L’EMYS, la tor tuga d’estany, torna al Baix Ter

Projecte LIFE “Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter”

Edita: ATC-SIG, SLText: ATC-SIG, SLIl·lustracions: Àlex Alemany Disseny gràfic i maquetació: ATC-SIG, SL.Revisió tècnica: projecte Life EmysTer

Primera edició: maig de 2008Tiratge: 500 exemplarsDipòsit legal: GI-782-2008Impressió: Gràfiques Cristina, SCP.

Aquesta publicació ha estat feta amb paper 100% reciclat de 170 g i les cobertes de 350 g.

DADES CIP

L’Emys, la tortuga d’estany, torna al Baix Ter

I. ATC-SIG, SL., II. Alemany, Àlex, il. 1. Tortugues - Llibre per a infants. 2. Baix Ter - LLibre per a infants 598.13(467.1EmB)

Hi havia una vegada una tortuga d’estany q ue es deia EMYS. Fa molts i molts anys vivia molt contenta i feliç als aiguamolls del Baix Ter, però va arribar un dia ...

1

Hola amics. Jo sóc l’EMYS i he vingut aquí per explicar-vos la meva història. Fa molts i molts anys q ue una colla d’amigues meves i jo vivíem aquí, als aiguamolls del Baix Ter. Ens agradava molt perq uè hi havia unes zones humides molt tranquil·les i netes.

“Ep! Ni una paraula més.

Aquesta història l’explico jo.Qui millor q ue la protagonista

de la història per no deixar-seni un detall?”

2

La MYES, la meva millor amiga, sempre em deia:

“EMYS! Quina sort q ue tenim de viure

en aquestes llacunes del Baix Ter. Són grans,

l’aigua està molt neta, el menjar és abundant i també

hi ha altres animalons q ue ens fan companyia.

A més, tenim vistes a les Illes Medes, tot un luxe!

Millor q ue un hotel de 5 estrelles!

3

Tenia tota la raó del món, s’hi estava d’allò més bé!

... fins q ue l’escalfor de la

primavera ens despertava i

sortíem a prendre el sol i a passejar.

4

A l’hivern, quan feia fred, ens amagàvem entre les plantes dels voltants de les llacunes i ens posàvem a dormir ...

Un dia, de cop i volta, vam veure q ue s’acostaventot de camions a la bassa de les nostres tortugues

veïnes, l’ORBIS i la LARIS.Com q ue som un xic tafaneres, la MYES i jo

vam anar a veure q uè passava.

5

L’ORBIS va poder-ne escapar però amb laLARIS ja no hi vam poder tornar a jugar.

Quan érem molt a prop, l’ORBIS va sortir tot cridant:

- “Allunyeu-vos! Marxeu!”

La MYES i jo ens vam espantar molt i vam sortir ca-mes ajudeu-nos!

6

Després vam girar-nos i vam veure com un camió

deixava anar tota una pila de sorra sobre la bassa.

L’ORBIS, molt cansada i trista, va arribar fins on érem nosaltres i ens va explicar q ue els homes omplien de sorra les nostres basses per fer-hi moltes cases, hotels,

carreteres i pàrquings al damunt. Estàvem en perill i havíem de marxar ben lluny si no

volíem morir.

7

Però era massa petita, el nostre aliment s’anava aca-bant i les nostres cries no tenien espais per jugar.

Així q ue tot plegat era molt avorrit. Cada dia fèiem el mateix i en el mateix lloc. Ens llevàvem al matí i

amb la MYES i l’ORBIS anàvem a passejar.

8

Però no podíem marxar. D’un sector d’aiguamolls a un altre hi havia molta distància i nosaltres ne-

cessitàvem l’aigua per viure. Així q ue ens vam instal•lar totes juntes en una sola bassa.

Un d’aquests dies, quan tornàvem cap a casa i s’es-tava fent fosc, de sobte vam veure q ue un nen

s’acostava a la nostra bassa. El nen va apropar-se a l’aigua i va abocar-hi una galleda.

“Ei, quina sorpresa! Fixeu-vos en el q uè ha

llençat aquest nen, és una nova tortuga.

Anem a saludar-la!”

9

Les tres ens hi vam acostar, li volíem donar la benvin-guda. Semblava més gran q ue nosaltres, tenia la cara una mica diferent amb una taca de color vermell , pot-ser venia d’algun lloc molt llunyà.

- “Anem, anem, q ue li preguntarem com es diu i d’on ve!”

Jo m’hi vaig acostar primer, sempre he estat molt va-lenta! Però la MYES em deia q ue no l’atabalés i l’ORBIS, sempre molt desconfiada, em va dir q ue no m’hi apro-pés. Però pobreta, semblava espantada.

La MYES la va convidar a venir amb nosaltres, li faríem una festa de benvinguda.

10

“Ep, hola i benvinguda!”

Com et dius? D’on vens?”

“Em dic TRAQUIS i vinc de Florida,

dels Estats Units, molt lluny d’aquí”.

Però quina va ser la nostra sorpresa, quan vam ar-ribar a casa, en veure q ue la TRAQUIS va córrer i va anar directament cap a la filla de la MYES.Nosaltres pensàvem q ue volia jugar amb ella,

però no, se la volia menjar!

11

Ens vam enfadar molt i molt, i la MYES plorava. Jo vaig provar de barallar-me amb ella, però les se-ves ungles eren més llargues i lluitava millor. Vaig necessitar l’ajuda de les altres tortugues per fer-la

fora. Al final, entre totes vam aconseguir-ho.

12

Però de mica en mica n’anaven apareixent més i més. Es volien menjar sempre els nostres petitons

i ja no érem suficients per fer-les fora.

Així q ue van anar ocupant les poques basses q ue hi havia, molestaven les nostres cries i les tortugues més grans es morien de velles. Les possibilitats de

sobreviure, en el lloc on havia estat casa nostra du-rant molts anys, arribaven a la seva fi.

13

És veritat q ue potser podien venir a fer-nos mal i a capturar-nos però feien cara de bones persones.Així q ue la MYES i jo ens vam posar a cridar:

- “Ei, aquí! Socors, socors!!!!”

Però sorpresa!

14

“Mira MYES aq uells homes!

Potser ens poden ajudar!”

“EMYS, recorda el q ue deia l’ORBIS, no et fiïs de tot i tot-hom, q ue tu ets molt bonassa i no tothom és com tu!”

Es van acostar a nosaltres, venien molt preparats amb unes galledes molt grans, plenes d’aigua i menjar.

- “Veus MYES, aquesta gent ha vingut a salvar-nos, ara ens portaran a un lloc segur.”

I així va ser, ens van recollir i portar al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera q ue es troba a

Garriguella, a la comarca de l’Alt Empordà.

15

Allà hi tenien unes basses q ue semblaven els aigua-molls on vivíem al Baix Ter. Hi vam poder viure tranquil·les molt de temps, tenint les nostres cries

sense q ue ningú no les empaités.Així q ue les tortugues d’estany vam deixar d’estar

en perill de desaparèixer! Però no érem del tot felices. Nosaltres volíem tor-nar a casa nostra. I finalment va arribar el dia.

16

- “Han netejat l’aigua, hi han plantat els arbres i les herbes q ue ens agraden, han fet fora les tortugues de

Florida i, finalment, ens hi tornaran a deixar!

La MYES nedava d’alegria en saber-ho.

- “MYES! Tornem a casa!!!! A Torroella de Montgrí, l’Es-tartit i Pals, s’han preocupat per nosaltres i han recons-

truït els aiguamolls on vivíem”

17

I sobretot ara q ue sabem q ue les persones q ue viuen a prop nostre ens estimen i ens volen al seu costat.Així q ue esperem poder-hi viure molt de temps més

i q ue ens vingueu a veure ben aviat!

Ara ja tornem a estar a casa, amb totes les amigues tortugues, els peixos, les granotes, els gripaus, els

ocells i tots els q ue havíem deixat enrere, ara sí q ue estem contentes.

18

Emys

Arreveure!

19

Com podem col·laborar?

NoNo capturant ni manipulant cap tortuga d’estany capturant ni manipulant cap tortuga d’estany

Respectant semprRespectant sempre la la naturaatura

No alliberant No alliberant tortortugues exòtiques ni abocant tugues exòtiques ni abocant residus aresidus al medi naturall medi natural

Per saber-ne més del projecte i de les tortugues d’estany podeu

consultar les següents pàgines web:

www.lifeemyster.com

www.tortugues.cat

Recordeu q ue alliberar al medi la tortuga americana d’orelles vermelles, coneguda com a tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans), és un acte de irresponsabilitat i a més, constitueix una infracció administrativa qualificada de molt greu, segons estableix la legislació (Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals).Si per alguna raó sou propietaris d’una tortuga exòtica i us en voleu desprendre, podeu trucar al telèfon de Control Girona 972 405340, o bé portar-la al CRT (Centre de Repro-ducció de Tortugues) de l’Albera (Tel. 972.552245 o a crt@tortugues.cat).

20

Aquest conte vol informar-vos sobre la reintroducció de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) al Baix Empordà. Gràcies al projecte Life Emyster “Recupe-

ració de l’hàbitat d’amfibis i d’Emys orbicularis al Baix Ter”, s’ha pogut restaurar l’hàbitat d’aquesta espècie protegida als aiguamolls del Baix Ter, espai que

forma part de la xarxa Natura 2000.

Tanmateix la publicació vol recollir la participació que tingueren els escolars de Pals i Torroella de Montgrí en l’alliberament d’aquests rèptils a les noves basses

a la zona del Pinell, en dues jornades a la primavera de 2007 i 2008.

Per tot això, és voluntat de l’editor encoratjar a tots els lectors a participar en la supervivència d’aquesta espècie i de la seva comunitat.

Promouen:

Patrocinen:

Col·laboren:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge