Deberes semana del 28 de abril al 4 de mayo.

Hola, equipo

Esta semana los deberes van a partir de un poeta alicantino

muy famoso: ¡Miguel Hernández!

Para ello, en lengua vamos a leer el poema Tristes guerras y después haremos unos ejercicios de compresión lectora y unos

ejercicios de repaso de los sinónimos y antónimos.

En el área de matemáticas, haremos algo de cálculo y

ayudaremos a Miguel Hernández a resolver unos problemas.

Pel que fa als deures de valencià, he de dir que llegirem un

conte que també tracta de la pau: L’homenet de paper, de

Fernando Alonso (l`’escriptor, no el pilot de fòrmula 1).

Finalment, de les àrees de ciències naturals i ciències

socials, investigarem una miqueta sobre la ciutat on va

viure Miguel Hernàndez.

¡ÁNIMO Y A POR ELLO!

DEBERES DE LENGUA

Tristes Guerras

Tristes guerras si no es amor la empresa. Tristes, tristes.

Tristes armas si no son las palabras. Tristes, tristes.

Tristes hombres

si no mueren de amores.

Tristes, tristes.

Miguel Hernández

COMPRENSIÓN LECTORA

1- ¿Sobre qué piensas que trata el poema?

2- ¿Estás de acuerdo con lo que dice Miguel Hernández sobre

las guerras en el poema?

3-¿Qué valores crees que se defienden en este poema?

Por ejemplo: la solidaridad.

4- ¿Qué te ha parecido el poema? Escribe tu opinión personal.

Para ello puedes hablar sobre si te ha parecido interesante

el texto, sobre el tipo de lenguaje utilizado o si estás de

acuerdo sobre la opinión del Miguel Hernández sobre la

guerra. (Mínimo 40 palabras).

En mi

opinión…

REPASO DE SINÓNIMOS Y ANTÓNIMOS

1- Lee la información del recuadro atentamente para recordar

qué son los sinónimos y antónimos.

2- Elige cinco palabras del texto que hemos trabajado y

escribe un sinónimo y un antónimo.

Palabra

Sinónimo

Antónimo

3- Ahora puedes practicar con los juegos que encontrarás en

este enlace:

https://juegosinfantiles.bosquedefantasias.com/sinonimos-antonimos

DEBERES DE MATEMÁTICAS

Repaso de cálculo

71.352 +36.211 25.025 +47.029 98.254 +33.220 14.258 +25.109

65.200 – 36.809 25.458 – 9.654 78.000 – 5.909 89.551 – 78.222

44.258 x 8 20.654 x 61 58.697 x 385 91.658 x 753

25.879 : 7 56.784 : 8 77.297 : 2 45.520 : 5

33.008 : 23 65.457 : 39 20.187 : 78 96.250 : 85

78.187 : 251 45.478 : 651 25.987 : 129 12.222 : 150

RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS

1- Miguel Hernández era pastor cuando era joven. Tenía en su

rebaño 125 ovejas. Cada una comía 23 kilogramos de paja al

mes. ¿Cuántos kilogramos de paja comían las ovejas en un

año? Si cada kilogramo de paja valía 55 pesetas, ¿Cuánto

tenía que pagar Miguel Hernández por la paja en un año?

*Las pesetas son la moneda que había en España durante el

siglo XX.

2- Miguel Hernández quería agrupar a sus ovejas en grupos

de más de 10 ovejas y menos de 30 ovejas para cambiarlas a

otro corral. ¿De cuántas maneras las puede agrupar sin que

se queden ovejas sueltas y que todos los grupos de ovejas

lleven las mismas?

3- Miguel Hernández quería hacer arroz con costra, un plato

típico de Orihuela, su pueblo, para invitar a sus 5 amigos

escritores. Para ello necesitaba 150 gramos de pollo, 70

gramos de arroz, 1 huevo y 50 gramos de longaniza por

persona. ¿Cuántos gramos de cada ingrediente necesitó? Si

cada gramo de pollo valía 3 pesetas, cada gramo de arroz 1

peseta, cada gramo de longaniza 5 pesetas y un huevo 4

pesetas, ¿Cuánto dinero le costaron los ingredientes del arroz

con costra?

4- Miguel Hernández le hizo un regalo a su mujer, Josefina.

Le compró una colección de seis libros. Cada libro valía 135

pesetas, pero como era escritor, le hicieron una oferta de 3x2.

Es decir, por cada 3 libros que se llevó, solo pagó 2. ¿Cuánto

pagó el escritor en total por el regalo?

5- Miguel Hernández hizo varios viajes a Madrid durante su

juventud. El tren en el que viajaba iba a una velocidad de 60

kilómetros por hora. Si la distancia entre Madrid y Alicante

(desde donde salía dicho tren)es de 420 kilómetros, ¿Cuántas

horas tardaba en llegar a Madrid?

6- Miguel Hernández nació el año 1910. Si su hijo mayor,

Manuel Ramón, nació el año 1937, ¿Con cuántos años fue padre

Miguel Hernández? Si Josefina, su mujer, era 6 años más joven

que el poeta, ¿en qué año nació? ¿Con cuántos años tuvo

Josefina a su hijo mayor?

7- Inventa y resuelve un problema en el que tengas que

realizar una resta y una multiplicación de dos cifras.

DEURES DE VALENCIÀ

LECTURA: L’HOMENET DE PAPER

Era un matí de primavera i una xiqueta jugava a la seua

habitació. Va jugar amb un tren, amb una pilota, un

trencaclosques... però ben prompte es va avorrir.

Després va començar a jugar amb un diari, va fer un barret

de paper i se’l va posar al cap, després va fer un vaixell i el

va posar a la peixera...

Però també es va cansar de jugar amb tot això.

Llavors va fer un homenet de paper de diari i va estar tot el

matí jugant amb ell.

Se'l va dur al parc a jugar amb els seus amics: baixaven pel

tobogan, jugaven a pilota... i tots els xiquets estaven molt

contents amb aquell nou amic que tenien.

L'homenet de paper de diari era molt feliç i volia que tots

els xiquets estiguessin contents, per això els va començar a

explicar les històries que ell sabia.

Però totes les històries eren de guerres, de catàstrofes,

inundacions, contaminació de l'aigua, de l'aire, xiquets que

no tenien casa, que passaven gana....

En sentir totes aquestes històries, els xiquets es van quedar

molt tristos. Alguns, fins i tot, es van posar a plorar.

Llavors, l'homenet de paper de diari va pensar: "Tot allò que

sé, no és bo perquè fa plorar als xiquets". I es va posar a

caminar tot sol pel carrer. Estava molt trist perquè no sabia

fer riure als xiquets.

De sobte, va veure una bugaderia. L'homenet de paper va fer

un salt d'alegria, i va entrar-hi tot decidit. "Aquí em podran

esborrar totes les coses que porte escrites, tot allò que fa

plorar als xiquets" va pensar.

Així que es va posar dins de la rentadora. Quan va sortir...No

l'hauria reconegut ningú! Estava tan blanc com la neu,

planxat i emmidonat.

Se'n va anar a trobar la xiqueta que l'havia fet. Però quan

va voler parlar... de la seva boca no sortia ni una paraula

perquè també se li havia esborrat. No tenia ulls, ni nas, ni

orelles... Es va sentir buit per dins i per fora.

Va caminar per tots els carrers de la ciutat... i va eixir al

camp. De sobte, es va sentir feliç. I el seu cor de paper feia

bots en el pit. I l’homenet somreia, pensant que tenia un

pardal guardat en la seua butxaca. I va començar a amerar-

se de tots els colors que veia en el camp. Del roig, groc i rosa

de les flors; del verd tebi de l’herba, del blau de l’aigua i

del cel i de l’aire...

Després se’n va anar omplint de paraules noves i belles. I

quan va estar ple de color i de paraules noves i belles, va

tornar junt amb els xiquets.

Mentre descansaven dels seus jocs i de les seues rialles, va

començar a parlar-los. Els va parlar de totes les persones

que treballaven per als altres; perquè la vida fóra millor,

més justa, més lliure i més bella. I sobre el parc i sobre els

ulls dels xiquets van caure estes paraules fresques com la

pluja.

La veu de l’homenet de paper es va fer molt suau quan els va

parlar de les flors. I dels pardals de l’aire... i dels peixos

del riu i del mar... Els rostres dels xiquets i de l’homenet de

periòdic es van omplir de somriures. I van cantar i van

ballar agafats de les mans.

Tots els dies a partir d’aquella vesprada, l’homenet de paper

feia ploure sobre la ciutat tot un món de color i d’alegria”.

COMPRENSIÓ LECTORA

1- Què t’ha paregut el conte? (Pots dir si t’ha paregut

interessant, què et pareix el llenguatge utilitzat, quin és el

tema principal, què penses dels personatges...) (Mínim 30 o 40

paraules).

2- Ompli el teu homenet o doneta de paper amb les teues

paraules favorites. Recorda escriure-les correctament.

CIÈNCIES SOCIALS i CIÈNCIES NATURALS.

Com hem vist anteriorment, Miguel Hernàndez va nàixer en

Oriola (Orihulela).

1- En quina comarca està Oriola?

2- Quants habitants té?

3- Podries nomenar alguns edificis o monuments d’aquesta

ciutat?

4- Tenen alguna festa local?

5- Quins menjars típics podem menjar en aquesta ciutat?

6- Quin riu passa per aquesta ciutat? Per quines províncies

passa aquest riu?

7- El riu del qual estem parlant és un dels més contaminants

de la nostra comunitat? Pensa cinc propostes per a millorar

l’estat d’aquest riu.

1-

2-

3-

4-

5-

8- Escriu una carta per a l’alcalde d’Oriola en la qual li

expliques les propostes de l’exercici anterior.