restaurador.

R

396

El material de protecció més apropiat serà el Paraloid B72 o B67 al 10% en acetona i la tinta xina o retolador perma-nent de qualitat (blancs o negres, segons convingui) per a es-criure la sigla. Tenint en compte que el Paraloid és un material car i complex de manipular, es pot utilitzar Imedio Banda Azul® diluït en acetona per a substituir-lo. No és un material tan perdurable com el Paraloid però és totalment reversible i compatible. S’evitarà qualsevol altre material com la laca d’ungles, el Tipp-ex® o les etiquetes adhesives, que poden provocar alteracions irreversibles.

Indirecte: S’utilitzaran materials compatibles i perdurables. Es recomanen les etiquetes de polipropilè (Propore®), més eco-nòmiques i fàcils de trobar que altres materials com el Tyvek® o el paper japó. Per a escriure s’utilitzaran retoladors permanents de qualitat. S’aplicarà per a ceràmica pintada, monedes, joieria, vidre sense netejar, material lític amb policromia, esquelets hu-mans, objectes d’os petits, fusta, fibres vegetals i cuir.

Material Procediments

Ceràmica Directe, si la peça ho permet.

Metall Directe excepte per monedes i joieria. Tinta blanca pel ferro.

Vidre Indirecte fins que el restaurador l’hagi netejat.

Material lític Directe, a un lloc accessible i proporcionat a la peça.

Mosaic i pintura mural Indirecte.

Os, ivori i banya Directe, excepte per objectes petits o individus.

Fusta i fibres vegetals Indirecte, mai en contacte amb la peça.

Cuir

2.5 Remuntat

Només es remuntaran les peces de ceràmica i en cas estric-tament necessari. Es recomana com a adhesiu definitiu l’Imedio Banda Azul®, de comprovada durabilitat, compatibilitat i reversi-bilitat. Es poden trobar altres adhesius específics de restauració però solen ser cars i difícils de trobar. No s’utilitzaran coles de contacte, cola blanca, adhesius de dos components ni instantanis, totalment incompatibles, irreversibles o ineficaços. Per a les uni-

ons temporals o com a reforç durant l’assecatge de l’adhesiu es recomanen les pinces d’estendre roba o les de plàstic que es troben a les ferreteries. Es pot utilitzar cinta adhesiva de paper si el temps que roman en contacte amb la ceràmica no exce-deix les 24h. Si es deixa més temps pot deixar taques i restes d’adhesiu totalment irreversibles. No s’utilitzaran cel·los ni cintes adhesives de cap altre mena. Si es requereix remuntar fragments de ceràmiques delicades, degradades, decorades o d’altres materials no ceràmics, es recorrerà a un restaurador.

2.6 Embalatge i manipulació

Els embalatges hauran de ser fets amb materials inerts i compatibles. Els materials recomanats són les bosses de polie-tilè, contenidors de polipropilè, plàstic de bombolles (amb les bombolles per fora), planxes de poliuretà expandit o extruït, xips esmorteïdors, paper japonès, papers i cartrons inerts i neutres. No es recomanen els materials ja esmentats al capítol 2.2 d’aquest mateix text (Fig. 1).

Material Procediments *

Ceràmica Bosses de polietilè netes i caixes de plàstic reixades.

A

Metall Bosses de polietilè individuals foradades, per a evitar condensacions.

A

Vidre Bosses de polietilè foradades, llits d’escuma de polietilè i/o caixes folrades amb material esmorteïdor.

R

Material lític Pot necessitar de maquinària tipus carretons, transpalets o grues.

A

Mosaic i pintura mural

Safates de plàstic amb llit de sorra o arlita. Evitar les vibracions.

R

Os, ivori i banya Bosses de polietilè dins caixes de tanca hermètica per als objectes.

A

Per tal de mantenir una humitat elevada es pot introduir una esponja humida o poliacrilat hidratat.

R

Fusta i fibres vegetals

Caixes de tanca hermètica, amb poliacrilat hidratat o esponja humida.

R

Cuir

397

2.7 Emmagatzematge

Es recomana escollir com a dipòsit temporal un lloc amb un ambient el més estable possible, lliure de canvis de tempe-ratura i HR dràstics i sense llum directa del sol sobre els ma-terials. Els materials es disposaran dins caixes de plàstic reixa-des i apilables, dipositant els materials delicats dins conteni-dors petits tipus tupper. No es recomana barrejar materials dins les caixes o altres contenidors. S’haurà de tenir especial cura amb els metalls, el material orgànic i el vidre. El metall haurà d’anar dins caixes hermètiques amb gel de sílice o en un ambient molt controlat amb HR baixa i estable. Per a la fusta, fibres o el cuir, és recomanable un ambient fred, com una ne-vera. Si s’apilen les caixes, els materials més pesants aniran a sota i els més delicats a les caixes superiors.

Fig. 7 Emmagatzematge de materials orgànics dins caixa hermètica i nevera, i de metalls en caixa hermètica amb gel de sílice. Amb aquests sistemes es pot mantenir una HR estable a mig termini.

CONCLUSIONS

L’arqueologia és una ciència pluridisciplinar on és en la col·laboració de diferents especialistes quan es donen els mi-llors resultats. Antropòlegs, químics, geòlegs o restauradors, entre d’altres, poden contribuir als resultats aconseguits en l’estudi de les restes arqueològiques i la seva interpretació.

El principal paper del restaurador de materials arqueolò-gics és el de suport a la investigació de les restes recuperades, treballant bàsicament en dos aspectes fonamentals: la conser-vació dels materials excavats per tal de permetre’n el seu estu-di, i aconseguir una millora de la lectura, en el cas de materi-

als molt alterats o bruts, que facilitarà la seva interpretació. Assessorament en determinats casos i un treball conjunt en d’altres facilitaran la feina de l’arqueòleg i garantiran la con-servació del nostre patrimoni.

BIBLIOGRAFIA

ALONSO LÓPEZ, M. 1996: “Conservación presentiva en excavaciones arqueológicas: el futuro del pasado”, Cursos sobre el Patrimonio Histórico, 1, Madrid, 131-144.

BAIGORRIA DI SCALA, J. 2009, “De la excavación al laboratorio: Recaudos para la conservación del material cerá-mico”, Comechingonia virtual Revista Electrónica de Arqueo-logía,Vol. III. Número 1, 24-32. www.comechingonia.com

PASIUK, J. 2004, “Safe Plastics And Fabrics For Exhi-bit And Storage”, Conserve 0 Gram, 18/2. www.nps.gov

PORTO TENREIRO, Y. 2000, Medidas Urgentes de Conservaciónen Intervenciones Arqueológicas, Santiago de Compostela.

PUGÈS DORCA, M.; FERNÀNDEZ BERENGUÉ, L. 2012, La conservación preventiva durante la exposición de materiales arqueològicos, Gijón.

398

Ies. Manacor. Setembre 2006 IIes Felanitx. Novembre 2007 IIIes Menorca. Octubre 2008

IVes Eivissa. Octubre 2010 Ves Palma. Setembre 2012 VI

es Formentera. Setembre 2014