l’espill / núm. 51 - uvl’espill núm. 51 salvador giner llull o la vis suasoria i. no passa...

Editorial / 3Salvador Giner, Llull o la vis suasoria / 5Terry Eagleton, La lenta mort de la universitat / 8Georgi K. Marinov, L’elefant a l’habitació / 16 Paola Lo Cascio, El Procés i el final d’un cicle polític / 26Toni Mollà, El poder de la comunicació / 47Gonçal López Pampló, L’assaig, un gènere impossible? / 62Àlex Broch, L’exercici de la raó. La narrativa de Martí Domínguez / 68

Perejaume, Obra d’agrarietat – Retaulística / 77Manuel Guerrero Brullet, Plecs i replecs de l’obra multiforme de Perejaume / 95

DossierConsideracions intempestives sobre els Països CatalansAntoni Furió, Una decisió de futur / 111Gustau Muñoz, Renovar la reflexió / 130Pau Viciano, El valencianisme polític i els països sense nom / 140Ferran Garcia-Oliver, L’anomalia necessària / 148Antoni Rico, Superar el mite per a arribar al logos / 160

DocumentsCorrespondència Josep Iborra-Josep Garcia Richart (a cura d’Enric Iborra) / 173

Converses«De tots he après que un lloc i un jo fan la vida». Conversa amb Josep Piera (Ferran Garcia-Oliver) / 211

Fulls de dietari Enric Balaguer, Un estiu amb Epicur / 225

LlibresVicenç M. Rosselló (Xavier Pla, ed., El món d’ahir de Joan Estelrich) / 239Carles Cabrera (Julià Guillamon, Joan Perucho) / 245Javier Ruiz Moscardó (Josep Maria Esquirol, La resistència íntima) / 249

l’espill / núm. 51hivern 2015-2016

Directors: Antoni Furió i Gustau Muñoz Consell de redacció: Neus Campillo, Ferran Garcia-Oliver, Josep-Lluís Gómez Mompart, Manuel Guerrero, Enric Marín, Vicent Olmos, Juli Peretó, Francesc Pérez Moragón, Maria Josep Picó, Faust Ripoll, Simona Škrabec, Pau Viciano Consell assessor: Cèlia Amorós, Joan Becat, Manuel Borja-Villel, Eudald Carbonell, Narcís Comadira, Manuel Costa, Alfons Cucó, Martí Domínguez, François Dosse, Antoni Espasa, Ramon Folch, Mario Garcia Bonafé, Salvador Giner, Josep Fontana, David Jou, John Keane, Giovanni Levi, Isabel Martínez Benlloch, Joan Francesc Mira, Javier Muguerza, Damià Pons, Josep Ramoneda, Ferran Requejo, Vicenç M. Rosselló, Xavier Rubert de Ventós, Pedro Ruiz Torres, Vicent Salvador, Josep Maria Terricabras, Vicent Todolí, Enzo Traverso, Josep Antoni Ybarra Edita: Universitat de València i Edicions Tres i QuatreRedacció, administració i subscripcions: Publicacions de la Universitat de ValènciaArts Gràfiques, 13. 46010 València. Tel. 963 864 115. Fax 963 864 [email protected] www.uv.es/lespillLogo: Enric Solbes Disseny: Antoni Domènech Maquetació: Inmaculada MesaImpressió: Guada Impressors S.L. Distribució: Gea Llibres (961 665 256) / Gaia (965 110 516) Midac Llibres (937 464 110) / Palma Distribucions (971 289 421)ISSN: 0210-587 XDipòsit legal: V-2686-1979 Preu d’aquest número: 9 €

L’Espill és membre de:

l’espill / núm. 51

europa davant un tombant

Hi ha moments en la història que es condensen en imatges que ens recorden quan

es va produir un punt d’inflexió. Imatges que se’ns queden gravades i que retornen

sovint. De vegades els coetanis dels esdeveniments eren conscients del caràcter de

punt d’inflexió, de tombant, del moment que vivien però altres vegades no n’eren

tan conscients i només retrospectivament es descobreix aquesta dimensió de

divisòria entre un període històric i un altre.

Els republicans espanyols i catalans travessant els passos fronterers amb França

l’any 1939 és sens dubte una d’aquestes imatges duradores. Derrotats, passant

penalitats, s’adreçaven en llargues fileres cap a un exili ple d’incerteses que començà

per a molts entre els filferros abjectes dels camps de concentració improvisats a les

platges d’Argelers. Molts no tornarien mai al seu país. Alguns acabarien als camps

de concentració nazis, especialment a Mauthausen. Un gran nombre reprengué el

combat a França en la Resistència, o en la guerrilla i la clandestinitat a l’interior.

Hitler entrant victoriós a Viena l’any 1938 dempeus en un gran automòbil i

fent la salutació feixista enmig d’una multitud enfervorida és una altra d’aquestes

imatges. En els capítols inèdits de les seues memòries recentment publicats, Sándor

Márai explica amb deteniment el significat d’aquell esdeveniment, determinant del

destí d’Europa i de la fi de tot un món, encara que molts coetanis no se n’adonaren.

La destrucció sistemàtica d’una cultura i una forma de convivència que, enmig de

grans contradiccions, era el llegat de la millor Europa que va naufragar i desaparèixer

entre les rodes dels totalitarismes. No fa tant de temps.

Sándor Márai evoca tot això, amb singular penetració analítica, a partir de

la imatge, en aquest cas personal, d’un altre tombant, el del seu exili el 1948,

quan travessà el pont de l’Enns i abandonà Hongria, que havia caigut en l’òrbita

soviètica, per a no tornar-hi mai més. L’exili, el desarrelament, la fugida forçada de

editorial

la llar, l’abandonament de l’entorn propi i familiar, és un veritable drama. Perquè

té un component forçat, de violència i de ferida inguarible, que marca la diferència

amb les migracions de tota mena que són consubstancials a la humanitat al llarg

de la història.

A hores d’ara es produeix un tombant d’aquestes característiques davant nostre.

A les illes gregues, als camps improvisats davant la frontera amb Macedònia, entre

els filferros de les diverses fronteres que els fugitius sirians i d’altres procedències

no podran travessar. Les imatges que ens arriben en abundància són esgarrifoses i

haurien de provocar una crisi de la consciència europea.

Europa és un continent carregat d’història, a la qual retorna sovint en tota mena

de commemoracions i reflexions, documentals, llibres, congressos d’historiadors i

actes públics. Però no sembla que haja tret totes les conseqüències d’una història

dramàtica i convulsa. Es tanca en si mateixa, posa en crisi les institucions que

hauria de desplegar i enfortir, adopta una postura defensiva i poruga, contempla el

creixement del populisme més reaccionari, la xenofòbia i un incipient autoritarisme.

Lluny d’això, Europa hauria de mirar enrere, a la seua experiència històrica,

per a saber reconèixer els punts d’inflexió. Allò que no s’ha de deixar passar. On la

consciència europea s’ha de plantar. Quan s’ha de dir prou. I posar les millors energies

al servei d’un nou projecte. Perquè Europa ha de mirar també endavant: mirar

cara a cara el futur i ajudar a construir un món més just, lliure i segur per a tothom.

Com apuntàvem a l’editorial del número 50, L’Espill ha renovat la seua maqueta

i presentació i ha incorporat noves seccions, notablement l’obra i la reflexió de i

sobre artistes plàstics, que comença en aquest número amb un dels més interessants

de l’art català contemporani, Perejaume. Hi ha més innovacions que descobrirà el

lector. En qualsevol cas, L’Espill referma el seu compromís amb una certa idea del

país i de la cultura, amb uns valors, amb la voluntat de contribuir a la projecció

de la nostra cultura i de mantenir i ampliar aquest «reducte humanístic d’opinió»

que és l’assaig i el pensament crític en general tal com l’entenem. Però matisem: no

volem ser cap reducte, sinó un focus amb la màxima projecció. I per això comptem

també amb la col·laboració necessària dels nostres lectors. Que han de ser els

millors difusors de la revista i als quals hem d’agrair-los la fidelitat al llarg dels anys.


Salvador Giner

Llull o la vis suasoria

I. No passa sovint que un pensador original aboqui una part molt majoritària dels

seus esforços i recursos intel·lectuals a la promoció, projecció i difusió de les seves

pròpies obres i idees. En canvi sí que és freqüent que molts, en una no pas menor

mesura, maldin per a que llurs idees i obra tinguin alguna cosa més que un eco: una

colla de receptors, d’hereus. Entre els quals poden aparèixer deixebles, seguidors,

o «creients», però també crítics amistosos i detractors, sovint tan cobejats com els

seguidors més fidels.

Aqueixa constatació no és gens polèmica. Forma part del desig dels humans de

ser escoltats, obeïts, o si més no, «tinguts en compte». L’assumpte d’ésser «tingut en

compte» demana atenció, lligat com va, en darrer terme, amb l’assumpte radical de

la «dignitat de l’ésser humà», de cada ésser humà. No serà tractat, però, en aquesta

breu reflexió, que «té en compte» l’esforç d’un savi —el més gran filòsof català de

la història— per projectar la seva obra damunt el món, bo i que no descriuré amb

detall els molt coneguts esdeveniments i vicissituds de la seva molt extraordinària

vida, que s’escaigué entre els anys 1232 i 1316, i que finí ara farà set segles.

Aquest present centenari convida a glossar la seva gegantina, encisadora, acla-

paradora obra poètica, filosòfica, mística, lingüística, cultural, cientificològica i

encara més, no fos cas que això no fos prou. M’estaré d’entrar en cap d’aquests

camps en relació amb Llull. Només vull fer una breu acotació al fet cabdal de la

Salvador Giner (Barcelona, 1943) és un sociòleg reconegut. Ha estat catedràtic de Sociologia a la Universitat de Barcelona i, anteriorment, professor a les universitats de Cambridge, Reading i West London. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Catalans. Cal esmentar, de la seua ex-tensa obra, els volums Sociologia (constantment reeditat d’ençà de la seua publicació el 1968), El sagrat i el profà (1996) i Catalunya. Assaig (2015)

6

’

seva voluntat de convèncer, de persuadir tothom (literalment, tothom) de la veritat

o bondat de la seva aportació, val a dir, tractant-se de Llull, del seu missatge. Em-

pès per una potentíssima vis suasoria, voluntat d’escampar i compartir la veritat,

de persuadir a tort i a dret, i amablement. No és la menor de les seves virtuts que

el missatge de Ramon Llull es fonamenta en el que, per manca d’una altra manera

de definir-lo, hom pot qualificar d’un adogmàtic dogmatisme. En aqueixa aparent-

ment contradictòria descripció conviuen harmoniosament i pacífica la certitud

de certes conviccions religioses o metafísiques amb la més vigorosa voluntat de

fraternitat, comprensió d’altri, respecte a creences alienes, i desig d’unió de la hu-

manitat sota l’aixopluc d’una sola veritat. Tota la seva atzarosa vida (Mallorca,

París, Montpeller, Barcelona, Itàlia, Àfrica, fins la seva mort i martiri a Bugia)

sembla empesa per una vis suasoria, o força per a convèncer sense parió. Perquè

no és la d’un fanàtic, ni tan sols la de cap dogmàtic, ni la d’un mer transmissor

rutinari —sacerdotal o funcionarial— d’ideologia. Heus ací el secret de Llull, la

font inexhaurible de la fascinació que ens causa.

II. La imatge popular, distorsionada, de Llull ens el presenta com a predicador (in-

clús d’infidels), un frare potent, abassegador, larger than life. És una part indubta-

blement certa de la seva personalitat, però és una imatge que ens furta el cor de la

qüestió lul·liana.

En efecte, tothom que té, o creu tenir, un missatge, malda per fer-lo conèixer.

Inclosos aquells el missatge dels quals és no tenir-ne cap. Un xic a la Wittgenstein,

callen quan diuen que no en saben, però amb força, socràticament, proclamen llur

ignorància com a forma, com la forma, de saviesa. O damunt d’ella basteixen llur

feina. Aquesta veritat no arriba ni a la categoria de paradoxa.

Hi ha un enfocament trivialitzador de Llull que ens el presenta, a partir de la

seva conversió i visió, a Randa, al turó mallorquí, com a predicador i escampador

de la seva concepció i conviccions, i pràcticament només, i sobretot, com a tal. No

és aquest mínim comentari lul·lià el lloc per a reproduir el contingut (cristià) del

missatge. Sí que ho és, però, per a constatar que el fet de tenir-lo —molt conside-

rable, sublim àdhuc— obligà Llull a convèncer compulsivament tothom de la seva

veritat (parents, compatriotes, universitaris parisencs, provençals, montpellerins,

barcelonins, cristians, jueus, musulmans), incansablement, sempre amb incompa-

rable humilitat i joia de viure.

Més enllà de Llull, és ver que tot ésser humà que en un moment donat —sovint

una conversió, o un moment de visió—, però no sempre, creu posseir una certitud,

sent una pulsió moral o imperatiu de compartir-la amb altri, o amb certs altres

llull o la vis suasoria 7


congèneres. Per defecte, i paradoxalment, aquest postulat abraça també els més cí-

nics o despreocupats pel proïsme. Qui diu «jo no tinc cap missatge per ningú» diu

també que en té un: que no hi ha, o en tot cas ell no en té, missatge. Una forma

negativa d’exemplaritat?

En altres mots: es tracta de l’imperatiu de la difusió de la veritat. Directa o indi-

recta. Volguda, o d’esma transmesa. L’imperatiu no inclou l’entusiasme. Ni inclou

la veritat, sinó la consciència d’allò que és, o ha de ser, ver. Exclou els ideòlegs de

tota mena —polítics, bruixots, escriptors, ensenyants— que viuen de la transmissió

de falsedats, distorsions, i mitges veritats. Aquells que refermen amb escreix l’opi-

nió de Plató sobre els poetes a la República.

En el cas lul·lià certament hi ha convicció, dedicació, entusiasme, art. Filosofia

amb zel evangèlic. Vis suasoria, o força de persuasió. Més enllà de la prèdica i el

sermó, i llurs misèries colaterals.

Sabem que aquella força la posseïen Marx, Darwin, Freud, i tants generadors de

doctrina com vulgueu. Mai hem estat la gent mancats d’apòstols grans, mitjans o

menuts. Ni sobretot d’apòstols espontanis, would be apostles.

O més aviat sí. Si acceptem la dubtosa noció que, des de la darreria del segle XX,

la humanitat entrà en una fase de la seva història que es pot qualificar de «postmo-

derna» (una manera de no dir res), haurem de concloure que avui la dèria per la

persuasió estrictament racional ha mort entre els humans, per a caure de ple en

la xarxa mediàtica, l’impressionisme igualment mediàtic, i la negació sistemàtica de

la reflexió nascuda de la consideració racional del pensament aliè i del propi. En la

mesura que això és cert, el nostre temps ha impossibilitat els iguals de Ramon Llull.

Des de l’esmentat Wittgenstein fins a la potent obra contemporània de Derek

Parfitt —que semblarien lliures dels paranys mediatico-imbècils esmentats—, la

impossibilitat d’un Llull avui esdevé una evidencia elemental. Laus Deo, on Deo

és spinozià. ’

8

’

Terry Eagleton

La lenta mort de la universitat

Fa uns quants anys, no gaires, el rector d’una gran universitat asiàtica, molt avan-

çada tecnològicament, em mostrava amb orgull les seues instal·lacions. Com cor-

responia a un personatge tan eminent, el flanquejaven dos guardaespatlles joves,

fornits, vestits de negre i amb ulleres fosques, que feien tota la impressió de dur

un kalàixnikov sota la jaqueta. Després de ponderar en termes molt lírics la nova i

esplèndida escola de negocis i també l’institut punter d’estudis d’economia i em-

presa, el rector va fer una pausa per brindar-me l’ocasió de dir algunes paraules

d’agraït elogi. Jo, en canvi, vaig remarcar que no semblava que hi hagués estudis

crítics de cap mena al seu campus. Em va mirar entre divertit i sorprès, com si

li hagués preguntat quants doctorats en pole dance atorgaven cada any, i em va

respondre una mica enravenat: «El seu comentari serà pres en compte». Llavors

va traure de la butxaca un petit artefacte de tecnologia d’avantguarda, el va obrir

i digué uns mots, secs, en coreà, que probablement —em vaig imaginar— volien

dir: «Mateu-lo». Tot seguit aparegué una limusina més llarga que una porteria de

futbol on l’entaforaren els guardaespatlles i desaparegué. Contemplava com es feia

fonedís l’automòbil mentre em preguntava quan s’executaria la seua ordre.

Això passava a Corea del Sud, però podria haver succeït també a gairebé qual-

sevol altre lloc del planeta. De Ciutat del Cap a Reykjavík, Sidney o São Paulo, un

fenomen tan històric com ho varen ser al seu temps la revolució cubana o la invasió

Terry Eagleton (Salford, UK, 1943) és autor i acadèmic de llarga trajectòria, format a la Univer-sitat de Cambridge i deixeble de Raymond Williams. Actualment és professor visitant distingit a la Universitat de Lancaster. Ha publicat uns cinquanta llibres, entre els quals After Theo- ry (2003), Why Marx was right (2011) i How to read literature (Yale University Press, 2013). Aquest article aparegué originalment a The Chronicle of Higher Education el 6 d’abril de 2015


la lenta mort de la universitat 9


d’Irak avança sense aturador: la lenta mort de la universitat com a centre de la crí-

tica humanista. Tradicionalment hom ha fet riota de les universitats —que a Gran

Bretanya tenen una història d’uns 800 anys— comparant-les amb torres d’ivori. I

sempre hi havia una mica de veritat en l’acusació. Però la distància que les universi-

tats establien amb la societat, si bé podia tenir aspectes negatius, també en tenia de

positius, per tal com hi permetia reflexionar sobre els valors, finalitats i interessos

d’un ordre social massa frenèticament capficat en els seus objectius pràctics a curt

termini per a ser capaç d’una mica d’autocrítica. Però ara, a tot arreu del món,

aquesta distància crítica s’està reduint gairebé a no res, a mesura que les institu-

cions que produïren un Erasme i un John Milton, un Einstein i un Monty Python,

capitulen davant les prioritats implacables del capitalisme global.

Molt de tot això, sens dubte, serà ben familiar vist des d’Amèrica, car al capda-

vall Stanford i el MIT han estat veritables models de la universitat com a empresa. El

que ara veiem a Gran Bretanya, però, és el que podríem anomenar americanització

sense recursos —sense els recursos i l’opulència, com a mínim, del sector de l’ense-

nyament privat als Estats Units.

Aquesta situació de precarietat quant a recursos afecta fins i tot les institu-

cions educatives tradicionals de l’elit anglesa, Oxford i Cambridge, els colleges de

les quals sempre s’havien mantingut fins a cert punt aïllats de les forces econò-

miques més àmplies com a resultat de segles de donacions molt generoses. Fa uns

quants anys vaig dimitir d’una càtedra a la Universitat d’Oxford —un esdeveni-

ment quasi tan insòlit com un terratrèmol a Edimburg— quan em vaig adonar que

en alguns aspectes s’esperava de mi que em comportés menys com un acadèmic

que com un executiu d’empresa.

Quan hi vaig arribar, trenta anys abans, tot aquest professionalisme s’hauria

vist amb un profund menyspreu patrici. Aquells dels meus col·legues que realment

s’havien pres la molèstia d’acabar les tesis de doctorat empraven de vegades el títol

de «Sr.» perquè el de «Dr.» suggeria una certa dosi de treball impropi d’un gentle-

man. Publicar llibres es considerava una comesa més aviat vulgar. Un article breu

cada 10 anys, més o menys, sobre assumptes com la sintaxi del portuguès o els cos-

tums dietètics de l’antic Cartago s’hauria considerat el màxim admissible. Hi ha-

gué un temps anterior en què els tutors dels colleges ni tan sols es preocupaven de

fixar horaris de tutoria per als seus estudiants. En comptes d’això, l’estudiant sim-

plement s’adreçava a les seues habitacions quan l’esperit li demanava un got de

xerès i una xerrada civilitzada sobre Jane Austen o la funció del pàncreas.

Avui Oxbridge manté encara bona part del seu ethos de college. Els dons deci-

deixen com s’hi han d’invertir els diners, quines plantes s’han de plantar als jar-

10

’

dins, quins retrats s’han de penjar a la sala de reunions i quina és la millor manera

d’explicar als estudiants per què s’inverteixen més diners en vins per al celler que

no en la biblioteca. Totes les decisions importants les prenen els fellows del college

reunits en sessió plenària, i tot —des dels afers financers i acadèmics a l’adminis-

tració rutinària— ho resolen comitès elegits d’acadèmics que reten comptes al cos

de fellows en ple. Els darrers anys aquest admirable sistema d’autogovern ha ha-

gut de fer front a un seguit de desafiaments centralitzadors per part de la uni-

versitat, del tipus dels que em dugueren a mi a abandonar la plaça. Però en ter-

mes generals s’ha mantingut dempeus. Precisament perquè els colleges d’Oxford i

Cambridge són bàsicament institucions premodernes l’escala en què es mouen és

realment petita, raó per la qual poden servir —malgrat els odiosos privilegis de què

continuen gaudint— com a model d’una democràcia descentralitzada.

A la resta de la Gran Bretanya la situació és ben diferent. En comptes de l’au-

togovern dels acadèmics hi predomina la gestió a càrrec de la jerarquia, amb una

bona dosi de burocràcia bizantina, professors joves que fan més aviat un paper

d’escarràs, i rectors que es comporten com si estiguessen dirigint la General Mo-

tors. Els professors de més edat són ara senior managers i no s’hi parla d’una altra

cosa més que d’auditories i avaluacions. Els llibres —aquest fenomen troglodític,

fastigosament pretecnològic— són cada vegada més mal vistos. Hi ha una univer-

sitat britànica, si més no, que ha restringit el nombre de prestatges que poden tenir

els professors als seus despatxos per descoratjar-los de les «biblioteques personals».

És més difícil trobar-hi una paperera que un intel·lectual al Tea Party, perquè el

paper és ara una cosa antiga, del passat.

Uns administradors hipòcrites omplen els campus amb logos absurds i redac-

ten els seus edictes en una prosa bàrbara i semianalfabeta. A Irlanda del Nord, un

rector promogué la transformació de l’única sala de reunions que quedava al cam-

pus, una sala que compartien tant els professors com els estudiants, en un men-

jador privat on podia convidar els peixos grossos i els empresaris locals. Quan els

estudiants ocuparen el local en senyal de protesta, ordenà als guàrdies de seguretat

que tancaren els únics lavabos que hi havia a prop. Els rectors britànics han estat

destrossant les seues pròpies universitats durant anys, però poques vegades d’una

manera tan literal. Al mateix campus, el personal de seguretat fa circular els estu-

diants si els troba rondant sense propòsit definit. L’ideal seria una universitat sense

aquesta mena de criatures malgirbades i imprevisibles.

Enmig de tota aquesta desfeta, són les humanitats, sobretot, les que es veuen

arraconades. L’Estat britànic continua repartint subvencions a les universitats per

als estudis de ciències, medicina, enginyeries i similars, però ha deixat d’aportar



recursos significatius a les arts. No és cap exageració dir que si això no canvia,

departaments sencers d’humanitats tancaran les portes els pròxims anys. Si és que

sobreviuen, els departaments de Filologia Anglesa potser serviran només per a en-

senyar als estudiants d’empresarials l’ús del punt i coma, que no és precisament el

que imaginaven Northrop Frye i Lionel Trilling.

Els departaments d’humanitats s’han de finançar a hores d’ara bàsicament amb

les matrícules dels estudiants, la qual cosa vol dir que les institucions més petites que

depenen gairebé exclusivament d’aquesta font d’ingressos han estat efectivament

privatitzades per la porta de darrere. La universitat privada, a la qual Gran Breta-

nya s’ha resistit, i amb raó, durant tant de temps, avança i s’imposa cada vegada

més. Però el govern de David Cameron ha encoratjat també un fort increment dels

preus de les matrícules i això té com a conseqüència que els estudiants, que han de

demanar crèdits i endeutar-se, exigeixen com és lògic nivells més alts en l’ensenya-

ment i més atenció personalitzada a canvi dels diners que paguen, justament en un

moment en què els departaments d’humanitats pateixen una greu sequera de fons.

A més a més, l’ensenyament ha estat durant algun temps un afer menys im-

portant a les universitats britàniques que la recerca. La recerca és el que aporta

diners, no els cursos sobre l’expressionisme o la Reforma. Cada pocs anys l’Estat

britànic du a terme una inspecció minuciosa de totes les universitats del país, en

la qual es mesuren els resultats de la recerca de cada departament amb un detall

extraordinari. I sobre aquesta base el govern atorga o nega les subvencions. Els aca-

dèmics, en conseqüència, han tingut menys incentius per a dedicar-se a les classes,

a l’ensenyament, i moltes raons per a abocar-se a la producció per la producció, ge-

nerant carretades d’articles d’una trivialitat que fa feredat, posant en marxa revis-

tes electròniques totalment sobreres, sol·licitant, diligents, ajudes a la investigació

externes a la seua institució sense parar esment a si realment les necessitaven o no,

i dedicant moltes estones a farcir el seu currículum.

En qualsevol cas, l’enorme increment de la burocràcia en les universitats brità-

niques causat per la gran influència d’una ideologia de tipus empresarial i les exi-

gències inacabables de les avaluacions que ordena l’Estat, implica que els acadèmics

tenen poc temps per a preparar-se les classes, fins i tot quan sembla que val la pena

fer-ho, cosa que en el darrer període no passava. Els inspectors estatals avaluen po-

sitivament articles amb una quantitat ingent de notes al peu, però quasi no donen

punts, o no en donen cap ni un, per la publicació de llibres de text d’àmplia venda

adreçats als estudiants i al públic lector general. Per als professors la millor manera

de progressar en la seua carrera acadèmica és aconseguir una excedència temporal

i dedicar el temps a avançar en la recerca, deixant de banda l’ensenyament.

12

’

I encara augmentarien més els seus recursos si abandonaven del tot la institu-

ció acadèmica i s’afegien a un circ, estalviant-los així als seus amos financers un

sou que paguen molt a contracor, cosa que els permetria als buròcrates de repar-

tir la seua càrrega docent entre un professoriat ja sobrecarregat. A Gran Bretanya

molts acadèmics són ben conscients de fins a quin punt la seua institució voldria

perdre’ls de vista. En serien l’excepció uns quants noms molt coneguts que són

capaços d’atraure gran quantitat de clients. De fet, no hi manquen, ben al con-

trari, els professors universitaris desitjosos d’agafar una jubilació anticipada, atès

que les universitats britàniques, que eren fa unes dècades un lloc molt agradable

per a treballar, han esdevingut ara profundament inhòspites per a molts dels seus

empleats. Però amb una altra volta al cargol, ara veuran retallades també les seues

pensions de jubilació.

Si els professors s’han transformat en una mena de gerents, els estudiants han

passat a ser una mena de consumidors. Les universitats entren en una batussa poc

digna per tal d’assegurar-se’n les matrícules. Una vegada aquests clients ja es troben

segurs a dintre del recinte universitari, la pressió recau en els professors per tal que

no els suspenguen, evitant així d’arriscar-se a perdre ingressos per matrícules. La

idea general és que si un estudiant suspèn la culpa és del professor. És com si en un

hospital s’atribuís la responsabilitat per la mort dels pacients ingressats al cos mè-

dic. Un resultat d’aquesta pruïja exagerada per recaptar els diners dels estudiants és

la gran proliferació de cursos afaiçonats segons qualsevol cosa que estiga de moda

entre la gent en la vintena. En la meua pròpia disciplina, Filologia Anglesa, això vol

dir els vampirs i no l’època victoriana; la sexualitat més que no Shelley; els fanzines

preferentment que no Foucault; el món contemporani i no el medieval. D’aquesta

manera, forces polítiques i econòmiques que responen a determinants de fons són

les que acaben configurant els programes acadèmics. Qualsevol departament de

Filologia Anglesa que centrés les seues energies en la literatura anglosaxona antiga

o en el segle XVIII estaria cavant la seua fossa.

L’ànsia per aconseguir matrícules fa que algunes universitats britàniques accep-

ten que estudiants amb expedients de grau més aviat mediocres passen a fer estudis

de doctorat. També pot passar que estudiants estrangers (obligats generalment a

pagar un ull de la cara) puguen trobar-se iniciant el doctorat sense dominar com

cal la llengua anglesa. Després d’haver menyspreat durant molt de temps els cursos

d’escriptura creativa com una vulgar ocurrència nord-americana, els departaments

de Filologia Anglesa estan avui desesperats per contractar algun novel·lista menor

o algun poeta en decadència per atraure les hordes gargotaires de Pynchons en

potència, arrapant de pas les seues matrícules amb plena i cínica consciència que



les probabilitats que un editor de Londres accepte una primera novel·la o volum

de poesia de qualsevol d’ells són, amb tota la certesa del món, menors que les pro-

babilitats que hom té de despertar-se un dia i adonar-se’n que s’ha transformat en

un escarabat gegant.

L’educació, certament, ha de respondre a les necessitats de la societat. Però

això no vol dir que haja de ser com una estació de servei per al neocapitalisme. De

fet, la millor manera de satisfer les necessitats de la societat és posar en qüestió tot

aquest model alienat d’educació. Les universitats medievals servien extraordinà-

riament bé la societat en què s’inserien, però ho feien produint clergues, juristes,

teòlegs i funcionaris de l’administració que ajudaven a mantenir l’Església i l’Es-

tat, no desaprovant qualsevol forma d’activitat intel·lectual que pogués ser inútil

a l’hora de fer caixa.

Però els temps han canviat. Segons l’Estat britànic a hores d’ara tota la recerca

acadèmica finançada amb fons públics s’ha de considerar ella mateixa com a part

de l’anomenada economia del coneixement amb un impacte que s’ha de poder

mesurar sobre la societat. És clar que aquest impacte és més fàcil de calibrar en el

cas dels enginyers aeronàutics que no en el dels historiadors de l’antiguitat. Els far-

macèutics se’n sortiran molt millor en aquest joc que no els fenomenòlegs. Aquells

que són incapaços d’atraure lucratius convenis d’investigació amb l’empresa pri-

vada o que difícilment aconseguiran un gran nombre d’estudiants als seus cursos,

estan condemnats a patir una crisi crònica. El mèrit acadèmic es mesura avui pels

diners que pots recaptar. Un estudiant reeixit és ara un estudiant que pot ser con-

siderat com a ocupable. No són bons temps per a dedicar-se a la paleografia o la

numismàtica, ocupacions que aviat no sabrem dir ni de què tracten, i ni pensar a

practicar-les.

Els efectes d’aquesta marginació de les humanitats es pot observar en tot el

sistema educatiu i també en l’ensenyament secundari, on els idiomes moderns

coneixen una precipitada decadència, la història vol dir realment història con-

temporània i l’ensenyament dels clàssics ha restat confinat, en bona mesura, a

institucions privades com l’Eton College. (És per això que l’exalumne d’Eton i

alcalde de Londres, Boris Johnson, adoba habitualment les seues declaracions pú-

bliques amb citacions d’Horaci.)

És cert que els filòsofs sempre podrien instal·lar consultoris sobre «el sentit de

la vida» a les cantonades, o els lingüistes especialitzats en idiomes moderns fer-se

presents en llocs públics estratègicament situats on pogués haver-hi demanda de

serveis de traducció. En general, la idea és que les universitats han de justificar la

seua existència actuant com a auxiliars de l’emprenedoria. Un informe governa-

14

’

mental especialment cridaner deia que havien d’operar com a «organitzacions de

consultoria». De fet, les universitats mateixes han esdevingut empreses rendibles

i mantenen hotels, organitzen concerts, esdeveniments esportius, serveis de cà-

tering, i així successivament.

Si les humanitats s’estan convertit a la Gran Bretanya en una cosa tan secun-

dària és en gran mesura perquè són menades per forces capitalistes i, al mateix

temps, privades de recursos. (L’ensenyament superior britànic manca de la tra-

dició filantròpica dels Estats Units, en bona part perquè Nord-Amèrica té molts

més milionaris que Gran Bretanya.) També estem parlant d’una societat en la

qual, a diferència dels Estats Units, l’ensenyament superior no s’ha tractat tradi-

cionalment com una mercaderia que es pot comprar i vendre. De fet, segurament

la majoria dels estudiants universitaris britànics pensen avui que l’ensenyament

superior hauria de ser de franc, que no s’hi haurien de pagar taxes, com passa a

Escòcia. I malgrat que hi ha un biaix evident d’interès personal en aquesta opinió,

també conté una bona dosi de justícia. L’educació de la joventut, igual que s’ha de

protegir dels assassins en sèrie, hauria de ser considerada com una responsabilitat

social, no com una font de beneficis.

Jo mateix, com a beneficiari d’una beca estatal, vaig passar set anys com a estu-

diant a Cambridge sense pagar ni un cèntim. També és veritat que com a resultat

d’aquesta dependència esclavista de l’Estat a una edat força impressionable em vaig

convertir en un adult dèbil i desmoralitzat, incapaç de ser autosuficient o de pro-

tegir la meua família a trets si tocava fer-ho. I com a exemple de covard dependent

de l’Estat, fins i tot és públic i notori que de tant en tant sol·licite els serveis dels

bombers en comptes d’apagar les flames amb les meues mans calloses. Però fins i

tot així, estic disposat a bescanviar tota la independència baronívola que vulgueu

per set anys de franc a Cambridge...

Certament, en els meus anys d’estudiant només un 5% de la població britàni-

ca anava a la universitat. I hi ha qui diu que avui, quan la xifra ha pujat a gaire-

bé el 50%, ja no ens podem permetre tanta liberalitat d’esperit. Però Alemanya,

per esmentar només un exemple, dóna ensenyament gratuït a la seua considerable

població estudiantil. Un govern britànic que es prengués seriosament el deure de

rebaixar l’aclaparador endeutament que gravita sobre les espatlles de la generació

jove podria ben bé fer-ho per la via d’augmentar els impostos als obscenament rics

o de recuperar els centenars de milions que es perden cada any per l’evasió fiscal.

També miraria de restaurar l’honorable executòria de la universitat com un

dels pocs espais en la societat moderna (l’altre són les arts) en què les ideologies

predominants poden ser sotmeses a algun tipus d’escrutini rigorós. I si el valor de



les humanitats va i resulta que no rau en l’acomodació a les idees dominants sinó

en el fet que no ho fan? La integració com a tal no representa cap valor. En èpoques

premodernes els artistes estaven més plenament integrats en la societat en general

que no ho han estat en l’època moderna, però en part això significava que tot sovint

eren ideòlegs, agents del poder polític, peces importants de l’statu quo. L’artista

modern, en canvi, no té aquest nínxol segur en l’ordre social, però és precisament

per això que els artistes no donen cap devoció per descomptada.

Fins que no tinguem un sistema millor, tanmateix, he decidit afegir-me a la

tropa de filisteus ferrenys i de vulgars proveïdors de béns i serveis. No sense una

mica de vergonya, tot s’ha de dir, ara he decidit preguntar als meus estudiants de

doctorat, al començament de cada sessió, si es poden permetre les meues millors

explicacions sobre obres literàries o si ja els va bé amb alguns comentaris útils

però no tan brillants.

Cobrar per les bones explicacions és un afer certament desagradable i potser

no la millor manera d’establir relacions amicals amb els teus estudiants, però

sembla una conseqüència lògica del clima acadèmic dominant. Als qui podrien

plànyer-se dient que això equival a establir distincions indegudes entre els estu-

diants, els diré que aquells que no estiguen en situació de posar diners damunt la

taula a canvi de les meues anàlisis més agudes, poden pagar en espècie. S’admeten

de bon grat pastissos acabats de fer, barrils de cervesa casolana, jerseis teixits a mà

o bones sabates fetes també a mà. I és que, al cap i a la fi, a la vida hi ha més coses

a banda dels diners...

Traducció de Gustau Muñoz’

16

’

Georgi K. Marinov

L’elefant a l’habitacióFer propaganda de la ciència com a motor de creixement econòmic és una estratègia condemnada al fracàs a llarg termini

Amb comptades excepcions, la suma de diners que els països inverteixen en recerca

s’ha estancat o ha disminuït pel que fa al valor real en comparació amb la inflació

o fins i tot s’ha reduït dràsticament en termes absoluts. Com a resultat, en alguns

països el nombre de subvencions que s’hi concedeixen s’ha reduït a un 10% o menys

de totes les que es demanen, cosa que significa que els científics necessiten presentar

un promig de deu propostes perquè els en financin una. Això obliga a molts d’ells a

ocupar gran part del seu temps i de les seves energies a preparar la documentació per

demanar subvencions, en comptes de dedicar-se a pensar o a investigar. Pitjor enca-

ra, cada cop hi ha més la sensació que la creixent competència per aconseguir finan-

çament i càrrecs malmet la integritat de la ciència i ens aboca a una manca d’ètica

professional cada cop més estesa entre els investigadors desesperats.1 La recerca bà-

sica s’ha vist especialment afectada, ja que hi ha hagut una tendència generalitzada

a destinar els fons d’investigació a estudis «útils» amb aplicacions més pràctiques.

L’ús constant d’arguments econòmics per defensar el finançament de la investi-

gació perpetua la idea errònia, rarament expressada però implícita, que les ciències

naturals haurien d’estar subordinades a l’economia en la jerarquia de l’autoritat

intel·lectual.

Giorgi K. Marinov, biòleg, és a hores d’ara investigador postdoctoral al California Institute of Technology, Pasadena. Aquest article es va publicar a EMBO Reports 16 (2015). © 2015 l’autor

1 A. Casadevall, F. C. Fang, «Reforming science: methodological and cultural reforms», Infection and Immunity (2012), 80: 891-896


l’elefant a l’habitació 17


Els motius d’aquesta tendència s’han discutit àmpliament i van més enllà del

problema dels pressupostos fixos de recerca. La investigació acadèmica funcio-

na com un esquema piramidal, amb científics reconeguts al capdavant de grans

grups de recerca integrats principalment per estudiants graduats i investigadors

postdoc torals, la majoria dels quals hi treballa amb l’objectiu d’arribar a crear, amb

el temps, els seus propis laboratoris. Com que la «taxa de natalitat» d’aquests apre-

nents supera amb escreix la taxa de jubilacions dels científics més grans, el sistema

només es pot mantenir en funcionament si les condicions permeten que s’expan-

deixi constantment, cosa que ha succeït durant gran part de la segona meitat del

segle XX però que ja no és certa en la majoria de països.2 A més a més, la infraestruc-

tura física científica ha crescut en la mateixa mesura i necessita cada cop més fons

per al seu manteniment i funcionament.

És aquí on el recolzament dels científics té un paper important a l’hora de con-

vèncer els polítics perquè destinin més diners a la investigació. L’argument prin-

cipal acostuma a ser destacar el paper de la recerca com a motor de creixement

econòmic i competitivitat:

El dèficit pressupostari és greu. Però per escapar de les seves urpes no n’hi ha

prou amb les retallades pressupostàries, sinó que també és necessari el creixe-

ment econòmic. Molt més de la meitat del creixement econòmic dels Estats

Units durant el segle passat es pot atribuir a les inversions en ciència i tecno-

logia. Per poder competir en l’economia global, els Estats Units han de conti-

nuar sent capdavanters en aquests àmbits. Perquè això sigui així, el Senat ha

de tornar a incloure la partida de ciència als pressupostos de l’any fiscal 2011.

En cas contrari, els Estats Units quedarien relegats a l’estatus de segona clas-

se en la comunitat científica i es posarien en perill el creixement econòmic i

la prosperitat de les generacions futures de nord-americans.3

S’esgrimeixen motius similars per defensar la recerca bàsica, ja que és la que

proporciona el coneixement i els recursos humans per a la investigació més aplica-

da. Tot i així, hi ha alguns problemes greus en aquest enfocament per convèncer la

societat que hauria de destinar més diners a la recerca.

2 B. Alberts, M. W. Kirschner, S. Tilghman, H. Varmus, «Rescuing US biomedical re-search from its systemic flaws», Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA (2014), 111: 5773-57773 R. L. Orbach, «Research vital to economic growth», Science (2011), 331: 1113

18

’

El primer problema és la naturalesa mateixa de la ciència. Resulta d’allò més

difícil determinar amb precisió què és ciència i què no ho és, però és cert que hi

ha una confusió generalitzada entre ciència i tecnologia i que molts consideren

que són el mateix. Tanmateix, la ciència és un conjunt d’eines metodològiques

per entendre el món, mentre que la tecnologia és un efecte secundari basat en

el coneixement acumulat per la ciència i no hauria de constituir per si mateixa

l’objectiu principal de la investigació. Fer propaganda de la ciència com a estímul

de creixement econòmic a través de les noves tecnologies només alimenta aquesta

idea equivocada.

Això ens porta al segon problema: la devaluació del coneixement com un bé

abstracte. Si la ciència es finança únicament per obtenir-ne guanys econòmics, ales-

hores de què serveixen la investigació i el coneixement que no tenen beneficis pràc-

tics? Com s’ha esmentat anteriorment, durant els darrers anys hi ha hagut una ten-

dència preocupant a donar una importància enorme al finançament de la investi-

gació amb aplicacions pràctiques directes. Fins i tot quan es defensa explícitament

la recerca bàsica, encara es fa esgrimint els beneficis econòmics potencials a llarg

termini, cosa que resta valor a la seva importància intrínseca.

El tercer problema és la creixent subordinació de les ciències naturals a l’eco-

nomia. La utilització constant d’arguments econòmics per defensar el finança-

ment de la recerca perpetua una idea errònia rarament expressada però implícita,

segons la qual les ciències naturals haurien d’estar subordinades a l’economia en

la jerarquia de l’autoritat intel·lectual. Aquest punt de vista persisteix malgrat que

l’economia global és només una ínfima part del món natural i, per tant, està limi-

tada per processos físics i biològics, els quals podem entendre precisament gràcies

a les ciències naturals.

Finalment, és l’acceptació del creixement econòmic com a màxim benefici el

que representa l’obstacle més gran. La idea del creixement econòmic infinit xoca

frontalment amb la nostra comprensió científica més bàsica del món físic. En ter-

mes generals, tot el que succeeix en l’economia utilitza energia i recursos materials,

però la terra és una esfera finita, amb una quantitat restringida de recursos naturals

renovables, una capacitat limitada d’absorbir residus i una font limitada d’energia

provinent del sol. Fins i tot en el cas que arribéssim a descobrir una font d’ener-

gia il·limitada i absolutament neta, si el consum energètic continua creixent, el

planeta patirà un canvi climàtic catastròfic a causa de l’emissió de calor residual.4

4 E. J. Chaisson, «Long-term global heating from energy usage», Eos, Transactions, American Geophysical Union (2011), 89: 253-254



Per descomptat, sovint es manté que el creixement econòmic es pot desvincular del

consum de recursos i energia a través d’una millor eficiència, però això no ha passat

a la pràctica ni les propostes d’aquesta mena acaben amb les limitacions físiques en

les millores d’eficiència.

Les dades d’un ampli ventall de disciplines científiques mostren que la civilit-

zació humana ja sobrepassa el límit ecològic pel que fa a la capacitat de càrrega del

planeta.5 Evidentment, el canvi climàtic n’és el resultat més visible, però també se’n

deriven altres efectes com l’esgotament de recursos no renovables (combustibles

fòssils, fertilitzants de fosfat i minerals), l’ús de recursos renovables en quantitats

insostenibles (com és el cas dels aqüífers d’aigua dolça i la terra cultivable), la pèr-

dua enorme de biodiversitat o la destrucció d’ecosistemes.

Totes aquestes crisis estan directament relacionades amb la petjada cada cop

més profunda de la civilització humana. Per tant, ens hem de plantejar si és pru-

dent demanar més fons per a la ciència a canvi de la promesa de més creixement

econòmic, quan la contínua expansió econòmica xoca frontalment amb l’evidència

científica que això no és sostenible. Els científics han lliurat batalles contra el crea-

cionisme, l’escepticisme envers el canvi climàtic, el moviment antivacunes i moltes

altres, però la idea que el creixement econòmic continuarà indefinidament no no-

més s’ha tolerat sinó que sovint es defensa activament. La raó òbvia per donar su-

port a les pràctiques actuals és que els científics no tenen cap altre remei que fer-ho,

fins i tot encara que siguin conscients de les conseqüències, perquè si no, no reben

finançament. Si bé això és cert a curt termini, aquesta actitud no té en compte les

conseqüències a llarg termini, que són molt més greus que els impactes negatius

que puguin patir els fons de recerca.

També hi ha la qüestió de quina missió i quins valors principals té la ciència,

que no són altres que revelar el funcionament del món d’una manera objectiva. Es

tracta d’una gloriosa tradició forjada durant segles; la ciència moderna és l’hereva

intel·lectual de milers d’anys d’esforços humans per entendre el món natural. És

una bona idea contemplar també el futur des d’una perspectiva a tan llarg termini.

D’aquesta manera queden descartades la majoria de les justificacions per fer pro-

paganda de la ciència com a motor de creixement econòmic.

5 M. Wackernagel, N. B. Schulz, D. Deumling, A. C. Linares, M. Jenkins, V. Kapos, C. Monfreda, J. Loh, N. Myers, R. Norgaard et al., «Tracking the ecological overshoot of the human economy», Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA (2002), 99: 9266-9271

J. Rockström, W. Steffen, K. Noone, A. Persson, F. Stuart Chapin III., E. F. Lambin, T. M. Lenton, M. Scheffer, C. Folke, H. J. Schellnhuber et al., «A safe operating space for humanity», Nature (2009), 461: 472-475

20

’

Com que el creixement infinit és impossible, val la pena preguntar-se quines con-

seqüències tindrà vincular l’èxit de la ciència al creixement econòmic quan aquest

s’acabi de forma inevitable. Davant de la contracció o l’estancament sostinguts de

l’economia, les societats estaran menys disposades a invertir els seus recursos min-

vants en investigació bàsica. Finalment, tota la recerca es veurà afectada quan es

faci palès que les inversions ja no produeixen beneficis econòmics. Pitjor encara, la

credibilitat de la ciència en pot sortir perjudicada. Fa temps que els científics són

presentats pels mitjans i per si mateixos com a sacerdots suprems d’una societat

tecnològica, capaços de trobar innovacions i solucions tecnològiques per fer front a

tots els problemes. A mesura que es vagi fent impossible complir aquestes prome-

ses, la gent pot perdre la fe en la ciència com a institució. El fet de fomentar contí-

nuament la idea que la finalitat principal de la ciència és servir l’economia fa que

aquest escenari futur sigui altament probable. Potser ja estem presenciant les pri-

meres etapes d’aquest procés: una possible interpretació de l’estancament continu

de l’economia global, amb els efectes negatius que això comporta per a la recerca, és

la disminució de l’energia neta disponible en tots els àmbits de l’economia després

del pic de la producció petrolífera convencional a mitjan de la dècada del 2000.6

Les perspectives de cara al futur són desoladores si seguim actuant com fins ara.

A la llarga, es preveu que la civilització s’esfondri a causa de la combinació d’uns

recursos minvants i unes condicions climàtiques i mediambientals cada cop pit-

jors. La història ens ofereix molts exemples de civilitzacions que van desaparèixer

per causes econòmiques o mediambientals, i ja sabem què acostuma a passar en

aquests casos amb els seus llegats científics i culturals. La caiguda de l’imperi romà,

per exemple, tot i que només va ser parcial, va suposar la destrucció de gran part

del coneixement cultural, científic i tecnològic de l’antiguitat. El coneixement que

va sobreviure es va preservar a l’imperi bizantí i al món àrab i no va ser fins molt

més tard que els estudiosos europeus el van «redescobrir».

El coneixement científic actual és immensament més vast, complex i divers

que el que es va perdre quan va caure Roma. A més a més, depèn d’una infraes-

tructura fràgil per a la seva conservació, que inclou bases de dades electròni-

ques, reculls de mostres o coneixements tècnics immaterials. Per tant, el coneixement

científic superior és altament vulnerable a l’agitació social i seria molt improbable

que es pogués conservar en el cas de l’esfondrament de la civilització —fins i tot si

es tractés d’un procés gradual—, en què desapareixeria el suport a les institucions

6 D. J. Murphy, C. A. Hall, «Energy return on investment, peak oil, and the end of economic growth», Annals of the New York Academy of Sciences (2011) 1219: 52-72



científiques, s’ensorrarien les infraestructures, es deterioraria l’educació i els experts

ja no serien capaços d’ensenyar els estudiants a conservar i ampliar la seva feina.

Pitjor encara, podria ser que la major part d’aquest coneixement no es recu-

perés mai més. La civilització industrial no és només fruit d’avenços científics i

tecnològics, sinó que els uns depenen dels altres. Les teories de la física de partícules

no són suficients per si soles, sinó que es necessiten màquines complexes com el

Gran Col·lisionador d’Hadrons per verificar-les, i els sofisticats algoritmes bioin-

formàtics no serveixen per a gaire sense la infraestructura necessària per generar,

emmagatzemar i processar les dades genòmiques. Només una societat industrial

avançada és capaç d’organitzar els recursos humans i materials per sostenir una

recerca d’aquesta magnitud. No podem saber si aquest nivell de complexitat i or-

ganització serà assolible en el futur, ja que depèn dels recursos naturals i energètics

que potser a la llarga s’exhauriran de forma irreversible. Així doncs, gran part del

nostre coneixement científic es pot perdre per sempre, amb el perjudici que això

suposaria per a les societats futures.

Per tant, potser no val la pena plantejar-se fins a quin punt és important que es

pugui garantir el finançament de la investigació durant els propers anys o dècades

a canvi de prometre creixement econòmic, si la conseqüència a llarg termini és la

destrucció potencialment irreversible de l’experiència i el coneixement de la cièn-

cia. ¿No seria millor per als científics utilitzar la seva credibilitat intel·lectual per

qüestionar la saviesa econòmica convencional i impulsar una transició cap a una

economia d’estat estacionari per poder evitar, amb una mica de sort, les pitjors

conseqüències del comportament actual? Es tracta d’un repte de resultat incert, i el

temps per aprofitar aquesta oportunitat única s’està esgotant ràpidament; això no

obstant, aquesta és sens dubte la línia d’acció correcta que hem de seguir els cientí-

fics si volem evitar el desastre.

Evidentment, el primer que cal fer és conscienciar els propis científics i acon-

seguir unitat entre ells. La nostra comunitat hauria d’abandonar el costum de fer

propaganda dels beneficis econòmics de la recerca científica i informar clarament

la resta de la societat dels límits físics del creixement. La importància de la unitat

s’ha fet evident en el cas de la climatologia, en què un nombre reduït de dissidents

ha estat suficient per crear la impressió d’una polèmica molt més gran que la que

hi ha en realitat; però no és fàcil aconseguir aquesta unitat. Científics de diversos

àmbits han estat advertint a títol individual durant dècades sobre els excessos eco-

lògics, però la comunitat científica només ha fet front comú al voltant de temes

concrets com la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, men-

tre seguia ignorant l’elefant a l’habitació: el creixement constant.

22

’

Hi ha diversos factors que fan difícil arribar a un consens. En primer lloc, els

interessos a curt termini dels científics a títol personal i de les institucions de recer-

ca no coincideixen amb l’interès a llarg termini de la ciència i la societat. Com que

no hi ha una acció conjunta, els científics es veuen obligats a fer propaganda dels

beneficis econòmics de la seva investigació si volen rebre finançament, alhora que

molts àmbits i projectes de recerca ja estan majoritàriament enfocats a aconseguir

aquestes aplicacions.

En segon lloc, el desenvolupament exponencial del sistema de recerca acadèmi-

ca ha estat tradicionalment finançat per i vinculat a l’expansió econòmica. Aquesta

dependència per si sola, juntament amb la integració cada cop més estreta entre les

universitats i el món empresarial i industrial que se’n deriva, pot sufocar la lliure

expressió d’idees contràries a la doctrina del creixement econòmic.

En tercer lloc, l’optimisme tecnològic i la seva versió més extremista, l’utopis-

me tecnològic, estan molt estesos, juntament amb la creença que la tecnologia i

l’enginy humà poden solucionar tots els problemes ecològics i les limitacions dels

recursos. Resulta indispensable per al progrés científic que els investigadors siguin

optimistes quant als seus projectes de recerca, però no és una estratègia intel·ligent

per a una societat confiar en les tecnologies que encara no s’han desenvolupat o ni

tan sols concebut, sobretot si es té en compte que alguns dels èxits més grans de la

ciència han consistit a identificar allò que no és possible: les lleis de la termodinà-

mica en són un exemple ben clar.

Finalment, la fragmentació contínua de la ciència en diferents subàmbits i el

fet que els investigadors hagin de dedicar cada cop més temps a la recerca fan que

molts no disposin de gaires oportunitats per informar-se sobre temes que no per-

tanyen al seu camp, com per exemple l’estat del medi ambient, l’esgotament dels

recursos no renovables o el fet que l’economia funcioni com un sistema piramidal,

i encara menys d’integrar tota la informació en una comprensió coherent de la

situació. Com a resultat, els problemes mediambientals sovint es tenen en compte

aïlladament i es proposen solucions que no funcionen en el complex món real basat

en interrelacions.

Fins i tot en el cas que s’aconseguís invertir totes aquestes tendències i arribar

a un consens, potser no n’hi hauria prou. Com que actualment les institucions

acadèmiques modernes només poden funcionar en una situació de creixement

constant, és de vital importància fer la transició cap a un estat estacionari del món

acadèmic tant per contribuir a la fi imminent del creixement econòmic com per la

necessitat moral de donar exemple per part dels qui posen en dubte les opinions

més generalitzades.



No sabem del cert si, fins i tot amb un esforç comú per convèncer els polítics i la

societat d’emprendre una transició cap a una economia d’estat estacionari, serem

capaços d’obtenir resultats. Un cop més, l’experiència amb el canvi climàtic és ins-

tructiva: malgrat el consens científic general i l’àmplia propaganda que s’ha fet so-

bre el problema, encara no s’han pres mesures reals per reduir substancialment les

emissions. S’ha escrit molt sobre els interessos econòmics que s’amaguen darrere

l’escepticisme envers el canvi climàtic i sobre com l’estructura organitzativa de les

empreses i dels governs ha impedit les reduccions efectives d’emissions. Sens dubte

aquests factors tenen un paper clau, però no expliquen la història sencera. Sembla

ser que darrere aquest immobilisme hi ha un xoc de visions del món diferents, que

és la raó fonamental perquè els individus que ocupen el poder ignorin completa-

ment els fets científics. És fàcil per als investigadors oblidar que la gran majoria de

la població no veu el món com un ens regit per les lleis inviolables de la física. La

major part dels líders polítics i industrials provenen del camp dels negocis o de

les humanitats i tenen poca formació en ciències naturals; per consegüent, la seva

visió del món se centra en les relacions humanes i, un cop ocupen posicions de

poder, encara disposen de menys temps per copsar plenament els últims avenços

científics i les seves implicacions. Per exemple, conèixer la història geològica del

planeta i els cataclismes més importants que ha patit resulta bàsic per comprendre

els perills del canvi climàtic, però quantes vegades hem sentit que un polític fes

referència a aquests esdeveniments en els seus discursos?

Enlloc no és tan profunda aquesta desconnexió com en l’àmbit de l’economia.

Els economistes convencionals, fins i tot els que tenen més consciència mediam-

biental,7 s’han negat a acceptar l’existència de límits en el creixement econòmic,

apel·lant per contra als poders suposadament infinits del lliure mercat i de l’enginy

humà per tal de superar les limitacions mediambientals. Els enfocaments alterna-

tius com l’economia verda8 han estat marginats gairebé del tot.

Establir ponts per superar l’abisme que separa la ciència i les humanitats no és

un repte nou; el famós llibre de C. P. Snow Les dues cultures es va publicar per pri-

mer cop el 1959. Malauradament, s’han produït pocs canvis des d’aleshores, cosa de

vital importància si volem aconseguir un futur més sostenible. Els científics poden

fer molt per tal de millorar la situació, a través d’esforços d’acostament a la socie-

7 P. Krugman, «Slow steaming and the supposed limits to growth», The New York Times, 7 d’octubre de 20148 H. Daly, J. Farley, Ecological Economics: principles and Applications. Washington, Island Press, 2004

24

’

tat, converses interdisciplinàries i canvis en els currículums educatius de les seves

respectives institucions acadèmiques. És poc probable que canviï la manera de per-

cebre el món de l’actual generació de polítics, líders empresarials i economistes, així

que l’esperança rau en les generacions futures. Augmentar el contingut científic del

currículum en tots els àmbits, posant èmfasi en els principis i en la metodologia en

comptes de limitar-se als mers coneixements tècnics és un pas endavant, mentre

que, en el cas de l’economia, cal vèncer d’una vegada per sempre l’argument in-

tel·lectual sobre la qüestió del creixement infinit. En cas contrari, potser els histo-

riadors del futur, si és que n’hi ha, jutjaran la institució de la universitat per haver

fracassat rotundament en la seva tasca més important. Millorar el nivell d’entesa

entre la ciència i la societat i abandonar la idea que el bé suprem és el creixement

econòmic, amb una definició massa restringida i mesurat únicament pel producte

interior brut, també podria fer que s’incrementessin els fons destinats a la recerca

bàsica, ja que això comportaria una comprensió més àmplia dels objectius i la na-

turalesa de la ciència i la rellevància intrínseca del coneixement bàsic.

El fet d’evitar la politització de l’assumpte és un altre problema espinós, com

ens demostra un cop més la climatologia. En molts països, l’acceptació del consens

científic està clarament dividida segons les línies dels partits i més condicionada

per lleialtats polítiques que no per consideracions objectives. En principi, no hi

hauria d’haver cap motiu perquè es polititzés el fet d’assenyalar que l’economia

no pot créixer indefinidament, ja que no hi ha partits importants que sostinguin

aquest punt de vista. Això no obstant, com que el creixement és una característica

principal del sistema socioeconòmic actual, no es pot eludir l’observació que el

sistema ha de canviar per força. Inevitablement, això obre la porta a atacs polítics i

acusacions sobre programes ocults. Una solució podria consistir a prendre mesu-

res preventives, com per exemple assenyalar que la crisi de sostenibilitat és present

físicament en la natura i independent de la política fins i tot abans que es mencioni

el tema polític, i els científics socials i els psicòlegs podrien aportar les estratègies

òptimes per transmetre aquesta informació.

Aquest text no pretén ni molt menys analitzar a fons el problema, però sí posar

de manifest el context dins el qual s’ha produït i es continuarà estenent la crisi

del finançament de la ciència. Les estratègies reduccionistes destinades a obtenir

beneficis a curt termini poden resultar perjudicials a llarg termini i per al conjunt

del sistema, encara que assoleixin objectius immediats. En comptes de servir-se del

seu coneixement per explicar activament a la societat la relació causal entre el crei-

xement econòmic, la degradació mediambiental i l’esgotament dels recursos, així

com les amenaces que això representa per a la civilització industrial, la comunitat



científica s’ha col·locat per voluntat pròpia en una posició de subordinació respecte

de l’economia i ha donat suport implícit i sovint també explícit al creixement eco-

nòmic continu. D’aquesta manera, no només posa en perill la seva pròpia supervi-

vència, sinó també la de tota la humanitat.

Traducció de Maria Bosom’

Col·lecció Assaig

26. Ecologia viscudaJaume Terradas

27. L’ofici de raonar. Societat, economia, política, valencianisme.

Articles de premsa, 1997-2010VicenT soler

28. Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d’avui

anToni defez

29. Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura

ComparadaanToni marTí monTerde

30. Del nord i del sud. Diari d’un professor d’economiaJosep m. Jordan

31. Valencianisme, l’aportació positiva. Cultura i política al País Valencià (1962-2012)francesc Viadel

32. Incitacionsenric sòria

33. A manera de tascó. Notes sobre literatura

VicenT alonso

34. La invenció de l’espai. Ciutat i viatge

enric Bou

35. Mentre parlemenric sòria

36. Vista parcialToBies GrimalTos

37. La desconnexió valencianaToni mollà

38. Constel·lacions postmodernesenric BalaGuer

39. El far de LøndstrupanToni marTí monTerde

40. La gran depuraciófrancesc Viadel

41. Sobre una neu invisible. Notes d’un dietari, 2003-2005

VicenT alonso

42. El món d’ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política

XaVier pla (ed.)

43. Mai no és tard (Vinyoliana)Josep piera

26

’

Paola Lo Cascio

El Procés i el final d’un cicle políticUn exercici metodològic

Quan finalment s’han evitat, exactament en l’últim minut, unes possibles quartes

eleccions catalanes en cinc anys, i després d’haver viscut una acceleració del temps

polític excepcional, potser val la pena detenir-se un moment per tornar a situar

tota aquella galàxia d’esdeveniments lligats a la creixent demanda social i política

en favor de la independència de Catalunya a la qual hom es sol referir amb el nom

genèric de Procés.

Es pot dir que l’elecció de l’independentista convergent Carles Puigdemont

com a president de la Generalitat i la conformació d’un govern de majoria inde-

pendentista indica que el Procés no s’ha aturat, ans al contrari, continua endavant

amb més força. Els fets futurs ho diran, però sembla que es pot argumentar ara

ja, amb una certa seguretat, que tot un cicle polític de la vida pública catalana i

del mateix moviment a favor de la independència de Catalunya s’ha clos definiti-

vament, per molts motius.

Paola Lo Cascio és llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza, Roma) i doctora en Història (Universitat de Barcelona). A hores d’ara és professora associada al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i investigadora postdoctoral de l’Ins-tituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa. Entre els seus temes de recerca recent cal esmentar el discurs polític del feixisme italià sobre la intervenció en la guerra civil espanyola, la percepció de la figura del president Jordi Pujol a la premsa estrangera, i les elits econòmi-ques i la cultura empresarial a l’Espanya del segle XX. És autora, entre altres, de Nacionalis-me i autogovern, Afers, 2008; Economía franquista y corrupción (amb A. Mayayo i J. M. Rúa), Flor del Viento, 2010; i La Guerra Civile Spagnola. Una Storia del Novecento, Carocci, 2013


el procés i el final d’un cicle polític 27


En aquest sentit, el fet que Artur Mas ja no sigui president —encara que la seva

renúncia es tradueix en un augment de la seva activitat política en les tasques de

refundació de CDC— és només l’epifenomen d’aquest final de cicle i tampoc el més

decisiu. Més decisius semblen a hores d’ara l’esgotament de les formes del movi-

ment tal com s’havia conformat fins avui, un cert cansament de la opinió pública,

el bany de realisme (tardà i incomplet) dels dirigents polítics de l’independentisme

després del darrer cicle electoral i, en darrer terme (però no en importància), el fet

que s’ha demostrat que —lluny d’una suposada desconnexió— el tema català in-

flueix i és influït, i molt, per tot allò que passa a la resta de l’estat espanyol.

La possible independència de Catalunya ha estat els darrers anys un element

totèmic —al carrer i als despatxos—, una mena de pedra angular a l’entorn de la

qual ha girat (a vegades com una sénia) el debat polític, social, cultural i mediàtic.

Al Principat sobretot, però també a la resta de l’estat. Per a molts catalans, els anys

que van de 2010 a 2015 han estat els més emocionants de la seva vida: les mobilit-

zacions independentistes —en el calidoscopi de totes les seves formes— han estat o

bé un somni ben desat en un calaix que finalment es podia treure a lluir, o bé una

descoberta. O, encara, una escola de socialització i participació política, de retro-

bament de l’altre, quan en l’atomitzada societat colpejada per la crisi, el sentit de

comunitat, el recolzament real o fictici en allò que va més enllà d’un mateix, esdevé

un mecanisme necessari. Per a uns altres, la independència —també coneguda des-

pectivament com el «monotema»— ha estat només una forma de tapar insuficièn-

cies de la política convencional: tant dels partits nacionalistes que l’han recolzada,

utilitzant-la com a eina de renovació de discurs, com del PP que s’hi ha oposat, o

de Ciutadans —que en bona part ha basat sobre aquesta qüestió la seua projecció

política a Catalunya (i enfora també). Una versió encara més crítica de la lectura

anterior veu el Procés com una arma de distracció massiva davant la corrupció i les

retallades o, encara pitjor, com una forma de revestir d’hàbits democràtics allò que

era un sentiment de superioritat alhora ben instal·lat i ben amagat en la societat ca-

talana i que, en una època de crisi, s’ha palesat. Segurament, per a la majoria ha estat

una mica de tot, en proporcions variables, segons el moment o la situació concreta.

Els historiadors rastregen el passat. I concretament, com diu J. L. Gaddis,1 ras-

tregen precisament processos. Ho fan recollint dades, ordenant els fets i establint pe-

rioditzacions i jerarquies causals que traspuen inevitablement la visió de la realitat

de qui historia. Una visió que —si són honestos intel·lectualment— construeixen

1 J. L. Gaddis, El paisaje de la historia: cómo los historiadores representan el pasado, Barcelona, Anagrama, 2004

28

’

utilitzant el rigor de la metodologia i ofereixen ben equipada d’argumentacions

factuals i racionals a qui els llegeix.

Però en definitiva, molt abans de poder oferir-la al públic, aquesta visió i aques-

ta ordenació —no tan sols cronològica, també temàtica i dinàmica, en el sentit

de la mutabilitat i interacció dels esdeveniments mateixos— requereix un exercici

preliminar, que l’historiador fa per a ell mateix, per assajar la solidesa del seu fil

argumental. Aquest és l’exercici que proposo de fer aquí: sense cap pretensió d’ex-

haustivitat, evidentment, però amb molta voluntat d’entendre, s’intentarà esbossar

un fil que rastregi els elements més importants de la vida política catalana dels

darrers cinc anys.

Uns antecedents llargs i un gran equívoc

Polítics, periodistes i analistes de moltes disciplines s’han preguntat públicament

quan, on i per què va iniciar-se «tot plegat».

La resposta més cotitzada —en certa manera la que aconsegueix més consens—,

fixa l’any zero al 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava

una part substancial i simbòlicament important de l’Estatut d’Autonomia que, amb

molta dificultat, el Parlament català havia aprovat el 2005, les Corts havien modi-

ficat i la ciutadania havita votat el 2006. És més, hi ha qui ha avançat una data i un

esdeveniment concret: la manifestació contra les retallades a l’Estatut celebrada el

10 de juliol de 2010 a la qual s’havien adherit més de 1.600 entitats i tots els partits

catalans menys PP i Ciutadans. Una concentració massiva en la qual per primer cop

es va visualitzar un eixamplament substancial de l’independentisme. Tanmateix,

no s’entendria la primera generalització d’una reivindicació tothora present però

sempre minoritària a la societat catalana si no s’assumeix que aquella manifestació

no es va produir en el buit. El context, no només l’immediat, hi comptà, i molt.

L’esclat de la crisi econòmica el 2008, la creixent desafecció —així la va batejar en

el seu moment, alertant tothom, el mateix president Montilla— d’una Catalunya

que s’havia vist marginada d’un projecte turboespanyol de matriu aznariana que

s’afirma entre el 2000 i el 2004, que contemplava l’ús de l’anticatalanisme com a

eina de consens, i que en l’Estatut va trobar el seu espantall particular, són tots ele-

ments que contribuïren a aquella gegantina mostra de malestar. La Catalunya que

surt al carrer en aquell calorós estiu del 2010 enarborant per primer cop de forma

massiva una estelada, era una Catalunya que s’havia deixat seduir per complet per

un Zapatero —no hem d’oblidar que el 2004 i el 2008 el PSC va obtenir encara molt

bons resultats— que després l’havia malament abandonada. Mai una sola paraula

—«apoyaré», pronunciada pel futur president en referència a l’Estatut i després mi-



serablement desatesa— tindria tantes conseqüències. Aquella Catalunya del 2010

havia respost a l’abandonament amb una irritació capil·lar i creixent.

Per altra banda, com a conseqüència de la llarga i enrevessada vicissitud esta-

tutària, l’independentisme havia començat a sortir dels seus cercles tradicionals:

ja el 2006 s’havia creat la Plataforma pel Dret a Decidir i a partir de 2009 s’havien

començat a organitzar consultes per la independència en diversos municipis, de

forma gairebé espontània.

Els ingredients del còctel que començà a cremar el 2010 venien de lluny i han

estat de diferent tipus. Uns de caràcter general, compartits amb l’entorn. La crisi

econòmica colpejava tot el sud d’Europa, i la por d’unes classes mitjanes de pri-

mer espantades i després materialment empobrides, era un element que es podia

retrobar en molts indrets i que, davant la incapacitat de la política tradicional per

a oferir respostes, donà peu a fenòmens polítics de diferents tipus. Però uns al-

tres ingredients, molt concrets, sembla que derivaven d’unes circumstàncies també

concretes: l’especial malaptesa dels governs centrals —i la incapacitat de una part

decisiva de la cultura política espanyola de concebre la diversitat nacional inter-

na—, i un substrat de cultura política existent al país feren que l’independentisme

es transformés en un vector important del malestar de sectors significatius de la

població, i especialment d’unes classes mitjanes —primer espantades per la crisi

i després directament empobrides, com ja he apuntat— que acabaren sent el bloc

social de referència del moviment.

El primer mandat d’Artur Mas i el creixement de les mobilitzacions

Una pregunta que ha sovintejat molt tant dins de Catalunya com sobretot a fora

és el paper que ha jugat en el creixement de l’independentisme un dirigent com

Artur Mas.

Com sempre, de gent molt informada i de teories conspiratives n’hi ha hagut

a bastament. Des de qui diu que tot, absolutament tot, és culpa o mèrit (segons

les filies o les fòbies de cadascú) del ja expresident de la Generalitat —com és el

cas del PP o de Ciutadans—, a qui diu, en canvi, que es va afegir a un moviment

de la societat civil per no veure’s escombrat —bàsicament els partits de l’esquerra

independentista—, fins a qui afirma (aquí també filies i fòbies hi tenen molt a

veure) que es va convèncer sincerament de la bondat de la independència i, és

més, va ser l’element decisiu d’un suposat tomb irreversible dels moderats cap a

l’independentisme.

Un cop més, la historiografia intenta augmentar els elements de reconstrucció

que es tenen a l’abast i connectar-los de forma complexa, tenint en compte el pas

30

’

del temps. Per tant, la resposta a quin va ser el paper d’Artur Mas en la progres-

sió del moviment independentista fins al 2012 —ja que a partir d’aquella data és

evident que hi ha un fenomen d’institucionalització del moviment— és, a hores

d’ara, tot menys categòrica o unívoca, puix que de la mateixa manera que no es pot

pensar que un gran moviment de reivindicació ciutadana (que en aquells moments

era només embrionàriament independentista) hauria pogut ser instigat per les ins-

titucions o partits polítics, tampoc no es pot pensar que aquests no tinguin interès,

capacitat i ressorts per intentar capitalitzar-lo.

Artur Mas i Gavarró arribà a la presidència tot just després de la Sentència del

TC i de la famosa manifestació del juliol de 2010. Concretament, CiU guanyà les

eleccions autonòmiques del 28 de novembre amb 62 diputats. Aquí també ajudarà

molt a entendre aquella victòria i les passes d’aquell govern, posar-hi el context:

CiU tornava al Govern de la Generalitat després de dos tripartits d’esquerres i,

sobretot, al bell mig de la reacció catalana davant de l’últim tram del mandat de

Zapatero, que va penalitzar de forma clara els socialistes. Els dos elements pesen,

i molt. El primer ajuda a entendre quina CiU i quin Artur Mas arriba per primer

cop a la presidència de la Generalitat, perquè els anys que CiU va passar a l’oposició

són la clau per entendre el comportament d’una part del nacionalisme moderat,

i concretament de CDC en els últims cinc anys. En primer lloc perquè consoliden

un grup dirigent —l’anomenat pinyol, que es configura al voltant de Mas i d’Oriol

Pujol Ferrusola— despreocupadament sobiranista i ideològicament liberal —o

business friendly, com li agradava definir-se al mateix Mas. En segon lloc, perquè

és un grup dirigent «de combat», forjat en l’oposició al Parlament de Catalunya,

una situació que en la cosmovisió convergent va ser poc menys que una calamitat

natural. En segon lloc, perquè la desil·lusió catalana amb els governs socialistes es

va traduir —en aquell moment— seguint encara l’esquema clàssic dels fluxos de

vot: molts electors que el 2003 i el 2006 s’havien decantat per ERC tornaren a CDC

i també s’hi afegí una porció de vot socialista «dual». Finalment, cal afegir també

què a partir de 2007 una CDC en certa desorientació va apostar per l’anomenada

«Casa Gran» del catalanisme, intentant atreure —en competència amb ERC— sec-

tors del maragallisme poc conformes amb la presidència d’en José Montilla.

En altres paraules, en 2010 CiU va interpretar que havia tornat a la centralitat

política i que per això tenia un marge prou ample per plantejar un retorn al go-

vern amb força. Va jugar la carta de la «serietat»: d’aquesta forma s’expliquen les

etiquetes del «govern dels millors» —segons va definir el president el seu primer

gabinet— així com l’entusiasme i determinació amb què es van executar les políti-

ques de reducció pressupostària. Fou per convicció —cal no oblidar que entre els



«millors» seleccionats pel president hi havia figures tan clarament neoliberals com l’exconseller de Sanitat Boi Ruiz—, però també com a forma de diferenciació res-pecte de les polítiques de despesa social protagonitzades pel tripartit i davant la po-lítica de l’estruç pel que fa a la crisi d’en Zapatero. El programa del govern de Mas el 2010 era, doncs, clar: contracció de les polítiques socials —amb una narrativa de «responsabilitat» per a mostrar-la a Europa, tot subratllant la «poca serietat» espa-nyola— i demanda d’un pacte fiscal —recuperada d’una vella proposta del principi de la dècada—, per a mantenir un potencial reivindicatiu d’èxit davant del govern central. En aquell moment, doncs, i malgrat les apel·lacions al començament d’una no gaire definida «transició nacional», encara quedava ben lluny la reivindicació independentista: s’apujava l’aposta però els carrils eren els clàssics del pujolisme.

Tanmateix, el primer govern de Mas —ni, en realitat, cap actor polític tradicio-nal— no va saber preveure l’abast i les característiques d’un fenomen que s’estava gestant en les profunditats de la societat. El 15M la plaça Catalunya es va omplir de persones que es van quedar en aquell espai durant més de tres mesos. Aquell esdeveniment —i tot el que se’n derivà— marcà un abans i un després, perquè va ser la manifestació d’un corrent de fons, indignat i tremendament creatiu, que identificava la política tradicional amb un artefacte inútil i fins i tot perjudicial per a la vida de les persones. No és aquest el lloc per aprofundir-hi, però sí per dir que a Catalunya com a la resta de l’estat amb el 15M començà un canvi —hetero-geni, contradictori, si es vol, però real, palpable—, que coincidiria, no de forma immediata ni automàtica, però sí significativa, amb la consolidació del moviment independentista, amb derivades de diferent tipus. En aquest sentit, no sembla pas una casualitat que el moviment, en la seva fase més forta de creixement autònom tingués al centre el dret a decidir, que amb tots el matisos i les indefinicions possi-bles, remet més a un aprofundiment democràtic que no a la independència en si.

Aquí val la pena detenir-se un moment. Entre 2011 i 2012 Catalunya era, lite-ralment, una mena d’olla a pressió. Quan cada dia sovintejaven les protestes con-tra les retallades socials de la Generalitat i del govern central —sense que qui es mobilitzava n’apreciés gaire les diferències—, el moviment del 15M era durament reprimit pels mossos dirigits per Felip Puig, un dels «millors» del govern d’Artur Mas. Quan esclatà l’escàndol de les preferents de La Caixa —un veritable trauma per a les classes mitjanes catalanes—, el nou govern de majoria absoluta de Rajoy, amb nul·la inclinació a escoltar i al diàleg, un dia sí i l’altre també deixava barra lliure a les declaracions anticatalanes de ministres com José Ignacio Wert, en un in-tent —irresponsable i incendiari— de distreure l’atenció de la pèssima gestió. Fou en aquest clima que el setembre de 2012 més de dos milions de catalans sortiren al carrer per la Diada. Una riuada immensa, molt diversa i festiva. El zenit de la infla-

32

’

mació catalana, de la qual, interessadament o equivocada, es va fer una lectura, un

diagnòstic, del tot parcial i errat.

El lema era aparentment clar: «Catalunya, nou estat d’Europa». I tanmateix, en

el magma dels dos milions de persones que es van afegir a la manifestació —re-

colzada per totes les forces polítiques catalanes menys PP i Ciutadans, amb el PSC

inhibit i l’absència del president Mas per no violar la seva «neutralitat» institucio-

nal—, hi havia sobretot una reivindicació de dignitat, no necessàriament nacional

ni lligada a un projecte polític independentista.

No és presentable en cap cas pensar que qui surt al carrer no sap perquè ho

fa. Tanmateix al setembre de 2012 el projecte polític independentista —que no la

seva vessant de moviment social, com ho demostra el ràpid creixement de l’ANC,

fundada la primavera de 2011— era literalment a les beceroles. La reivindicació

del referèndum, així com d’un genèric «estat» foren un calaix de sastre en el qual

van cabre irritacions, frustracions i projectes ben diferents. En certa mesura, els

termes mateixos d’estat i independència esdevenien polisèmics. D’accepció àmplia,

serien capaços d’aglutinar no tant en un projecte, sinó més aviat en una imponent

solidaritat espontània i en un gegantí mecanisme de vertebració, capes socials amb

interessos diferents.

Les conseqüències polítiques immediates de la manifestació són ben conegu-

des: per un costat el Parlament de Catalunya acordà una resolució encaminada a la

celebració d’una consulta sobre la independència, i per un altre, el president Mas

decidia avançar les eleccions, a les quals CiU concorreria amb la reclamació de l’inici

d’un procés cap a la construcció «d’estructures d’estat», mantenint encara en el

llenguatge emprat una certa ambigüitat. Val la pena centrar l’atenció en el progra-

ma electoral de CiU de 2012, no tant pel fet que no hi surt la paraula independència,

sinó perquè incorporant la justificació del com i del per a què s’havia arribat a la

convocatòria electoral, consolidava la «narrativa» dels anys següents. L’any zero es

fixava al 2010, amb la Sentència del TC i amb el rebuig del pacte fiscal. La reforma

de l’article 135 de la Constitució Espanyola de l’estiu de 2011, que de fet limitava

el dèficit de les comunitats autònomes, havia estat la demostració plàstica de la vo-

luntat recentralitzadora de l’estat —no s’hi esmentava que el grup de CiU s’havia

mostrat favorable al principi de la constitucionalització del dèficit zero, encara que

incorporant-hi matisos—, i la Diada del setembre era llegida com la manifestació

inequívoca d’un mandat popular, que ara només esperava ser traduït a les urnes.2

2 CiU, Programa electoral 2012. Catalunya 2020, p. 10, disponible a: <http://file01.lavanguardia. com/2012/11/06/54354241506-url.pdf>, darrera consulta: 27 de gener de 2016



També els resultats d’aquelles eleccions són ben coneguts: CiU —que havia do-

nat a entendre durant tota la campanya que apostava clarament per la majoria

absoluta— perdia 12 diputats quedant-se en 50, ERC en guanyava 11, quedant-se en

21, i entrava la CUP amb 3 diputats. El PSC baixava i es quedava amb 20, seguit pel

PP que millorava resultats (amb 19 diputats), ICV pujava fins a 13 i Ciutadans tri-

plicava representació amb 9 diputats. Ben mirat —i malgrat un augment de la par-

ticipació de gairebé 9 punts—, no només el panorama reflectia una fragmentació

creixent sinó, sobretot, es feia palès que la suma de veus a favor de la independència

o bé de les convergents estructures d’estat —malgrat tenir la majoria parlamentà-

ria, que no dels vots—, es mantenia gairebé igual a la suma de vots i escons de CiU

i ERC de dos anys abans.

S’ha argumentat molt sobre el fet que els resultats de CiU no podien compa-

rar-se als anteriors, perquè el 2012 la federació havia fet el seu viratge sobiranista,

però les dades apunten que només una part petita de l’electorat d’ordre se’n va

anar cap al PP. El gruix del vot que va perdre CiU va anar a parar a ERC. Ras i curt,

els resultats venien a dir que la interpretació de la Diada com un clam generalitzat

i decisiu a favor de la independència, s’havia demostrat quantitativament finita.

Certament el consens al voltant de la independència era molt més ampli que mai,

però es quedava molt lluny de la imatge imponent tramesa per l’impacte visual de

la manifestació.

Tot i així, la victòria d’aquelles eleccions no tenia a veure amb escons i majories

parlamentàries, sinó més bé amb les interpretacions o, més aviat, amb les narrati-

ves. Aquí fou quan, malgrat l’evidència que a Catalunya s’hi estaven donant alhora

més d’un i més de dos processos de canvi —com havien demostrat no només les

eleccions sinó les mobilitzacions d’aquells mesos—, la narrativa del «Procés in-

dependentista» —a partir de llavors, simplement, el Procés per antonomàsia— es

consolidava com a hegemònica. Ajudada certament pels mitjans de comunicació a

l’abast del govern, que s’hi esmerçaren a fons, però en definitiva contagiosa perquè

era portadora d’un missatge que entroncava amb les pors, les frustracions, els desit-

jos de sectors consistents de la societat, i a més transmetia un missatge transversal,

aparentment interclassista i cohesionador.

A Ítaca, cap a noves legitimitats

Al final de 2012 doncs s’entrava en una fase nova: mentre que en termes de polí-

tiques concretes el continuisme amb el gabinet Mas de 2010 era gairebé total, la

política catalana, i sobretot el discurs públic es tornava significativament transcen-

dent, gairebé simbòlic. Al llarg de 2013, el to de les tertúlies de ràdio va virar cap a

34

’

debats insòlits, com si el Barça jugaria o no en la futura lliga espanyola o què faria

la comunitat internacional davant la declaració d’independència del país donada

per imminent. Les xarxes socials bullien incansablement. Amb aquesta càrrega, la

Diada de 2013 va tornar a ser un èxit inqüestionable: una cadena humana de més

de 400 km va recórrer tot el país, de nord a sud. Potser fou la demostració més no-

table del paper d’articulació social que va tenir l’ANC, així com de la seva capacitat

d’organitzar allò que els anglosaxons definirien com a happening: grans esdeveni-

ments que conviden a la participació i que —més enllà de les reivindicacions con-

cretes per les quals s’organitzen— generen una instintiva incomoditat entre aquells

que dubten sobre si hi participarien. També fou el moment de màxima expansió de

l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que consolidava el discurs a

nivell municipal.

En la primavera de 2014, els diputats catalans Joan Herrera, Jordi Turull i

Marta Rovira foren enviats al Congrés dels Diputats, a Madrid, en representació

del Parlament de Catalunya a demanar l’autorització per a realitzar una consulta

sobre la independència, que els partits favorables al dret a decidir —en aquell

moment, tots menys PP i Ciutadans—, havien acordat de realitzar el 9N de 2014.

Evidentment, l’autorització fou denegada. Però això només reforçaria el discurs

hegemònic: es contraposava la democràcia davant la negativa d’un estat sord i

al·lèrgic a les urnes.

Fou en aquest moment quan s’introduí una variació crucial sobre la trama

original del relat, en el moment en què es començava per un costat a debatre la

conveniència d’un acte de desobediència per tal de realitzar igualment la consulta

i, paral·lelament, des d’ERC i CDC així com des de l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI,

es proposava una lectura que feia coincidir dret a decidir i reivindicació indepen-

dentista. No és pas un detall menor, en el moment en què, en primer lloc, es co-

mençava a codificar la independència com un procés de ruptura —capaç, per tant,

de ser també eina a-nacionalista, simplement de trencament amb l’statu quo— i,

en segon lloc, quan es començava a esquerdar seriosament el consens sobre el

dret a decidir del gruix de les forces polítiques catalanes. Aquest últim element

tindria conseqüències notables en termes de tensions internes en partits com UDC

o ICV-EUiA —mentre que el PSC, directament, s’hi despenjaria a costa de múltiples

escissions— i a la llarga portaria a la voladura (només fins a cert punt controlada)

del mateix sistema de partits catalans tal i com l’havíem conegut. La «variació»,

impulsada per ERC i CDC portaria a una resituació dels actors no ja a l’entorn de

les coordenades clàssiques dels sistemes polítics sinó gairebé únicament a l’entorn

del tema de la independència.



Tot i que el gruix de la societat catalana continuava donant suport majoritària-

ment a la consulta i no a la independència, havia començat, des de la primavera de

2014, el viatge a Ítaca.

Tanmateix, un cop més, els processos —mai millor dit— no es desenvolupen

en el buit i són influïts de manera no unívoca però sí significativa pel context. I

en el context de la primavera i l’estiu de 2014 a l’estat espanyol es veia encara una

discrepància molt evident entre un discurs oficial de recuperació econòmica i la

manca de percepció —més enllà dels grans indicadors econòmics— d’una millora

real, l’acumulació de casos de corrupció que colpejaven el PP, i la celebració de les

eleccions europees, que al conjunt de l’estat significaren la primera cristal·lització

del cicle de mobilitzacions dels anys anteriors, amb la irrupció de Podemos.

Aquests dos elements a Catalunya van tenir una significació especial. Pel que fa

a les eleccions europees, i després de l’intent de CiU de conformar una candidatura

conjunta amb ERC a la qual els republicans tancaren les portes ja a principi d’any, es

mesuraven per primer cop les dues forces centrals que aspiraven a recollir la repre-

sentació política del puixant sobiranisme. Després de les manifestacions, les bande-

res i els fulls de ruta, era el moment de les urnes. Certament, no encara d’aquelles

que hom demanava per celebrar la consulta. Però urnes, al cap i a la fi. La resposta

de les quals ajudaria, i molt, a prendre la temperatura i el pols del país i a dirimir

allò que, amb la seva finezza habitual, Enric Juliana havia definit com el «combat de

Judo» subjacent al procés, és a dir, la pugna per l’hegemonia electoral i política del

catalanisme en trànsit cap al sobiranisme.3

Els comicis donaren per primer cop com a resultat un sorpasso d’ERC sobre CiU.

Per pocs vots (uns 50.000 aproximadament), però la traducció simbòlica era, se-

guint el símil julianesc, una clau difícil de rebatre, en un punt del combat en què es

podia decidir tot un campionat. La direcció de CiU, i en especial Artur Mas i el seu

partit, en prengueren nota: l’onada llarga dels resultats de 2012 no s’havia revertit.

I si els nous paràmetres del debat s’havien de basar en un cansament generalitzat

envers les opcions polítiques tradicionals, en una reprovació decidida de les políti-

ques d’austeritat dels darrers anys i en el potencial «rupturista» que cada opció fos

capaç de representar, a CiU li venien francament mal dades. No havia estat suficient

transmutar la narrativa entusiasta de l’austeritat dels dos primers anys de govern

en una altra que culpava l’ofec financer —«l’espoli fiscal», una expressió espúria,

retòrica i en definitiva bel·ligerant, que tanmateix reeixiria, o l’eslògan de regust

3 E. Juliana, Tarjeta Negra, Barcelona, RBA, 2015

36

’

leghista «Espanya ens roba»—, ni desplaçar-se de la timidesa semàntica de les «es-

tructures d’estat» de 2012 a l’aposta més decidida per l’estat propi de 2014: molts

electors continuaven identificant CiU com un partit neoliberal en l’àmbit social i

tebi en l’àmbit sobiranista.

L’altre element decisiu fou el destapament de casos de corrupció. El 25 de juliol

de 2014 un meteorit impactava directament al carrer Còrsega de Barcelona (seu de

CDC), just mentre Artur Mas presentava la nova direcció de Convergència Demo-

cràtica de Catalunya que havia de procedir a una renovació —ja urgent— del par-

tit. Un meteorit en forma de comunicat de premsa: unes breus línies en les quals

Jordi Pujol i Soley declarava que havia expatriat capitals —d’una deixa del seu

pare, deia— i enganyat Hisenda durant més de tres dècades ja que «no havia tingut

temps» de declarar-los. No era el primer cas de conductes «fosques» que afectava

CDC, i tampoc la mateixa família Pujol: de fet, les sospites sobre els afers dels fills de

l’expresident ja s’havien plasmat en investigacions i havien portat a les dimissions

de l’únic fill d’en Jordi Pujol dedicat a la política, l’Oriol Pujol Ferrusola. L’ano-

menat cas Palau i els diners rebuts per a la Fundació del partit (CatDem) estaven

ja sota la lupa de la justícia i també, tot i que de forma molt més light, sota la lupa

d’una comissió parlamentària presidida pel diputat de la CUP David Fernàndez, que

els republicans havien volgut com un dels trumfos simbòlics per a prestar la seva

col·laboració al govern d’Artur Mas des de 2012. En aquell moment s’ignoraven

les moltes derivades concretes d’aquella confessió —que ara estan sent analitzades

per policies i jutges i que encara manquen de sentència. Tanmateix, l’impacte va

ser devastador. Aquella enigmàtica advertència que el president Maragall havia fet

deu anys abans al Parlament, quan havia deixat anar a Artur Mas que el problema

de CDC es deia «3 per cent», ressonava eixordadora. Una mena d’incredulitat gene-

ralitzada es va emparar del conjunt de la societat catalana: Pujol podia ser moltes

coses, però fins i tot per a aquells que l’havien combatut, no deixava de ser un punt

de referència sense el qual seria impossible concebre la història recent del país. Un

pare de la pàtria, el pare de la pàtria. I per a CiU, per a CDC, però especialment per

Artur Mas, Pujol era moltes coses més: sobretot, la font original de legitimitat del

seu lideratge. Francesc Marc Álvaro ho ha explicat de forma magistral al seu llibre

Ara sí que toca (publicat el 2003, però reeditat a corre-cuita el 2014 i esdevingut un

veritable best seller):4 Jordi Pujol féu el pas probablement més decisiu de la seva

4 F. M. Álvaro, Ara sí que toca. El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol, Barcelona, Edi-cions 62, 2014



carrera —determinar qui seria el seu successor— de la mateixa manera que havia

fet tots els altres, és a dir, amb total autonomia, gràcies a l’aura d’autoritat que

l’envoltava. I si la legitimitat d’haver estat l’escollit per Pujol havia estat per a Artur

Mas un actiu fins al 25 de juliol de 2014, a partir del 26 començà a ser una llosa

molt difícil de suportar. Les apel·lacions inicials de Mas i de tota la cúpula de CDC

en el sentit que es tractava d’un afer privat del Sr. Pujol —fulminantment li van ser

retirats els atributs d’honorabilitat—, no només no van convèncer ningú, sinó que

fins i tot van empitjorar la situació. Entre altres coses perquè si bé és cert que el lide-

ratge «autònom» d’Artur Mas es va forjar sobretot en l’època de la seva experiència

amb els governs tripartits, el cordó umbilical amb Jordi Pujol no es va trencar mai,

i tant els anys d’oposició com els primers anys de mandat es van caracteritzar per

unes polítiques de centredreta. En un país que després de més de tres anys de crisi,

ho volia tot menys un dirigent que havia fet de les polítiques d’austeritat bandera

i que, damunt, ara perdia també el crèdit que li havia donat el fet de ser successor

d’un pare de la pàtria que va i era —ell mateix ho havia admès—, com a mínim,

algú que treia capitals fora del país i que evadia impostos.

Va ser en aquest context que Mas i CDC van apostar-ho tot pel referèndum del

9N, intentant limitar al màxim les possibles conseqüències judicials, però donant

un missatge clar: si feia falta desobeir i pagar-ne les conseqüències, ell en primera

persona i els seus col·laboradors, hi estaven disposats. El sentit del gest —amb una

escenificació extremadament acurada: al final de setembre es va retransmetre en

directe la signatura del decret de convocatòria—, és important perquè és profun-

dament polític: amb la signatura del decret Mas estrenava una legitimitat allunyada

alhora de les retallades —per rupturista— i del mateix Pujol —per independentis-

ta—, que el consolidava, en el camp sobiranista, com a líder més enllà del seu partit.

Esdevenia el president que havia donat resposta al clam del carrer a l’última Diada.

Molts comentaristes independentistes de sensibilitats diverses coincideixen a dir

que, per a una acceleració decisiva del Procés, hauria estat aquell el moment de

convocar unes eleccions catalanes. Encara no disposem d’elements suficients per

a intentar esbrinar per què Artur Mas —i cal no oblidar que era l’únic amb la po-

testat de convocar eleccions— no va optar per això. Tanmateix, els esdeveniments

posteriors permeten reconstruir algunes de les raons probables, de diverses menes,

que podrien proporcionar-hi alguna pista. La primera fa referència al mateix ins-

trument de les eleccions. El 9N, en definitiva, havia estat una gegantina i festívola

mobilització independentista, però res més. Una mobilització amb un simbolisme

potentíssim (les urnes), però sense cap conseqüència política real. Ni a dins de l’es-

tat espanyol, ni, per descomptat, en l’àmbit internacional.

38

’

Tot i que fou el mateix Mas qui va suggerir l’instrument de les eleccions antici-

pades com a succedani d’un referèndum negat per l’estat espanyol, ara, cap al final

de 2014, el problema era: tenia prou força l’independentisme per a plantejar les

eleccions com a plebiscitàries? I sobretot, amb quina repartició interna dels consen-

sos? En les respostes que es va donar Artur Mas a aquestes preguntes, el precedent

de 2012 i el tast de les urnes reals en les eleccions europees de 2014, hi van tenir

un paper clau: el risc per a CiU era molt alt. Tot el capital de «lideratge» del procés

que havia guanyat amb el 9N —al preu d’esquerdar i destruir el consens sobre el

dret a decidir— podia quedar clarament compromès si els resultats de l’indepen-

dentisme eren insuficients o si, en tot cas, els convergents quedaven per sota d’ERC.

Sembla raonable pensar que per això mateix hi va haver tanta insistència per part

del president en la construcció d’una llista única independentista, que arribaria a

ser la conditio sine qua non de la convocatòria electoral.5

Primaveres i hegemonies plurals

L’acord per a la celebració de les eleccions i la candidatura conjunta va tenir una

acceleració important cap al final de la primavera de 2015. Tot plegat referma la

idea apuntada al principi d’aquestes pàgines: en el laboratori polític català dels úl-

tims anys s’hi donen més d’un i més de dos processos alhora, que s’influencien

mútuament. Hi ha hagut a Catalunya, i amb unes característiques molt peculiars,

un procés de sacseig a l’anomenada vella política que es va expressar d’una manera

molt clara en les eleccions municipals de la primavera de 2015. Candidatures d’es-

querres que han aplegat sovint plataformes ciutadanes, moviments socials i partits,

en proporcions i combinacions variables, s’hi han imposat, sobretot a l’àrea metro-

politana de Barcelona. Aquesta és una de les dades importants que sobresurten del

mapa municipal del maig: ERC i CDC tenien bons resultats al conjunt dels munici-

pis de les províncies de Lleida i Girona sobretot, menys significatius a Tarragona,

mentre quedaven en una posició de feblesa en molts consistoris (amb excepcions

rellevants) de l’àrea metropolitana de Barcelona. La CUP conqueria ciutats de l’in-

terior importants, reforçant el seu perfil d’alternativa de regeneració en escenaris

de clara hegemonia independentista. Segurament, la victòria més important —no

pas l’única, però sí la que va tenir més projecció— d’una candidatura del «canvi»

5 Roger Palà, «Set dies de juliol que haurien pogut canviar-ho tot: de la “llista sense presi-dent” a Junts pel Sí», Crític, 25 de setembre de 2015, disponible a: <http://www.elcritic.cat/ investigacio/set-dies-de-juliol-que-haurien-pogut-canviar-ho-tot-de-la-llista-sense-president -a-junts-pel-si-5789>, darrera consulta: 27 de gener de 2016



va ser a Barcelona, amb l’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau, un veritable terratrèmol

al sistema polític català les conseqüències del qual encara estan lluny de veure’s

completament. Però també el cas de Badalona, on Dolors Sabater, candidata d’una

agrupació que aconseguí aplegar des de Podemos fins a la CUP i els partits històrics

de l’esquerra catalana com ICV, es feia amb l’única i polèmica alcaldia important

del PP a Catalunya.

Les eleccions del maig impactarien de forma evident sobre el Procés, un cop més

per una qüestió de relat. Per primera vegada en cinc anys, la narrativa del Procés

havia quedat no derrotada, sinó clarament desplaçada. A Barcelona la opció de CDC

—i en bona part també d’ERC— de construir la campanya no sobre les polítiques

de ciutat, sinó sobre Barcelona com a capital de la futura Catalunya independent,

havia estat un greu error de plantejament. Entre altres coses, perquè la narrativa del

canvi ni negava, ni exaltava la qüestió nacional, sinó que simplement la incorpo-

rava amb una certa naturalitat com una qüestió democràtica i no identitària, uti-

litzant el ressort del dret a decidir, donat per superat potser de forma potser massa

ràpida per les forces nacionalistes.

Al maig es demostrava que la «inflamació catalana» (Enric Juliana dixit) era

diversa políticament i geogràfica, contenia moltes coses alhora i no s’havia pas de

donar per descomptat que s’haguessin de conjugar en forma, per dir-ho així, «pro-

cessista». Potser s’havia participat en les diades dels últims anys, o en el 9N —com,

per altra banda, la mateixa Ada Colau havia fet—, però això no es traduïa en una

automàtica desconnexió d’allò que estava passant a la resta d’Espanya —com de-

mostrava la complicitat amb processos de canvi a Madrid, o a València—, ni encara

menys en el vot a una opció electoral que posés la independència per sobre de tot.

És evident que aquest fet va tenir un impacte molt fort sobre les estratègies dels

partits de cara a les eleccions del setembre. Mentre ICV i EUiA, amb certa precipita-

ció, posaven a punt una candidatura amb Podem —en la qual, però, no entrarien

les forces lligades als moviments municipalistes—, CDC trencava definitivament

amb UDC i augmentava exponencialment les pressions sobre ERC i la CUP per a la

confecció d’una candidatura conjunta amb Mas al capdavant. Tot i que finalment

es conformaria la candidatura, les seves característiques reflectien plenament les

tensions interpartidistes: de la primera proposta d’una «llista del President» que

agrupés CDC, ERC i fins i tot la CUP, es passaria a la «llista amb el President» i, en

algun moment, fins i tot «sense President», quan la CUP va proposar la confor-

mació d’una llista integrada només per figures de la societat civil. Com és noto-

ri, la negociació es va saldar amb una solució com a mínim inèdita: mentre que

la CUP s’hi despenjava, CDC, ERC, els independentistes democratacristians d’Unió

40

’

—que s’havia trencat pràcticament per la meitat—, els sobiranistes de la diàspora

socialista i figures procedents de les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium Cultural i

l’organització de castellanoparlants per la independència Súmate) conformarien la

candidatura Junts pel Sí, amb un curiós sistema d’atribució dels llocs a la llista. Els

tres primers serien per a personalitats independents (amb l’exICV Raül Romeva de

cap de llista), el número 4 per a Artur Mas i el cinquè lloc per a Oriol Junqueras.

L’acord incloïa diverses «clàusules»: des de la repartició dels llocs a la llista entre

CDC i ERC (amb un lleuger avantatge per a CDC), un «full de ruta» per a practicar

la desconnexió de l’estat, les línies del nou govern i, sobretot, el compromís que fos

Artur Mas, de forma inequívoca, el candidat a la presidència. De fet, quan a l’agost

Romeva va insinuar en unes declaracions que aquesta part de l’acord no estava

clara,6 sortiria immediatament a esmenar-li la plana la vicepresidenta Neus Mun-

té, fent-ho a més —i generant així una confusió bastant notable amb relació a les

fronteres entre paper institucional i legítima competició electoral— des de la trona

del govern, un fet bastant insòlit.

Del vot de la teva vida als tres mesos que sacsejaren el procés

Comsevulla que fos, la campanya arrencà amb una enèsima i gegantina manifes-

tació per la Diada: la data per a les eleccions va ser escollida justament perquè el

primer dia de campanya coincidís amb l’11 de Setembre.

En certa forma, J×Sí portava a l’extrem totes les línies argumentals emprades

fins aleshores i, havent pres nota del maig, n’integrava de noves, que pivotaven

sobre la idea de la independència com a instrument de justícia social i regeneració

política. Fins i tot l’estètica dels candidats i el llenguatge de la campanya ho re-

flectia: alhora que hi desapareixien corbates, el discurs electoral incorporava con-

ceptes com «empoderament ciutadà», o bé propostes com ara «la renda garantida

de ciutadania». Tanmateix, no es tractava ben bé d’una virada cap a l’esquerra

—tot i que evidentment l’aportació d’ERC s’hi va fer sentir—, sinó d’un eixampla-

ment del discurs —incorporant missatges en certa manera contradictoris— per

cobrir el màxim ventall d’electorat susceptible d’apostar per l’independentisme.

Aquest element es reflectia també en el plantejament clarament transcendent de

les eleccions: «el vot de la teva vida», la manifestació de voluntat definitiva cap a

la independència.

6 Vegeu El Periódico, 23 de juliol de 2015, disponible a: <http://www.elperiodico.com/es/ noticias/politica/raul-romeva-acuerdo-dice-explicitamente-que-president-sera-mas- 4378702>, darrera consulta: 27 de gener de 2015



La campanya seria també tota una demostració de l’arrelament de les formes

de participació experimentades en els anys anteriors i canalitzades a través de

l’ANC. Tot i que aquesta organització finalment optaria per recomanar el vot a

qualsevol de les dues candidatures independentistes —cosa que després del 27S

el seu president Jordi Sánchez lamentaria en un controvertit tuit—, el pòsit, per

dir-ho així, cultural del cicle de mobilitzacions de les diades guardava una estreta

relació amb la idiosincràsia de J×Sí. Inclòs el veritable talent per al happening: una

candidatura que aplegava des de Carme Forcadell a Lluís Llach i Pep Guardiola

tancant la llista era una candidatura estudiada perquè resultés d’alguna manera

incòmode no votar-la.

En termes més prosaics, també era una candidatura pensada per obtenir una

majoria absoluta que permetés formar un govern. Malgrat que ERC, CDC —i per

descomptat, el mateix Mas— plantejaren en tot moment les eleccions com el suc-

cedani d’un referèndum que no s’havia pogut fer, alhora recordaven que seria su-

ficient l’obtenció d’una majoria en escons per poder posar en marxa el full de ruta

acordat. Més enllà de les valoracions que es puguin fer sobre la cultura democràtica

d’aquesta assumpció, el fet té a veure un cop més amb la narrativa, o més ben dit

les narratives (en plural), que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar tots els es-

deveniments que es derivaren del 27S. D’una banda, n’hi havia una, per dir-ho així,

subterrània, no explícita i orientada als mateixos integrants de J×Sí, que, intentant

superar les rivalitats interpartidistes, posava al centre la necessitat d’obtenir ma-

joria suficient per a garantir governabilitat. En aquest punt va ser central la «gran

por» del maig, perquè si era cert que la imatge de la derrota a Barcelona s’associava

al convergent Xavier Trias, els republicans havien quedat desplaçats de la cursa per

l’altre costat de la plaça de Sant Jaume, no arribant a tenir mai les opcions de vic-

tòria que uns mesos abans havien semblat molt versemblants. D’una altra, hi havia

una narrativa gairebé mítica que derivava de la necessitat de mantenir com més

en tensió millor l’electorat independentista, que al cap de dos anys començava a

demostrar senyals d’esgotament

Amb el temps i el coneixement del que va passar després, la temptació de do-

nar-hi una explicació simplista —la segona narrativa no era sinó una tapadora de

la primera— és gran i té elements de solvència interpretativa, però no serveix per

a explicar el conjunt del fenomen. En certa manera el marc argumental que havia

dibuixat el procés des del 2012, era una línia recta que portava de forma inevitable

cap a la independència perquè aquesta era la voluntat del poble de Catalunya. Un

marc mental que arrelava profundament en sectors significatius de la població i

que en bona part s’havia fet hegemònic justament perquè instaurava una narrativa

42

’

de victòria. Al setembre de 2015 simplement, cap dels actors implicats —fossin

polítics, mediàtics, o de la societat civil—, no estava disposat a abandonar-la.

Si no es tenen en compte aquests elements és difícil explicar per què l’indepen-

dentisme majoritari —i no únicament el polític— va fer una interpretació dels

resultats del 27S tan esbiaixada i per què en els tres mesos següents a les eleccions

es va entrar en allò que, un cop més, Enric Juliana va definir com la «fase daliniana

del Procés».

Amb una participació molt alta —gairebé el 80% del cens— l’independentis-

me havia perdut clarament el plebiscit —amb prou feines arribava al 48% dels

vots emesos— i havia guanyat, amb una correlació de forces difícil de gestionar

—J×Sí 62 diputats, ben lluny de la majoria absoluta, més 10 diputats de la CUP—,

les eleccions. I tanmateix, han circulat pel món les imatges d’Artur Mas procla-

mant solemnement en diverses llengües en l’escenari mític del complex cultural

del Born —on, per cert, s’hi instal·là una exposició permanent sobre el tricentenari

del 1714—: «Hem guanyat!», enmig de les banderes estelades. Hi havia alguna cosa

més que la clàssica retòrica de les nits electorals. Una poderosa exhibició d’una ine-

vitabilitat festiva de la independència, que la realitat ni podia, ni havia de trencar.

Les declaracions d’Antonio Baños, cap de llista de la CUP, reconeixent la derrota en

el plebiscit van ser ràpidament desplaçades per l’independentisme majoritari.

I fou també aquesta lectura esbiaixada que va portar als tres mesos més convul-

sos i alhora més surrealistes de la política catalana, que durien finalment a la in-

vestidura a corre-cuita de l’exalcalde de Girona, Carles Puigdemont. Després d’un

llarg viatge, un ràpid i sobtat retorn de la política.

El retorn de la política i unes observacions finals sobre utopies i distopies disponibles

La investidura de Puigdemont marcava el retorn de la política entesa en el sentit

més tradicional i pragmàtic del terme. El «pas al costat» d’Artur Mas no només per-

metia evitar unes eleccions que probablement haurien estat directament mortals

per a CDC sense fórmules unitàries, sinó també guanyar temps per portar endavant

la ja inajornable tasca de refundació d’un partit profundament tocat per la seva

gestió política i pels casos de corrupció, i que té pendent completar portes endins

el seu trànsit cap a l’independentisme.

Tanmateix, no es tracta només de la capacitat dels convergents d’imposar el seu

calendari particular: no n’hi hauria prou. L’aturada que representa la presidència

de Puigdemont, i per tant tot el tancament de la fase encetada al 2010, sembla haver

estat acceptada per la majoria d’actors polítics per obrir portes —encara que sense



dir-ho— a possibles canvis a Madrid, però sobretot perquè permet portar a terme

la redefinició global dels espais polítics a Catalunya.

En realitat, aquest és un tema que s’ha fet present en tot moment els últims cinc

anys i que s’ha palesat cada cop que —fos quina fos la convocatòria—, s’han tret les

urnes. Els profunds canvis que s’han posat de manifest —el 2012 tímidament amb

l’entrada de la CUP al Parlament, de forma més esperada el 27S amb la pujada de

Ciutadans, i de forma menys previsible pel maig i desembre de 2015 amb la victòria

dels Comuns d’Ada Colau i Xavier Domènech, que just aquests dies anuncien la

construcció d’un nou projecte polític amb potencialitats molt consistents—, han

estat l’element determinant del sobtat retorn a un cert pragmatisme. Ara per ara,

la política a Catalunya manté floritures retòriques de fulls de rutes i proclamacions

republicanes, però a l’hora de la veritat es mesura amb vots, escons, pressupostos,

pactes parlamentaris, a Madrid i a Barcelona. És molt aviat per saber en què que-

darà tot plegat, però és una evidència que la crisi dels partits tradicionals de la qual

darrerament se’n parla tant, no és pas privativa del marc estatal. Al contrari, es

podria dir que ha tingut una prèvia a Catalunya: UDC n’ha estat la primera víctima,

el PP s’encamina cap a la marginalitat, ICV i EUiA han optat per una estratègia de

confluències que aboca a la superació de la seva estructura organitzativa, el PSC

està en una fase de reconfiguració del seu projecte polític i ja ha assumit que no

és la força central de l’esquerra. CDC i ERC són també forces de «la vella política» i

malgrat el Procés —o potser gràcies a aquest, això encara s’ha de veure—, també

estan destinades a canviar i, almenys aquestes semblen les tendències, en un marc

de competició aferrissada pel mateix espai polític.

Amb una definició encara no superada, Marina Subirats ha parlat de la indepen-

dència de Catalunya com a «utopia disponible»,7 que en absència d’altres —l’eclo-

sió política de Podemos i de les candidatures del canvi vindrien més tard—, en la

fase més dura de la crisi havia funcionat com a catalitzador d’una frustració gene-

ralitzada en la societat catalana. La independència com a debat vertebrador ha estat

paral·lela al sorgiment de dinàmiques de mutació dins del sistema polític català i

alhora —és impossible negar-ho, per molt que se’n parli de desconnexió—, pot

acabar sent una palanca important de canvi en el conjunt del sistema i de la cultura

política arreu de l’estat. En aquest sentit, es podria matisar la definició dient que

7 Marina Subirats, «Una utopía sostenible», dins La maleta de Portbou, disponible a: <http: //www.lamaletadeportbou.com/articulo/una-utopia-sostenible>, darrera consulta: 27 de ge-ner de 2015

44

’

tot i ser una utopia, la seva disponibilitat ha facilitat la posada en marxa processos

de canvi real.

Tanmateix, val la pena també preguntar-se sobre els costos que ha comportat,

els danys col·laterals generats per la seva presència hegemònica en el debat polític

dels últims anys. En altres paraules, cal valorar també les distopies que malaurada-

ment ha fet disponibles, a l’abast de la societat i de la política catalana. Se’n podrien

esmentar almenys cinc.

La primera n’és segurament la introducció d’argumentacions insolidàries abans

desconegudes en el lèxic polític del catalanisme. En el moment en què CiU, la força

política nacionalista més important del Parlament, difonia el 2013 cartells amb el

lema «L’Espanya subsidiada viu a costa de la Catalunya productiva», s’havia trencat

tota una gramàtica axiològica tradicional, que mai havia volgut «importar» —en-

cara que fossin electoralment rendibles—, motius argumentals més aviat propis de

la Lega Nord italiana que no d’un moviment polític radicalment democràtic. Per al

catalanisme en general, i per al catalanisme conservador en particular, la reivindi-

cació del caràcter emprenedor, productiu i modern de la societat catalana no havia

mai estat associada de forma tan explícita amb uns tòpics negatius aplicats a la resta

de l’estat, establint dinàmiques de confrontació.8

La segona fa referència al llenguatge, que com tothom sap, és l’eina més podero-

sa de creació de realitats. I en aquest sentit s’ha de remarcar la difusió de determi-

nats apel·latius per assenyalar els contraris, o fins i tot els tebis, envers la indepen-

dència. Sense entrar a valorar aquest fenomen a les xarxes —que com és notori són

un receptacle dels pitjors impulsos—, val la pena recordar que en el llenguatge fins

i tot dels mitjans tradicionals s’ha introduït el terme «unionista» per denotar els

partidaris de la permanència de Catalunya a l’estat espanyol. No se li escapa a ningú

que «unionista» és un terme derivat del conflicte nord-irlandès. No vull insinuar

de cap manera que el Procés hagi incorporat dinàmiques violentes —al contrari,

la «marca» de les mobilitzacions ha sigut tothora el seu caràcter pacífic i festiu—,

8 Que la qüestió de la progressiva mutació del llenguatge emprat fos un element de cert con-flicte, ho demostra el fet que ja al novembre de 2011 la presidenta del Parlament aleshores, Núria de Gispert, va prohibir l’ús d’«expressions injurioses contra l’estat espanyol» durant les intervencions parlamentàries. La resolució de la presidència arribava després d’una protesta del diputat de Ciutadans Jordi Cañas per les expressions utilitzades pel diputat de Solidaritat Catalana per la Independència Uriel Bertran. Vegeu Quico Sallés: «Núria de Gispert prohi-beix dir al Parlament que “Espanya ens roba”», disponible a: <http://www.naciodigital.cat/noticia/37528/nuria/gispert/prohibeix/dir/al/parlament/espanya/roba>, darrera consulta: 12 de febrer de 2016



però em sembla que la polèmica política ha acabat lliscant progressivament cap

a una polarització binària que ha trencat els espais de mediació, derivant en un

frontisme espuri —per la permanència d’opcions possibilistes—, que tanmateix

no deixa de ser, al capdavall, frontisme, amb una dimensió aritmètica, geogràfica i

cultural acusada. No només el país, davant la independència, es divideix quantita-

tivament per la meitat, sinó que sembla que ho fa també entre ciutats i comarques

i per llengua materna.9

La tercera fa referència a la sobrerepresentació que ha tingut en els últims cinc

anys la dimensió merament simbòlica del debat per damunt de la política pròpia-

ment dita. Si es mira fredament la història política i institucional de les darreres

dues legislatures a Catalunya es pot observar una destacada continuïtat governa-

mental en el marc d’una certa paràlisi parlamentària i legislativa. Entre les dues

curtes legislatures encapçalades per Artur Mas hi ha hagut canvis de menor enti-

tat pel que fa a l’equip de govern i la paradoxal situació que el grup més gran de

l’oposició (ERC), hagi abdicat de la seva funció de fiscalització en funció de «motius

patriòtics». A més, cal parar esment al fet, prou singular, que la configuració de les

llistes per a les eleccions de 2015 ha evitat que el president sortint —no sent el cap

de llista i per tant no participant als debats— fos jutjat pels electors per les seves

polítiques. El fenomen ha tingut una repercussió decisiva també en el marc del de-

bat públic fora del Parlament: els mitjans —especialment els públics, però en bona

mesura també els privats, amb comptades excepcions—, han assumit de forma gai-

rebé íntegra aquest plantejament, marginant de manera dràstica de l’espai de debat

tot allò que no interpel·lés directament el Procés i, en concret, la seva vessant sim-

bòlica. En certa forma, el debat polític català ha estat afectat durant cinc anys per

una estranya malaltia que a les xarxes socials ha estat batejada com a endemanisme,

de l’«endemà». La idea, en definitiva, que fos legítim suspendre el debat a l’entorn

de les polítiques concretes perquè d’aquestes ja se’n parlaria quan toqués, és a dir,

l’endemà de la independència.

La quarta fa referència al replegament general que les tendències mainstream del

debat polític i públic més en general han viscut a Catalunya cap al seu interior. En

certa forma, els cinc anys del Procés han estat també la història d’una mena de ge-

gantina abstracció col·lectiva de sectors importants de la societat, la política i la cul-

tura catalanes. Que ha implicat també elements importants de reafirmació en certa

9 Un interessant repàs de les característiques socials, demogràfiques i culturals del suport a la independència a Ivan Serrano, «Just a matter of identity? Support for independence in Catalonia», Regional & Federal Studies, 2013, vol. 23, núm. 5, pp. 523-545

46

’

mesura saludables, perquè han demostrat l’existència d’uns recursos «d’autoestima

col·lectiva» d’envergadura. Però que ha tancat, i molt, els horitzons del debat. Els

nivells d’autoreferencialitat política i cultural han estat considerables, fins al punt,

a vegades, de pensar que no tant institucionalment, però sí conceptualment, Cata-

lunya estava en una situació de voluntària desconnexió, simplement impensable al

començament del segle XXI. Ho demostren les desenes de títols publicats en aquests

anys sobre el Procés —tret de poques i interessants excepcions,10 del tot abocats a

l’autocelebració—, o les iniciatives culturals de vegades polèmiques.11 I, en canvi,

la manca de qualsevol intent de construcció de complicitats amb realitats properes,

amb història i interessos compartits, com és el cas del País Valencià.

Finalment, val la pena recordar que l’evolució d’una part del nacionalisme cap

a l’independentisme, absolutament legítima, no cal dir-ho, ha comportat també el

trencament del catalanisme polític com l’havíem conegut fins ara, que havia aple-

gat, d’ençà la Transició sensibilitats i plantejaments diversos amb aquell «ecume-

nisme» dels objectius últims que en bona part havia estat la clau del seu èxit. El

Procés, en canvi sembla haver reduït sensiblement el «perímetre» del catalanisme i

haver consagrat —si més no, fins ara— com una de les opcions centrals del tauler

polític català a Ciutadans, que se n’autocol·loca clarament a fora. Potser no estarà

clar que aquest últim element s’hagi de situar en un llistat distòpic. Hi haurà, com

és lògic, opinions diferents al respecte. Les cultures polítiques nacionals evolucio-

nen i de vegades ho fan per elisió de parts d’elles, o de forma més o menys con-

flictiva. Tanmateix, no deixa de ser una contradicció que en el moment en què es

planteja un enfortiment de Catalunya com a nació diferenciada, s’hagi acceptat

trencar una de les seves característiques definitòries: una cultura política de base

autònoma i compartida.

No és segur que les dinàmiques distòpiques s’acabin consolidant, que hagin

vingut per quedar-se o bé, en canvi, que siguin part d’una etapa ja conclosa. La

predicció del futur s’escapa a la feina dels historiadors. Com a ciutadans, només es

pot esperar que no sigui així.

10 Una clara excepció n’ha estat J. Amat, El llarg procés, Tusquets, 2015 11 En són bons exemples el simposi «Espanya contra Catalunya» o el memorial del 1714 instal-lat al mercat del Born

’


Toni Mollà

El poder de la comunicació

Introducció

Durant els darrers anys, s’ha produït una profunda metamorfosi de la comunicació

de masses tant en l’àmbit internacional com en el nostre entorn immediat. Als anys

vuitanta, a partir dels mandats de Ronald Reagan als EUA i Margaret Thatcher al

Regne Unit, començà la reconfiguració del sector, amb la fi dels monopolis públics

i el creixement del nombre d’operadors de telecomunicacions i de l’audiovisual.

Això va comportar fragmentació de les audiències i el final d’un determinat model

de negoci empresarial.

Aquest procés, el va facilitar un nou marc legal liberalitzador (desregulador)

d’encuny anglosaxó, amb l’excusa de l’augment de la competència i del pluralisme.

Les privatitzacions en van ser la primera conseqüència. La multiplicació de l’oferta,

en un entorn també de canvis tecnològics, va capgirar tot el panorama de la comu-

nicació de masses i les mateixes indústries culturals1 connexes. El resultat d’aquelles

Toni Mollà (Meliana, l’Horta Nord, 1957) és sociòleg i periodista. Assagista, dietarista, perio-dista d’opinió, compaginà durant un temps el treball a RTVV amb la docència a la UV. És autor, entre altres, de La utopia necessària (1994), Quina televisió pública? (2009) i La desconnexió valenciana (PUV, 2014)

1 Les indústries culturals, ara denominades indústries creatives, són aquelles indústries en la cruïlla de les arts, la cultura, la tecnologia i el negoci. Un camp en el qual sovint s’esvaeix la frontera entre la cultura i l’economia. Quant a l’activitat econòmica, ocupen el segon lloc als EUA. Al Regne Unit són ja tan importants com l’automobilística. La indústria audiovisual —cinematografia, ràdio, televisió, vídeo, DVD i indústries multimèdia— en forma part, amb el teatre, la dansa, la música, el cinema, la literatura i l’art, entre altres. Es tracta d’un sector econòmic de gran activitat i creixement a hores d’ara, que crea ocupació i que, paral·lelament, té capacitat d’influència sobre les identitats i influeix en l’educació, els gustos, les mentalitats i

48

’

polítiques públiques en benefici del sector privat ha provocat el creixement expo-

nencial del sector privat de la comunicació i la pèrdua de l’hegemonia mediàtica

del sector públic.2

Darrerament, la coincidència de la crisi econòmica general i l’específica del

sector de la comunicació (oral, audiovisual i escrita) ha desdibuixat totalment els

antics models de l’estructura de la comunicació i les jerarquies econòmiques i so-

cioculturals corresponents. Per la seua banda, determinades decisions del poder

polític quant a la regulació del sector com ara les emissions via satèl·lit, les conces-

sions per a les xarxes de cable, emissores radiofòniques i les noves llicències de tele-

visió digital terrestre3 han incrementat la desconfiança quant a la imparcialitat del

poder polític en aquests aspectes. Creix l’evidència entre els ciutadans que el poder

institucional juga brut en les concessions, d’acord amb interessos no del tot públics.

La segona onada de canvis en l’hipersector de la comunicació es va produir,

precisament, amb l’adopció de la tecnologia digital, la qual va situar els operadors

d’infraestructures (a l’estat espanyol, Telefònica, ONO i altres concessionaris del ca-

ble segons les demarcacions) en una posició d’avantatge i control del mercat que

s’incrementa en la mesura que aquestes empreses participen també en la propietat

d’importants mitjans (Telefònica-Canal+, per exemple). La concentració empresa-

rial —tant horitzontal com vertical4— i la convergència entre sectors esdevenen

les ideologies dels ciutadans. Un sector amb riscos elevats pels costos de producció, la dificul-tat per a aconseguir finançament i l’acceptació imprevisible dels productes per part del públic 2 Sobre el sector públic de la comunicació, m’he ocupat en Toni Mollà, Quina televisió pública? Amenaces i oportunitats a l’era digital, Alzira, Bromera, 2009. I també en Col·lectiu Ricard Blasco, RESET RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat, Onada, 2014

La perspectiva economicista, presidida per l’orientació al negoci i l’avaluació dels mitjans de comunicació en termes dels seus balanços i comptes de resultats ha arrossegat bona part el sector públic cap a aquesta lògica, en la qual s’ha abandonat qualsevol altre criteri de valora-ció, com ara els que fan referència a l’adequació dels continguts emesos pels mitjans públics als objectius que la llei els encomana. Hom valora els continguts com si en el mercat de la comunicació els béns que circulen foren iguals als béns materials, sense considerar la càrrega simbòlica dels productes comunicatius3 Per a una anàlisi de les concessions de TDT espanyoles, vegeu Maria Corominas i altres, «Televisión digital terrestre local (TDT-L) en España: los concesionarios privados», Zer-Revista de Estudios de Comunicación, vol. XII, núm. 22 (2007), disponible a: <http://www.ehu.eus/ojs/index.php/Zer/article/view/3670/3302>4 Aquest procés de concentració empresarial té lloc en totes les esferes de l’activitat econòmica i financera, des de la gran banca, a la indústria automobilística, la construcció o la indústria editorial, posem per cas. I es manifesta, com diem, de forma «vertical» i també «horitzontal», de manera que les grans corporacions empresarials intenten establir sinergies i economies d’escala entre les seues diverses filials i divisions per tal de minimitzar-ne els costos i maximit-zar-ne els beneficis

el poder de la comunicació 49


característiques fonamentals d’aquesta fase de l’economia de mercat. La tecnologia

digital, finalment, possibilita l’aparició de mitjans electrònics inèdits (Internet) que

constitueixen nous reptes empresarials, com també noves fórmules comunicatives

la incidència social de les quals, tot i ser encara inferior als mitjans tradicionals,

condiciona les lògiques empresarials i també informatives de tot l’entorn específic

de la comunicació. L’aparició de nous espais comunicatius (globals, però també lo-

cals, personals, tv a la carta, webtv, etc.) n’és la característica més visible, juntament

amb la segmentació del consum.

Els amos de les paraules

En aquest panorama de canvis estructurals i de reconfiguració del sector, el dia 5

de novembre de 2015, l’edició internacional del diari The New York Times desta-

cava a portada la pèrdua d’objectivitat i d’independència editorial dels mitjans de

comunicació espanyols en una peça signada per Raphael Minder. L’article —basat

en un informe de l’Institut Internacional de la Premsa (IPI)— assenyala dues causes

d’aquesta davallada. D’una banda, els efectes directes de l’anomenada llei mordassa

tramitada pel govern del Partit Popular. De l’altra, la crisi específica del sector de la

comunicació mediada, la qual ha comportat una forta davallada dels ingressos de

les empreses de comunicació per la pèrdua de publicitat (base econòmica del siste-

ma de mitjans de comunicació) i també dels ingressos directes per vendes.

Al nostre entendre, la segona causa assenyalada pel periodista americà —la cau-

sa econòmica— s’ha convertit en el factor clau per a entendre el sistema comu-

nicatiu, tant si ens ho mirem des d’una perspectiva mundial, espanyola o també

catalana i valenciana. La pèrdua de més de 10.000 llocs de treball a l’estat espanyol

i la reestructuració d’un sector immergit en un eixam de fusions, absorcions, parti-

cipacions creuades i canvis d’accionariat i titularitat empresarial són elements que

determinen aquella metamorfosi del panorama informatiu conegut fins ara, tant

en l’estructura de la seua propietat com en les línies informatives dels mitjans, en

la mateixa llibertat d’expressió dels professionals de la informació i en els drets dels

usuaris a una informació plural, objectiva i veraç. Durant el franquisme, règim pro-

fundament intervencionista en matèria informativa, l’autorització prèvia i la cen-

sura convertien la informació en un simple element de propaganda a la recerca de

la rendibilitat ideològica i la llibertat d’expressió en una simple quimera retòrica.

El control que hi exercien certs sectors de l’església catòlica n’és una bona prova.5

5 La llei de premsa del 1966 (que no es derogarà fins al 1984) atorgava llibertat empresarial, però no de difusió informativa. La Constitució Espanyola del 1978 estableix els fonaments de

50

’

Per la seua banda, la societat liberal-capitalista, institucionalitzada com a democrà-

cia formal, prioritza, per paradoxal que semble, la funció econòmica de la infor-

mació —convertida en mercaderia!— i cada vegada més monopolitzada per grups

empresarials ben posicionats en el mercat i amb relacions d’interdependència i

complicitat més o menys manifesta amb l’entorn polític.

Com a exemple global, podem assenyalar que els grans estudis cinematogrà-

fics americans de l’època daurada del cinema —les majors de Hollywood— han

esdevingut autèntics conglomerats empresarials de la comunicació (inclòs l’entre-

teniment) amb la creació de distribuïdores de continguts, l’entrada en el negoci

dels circuits d’exhibició, en les empreses de televisió convencionals, de cable i per

satèl·lit, en antigues editores musicals i, en definitiva, en totes les indústries de la

comunicació. Per la seua banda, han aparegut nous actors en el sector, com ara les

grans empreses financeres o immobiliàries, a la recerca de diversificació de riscos i

inversions, nous nínxols de negoci i també d’influència sensible a la seua activitat

empresarial davant de l’opinió pública i, per tant, del mercat. És especialment relle-

vant, tal com assenyalava l’esmentat article de The New York Times, que la propietat

de determinats mitjans de comunicació ha passat sovint a les mans dels seus antics

creditors, la qual cosa determina silencis mediàtics i agendes informatives, entre

altres aspectes. El cas del grup PRISA és especialment cridaner en aquest sentit ja

que, des de l’any 2010, Liberty Acquisition Holding (Grup Phoenix) n’ha esdevin-

gut el màxim accionista, al mateix temps que La Caixa, HSBC, Bank of America o

Deutsche Bank i Banc de Santander, entre altres entitats financeres, formen part de

l’accionariat després de bescanviar el deute de PRISA per accions i seients al consell

d’administració. Raphael Minder remarcava, precisament, el cas del diari El País

respecte de les informacions que afecten Qatar o Telefònica, també amb interessos

accionarials al grup PRISA, empresa matriu d’El País.

A banda del seu component ideològic, la informació ha d’estudiar-se, en conse-

qüència, com una matèria primera i/o un quart factor de producció: un bé de con-

sum rar (ús limitat), onerós (no és gratuït) i útil (té interès) que pot intercanviar-se.6

dret de la llibertat d’expressió i el dret a la informació especialment en els següents articles: llibertat ideològica (art. 16), llibertat d’expressió (art. 20) i llibertat d’empresa (art. 38)6 Per a una anàlisi dels aspectes econòmics de la informació, vegeu: Manuel Ludevid i Mont-serrat Ollé (1991), Rosario de Mateo (1988 i 1990) i Francesc Tarragó (1992). En efecte, la informació i la cultura, al nostre entendre, no s’han d’estudiar només, com prescrivien els plantejaments marxistes, des del punt de vista superestructural o ideològic. De forma com-plementària, la indústria cultural ha esdevingut una part gens menyspreable del factor eco-nòmic —de la infraestructura o base econòmica o material de la societat. En aquest sentit, el



Dit d’una altra forma, la informació és una mercaderia l’ús de la qual busca be-

neficis. La seua producció, difusió i consum s’ha d’analitzar, consegüentment, en

clau econòmica. Però també és cert que aquesta mercaderia és, essencialment, un

bé cultural; és a dir, un producte ideològic capaç de legitimar, reformar i reproduir

valors socials. Des d’aquesta perspectiva, el model d’espai públic de la comunica-

ció mediada que hem conegut fins ara està en perill d’extinció precisament per la

confluència d’aquestes noves complicitats i interconnexions entre els diferents po-

ders —polítics, econòmics, socioculturals i tecnològics— i la creació de noves elits

i jerarquies. Owen Jones ha dedicat a aquest tema el capítol «Mediocracia» del seu

llibre El Establishment. La casta al desnudo en el Reino Unido.7

Finalment, la confluència (i complicitat) entre els interessos polítics i econòmics

de les institucions polítiques (inclosos els partits), d’una banda, i les empreses de

comunicació i els seus propietaris, de l’altra, pot ser devastadora per a la pluralitat

i la qualitat informatives, però també per a l’estructura econòmica i sociocultural

del país. No oblidem que en el sector de la comunicació, com en molts altres, la

propietat es concentra cada dia més. Al capdavall, com suggeríem més amunt,

la tendència a la concentració empresarial i, finalment, l’oligopoli és la caracterís-

tica més definitòria de l’etapa actual del capitalisme.

Al món occidental, la llibertat d’expressió i el dret a la informació han esdevin-

gut tema d’intervenció política i, en conseqüència, matèria de legislació i d’actuació

jurídica. I, en efecte, l’estat democràtic necessita la creació d’un clima de llibertats

que el legitime i que definisca les regles del joc que el fan possible. De fet, l’estat

democràtic no existirà sense una opinió pública també democràtica i plural, la qual

troba la seua essència fonamental en l’existència de mitjans de comunicació —és

a dir, d’empreses informatives— també democràtiques i plurals. Ara bé, la legisla-

control de la indústria cultural i els mitjans de comunicació assegura la (re)producció de les idees alhora que constitueix una creixent font de negoci directe. Des d’aquest punt de vista, el desenvolupament de les indústries culturals —incloses les comunicacions i el turisme cul-tural— és una necessitat per a determinar qualsevol model social i productiu de l’actualitat. L’estudi «L’economia de la cultura a Europa», elaborat per la consultora Kea European Affairs <www.keanet.eu> per a la Comissió Europea, considerava que el sector cultural ha de desen-volupar-se més enllà del 4% del PIB de cada país perquè hom considera que el 4% és el mínim que es necessita per a tenir impacte en el conjunt de l’economia7 Owen Jones, El Establishment. La casta al desnudo al Reino Unido, Barcelona, Seix Barral, 2015. Per paradoxal que semble a primera vista, el llibre de Jones remarca, per exemple, la influència de Rupert Murdoch en l’ascens al poder dels laboristes britànics de Tony Blair. Per continuar amb altres paradoxes més o menys aparents: Silvio Berlusconi i el seu grup Mediaset va nàixer al món empresarial de la comunicació amb l’arribada de Bettino Craxi a la secretaria general del Partit Socialista Italià

52

’

ció depén d’un context sociopolític i cultural. És per això que cada realitat social

—cada estat— ha definit un model organitzatiu propi i ha generat també un «sis-

tema de seguretat»8 jurídica respecte de la llibertat d’expressió i el pluralisme infor-

matiu. Alemanya o França són, per exemple, molt més intervencionistes en aquest

sentit que no els països anglosaxons, de tradició més liberal. L’estructura comuni-

cativa d’un país és, finalment, un símbol de la seua estructura formal, amb la lògica

conflictivitat social entre els elements comunicatius al·lòctons (que ara facilita la

nova tecnologia digital)9 i els elements d’emissió o publicació autòctona. El cas

d’Alemanya, com diem, és un exemple de descentralització informativa, amb un

gran paquet competencial en matèria cultural i comunicativa per banda dels län-

der.10 Per la seua banda, la França jacobina té el seu quilòmetre zero a París, tant en

comunicació com en tots els aspectes de la vida nacional-estatal.

El càrtel de la comunicacióA escala mundial, uns grups molts concrets dominen la informació i els continguts

de l’entreteniment. Es tracta, de fet, d’un autèntic càrtel de la comunicació en-

capçalat per AOL-Time Warner (CNN, HBO, Warner BROS, Time, Life, etc.), VIACOM

(CBS, Paramount, MTV, etc.), DISNEY (ABC, Disney Channel, etc.) i la News-Corp. de

Rupert Murdoch, propietària, entre altres molts mitjans, de FOX News, The Times,

The Sun, The New York Post, 20th Century Fox i fins fa no-res de la famosíssima

News of the World.11

En aquest context de concentració empresarial i d’escassetat de veus dissidents

o simplement independents, val a ressaltar, per exemple, que la News Corporation

ha mantingut sempre una estratègia flexible de complicitats d’acord amb els seus

8 Vegeu Elías Díaz, Sociología y Filosofía del Derecho, Madrid, Taurus, 1984. Per sistema de seguretat entenem, seguint la definició de Tierno Galván que cita el mateix Díaz, «cualquier sistema de normas, conjunto de supuestos o enunciación de principios que garantizan el me-nor número de perturbaciones a la convivencia y, por consiguiente, mayor estabilidad a unas estructuras morales con pretensión de vigencia»9 Com a efecte positiu de la revolució tecnològica, podem destacar que 8 satèl·lits connecten des de la darreria del 2013 més de 3.000 milions de persones que fins llavors no tenien accés a Internet, cosa que facilita nous projectes informatius en zones que estaven al marge de segons quins fluxos de comunicació10 Vegeu, per exemple, M. Salvador Martínez, La libertad de la televisión. El modelo alemán, Barcelona, Cedecs, 199811 Sobre el cas de News of the World, vaig escriure en Toni Mollà, «L’hora del periodisme honest», El Periódico, 19 de juliol de 2011: <http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/lhora-del-periodisme-honest-1084745>. Per a una panoràmica dels grups mediàtics als EUA, podeu consultar: <http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/cool/giants>



interessos econòmics i les conjuntures polítiques concretes als diferents països en

què opera. Als EUA, per exemple, la cadena televisiva FOX ha estat el braç armat de

les posicions més ràncies del Partit Republicà, la font legitimadora de les polítiques

bèl·liques de George Bush i de l’emergència i l’extensió social del Tea Party. De

fet, alguns dels comentaristes d’aquesta cadena han arribar a convocar directament

els actes d’aquest moviment social ultraconservador. Els documentals de Michael

Moore també han remarcat la importància de la FOX i de la News Corporation de

Rupert Murdoch en la creació de mentides nacionals en forma d’opinió pública.

No debades la seua influència està molt per damunt de The New York Times o The

Whashington Post, diaris de prestigi de les elits americanes. En el seu moment, la

mateixa Hillary Clinton es va beneficiar en la seua carrera de senadora per Nova

York dels favors de Murdoch, la qual cosa va coincidir amb la moderació de les

conviccions intervencionistes en matèria de polítiques socials de l’actual candidata

a les primàries del Partit Demòcrata. Rupert Murdoch va arribar a organitzar re-

captacions de fons per a la campanya de Hillary i el mateix New York Post —tan

crític, curiosament, amb les polítiques de Bill Clinton— va deixar les seues pàgines

a Hillary. Al Regne Unit, per la seua banda, l’entramat empresarial de Murdoch

va ser clau perquè Tony Blair guanyara les eleccions amb la marca progressista del

laborisme però governara amb polítiques neoliberals econòmicament i imperialis-

tes en l’esfera militar. Rupert Murdoch, finalment, va nomenar José María Aznar

membre del consell d’administració de la News Corp., encara que l’expresident

espanyol mai no va aconseguir que el grup de Murdoch es posicionara ni a Espanya

ni a Itàlia —on els interessos de Murdoch sempre han xocat amb els de Silvio Ber-

lusconi, amo i senyor del grup Mediaset, de gran implantació no solament a Itàlia

sinó també a l’estat espanyol.12

El cas espanyolA l’estat espanyol, la Constitució del 78 va definir un model particular d’estat, amb

conseqüències directes sobre el model comunicatiu i les conegudes tensions entre

les competències estatals exclusives, les compartides i les transferides a les comu-

12 A l’estat espanyol, Mediaset controla, entre altres mitjans, els canals de televisió Cuatro i Telecinco i té una posició privilegiada a tot el mercat publicitari espanyol. A hores d’ara, Mediaset espera el vistiplau de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per fer efectiva la seua entrada a l’acci-onariat de 8tv, la televisió privada del Grupo Godó. Siga com vulga, a hores d’ara, el grup Mediaset i Atresmedia (Antena3 i La Sexta, entre altres mitjans) constitueixen un autèntic duopoli empresarial del sector audiovisual i dominen les audiències tant a l’estat espanyol com al País Valencià

54

’

nitats autònomes, especialment en matèria de ràdio i televisió. Amb tot, les dites

nacionalitats històriques, especialment Catalunya i Euskadi, disposen d’uns subsis-

temes comunicatius relativament independents gràcies a les iniciatives polítiques

dels governs autònoms però també a unes societats civils (incloses les estructu-

res empresarials) especialment sensibles a la comunicació mediada. El resultat

d’aquesta confluència de factors és l’existència de mercats particulars que reali-

menten la particularitat també comunicativa de Catalunya i Euskadi.

El fet que el Grupo Godó (La Vanguardia, RAC1, Mundo Deportivo i 8tv) i Zeta

(El Periódico, Sport i Interviú) haja incorporat el català com a llengua d’una part

dels seus productes, juntament amb l’aparició del diari Ara (amb tots els seus

desenvolupaments) i la multiplicació exponencial de la ràdio en català, es deu, pre-

cisament, a la maduració del mercat definit per la llengua catalana i no pas a valors

de suposada lleialtat culturalista. El cas valencià, com sabem, sempre té particulari-

tats enutjoses també en aquesta esfera de la vida pública, ja que aquella confluència

d’interessos de les elits polítiques i econòmiques (incloses les mediàtiques) ha ju-

gat en contra dels interessos socioculturals del país —i, al nostre parer, d’una bona

part de les mateixes elits, que no han sabut ni volgut utilitzar la llengua del país com

un element proteccionista del mercat interior valencià.13

Després de la mort de Franco, i al redós de la primera època socialista, es van

consolidar a l’estat espanyol uns grups empresarials de la comunicació que po-

dríem anomenar de «tendència». Es tractava d’uns mitjans que elaboren informa-

ció d’acord amb la doble finalitat d’obtenir beneficis econòmics i de crear un cert

estat d’opinió pública. Van ser els casos del Grupo 16, PRISA, ZETA, Prensa Ibérica,

Unidad Editorial i d’altres, que s’afegeixen a les empreses de comunicació d’arrel

franquista ja existents com eren els casos de Las Provincias, a València —ara dins

Vocento—, de La Vanguardia, a Barcelona —Grupo Godó— o de l’ABC i El Correo-

Prensa Española (Vocento).

El grup multimèdia PRISA es va constituir al voltant del diari El País, que es va

començar a publicar l’any 1976. Ben prompte, es va convertir en diari referencial

per a les elits culturals i polítiques de l’estat. La seua consolidació empresarial va

coincidir amb esdeveniments transcendentals d’uns anys que trasbalsaren el mapa

polític i social. Si l’accés del PSOE al poder institucional va marcar el punt final

d’una etapa històrica que, erròniament, hem denominat la Transició, també va sig-

13 He tractat aquests aspectes, entre altres, en Toni Mollà, «L’espai públic, el mercat i la política lingüística. Una visió valenciana», DivÈrsia, núm. 7 (juny, 2015), <http://www.upf .edu/diversia/_pdf/Pais_Valencia.pdf>



nificar l’accés als llocs de màxima responsabilitat pública d’aquella generació. El

País era, bàsicament, el diari-espill d’una generació. Des de la seua fundació, l’edat

i la procedència política i sociocultural de les primeres espases del diari van dibui-

xar un perfil editorial amb què molts antifranquistes se sentien identificats. El País

realitzà una oposició dura a la política dels governs de la UCD. En les seues pàgines

va prendre cos el discurs que va preparar el terreny als avanços electorals que ex-

perimentava el PSOE en els comicis. Economistes, sociòlegs, urbanistes, científics

i filòsofs van construir en les pàgines del diari un nou edifici moral —una nova

cosmovisió espanyola— capaç d’aixoplugar tots aquells que desitjaven tourner la

page definitivament a l’Espanya heretada del franquisme. El festeig entre El País

i el govern de Felipe González es va fer irreversiblement evident amb l’ocasió del

referèndum sobre l’entrada d’Espanya a l’OTAN. Aquesta consulta electoral marcà

també la pèrdua de la innocència dels socialistes i el trencament polític i sentimen-

tal amb una part dels seus (e)lectors que retrauen al PSOE un canvi d’actitud radical

respecte de les idees regeneracionistes que defensava en l’oposició. En aquell episo-

di, la imatge de periòdic independent que El País havia aconseguit mantenir en els

primers mesos de govern socialista es debilità bastant, però és evident que, si més

no des d’un punt de vista empresarial, el favor fet al govern donarà els seus fruits.

Arran de l’èxit ideològic i empresarial d’El País, i amb el poder de cara, Jesús Po-

lanco va iniciar la construcció del seu gran grup de comunicació: editorials, emis-

sores de ràdio i altres productes i indústries culturals. La perla empresarial arriba

anys més tard amb la concessió a PRISA per part del govern de Felipe González de

l’únic canal codificat de televisió autoritzat a Espanya: Canal+. Un cas de mercat

monopolístic creat sota la bandera —per paradoxal que semble— de la liberalit-

zació del mercat de la televisió. El País ho defensà amb convenciment discursiu i

interès empresarial. El País i PRISA esdevenen les puntes de llança d’un projecte

d’Espanya i de les indústries culturals que és, si bé ho mirem, un i el mateix.14

El suport decidit i explícit de PRISA al PSOE deixa al descobert un espai mediàtic

i empresarial d’estat. L’oposició espanyola necessita un diari des d’on desgastar el

govern socialista, denunciant-ne les corrupteles que són vox populi en els ambients

mínimament informats però que no arriben a l’opinió publicada. En aquesta con-

14 Em vaig referir a aquest aspecte en Toni Mollà, «Las lenguas y sus industrias», Euskara Gipuzkoan, 2010, disponible a: <http://tonimolla.cat/?p=773>. Sobre el «valor econòmic de la llengua espanyola», val la pena de consultar el treball dirigit per José Luis García Delgado: «El valor económico del español. Una empresa multinacional», de la Fundación Telefónica, disponible a: <http://www.ortegaygasset.edu/publicaciones/circunstancia/ano-v—-numero-13—-mayo-2007/ensayos/el-valor-economico-del-espanol—una-incitacion>

56

’

juntura, apareix el diari El Mundo, que exerceix el paper de premsa-denúncia que

El País ha deixat de fer: el cas Gal, el cas Filesa o el cas Roldán són temes-estrella

per a El Mundo, amb beneficis partidistes evidents i la consolidació d’un altra mas-

sa crítica de lectors fidels. L’objectiu: preparar l’alternança política a les més altes

responsabilitats de l’estat i consolidar un grup empresarial que aporte beneficis

econòmics gràcies a la producció, distribució i consum d’aquesta mercaderia que

en diem informació.

Tot just encetada la dècada dels noranta, El País i El Mundo apareixen ja com

dos diaris influents i clarament oposats —però complementaris— en la seua lí-

nia ideològica i la seua estratègia de negoci. Dos actors d’un mateix mercat de la

informació. La victòria electoral del Partit Popular a les eleccions legislatives de

març de 1996 invertirà els papers del binomi constituït per PSOE-El País, d’una

banda, i PP-El Mundo, d’una altra. Si El Mundo va nàixer com una resposta a la

línia editorial clarament progovernamental d’El País, ara és El País qui es con-

vertirà en el periòdic opositor al govern del PP defensat per El Mundo. Els canvis

polítics arran d’aquelles eleccions legislatives espanyoles i els intents de reposici-

onament mediàtic van tenir la seua màxima expressió en l’anomenada (primera)

llei del futbol i en la guerra digital.

El cas del País ValenciàTal com vaig escriure en aquesta mateixa revista,15 el País Valencià actual no s’ex-

plica sense tenir en compte l’estructura dual de la premsa del tardofranquisme a

la ciutat de València. Al País Valencià, més que a cap altra comunitat autònoma

espanyola, els mitjans de comunicació han condicionat l’esdevenidor col·lectiu

des de l’anomenada transició democràtica i han «marcat» les decisions i les inde-

cisions del governs autonòmics. Els mitjans no han estat innocents, sinó que, ben

al contrari, es van configurar com uns actors ben actius en la delimitació de les

ideologies col·lectives que circulaven al país i les consegüents alternatives socials

i polítiques del postfranquisme. Les línies informatives i empresarials dels diaris

Las Provincias i Levante han estat tan determinants en la configuració de l’actual

estructura social i política valenciana com els mateixos partits polítics, sovint os-

tatges d’aquelles estratègies periodístico-empresarials.

En aquell context, el Diario de Valencia, primer, i el Noticias al día, després, van

ser dos intents de premsa plural i moderadament valencianista que la classe dirigent

valenciana —inclòs l’empresariat de la comunicació i el poder polític institucio-

15 Toni Mollà, «Comunicació i política», L’Espill, núm. 30, 2008



nal— no va tenir interès a consolidar. Més interessats en les bondats i les transversa-

litats del bipartidisme, es van encarregar de dinamitar aquelles iniciatives amb tots

els mitjans possibles. L’aparició, al desembre de 1980, de Diario de Valencia, dirigit

per J. J. Pérez Benlloch, clivella aquell binomi simbolitzat per l’enfrontament Las

Provincias-Levante —però que va molt més enllà que la simple lluita pel lector i la

publicitat. Diario de Valencia intentava connectar amb públics nous i ampliar les ba-

ses democràtiques d’uns segments socials emergents amb interessos socioculturals

i polítics molt allunyats de les versions mediàtiques dels diaris existents a València.

La compra del diari Levante per banda de Prensa Ibérica, amb l’ajuda directa i in-

directa del Partit Socialista, va reforçar les bases d’aquella estructura periodística i

ideològica que alimentava i realimentava una societat valenciana en clau dual. El

llibre Al cierre, les memòries periodístiques de J. J. Pérez Benlloch,16 aporta infor-

mació valuosa sobre l’estructura de la comunicació valenciana durant el darrer mig

segle; remarca, precisament, la rellevància dels «actors» en la construcció del sis-

tema comunicatiu i d’aquell concepte tan boirós que és la «llibertat d’expressió».17

Al País Valencià, complementàriament, l’assignació de les llicències de TDT18

realitzada pel Partit Popular va representar, per la seua banda, un reforçament em-

presarial i informatiu de determinats grups de la dreta econòmica i política espa-

nyola. Les dues llicències autonòmiques privades van ser assignades a la COPE19 i a

Vocento (Las Provincias). El fracàs de la política audiovisual valenciana, juntament

amb la posterior desconnexió de les emissions dels canals de la CCRTV (TV3 i Ca-

talunya Ràdio)20 i, finalment, el tancament de RTVV21 han convertit el país en un

16 J. J. Pérez Benlloch, Al cierre. El periodismo tal como lo he vivido. Memorias, Tavernes Blan-ques, L’Eixam, 200517 El llibre de Pérez Benlloch documenta la impagable tasca de centenars d’accionistes i de periodistes —amb Vicent Ventura i el mateix Pérez Benlloch de caps de fila— per trencar el doble lligam d’una xarxa mediàtica valenciana maniquea que va representar, com diem, la falsa elecció entre Las Provincias i Levante, tots dos aliats, en aquell moment, amb el conser-vadorisme social i polític de la ciutat de València i interessats en els beneficis d’aquest binomi que els permetia repartir equitativament i complementària el mercat de la premsa, amb els consegüents beneficis econòmics i àrees d’influència informativa18 Vegeu Toni Mollà, «El mapa audiovisual valencià», disponible a: <http://opinions.laveupv .com/toni-molla/blog/5504/el-mapa-audiovisual-valencia>19 La COPE (Cadena de Ondas Populares Españolas) és propietat de la societat Radio Popular SA. El 50% de les accions pertanyen a la Conferència Episcopal espanyola, el 20% a les diòcesis catòliques, i la resta a diversos ordes religiosos com ara els dominics i els jesuïtes20 Vegeu Toni Mollà, «La desconnexió valenciana», El Periódico, <http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/desconnexio-valenciana-3051909>21 Vegeu Toni Mollà, «RTVV, al tancament», El Periódico, <http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/rtvv-tancament-2870296>

58

’

erm informatiu des del punt de vista audiovisual, llevat de digníssimes i meritòries

excepcions. A diferència de Catalunya o Euskadi, l’estructura de la comunicació

valenciana és una part indissociable de l’espanyola, sense matisos, llevat del que

podíem anomenar la comunicació alternativa —escrita, oral, audiovisual i virtual.

El mercat valencià de la comunicació és una part del mercat espanyol, tant des del

punt de vista dels missatges com dels interessos econòmics, cada dia més reforçats.

Quina llibertat d’expressió?

Finalment, la concentració empresarial, d’una banda, i la concessió administrativa

necessària en el cas de la ràdio i la televisió, d’una altra, representen, de fet, restric-

cions al dret a la informació, ja que aquesta no s’ha d’entendre només com el dret

de comunicar fets. Hi ha una exigència prèvia: l’existència del mitjà que la possibi-

lite. Sense la lliure creació de mitjans es queda sense sentit el dret de comunicació.

En aquest sentit, la llibertat d’expressió i el dret a la informació són drets connexos

a la llibertat d’empresa o el lliure exercici professional. És el que Álvaro Rodríguez

Bereijo anomena llibertat funcional.22 El mateix Rodríguez Bereijo distingeix aques-

ta llibertat funcional de la llibertat estructural o institucional, que es «connecta di-

rectament amb el pluralisme polític, valor superior del nostre ordenament jurídic

(art. 1.1. C. E.), i amb la importància vital en una democrà cia d’una opinió pública

correctament formada. Sense el manteniment d’una comunicació pública lliure

quedarien buits de contingut real uns altres drets que la Constitució consagra, re-

duïdes a formes buides les institucions representatives i absolutament falsejat el

principi de legitimitat democràtica que enuncia l’article 1.2. de la Constitució i que

és la base del nostre ordenament jurídic.»

La demanda de pluralisme s’ha centrat sovint en la reivindicació d’«autoritats

independents», a la manera del Consell Superior de l’Audiovisual francès,23 l’objec-

22 Álvaro Rodríguez Bereijo, «La libertad de información en la jurisprudencia constitucio-nal», El País, 7 de març de 199723 Consell Superior de l’Audiovisual francés (Llei 89-25 de 17 de gener de 1989, decret 26 de juliol de 1989). Estructura col·legial, formada per nou membres nomenats per decret del president de la República: tres els designa el mateix president, tres el president de l’Assemblea Nacional i tres el president del Senat. El mandat és per sis anys, renovat per terços cada dos anys. El càrrec no es revocable ni renovable. Incompatibilitat amb ocupació pública o activitat professional. Competències: reglamentar en matèria de telecomunicacions, garantir el respec-te al pluralisme, garantir el principi d’igualtat en la relació entre operadors de telecomunica-cions i usuaris, informar sobre projectes de normes tècniques i materials, controlar la publi-citat, nomenar quatre membres, entre ells el president, dels consells d’administració de les ràdios i televisions públiques, protegir la infància i els adolescents, controlar les campanyes



tiu de les quals és, almenys teòricament, «retornar» a la societat civil competències

de control massa governamentalitzades. Això és el que ha dut a la majoria dels paï-

sos del nostre entorn (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Itàlia, Holanda, Lu-

xemburg, Portugal, Regne Unit, Suïssa i Grècia) a dotar-se d’alguna mena d’aques-

tes autoritats suposadament o parcialment independents que s’ocupen de regular

el mercat de la comunicació per tal de garantir la pluralitat, de controlar l’activitat

dels mitjans per protegir drets i valors que puguen resultar afectats pels continguts

difosos, entre altres aspectes que varien segons països. A l’estat espanyol, destaca el

cas del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.24

És evident que la millor manera de preservar els drets és la inexistència d’entre-

bancs. La teoria liberal demana l’abstenció per banda de l’estat en el procés de co-

municació pública. I l’esquerra alerta de la intromissió excessiva i predominant de

capitals privats. En aquest context, ¿són suficients els consells superiors assenyalats

per defensar la imparcialitat informativa i la llibertat d’expressió dels professionals

de la comunicació? Al nostre entendre, els professionals difícilment poden lluitar

contra la pressió que es deriva de la concentració del capital de les empreses infor-

matives i els seus interessos. En aquest sentit, la distinció entre mitjans de comuni-

cació privats i públics continua sent essencial, per descomptat.25 Com també que, al

marge de la propietat del mitjà que la difonga, la informació ha de ser considerada

electorals, intervenir en la gestió i l’atribució de les freqüències per a l’emissió de ràdio i te-levisió, atorgar autoritzacions per a l’emissió de ràdios FM, televisions privades i televisió per satèl·lit. Té competències per dictar mesures coercitives. També pot obligar a inserir determi-nats comunicats en els programes24 CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) (Llei del Parlament de Catalunya 8/1996 de 5 de juliol). Es tracta d’un òrgan dotat d’autonomia orgànica i funcional, independent dels organismes legislatius. Es compon d’un president, 12 vocals nomenats entre persones de reconeguda competència tècnica i professional, i d’un secretari amb veu però sense vot. El president i quatre vocals són nomenats pel Govern, uns altres quatre els nomena el Par-lament i els quatre restants les entitats representatives dels municipis. El càrrec és per cinc anys, amb possibilitat d’una sola renovació. El cessament és per renúncia o per expiració del mandat. Competències: assessorar el Govern en matèria audiovisual, vigilar i controlar els continguts emesos (publicitat, protecció dels menors, drets de les minories i dignitat de les persones), recollir les queixes dels ciutadans i mitjançar entre aquests i els emissors, donar suport al procés de normalització lingüística. Pot proposar a l’organisme competent l’adop-ció de mesures coercitives. Una de les limitacions del CAC és que només té competències sobre els mitjans de comunicació que emeten des de Catalunya. La major part dels fluxos comunicatius que rep Catalunya són al·lòctons. Tenen el seu punt d’emissió a Madrid, a Luxemburg o a altres indrets fora de la competència del CAC25 He tractat aquest aspecte en Toni Mollà, Quina televisió pública?...

60

’

com un servei públic essencial.26 En aquest sentit, és del tot peremptòria la rede-

finició del mateix concepte de servei públic de la comunicació. La Unió Europea,

per mitjà del Protocol d’Amsterdam, deixava a les mans dels estats la definició del

model de servei públic i, per tant, la mateixa definició del concepte. Per tant, hauria

de correspondre als nostres representants legals regular quines activitats i funcions

s’han de considerar de servei públic, al marge de la titularitat de l’operador, en el

mateix sentit que es considera el servei públic exercit de manera indirecta pel sis-

tema escolar o sanitari concertat. La llei 10/1988 de la televisió privada ja establia,

per exemple, que «és objecte d’aquesta llei la regulació indirecta del servei públic

essencial de la televisió, la titularitat de la qual pertany a l’Estat». Seria bo una re-

gulació més explícita i concreta pel que fa a les funcions de la ràdio i la televisió

públiques, però, alhora, de les obligacions que comporta una concessió de llicència

comercial. Fins i tot Karl R. Popper,27 apòstol de la societat oberta, va deixar escrit,

per exemple, que «qualsevol que estiga lligat a la producció televisiva ha de tenir

una patent, una llicència, una cèdula professional que se li puga retirar de per vida

quan actue en contravenció de certs principis». Sens dubte, el servei públic és una

pedra angular de la concepció democràtica de la vida. De fet, el sistema de comu-

nicació mediada és avui dia l’eix d’aquell espai que Jürgen Habermas anomenava

l’«esfera pública». En aquest sentit, constitueix el lloc on es recrea de manera inces-

sant aquest altre concepte, també polisèmic, que és l’opinió pública. El dret d’accés

universal de la ciutadania a tota classe de continguts és una condició necessària per

a l’existència d’aquesta esfera pública. En aquest sentit, necessitem una televisió

pública allunyada de les versions marginals —com per exemple la PBS america-

na28—, que actue com a corrector d’un darwinisme comunicatiu (i sociolingüístic)

que imposa el mercat a favor de les comunitats més fortes i els grups empresarials

més poderosos. Però el control (polític, cívic i professional) i la regulació pública

dels operadors de comunicació és un tema de debat urgent si volem preservar uns

espais verdaderament públics i, per tant, accessibles a tothom. Siga com vulga, ne-

cessitem, com hem avançat adés, una redefinició del concepte de servei públic que

26 N’he parlat en Toni Mollà, «El nou servei públic de televisió», El Periódico: <http://www .elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20091127/nou-servei-public-televisiu/112470.shtml>27 Karl R. Popper, «Una patente para producir televisión», dins Karl R. Popper i John Condry, La televisión es mala maestra, Madrid, FCE, 199428 La televisió pública dels EUA només té una penetració d’audiència entre el 3 i el 4%, la qual cosa l’allunya del poder d’influència dels actors privats, que reserven més d’un 40% de l’au-diència a les grans networks en obert (ABC, NBC, CBS i FOX), més d’un 35% al cable bàsic, i la resta es reparteix entre el cable de pagament especial i les ofertes independents



ens permeta dissenyar polítiques de gestió d’aquesta «societat movedissa», segons

l’expressió de Manuel Delgado.

El Parlament Europeu, en resolució del 15 de febrer de 1990, i en consideració

que els processos de concentració econòmica de les empreses informatives consti-

tueixen un perill diàfan per al dret a la informació, sol·licitava a la Comissió Euro-

pea l’elaboració d’una normativa antimonopoli que garantira els drets dels profes-

sionals i de les empreses petites i mitjanes, i que permetera l’equilibri necessari per

a assegurar la diversitat social. El mateix Parlament sol·licitava als estats membres

l’elaboració de legislació interna. Hem entrat en una fase del capitalisme en què la

tendència monopolística és cada dia més evident, amb la consegüent falta de plu-

ralitat, la producció d’una determinada hegemonia cultural i la colonització de les

consciències.29 En aquest nou marc de joc caracteritzat per un posicionament en el

mercat dels grups mediàtics que escapa sovint del mateix control estatal, la llibertat

d’expressió esdevé una simple quimera i alhora una utopia necessària.

En conclusió, falta un ordenament clar del sector de la comunicació a nivell eu-

ropeu, estatal i nacional que preserve la diversitat de veus. Falta, d’afegit, un sistema

d’arbitratge i de control independent tant dels aspectes empresarials del sector com

també dels estrictament informatius. I falta, sobretot, la convicció democràtica que,

si desapareixen les condicions estructurals que possibiliten el pluralisme informa-

tiu, els conceptes de democràcia i de llibertat d’expressió esdevenen mots buits

semànticament. Al capdavall, tal com ha explicat Jordi Berrio,30 l’existència de la

democràcia exigeix una comunicació social equilibrada, racional i multifocal. En el

cas contrari, continuarà vigent aquella sentència de Gabriel Ferrater segons la qual

«qui domina els mots, domina el món».

29 Vegeu Y. Eudes, La colonización de las conciencias. Las centrales USA de exportación cultural, Barcelona, Gustavo Gili, 198430 Jordi Berrio, L’opinió pública i la democràcia, Barcelona, Pòrtic, 1990

’

62

’

Gonçal López-Pampló

L’assaig, un gènere impossible?

És possible definir l’assaig? Jo he provat de fer-ho, en la tesi doctoral que he defen-

sat fa poc de temps, amb la pretensió d’oferir un corpus coherent en la literatura

catalana dels darrers cinquanta anys. Però la meua definició deixa en suspens un

cert nombre de problemes teòrics que només podran ser abordats des del diàleg

permanent sobre la qüestió, que no es donarà mai per tancada, però que tampoc

hauria de ser menystinguda ni negligida per les dificultats que implica.

Al capdavall, com fa Philippe Lejeune en el seu cèlebre estudi El pacte autobio-

gràfic,1 jo també m’he situat en la posició del lector que, a hores d’ara, mira de

distingir un ordre entre la massa de textos publicats, fixant-se —en el meu cas— en

aquelles obres en prosa que adopten una enunciació clarament subjectiva, per la

qual l’autor parla en nom propi, i que busquen la persuasió del lector per mitjà

d’estratègies argumentatives.

Un altre teòric francés, Gérard Genette, va encertar-la de ple quan va diferenci-

ar entre ficció i dicció com dues maneres d’identificar el fet literari.2 Els textos que

creen un món de ficció són convencionalment acceptats com a literaris, al marge

de la seua qualitat estètica o del fet que siguen narratius (novel·les, contes, etc.) o

Gonçal López-Pampló Rius (València, 1982) és llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Anglesa. Director literari d’Edicions del Grup Bromera, és professor associat a la Universitat de València, on va llegir la seua tesi doctoral sobre l’assaig en la literatura catalana el 8 de gener de 2016

1 Philippe Lejeune, Le pacte autobiographique, (Nouvelle édition augmentée), París, Éditions du Seuil, 19962 Gérard Genette, Fiction et diction (précédé de ‘Introduction à l’architexte’), París, Éditions du Seuil, 2004


l’assaig, un gènere impossible? 63


dramàtics, és a dir, teatrals. Els textos en vers, tant se val la seua naturalesa ficcional

o no ficcional, també són considerats literatura de manera convencional, ens diu

Genette, per raons estrictament formals. A l’hora de classificar els textos des d’una

òptica literària, la societat no posa l’accent en la qualitat, sinó en aquells trets que

considera paradigmàtics: la ficció, en el cas del teatre i la narrativa; la dicció, en el

cas de la poesia.

Què passa amb els textos no ficcionals en prosa?, ens convida a reflexionar Ge-

nette. Són literatura? La resposta és senzilla: depén. Així com la poesia, el teatre i la

narrativa són constitutivament literaris, els textos no ficcionals en prosa poden ser

considerats literatura segons determinades condicions, les quals se situen en l’òrbita

de la dicció. L’estudi d’aquestes condicions ens aclarirà què podem entendre per

assaig, i ens ajudarà a reivindicar aquest terme, en la mesura que —si més no al meu

parer— s’imposa una categoria equivalent a les anteriors —vull dir, equivalent a

poesia, teatre i narrativa— per classificar aquests textos de manera pràctica, assu-

mible no ja pels teòrics, sinó per part dels llibreters, dels professors de secundària,

dels editors, dels bibliotecaris o dels periodistes culturals, entre molts altres.

Algú podria replicar que són tants els matisos, i tan diversos, que una operació

així implica reduir, limitar i simplificar la realitat de manera improcedent. Potser.

Però mentrestant, hi ha una sèrie d’obres que ocupen una delicada zona d’ombra:

difícils de classificar als prestatges, mig amagades a les històries de la literatura,

encotillades en col·leccions lànguides, ben bé inexistents a les aules, incloses les

universitàries.

Un reducte humanístic d’opinió

És el moment de resumir la definició a què al·ludia al començament. L’assaig és un

gènere literari escrit en prosa, que es caracteritza per plantejar un pacte de lectura en

el qual el referent textual està integrat per elements semàntics que procedeixen de la

realitat efectiva i que s’interpreten de manera versemblant, cosa que exclou la ficció,

per dir-ho en termes de Genette. Això, de més a més, permet l’establiment del pacte

autobiogràfic, pel qual la veu de l’assagista s’equipara a la veu de l’autor real.3 Aques-

ta enunciació deliberadament subjectiva, en què l’autor opina en nom propi, justi-

3 Sóc conscient que Lejeune va crear el concepte per a parlar, sobretot, de l’autobiografia com a forma narrativa. En conseqüència, traslladar-lo a l’àmbit de l’assaig implica posar en joc factors que no estaven presents en la seua primera proposta, però que resulten coherents i enriquidors per a una millor comprensió de la prosa literària de caràcter no ficcional en totes les seues manifestacions, incloent-hi les que no són narratives

64

’

fica el predomini de l’argumentació, entesa des de dues òptiques. En primer lloc,

com una orientació de sentit, en la mesura que la finalitat darrera del text assagístic

és presentar un punt de vista personal i persuadir el lector sobre aquesta perspec-

tiva. En segon lloc, com una orientació formal, ja que el text s’estructura al voltant

d’una tesi i d’un conjunt d’arguments, a l’estil, podríem dir, de la retòrica clàssica.

Arribats ací, podem retornar a la pregunta inicial: realment és possible definir

l’assaig? Té sentit fer-ho, ara com ara? No es tracta ja de qüestionar-se sobre la

qualitat de la definició que acabem de proposar, sinó de preguntar-se per la seua

avinentesa. Definir l’assaig per a recuperar-lo, per a projectar-lo socialment, per a

reivindicar la seua particularitat davant de la resta de gèneres literaris. Paga la pena?

Diria que sí. Perquè l’assaig, a banda de tot el que hem afirmat ja, conté la llavor

d’un notable potencial social, que transcendeix allò estrictament creatiu i ens situa

davant d’un debat que té a veure amb la mena de món que estem construint. L’as-

saig constitueix un espai de reflexió, un «reducte humanístic d’opinió» (per dir-ho a

la manera fusteriana), que alguns considerem especialment necessari per als temps

que corren. La literatura sempre ens brinda una reflexió sobre la realitat, en major

o menor grau. Però l’assaig, desproveït del vel de la ficció, alliberat de les exigències

narratives o mètriques, se’ns ofereix com un gènere lliure per a la pràctica d’un pen-

sament generalista i divers que és alhora exigent en la seua forma —tan exigent com

ha de ser-ho qualsevol altre gènere literari. No vull dir que la resta siguen aliens al

pensament, sinó que l’assaig li és especialment propici: a una forma de pensament

oberta i en marxa, despullada i subjectiva, ni sistemàtica ni científica ni filosòfica,

però tampoc estrictament periodística o acadèmica —literària, ni més ni menys.

Dues classes d’assaig

Quines són les fronteres d’aquest gènere literari? Si desplegàrem la definició tot just

esbossada, hauríem de sumar-hi la noció de «camp literari» proposada per Pierre

Bourdieu.4 El camp literari és l’espai que socialment determina què és acceptat o

rebutjat com a literatura. Els elements constitutius i condicionals de què parlàvem

abans seran, en primera instància, els que possibilitaran l’entrada d’un text deter-

minat al camp literari. Però n’hi ha d’altres, com ara la recepció —la sanció— crí-

tica i acadèmica. Així, si atenem a enquestes i històries de la literatura, una obra

com Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora, ha estat considerada en

l’àmbit de l’assaig com una de les aportacions importants de les dècades centrals

4 Pierre Bourdieu, Les règles de l’art. Genèse et structure du champ littéraire, París, Éditions du Seuil, 1992



del segle XX. Vol dir això que aquest llibre és assaig? Vol dir que és literatura? Sí i no.

Des d’una perspectiva teòrica cal conjugar diversos factors per a donar una respos-

ta satisfactòria, però una cosa està clara: la selecció crítica ha fet que entre al camp

literari i és des d’aquesta posició que l’haurem de jutjar. Així i tot, em permetran

dubtar de la condició literària —i així assagística— d’aquest títol venerable. Potser

seria més adequat situar-lo en el «camp filosòfic», ni que siga en la zona fronterera

amb el literari. De la mateixa manera, nombroses obres monogràfiques sobre art,

política, llengua, literatura o religió no són, al meu entendre, obres literàries, sinó

treballs de divulgació que cal ubicar en el «camp acadèmic», per molt que sovint,

com en el cas anterior, es troben en els límits d’un gènere particularment amatent

a transitar pels marges de les convencions.

Precisament per aquesta naturalesa fronterera, no negaré que he tingut la temp-

tació d’arribar a la conclusió que no tot l’assaig és literatura, cosa que equival a dir

que existeix un assaig no literari. Tanmateix, he procurat quedar-me sempre dins

del camp literari, atenent a paràmetres diversos (premis, valoració crítica, col·lec-

cions, revisions històriques, relacions intertextuals, recursos estilístics, presència de

tipologies textuals determinades, etc.). Ara bé, en aquest espai sí que he constatat

un fet que, amb més temps i espai, podríem objectivar degudament: l’existència de

dues formes d’assaig. Una, de caràcter menys subjectiu, que podríem anomenar di-

vulgativa, on predomina el tractament in extenso d’un tema concret (pensem en El

somni de Lucreci, de Martí Domínguez). L’altra, molt més subjectiva, que podríem

anomenar deliberativa, on el protagonisme recau en la mateixa reflexió de l’autor,

en la seua individualitat perplexa, més que no en l’objecte sobre el qual reflexiona

(com ara Mentre parlem, d’Enric Sòria). Aquesta distinció, simple i molt general,

no és privativa de l’assaig en llengua catalana, i són uns quants els estudis —sobre-

tot francesos— que arriben a una solució semblant. Si ho plantegem en uns termes

més col·loquials, podríem dir que hi ha un assaig que va cap a fora, i se centra en la

matèria objecte de discussió, mentre que hi ha un assaig que va cap a dins, i cedeix

el protagonisme a l’individu subjecte de la reflexió. A partir d’ací, podríem suggerir

moltes més etiquetes, gràfiques i imaginatives: un assaig extravertit davant d’un

d’introvertit, un de centrífug enfront d’un de centrípet, i així successivament. No

cal, però. El concepte és clar.

Reivindicació del gènere

És fàcil sospitar que en l’assaig deliberatiu trobarem les obres més pròximes al que,

habitualment, identifiquem amb rapidesa com a literatura. En efecte, la concurrèn-

cia de recursos estilístics, de determinats usos de la ironia o dels jocs amb la ficció,

66

’

per posar alguns exemples, són ací molt més freqüents que en l’assaig divulgatiu.

Pensem, de manera ben bé canònica, en els dietaris de Fuster i de Pla. Tanmateix,

a pesar de les notabilíssimes excepcions que acabe d’esmentar, aquesta mena d’as-

saig és la que té menys recorregut públic. Una investigació detallada de l’evolució

del circuit literari ens permetria demostrar-ho. L’assaig divulgatiu, encara que siga

sense escarafalls comercials ni crítics, té més implantació i visibilitat. Malgrat això,

si acceptem la vigència del gènere com a reducte humanístic d’opinió, si li reconei-

xem aquesta funció social, podem estar satisfets? Fa uns anys, Gustau Muñoz di-

buixava una afinada panoràmica de la qüestió, titulada «Un cert dèficit d’assaig»,5

en la qual advertia de la presència insuficient, en català, d’aquella mena d’assaig

divulgatiu que fa créixer el pensament de manera significativa, que obri el lector

cap a la filosofia, la història o la ciència en un sentit d’indagació humanística. D’ex-

cepcions, n’hi havia i n’hi ha, però el balanç i el diagnòstic continua sent, a grans

trets, el mateix.

A què es deu aquest dèficit? L’octubre passat, Valentí Puig publicava a l’edició

catalana d’El País un article titulat, de manera transparent, «Una generació sense

assaig?».6 L’escriptor mallorquí hi afirmava:

Amb totes les coses que passen al món, una literatura assagística catalanocèntrica

ve a ser una febre infantil. Una generació sense assaig? Els editors reconeixen que

l’assaig en català té molts pocs lectors. Qui sap si la causa és la reacció natural

enfront de l’hegemonia d’una temàtica nacionalista o si el lector de Catalunya sol

preferir llegir assaigs en castellà.

Tothom sap que els llibres d’assaig no acostumen a ser èxits de venda, però no

gosaria dir tampoc que els llibres que es venen molt sempre són llegits. No és fàcil

saber quan un individu passa de comprador a lector real. A més a més, per des-

gràcia, les estadístiques sobre hàbits de lectura no concreten els resultats segons

gèneres literaris —o els detallen molt poc—, de manera que no disposem de da-

des objectives que permeten completar el quadre. La intuïció, però, és transparent.

Una altra cosa és la hipotètica hegemonia de l’assaig de temes nacionals. El seu pes

en la nostra tradició és evident, però les raons que ho expliquen no són menys

5 Gustau Muñoz, «Un cert dèficit d’assaig», Transversal. Revista de cultura contemporània, núm. 5, març de 1998, pp. 51-546 Valentí Puig, «Una generació sense assaig?», El País, 14 d’octubre de 2015, disponible a: <http://cat.elpais.com/cat/2015/10/14/opinion/1444841853_385349.html>, darrera consulta: 2/01/2016



òb vies. El moviment independentista a Catalunya té una gran transcendència, i se-

ria molt mal símptoma que no generara pensament, entre altres en forma d’assaig.

Es tracta, doncs, d’un fenomen tan inevitable com necessari. Ara bé, aquella «reac-

ció natural» de què parla Puig seria comprensible si el lector d’assaig no trobara cap

més oferta. Una ullada als guanyadors dels principals premis d’assaig dels darrers

quinze anys, sense anar més lluny, provaria que no és així, sinó que s’han publicat

unes quantes obres que s’ocupen dels temes més diversos, amb una vocació inequí-

voca d’omplir els buits advertits per Gustau Muñoz. Finalment, no entrarem ara en

la delicada pregunta suggerida pel mallorquí quan es demana per les preferències

lingüístiques del lector d’assaig, però sí que convé recordar que no disposem d’un

sistema mediàtic en català que tinga prou solidesa per a projectar entre el gran pú-

blic certs llibres i autors, un factor d’índole sociològica que mereixeria una anàlisi

molt més detinguda.

Al final de l’article, Valentí Puig reprén el paral·lelisme amb la crisi de la novel-

la dels anys vint a casa nostra, el qual dóna títol al text: «Amb lucidesa, però sense

resultats de narrativa pròpia, Carner constata que una societat no pot aspirar “a

un veritable to metropolità sense reeixides invencions novel·lístiques”. El para-

l·lelisme amb l’actual sequera assagística potser no sigui del tot desencertat». La

comparació és suggestiva, tant com la conclusió a què s’arriba. Ja ho hem dit: la

literatura del nostre temps demana una base sòlida de producció assagística, que

done recer a una determinada forma de pensament subjectiu i provoque la refle-

xió dels lectors interessats, una reflexió que després haurà de contribuir a orientar

l’acció social. Però si hi ha una sequera assagística no crec que siga pels temes que

s’aborden, ni tampoc per l’òptica adoptada. Si aquesta sequera existeix —el dèficit

és innegable—, deu ser en gran part per la indefinició que envolta l’assaig en la

literatura catalana, i per la seua invisibilitat global. És un problema complex, de

pensament i de creació, d’hàbits culturals i de consum, d’edició i de crítica, de

docència i de divulgació. Definir l’assaig i reivindicar-lo tant pel seu valor estètic

com per la seua funció social, amb perspectiva històrica, és una tasca pendent

entre nosaltres. Els motius pels quals ho és, serien dignes de comentari en un altre

article, potser com a resposta a aquest. També és una tasca incompleta, per cert, en

la literatura castellana. Per això cal posar fil a l’agulla. Perquè ara i ací l’assaig no

és, ni pot ser-ho, un gènere impossible. ’

68

’

Àlex Broch

L’exercici de la raó. La narrativa de Martí Domínguez

La dècada il·lustrada (1997-2007)

Com ha estat assenyalat, la publicació de La sega (Proa, 2015) per Martí Domín-

guez significa un canvi o innovació important dins de la seva obra narrativa. Fins

ara havia construït un cicle narratiu de relleu intel·lectual per tot el que significa de

recerca i descripció de paràmetres de pensament i actituds personals i humanes

del món de la Il·lustració, el segle XVIII i inicis del XIX europeu. Els noms escollits,

Buffon, Goethe i Voltaire, no són accidentals i responen a propostes i interroga-

cions ben concretes que tant ajuden a interpretar una època com les transfor-

macions, actituds i els canvis ideològics interiors de personalitats senyeres que són

punts de referència i motor del canvi d’una part del procés històric.

A Les confidències del comte de Buffon, premi Andròmina 1997 (Tres i Quatre,

1998), utilitzant la forma de ficció autobiogràfica, l’autor imagina i construeix el

pensament interior i la biografia externa de l’eminent naturalista francès Geor ges-

Louis Leclerc (1707-1788), comte de Buffon, autor d’una impressionant Histoire

naturelle de quaranta-quatre volums. En el primer sentit és una novel·la d’iniciació

perquè assistim a la construcció intel·lectual del personatge que, en ser un natura-

lista i un científic, permet conèixer els valors i interessos sobre els quals fonamenta

Àlex Broch (Barcelona, 1947) és crític literari, assagista, professor universitari i editor. Ha estat director del Diccionari de la literatura catalana (2008) i de la Història de la literatura catalana. Entre 1988 i 1995 fou director literari d’Edicions 62 amb Josep Maria Castellet. Recentment ha publicat el recull de contes La mirada de pedra (2013)


l’exercici de la raó. la narrativa de martí domínguez 69


el seu pensament. Estem en el segle XVIII i, per tant, fonamentar el progrés sobre

la raó científica de la mà de l’experimentació i l’empirisme és la gran herència del

segle. I Buffon, com a naturalista, prepara el terreny, sense ser-ho ell, a l’evoluci-

onisme darwinià del XIX. Quant a la biografia externa Buffon es converteix en un

excel·lent testimoni de la seva època i descobrim a través seu, de les seves relacions,

coneixements i amistats (i també enemistats), els personatges, alguns dels princi-

pals personatges, com Voltaire, Rousseau, Diderot, Montesquieu, que millor l’ex-

pliquen, almenys el que fou la Il·lustració i què representà a la França del segle XVIII.

Com un mirall, aquests personatges reflecteixen el seu pensament i la seva actitud

que, progressivament, van configurant l’ideari de la Il·lustració.

Amb El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana 1999 (Edicions 62, 1999),

Martí Domínguez s’endinsa en una de les personalitats centrals del canvi de segle,

XVIII-XIX, i de la cultura alemanya. Si la forma del llibre anterior era una ficció au-

tobiogràfica ara hem de parlar d’unes memòries o una biografia contrapuntejada

on un pintor alemany, J. H. W. Tischbein, l’autor del famós quadre de Goethe amb

barret d’ala ampla i rodona, que il·lustra la coberta del llibre, ens narra i presenta la

seva relació d’amistat amb un Goethe jove i ens ajuda a descobrir, en l’opinió i des-

cripció de Tischbein, aspectes claus del personatge. L’eix d’aquest coneixement gira

entorn del famós viatge de Goethe a Itàlia a la recerca dels valors clàssics de l’art. És

un Goethe encara jove immers en un debat interior on els valors de la Il·lustració,

el classicisme i el romanticisme —la seva relació amb Carlota von Stein alimenta i

subjau en el seu famós llibre sobre Werther, primer referent important de la novel-

la romàntica— són vius en un personatge obert, sempre obert, al coneixement i al

saber, i que fan de Goethe la personalitat, avui en diríem global, que va arribar a ser.

I entre aquests coneixements no poden mancar els científics, els que fan referèn-

cia al naturalisme i a la botànica que configuren, també, l’interès de l’autor, Martí

Domínguez, en tota l’obra del qual sempre es percep una clara defensa del conreu

de la cultura i la ciència com a salvació i regeneració de la condició humana. A la

darrera part de la novel·la, després d’un gran distanciament per biografies allunya-

des, retrobem en les memòries de Tischbein un Goethe que ja no és aquell jove dels

primers anys, sinó el gran escriptor de la darrera etapa a Weimar. Aquell que hono-

ra tota la seva biografia i obra. En tot moment, també, Goethe intervé de manera

activa i a través de les relacions o cercles intel·lectuals i artístics en què participa de

les idees i els debats estètics que configuren el seu temps històric.

La tercera novel·la que, a hores d’ara, tanca aquesta trilogia sobre la Il·lustració

francesa i la cultura alemanya del canvi de segle és El retorn de Voltaire, amb la qual

va guanyar el premi Josep Pla 2007 (Destino, 2007). En aquesta novel·la biogràfica,

70

’

l’autor se centra en una etapa molt concreta de Voltaire —com farà en la següent,

centrada en Paul Cézanne— que queda explícita ja en el títol. No són, les dedicades

a Voltaire i Cézanne, novel·les de biografies àmplies sinó que focalitzen un moment

concret per remarcar un aspecte que mou l’interès de l’autor o determina un eix

significatiu d’aquesta biografia. Voltaire (1694-1778) va viure diversos conflictes de

relació amb la monarquia i personatges de la cort que l’obligaren a diversos exilis.

L’ideològicament més interessant i productiu és el període anglès del qual retorna

l’any 1729 amb una visió del parlamentarisme britànic que influirà directament en

les seves idees polítiques contra l’absolutisme i a favor d’un liberalisme que eclosio-

narà a finals de segle amb la Revolució Francesa. Poc abans de morir, amb vuitanta

quatre anys, al febrer de 1778 retorna a París, després de trenta anys d’haver-ne

marxat i haver-se instal·lat a Prússia, on fou conseller literari del rei (1750-1753), o

a Suïssa. El 1758 s’instal·là a Ferney, en la zona fronterera amb Suïssa. És el moment

de màxima afirmació i activitat en la defensa de les seves idees crítiques que s’arti-

culen en el seu Dictionnaire philosophique (1764), síntesi de tot el seu pensament a

favor de la raó i contra l’obscurantisme religiós. El retorn de Voltaire és un balanç de

vida. El balanç d’un lliurepensador crític amb les idees religioses i el fanatisme que

immobilitzen el progrés de les idees. Voltaire, que havia estat present en les dues

anteriors novel·les de Domínguez d’una manera més tangencial, reprèn en aquesta

la centralitat narrativa. Aquest retrobament de París al final de la vida és com el re-

torn d’un exili interior. Crític amb el poder i allunyat del poder, no ha pogut viure

el reconeixement social que la seva obra mereix. Quan retorna a París el retroba,

però mor pocs mesos després. La defensa d’unes idees a contracorrent, que amb

tot acabaran per consolidar-se, marquen i determinen, però, la seva vida. El retorn

de Voltaire ens situa en aquest darrer moment de la seva biografia. Un Voltaire an-

teriorment perseguit, però coherent amb la força de les seves idees, conscient del

reconeixement i l’èxit però sense possibilitat, per raons biogràfiques, de viure’l a

temps. Guanya però fa tard.

Una declaració de principis

Cinc anys després de la dècada il·lustrada (1997-2007), Martí Domínguez retorna a

la pràctica de la novel·la biogràfica centrada, aquest cop, en el pintor Paul Cézanne

(1839-1906), amb la publicació d’El fracassat (Proa, 2013). Si la Il·lustració i la raó

són els fonaments històrics de la modernitat històrica, la nova via que inicia Do-

mínguez, en capbussar-se en la biografia de Cézanne, es pot explicar per l’interès

per un nom i una obra fonamental del que serà la modernitat pictòrica del XX.

Recordem que Picasso el va considerar «el pare de tots nosaltres». També, com amb



Voltaire, el focus biogràfic il·lumina pocs anys de la vida del pintor al llarg de la

dècada dels setanta del segle XIX. És encara un Cézanne primerenc i la novel·la ens

descriu l’estret lligam d’amistat i suport entre Camille Pisarro i Cézanne. Aquesta

amistat és fonamental i fa que, seguint Pisarro, Cézanne deixi París i s’instal·li a

Auvers-sur-Oise, un llogaret a vint quilòmetres de la capital francesa, que donarà

natura i color a la seva pintura. Però seguint la manera de les seves novel·les an-

teriors cap personatge viu aïllat de la seva problemàtica, del seu temps i del seu

entorn i context. Les relacions d’amistat o enemistat, els cercles on participen o es

mouen, els debats en què participen i prenen part, il·luminen una part significati-

va del personatge i el seu encaix dins la història. Buffon, entre les diverses escoles

científiques del XVIII; Goethe, a cavall de raó i passió (Il·lustració i romanticisme);

Voltaire, l’afirmació del lliurepensador contra l’absolutisme i el fanatisme reli-

giós. Científics, escriptors i pensadors, literatura i ciència, enllaçats en la dinàmica

de cada nom i novel·la. Ara amb Cézanne, com abans amb els literats Goethe i

Voltaire, el tema i la problemàtica que viu el personatge és el seu posicionament

i actitud davant el fet artístic i creador, en aquest cas la pintura. El fracassat, antí-

tesi —el títol— de la consideració de Cézanne dins la història de la pintura, mostra

els anys en què el pintor, com impressionista que fou, escull la seva llibertat, i, per

tant, la seva extrema solitud, per fer l’obra pictòrica que ell creu que ha de fer, que

necessita i vol fer. Sabent que va contra els cànons de l’acadèmia i la pintura oficial.

Per això fou menyspreat i menystingut. Per tant, en darrer terme, Domínguez ens

està presentant el conflicte d’una elecció, la decisió que trenca el teixit de la costura

oficialment reconeguda tot sabent el preu que caldrà pagar. Si Voltaire era llibertat

i raó, Cézanne és llibertat i creació. Probablement un acte d’afirmació i tota una

declaració de principis ètics i estètics. Al capdavall, una definició, també, i per part

de l’autor, d’una obra, la seva, en marxa i en procés d’execució.

La sega. La novel·la de la por, la violència i la repressió franquista

La sega (Proa, 2015), la darrera novel·la publicada per Martí Domínguez, repre-

senta, també en relació amb les altres, un salt temporal important que ens situa

a meitat del segle XX en terres del Maestrat castellonenc. Una novel·la substan-

cialment diferent de les anteriors tot i que amb clars lligams, quant a interessos del

personatge central, amb la personalitat de Martí Domínguez. Una novel·la sorpresa

per al seu autor, que no tenia ni estava en previsió d’escriptura si no hagués estat

que una trobada fortuïta d’un objecte determinat planteja un què i un com que

obliga i porta a la necessitat de trobar una resposta. O una possible interpretació.

Domínguez ho ha explicat. Naturalista com és i amb voluntat de trepitjar un ter-

72

’

reny i una natura de descoberta i recerca, va comprar un mas prop del Penyagolosa.

En fer obres va trobar un màuser de la guerra civil i dues baionetes amagades a la

pallissa del mas. Aquesta troballa i el com i perquè eren amagades allà és l’inici de

tot. Vinculat, també, a grups de treball sobre la memòria històrica de Castelló, el

camp semblava adobat perquè, després de la seva investigació sobre el terreny, amb

la descoberta de fets, situacions i personatges reals —com el malèfic capità de la

guàrdia civil Maximino Mata—, Martí Domínguez hagi construït una important i

imprescindible novel·la sobre la repressió franquista que, alhora, també és una gran

aportació a la memòria històrica d’aquest país. Una novel·la, La sega, que al costat

de Les veus del Pamano de Jaume Cabré o Pa negre d’Emili Teixidor, constitueix una

trilogia de referència obligada dels foscos i repressius anys de la postguerra, lluny de

les grans ciutats, en l’àmbit rural i a l’interior del país o països.

Sobreviure a la repressióLa dada objectiva i freda que ens dóna la història, que podem llegir quan llegim his-

tòria, pren aquí la força, virulència i emotivitat que permet la literatura quan utilitza

el llenguatge per descriure els fets, les emotivitats i la psicologia dels personatges.

En darrer terme, quan subjectivitza la història, quan la humanitza i posa noms i

cognoms a cada personatge que viu davant nostre el que l’autor ens descriu i pre-

senta. Dir, com dic, que La sega és la novel·la de la por, la violència i la repressió

franquista només té un abast informatiu i no pot donar mesura de l’impacte i poten-

cialitat de cada paraula si no llegim el que el text diu, com ho diu, i la novel·la explica.

La sega mostra l’acció repressiva de la guàrdia civil contra els maquis, sempre

considerats com a bandolers, que actuaven en terres del Maestrat i, alhora i de

manera molt principal, contra tots aquells masovers que podien ajudar els maquis

que arribaven als seus masos en busca de menjar o ajuda. Neutralitzar i impedir

aquesta ajuda era tallar-los la capacitat de supervivència. Per això, tan enemics de

la guàrdia civil eren els maquis com els masovers. Trobar un masover «col·labora-

cionista» era la seva sentència de mort. Una mort amb revenja per aterrir els altres

masovers. Fins i tot la guàrdia civil podia organitzar una contrapartida i vestir-se

de maquis per enganyar els masovers. Si rebien el seu ajut, al matí següent eren

homes morts. Així, els masovers, entre dos focs, sobreviuen instal·lats en la por

i la incertesa. La por a la tortura de la guàrdia civil i a una falsa denúncia o una

denúncia intencionada. Situacions que encenen les passions més insospitades o

les venjances més primàries. Es viu amb una clara consciència de la fragilitat de la

vida, sotmesa a forces i decisions que no es poden controlar: «Res no semblava tin-

dre massa sentit i les nostres vides no valien res» (p. 190). Víctimes d’un joc creuat



en el qual es pot o no prendre partit —hi ha qui ho fa—, però que sempre voreja

el límit de la vida i la supervivència. És la violència ideològica i repressiva con-

tra el viure quotidià. També les conseqüències d’aquestes accions que deixen pre-

veure l’enfonsament i destrucció d’un món que s’acaba —els masos abandonats

avui al Maestrat és el millor testimoni d’aquest final—, que és el que ens explica

Goriet, la veu narradora del relat.

Goriet (Gregori) i la seva família, pare, mare, els germans, com Teresa, o el tio

Miquelo, són l’eix sobre el qual giren els principals fets de la narració, bona part

dels quals també se centralitzen en el seu mas (anomenat el Saüquer), amb la visita

periòdica, continuada i de control de la patrulla de la guàrdia civil comandada pel

tenebrós capità Maximino Mata. Presència que queda contrapuntejada per la dels

maquis, com Ferroviari, també un sinistre personatge amb una cabdal importància

narrativa, Joanet, cap dels maquis, o Francesc Guàrdia, dit el Matemàtic,1 que du-

rant quasi dos mesos és acollit i amagat al mas i que, per la seva noblesa i generosi-

tat, dignifica i exemplifica l’acció dels maquis. Tot un entramat de relacions que es

lliguen amb vilatans del poble entre els quals, i també amb gran significació, hi ha

el mestre, don Arcadi.

Goriet és la veu narradora i testimoni dels fets. Una veu que, segons el temps de

la narració, anys 1947-1949, se situa entre els seus 10 i 13 anys. Però, a més, i per la

seva edat, no solament Goriet ens descriu el seu món familiar, la vida al mas i totes

les circumstàncies que l’envolten sinó també la seva descoberta, interès i iniciació

com a futur naturalista. Domínguez no confirma que Goriet sigui un alter ego seu,

les biografies són ben diferents, però sens dubte, potser en una operació contrària,

totes les descobertes i coneixements del naturalista Domínguez per les terres del

Maestrat ens arriben a través de la veu del nen Goriet. Així, per una banda, ciència i

literatura o, millor, natura i literatura segueixen configurant un eix important de la

narrativa de Martí Domínguez i, per l’altra, i en aquest cas molt important, La sega

ja no és solament un exercici literari sinó també una clara manifestació de recerca

lèxica, capacitat expressiva i riquesa lingüística. És la llengua d’un naturalista per

descriure un àmbit rural. Difícilment aquesta llengua la podríem trobar en un altre

narrador que no tingués el procés de formació i professió de l’autor.

1 Val a dir que Francesc Guàrdia és un personatge literari que Martí Domínguez reprèn de forma fidel, la seva personalitat i la seva història, del conte «La noia d’Alòs» del meu llibre de narracions La mirada de pedra (Proa, 2013). Podem dir, doncs, que, a partir de La sega, Martí Domínguez i qui signa compartim personatge literari. I crec que puc dir que n’assegurem la continuïtat

74

’

Construcció formal i final obertDividida en tres parts que segueixen el cicle agrari —sembra, sega i batuda—, la

novel·la s’inicia narrant uns fets (La sembra. I) d’una violència esfereïdora, com

és la venjança de Ferroviari bé per amor o per salvar Teresa, per la seva mala cons-

ciència de delator de masovers amics o bé per protegir la seva vida atès que ja

s’havien acabat les possibles delacions. O, potser, podríem pensar, per tots tres

motius i causes? Segueix un llarg flashback dels tres anys esmentats, 1947-1949

(de La sembra. II a La batuda. VII), que ens explica el com i el perquè s’arriba a

l’acció de Ferroviari en el primer capítol del llibre. Tancat el flashback es retorna

al present narratiu, per cloure la novel·la (La batuda, capítols VIII i IX) amb les

conseqüències que es van produint com a efecte de l’acció de Ferroviari. Unes

conseqüències de mort, repressió i empresonament sobre la família i que són la fi

del món personal de Goriet i la incertesa de saber si, finalment, ell podrà estudiar

i esdevenir el naturalista que volia ser.

Però a aquesta incertesa cal afegir que no és un final tancat sinó del tot obert

perquè hi plana el dubte de l’honorabilitat del tio Miquelo, un personatge bo i clau

en la vida de la família de Goriet, el suport que havien necessitat i sempre havien

trobat i tingut. Un dubte que introdueix el malànima del capità Mata com a darrera

mostra de la seva ignomínia i perversitat. En una circumstància de vida on res és

el que sembla i la delació pot estar oculta sota l’aparença de l’honorabilitat, poder

arribar a dubtar del bé, del que és, ha estat o pot ser positiu en la vida de les per-

sones és destruir, justament, tots els valors que permeten creure en la vida. És com

la destrucció final que acaba amb tota consciència de valor. És el desengany de la

possibilitat de qualsevol fe en la condició humana. Si la personificació i identifica-

ció del bé és la representació del mal real, el bé no és possible. I si no ho és, perquè

és una clara instrumentalització del mal, cap valor humà té sentit. És l’herència que

el capità Mata deixa o vol deixar a Goriet i la seva família. Amb tot, les paraules de

Ferroviari a la pàgina 19, en parlar del tio Miquelo, en descriure el que sap d’ell,

els coneixements i desconeixements que té, sembla contradir aquesta possibilitat.

També Goriet a la darrera frase del llibre ho creu. Però el mal del dubte ha estat

creat sense cap prova fefaent que ho pugui contradir ni demostrar el contrari. Com

diu Goriet és «la darrera vilesa del capità Maximino Mata».

Ho hem dit anterioment. La sega és un llibre i una novel·la d’alta qualitat lite rària,

la qual cosa la justifica com a novel·la, i d’una alta exemplaritat i interès per com-

prendre i conèixer millor els condicionants, comportament i efectes de la repressió

franquista a la postguerra en la seva lluita contra els maquis i la població civil.



’

L’origen de la vidaAleksandr I. Oparin / John B. S. HaldaneTraducció Natàlia Inness i Juli PeretóIntroducció de Juli Peretó

L’Estat dels jueusTheodor HerzlTraducció i introducció de Gustau Muñoz

Sobre la traduccióPaul RicoeurTraducció i introducció de Guillem Calaforra

L’assassinat entès com una de les belles artsThomas De QuinceyTraducció i introducció d’Albert Mestres

Micromégas. Una història filosóficaVoltaireTraducció i introducció de Martí Domínguez

Brevíssima relació de la destruccióde les ÍndiesBartolomé de Las CasasTraducció de Pau VicianoEstudi preliminar de Meritxell BruPròleg de Miquel Barceló

Contra els galileusJulià Emperador, dit l’ApòstataTraducció i introducció de Joan F. Mira

AssaigsVictor KlempererTraducció de Marc JiménezIntroducció d’Antoni Martí Monterde

Lisboa. Llibre de navegacióJosé Cardoso PiresTraducció i introducció de Vicent Berenguer

La lluita per la vidaCharles R. Darwin / Alfred R. WallaceTraducció de Juli PeretóIntroducció de Manuel Costa i Juli Peretó

En una cambra i mitjaJoseph BrodskyTraducció d’Anna Torcal i Salvador CompanyIntroducció d’Antoni Munné

Juli despatxat de les portes del celErasme de RotterdamTraducció i introducció d’Antoni Seva

L’esperit alemany en perillErnst Robert CurtiusTraducció de Marc Jiménez Introducció d’Antoni Marti Monterde

Assaigs d’ètica i estèticaDavid HumeTraducció i introducció de Sergi Rosell

Col·lecció

En aquells anys i en aquelles circumstàncies, matar un maqui o un considerat traï-

dor era la millor raó, justificació i motiu per pujar en l’escalafó del cos de la guàrdia

civil o militar (pp. 160-161). I si la víctima era innocent, tenia poca importància.

Només la víctima ho sabia. Per als repressors era un obligat acte de justícia contra

qui havia «col·laborat amb la subversió» o, com algú encara podria dir avui, una

aplicació del «necesario imperio de la ley».


Perejaume

Obra d’agrarietat – Retaulística

Oferim en les pàgines d’aquest bloc dedicat a Perejaume un treball artístic inèdit, Retaulística, del 2005, una seqüència de deu imatges d’una acció damunt l’escorça d’una surera; un text també inèdit de Perejaume, «Obra d’agrarietat», del mateix any 2005, que és un precedent de l’assaig Mareperlers i ovaladors (2013); i, finalment, un assaig general sobre la seva obra de Manuel Guerrero Brullet

78

’

Un terra de suro i un cel de retaule. Així és com se’m representa l’acotació escènica

per a l’arrencada de la gran obra d’agrarietat que ha tingut lloc en aquest racó de

món. Un cel de retaule sobre una terra de suro pelegrí, que és el més pessebrós. Una

terra inflada de llavors: no ben bé la Renaixença, sinó l’humus que la genera. Això

que devia ser l’allocadíssima Catalunya barroca: un poble derrotat, esporuguit,

amb una relació prepaisatgística, apagesada i no pas ocular. Un poble entaforat per

no ser vist rere unes protuberants regolfades de retaule. Un terra de suro sota un

cel ennuvolat de llum. Un cel ennuvolat i regruixit, penyalós i habitat pels sants del

lloc, a ple sol, amb els fronts circumfulgents. Amb tanta ufana i brunyiment que

fins ens pot semblar estrany tot aquell parament bigarrat, obscur i sobredaurat, per

reclamar l’or nu de l’aurora!

Tempestes d’or sobre l’agre ras i humil: terra regada d’or, encesa d’or, llaurada per-

què en surtin acants i panotxes, hortes i paradisos, en uns graners capaços d’ultra-

passar la natural durada, uns aforestalats graners en una maduració estival i eter-

na. Però també terra emmotllurada amunt, arrelada amunt, amb gran regirament

de rabasses i relissers, com si la terra s’arrelés a l’aire, per nodrir una vida d’aquí

mateix, d’ara mateix. Una vida que emmuntanyi la terra i l’ensureixi fins a fer-ne

aquest país costerut i trencat que s’enretaula apaïsadament, fragorosament. Això

que han de trobar-se, plantat davant seu, descriptors com Bosch de la Trinxeria,

Marià Vayreda o Lluís Rigalt: un relleu esbojarrador de sots i carenals que s’entre-

perden, fins que a penes hi resta un pla que no hagi sofert una o altra torsió montu-

osa. Amb roques que tenen un punt de tendre, de brot, fins a l’alçada pirinenca del

conreu. Escarbotells i escarbotells de suro sobre unes fondàries emmolsides amb

boscos ufanosos, prats ubèrrims i cultius satius.

Perquè del conreu de la terra se’n desprèn el conreu de les visions: el conreu de les

crostes —com més aspres, seques i esterrossades, millor— per treure’n les visions.

Com si al suro se li desprengués de la pell tot just el primer sentiment paisatgístic.

De fet, aquest pessebrisme dels relleus ensurits coincideix en el temps amb l’altre

dels fidels davant l’enretaulit altar major: la terra batuda, dreta com una truita molt

colrada, la massa oblonga i febrejant d’imatges d’una truita colrada i reverberant.

79


80

’

Uns grans endevinaments de formes en l’aire que s’assemblen a aquells, més re-

duïts de mida, que popularment era costum de practicar davant la rugositat de les

nous, o les barreges de l’aigua i de l’oli, o de la clara i el rovell. Que és ben bé de

la mateixa manera com ho fan aquestes taques i rugositats, que també s’afigura la

matèria nuada de tota la retaulística: tot un conjunt de coses confuses que es pres-

ten a ser batudes ocularment. Un or batut per bastir pallers, per somiar truites, per

fer panteixar i viure les Escriptures, per enasprar finalment, agràriament, la terra

dreta, amb totes les acimades meravelles que trenquen la quotidianitat de l’espai ras

i profà i el fan resplendir.

No ens ha de costar, doncs, d’imaginar-nos la terra estesa, femada de retaules. Com

si els retaules fertilitzessin el llauró, l’ull i l’aire, com si aquella descomposició at-

mosfèrica de llum ajustés, en terra, la joia i l’excrement. Un cel caganer de retaules.

Unes motllurasses intestinals i celestes amb la voluntat de posar esplendor damunt

les coses humils. Que, en aquest sentit, per antic que sigui, el ritu del «tió» —la idea

d’un tronc que menja i que caga— queda complidament tenyit d’agrarietat barro-

ca. De fet, a Catalunya, el ritual nadalenc és especialment travessat de mig a mig per

aquesta mena de lligams pessebrosos, rústecs, pagesívols i fematers: el caganer caga

un tió, el tió és de suro, sobre l’escorça del tió engreixat s’hi ageganten els cims. I,

encara, tot parat a taula, entaulat en un paisatgisme genèric i pioner, escriptural i

mengívol, amb el caganer que el signa en un racó, perquè el caganer també és l’au-

tor sobre la rúbrica.

«Coses corrompudes innaturals, així com podridura e fems e suor e rovel, mort e les

altres coses semblantz a aquestes» són per a Llull «comensament de natura» (doct,

pueril). Nadals i nadals, doncs, d’un poble matinal, d’un poble auroral, escorcerat

i revellit, entre el seu diminutiu i les ganes de créixer. Vellesa de l’aurora de Llull!

Primer raig de l’aurora de Verdaguer! Perquè és instants abans d’aquest primer raig

que s’endevinen tots aquells materials que preparen la Renaixença: l’humus, que en

dèiem. Paraules, llocs i llavors en completa fermentació, en completa germinació.

81


82

’

Allò que fou el substrat de Verdaguer: el parament que Verdaguer haurà de recór-

rer i ascendir. Just a partir del moment que la llengua disposa camins ascendents i

Verdaguer s’hi enfila.

Trencaments en el temps, trencaments en l’espai. No hi ha un estil planer per parlar

de suredat. Suros i retaules comparteixen la fascinació per la il·legibilitat, ells ma-

teixos s’esborrallen, impacients i, amb una escriptura montuosament destorbada

a cada pas, diuen massa coses perquè se n’entengui alguna. La conducció mai no

hi és lineal, sinó banyuda, draconiana, cuejant: una malesa. Un bardisser irresolu-

ble, del moment que la mateixa fragositat del terreny usa l’idioma per allocar-se

més, per individuar-se. Com si cada sot s’ensotés també idiomàticament, s’engolés

i s’engolís alhora, amb veu i silenci retrets, englotits, esterrossats per fer-ne aliment.

Voldria parlar en nom d’aquesta veu tan asilvestradament poblada. En nom del

poble menestral i pagès posat, bocaterrós, entre tot allò humà i no humà que fa ac-

tuar el territori de paraula. Des dels cops de vent als corrents d’aigua, des del xerric

dels grills a les gargamelles rossinyorials. Terres sonores i sordes amb les paraules

fermentoses sota els noms més amatats, al servei d’una oralitat escampada, sense a

penes tradició escrival, però tanmateix escrita per l’espai, inscrita en uns determi-

nats arredossaments i fondalades. Del moment que l’aire és divagant com la veu,

però el relleu l’aclofa i l’arriba a escriure. Coloració dialectal del relleu. Confusió

d’isolínies i isoglosses. Triomf dels poders espacials de la veu. Triomf d’aquelles

formes que tenen els sons d’abastar un espai, semblants a les que tenen els colors

per tenyir-lo. Llocs vocables de veu nativa als contorns dels quals el mateix territori

es circumscriu. Llocs vocables, com si fos equivalent articular el llenguatge per dir

el concret geogràfic o articular el concret geogràfic per dir el llenguatge.

Si imagino aquell primer paisatgisme de la veu, veig immediatament la teatralitza-

ció atmosfèrica d’una boca: una configuració bucal amb el relleu voluble en l’aire

que paladeja el so i el fa galejar per tots els vessants fins que xiula als punts més ele-

vats. Tot sembla certament obeir l’expressivitat que disposa un bleix d’aire, a través

d’una ufana idiomàtica, sobre uns suros preverbals, amb els sots i els sons que ho

cinglen tot, i amb l’ondulació justa perquè la parla esdevingui melodiosa.

84

Quan aquest bleix de veu s’entaula, les diverses sonoritats s’enrosen —de xaloc

o de mestral, més agregalades o més garbitanes— com si s’entrebarregessin en la

llengua les lletres dels punts cardinals. Aleshores les mateixes paraules de la llengua

generen, segons on viuen, una matisada territorialitat sonora. El lloc participa, així,

en l’expressivitat, i el paisatgisme de la veu se n’ufana. I se’ls obren, a les paraules,

les motllures, brotant i brotant, i s’enretaulen, i guanyen amplitud, enlluernament

i sentit.

No és fàcil de precisar en què consisteix aquest so i subsòl de l’agrarietat, amb

terres i veus en tija perquè els toqui l’aire i la llum i puguin poncellar una vida

densa i fabulosament complexa. No és fàcil de girar-se cap a tot allò soterrat del

que, en definitiva, encara a hores d’ara en som esclat. Puc, tanmateix, percebre el

so i el subsòl com es dilaten en l’aire mateix que respirem, amb la veu fertilitzada

pels morts, sobre la gran terra que en té cura. Puc en efecte percebre el perseverant

obrament, la putrefacció de signatures en terra: la gairebé humanada terra, de

tants de morts, carnal. La carnal agrarietat d’aquesta terra que ha fet els homes,

d’aquest cel que ha fet els déus.

Enterrar i sembrar, torna a ser això barroc i agrari? Ho torna a ser. Si escolto, puc

entreoir la fermentació de les obres amagades, de les obres fetes, de les que s’estan

fent ara mateix. Sento el fer seu, de la mà de les obres que romanen desconegudes

en nosaltres mateixos. Sento tot això.

De fet, d’aquest so i subsòl de l’agrarietat —tan actiu al nostre país al llarg dels dos

segles darrers— només en veiem la gran arreplega. Aquell gruix de collita que hi ha

en l’aire successiu i els autors l’agarben, o corren a estampar-lo, o bé l’obren de bell

nou. Sabem que tota la baluerna d’obres i documents depèn en gran part d’aquest

so i subsòl amagadís; en la mesura que tant literats o artistes com folkloristes, mu-

sicòlegs o filòlegs en són igualment recol·lectors. Perquè totes dues menes d’obres,

tant les més creatives com les més documentals, creixen de recollir, s’ufanen d’unes

fonts estant que les nodreixen. Encara que les unes s’alcin sobre els materials de

85


86

’

partida i els transformen completament. Mentre les altres se sentin tan fascinades

per la naturalesa d’aquells materials que tot just s’ajupen a collir-los.

El cas és que totes les obres de cultura celebren uns materials previs. Es tracta de

materials rasos, constituents, anònims, que perviuen, en part, en les obres que els

signen o que els cullen, si bé irremeiablement transformats. Gairebé sempre aquests

materials s’imposen en un moment donat a través d’un sentit de pèrdua. És la pèr-

dua que ens crida a obrar-los. El seu impuls palpitant sol ser elegíac. Desperten en

l’autor l’afany de rescatar-los de la decrepitud i la fugacitat. I passen a ser una mena

de materials guanyats —fóra més exacte dir-ne transformats— contra el temor de

perdre’ls definitivament.

D’aquí ve que, de vegades, ens sentim temptats de fer les obres enrere per mirar

d’endevinar les formes prèvies de cultura que cullen i celebren. Com si les obres

ens haguessin de permetre d’accedir a les formes i materials predisposants, abans

de ser obrats. Que ara poguéssim tornar, per les obres, a aquell escenari estricte,

amb l’agrari tumult de la vida sobre el terra de suro i sota cel de retaule. Tot això,

però, resulta il·lusori, definitivament inaferrable. Ara bé, la crida amb què ens com-

mou l’agrarietat queda de sobres explicada per la gran pèrdua que n’hi ha hagut.

És l’agrarietat sencera que ara, en ple segle xxi, ens increpa, entreficada encara dins

nostre, en la mesura que, mentre la realitat present ja ha deixat de ser-ne, d’agrària,

moltes maneres de pensar i, més específicament, les maneres de crear encara en

són. Vivim un interval en què l’agrarietat és molt més fèrtil i extensa ja en l’obra

de Marià Aguiló, o en la de Joaquim Ruyra o en la de Joan Miró, que no pas en el

país real que ens envolta. Som, doncs parcers de tota una agrarietat autoral, viva i

creixent en les obres. Al tombant de segle, l’any 1999, Joan Brossa, en el penúltim

poema de Sumari astral, ja ho va deixar escrit:

87


88

’

LLUM AL CAMP

Aquests poemes creixen per tot el país.

Els podeu fer servir per fins ben diversos;

les seves arrels es desenterren a la primavera

o al començament de la tardor i les heu de deixar

assecar a les fosques.

89


90

’

91


92

’

93



Manuel Guerrero Brullet

Plecs i replecs de l’obra multiforme de Perejaume

Des d’un primer moment, Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) vincula la seva pràc-

tica artística a la poesia, al llenguatge poètic. El 1978 es dóna a conèixer com a pin-

tor, d’una manera pública, a la seva primera exposició individual a Barcelona, a la

Galeria Ciento. El mateix any comença a escriure sonets i, ben aviat, assaja la prosa.

No endebades, també, algunes de les seves primeres exposicions són presentades

per poetes rellevants com Joan Brossa (1978), Maria Mercè Marçal (1979), Marià

Manent (1984) o Pere Gimferrer (1985). Autors que, sens dubte, seran també refe-

rents de la seva obra.

Pintura i poesia formen part d’un mateix nucli originari de llenguatges, que

s’empelten i s’enriqueixen, i que Perejaume empra per conformar una poètica, un

món propi, que s’inicia al cor del Montnegre, amb la representació, la recreació,

pictòrica i escrita d’uns paisatges que s’inscriuen en la tradició del romanticisme,

del modernisme i del magicisme proper a Dau al Set i a l’obra de Joan Brossa.

Al llarg dels anys, aquesta fecunda relació entre llenguatge escrit i llenguatge vi-

sual, entre art i poesia, no deixarà d’ampliar-se i de multiplicar-se en una evolució

que avança amb una obra multiforme i pluridisciplinar que s’expressa en poemes,

assaigs, pintures, dibuixos, fotografies, llibres d’artista, escultures, instal·lacions,

obres audiovisuals o accions i espectacles teatrals.

Per bé que en l’obra de Perejaume les obres artístiques i les obres literàries són

autònomes, no hi ha dubte que les unes i les altres s’interrelacionen, es complemen-

ten i s’alimenten mútuament en una poètica alhora conceptual i barroca. Moltes

vegades ens trobem amb obres —dibuixos, llibres d’artista, vídeos, accions o instal-

lacions— que són alhora artístiques i literàries, on l’escriptura, la paraula, forma

96

’

part essencial de l’obra. I és que són aquests jocs metafòrics sens fi, aquests jocs de

llenguatge, els que configuren l’obra. És aquest diàleg continuat entre art i poesia,

entre paraula i imatge, fet de plecs i replecs, el que conforma la seva poètica singu-

lar, sense fronteres entre disciplines i llenguatges.

Pel fet que Perejaume és considerat habitualment més artista que escriptor i,

sens dubte, pel caràcter particular de la seva escriptura, és possible que la recepció

de la seva ja extensa i important obra literària, principalment formada per llibres de

poesia i d’assaig, al marge dels gèneres més comercials, no hagi rebut la recepció

que es mereix. És per això que en aquest text, per força limitat, em proposo de re-

llegir la seva obra literària, sense deixar de relacionar-la amb la seva obra artística,

amb la voluntat de remarcar la seva excepcionalitat.

Ut pictura poesis

Entre 1978 i 1981, Perejaume, a Ca l’Oller de la Cortada, al Montnegre, on pinta i

realitza els seus primers collages, objectes, itineraris o instal·lacions, escriu un con-

junt de sonets que publica, uns anys després, revisats, amb el títol ben significatiu

d’Oli damunt paper (1992).

Cos, pintura, paisatge, natura, s’entrellacen i conformen, gràcies al llenguatge,

a la imatge verbal i visual, un espai somiat, en moviment, que es genera en l’acció

de caminar, i en la imaginació poètica, al primer dels sonets del llibre, «Pintura

caminada»:

Si me l’estimo —tu diràs—, tan bell, aquest paisatge verd i ple d’onades!Com m’agrada d’anar més enllà amb ellsobre la tela, amb quatre pinzellades,de nit! I obrir camins amb el pinzell,com si em cridés a perdre’m i a vegades,entre pintura i obaga, al cantell,seure en un marc sota alzines daurades.Paisatge i jo fugim per la pintura,ens endinsem pels boscos novament:Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.Torno cansat quan penso, bo i content,que és el mateix el quadre i la natura.Tot passejant els quadres van creixent.

Com el pintor taoista d’un dels bells Contes orientals de Marguerite Yourcenar,

«Com es va salvar Wang-Fô», el pintor, l’autor del poema, desapareix, fuig per la

pintura i s’endinsa en la natura, en els boscos novament.

plecs i replecs de l’obra multiforme de perejaume 97


En un altre dels sonets d’Oli damunt paper, «Tot és per explicar», la natura esde-

vé un teatre d’aparicions:

Si feu forat al fons de valls ufanes,veureu un laberint i un cortinatge,i el món darrere els plecs i les troanes.

El laberint, les cortines, els telons, els plecs, el collage, el pessebre, les motllures,

els retaules, «la sureda barroca», esdevenen imatges recurrents de la poètica de

Perejaume que ja destaquen al seu llibre de sonets i que anirem retrobant al llarg

de la seva obra. A partir de la lliçó de J. V. Foix i de Joan Brossa, Perejaume basteix

un ric imaginari poètic que anirà ampliant el seu ressò, els seus plecs i replecs,

en una escriptura i en una obra sense límits.

«L’entrada del mar» (1980) és el títol d’un oli sobre tela on veiem un bosc

que és un teatre amb un escenari darrere les cortines del qual apareix un paisatge

marí. Els dos darrers tercets del segon sonet titulat «Mar-Montnegre» es recreen

en aquesta metàfora continuada entre aigua/alzina, arbre/onades, mar i munta-

nya, bosc i platja:

L’aigua és l’alzina, el marfull i la imatge.Brollen camins i s’estenen les pradesa l’un costat i l’altre de la platja.L’arbre orienta el vent de les onadesi en mi es perd el bosc d’aquest paisatge,com un estrany, seguint-me les petjades.

Al text «Teoria de Dones d’Aigua», epíleg d’Oli damunt paper, Joaquim Sala-

Sanahuja feia una primera descripció del funcionament de la poètica de Perejaume:

«a) escau a la metàfora el paper de des-velar cada correspondència; b) la successió

de diverses metàfores, segons la tècnica característica de Perejaume, aconsegueix de

crear una sensació de superposició: superposició de plans distints però ressonants

i a l’empara d’un lligam, que és la lògica mateixa d’aquesta escriptura; c) aquestes

metàfores tenen doble sentit: tan aviat poden fer una imatge com desfer-la i tornar

al pol primitiu de la comparança. Són metàfores de “doble circulació”, una forma

peculiar de les analogies. Els francesos les anomenen “métaphores filées”, designa-

ció que palesa la noció d’encadenament, de lligam, particularment eficaç en el cas

de discursos de dominant plàstica.»

Poc després d’escriure el conjunt de sonets aplegats a Oli damunt paper, Perejau-

me comença a practicar l’assaig. El 1983 escriu un article en homenatge a Alexandre

98

’

Cirici, al diari Avui. I signa, també, un escrit per al catàleg de la seva exposició a la

Galeria Joan Prats: «Paisatge interrogat», un dels seus primers textos assagístics, in-

clòs posteriorment al volum La pintura i la boca. Pintura i paisatge com a metàfora

del món, del propi cos, com a espai de pensament i d’interrogació sobre els límits.

«Estimem la pintura que excedeix els límits del seu cos», diu Perejaume, o, encara:

«el paisatge com la meva vastitud i jo el seu pensament, el seu somni, l’indret lligós

on, a través de mi, la natura es pinta ella mateixa». I conclou: «pintura com a línia

de flotació en el curs de la vida, com a postal a la superfície del pensament».

Pintura, escriptura i so. Com en un joc lingüístic de mudança continuada no

només mental i conceptual, sinó també física i real. Així al text «Un so», que obre

La pintura i la boca: «Deixeu que aquesta pintura, mudant el seu aspecte, prengui,

ara monocroma, el dels mots per atorgar sonoritat als olis i als tremps, i faci també

llegibles les gestes d’aquells pintors que dugueren els seus estris a visitar el cim de

les muntanyes; tal com ara ho estem fent, incauts, a la pregonesa dels mots. Deixeu,

simplement, que els mots cerquin la vostra vista en una pintura d’ús escrit, en una

fabulació verbal de formes i colors, confiant que, en una altra franja de l’escriptura,

hi hagi la pintura d’aquesta per on ara anem.»

Sinestèsia i correspondències entre els sentits i la natura. Una bella pintura de

tècnica mixta, «La finestra de l’orella» (1980), consisteix en un marc format per

una partitura musical de paper a l’interior de la qual, com si fos una finestra, hi

ha un oli amb un paisatge auroral, verd a sota, blau a dalt i una franja horitzontal

taronja-rosa, la llum del sol, a l’horitzó. El paisatge com a partitura, el paisatge com

a música per a l’orella. El color com a so.

L’assaig, el collage i la metàfora. Ludwig Jujol

Des del 1978, paral·lelament a la seva obra com a artista visual, Perejaume no ha

deixat d’escriure i d’editar un conjunt important de llibres d’artista i d’obres lite-

ràries.

No hi ha dubte que la publicació de llibres com els assaigs Ludwig Jujol (1989),

La pintura i la boca (1994) o L’obra i la por (2007), i els volums de poesia Obreda

(2003) o Pagèsiques (2011) confirmen Perejaume com un dels assagistes i poetes

més destacats i singulars de la llengua catalana.

Ludwig Jujol. Què és el collage, sinó acostar soledats? Lluís II de Baviera, Josep Ma-

ria Jujol, el primer assaig publicat per Perejaume, és un llibre seminal. Ja el títol és

un collage conformat per dos noms, el monarca bavarès i l’arquitecte català, apa-

rentment sense cap connexió cultural ni en el temps i ni en l’espai. El subtítol, més

explícit, és tota una declaració d’intencions, Perejaume aplica la tècnica artística del



collage a l’assaig literari. «El terme “collage” —escriu l’autor de Sant Pol— ha esde-

vingut el mot amb què, molt probablement, s’identificarà l’estil de tot el segle.» I, en-

cara: «el collage és el vehicle insubstituïble, l’únic que pot permetre el desplaçament

a través d’un món contemporani amb tantes i tan abruptes fronteres.»

I al costat del collage, la metàfora és la gran figura literària que esdevé fonamen-

tal en la poètica de Perejaume: «En el terreny literari, hi ha una figura paral·lela que,

així mateix, ha gaudit d’una gran expansió en el que va de segle, aconseguint efectes

semblants als del collage: la metàfora.» Així, afirma: «el collage és la pura visió de la

trobada, i la metàfora la il·lustració del salt.»

Al llarg de l’assaig, Perejaume fa una brillant i ben personal anàlisi de l’obra de

Lluís II i de Josep Maria Jujol, tot establint particulars i sorprenents paral·lelismes:

«Arquitectes d’universos diferents però comparables gravitacions, l’un esdevingut

a Baviera entre 1845 i 1886 i l’altre a Catalunya del 1879 al 1949, veiem en un, la

pluralitat d’arquitectures i també la seva absència, en l’altre, en canvi, el límit del fet

arquitectònic. Entre l’un i l’altre, la irrupció del llenguatge, l’escepticisme respecte

al llenguatge, la seva opacitat com un material més, i en tots dos la recerca obstina-

da del gran edifici.»

Josep Maria Jujol, «desfalcat per la historiografia», serà un dels grans descobri-

ments de Perejaume. Al llarg dels anys no ha deixat d’estudiar-lo, d’interpretar-lo

i de donar-lo a conèixer en obres artístiques, assaigs literaris i exposicions, fins ar-

ribar a Mareperlers i ovaladors (2013), el gran llibre il·lustrat, i a Maniobra de Pere-

jaume (2014-2015), l’exposició paral·lela al MNAC.

Entre el modernisme, l’avantguarda i el classicisme, Jujol serà l’arquitecte, el

pintor, el dibuixant, l’artista total inclassificable que Perejaume estudia en profun-

ditat i que li serveix de nexe singular per a revisar, reintrepretar i reescriure la gene-

alogia de l’arquitectura, de l’art i de la cultura catalana del segle XX. Així a Ludwig

Jujol, Jujol esdevé el representant «d’un avantguardisme arcaic». «El mateix que

duu Foix a la recerca d’una profunda jovenesa en l’antiguitat, el mateix que duu

Gaudí a la recerca de l’originalitat en el simple retorn a l’origen o el que duu Miró

a la recerca de l’espai còsmic en l’indret minúscul.»

«A diferència del silenciament de l’obra de Jujol —reflexiona l’artista de Sant

Pol—, la figura de Lluís II ha estat malentesa, estereotipada, simplificada fins a

malmetre allò que en ell hi ha de substancial: l’ambigüitat.» «Més que no pas un

creador», el protector de Wagner, el constructor de palaus —afirma Perejaume—,

«Ludwig és una obra fonamental del simbolisme literari».

Jujol basteix un «collage corpori d’arquitectura complexa, bigarrada, intraduï-

ble a un dibuix pla». El món dels castells i palaus de Ludwig esdevé: «L’acumulació

100

’

fins a l’ofec a la recerca de subjeccions i vincles per representar un univers que es

basti a si mateix en l’ampla corba de l’altre, que no acati altra llei que la pròpia gra-

vitació.» «Lluís II representa la tirania del tot, mentre que Jujol potencia la llibertat

del fragment.»

Jujol encarna «el barroquisme pobre, l’enginy poètic que estranya allò més im-

mediat i quotidià, el fet vulgar i meravellós i l’abast avantguardista d’allò que té

una vocació funcional o religiosa». Jujol pertany al «barroc pagès i humil». Uns

anys després, a l’assaig «Avantguardistes pairals», del 1992, recollit a La pintura i

la boca, Perejaume desenvolupa aquesta geneologia que abasta noms i obres com

les de Jujol, Miró, Foix, Brossa, Tàpies, que desplega en tota la seva complexitat a

Mareperlers i ovaladors.

Fragments, collages, trencadís, plecs i replecs que es destaquen en una de les

obres emblemàtiques de Jujol: «Al banc del Parc Güell, no només hi ha aquest co-

llage formal, sinó també el collage en la idea de banc de bancs, el recorregut d’un

banc sol que dibuixa una corona, el banc que és alhora cornisa d’un temple grec i

pati de butaques d’un teatre grec, la delimitació d’un espai, captador d’aigua per a

una cisterna interior, els bancs d’una plaça, la barana d’un mirador i l’ornament: la

figuració onejant d’un mar bigarrat, d’una multitudinària solitud de trossets d’ai-

gua en el temps fragmentat i plural del trencadís.»

Romanticisme, renaixença, modernisme, modernitat crítica i avantguardisme pairal. De Jacint Verdaguer a Joan Miró

A Oli damunt paper hi ha un sonet titulat «G. D. Friedrich» i un altre, «Arbreda», on el

gran pintor romàntic alemany apareix com a referent. «Mort de Robert Schumann»

és el títol d’un text de 1986 inclòs a La pintura i la boca. L’interès pel romanticisme

de seguida queda ampliat per una revisió i relectura crítica de les avantguardes i de

la modernitat. Una obra com «Collage de collages» (1984), que podríem descriure

com un readymade en paper a partir de la reproducció en color d’un collage del

dadaista Schwiters doblegat, o la pintura «Personatge contemplant l’informalisme»

(1985), entre moltes d’altres, ens mostren com Perejaume fa aviat un salt cap a pràc-

tiques properes al postmodernisme, com la revisió de la tradició de l’avantguarda,

des d’una visió molt personal i sense renunciar a la pròpia tradició.

Per bé que fa múltiples exposicions a l’estranger i algunes estades fora —a Ba-

viera, per exemple, arran d’una exposició a Munic, el 1989, a la galeria Mosel und

Tschechow, d’on sorgeix el llibre Fragmente der Monarchie, o a Bristol, on fa una

exposició a l’Arnolfini Gallery, el 1993, i on explora altres referents—, el fet és que

gran part de l’activitat artística i de la reflexió intel·lectual de Perejaume se centra



en la cultura catalana. Inevitablement, Joan Miró és un dels referents més impor-

tants sobre els quals Perejaume no ha deixat de repensar des dels anys vuitanta.

Textos com «El quilòmetre Miró» o el llibre El Pirineu de baix. Mont-roig, Miró,

Mallorca (1997), que recull un conjunt d’obres i textos dedicats al pintor de les

constel·lacions, són una mostra d’unes reflexions que s’estenen al llarg del temps

fins a arribar a Mareperlers i ovaladors.

Jacint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, serà un altre dels autors cabdals

sobre els quals Perejaume ha anat escrivint una àmplia obra assagística i realitzant

diverses obres artístiques. Ja a Oli damunt paper hi ha un sonet dedicat a Verdaguer,

«Panoràmica»: «Damunt d’aquesta taula els mots són cims», diu el primer vers.

«Amb cims als mots, Verdaguer s’ageganta», llegim al darrer vers. Verdaguer és un

gran creador de la llengua, però també del paisatge i de l’imaginari col·lectiu. «El

plenairista Verdaguer», és el títol d’un dels capítols del llibre d’assaig El paisatge

és rodó (1995). Un altre llibre hi és directament inspirat: Oïsme. Una escriptura

natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer (1998). I, encara, un altre

volum, Els cims pensamenters. De les reals i verdagueres elevacions (2004), amb un

assaig i obres i accions artístiques, li està dedicat. «Amb la seva feblesa, amb la seva

grandesa, mossèn Cinto revela totes i cada una de les inflexions que la superfície

de la nostra terra ofereix.» Al seu costat Gaudí serà el gran arquitecte que porta les

muntanyes a la ciutat. «Els darrers edificis de Gaudí, els seus dos temples, semblen

disposats a resoldre arquitectònicament l’edifici literari de Verdaguer», escriu Pere-

jaume a Els cims pensamenters.

L’assaig La terra i el terrat (2007), dedicat al terrat de La Pedrera, és un altre text

sobre Gaudí en què el diàleg amb l’obra i la figura de Verdaguer és constant: «En el

reconeixement corporal i geogràfic que Catalunya emprèn en la Renaixença, Ver-

daguer ablaneix els costers i les roques amb la veu. Després, Gaudí fa que el relleu

sencer oscil·li: estova les roques ablanides per la veu de Verdaguer en ritmes one-

jants, en ritmes volubles de terra que s’empedra i es desempedra i es colltorça.» Una

obra, instal·lació singular, com és «Relleu: guixar amb el rostre» (1999-2005), que té

un subtítol ben descriptiu, «(a partir d’una còpia en guix del bust que Joan Borrell i

Nicolau va esculpir per al monument a Verdaguer, inaugurat l’any 1924, a la cruïlla

de la Diagonal amb el Passeig de Sant Joan de Barcelona)», se serveix de la còpia

d’un cap de guix que representa Verdaguer, còpia del monument barceloní, per a

guixar a la paret. L’escriptura de Verdaguer, del seu rostre de guix, esdevé escriptura

real damunt del mur. Reescriure l’escriptura, com reescriure la tradició que cal fer

reviure per tal que tingui presència entre nosaltres.

102

’

Pintura i representació. La pinacoteca abolida. El regnat dels pigments sense suport

Als anys vuitanta, com hem vist, a partir d’una irònica i poètica crítica, Perejaume,

en la seva obra artística, fa una personal relectura dels grans autors de la tradi-

ció pictòrica moderna i dels moviments d’avantguarda del segle XX. Vicenç Altaió

la revisà i descriví al text «Pinacoteca del paral·lel(isme), pirotècnia dels ismes»

(1982), inclòs a Tràfic d’idees (Barcelona, Edicions del Mall, 1986): «Perejaume, des

de les paral·leles —aparell gimnàstic i artefacte lingüístic—, amb una mà al pinzell

i l’altra mà més enllà del que és obvi, realitza un seguit d’exercicis propis del físic,

del mag i del poeta. Saltimbanqui, solitari i feliç, interpreta metàfores olímpiques,

tenint com a teló de fons la verdura d’una pinacoteca i el lamentable estat de la

pintura dels vuitanta.»

Aquesta relectura de la tradició moderna i de l’avantguarda, que seguirà per

diversos camins, porta Perejaume a repensar l’art des de nous punts de vista a fi-

nals dels anys vuitanta. D’una banda, a donar valor a la figura de l’espectador, del

visitant, de l’intèrpret, que és el que dóna sentit a l’obra, a l’existència de l’art, de la

cultura. Així l’obra «Pintura i representació», recreada en diverses ocasions i llocs,

com a la galeria Montenegro, a Madrid, el 1988, o al New Museum de Nova York, el

1991, consisteix en un conjunt de butaques de teatre confrontades i situades davant

del públic o del carrer. En la imatge més coneguda de l’obra, del 1989, les cadires

són instal·lades i fotografiades alineades i buides al delta de l’Ebre. Ho explica, el

mateix autor, al llibre L’obra i la por: «Obra amb paisatge, veu i públic. L’any 1989

vam llogar un camió perquè transportés trenta-cinc butaques del Palau de la Músi-

ca de Barcelona al Fangar del delta de l’Ebre. Les butaques havien de conformar un

rectangle de vellut: un format “paisatge”, un monocrom granatós en el marc daurat

de la sorra, un teló forestal retallat enmig de l’extensa plana nua, travessada de pet-

jades i empremtes. Vistes en el temps, però, el que fan les butaques allà parades és

reclamar la presència d’un públic, l’aparició d’un públic, la creació d’un públic.»

Davant de la societat de l’espectacle, Perejaume oposa el desplaçament, l’oculta-

ció, el buit, el silenci, la necessitat de repensar críticament l’espai i la representació,

el lloc i la singularitat, el museu i la pràctica de l’art.

D’una altra banda, aquests plecs i replecs de la tradició, xarxes i teranyines —com

a l’oli «Claude Monet parant una tela d’aranya al Coll de Villa-roja» (1993)—, i

l’acumulació i la saturació fins a l’excés, el porten al monocrom, a la nihilació, la

desaparició de la imatge o a la seva negació. La sèrie de pintures «Pinacoteca», del

1989-1991, recull un conjunt de fotografies de pintures emmarcades que han es-

tat anul·lades o esborrades amb pintura monocroma al damunt. «Probablement la



pintura està en un dels revolts més extremosos de tota la seva història. D’una ban-

da, la cessió que havia fet de part del seu repertori al suport fotogràfic o fílmic, ara

es veu incrementada des del moment que aquestes fotografies poden ser compos-

tes, inventades i processades virtualment amb pigments tecnològics i sofisticades

metodologies post-pictòriques», escriu Perejaume al text «Pinacoteques» (1992),

inclòs a La pintura i la boca.

La representació és una retòrica que s’ha esgotat, el llenguatge pictòric convenci-

onal s’ha exhaurit, i l’autor prefereix la realitat o la natura. La reflexió sobre la natura

i la seva representació, sobre la realitat i la seva representació, sobre la pintura i la

seva desaparició. Aquesta desintegració del paisatge, de la pintura, porta Perejaume

a pràctiques conceptuals, a l’espai en blanc, al buit. En la tradició moderna del blanc

de Mallarmé, la ironia de Duchamp o el silenci de Cage es despleguen algunes obres

de finals dels anys vuitanta i noranta del segle passat. «El regnat dels pigments sense

suport» (1989) és una simple etiqueta de metacrilat transparent, de grans dimen-

sions, buida, sense cap inscripció. En el temps dels satèl·lits i de la imatge digital, els

pigments de la pintura s’han desintegrat, han desaparegut.

En un text de 1992, «Algunes pintures d’esborrar», reproduït a La pintura i la

boca, l’artista de Sant Pol escrivia: «Qui ho diu que l’art no ha reflectit el col·lapse

general? Els museus, a les darreres sales, són plens d’experiències extremes, eremíti-

ques, desertes. Amb finals i dissolvents anem pintant les sales amb murs fotogènics,

cubs perfectes i monocroms, com si tot el museu i la història apuntessin, arrenglerats,

vers aquests blancs, com si, més que no pas la mateixa activitat pictòrica, ens mo-

tivés l’atracció pels seus confins, en una desfilada on l’art ha mort, gairebé, en cada

autor i, mig difunt i oblidós, cada quadre és el darrer: Rodxenko, Malèvitx, Klein,

Rothko, Oteiza, Ryman, Turrell... En una desaparició de l’art sota la forma encara

d’art, fent aparèixer la pròpia desaparició en un bellíssim i allargassat esborrament,

en una proliferació del final on ens plauria —qui ho pogués aconseguir!— deixar

forats i fixar-los. El nihilisme ha de valer-se d’una certa dosi d’ironia per aconseguir

avançar. Només així podem concebre com una disciplina, pletòrica de salut o si més

no d’activitat, interpreta, de fa gairebé un segle, la seva pròpia desaparició.»

Oïsme, pessebrisme, despintura, desescultura

«Hem d’avenir-nos a una certa incomoditat de disciplina: la pintura no és avui del

tot satisfactòria; la instal·lació, tampoc; l’escriptura, tampoc; la realitat tampoc no

ho és...», llegim a la solapa del llibre El paisatge és rodó (1995). I, tanmateix, des dels

anys noranta del segle passat, Perejaume no ha deixat d’ampliar la seva escriptura,

amb nous llibres de poesia i d’assaig. I de cercar nous camins en el seu art.

104

’

Com sempre, pràctica artística i pràctica literària van avançant en un camí sinu-

ós i visionari. La pràctica del caminar, que la tradició muntanyenca i artística han

desenvolupat a bastament, és fonamental en la vida de Perejaume i és ben present

al llarg de la seva obra des dels inicis. «Caminar és, en bona lliça, un procediment

literari natural que combina, a bell raig, allò que tenim als ulls segons on posem els

ulls. Aquest mètode irreflexiu, a través del qual tot s’avé de llarg i brolla viu i seguit,

és, en definitiva, una escriptura en moviment sobre una lectura en moviment, per

unes lletres inertes, filants», llegim a Oïsme (1998).

L’oïsme, un nou mètode pictòric i literari, que fa costat al pessebrisme, al collage

i la despintura. En realitat, més que un irònic nou moviment estètic, l’oïsme esdevé

metàfora de la importància de l’escolta, de la necessitat de saber escoltar el món, la

natura, per tal de tornar a poder veure, interpretar, el món, la natura, la realitat, en

tota la seva complexitat i riquesa, sense intermediaris, sense tot el pes de la cultura i

de l’excés d’informació, d’imatges i de textos, que ens envolten i reclamen. «Textura

i motllura del món! Natura figural dels sorolls! Pinacologia infinita de l’aire a través

dels boscos autògrafs, a través dels cims orofònics, pels quitrans llargaruts i brun-

zents d’una tinta asfaltada! Qualsevol terra té una bellesa idiomàtica intrínseca, una

arbustiva sonoritat que li és alhora forastera i forestal. És una energia d’expressió

el que s’estén i es trenca amb edicions de noms a l’aire i adaptacions diverses d’uns

sons quasi visibles», escriu Perejaume a Oïsme. Així, com la mateixa paraula «oïs-

me» ja és una creació verbal de l’autor, la seva escriptura no solament no abandona

mai la poesia sinó que no deixa d’inspirar-s’hi: «Es tracta, al capdavall, d’uns sons

lligats a la revelació, al do... Són les frases que el poeta Hölderlin sabia recollir, les

enraonies que desxifrava Blake, la deu inesgotable dels grans escriptors de l’aire, les

terres sonores i transitables de l’aire.»

Aquesta crítica estètica i política de la pintura, de l’escultura, de la banalitat del

mercat de l’art, que el porta a posicions conceptuals, mena Perejaume a desenvo-

lupar la despintura, la desescultura, i a practicar el dibuix com a forma expressiva

on, amb humor i ironia, condensa les seves idees artístiques i poètiques. El llibre

Oleoducte (1999) recull un bon conjunt d’obres, dibuixos i textos d’aquests anys. En

aquests dibuixos, moltes vegades, el text, el títol, escrit a mà formant part del ma-

teix dibuix, és un element fonamental, essencial, de l’obra. La presentació, escrita

per l’autor en forma compost com una altra obra més, és prou explícita d’aquesta

voluntat: «Relació de com l’autor emprèn de pintar 108 planes de la forma següent:

això és, que, dels primers fulls estant, les imatges es moguin en escriptura i es man-

tinguin al fons per tot de corrents i rabeigs, i no surtin fins que no arribin a un

gorg on l’aigua se’ls encalmi. I això, a través de nou capítols que l’autor ha paginat



a manera de trajectes on es veu la pintura des del seu ús escrit fins a la més absoluta

cobrença. Sobre el pintar dels capítols dits —amb llegendes a peu d’imatge, embo-

cadura de marcs i cartutxos— tot hi és disposat a percebre una cosa a través d’una

altra de diferent, del moment que cada cosa hi és llenguatge de l’altra i ve que una

paraula es fa pic-ment, d’apessebrar-se, d’il·lustrar-se, de la mateixa manera que les

coses damunt dites aturonen, per sota, les que ara mateix esteu llegint.»

Dibuixos, inclosos a Oleoducte, amb títols ben expressius i explícits com «Mèto-

de pessebrístic de lectura», «Mapa d’una pintura d’Antoni Tàpies. Aixecament car-

togràfic de l’obra T+N», «Els girs de les frases de Ruyra pels aires de Blanes», «Fer

una escultura és, a hores d’ara, desfer-ne una altra», «Diverses incursions del da-

daisme al terme de Sant Celoni», «La forma com és coneguda l’obra de Duchamp

segons ens acostem a un nucli de població», «Regalim de pintura de Jackson

Pollock, d’una magnitud que esbalaeix», «De com algunes avantguardes han traçat

els perfils del congost, al seu pas, camí de Vic», «El món com a sala d’exposicions» o

«El tedi museogràfic», ens mostren clarament com, en repensar la tradició artística

i literària, des d’un punt de vista local i universal, l’humor i la ironia són essencials

en les obres ben singulars i inclassificables de Perejaume.

Un poema reproduït a Oleoducte, inclòs també a Obreda (2003), ens dóna una

imatge potent i condensada d’aquesta poètica metafòrica que Perejaume descriu

com a despintura:

Blau de l’atzurita, verd de la malaquita,vermells i grocs de cinabri,vermelló, realgar i orpinat,carabassa del mini, blanc del guix.Moldre tot el món en un petit morter.

El títol de l’exposició del MACBA, del 1999, és ben eloqüent: Deixar de fer una

exposició. I, encara, el de la mostra a La Pedrera, del 2011, Ai Perejaume, si veies la

munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!, ben peculiar, insisteix en

aquesta necessitat de deixar de fer, de renunciar a l’obra.

I és que tal com qüestiona i afirma alhora la llegenda del darrer dibuix inclòs a

Oleoducte, «Què devem estar dibuixant a través de les nostres formes de viure», del

1995, és la vida i el nostre moviment mateix el que no deixa d’escriure i de dibuixar

en aquests llocs on vivim, caminem i circulem. Aquesta llegenda es transforma i

esdevé una obra lluminosa, feta amb bombetes. Està reproduïda a L’obra i la por,

on Perejaume explica: «Això ha arribat a obsessionar-me fins al punt d’escriure,

realment l’any 2000, amb enfilalls de bombetes, sobre un carrer del centre de Tar-

106

’

ragona, la frase: «Allò que devem / estar dibuixant / amb les nostres / formes de

viure.» Sempre hi ha la presència d’un text o d’una imatge que confegim, al resultat

del qual totes les accions humanes hi semblen destinades. Bergson ho anomena «el

dibuix d’un moviment»: «Com turbulències de pols aixecades per un vent que pas-

sa, els vents giren entre ells mateixos suspesos en el gran alè de la vida […] oblidant

que la durada mateixa de la seva forma no és res més que el dibuix d’un moviment»

(L’évolution créatrice, 1907).

Plecs i replecs. del neobarroc al decreixement. Mareperlers i ovaladors (2013-2014)El dibuix del moviment, el dibuix de la vida, es traça contínuament, forma part

de la nostra mateixa existència, de la nostra forma de vida. I és aquest moviment

constant el que ja escriu un text, una obra, ben singular que traça la nostra vida.

«Rotació atmosfèrica dels textos: textos de la rotació, en unes ratlles amb l’ofici

de la multitud. Unes ratlles en què els arbres parlen arbre i el quitrà, quitrà, en el

rumb d’una escriptura general, completa. En el rumb d’una realitat autògrafa, del

moment que és la mateixa distribució de la matèria la que indica a l’espai com ha

d’expandir-se», afirma Perejaume a L’obra i la por.

Gilles Deleuze, a Le pli. Leibniz et le Baroque (París, Les Éditions de Minuit,

1988), exposa que hi ha «una línia barroca que passaria, efectivament, pel plec, i

que aplegaria arquitectes, pintors, músics, filòsofs. Ben segur, es pot retreure que el

concepte de plec és, alhora, massa ampli: si ens cenyim a les arts plàstiques, ¿quin

període i quin estil podrien ignorar el plec com a tret de pintura o d’escultura?» No

hi ha dubte que l’obra de Perejaume s’inscriu en aquesta línia, en aquesta tradició

barroca, del plec, que Deleuze estudia en Leibniz, com a forma de l’inacabat, d’allò

plegat i replegat que conforma un món propi infinit.

Al llibre L’obra i la por, imatge i text comparteixen protagonisme. Llenguatge

escrit i llenguatge visual conformen una obra ben singular. Com els plecs infinits

de les carreteres i les formes reproduïdes a les pàgines de «Els textos» (2004), o

les caixes i els marcs que floten en l’espai a «Les obres» (2006), reproduïdes en les

planes darreres del llibre. «Tants de camins s’enduen els llocs. I dispersen els llocs

sobre la terra. I el món s’oculta en l’escriptura del món, com ordit, com enteranyi-

nat per una mateixa ratlla girada de moltes maneres, per molts llocs diferents, fins

a immobilitzar-lo», escriu Perejaume a L’obra i la por. I, malgrat tot, res no s’atura,

el moviment de la vida, la transformació de la natura, la circulació de les imatges,

la renovació de l’art, no tenen repòs. Tal com llegim en la pregunta que conformen

les lletres blanques damunt un cercle negre en un dibuix de l’autor: «No arribarem

mai a cap imatge on ens sigui possible descansar?» (2004).



No és estrany que des d’abans del canvi de segle, la saturació general d’obres i

d’imatges, l’excés de producció que fa impossible la legibilitat del món, la destrucció

planetària de la natura i de les formes de vida tradicionals provocades pel capita-

lisme global, hagin portat Perejaume a interessar-se pel decreixement teoritzat per

Serge Latouche i d’altres autors. I alhora per exposar com l’art i l’escriptura poden

contribuir a repensar el món, a una ecologia de la ment i de les imatges. «En aquest

sentit, diversos pensadors —Michel Serres, Bruno Latour, Leonardo Boof...— han

abordat la necessitat d’atorgar un dret polític de paraula als animals, a les plantes,

als agents atmosfèrics, als cursos d’aigua, a les terres de conreu, als recursos mine-

rals, als astres, als turons...», afirma Perejaume a Paraules locals. El mateix autor ens

confirma en aquest text com la seva obra s’insereix en aquest pensament: «... tot un

seguit d’obres escrites i d’obres visuals o corpòries relacionades amb la desescultura,

amb la despintura, amb els contraimatjaments que vaig realitzar a principis dels

anys noranta amb la idea que fer una obra és desfer-ne una altra, i que, per tant,

desfer o deixar de fer o reposar de fer, també és actuar.»

I en aquesta dialèctica entre el buit i el ple, entre moviment i quietud, entre

els plecs i replecs que conformen l’obra multiforme de Perejaume, no hi ha dubte

que es destaca un pensament profund expressat en una obra àmplia i complexa,

en una escriptura rica i diversa, que alhora ha repensat com poques la tradició ar-

tística dels darrers segles de la cultura catalana. En llegir i contemplar les imatges

de Mareperlers i ovaladors i, encara, de Maniobra de Perejaume, que l’amplia i el

complementa, no podem deixar de pensar en una de les notes de Georg Christoph

Lichtenberg: «Començar l’estudi de tota cosa des de ben endins, i desintegrar una

pregunta en mil de subordinades» (Lichtenberg, Quaderns de notes. Girona, Edi-

cions de la l·l, 2012).

No dubtaria a considerar Mareperlers i ovaladors com un dels assaigs més ex-

traordinaris que s’han escrit i publicat en els darrers anys, com un dels més in-

tensos i densos de Perejaume. L’escriptura, la sintaxi, les notes no a peu de pàgina

sinó al marge de la pàgina, els detalls de les imatges, són d’una complexitat i d’una

profunditat no gens habitual, que abasten el més mínim detall formal o temàtic de

les obres que comenta i estudia. Escrit amb una llengua prodigiosa i precisa, Ma-

reperlers i ovaladors culmina i reprèn tots els seus assaigs anteriors dedicats, entre

d’altres, a l’obra de Josep Maria Jujol i de Joan Miró, principalment.

En les primeres frases del llibre, que obren el capítol «El lloc», l’autor aclareix

l’objectiu del projecte: «Moltes vegades m’he demanat pel gran nombre de formes

més i menys ovalades que hi arriba a haver en la creació catalana del segle XX.

D’ovals i ovalaments, només de l’obra d’Antoni Gaudí, ja en podríem fer una bona

108

’

ollada. Però la forma es perpetua tan o més viva i bonyeguda quan mirem les

creacions de Joaquim Mir, de Joan Miró, de Josep Maria Jujol, de Salvador Dalí,

d’Antoni Tàpies. Aleshores podem pensar que aquests ovals pertanyen a una co-

munitat d’imaginació.»

Així, doncs, l’assaig teixeix un brillant i insòlit estudi i relat que relaciona les

obres d’aquesta «comunitat d’imaginació» que l’autor posa en comú: «Les afinitats,

les filiacions, el que hi pugui haver de fenomen de transmissió i el que hi pugui

haver d’estricta convergència entre aquests autors, tot plegat configura un corrent

de fons tan incontestable com sobreintencionat, en què les obres s’enramen i es

determinen per mútua fluència, endavant en el temps, però també endarrere, de

resultes d’un influx regressiu que les tiba tant o més.»

Perejaume compara el Mas Bofarull de Jujol amb La Masia de Miró per re-

marcar l’origen agrari d’aquestes grans obres de la modernitat arquitectònica i

pictòrica. I dedica tot un capítol a analitzar l’església de Vistabella projectada per

l’arquitecte. L’obra de Jujol és plena de paradoxes: «¿podem parlar de modernitat o

d’avantguarda en una obra en què no hi ha cap bri d’ardor subversiu, sinó fervor?

¿És concebible una avantguarda genuïnament litúrgica, en el sentit que, més enllà

que es tracti d’un temple, la dimensió religiosa de l’edifici actua en el nucli mateix

de les operacions arquitectòniques, objectuals i ornamentals que hi tenen lloc?»

Tot reflexionant sobre l’obra de Miró, Perejaume arriba a escriure amb una in-

tensitat poètica sense parió: «Certament, amb una alba que no hi para de créixer,

la pintura de Miró deixa anar totes les semences de foc que posseeix. Quant a la

seva estricta natura solar, la revelen prou les marques de cremor que escampa, les

matèries que fa resplendir i la llum entebeïda que es desprèn, tan sensiblement, de

les seves traces. També revela aquella natura el fet que, amb els anys, Miró et deixa

la còrnia intacta però et clava el foc a dins i s’hi acaliua per sempre més.»

Entre d’altres il·luminadores troballes que apareixen a Mareperlers i ovaladors,

potser la d’un barroc agrari és una amb les que més s’identifica l’autor: «Tendim a

buscar en el passat les línies del futur. Potser és per això que, en moments de tanta

incertesa com els d’ara mateix, em giro a mirar, a través de les obres de Miró i de

Jujol, el barroc agrari que hi perviu. Insistir en aquest substrat barroc i agrari des-

vetlla en mi una emoció primitiva i directa. Encara avui, als ermots, a les clapes de

bosc i conreu, a les hortes de ribera, sembla que aquest substrat està sempre a punt

de rompre i tornar-se viu.»

Són tantes les idees i les afinitats electives que afloren en aquest text germinatiu

i barroc que caldria tot un assaig llarg, i ben profund, per reflexionar amb propietat

sobre Mareperlers i ovaladors i els seus plecs i replecs de conreu general i d’agrarietat



original. Entre retaules, grana, llavors, pinyols, tubercles, bulbs, esqueixos, ametlles

i nous, són moltes les perles que s’amaguen en aquest llibre formidable i singular.

Al capítol «Una mica de res més», llegim: «L’art del segle XX ha esmicat els marcs.

El barroc va fer extraordinàriament visibles les grans motllures dels seus marcs de

referència.» I amb llibertat total, Perejaume esberla els marcs convencionals i traça

una geneologia i unes correspondències inèdites en els relats històrics més transi-

tats. Així partint de la seva particular visió d’un barroc pairal escriu: «Som en una

polaritat barroca de mal detallar. D’una banda el luxe alibabesc del retaule contras-

ta amb la frugalitat del camp, de manera que —no em feu dir com— luxe i fruga-

litat s’ovalen. D’altra banda, en canvi, la barreja d’idolatria, valor propagandístic i

esforç d’ostentació d’aquells mobles enfarfega tot un sector de població anticlerical

que, anys a venir, els ha de profanar i encendre. En qualsevol cas estem parlant del

barroc d’una cultura no cortesana ni acadèmica. D’una cultura més aviat humil

però no sempre austera. En aquest sentit hi ha un aspecte festiu i endiumenjat de

la pobresa que arriba fins a Josep Maria Jujol, Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés:

unes formes galindejants, acolorides, imaginatives però amb la plenitud i l’honra

de la pobresa que hi subsisteix i hi llampurna com una bella mica de res més.»

En l’escriptura poètica i assagística de Perejaume, ben segur, hi conviuen l’estil

visionari i paranoicocrític de Salvador Dalí i la racionalitat positiva i de volada

oriental d’Antoni Tàpies, dos dels grans referents de l’assaig artístic en català. Però

també s’hi entreveu la prosa franca i rica d’autors com Verdaguer, J. V. Foix, Joan

Coromines, Marià Manent, Josep Palau i Fabre, Alexandre Cirici, Pere Gimferrer,

i molts d’altres que apareixen esmentats, per exemple, a Maniobra de Perejaume,

l’assaig que complementa i amplia Mareperlers i ovaladors i que forma part també

de la gran i extraordinària exposició que Perejaume va fer al MNAC amb obres de

molts dels autors, i d’altres, als quals estan dedicats aquests assaigs. ’

110

’

Llibres de Perejaume

Ludwig Jujol. Què és el collage, sinó acostar soledats? Lluís II de Baviera, Josep Maria Jujol.

Barcelona, La Magrana, 1989

Fragmente der Monarchie. Textos de Perejaume, Andrea Tschechow, Erik Mosel i Joan

Tarrida. Munic, Mosel und Tschechow, 1989

Oli damunt paper. Epíleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Barcelona, Empúries, 1992

La pintura i la boca. Barcelona, La Magrana, 1993

El paisatge és rodó. Vic, H. Associació per a les Arts Contemporànies, Eumo, 1995

Nocturn: Miquel Campeny, Nicolau Raurich, Joaquim Pou, Benet Martorell. Textos de

Perejaume i Jordi Pomés. Sant Pol de Mar, Museu de Pintura, 1995

El Pirineu de Baix. Mont-roig, Miró, Mallorca. Amb textos de Vicenç Altaió, William

Jeffett, Michael Pennie i Perejaume. Barcelona, Polígrafa, 1997

Diürn: Ignasi Mas, Avi Vila. Textos de Perejaume i Juan José Lahuerta. Sant Pol de Mar,

Museu de Pintura, 1998

Oïsme. Una escriptura natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer. Pròleg

de Josep Palau i Fabre. Barcelona, Proa, 1998

Oleoducte. Barcelona, Polígrafa, 1999

Obreda. Barcelona, Edicions 62 / Empúries, 2003

L’obra i la por. Barcelona, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2007

La terra i el terrat. Barcelona, Mudito & Co, 2007

Pagèsiques. Barcelona, Edicions 62, 2011

Mareperlers i ovaladors. Barcelona, Edicions 62, 2013

Mareperlers i ovaladors. Maniobra de Perejaume. Barcelona, Edicions 62 / MNAC, 2014

Paraules locals. Barcelona, Tushita edicions, 2015


DossierConsideracions intempestives sobre els Països Catalans

Antoni Furió (Sueca, 1958) és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de València. Autor, entre altres, d’Història del País Valencià (IVEI, 3i4) i El rei conqueridor. Jaume I entre la història i la llegenda (Bromera)

Antoni Furió

Una decisió de futur

Sobirania política i ordre natural

Poc després de derrocar la Bastilla, «símbol de la monarquia absolutista francesa i

sinònim de les nombroses presons obscures en què els liberals d’Europa havien pas-

sat tant de temps confinats i torturats», el marquès de La Fayette, heroi de dues re-

volucions, l’americana i la francesa, en donà la clau a Thomas Paine perquè les

lliuràs al president George Washington com a mostra de l’estima que sentien els

francesos pel poble estatu nidenc. Ho conta el recentment desaparegut Christopher

Hitchens en el seu assaig sobre Els drets de l’home de Paine. Per als revolucionaris

francesos i en general per a tots els europeus amants de la llibertat i del progrés, més

o menys contaminats per les idees de la Il·lustració i que no havien conegut en les

seues vides altra cosa que la persecució, l’empresonament o l’exili, el Nou Món ha-

via estat, i continuaria sent-ho durant molt de temps, una mena de terra promesa,

fins i tot per als qui no podien ni tan sols pensar a arribar-hi, un món ideal on la

història encara estava per escriure i un exemple, un refe rent, de com construir un

futur millor, deixant enrere la injustícia i les indignitats d’un ordre polític i social

vell i decrèpit. A l’època de Paine, però, el Nou Món dels Estats Units d’Amèrica

«era un assoliment real i concret; no una utopia imaginària, sinó una llar per a la

112

’

llibertat i la primera etapa conscient d’una revolució mundial». La utopia deixà

de ser-ho i es transformà en realitat concreta gairebé de la nit al matí, sense previ

avís, en un d’aquells moments en què la història s’accelera, es desborda i ho canvia

tot, fins i tot el que semblava incanviable, fins i tot el que a molts els sembla l’ordre

natural de les coses.

Pocs s’haurien atrevit a predir el naixement dels Estats Units, i menys encara a

imaginar-los un nom, a penes uns anys abans que els habitants de les tretze colònies,

farts de la sobreexplotació fiscal per part de la metròpoli, es rebel·lassen contra la

domi nació anglesa. Però això mateix es podria dir de molts altres països, de recent

o antiga gestació, que ningú no hauria previst fins gairebé la vespra, com els estats

nascuts de les antigues Iugoslàvia i Unió Soviètica, en aquest darrer cas sense guerra

pel mig, o, encara més imprevist, el cas de Kosovo, una petita regió de majoria alba-

nesa en el cor històric de Sèrbia, que ha aconseguit la independència per la pressió

internacional. Bé és veritat que els nous països sorgien d’antigues repúbliques o re-

gions autònomes dins d’estats federals, amb límits territorials clars i precisos, i que

això en facilitava el canvi d’estatus. Aquest ha estat també el cas, amb guerra o sense

guerra, de Noruega, Finlàn dia, Irlanda, Islàndia i, en menor mesura, Polònia, amb

unes fronteres més canviants, tots al segle XX. Però en altres casos els nous estats

han nascut de manera totalment inopinada, sense antecedents administratius o ter-

ritorials definits, com Txecoslovàquia, creada artificiosament amb retalls de l’antic

imperi austrohongarès, o Txèquia i Eslovà quia, resultat d’un divorci de mutu acord

entre ambdues, cap de les quals havia gaudit en el passat d’una existència política

pròpia i separada. Portugal, en canvi, havia estat ja un regne independent i posseïa

un vast imperi ultramarí quan es revoltà i se separà defi nitivament d’Espanya el

1640 —el mateix any en què ho intentà també Catalunya—, men tre que els Paï-

sos Baixos, que també s’independitzarien de la monarquia hispànica, no havien

tingut mai una existència conjunta i separada prèvia —sotmesos primer a comtes

diferents i després als ducs de Borgonya—, i ni tan sols tenien un nom comú que

els identificàs per damunt del propi de cada una de les regions que integraven el

conjunt. La denominació oficial de Províncies Unides —tot i l’ús generalitzat del

nom d’Holanda, una de les set províncies, per a referir-se al conjunt, de la mateixa

manera que es fa servir el d’Anglaterra en substitució del de Gran Bretanya o del de

Regne Unit— recorda en certa manera la que adoptarien més tard els Estats Units.

Les Províncies Unides no sols es poden considerar un antecedent històric dels

Estats Units en la utilització d’un nom neutre i indeterminat per a designar un nou

país, nascut de cop i volta, sinó també en la seua creació com a resultat d’un procés

d’eman cipació respecte de la metròpoli de la qual depenien i, encara, en l’al·lusió a

una decisió de futur 113


la tirania i l’opressió sofertes com a justificació de la revolta i la separació. La De-

claració d’Inde pendència de 1581, coneguda oficial ment com a Acta d’Abjuració,

inclou cinc vegades el terme «opressió» (com a substan tiu, adjectiu i verb) i disset el

de «tirà» en relació al rei d’Espanya, i apel·la directament a la llei natural i la defensa

de la llibertat com a fonaments de la secessió.

Com és evident per a tots que un príncep ha estat creat per Déu per a governar

un poble, per a defensar-lo de l’opressió i la violència com el pastor les seues

ovelles; i que Déu no va crear els homes esclaus del seu príncep, per obeir les se-

ues ordres, siguen bones o dolentes, sinó més aviat el príncep per al bé dels seus

súbdits (sense els quals no podria ser príncep), per a governar-los amb equitat,

estimar-los i donar-los suport com un pare als seus fills o un pastor al seu ramat,

i fins i tot per a defensar-los i salvar-los arriscant la pròpia vida. I quan no es

comporta d’aquesta manera, sinó que, per contra, els oprimeix, cerca oportuni-

tats per infringir els seus antics costums i privilegis, exigint-los un compli ment

servil, llavors ja no és un príncep, sinó un tirà, i els súbdits no l’han de considerar

d’una altra manera. I en particular, quan això es fa deliberadament i sense l’auto-

rització de les corts, no sols poden rebutjar la seua autoritat, sinó també procedir

legalment a l’elecció d’un altre príncep per a la seua defensa. Aquest és l’únic

mitjà que els queda als súbdits les humils peticions i protestes dels quals mai no

han pogut assuavir el seu prín cep o dissuadir-lo dels seus comportaments tirà-

nics; i això és el que la llei natural dicta per a la defensa de la llibertat, que hem

de transmetre a la posteritat, fins i tot a risc de les nostres vides.

I això ho hem vist fer sovint en diversos països..., i és més justificable encara

en el nostre, que ha estat governat sempre d’acord amb els seus antics privilegis,

que són expressats en el jurament que fa el príncep quan accedeix al govern; i

la majoria de les Províncies reben el seu príncep sota certes condicions, que ell

jura mantenir, i que si ell viola, ja no és sobirà. I ara que el rei d’Espanya, després

de la desaparició de l’emperador, el seu pare, Carles V, de gloriosa memòria, del

qual va rebre totes aquestes províncies, oblidant els serveis prestats pels súbdits

d’aquests països, tant al seu pare com a ell mateix..., prestant atenció al consell

dels espanyols, que havien concebut un odi secret a aquesta terra i a la seua lliber-

tat, perquè no podien gaudir dels llocs d’honor i els alts càrrecs com fan a Nàpols,

Sicília, Milà, les Índies i altres països sota el domini del rei. I, cobejosos de les ri-

queses de les dites províncies, amb què molts d’ells estaven ben familiaritzats, els

dits consellers... protestaven al rei que guanyaria en reputació i grandesa si sot-

metia els Països Baixos una segona vegada, regnant com a monarca absolut (per

la qual cosa entenien comportar-se tirànicament) més que governant d’acord

amb les restriccions que havia acceptat i jurat observar... Des d’aleshores, el rei

d’Espanya, seguint aquests mals conse llers, ha cercat per tots els mitjans possi-

114

’

bles de reduir aquest país a esclavitud, despos seint-lo dels seus antics privilegis...,

i molts amics de la llibertat han estat expulsats o sot mesos... Totes aquestes consi-

deracions ens donen raons més que suficients per a renun ciar al rei d’Espanya...,

ja que aquests països han estat abandonats durant aquests vint anys a l’opressió

pel seu rei, durant els quals els habitants no han estat tractats com a súbdits, sinó

com a enemics, esclavitzats a la força pels seus propis governants.

Per tant, sense esperança de reconciliació, i no trobant una altra solució,

ens veiem obli gats, d’acord amb la llei de la natura en la nostra pròpia defensa

i per al manteniment dels drets, privilegis i llibertats dels nostres compatriotes,

esposes i fills..., a renunciar a la fidelitat al Rei d’Espanya..., i declarem unàni-

mement i deliberada que el Rei d’Espanya ha perdut, de ple, tot dret hereditari a

la sobirania d’aquests països, i ens determinem d’ara endavant a no reconèixer

la seua sobirania o jurisdicció, ni cap acte seu en relació amb els dominis dels

Països Baixos...

La citació és llarga, però paga la pena. Entre altres raons, per les contínues invo-

cacions del text a la llibertat (tant en plural, en un sentit similar al que l’edat mitja-

na donava als drets, les franqueses i els privilegis, com en singular, en una accepció

més genèrica i moderna; el document, en efecte, al·ludeix a les persecucions que pa-

teixen els «amics de la llibertat» i, sobretot, fonamenta el pas donat pels sediciosos

en la «defensa de la llibertat»), perquè situa la llei natural per damunt de la voluntat

omnímoda del príncep, perquè supedita la legitimitat d’aquest al respecte de la llei

(els furs i privilegis, és a dir, les llibertats, jurats al començament del seu regnat) i

perquè legitima les corts —la representació política del regne— a deposar el tirà,

a combatre i negar la lleialtat al príncep que vol actuar com a monarca absolut,

tirànicament. Més enllà del seguit de greuges concrets que l’Acta d’Abjuració enu-

mera i detalla profusament per tal de justi ficar una mesura tan extrema —per bé

que no inèdita, com testimonia el cas de Catalunya en la segona meitat del segle XV,

quan la Generalitat va derrocar Joan II i oferí el tron a d’altres prínceps— com és

la deposició d’un monarca, el no reconeixe ment de la seua sobirania i jurisdicció,

alguns dels arguments esgrimits pels neerlande sos al final del segle XVI, sobretot els

de naturalesa més política i ideològica, es troben també en l’ide ari de la revolta ca-

talana de 1640 i en altres moviments secessionistes posteriors, i fins i tot és possible

que estiguessen més o menys presents en la guerra civil del Principat de la segona

meitat del Quatre-cents, encara no molt ben coneguda. En efecte, el model polític

que defensaven les Províncies Unides en contra dels intents de l’absolutisme his-

pànic per derogar-lo o buidar-lo de contingut no era altre que el siste ma pactista

vigent a Catalunya i als altres estats de la Corona d’Aragó des de la baixa edat mit-



jana i teorit zat, entre altres, per Francesc Eiximenis, que situava el monarca per sota

de la llei i no per damunt, com succeïa en altres països on la llei era la voluntat del

rei, on el rei era la llei. A la Corona d’Aragó, el monarca «és rei ab pactes elegit, e és

tengut servar les lli bertats, les quals primer ha jurades ans de prendre possessió»

(Turell, 1476, més de cent anys abans de la declaració neerlandesa). I cent anys

abans que Turell, era Eiximenis qui deia que el príncep estava sotmès al poble, a

la cosa pública, i no al revés: «Tot quant han los prínceps, tot és de la cosa pública,

qui·ls ho ha dat, per tal que la serves quen quan serà temps e hora»; i que el seu

poder està definit i limitat per pactes, preva lent sempre el bé de la comunitat per

damunt del del príncep, que ha de ser tingut per servidor del poble més que pel seu

senyor. Per contra, «los regnes e senyories qui es regeixen per poder absolut, e per

pròpia voluntat del regidor e sens llei e pati [pacte] ab los vassalls, són senyories

tiràniques... En aitals senyories, la llibertat dels vassalls, que està en part en viure

en certs pactes ab la senyoria, és tot perida e destruïda, e los vassalls, majorment

los menors, són quasi catius e sots lo jou de la pura voluntat del regidor. Són com

a ovelles sens pastor e sens guàrdia de cans, car los pactes e lleis són guàrdia del

poble e dels vassalls, la qual guàrdia lo príncep ne deu ne pot esvair de dret ne per

justícia». Per tant, si el príncep es torna tirà, si el pastor esdevé llop, el poble té tot

el dret a deposar-lo.

Molts dels arguments —i fins i tot de les metàfores— utilitzats pels insurrectes

neerlandesos al final del segle XVI es troben ja presents, doncs, en la teoria política

de Francesc Eiximenis (i no sols en ell, és clar, sinó també en molt altres pensadors

repu blicans de la baixa edat mitjana) al final del segle XIV i en la pràctica de les

institu cions de la Corona d’Aragó, en el que s’ha conegut tradicionalment com el

pactisme o el sistema pactista, basat en el pacte entre el rei i el poble, representat

políticament en les corts, i que no és cap peculiaritat de Catalunya ni de la Corona

d’Aragó, sinó que el trobem també en bona part de l’Europa baixmedieval amb el

nom de constitucionalis me, abans que alguns països —no tots— emprenguessen la

via de l’absolu tisme. Ni el pactisme ni el constitucionalisme medievals són encara

el contractualisme modern —el de Hobbes, Locke i Rousseau, que basen el poder

polític en la voluntat popular—, però el prefiguren. El pacte medieval —i encara

el de les Províncies Unides el 1581— és entre el rei i el poble, el contracte social és

entre l’individu i la comunitat.

Per descomptat que la societat medieval i la de l’Antic Règim en general era una

societat estamental i que les elits catalanes que s’aixecaren contra Joan II el 1462 o

les neerlandeses que abjuraren de Felip II el 1581 es representaven en primer lloc a

elles mateixes i defensaven abans que res els seus propis interessos. Però el mateix

116

’

es pot dir dels pares fundadors dels Estats Units, els líders polítics que impulsaren

la revolució americana, inclosos els redactors i els signants dels seus dos textos més

emblemàtics i justament considerats com a dues fites en la història del progrés i la

llibertat, la Declara ció de la Independència (1776) i la Constitució (1787), molts

dels quals, entre ells un dels més carismàtics, Thomas Jefferson, defensaven l’es-

clavitud i posseïen esclaus. Per la seua part, la revolució liberal i la política feta a

Espanya durant tot el segle XIX va ser cosa de notables i grups oligàrquics, a pesar

que la Constitució de 1812 afirmava que «la soberanía reside esencialmente en la

Nación» i que «la Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos

hemisferios» (per bé que reduïa la condició d’espanyols a «todos los hombres libres

nacidos y avecindados en los dominios de las Españas, y los hijos de éstos», ex-

cloent-ne, doncs, les dones). No serà fins 1890 que s’hi instaurà el sufragi universal

masculí i fins 1931 que s’estengué també a les dones. La democràcia i la sobirania

popular, per si algú en tenia encara dubtes, són molt recents, i, com testimonia el

passat recent —la llarga nit del franquisme— i el present realment exis tent, encara

són fràgils i de baixa qualitat. Per això, no té massa sentit insistir en el 1800 com

a punt d’inici de tot —de la nació, de l’estat, de la sobirania popular—, menys-

tenint com a estamentals, oligàrquiques i prepolítiques les diverses conjugacions

de l’estat i la nació en les èpoques anteriors, com si aquestes haguessen estat no-

més religioses, ètni ques o monarcoabsolutistes. Tan oligàrquics eren els estaments

catalans i valencians de l’època foral o els diputats neerlandesos que impulsaren la

independència de les Provín cies Unides el 1581, com els notables i els cacics que

protagonitzaren —i es beneficiaren de— la política espanyola al segle XIX. Malgrat

la retòrica constitucionalista —que, això no obstant, excloïa les dones—, aquesta

última no tenia una base social més àmplia que la que havien tingut els sistemes

polítics anteriors, almenys els constitucionalistes o pactistes. La nacionalització de

les masses i el sufragi universal són cosa ja del segle XX o, com a molt, de finals

del XIX. En el camp estricte de la teoria, ja hem vist que la idea que l’Estat i la política

naixien d’un pacte o contracte entre el sobirà i el poble, entre el rei i el regne, i que

la sobirania era compartida i no residia només en el primer, es remunten almenys

a la baixa edat mitjana, com també les apel·lacions a la llibertat (política), al dret

natural i a la comunitat política de tots els ciutadans de la república. El que afegeix

la modernitat —i la revolució burgesa—, i no és poca cosa, és la idea de la sobirania

popular —o nacional, encara que no és ben bé la mateixa cosa—, la idea que la so-

birania resideix en el poble —la nació—, excloent el monarca del tauler polític. Tot

i així, més de dos-cents anys després, Espanya encara és una monarquia, on el rei,

que ningú no ha votat i ho és alhora per dret hereditari i per voluntat d’un dictador,



exerceix la representació màxima de l’Estat, comanda les forces armades i encarrega

la formació del govern.

La crisi d’un Estat poc inclusiu i el nou relat del sobiranisme

L’Espanya de la Constitució de 1978, el règim que ara agonitza corcat per la cor-

rupció i el descrèdit dels dos partits sobre els quals ha recolzat durant quasi quaran-

ta anys, és en molts aspectes un estat fallit, una democràcia molt poc desenvolupa-

da, inca paç no sols d’afrontar els grans reptes del segle XXI —la tirania dels mercats,

el creixe ment de les desigualtats, els efectes perversos de la globalització, els movi-

ments migra toris i de refugiats, el xoc de civilitzacions, la necessitat d’aprofundir i

estendre les lli bertats i els drets democràtics, l’empoderament de la ciutadania—,

sinó també de gestio nar amb èxit la sortida d’una dictadura. No hi hagué un veri-

table trencament amb el pas sat franquista, un necessari i higiènic punt i a part, sinó

només un punt seguit, una tran sició controlada —malgrat els intents de la premsa

addicta per presentar-la com a exem plar i fins i tot com a model per a tercers— cap

a una democràcia precària i tutelada, pri mer per l’exèrcit i les supervivències fàcti-

ques de l’antic règim i, després, per les empre ses de l’IBEX 35 i les crostes orgàniques

dels dos grans partits, convertits en dues so cietats de gestió dels interessos dels seus

capitosts (i en dues agències de col·locació de la tropa). La recuperació de la demo-

cràcia hauria exigit ajustar comptes amb el passat, i no tant en els tribunals de jus-

tícia com en el terreny de la memòria històrica, amb el reconeixement i la reparació

moral del sofriment. Quasi vuitanta anys després d’acaba da, la guerra civil encara

no és història, encara és una ferida oberta, amb cossos per lo calitzar i identificar

al costat de les carreteres o en fosses comunes en barrancs i cemen teris. Quasi vui-

tanta anys després, encara hi ha monuments i noms de carrers dedicats al dictador

i als seus generals, alhora que es minora la brutalitat de la dictadura presentant-la

com un mer règim autoritari. I això ha deixat vives i en funcionament inèrcies

reac cionàries i antidemocràtiques en la cultura política espanyola, que haurien

d’haver estat desactivades amb una veritable ruptura democràtica i el consegüent

acarament crític amb el passat. Inèrcies que ho afecten tot, des del verticalisme dels

partits i de la vida política en general i la concepció patrimonial de la cosa pública

a la insensibilitat pels problemes socials i el sofriment dels més desvalguts o la idea

mateixa d’Espanya i l’or ganització territorial de l’Estat. Molts dels qui han estat i

continuen sent beneficiaris del règim de 1978, sobretot, però no sols, la casta polí-

tica, empresarial, funcionarial i me diàtica radicada a Madrid, que monopolitza els

principals mitjans de comunicació i, amb ells, les tribunes de creació i manipulació

de l’opinió pública, no admeten altra idea de la política i d’Espanya que no siga la

118

’

seua, i recelen de qualsevol intent de reforma —per exemple, una estructura federal

que complete la descentralització administrativa, per no parlar d’altres solucions

més avançades com la fórmula confederal o la d’estat lliure associat, proposades pel

nacionalisme basc i català en estadis anteriors del respectiu full de ruta— que puga

afectar mínimament els seus privilegis o, pitjor encara, obrir una escletxa que porte

de manera irreversible al desmantellament de tot l’entramat.

D’ací la seua defensa monolítica, sense esquerdes, del model actual d’Estat, un

model en què una idea obsoleta i exclusiva d’Espanya —unitària, centralista, de

matriu castellana, a penes sense canvis respecte de l’heretada del franquisme, quan

s’hauria d’haver aprofitat la transició per a revisar-la críticament, per a substituir-la

per una més democràtica i inclusiva— es confon amb un sistema polític corrupte,

extractiu i insolidari en un tot indestriable. D’ací també que molts pensen, fins

i tot a Madrid, que la reforma ja no és possible ni suficient i que tota solució de

futur passa per un veritable tren cament democràtic —el que no es va gosar dur a

terme fa quaranta anys—, pel canvi —i no pel recanvi— d’un sistema polític i un

model d’estat esgotats. En aquest sentit, no és sor prenent que molts analistes po-

lítics i també cada vegada més ciutadans espanyols —per exemple, els qui no s’es-

candalitzen per la inclusió del referèndum d’autodeterminació en el programa

electoral de les forces polítiques progressistes o en les posteriors nego ciacions per

formar govern— vegen la «revolució catalana», impulsada per la recentralit zació i

l’asfíxia financera, i tant si es queda en l’exercici del dret a decidir com si culmi na

en la independència de Catalunya, no sols com una solució per al Principat, sinó

tam bé com una oportunitat per a Espanya, per a refundar políticament i nacional-

ment Espa nya sobre unes bases més inclusives, equitatives i democràtiques, i amb

una veritable separació —avui inexistent— entre els diferents poders de l’Estat. És

a dir, un doble procés constituent, tant per a Catalunya com per a Espanya. I és ací

on entren també els Països Catalans.

Els Països Catalans com una possibilitat de futur, i no com una fantasia recupe-

rada del bagul de la història. Al capdavall, l’èxit del sobiranisme a Catalunya no es

fonamenta tant o només en la idealització del propi passat, en la defensa de la llen-

gua i la cultura o en la reivindicació estrictament nacional, com en la convicció que

l’Estat es panyol ja no és un instrument adequat sinó un obstacle per al ple desple-

gament d’un Es tat modern i democràtic. Com bé observa Ramón Cotarelo, «el seu

relat és de reivindi cació de drets, de lluita contra el que es presenta com a injustícia

en tots els ordres (polí tic, econòmic, cultural, territorial, etc.), d’irredemptisme. És

el relat del rescat de la na ció i la seua obertura a un horitzó internacional nou en el

qual desplegarà les seues poten cialitats com a estat independent». L’extraordinària



ampliació de la base social de l’in dependentisme ni és una resposta insolidària a

la crisi econòmica —com la que explica l’ascens del populisme en altres països—,

ni és una reivindicació merament nacionalista —o essencialista, basada només en

pressupostos etnicistes, com la intenten desqualificar alguns comentaristes po-

lítics—, ni es pot entendre sense tenir en compte el procés d’inte gració europea

—que fa irrellevant la redefinició de fronteres interiors o afavoreix el con tagi d’ex-

periències similars, com ara a Escòcia—, la globalització i l’aprofundi ment en els

drets de la ciutadania. El gran encert del llibre de Josep Fontana sobre la formació

de la identitat catalana rau a haver mostrat, per una part, que aquesta no és «un pro-

ducte de la terra o de la sang», com sostenia el nacionalisme romàntic, sinó «una

realitat que neix d’una llarga existència compartida», i, per una altra, que l’actual

onada sobiranista ni és només identitària ni és només d’ara, sinó que ve de molt

lluny i de molt endins, que és producte d’una imbricació no sempre fàcil de cons-

ciència social i identitat col·lectiva, entesa aquesta segona com a sentiment de drets

i llibertats, de pactisme, de sobirania popular, de resistència a les imposicions... Una

identitat, en paraules de Borja de Riquer, més pròxima «a la gastronomia que a la

geologia», és a dir, una identitat no de pedra picada, i per tant no essencialista, sinó

feta de provatures i ingredients canviants, perme able a noves influències, adaptable

a les realitats plurals de cada moment. El procés sobiranista en curs a Catalunya,

acabe com acabe, no es pot despatxar simplement com una reacció egoista, inso-

lidària, envers altres regions més pobres en moments econòmi cament difícils, o

com un moviment reaccionari, arcaïtzant, que mira més cap endarrere —cap a un

passat mitificat— que cap endavant i va en contra del signe dels temps, que és cap

a una major integració i no cap a la fragmentació (quan justament un dels trets

definidors del catalanisme ha estat de sempre el seu europeisme i és l’Estat espanyol

qui amenaça amb vetar el seu reingrés a la UE si Catalunya se separa d’Espanya).

Tot i la llarga tradició prèvia del nacionalisme català, tant conservador com

republicà, sense la qual no s’entendria l’actual embranzida de l’independentisme,

molt minoritari encara a penes fa uns anys, aquest no s’explica tampoc sense l’ac-

tual conjun tura crítica, un d’aquells moments en què la història s’accelera i tot el

que semblava im possible esdevé possible, fins i tot la desintegració d’un estat que

mai no ha aconseguit estar integrat si no és a la força. I contra això, contra un poble

en marxa, conscient de ser una nació i que vol exercir el seu dret a constituir-se en

Estat, com ho ha fet la im mensa majoria dels que hi ha avui al món, la força no pot

fer res, com no ha pogut evitar tampoc la desaparició de l’antiga Iugoslàvia o de

l’extinta Unió Soviètica. Tot el que era sòlid s’esvaeix en l’aire, i tots els països, in-

cloent-hi Espanya però també Catalunya i els Països Catalans, que no són produc-

120

’

tes naturals i eterns, sinó comunitats imaginades i històriques, tenen data de cadu-

citat. La independència de Catalunya, si fos el cas, no la frenaria ni una intervenció

militar, i no perquè ho impedissen la Constitució o les con viccions democràtiques

del govern i de les forces armades —que porten més de tres-cents anys sense gua-

nyar una sola guerra que no siga civil i contra la pròpia població, que és una de les

causes de l’enfonsament i la ruïna d’Espanya (Cotarelo)—, sinó perquè ni la Unió

Europea ni la comunitat internacional la permetrien, com tampoc no consenti-

rien que cap Estat s’escudàs en la seua sobirania interna per a una violació tan fla-

grant dels drets humans d’una part de la seua població. Descartada la via de la vio-

lència i de la pu ra repressió —la suspensió de l’autonomia i l’empresonament dels

càrrecs electes inde pendentistes tampoc no semblen concebibles per les mateixes

raons que no ho és la res posta militar—, només queda esperar que, a pesar de totes

les proclames solemnes en contra de la celebració d’un referèndum d’autodetermi-

nació per part dels dos grans par tits del règim, totalment concordes en aquest punt,

i de la brigada mediàtica que els dóna suport, acabe imposant-se la via del diàleg i

la negociació i s’arribe a alguna mena d’entesa que reconega el dret —això és, la

capacitat jurídica— dels ciutadans de Catalunya a decidir el seu futur.

Dos apunts finals sobre el procés sobiranista al Principat. El primer, que, tot i les

causes profundes que l’expliquen i que vénen de lluny, el factor que l’ha precipitat

ha estat la creixent desafecció envers un Estat que ja no és sentit com a propi, sinó

contrari, hostil, sobretot d’ençà de la sentència del Tribunal Constitucional aigua-

lint un estatut d’auto nomia que havia Estat doblement aprovat pel Parlament de

Catalunya i les Corts espa nyoles, i de la negativa a negociar un acord fiscal menys

desfavorable per als cata lans. En definitiva, la frustració de les expectatives i les

esperances posades en la rege neració d’Es panya i la convicció que, amb ella, ja no

es pot anar més lluny ni enlloc. I el segon, que per a molts sobiranistes, especial-

ment per als qui vénen del republicanisme i per als qui vinculen les reivindicacions

nacionals i les socials, la nació no és només Catalunya sinó el conjunt dels Països

Catalans, tot i els diferents escenaris i els diferents ritmes i velocitats de cada pro-

cés. El del Principat està molt més avançat i també molt més clar, però i els del País

Valencià i les Illes?

Valencians i mallorquins poden iniciar els seus propis processos constituents,

per a després confluir amb el Principat amb algun tipus de vincle associatiu —com

ara la federació, prohibida expressament i previsora per la Constitució espanyola

de 1978—, o poden continuar posant les seues esperances en la reforma i la regene-

ració democràtica de l’Estat espanyol, perquè les seues expectatives són tan baixes

—donat el grau de cor rupció i depredació d’ambdós territoris, l’ínfima qualitat



dels respectius sistemes polí tics i la molt menor conscienciació política i nacio-

nal dels seus ciutadans—, que poden continuar esperant miracles. Ara bé, posades

així les coses, els Països Catalans no serien un miracle molt més gran que la regene-

ració democràtica d’Espanya o que la seua refundació sobre unes bases més equi-

librades i inclusives, més atentes també a la seua pluralitat nacional, un problema

pendent en els últims tres-cents anys. Ni s’ha resolt en cara, ni es resoldrà ja. Perquè

des de Madrid no es veu com un problema —al capdavall, Espanya és això: un estat

unitari de substrat nacional castellà, malgrat la distracció de les autonomies—, i

perquè els únics que l’acaraven i en demanaven solucions, els bascos i els catalans,

se’n van o se n’aniran. Catalunya se n’anirà, tard o d’hora, d’Espanya, o aconseguirà

alguna mena d’estatus especial que la mantinga dins, però només nominal ment,

amb una gran capacitat d’autogovern i un millor tracte fiscal. I això, no hi ha dubte,

afectarà negativament el País Valencià i les Illes, que en seran la «torna» d’aquest

desenllaç i que l’Estat espanyol no permetrà de cap manera que puguen emprendre,

ni tan sols temptejar, un camí similar. La secessió del Principat, pel percentatge que

repre senta la seua població i el seu PIB en el total de l’Estat, amenaça la viabilitat

d’aquest; la dels Països Catalans, el faria totalment inviable. En aquest sentit, té raó

Raimon quan diu que la independència de Catalunya serà negativa per als valencians,

però només en un primer moment. És molt probable que la catalanitat del País Va -

lencià —és a dir, la seua valencianitat— i de les Illes es veja (encara més) furibun-

dament impugnada, amb una recrudescència de l’anticatalanisme més primari, so-

bretot pel que fa a la presència de la llengua i la cultura catalanes en l’ensenyament

i l’esfera pública, i que les rela cions institucionals (incloent-hi les universitats, avui

aplegades en la Xarxa Vives) i les comunicacions amb el Principat (el corredor fer-

roviari mediterrani, però també la prem sa, la ràdio i la televisió, és a dir, l’espai

comunicatiu català) s’hi vegen igualment afec tades, en una mena de cordó sanitari

que n’evite el contagi, alhora que s’intensifiquen les relacions i les comunicacions

amb Madrid. La independència de Catalunya és molt probable, doncs, que tinga

com a contrapartida un increment de la pressió espanyolitza dora sobre el País Va-

lencià i les Illes. Però no necessàriament ha de ser així. Els estats europeus caminen

cap a un major aprofundiment en els drets dels ciutadans, inclosos els lingüístics,

culturals i polítics, i és impensable que l’Es tat espanyol camine —o el deixen cami-

nar— en direcció contrària, sobretot si se’n denuncia la involució davant les instàn-

cies internacionals corresponents. Per altra part, el País Valencià i les Illes compten

amb un sistema de partits, un teixit associatiu, amb multitud d’entitats cíviques i

culturals, unes institucions acadèmiques i una societat civil compromesa i organit-

zada, que no desapareixerien de la nit al dia i que en sabrien denunciar, com han

122

’

fet fins ara, els atacs o els retrocessos. Potser el País Valencià i les Illes no tinguen el

nivell de consciència col·lectiva —i de conscienciació política— que té el Principat,

però tampoc no són un erm absolut, ni l’increment de la regionalització al llarg —i

a causa— de més de trenta anys de règim autonòmic ha tallat o interromput del tot

les relacions entre els Països Catalans. Per contra, l’efecte que sobre el conjunt de la

nació tindria una Catalunya independent, en un món cada vegada més global i in-

terconnectat —sense fronteres tangibles, vull dir—, resulta difícil de sobreestimar.

Valencians i mallorquins, doncs, poden emprendre la via dels Països Catalans,

que no és tant una mirada enrere, al passat medieval (i nacional) comú, com una

decisió de futur, una possibilitat de construir una societat més lliure, més justa i

més democràti ca. O, com he dit, poden seguir confiant en miracles. Poden seguir

enganyant-se, pen sant que l’Estat espanyol encara és reformable. Potser sí, però no

a curt termini. No ho ha estat —pel que fa a la concepció vertical, unitària, cen-

tralitzada i nacionalment caste llana d’Espanya— en els últims tres-cents anys, i no

sembla tampoc que ho vaja a ser ara o en els pròxims anys. Per a la dreta, hereva

ideològica de la concepció excloent d’Es panya del franquisme, no hi ha més nació

que l’espanyola, i millor no fer innovacions en aquesta matèria. Per a l’esquerra sis-

tèmica, tampoc, i totes les seues proclames de federalitzar l’Estat, amb les quals han

volgut contestar no sols l’independentisme sinó també la realització de qualsevol

mena de consulta als catalans, no s’han materialitzat mai en una proposta concreta

i creïble. No cal remuntar-se a un passat molt remot per a constatar la dificultat de

l’encaix dels Països Catalans dins d’Espanya i el fracàs de les pretensions reforma-

dores o de liderar la regeneració d’Espanya —de Prim i Cambó a Vicens Vives i la

sociovergència. El decret de Nova Planta no sols liquidà el sistema polític i institu-

cional dels estats de la Corona d’Aragó, sinó que els desposseí de la seua sobirania,

la sobirania política que fins aleshores havien compartit el rei i el regne; i això

continua tenint efectes avui, ja que, segons l’actual constitució, l’únic subjecte po-

lític i jurídic sobirà és el poble espanyol i no el de Catalunya, les Illes o el País Valen-

cià, que no conformen cap subjecte distint i singularitzat. Al contrari que al Regne

Unit i Escòcia, si mai hi hagués un referèndum sobre Catalunya, votarien tots els

espanyols i no sols els catalans. Els efectes de la guerra de Successió —una guerra

de conquesta, com bé diu el preàmbul del decret de Nova Planta— se sentiren tam-

bé, i continuen sen tint-se encara, en la forma d’organitzar-se l’Estat, políticament,

institucionalment, terri torialment, culturalment i lingüística, fins i tot en el terreny

de les comunicacions, en detriment de l’Espanya «incorporada o asimilada» del

mapa de Torres Villegas. (Aquest mapa, datat el 1852, distingia quatre Espanyes, la

«Uniforme ó Puramente Constitucio nal, que comprende estas treinta y cuatro Pro-



vincias de las coronas de Castilla y León, iguales en todos los ramos económicos, ju-

diciales, militares y civiles», la «Incorporada ó Asimilada, que comprende las once

provincias de la Corona de Aragón, todavía dife rentes en el modo de contribuir y

en algunos puntos del derecho privado», la «Foral», és a dir, el País Basc i Navarra, i

la «Colonial»). En un llibre farcit de dades i xifres, objec te d’anàlisis brillants, Ger-

mà Bel ha mostrat com, del segle XVIII ençà, s’ha implantat a Espanya un model de

comunicacions d’estructura radial en de triment de la transversal —primer amb la

xarxa viària, després amb la ferroviària (incloent-hi l’AVE) i més tard amb l’aero-

portuària—, amb profundes conseqüències polítiques i econòmiques, ja que el seu

objectiu fonamental declarat és la cohesió territorial i la centralitat de la capital de

l’Estat, molt més que les necessitats del sistema productiu, que haurien requerit un

en fortiment de les estructures transver sals, especialment l’eix mediterrani.

Que un quart de segle després de la implantació de l’AVE a Espanya, amb la línia

Madrid-Sevilla inaugurada el 1992, encara no hi haja connexió entre València i Bar-

celona, quan sí que n’hi ha entre València (i Alacant, i Castelló i les quatre capitals de

província del Principat) i Madrid, no s’explica per raons tècniques o pressupostàri-

es, sinó polítiques. Per una estratègia política encaminada a debilitar els vincles entre

el Principat, les Illes i el País Valencià i reforçar, en canvi, els que els uneixen amb

Madrid. Ho reconeix obertament José María Aznar en les seues memòries:

Cambiar el signo político del Levante español representaba para el centroderecha

un gran reto y conseguirlo fue una operación histórica que suponía un valioso fac-

tor de equilibrio ge neral en España. El vínculo entre Madrid y Valencia generaría

por razones de proximi dad geográfica sinergias muy importantes a la Comunidad

Valenciana, que contribuirían a fortalecer una posición propia ante el expansio-

nismo del nacionalismo radical desde Cataluña y desde la misma Valencia... En

tan solo una década el PP pasó a ser la fuerza ya no solo mayoritaria sino prácti-

camente hegemónica; la transformación económica y social ha sido espectacular.

Com en conclou Blanca Serra, «al servei d’aquesta política s’han sacrificat tant

un espai comú de comunicació en català com el corredor ferroviari mediterrani,

com l’optimització entre els ports i aeroports dels Països Catalans, com la política

de l’aigua i els transvasaments, i sobretot s’ha fomentat el recel, l’odi i els tò pics de

menyspreu i desconeixement mutu entre valencians, catalans i illencs amb quan-

titats immenses de diners destinades a comprar voluntats i interessos i amb una

repres sió selectiva contra tot allò que podia refer llaços d’agermanament panca-

talanistes». I Aznar i el seu govern només eren una baula més en una cadena que

es remunta, per no anar més lluny, a Abril Martorell, Guerra, Attard i Broseta,

124

’

que continua fins ara mateix i que explica, molt més que les insuficiències o la

irrealitat del relat fusterià, el sorgi ment i la virulència del blaverisme, una cons-

trucció política ideada i mantinguda per a derrotar l’hegemonia política i cultural

de l’esquerra i substituir-la per la d’una dreta reaccionària, embolcallada amb els

signes d’identitat de la «valenciania» —per oposició a la «valencianitat»— i, com

han demostrat els sumaris judicials, corrupta.

L’eix de la prosperitat, com els agradava anomenar en temps d’Aznar l’especial

relació entre Madrid, València i Palma, ha resultat ser l’eix de la corrupció, que,

junt amb la metàstasi incontrolada que s’ha estès per tota la geografia espanyola,

han aca bat obrint una important via d’aigua en la nau de l’Estat. Espanya està avui

en crisi no sols econòmica, política i territorial, sinó també de valors —i en primer

lloc, els de justícia i llibertat— i de credibilitat. Continua sent creïble Espanya? Té

encara futur l’Estat espa nyol? Qualsevol resposta afirmativa passa inexorablement

per la ruptura de les seues es tructures actuals i del seu model organitzatiu, total-

ment esgotat, i la seua refundació so bre unes bases més democràtiques i inclusives,

i, a hores d’ara, federals o confede rals. I, naturalment, per la celebració d’un refe-

rèndum a Catalunya i a cada un dels terri toris que ho sol·liciten, ja que la unió del

tot no pot ser imposada sinó decidida per les parts (les «parts» recuperarien així

la sobirania política perduda). També, finalment, per afrontar la realitat actual i

futura dels Països Catalans, que tant poden prendre la forma d’una federació dins

una confederació ibèrica com la d’un estat independent. El reco neixement dels Paï-

sos Catalans com a nació no pressuposa ni predetermina cap formu lació política i

constitucional concreta.Valencians, illencs i catalans estrictes tenen molt a guanyar

en el marc nacional compartit dels Països Catalans —tant si és dins com fora d’una

confederació ibèrica, però en tots dos casos com a Estat sobirà—, perquè és l’única

manera de continuar defensant i aprofundint els drets polítics, socials, culturals i

lin güístics. I també molt a perdre si es manté la deriva autonomista actual, amb

totes les seues inèrcies i una cada vegada major regionalització, que anirà eixam-

plant les distàn cies entre els tres territoris i, almenys en el cas del País Valencià i de

les Illes, afavorint i consolidant la seua integració —política i nacional— dins de

l’Estat espanyol, últim marc d’enquadrament i de referència tant de la Comunitat

Valenciana —i el fet que no se li haja canviat el nom deixa ben clara l’escassa volun-

tat de ruptura amb l’ordre polític heretat—, com d’una dubtosa «nació valencia-

na», auspiciada des de l’autonomisme i la voluntat d’entesa amb el blaverisme, i en

contra, no cal dir-ho, dels Països Catalans. La «nació valenciana», com la murciana

o l’aragonesa, una més de les moltes nacions i na cionalitats de l’Estat espanyol, un

canvi semàntic per a que canvie tot sense que canvie res.



Països Catalans: entre problema i programa

Els Països Catalans, és cert, continuen fent por a molta gent, i en primer lloc als

mateixos catalans, valencians i illencs. En contra seu juguen molts factors, comen-

çant pel nom («No cal dir, escrivia Fuster el 1978, que el “problema”, a hores d’ara,

tindria unes possibilitats de plantejament i de solució molt distintes, si no fos per

la incòmoda “qüestió de noms”»), i continuant per la brutal ofensiva llançada per

l’Estat des de l’inici mateix de la Transició, quan se’ls veia damunt i va prohibir de

manera expressa en la Constitució la federació de comunitats autònomes; l’afebli-

ment dels vincles entre els diferents territoris durant més de trenta anys d’autono-

misme i regionalització; l’anticata lanisme ambiental, banal, al País Valencià i a les

Illes; el desinterès de molts catalans del Principat, potser la majoria, per tot el que

puga passar al sud de la Sènia i el temor a ser acusats d’imperialistes si s’hi inte-

ressaven; i, no en menor mesura, la resignació, la convicció que els països els fa la

geografia o la divina providència, i que resulta molt difícil alterar l’ordre natural de

les coses. Espanya és la península Ibèrica —bé que sense Portugal, i amb la inclusió

de les colònies americanes en la primera definició política de la nació, en la consti-

tució de 1812—, i la seua existència es remunta a la nit dels temps. La rectificació de

fronteres, per a fer lloc als nous països, es pot donar al centre i a l’est del continent

europeu o a d’altres regions més exòtiques encara, però no a Europa occi dental,

formada per nacions sòlides i atemporals, i on el mapa no ha canviat en segles —tot

oblidant que, per exemple, la independència d’Irlanda no té encara cent anys. No es

pot anar contra això; no es pot anar contra la metafísica, quan aquesta substitueix

la física, és a dir, la realitat històrica, i s’oblida que les nacions, totes sense excepció,

són productes històrics, amb una existència situada dins del temps.

Tampoc no ajuda, ja ho he dit, el nom, per la prevenció de molts valencians i

illencs a dir-se catalans. Això ja ve de lluny, i si durant la Renaixença el nom de lle-

mosí evitava suspicàcies, més tard es feren servir expressions impracticables, com la

de cata là-valencià-balear (en el títol del diccionari d’Alcover), o s’intentaren acrò-

nims formats a partir de les primeres lletres dels tres territoris, com bacavès per

a la llengua i Bacàvia per a la comunitat de parlants. La proposta de don Nicolau

Primitiu Gómez Serrano, na tural de Sueca i president de Lo Rat Penat als anys cin-

quanta, va ser ràpidament deses timada, tot i que fórmules neutres similars, com la

de Benelux, per a designar la unió dels tres països que la conformen, han demostrat

la seua viabilitat. En tot cas, ningú no discutia en aquells moments la unitat cultural

i lingüística de les terres de parla catalana, i el que pretenien les diferents propostes

era trobar una denominació més conciliadora. Però el nom també fa la cosa, i amb

el de Països Catalans, Joan Fuster, també de Sueca, volgué remarcar la catalanitat

126

’

bàsica de valencians i balears, com a membres d’una mateixa comunitat d’usuaris

de la llengua, la necessitat de bastir aliances i complicitats entre els països de parla

catalana per tal de garantir-ne la supervivència política, cultural i lingüística, i el

reconeixement de la diversitat dins la unitat: «Més apta que la forma “Gran Cata-

lunya” o “Catalunya Gran” [usada per Prat de la Riba i altres polítics i escrip tors

al primer terç del segle XX] és la de “Països de Llengua Catalana”. I millor encara,

la de “Països Catalans”...» (Qüestió de noms, 1962). La solució, útil i ja consagrada,

pot agradar més o menys, es pot discutir i se’n poden proposar de diferents. Allò

que no s’havia qüestionat fins ara, però, si més no des del valencianisme modern i

progressista, era la idea mateixa que aquell nom designava, la idea —i la proposta

política que se’n derivava: una «decisió de futur», en paraules de Fuster— de Països

Catalans. La impug nació la va iniciar l’anomenada «tercera via», amb l’hibridisme

nacional dels valen cians, mig catalans i mig espanyols, i l’assumpció sense comple-

xos de l’univers simbò lic de la dreta; la van continuar els qui menystenien Fuster

per no tenir en compte la rea litat valenciana i intentar transformar-la en comptes

d’adaptar-s’hi; i ara, mentre per una part s’acusa l’essencialisme de la seua proposta

de Països Catalans, per una altra es crea un nou essencialisme estrictament valencià,

que remunta la identitat valenciana —una iden ti tat diferenciada i immanent— a la

segona meitat del segle XIV. Un nou valencianisme que no parla o passa de puntetes

per sobre dels vincles lingüístics, culturals i històrics amb el Principat i les Illes, que

s’erigeix, de fet, en contra del projecte de Països Cata lans, que considera Catalunya

una regió veïna més, com Aragó o Múrcia, amb la quals també es tenen interessos

en comú, i que inspira l’acció de govern de les noves autori tats valencianes, més

inclinades a trobar un bon encaix dins l’Estat espanyol i a conti nuar practicant

un regionalisme innocu i sense estridències incòmodes, que a refer els ponts i les

aliances amb la resta dels Països Catalans, ni que siga en el terreny estricta ment

cultural i lingüístic, i a deixar-se portar cap a la via més abrupta de la reivindicació

sobiranista. Sense aquesta, però, les altres reivindicacions, la d’un finançament més

just o la d’unes millors infraestructures, quedaran en foc d’encenalls.

En una ocasió, Fuster va qualificar els Països Catalans de pura il·lusió de l’espe rit

(en rigor, no va dir ben bé això, sinó que es referia més aviat a la seua articulació

política, com deixa ben clar la citació completa, extreta d’un article publicat a Nous

Ho ritzons l’octubre de 1978 i significativament titulat «Països Catalans: entre pro-

blema i programa»: «Ningú, ni el més “separatista”, no postula uns Països Catalans

articulats po líticament “ara mateix”. Potser en un míting, l’emoció rapsòdica in-

dueixi a certes excla macions. No, no, tampoc no és això. Ara com ara, els Països Ca-

talans entesos política ment —¿i no hi ha mil maneres d’entendre’ls en un terreny



preparatori a la “política”?— són una il·lusió de l’esperit»). Potser, quasi quaranta

anys després, encara estem en aqueix «terreny preparatori a la “política”», o potser

fins i tot hi hem retrocedit. És el pas de la «nació cultural» a la «nació cívica», del

problema al programa, dels vincles cultu rals, lingüístics i històrics a la decisió po-

lítica, on encara estem, o potser, amb el qües tionament d’aquests vincles, on cada

vegada estem menys. En qualsevol cas, i tornant a l’expressió de Fuster, entesa en

el seu sentit més ampli, sense cauteles ni precisions, el problema és que no sols els

Països Catalans són una il·lusió de l’esperit, sinó també tots i cada un dels altres

països que en el món han estat, són o seran, inclosos els que comp ten amb coses

tan tangibles com un butlletí oficial de l’Estat, una agència tributària, unes forces

armades i molta gent disposada —o forçada— a morir per ells. Després de tot, hi

ha molt poques coses en aquesta vida que siguen naturals, i certament les nacions

no entren en la quota. Són, com Déu nostre senyor, les lleis, els diners i tants altres

mites similars, una il·lusió de l’esperit, construccions imaginàries que ens fem per

cimentar i fer més acceptable l’ordre social i la nostra pròpia existència. Tot i així,

«cap d’aquestes coses existeix fora dels relats que la gent s’inventa i es conten els

uns als altres. No hi ha déus en l’univers, no hi ha nacions, no hi ha diners, ni drets

humans, ni lleis, ni justícia fora de la imaginació comuna dels sers humans. La gent

entén fàcilment que els “primitius” cimenten el seu ordre social mitjançant creen-

ces en fantasmes i espe rits, i que es reunesquen cada lluna plena per a ballar junts al

voltant d’una foguera. El que no aconseguim apreciar és que les nostres institucions

modernes funcionen exacta ment sobre la mateixa base» (Yuval Noah Harari).

I aquest és el problema. Les nacions són un gran invent, per què permeten a

milions de persones que no es coneixen reconèixer-se com a membres d’una ma-

teixa comunitat que comparteix vincles lingüístics, culturals, religiosos, polítics o

d’altra mena, i cooperar i treballar junts per a la consecució d’ob jectius comuns.

Però no deixen de ser un invent, és a dir, una creació humana, un pro ducte històric.

Que siguen constructes socials o entitats imaginades, com les denominà fa anys el

recentment desaparegut Benedict Anderson, no les fa menys «reals», útils i eficaces

per a la socialització i la cooperació entre grups humans, ni menys letals a l’hora

d’identificar i destruir l’enemic. Per una altra part, l’anàlisi acadèmica i la discussió

teòrica sobre les nacions no ens hauria de fer perdre de vista la seua «realitat» i la

impor tància que aquesta té, per a bé i per mal, en la vida i el benestar de milions de

per sones, ni traure legitimitat als moviments que lluiten per la seua emancipació

nacional o per la construcció d’una identitat diferenciada, per la creació d’un relat

nacional propi. Més aviat es tracta de traure’n transcendència i dramatisme, de

reconèixer el caràcter subjectiu —o més aviat intersubjectiu, ja que són moltes les

128

’

persones que comparteixen les mateixes creences— de les nacions i les identitats i,

alhora, la seua utilitat social, sempre que contribuesquen a l’alliberament i el ben-

estar dels sers humans i no al seu sotmetiment i explotació.

Els insurrectes nord-americans i, abans que ells, els neerlandesos, van crear els

seus propis relats dels respectius processos d’independència, que eren alhora relats

d’emancipació política i, amb totes les matisacions que calga fer, de progrés social,

d’aprofundiment en la llibertat i, almenys en el cas americà, la democràcia. No eren

moviments identitaris ni tenien encara un nom comú que els identificàs col·lecti-

vament per damunt del de cada província o cada estat. I van optar per solucions

simples i neu tres a l’hora d’improvisar-ne un: Províncies Unides els neerlandesos

i Estats Units els nord-americans. La «qüestió de noms», en aquest cas, no va ser

un problema, sinó una part del plantejament i la solució. Tampoc els neerlandesos

defensaven les seues lliber tats enfront d’Espanya perquè fossen les «seues», sinó

perquè eren llibertats (similars en molts aspectes a les que defensaven els catalans i

els naturals dels altres estats de la Corona d’Aragó). I els nord-americans pensaven

en termes encara més universals, cons cients de la seua posició avançada en la marxa

cap al progrés de la humanitat. El deto nant de la revolta havia estat la sobreexplo-

tació fiscal per part de la metròpoli, però les causes de la revolució eren més pro-

fundes i no tenien tant a veure amb un conflicte «na cional» amb Anglaterra, amb la

qual compartien llengua, cultura i religió, ingredients d’allò que en diem identitat,

com amb deixar enrere l’absolutisme —la tirania política—, la intolerància ideo-

lògica —i en primer lloc, la religiosa— i les profundes diferències so cials, i avançar

cap a majors quotes de llibertat i de progrés.

No és que les identitats no siguen importants. Al capdavall, els neerlandesos sí

que distingien entre ells i els espa nyols, i els nord-americans entre ells (els pere-

grins, els pares fundadors, les primeres generacions de colons, tots ells blancs, an-

glosaxons i protestants) i els altres (els natius, els negres, els hispans, els irlandesos

i els immigrants posteriors). I no ser conscient de la pròpia identitat o voler renun-

ciar-hi, no t’estalvia de ser identificat pels altres, com els passà als Wittgenstein i a

moltes altres famílies europees convertides al catolicisme des de feia generacions

o simplement laïcitzades, que van descobrir la seua «judeïtat» en ser identificats i

perseguits pels nazis. Els catalans, identificats com a tals només comencen a par-

lar, no van ser els primers a anomenar-se així. No en tenien necessitat. Van ser els

pisans i els italians del centre-nord els primers a denominar com a catalans els

vassalls del comte de Barcelona i dels altres comtats del nord-est de la península

Ibèrica, a prin cipis del segle XII. Més tard, els naturals dels regnes de Mallorca i

de València, espe cialment els mercaders i també els dos papes Borja, també serien



coneguts com a cata lans, tant a l’exterior com a l’interior i sense que els gentilicis

de «mallorquí» o «valen cià» o fins i tot les referències a la «nació valenciana» fossen

incompatibles amb les de la «nació catalana» comuna, com confirmen testimonis

documentals i literaris fins a ben entrats els temps moderns. Siga com siga, ni les

identitats col·lectives ni els processos de construcció nacional es donen o queden

fixats d’una vegada per sempre, sinó que són fenòmens complexos i canviants, que

s’expliquen històricament. Però ni la història, el passat compartit, ni cap dels altres

ingredients que les conformen —no hi ha cap recepta bàsica: en uns casos és la

llengua, que no funciona en altres, on im porta més la religió, la cultura, el sistema

de valors, una consciència diferencial—, no són suficients si manca l’element prin-

cipal: la decisió política, la voluntat de seguir sent. Els Països Catalans compartei-

xen llengua i cultura, i també molts segles d’història en comú, però en el mo ment

actual, d’esgotament i crisi de les velles estructures de l’Estat espanyol, construï-

des i mantingudes contra l’Espanya «assimilada», que permet triar entre conti nuar

inten tant-ne la regeneració per enèsima vegada i sense majors garanties d’èxit, al-

hora que s’accentua el doble procés d’integració espanyola i de regionalització, i

obrir un procés constituent en què es combine la reivindicació nacional, l’aprofun-

diment de la democrà cia i la lluita per les millores socials, els Països Catalans, dic,

se’ns presenten, sobretot, com una esperançadora decisió de futur. ’

130

’

Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista i editor. Ha publicat, entre altres, Intervencions. Entre cultura i política (Tàndem), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (Tres i Quatre) i Herència d’una època (Tàndem)

Gustau Muñoz

Renovar la reflexió

En totes les negociacions dificultoses, no cerqueu pas de sembrar i collir tot seguit, sinó de preparar l’afer perquè s’assaoni per graus.

Francis Bacon, Assaigs (1597)

Sens dubte, plantejar a hores d’ara la qüestió dels Països Catalans és intempestiu.

Fins i tot incòmode. Fàcilment pot sobtar i, més encara, fer nosa. No està a l’or-

dre del dia. Hi ha agents polítics, bastants, que consideren que és un afer arxivat,

l’enunciat mateix del qual podria afectar negativament els seus projectes actuals. I

tanmateix, és un fet que existeix una comunitat cultural i lingüística sobre la qual

s’han projectat en moments diversos plans i propostes de cohesió en benefici del

conjunt, sobre la base d’una llengua compartida, d’una història també en gran part

compartida i de lligams econòmics molt sòlids. Els Països Catalans és un d’aquells

temes que no per esquivar-los deixen d’estar presents i d’interpel·lar-nos. Escatir

la trajectòria i l’estat actual del debat associat a la idea, la realitat o el projecte dels

Països Catalans té sentit, i alhora pot permetre una cosa sempre convenient, com és

desfer equívocs i matisar apreciacions massa apressades.


renovar la reflexió 131


Recurs a la història?

Els Països Catalans és el nom que donem, d’ençà ja d’uns quants decennis, al con-

junt de terres de parla catalana i ve justificat per un designi d’economia de llen-

guatge. És molt feixuc haver de dir tothora «Països de Llengua Catalana» o bé «Ca-

talunya, Mallorca i València». I d’altres propostes més o menys pintoresques que

hi ha hagut per resoldre la qüestió de noms no han tingut, amb bones raons, gens

d’acceptació. Tant si es vol com si no, l’expressió ha fet fortuna. Una fortuna relati-

va, és clar. Per acceptació en la major part dels casos. Però també ha reeixit —bé que

en sentit negatiu— entre els detractors, els qui li van declarar una guerra que no ha

acabat, i que no s’estan mai d’invocar-los com un perill mortal o un pecat nefand.

Siga com vulga, la designació ha pres amb els anys carta de naturalesa.

D’entrada, caldrà recordar que els Països Catalans són una realitat històrica

basada en un origen comú i en una llengua viva reconeguda com la mateixa pel

conjunt dels parlants, més enllà dels episodis secessionistes, el més greu dels quals

—el que es produí al País Valencià a partir de la transició democràtica— ha estat

ja superat per vies originals i alambinades, però efectives. Si de cas en resta algu-

na recialla, una rebequeria minoritària de motivació obertament política, però la

unitat de la llengua, la base de tot, ha estat preservada, i el reconeixement d’aquest

fet cabdal gaudeix de més salut que mai. No m’estic referint al fet lingüístic, que és

d’aquelles coses tan independents de les opinions particulars com la rodonesa de

la terra, per exemple, sinó a l’assumpció progressiva i la generalització de l’accep-

tació, independentment de la forma que pot prendre i al marge de la qüestió de les

denominacions.

L’origen comú, derivat de l’expansió durant la baixa edat mitjana dels comtats

catalans, bressol de la llengua, cap al sud i cap a les illes, poc després d’haver-se

projectat cap a ponent i l’espai més meridional de les terres que conformarien el

Principat de Catalunya, és un fet històric ben conegut i confirmat per tota mena

de recerques. L’expansió de la llengua catalana és una conseqüència de l’expansió

humana dels comtats catalans, en una operació de colonialisme feudal que impli-

cava trasllat i assentament de població. Tot plegat fou una operació complexa en la

qual la iniciativa reial, de Jaume I, havia de comptar amb l’aportació i la implicació

dels magnats, dels grans senyors feudals, de les ciutats, dels ordes religiosos i de les

dignitats eclesiàstiques, car revestia també un caire de croada, d’expansió de la fe

cristiana que arrabassava terres sotmeses durant segles a l’islam però que en temps

més reculats havien estat cristianitzades.

En terres valencianes la participació dels magnats aragonesos fou rellevant, però

a la fi l’aportació humana de les nissagues catalanes fou majoritària i determinant.

132

’

La població que hi arribava es va fondre en el motlle català, com ho demostren els

arxius i com ho tenien clar els coetanis. Per això Francesc Eiximenis podia dir, adre-

çant-se als jurats de València, el 1383, i referint-se al poble valencià: «Car com sia

vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat...». Procedència

majoritària catalana reconeguda, però això no era tot, i els «atzars del particularis-

me» comencen tot just aquí, amb la configuració estratègica d’un ens polític nou,

un regne, que comptaria amb lleis i estructures polítiques pròpies, dins de la laxa

confederació que fou la Corona d’Aragó. Lògicament el gentilici valencià havia de

reflectir això i ja aleshores se’n prenia nota, com ho mostra la continuació d’aquest

fragment tan conegut d’Eiximenis on diu que malgrat aquella genealogia tan defi-

nida, «emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propi nom

e es nomena poble valencià».1

A les Illes el procés fou semblant, tot i que amb trets específics que marquen

una certa diferència. Els lligams amb Catalunya hi eren més propers i estrets. Però

no es pot dir que les Illes foren políticament una prolongació de Catalunya. Ma-

llorquins, menorquins, eivissencs, amb el temps, serien denominacions assumides,

per identificació amb el territori, però sense cap contradicció amb la catalanitat de

fons, profunda, bàsica.

La mirada històrica —el recurs a la història— és fonamental per situar bé les

coses i entendre els processos que realment han estat determinants, d’alguna ma-

nera, de la contemporaneïtat. Però comporta sempre el risc del biaix, de la selecció

de fets o indicis, i l’oblit d’uns altres, la temptació d’ordir una lectura coherent amb

conviccions o conveniències prèvies. Vet ací l’origen de totes les argumentacions

que cerquen en el passat la justificació d’un relat la funció del qual seria donar co-

herència i credibilitat a unes posicions determinades, o predeterminades. Tot això,

que demana crítica i contrast, no és un obstacle per a reconèixer que el recurs a la

història és indefugible. Cal anar amb compte pel que fa als relats i a les justificaci-

ons històriques, però convé conèixer el passat.

Així doncs, un origen comú, la continuïtat d’elements culturals, la unitat de

la llengua (amb les lògiques variacions d’accent o de lèxic), amb tot el que això

comporta. Els fets històrics que uneixen i agermanen els Països Catalans han estat

abundosos i d’una gran entitat, com es pot comprovar als registres històrics, a les

cròniques medievals, a l’obra dels historiadors amb voluntat científica —o simple-

1 Francesc Eiximenis, Lletra d’endreça als Jurats de la ciutat de València, Regiment de la cosa pública, ed. a cura de P. Daniel de Molins de Rei, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics), 1927, p. 35



ment sense prejudicis— i als arxius. La convivència durant segles al si de la Coro-

na d’Aragó, els intercanvis i préstecs en termes culturals, humans, lingüístics, les

institucions comunes o molt semblants com el Consolat de Mar, l’arrenglerament

compartit ja en temps més acostats contra la dinastia borbònica, que comportà

la desfeta del 1707-1715 i la corresponent Nova Planta, tot plegat tingué conse-

qüències d’un abast innegable. També hi hagué elements de distanciament o de

divergència i una història certa de particularisme que convé conèixer i explicar-se.

Sense magnificar-ne l’abast o fer-ne pretext per aigualir o dissoldre realitats més de

fons: l’existència d’institucions o legislacions privatives o de denominacions espe-

cífiques, absolutament lògiques, no pot amagar o fer oblidar els elements comuns i

compartits, històrics també i d’una potencialitat duradora. Els testimonis històrics

d’un sentiment de pertinença i de llinatge català són molt abundants.

El vell regne de València tenia furs i institucions privatives, però també un munt

de lligams amb Catalunya, i amb el conjunt de la Corona d’Aragó. Moltes regions

europees tingueren en l’època medieval i moderna institucions pròpies de caire es-

tatal molt més marcades i potents que les valencianes, i això no va ser cap obstacle

per inserir-se en construccions nacionals més àmplies més o menys coincidents

—en alguns casos no gens— amb els trets primaris de la seua identitat cultural o

lingüística o el seu folklore, costums, hàbits i tarannà. Només cal pensar en els casos

d’Alemanya i d’Itàlia, tan diverses interiorment, i amb una història política frag-

mentada i complexa, unificades tardanament però efectiva, en el segle XIX.

La remissió a orígens, a episodis i a històries més o menys remotes comporta

també, a més del que s’ha apuntat més amunt, un risc considerable d’essencia-

lisme, és a dir, de creure que la identitat o les possibilitats de desenvolupament

futur estan determinades per a sempre per trets o fenòmens antics, llunyans en

el temps, que han marcat a foc una col·lectivitat que, tot comptat i debatut, seria

sempre igual a si mateixa. Però la identitat no és cap invariant, sinó una dimensió

mutable de l’experiència humana que pren formes i significats diversos al llarg del

temps i segons les èpoques.

I en aquest sentit, potser en la configuració de mentalitats i expectatives han si-

gut encara més determinants que els segles medievals —als quals tanmateix, és clar,

cal reconèixer-los la quota que els pertoca—, les modalitats d’accés a la modernitat.

Mentre que a Catalunya es conforma ben d’hora, ja en la segona meitat del segle

XIX, una estructura social moderna, coherent amb la industrialització primerenca,

al País Valencià i a les Illes no fou així. Són fets ben coneguts. La divergència de tra-

jectòries històriques va marcar camins diferenciats. Al País Valencià el predomini

d’una agricultura dinàmica i exportadora, al costat d’una indústria encara inci-

134

’

pient fins a l’esclat de la industrialització als anys seixanta i setanta, conformà un

determinat tipus de societat, inserida de ple en el marc mental i polític de l’Estat es-

panyol. A les Illes l’agricultura tradicional fins a la irrupció del turisme marcà tam-

bé una manera de fer i de plantejar-se la pròpia identitat en relació amb la política

que excloïa de fet la construcció d’un marc polític propi. En tots dos territoris la

mentalitat de sucursal, la subalternitat i la subjecció al sistema de partits espanyol,

en el qual s’inserien amb avantatge les elits dominants, va perviure durant molt de

temps, i en molts aspectes perviu encara a hores d’ara.

Podria semblar, doncs, que parlar de Països Catalans seria una forma de par-

lar més aviat de diferències i divergències, de trajectòries que s’allunyen i que no

acaben de trobar la connexió o la confluència. Cal distingir, en qualsevol cas, els

diversos nivells o plans implicats. Si per un costat tenim els Països Catalans com a

realitat històrica i humana amb una base física, el territori, i una llengua i cultura

compartides, per un altre costat hi hauria els Països Catalans com a projecte. I en-

cara, en aquest plantejament, com a projecte cultural o com a projecte polític. I per

filar encara més prim, el projecte polític podria assumir formes diverses, no tan sols

la d’un Estat federal independent.

Si per una banda hi ha hagut discontinuïtat i divergències significatives, per una

altra les relacions de tota mena, les influències i els intercanvis de població també

han estat una constant. Per exemple, bona part de les comarques centrals valencia-

nes foren repoblades al segle XVII amb mallorquins, després de la dràstica expulsió

dels moriscos el 1609. Poca gent sospita que, segons dades censals comprovades, al

voltant d’un 12% dels habitants de Barcelona eren valencians d’origen cap al 1930.

I la continuïtat humana i lingüística entre el nord valencià i les terres de l’Ebre és

absoluta, en un territori que compartia entre altres coses la diòcesi de Tortosa (que

incloïa fins als anys cinquanta bona part de l’actual província de Castelló). Però

més enllà d’això, el tòpic de la germanor, tan cultivat en temps de la Renaixença i

als anys de la República, ha de tenir alguna base. La receptivitat que han trobat al

País Valencià els successius moviments tant culturals com polítics que hi ha hagut a

Catalunya, el persistent desig d’emulació, deu voler dir alguna cosa.

Les dificultats actuals

Però la realitat és dura de rosegar. I el sentit de la realitat és una premissa inde-

fugible per a fer política. I fins i tot per a articular projectes culturals ambiciosos

que a la llarga podrien traduir-se en modulacions polítiques. El desenvolupament

desigual i en part divergent dels països de parla catalana, per les raons ja apuntades

i ben conegudes, tingué com a conseqüència desencontres carregats de conseqüèn-



cies. La manca de sintonia política, per exemple. A l’alçada dels anys trenta, que és

una època clau, els catalans comptaven ja amb unes quantes dècades de maduració

cívica i política, amb un esclat de catalanisme republicà que no tenia parió al País

Valencià ni a les Illes, tot i les confluències minoritàries o els intercanvis culturals i

humans. Els valencians s’integraven —i s’integren— a Catalunya a tots els efectes

ja en la primera generació. I hi havia també sintonies molt importants, com la d’un

Joaquim Reig estret col·laborador de Cambó o la de republicans valencianistes com

Artur Perucho i molts altres. Però el catalanisme era un moviment de masses i més

encara un esclat cultural que havia pres cos en la ciutadania amb una nova consci-

ència de país i de nació, que no tenia equivalent al País Valencià ni a les Illes. Una

circumstància que, certament, tenia conseqüències, que podien elevar-se fàcilment

a categoria. I així per exemple, Manuel Serra i Moret podia escriure a Ciutadania

catalana (1957) —un llibre per cert bastant oblidat, en el qual tenia presents les

seues experiències de la dècada dels anys trenta—, amb un cert desesper, referint-se

als valencians: «els valencians no se senten catalans, sinó valencians i espanyols,

espiritualment integrats en el conjunt dels pobles peninsulars. Els valencians es

senten espanyols i és en funció d’espanyols que intervenen a la vida pública i enfo-

quen els delicats problemes d’ordre espiritual i col·lectiu que comporta l’exercici

de la ciutadania».2

A partir dels anys seixanta es va produir al País Valencià un capgirament de

tendències, una mena de revolució cultural, que ha anat estenent-se de manera

complexa i contradictòria, però ferma i cada cop més arrelada, una mica seguint

les fases dels moviments nacionals que explicava Miroslav Hroch. Sovint el nacio-

nalisme ha estat considerat marginal o insignificant al País Valencià. No comptava

electoralment, i això era tot. No era del tot cert, perquè el factor nacional ha tingut

una influència gens menyspreable en l’evolució contemporània del País. Però vet

ací que en la darrera etapa les coses han canviat de manera molt considerable. El va-

lencianisme és ara una força política puixant i té un rerefons cultural i cívic d’una

gran entitat. Sense tenir-lo present no s’entén el país tal com és avui. I tot plegat

sense oblidar que el País Valencià és un puzle identitari d’alta complexitat. La visió

sumària de Serra i Moret, que val com a exemple de moltes altres, continua sent

vigent en molts aspectes, però no en tots.

L’extensió social del canvi de tendència, de la descolonització mental, de la

nova consciència nacional i de país, ha estat molt complicada i ha topat amb obs-

2 Manuel Serra i Moret, Ciutadania catalana, Barcelona, Lletra viva, 1978 [1957], p. 178

136

’

tacles seriosos. La dreta de sempre hi oposà una resistència fèrria. I desencadenà

una veritable reacció, una flamarada d’anticatalanisme brutal. L’assumpte decisiu,

el nucli de la qüestió, l’ha explicat recentment Josep Fontana, que va viure tot allò

de prop, en una síntesi molt expressiva i encertada: «les classes dirigents del país,

en témer que la seguretat de l’ordre social que els garantia la dictadura podria

acabar-se amb el dictador, van exhumar deliberadament una tradició cultural de

valencianisme regionalista, que fins aquell moment no els havia preocupat gaire,

per fer-ne una proposta que els permetés fer front a l’amenaça que representava

la proposta que Joan Fuster havia presentat el 1962 a Nosaltres, els valencians, que

tenia components prou subversius respecte del que era la societat del País Valen-

cià en aquells temps».3

L’anticatalanisme, que tenia una base difusa en l’autoidentificació primària i

normalíssima dels valencians, que no poden considerar-se primàriament catalans

perquè «els catalans» són uns altres, es va difondre àmpliament, tingué un esclat

als anys vuitanta, però ha anat desfent-se o esvaint-se en aquell tipus de manifes-

tació. Perviu com a recurs en una part del PP, certament, i com a recialla en sectors

diversos, però circumscrits i en retracció, de la societat valenciana. I és que el País

Valencià ha canviat: ha aguantat i resistit un embat fortíssim i n’ha eixit reforçat.

S’ha produït una maduració cívica i cultural vertaderament remarcable, en la resis-

tència enfront d’una mena de règim corrupte i econòmicament infaust, i com a

producte d’algunes dècades d’escolarització. Alguna cosa ha canviat: les principals

entitats financeres al País Valencià són ara la Caixa i el Banc de Sabadell. L’alcalde de

València és un senyor nascut a Manresa, per bé que arrelat a València des de fa molts

anys i que parla sempre en valencià. Hi ha hagut un recanvi generacional. La gent

ha estudiat. Els empresaris no s’estan de dir que l’anticatalanisme «ha estat un mal

negoci» i reivindiquen el corredor mediterrani. El Partit Popular en davallada en-

cara va perpetrar una «llei de senyes d’identitat» que reincidia en un plantejament

—i una martingala— amb data de caducitat i qui sap si també això, tan ranci, no

va ajudar a precipitar la seua caiguda. De sobte es va veure superat per una història

que havia canviat de signe.

El valencianisme que es manifesta en Compromís i també en altres formaci-

ons i moviments socials reflecteix aquesta maduració cauta i prudent, socialment

expansiva, que situa els veritables problemes del País en relació amb temes com el

3 Josep Fontana, «Un llibre per a entendre què són els valencians», El temps, 1.657 (15 de març de 2016), p. 44



model econòmic, els dèficits socials, el finançament, les baixes inversions de l’Estat,

la marginació del corredor mediterrani i, en general, l’escassa atenció de l’Estat

espanyol a les necessitats i aspiracions dels valencians. Es tracta d’un valencianisme

que majoritàriament no posa en primer pla l’articulació dels Països Catalans, ni

com a idea ni com a projecte. Fa política des de i per al País. Això és un fet que cal

constatar. Esgota això el problema, tanca un cicle en el qual es podia pensar a passar

«del problema al programa»?

Perquè, d’altra banda, cal tenir en compte que mentrestant a Catalunya s’han

viscut anys intensos de creixement del sobiranisme i de desplegament de l’op-

ció independentista, que s’ha traduït en majories electorals que projecten una

idea d’immediatesa de la desconnexió amb l’Estat espanyol. Es pot pensar que

el procés es troba en un impasse o bé que el sentiment majoritari farà que les

coses canvien i que la resistència numantina —i mai més ben dit— de l’Estat

acabarà plegant-se al principi democràtic de primacia de la voluntat popular.

Que pactarà un referèndum d’autodeterminació o que assumirà una declaració

d’independència. És cosa altament improbable, en la meua opinió, i el conflicte

serà norma i no excepció, raó per la qual el sentit de la realitat modularà força

els arravataments actuals. En tot cas, la imatge que ha quedat gravada és la d’un

poble, una nació, que ha pres el seu camí, al carrer, en l’ambient social, a les urnes,

i ha tirat pel dret. Els Països Catalans? Una hipòtesi interessant però bandejada,

en suspens, etiquetada amb la frase consagrada i concloent: «ara no toca». Col·lo-

cada entre parèntesis.

Tocarà alguna vegada? Vet ací la qüestió. Una cosa és clara: la intuïció que en

el passat (l’origen comú, la unitat de la llengua i el fet de compartir elements cul-

turals substancials) rau una clau d’un futur de plenitud possible està més estesa

i ha arrelat pregonament en aquells sectors socials que han anat desconnectant

mentalment i han afermat una consciència clara de diferència cultural primer i

nacional després. Com més valencianisme real i autèntic (no superficial i falsifi-

cat), per exemple, més possibilitats d’encarar d’una altra manera la relació amb

els altres pobles, en la tradició de la germanor i d’alguna cosa més. Més possibili-

tats d’assumir una identificació compartida a partir de la catalanitat bàsica. En el

món de la globalització i de la simplificació cultural això és més clar i més urgent,

més obligat i peremptori, que mai. Sols aniríem molt desguarnits i resistiríem

malament l’aspre vent del món. Junts encara podríem fer alguna cosa. L’eximpli

de la mata de jonc de Ramon Muntaner té més vigència que mai.

Prou raó tenia Joan Fuster quan afirmava: «Ser valencià és ser alguna cosa més

que valencià, és ser dels “Para ofrendar nuevas glorias a España”, o és ser “catala-

138

’

nista”. Es tracta d’una tria “nacional”».4 L’embolic és terrible perquè fins i tot els

qui remarquen un valencianisme estricte allunyat de referències a la catalanitat

són titllats de catalanistes per la caverna residual si no assumeixen les aberracions

habituals o renuncien a la denominació País Valencià i coses així. Però si ser va-

lencià és alguna cosa més que ser valencià, ser català també hauria de ser alguna

cosa més que ser català. Caldrà en aquest sentit una reformulació de la catalanitat.

Per què no? Molts dels aspectes de la identitat primària d’uns i altres són priva-

tius, productes d’històries no concordants, però el substrat comú i el fet decisiu

de la llengua, i la proximitat i les continuïtats de tota mena, ens uneixen i haurien

de traduir-se en una consciència compartida, en una nova síntesi, per elevació,

que fes justícia a una idea i a un projecte que no és per a ara però que algun dia

haurà de ser. Com deia també Fuster: «Si els “Països Catalans” no troben una

encarnació política urgent, no per això deixaran de ser el que són. I no per això

deixaran de ser el que haurien de ser».5

El 1984 Joan F. Mira postulava: «només l’afermament i expansió de la cultura

nacional comuna... podrà servir de pont i de ciment entre el “poble” dels Països

Catalans —que és “un sol poble”, i no ho sap— i la possible i necessària acció po-

lítica de cara a un projecte comú. Perquè... si aquest projecte no existeix ni com a

objectiu últim, i si la cultura nacional comuna no es consolida com a cultura prò-

pia nostra... estem abocats a un final inexorable: l’absorció definitiva, la dissolució

indiferenciada, en l’Espanya uniforme i una, és a dir —recordem-ho—, en la nació

i la cultura que han fet els castellans».6 No sé si Mira mantindria aquesta mena de

posicions o si ara les consideraria excessivament agosarades. Traient-hi algun matís

massa voluntarista, el nucli d’aquesta reflexió sembla bastant plausible i raonable.

Però això era als anys vuitanta del segle passat, i entremig han passat moltes

coses. Ara, avançat el segle XXI, passades dures experiències, i enmig d’una crisi

profunda de l’estructura política de l’Estat espanyol, que no sabem com es resoldrà,

i d’un procés incipient de ruptures que rebenten les costures de l’Europa política,

és hora de renovar la reflexió. Fa ja molts anys, a l’octubre del 1976, vaig participar

en unes «Jornades de debat sobre els Països Catalans» a Barcelona, les ponències

de les quals es van publicar posteriorment al volum Debat sobre els Països Catalans

4 Joan Fuster, «Països Catalans: entre el problema i el programa», Nous Horitzons, 47-48 (octubre-novembre, 1978), p. 125 Joan Fuster, loc. cit., p. 136 Joan F. Mira, «Som o no som una nació?», dins AA.DD., Els Països Catalans: un debat obert, València, Tres i Quatre, 1984, pp. 292-293



(1977). Hi apuntava entre altres coses que calia considerar els Països Catalans «com

un punt d’arribada i no com un punt de partida».7 Que calia estretir els llaços cul-

turals i l’articulació d’instàncies en aquest sentit, però que la política s’havia de fer

a escala de País i en funció dels nivells de consciència existents. I que el futur estava

obert. En l’ambient d’eufòria i voluntarisme d’aquell moment, en què tot estava

per fer i tot semblava possible, el meu plantejament fou rebut amb divisió d’opi-

nions. Crec que era un plantejament bastant realista, i que manté —hauria de dir

malauradament?— una certa vigència.

Avui pense que en l’àmbit cultural i de la comunicació s’ha avançat i s’ha retro-

cedit. Que els contactes i els intercanvis han estat intensos i fructífers, però que hi

ha molt de camí per recórrer encara en aquest pla primari i bàsic de les relacions

socials i humanes, d’articulació d’instàncies, de compartir experiències. El balanç

positiu en aquest terreny —de la universitat, de l’erudició, de la literatura, de la

cançó— és un signe positiu i esperançador, que es podria estendre a uns altres

nivells de l’acció sociopolítica, on clarament s’ha reculat. L’Estat espanyol —que es

va prendre la qüestió tan seriosament que a la Constitució es prohibeix la federació

de comunitats autònomes— i la reacció de la dreta valenciana (també de la dreta a

Mallorca) han posat tots els pals imaginables a les rodes, especialment en el darrer

període tan esquerp i negatiu de governs del PP, sense oblidar el nul entusiasme del

PSOE en aquesta matèria.

L’existència en comunitats autònomes separades ha tingut alguns efectes po-

sitius, però també n’ha tingut de negatius quant a la voluntat i la viabilitat de la

coordinació i la confluència en temes culturals, econòmics, ambientals, de mitjans

de comunicació i d’infraestructures. Les comunitats autònomes, que alguns han

batejat com a «nacions polítiques» tendeixen a l’autosuficiència i, sovint, a consti-

tuir-se en «nacions culturals», per continuar amb aquesta terminologia encunyada

per Friedrich Meinecke el 1908.8 L’aïllament i la fragmentació, des de qualsevol

perspectiva rigorosa, són en el món actual estrictament suïcides, una fatalitat letal.

Ara és, encara, temps de recuperar espais perduts i d’imaginar noves formes de

relació. Amb plena consciència de les experiències fetes, de les errades comeses (que

n’hi ha hagut), amb sentit dels ritmes històrics i amb sentit de la realitat. I el futur

està, o hauria d’estar, obert.

7 Gustau Muñoz, «Els Països Catalans: una perspectiva valenciana», dins AA.DD., Debat sobre els Països Catalans, Barcelona, Curial, La Magrana, Ed. 62 i altres, 1977, pp. 324-3298 Friedrich Meinecke, Weltbürgertum und Nationalstaat, Munic, Oldenbourg, 1908

’

140

’

Pau Viciano (Castelló, 1963) és historiador. Ha publicat, entre altres, La temptació de la memò-ria (Tres i Quatre), Des de temps immemorial (Tàndem), El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana (Afers) i De Llorente a Marx. Estudis sobre l’obra cívica de Joan Fuster (PUV)

Pau Viciano

El valencianisme polític i els països sense nom

Té alguna utilitat la reivindicació política dels Països Catalans? Ja fa una vintena

d’anys que un intel·lectual tan influent com Joan F. Mira hi va donar una resposta

negativa, encara que matisada, en el seu assaig Sobre la nació dels valencians (1997):

«Hi ha utopies necessàries, en tant que horitzons ideals, i d’altres, com el més rigo-

rós catalanisme polític al País Valencià, tant legítimes i atractives com perfectament

prescindibles». Ara bé, no s’hauria d’atribuir a l’autor d’aquesta sentència el que no

deia. Encara que propugnava una «nació política» reduïda als límits del País, Mira

no negava la necessitat d’un espai català com a marc cultural comú. «Els Països Ca-

talans —afirmava— formen una antiga comunitat de llengua i cultura, i un àmbit

modern de relació cultural i d’interessos diversos (econòmics, per exemple) afins o

compartits. I és una cosa perfectament raonable que l’especificitat valenciana —la

identitat mateixa, el llegat històric, la continuïtat cultural, la llengua, etc.— estarà

més salvaguardada i es desenrotllarà millor dins d’un “espai català” compartit en

termes d’igualtat.» Aquest reconeixement dels Països Catalans com a «nació cultu-

ral» és el fet que no sempre tenen en compte els partidaris i els detractors d’aquest

gir cap al «valencianisme estricte». És més: Mira —almenys aleshores—no conside-

rava prescindible el catalanisme polític en general, sinó «el més rigorós», si aquest

adjectiu no era una simple figura retòrica.

En aquell moment, en el panorama polític valencià sols hi havia dues forces

polítiques «catalanistes»: la que gravitava al voltant de l’esquerra independentista,

«radical» i necessàriament minoritària, i el valencianisme d’esquerra que, tot i tenir


el valencianisme polític i els països sense nom 141


vocació parlamentària, només havia aconseguit entrar en les institucions de manera

episòdica, pactant amb forces estatals més o menys sensibles a la qüestió nacional

però que tenien una altra orientació. Si podem pensar que les plataformes indepen-

dentistes representaven aquell «rigorós catalanisme» a què al·ludia Mira, en realitat

la tasca persuasiva de Sobre la nació dels valencians anava dirigida al nacionalisme

més moderat i de major implantació que s’agrupava en la Unitat del Poble Valen-

cià. Aquest partit era, com s’ha dit després amb intencionalitat crítica, d’inspiració

«fusteriana», però defensava un catalanisme polític tan «rigorós»? Tan radical era el

seu plantejament nacional? Si ens atenim al seu ideari o a la seua pràctica política,

no ho sembla pas. Quan es va constituir, en 1984, manifestava que «per a la UPV, el

reconeixement del fet nacional valencià va lligat a l’afirmació de les relacions his-

tòriques i a la unitat lingüística dels Països Catalans», que eren «l’àmbit territorial

on haurà de produir-se el procés històric nacional». I d’ací la necessitat de «la re-

cerca de lligams, col·laboracions, acords i activitats conjuntes entre les institucions,

i també entre les forces polítiques, del Principat, les Illes Balears i el País Valencià».

Amb tot, la seua praxi política no posava en primer pla aquest fet nacional a cons-

truir, sinó que més aviat es decantava cap a una orientació d’esquerra ecopacifista

circumscrita a l’àmbit valencià o d’«obediència valenciana», com se’n diria després.

És difícil veure en aquests plantejaments teòrics i pràctics una visió essencialista

i apriorística del poble valencià com a part de la nació catalana o una subordinació

política a interessos aliens al país. Si fa no fa, era la mateixa concepció democràtica

i possibilista dels Països Catalans que havia sostingut el Partit Socialista del País

Valencià. En el Manifest de 1977 fins i tot s’havia mostrat més contundent en el

seu catalanisme polític: «El PV forma part d’una comunitat nacional més àmplia

que comprèn també les Illes i el Principat de Catalunya, Catalunya Nord i Andorra.

Aquesta comunitat nacional, els Països Catalans, està definida per vincles lingüís-

tics, culturals, socials i històrics comuns». D’ací la voluntat de construir «les institu-

cions polítiques comunes o coordinades que els pobles dels Països Catalans puguen

determinar lliurement en cada etapa». Per dir-ho en uns termes que s’usarien anys

després, el PSPV dels anys setanta, era molt més «fusterià ortodox» que no la UPV dels

anys vuitanta i noranta, la formació que, tanmateix, seria objecte de les iniciatives

ideològiques i polítiques encaminades a fer que abandonàs la tradició catalanista.

Aquest gir «valencianista» es va escenificar finalment en el congrés de 1996, i poc

després conduiria la refundació del partit com a Bloc Nacionalista Valencià. Per

acabar de convèncer els vells militants, alguns bastant perplexos, en aquell mo-

ment es va dir que un intel·lectual del prestigi de Joan Francesc Mira, que molts

veien com l’hereu natural de Joan Fuster, estava a punt de publicar un llibre que

142

’

justificaria el viratge del valencianisme polític. Sobre la nació dels valencians, doncs,

independentment del seu valor assagístic, naixia amb aquest caràcter instrumental.

També en 1997, Pere Mayor, el dirigent polític que llavors impulsava la reorien-

tació diguem-ne «postfusteriana» del partit valencianista, afirmava en una entre-

vista que «sense un País Valencià valencianitzat, difícilment podrem parlar d’uns

Països Catalans amb futur. La realitat ha demostrat fefaentment la necessitat d’aga-

far aquest projecte com un punt d’arribada i no com un punt de partida». Sobre el

paper, doncs, el nou BNV no rebutjava els Països Catalans com a espai cultural i fins

i tot podien reprendre’s políticament, en un futur indeterminat, en forma d’«una

associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua,

cultura i història». En la pràctica però, aquest horitzó de retrobament amb Catalu-

nya, es va veure amb incomoditat per la incidència de diversos factors, com ara la

tossuda realitat de les suspicàcies anticatalanes que encara cuegen en part de la so-

cietat valenciana i la dificultat de trobar un interlocutor homologable en el sistema

de partits del Principat, que al capdavall reflectia el desnivell de consciència nacio-

nal en els dos territoris, ampliat recentment pel procés independentista. Tampoc

hi ajudava l’estratègia inicial —i fracassada— d’acostar-se al regionalisme conser-

vador per guanyar-se l’electorat d’Unió Valenciana, el braç polític del blaverisme,

en el qual es veia un jaciment de valencianisme en estat brut. Però hi ha també uns

altres factors interns que han arraconat el projecte —ni que fos a llarg termini—

dels Països Catalans, com és la incorporació de militants i simpatitzants que no

provenien del catalanisme —fins i tot podien haver evolucionat feliçment des del

regionalisme blaver— o que hi havien renunciat abans, als quals s’han afegit sectors

més joves socialitzats directament en aquest «nou valencianisme» de fort contingut

pragmàtic. La confluència del nacionalisme valencià amb altres forces d’esquerra

que no es defineixen per aquesta sensibilitat, per formar la coalició Compromís,

finalment ha reafirmat la tendència a defugir, per conflictiva i estèril, la qüestió dels

lligams amb Catalunya i les Illes Balears.

Tot i amb això, aquesta evolució del valencianisme polític no seria necessària-

ment contradictòria amb al diagnòstic que ja va fer el mateix Joan Fuster en 1978,

quan reconeixia, davant la frustració de les expectatives electorals dels primers par-

tits nacionalistes, que els Països Catalans «entesos políticament» llavors no eren

més que «una pura il·lusió de l’esperit». Però també es preguntava: «i no hi ha mil

maneres d’entendre’ls en un terreny preparatori a la “política”?». Quasi quaranta

anys després, des del País Valencià, la situació en aquest sentit no ha canviat gaire.

Qualsevol formació que tinga l’aspiració de fer política real no pot partir de la pre-

missa que els Països Catalans són ara mateix una nació articulada, ni pot proposar



aquest projecte com a missatge per a incidir en el cos social. Fins i tot els partits,

com Esquerra Republicana de Catalunya, que defensen explícitament el marc na-

cional català han hagut de valencianitzar la seua denominació (ERPV) i la seua es-

tratègia política, buscant la confluència en un projecte d’àmbit valencià amb la res-

ta de forces sobiranistes, tant de sectors de l’esquerra independentista com d’alguns

amb arrels en l’antic regionalisme blaver. Podria qüestionar-se si, per fer més visible

aquest marc valencià, calia eliminar el terme «Països Catalans» dels papers oficials

—convertir-los en uns «països sense nom», com se n’ha dit— i escenificar una au-

tocrítica del «fusterianisme» que en algun moment fregava autoodi. En qualsevol

cas, caldria posar atenció a aquest terreny preparatori a la política, prepolític o me-

tapolític, si es vol. No és el mateix que l’estrictament cultural, sinó que s’hi inclou la

cultura política dels militants i simpatitzants que formen un cercle identificat amb

el projecte de país, més enllà del qual s’estén un electorat divers i més volàtil, que

dóna suport a les forces valencianistes en funció de factors aliens —d’entrada— a

la voluntat de construcció nacional. El primer nucli conscienciat, certament, no és

suficient per engegar un procés socialment majoritari, però és indispensable per a

donar sentit a una política de major abast que, deixada al càlcul tàctic, podria anar

derivant cap a l’acomodació al consens autonòmic vigent, dificultant la seua capa-

citat transformadora. En aquest terreny prepolític o «polític» —entre cometes— és

on, ara mateix, la idea dels Països Catalans continua sent una utopia necessària.

Per als partidaris de la construcció —o conscienciació, tant se val— dels Països

Catalans com a nació dels valencians, aquest espai prepolític, que implica les visions

i els marcs conceptuals de la gent identificada amb el país, constitueix un terreny de

debat (fraternal) amb les altres propostes valencianistes, especialment la que pro-

pugna un procés de construcció nacional estrictament valencià. De fet, des d’aquest

corrent polític ja fa trenta anys que s’estan duent a terme tota mena d’esforços

per erosionar el valencianisme catalanista. Primer amb l’anomenada «tercera via»,

amb una crítica del «fusterianisme» una mica diletant i, posteriorment, amb major

ambició intel·lectual, des del món acadèmic, en tots els fronts possibles: la descons-

trucció del suposat essencialisme de Fuster, la lectura esbiaixada de l’anomenada

Batalla de València, l’anàlisi sociològica de l’anticatalanisme com a resposta al radi-

calisme fusterià o, fins i tot, la desactivació de les arrels catalanes dels valencians

dissolent-les en un precoç i definitiu hibridisme. Presentant-se com un assenyat

punt mig entre els dos extrems igualment intransigents —les dues «cavernes», la

blavera i la catalanista—, i reivindicant-se, doncs, com a heterodox, aquest corrent

en realitat ha anat desplaçant el discurs i els referents simbòlics cap al costat regio-

nalista, que és de debò la ideologia hegemònica i ortodoxa en la societat valenciana.

144

’

Amb tot, seria injust negar que moltes de les idees i les iniciatives d’aquest «va-

lencianisme estricte» o «de conciliació», han tingut un caràcter constructiu i han

contribuït a avanços significatius en l’àmbit civil i sobretot electoral. El que suscita

dubtes és si aquesta adaptació a la realitat podrà ser compatible a la llarga amb

un projecte de país que implica una transformació de moltes inèrcies culturals i

polítiques assumides encara per la majoria de la població valenciana. En aquest

sentit, l’afirmació d’una identitat exclusivament valenciana —per pragmatisme o

per convicció— no sols converteix el País Valencià en una «nació política», sinó

que tendeix a fer-ne també una «nació cultural». Si en 1997 des del nacionalisme

polític encara es reconeixien els Països Catalans —fins i tot amb aquest nom—

com a marc lingüístic i cultural, aviat va ser proscrit el terme i fins i tot qüestionat

el projecte mateix. Evidentment, ningú no negarà la unitat de la llengua i la part

—cada vegada més efímera i minvant— de catalanitat històrica del país, però en la

pràctica pot succeir que aquests vincles es facen incòmodes o es consideren irrelle-

vants, com si la comunitat de llengua i de cultura amb Catalunya fos, més que una

oportunitat, un entrebanc. Fins i tot s’ha arribat a dir que mirar cap al nord seria

una forma de sucursalisme respecte a Barcelona. Pretendre construir una mena

de cultura valenciana «nacional», limitada als referents regnícoles o autonòmics,

no és una utopia prescindible sinó suïcida. Com a molt s’aconseguiria una cultura

regional més entre totes les d’Espanya, però no una en peu d’igualtat —salvades les

diferències d’escala demogràfica— amb l’espanyola dominant.

La pertinença del País Valencià al món català, en aquest nivell, és una dada ob-

jectiva. Però no perquè la filologia o la història ho demostren científicament. No

es tracta d’una catalanitat «arqueològica», com se n’ha dit, que ja s’hauria extingit

en l’edat mitjana. Catalanitat arqueològica és la de Múrcia o la de Neopàtria, però

la del País Valencià no es redueix a la colonització del segle XIII. Per començar en

l’època contemporània, des de les darreries del segle XIX, pot dir-se que les iniciatives

col·lectives valencianes que, amb més o menys fortuna, han tractat de dignificar la

cultura pròpia i engegar alguna mena de reivindicació civil o política han estat rela-

cionades amb el que succeïa al Principat. Fa por imaginar-se què hauria estat la Re-

naixença valenciana, tot i les seues limitacions, sense els «gèrmens de lucidesa» d’un

Teodor Llorente partidari actiu de la «germanor» amb catalans i mallorquins. O sen-

se l’exemple de normalització cultural que, ja entrat el segle XX, van representar el

modernisme i el noucentisme per als joves valencianistes que reaccionaven contra el

llegat degradat de la Renaixença, sovint amb una afirmació explícita de la catalanitat

nacional. Sense les normes fabristes potser viuríem encara en la barbàrie ortogràfica.

Sense l’exemple de l’Institut d’Estudis Catalans segurament no hauríem tingut ni el



fallit Centre de Cultura Valenciana ni, ja en plena Guerra Civil, el millor orientant

Institut d’Estudis Valencians, que arribà a debatre la conveniència de... demanar una

subvenció a la Generalitat de Catalunya! I també en el terreny polític, les crítiques a

l’apoliticisme de la Renaixença valenciana s’emmirallaven en el contraexemple del

Principat. La Primera Assemblea Regionalista Valenciana, origen del valencianisme

polític, va prendre el model de la Solidaritat Catalana, mentre que el primer partit

organitzat, la Unió Valencianista, estava influït i recolzat per la Lliga Catalana de

Francesc Cambó. I de fet, un dels seus prohoms, Joaquim Reig, va ser elegit diputat

per Barcelona en les llistes de la Lliga. Posteriorment, els partits republicans valen-

cianistes tingueren una clara afinitat amb Esquerra Republicana de Catalunya, fins al

punt que un dirigent d’Esquerra Valenciana, Vicent Marco Miranda, escollit diputat

en la llista del Front Popular de València, s’integraria en el grup parlamentari d’ERC.

La germanor i l’afinitat política, és cert, no implicaven necessàriament un pro-

jecte nacional per a tots els Països Catalans o «Catalunya Gran», com en deien ales-

hores. I les afirmacions d’unitat nacional catalana eren més fàcils de fer des de

l’àmbit cultural o de visita per Barcelona. Però així i tot els partits valencianistes,

tant de dreta com d’esquerra, defensors d’una «personalitat» o d’un Estat valen-

cià, reconeixien la unitat lingüística i cultural amb Catalunya i Mallorca, i podien

propugnar la confederació d’aquests països. Ignasi Villalonga, el cap de la Unió

Valencianista, fins i tot podia afirmar que Catalunya, Mallorca i València formaven

un mateix «nucli racial», entès com «la nostra nacionalitat». Amb major o menor

concreció, el valencianisme de preguerra, doncs, se situava en un marc català de re-

ferències i de confluència. Era l’antic esperit de la «germanor» que havien impulsat

els prohoms de la Renaixença, actualitzat amb un major compromís cultural i polí-

tic. Fuster no faria més que afirmar aquestes idees amb la rotunditat necessària per

reivindicar el millor d’aquesta tradició, en gran part ja evaporada o manipulada pel

regionalisme franquista. Fins i tot quan el valencianisme polític recent va voler fer

un gir més autòcton i centrista, relegant la utopia política dels Països Catalans, més

lligams va tenir amb el catalanisme llavors hegemònic al Principat com era el de

Convergència i Unió. I a hores d’ara, el nou sobiranisme valencià no identitari, ba-

sat en la cohesió civil i en la denúncia de l’espoli fiscal, beu directament del discurs

innovador d’ERC. En aquest sentit de circulació d’idees i d’afinitats polítiques, l’es-

pai català constitueix una realitat tan objectiva com en el de la llengua i la cultura.

I qui millor ho sap —i ho tem— és l’Estat espanyol, que des de la prohibició de la

federació de comunitats autònomes fins als entrebancs posats a l’Eix Mediterrani,

passant pels impediments a la recepció de TV3, no ha fet més que tractar d’alçar un

mur entre les dues vores de la Sénia. Vist amb una certa perspectiva, la de Madrid,

146

’

les coses es veuen més clares que des de València o Barcelona, i no estan disposats a

permetre que aquest espai tinga una articulació consistent que, com a mínim, faria

bascular el poder econòmic i polític des de la Meseta cap a la Mediterrània.

Des del sobiranisme valencià que, tot i defugir essencialismes identitaris, fa de la

llengua i de la cultura pròpia un element de cohesió civil i de raó de ser, la integra-

ció en aquest marc compartit constitueix una perspectiva natural i imprescindible.

Però aquest espai, malgrat els fets objectius, no és una realitat donada, sinó que en

bona mesura s’ha de construir i de fer més dens. I les inèrcies derivades de la frag-

mentació autonòmica, de la indiferència i dels recels mutus, tendeixen a afeblir-lo i

a regionalitzar-lo. És difícil que sense un projecte de Països Catalans que tinga algu-

na dimensió política —o prepolítica, si es vol— es troben les energies i la tenacitat

per a poder dur-lo endavant. Sense aquesta utopia política els lligams culturals que

ja existeixen aniran afluixant-se i perdent significació. D’això, n’hi ha indicis pre-

ocupants a les dues vores de la Sénia. Perquè aquest espai català no pot ser només

un espai lingüístic i cultural, sinó que requereix l’impuls d’afinitats i de complici-

tats polítiques. Demana una perspectiva de confluència diguem-ne confederal que,

d’entrada, no pressuposa necessàriament la idea d’una nació catalana prèvia de Sal-

ses a Torrevella, sinó que les formes d’associació política i de consciència col·lectiva

aniran influint-se mútuament. En aquest procés de construcció social, l’espai català

no hauria de concebre’s a partir d’una separació massa doctrinària entre allò polític

i allò cultural, perquè de fet hi ha una porositat real entre aquests dos nivells, una

mena de terreny ambigu però fèrtil que és el que pot identificar-se com a prepolític.

Així les coses, des del valencianisme polític, les resistències que podria trobar la

confluència i l’associació política del País Valencià amb Catalunya i les Illes Balears

sols podria justificar-se al·legant que el poble valencià, en aquests moments, ho re-

butja. Ara bé, si es considera que l’«especificitat valenciana» —política, cultural i

econòmica— estaria millor garantida en el marc dels Països Catalans, ni que fos com

a associació de diverses «nacions polítiques», aquesta convicció hauria de fer-se pa-

lesa d’alguna manera en l’agenda política. És possible que alguns sectors del valen-

cianisme hagen assumit una idea essencialista i tancada de la «nació valenciana», que

hauria nascut ja en l’edat mitjana i estaria destinada a perdurar dins de les fronteres

autonòmiques per sempre més. Però les inhibicions del sobiranisme valencià sem-

blen més aviat pragmàtiques: els reflexos anticatalanistes de bona part de la població

impedirien qualsevol acostament a Catalunya, de manera que l’única estratègia rea-

lista seria valencianitzar primer el País Valencià i després ja es veuria. El problema és

que, si s’intentava seguir aquesta via estretament valenciana, potser no hi haurà un

«després». Passats els primers moments d’emergència democràtica, el sobiranisme



haurà de definir un projecte consistent de país que difícilment podrà defugir els

vincles amb la resta dels Països Catalans. L’entrebanc principal, doncs, no és ni serà

la «voluntat del poble», sinó la influència intoxicadora de l’anticatalanisme. Una

força política i civil que tinga com a objectiu valencianitzar el País haurà d’abor-

dar el problema, amb la prudència i intel·ligència que calga, però amb la fermesa

i la convicció que combatre l’anticatalanisme és una mesura d’higiene democràtica.

Ara que s’accepta, fins i tot per part del món empresarial, que l’anticatalanisme

ha estat un mal negoci per als valencians, convindria remarcar que no sols ha tingut

un cost econòmic, sinó sobretot per a la qualitat de la democràcia. L’anticatalanisme

no és simplement estar en contra del catalanisme, en el sentit de rebutjar i oposar-se

políticament o ideològicament a la catalanitat del País Valencià. Això, si es fa de

manera democràtica, evidentment és legítim, més o menys intel·ligent però legítim.

L’anticatalanisme és tota una altra cosa, de ressorts semblants a la xenofòbia, ja que

implica el menyspreu i la criminalització de les idees i les persones identificades amb

un projecte cultural o polític potser minoritari, però legítim. I és per això que l’anti-

catalanisme és incompatible amb la democràcia i, molt més encara, quan deriva en

la violència verbal i física. Des d’un plantejament valencianista o simplement de-

mocràtic, aquesta forma de xenofòbia no pot tolerar-se. Si ha arribat a banalitzar-se

com un tret identitari d’una part de la societat valenciana, això no hauria de ser una

coartada per a la resignació, sinó un motiu per a treballar decididament per a la

seua eradicació. Perquè l’anticatalanisme no desapareixerà tot sol. Té mecanismes

de reproducció social que haurien d’identificar-se i desactivar-se a través de políti-

ques concretes. La idea que més val no remoure la qüestió i esperar que, evitant les

«provocacions» catalanistes, anirà extingint-se, resulta una perspectiva il·lusòria. En

el seu moment, durant l’època de majories socialistes, es va pensar que amagant la

paraula «català» i promovent l’educació i la cultura general, el problema aniria desa-

pareixent, però no va ser així. I de fet l’anticatalanisme va ser un els elements mobi-

litzadors i legitimadors de les dues dècades d’hegemonia de la dreta sucursalista. Ara

podria succeir el mateix, si des de les institucions i des de la societat civil es repeteix

aquesta tàctica de l’estruç. Una cosa és la prudència i la mà esquerra, i una altra la

resignació a aquest xantatge permanent. Sens dubte, els progressos en la superació

de l’anticatalanisme ampliaran la democràcia i facilitaran, així, que els valencians

puguen repensar, sense hipoteques ni crispacions estèrils, els seus lligams amb els

altres territoris veïns i germans. Els Països Catalans podran ser un punt d’arribada,

però caldrà també que siguen abans un punt de partida, una utopia útil a mig camí

entre la política i la cultura, per a guiar i donar sentit al treball quotidià d’un valen-

cianisme coherent amb la seua tradició i nacionalment consistent. ’

148

’

Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, la Safor, 1957) és catedràtic d’Història Medieval a la Univer-sitat de València. El seu darrer llibre publicat és Valencians sense ADN (Tres i Quatre, 2016, premi Joan Fuster d’Assaig)

Ferran Garcia-Oliver

L’anomalia necessària

Gairebé mig segle ens separa ja del text «Hi ha més catalans encara», de Joan Fuster.

Es tractava d’un seguit de meditacions, preparades per lliuraments anteriors, de

pedagogia elemental que hagué de manufacturar de pressa i corrents, urgit pels

encàrrecs de tota mena que rebia l’homenot de Sueca. No cal dir que aquest mig

segle ha sigut trepidant, a casa nostra i a tot arreu. Entre 1968, any de la publicació

del paper, i 1975, la dictadura imposava inapel·lablement el seu règim de censura i

privació absoluta de les llibertats. Després de la defunció al llit de Franco, s’obriren

les esperances com les portes d’un balcó d’una habitació amb floridura, en una me-

ravellosa i alegre epifania de projectes col·lectius. Però no tardaren a ser pervertides,

les esperances, o cancel·lades, pels partits que guanyaren la Transició i que avui dia,

precisament, es vanten —amb les mateixes sigles o diferents— de ser els partits de

l’ordre i advocats de la santíssima Constitució. I quan tot semblava paralitzat dins

les regles de joc de la Transició, hem assistit darrerament a l’embranzida sobiranista

del Principat, que ha tornat a actualitzar algunes d’aquelles esperances desades en

el calaix de l’eterna espera.

A l’hora de balanç provisional d’aquest mig segle, algú, empès per una mirada

pessimista, podria sostenir la paràlisi o fins i tot el retrocés de les premisses nacio-

nals argumentades per Fuster. Els estatuts d’autonomia, que, no ho oblidem, figu-

raven com una de les reivindicacions essencials de l’antifranquisme, per comptes

d’apropar els tres territoris dels Països Catalans han engrandit les distàncies i els


l’anomalia necessària 149


re cels. L’autonomia ha exacerbat el regionalisme i ha complicat enormement els

mecanismes de cooperació. Les estratègies de rendiment electoral hi tenen molt

a veure, però també les pors sembrades pel nacionalisme espanyol, les estructures

dels mateixos partits i els cabdillismes, sense negligir, és clar, les seculars tendències

centrífugues dels tres territoris —quatre amb la Catalunya del Nord.

Potser un excés de nostàlgia dóna ales al pessimisme, si bé és cert que hi hagué

un intermedi, entre la mort de Franco i la pantomima de Tejero, un pam amunt,

un pam avall, en què els Països Catalans gaudiren d’una portentosa eclosió. El

partit es jugà menys en el camp de la política que en el de la cultura i les emoci-

ons. Per alguna cosa s’havia de començar, en la mesura que els partits —llevat de

les flàccides colles independentistes— acotaven l’àmbit de les seues actuacions a

la geografia estatutària. Els Països Catalans creixien en els versos dels poetes, en

les divertides nits d’aplecs de rock i cançó des de Canet fins a la Muntanyeta dels

Sants, en les convocatòries agostenques de Prada del Conflent i altres combois tu-

multuosos. Les múltiples facetes de la cultura creaven reiterades oportunitats per

a les coincidències productives. Sense anar més lluny, a la primavera de 1976 va

tenir lloc a Gandia el «I encontre d’escriptors dels Països Catalans», i celebracions

semblants a tot arreu, sota el comú denominador de les ciències, la literatura o la

història, fomentaren canals de col·laboració i entesa mútua, després de tants segles

d’indiferència i desafecte.

L’entusiasme, protagonitzat per una generació molt jove, injectada d’una gran

dosi imaginativa i poc procliu a les ortodòxies del marxisme-leninisme, foradava

la carcassa provincial i regional, i amb les innombrables accions que es treia de la

màniga trencava amb el divorci endèmic dels Països Catalans. Els grups de teatre de

Barcelona presentaven les seues obres a València, Palma, Gandia o Elx, en itineraris

d’unes gires que miraven d’ampliar el seu públic natural, i el mateix passava amb

els cantants o els abnegats excursionistes i amants de les muntanyes. Barcelona, que

sempre havia mirat cap al nord, descobria que el sud, incloses les terres de l’Ebre,

potser també pagaven la pena. Mentre que Verdaguer havia immortalitzat els Piri-

neus, Pla havia sublimat l’Empordà. El romànic, retirat cap a les abruptes contra-

des pirinenques, tenia un prestigi de rude bressol patriòtic, que es desbaratà en

els desbordaments del gòtic. Fuster il·lustrava amb exemples, sobretot amb la Glos-

sa de Maragall, aquesta «temptació septentrionalista». Però el sud aportava un ba-

gatge històric i literari considerable, començant pels clàssics, fornades d’universita-

ris i intel·lectuals diligents, fortament compromesos, i sobretot saba molt fresca que

res tenia a veure amb la tebior gerontocràtica del valencianisme de Lo Rat Penat,

retut ja als corifeus del blaverisme: Carn fresca, va ser el títol que Amadeu Fabregat

150

’

posà el 1974 a l’antologia de novíssims poetes valencians. Les Illes havien tingut,

en canvi, una millor recepció, estaven presents d’alguna manera en l’agenda de

l’activisme cultural i el patriotisme literari. Però ara, en les intencions de les colles

d’almogàvers, integrades també per joves neòfits, duien les reivindicacions més en-

llà de la literatura i d’aquell pintoresquisme d’aquarel·la i parlar salat amb què es

conformava la burgesia lletraferida de Barcelona i rodalies.

Hi havia més catalans encara, efectivament. Ara bé, una nació com la que es pro-

posava, la dels Països Catalans, no es podia construir només des de les emocions,

el cant coral, la poesia, la pujada al Canigó, les nits de rock i passions diverses i les

obsessions identitàries. Més aviat, el que hi sobraven eren les emocions, els excessos

de retòrica, les cabòries del que som i les ganes de començar la casa per la teulada.

Crec que no s’ha insistit massa que això era inevitable, probablement, perquè la

rebel·lió —es tractava d’una rebel·lió en tota regla contra l’estat i contra el nacio-

nalisme domèstic panxacontent— estava protagonitzada bàsicament per un jovent

inexpert, tocat pels idealismes circulants que alimentaven d’una manera molt sim-

ple la visió del món i de la política. El militant de l’esquerra independentista, i enca-

ra més el militant de l’extrema esquerra, tot i reivindicar-se com a devot del barbut

de Trèveris, el senyor Marx, sense haver-lo consultat majoritàriament més que en

refregits i catecismes marca Marta Harnecker, i a voltes ni això, tenia més una ti-

rada cap a les formes descordades i antiautoritàries del barbut de Pryamukhino, el

senyor Bakunin. No resulta gens estranya, en conseqüència, la tremenda castanyada

que empomà a l’hora de baixar a la lliça electoral, i el paper marginal que a partir

de llavors tindria i continua tenint en l’escenografia política. Només al Principat, i

molt a última hora, des de la frustració de l’Estatut, el sobiranisme ha esdevingut

un moviment de masses, capaç d’aglutinar els convençuts de sempre, els decebuts

per la sobergueria de l’estat i, la gran novetat, descendents d’immigrants que tenen

el castellà com a llengua vehicular.

Però ni amb Franco ni sense Franco cal donar per descomptat que els «altres»

no els ho anaven a deixar gens fàcil. No és qüestió ací de remarcar els obstacles

externs. Il va de soi que l’estat —les lleis, el jutges, la policia i els militars—, els intel-

lectuals espanyols —que són els gendarmes en corbata de l’estat—, els mitjans de

comunicació, la maquinària escolar, tot, absolutament tot, funcionaria per a torpe-

dinar el projecte dels Països Catalans. Un projecte que comptava amb una tradició

política i intel·lectual que es remuntava als primers compassos del segle XX i, sense

aquest nom, ja es perfilava en els anhels dels prohoms de la Renaixença. Ací mire,

en canvi, d’emfasitzar les mancances «internes». Fora del clos del debat de les idees

i els afers culturals, l’independentisme polític trobava dificultats immenses per a



fer-se entenedor. Recorde, a tall d’exemple, que un candidat a regidor, en un dels

primers mítings electorals de la recentment estrenada democràcia, tot adreçant-se

a un auditori rural de la Safor d’edat bastant avançada, causà l’estupor en pontifi-

car contra l’imperialisme ianqui, exigir tots els drets civils dels gais i lesbianes en un

clam d’alliberament sexual, i, no cal dir-ho, reclamar la independència de la nació

que anava de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Reivindicacions honorables,

certament, però reivindicacions de molt de soroll i poques nous en el context d’una

gent senzilla, passada pel ribot educador del franquisme, despolititzada i que neces-

sitava una altra mena de llenguatge, missatges més assequibles i solucions concretes

per als problemes locals de cada dia. Els llauradors d’aquell poble desconeixien el

topònim de Salses, només aproximativament serien capaços de situar Maó, creien

que Guardamar era el poble de la Safor i Fraga el relacionaven amb el ministre fran-

quista, grassonet i rabut que s’havia canviat de jaqueta, tal com les serps muden de

pell però segueixen sent les mateixes serps.

L’anècdota no té cap més importància que assenyalar que el suport als Països Ca-

talans dels anys setanta i principis dels vuitanta, i molt en particular l’independen-

tisme polític, prosperà preferentment en grups d’apòstols acabats d’eixir del forn

de l’adolescència, els quals sovint posaven —posàvem, no m’estic d’incloure’m— el

carro davant dels bous. El Principat, per raons òbvies de tradició i resistència, enca-

ra tenia capacitat per a reclutaments més amplis per edats i sexes, però així i tot el

nou independentisme que creixia, sobretot a la universitat, presentava un matís de

radicalització ideològica pròpia de la joventut que s’emmirallava en el maig francès,

els múltiples fronts nacionals d’alliberament d’arreu del món i els missatges del

rock, el folk i la Nova Cançó. Les energies eren enormes, la creativitat a les altu-

res de les il·lusions, però la realitat poc tenia a veure amb els desitjos. Així, doncs,

l’efectivitat del discurs en clau de difusió política era ben minsa i, a l’igual que tots

els moviments esquerranots, naufragà quan de les refregues ideològiques i progra-

màtiques s’hagué de passar a la batalla corretjosa de les urnes. No es pot posar fi a

una esquerda històrica profunda de segles en un tancar i obrir d’ulls.

Junt amb la connotació generacional, els Països Catalans arrosseguen un pro-

blema de partida: el nom. És veritat que no disposem de cap altre d’alternatiu, i que

els intents per a trobar un recanvi de vegades han vorejat el ridícul. Els noms fan la

cosa, també, prou que ho sabem, i les al·lèrgies per part dels illencs i encara més dels

valencians per a identificar-se com a «catalans», daten si més no des de la darreria

del Quatrecents. Els membres de l’elit dirigent quatrecentista, com a bons criolls,

com a fills, néts i rebesnéts, en la seua gran immensa majoria, de colons catalans,

insistiren en les particularitats diferenciadores; però no per a enarborar un progra-

152

’

ma sense subordinacions foranes, sinó per a empènyer el projecte primer hispànic i

després espanyol estricte, encara que això són figues d’un altre paner. Gaspar Esco-

lano, el rector de Sant Esteve de València, en les seues Dècades, publicades el 1610,

es mostrava la mar de satisfet perquè de portes enfora del país finalment els va-

lencianes deixaven de ser reconeguts com a catalans: «por más de trescientos años

han pasado los deste reyno debaxo del nombre de catalanes, sin que las naciones

estrangeras hiziesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos».

La història d’aquesta reluctància inclou excepcions admirables i, tot alhora pot-

ser, un estrat profund de la consciència d’uns lligams que fatalment es van estron-

car: ens divorciem de la nostra parella, no d’una persona desconeguda, i insistim

en la diferència del qui és igual a nosaltres quan volem marcar distàncies. És aquest

doble ressort de les excepcions —és a dir, de les continuïtats al llarg del temps— i

dels lligams que un dia foren el que, d’entrada, dota de sentit l’empresa dels Països

Catalans. Amb tot, el nom no hi ajuda gens. I això que el qualificatiu no al·ludeix a

un matís de «filiació», que seria absurd i etnicista, sinó purament lingüístic, però ja

sabem que ni en els consensos de la ciència estan disposats a transigir àmplies capes

de la població valenciana i fins i tot algunes minories obtuses mallorquines. Les

susceptibilitats no atenen a raons. Això a banda, l’identificador de la llengua resulta

poc apte a la vall d’Aran i les comarques castellanoparlants.

Les nacions no s’inventen en un laboratori, però els noms amb què són bateja-

des sí que són una «invenció», atès que ni provenen d’una decisió celestial ni daten

de quan Adam i Eva campaven a lloure pel paradís terrenal. Hi ha noms dels quals

encara no en sabem el significat exacte i n’hi ha que tenen un gran poder evocador,

mentre que d’altres són d’allò més prosaics, útils per a sortejar problemes d’identi-

tat i tota mena escrúpols dels seus integrants. El d’«Estats Units d’Amèrica» tan sols

formulava la voluntat de confluència de tretze colònies oposades a la metròpoli,

amb raquítiques credencials d’una història recentíssima i d’uns mites escassos i

fabricats a corre-cuita. A més, la llengua no era cap factor determinant, ni tampoc

la geografia, si tenim en compte la posterior annexió d’Alaska, les illes Hawaii i els

desigs translúcids sobre Puerto Rico. Als EUA, primer va ser l’«estat» —la indepen-

dència, vaja, com l’únic camí per a exercir la sobirania i el govern democràtic— i

després la «nació», en una operació brillant que contenia, cal no oblidar-ho, l’anor-

reament dels pobles indígenes. Un nom tan d’anar per casa, doncs, no va suscitar

escarafalls i ràpidament va passar a constituir un element bàsic de la construcció

nacional nord-americana. El nom feia molt bé la cosa. Amb la Unió de Repúbliques

Socialistes Soviètiques trobem un exemple similar, però en aquesta ocasió l’invent

va fracassar pels dos darrers qualificatius. La cosa es rebel·lava contra el nom. Els



qualificatius són perillosos, i ens recorda, pel que a nosaltres ens concerneix, que

malgrat que el «Catalans» dels Països és un referent a la llengua compartida, el mot

està tan connotat que no serveix, o no ha servit fins ara, justament per al que havia

de servir: la identificació en un projecte que depasse l’estricta dimensió lingüística.

En qualsevol cas, no hauríem de renunciar a la recerca d’un nom alternatiu capaç

de convocar adhesions i vèncer les resistències obstinades d’illencs i valencians.

No ens hauria de fer por ni vergonya l’artifici. No seria la primera volta ni potser

l’última: les potències colonitzadores aplicaren al mapa asiàtic i africà artefactes

denominadors que eren producte d’una fèrtil imaginació. Ens cal un nom col·lectiu

on els catalans siguen catalans, els valencians, valencians, els illencs, illencs i tots

plegats uns mateixos, i reservar Països Catalans, amb la seua ja reconeguda tradició,

a l’àmbit lingüístic. Si ho fèiem així, a banda de més facilitats per a la fluïdesa dels

contactes regionals, ens trauríem de sobre, per fi, aquesta insuportable pesadesa

dels Països Catalans, particularment entre valencians que traginem feixugament la

càrrega nominal i reivindicativa contra tiris i troians.

En el cas hipotètic i saludable que trobàrem el reemplaçament, no podem des-

cartar tampoc la impugnació al nord del riu de la Sénia. Catalunya està avesada a

anar sola. El discurs independentista remarca habitualment les suspicàcies illen-

ques i valencianes, però omet les inhibicions regionals pròpies. Els recels del Prin-

cipat, com els prejudicis i les desconfiances, són tan antics com els dels regnes que

compartien amb ell la Corona d’Aragó. Seria anar massa lluny esbrinar-ne les

causes, molt complexes, condicionades per la rivalitat política i l’hegemonia dins

la casa comuna de l’estat de la Corona d’Aragó. Però els efectes dissolvents so-

bre la «unitat», basada en un concepció «confederal» —passeu-me el mot— d’allò

més avançada, quan tots els estats contemporanis accentuaven la centralització i

l’aglutinació en mans del rei, es deixaren sentir ben prompte. Tan egoistes foren les

classes dirigents catalanes, com les valencianes i les mallorquines. Això no s’ha dit

prou encara. Fins i tot podríem al·ludir a un grau de major responsabilitat, atès el

lideratge indiscutible de Catalunya, en el pla polític i institucional, i la capitalitat

econòmica de Barcelona. Quan la direcció passà a València, a mitjan segle XV, la

ciutat ja no exercí com a capital de la Corona sinó exclusivament del seu regne,

mentre que Barcelona es preparava per a una llarga etapa de somnolència.

El desinterès de Catalunya, una barreja de desídia, displicència i agranar sem-

pre cap a casa, perdura fins al dia d’avui. Inesperadament, el «procés» ha engran-

dit encara més les distàncies internes entre els tres territoris. Ja és extremadament

complicat per a Catalunya enfrontar-se a l’estat, argüeixen bona part dels promo-

tors, per a afegir una reivindicació que no passaria d’un brindis al sol amb efectes

154

’

devastadors per al mateix procés. Però el problema —el problema, és clar, per als

qui creuen en les bondats dels Països Catalans— d’aquesta estratègia resideix en

tot un seguit de desconnexions que es realitzen des de Catalunya, sense haver-hi

pel mig cap coerció de l’estat. El que és comprensible en les regles de joc polític,

atesa l’hegemonia indiscutible d’un nacionalisme espanyol hostil i agressiu al País

Valencià i a les Illes —i no diguem ja el francès a la Catalunya del Nord—, deixa de

ser-ho en els circuits econòmics, en els engranatges culturals i en les autopistes de

la informació. En els mitjans de comunicació del Principat, el País Valencià i les Illes

sovint són tractats com realitats provincials alienes, o com a matèria privilegiada

d’escàndols, tot oferint la imatge de sengles països dels quals cal fugir com el gat de

l’aigua. La major part de les iniciatives col·lectives s’esgoten entre els Pirineus i la

ratlla de la Sénia. Hi ha com una mena de «blaverisme» català d’efectes tan perni-

ciosos com el que ha patit el País Valencià: aquests dies una empleada d’un centre

comercial barceloní, en el català habitualment lamentable de la capital, comminava

a una jove del sud valencià, que feia esforç suplementari per expressar-se en valen-

cià, a parlar en castellà i així s’entendrien millor. L’episodi, segurament puntual,

reflecteix com poden arribar a ser de ridícules les nostres actituds lingüístiques,

però sobretot posa de manifest la manca de connectors nacionals, que empenyen

a veure els valencians com altres forasters, encara que amb aquest matís pintoresc

d’una llengua que s’assembla prou al català. Les inhibicions polítiques, passives o

actives —i aquestes sí que són importants—, descansen sobre la coartada de la no

ingerència. Però en el terreny de la cultura, les activitats econòmiques i els mitjans

de comunicació —sense negligir les purament afectives, de «coneixement» dels al-

tres perquè no ocorren casos com el de l’afront de la jove valenciana meridional—,

hi ha inhibicions intolerables, perquè afecten el mateix futur de Catalunya, comen-

çant pel de la llengua. I en la política de consum, les cauteles no haurien d’estar

renyides amb la voluntat de cooperació i d’intervenció en fronts comuns.

Catalunya ha perdut en la bugada de la història els llençols del País Valencià, les

Illes i el Rosselló, i no mostra cap pressa ni recança per recuperar-los. El mot en

qüestió, «Catalunya», ha fet molt per la cosa. És un macrotopònim que ressona en

els cants patriòtics, en la poesia, en l’èpica de la resistència contra els «invasors»,

en les victòries i en les derrotes. Es tracta d’un actiu comprensiblement de gran

valor, amb la seua projecció internacional en la safata anglesa de Catalonia. A hores

d’ara és també una marca internacional de gran solvència, que ajuda directament o

indirectament a illencs i valencians, a través sobretot de la història literària i les arts,

a sortejar la invisibilitat en el món. Però si ja al segle XIII el rei i els seus consellers

renunciaren a aplicar el nom a les terres recentment conquerides, és perquè al cap i



a la fi ja no era operatiu, en la mesura que desequilibrava a favor dels comtats cata-

lans el fràgil equilibri d’un estat compartit amb Aragó. No és cap tragèdia, això. La

història és un banc de proves, i hem de traure-hi totes les ensenyances pertinents.

Hi hagué ocasions que Catalunya serví com a designació de tots els territoris, en

boca de personatges tan conspicus com el mateix sant Vicent Ferrer, o de mercaders

per als quals el matís local o regional era més aviat una nosa per a despatxar els seus

afers arreu de les principals places mercantils del Mediterrani. Però en l’àmbit de la

construcció política, el més decisiu, el principat de Catalunya no reemplaçà mai el

dels regnes de València i Mallorca. Allò que no tingué utilitat pràctica, doncs, quan

no hi havia cap ni un prejudici, amb prou feines pot tenir-la avui dia, quan el mot i

els valors que se li associen estan contaminats per prevencions de tota mena.

Ara mateix, som molts els que no tenim cap ni una prevenció sobre la catalani-

tat dels valencians i els mallorquins. Però equipats d’aquesta manera, difícilment

travessarem el Rubicó de les masses i la transversalitat. Una nació és el fruit d’uns

consensos mínims i essencials, compartits lliurement per tothom, no el fruit d’una

il·luminació d’un grup selecte d’intel·lectuals, per molt honesta i justa que siga

aquesta il·luminació, com ho és sens dubte, al meu entendre, la dels Països Catalans.

Ara bé, no es tracta de persuadir els qui han rebut la il·luminació de la catequesi

nacional, sinó d’incorporar-hi hostils, refractaris i indiferents. Els Països Catalans

no és un afer tan sols d’independentistes. En aquell primer encontre d’escriptors,

celebrat a Gandia el 1976, segons la crònica de Xavier Romeu a la revista Canigó del

19 de juny, els Països Catalans es presentaren sota diferents i encontrades versions.

Mentre que uns hi creien simplement en una comunitat idiomàtica i cultural fins

als que acceptaven «uns trets de nacionalitat no constituents encara d’una nació

pròpiament dita», passant pels que advocaven «per una lluita que ens meni defi-

nitivament al restabliment d’un sentiment nacional pretesament desaparegut que

s’haurà de materialitzar en una federació d’estats nacionals catalans a integrar en

una federació espanyola o en un estat únic que aplegui tots els Països Catalans»,

sense comptar els que subscrivien un simple regionalisme.

L’adició, d’altra banda, ja no es pot fer sota l’empenta del discurs identitari. El

«què som» ha de cedir el pas al «volem fer», des d’una àmplia base social que aspira

senzillament a viure millor i exercir el control democràtic sobre un poder més a

tocar de la mà. Hem perdut massa el temps mirant de definir què és una nació,

mentre els altres s’han preocupat de reforçar l’estat, amb el qual dissenyen, com la

mà de Déu, la nació a la seua imatge i semblança. Si volem avançar, la «nació», sem-

pre tan complicada de definir, ha de cedir davant la construcció d’eines d’estat. Els

nord-americans s’hi van aplicar amb un èxit rotund, i tot just és el que està revelant

156

’

el nou sobiranisme al Principat, configurat des d’uns principis d’allò més senzills,

en què la felicitat de les persones és possible i on, per comptes de la temptació sem-

pre perillosa de la violència, opta per la via pacífica de la paraula, les perfomances

bullicioses dels 11 de setembre i altres insurgències festives.

La nació, sens dubte, no és el resultat d’una fórmula màgica de laboratori, però

l’estat és l’agent més poderós de modelatge de la nació. L’estat no inventa la nació,

la construeix amb tots els ressorts adients a l’efecte, sobre la triple pota d’una car-

cassa política, una convergència econòmica i uns valors compartits, allò que diem

un «sentiment nacional». Aquest és justament el procés que s’estroncà a la darreria

medieval en el si de la Corona d’Aragó. Sense estat només hi ha nacions a mig cou-

re, nacions que malviuen en frustrants i cansades reivindicacions permanents. ¿Els

Països Catalans, o com es diguen en el futur, en necessiten un? En necessiten un que

satisfaga el benestar de la seua gent i, per descomptat, on la llengua —raó poderosa

del projecte— deixe de ser una d’aquestes reivindicacions enervants i esgotadores.

De moment l’estat espanyol no ho consent, no ha consentit mai. Ens en cal un altre.

Com es construeix aquest estat, no ho sé, de veres. El que sí puc intuir és que,

primer, no haurà de ser mai el pla d’una avantguarda preparada i conscienciada,

tesi que circulava en alguns partits que protagonitzaren la Transició i que foren

condemnats a la irrellevància. En segon lloc, ha de ser el resultat d’un ampli con-

sens generós i de radicalitat democràtica, en el sentit que ha de ser subscrit per

àmplies majories, convençudes pel programa social inherent. En tercer lloc, els

Països Catalans han de transcendir, en conseqüència, els cercles sobiranistes. Pro-

bablement, aquest siga el major repte. Les adhesions no tenen perquè provenir tan

sols de les «emocions», sinó de la percepció que aquest marc nacional proporciona

millores substantives a la vida de cada un, sense que això signifique de cap de les

maneres renunciar a la solidaritat entre els pobles, un exercici obligatori al cap i a la

fi de la radicalitat democràtica. El sentiment nacional no pot ser cap punt de parti-

da, sinó d’arribada i tenint en compte que aquest sentiment s’expressa amb gestos,

llenguatges i emocions de diversa naturalesa, en una societat d’identitats vaporoses

i sacsejades per la globalització i l’impacte de les xarxes socials.

Des d’aquesta perspectiva, la fórmula concreta en què es podrien materialitzar

els Països Catalans, si això arriba mai, queda externament i internament del tot

oberta. Externament la sobirania serà fruit de negociacions amb Espanya i la Unió

Europea, tenint en compte que la independència estricta no és l’única alternativa

possible, atès que la sobirania pot prendre carta de naturalesa sota variats models

d’organització política. I internament, els PPCC s’edificaran sobre les singularitats

regionals. Però com tot necessàriament hauria de ser nou, som davant una opor-



tunitat magnífica de vertebració del territori des de baix, des dels municipis i les

comarques, des de demarcacions històriques frustrades per la dominació espanyola

—vegueries, batlies, governacions...— que, d’una banda, superen les províncies i

fins i tot les restriccions de la triple tirania regional, i de l’altra apropen el poder a la

ciutadania: entre l’àmbit local i el nacional com menys filtres, burocràcia i despesa

inútil millor.

Els pobles sense estat arrosseguem la maledicció de la «continuïtat». Sense ella

no hi ha res a fer, raó per la qual ens aferrem als signes que l’evidencien per insig-

nificants que siguen. El més recurrent i obsessiu signe d’aquesta continuïtat és la

història. Els pobles sense estat pateixen d’història. Busquen ancestres, certificats

d’antiguitat, partides de naixement, ADN fins i tot, gestes que els honoren i els

igualen a les altres nacions. Aquesta recerca no ho fan, no ho fem, com un exercici

d’anàlisi de processos que de simples no tenen res, sinó per a exaltar la glòria na-

cional o plorar la tragèdia col·lectiva. El ciri de la història no justifica cap nació, per

molt llarga que siga la seua processó al llarg del temps. La història mira d’entendre

la processó, sabent que les explicacions que fornirà probablement seran provisio-

nals. Per a intentar distingir cap a on anem —la sobirania dels Països Catalans al

marge de la forma que prenguen—no cal saber al cap i a la fi d’on venim. És una

informació addicional que alhora orienta i confon, i ho dic com a practicant rigo-

rós d’aquesta «ciència social» anomenada història. Ara, la història com a esclava de

la nació, que sempre ho ha sigut ací i a la quinta forca del món, és un altre embalum

que haurien de traure’ns de sobre. Si ho fèiem així, escombraríem el vici de rive-

tejar el nostre quefer amb encaixos de metafísica i transcendència. Els espanyols i

els francesos en són autèntics especialistes, i els argentins, els russos o els xinesos,

cosa que passa en qualsevol altre racó del món. El ritual, que si ho mirem bé és la

derivació lògica de la continuïtat, és arma de propaganda, sovint d’una perversi-

tat fora mida. En els Països Catalans del futur ens haurien de sobrar percalines, el

llagrimeig emocional, les desfilades militars del dia de la independència, tot aques-

ta «fimosi torturadorament inflamada», que al cap i a la fi són els nacionalismes,

sobretot els nacionalismes d’estat, tal com ens advertia Fuster. Si més no pública-

ment, perquè privadament cadascú és amo i senyor dels seus propis sentiments. Les

nostres cerimònies, perquè alguna n’ha d’haver-hi, haurien de ser inequívocament

«laiques», executades des de la presumpció que potser n’estem fent un gra massa.

De fàcil tot plegat no en té res. Les idees poden fluir més o menys bé en papers

com aquest, però no en els escenaris de l’acció política, al marge que sobre aquests

escenaris hàgem d’engolir-nos vodevils i cuentos del dumenche insofribles. No hi

ha més cera que la crema. Ser conscients de les dificultats és, d’entrada, un bon

158

’

antídot contra les il·lusions desproporcionades, però també una incitació a la im-

pertinència contra els agents polítics de l’ordre de sempre: els Països Catalans tenen

la bondat afegida de ser impertinents, perquè sacsegen les formes de pensar i d’ac-

tuar civilment i políticament. Més que una utopia imprescindible són un anomalia

necessària.

I és necessària per traure’ns de sobre o capgirar aquests estats espanyol i francès

depredadors, insuportablement nacionalistes, fiscalment opressius i històrica ment

excloents. Si els esgarriacries són especialistes a desbaratar els moments de riallera

felicitat de les persones, els estats espanyol i francès són esgarriacries que al llarg

dels segles s’han entestat a arruïnar les entitats col·lectives, els seus desitjos i els seus

anhels, imposant d’una manera o altra la seua implacable mecànica centralista i ra-

dial. Benvingudes siguen totes les propostes regeneracionistes, com les que polítics

i pensadors honestos prediquen per a l’estat espanyol. Les fem nostres, però tem

que «la cabra siempre tira al monte»: aquesta mecànica flueix invariable, rebeca als

canvis del temps, incrustada immarcesciblement en la consciència i en la cultura

del ser espanyol i, ai, en la circulació de capitals. Espanya és un mal negoci per als

súbdits de les autonomies que se saluden amb un «bon dia».

I és també necessària l’anomalia dels Països Catalans contra la suggestió de l’au-

tosuficiència regional, en particular la del territori més problemàtic que és el País

Valencià. Després de l’erecció del país com a «nació política», múltiples veus i ac-

cions empenyen cap a la creació del país com a «nació cultural». La natio és el gos

perdiguer de l’estat. Probablement, el signe més palmari d’aquesta maniobra siga

l’ús d’una llengua regionalitzada, molt pobra i embastardida, encara que el més

preocupant és un discurs de fons obsessivament centrat, d’una banda, a marcar dis-

tàncies amb tot el que puga ser titllat de català i, d’altra, a inflar les bondats pàtries,

en una reedició del nacionalisme identitari i bastant tronat, amb símbols, història

carregada de bombo, banderes i altres adminicles decoratius dels espais públics

i privats. El present i el futur electorals poden ser estupends —i com els intents

regeneracionistes de l’Espanya eterna els aplaudim—, però no és ja l’estació final

allò que ens separa sinó les mateixes estacions intermèdies. Ho sent molt, però el

meu àmbit de tots els àmbits, si se’m permet la llicència poètica, fita pel nord amb

Vinyoli, a l’est amb Rosselló Pòrcel i al sud amb Estellés, i crec que és dins aquest

àmbit on no sols la llengua té un futur garantit sinó on podem aconseguir cotes de

benestar. I no limite el «benestar» a un simple benefici econòmic. ¿Cap on pot anar

la nació valenciana? Cap enlloc, llevat de la gràcia de les eviternes glòries, i impos-

tos, a Espanya. Quan el rei Martí l’Humà va voler fer corts ni més ni menys que

al monestir de Valldigna, veus assenyades el van advertir que això era impossible



perquè «no hi havia posades» per a tots els assistents. Doncs bé, al País Valencià no

hi ha prou posades, vull dir, prou recursos, per a caminar sol. O amb Espanya, o

amb Catalunya. Aquesta ha sigut una realitat incontrovertible, si més no fins al dia

d’avui i no crec que els valencians estiguem en condicions d’alterar-la en el futur.

O amb l’embalum d’Espanya o amb l’aposta per uns Països Catalans nous. Sé quin

peu calce i no visc fora de la realitat. El meu treball sempre ha procurat mantenir-se

en els marges amargs d’aquesta realitat, i en cada moment, en cada lloc i segons

l’interlocutor he hagut d’emprar arguments, homilies i maneres de fer diferents. El

meu valencianisme és una manera de fer catalanisme, perquè el meu valencianis-

me sap a quina estació final vol arribar. El soroll de la realitat eixorda, el greix de

la realitat embruta. Ho conec de primera mà, i em faig càrrec que els intel·lectuals

de saló, i darrere seu els polítics de despatx ofuscats en el màrqueting electoral,

s’abstinguen de posar-se la granota de faena i es dediquen als seus bena ven turats

papers i disquisicions. Però sense la granota de faena, les recrimina cions d’il·lu sos

somiatruites són injustes, si més no.

Als anys setanta i vuitanta del segle passat els Països Catalans van créixer en

l’àmbit de les emocions que, irremeiablement, s’estavellaren contra les seues congè-

nites debilitats i la força dels adversaris. Enfront del certificat pessimista, però, són

molts els fronts en els quals hem avançat. El treball i la tenacitat han sigut admira-

bles. Estem millor que mai i les xarxes socials ofereixen possibilitats inexplora des

per a les coincidències. La minoria conscienciada ja no és tan minoria i sobretot ha

deixat de ser una avantguarda. La història afortunadament sempre sorprèn. ¿Qui

hauria vaticinat només fa cinc anys que el Parlament de Catalunya estaria en con-

dicions de redactar la Constitució de la República Catalana? La història es mou

perquè hi ha algú que la mou. I en aquesta avinentesa s’ha mogut a instàncies de la

«gent», no dels porucs i tacticistes partits polítics. A curt i llarg termini els Països

Catalans sencers no poden més que beneficiar-se del camí emprès pel Principat.

Sense necessitat de tirar les campanes al vol, és clar. Seria magnífic que la història

ens sorprenguera, però pel que fa als Països Catalans la marató és i serà molt llarga

i penosa. Mentrestant haurem fet les coses que ens ha agradat fer, per les bondats

inherents del projecte. Ens deu reconfortar que tot, absolutament tot, és provisi-

onal. Ho va ser Roma i, si Déu no ho desmenteix, Espanya també ho és. Tal com

pensaven el Dell Parsons i la Berner, els bessons de Canadà, la novel·la del Richard

Ford, esperar és la part més difícil. En algun moment tot canviarà, i des d’aquesta

perspectiva serà més fàcil ser pacients i aprofitar al màxim les oportunitats que

se’ns presenten. La magnitud dels fracassos reiterats els compensem sobradament

amb el sabor de cada petita victòria. ’

160

’

Antoni Rico (Novelda, el Vinalopó Mitjà, 1979) és historiador. En aquest article reflexiona a partir d’idees i propostes sorgides en els debats posteriors a les més de trenta presenta- cions —des de Novelda fins a Pollença, de Balaguer a Perpinyà— que va fer, entre 2013 i 2015, del seu llibre No tots els mals vénen d’Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans (El Jonc, Lleida, 2013)

Antoni Rico

Superar el mite per a arribar al logos

Conta la mitologia grega que amb la voluntat de ser el déu preferit dels atenencs,

Posidó creà un pou que rajava aigua des de l’Acròpolis. El líquid diví, però, era salat

i no va satisfer les necessitats dels ciutadans. Per la seua banda, Atenea respongué

plantant una olivera que tapà l’obra de Posidó. És d’aquesta manera que la dees-

sa de la intel·ligència i la saviesa es convertí en la preferida dels atenencs. El mite

ha estat un recurs amplament usat en la història contemporània catalana. Des del

Minotaure de Vicens fins a l’Ítaca de Llach recuperada els darrers anys per l’Artur

Mas, intel·lectuals i polítics han estat molt avesats a l’ús de la mitologia grega per

a contextualitzar la seua realitat política, els seus projectes de país. En tota aquesta

narrativa, els Països Catalans també s’han trobat sempre més a prop del mite que

del logos. Això quan han aparegut. En l’anomenat «procés», per exemple, s’han

convertit en els grans oblidats. O potser absents. El politòleg Jordi Muñoz ja ho

apuntava en un article al diari Ara el 3 de maig de 2013 —que després reconvertí en

el pròleg del meu llibre No tots els mals vénen d’Almansa—, parafrasejant la cèlebre

frase de Sabino Fernández Campo: «els Països Catalans ni estan ni se’ls espera».

Efectivament ha estat així i no hi ha símptomes que la cosa canvie. Algú Sénia avall

o mar endins potser tindria la temptació de culpabilitzar alegrement els «catalans

estrictes». Pense que si s’ha de ser «estricte» és en les nostres afirmacions, que hau-

rien d’estar més fonamentades en el logos que en el mite.


superar el mite per a arribar al logos 161


A les acaballes del franquisme, els Països Catalans es convertiren en un pro-

jecte important dins del conjunt de propostes polítiques que defensava l’antifran-

quisme. És més que evident que l’artífex del debat, qui donà als Països Catalans

centralitat, fou l’intel·lectual valencià Joan Fuster. El suecà imaginà un nació de

Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en un context històric concret i amb uns co-

neixements de la realitat de cada territori més limitats dels que podem tenir a dia

d’avui. El valor de la seua aportació és incalculable, fonamentalment perquè va ser

capaç d’interpel·lar catalans, valencians i mallorquins per igual, cosa que mai abans

havia aconseguit ningú. I afegisc: i cosa que mai ningú ha tornat a fer. Els Països

Catalans, però, no es van convertir en un subjecte plenament assumit per una opo-

sició a la dictadura molt diversa, diferent en funció del territori i que amb l’arribada

de la democràcia reafirmà majoritàriament les seues posicions autonomistes, que

amb el canvi de règim s’identificaren exclusivament amb el nou marc institucional.

I aquest nou marc no contemplava la possibilitat de projectes com el dels Països

Catalans. D’aquesta manera, una lectura massa ortodoxa de la proposta nacional

fusteriana quedà identificada gairebé exclusivament amb la cultura política de l’in-

dependentisme que, partint també de cada context històric, anà reconvertint-se

en partits, organitzacions i entitats culturals. Ara bé, interpretar el fusterianisme

només com ho fa l’independentisme és una reducció que Fuster no es mereix. Això

que anomenem el paradigma nacional fusterià és quelcom més complex i tingué

una influència molt més multidireccional com per a ser identificada exclusivament

amb la cultura política independentista.1

Els catalans pensen poc en els Països Catalans. Sí, efectivament. Els valen cians

i els mallorquins encara menys. És més, Catalunya és el territori que segons totes

les enquestes d’opinió més s’identifica amb el concepte i la idea d’una nació que

1 Aquest paradigma nacional l’he fixat en el meu treball doctoral en quatre punts fonamen-tals: a) consideració del País Valencià com a subjecte nacional singularment diferent de la na-ció amb què majorment s’identifiquen els valencians: l’espanyola; b) creença en la necessària modernització de les estructures del País Valencià, en tots els nivells, ja que el relat històric ens mostra una societat endarrerida i poc europea; c) afirmació que més enllà del territori valen-cià, el País Valencià forma part per llengua i història de la cultura catalana; d) compromís amb els Països Catalans, ja siguen entesos com a un subjecte estrictament cultural i lingüístic o bé com a possible subjecte polític nacional. Aquests punts, malgrat que en la literatura fusteriana fins a 1982 semblen un paquet inseparable, el cert és que passada la transició —i ja durant aquesta— es convertiren en elements que les diferents cultures polítiques, més enllà del na-cionalisme valencià estricte, anaren prenent i modulant d’acord amb els seus plantejaments i pràctiques polítiques

162

’

va més enllà de les seues fronteres autonòmiques. Si això és així, per què l’in-

dependentisme hegemònic a Catalunya no posa sobre la taula els Països Cata-

lans com el seu subjecte de construcció o alliberament nacional? Com en tots

els processos socials, polítics i culturals, una multitud de factors són la clau per

a entendre quelcom tan complex com la construcció d’una identitat o d’un pro-

jecte polític nacional. El recorregut històric dels nostres territoris i l’evolució del

catalanisme, el valencianisme i el mallorquinisme, són fonamentals per a enten-

dre l’oblit actual dels Països Catalans. En aquest sentit, l’estat de la qüestió també

parteix d’una sèrie d’elements objectius que l’han portat al punt actual. Podem

afirmar que l’independentisme català que ha impulsat «el procés» no és pròpia-

ment l’independentisme clàssic que s’identifica amb els Països Catalans com a

subjecte nacional i que sempre ha gaudit d’un suport minoritari i limitat en per-

centatge. «El procés» és l’evolució del catalanisme històric cap a posicions inde-

pendentistes. I això és una cosa diferent perquè no estem parlant d’una victòria

de l’independentisme sinó d’un fracàs de la idea d’Espanya en territori català

i d’aquell catalanisme que sempre havia cregut en la transformació de l’Estat en

clau federal o, si més no, en una institucionalitat més confortable per a l’encaix

català. Això no vol dir que l’independentisme clàssic no haja posat el seu gra

d’arena tots aquests anys. Mantenir una proposta de caire secessionista durant la

llarga travessia del pujolisme i els dos tripartits ha estat fonamental per a què des

de 2010 la idea de ruptura amb l’Estat haja passat de minoritària a central. Ara

bé, la societat catalana no ha comprat el «paquet» complet de la proposta inde-

pendentista clàssica: sí la idea de trencament institucional, de construcció d’un

país nou, però en el marc territorial que li és recognoscible històricament. I això

és Catalunya, no els Països Catalans.

Arribats a aquest punt, si realment creiem que els Països Catalans són un pro-

jecte interessant, crec que és important analitzar-los des de dues vessants diferents:

la del mite i la del logos. És a dir, ens cal superar l’explicació mítica d’una nació

catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó que fins ara havia defensat l’in-

dependentisme i començar a pensar-los, i proposar-los, deixant de costat els aprio-

rismes nacionalistes d’inspiració romàntica que només limiten les seues potencia-

litats. Quan els Països Catalans es pensen des del mite es converteixen en utopia,

quimera o entelèquia. Quan es fa des del logos passen a una categoria d’objecte

amb capacitat de ser projectats com a subjecte raonat i raonable, amb potencialitats

de convertir-se en realitat en tant que no parteixen d’uns fonaments qüestionables

empíricament sinó de fets constatables que no només ens ajuden a entendre d’on

venim i on ens trobem sinó també cap a on podem anar.



Pensar-los des del mite

Com hem dit, des de finals dels seixanta amb l’aparició de l’independentisme ca-

talà que ha arribat als nostres dies, el relat d’una identitat catalana que superava

els marcs de Catalunya es va imposar en aquesta cultura política. Aquesta narració

de la catalanitat, però, mai va acabar d’arrelar de forma majoritària a Catalunya i

menys encara al País Valencià o les Illes. En aquest sentit, l’explicació que sempre

ha donat l’independentisme clàssic ha tendit a buscar els culpables de la seua falta

d’incidència, o incapacitat política, en els estats centralistes d’una i altra banda de

l’Albera. No manca de raó afirmar que les polítiques desenvolupades pels succes-

sius governs espanyols —i francesos— durant tot el segle XX no han afavorit gens

la visualització de realitats nacionals diferents de la defensada pròpiament des de

l’Estat. Això és tan així com afirmar que, fins i tot, en determinades etapes de la

dictadura l’espanyolisme més conservador ha potenciat la desaparició de llengües i

cultures diferents a la castellana. Ara bé, quan una identitat nacional es mou en un

pla més o menys «real» —això vol dir compartit per una gran part dels individus

inclosos en el seu marc territorial—, més enllà del discurs de la llengua o les arrels

comunes del passat, difícilment aquests mateixos individus mostren tanta indife-

rència, passivitat o apatia respecte la que se’ls hi diu que és la seua identitat nacio-

nal. No només això, ens trobem amb casos en què la reacció individual o col·lectiva

davant la idea dels Països Catalans arriba al rebuig frontal i militant. La resposta,

també clàssica, de l’independentisme ha estat contundent: alienació, aculturació

per part de l’Estat, acomplexament, covardia o simplement ignorància. Segur que

això explica l’apatia respecte a un projecte polític com el dels Països Catalans? No-

més això? És una resposta fàcil d’entendre, però explica poca cosa, per no dir res,

ni la història dels nostres territoris, ni la de les cultures polítiques que s’han anat

formant i reformulant al llarg de les últimes dècades.

Els Països Catalans, en tant que subjecte únicament defensat per l’independen-

tisme els darrers temps, han acabat sent imaginats més a partir de mites que de

certeses. En síntesi podem identificar-ne quatre: a) la llengua i la nació són un ma-

teix subjecte; b) els Països Catalans tenen una història comuna i homogènia només

truncada per factors externs; c) com que l’independentisme és, lògicament, seces-

sionista, tot el catalanisme també ho hauria de ser; d) tot nacionalisme que no té els

Països Catalans com a marc de referència és simple «regionalisme». Personalment

crec que molts d’aquests mites són conseqüència directa d’una lectura esbiaixada

de l’obra de Fuster. Una obra i un pensament que com hem dit és molt més com-

plex i ric que com determinats seguidors l’han volgut portar a la pràctica a partir

de la descontextualització i la selecció de sentències i textos concrets triats a la carta.

164

’

La llengua fa la nació i no a la inversa. Amb aquesta premissa es van cons-

truir durant el segle XX el catalanisme, el valencianisme o el mallorquinisme com

a moviments nacionalistes. Una llengua viva i majoritària és un element massa

temptador a per a deixar-lo de costat. Fins aquí, res diferent del que han fet molts

altres moviments nacionalistes europeus. La necessitat de trobar una «essència»

que ens diferencia de les altres nacions, pobles o cultures que ens envolten, entra

dins la lògica nacionalista de construir-te a tu mateix en contraposició a un altre.

És per això que des de finals del segle XIX la llengua ha estat l’element central en la

(re)construcció d’una memòria col·lectiva diferent de la que proposava el naciona-

lisme espanyol de manera majoritària. Avui, però, sabem que llengua i nació són

coses diferents. Si la llengua fos la nació, Àustria seria Alemanya i Suïssa un simple

holding bancari. Fins i tot som capaços d’entendre que la normativització de les

llengües, a pesar de ser necessària i fonamental per a la supervivència lingüística

de la comunitat que en fa ús, no deixa de ser una construcció humana artificial.2

Si això és així: té sentit continuar creient que l’element justificatiu d’una nació

catalana en el marc dels Països Catalans és la llengua? Sí i no. És més que evident

que la llengua és l’element que ens diferencia de castellans, occitans o francesos.

També ho és que en el marc dels Països Catalans no només trobem la llengua cata-

lana sinó també la castellana i l’occitana com a pròpies d’alguns indrets d’allò que

considerem el nostre marc territorial. En el segle XXI es fa difícil justificar sobre la

base d’una unitat lingüística l’existència d’una nació, d’una identitat, en els termes

que el romanticisme herderià ho feia en el XIX. La llengua, doncs, de la mateixa

manera que és l’element que ajuda a delimitar un marc territorial concret de Salses

a Guardamar i de Fraga a Maó, no pot continuar sent l’exclusiu ni el justificatiu

d’una projecció nacional per al futur. La proposta dels Països Catalans ha d’anar

molt més enllà del fet lingüístic. Perquè tenir o compartir una llengua no porta de

forma cartesiana i immediata una comunitat humana a convertir-se en una nació

entesa en termes polítics. Aquest procés de concreció nacional és molt més poliè-

dric i molt menys lineal.

Pel que fa a la història, el nacionalisme ha tendit sempre a fer-ne un ús interes-

sat. Una altra vegada la temptació és massa gran per a deixar de costat una eina de

construcció identitària tan potent com el passat. Pensar-se històricament, cercant i

trobant els orígens col·lectius en la immensitat dels temps —perquè el nacionalis-

2 Vegeu el llibre de Juan Carlos Moreno Cabrera, El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva, Barcelona, Península, 2008



me sempre els troba— es va convertir, també, en un dels punts clau per a la justifi-

cació de les nacions. I és clar, enfront la recerca històrica d’una nació es contraposa

la contrarecerca d’aquells que pretenen negar-la. I en l’un costat i l’altre s’acaba fent

una mena d’història nacional a la carta.3 Pensar Espanya des dels Reis Catòlics és

tan agosarat com pensar els Països Catalans des de Jaume I. Presentisme, descon-

textualització i translació històrica de projectes actuals a un passat que difícilment

es pot defensar ell mateix. És en la història on trobarem els Països Catalans? No, i

Fuster ho sabia.4 Per això la història dels territoris de llengua catalana —incloent-hi

aquells de cultura castellana i occitana— ha de ser estudiada de manera individual,

analitzant el seu desenvolupament històric particular però sempre tenint en comp-

te aquells elements comuns i recíprocs entre ells. Entendre’ls com un tot homogeni

és no entendre’ls. Analitzar-los per separat a partir d’una lògica comparativa amb

la intenció de convertir unes dinàmiques històriques en normatives enfront d’unes

altres d’anòmales, tampoc no és la manera. Allò particular ha de ser entès com a

part independent d’un conjunt. La frase pot semblar incoherent però analitzada en

profunditat no expressa una altra lògica que l’estrictament federalista. El tot con-

diciona la part en tant que la suma de les parts ha condicionat prèviament el tot. I

els elements externs, quin paper han jugat? Un de molt important, però no són en

cap cas els culpables que els Països Catalans hagen tingut una història per separat,

com tampoc poden ocupar la centralitat del relat sobre una presumpta consciència

catalana unitària que s’ha perdut en el temps i ara cal recuperar. L’anàlisi binària

de la història és massa simple per a ser aplicada a realitats tan dinàmiques com les

nacionals, les identitats o els canvis culturals.

És innegable que fins fa relativament poc —sis anys?— l’independentisme ha-

via estat minoritari en el conjunt de les cultures i subcultures polítiques catalanes.

Per no parlar de realitats com la valenciana o la mallorquina. És evident que des

de l’aparició del catalanisme polític ha existit una mena de proposta secessionista

bategant. Al cap i a la fi, quin és l’objectiu últim de qualsevol nacionalisme? Ara bé,

durant dècades la proposta majoritària del catalanisme polític ha estat la de modifi-

car Espanya per a incloure Catalunya i la catalanitat en un tot diferent políticament

del proposat pel nacionalisme espanyol majoritari. El «tot», però, seguia sent el

3 Sobre aquest aspecte són interessants els textos publicats a L’Espill núm. 45 (hivern 2013/14) on es reflexionava al voltant del Simposi «Espanya contra Catalunya». Jo mateix hi publicava l’article «La història al servei de la nació?»4 Aquest tema el vaig tractar en A. Rico i Garcia, «Entre l’essència i l’opinió. El paper de la història en l’obra de Joan Fuster», Eines, hivern de 2012, Barcelona, Fundació Josep Irla

166

’

mateix malgrat la forma jurídica i constitucional que prengués. Des del federalisme

de Pi i Maragall fins a les proclames de Macià i Companys en clau de república ibè-

rica, les anàlisis de Vicens i finalment l’hegemonia del pujolisme els darrers trenta

anys. I l’independentisme sempre hi havia estat, de vegades amagat, de vegades més

visual, treballant entre bastidors i posant la societat catalana constantment davant

d’un espill en el qual no es volia mirar. L’independentisme ha estat, en certa ma-

nera, la veu d’una mala consciència col·lectiva que no volia veure que, en el fons,

això de reformar Espanya en clau catalana era una autèntica entelèquia. O pitjor:

quimera. Un viatge més accidentat que el d’Ulisses. Però al final el catalanisme ha

acabat veient que l’Ítaca federalista espanyola quedava més lluny que la proposada

pels independentistes. Ara bé, que el catalanisme que no era independentista haja

virat cap al secessionisme no vol dir que per això canvie el seu marc nacional de

referència històric: Catalunya. I per a ser més concrets: la Catalunya de les quatre

províncies. Això ha estat així malgrat que en determinats moments històrics alguns

partits o intel·lectuals hagen parlat o teoritzat sobre marcs territorials superiors

com podrien ser els Països Catalans.5 Cal recordar que Fuster ja ho va denunciar en

les pàgines de La Nostra Revista (el 1950)? Per tant, la societat catalana ha acabat

assumint de manera majoritària —pendents d’un referèndum que no arriba i a

criteri d’enquestes concretes— que l’independentisme és la millor eixida endavant

per a solucionar els seus problemes col·lectius. Circumscrit, com sempre ha fet el

catalanisme majoritari, al territori que li és referencial: Catalunya. És per això que

l’anomenat «procés», com hem afirmat, no seria una victòria dels plantejaments

polítics de l’independentisme clàssic sinó un canvi de proposta política per al país

per part del catalanisme històric i majoritari. Si els «independentistes de tota la

vida», favorables majoritàriament a la idea dels Països Catalans, no entenen això,

difícilment podran comprendre el que realment està passant a Catalunya i perquè

quan la idea de secessió passa a ser majoritària, ni són ells qui l’encapçalen ni és el

seu marc nacional el subjecte de decisió política.

I és clar, arribats a aquest punt, la màxima que històricament ha defensat l’inde-

pendentisme que identificava el nacionalisme de cada part com a simple regionalis-

me es troba amb un problema. Entendre la Catalunya de les quatre províncies com

a marc nacional, és ser «regionalista»? La pregunta no és menor i genera un nombre

5 Vegeu els treballs i textos citats per Arnau Gonzàlez Vilalta en el seu llibre La nació imagina-da. Els fonaments dels Països Catalans (Afers, 2006) o aquells que he estat capaç de trobar en la meua recerca per la tesi doctoral escrits en els anys cinquanta i sobretot seixanta i setanta d’autors com ara Soldevila, Maurici Serrahima, Ernest Lluch o Rafael Ribó



important d’incoherències i sentiments de culpabilitat en l’independentisme clàs-

sic. Defensar «el procés» i la independència de Catalunya al marge de la resta de

territoris, és caure en el regionalisme? Des d’aquesta lògica, què fan ERC i sobretot

la CUP immersos en tan magna empresa? Potser aqueixa nació que semblava tan

homogènia i compacta de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, en el fons no ho

era tant. Quan ha arribat el moment de la veritat, de la realpolitik superadora de la

mística nacionalista, ha estat la societat catalana la que ha posat un espill carregat

de realitat davant l’independentisme. El procés polític que està vivint Catalunya,

doncs, obliga els partidaris del projecte dels Països Catalans a replantejar aprioris-

mes, modificar el relat justificatiu del subjecte nacional, si és que realment volen

que el marc territorial de la seua proposta política siga vist algun dia com a factible

i realitzable per la societat que l’ha de conformar. I és aquí quan hem de passar de

pensar els Països Catalans des del mite per a fer-ho des del logos.

Des del logos

I ara, com hauríem de començar a pensar els Països Catalans? Des del meu punt

de vista cal fer una revisió a fons de tots aquells elements en què els partidaris del

projecte han fallat. Perquè és evident que una proposta política que no reïx és una

proposta fallida en molts aspectes. Que determinats projectes en clau de Països

Catalans s’han consolidat i han tingut un èxit relatiu —sobretot en el camp dels

mitjans de comunicació digitals o l’àmbit universitari i cultural— és una evidèn-

cia. Que no n’hi ha prou també ho és. És per això que pel que fa a l’acceptació dels

Països Catalans com a projecte —entès de manera molt àmplia— crec que cal-

dria tornar a l’estadi anterior a l’aprovació de la Constitució espanyola. Allò que

avui es coneix com el règim del 78 va determinar el futur dels Països Catalans. La

prohibició expressa per part del text constitucional de la federació de comunitats

autònomes va suposar que un projecte que fins aleshores era vist amb simpatia

per diverses cultures polítiques, acabara sent una idea de nació defensada només

per l’independentisme i fins a mitjan dels noranta pel valencianisme i el mallor-

quinisme amb matisos. Si la idea dels Països Catalans no torna a una centralitat

política com la que va tenir en els setanta, difícilment serà realitzable en qualsevol

formulació jurídica de les possibles. És evident que la tasca no correspon només

a aquells que ja defensen el projecte, sinó que més aviat recau en aquells altres

que en un moment donat van descartar-lo. Sí, és clar. Ara bé, potser aquells que

hi creuen també haurien de començar a entendre’ls de manera més heterogènia

i no tan homogèniament com ho han fet els darrers quaranta anys. Pensar-los,

imaginar-los si es vol, per a poder-los construir des de la realitat i la raó, passa

168

’

immediatament per entendre’ls en la seua complexitat i diversitat. On comença i

acaba, però, aquesta complexitat i diversitat?

El plural ja ens indica l’existència de diverses realitats històriques i territorials, i

no una de sola. Cal començar a concebre els Països Catalans no com un tot que es

projecta en la diversitat sinó com una diversitat que es vol constituir en un tot sense

renunciar a la seua gènesi plural. El pòsit normatiu que el nacionalisme espanyol

i francès ha deixat en els nostres territoris és important. El model de construcció

nacional per a catalans, valencians i mallorquins ha estat l’espanyol. I malgrat que

l’independentisme clàssic ha mantingut un discurs frontista i alternatiu a la pro-

posta centralista espanyola, en el fons, quan ha hagut d’imaginar la seua nació, la

seua comunitat lingüística i cultural, ho ha fet partint de plantejaments més pro-

pers que llunyans al «jacobinisme» hispànic.6 El paternalisme territorial que durant

anys ha planat pels cervells de molts independentistes ha de ser superat i restituït

per una mena d’estima recíproca, d’igual a igual, sense apel·lar a la mala conscièn-

cia de l’altre per a justificar l’aposta política pròpia. Afirmar, per exemple, que si

els catalans marxen deixen de banda els altres territoris és no entendre, o no voler

entendre, res del que està passant, del que està proposant la societat catalana.

L’estat de les autonomies va comportar elements de certa millora pel que fa a

l’autocentrament territorial però va generar una distància cada vegada més gran

entre uns i altres.7 Així, mentre es va reforçar una identitat catalana, valenciana

o de cada illa —en alguns casos amb la finalitat de potenciar una identitat «ba-

lear»— va anar desapareixent la possibilitat de construir-ne una altra que abraçara

la totalitat dels territoris de llengua catalana. Potser ens hauríem de preguntar si

realment és possible crear una identitat comuna en la qual se senten representats

els ciutadans de Berga, Felanitx o Novelda. Tinc dubtes, sincerament. Una altra

cosa és si prescindint de conceptes com el d’identitat, entès en termes naciona-

listes clàssics, passem a aspirar a ser capaços, catalans, valencians o mallorquins,

de reconèixer-nos com a membres d’una mateixa comunitat lingüística, amb les

corresponents projeccions culturals que se li pressuposen, partint de la diversitat

6 Les cometes es deuen al fet que el concepte de jacobinisme com a sinònim de centralisme crec que no és del tot correcte, ja que genera certes confusions a causa de la descontextualitza-ció del concepte en si i la idea que vol transmetre7 En aquest sentit crec que és interessant la idea aportada per Joan Francesc Mira en Sobre la nació dels valencians quan apunta que l’autonomia valenciana ha servit als valencians per a reconèixer-se com a tals a partir de l’existència d’una sèrie d’institucions i estructures que abracen la totalitat del país i que mai abans havien existit. La superació de la província com a àmbit creador d’identitat, però, continua sent una tasca en què s’ha d’avançar, i molt



territorial existent i sense la intenció de ficar amb calçador elements culturals que

puguen ser vistos com a estranys perquè, en el fons, mai han estat propis. És un

procés, podríem dir, que busca superar el paternalisme nacional que ha existit du-

rant molt de temps per a poder avançar cap a una mena de germanor federativa.

De quina altra manera podem ajuntar allò que és plural i divers si no és mitjançant

el federalisme? Els Països Catalans no poden ser una mena d’estat de les autono-

mies o de regions i províncies en versió catalana. El reconeixement de Catalunya,

Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a subjec-

tes polítics independents que comparteixen llengua i cultura però que tenen la

capacitat autònoma de decidir de quin marc polític volen formar part o quin tipus

d’acords volen establir amb la resta és un primer pas. I no és menor. Es tracta en

el fons de desproblematitzar la idea dels Països Catalans. Si catalans, valencians o

mallorquins perceben els Països Catalans com a solució, com a oportunitat, serà

més fàcil que el projecte aconseguisca l’atractiu polític de futur que a dia d’avui no

té. Començar per deixar d’entendre’ls gairebé com una llosa lingüisticohistòrica

que portem a l’esquena pot ser un bon inici. Ni els catalans estan obligats a fer res

amb els valencians ni a la inversa. No ha de ser una qüestió d’obligació sinó de

voluntat. Fer Catalunya ha de ser sinònim de fer Països Catalans. Fer País Valencià,

també. I el mateix amb cada illa. Perquè els Països Catalans no es podran construir

mai de dalt cap a baix sinó a la inversa. Per història i dinàmiques socials del passat

i el present, estic convençut que no pot ser d’una altra manera.

Tot plegat comporta un abandó de la concepció dels Països Catalans com a

rea litat etnolingüística. De fet, ho són? Quan incloem les comarques castellano-

parlants històriques en el nostre mapa, o la Vall d’Aran i la Fenolleda, no estem

pensant en una nació que supera el marc etnolingüístic de referència que els justi-

fica? Territorialment els Països Catalans són trilingües. Les societats actuals, mal-

grat que els marcs estatals encara tendeixen de manera majoritària a establir en el

seu espai territorial el monolingüisme de drets i deures, el cert és que ens trobem

davant de realitats multilingües. Crec que la solució per als Països Catalans passa

pel reconeixement del català com a llengua d’ús comú i cohesió social en aquells

territoris on li és pròpia històricament junt amb el reconeixement del castellà i

l’occità en aquells altres on aquestes són les llengües autòctones. Sense entrar, això

sí, en formulacions jurídiques del tipus «llengua oficial» o «llengua comuna» que

només serveixen per encotillar el fet lingüístic. La situació de la llengua, però,

és molt diferent segons el territori, sobretot pel que fa a la valoració social. És

més que evident que al País Valencià o les Illes —per no parlar de la Catalunya

Nord— encara cal una tasca important en pedagogia i en polítiques de normalit-

170

’

zació lingüística. I més enllà del pla abstracte de les idees, com es concreta el paper

de la llengua catalana? Evidentment amb polítiques lingüístiques comunes entre els

diferents territoris i administracions. Això va des d’una tasca de col·laboració entre

Generalitats i Consells insulars a una altra més centrada en la reciprocitat entre els

moviments socials que tenen la defensa de la llengua com a eix de treball. A més, cal

establir d’una vegada per totes un marc comú comunicatiu de la llengua catalana

on l’emissió i recepció de mitjans de comunicació siga compartida. És important

que igualment que valencians i mallorquins demanen als seus governs poder veure

TV3, la població catalana faça el mateix amb la futura Canal 9 o l’IB3.

Els governs del Partit Popular al País Valencià i les Illes han dinamitat les rela-

cions amb Catalunya. Això és una evidència. El fet, però, no és exclusiu si tenim en

compte que durant els governs socialistes valencians tampoc va existir cap mena

de relació fluïda. Tot al contrari: s’hi va evitar el contacte. L’anomenat blaverisme

va aconseguir vacunar els polítics valencians de qualsevol temptació d’aproximació

amb els catalans. I a la inversa. Amb l’arribada del valencianisme i el mallorquinis-

me polític als respectius governs aquesta tendència ha de canviar immediatament.

Això vol dir iniciar les reunions i contactes que ens porten a un treball comú entre

les diferents conselleries en aquells aspectes que siga possible. Àmbits com l’edu-

cació, on es poden establir línies curriculars o temaris iguals; com l’economia i les

infraestructures, per a potenciar polítiques de millora i connexió entre els nostres

països; o, tornant al tema anterior, unes polítiques comunicatives de mitjans com-

partits, són espais no menors on es podria començar immediatament i de forma

relativament senzilla aqueixa construcció dels Països Catalans.

Sóc conscient que amb tot aquest canvi de perspectiva proposat no n’hi ha prou.

Cal convertir els Països Catalans en un projecte polític atractiu i diferent al que hem

viscut del 78 ençà i a tot allò que ha suposat l’autonomisme dels darrers gairebé

trenta-cinc anys. El nacionalisme clàssic sempre ha posat el ciutadà al servei de la

nació. Ara cal avançar cap al que anomene la «nació útil», on s’inverteixen els con-

ceptes: és la nació la que passa a estar al servei del ciutadà, de la població. La monar-

quia espanyola, les províncies i diputacions, determinats principis establerts en la

Constitució del 78, el Senat i les mateixes pràctiques dels partits dinàstics, estan més

en qüestió que mai. El Partit Popular que ha estat hegemònic al País Valencià du-

rant vint anys es troba en una situació de caiguda lliure. Són temps de canvis i s’han

d’aprofitar. Què passarà amb Catalunya els darrers mesos no ho sap ningú. El que sí

que sabem és que s’ha obert un període de ruptura amb el passat, d’il·lusions com-

partides per una part important de la societat catalana que veu en la possibilitat

d’establir un marc estatal propi l’oportunitat de canviar-ho tot. I precisament tot



aquest procés polític ha anat de la mà també d’un canvi en la interpretació que el

catalanisme històric, ara independentista, fa de la concepció nacional catalana. La

demanda d’independència ja no es fa en nom d’una llengua, una història o un pas-

sat concret. La necessitat de governar-se, de no ser dependents d’un centre que no

soluciona els problemes reals de la població, ha estat l’element central de la mobi-

lització independentista des de la manifestació del 10 de juliol de 2010 pels carrers

de Barcelona. Valencians i mallorquins han de començar a interessar-se pel procés

català. Catalunya ha de començar a pensar en com incloure, que no integrar, els

territoris germans en el seu projecte de futur. La inclusió implica reconeixement de

la diversitat. Valora i interpreta positivament la particularitat, respectant-la i man-

tenint-la. És a partir d’aquesta com es construeix el tot. La integració, contrària -

ment, implica canvi, modificació a imatge i semblança del lloc on t’has d’integrar.

Algunes de les mesures proposades, no de manera oficial però sí oficiosa,8 sobre

com integrar els Països Catalans en l’equació «processista» em generen dubtes. Ha de

reconèixer la futura constitució catalana la nacionalitat a valencians i mallorquins?

Potser no. O almenys no en termes clàssics. No seria millor que el text constitucional

català reconeguera valencians i illencs simplement com a membres d’una mateixa

comunitat lingüística i per tant hi establira convenis i relacions de reciprocitat? Me-

sures com ara prioritzar convenis econòmics i acadèmics, públics i privats, o esta-

blir legalment la lliure circulació dels individus, podrien ser un bon començament.

Evitar qualsevol suspicàcia irredemptista és un primer element a tenir en compte

abans de fer qualsevol moviment. No s’ha d’oblidar que les principals resistències

al projecte dels Països Catalans van començar a finals dels anys setanta amb uns

discursos, simples i demagògics, que deien que denunciaven un suposat «imperia-

lisme català». Evitem-los. No es tracta d’anar a remolc dels contraris al projecte, sinó

de ser més intel·ligents tàcticament i estratègicament parlant. Ara tenim una nova

oportunitat i cal que no els hi fem la feina. Sense abandonar aquella poètica mata

de jonc de què parlava Muntaner, cal que els Països Catalans deixen de ser entesos

com el pou d’aigua salada de Posidó i passen a ser concebuts com la forta, peren-

ne, resistent i útil olivera d’Atenea, perquè llavors tindran recorregut i possibilitats

d’èxit. De tots plegats depén, a parts iguals, tant dels que han iniciat amb pas ferm

el camí cap a una futura república independent com d’aquells que durant un temps

més hauran d’aguantar, amb resignació i esperança, la monarquia espanyola. ’8 Ens referim a la proposta de donar la nacionalitat catalana als valencians i mallorquins que així ho desitgen que en algun moment han expressat determinats dirigents d’ERC aquests anys de debat independentista quan se’ls ha preguntat sobre els Països Catalans i una possible inde-pendència de Catalunya


DocumentsCorrespondència Josep Garcia Richart – Josep Iborra. Una tria

Presentació

El 19 de novembre de 2015 va morir a Polinyà (la Ribera Baixa), als vuitanta-sis

anys, Josep Garcia Richart. Amb la seua mort desapareix l’últim supervivent de la

tertúlia íntima de Joan Fuster, formada per tots dos, per Vicent Ventura i per Josep

Iborra —que no s’ha de confondre amb les reunions que se celebraven a casa de

Fuster, a Sueca, on acudia tantíssima gent per fer-li alguna consulta o simplement

per conversar amb ell. Home modest i molt discret, Garcia Richart deixa inèdites

una traducció íntegra dels Assaigs de Montaigne i diverses obres poètiques, a l’es-

pera de les sorpreses que puga deparar l’inventari del seu arxiu.

Com a contribució al record de la seua figura, L’Espill presenta en aquest nú-

mero una tria de la correspondència que va mantenir amb Josep Iborra. D’aquest

epistolari s’han conservat, o se n’han localitzat fins ara, un total de 48 cartes: 27 de

Josep Garcia Richart, totes mecanografiades, i 21 de Josep Iborra, totes manuscri-

tes. N’hi ha quatre, dues del 1968 i dues més del 1969, que Garcia Richart va es-

criure des de Sevilla, on va estar destinat per motius de treball, però no s’han tro-

bat les que Josep Iborra l’hi va enviar. Les altres cartes conservades es van es criure

totes durant els estius del 2005 al 2010. Durant la resta de l’any no es cartejaven,

perquè es veien sovint, gairebé totes les setmanes. Garcia Richart va iniciar aquesta

correspondència pel juliol del 2005 per combatre la solitud i mantenir el contacte

amb el seu amic, que passava l’estiu a Navajas, un poble de l’Alt Palància. La mort

de Josep Iborra, el febrer del 2011, la va interrompre per sempre més.

El lector podrà apreciar que es tracta d’un document d’un enorme interès,

humà i literari alhora. Tots dos de la mateixa edat —eren del 1929—, amics des de

feia tant de temps, intercanvien reflexions sobre músiques i llibres, i fan balanç

de diversos aspectes lligats a la seua experiència vital.

Com que es tracta d’un epistolari d’una certa extensió, s’ha decidit de publi-

car-ne una tria. S’hi han deixat de banda algunes cartes i alguns fragments que con-

tenen crítiques bastant contundents de diverses personalitats actuals del nostre món

cultural. Les garrotades que reparteixen tots dos, expressades en el context d’una

conversa íntima, poden ser divertides per al lector, però no tant per als damnificats.

He d’agrair a Elena Nogueroles, neboda de Josep Garcia Richart, l’ajuda que

m’ha prestat en l’edició d’aquesta correspondència.

Enric Iborra

174

’

1

Josep Iborra a Josep Garcia Richart

Navajas, 29 juliol de 2005

Benvolgut Richart:

M’he endut una bona alegria quan, en obrir el sobre, m’he trobat amb una carta

teua. He tingut, a més, la sensació que bufava un ventet del passat, d’aquells anys

—en fa tants!— en què nosaltres, el nostre quartet, ens cartejàvem. Ara, em dius,

estàs sol com un mussol i et conteste perquè et trobes una mica acompanyat, com

jo escrivint-te.

Sí, he llegit l’article de Sam Abrams, me’l va portar el meu fill. M’hi tracta molt

bé, com m’han tractat els qui han escrit alguna cosa sobre el llibre.1 [...] Em dius

que puc estar-ne satisfet —i tant!—, i que tu per la teua part —«per la part modesta

que em toca»—, n’estàs també. Això forma part, no en dubtes, de la meua satisfac-

ció. Perquè el que em neguiteja és que els dos amics nostres no han pogut veure el

llibre. Ventura, segur que hauria dit que era genial, i Fuster, que n’estava content.

Són aquestes reaccions el que he trobat a faltar. He fet tard. Ara, carregat ja d’anys i

«con un pie en el estribo», com deia el pobre Cervantes, no puc evitar la impressió

que el llibre ha aparegut solitari (a més de ser un solitari). I, si se n’hi afegeix algun

més, la situació serà la mateixa. Ja no té remei.

Bé, excusa’m aquest lamentoso. El llibret de Rilke2 i companyia de què em parles,

m’agradaria llegir-lo, si me’l deixes. La impressió que has tret d’Europa —la merda

que és ara— és la pura veritat. És la sensació que un té quan llegim aquella gent de

ploma de la primera part del XX, sobretot quan parlen de les seues coses, del seu

món, del que hi feien i pensaven. El llibret que em vas deixar de Steiner ja anava

en el mateix sentit i ens feia enyorar per contrast aquella època. Hi ha un llibre de

Stefan Zweig que tinc en una versió castellana i en una altra, més nova, en català.

No recorde ara si el títol és El món d’ahir o Autobiografia... El fet és que és una obra

molt interessant per veure per dins l’Europa que aquest home va viure i que, quan

l’escriu, considera ja acabada. Què diria ara, si visqués? Si no la coneixes, ja te la

passaré perquè val la pena.

1 Es refereix al seu llibre Inflexions, publicat per Bromera el 2005, que havia guanyat el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 20042 En una carta del 15 de juliol de 2005, Garcia Richart li havia parlat del llibre de Carl J. Burckhardt, Una mañana entre libros. Un insólito encuentro con Rilke, Abada editores

correspondència garcia richart – iborra 175


El fet és que aquesta Europa ja no és aquella Europa, sinó purament i simple-

ment que ja no és Europa. És curiós, sembla una burla que siga ara quan més se’n

parla, amb moneda única i tot. És un mercat i prou, fins i tot pel que fa als llibres.

Usar i tirar. És la consigna americana. I a nosaltres, infeliços, ens ha tocat viure

aquesta davallada. En fi, deixem-ho córrer, com tantes coses més...

Bé, s’acaba el paper. Tu et queixes de la teua atrotinada màquina. Jo, amb més

raó, d’aquesta lletra meua, poc llegible. No sé escriure a màquina! Quina barbaritat!

Porta’t bé i una forta abraçada,

Pepito

2Josep Garcia Richart a Josep Iborra

València, 28 de juliol de 2006

Benvolgut Iborra:

En efecte, vaig fugir de València per la vinguda del Papa. Encara que després va

resultar el que va resultar. Res de milió i mig de persones. Amb 250.000 es van ar-

reglar. De tota manera, l’ambient urbà no convidava a quedar-s’hi. Les aglomeraci-

ons, siguen pel papa o per la mama, em foten. Vaig anar-me’n a la caseta divendres

i vaig tornar dilluns. Per cert, que vaig aprofitar bé el temps. Allà hi ha uns llibres

que va portar el meu germà. Després d’escorcollar-los, em vaig posar a llegir. Pri-

mer, una novel·la de Julien Green (Cada hombre en su noche, en castellà, o una cosa

semblant). Em va decebre. Després un Truman Capote: Desdijuni amb diamants.

Em va agradar. La immediatesa d’ambdues lectures em va fer pensar en la cara i la

creu de fer literatura. A continuació, una lectura més «lleugera», però agradable de

llegir: La ferida del temps, del senyor Priestley. Va seguir una altra novel·la: L’honor

perdut de la senyoreta Caterina Blum, de Heinrich Böll. Un estil directe, sense his-

tòries i ben precís. Un bon relat. I encara vaig tenir temps per començar Canaima

de Rómulo Gallegos. Només vaig llegir-ne set capítols. Pensava continuar-la aquí,

però la vaig oblidar (de dur-me-la, vull dir). Una petita sorpresa per a mi. La lec-

tura anava molt bé, però m’hauria calgut un diccionari d’americanismes (del sud,

naturalment). En fi, tot plegat, una veritable barbaritat, no creus?

A tot això, aquestos dies vaig perplex i liat amb el senyor Goethe. Per què aquest

home no m’ha de caure bé? I és el cas que, al principi, no em passava. Potser per

allò (te’n recordes?) de

Tornáis de nuevo a mi, hermosas imágenes flotantes,

que triste y melancólico un dia contemplé...

176

’

És clar, era el Goethe de don Teodoro i el seu Faust, o el que fóra. Però després,

mysterium fidei, li vaig agafar una certa mania. He llegit les Converses amb Ecker-

mann, i ha minvat una mica la cosa, però no del tot. És absurd. Jo puc prescindir

per pura antipatia personal, i ho he fet, del senyor Cela o el Vargas Llosa, i això no

em produeix mala consciència. En Goethe, naturalment, és distint. És un geni i un

home important, diuen gents molt respectables. I jo m’ho crec, però m’agradaria

comprovar-ho personalment. I no estic en condicions de fer-ho, perquè l’he llegit

molt poc: el Faust de don Teodoro, el Werther, Les afinitats electives (que no vaig

acabar), alguns poemes (amb no massa atenció) i ara les Converses. I no recorde

ara si alguna cosa més. Tinc la traducció catalana de Faust, que no he llegit, en part

per culpa teua, perquè em vas dir que no era massa bona, la traducció.3 Però ara,

m’animaré i la llegiré. Per algun lloc tinc, a més, Poesia i veritat, però incompleta.

Ara, tinc la impressió que com a escriptor a soles, no hi ha prou fonament per dir

que és un geni. Ja en parlarem, si vols, d’això. Per cert que m’hauria agradat tenir

a mà les teues Inflexions, perquè hi parles, però crec que més d’Eckermann que de

Goethe (ai, la memòria!), però les tinc a Polinyà.

Parlant d’una altra cosa. Perquè veges que sóc un home obedient, he comprat

Das lied von der Erde, o siga, la Cançó de la terra del Mahler. No he escoltat el disc

encara (el vaig comprar ahir). La versió és per Kathleen Ferrier, un tenor polonès,

un tal Patzak i la Filharmònica de Viena amb Bruno Walter. La coneixes? Supose

que estarà bé. Em dóna una mica de por (és una versió remasteritzada ADD mono),

per si no ha resultat massa bé. Una anècdota que porta el llibret ja m’ha disposat fa-

vorablement. Copie: «Vers la fin, bouleversée par l’émotion, elle (la Ferrier) fondit

en larmes et omit le dernier “ewig”. Quand elle s’excusa auprès du chef d’orchestre

d’un tel manquement professionnel, il lui fit cette belle réponse: Chère Mademoi-

selle Ferrier, si nous étions tous des artistes comme vous, nous aurions tous été en

larmes». Tu creus que això passaria ara? Ho dubte. Per cert, una notícia lamentable:

Musica Antiqua, de Goebel, s’ha desfet, i ja no existeix. El que no sé és per què.

Et parlaria de política, però em dóna oix. L’últim afer és la comissió parlamentà-

ria sobre l’accident del metro. L’actuació del PP ha arribat a un desvergonyiment tal

que la societat d’aquest país (no gose posar-ho en majúscula), si fos mitjanament

sana, enviaria aquests tipus a l’Antàrtida en samarreta i calçotets. No creus que

caldria un Chamfort? O uns quants. Per exemple (i va de francès): «Lorsque l’on

considère que le produit du travail et des lumières de trente ou quarante siècles, a

3 Es refereix a la traducció al català del Faust de Josep Lleonart, publicada el 1938. N’hi ha edició actual en Proa



été de livrer trois cents millions d’hommes répandus sur le globe à une trentaine

de despotes, la plupart ignorants et imbéciles, dont chacun est gouverné par trois

ou quatre scélérats, quelquefois stupides, que penser de l’humanité, et qu’attendre

d’elle à l’avenir?» El que podem esperar, ja es veu.

Per cert que he trobat un refugi millor que Irlanda o Cap Verd. Són les illes Aran

o Aaran, al nord-oest d’Irlanda. No apareixen ni en el mapa i el turista hi és una

bèstia desconeguda.

Bé, ja n’hi ha prou. Ja t’he proporcionat un bon somnífer per a unes quantes

migdiades. Jo seguesc aquí, a València. No sé res de ningú. Que estigues bo i la tran-

quil·litat us acompanye. Una abraçada,

Richart

3


Navaixes, 10 d’agost de 2006

Benvolgut Richart:

Molt bé! Bravo! Ho dic no sols perquè t’has decidit a comprar la Cançó de la

terra, sinó perquè has triat la millor que podries trobar. Només la presència de

Kathleen Ferrier ja és tota una garantia. Quina dona i quina cantant! Jo, a casa,

quan pose algun disc d’ella, dic que està cantant la meua núvia. Té una veu com-

movedora, entranyable, profunda. És exactament la cantant antidiva, antivirtuosa,

antiartificiosa. És l’ànima del seu cos. I d’una modèstia exemplar... I no continue.

Tu, què en penses, d’ella i de l’obra? Segur que com jo. He comprat tots els discos

que he trobat d’ella, sempre tan fonda. L’anècdota que em contes de Bruno Walter

no la coneixia, però me la crec.

Em parles de Goethe. Quina casualitat, o quina telepatia! Perquè resulta que

aquests últims dies he estat en tractes amb ell. M’he llegit, a penes puc dir que l’he

rellegit, ja que me’n recorde ben poc, el Faust,4 les dues parts. La veritat és que ara

m’he quedat perplex amb la lectura que n’he fet. Ja, d’entrada, no em convenç gens

el títol, perquè no respon a la realitat. En la primera part, Faust hi apareix, hi és,

però costa de creure que siga Faust, el Faust que té un pacte amb el dimoni per es-

devenir jove, viure en plena joia. Això no ho veiem en l’obra, perquè no el veiem en

acció, mogut pels nous poders. Fugaç episodi amb Margarida. I sempre es mostra

4 Josep Iborra va fer aquesta lectura del Faust en la traducció al castellà de José María Valverde

178

’

malhumorat i un poc irritat amb Mefistòfil, que tampoc actua com un dimoni,

sinó com un compare irònic i graciós.

El mal s’agreuja en la segona part. Ara sí que Faust n’ha desaparegut pràcti-

cament. Hi apareix esporàdicament, poques vegades i menys encara d’una forma

rellevant. L’obra és un conjunt d’escenes soltes, inconnexes, una fantasmagoria fa-

bricada per Mefistòfil, sense que es puga saber a quin cap treuen tots aquests frag-

ments mitològics, totes les intervencions de múltiples figures del món clàssic de

Grècia. Ara, m’ho he passat bé llegint aquests versos bells, nobles, elevats com era

el propòsit de Goethe. Però Faust, on està Faust? D’on hem tret tot allò de l’esperit

fàustic, demoníac? M’he llegit el pròleg de Valverde —sempre llegesc els pròlegs

després de llegir l’obra— i no em dóna clarícies o observacions per descavalcar

d’aquesta reacció meua, que no respon a la recepció general. Una obra gens diabò-

lica, amb un dimoni que no passa de ser un mag. Ell sí que està present en aquesta

segona part, però en realitat és un pobre diable que no sap actuar quan ho ha de fer,

d’acord amb el seu paper. I perd la partida. I no sé perquè aquest Faust mig lúcid és

rebut en una mena d’ascensió, plena d’àngels, presidits per la Verge Maria. Goethe

es volia clàssic, però es queda en ser un gran classicitzant. A més, ho volia saber tot

—i en sabia—, s’oposava a Newton, era un connaisseur en art, i en tantes coses més.

Es volia noble, elevat, objectiu. Era un tipus extraordinari, però jo no puc evitar

—com tu— de veure’l un poc antipàtic. O si vols, l’admire, però no en sent sim-

patia. I menys encara quan pense en Schubert, que li envià uns poemes que havia

musicat i no li va fer ni cas. Monstruós.

Bé, n’hi ha per a donar i vendre, precisament perquè era un tipus excepcional.

Però ho deixe estar perquè ja t’he donat prou llauna goethiana. I no es pot parlar

amb presses i compulsivament d’aquest senyor. Li demane perdó, a tu i a ell.

Una forta abraçada,Iborra

4Josep Garcia Richart a Josep Iborra

València, 27 d’agost de 2006

Benvolgut Iborra:

Per fi, fa deu o dotze dies, l’amic Palàcios va donar senyals de vida. Em va tele-

fonar per dir-me que li havien fet una sèrie de proves (ja saps que últimament no

anava bé per mor d’una mena de colitis persistent) i encara no en sabia el resultat.

Però la primera impressió és que tot semblava normal. Quan sabria el resultat, ja

me’l diria. I fins avui, ja no he tornat a saber res més.



I anem una vegada més al senyor Goethe! Una qüestió preliminar quant a la

seua lírica. Un goethià convençut com Priestley (és el que tinc més a mà) diu que

la seua lírica ha sobreviscut i té encara frescor i delicadesa, però per a ser un mestre

de la literatura universal fa falta alguna cosa més que uns pocs poemes. És un bon

poeta, diu, però, on són les supremes realitzacions, l’obra sòlida i perdurable que li

valdrien un lloc al costat d’Homer, de Dant, de Shakespeare?

Una vegada dit això, anem a la teua opinió sobre Faust. A mi em sembla una

opinió ben potable, i potser es podria fonamentar amb el que diuen alguns senyors

molt saberuts. Crec que és una idea molt estesa i acceptada que Faust està bastant

per sota de Hamlet o Don Quixot, i que Goethe no tenia un talent dramàtic massa

notable. El mateix Priestley diu literalment que no se’l pot considerar un gran autor

teatral i que, fora d’Alemanya, el seu teatre a penes es representa. Amb tot, ningú no

s’ha fet, que jo sàpiga, la pregunta que tu et fas: d’on hem tret tot allò de l’esperit

fàustic, demoníac? Jo no ho sé, naturalment, però, si se’m permet, tinc les meues

sospites sobre per on ha anat la cosa. Sospites que no puc, ni podré, fonamentar.

He tret aquesta idea d’unes consideracions de Valverde (extrapolant-les, clar) sobre

Hölderlin. Valverde diu que el senyor Heidegger (beneit siga Déu) va fer, volia fer,

de Hölderlin un poeta metafísic —fins i tot aquesta idea, d’alguna manera, sense

saber res del treball del filòsof, ha pesat en mi, curt lector de Hölderlin—, quan no

ho va ser en absolut. Per què no ha de passar igual amb l’esperit fàustic? Abans he

subratllat el «fora d’Alemanya» de la frase de Priestley. Precisament dins d’Alema-

nya, crec, s’hauria de buscar el fil: la creació d’aquest «esperit» potser es deu a la

mania conceptualitzadora dels teutons, de la que el senyor Heidegger ens donava

un exemple. I calle ja, perquè crec que m’he ficat en un embolic en què no tinc

ni veu ni vot. Tot comptat i debatut, sempre em pesa el judici d’un seu amic (de

Goethe), Schiller: «No té un moment d’efusió ni amb els seus amics més íntims;

és impossible d’agafar-lo per cap costat; crec, efectivament que és un egoista de

dimensions considerables».

Parlem una mica de Mahler. Reconec, d’entrada, que no sóc imparcial. Almenys,

de moment, no m’és possible formular una opinió mitjanament objectiva. Ja saps,

o t’ho dic jo ara, com m’és de dificultós pair aquesta música. Ni tan sols m’he pre-

guntat fins ara per què. (Què hi farem, amb les meus limitacions!) Ignore comple-

tament l’aspecte tècnic, valga la paraula, de la música. Al respecte, sóc un complet

analfabet. A mi això dels intervals d’una quarta, una segona tombant (per al desig

ardent) i una tercera menor ascendent (espai i solitud) i d’una frase pentatònica de

tres notes, etc., etc., em deixa in albis i no em diu res. L’únic criteri que tinc per jutjar

la música és el plaer que em dóna, i prou. Absolutament insuficient, perquè la meua

180

’

ignorància musical fa, sense dubte, que se m’escapen molts plaers. A més de tot això,

he escoltat les cançons una sola vegada, tret de l’Adéu, i confesse que més per sentir

Kathleen Ferrier que la música de Mahler; que ell em perdone, si vol. L’emoció de

sentir la seua veu un any abans de morir, sabent ella el poc temps que li quedava,

no em deixà indiferent i em potenciava el trist plaer d’escoltar-la. Massa emotiu tot,

com veus, a l’hora de fer judicis. Per cert que aquests dies he estat escoltant-la en uns

Songs of British Isles, uns recitals magnífics: 74 minuts amb la seua veu!

Tinc ara mateix la sensació que hauré dit bastants desficacis, però també tinc la

seguretat que me’ls perdonaràs.

La carta em sembla que és una mica llarga, no? Però, davallant del cel a la ter-

ra, no vull deixar de contar-te algunes coses. Una, que ja no es pot veure TV3 com

abans. El govern de Sa Majestat ha atorgat el canal 37 (que és per on arribava) a la

Sexta, i ens hem quedat en blanc. Es pot veure per Televisió Digital Terrestre (TDT),

però adquirint un descodificador i posant no sé què a les antenes (a les col·lectives).

Aquí, a la meua finca, encara no s’han dignat posar res. Així que ni amb descodifi-

cador. A la pròxima reunió de propietaris, ho plantejaré. I una altra cosa és que al

Corte Inglés han canviat de lloc la secció de discos. He fet una primera visita i allò

era un desastre, un autèntic caos. Ja veurem si s’organitza un poc.

Més coses podria contar-te, com que [...] l’il·lustre acadèmic don Francisco

Brines va retre visita a l’honorable Camps, etc. Per altra banda no vaig poder do-

nar-te la notícia de la mort de Toni Mestre, perquè la meua carta va anar a la bústia

la vespra de la seua mort. De tota manera, ja t’enteraries.

I acabe perquè estic una mica cansat i, a més, no vull abusar del teu temps.

Supose que encara tardaràs una mica a venir. Jo, ací estic. Records a la Joana i una

abraçada,Richart

5


Navajas, 12 de setembre de 2006

Benvolgut Richart:

Estic desolat per la teua resposta, poc satisfactòria sembla, davant la Cançó de

la terra. Però, també, n’estic perplex, perquè no ho acabe d’entendre; no sé quins

factors hi ha pel mig, no sols davant aquesta peça, sinó en la teua reacció, en el teu

cas, respecte de tota la música moderna a partir de Schubert. Consulte la meua

experiència i la contraste amb la teua i no m’explique per què a mi m’agrada el que



s’ha escrit des de Schumann i Brahms, passant per Wagner i Bruckner, i continuant

amb Stravinsky (la seua primera etapa), Béla Bartók, Janáček, Schoenberg i Alban

Berg, Debussy, Ravel o Mahler (les seues simfonies no són sempre bones) i, tancant

la paraeta, Messiaen, Berio i algun més. Fins i tot —n’he de tenir vergonya— hi ha

coses de Txaikovski que em plauen. Però resulta que sóc feliç amb Monteverdi, amb

la trinitat, santíssima, de Corelli, Biber, Buxtehude, amb Bach i Scarlatti i tants d’al-

tres de la tropa preromàntica. Aleshores, què em passa a mi, o què et passa a tu? Qui

dels dos és un monstre? O ho som tots dos? Tu no vols saber res de Wagner. Jo tinc

temporades que ell i els altres simfonistes em cansen, i, en canvi —i això m’acosta a

la teua posició—, els Monteverdi, Biber, Haydn, etc., no em cansen mai. Això podria

ser un argument a favor d’ells i en contra dels «altres». I a favor teu.

Ara, el problema no és qui té raó, això no tindria sentit. El problema és que no

trobe cap explicació, ni pel que fa a mi, ni pel que fa a tu. Més encara perquè resulta

que t’agraden les simfonies de Beethoven i de Schubert, que estan darrere de com-

positors posteriors, que excomuniques. És cert que hi ha un gran bot dels uns als

altres: les estructures ben definides de la música simfònica de Haydn, Mozart, Be-

ethoven i Schubert, es dissolen en composicions més lliures i variades. Però també

això, amb la riquesa melòdica, la varietat de temes i de ritmes, i de timbres, resulta

atractiu. És un discurs que flueix —quan no s’estanca i es fa pesat, avorrit, reiteratiu.

I pel que fa a la música de cambra la meua adhesió és, en general, incondicional.

Així i tot, de Schumann a Messiaen, es pot dir que és una música impura compa-

rada amb la dels segles XVI i primeres dècades del XIX. En tota la música aquesta la

melodia és més rara. En els casos més purs neix de la mateixa harmonia. I bla, bla,

bla. Perquè jo sóc tan analfabet com tu pel que fa al llenguatge tècnic dels conserva-

toris... És el que passa amb Biber. L’estic escoltant aquests dies per La Romanesca.5

I tornem, per acabar, a Goethe. Em tranquil·litza que cites gent que no el consi-

dera un bon dramaturg. Ni tan sols era un dramaturg. Pel que fa a la seua persona,

el judici de Schiller que em comuniques va a missa, encerta en el blanc. Aquest

caràcter, egoista i reservat, ja es nota llegint les Converses amb Eckermann, o la Cor-

respondència amb el mateix Schiller.

Què ha passat amb el Corte Inglés? L’altra notícia que em dónes, de TV3, no és

gens bona. I per si no ho sabies, hi ha el desastre climàtic. En tot l’estiu no ha caigut

aquí ni una gota. L’11 de setembre ha estat celebrat com calia. Els altres morts —en

nombre infinitament més gran— no tenen data.

5 Grup instrumental de música barroca

182

’

Bé, acabe, el temps vola i en quatre dies més ja cal pensar a tornar a València,

l’Atenes del Mediterrani. Records de Joana, que agraeix els teus.

Una abraçada,

P

6

Josep Garcia Richart a Josep Iborra

València, 17 de setembre de 2006

Benvolgut Iborra:

Et conteste ràpidament, perquè pense que aviat tornareu a «la ciudad más viva

del mundo», segons diuen els astres.

M’ha sorprès una mica la teua carta. Però anem a pams i no a vares, a veure si

m’aclare jo mateix.

l) Et preguntes pels factors que poden haver donat lloc a la meua «reacció» da-

vant tota la música moderna. Bé. Jo crec que no n’hi ha, de reacció, si més no amb

un caràcter general. Potser, simplement, que l’he escoltada poc, massa poc. A mi

també m’agraden, per exemple, Chopin (Liszt, no; l’abomine), o el que he sentit de

Jánaček, o Dvořák, o Stravinsky (per cert, té un In memoriam Dylan Thomas, que

no he vist mai ni sé si està gravat) i altres que ara no són al cas. És igual. Allò impor-

tant és que hi ha una evident escletxa en la meua «reacció». Potser el meu defecte

rau en els «abomine» i a no esforçar-me a comprendre les coses com són. Una mica

tard, això de l’esforç.

2) Qui dels dos és un monstre?, et preguntes. Amb calma, jo t’ho diré: tu. Però

en sentit positiu, com ara es diu. En el sentit mateix, per exemple, que un futbolero

diria que Ronaldinho és un monstre de la pilota. Queda clar?

3) Quant a la pregunta que et fas («he de tenir vergonya?»), encara que siga re -

tòricament, és absurda. És clar que no se n’ha de tenir, de vergonya, ni tu, ni nin-

gú. I si algú arribés a dir-te, per aquest motiu, «no tens vergonya?», el pots enviar

tranquil·lament a fer punyetes. Ni tu deus formular-te-la ni «por pienso», que deia

el gordo.6 En tot cas, per a mi, ho dic sincerament, és un gust i un plaer molt més

complet que no el meu, sense anar més lluny.

6 Els membres de la tertúlia de Joan Fuster es referien a Vicent Ventura com el gordo. A Fuster, li deien el genio



4) Les persones, totes, tu i jo i la taquillera d’un cine, tenim un límit. Imposat

per la naturalesa, del que som conscients o no. Si en som, de conscients, o si l’hem

fixat nosaltres mateixos, millor. La diferència, important, és que aquest límit no és

igual per a tots. Tot intent de travessar aquest límit és, sempre, un fracàs. Venia al

nostre cas. Si el meu límit és, per exemple, a cinc centímetres o kms., com vulgues,

el teu és, com a mínim, a deu. (I no ho dic per donar-te la «coba» o per falsa humi-

litat.) Les coses són com són, i no cal esgatinyar-se per això.

5) Per últim, i prèvia petició de perdó, et faré una confessió. I la faig preva-

lent-me de la nostra amistat. Tu saps que ets el millor amic que em queda. En

tinc altres, d’amics, i bons, però no com tu. A tu puc gosar dir-te coses que mai

no gosaré dir a cap altre. Però deixem-nos de preàmbuls. La meua confessió no té

res a veure amb els meus «problemes» musicals, però sí amb el tema del límit. És

una qüestió paral·lela que serveix d’exemple, un bon exemple. De jove, tenia l’as-

piració d’arribar a ser poeta, un poeta discret, si més no. (Bé, un bon poeta.) Vaig

escriure uns primers versos, en castellà, que segons amables i encoratjadors parers

d’alguns amics, anaven enfilats per un camí diguem-ne que prometedor. Aquests

primers versos ja no els tinc. No els he trencat. Els guarda el meu amic Juan Mollà,

vés a saber per què. Fins i tot, no fa massa temps, em va dir si volia publicar-los. La

negativa fou immediata. Potser la meua mesura, el meu límit, és distint al d’ell. Per

altra banda, ja ni me’n recorde de quins versos són. El cert és que vaig arribar a un

discret domini, a part de la llengua, de la tècnica poètica castellana, que encara avui

m’astora. Ho dic perquè, aquests últims temps, repassant i trencant papers vells,

m’he trobat que vaig fotre un poema de gairebé 300 hendecasíl·labs, o més, d’una

tirada. He quedat estupefacte. Fins que vaig ensopegar amb una doble crisi. Primer,

la dels 30 anys, any amunt any avall, en què o fas el salt definitiu o et quedes em-

pantanegat de per vida. I, segon, l’idioma. Va arribar un moment en què els versos,

solts, em sortien en català, un català ben malaltís. Ni me l’havien ensenyat, ni el

sabia. Vaig quedar immers en un procés, per altra banda prou desordenat, d’auto-

didacte, sempre insuficient i molt llarg. Si encara avui no en sé, de català! A mesura

que he anat envellint, he anat prenent consciència, d’una manera natural i sense

històries, del meu límit. Vaig fer, de tota manera i de tant en tant, ratlles curtes, una

sota l’altra, com deia el nostre rector Espasa. I en faig encara, perquè m’agrada i te-

nint en compte el límit sempre. Però són per a mi sol. No em preocupa si són bons

o dolents, els versos, però no tinc la temptació de travessar cap límit ni l’ambició

de «comunicar» res als altres. Tot s’acaba en la meua persona. Allò que diuen que

sempre s’escriu per a un públic, per publicar-ho, és sense dubte veritat, però no per

a mi. Estrany? Sense dubte, vist com van aquestes coses. De tota manera, no em

184

’

manquen crosses en què apuntalar-me. Hi és, ni més ni menys, el senyor Petrarca.

No escriu el Secretum «ni per treure’n glòria, sinó per tornar a sentir, cada vegada

que em vinga de llegir-lo, aquella dolçor que vaig sentir... [quan el va fer]. Tu doncs,

llibret, defuig la companyia dels homes i acontenta’t de romandre amb mi». I Dos-

toievski (bé, un seu personatge): «Si no és per a cap públic, per quin motiu se m’ha

acudit escriure? Hi ha alguna cosa d’estimulant; seré més crític amb mi mateix i

poliré més l’estil. A més a més, és possible que l’escriptura em produeixi de veritat

algun alleujament».

El que en aquests senyors pot semblar una fal·làcia, per a mi és el parenostre.

I ja està bé. Perdona la dissertació, em tem que una mica impúdica, encara que

estic segur que em perdonaràs.

Saluda, com sempre, la Joana. Una abraçada i fins aviat,Richart

7Josep Iborra a Josep Garcia Richart

Navajas, 27 de setembre de 2006

Benvolgut Richart:

No, de moment no pense tornar a València. Depèn de l’oratge. Aquests dies fa

un sol esplèndid i un airet fresquet, agradable. Fa poc va ploure, però com de visita,

per quedar bé. A mi m’agrada veure caure la pluja, el temps boirós més que els dies

assolellats, sobretot si duren molt. Em cansen, m’enlluernen i pense en els dies dels

països del nord, tan verds i mullats. És clar, si jo hi visqués, m’agradaria buscar com

un víking el sud, el mar i torrar-me al sol. Però com que visc al sud...

Ja s’han acabat les festes del poble. Hem tingut una setmana cultural que ha

acabat amb la festa de la Virgen de la Luz, que n’és la patrona. Després, la setmana

de les vaques... No n’he vist cap.

Dius que tens, com tots, límits i que tractar de travessar-los «és sempre un fra-

càs». Efectivament, però em fa la impressió que els límits de què parles es refereixen

a la capacitat que cadascú té. En aquest sentit, l’únic que es pot fer, si un no és un

insensat, és posar-se de puntetes. És l’explicació que dónes a propòsit de la teua

solució amb la música moderna. Crec, però, que n’hi ha una altra, que no vaig tenir

en compte en els interrogants que et vaig fer. I és entendre els límits en el sentit, no

incompatible amb el primer, que és considerar-lo com a constitutius de la natura-

lesa de cada home. Dic «naturalesa» i no «caràcter», perquè crec que apunta a una

realitat més radical. Són límits que defineixen la nostra personalitat i determinen o

orienten les nostres opcions.



Vull dir que si a tu no t’agrada Wagner, per exemple, no és perquè ets incapaç

de comprendre’l, sinó perquè no concorda amb el que tu ets, no hi estàs emparen-

tat. I si jo m’ho passe bé amb ell no és perquè dispose d’una obertura més ampla,

sinó perquè la meua naturalesa —i ara l’argument va en contra meua— és més

indefinida, més flou, amb límits que no limiten. Per això estic obert —i això no és

bo ni saludable— a tots els vents, i no solament pel que fa a la música. M’atrauen

els llibres no sols de literatura, en totes les seues formes, sinó també els de filosofia,

d’història, de lingüística, de divulgació científica... (Ara, en els punts suspensius no

entren els llibres de cuina.) És clar, de fet, com és natural, no pot ser d’altra manera

i la cosa queda reduïda a ben poc, ja que hi entren en joc molts límits. Però el que

et vull dir és que aquestes diverses inclinacions, intenses, ansioses, hi són, els ulls se

me’n van darrere autors que volen massa alt. No hi ha temps, no hi ha temps, no hi

ha forces, i en canvi... Encara que tinc l’edat que tinc —en això coincidesc del tot

amb tu— encara tire per molts costats, me’n vaig com un xiquet darrere del primer

que passa tocant la flauta.

Ara bé, a més d’aquests límits que en podríem dir intrínsecs, n’hi ha d’altres

extrínsecs, accidentals, circumstancials, que em porten a la teua «confessió» —grà-

cies. En el cas concret teu a què et refereixes, és el de la dificultat de passar del cas-

tellà al català; posats a escriure en la llengua amb què volíem escriure, calia apren-

dre-la i això era un límit criminal. Em referesc, si més no, als anys cinquanta, sense

gramàtiques, sense diccionaris, sense llibres suggestius de lectura en català. Era un

fotut «accident», un trauma. Jo vaig tractar d’estudiar la gramàtica en un llibret de

la Barcino, El català en vint lliçons, que no vaig poder pair per molt que m’hi vaig

esforçar, de tan sec i inaccessible que era. Després les coses van anar canviant en un

sentit més favorable, així i tot la dificultat —el límit— no ens la podíem treure de

damunt: pels castellanismes, per les faltes d’ortografia, per no dominar la llengua

si és que volíem escriure-la bé. Era un límit que calia i es podia «travessar», però

n’hi havia d’altres que entrebancaven aquesta decisió: als trenta anys, que tu dius,

quan un s’ha de decidir en un sentit o altre, eren els anys de les oposicions, de gua-

nyar-les, d’exercir el paper corresponent. És un drama que Fuster no va patir en

aquest sentit, ja que el va superar aviat. Encara jovenet, ja s’havia llegit el Glossari i

moltes coses més. I, fonamental, es decidí pel treball de llegir i escriure.

De totes formes potser hem exagerat una mica les dificultats d’escriure en ca-

talà com Déu —o Fabra— mana. Al capdavall, en nosaltres, era una llengua viva,

que parlàvem, que sabíem. Ara, a pesar de tot, tu has arribat a traduir els Assaigs

de Montaigne i no tens per què sentir-te limitat per aquest costat. Ni tampoc per

l’altre, el de la teua capacitat a l’hora d’escriure versos. Però tu dius, si encara no

186

’

en sé, de català! I dius que amb els anys has anat prenent consciència dels teus lí-

mits, «del meu límit». Però això és positiu, perquè això comporta, com he dit més

amunt, un replegament sobre un mateix i una possibilitat d’escriure, de fer poesia,

de fer de «tant en tant, ratlles curtes». Josep, estic segur que els versos que has fet,

intermitentment, per gust, per inclinació personal són bons, com crec que ho són

els que vas escriure en castellà i es troben ara en mans de Juan Mollà. I ho crec

perquè he llegit alguna prosa curta teua, perquè he llegit el poema que vas portar a

la tertúlia com si res, perquè sé com fas tu les coses, amb paciència i rigor, sempre

d’una manera autèntica.

Però va i t’has posat un límit, com d’altres, que com te l’has posat, ni tan sols

tens la «temptació» de travessar-lo ni l’ambició de comunicar res als altres: «són per

a mi sol». Això em sembla una garantia més al meu favor: juga a favor d’un «ofici»

garantit. En principi la bona literatura, la moderna, s’escriu per a un mateix. Si no

és així, malament. Però, després, hi ha una certa necessitat de donar-ho a conèixer,

de posar en mans del públic, d’un lector, millor dit, la possibilitat de viure una ex-

periència que l’enriqueix, com passa amb tu, lector de poesia. Ja sé que és inútil que

et predique, ja que et decideixes en un sentit inapel·lable. De totes formes, jo no puc

deixar de fer-te una pregunta: per què no et decideixes a fer un recull de «ratlles», si

més no, per als happy few? Però no pas per als de despús-demà, sinó per als d’ara...

I pose punt final al rotllo, que està fet —coincidim també en això— parlant al

«millor amic que em queda». Una forta abraçada i escriu-me,

Josep

Perdona aquesta escriptura infame, poc llegible i escrita massa de pressa, d’una tirada. Quasi és un esborrany, que coixeja. Però no em veig ara en cor de reescriu-re-la, amb lletra més clara i amb més pulcritud. Vale.

8


Navaixes, 16 de juliol de 2008

Benvolgut amic:

Supose que no deus passar massa calor a València perquè ací ens trobem en un

temps més aviat tardoral. Passe una mica de fred, i estem ja a mitjan juliol... Serà

cosa de l’escalfament de la Terra. Li ho preguntarem al primo de Rajoy.

Fes el favor de no preocupar-te de mi com a corresponsal-tertulià teu. Si no

puc escriure’t, t’enviaré, si més no, una ratlla per dir-te com estic. De moment, puc



allargar-me amb més ratlles, tot i que, més o menys com sempre, també m’hi he de

resignar. Vaig regular, de vegades regular mal, de vegades regular bé, que és el mà-

xim a què puc aspirar. El que més lamente és que no puc llegir i escriure amb una

certa regularitat i sense fatigar-me ben aviat: les piles es descarreguen, i aleshores

estàs cansat per a sentir fins i tot música o per passejar. Ara porte uns quants dies

seguits amb el «regular bé»: llegesc llibres que siguen curts; els massa llargs, els de

més de mil pàgines que tu t’empasses, me’ls mire amb recel. Dius que no tens massa

cura de l’estat de la teua vista. Mal fet. Confie que no passe de ser una aprensió teua.

Un d’aquests petits llibres que he llegit és El meu ofici d’Espinàs. És un privile-

giat, dotat de gairebé totes les virtuts —sempre amb minúscula— i que les explica

afirmant-s’hi enfront de les qualitats excepcionals. Es vol discret, normal, corrent, i

en aquest sentit no té cap problema. Per naturalesa no és una persona complicada,

ni tampoc, ni de llarg, un escriptor complicat. Ha trobat el seu to i s’hi instal·la,

clar. A mi m’irrita un poc, o em fastigueja, o m’enveja, que insistesca tant en aquest

paquet de virtuts i condicions que li permeten recórrer països i països, catalans i

alguns altres més. I que haja escrit ja, segons els seus càlculs, tant com per fer-ne

170 llibres de dues-centes pàgines i que, des de fa trenta anys, escriu diàriament un

article. Encara avui, amb vuitanta anys. No hi ha dret que t’ho refregue per la cara.

Diu que no sap si descansa per treballar o treballa per descansar. És el súmmum.

Reprenc la meua carta, faig com tu, i continue. Bé, et parlava d’Espinàs, però el

que he dit no era una crítica. Crec que és un escriptor honest, normal, que no estira

més el braç que la màniga. He llegit uns quants llibres seus, sobretot els de viatges i

m’ho he passat molt bé. El que em fot és que puga, o tinga la sort, de ser tan normal.

Ell posa tres condicions bàsiques per fer de l’escriptura un ofici: 1) tenir ganes, el

que en diuen vocació, 2) després, tenir unes relatives aptituds i 3) que les circums-

tàncies no siguen excessivament desfavorables, que vagen en contra de la situació

econòmica, familiar o de salut.

La segona condició va de soi. No em preocupa. Un té les condicions que té i

prou. La primera està, per a mi si més no, lligada a la tercera, concretament a la

salut. Si un no es troba bé, no és probable que tinga ganes de fer res. Ni ganes, ni

forces, ni res. Aleshores escriure amb regularitat —fer-ne un ofici— no és possible.

Ha de ser una activitat intermitent, en funció, justament, del cap, que és el que ha

de funcionar en exclusiva. És clar, en definitiva, un té les aptituds que té i no cal

preocupar-se’n, un té la salut que té i tampoc no cal preocupar-se’n. Però no és el

mateix. Bé, ho deixe estar, o córrer. O no. Hi ha també la vellesa, que sol agreujar, a

la contra, les condicions sine qua non. Però l’Espinàs té vuitanta anys i corre, vola i

escriu sense falta un article diari.

188

’

De totes formes, i malgrat tot, si els vents són un poc favorables, escric, però no

llest per a publicar (per a l’ordinador). Perquè, sense continuïtat, no puc passar més

que d’apuntar coses, escriure notes o esborranys, que van acumulant-se, perquè

sempre m’atreu més escriure’n una de nova que em passa pel cap, que tornar enrere

i enllestir-les en condicions relativament publicables. M’he adonat, ja fa uns anys,

que he de decidir-me pel fragment. Inclús si el tema és el mateix, l’he de tractar amb

una sèrie de notes independents i discontínues. Sovint pense que cal reprendre tex-

tos i fer-ne una garba que puga circular... Ho intentaré, si hi ha sort. Els anys que ja

tinc —els teus— no poden donar ja massa de si, suposant fins i tot que es puguen

utilitzar. No puc encantar-me, em dic. Però també, què més dóna? I és que tinc la

impressió, per no dir la convicció, que el que pense i escric està ja deixat enrere, que

el nostre temps «cultural» ha caducat ja, i ara interessen altres coses.

Però ja t’he donat prou la llauna parlant-te de mi com a pacient escriptor, i com

a escriptor pacient i impacient. Potser necessitava explicar-t’ho a tu, amic, germà i

poeta secret.

Tornant a la vellesa, però no a la dissertació d’abans. L’altre dia vaig anar a ta-

llar-me els cabells. Em vaig asseure al silló i em vaig mirar, em vaig veure al mirall.

Em vaig endur un ensurt. Davant de mi hi havia una cara de vell, amb arrugues,

clots a les galtes, i un coll de tendons. Tots els dies em veig a l’espill quan m’afaite i

no havia notat aquest espectacle. I una altra «coseta»: no sé per què vaig tractar de

xiular i no puc. Els músculs orbiculars no tenen gens d’elasticitat, estan contrets i

en tensió. Però mira, encara no m’ha caigut cap dent.

Han arribat les meues tribus, com fan els caps de setmana, i això m’alegra. He

vist Aurora llegint, justament, el llibre de Grossman, Vida i destí, del qual parles tan

bé. Però és un llibrot, un més, i em desespere, perquè, com diuen, «volen altes». Ja

no em queixe més.

[...]

Avui, diumenge, Enric m’ha comprat l’Avui. Hi ha una columna del Sostres

despedaçant el senyor Carod. O siga, millor no girar-se d’un costat o altre. Tancar

els ulls i sentir els pardalets.

[...]

Bé, acabe ja. Fins l’altra, que tot et vaja bé. Joana t’envia també records.

Una forta abraçada com sempre,

Pepito

Perdona el redactat, que espere siga llegible, amb massa descurances.



9



Benvolgut Iborra:

Comence a escriure’t avui, dia de la Mare de Déu d’agost, perquè dimecres de la

setmana vinent no podré tornar a seure davant d’aquest trist aparell. I ara tinc un

cert temps per a fer-ho.

Va cridar-me l’atenció de la teua carta, encara que no t’ho vaig comentar, l’ex-

periència que vas tenir amb el mirall de la barberia. Ho faig ara. Crec que és una

experiència, amb ensurt o sense, que molta gent té o ha tingut, si no amb el mirall

amb qualsevol altre «reflectant». I gairebé sempre, si no s’és tonto, amb resultat si fa

no fa igual. Jo puc explicar-te la meua particular història de mirall. Poc temps des-

prés de la mort del meu germà, en una de les meues visites a Xàtiva per estar un dia

amb la meua cunyada i la meua neboda, anant pel carrer, vam topar amb un metge,

company del meu germà. Marina anava a presentar-nos, perquè no ens coneixíem,

però aquest senyor la va tallar: «No cal que me’l presentes: és el germà d’Arcadi. No

pot negar-ho». Em va sorprendre, perquè mai ningú no m’havia remarcat aquesta

semblança, ni jo havia dit que m’assemblava (millor que dit, pensat) al meu germà.

I ara vénen els espills. Pel matí, quan m’afaite, de vegades veig reflectida, en efecte,

la cara del meu germà. No igual del tot, però ell hi és. El curiós és que no em passa

cada dia, sinó de tant en tant. I és que els miralls són uns éssers estranys, jo diria que

animats; vull dir que tenen ànima (si més no, la nostra).

Deixem els miralls, però no del tot. Ara, si em permets, parlaré de mi. (Quan no

parlem de nosaltres?) Arribat a l’edat a què hem arribat, dedique molt de temps,

potser massa, a fer un balanç de la meua vida. Enfoque el mirall «al llarg del camí»

dels anys viscuts, i alguna conseqüència en trac. Amb quina finalitat? Amb ningu-

na en concret, però m’ajuda a compondre un poc la manera amb què he de viure

aquesta vida d’ara mateix. Per exemple, m’he preguntat (com voràs vaig al fons,

no em pare amb barres): has estat una persona culta o intel·ligent? (No es pot ser

culte sense ser alhora intel·ligent, però sí ser intel·ligent sense ser culte. Dic jo.) La

resposta, sense cap circumloqui, és no. Persona culta era Fuster, i intel·ligent, i amb

permís, ho ets tu. Però jo, no. Si més no, el que jo considere ser «culte», que ara

mateix, o mai, sabria precisar. Per què no sóc culte? En primer lloc, crec que, a més

de certs «sabers», em manca capacitat analítica i situar les dades que rep en el seu

context. Un exemple una mica fora de lloc, però que pot servir: per què preferesc

Corelli a Vivaldi? Perquè sí, no puc fonamentar els motius pels quals considere

190

’

Corelli superior a Vivaldi, més que pel meu particular gust. I l’exemple serveix,

perquè hi ha molts «perquè sí» en mi. En segon lloc, crec que no he aconseguit mai

explicitar amb precisió les meues idees o intuïcions o el que siga. Tot es quedava

una mica en l’aire, com difuminat. Recorde, per exemple, les discussions que de

vegades tenia amb Ventura, i amb Fuster, sobre el «progrés». Davant de l’optimisme

absolutament acrític de Ventura, m’estavellava amb raons sense perfil definit, con-

fuses. I Fuster treia allò de l’aspirina i tallava l’assumpte, entre altres coses perquè

crec que el seu interès pel tema era escàs. I mira per on, al cap de no sé quants anys,

molts, em trobe casualment amb uns senyors que, d’una manera molt simple, em

diuen per on podia haver enfocat la discussió amb algun sentit. O, si més no, això

crec jo. Et citaré el que diuen. Un és un tal Raúl Gabás, que no sé qui és, que en un

article que va publicar a la Revista de Catalunya (número 3 de la nova època) diu:

«Quina és la veritat del segle XX? Ho podríem resumir molt breument: la tècnica

ha aconseguit un desenvolupament colossal, però ensems ha perdut la innocència».

L’altre és el senyor Morgan Forster, que el 1938 deia: «La tolerancia, el buen carácter

y la comprensión ya no bastan en un mundo desgarrado por la persecución racial y

religiosa, en un mundo dominado por la ignorancia donde la ciencia, que debería

imperar, hace de servil alcahueta». En definitiva, Ventura, i potser Fuster, no po-

sava en qüestió la «neutralitat» de la ciència. Jo, confusament, sí. En resum, el que

volia dir-te és que no podia formular idees i expressar-les sense excessiva confusió,

per dir-ho amb paraules de Woolf. (Però ella ho deia en sentit positiu: ella sí que

«podia».) Això ja tindria que veure amb la segona qüestió: si he estat «intel·ligent» o

no. Ho deixarem estar perquè fóra allargar-me massa i, a més, ara, és ja una qüestió

irrellevant. Només t’apuntaré que la resposta que em done és negativa.

Ara bé, aquestes respostes, per altra banda, ni m’han deprimit o disgustat ni

poc ni molt. T’ho diré més solemnement amb la cita d’una frase «noble, generosa

i immortal» que recull el Senyor de la Montaña, que deia aquell gran escriptor i

repel·lent personatge. Diu així: «Paete, non dolet». Que en les meues circumstàn-

cies no tan tràgiques, naturalment com les que vivia Paetus, quedaria així: «Pepe,

non dolet». A més, qui no troba consol és perquè no vol. Un altre amic teu, el

senyor de La Bruyère, ens diu: «Le plaisir de la critique nous ôte celui d’être vi-

vement touché de très belles coses». A més. Uf! Ja he parlat prou, i massa, d’això.

Em dius que tens la convicció que el que penses i escrius està ja deixat enrere,

que el nostre temps «actual» ha canviat ja, i ara interessen altres coses. Efectiva-

ment, també ho crec jo. Però afegesc: i què? Això no ha de ser motiu de preocupació

o renúncia. Jo tinc els meus interessos, «actuals» o no, i no vaig a arraconar-los per

això. La senyora Woolf (avui és dia de cites) escriu: «Yo soy yo; y debo seguir mi



senda, y no otra» (perdona les cites en castellà, perquè com no són «meues» ho

deixe com ho he llegit). Els paios d’ara podrien pensar allò que deia (i una altra cita

repetint autor) La Bruyère: «Nous qui sommes si modernes, serons anciens dans

quelques siècles». Jo no diria segles, sinó anys.

[...]

Els discs de Bach i Buxtehude de què em parles7 no els conec, encara que del de

Koopman tenia notícia per una crítica d’un altre disc on s’interpreta una selecció

del Judici Final. El de Koopman crec que pertany a l’obra integral de Buxtehude que

està gravant aquest home. Crec que el podré aconseguir. L’altre serà més difícil. Jo,

per la meua part, he comprat, aprofitant que estaven barates, unes cantates avant

Bach de Tunder, Kuhnau, Bruhns i Graupner. Excepte Kuhnau, dels altres no tenia

ni idea. (I això que el tal Graupner sembla que va compondre 1400 cantates, el bon

senyor.) Escoltant-les, m’adone que gran és Bach. No perquè aquestes estiguen ma-

lament, sinó perquè, dins la meua ignorància musical, he vist detalls, anècdotes en

diria, que Bach ha elevat a categories. És una manera de parlar, és clar. L’altre dia,

en les meues visites a Canal 33 (l’únic que freqüente realment) vaig veure, i sentir, el

Quartet per a la fi del món, del Messiaen, interpretat per un ídem, crec que francès.

D’entrada em va costar de pair una mica, però l’últim temps és una preciositat que

se’m va imposar.

Llegiré el Ricoeur.8 Veurem si me’n recorde demà o demà passat, que pense anar

a la llibreria a comprar-lo. Els Quartets de l’Eliot estan molt bé, sí, però com a per-

sona pense que no tenia, ni de lluny, la mateixa qualitat. Sobre el que dius respecte

l’enfermetat de la dona, crec recordar que, en els seus Diaris, Virginia Woolf fa unes

consideracions gens amables d’aquest senyor. No diu que es va portar com un ca-

bró, que diria jo, però vaja. Jo vaig llegir els Quartets, primer en la versió castellana

de Gaos, i se’m va quedar en la memòria aquell vers, per altra banda sembla que

famós, de «Abril es un mes cruel, engendra lilas de la tierra muerta». La memòria

té les seues raons que no hi ha paio que les entenga. Jo he llegit prou fragmentà-

riament aquests dies. Uns contes d’una francesa, Anna Gavalda, que no m’han fet

massa feliç, potser perquè, després, vaig llegir-ne uns de García Márquez. He pico-

tejat La Bruyère (cosa que explica les cites) i un llibre que feia molt de temps que

7 En una carta de 7 d’agost de 2008, Josep Iborra li havia recomanat dues gravacions disco-gràfiques: La resurrecció i Ascensió de Jesús, de C. P. E. Bach, dirigida per Sigiswald Kuijken, i El Judici Final, de Buxtehude, dirigit per Ton Koopman8 Es refereix al llibre de Paul Ricoeur, Sobre la traducció, editat per Publicacions de la Univer-sitat de València

192

’

tenia (i havia llegit): Mimesis, d’Auerbach. He rellegit el capítol sobre Montaigne,

que m’ha semblat magnífic, sense que hi haja trobat cap pega, tot i ser com sóc,

de vegades, només un atrevit punyetero. Igualment he disfrutat amb els dedicats a

Ulisses (La cicatriu d’Ulisses) i el de Virginia Woolf. Per a mi, un gran llibre.

Crec que m’allargue una mica massa. Volia comentar-te alguna cosa de la «pà-

tria catalana», però ara no em ve de gust. Comentar-te les misèries de sempre, com

fan el ridícul una vegada més els polítics catalans no és precisament estimulant.

Ara estan amb això del finançament que, com sempre, acabarà en fracàs. Al temps.

De totes maneres, perquè et distragues un poquet, t’envie un retall sobre l’il·lustre

ciutadà català Joan Saura, d’esquerres de tota la vida, ecologista, fulminador de la

dreta, del centre i del que siga, menys de la seua poltrona que li va caure no sé si del

cel o si li va sortir d’una rifa del circ nacional. Com que no sé si estàs assabentat dels

tràfecs polítics d’aquests dies, potser no l’entengues del tot, vull dir, no el situes en

el seu context. Però no importa, jo te l’envie.

Prenent peu en les consideracions que fas sobre el poema que et vaig enviar,

m’hauria agradat parlar-te del sentit de la meua «activitat poètica», però ja n’hi

ha prou per a avui. Ja m’he «retratat» UNA MICA I TOT (m’han sortit les majúscules

perquè m’he descuidat d’apretar el corresponent botonet).

Bé, Josep, no vull cansar-te més i, a més, vull que la carta surta demà. Quasi avui,

perquè són les 11’35 de la nit, clar. No oblides saludar afectuosament Joana de la

meua part. Una abraçada del «pobret dels divendres», com deia la sogra de Ventura.

Richart

10


Navaixes, 29 d’agost de 2008

Benvolgut Richart:

Gràcies per la teua carta, per les teues cartes, generosament més llargues que

les meues. I tant, o més —ja que me’n fas el privilegi— intel·ligents i cultes... Però

passa que tens la inclinació a fer de fiscal més que no pas d’advocat. Recorda que,

afectuosament, els teus amics t’anomenàvem Pepito Grillo... Ara, a propòsit de tu

mateix, et poses, i amb més severitat, la teua toga. Així que a mi em toca de fer d’ad-

vocat, sense necessitat, però, d’allargar-me.

Sí, ja ens trobem amb molts anys al damunt, en situació de fer balanç, però no sé

fins a quin punt es pot ser objectiu, ja que sempre som relatius al moment en què



el fem. És clar, quan som vells, molt vells, ja no resten gaires oportunitats d’intro-

duir-hi noves dades que puguen ser rellevants. Per un altre costat, no és una situa-

ció favorable per fer compte de la nostra vida. La tendència inevitable, en general,

és mirar-se-la amb una mirada pessimista: no n’estem satisfets, a no ser que l’espill

diga que un és el més guapo del món, encara que s’hi puga veure la cara d’un idiota.

Tu has fet el teu balanç a propòsit de dos punts: sóc intel·ligent? I, és clar, dius

«no». I, sóc culte? I, naturalment, dius «no». Em voldries dir quina persona que es

fes aquestes preguntes, pot deixar de dir «no» i «no»? I menys encara —i que conste

que no em prenc seriosament la meua defensa— si t’interrogues, com és el cas i no

podia ser d’altra manera, amb una exigència molt aguda, de profundis. No saps ben

bé què és ser una persona culta i intel·ligent. Ningú no sabria precisar-ho d’una

forma satisfactòria. El que no presenta cap dubte és saber si una persona és inculta

o un burro. Descartada del sumari aquesta doble possibilitat, per òbvia, l’assumpte

queda reglat. Resta la qüestió del sentit en què te la planteges. Però, en aquest nivell,

ser una persona culta i/o intel·ligent, depèn. Un pot haver llegit molts llibres i no ser

tan culte com un altre que n’ha llegit pocs. Quant a la intel·ligència, no és una prova

trobar-se amb temes i problemes que un no acaba de veure clars o no pot precisar,

com tu dius a propòsit de tu mateix.

Jo crec que et conec —un poc!— per saber que, en definitiva, i és el que impor-

ta, tu saps on tens la mà dreta, tant en el pla cultural com moral i personal. Saps

—perdona les repeticions que em surten d’aquest verb— si un llibre t’agrada o no

t’agrada. O un quadre. O una música. Coneixes si algú diu o fa coses indecents, etc.

Que no pots explicar perquè? Fill meu, a aquestes altures la dificultat es manté.

Un podrà especular, cavil·lar i fer literatura, però, al remat, resta el je ne sais quoi

que portava de cap els il·lustrats, que no es confiaven cegament a les preceptives

acadèmiques. Crec que aquest «no se què» és el punt central de l’experiència lite-

rària o estètica, en general. I que, justament per això excita l’intent de comprendre

el «què», principi i fi de tot aquest problema. No dic que no hi haja crítics que, ben

ensinistrats, cultes i intel·ligents, és clar, arriben a explicar les seues raons, que sem-

pre seran, paradoxalment, si són bones, raons del «no sé què» que resta en el fons

fora de l’abast de la seua mà. Se levanta la sesión. Inocente: es la sentencia. Vale.

Un dels problemes que et planteges, és el del progrés. M’interessa parlar-ne per-

què em preocupa sovint. Et preguntava en la meua carta anterior: a què juguem en

aquest món? Juguem a progressar? Juguem a destruir-nos, a plorar o a divertir-nos

(interlinet: a morir)? Sí, ja sé que aquests interrogants apunten més al sentit de la

vida que al problema del progrés, però n’és el corcó permanent. Que hi ha progrés

és, crec, obvi, però quin és el seu sentit, on apunta? Hi ha la irrefutable aspirina de

194

’

Fuster, però també la irrefutable bomba atòmica. Es progressa en les dues direc-

cions, alleugerir el mal, poder matar més gent encara. Ara bé, creure en el progrés, és

a dir, veure’l positivament, és demanar-me que tinga fe en les seues bondats. Com

es pot, si les coses funcionen d’aquesta manera? Quan es parla a favor del progrés,

quan el progrés és efectivament progrés, se suposa que està garantit. Però quina és

la seua garantia? Qui o què respon que en el que passe —els efectes secundaris, per

exemple, que resulta que passen ja— hi haurà indefectiblement progrés? Això no

ho pot provar ningú, jamás de los jamases. Cal tenir, doncs, fe, com en el tema de

Déu. Credo, quia absurdum. Potser, aquesta perplexitat ve del fet que un, com jo,

adopta una perspectiva radicalment individualista. Però, què puc fer, si no? Com

que no puc sentir-me centre de l’univers, resulta que el pecat es paga amb la pe-

nitència de veure que tot està descentrat. El meu interrogant és una pregunta, per

tant, neuròtica. A què juguem? Cal deixar estar la qüestió, i pensar que el que hi

compta és l’espècie humana, la vida, el cosmos o el que siga. Cal interrogar-s’hi

mentre vivim i no calfar-se el cap amb tot aquest embolic, que és un embolic nos-

tre. No sé què passa, però passa sempre que cadascú, com a persona concreta que és,

ha de negar-se, ha de reduir-se a zero per a trobar-se instal·lat en la perspectiva cor-

recta, en la veritat. Aleshores resulta que cal anar amb la tropa i ser normal, i no fer

de la nostra insignificança personal el centre del significat de totes les coses... Com

veus estic tan confús, o més, que tu, a propòsit del tema. També crec, com tu, que

la ciència no és neutral, no ja solament l’aplicada —que és un interessant negoci—,

sinó la pura. Com la teologia. Però com que ja no podem deixar de ser persones,

tu, Ricardito, jo, Pepito Iborra, doncs podem fruir d’un bon llibre, o d’una bona

música. L’altra nit vaig escoltar el lieder de Schubert A la música i ben content em

vaig preguntar: a què juguem? D’on ve aquesta font, amb el seu «no sé què»?

Ai, mare! Me n’he passat de rosca i faràs bé d’estar fins els collons d’aquesta

divagació innocent i punyetera.

Ara mire la data de la teua carta i em quede desconcertat. Avui és el primer dia

de setembre i no sé com ha passat tant de temps ja. T’he anat escrivint, a intervals,

aquests últims dies, però el temps em vola...

Volia parlar-te de les coses dels Països o del País. Ho faré només ara, molt per

damunt. Passa que hem patit anys i panys per arribar a ser el que volíem ser. El ba-

lanç —un altre a fer!—, és que la cosa no té remei i ja no té sentit sofrir més per tot

el que passa. Hi ha pel mig massa factors en contra, però sobretot hi ha el fet que els

valencians, catalans, etc., estan en contra, o no els importa, que és el mateix. Si no

volen ser el que són o haurien de ser, si no fan el més petit signe, o gest, o acció per

encarar-se amb les desgràcies col·lectives que els cauen a sobre, si no les consideren



tals, aleshores, què fem? Encara: a què juguem? Per a mi, és la meua conclusió, tot el

que ara es diu o es fa sobre el tema, en un sentit o altre, no té ja la menor rellevància.

Poden ser disbarats, però tant se val. Són anècdotes, només anècdotes, no s’hi juga

res d’important. I acabe amb records de Joana i la meua forta abraçada,

Pepe

Al marge: Compte! Això no vol dir que abdique. Jo seguiré a la meua: escriuré en català, mentre puga.

11



Benvolgut Iborra:

He decidit escriure’t tot seguit de rebre la teua carta, perquè no sé, vistes les da-

tes en què estem, quant de temps hi restareu encara. Supose que mentre el temps es

comporte d’una manera raonable. I bé que fareu.

Em sembla que tens raó en les consideracions que fas en referir-te a les balances

de què et parlava. Només em permet fer un aclariment: en aquest cas no he actuat

ni com a fiscal ni com a defensor. En tot cas, com a testimoni. Posaré un exemple,

encara que una mica grotesc: em vaig enfrontar al meu «balanç» amb el mateix

esperit amb què ho hauria fet si el recorregut cap enrere hauria estat determinar

quantes vegades he anat a fer caragols o a buscar xonetes o, com també diuen,

baquetes. (Per cert, les xonetes són un mol·lusc insubstituïble en les paelles, i ara

gairebé extingit. Per al meu gust, clar. En la teua terra, es diuen així també? I altra

vegada per cert: l’Alcover-Moll no recull aquestes denominacions, o no he sabut

trobar-les. Però deixem aquestes consideracions més o menys gastronòmiques.) I

una altra observació, si me la permets. Fixa’t en la subtil distinció que fa el «pueblo

llano»: els caragols es fan, les xonetes es busquen, cosa que indica l’abundància

d’uns i la raresa de les altres. I ara sí, deixem-nos estar de caragols.

Tornem a la balança. Potser la meua conclusió hauria estat més clara dient que

he estat un «amateur», en el sentit de les dues accepcions que dóna el diccionari

francès que tinc a mà: «Qui manifeste un certain désir de faire quelque chose, une

certaine inclination pour quelque chose». O bé: «Se dit de quelqu’un qui s’interesse

à un art o une science pour son plaisir». Queda fi, no?

I no és que em propose martiritzar-te, però ara he de parlar de les meues in-

termitents «activitats poètiques» per acabar d’arrodonir la cosa. És veritat que en

196

’

la meua ja llunyana joventut volia ser un gran poeta, bé, un bon poeta si més no. I

alguns dels meus versos d’aleshores (ai! en castellà) sembla que podien apuntar un

cert camí. Les paraules que Fuster em dedicava en Jornada em van omplir no sé si

de vanitat, però, segur, de satisfacció: «García Richart es un poeta de complejas y

profundas nostalgias. Su canto las acompaña con docilidad», etc. Després va venir

el que va venir. Del que deia Fuster em vaig quedar, em quede encara, en allò de «las

complejas y profundas nostalgias». Segurament, és veritat. De la resta, res de res.

Després, durant anys vaig anar fent alguna ratlleta, i encara, quan gairebé res de

fora m’estorba, he tornat a les ratlletes. Potser per allò que diu Virginia Woolf: «el

pasado es hermoso, porque uno nunca comprende una emoción en su momento.

Se expande más tarde, y por tanto no tenemos emociones complejas respecto al

presente, sólo respecto al pasado». Sols que allò de ser poeta (no pose ni «bon») s’ha

esvaït naturalment, perquè així és. Si alguna vegada he estat en el setè cel, que no ho

sé, ja era hora que tornés a trepitjar la terra. I si he tornat a fer versos és perquè és

una manera d’expressar-me que considere necessària per a mi. Si és limitada, limi-

tada l’accepte i en paus. I torne a citar la Woolf: «Yo soy yo; y debo seguir mi senda.

Esta es la única justificación de mi literatura, de mi vida». I punt i a part.

Aquests dies m’he permès un parell de «capritxos». Un llibre amb les primeres

provatures literàries de Jane Austen (escrites entre els 12 i 18 anys). Res de grans

obres, com pots comprendre, però que m’ha sorprès en descobrir en l’Austen una

vena humorística, satírica, per a mi una mica inesperada. L’altre «capritxo» és una

antologia mínima d’alguns poetes alemanys (Hölderlin, Rilke, Heine, Werfel i dos

més que no conec), traduïts al gallec: Musa alemá.9 Jo en pensava que no tindria

dificultats en la lectura, però no ha estat així. De totes maneres és un llibret que

m’agrada tenir-lo. A part d’això he llegit (rellegit) El procés de Kafka. És un llibre

que m’ha deixat perplex. No és que dubte el més mínim de la seua qualitat d’es-

criptor (faltaria més). És que crec que no arribe més que elementalment a captar

el seu «sentit», si és que tenia un «sentit» més o menys concret per a Kafka. No ho

sé. I després, per desempallegar-me de la bestiesa que ens rodeja, he tornat a llegir

el Pickwick, i m’ha vingut de primera. És veritat que en aquests darrers mesos ni he

vist, ni he escoltat, ni res, al senyor Camps, ni tampoc a ningú de la colla d’aquest

honorable personatge. No m’he enterat de la cosa eixa de la Fórmula 1 i els Jocs

Olímpics es deuen haver fet a la Xina, però a una Xina celestial i, per tant, fora del

meu abast. El que sí que m’han arribat són les expansions «metafísiques» de l’indi-

9 Musa alemá (1951), recull de quinze poemes d’autors alemanys traduïts per Celso Emilio Ferreiro



vidu Alfonso Guerra. Els del PSC, alguns almenys, han dit que no cal fer-li cas, que ja

no és ningú i ningú el recorda. Fa riure. Aquest senyor és el president de la comissió

constitucional del parlament, el que es va cepillar l’estatut, amb la col·laboració de

Montilla i companys màrtirs. Pense que el senyor Montilla sí que deu recordar-lo,

o és que té molt mala memòria. El que és trist, o no, és que un dinosaure siga presi-

dent de no sé què. A aquest Estat, a tot, li escau molt bé una definició de Chamfort:

«Un ordre de choses où le supérieur est vil et l’inférieur avili». I a volar, que el món

s’acaba. El que passa, al meu parer, és que molts «nacionalistes» viuen, ni que siga

sense tenir-ne consciència, una doble nacionalitat. I parlant de Chamfort, no creus

que, ara i aquí, ens en caldria un? O dos, potser.

Em dius: «L’altra nit vaig sentir el lieder de Schubert A la música». Mira per on

jo el vaig sentir també, cantat per Victòria dels Àngels. Per cert que és una llàstima

de disc, perquè la gravació no és massa bona, potser perquè l’enregistrament no es

va fer en directe a un CD. El cas és que, per a mi, el piano «sona» en un primer pla i

«tapa» la veu. Per cert, vaig oblidar preguntar-te la firma discogràfica del Bach del

que em parlaves, per veure si la xiqueta d’El Corte Inglés me’l podia localitzar. El de

Buxtehude el tenia localitzat. Li vaig dir que me’l demanés. Ara tinc en portes per

escoltar un de música vocal (de Buxtehude, vull dir) per Emma Kirby i uns excel-

lents acompanyants. T’he dit que vaig parlar amb Palàcios? Després de mesos de

silenci, l’altre dia em va telefonar. Com sempre. Em va dir que havia escrit, o estava

acabant-lo, un poema de 3.000 versos i no sé què més. Va prometre que, quan rea-

nudem la tertúlia, vindrà. Bé, està tot molt bé, però les Obres Completes de Fuster

segueixen dormint no sé on.

La meua germana continua al xalet de Cullera (bon dia tingui, el xalet i Culle-

ra, no la meua germana) i per això no he fet encara les meues habituals anades a

Polinyà (bon dia tingui, també). Dels meus nebots, el que més s’ha allargat ha estat

Marilén, la filla del meu germà, que ha anat a San Francisco i Los Angeles. Jo en Los

Angeles no he estat, però en tinc alguna notícia. El meu nebot Arcadi va estar allà

en un congrés, i a la tornada li vaig preguntar què tal. La seua resposta fou: «Igual

que ací, però amb més autopistes».

Bé, Pep, segur que oblide alguna cosa de què volia parlar-te. És igual, si me’n

recorde ja ho faré; si no, aquí pau i allà glòria. Com sempre, salutacions a Joana, i

una forta abraçada,

Richart

198

’

12


Navajas, 6 d’agost de 2010

Benvolgut Richart:

Gràcies per la teua carta, que m’hauria agradat contestar més aviat. En tot em

costa posar-m’hi —excepte tombar-me a la bartola—, i moure el cul o el cap. Un

dia vaig dir a una néta meua que el que pogués fer avui no ho deixés per a demà. I

ella —tindria, crec, uns vuit o nou anys— em va replicar ràpidament: el que pugues

fer demà no ho faces avui. Què et sembla? Ara els xiquets saben més que Lepe —o

era Lope? I no diguem els adolescents que han entrat ja en el mercat que s’ha fa-

bricat per a ells. I ho han fet xafant fort, com ho van fer els joves dels anys seixanta.

També tenen les seues exigències, el seu argot, els seus amulets, els seus mòbils, etc.

I els films o telefilms que els posen en escena i parlen dels problemes de la jovenalla,

i els creen. Existeixen. També els xiquets hi treuen el cap.

I nosaltres? Què érem nosaltres quan teníem aquestes edats? No res, uns desva-

gats, sense suc ni bruc, pensant alguns, potser, en la revolució. O en la masturbació

com un pecat.

I ara que parle d’anys. Quants en té Andreu Alfaro? Jo em pensava que tenia

vuitanta més o menys, com nosaltres. Però Joana, justament avui, m’ha ensenyat el

Levante, on, cada dia, hi ha una tira de finestretes, indiscretes, per recordar l’ani-

versari de tals o tals personatges importants. Doncs bé, resulta que segons el diari,

l’Alfaro té vuitanta-quatre anys. Es tracta d’una errada o d’un error meu?

De totes formes, pense que tenir ja vuitanta anys és una barbaritat, un escàn-

dol! Però qui pot dir, quan hi arriba, com tu i jo, que ja ha viscut prou? Crec que

ningú, i si ho diu és per consolar-se. La vellesa només és fotuda si es viu en males

condicions. Però, fins i tot així, la vida continua empentant en direcció al que més

li agrada, per poc que hi puga. Jo, per exemple, almenys en bons moments, i sense

ells també, m’agradaria llegir-me la biblioteca d’Alexandria, tota sencera, i encara,

enllestir uns quants llibres...

Això, comportaments i desigs semblants, no deixa de ser una ansiosa aberració,

gens saludable. Tan se val, cadascú té els seus virus dominants, que no deixen de

moure’s i d’actuar.

Cada vegada més limitat, encara que siga només de temps, si vols llegir ja no

pots escriure. O a l’inrevés. La tria s’imposa.



Jo vaig inclinant-me per l’alternativa d’escriure. El mes que porte ja a Navaixes

l’he dedicat a enllestir, acabar, el tema de què et vaig parlar, l’Ur-Quijote,10 i només

en aquesta direcció es pot dir que he llegit. He hagut de repassar o buscar fragments

de la novel·la que podrien servir-me. Utilitze l’edició de don Diego Clemencín, que

inclou uns Comentarios, tan amplis i diversos que, en conjunt, són més extensos

que l’obra mateixa. El volum, encara inclou més coses, de la mà d’Astrana y Marín,

que la tornà a publicar.

I, és clar, també m’he repassat la Vida de Cervantes, de Maians —que tu em vas

regalar— i que em va servir molt. És més que un llibre sobre la vida del «manco de

Lepanto», un sobre les seues idees literàries, les del seu temps i les del mateix Ma-

ians. I em va portar a una lectura de l’obra —ja en tenia un record boirós.

Naturalment, no hi podia faltar el llibre de Torrente Ballester, El Quijote como

juego, perquè en la primera ullada que hi vaig fer, a l’índex, vaig trobar com a epí-

graf d’un dels seus assaigs: Quién cuenta el Quijote? La ficción del narrador.

Me’n vaig quedar perplex i incomodat, de moment. Ara m’he llegit aquestes

planes, molt bones. De Torrente tinc dos gruixuts volums d’un Panorama de la

literatura española contemporánea, que és una guia crítica molt útil.

Doncs, bé, el senyor Torrente toca de ple, en el primer punt de la meua cavil·la-

ció: «El narrador sabe lo que he leído, no traduce el texto ajeno, sino que lo cuenta».

Més clar, aigua. A mi aquesta idea em va venir al cap quan vaig tornar a llegir la

novel·la. De tant en tant tenia la impressió que no sabies ben bé qui la contava. Hi

havia algú que substituïa a Cide Hamete, perquè el resumia, o passava per damunt

d’ell. Això es veu molt clar sobretot en determinats fragments. En la resta suposava

que, encara que lliurement, parlava el primer narrador.

Aquesta impressió, que va anar aclarint-se, em va portar a pensar en un original

de la novel·la que el lector no llegeix realment. Però resulta que no hi ha només un

original sinó que hi trobes que n’hi ha uns quants més (Cide Hamete apareix per

primera vegada al capítol IX). Aleshores, quina és la primera versió, o n’hi ha mol-

tes simultànies que tracten de don Quijote? Crec que es pot parlar d’una, primitiva.

Si en tens ganes, llegeix l’últim capítol de la primera part, en què es parla d’uns

plecs de pergamins escrits en castellà, en lletra gòtica, que es troben dins d’una

caixa de plom, que parlen de don Quijote i de Sancho i d’altres personatges més. És

aquest el candidat a ser l’Ur-Quijote?

10 Durant l’estiu del 2010, Josep Iborra va treballar en la redacció d’un llibre en què analitzava la dificultat d’identificar qui conta la història entre l’entramat de veus narratives de Don Qui-jote i quina és la narració primitiva o autèntica

200

’

També m’he mirat l’edició moderna feta per Rico, que conté uns quants estudis

i que m’ha passat l’Enric. Volia comprovar si em topava amb algú més en la desco-

berta del Mediterrani.

Bé, no t’emprenye més amb aquesta «investigació». A més no sé si arriba a tenir

algun interès. És un divertimento i prou. Ara, m’ha costat tot un mes i encara no

està enllestit del tot! I això sense comptar el que ja havia fet i llegit abans...

Paral·lelament, aquest mes ha estat marcat per l’aparició, successiva, d’uns her-

pes en la panxa. No n’havia tingut mai. Ara, no m’han fet mal, només la coïssor.

Encara me’n queda un que ja va tancant-se.

En contrapunt, l’«ai-ai / ai / ai-ai / ai» de les tòrtores —bé, dels tudons. A ve-

gades fan ai-ai-ai-ai... O en sent dues a la vegada, que toquen una mena de duetto,

amb la seua flauta contralt, fosca, una mica afònica.

I ja no tinc res més que contar. M’alegra el que em dius a propòsit del segon

volum de l’Obra Completa de Fuster. A veure si per Nadal ha pogut sortir ja d’una

vegada. La introducció de Palàcios supose que, si més no, serà curiosa de llegir. Su-

pose: el literat contra el periodista.

Com estàs? Que no fas res? No exageres? Tinc la novel·la de Klaus Mann, però

no l’he llegida. Sembla que té interès com altres coses més, com el té les del seu

germà Golo. Tiraren per camins diferents als del seu pare.

I els teus versos? No em vas dir que me n’enviaries alguns? Memento, Richart.

Bé, records de Joana i una forta abraçada,

Pepe

13



Benvolgut Iborra:

No, no es tracta d’un error teu, sinó del paio de Levante. Alfaro és, com tu i jo,

del 29, i si ha fet recentment anys, n’ha fet 81, que són els que tinc jo i els que tindràs

tu quan l’any 2010 haja acabat, si no els has fet ja.

Aquest matí he tingut una mica de sort. M’he llevat i, desdejunant, he engegat

la tele, el 33, com gairebé sempre, per veure què feien al programa Clàssica, i m’he

trobat Bach i els seus Concerts de Brandenburg. Res d’extraordinari escoltar aquests

concerts, tan «populars». Però és que eren interpretats per una orquestra Mozart

que no coneixia, molt reduïda, dirigida pel senyor Abbado. Era una interpretació



més o menys històrica. El que m’ha cridat l’atenció eren els intèrprets, sobretot

dues violinistes molt joves, i guapes, per cert. Es veia que estaven vertaderament

gaudint de la música: el seu somriure, les mirades de complicitat entre elles, els seus

gestos... Vivien la música i me la feien viure. I així, si fa no fa, la resta de músics.

L’únic que desentonava una mica era l’Abbado, no per res, sinó pel seu posat una

mica hieràtic i un aspecte encartonat. Semblava, només semblava, que no connec-

tava amb l’espectacle que tenia davant d’ell. I ja que parlem de música, et diré que

m’he comprat, molt barat, un Fidelio dirigit per Furtwaengler.

M’alegre, i molt, que l’estada a Navaixes et siga profitosa per tirar endavant el

teu Quijote. El tema i la teua tesi tenen realment interès. El Quijote potser és una

obra, malgrat els milers de pàgines que s’hauran escrit, inexplorada, o no del tot

explorada. Llegint el que em dius en la carta, he recordat un documental (altra

vegada al 33) sobre Cervantes i Catalunya. El que lamente és no recordar bé el que

s’hi deia. Crec que hi havia alguna al·lusió al tema en què estàs interessat, però

no era eixe el tema central. Aquí es parlava d’una certa crítica política per part de

Cervantes i la seua relació amb Catalunya, més important del que es creu. I no

sols perquè «Quijote» (per què li va donar aquest nom?) ve del català «cuixot». Si

tinc la sort que el repeteixen, cosa que solen fer, ja em fixaré més i anotaré les teo-

ries que en el documental es formulaven. Ah!, els «formuladors» no eren aquesta

mena d’erudits locals obsessionats a demostrar que un determinat geni és del seu

poble. Era gent seriosa.

Tens la novel·la de Klaus Mann. Dius que no l’has llegida. En la meua opinió, no

t’has perdut res. És un llibre insofrible i com a novel·la un fracàs. Potser sóc exage-

rat, però què vols! Una altra novel·la m’ha servit per treure’m la boira, afortunada-

ment. Es tracta d’una obra d’una escriptora anglesa que no coneixia (ja coneixes la

meua debilitat per les escriptores angleses): Penelope Fitzgerald, morta fa uns anys.

La llibreria és el títol de l’obra. La coneixes? Em va atraure el «vestit» del llibre (és

una edició molt boniqueta) i vaig decidir-me a comprar-la quan vaig veure la frase

d’un crític reproduïda a la contraportada.

Parla d’«hereva» de Jane Austen. Paraules majors!, almenys per mi. Em va costar

una mica decidir-me, perquè la traducció era castellana. I per la meua gosadia, en

determinats moments, jo hi veia també la Virginia Woolf. Però això, ja ho he dit, és,

per la meua part, una gosadia.

Em parles dels nens i dels ja no tan nens. Dius que ara saben més que Lepe —no

Lope. És possible. Però, què es vol dir amb això? És una novetat d’aquest temps?

Ho dubte. Cada època té la seua «saviesa» infantil. La d’aquests temps és la savi-

esa dels «botonets» i meravelles dels aparells electrònics. El cas que em contes de

202

’

la teua néta, per mi, no és saviesa sinó «maduresa». Ara els nens maduren abans,

els qui maduren, que no són tots. Perquè d’immadurs i irresponsables en tenim

una munió. Acompanyats amb tan lloables característiques manta vegada pels seus

«papàs». De tota manera, jo ja fa temps que m’he rendit a intentar comprendre el

«nostre jovent», entre altres coses perquè no voldria ser potser injust. Et preguntes

què érem nosaltres a aquesta edat. El que el temps, més o menys, donava. El temps i

el lloc, i les circumstàncies familiars, clar. També més o menys, com ara. Saps el que

he de dir-te? T’ho diré amb paraules de Virginia Woolf, ja que abans n’he parlat (i

t’ho diré en castellà, que és com ho vaig llegir, i sense que servesca de precedent):

«El pasado es hermoso porque una nunca comprende una emoción en su momen-

to. Se expande más tarde, y por tanto no tenemos emociones completas respecto al

presente, sólo respecto al pasado». L’he adoptada, aquesta consideració, i l’he adap-

tada a les meues necessitats, encara que fer-ho siga una mica abusiu. M’he reunit un

parell de vegades amb Doro11 i hem xerrat, com sempre, de tot. Clar que trobàvem

a faltar el contrapunt del senyor Iborra. Em va telefonar Moragon12 per dir-me que

l’afer de la biblioteca de Fuster ja està resolt perquè, per fi, hi ha hagut acord entre

les parts: Palàcios, Generalitat i Ajuntament de Sueca. És d’agrair, per la meua part,

l’atenció de Paco en cridar-me. No tenia per què trucar-me, però ho va fer.

Ja t’han deixat lliure els herpes? Sempre hem de tenir una punyeteria o altra.

Sort que no han estat dolorosos, perquè tinc entès que, els que ho són, són fotuts.

Recordes que vaig comprar unes Variacions Goldberg per Andreas Staier? Bé, a

més del disc normal, anava un DVD amb consideracions sobre l’obra, acompanya-

des d’interpretacions, molt interessants, i que pense que t’hauria agradat veure.

I anem al «Memento, Richart». No vull fer cap comentari, ja n’estic cansat. T’en-

vie uns versos sense convicció i per complir una imprudent promesa. No per res

especial, sinó perquè, en el fons, és igual. Perquè no et canses massa, envie uns

quants poemes de només dos versos d’una sèrie de deu o dotze i que són simples

provatures.

Records a la Joana i una forta abraçada. (Ah!, i records també als tudons. O són

tòrtores?)

1

Mentre hi haja rosades inclements,

el meu llit és aquesta pedra blanca.

11 Doro Balaguer12 Francesc Pérez Moragón



2

En la nit, la remor del riu m’ofrena

paraules que no he dit, ones de pena.

3

Aquest signe de pau, aquest color de galta,

fa mil anys que és aquí, i aquí es queda.

4

Cauen les nits, i boques vegetals

pidolen aigua als pous assedegats.

5

Al saló de cels blaus i escots oferts,

el lament delicat del gessamí.

6

No és prou la voluntat per sostenir

el pes de la mirada que pregunta.

(juny 2010)

Tants anys creient allò que el cor ingenu

em deia ahir i em diu, tossut, avui!

Proper al fons obscur de la paraula,

em queden quatre dies per callar.

¿Què faig aquí tot sol i sense res

que em diga què haig de fer per sobreviure?

Si la fi de la cursa tot són runes,

oïdes sordes, murs indiferents,

per què voler encara que m’escolten?

Per què deure’s encara al desengany?

Amb qui vaig de la mà? Quins ulls em miren

cara a cara per dir la veritat?

Tot em cal i tot em sobra, ric o pobre

no sé de què: d’amors o de misèries,

un moble abandonat a la foscor

amb els calaixos plens del que seria

com un crit de campanes, i no fou.

La pau freda del temps és un silenci.

(juny 2010)

204

’

Hi ha llàgrimes al món que res no eixuga.

El llenç que les esborra els és negat.

Els llavis esmolats del desdeny

defensen l’horitzó del tot s’hi val.

Abisme inconegut de la bellesa,

arrels desemparades, pobres arbres

de terres afligides i caps cots,

escorteu la nit llarga d’aquest plor!

El sostre dels proscrits qui el bastirà?

Potser un déu cansat mire la terra un dia.

(juny 2010)

14


14 de setembre de 2010

Benvolgut Richart:

L’altre dia vaig telefonar a Doro, per veure com estava. Em va dir, com tu, que

us heu ajuntat alguna vegada. Ben fet. Doro és per a mi una nova i vella amistat

que m’estime. Jo no l’havia tractat personalment fins a l’última etapa de la tertúlia

amb Ventura. Des d’aleshores he anat coneixent-lo i valorant-lo. El fet de seguir, ja

sense Ventura, en relació amb nosaltres, en la cua final de la tertúlia —som un ter-

cet—, encara me l’ha fet més pròxim i en la nostra línia. Quant a les seues qualitats,

no cal que te’n parle, perquè les coneixes de sobra.

Com et van les coses, la teua vida tan particular i massa solitària? Els passats

dies de calor me n’he recordat particularment de tu. Com l’has suportada? Ací vam

tenir dos dies —un dilluns i un divendres de ponent— que eren realment sufo-

cants, com si de la terra i l’aire sortís foc. Ara, a València, amb un clima tan humit,

que en donava el diari i la tele, supose que t’ho hauràs passat malament. I això que

ets una persona sofrida. Aquets dies, de moment, ja s’està ací fresquet, amb un toc

ja de tardor.

Por fin parió la burra! M’alegra la segona bona notícia que em dónes a propòsit

de Fuster. No sé què hauran acordat uns i altres, però, almenys, ja és important que

hi haja un acord.

Sí, senyor, estic tocant ja a mà, la meua entrada en els 81 anys, que serà el 14

d’octubre, una data que quasi cau en el dia de la Hispanidad, o de la Raza. Quina

raça!



Per fi ha quedat pràcticament muntat el meu quixotesc intent.13 Però l’he deixat,

de moment, per tornar-hi ja més distanciat del tema. El que he fet és tornar a agafar

una altra temptativa, que, per ara, és Qüestions terencianes. Ja fa molt de temps que

hi insistia de tant en tant, molt de tard en tard, sense poder veure el plantejament

clar. Hi havia algun punt que grinyolava i em feia deixar-ho estar. Ara, sembla que

m’he fet amb ell, perquè he vist la fotuda ofuscació que se m’apoderava. El punt en

qüestió no era pertinent tenir-lo en compte. N’he prescindit i la cosa s’ha posat a

funcionar, gràcies a Déu. Jo estava a punt de no fer ja més cas del paper —bastant

llarg—, cosa que va contra la meua estrenyida manera.

T’has comprat el Fidelio de Furtwängler. Ja l’has sentit? A mi m’agrada molt i val

la pena, el goig, vaja, d’escoltar-lo. I damunt, amb pocs diners. A mi em va costar

més aviat car, o doblement car, perquè primer el vaig comprar en un àlbum de vinil,

i no se sentia bé. Després, en CD, que sona ja molt millor.

L’altre dia vaig sentir, per enèsima vegada, el Rèquiem de Fauré. M’arriba a l’àni-

ma i em reconcilia amb la humanitat. És una obra de gran simplicitat, una melodia

molt bella, sense eloqüències, sense llamps i trons. La versió —una més de les que

tinc— és una gravació en viu, a càrrec de Celibidache —no estic segur si s’escriu

així. Ara, el que et volia dir és que quan ha sonat l’última nota, hi ha un silenci de

gairebé un minut, o més. Ni una palmada, ni una tos, res de res. És a continuació

que el públic es posa a aplaudir fervorosament. Aquesta actitud dels oients presents

a la sala, contrasta, exemplarment, amb la forma de reaccionar que sovint té la

gent, quan acaba l’obra, com si formés part de la partitura. De vegades, sobretot si

el final és un fortissimo de campionat, els aplaudiments s’hi interfereixen o sonen

junts amb l’orquestra. Què et sembla? El silenci, encara que siga curt per part de

l’auditori, el note de tant en tant, en concerts que transmet la ràdio. Però és més

freqüent el «bravo!» com a punt seguit. Es desbraven. Els qui callen al final, i amb

silenci que sembla prolongar l’audició, són dignes d’admiració. Fan honor a l’obra

i a la interpretació, en són respectuosos. Els altres són unes bèsties. Y no digo más.

No conec el llibre de l’hereva de Jane Austen, com em dius. Només el títol ja

m’hi posa en bona disposició. La llibreria! Aleshores tot un món on viure! Jo so-

vint, molt sovint, somie coses en relació amb els llibres. N’hi ha un que mai no he

oblidat, encara que no m’agrada gens: em trobava no sé si en una llibreria de vell,

però els volums es trobaven tots amuntegats, transformats en un magma de pasta o

merda... Li preguntaré al professor Freud què vol dir aquest malson.

13 El llibre sobre l’entramat de veus narratives del Quijote

206

’

M’ha agradat, i en prenc nota de la citació que em comuniques de Virginia

Woolf. Sí, crec que té raó, perquè la memòria del passat no és un parcial i mig

borrós, sovint, àlbum de fotos, sinó un estrany i màgic laboratori que el recicla i

l’actualitza. «No tenemos emociones completas respecto al presente, sólo respecto

del pasado.» De totes formes, tot ací és molt complicat. Crec, a més, que aquesta

afirmació la signaria Proust. L’emoció, o el gust, que sentia mentre mullava la mag-

dalena en el te, només esdevé completa, quan, anys més tard, li torna a la memòria

realitzant una operació semblant. Ara, la Woolf ho diu d’una manera molt bonica,

molt senzilla i, en el fons, diferent al que pensava Proust.

I no m’estranya que escrigues: «l’he adoptada aquesta consideració i l’he adap-

tada a les meues necessitats...», perquè hi ha el moll, crec, del meu amic poeta que

s’anomena Richart. Ho he tornat a comprovar ara llegint els versos que, un poc de

mala gana, m’has enviat. Moltes mercès per haver-ho fet, i també perquè m’han agra-

dat. Van en la direcció dels meus gustos en aquest gènere, i en tots, crec. No narres,

no descrius, no jugues, amb una mena o altra de joc, amb els mots, no hi fas meta-

física, ni física, sinó que et dius amb una humilitat profunda, una mica secreta però

intel·ligible. Y no digo más, ara també, perquè passes de les floretes que es puguen

dir respecte dels teus versos. En definitiva, si ho prefereixes així, et diré, planament,

que els teus versos estan bé. Sobretot, per a mi, el primer dels dos poemes llargs.

Perdona la meua lletra borrosa. No puc evitar —si no és amb molta atenció i len-

titud— d’escriure amb lletra, o mots, una mica desfigurats. No és que falle la meua

cal·ligrafia, sinó la meua mà que es mou un poc sismogràficament. I no parlem de

mots esborrats. Quan tracte d’apanyar-ne un encara es fa més i més il·legible.

Bé, l’estiu s’acaba i ací comencen ja els preparatius per a les festes del poble. La

gent s’hi diverteix amb les vaques i el toro embolat, o fa cara seriosa a la processó, o

balla i beu. Cadascú per allà on l’enfila.

Fins la teua. Records de Joana i, com sempre, una forta abraçada,Pepe

15



Benvolgut Pep:

Vaig rebre dilluns la teua carta. A més que ja és una satisfacció per a mi rebre’n,

aquesta m’ha estat especialment oportuna i et diré per què. Des de fa no sé quant

estic d’un humor i una mala llet que no m’aguante. I la teua carta m’ha servit per



«desemboirar-me» i fer-me recordar que encara hi ha converses i activitats interes-

sants i civilitzades. Les causes de la meua mala llet? No cal que les esmente perquè,

almenys d’algunes, n’hem parlat moltes vegades. Tinc la convicció que el món ac-

tual és una autèntica escola per a l’aprenentatge de l’odi. He dit i repetit en diverses

ocasions una frase d’un personatge d’Iris Murdoch que sempre tinc present: «El

món és una podrida oligarquia organitzada per gàngsters». Què fer davant això?

N’hem parlat algunes vegades: recordaràs les illes d’Aran i altres possibles «retirs».

Però a la casa dels pobres no hi caben alegries; en tot cas, il·lusions, més o menys.

Als pobres, doncs, no ens queda més que buscar rosegons. El senyor Sándor Marai

diu: «a les cambres on visc he prohibit l’entrada a l’estrèpit demencial del món».

Sí, però les cambres d’ara tenen tantes escletxes que no podem tapar, que l’estrèpit

per força ens arriba. Repetesc. Què fer? En el meu cas ho tinc clar: llegir, escoltar

música i fotre una merda de poemes (bé, perquè no em digues exagerat, ho deixaré

en «merdeta»), i això quan tinc ganes, és a dir, quan estic normal, que no és sem-

pre. El que no es conforma és perquè no vol. Això pel que toca a la meua actitud

personal. Perquè en la matèria «aïllant» esteu també vosaltres i el que penseu i feu,

els amics, els pocs amics que em queden. Però ja n’hi ha prou d’aquesta música. Ja

em perdonaràs.

El passat dia 11 va ser l’homenatge a Bausset, com ja sabies. Va estar molt bé. Hi

havia una gentada. Les oracions obligades van discórrer pels camins habituals en

aquestos casos. Per a mi, només va desentonar el senyor alcalde del poble. Abans

d’engegar la seua perorata, va fer pública l’adhesió a la acte i a Bausset... del senyor

Rodríguez Zapatero! Allò era totalment extemporani, inoportú i una mostra més

de la cínica hipocresia dels polítics, «importants» o d’anar per casa, tant és. L’acte

va acabar estupendament: la capella (set membres) del Misteri, que es va desplaçar

a l’Alcúdia, van interpretar tres fragments del Misteri d’Elx, preciosos. Jo vaig fer

l’anada pel meu compte i vaig tornar a València gràcies a l’amabilitat del senyor

Antoni Ferrando (i de la seua dona, que era la que conduïa). I a l’acte vaig seure

amb Doro i Paco Pérez i les seues respectives dones.

Tant el Doro com jo ens vam veure ahir. Estem la mar d’orgullosos i contents

que hages «rematat» el teu Cervantes. Espere que podré llegir-ne el text aviat, no?

El documental de què et parlava en la meua carta crec recordar que es deia L’enig-

ma de Cervantes.

I ara passe a l’apartat d’adquisicions, per no perdre el costum. He comprat, i

llegit, una narració curta del brasiler João Guimarães: Mentre la nit no arriba. Una

meravella. Després una novel·la d’un jueu polonès, Jurek Becker, Jakob el mentider.

Potser la coneixes. Em sembla una novel·la ben notable, molt bona, vaja, segons el

208

’

meu modest criteri. I una tercera narració, també curta, d’un tal Andrei Guelàs-

simov, La set. També m’ha agradat, però no tant com les abans citades. I una altra

compra, aquesta musical: una simfonia, la 9, de... Mahler. Potser t’estranye una

mica, a mi sí que m’estranya, però ho he fet per raons «personals». Una, perquè

em cau bé el Norrington, un paio que, crec, va a la seua sense històries ni escara-

falls. Tinc d’ell una Flauta màgica que està molt bé. I l’altra, perquè em va decidir

la crítica que t’adjunte. Qui la firma, la crítica, és un senyor de qui em fie bastant.

Altres estius solia enviar-te algun retall d’articles més o menys polítics que creia

interessants. Ara opte per enviar-te aquest retall, de musical, perquè els anteriors

m’importen un «pepino». Capritxós que sóc. A tot això, em tindràs que perdonar

les meues manies davant Mahler, i altres. Sóc limitat, ho reconec. I potser una

mica prou mandrós. De tota manera, que conste que jo no he negat mai l’alt valor

de l’obra de Mahler. Això seria d’una burrera inadmissible. Per cert, em semblen

molt encertades les teues observacions respecte als aplaudiments i els «bravos»

als concerts. Això dels «bravos» especialment em sembla que és una aportació de

l’operística: després dels gorgoritos de les dives, els entusiastes, com dius tu, s’es-

bravaven. Et preguntes, o em preguntes, si la meua vida no és massa solitària. Sí

que ho és, però no per elecció meua. Un terme mig, tan difícil, però, seria l’ideal.

Però això no depèn solament de mi. ¿Vols que et torne a endilgar una altra cita, a

les que tan aficionat sóc? Té alguna cosa a veure amb aquest tema, però no l’abraça

tot. Fa referència, diríem, a una part —si important o no és una qüestió purament

personal. Bé, el senyor que ja he citat abans, Sándor Marai, diu: «Hem d’acceptar

que els nostres sentiments no siguen correspostos, que les persones que estimem

no responguen al nostre amor, o que no ho facen de la manera que voldríem». I

d’aquest tema, també jo no digo más.

Un aclariment, ara que me’n recorde, a propòsit dels meus poemes de merda.

El que siguen una merda no vol dir que deixe de fer-ne mentre puga. Perquè, al

marge de qualitats literàries o el que siga, per a mi tenen un «valor» exclusivament

personal. Per això els considere fora de la «crítica» dels altres, com deia l’Ovidi

d’alguns dels seus. El fet que te’ls done a llegir a tu, per exemple, és una cosa que

pense que és innata a tota escriptura, les notarials incloses. En el meu cas, el que

passa és que potser pose a prova la teua amical paciència. Merda o no, seguiré

fent-ne, de poemes. Acabe ja, entre altres coses perquè vull que la carta surta avui.

I és que aquesta vesprada me n’aniré segurament a Polinyà, i això significa que

fins a dimarts o dimecres vinent ja no sortiria. Una forta abraçada i el meu afecte

per a Joana i tu.

Richart’

210

’


Converses«De tots he après que un lloc i un jo fan la vida»

Conversa amb Josep Piera

Ferran Garcia-Oliver

Feia temps que no pujava a casa del Josep Piera, a la Drova. Així que entre, Pep

encén el foc, i de seguida tot d’aromes de llenya de garrofer i taronger posen el

punt de calidesa necessària perquè puga prosperar la conversa aparaulada pocs dies

abans. A fora la temperatura ronda per fi els 10 graus, després de dies nadalencs de

ponents recalfats, impropis de l’hivern. «Cal que ploga i faça fred», respon al meu

comentari ineludible sobre el temps. La casa respira la serenor de la muntanya, els

silencis dels ametlers que prompte somriuran amb les primeres flors, una certa

dolcesa d’aquella pau que es fa més pau i més sentida perquè sabem de l’estrè-

pit tumultuós del món. Llibres, quadres, postals, fotografies emmarcades, un tapís

enorme, records per a fer presents els seus viatges arreu del Mediterrani, tants que

no pots retenir-ne cap ni un. Per l’escala de caragol accedim a l’estudi. «És l’única

gimnàstica que faig, amunt i avall, i ja em va bé» —diu, una mica faceciós. I una

altra vegada la glopada d’art i arts, llibres i atifells que deixen poc espai als escassos

mobles per a seure i treballar. La taula, no cal dir-ho, un caramull de llibres. Per la

finestra guaite el Cingle Verd, el sentinella mut de la Drova.

Des que he arribat les politges de la conversa funcionen la mar de bé. Pep Piera

és un prestidigitador de la paraula, sense que li calguen estímuls addicionals per a

la pràctica del vell art d’enraonar. Sempre he admirat la seua capacitat d’improvi-

sar. El meu amic escriptor posseeix una oratòria tan densa com la decoració que

ens envolta, amb la qual pot parlar del món i la bolla. De vegades la facúndia el

traeix, sobretot en tertúlies col·lectives, just per aquest excés verbal producte d’una

imaginació fecunda i d’una passió irreprimible pels enjogassaments polemistes.

Però el Piera íntim és ben bé un altre, un conversador amable, molt lúcid, que sap

també escoltar, menys pugnaç i més respectuós. Sé per endavant que les pàgines

que contindran la nostra xarrada seran un pàl·lid reflex de la que realment durem

entre mans, i realment és una llàstima. A més, enganxem temes sense solució de

continuïtat, impossibles de transferir al paper. Del repàs a les convulsions de la

política, tant a Catalunya com a Espanya, i, no cal dir, a un País Valencià per fi

esperançat i amb ganes d’avançar i tancar una llarga etapa funesta, derivem cap a

les aigües més tranquil·les de la literatura.

212

’

—Per cert —li comente—, ¿has llegit el que l’altre dia deia de tu Maria Josep

Escrivà?

—A què et refereixes?

—En el seu blog reclamava el Piera poeta, en certa manera sepultat pel Piera

narrador de viatges i memorialista. Què és de debò Josep Piera?

—La veritat és que em sent poeta, tant si escric en vers o en prosa, tant si parle

com si calle o si escolte el silenci. La meua mirada vital és de poeta. I crec que els lli-

bres de viatges o de memòries reflecteixen també la visió del món de poeta. M’agra-

da cantar la vida, prou més que no contar-la; però no sempre tinc la lira a mà.

—Alguna vegada t’he sentir dir que escriure poesia és per a joves —el jove en-

amorat, el jove somiador, el jove que es vol menjar el món—, i per a vells —el vell

que ha tastat les ferides de l’amor, el vell lúcid, el vell que sap que el món és massa

poderós per a poder menjar-se’l.

—Sempre ho he pensat així. La sorpresa per a mi és que, ara que ja m’he fet

vell, no tinc clar si sé escriure la poesia de vell, o si paga la pena d’escriure’n des

de l’òptica del vell. Quina: la decrepitud, la derrota, la mort? Si és mirar cap al

futur, més val no mirar, i si és el present, és una espècie de nirvana, que dius «ja

visc en la poesia!». La poesia ja m’ha donat el que havia de donar-me: un apre-

nentatge del viure. I si m’ha ensenyat a viure, ara no em cal sinó viure-la en la

mesura que puga.

De tant en tant Piera tus, i això l’obliga a tenir el mocador a la mà. Marifé —què en

seria de Pep Piera, sense Marifé!— ha vingut a saludar-me i amb l’ampolla de xarop

que ha prescrit el metge al seu home. «Ací tens —em diu— uns ous de les meues

gallines, a canvi de les teues taronges, les llimes i naps que ens has dut.» Marifé no

se’n va fins que comprova que Piera ha fet bondat amb el beuratge que li alleuge-

rirà el mal de gola. «No t’esforces, eh, que et conec», li recomana des del llindar de

la porta. No ens costa gens ni mica reprendre el fil de la conversa. Tinc curiositat

de saber si com a escriptor li agrada rellegir-se, o més aviat és dels que mai no torna

a obrir una pàgina seua.

—Durant el procés de creació —respon— mire de rellegir el que vaig fent per

distanciar-me’n, perquè així puc treballar millor la matèria textual. La poesia no-

més és meua mentre l’escric, després, quan es publica, és pública. Hi ha poemes

que els torne a llegir quan en sent la necessitat, i si els he de dir en veu alta, per as-

sajar-ne la interpretació, i sentir-ne la veu i la música. Rellegint-me tinc la sensació

que allò escrit no ha canviat, però que jo, com a lector, sí.

—Ja que has esmentat el procés de creació, quin és l’impuls que et fa escriure?

conversa amb josep piera 213


Piera medita uns instants la resposta, a la recerca de les paraules adequades.

Els bramuls de les ventades travessen les parets de l’estudi. És el vent, entre ponent

i mestral, que esguella les branques velles dels garrofers i les oliveres, el que somou

les arrels dels pins, el que permet vols formidables als xoriguers.

—La poesia —diu a la fi— m’és dictada per una veu interior, i només n’escric

si em mou, si em commou estèticament. No la busque, la trobe. Però no tot el que

em mou o commou es fa poema. Escric en vers o en prosa per acompanyar-me, per

a sentir-me ser i saber-me viu, per a gaudir de l’instant i comprendre el món. Per a

viure més i millor. El poema s’inscriu en mi. No sé si m’explique...

—I tant que sí. Sé de productors de versos que busquen fabricar poemes en fun-

ció de premis i no com un exercici, en efecte, de recerca interior. Ara bé, després de

l’impuls primicer, supose que vindrà el veritable treball, la cuina que no es veu. Un

llarg recorregut, de dies o mesos, fins a la composició definitiva.

—Evidentment! Un poema està viu en mi mentre es fa «rellegible», mentre vaig

rellegint-lo, i en dóna motius per a canvis, que uns poden ser insignificants, d’altres

no. Però tinc la sensació que el «magma» —i Pep fa cercles amb les mans per a in-

sistir en la imatge—, això que es diu la inspiració, ja la tinc. Ara el que em cal és fer

perquè no se’m faça malbé: com dir millor allò que el poema ja diu.

—Llavors, quan dones un poema per acabat?

—Quan ell m’ho diu —afirma amb rotunditat.

—I de quina manera t’ho diu?

—Bé. M’ho pot dir hui i demà pensar el contrari. Me’l llig en veu alta, i ha de

funcionar. I ací no és gens desdenyable la solució d’aspectes formals. Si ha de ser

una «música clàssica», entre cometes, o convé trencar-la. Hi ha poemes que fins

i tot he refet després de publicar. En la primera de les versions del poema de «La

Drova», per exemple, hi ha un vers que deia «un paradís ple de pinades», que era

una obvietat paisatgística, mentre que en un altra versió el vers ha passat a ser «un

paradís ple de paraules», carregat de...

—Ressonàncies.

—Sí, sens dubte —somriu satisfet i es relaxa en la cadira de braços on seu.

Amb ell i gràcies a ell, en els poemes però sobretot en els seues llibres de viatges,

hem gaudit de vistes, aquarel·les i panoràmiques fetes paraules. Crec que el paisatge

ocupa un lloc important en la seua obra.

—Tot és paisatge —diu, bo i ratificant la meua observació—. La llengua és pai-

satge. La literatura és paisatge... amb paisanatge inclòs. El paisatge es veu i es viu, el

dic i em diu. I en forme part. És el correlat objectiu del propi ser.

214

’

—Els historiadors tampoc poden obviar el paisatge, encara que ells, llevat dels

que es capbussen en la història agrària, empren un terme més neutre, l’«espai», o

el «territori» també, unes vegades empren el microscopi, per al espais menuts, i

d’altres el telescopi, quan han de donar compte d’extensions enormes. Jo diria que

et sents més a gust amb el microscopi.

—La poesia, si més no, i la fotografia també, funcionen millor amb el micros-

copi, perquè s’han de carregar de valors simbòlics. El microscopi és intensitat, és

com un bisturí, mentre que el macro es dilueix —i les seues mans i els seus braços,

ara i adés inquiets, s’estenen en una circumferència, com de director d’orquestra—.

Dit això, no et càpiga cap dubte que en poesia, i en altres formes d’art, hi ha qui se

sentirà més còmode amb el telescopi. De tota manera, per aquest cantó arribem al

debat etern entre local i universal, que milanta voltes he discutit en aquesta vida.

Com, el que t’és pròxim, pot ser d’abast general? Jo sóc universal, no sóc un loca-

lista arcaic que es mira el melic. La Drova és tan universal com... Delfos, pose per

cas. Per descomptat no són la mateixa cosa, però la mà de l’artista és d’ací on poa.

—La Drova deu ser per a tu el paisatge essencial, el que resumeix el teu quefer

per la vida i la literatura.

—La Drova és un paisatge de paraules, un univers de records, una geografia

íntima, un lloc real i creat alhora, una invenció «mirable», una metàfora vital, un

racó de la muntanya saforenca, una vall mediterrània, un mític temple de roca,

una cova amable, un escenari de meravelles quotidianes, un nom que diu un món.

La Drova és el microclima que fa que em senta una espècie endèmica en perill

d’extinció —i per tant a protegir—, un supervivent del món antic.

—Amb la Drova, i amb qualsevol altre microcosmos literari caldrà anar amb

peus de plom. Els riscos per desbarrar en l’espai local són immensos.

—Clar! El xovinisme, l’exaltació carregosa, el quadre costumista... Però, alto,

en la distància pots caure en la superficialitat. És com el llenguatge. Nosaltres com

a generació, crec que hem fet un esforç que ningú no ha valorat, que és sintetitzar

la llengua culta amb la llengua oral d’una forma estètica, vàlida i útil per a la vida

quotidiana. Això és tremendu!

—Tu mateix deus ser conscient de la distància que hi ha entre la llengua dels

primers tempteigs i la d’ara.

—Buf! —i enlaira els braços i es contorneja al ritme de l’onomatopeia que

s’allarga per uns segons—. Els meus primers articles de l’any setanta-quatre eren

provatures per ensenyar-me a escriure.

—Tens raó, no hem valorat i no ens ho han valorat prou, el fet que maldàrem,

amb equivocacions incloses, perquè la llengua deixara de ser un artifici, que fóra



profitosa per a tots els usos, particularment els de l’art i la ciència. Per altra part,

teníem un problema suplementari. La llengua heretada, almenys la teua i la meua

i de tanta gent, era un llengua dels llauradors, «pagesa», rica de sentits, però poc

operativa per al registre literari en l’estat en què es trobava.

—Agònica —hi afegeix—. Per a una generació, a més, que des dels quatre anys

està educada en castellà, ja sent ràdios, veu pel·lícules i aviat veurà la tele, destinada

per tant, eixa llengua, a desaparèixer en un tancar i obrir d’ulls. I de les ruïnes hem

fet una llengua, i, el que és més difícil, sense ajuda dels mitjans.

—Aquesta és la gran rebel·lió que van protagonitzar els joves que somiaven en

la llibertat i la democràcia quan Franco s’entestava a amargar-los l’existència. Tot

preparat, no cal dir-ho, pel treball immens de Fuster.

—I això no s’ha dit, o no s’ha dit prou. Ací hi ha un esforç «viscut», i convertit

en obra, en gent que tenia la llengua heretada i en gent que no tenia la llengua

heretada, cas de Marc Granell. És un esforç, sí, però un esforç creatiu. No de flagel-

lar-nos. Patir? Jo no he patit mai, he disfrutat com un camell, descobrint paraules

antigues. Algunes voltes he dit que quan jo arribe a la Drova, i m’assabente que

aquesta muntanya d’ací enfront es diu «la Carena d’Aldaia», mare de Déu, la meua

perplexitat!, perquè «carena» per a mi era una paraula d’Espriu, del món mariner;

o quan sent que una tia meua diu «conhort», que creia una baula perduda dels

clàssics. Totes aquestes descobertes, tota aquesta gloriosa epifania, posa la maqui-

nària creativa en efervescència, però alhora genera una prevenció. ¿Totes aquestes

paraules són belles, o em semblen belles perquè són noves, fins i tot les antigues? En

qualsevol cas, aquella generació dels setanta va haver de dedicar tots els seus esfor-

ços a la creació d’un nou univers lingüístic, o «paisatge de paraules», que en dic jo.

Però damunt ho has de fer —Pep té ara la mà dreta sobre el front i el dit índex de

l’esquerre sobre el pols, en un clara voluntat de concentració—, tenint en compte

que el que fas ha de ser teu, íntim, local, universal i ha de poder ser llegit arreu del

domini lingüístic català: si en vols més para el cabàs, no hi havia precedent! —diu

amb entusiasme, bo i incorporant-se de la cadira—. Des de Marc o Llorente ningú

no ho havia fet. Fuster, quan deixa la poesia, optarà per l’oriental ortodox, perquè

escrivia per als d’allà dalt i punt: ací baix no hi havia lectors. Però al marge del regis-

tre que tu utilitzes, l’important és que sone, que diga coses. Si no és així, la llengua

s’abandona. I fixa’t, nosaltres, malgrat derrotes i desercions, no l’hem abandonada.

—Però no podem abaixar la guàrdia. La gramàtica, la complicadíssima gramà-

tica catalana, tampoc hi ajuda massa.

—Mira, jo no n’he estudiada mai. No puc amb ella. Jo he aprés la llengua llegint,

i parlant-la.

216

’

—Ja em diràs qui té clar la diferència entre el «per» i el «per a» davant d’infinitiu.

—Aquests entreteniments per als especialistes, que es trenquen les banyes, ja

que és el seu ofici. I si el dia demà arriben a un acord, doncs que em canvien el que

s’haja de canviar i en pau. No cal donar-li més importància. Si volen, i si no, què hi

farem, una «anomalia» més d’una època.

—Fuster deia que a cada rectificació de la norma el convertien en fòssil.

—Les ortografies i aspectes de la gramàtica canvien, necessàriament, perquè la

llengua ha d’anar al ritme del món. Ara, sempre que obeïsquen a una naturalitat.

Si són un artifici tan rebèstia o un vulgarisme «tan vulgar», no seran eficaços, gri-

nyolaran.

—L’equilibri entre novetat i tradició sempre serà inestable. Potser mirem massa

els gramàtics i poc els escriptors.

—Ja t’ho he dit, jo he aprés en ells, en les veus que m’han precedit.

—Quins poetes han sigut, doncs, decisius per a tu?

—En cada etapa de la vida n’he tingut uns. Uns m’han fet de savis mestres, i

uns altres d’amics amats. Alguns m’han acompanyat intensament en una època

concreta, uns altres me’ls he fet meus per sempre, i torne a ells de tant en tant. Com

a mestres amics tinc Marc, Baudelaire, Valéry, Eluard, Aleixandre, Riba, Vinyoli,

Ungaretti, Penna, Brines... I Kavafis, i Elitis, que he llegit en distintes traduccions

però no en el grec original, i Ibn Khafaja, a qui he convertit en un antic heterònim

meu... Alguns d’aquests ja els citava a la poètica de Carn fresca; en sóc, per tant, un

seguidor fidel, per bé que ara no interprete igualment els seus versos.

El sol de la vesprada acaba de pondre’s darrere les muntanyes. Per la banda de

ponent, la que mira cap a Barx i el Pla de Corrals, el cel ha iniciat aquella combus-

tió elemental amb què esdevindrà una catifa roja rugosa, preludi d’una nit freda

i neta en què les estrelles brillaran ací dalt, a la Drova, com gemmes inigualables.

Amb un altre interlocutor, començaria a patir per por de no fer-me pesat, però amb

Piera aquest temor és inexistent. Està en forma, té xarrera, com diuen a Mallorca,

i m’agraeix la companyia. M’alce a prendre un got d’aigua i comprove pels llibres

que sobreïxen en la prestatgeria que Pep Piera és un bon cinèfil. I és per això que se

m’ocorre demanar-li quin pes ha tingut el cinema en la seua obra.

—El cinema m’ha omplit moltíssimes hores de la vida i moltes soledats, per

tant, ha conformat somnis, realitats, idees i fantasies. I m’ha permés veure i viure

moltes històries. El cine va ser pura meravella durant la infantesa i la joventut, dues

etapes fonamentals. Més que un pes feixuc, hi té una volguda presència visible: hi

ha pel·lícules que conformen la meua memòria i alhora són referents generacionals,



patrimoni i imaginari d’una època. Però també té importància en la meua obra la

fotografia, bé que més subtil. Les pel·lícules són relats, les fotografies són poemes.

Hi ha poemes que fotografien un instant íntim, un paisatge real, un estat anímic...

Diuen el que veig i el que sent i es transformen en símbols, guanyen significats nous

amb el pas del temps. Hi ha poemes que són fotografies de paraules.

—I la música?

—La música ho és tot. Perquè el llenguatge té música. En mi, música és la que

s’escolta de fora i la que se sent de dins. La poesia és música, els mots fan música,

el silenci té música. La música ho amara tot. La música és la màxima expressió ar-

tística: molts dels meus llibres tenen una banda sonora pròpia; molts estan escrits

en un ambient sonor particular, i tenen el seu paisatge musical. Música escoltada

i sentida, vull dir. M’agrada dir que un poema és una partitura de paraules que el

lector interpreta.

—Serà per això, doncs, que ara introdueixes fragments de cançons i les cantes

en lectures públiques.

—Anem a vore —i s’ajusta les ulleres abans de continuar—. Eixes cançons tenen

uns avantatges: són molt suggeridores, marquen una època, tenen un punt de teatra-

lització, em fan ser un altre quan les cante. La polisèmia creix amb aquests poemes i

per això en dic «videoclips». Tot plegat crec que en el fons té lligams amb els clàssics...

—Els trobadors.

—Trobadors i d’abans. La poesia es canta, és música. Fins i tot ben parlar és

cantar, i ben recitar és ja cantar.

—A hores d’ara passa un fenomen contradictori. Mentre els recitals de poesia

proliferen amb un gran èxit de públic, les grans editorials desconfien cada vegada

més de la publicació de poemaris, a càrrec ara sobretot de petites empreses i editors

valents. Què en penses, de les editorials?

—Una editorial ara és una empresa que fa llibres per a vendre’ls i que vol gua-

nyar diners. Les grans editorials —en català i en castellà— que vaig conèixer de

jove a Barcelona, fa temps que no existeixen. El món editorial ha sofert una trans-

formació radical que ha capgirat el panorama literari. Actualment, la major part

del patrimoni llibresc català està en poder d’un únic grup editorial. Dit això, es pot

afirmar, com bé dius, que darrerament ha sorgit un esclat d’iniciatives editorials

diverses, diguem-ne microempreses artesanes, que són les que aporten vitalitat i

varietat al món literari d’ara. Són l’esperança de supervivència de la literatura com

una de les belles arts. Res no és el que era fa unes dècades, ni tampoc el que es podia

esperar. Però això no passa només en el panorama editorial, passa en tot. Ara tot és

efímer. Potser per això l’art més apreciada siga la cuina.

218

’

—Em fa la impressió que en aquesta reflexió t’inclous. Has deixat de publicar en l’editorial de sempre, i t’has vist obligat a presentar-te a premis just per poder traure a la llum els teus treballs. Deus sentir-te maltractat, no?

Pep Piera es queda cavil·lós. És una qüestió abrupta i una mica perillosa, perquè afecta, vulgues no vulgues, la pròpia persona, l’autoestima, fins i tot el balanç que un pot fer d’una llarga i fecunda trajectòria. Però el Pep és coratjós i no tem agafar el bou per les banyes.

—Ja no tinc les claus que abans m’obrien les portes. Tot ha canviat, comen-çant per les relacions entre l’escriptor i l’editorial. Estic convençut que la desapa-rició de Josep Maria Castellet és determinant en el canvi de comportament d’Edi- cions, 62, diguem-ho pel seu nom, amb mi. Tot i que tinc tota l’obra allí i, per tant, em considere un escriptor de la casa. Hi ha una altra direcció i és lògic que hi haja unes altres pautes, unes altres preferències. Però no hi he estat maltractat. Per què no em publiquen la biografia de Teodor Llorente? Perquè ells creuen que no en vendré ni un i tenen el convenciment que aquest senyor no el coneix ningú. El distanciament entre els Països Catalans té aquestes coses. Per què ningú em vol publicar el llibre que he fet sobre la paella? Per què els sembla una folklorada, i no ho és de cap de les maneres, i perquè també estan persuadits que no és un producte vendible, cosa en la qual estime que estan absolutament equivocats, i que un llibre com aquest es vendria com a rosquilles per tot arreu. També potser perquè ja no sóc ningú en el context literari actual. Tot és possible.

—Això que dius és amarg.—Hi ha dies, hi ha moments, que no puc evitar-ho. Estic sol. Però si ho analitze

fredament, és normal. El desinterès mutu, a una i altra banda de l’Ebre, és cada vol-ta més gran, d’allà cap ací i d’ací cap allà. Ara, jo he fet el que he volgut. He sigut un privilegiat, gràcies a les editorials i a les institucions. M’he fet vell, visc en la serra, apartat del soroll del món, tal vegada ja no és el meu moment. Tampoc no puc fer segons quines coses: sobretot no puc pidolar. Mentrestant, què hem de fer?, provar la sort dels premis.

—Subscrius, per tant, la bondat dels premis literaris.—N’hi ha de molts tipus. Abans els veia com un valor de prestigi per als escrip-

tors, després com una promoció i alhora una manera de fer visibles els llibres als aparadors de les llibreries; ara em semblen un reconeixement, si són premis insti-tucionals, quan no una bestreta econòmica que ajuda a malviure o benviure; per a alguns afortunats són una mena de paga extra. Dit això, en la literatura catalana són vitals, són l’únic mecenatge que queda de la tradició romàntica i jocfloralesca. Actualment són una garantia de publicació.



Gairebé sense voler, ens hem situat en una perspectiva de balanç, d’una trajectòria

que, ni que siga per pura biologia, crema les seues últimes etapes. Pep em reconeix

que ja no té l’energia d’abans. La salut no és precisament la seua millor aliada, però

mentre va el carro, fa soroll, i encara fa un article setmanal per al Levante, acudeix

allà on li ho demanen i projectes no li’n falten. Aviat podrem llegir un treball seu

sobre Vinyoli, publicat per la Universitat de València. Amb tot, per pura curiositat

meua i que probablement comparteix més gent, li reclame que esculla de tots els

seus llibres un. No el que ha posat millor la crítica o el que ha rebut més elogis, sinó

simplement el que més s’estima. Però es mostra reticent.

—Un només? —contesta arrufant les celles i prement els llavis, un pèl incòmo-

de—. No m’és possible. No em sent autor d’un únic llibre. Si em digueres un llibre

de poemes encara et respondria que El somriure de l’herba. Dels llibres de viatges,

dubtaria entre Un bellíssim cadàver barroc i Seduccions de Marràqueix, en prosa em

quedaria amb Puta postguerra. I encara afegiria El paradís de les paraules, com a

assaig històric i literari, i Mai no és tard, que és un assaig de memòria i poesia, i és

el darrer que he escrit i que apareixerà aquest 2016.

—Supose que hi ha raons poderoses per a aquesta tria.

—Trobe que són els més representatius de la meua trajectòria vital, els que més

he gaudit escrivint-los i també, crec, els més apreciats per la crítica i pels lectors. De

tota manera, la tria definitiva l’ha de fer el lector. En present i en futur és prou més

rellevant l’opinió del lector que no la de l’autor. M’adone que no he esmentat abans

cap de les biografies novel·lades que he escrit, i conste que les tinc en alta conside-

ració. Per què les aprecie? Perquè obrin finestres per revifar i dignificar la nostra

memòria històrica. Les biografies formen part del meu combat literari contra «la

tradició d’oblits» que ens aboca, com a valencians, a l’Alzheimer col·lectiu.

En l’obra de Josep Piera el pes de l’Orient ha sigut enorme. Una de les seues

contribucions més decisives ha sigut, no ho oblidem, fer que els poetes andalusins

que van escriure en terres que els arrabassarien els «bàrbars» del nord, sonaren en

català, i que sonaren no com alguna cosa estranya sinó profundament íntima, com

una altra veu que ens pertany. Si mire arreu de la cambra que ens acull l’empremta

oriental, la musulmana però també la jueva i en certa manera també la grega, és

contundent. Aquest quadre que li pintà un amic de Marràqueix, aquest tagín de

fang de l’Atles, pilots de llibres, ceràmica bellíssima...

—Què et fascina d’Orient, Pep? —li pregunte.

—Més que fascinació, en sent atracció. D’Orient m’agrada la seua poesia clàssi-

ca: la xinesa, la japonesa, la persa, l’àrab... I el que d’ella arriba a Occident, gràcies a

Grècia i l’al-Àndalus, a la tradició anglosaxona i a la francofonia. D’Orient m’agra-

220

’

da la permanència vital d’allò antic. La sàvia manera que tenen de viure el temps:

de sentir el passat com a tradició viva, com a memòria present. De saber viure tots

els temps del temps. M’atrau especialment l’Orient pròxim, l’Orient amb turbant,

l’Orient mediterrani. Bona part del que ens fa europeus ve d’Orient: el judeo-cris-

tianisme, per exemple.

—I què et repugna d’Orient, si és que hi ha res que et repugne enmig d’aquesta

tirallonga d’elogis?

—Doncs el mateix que em repugna d’Occident: els fanatismes. La diferència és

que a l’Orient musulmà els fanatismes tenen un fonament religiós, com ara l’isla-

misme gihadista, i a Occident la base prové dels materialismes laics, o racionalistes,

altrament dits feixisme o sovietisme.

—Deu haver-hi alguna manera de restablir els ponts de diàleg entre Orient i

Occident, després de la irrupció de l’Estat Islàmic, que ha provocat aquesta islamo-

fòbia galopant i perillosa.

—De vegades em pregunte si certes formes de la vida real dels musulmans medi-

terranis, de l’islam moderat, vull dir, no ens poden ser beneficioses. De fet, Europa

ja n’està impregnada, i ho estarà encara més. A perill de no ser entès, et faig aquesta

pregunta: ¿Poden els refugiats que arriben a Europa volent establir-se a Alemanya,

acabar essent els «bàrbars» que esperava Kavafis? És tràgic que ara s’esmente Lesbos

com una mena de camp de refugiats. Qui se’n recorda, de la lèsbica poeta Safo? Qui,

de la Grècia clàssica? Per cert, unes altres amenaces que ens arriben d’Orient són

l’industrialisme esclavista (l’Índia i la Xina) i la robòtica domèstica (el Japó). Les

bombes destrueixen la ciutat d’Alep i les ruïnes de Palmira, destrueixen el passat

i el present, la memòria i la història. Cap a on anem? Crec que naveguem per una

mar fosca i tempestuosa sense cap far que oriente la nau per a poder emprendre el

rumb que ens salve del naufragi.

—Aquest pessimisme no acabe de lligar-lo amb el teu optimisme vital. No deu

ser que l’edat et traeix?

—L’edat i el trellat —diu sorneguer.

—«La velledat mal prova en valencians».

—Quanta raó tenia el senyor cavaller de Beniarjó!

—A propòsit de l’edat. Enguany, 2016, el 30 de maig per ser exactes, i me’n

recorde perquè és el dia del meu sant i, a més, hem celebrat ací, a casa teua, algu-

nes festes inoblidables, compliràs, si no vaig errat, 69 anys. Philip Roth, amb uns

quants més, anuncià la seua «jubilació voluntària». ¿Tens la temptació de retirar-te

d’aquest ofici ingrat, ingrat en aquest ecosistema social que penem els valencians,

de l’escriptura?



—Bona memòria, la teua. Anem per parts. Que m’estic fent vell, és una evi-

dència. No em pensava mai arribar a l’edat que tinc. Pensa que als 40 anys vaig

tindre a tocar la madama mort, segons els metges. Vull dir que tot el que he viscut

i he escrit de 1987 ençà ho tinc per un regal dels déus. Una «jubilació voluntària»?

Philip Roth ha escrit una obra monumental, i potser creu que ja ho té bé així;

potser siga una coqueteria, o una forma d’alliberament, o una ironia, ell sabrà. Jo

pense que l’escriptura és una manera o «ofici» de viure, que en diria Pavese, més

en un sentit existencial que no econòmic. Pensant així, una jubilació voluntària

equivaldria al suïcidi. I no.

—Per descomptat, ja sabia la resposta. Ho he fet per burxar-te una miqueta.

—Ja ho sé, però deixa’m dir una altra cosa. Quan vaig decidir escriure en català

no era conscient que assumia una anomalia ingrata. Més bé somiava en revifar una

literatura agònica i quasi oblidada. Ara puc dir que he viscut aquesta anomalia com

un estímul creatiu. I confie en haver ajudat a vivificar saludablement una literatura

que abans era considerada «la morta-viva». De vegades em pregunte quina energia

vital, quina rara raó o desraó, ha permès que una llengua com la nostra, menystin-

guda literàriament per les elits (a partir del segle XVI), abolida per decret (a partir

del XVIII), quan no perseguida o menystinguda oficialment (al llarg del XX), haja

pogut sobreviure. Per a qui escrivim els valencians? Per al silenci, que deia Fuster?

Aquesta insistència romàntica em fascina. El futur és dels joves; ells decidiran què

fer amb aquesta història literària. I amb les paraules que la diuen.

—Anem acabant. Tens por de la mort?

Pep recolza el front en la mà dreta i torna a apuntar el pols amb el dit, en un gest

que ha repetit ara i adés. Com si la pregunta li haguera produït una mica de desfici.

Medita uns instants abans de respondre.

—La mort és l’única certesa que depara el futur —diu una a una les paraules

greument, gairebé com un vers públicament recitat—. Recorda el vers de Pere Marc

(«Al punt que hom naix, comença de morir»). Aquesta certesa fa que no dedique

massa temps a pensar-hi. La por és frustrant, enquimera, diria que mata en vida.

Recorde uns versos meus que ara cite en prosa, i de memòria: «Morir? És clar que

sí. Qui queda de llavor? Deia la meua iaia.» Doncs, això. Podria dir que la mort em

fa por, però no li’n tinc gens, de por.

—Pensa per uns moments en algú que no sap res de tu, en particular de la teua

obra poètica. Què li diries, com el persuadiries, perquè s’acostara als teus versos?

—No li diria res. En tot cas, si el moment fos propici, li recitaria un poema. Ara

que hi pense, la poesia és un «pont de diàleg».

222

’

M’alce de la cadira, content i ric del botí aconseguit al llarg de la vesprada. Fos-

queja. Fa un fred que el vent ens incrusta fins al moll de l’os. Els fums de les xeme-

neies s’enfilen veloços cap a les altures emporprades del cel. Darrere uns pins m’ar-

riba el soroll d’animals que es mouen, impossibles de distingir. Aldaia i el Cingle

Verd perfilen ombres fantasmals, com de rondalla antiga. Pep m’acompanya fins al

cotxe i encara té vent a la flauta. No ha fet cas del consell de Marifé. Li dic adéu, però

el tinc dins la visió del retrovisor, amb la mà alçada, els cabells llargs, un somriure

satisfet. Josep Piera és, ara mateix, «paisatge», fos en l’àmbit callat de la Drova. Com

una glopada em ve a la memòria el vers que tanca Maremar: «De tots he après que

un lloc i un jo fan la vida». ’

224

’


Fulls de dietari

Enric Balaguer

Un estiu amb Epicur

He fet les primeres operacions per instal·lar-me uns dies a Gines: he netejat la

casa, m’he proveït de menjar i de beguda, he posat a punt la piscina... Amb tot,

no han arribat encara ni l’hora ni el dia del trasllat: exàmens de juliol, cursos

d’estiu, reunions de tribunals i faenes burocràtiques em fan viure a Alacant. Vaig

preparant llibres, com el navegant que fa provisió d’aliments. Ara i ací, no és cap

travessia en alta mar, només una etapa amb un canvi de vida, que suposa deixar

endarrere obligacions, horaris, llocs, hàbits, sorolls... I suposa també tractar de

connectar-se amb la terra, l’aigua i l’aire i donar senyals de vida als amics; perme-

tre’s converses intempestives, durant qualsevol hora del dia i de la nit; i quan la

fosca, negra com la sutja, sembla poder amb tot en aquest Gines, contemplar el cel

ple d’estels i la lluna que pastura per la carena.

És allò que hem oblidat de fer: mirar els estels, la lluna, conversar, interes-

sar-nos per la vida dels altres... Estar desvagats i desprogramats. La contemplació

és la felicitat.

Aquest primer dissabte de juliol ha estat un dia especialment calorós. No sé

quina temperatura teníem però sobrepassava les habituals d’aquestes dates. He

posat el cos dins i fora de l’aigua de la piscina en un exercici alternatiu continuat,

Enric Balaguer (Guadalest, la Marina Baixa, 1959) és catedràtic de Literatura Contemporània a la Universitat d’Alacant. Assagista, crític literari i bloguer (manté el blog «A tall d’invoca-ció»), és autor entre altres dels llibres Ressonàncies orientals (1999), Contra la modernitat i altres quimeres (2002), El color i les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (PUV, 2007) i Constel·lacions postmodernes (PUV, 2015)

226

’

tot buscant alleugerir aquest feixuc càstig bíblic. Però ni així... A mitjanit, quan

habitualment refresca, encara no es podia respirar amb lleugeresa.

Comence a llegir les Obres Completes —un volum prim— d’Epicur, en castellà.

M’atrau el pensador, de bell antuvi, perquè li preocupa com acabar amb el sofri-

ment o com assolir la felicitat. Hi proposa una fórmula atractiva: el tretafarmakon.

Quatre remeis per assolir l’ataràxia (impertorbabilitat) o l’estat de benestar. El treta-

farmakon combat la por a la mort, als déus, als falsos infinits i la por al mal. Epicur,

a més, fa una defensa de l’amistat, com a proposta vital, i no de la parella o d’altres

institucions; una actitud ben moderna i saludable. Comence a llegir-lo amb passió,

quasi amb devoció.

Gines, en els anys quaranta, té l’aire d’un caseriu de llauradors pobres. Quina

literatura podria inspirar? Simplement em porta al neorealisme italià i a obres com

ara Fontamara d’Ignazio Silone, que és de 1930, on els llauradors poden bregar en-

tre ells amb rancúnies sordes, inextingibles, per a establir a qui pertany un simple

esbarzer. Recorde que en llegir la novel·la, hi vaig anar apuntant frases que la meua

coneixença de l’entorn rural confirmava, com ara l’actitud dels llauradors amb la

terra, que Silone equiparava a una relació de matrimoni. Mirant aquesta foto, trobe

també ressonàncies que porten a Bufalino i la seua Sicília, a Pavese i el Piamont,

Carlo Levi i el seu Éboli. I també a Víctor Català i el seu tros d’Empordà.

Gines als anys 1940

un estiu amb epicur 227


He preparat la terra per fer una horteta. Les dimensions són reduïdes: un centenar

de metres quadrats. He hagut de posar una tanca de fil de ferro d’autopista. Cal

impedir que els porcs senglars —ací els anomenen javalins— hi fussen tot destros-

sant les plantes. A banda de la tanca, he posat un fil amb penjolls de colors com el

que fan servir en la construcció per indicar perill. Això els persuadirà també a ells

—espere— d’explorar el subsòl de la terra.

Una vegada salvat aquest obstacle, he mamprés la superació d’un altre: el reg.

He instal·lat mànigues amb els pertinents punts d’eixida i un programador a piles,

per a fer reg a degoteig. Com que encara estic vivint a Alacant i la terra plantada

necessita regar-se de manera puntual, espere que siga una bona solució. Però no

sols farà la seua missió ara, sinó que, més avant, m’estalviarà faena.

Hi ha plantades tomates, bledes, albergínies, virons, dacsa, carabassetes, melons,

i cogombres. La producció, tret de les tomates i les bledes, serà escassa, quasi sim-

bòlica. Però em fa goig veure créixer les plantes en quatre dies. Observar com del

no-res naixen fruits: el miracle de la vida.

En la primera part de l’explotació agropecuària, hi ha plantes no productives:

saüc, sàlvia vera, artemira (artemisa vulgaris), poliol blanc, estèvia, valeriana, caput-

xina, calantxoe. Del calantxoe i de l’estèvia, no en sabia res fins que les vaig veure

en el viver. La primera és una planta mexicana que té com a virtuts la prevenció i

el guariment del càncer. La seua fesomia serva relació amb la pell dels cocodrils i,

possiblement, amb la dels dinosaures. De debò! Mirar-la amb deteniment és ja un

plaer. L’estèvia, per la seua banda, quan hom en mastega les fulles fa un gust dolç,

però dolç, dolç. «És el sucre dels diabètics!» —em va dir el venedor. Molt bé: m’ho

apunte, en faré provisió per substituir el de tota la vida.

Una de les sàlvies que he plantat no és altra

cosa que allò que de xiquets anomenàvem «amor

de fadrí», ja veus quin nom més bonic! Abans, tots

els masos tenien dues plantes a l’entrada: l’amor

de fadrí i els dompedros. Són plantes anomenades

—per diferen ciar-les de les autòctones— històri-

ques i foren dutes pels viat gers d’Amèrica. Hi tenen

al seu favor que no necessiten molta aigua i que

són enormement agraïdes; els dompedros fan una

constel·lació de flors amb colors molt vius: grocs,

morats, rojos; en el cas de l’amor de fadrí, la planta

floreix diverses vegades a l’any.

228

’

He sentit, en trasplantar especialment aquestes dues varietats, que feia una acció

restitutòria i em deixava content. A veure si m’ajuden, també, a recuperar «aquelles

hores de resplendor en l’herba».

Li faig arribar a una amiga poetessa, D. M., un exemplar de La casa que vull. De

seguida em diu que ella no llegeix diaris, que això no és literatura, que Pla és un

pensador, però no un escriptor... Uf! Com ho lamente. Per a mi aquesta prosa —no

en va la cultive— és una de les millors —per dúctil, directa, amena— que un lector

pot llegir. I Josep Pla —encara que no cal fer rànquings— és el millor, o un dels

millors, escriptor de les lletres catalanes del segle XX.

Espanta un mica aquest posat radical que no sols exclou del gust personal una

obra, sinó tot un gènere. I, a més, l’exclou de la literatura! Carai, quin atreviment!

Darrere d’aquest judici va també Montaigne, i tota la seua família plena de mem-

bres amb glorioses aportacions. Reconec que pertorba una mica la inclusió literària

de la prosa de pensament. És literatura? Si el cas fos el d’un Kant, o d’un Hegel o un

Derrida, diria que no, però i Nietzsche? I Pascal? Algú podria traçar una ratlla nítida

entre el Sartre o el Camus filòsof i el literat? El que passa a les lletres d’Ibèria és que,

en general, tret potser d’Ortega y Gasset, la distància entre les proses de pensadors

i d’escriptors és molt pronunciada. No sempre, però, ha estat així. En la cultura

francesa, en canvi, la qüestió és més difícil d’escatir. On situar Montaigne, entre els

escriptors o entre els pensadors?

Potser els textos de filòsofs perden components literaris en renunciar a la saviesa

domèstica (ço és, el saber que es manifesta de manera ordinària en entorns quoti-

dians) i centrar-se en qüestions abstractes. El fet cert és que hom pot dir que Mon-

taigne, Spinoza o Schopenhauer —per no anar-nos-en a Epicur, Sèneca o Marc

Aureli— no han tingut deixebles. I caldria potser donar un altre nom als seus lli-

bres: què us sembla «llibres de saviesa»? —per diferenciar-los del pensament teòric

que ha encunyat paradoxalment el de «filosofia». Ja sé que podríem posar-hi moltes

objeccions, però tant se val. Com que les classificacions mai no satisfan plenament,

convé moure fitxa per veure si millora la visió del panorama i/o la nitidesa del

mapa. Al cap i a la fi, ens movem entre convencions.

Les hortalisses regades a les set del matí tenen ara, que són les deu, una secor con-

siderable. Cap rastre d’aigua. Cal posar-hi el dit, en la tija de cada planta, per cons-



tatar que no hi ha gens d’humitat. La calor d’enguany és apoteòsica. L’aigua de

la fonteta escasseja i aquestes foies, on tot pren un aspecte pansit, secallós, inert,

comencen a tenir un aire saharià...

Aliades amb aquesta secor, han vingut malalties que acaben amb els pins i amb

els ametlers. Els pinars tenen rogles d’arbres, per ací i per allà, amb certificat de

mort. Mai no havia vist tants de pins secs. Un arbre tan fort, agressiu, despòtic...

Són gegants però ara es mostren vulnerables. També a ells... A tots els arriba l’hora.

Un es cansa de tot... I em pregunte, com seria jo...? Per exemple: com seria jo si

deixés de fer allò que faig i comencés a defensar les tesis polítiques de dretes? I si

beneís l’opi del consumisme? I si comentés els programes i els personatges grocs

que ixen per la tele, una Belen Esteban, posem per cas? I si anés a comprar roba al

Corte Inglés? I si parlés sovint en castellà? I si defensés, com un energumen, tallar

pins i carrasques per tot arreu? I fer pous en cada pam del sòl? I si exaltés la bellesa

de les urbanitzacions amb gran xalets ran de mar? I les cases i edificis sense ordre,

amuntegades on se vol i deixant ja els habitatges de tota la vida? I si llegís l’ABC?

I si escoltés la COPE o Jiménez Losantos? I si reduís la vida dels caps de setmana a

sessions intenses d’alcohol i drogues? I busqués fer vacances en platges tropicals i

en complexos turístics d’alguna cadena multinacional? I si deixés de llegir llibres? I

si canviés les converses amb els amics pels resultats del futbol? I si parlés de les nits

que he passat encés en els braços de la passió més concupiscent? (Detallant-ne els

components, esclar!, més escabrosos). Si fera tot això, seguiria essent jo?

En La invenció de la soledat, Paul Auster qualifica el seu pare de solitari, però alerta!,

diu: «Solitari però no en el sentit d’estar sol. No solitari com Thoreau, per exemple,

que s’exiliava d’ell mateix per descobrir qui era; ni solitari com Jonàs, que resava

per a la seua salvació al ventre de la balena. Soledat com una forma de retirada, per

no haver d’enfrontar-se a ell mateix, per a què ningú més el descobrís».

Aquest caràcter tancat del seu pare, l’autor l’atribueix a un fet terrible del seu

entorn familiar. Es tracta d’un assassinat: la seua mare (la iaia de l’escriptor) va ma-

tar el seu home. I encara que no va anar a la presó, el fet va marcar la vida familiar

d’una manera indeleble. Aquesta soledat-fugida en va ser una conseqüència.

230

’

Els migdies els passe a l’ombra de la morera. Hi corre l’airet, i s’hi està lleugera-

ment bé en aquests dies de calda espectacular. A primera hora del matí he passat

per l’horta: comence ja a collir alguna bleda, tomates i cogombres. Mire si s’ha

regat bé i, de vegades, torne a regar-la perquè la calor d’aquests dies és infernal.

Birbe, ço és, trac la brossa, les males herbes. Tot just és quan el sol ataca amb força

en aquesta banda carasolada i totalment exposada a la insolència més virulenta

del moment auroral.

Al final de la vesprada faig alguna cosa de jardineria. Ara, concretament, un

camí de lloses, de pedres. Perquè més que lloses, són simples pedres amb unes di-

mensions rectangulars com de rajoles. Amb grava vaig pavimentant l’espai entre

elles i faig el camí. Es tracta d’una jardineria burda, sense el toc urbà, d’artifici, amb

tots els ets i els uts decoratius. Açò s’assembla —o vol assemblar-se— a un camí

quasi natural.

Em molesta la literatura intransitiva. Aquella que fa mirar el seu creador i no allò

creat. O bé aquella que fa que hom parle del divertiment, del joc, i no sé quan-

tes coses més impensades, i no passa d’ací. Si escrivim és per dir alguna cosa. Al-

guna cosa de profit. La resta, sobra. Certament, no podem ser ingenus i cal apren-

dre la lliçó dels barthes i derrides que ens recorden que, d’alguna manera, dit amb

els seus mots: «tot és llenguatge». En el sentit que el llenguatge no és natural, no és

transparent. D’acord! Però aquesta mirada que serveix per descobrir aspectes fona-

mentals del nostre món és, per a alguns, un pretext per engrunsar-se en els mots,

per traçar geometries i jocs, per abusar de metafísques absurdes. I per parlar per a

no dir res. Diletantisme. Això dóna pas a actes gratuïts, exhibicionisme, narcisisme.

Banalitat. Masturbacions.

La contemplació és la felicitat. Per a gaudir no cal posseir res, només esguardar sen-

se neguit el que tenim davant. Ho podem aplicar, especialment, a paisatges, a cases,

a persones, a gossos. Constantment m’ho dic a mi mateix.

Fa anys i panys que escric anotacions en llibretes i porte el que se’n diu un diari,

en estat larvat, si més no. I n’he publicat fragments com els que formen La casa

que vull. D’un temps ençà la llibreta d’anotacions perdura temps i temps. Primer,

perquè vaig obrir un blog per Internet. En aquest, he anat publicant, sobretot, els



comentaris de les obres llegides i també les de cinema, de pensament. Més recent-

ment, he fet acte de presència en el facebook, on al costat d’enllaços a textos del blog,

hi consigne activitats com ara viatges, alguns actes socials o culturals, lectures...

El diari, així, està pràcticament reduït a anotacions desubicades entre l’un i l’altre

mitjà. Quin és el destí dels diaris en l’era digital? Supose que obliga a replantejar-se

moltes coses. A mi, de moment, em fa visitar el blog i el facebook per tal de comple-

tar aquestes anotacions.

No és hora de podar les buguenvíl·lees (que per cert, la planta rep el nom de l’almi-

rall francés que la va portar d’Oceania). Però de les dues que tinc observe la pobresa

d’una i la puixança de l’altra. Les dues estan en testos, tenen la mateixa edat i les

regue i els pose adobs per igual. Tanmateix, una es desplega amb ganes de viure;

l’altra, sempre en lluita, té un aspecte pobre. Potser no d’estar a punt de morir, però

sí de raquitisme i de malaltia. Com explicar-ne les causes? Motius materials? Mo-

tius psicològics? Com es reparteix la joie de vivre entre les plantes?

De tant en tant m’agrada pensar en dos amants que es besen, que cavalquen l’un

sobre l’altre. El plaer engendra passions, el desplaer, atrocitats.

«In arcadia ego». Mai no m’ha agradat l’escriptura de temes bucòlics. Ara, ací a

Gines vaig de l’horteta a l’estudi, a llegir un llibre, o a escriure aquestes anotacions,

o a desplegar l’esquema d’algun article. Després passege, em banye i llig a la piscina,

dine, faig la migdiada i em pose a fer mineus de jardineria. I me’n torne a llegir o

escriure. També puc acompanyar l’activitat intel·lectiva amb una cerveseta, o amb

un got de vi. I converses per telèfon, visites... Però de la terra als llibres i dels llibres

i les quartilles a la terra. Per això m’he identificat amb aquest poema de Vicent An-

drés Estellés: «Jocs prohibits»:

M’agradaria escriure en una andana,

entre els canyissos on estan les cebes,

entre els fesols i les panolles, entre

l’olor calent de les garrofes. Pense

les carabasses al balcó, com pengen

els tomàquets i els alls i les pebreres;

232

’

pense els melons per a cap d’any penjats

amb un cordell en una biga. Veig

la teranyina desenvolupant

un tema únic de cristall i música,

i resulte llavors l’home feliç,

encara que m’estiga lleig de dir-ho.

Si la poesia d’Estellés té un component destacat és la seua força tel·lúrica. En

aquest poema ho mostra de manera fefaent. Escoltar la terra sembla un reflex na-

tural en el poeta.

Boris Cyrulnik, un psicòleg especialista en la resiliència, en Autobiografia de un

espantapájaros, observa com una vida pot donar pas a mil autobiografies diferents.

Allò que importa és com articular el relat sobre el subjecte. Quina pel·lícula fem

de la nostra vida. Tota història creada és un al·legat en legítima defensa. Cada re-

lat autobiogràfic és una iniciativa d’alliberament, una reconciliació amb la pròpia

història. Hom busca donar coherència a esdeveniments, guarir una ferida, donar

forma a una imatge que ens pertorba...

Cada relat és vertader, perquè també ho són les quimeres i les fantasies. A con-

dició que ens represente i ens identifique. Els homes sense història són dispersos i

estan sotmesos al present com uns drogoaddictes. Quan algú no té memòria esde-

vé ningú. L’única manera de ser algú passa per fer una representació teatral d’un

mateix. Tota autobiografia és, per això, una taula de salvació. Més que un gènere

literari, com va dir un escriptor francés, és una necessitat existencial. En uns casos

més imprescindible que en altres, però en tota persona, és un pas obligat. En de-

terminades persones, delata unes mancances exagerades, en d’altres, l’enyor d’una

infantesa dolça. Una autobiografia perfila una trajectòria, com una frase marca els

punts d’un enunciat a través de la sintaxi. Hi posa fil i agulla a una multiplicitat de

fets inconnexos i els cus. Sense autobiografia seríem com el Zelig, l’home-camaleó,

de Woody Allen.

No es pot concebre un savi autèntic sense una fe profunda. En el que siga: en els

pensaments propis, en creences, en l’espiritualitat, en la ciència, en el destí... La fe

és necessària i més que buscar-la, hom la troba.



L’olor de sofre de les tomateres no és de les més desagradables de l’horta, però és

de les més indelebles. Després de collir tomates, hom es passa el dia sencer olent-la

en les mans, en la roba... Per a mi, en l’inventari de pudors desagradables del camp,

cal parlar de l’olor a xinxa i de la merda del corral, és clar. En canvi, les cagarrutes de

cabra, el bonyigo de matxo, són una altra cosa. El camp són pocs perfums i moltes

olors intenses que anestesien els narius, com el tuf agre de la suor!

Passejar per Gines és trobar-se amb eres. Eres de batre blat, sobretot. La major part

són al costat de cases, de caserius o de masos, però d’altres s’escampen per foies

i bancals. En les eres es batia el blat, també la civada, els cigrons, les llenties. Els

xiquets jugàvem en el pallús i les gallines femejaven esgratinyant grans o cuquets.

Quina olor, la del pallús!

Les terres de Gines han encarnat la tríada mediterrània: blat, vi i oli. Les vinyes

varen desaparèixer amb la fil·loxera, però n’han restat traces silencioses: cups, bótes

velles, esportins podrits encara amb olor a vinassa; també hi ha cups de vi i bo-

degues en ruïnes. El blat fa temps que ha desaparegut: trenta anys?, quaranta? El

cereal va lligat a la batuda els dies més forts de l’estiu, quan el sol queia a plom. Els

homes es posaven mocador al cap, com els moros, fins cobrir-se el bescoll. Mentre

treballaven entonaven cançons i veien trotar els animals amb lleugeresa. De tant en

tant, agafaven el tiràs i amuntegaven el blat. Les garbes estaven ordenades geomè-

tricament. (També la terra donava pas a l’artifici, a l’art arbitrari.)

Xiquets jugant un dia de batuda.

234

’

La primera vegada que vaig llegir L’estrany d’Albert Camus, em va recordar els dies

de batuda. En el moment en què Mersault mata l’àrab en la platja, l’autor ens diu

que «el sol queia a plom sobre l’arena i el resplendor del mar era insuportable»,

més avant hi afig «hi havia un halo enlluernador en la llum i la pols del mar». En

apropar-se l’instant fatídic escriu: «em va parèixer que el cel s’obria en tota la seua

extensió per a fer que ploguera foc». Això de «ploure foc» alguns dies d’agost no és

cap llicència literària, sinó una realitat tangible.

D’intensitat en intensitat. L’assassinat no deixa de ser una intensitat. En una es-

tona d’encegament, l’embriaguesa del sol pot trastornar qualsevol persona. Un sol

que en els migdies de batuda feia ganes desesperades de buscar l’ombra, de beure

en la botija, de jeure a la fresca.

Romàntica, en canvi, és l’estampa que Carles Salvador dibuixa en un dels seus

poemes del batre: «Volta l’era sobre el trill / Vés xafant, molent la palla! / No digues

tinc blat / si no està nugat / dins la saca». En llegir aquests versos hom pot sentir el

trot dels animals amb orelleres encerclant la parva. I la luxúria...

La lubricitat lligada al blat, a l’estiu, a la puixança eròtica i genital, al tuf de les

aixelles. A l’era de batre es bescanviaven mirades i somriures. No sols hi havia faena.

Els cossos vibraven entre les carícies vegetals de la palla, en aquell oratge calorós de

final de la vesprada. El dia es dilatava i la foscor tardava a venir, mentre els dom-

pedros pacients cloïen les flors i el cel dibuixava un blau suau i tendre. De vegades,

un llenç de núvols insinuava un blanc trencat, com el d’alguns quadres de Sorolla.

El desig esclatava amb tot el candor innocent. Els xiquets sentíem les primeres

tensions púbiques i ens lliuràvem a unes pràctiques innocents, entre l’alegria i la

pulsió. Les tiges trinxades exhalaven un baf ufanós, amb aqueix groc extasiat on ens

rebolcàvem com animals en zel. Hi vaig veure moltes coses entre jocs, crits i soroll

d’animals, però res no em va impressionar tant com un dia de batuda, a poqueta

nit, en un caminet vora el barranc on hi vaig anar no sé perquè. En aquell punt dolç

del vesprejar vaig veure dos cossos que es sacsejaven embogits: ell amb la cintura

dels pantalons al turmell i ella sense falda. Era la primera vegada que veia un home

i una dona nus. Hi vaig restar bocabadat molta estona: els cossos amb la pell blanca

amb rodals foscos als pubis, el volum dels pits, els culs exultants... (El d’ell era pelut,

mai no n’havia vist cap). La cintura els ballava. Gemegaven.

Els dies de batuda tenien un aire especial, revoltaven la vida quotidiana i les re-

lacions entre els veïns. Els homes s’ajuntaven en colles i treballaven de manera con-

junta, ajudant-se els uns als altres. De manera fraternal per a tots, les dones feien

els dinars, arròs amb conill, paella... Els xiquets entràvem en les cases alienes sens

cap mena de reserva, com si foren les pròpies. Quina sensació de llibertat! I de festa!



Passat el temps, en l’etapa universitària en què vaig militar en el marxisme, vaig

arribar a imaginar el comunisme com els dies de batuda: permissivitat, ambient

col·lectiu, fraternitat, cooperació, il·lusió comuna...

Multituds d’africans i asiàtics (sirians, iraquians, afganesos) travessen el Mediterra-

ni per entrar a Europa. S’hi juguen la vida, alguns la perden i tots sofreixen d’una

manera exacerbada el malestar, la precarietat del que suposa fugir amb allò que hom

du al damunt. Europa no és cap paradís, però ells fugen de l’infern. Mig món amb

colesterol i l’altre subalimentat, i amenaçat de mort. El planeta viu l’èxode més gran

de refugiats després de la Segona Guerra Mundial. Què cal fer? Com ajudar-los?

Fa cinc anys, durant els primers dies de gener, vàrem visitar Síria. Quin país més

bonic! La societat era molt avançada, comparativament amb els països de l’entorn.

Com ocorre en els països àrabs: al costat d’una casa moderna o d’una mansió de

luxe, hi havia una barraca. Però s’hi veia un país prou desenvolupat. Un anava pels

carrers segur i cap xiquet —a diferència d’allò que ocorre a Egipte o al Marroc— no

et volia vendre res o demanar, directament, almoina.

Pensar que ara aquell país està en runes; que Alep, la ciutat més vella del món,

és una ruïna; que la impressionant Palmira està amenaçada de destrucció i, sobre-

tot, que la major part de la població del país està com està, em fa sentir una pena

profunda.

Ara fa dos mesos que he deixat de ser regidor de l’Ajuntament del meu poble. Ho

he estat durant els quatre anys de la legislatura i l’experiència ha estat suportable,

però poc reconfortant. Em pregunte què hi he aportat i crec que poc, als ulls de la

resta de regidors i de l’alcalde que havien decidit veure’m com l’enemic (era l’únic

regidor de l’oposició). Com a experiència, evidentment hi ha coses de vàlua diversa.

Mai no ens coneixem prou. En dues ocasions parlant en públic em vaig quedar sen-

se saliva. No m’havia passat mai: em llançava a parlar i no podia fer-ho. Les paraules

no m’eixien. Em gratava la gorja, i res. Quina desesperació! El cos va a la seua i no

creu sempre a la ment.

Després de llegir Una muerte dulce de Simone de Beavoir m’entren ganes de re-

prendre el text sobre el meu pare que vaig deixar a mitges. Han passat dos anys

des que faltà. Els dies d’hospital foren especialment intensos i em varen remoure

236

’

allò que havia estat decisiu entre ell i jo: fets i moments viscuts, frases importants, missatges... Vaig sentir la necessitat d’escriure sobre la nostra relació. S’imposava la sinceritat i alhora hi havia alguna cosa que em frenava a exercir-la. El meu pare i jo mai vàrem congeniar. Ens teníem un recel mutu. Després d’escriure pàgines i pàgines, ho vaig deixar. Ara torne a sentir la necessitat de continuar, sobretot, amb aquell diàleg imaginari amb ell. El dol és més punyent amb persones que se n’han anat amb les quals ens quedaven coses pendents.

No és gens fàcil, però. Si tinc una necessitat d’emprendre la comunicació amb tot el que comporta de sinceritat, ajust de comptes, revisió de fets dolorosos, hi ha també alguna cosa que em paralitza. Hi ha molts mandats interiors que dificulten la comunicació sincera. Por? Vergonya? Desig de ser just? Em puc permetre expressar allò que sent? Em puc donar permís per desobeir? La major part de les vegades ho veig amb dificultats insalvables.

Vaig encapçalar l’escrit sobre el meu pare amb una citació d’Orhan Pamuk que deia que la mort d’un comença amb la mort del pare. I és ben cert. Quan moren els pares, inevitablement, malgrat l’edat que tinguem, ens sentim vulnerables. I no sols ens enfrontem amb la seua mort sinó amb la nostra. Anem en un tren i la pròxima parada és on hem de baixar.

En ma casa, no hi havia cap llibre. El meus pares no eren analfabets, però poc els faltava. Durant molt de temps, això em va fer desitjar profundament tenir un mestre, algú que m’ajudés, que em guiés en la vida, a nivell personal i a nivell pro-fessional. No tenir mestres, autèntics mestres, en el passat, em va produir una gran tristesa. Potser ara ho veuria d’una altra manera, però en l’adolescència em moria de ganes de trobar-ne un. Sempre m’han agradat les biografies, les autobiografies o els diaris, en definitiva els papers íntims i supose que ha estat —i encara ho és— una manera de suplir aquesta mancança. També, per un altre costat, no deixe d’estar ben content i satisfet d’haver estat el meu propi guia. D’haver estat el meu mentor, el meu propi pare. Sense arribar —ho descarte totalment— a ser el guru, esclar!, ni un mag de conte de fades.

Mirar aquestes pàgines com si foren la terra i les plantes de l’horta on cal cavar, es-porgar, posar adobs, regar... I després mirar les frases, els mots i l’impuls misteriós que els fa créixer.



L’ansietat, fruit de la meua neurosi, es manifesta a través de la força neguitosa de la impaciència.

L’alegria de la «Marxa turca» de Mozart; la delicadesa de «Per a Elisa» de Beethoven; la bogeria màgica del preludi de la «Suite número u» de Bach.

Mirar un gos i dir-li als ulls: «la veritable vida és absent».

Un amic i company de faena és un vertader obsés de sexe. En parla ara i adés, n’es-criu, el defensa en públic i en privat, en fa acudits i bromes, conta succeïts verds... Empra la paraula «picant» sovint. Passen els anys i aquesta tendència s’incrementa. Històries que busquen, desitjos que imploren. Hi ha molt de boqueta, intuesc, però també de real, de realitzable i, potser, de realitzat.

En tot temps he pensat que es tracta de la seua resposta vital davant de l’ame-naça de mort. Ara, rellegint un dels seus llibres detecte la seua necrofília: atenció quasi morbosa als traspassos amb una descripció minuciosa dels rituals dels soter-raments. Sembla que algú li hagués demanat un inventari de les defuncions del seu poble... Té, sens dubte, la mort ficada al cap. Com traure-se-la del damunt?

Hem començat ja les classes. Som a la segona setmana de setembre i les coses van a tota pastilla. En el tramvia, de bon matí, molts rostres d’estudiants frescos i relaxats. Pantalons curts, motxilles, samarretes, sabatilles esportives... La majoria, capcots, ditegen el mòbil. En els seients de davant de mi hi ha dos joves amb els genolls frec a frec; després, un ha tret tabac i paper i ha començat a enrotllar-se un cigarret. Ho feia amb un art especialment atent, entrenat, voluptuós. Posterior-ment, l’altre ha fet el mateix: s’ha posat tabac al palmell de la mà, ha tret paper i un filtre i, amb un art estudiat, ha enrotllat el cigarret i se l’ha penjat darrere l’orella.

Just abans de baixar a la parada, he vist com un d’ells agafava la mà de l’altre amb un punt de tendresa i s’han mirat als ulls. Només posar els peus a terra, han encés els cigarrets i un núvol de fum ha aureolat els rostres. Al capdavall, hi ha tan-tes formes d’amanyagar-se!

juliol-agost-setembre 2015’

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i cognoms

Adreça Població Codi postal

Telèfon c/e

Em subscric a la revista L’Espill per 3 números (1 any) a partir del número ,

raó per la qual:

❒ Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de

València. Revista L’Espill.

❒ Us envie fotocòpia de l’ingrés de 24 euros*, a nom de la revista L’Espill,

en el compte corrent de la Universitat de València (Bankia, Urbana

Sorolla de València: ES59-2038-9651-68-6000262136).

❒ Us autoritze que domicilieu el cobrament de la subscripció anual al

meu compte corrent (iban)

(24 dígits) del Banc o Caixa

(En aquest cas la renovació, si no s’indica el contrari, serà automàtica.)

* Preu a Europa: 27 euros. Resta del món: 30 euros.

Data

Signatura

L’Espill. Publicacions de la Universitat de Valènciac/ Arts Gràfiques, 13 – 46010 València

[email protected]


Llibres

Vicenç M. Rosselló i Verger

Joan Esterlich, un mallorquí diferent

El món d’ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció políticaXavier Pla (ed.)324 pp., 2015, València, PUV

Acaba d’eixir, en edició a cura de Xavier Pla, un llibre que reuneix vuit contribu-

cions d’escriptors diversos a la jornada organitzada l’abril de 2014 a la Universitat

de Girona, avançades parcialment al número 47 (2014) d’aquesta revista. Dues més

s’han afegit amb posterioritat al col·loqui.

Jo no vaig arribar a conèixer el personatge, però mon pare —nascut el 1882—

que era de «la Ceba» i subscriptor dels Quaderns d’Estudi i de la col·lecció Minerva,

dirigida pel jove mallorquí, me’l contraposava amb el Juan Luis Estelrich (1856-

1923), un catedràtic d’institut antirenaixentista que només va escriure en castellà i

que titllava de castila. Tanmateix, el nostre ambiciós felanitxer no li queia bé del tot.

Ara, un cop llegits els Dietaris exhumats per Manuel Jorba i el llibre que comentaré,

m’ho explic perfectament: el jovenet una mica fatxenda no encaixava al seu model

de patriota assenyat i, de més a més, s’havia passat al col·laboracionisme. Anècdota

a part, ja és ben hora de recuperar una figura, no per estranya, menys significativa.1

Trets biogràfics

N’Estelrich va néixer, l’any 1896, a Felanitx, una vila-ciutat sociològicament pe-

culiar. Els dietaris,2 suara publicats a cura de M. Jorba, que estaven pensats com a

material bàsic d’unes memòries mai no escrites —un de tants projectes frustrats

de l’autor— ens donen moltes clarícies, jo crec que sinceres, sobre la vida pública

1 Mossèn Josep Estelrich, parent proper del personatge, turricano com ell, em deia que «això de felanitxer marcava»...2 Com tot el gènere memorialístic, contenen una bona part d’autobombo, encara que l’autor sovint s’acusi d’inoperància i d’indolència...

240

’

i privada de n’Estelrich que la destinació de son pare, carrabiner, va portar a Me-

norca (1908-1914) on va cursar el batxiller a l’Institut de Maó. Allà evoca el seu

«desvetllament espiritual», una mica menorquinista. El metge Camps (Francesc

d’Albranca) des Migjorn Gran —una mena de Maurras felibrenc, abans de l’afer

Dreyfus— l’inicià en el regionalisme a través de l’Acadèmia Mariana de Sant Es-

tanislau i la Gaceta de Menorca. En aquesta època el seu tema d’estudi era l’erudit

humanista Josep Miquel Guàrdia.3 Més tard, l’amistat amb en Josep M. Ruiz Ma-

nent, del cercle de Francesc Cambó, seria el pont de coneixença amb el financer i

polític. A punta Nati (nord-oest de Menorca) d’on era farer el seu pare, entre 1914

i 1917, havia conegut na Maria Verger de la qual en Joan esdevingué guia literari i li

va suscitar un dels primers enamoraments.

Traslladat a Barcelona, va exercir pro pane lucrando de lector a l’editorial de

Gustau Gili (1917-1918) que el va alliberar del servei militar, pagant-li la «quota».

Allà se sentia explotat i, per altra part, una mica decebut del dubitatiu regionalisme

illenc. Al mateix temps covava el neguit de no tenir estudis universitaris, que va

tractar de remeiar matriculant-se a l’Escola Normal de Barcelona, sense reeixir-ne.

La seva vocació i exercici d’intel·lectual autodidacte li procurà el menyspreu dels

confrares barcelonins, exceptuats el filòsof Francesc Pujols, l’humanista i periodista

Joan Crexells, i els poetes Josep M. López-Picó i Josep Carner, amb reserves.

Havia dirigit El Día (1921), periòdic d’en Verga (Joan March Ordinas)4 i, mal-

grat esser reticent amb la Lliga i haver-se barallat amb n’Eugeni d’Ors (1919 o

1920), acabà per posar-se al servei d’en Francesc Cambó. El baleàric de 24 anys,

arribat a Barcelona disposat a menjar-se el món, duia la testa coronada amb un

cridaner tupé; quan tenia més de 40 anys, encara el va retratar N. Luján «amb una

florida pinta de tenor». La fotografia de la coberta del llibre comentat ens dóna un

posat de pensador abstret sobreactuat...

Seguint l’estela d’en J. Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat i sota

l’ègida d’en Cambó, el jove felanitxer rebé l’encàrrec de centralitzar a Barcelona

la propaganda catalanista a l’estranger (1919-1920) i de dirigir el projecte cultural

més ambiciós, la col·lecció de la Fundació Bernat Metge (1923-1958) de clàssics

llatins i grecs en edició crítica i traducció catalana, a l’estil de la Teubner o la Budé.

3 Des de París, el 1889, havia traduït i editat Lo somni de Bernat Metge, tot reivindicant els clàssics per davant dels modernistes. També entrà en polèmica amb M. Menéndez Pelayo, que li retreia haver-se nacionalitzat francès, i amb A. Morel-Fatio4 Les males llengües contaven que en una visita d’en Cambó a en Verga per convèncer-lo de que s’incorporàs a Solidaritat, li va mostrar una llista de personatges mallorquins més o menys catalanistes i el financer li va dir: «Aquí no veig més que xuetes i capellans. No m’interessa!»

llibres 241


En Carles Riba, d’antuvi reticent, en comprovar l’empenta del mallorquí, acabaria

consentint-hi.

Política i cultura

Autoestima, ambició i dependència són factors que, al cas que ens ocupa, no sem-

pre contribuirien a l’èxit. «Quan un home no pot fer política fa literatura» deia

n’Estelrich (Entre la vida i els llibres, 1926), lector insaciable, que va fer i pensava

fer més literatura que política, si més no, literatura europea i política pancatalana.

Va començar d’al·lotell fent política local amb els aristòcrates Squella, senyors me-

norquins. Després, abjura del seu pretèrit i fa costat a Ruiz Manent, un regionalista

de dreta, afiliat al maurisme. Tot i que va encoratjar el regionalisme illenc, sobretot

amb el setmanari La Veu de Mallorca (1917-1919 i 1931), n’Estelrich considerava

els polítics mallorquins «condemnats a perpètua inèrcia»; reconeixia en Joan Pons i

n’Elvir Sans, però tenia reserves per a Joan Alcover, Miquel Ferrà i —com Maurras,

altre cop— detestava els xuetes. Admetia la vàlua d’en Lluís Martí, però era repu-

blicà i havia enganat en Cambó...

La convicció «paiscatalanista» —jo solc dir catalànica per aclarir-me— feu in-

tervenir en Joan Estelrich, el juny de 1936, al Missatge als mallorquins i la Resposta

als catalans que tants de maldecaps comportaren als signants. Des de la seva estada

barcelonina òbviament i dins l’àmbit culturalista i noucentista exercí d’animador i

col·laborador de La Veu de Catalunya i La Revista. Una frase seva era ben explícita:

«sóc català, de Mallorca o sense Mallorca».

En Miquel dels Sants Oliver, maurista i discretament catalanista havia de ser un

dels primers mestres de n’Estelrich, que com a intel·lectual humanista va armar-se

d’una ideologia europea. N’hi ha que diuen que Fènix o l’esperit de la Renaixença

(1934) és un plagi del llibre del filòleg romanista, Ernst R. Curtius, Deutscher Geist

in Gefahr (1932)5 que propugnava una «revolució conservadora» que el mallorquí

volia propulsar amb la Fundació Bernat Metge, J. W. Goethe i Carles Riba, entre-

mig. Fet i fet i amb voluntat civil o cívica, va «conquerir el territori d’Ors» (V. Puig)

i va passar d’antisoviètic a germanòfil —amb qualque vel·leïtat feixista—, ameri-

canòfil i franquista.

La dependència econòmica del mecenes implicava l’assumpció de l’ideari polí-

tic del cercle d’en Cambó. La Lliga era dels selectes i no sempre realistes, sobretot

5 Un dels capítols fonamentals del llibre, «L’abandó de la cultura», va sortir publicat al núme-ro 49 de La Nostra Terra, revista de l’Associació per la Cultura de Mallorca (el mateix 1932), en traducció de Lluís Amorós

242

’

durant la República. La Idea catalanista agrupava una classe burgesa que llegia el

bisbe Torras i el doctor Prat. Per a n’Esterlich, els d’Esquerra Republicana no eren

els seus i els tractava d’oportunistes, «poble no disciplinat, manyoc de concupis-

cències» i s’aferrava a posicions conservadores i filofeixistes. Què podia fer, si no?

Paneuropa i iberisme

Les «lectures europees» (S. Coll-Vinent), les degué iniciar amb autèntica voraci-

tat, els anys 1918-1920, com a activista cultural d’en Cambó. La Setmana de la

Saviesa, convocada la Pasqua de 1931 per Joan Estelrich sota el patronatge del com-

te Hermann von Keyserling, va reunir a Formentor R. Gómez de la Serna, J. Pla,

M. de Riquer, J. M. Sagarra i C. Soldevila. El convocant, amb el temps, esdevindria

un ambaixador poliglota, agosarat i mundà que al Budapest de 1936 alternava amb

S. de Madariaga, P. Valéry, J. Piaget, J. Huizinga i Th. Mann. Després, a Buenos Aires,

a la primavera austral del mateix any, dialogava amb J. Maritain, F. T. Marinetti,

J. Romains, G. Duhamel i S. Zweig que l’acuitaven amb preguntes sobre la situa-

ció d’Espanya.

El seu «espiritualisme» inicial amb un rerefons conservador i reaccionari de

senyor ciutadellenc va entrar en crisi, el 1918, quan va renegar del seu «jansenisme

rabiós» i acabà invocant Nietzsche o Kierkegaard, traduïts al francès o l’italià o

anostrats a través de l’amic Alfred Hess. N’Estelrich presumia de mantenir-se «es-

piritual» al marge de la fe religiosa. Els filòsofs francesos É. Boutroux i H. Bergson

l’orientaren en el seu maremàgnum, mentre que el vuitcentista G. Leopardi li sub-

ministrava el toc líric, sentimental i pessimista, quan havia mobilitzat els companys

mallorquins per traduir-lo i publicar-lo a la col·lecció Minerva.6

A la Paneuropa, no inventada, però sí introduïda per Xènius, el nostre perso-

natge s’hi sentia còmode i fou en aquest terreny un xic metafísic on va topar amb

en Josep Pla,7 antic amic, que li retragué que, acabada la II guerra mundial, encara

predicàs o deploràs l’Europa d’entreguerres. L’ahir ja s’havia dissolt, el 1946. El

pessimisme de n’Estelrich xocava amb l’optimisme pragmàtic o «populista» d’en

Pla, els Dietaris s’oposen a El quadern gris, el seriós i solemne figurant no s’adiu

amb l’escriptor cínic, sarcàstic, incontinent i murri. La rebentada d’en Pla a Destino

(1947) —qüestió d’egos?— li va caure ben malament a n’Estelrich que a Las profe-

6 Curiosament, l’altre Estelrich (Juan Luis) ja s’hi havia avançat7 N’Estelrich, comentant Cadaqués d’en Pla, es desfeia en elogis al ponderar el seu «sentiment de la natura» i «la soledat» que reflectia. De tota manera, l’amistat era conjuntural i relativa: sempre el va tractar de vos

llibres 243


cías se cumplen (1948) atorgava un testament filosòfic en nom dels «seus» autors.

Amb Els homenots (1959) l’empordanès va assajar una tardana reparació.

Entre els anys 1919 i 1920, n’Estelrich va fer una brillant incursió a Lisboa,

dissertant en portuguès sobre el Joan Maragall iberista. Formant part del seguici

d’Ors,8 l’enviava F. Cambó que professava un federalisme sui generis al que hi havia

un possible rerefons colonial. Anys a venir, l’estrenu Fèlix Cucurull, que arribà a

publicar a la col·lecció Selecta Dos pobles ibèrics (1967) enyorava que Lisboa —o

Porto?— fes pendant amb Barcelona i els Països Catalans amb Portugal i Galícia en

una confederació ibèrica. N’Estelrich hi havia pensat...

La gran por i la girada

El 1936, després de vacil·lacions i entre viatges, Joan Estelrich, com el seu amo

Francesc Cambó, es passa als revoltats. Els que tenim més anys i visquérem la gran

por ho comprenem i gairebé ho justificam. Calia sobreviure i la presó o l’assassinat

més o menys disfressat de legalitat eren a l’ordre del dia. L’economia de n’Esterich,

l’hi ressolia el senyor Cambó que havia optat per Franco: devoció, convicció, conve-

niència, necessitat? El felanitxer, però, tenia un altre problema: un seu germà, carra-

biner republicà, condemnat a mort, l’indult del qual va aconseguir el 1939, després

de moltes humiliacions i antesales. La por, però, provenia dels dos costats. A París

estant, n’Estelrich, acusat de maçó, s’aterria davant el fantasma de la depuració

(que comprovava a França) si fracassava el franquisme. Als pocs mesos, tanmateix,

havia esdevingut un propagandista del nuevo régimen, com els Llorenços mallor-

quins traïdors i genuflexos Riber i Villalonga. D’altres s’escudaren en la inhibició i

l’exili, com R. Sugranyes, C. Cardó i R. Patxot.

El setmanari Destino, fundat el 1946 per Ignasi Agustí, fou apostrofat de renegat

i botifler pels resistents. Vergés, que n’era el director fàctic, acomboiat per Josep Pla,

va aconseguir una certa evolució vers un camuflat catalanisme lligaire. Els articu-

listes hi podien escriure entre línies superant la censura com si els censors fossin

babaus. La «covardia pactista», més o menys reflectida a les pàgines de la revista,

venia a ser un alleujament de «la burgesia catalana, espantada i tremolosa». La por

encara era vigent. «Com a català, he de desitjar el triomf del Govern i com a espa-

8 Alguns comentaristes —Josep Pla, p. ex.— atribueixen a l’eixida portuguesa el trencament de Xènius amb el felanitxer. D’altres ho retrotrauen a uns cursos frustrats a l’Escola Normal de Barcelona. Jo sospit que ja ho havia temptejat a l’Escola Normal de Palma on es relacionava sovint amb les professores, com relata als Dietaris

244

’

nyol, el dels sublevats» (Dietaris, 20 de juliol de 1936). Encara no havia rebut ordres

d’en Cambó que ja s’havia decidit pel franquisme. I n’Estelrich, després de dirigir

suculentament subvencionat el diari España (1949-1952) des de Tànger, va arribar

a ser representant de l’Espanya dictatorial a la UNESCO, cosa que li va permetre

reprendre la seva bona vida entre París, el Ritz de Barcelona i el Palace de Madrid.

A la seva necrològica de 1958 s’estalvià qualsevol referència anterior a 1936. Era un

personatge del régimen. Amb la boca petita, havia demanat qualque pic clemència

per a la cultura i llengua catalana.

El llegat

Dos felanitxers de la generació actual, en Bartomeu Mestre Balutxo i n’Andreu

Manresa, han evocat el seu antecessor, un per blasmar-lo —«no fent més que seguir

la Ceba» i les opinions de dom Massot— i l’altre, per enaltir-lo contra la victimitza-

ció d’un cadàver que qualsevol es creu amb dret de fer-li l’autòpsia.

Joan Estelrich Artigues, membre d’una elit cosmopolita —de la qual no va ab-

jurar mai— es va veure obligat per les dues guerres mundials a reflexionar sobre

l’ideal d’Europa. Al final de la segona, albirava la catàstrofe que desembocà en la

liquidació del món d’ahir —Die Welt von Gestern (1944), llibre pòstum de memò-

ries d’Stefan Zweig,9 un austríac que admirava. S’esvaïen la cultura liberal, l’esperit

europeu, les humanitats paneuropees i la recerca d’una pau justa. Des del punt de

vista cultural català, els Quaderns d’Estudi, la col·lecció popular Minerva i, sobretot,

els clàssics llatins i grecs de la magnífica Fundació Bernat Metge, són fites inesbor-

rables que, sense l’empenta del secretari perpetu d’en Cambó, no existirien.

Quan Esquerra Republicana va agafar el timó de la catalanitat i s’aprovava l’Es-

tatut (1932), n’Estelrich no admetia l’adveniment de les masses i assajava d’apro-

ximar-se al feixisme (1933). Abans —a disgust d’en Cambó— havia proposat

mudar el rètol de la Lliga Regionalista pel de Partit Popular Català. Era una pre-

monició? En el moment en què totes les esglésies parroquials de l’estat suportaven

el rètol oprobiós de José Antonio Primo de Rivera, ell fruïa d’un mig exili daurat.

El Dietari de l’Horta (1946-1948, inèdit) és testimoni que no li anaven malament

les coses. Fins i tot reprenia la vella literatura paisatgística de què havia donat un

tast, el 1918, a Montuïri.

9 Un dels autors més invocats per n’Estelrich era jueu. Una altra de les múltiples contradic-cions del nostre personatge

llibres 245


L’obra del felanitxer, massa poc coneguda, feta a empentes o sacsades, és ben

consistent, però no desmenteix la part alíquota de peresa i decepció que traspuen

els Dietaris. Narcisisme, contradicció i dispersió no poden anul·lar la càrrega cultu-

ral que poca gent posseïa al seu temps. Deixà de ser catalànic? Diuen —els Dietaris

en donen fe a bastament— que a la seva «vida interior» mai no va renunciar a la

catalanitat, però «visqué en un món que ja no és el nostre», «era diferent».10

10 Són frases d’un discurs d’en Joan Pons i Marquès, un supervivent de la seva generació, en el discurs de proclamació de fill il·lustre (1964)

’

Carles Cabrera

Joan Perucho o la radiografia d’un context

Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generacióJulià Guillamon736 pp., 2015, Barcelona, Galaxia Gutenberg

Julià Guillamon (Barcelona, 1962), escriptor i crític habitual de literatura catalana

a les planes del suplement cultural de La Vanguardia, des de ben jove s’havia sentit

atret per la literatura fantàstica que conreava Joan Perucho i Gutiérrez (Barcelona,

1920-2003). Perucho i Guillamon s’avingueren bastant, i això marcarà positiva-

ment el ritme d’aquest llibre, el dotarà de profusió i proximitat i li exigirà un temps

de cocció lent: sabem que Guillamon ja s’havia abocat a l’obra de Perucho durant

la seva tesi de llicenciatura a la Universitat de Barcelona, que ha fet recerca sobre la

seva producció en altres documents, que s’aprofita lícitament de part del material

que no havia elaborat expressament per a l’avinentesa perquè pertany a un període

que té ben apamat com a estudiós i pel qual es desplaça còmode i desimbolt i que,

com a mínim, des del 2001 aquest llibre ja s’anava confegint. D’ençà de la tesina

que ja el barrinava; almenys el títol ja el tenia ullat. Va ser aleshores que Perucho

mateix li va proposar que, en publicar la tesina —i tot d’una trobà editor, senyal de

la forrolla que feia l’autor en aquell moment—, la intitulessin Joan Perucho, cendres

i diamants i, com que finalment va descartar aquest encapçalament, Guillamon ara

el manlleva definitivament per a aquesta nova ocasió. L’autor traça en un marge

del paper de la literatura catalana la figura complexa, inquieta i escàpola d’aquest

outsider maudit, traduït a altres llengües i molt valorat de portes enfora però que,

246

’

en certa manera, ha fet valer entre nosaltres el refrany que ningú és profeta a casa

seva. Ara bé, tant el gruix considerable del patracol —de format extens, interlineat

senzill i cos de lletra més aviat esquifit— com sobretot el subtítol, Biografia d’una

generació, apunten que el treball esdevindrà quelcom més que la síntesi existencial

del personatge en qüestió. Efectivament, el llibre rebenta els límits biogràfics i s’es-

tén a crònica de tota una promoció: la de la immediata postguerra.

Perucho, amb 19 anys, era a Barcelona el dia que hi desfilaren les tropes del ge-

neral Franco. El jove fou un dels pocs autors que romangué al país en el moment de

la diàspora —en el seu cas hi va tornar: en cosa de dies va passar d’estar al servei del

bàndol republicà al nacional, des del qual va participar en l’ocupació definitiva

de Menorca—, mentre que la majoria d’escriptors i intel·lectuals se n’anaren. En un

moment en què els aires nous de la cultura catalana bufaven de la banda de l’exili, la

biografia de Perucho i el grup de persones que l’envolten se centra entorn dels que

romangueren a casa. A les primeres revistes clandestines que es publicaren, Poesia

i Ariel, Perucho debuta com a poeta enviant-hi a la primera dues composicions en

espanyol i una en català; a la segona, emperò, ja es feia impossible remetre-hi poe-

mes en aquella llengua i Perucho només n’hi envia en català. I a la revista castellana

Ínsula, que manifestava certa condescendència envers la cultura catalana i la difo-

nia arreu de l’Estat, Perucho també s’hi estrena com a crític de literatura catalana.

A través de la baula d’Ínsula de final dels quaranta arribem als congressos de

Poesia de Segòvia, Salamanca i Sant Jaume de Galícia de principi dels cinquanta,

que tenien la voluntat de restablir ponts entre les diferents cultures hispàniques.

La creació del premi Ciudad de Barcelona (1949) va marcar un pas endavant en la

recuperació de la llengua i la literatura catalanes des de l’adanisme cultural de l’any

zero que va suposar el 1939; això no obstant, la convocatòria fou boicotejada pels

grans prohoms de la lírica catalana del moment (Carles Riba, J. V. Foix, Tomàs Gar-

cés, el grup d’Ariel...) que no volgueren promocionar uns premis bilingües —per

bé que aquests només s’anunciaven com a bilingües, significativament, en l’apartat

que consideraven més folklòric: el de la poesia. Des de la tercera edició, el guardó es

va bifurcar entre lírica en espanyol i en català, i Perucho va guanyar aquesta darrera

convocatòria amb el poemari El mèdium (1954).

El 1956 Perucho es desplaça fins a París i es troba amb Palau i Fabre, que feia

una dècada que hi romania instal·lat; a la ciutat de les llums, el nostre autor hi des-

cobreix els contes de Lovecraft, que el fascinen i el corprenen. I d’aquí transita cap a

la prosa que certifiquen novel·les com ara Llibre de cavalleries (1957) o Les històries

naturals (1960) havent escrit prèviament el relat Amb la tècnica de Lovecraft. El Lli-

bre de cavalleries fou seriat dins la col·lecció El Dofí de l’editorial Destino. Perucho

llibres 247


se situava i se sentia tan al marge de tota la resta del món literari que es donava a

conèixer en el gènere amb un títol tan categòric com el de Llibre de cavalleries. La

novel·la connectava més amb els nostres escriptors medievals i de l’edat moderna

(Serra i Postius, per exemple) que no pas amb el realisme històric i social, tan en

voga als seixanta, que ell ignorava, i del segell editorial del país per excel·lència, Edi-

cions 62, el naixement del qual es vincularia a l’àmbit de l’esquerra catalanista. Així,

Perucho aviat resultaria exclòs d’un dels primers toms de la col·lecció d’assaig Lli-

bres a l’Abast que imprimiren a can 62, el programàtic Poesia catalana del segle XX,

de Josep Maria Castellet i Joaquim Molas, que el titllen de poeta marginal l’únic

cop que l’esmenten al llarg de tot el volum. Perucho es col·locava a l’extraradi de

tots i de tothom. O gairebé. S’esmenten adesiara a l’assaig de Guillamon els noms

d’alguns companys de viatge que actuen paral·lelament a ell com el seu gran amic

Nèstor Luján, potser Palau i Fabre, Salvador Espriu, Martí de Riquer, el referent

d’Eugeni d’Ors, el mallorquí Cristòfol Serra, Italo Calvino... Però sobretot hem de

parlar en aquest sentit de les concomitàncies sorprenents amb Álvaro Cunqueiro,

i entre el Llibre de cavalleries i Merlín e familia, ambientades totes dues a l’edat

mitjana, i en què el biògraf Guillamon s’atura força estona. Encara que Cunqueiro

li tragués només nou anys a Perucho, Guillamon els relaciona gairebé com un mes-

tre amb el seu deixeble per l’admiració que al nostre autor sempre li va inspirar

l’escriptor gallec, que li va oferir un paradigma a l’hora de bastir tot un univers de

ficció propi a part dels altres. Al cap de poc del conegut episodi Galinsoga, en un

moment en què La Vanguardia obre el ventall als escriptors catalans, Perucho entra

a col·laborar al rotatiu i hi romandrà entre el 1962 i el 1972, i de nou entre l’any

1999 i el 2003, l’any del seu decés. Perucho i Cunqueiro, que també hi col·laborava,

se citaran mútuament un bon grapat de vegades.

El nostre autor va connectar amb les plomes més joves i, en certa manera, també

desclassades, com Terenci Moix, que si bé des d’una òptica molt distinta, apreciava

l’obra de Perucho i entenia que havia estat menyscabat per la crítica del realisme

social de la mateixa manera que hom va criticar la irrupció de Moix en el resclosit

panorama editorial de l’època. A l’autor de La torre dels vicis capitals li interessa

desvincular el Perucho de Les històries naturals de Cunqueiro —o de Borges— per

empeltar-lo amb una tradició de país en què s’inscriuria Llorenç Villalonga, Un

lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany o Paraules d’Opòton el vell d’Avel·lí

Artís-Gener, Tísner, que cadascun a la seva manera s’havien desvinculat també del

realisme. Des que havia encetat la seva carrera literària a la postguerra, Perucho mai

havia gaudit de tants seguidors com en aquell context dels setanta (Moix, Porcel,

Gimferrer, Saladrigas...), però paradoxalment va ser llavors que va abandonar l’es-

248

’

criptura —com es lamentava Terenci Moix en un article. De Les històries naturals a la

següent gran novel·la, Les aventures del cavaller Kosmas (1981), s’escolaren vint anys!

També Joaquim Carbó, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, que reivindicava la

literatura de gènere després de l’esclat de la novel·la experimental dels setanta, es

va referir a Perucho. Carbó l’alineava amb un Pere Calders o un Jordi Sarsanedas

pel tombant imaginatiu de les seves produccions i els lligava amb el realisme màgic

hispanoamericà. I no obstant això, Perucho no casava gens amb aquesta literatura

més «comercial» d’aquests joves de la novel·la de gènere. Al contrari. Va acabar,

al cap de poc de fundar-se, engruixint el catàleg d’una editorial nova i selecta, els

Quaderns Crema de Jaume Vallcorba, creada com a segell independent el 1979, i

que tant prestigi havia d’adquirir al cap d’un temps.

Els poemes de l’autor, fragments de la seva prosa narrativa, articles de premsa,

crítiques d’art i de llibres, les cartes que escriu i les que rep... serveixen perquè sovint

el biògraf es decanti a un costat per cedir la veu als autèntics protagonistes: Perucho

i els seus companys de fornada. A la part que dedica a Perucho com a crític d’art,

les imatges adquireixen, evidentment, un pes considerable, perquè és un llibre en

què no s’ha escatimat en paper i que ens arriba profusament il·lustrat amb imatges,

sempre en blanc i negre. Feina ingent la que ha dut a terme Guillamon de capbus-

sar-se en els autors del període per tafanejar què opinen de les diverses aportacions

de Perucho. Quan informa, no deixa de tenir interès el que explica per tal com sovint

aporta un plus d’informació extra a les dades que ja domina l’especialista, i quan

es topa amb un poemari o una novel·la s’hi atura amb delectació i l’analitza full

per full, composició a composició. I amb tot i la seva complexitat, s’ha de dir que

en moments puntuals el treball de Guillamon pot arribar a pecar d’excessivament

detallista. Tanmateix, no se m’acuden ara com ara altres intents millors en català de

realització d’una biografia tan exhaustiva —que no és la de Perucho, ben entès, sinó

la radiografia de tota una promoció prenent Perucho per pivot i alhora per excusa.

Escriptor bilingüe i intel·lectual conservador, col·laborador al mateix temps de

l’Avui i l’ABC, el darrer Perucho era ben vist durant els governs de José María Az-

nar. Per als castellans no ha existit un equivalent català del «bon» escriptor gallec o

basc, i a casa nostra aquest rol —el de Cunqueiro, és clar — només l’ha jugat una

mica Josep Pla. Però Perucho també hauria pogut guanyar aquesta basa. Com a

Cunqueiro, se’ls assimila per llur bilingüisme, la raó que empeny fonamentalment

els castellans a veure’ls amb bons ulls —igual que a Pla—, però en el nostre cas

el «bilingüisme» cal posar-lo molt en quarantena. I encara més en aquell temps,

tenint en compte la castellanització endèmica de la nostra premsa i la dependència

que els creava si del que es tractava era de viure de l’escriptura. ’

llibres 249


Javier Ruiz Moscardó

Elogi del resistent quotidià

La resistència íntima: assaig d’una filosofía de la proximitatJosep Maria Esquirol176 pp., 2015 (5a ed.), Barcelona, Quaderns Crema, Assaig

I. Sabem, almenys des de les primeres línies de la Metafísica d’Aristòtil, que la nostra

tradició ha considerat la vista com el millor dels nostres sentits en allò que respecta a

l’adequada aprehensió del coneixement. Convertida la visió en model paradigmàtic

de recerca «d’allò que és», el posterior desenvolupament de la filosofia occidental

no farà sinó incidir en aquesta relació tan bàsica: el millor mètode per descobrir

què i com són les coses que són ha d’ésser coherent amb les exigències i caracterís-

tiques del veure. Ja als orígens aristotèlics del tòpic trobem una subtil amalgama de

virtuts morals i cognitives dins d’aquesta veneració de la vista; no s’oblide que la

vida teorètica defensada per l’estagirita com el preferible de tots els models vitals es

relaciona etimològicament amb el terme contemplació. Veure i contemplar allò que

és i, a més, no pot ser necessàriament d’altra manera: heus ací l’objectiu final del

quefer filosòfic i el camí més directe a la vida bona (si bé, també, el més complicat).

Més endavant, fins i tot quan semble que escèptics i racionalistes posen en dubte

aquesta primacia de la visió, en el fons no faran més que apuntalar-la des d’altres

perspectives. Pot ser la branca no siga corba i les aparences ens enganyen —com

ocorre al cèlebre exemple cartesià—, però malgrat tot cap geni maligne pot enga-

nyar a tothom tota l’estona, i amb la correcció de la voluntat esgarriada i una mica

de disciplina, podem redimir la visió dels pecats d’un enteniment nuvolat. Veure

més i veure millor, amb les ulleres sense pols gràcies al drap de la filosofia que les

ha netejades com pertoca. O, si preferim la metàfora positivista, perquè hem acon-

seguit fer la fotografia de la realitat, per fi, sense cap tipus de desenfocament. Visió,

objectivitat i distància han conformat, en conseqüència, la tríada constitutiva del

subjecte del coneixement dibuixat per la nostra tradició epistemològica. Mostrar les

contradiccions d’aquesta ortodòxia dominant i reivindicar una metafísica alter-

nativa serà, doncs, la intenció darrera del llibre que ens proposem ressenyar: La

resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat, del filòsof i professor uni-

versitari Josep Maria Esquirol.

II. Contra la distància objectivista i alienant imposada per la dictadura de la visió,

la reivindicació de la proximitat, la intimitat i la cura de la mirada. Aquest podria

250

’

ser, sens dubte, l’eslògan del nostre assaig. En pugna amb un positivisme salvatge

que presenta un abisme entre fets i valors —i, així, objectiva «estats de coses» i

ens separa d’aquests fets per tal que siguem capaços de descriure’ls satisfactòria-

ment—, el nostre autor reivindica una altra tradició reactiva, que no reaccionària,

que podríem sintetitzar com una «hermenèutica de la juntura» (p. 160). Aquesta

fórmula pot semblar, en una lectura superficial, mera retòrica; però si recorrem

amb atenció les pàgines de l’assaig descobrim que el rètol no és gens gratuït, sinó

que s’han triat les paraules amb cura d’orfebre. Hermenèutica, perquè la situació

humana obliga a una interpretació ineludible per tal de comprendre allò que no

permet una explicació fàcil i consoladora; juntura, perquè la manera de ser de l’ho-

me —allò que, en sentit ampli, la filosofia del s. XX va rebatejar com a existència—

és la d’una intersecció paradoxal i complexa: «som una articulació, una reunió, una

conjuntura, tan precària com absolutament admirable».

La missió de la filosofia, una vegada pren consciència d’aquesta condició de par-

tida, ja no serà esclarir la lògica del llenguatge ni desbrossar l’arbre de la ciència per-

què esdevinga sofisticat i atractiu; després d’aquest viratge, en suma, la filosofia ha

d’adquirir un caire experiencial i arriscar «una interpretació de la situació huma-

na, del moviment de l’existència» (p. 161). Cal aplaudir, si més no, el coratge d’un

punt de partida que desafia l’òptica dominant dins l’acadèmia i oposa, al seu torn,

una perspectiva en obscena concupiscència amb la vida. Si la filosofia es mostra

incapaç de col·laborar a la «cura de si» —per dir-ho en uns termes clàssics posats

altra vegada de moda per Michel Foucault— i continua reclosa als compartiments

estancs de l’especialització universitària, millor tancar la porta i apagar els llums.

III. Potser la metafísica ha pecat del mateix defecte que l’epistemologia positivista i

algunes escoles de la filosofia moral, això és: una indissimulada pretensió d’universa-

litat, una sospita excessiva enfront de qualsevol grau de relativisme i una certa cegue-

ra davant les circumstàncies històriques. Per això trobem lloable la decisió d’inserir

la proposta d’una metafísica renovada dins d’un diagnòstic cultural, defugint abs-

traccions incondicionades i proposant un discurs que té en compte les coordenades

històriques en què d’alguna manera hom pretén deixar empremta. Així, hi ha una

experiència històrica, alhora col·lectiva i individual, que es pot considerar com l’es-

deveniment clau de la nostra contemporaneïtat: l’experiència nihilista tal i com va ser

tematitzada per Nietzsche i Heidegger, primer, i pels filòsofs existencialistes de post-

guerra, després. La resistència, doncs, no serà una vàcua abstracció ni es limitarà a la

trivialitat de resistir la duresa de les coses i a fer una crida general a la (re)apropiació

del món, sinó que ara se’ns fa patent un element social i col·lectiu, transit d’aquesta

llibres 251


experiència nuclear que va suposar el nihilisme, i que demostra que «la resistència

social s’articula amb la resistència “ontològica”» (p. 17). En altres paraules: la resis-

tència es presenta, ara, com una resposta activa al nihilisme. Més que una reacció,

una genuïna acció. Una presa de partit que ens posa en joc i ens aboca, per utilitzar la

coneguda metàfora de Kierkegaard, a encarar l’abisme de la llibertat.

Clar que, sobretot arran del Maig del 68, el terme resistència sovint s’ha rela-

cionat amb implicacions polítiques prou escorades a l’esquerra. Sense defugir con-

notacions polítiques —almenys en la mesura que la resistència plantejada implica

la cura de l’altre i l’eixida col·lectiva d’una actualitat descoratjadora—, la nostra és

una resistència més ampla, una actitud vital, una manera de ser i d’estar, una aposta

per la nostra identitat; per això hi té un cognom: resistència íntima, «no en tant que

interior sinó en tant que propera, pròxima, i també en tant que central, nuclear, del

si mateix» (p. 15). El tòpic heideggerià assevera, com es de sobra conegut, que l’exis-

tència de l’home és més bé un ex-sistere, és a dir, un estar fora de nosaltres mateixos,

una projecció que ens condemna a l’estatut de perpetus «estrangers». Un centre

descentrat, en altres termes. Doncs bé: aquesta resistència íntima se’ns apareix com

un recurs per re-apropiar-nos de la nostra centralitat, per assolir —modestament

però ferma— el problema del sentit i de l’absurd. Al rerefons, el professor Esquirol

coincideix amb Camus en què el suïcidi continua sent el veritable problema filo-

sòfic (vid. p. 23). En contra del cinisme postmodern, llisca per totes les pàgines de

l’obra la desesperançada convicció que no pagaria la pena viure una vida mancada

de sentit. Citem in extenso el nostre autor per cerciorar-nos del rerefons de la seua

proposta: «Aquí rau la millor de les aportacions de l’existencialisme contemporani:

haver desplaçat el jo abstracte pel moviment de l’existència, i la reflexió sobre els

continguts de la consciència per la reflexió sobre l’experiència de la vida. I és, doncs,

en aquesta reflexió on escau parlar de l’emergència del si mateix i del lloc on es fa

notòria la resistència i la proximitat» (pp. 90-91).

Ja tenim, doncs, l’experiència que s’estableix com a punt de partida per donar

un contingut més precís a la resistència: el nihilisme. I, també, un adjectiu que mo-

dalitza aquesta resistència, ara feta íntima, i que ens destaca el seu caràcter indivi-

dual però no egoista, la seua adscripció ontològica però alhora moral, i fins i tot les

seues vessants polítiques. Seguint aquest fil, és convenient fer notar que Emmanuel

Lévinas, una de les influències més importants del professor Esquirol, va tenir el

mèrit de fer ressorgir el debat sobre quina tasca de la reflexió filosòfica hauria de

considerar-se la més fonamental, útil i originària. La seua conclusió va ser una in-

versió de la tradició que proposava l’ètica com a genuïna «Filosofia Primera». El seu

moviment es basava a començar la reflexió filosòfica —i cal entendre reflexió, en

252

’

suggeridora expressió d’Esquirol, com a «flexió sobre si» (p. 165)— partint no sols

del fet que existim junt amb (i no necessàriament enfront de) les coses, sinó també

enmig dels altres i per ells. És evident que estem parlant de la primacia de l’alteritat,

i serà aquesta novetat la que justifique barrejar ontologia i ètica en la «filosofia de

la proximitat» que ens proposa el nostre autor. Si l’infern no són els altres, com

afirmava aquell famós personatge sartrià, aleshores aquells altres que jo seran la

condició de possibilitat de la meua identitat, de la satisfacció del meu projecte vital,

de la cura conjunta als moments de malaltia i feblesa, del suport als darrers sospirs

quan toque navegar pel riu de Caront. D’una vida plena de sentit que presente

l’acolliment mutu com el millor refugi de la nit del món.

L’hermenèutica de la juntura, ara ho veiem, es responsabilitza d’un «gir ètic»

corol·lari dels antics girs epistèmic i lingüístic. Aquesta hermenèutica, en conclusió,

ha d’inserir-se en la línia levinasiana de la primacia de l’ètica si volem entendre-la

en totes les seues implicacions. Però més enllà de la reivindicació de la tradició

hermenèutico-existencialista de la filosofia, l’obra passa comptes a aquesta tradició

que és la seua i aposta, amb una veu personal i un estil elegant i clar, per certes línies

de fuga que convé remarcar. Sols així, pareix dir-nos el professor català, podrem

il·luminar, encara que siga tènuement, l’autèntic problema filosòfic: «no [el proble-

ma de] l’ésser, sinó el del sentit de l’ésser» (p. 172).

IV. Com cal entendre aquest nihilisme que, en el nostre imaginari, solem associar

a termes con decadència, caiguda, apatia i indiferència? Perquè s’ha de notar que

el nihilisme es deixa pensar en formes variades, i no hi ha, malgré Nietzsche, cap

pensador que tinga el monopoli d’aquesta variant experiencial del no-res (més avi-

at hem acabat apropant-nos al tòpic des d’un catàleg variat que amalgama fonts

literàries —com ara Dostoievski, Tolstoi i Camus— i filosòfiques —com Nietzsche,

Heidegger i Sartre, per citar els mes coneguts). Ací rau, al nostre judici, una de les

aportacions més atractives del llibre, a saber: una lectura particular del nihilisme,

tot partint de Nietzsche i Heidegger però tractant d’anar més enllà, particularitzant

el mode en què avui ens interpel·la i amenaça. El punt de partida ja ha quedat dit:

«El nihilisme, abans que una tesi teòrica, és una experiència» (p. 22). Deu ser l’ex-

periència la del no-res? O, més aviat, la del desassossec que acompanya la impos-

sibilitat de justificar els nostres valors? Pot ser la del buit que apareix una vegada

constatem que «Déu ha mort»? És tot això i encara més, si ho llegim des d’una

clau distinta, força aclaridora: «El procés nihilista consistiria a anar perdent el fil,

el lligam, la relació» (p. 21). Tot seguint les implicacions etimològiques del terme

(nihil resulta originàriament per la composició de dues paraules: ne-hilum, això

llibres 253


és, sense fil), l’autor conclou que el nihilisme contemporani es concreta en la pèr-

dua progressiva de lligams i relacions; de les coses que ens envolten, per una banda

—la vista, com s’ha dit, imposa la distància i esborra les correlacions emocionals

que podrien fer-nos gaudir del món propi—, però també dels altres (i ací ressonen

les tesis frankfurtianes a propòsit de l’hegemonia de la «racionalitat instrumental»

i el tractament dels altres com a mitjans i no com a fins).

Trencats els vincles i les relacions, ens resta un totum revolutum homogeni i

indistint que camufla la diferència que cal restablir. Per afegir un autor que bé po-

dria recolzar les posicions d’Esquirol, deia García Bacca que ens urgeix convertir

l’Univers —fred, distant, indiferent, llunyà —en Món, entès aquest com a «casa

habitable», pròxima i reconfortant, plena de sentit i recull de l’esperit angoixat. No

apunta per ventura en aquesta direcció Josep M. Esquirol quan reivindica el goig

del «plat calent a taula» i «la vida en comú» de la llar (pp. 7 i 8)? Si «la metafísica

postnihilista [...] ha de començar essent una metafísica de la casa» (p. 46), el recep-

tari pareix complet: davant les coses, la mirada acurada que ens les fa pròximes i

agradables; vers els altres, l’acollida, la cura, el do i el restabliment dels vincles dis-

gregats per la força del nihilisme. Ara comprenem l’ambició de la proposta, car cal

veure els altres a les antípodes de l’infern: «l’existència humana s’inicia en la casa

que és l’altre» (p. 48). I els seus rostres, per completar l’esborrany levinasià, com la

clau que ens permet començar la càrrega.

La casa, doncs, esdevé un concepte clau dins d’aquest canvi de perspectiva. En

relació amb ella s’han de repensar sengles tesis dels seus inspiradors. Així, mati-

sant el rector de Friburg, «el llenguatge, abans que la casa de l’ésser, [...] és la casa

de l’home» (p. 134). No és l’únic ajust: si Heidegger abjurava de la quotidianitat

—entesa, en la seua analítica existencial, com la plasmació de la mitjania imperso-

nal que regna al món de la impropietat i la inautenticitat–, ara cal veure (i viure!) la

senzillesa d’allò comú, repetitiu i rutinari com «el més sublim de tot» (p. 54). Açò

no és pas conformisme, peresa ni avorriment; no parlem de la quotidianitat d’una

vida impostada que es deixe enfangar pel corrent automàtic de les masses. Per això,

junt amb la metàfora de la sobretaula en companyia, el nostre autor proposa —en

un símil que faria les delícies de Rousseau i que ell remunta fins el Càndid de Vol-

taire— la cura i cultiu de l’hort. Diguem-lo amb les precises paraules de l’autor: «La

proximitat o, en el seu cas, el retorn a la proximitat (la casa, la companyia, l’hort, la

intimitat...) és el camí cap a la presència i cap al sentit» (p. 37). Així es fonen, final-

ment, la metàfora de l’hort i la reivindicació de la rutina ben entesa: «El camí cap a si

mateix és al costat del de la transformació de la quotidianitat. Un cop més la cura de

si no és cap fugida, ans al contrari: és una transformació de la quotidianitat» (p. 109).

254

’

Podríem resumir aquest pathos com una mena de «Romanticisme de la quotidi-

anitat». No es casual, si acceptem aquesta fórmula, que Ralph Waldo Emerson traga

el cap per alguns racons de l’obra. Com s’han encarregat de recordar els darrers

anys pensadors com Richard Rorty i Stanley Cavell, el Romanticisme nord-americà

—i ací caldria afegir d’altres popes com Thoureau i Wordsworth— barreja la subli-

mitat i la intensitat emocional amb el dia a dia i els quefers ordinaris. A diferència

de l’europeu, amb molta més tendència a l’ampul·lositat i la tragèdia, el Roman-

ticisme nord-americà es vanaglòria de ser més tranquil, mesurat i sobretot demo-

cràtic (donat que no és cap mena de requisit ser un geni, un esteta ni un aventurer

per tal de fregar el sublim). Heus ací, en conseqüència, un fort vincle entre el mo-

ral perfectionism emersonià —que es, al nostre judici, la versió que més s’acosta al

plantejament del nostre assaig— i la proposta d’Esquirol, que mereix ser destacat,

precisament perquè l’autor no pareix tindre massa en compte aquesta tradició dins

la seua narració. Així, potser, haurem ampliat una mica el radi d’actuació d’aquesta

opció filosòfica.

V. En última instància, com ja estem en condicions d’explicitar, ens trobem da-

vant una obra sobre l’(auto)transformació personal i la cura de si. Totes les línies

argumentals del llibre —i en sou prou, tenint en compte la vasta erudició de què

fa gala l’autor— convergeixen en la necessitat d’un canvi de perspectiva, per dir-ho

a la manera wittgensteiniana; es tracta, a la fi, de llançar l’escala que ens ha aju-

dat a fer-nos una composició sinòptica del que ens circumda, i ressorgir renovats

de les cendres d’aqueixa falsa consciència en què ens miraven complaguts però amb

un pòsit enutjós de fàstic i infelicitat.

Les eines de què disposem per emprendre aquesta transformació —complica-

da i ferotge, però ineludible— són la memòria i la imaginació, ara esmolades com

coratjoses espases disposades a prestar batalla. Cal notar, altra vegada, la inversió

de la tradició. Si antany la facultat psíquica més lloada era, per dir-ho amb Kant, la

«facultat de conèixer» (i el seu correlat, la capacitat d’accedir a una representació de

la realitat tan objectiva com fóra possible gràcies a un llenguatge polit d’imperfecci-

ons i trampes), ara l’autor fa donar un pas endavant a dos facultats tradicionalment

atemorides per la grandiositat de la deessa Raó. I així, com si es tractara d’una

relació dialèctica, aquesta última rebrà una espècie de cura d’humilitat i es deixarà

contagiar per la bogeria embriagadora del vitalisme: «pensar és una experiència

perquè no deixa les coses com estaven. Pensar situa en un camí de transformació

personal [...]. Pensar és reflexionar: girar-se cap al si mateix i cap a l’originalitat de

la vida, que resultarà ser, alhora, una transformació, una conversió» (p. 94). És pos-

llibres 255


sible que parlar de «raciovitalisme», com feia l’Ortega, siga «sobreinterpretar» en

excés les intencions de l’autor; però sí que hi veiem un impuls gens amagat d’obrir

les finestres i treure la pols d’una Raó desconnectada del Lebenswelt que el gremi

filosòfic sovint arracona amb esquemes cosificatoris.

Estirant aquest fil, hom recorda quan Susan Sontag deia, parlant de la missió de

l’art, que la funció més desitjable d’una obra és fer-nos aprendre a veure més, a escol-

tar més, i a sentir més —a engrandir i expandir, si volem dir-ho així, la nostra sensu-

alitat—, i que per tal d’aconseguir-lo cal rebutjar aquesta hipertrofia de l’intel·lecte

que s’ha establert com a destí i horitzó dels nostres dies. Si atenem a fragments com

el següent haurem de concloure que Esquirol lluita a la mateixa trinxera: «Per això es

notòria la necessitat d’un nou materialisme: el de les mans que agafen i toquen; el de

les olors que sentim i el dels colors —no pantallitzats— que veiem [...] “Si us plau,

toqueu tant com pugueu”. Toqueu la terra, els troncs dels arbres, les pedres, la fruita,

els cossos desitjats...» (p. 65). Reflexió i sensualisme, en resum, han d’ésser aliats, amb

la memòria i la imaginació dirigint la tropa en la guerra incruenta per resistir l’im-

peri de l’actualitat. Enfront dels qüestionables binomis enfrontats que han dominat

la història de la filosofia —raó/emoció, intel·lecte/experiència, pensament/vida—,

cal una tasca de reinterpretació que sinte titze els (falsos) oposats i perceba la vida

com a centre i punt d’enfilada. Superació de la metafísica? Més aviat re-apropiació.

VI. Aquest atractiu programa, no obstant, es presta al plantejament d’algunes pre-

guntes incòmodes que no ens resistim a fer, tot pensant que és la millor forma

d’honorar el treball del nostre autor. Anem allà, doncs: no estem, al cap i a la fi,

davant d’una nova versió de l’ètica de la conversió? No va advertir ja el vell Hegel

que hem d’anar amb peus de plom davant tota filosofia edificant? No s’hi endevi-

na un cert fons teològic que amenaça la concepció de la filosofia com a forma de

pensament laica i desmitificadora de falsos ídols? I és que, en efecte, no costa inserir

algunes de les recomanacions d’Esquirol dins d’aqueixa vis interior agustiniana que

planteja una conversió després de captar les espurnes de la llum pròpia. No és açò

darrer una transcendència secularitzada, després de tot? No hi apareix el perill que

la filosofia, des d’aquests paràmetres, confine amb el catecisme i es limite a fer

proselitisme d’un estil de vida tingut per virtuós i modèlic? Atenguem a una de les

conclusions fortes de l’assaig: «El sentit de la juntura humana és l’ajuntament: ajun-

tament com a empara de la vulnerabilitat i ajuntament com a intenció —esforç—

per comprendre» (p. 168). No hi ha, permeteu-nos la bilis i la intenció polèmica,

una mena de nostàlgia per la comunitat de creients fortament vinculats —és a dir:

re-lligats— i compartint caritativa i pietosament el pa i el vi de la taula feta carn?

256

’

Concloem, ja que hem lloat sincerament no pocs dels plantejaments de l’assaig,

trobant a faltar una demarcació més nítida d’influències religioses que, al nostre

judici, entelen el potencial d’una disciplina com la nostra. I és que la filosofia, quasi

per definició, obliga —o hauria d’obligar, des d’un punt de vista més militant— a

defugir les virtuts teologals i encarar l’abisme que ens constitueix des d’una cos-

movisió i uns pressupostos clarament i específicament laics. En cas contrari, potser

estem fent-nos trampes al solitari. ’