8/6/2019 "L'Agncia del Paisatge Vitivincola, qu s i la seva aportaci", Miquel Vidal

1/6

LAgncia del Paisatge Vitivincola, qu s i la seva aportaci.

Miquel Vidal Pla

Dr. Arquitecte.

Master en arquitectura del Paisatge.Profesor Titula Departament d Uurbanisme i Ordenacio del

Territori.UPC.

INTRODUCCIO

Una de les conclusions del 1 er Congres Art i Paisatge Vitivinicola va ser el proposar creaci d e l Agenciadel Paisatge Vitivincola .Peneds. APV.P com un ant autnom que vetlles per la preservaci i gesti delpaisatge.

Una qesti prioritria abans de definir el carcter , els continguts , les funcions i les atribucions d unafutura agencia es la justificaci de la seva creaci.

JUSTIFCACIO

La viabilitat de la APV.P esta relacionada amb la credibilitat del futur de la identitat vitivincola delPeneds , amb totes les complementarietats i diversitat que aquesta pugui admetre . Si lesadministracions no creuen en forma coordinada amb el futur vitivincola de la comarca, l agencia delpaisatge d arribar a nixer corre el perill d anar a augmentat la llista de bones intencions. Si lesadministracions creuen o comencen a creure amb la identitat vitivincola de la comarca ( i en aquestsentit el congres ha aportat quelcom ) es quan te sentit parlar de lagencia del paisatge .La APV.P ha de

tenir una relaci dialogant amb independncia de criteri , respecte de tothom.

El paisatge vitivincola, mes enll de les aproximacions esttiques culturals i sensibles, en el cas delPeneds es un actiu econmic essencial, ja s ha repetit reiteradament la contradicci existent enrelacionar un cava o un vi de qualitat amb un entorn destarotat. Cal indicar que no aportar cap milloraa la identitat de la comarca les illes de bellesa i glamourque alguns cellers organitzen als seus entorns,les qual floten enmig de polgons i infraestructures d obligadavisi per accedir al recinte.

L enoturisme es una especificitat del turisme cultural,que es fonamenta en el paisatge vitivincola dequalitat i els seus continguts culturals. Per tant la gesti adequada del paisatge vitivincola aporta unasegon actiu econmic a traves del turisme el qual genera uns ingressos directes a la hostaleria i a la

restauraci (incrementant les vendes vi i cava ) per al mateix temps promociona el Peneds i els seuconeixement, induint la mobilitat a traves d ell. Els miradors de Projecte Miravinya son un exemple

8/6/2019 "L'Agncia del Paisatge Vitivincola, qu s i la seva aportaci", Miquel Vidal

2/6

dacci sobre el territori que fomenten la mobilitat, el coneixement y per tant la promoci del paisatgevitivincola.

L OBSCURANTISME DEL PAISATGE VITIVINCOLA. ALGUNES RAONS

Son diverses las raons que alimenten l obscurantisme i la desconsideraci que afecte el paisatgevitivincola i que per tant justificant una actuaci concertada.

1.La temtica del paisatge es nova, producte de la conscienciaci encara parcial i inicial de la situaci damenaa en que es troba. Respecte de la qual com assenyala Jaume Busquets , es diferencien duesestratgies ; Territori versus Marca, la primera s identifica amb el territori i la segona amb la marcamitjanant un us extrem del mitjans de difusi, en els que la identitat del lloc no va mes enll d unesimatges idlliques i sovint deslocalitzades.

2.La segona ra, estaria en que la gesti del paisatge no esta regulada,les cartes del paisatges,els catalegs,son documents ,no d obligat compliment , son recomanacions, pautes,per que els seu incompliment nosuposa la no aprovaci del document. Es precisament en larticulaci entre planificaci i disseny a on esdescontrola el tema del paisatge normalment a escala municipal on l agencia te un del seu mbits de

intervenci mes clar.

La tercera ra es que els agents externs i interns que sajunten en la configuraci final del paisatge sonmolt diferents en la seva constituci i objectius i no es referencien a la identitat vitivincola. Des delsgrans gestors de les infraestructures com GISA; ADISA,ABERTIS a ents dmbit comarcal : ConsellsComarcals o als Serveis Tecnics dels Ajuntaments ,etc. manca la relaci entre ells si no es que estanenfrontats directament .Articular relacionar es una tasca propia d una agencia.

La absncia d estrategies,la no obligatorietat i la desconnexi entre agents estan a la base de laproblemtica del paisatge. La seva gesti requereix , un ent transversal ,que els interelacioni entre ells,per definir una proposta que doni resposta a la demanda formulada en la primera edici del

Congres.

CARACTERISTIQUES DE LAGENCIA

Lagencia s ha d caracteritzar per:

Independncia dialogantReconeixement cientfic.Vinculaci amb el lloc.

8/6/2019 "L'Agncia del Paisatge Vitivincola, qu s i la seva aportaci", Miquel Vidal

3/6

Independncia dialogant.

La objectivitat,la imparcialitat,fonamentades en un criteri cientfic han de ser la divisa definitria de l Agencia. El paisatge com a consideraci sensible d un lloc te una srie de registres molt amplis queincls poden arribar a ser contradictoris en la seva valoraci. La objectivitat de l agencia arrenca des dun principi basic fonamentat en el reconeixement de la identitat vitivincola com a bsica la qualevidentment s articula amb totes les demandes i intervencions que garanteixin el desenvolupamentsocial i econmic del Peneds

Derivada de la identitat es la coherncia d un paisatge entenent per aix quan tots els elements iintervencions en el territori sarticulen segons les seves especificitats per potenciar la identitat delpaisatge. Aix significa que totes les intervencions en el territori es pensen en forma compatiblefuncional i formalment amb la identitat. Per exemple en el cas del polgons pel futur desenvolupamentindustrial del Penedes aquest s haurien d agrupar en poques zones i incrementar les densitats i establirmecanismes de compensaci econmica pels municipis sense industria. La recerca i l aplicaci delcriteri de la identitat es la millor garantia de un independncia que ho es des del dileg.

L agencia s interpreta com una entitat desvinculada tant de les administracions,com del agentspromotors de canvi , respecte del quals dialoga i interrelaciona en la recerca de la soluci millor per la

preservaci de la identitat del paisatge.Reconeixement cientfic.

Com es detalla mes endavant l Agencia del Paisatge.Penedes es regula mitjaant un conveni amb laUPC. La universitat publica objectiva, imparcial i cientifica thinks tank de la societat , es presenta comla entitat mes ajustada per impulsar i sustentar agencia del paisatge vitivincola.

Vinculaci amb el lloc.

En la lnia del Congres en el qual l Agencia es voldria refernciar , aquesta s interpreta com una rtulade coneixement i activitats entre la comarca i el mon. Correspon al territori, al lloc la formulaci de

demandes, el plantejament de problemes i correspon a l Agencia el respondre-les. aportant solucionssorgides tant de l estudi i el coneixement del lloc com del coneixement de tendncies i estratgiesdesenvolupades en el mon i obrir horitzons

ACTIVITATS QUE DESENVOLUPA L AGENCIA DEL PAISATGE VITIVINCOLA.

01.Informar sobre aquelles intervencions o ordenacions d el paisatge, que promogudes tant perparticulars com per les administracions que pel seu volum o singularitat puguin afectar el paisatge ;Plans d ordenaci, infraestructures,assentaments de polgons ,etc.

Sovint la informaci sobre las grans transformacions sobre el territori i el seu paisatge, voluntriament oinvoluntriament, no son tant fluides ni tenen el grau de difusi que seria desitjable. Per tant una de les

8/6/2019 "L'Agncia del Paisatge Vitivincola, qu s i la seva aportaci", Miquel Vidal

4/6

tasques de l Agencia,seria documentar, quantificar i actualitzar les actuacions previstes en horitzonspropers i llunyans.

02.Difondre ,les futures intervencions per coneixements dels municipis afectats i fomentar en ells ladiscussi d alternatives en els moments inicials del desenvolupament de les propostes.

El futurs afectats per les grans transformacions territorials sovint no tenen una quantificaci clara de laseva real incidncia en el lloc. En aquest sentit un dels objectius de l Agencia es el de fer el mes xplicitpossible el que impliquen les futures intervencions territorials en aquest sentit la ponnciaLlibre blancde les Infraestructures,proleg es una exemple de constataci puntual quantificada del que suposa lincrement de les infraestructures en aquest cas viaries ,en el canvis del territori.

03.Donar suport a l administraci ( arquitectes municipals i d altres ) en les temtiques vinculades ambel paisatge vitivincola ; definici de normatives d abast local, assessorar en aquelles temtiques que perla seva especificitat depassin l estricte marc de les normatives .

Com ja s ha exposat abans el pas de la planificaci al disseny es un dels punts de ruptura en el controldel paisatge. Els plans urbanstics, normalment en funci de la seva extensi i de la sensibilitat dels autordefineix parmetres paisatgstics principalment genrics. Per en algunes ocasions per limitacions en laredacci dels documents o per la complexitat/ excepcionalitat,determinades casustiques podennecessitat d assessorament especialitzat.

04.Actuar com a consultora pels agents privats en aquelles temtiques vinculades amb el paisatgevitivincola..Aqu es tracte de donar resposta tant a les situacions critiques per intervencions necessriespel desenvolupament com aquelles intervencions que tenen com objectiu la millora de les finques .

El Congres constata al llarg de les seves edicions un lent per real increment de vitivinicultors cada copmes motivats per la millora esttic de les seves vinyes oferint aix mateix nous serveis i atencions .Enaquest camp l agencia estableix una de les seves fonts de finanament amb la voluntat de dependre elmenys possible de espnsors privats com de subvencions de la administraci (diner pblic) amb la fi degarantir el mxim possible la independncia de la agencia.

En la mateix lnia l agencia aporta el seu suport i coneixement en las adequaci d aquellestransformacions que el desenvolupament econmic i social demanen

05.Promoure cursos de formaci i sensibilitzaci envers el paisatge vitivincola.

La valoraci del paisatge vitivincola, a part de totes les mesures que es pugin prendre per a la sevaprotecci i gesti correcte necessita tamb d un suport i una estima de tota la societat penedesencaestigui o no vinculada al mon de la viticultura vi o cava.

Per tant una de les activitats de l agencia es donar suport al desenvolupament de cursos seminaris i

conferencies que ajudin a introduir la valoraci del paisatges a tots els nivells des del escolar fins alprofessional. Mantenir la continutat durant els perides intercongresuals de les activitats artstiquesvinculades amb la vinya durant tot l any, accentuant els seus canvis estacionals. La continutat del

8/6/2019 "L'Agncia del Paisatge Vitivincola, qu s i la seva aportaci", Miquel Vidal

5/6

projecte Miravinya. La instauraci cada any del Vinyafranca,durant el perode de l any que es considerimes adequat , durant el qual la ciutat s enriqueix amb diverses accions efmeres que reforcen la identitatde Vilafranca com a capital d una de las comarques vitivincoles ms important d Europa, en serienalguns exemples.

Trobades de escultura,cicles de cinema, exposicions dart. Son entre moltes les activitats que l agenciapodria desenvolupar amb la finalitat de revaloritzar el valor cultural del paisatge de la vinya.

06.Facilitar documentaci d experincies interessant per la promoci del paisatge vitivincolaElaboraci d un arxiu documental propi en aquest sentit.

Un dels temes capitals en el context actual es el disposar d informaci i dels accs a aquesta. En aquestsentit una de les activitats de lAgencia seria la creaci d un banc de dades d informacions relatives enun sentit ampli a tot el faci referncia el paisatge vitivincola. I posterior informar peridicament de lesactivitats que es vagin desenvolupant arreu i que puguin ser interessant per la comarca.

07.Establir contactes amb agencies similars d arreu del mon facilitantl intercanvi dd coneixements .

Malgrat el carcter pioner de l Agencia del Paisatge Vitivincola. Peneds totes les grans zonesvitivincoles tenen les corresponents entitats que vetllen per la integritat i bona gesti del seu paisatge

Connectar amb elles i establir el canvi de documentaci i experincies seria una de les tasques delAgencia.

08.Elaboracio de documentaci especifica per la salvaguarda de paisatges vitivincola.

Aquesta es una tasca a la qual l APV. Peneds hauria de dedicar-hi una atenci especial. Abans dedesenvolupador la seves activitats previstes,es oport ressaltar que quant es parla de paisatge,es fareferncia a la forma que adopta un territori com a conseqncia de la interrelaci del home ambell,interrelaci que per tant compren tots els aspectes de la vida social,economia,cultural,situaci socialessent obvi que si la vinya fos altament rendible, el nombre de polgons seria molt mes baix , el TGVaniria elevat sense el tallus que s ha menjat centenars d hectrees i potser com passa el

EEUU,paradoxalment un pas on el s hi sobre territori les autopistes tindrien dos nivells , pereconomitza el consum de sol, concepte que a Catalunya es te en poca consideraci.

Aquest aclariment es deu al fet de que en la dualitat Peneds industria-terciari- aterriktorial versusVitivincola enoturisme proterritori, cal tenir present com es posa de relleu en un altre ponncia : lametropolitzaci imminent del Penedes ,principalment el Alt , el qual pertany a la provincia de Barcelonai nomes cal mirar amb una certa atenci, les xarxes viaries,el centres internodals ,el tren orbital. enaquest sentit es altament clarificador, que el futur del Peneds quedar englobat dintre de la GranBarcelona,la Barcelona Metropolitana, l Area metropolitana. I incls si arriba a constituir--se la VegueriaPenedes no es podr sostraure de la capital catalana que la interferir constantment amb el seudinamisme econmic i social. Aquest es un fet irreversible respecte del qual l Alt Peneds ha deposicionar -se amb claredat aportant nous paradigmes,vinculats a una nova concepci de les reesmetropolitanes en les quals la incorporaci de extenses zones agrries amb alts nivells de

8/6/2019 "L'Agncia del Paisatge Vitivincola, qu s i la seva aportaci", Miquel Vidal

6/6

desenvolupament i no simplement espais residuals es fonamental. En aquest context un dels objectiusde l APV.V es el fomenta estudis sobre les rees metropolitanes i l agricultura amb el sentit de dotar alPeneds de documents, estudis i especialistes que li aportin els materials per un incardinament moderndintre dintre de la nou model entitat metropolitana

09.Desenvolupar de rutes culturals per a la promoci del turisme .

Les rutes culturals actualment estan endevenin una de les formes mes eficaces de promocionar unterritori .Es aquest un tema de recerca propi a l ETSAB en el marc del qual s han desenvolupat diferentstreballs en contexts geogrfics molt diferents ; la Ruta d e la Paraula i la Ruta del Mill al Pais Dogon deMal i la Ruta del Tonghui a Beijing. La ruta no es simplement una senyalitzaci dun cam o unitinerari. Una ruta significa escollit una itinerari basic , analitzar tots el seus components tant naturalscom antrpics i generar sinergies entre ells buscant les complementarietats i potenciant els punts dinters. D acord amb el seu carcter o extensi les rutes poden necessitar la incorporaci de linventariat de punt d inters paisatgstic aix com dintervencions que els potencin. La creaci daquestes rutes, que han de caracteritzar-se ,permetrien superar una de les impressions que pot produir l Alt Penedes, is es que al visitant actualment li es dificultosa la comprensi de la seva estructuraterritorial

10.Potenciar l enouturisme,reforant les seves rutes amb la potenciaci d indrets pasiatgistics.El enoturisme com ja sha exposat abans es una opci de potenciar el paisatge vitivincola en una formasinrgica amb la producci i comercialitzaci del vi i el cava, en el sentit de que la preservaci de laqualitat del paisatge vitivincola beneficia doblement a la producci del cav i el vi en quant li refora laqualitat del producte i incrementa les seves vendes pel consum i per la compra del que segueixen lesrutes dissenyades. En aquest sentit l Agencia es planteja el seu suport al Consorci per la Promoci delTuristica en la incorporaci del paisatge a les iniciatives que la promoci del turisme pugui demandar,aixi com estudiar la potenciaci da quests paisatge intervenint en ells.

La Agencia del Paisatge Vitivincola. Peneds com entitat vinculada a la Universitat Politcnica deCatalunya i que es regularia mitjanant un conveni entre l Ajuntament de Vilafranca o el ConsellCoamrcal amb l Universitat Politecncia de Catalunya es planteja com una experincia pionera a a l estatespanyol en quant a la seva especialitzaci temtica a la protecci i gesti del paisatge vitivincola laqual constituiria un primer embri d una presencia universitria a Vilafranca ara carent d ella