l’emas creix amb el nou reglament · 2011. 8. 26. · el nou reglament (ce) núm. 1221/2009 neix...

El nou Reglament (CE) núm. 1221/2009neix després d’un procés de revisió enquè han participat les diferents partsinteressades i en què s’han intentatrecollir tots els elements perquè aques-ta eina sigui més propera i atractiva pera qualsevol tipus d’organització.L’esperit del nou EMAS consisteix a:intentar donar més valor afegit a lesorganitzacions registrades; emfatitzarla participació, tan necessària en unprocés de millora; atribuir més atencióa la necessitat de garantir el compli-ment dels requisits legals, i establirmecanismes per a poder comparar elcomportament ambiental entre lesorganitzacions.El nou Reglament també subratlla queles empreses i organitzacions EMAShan de guanyar en termes de reduccióde la càrrega burocràtica en el controlper part de l’administració i en lareducció de costos, i que s’ha de facili-tar l’accés a EMAS, sobretot quan jas’apliquen altres sistemes de gestió.Una gran novetat és que s’amplia la par-ticipació en EMAS a organitzacions ubica-des fora del territori europeu (EMAS glo-bal) i que, a més, s’estableix la possibili-tat d’un registre únic per a les organitza-cions amb centres en més d’un Estat

membre o en tercers països. Això s’ano-mena registre corporatiu i es pot sol·lici-tar per a tots o alguns dels centres.Es dedica una atenció particular a lesorganitzacions petites, que, si com-pleixen les tres condicions indicades al’article núm. 7, poden sol·licitar l’am-pliació fins a quatre anys del terminiper a la renovació del registre EMAS, ifins a dos el termini de l’auditoria deseguiment per part del verificador i lavalidació de la declaració ambiental.Així mateix, el cicle d’auditories inter-nes podrà passar a ser de quatre anys.Una altra novetat que cal destacar ésque el logotip EMAS es farà servir enuna única versió per tal de simplificar-ne l’ús, i també que es mantenen elscriteris que garanteixen la diferencia-ció d’aquest respecte a les etiquetesecològiques de producte/servei.Aquesta nova versió del Reglamentconsidera imprescindible que hi hagiuna més gran participació dels emple-ats i treballadors en el procés d’aplica-ció de l’EMAS, amb el convencimentque un millor coneixement de lesqüestions ambientals porta a unamillora dins i fora de l’entorn laboral.En aquest sentit, s’impulsa, per exem-ple, la participació en totes les fases

del sistema, en la redacció de la decla-ració ambiental i en l’actuació delsprogrames i comunicació recíprocaentre direcció i treballadors.Pel que respecta a l’avaluació del com-portament ambiental, s’introdueixenuns indicadors bàsics que s’han d’ex-posar en la declaració ambiental, itambé el requisit de tenir en compteels documents de referència sectorialsquan estiguin disponibles. Aquestsdocuments sectorials es crearan ambl’objectiu de poder desenvolupar unareferenciació o benchmarking ambien-tal entre les organitzacions.La importància de garantir el compli-ment legal ambiental es veu reforçadaper diferents elements: en les referèn-cies que s’han d’incloure en la declara-ció ambiental, en el fet de proporcio-nar proves materials o documentalsdel compliment, i en la possibilitat quetindran les organitzacions de sol·lici-tar a les autoritats competents infor-mació sobre la legislació ambiental.També s’introdueix un termini en elqual s’ha de posar a disposició delpúblic la declaració ambiental i la decla-ració ambiental actualitzada: un mes apartir del registre o de la renovació.Si es preveuen canvis substancials, se

n’haurà de fer una anàlisi i actualitzarl’anàlisi ambiental inicial, la política, elprograma i el sistema de gestióambiental, així com revisar i actualitzarla declaració ambiental. Tots els docu-ments modificats s’hauran de verificar ivalidar en un termini de sis mesos i pre-sentar-los a l’organisme competent.Bé, ara hem de veure com cadascunade les parts interessades ens adaptema aquest nou Reglament i com es des-envolupen totes aquestes novetats,però sembla evident que l’EMAS creixen molts aspectes amb aquesta novaredacció.

www.clubemas.cat

L’EMAS creix amb el nou Reglament

09abril 10

- 1 -

Des de l’1 d’abril, està oberta la con-vocatòria dels Premis EMAS aCatalunya. Aquests premis són unestímul per millorar el vostre siste-ma de gestió ambiental, una opor-tunitat per innovar la comunicació ila interrelació amb les parts inte-

ressades i per veure reconegudesaccions que heu dut a terme en elmarc del vostre sistema de gestióambiental.Els premis estan adreçats a qualse-vol organització registrada EMASque disposi com a mínim d’un centreubicat a Catalunya cobert pel regis-tre EMAS. Hi ha tres categories enles quals podeu participar:

• Millor declaració ambiental.• Millor acció d’implicació del perso-

nal i/o interacció amb les partsinteressades externes.

• Millor implantació ambiental.

Us animem a participar-hi!

Motxilla ecològicaLa revista RQA, està compromesa en estudiar i donar la màxima informació sobreel seu impacte ecològic. En aquest número, les dades del cost ambiental que técada exemplar són:La RQA està feta amb paper reciclat 100% i conforme a la norma RAL-UZ 14Àngel Blau, i té un pes de 47,2 gr. Aquesta revista ha estat dissenyada imaquetada per El Tinter i impressa per Gràfiques Ortells, dues organitzacionsregistrades en EMAS.L’impacte ambiental per cada número, inclosa la fabricació del paper i el procésd’impressió és el següent:

Consum total de matèries primeres 65,36 gr.

Producció de residus 13,48 gr.

Consum d’aigua 0,41 l.

Consum d’energia 0,19 kwh

Emissions de CO2: 99,39 gr.

Premis EMAS Catalunya 2010

revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 1

Entrevista

Ramon Altadilli Colomines

Director comerciald’Electrorecyclingwww.electrorecycling.net

Què és Electrorecycling?Electrorecycling és un centre de valo-rització ubicat al Pont de Vilomara iRocafort que es dedica al reciclatgedels residus d’aparells elèctrics i elec-trònics, els famosos RAEEs; és a dir,petits i grans electrodomèstics,equips d’informàtica, màquines expe-nedores, eines elèctriques i electròni-ques, joguines i equips esportius o delleure, aparells mèdics, etc.; en fi, totsaquests aparells que tenim al voltantnostre i que consumeixen energia.

Per què es parla tant dels RAEEs oresidus d’aparells elèctrics i electrò-nics?La tecnologia ha entrat en les nostresvides i els aparells elèctrics i electrò-nics ens faciliten moltes tasques delquefer diari. Avui no ens plantejaríemtreballar sense ordinador ni mòbil, elselectrodomèstics fan més confortablela nostra llar, les nostres activitatsd’oci també estan farcides de dife-rents menes d’aparells (televisor, vide-ojocs, cadena de música, etc.). Si enfem el compte, és molt fàcil que en unacasa hi hagin trenta o quaranta apa-rells elèctrics, o fins i tot més. Però, sibé aquests aparells abans tenien uncaràcter de “bé durable”, avui en diaels llencem amb molta facilitat, siguiperquè es tornen obsolets, sigui per-què deixen de funcionar i llavors arre-glar-los a vegades és molt difícil o méscar que comprar-ne un de nou; itambé, en part, perquè ens deixemcondicionar per les modes.Pel motiu que sigui, no fa gaires dèca-des els nostres residus eren menys itambé menys complexos, i avui unapart important dels que generem sónd’aparells elèctrics i electrònics, iaquesta és una tendència que conti-nua creixent.

I quin tipus de problema ens donenaquests residus?Aquests residus són complexos perquèconstitueixen la barreja de diferentsmaterials, i alguns contenen substàn-cies perilloses. Amb l’alt índex de crei-xement anual que presenten, si no esrecullen els RAEEs de manera separa-da i se sotmeten a un tractamentespecífic dels seus components imaterials, poden ser els responsablesd’una part important de la contamina-ció del medi. Pensem que, si no estracten separadament, aquests resi-dus poden acabar a l’abocador o a laincineradora.És per això que a escala europea es vatreballar en unes directives per regu-lar la manera segura per a valoritzar i

eliminar aquests residus. A l’estatespanyol, el Reial decret 208/2005regula la gestió d’aquests residussegons les dues directives existents aescala europea.Òbviament, la prevenció és sempre lamillor opció. Per tant, ¡ens hi hem depensar, abans de llençar o canviar unaparell que encara ens pot donar unbon servei!

I si els separem, els residus dels apa-rells elèctrics i electrònics acaben almateix lloc?Pràcticament sí, però hi arriben perdues vies diferents segons l’origen.Per una banda, tenim els RAEEs proce-dents de llars particulars; aquests elshem de lliurar:— als sistemes de recollida implantats

pel mateix fabricant de l’aparell;— al distribuïdor, en el moment de la

compra, quan el substituïm per unde nou, o

— als sistemes de recollida municipal(deixalleries, recollida de volumino-sos, sistemes de porta a porta, etc.).

Els mateixos RAEEs, si provenen de laindústria, fan un recorregut una micadiferent:— Si l’aparell s’ha comprat després del

13 d’agost del 2005, cal utilitzar elsistema de recollida selectiva queimplanti el mateix fabricant, que esfarà càrrec dels costos de gestió.

— Si, en canvi, s’ha comprat abans del13 d’agost del 2005, en cas que sesubstitueixi per un de nou, el fabri-cant subministrador es farà càrrecde les despeses de gestió de l’apa-rell retirat. Si no se substitueix elproducte per un de nou, l’usuari ha

de fer-se càrrec dels costos de ges-tió, i pot lliurar l’equip al sistemaimplantat pel fabricant, o bé assu-mir-ne directament la gestió mitjan-çant un gestor autoritzat.

També cal dir que els aparells que con-tenen gasos refrigerants, com ara lesneveres o els aparells d’aire condicio-nat, van a una altra planta —veïna nos-tra— perquè requereixen un tracta-ment específic abans de reciclar-ne lesparts.

Dels RAEEs se’n poden aprofitar totsels materials?Aquí tractem més de deu mil tones deRAEEs. Per exemple, l’any 2009 n’hemtancat catorze mil tones.Aproximadament, un 80% dels residusque entren a la nostra planta es podenaprofitar en altres processos indus-trials, però n’hi ha una part que encarano té sortida perquè es tracta de barre-ges de materials que no s’aconseguei-xen separar i que no tenen aplicació enel mercat com a matèria primera. Tot iaixò, contínuament fem proves ambaquesta part residual dels materialsper veure si podem incrementar el per-centatge de residus reciclats.

I dels aparells que comprem, sabemquin percentatge efectivament lliu-rem a les deixalleries o gestionemmitjançant els canals abans esmen-tats?No en tenim dades certes. Hi ha unobjectiu de recollida de 4 kg per perso-na l’any, però la veritat és que en gene-rem una quantitat més gran. ¡La claude tot és separar aquests residus! Elsusuaris cal que ens adonem que llen-

cem molts RAEEs que actualment no esreciclen perquè no els adrecem alscanals específicament establerts, quana Catalunya hi han més de tres-centesdeixalleries que en recullen. La provín-cia de Girona té la millor nota, és on laràtio de quilos recollits per habitant ésmés alta. També és veritat que a vega-des no som conscients que tenim a lesmans un RAEE, per exemple una jogui-na; un robot que camina, una nina queparla, etc. no són simples joguines,també són RAEEs perquè són més aprop d’un electrodomèstic que no pasd’una nina de drap o d’un petit cotxeque es mou amb l’empenta que li dónael nen. I avui aquests residus a les llarsno els gestionem separadament.

Moltes persones es plantegen si éscorrecte enviar aquests tipus d’apa-rells a altres països menys desenvolu-pats perquè puguin ser aprofitats peraltra gent.Si els enviem un ordinador que funcio-na, per exemple, aquest seguramentalgú el pot aprofitar. Però el problemaés que la nostra societat moltes vega-des envia al Tercer Món simplementresidus, material que ja no està en bonestat i que, per tant, no el podrà apro-fitar ningú de cap manera. I això és tre-mendament negatiu perquè és unamanera de desfer-nos dels residussense assumir-ne la responsabilitat. Elque fem és traslladar el problema acasa d’altres amb l’agreujament queno en tots els països disposen de lestecnologies per tractar-los, i per tantestem contribuint a estendre fenò-mens de contaminació encara quesigui a uns quants quilòmetres de casanostra.

Responsables de la planta d’Electrorecycling

- 2 -


• Control dels residus generats en la presentació oficial de la Mitja (aperitiu).• Implantació de recollida selectiva dels dorsals al final de la cursa (un dorsal pesa 5

grams aproximadament).• Instal·lació de serveis sanitaris a la sortida i de contenidors de roba per a la reco-

llida dels jerseis dels corredors (ja que al moment de la sortida de la cursa latemperatura era de 5 ºC).

• Instal·lació de contenidors en els avituallaments amb una cistella de bàsquet perestimular els corredors a llençar les ampolles dins del contenidor d’envasos (240kg d’ampolles recollides en els avituallaments).

• Aportació de contenidors de recollida selectiva a l’arribada al Palau Olímpic pera envasos (600 kg recollits), paper i cartró (1.040 kg recollits), residu orgànic(350 kg recollits) i rebuig (610 kg recollits).

2. Avançar en les bones pràctiques ambientals• Inscripcions via web (així s’han estalviat 60 kg de paper).• Implantar recollida selectiva per als espectadors.• Nova imatge d’una Mitja que respecta el medi ambient.• Implicació d’un grup de voluntaris verds per informar la gent sobre la recollida selec-

tiva o per resoldre dubtes.• Cartells informatius de bones pràctiques per a l’estalvi d’aigua.• Informar en tot moment de les mesures preses amb informació de consciencia-

ció ambiental mitjançant un speaker ambiental.3. Aplicar mesures correctores als treballs d’impremta incidint en l’ajustamentdel volum de demandes• Disminució de cartells.• Aplicació de criteris ambientals a la impremta segons els procediments dels sis-

tema de gestió ambiental EMAS de la impremta.4. Estudiar les alternatives per al control i la reducció de les emissions de vehi-cles• Exposició sobre les diferències entre vehicles elèctrics i convencionals el dia de

l’esdeveniment.• Utilització de vehicles elèctrics al llarg de la cursa per tal de reduir les molèsties

de fums i soroll als corredors i espectadors.• Acords amb Renfe per tal de fomentar el transport públic (transport gratuït

dins de l’àrea metropolitana de Barcelona) i enquestes de mobilitat entre elscorredors.

5. Establir sistemes d’indicadors dels diferents aspectes ambientals• Difondre els objectius i la metodologia del sistema de gestió.• Crear indicadors.• Documentar els resultats.De les dinou accions, dues es van assolir al 100%, dues més al 75%, quatre al50%, quatre al 25% i set no es van poder aplicar o avaluar.Per a aquest any 2010 ens vam proposar consolidar les cinc línies anteriors i ini-ciar-ne dues més, amb un total de vint-i-sis:1. Millorar el control de subministraments dels obsequis.2. Crear noves eines i accions de comunicació i difusió.Per poder avaluar el Pla de gestió ambiental, hem fet una comparativa de l’acom-pliment ambiental de les inicials dinou accions en els dos anys:

EXPERIÈNCIES

Esport i Medi ambient:La Mitja MaratóGranollers - lesFranqueses - la Garriga.Consideracions per a unesdeveniment esportiurespectuós amb el mediambient

Eloi Burriel

Tècnic de medi ambientCol·laborador de la Mitja Marató

En els últims anys l’esport ha estatsinònim de competició, masses, ale-gries, salut, etc. Però els grans esde-veniments esportius no han estat maiassociats a respecte pel mediambient.L’espai, el territori i la pràctica esportivasón elements importants de la qualitatde vida de les poblacions que permetendonar resposta a algunes de les neces-sitats sorgides dels canvis econòmics,socials i culturals. És per aquest motiuque el binomi esport i medi ambienthan d’anar acompanyat de projectes —idonar-hi peu— amb accions i estratè-gies cap a models més sostenibles, mésrespectuosos amb el medi ambient.La pràctica de l’esport, com tota activi-tat humana, requereix la utilització derecursos que poden generar un impac-te ambiental. Això es fa més evidentals grans esdeveniments esportiusque mouen un volum important depracticants i espectadors, com pot serla Mitja Marató Granollers - lesFranqueses - la Garriga, conegudapopularment com “la Mitja”.Granollers és una ciutat de 60.658habitants que en els últims anys hatreballat molt en la millora del mediambient. El Congost ha passat de serun dels rius més contaminats d’Europaa formar part del patrimoni XarxaNatura 2000, a causa de la rehabilita-ció i la millora dels espais fluvials.Cada any a Granollers hi ha hagut unincrement considerable de les activi-tats (passejades, trobades, curses,etc.) generades al voltant del riu, quel’han potenciat com a columna verte-bral de la ciutat. Cada cop són més lespersones que, a la vora del riu, corren,passegen, observen la fauna i estimenel seu paisatge. Però això també com-porta l’exigència, per part dels ciuta-dans, de la rehabilitació d’aquesteszones com a sinònim de benestar.

A persones com nosaltres que ensdediquem a treballar per la defensadel medi ambient ens satisfà el fet depoder unificar àmbits que d’altramanera podrien quedar llunyanamentseparats. Avui en dia és demostrable,amb casos com el de Granollers, quel’esport i el medi ambient poden estarclarament relacionats.Dins d’aquests paràmetres, es va ferevident i necessari per als seus organit-zadors que la Mitja s’havia de convertiren un esdeveniment més sostenible:regenerador de recursos i respectuósamb el medi ambient. Per això l’anypassat es va elaborar un Pla de gestióambiental amb l’objectiu d’anar apli-cant diferents mesures ambientals.Les actuacions del Pla es van desenvo-lupar bàsicament a Granollers, tot ique el recorregut de la cursa passaper tres municipis: Granollers, laGarriga i les Franqueses. Aquestes actuacions no només es vancentrar en els 21 km de distància dequè consta la mitja marató, sinó quetambé es va voler incidir en l’abans i eldesprés d’aquesta, ja que la seva tra-jectòria l’ha portada a ser important enaltres àmbits com ara el social, el cultu-ral i el ciutadà, tant per a Granollerscom per als municipis que l’envolten.L’esdeveniment engloba, a més a mésde la mitja marató del diumenge, elquart de mitja el mateix diumenge i laminimarató per als més menuts el dis-sabte a la tarda. Per acabar, també eldissabte, hi ha una cursa de gegants,on participen prop d’una trentena de“corredors”.Amb la participació d’uns vuit mil corre-dors en les quatre curses, el suport devuit-cents voluntaris i la implicació deles institucions locals, del teixit asso-ciatiu i de més de trenta patrocinadors,la Mitja es podria considerar com lafesta major de l’atletisme popular. Vàrem fer una radiografia de la cursainspirada en sistemes de gestióambiental com l’EMAS i seguint pautesde models de guia elaborats per laDiputació de Barcelona, i ens van sor-tir unes nou possibles línees d’actua-ció. Però, després de constatar la rea-litat que no és fàcil incidir en un esde-veniment en què participen més dedeu mil persones, es va decidir abor-dar només cinc línies d’actuació i dur aterme un total de dinou accions:1. Millorar la gestió dels residus gene-rats en la totalitat de l’esdeveniment

- 3 -


Gestió energètica de la seudel Col·legi d’Aparelladors

Lara TrujilloArquitecta tècnica col·laboradora de laUnitat de Rehabilitació i Medi AmbientCol·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnicsi Enginyers d’Edificació de Barcelonawww.apabcn.cat

La Directiva europea 2002/91/CE, relativa a l’eficièn-cia energètica dels edificis, va regular la incorporacióde mesures per a garantir uns requisits mínims d’efi-ciència energètica en els edificis nous i en els exis-tents. L’objectiu és reduir-hi el consum energètic i,per tant, les emissions de diòxid de carboni (CO2) id’altres gasos efecte hivernacle. Segons l’Institutopara la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE), l’úsdels edificis amb climatització i equipaments domès-tics i d’ofimàtica és responsable del 20,5% del con-sum de l’energia final total.Com a conseqüència de la Directiva, s’han aprovatdiverses reglamentacions al nostre país que hanincorporat parcialment aquests requisits: el Codi tèc-nic de l’edificació amb el DB d’Estalvi d’Energia, elReial decret 47/2007, que regula el procedimentbàsic per a la certificació energètica d’edificis de novaconstrucció, i el Reglament d’instal·lacions tèrmiquesals edificis (RITE). Totes tres, pensades, fonamental-ment, per a edificis nous. Tot això està molt bé i tindràuns efectes molt positius en un futur llunyà, però avuila reducció del consum energètic i d’emissions gene-rades pels edificis passa per incrementar l’eficiènciadel parc d’edificis existents, la majoria del qualsestan mal aïllats, mal ventilats, amb sistemesd’il·luminació i climatització malbaratadors i, conse-güentment, amb uns consums molt superiors al quefóra desitjable. És en la millora d’aquest parc on esjuga la partida per fer front al canvi climàtic.

Un llarg compromís mediambientalEl Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics iEnginyers d’Edificació de Barcelona ja fa uns quantsanys que va assumir un compromís actiu en la preser-vació del medi ambient, de manera que es va situar al’avantguarda dels canvis en el sector, ja que va apos-tar fermament per promocionar un model de construc-ció sostenible entre el seu col·lectiu i en el sector de laconstrucció, amb les institucions i cap a la societat.L’any 2003, el Col·legi va refermar aquest compromísdefinint una política ambiental i elaborant laDeclaració ambiental que va permetre la certificacióEMAS i ISO14001. Durant aquests anys, les accionsque s’han portat a terme han estat molt diverses:d’una banda, les adreçades a la reducció dels impac-tes ambientals dels seus edificis (seu central i dele-gacions territorials), i de l’altra, les destinades a

reduir els impactes del sector mitjançant la creaciód’eines com ara l’Agenda de la construcció sostenibleo les accions de sensibilització i de formació.Ara, fent un pas més, s’ha plantejat la conveniènciad’aprofundir en el coneixement del comportamentenergètic de l’edifici, i és amb aquest objectiu ques’ha plantejat un projecte de monitorització d’a-quest per tal de conèixer els consums energètics ins-tantanis reals i les emissions consegüents, i per rela-cionar aquests paràmetres amb les condicions deconfort internes i les climatològiques externes.

Monitorització i avaluació de l’edificiL’acció consta d’uns comptadors instantanis que recu-llen les lectures dels consums energètics de gas i elec-tricitat, en períodes de 15 minuts, a l’entrada delscomptadors generals, i d’un seguit de sondes lesquals permeten determinar la temperatura, la humi-tat i la il·luminació. Aquestes sondes estaninstal·lades estratègicament en diferents indrets del’interior de l’edifici, així com a l’exterior. El recull i l’a-nàlisi de tot aquest conjunt de lectures permetenrelacionar els consums energètics amb els estàndardsde confort, així com plantejar mesures d’optimització.Les dades de sondes i comptadors es recullen i s’en-

vien a un ordinador que les ordena, classifica i guarda.Un programari específic analitza les dades i transfor-ma els consums energètics en emissions de CO2, infor-mació que hem decidit de mostrar-la públicament i queés consultable per internet. Les dades d’humitat i tem-peratura també són accessibles per internet d’unaforma gràfica. Tota aquesta informació està disponiblede manera instantània i en format històric, és a dir, queens pot mostrar un dia comparant lectures cada 15minuts, una setmana comparant els diferents dies, unmes comparant les setmanes, o un any comparant elsmesos. La informació es pot trobar a l’Agenda de laconstrucció sostenible www.csostenible.net; per acce-dir directament a les dades: http://www.arxius-web.net/canviclimatic/consums.html.

Gràfica que mostra el consum elèctric durant la setmana del 8 al 14 de

febrer de 2010

Gràfic que mostra el consum de gas durant la setmana del 8 al 14 de

febrer del 2010.

La finalitat principal de l’aplicació és determinar el com-portament de l’edifici segons les diferents variableshigrotèrmiques i d’il·luminació, i permetre facilitar l’anà-lisi del consum energètic en les diferents franges horà-ries durant els diferents mesos de l’any. Una dada com-plementària que cal considerar i que incideix en l’avalua-ció de les dades i del comportament de l’edifici és l’a-fluència de personal extern a les instal·lacions, ja que, sibé el Col·legi té en l’actualitat unes noranta personestreballant, com que és una organització de serveis, són

- 4 -

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 20080

5

10

15

20

25

30

35

40

4543,54 41,76

37,33 37,66 37,33 37,1936,1 36,29

34,66

31,47

Electricitat en watts/m2 x hora de consum /superfície x hores treballades

000142

El gràfic mostra l’evolució dels consums elèctrics de l’edifici, amb l’indi-cador que relaciona el consum total amb els metres quadrats de super-fície i les hores treballades.

Edifici a Barcelona del CAATEEB

Gràfic que mostra el consum elèctric comparant un període de quatre

setmanes, des de la del 18 de gener a la del 8 de febrer del 2010.

Pel que respecta a les línies d’actua-ció, les cinc del 2009 van tenir un graud’acompliment ambiental amb unamitjana del 27%. Enguany n’hi hemafegit dues, i per al total de les setdel 2010 la mitjana d’acompliment ésdel 63%.

A més dels avantatges que comportaaplicar aquest Pla de gestió ambien-tal en termes de control i d’estalvi decostos, aquest esdeveniment espor-tiu ha de seguir comptant amb la par-ticipació tan necessària dels volunta-ris, col·laboradors, organitzadors,

patrocinadors i corredors, en un pro-cés de millora per tal de garantir lamillora ambiental i establir mecanis-mes per poder comparar l’evolució alllarg dels anys.Ara tots valorem el que hem fetenguany i ja pensem en l’any vinent. A

mesura que s’apropi la data intensifi-carem la preparació per a l’esdeveni-ment, i, cadascú en el seu àmbit, ambels seus comptes a la mà i partint de laseva realitat, intentarà fer la sevamillor “marca”.


moltes les persones de fora que passen diàriament pelsserveis d’assessoria, visats, aules de formació, etc.

Una bona informació per a una bona gestióMoltes són les possibilitats que ens dóna el fet detenir l’edifici monitoritzat i poder relacionar els parà-metres de consum amb els de confort dels usuaris.Tota aquesta informació i la seva anàlisi aprofundidaens permetran valorar el comportament de l’edifici iens ajudaran a determinar els punts forts i els puntsfebles de l’edifici per, així, poder contribuir a millorar-lo. Però les possibilitats no s’acaben aquí, ja que, uncop tinguem un bon control energètic de l’edifici,podrem crear escenaris perfectament parametritzatscom ara introduir modificacions en la temperaturainterior de l’edifici i avaluar els efectes que aquestaacció comporta, sigui en l’increment o reducció deconsums, sigui en la sensació de confort dels treballa-dors i visitants de l’edifici. Dades genèriques quesovint veiem publicades, com ara que l’increment d’ungrau en la temperatura comporta un increment d’un10% en el consum energètic, ara estarem en condi-

cions de contrastar-les fent un seguiment de la reali-tat del nostre edifici, amb els nostres sistemes decalefacció o de refrigeració, a l’estiu o a l’hivern, quanfa molt fred o quan fa molta calor, etc.Com ja hem dit, el compromís del CAATEEB amb elmedi ambient ve de lluny, i han estat moltes lesaccions dutes a terme per tal de reduir els consumsenergètics de l’edifici, i això ha comportat reduccionssignificatives que ja han donat uns estalvis impor-tants en el balanç de l’edifici. Algunes de les inter-vencions han estat canviar el tipus d’il·luminació,ajustar els horaris de climatització i millorar l’efi-ciència de les màquines. Fins ara ho havíem fet ambla millor voluntat i amb molt de seny, i ara estarem encondicions de conduir la nau cap als nostres objec-tius i dominant els efectes que cada acció pot com-portar, tant en positiu com en negatiu.

Una eina de sensibilitzacióEncara que aquesta aposta que fa el Col·legid’Aparelladors representi, per si mateixa, una millo-ra important en l’optimització de l’ús de l’edifici, s’ha

volgut potenciar també una missió de sensibilitzaciói d’exemple per al col·lectiu professional i per aaltres edificis. Tant per posar en valor l’estalvi ener-gètic com per mesurar quantitativament un estalvieconòmic cada dia més interessant.I és per això que l’acció s’ha plantejat per donar aconèixer i fer públiques les informacions, per ferveure a la societat la importància que té el fet depoder gestionar amb una bona base de dades el con-trol energètic dels edificis per a contribuir a la mino-ració del canvi climàtic i estalviar despeses inneces-sàries. Podem comentar en aquest punt que moltesd’aquestes instal·lacions s’han amortitzat ambmesures correctores aplicades abans d’un any d’ha-ver estat instal·lades. Així de poc eficients són elsnostres edificis. També es vol estimular els profes-sionals, les administracions i la societat en generalper a incidir sobre la millora dels seus edificis i delshàbits en els consums, mostrant com a exemple elcomportament d’un edifici del Col·legid’Aparelladors.

Centre Esplai, un grandrac al servei de lasostenibilitat

Jesús CaneloSotsdirector d’AccióEducativa i Social

Carles XifraCap de l’Àrea d’AccióEducativa.

Fundació Catalana de l’Esplaiwww.esplai.org

La Fundació Catalana de l’Esplai (1996)és una iniciativa sense afany de lucrecreada amb la finalitat d’impulsar l’e-ducació en el lleure d’infants, joves iadults. Desenvolupa la seva tasca entres àrees de treball: àrea d’innovacióeducativa, àrea social i àrea de tercersector; i agrupa cinc entitats.La Fundació es proposa també treba-llar pel desenvolupament de la vidaassociativa, en tant que espai de ver-tebració i participació social que refor-ça la democràcia i contribueix a lamillora de la vida dels ciutadans i a l’in-terès general.

Centre Esplai, un edificisostenibilistaL’edifici de Centre Esplai, seu de laFundació Catalana de l’Esplai, és unaconstrucció de nova planta situada almunicipi del Prat de Llobregat. Centre Esplai és un edifici singular de9.000 m2 plurifuncional que integra unalberg, una escola de natura, espais deformació i les oficines de la mateixaFundació Catalana de l’Esplai. Hi con-viuen cada dia uns dos-cents treballa-dors de l’entitat, juntament amb altresusuaris, com ara alumnes i alberguis-tes de diferents edats i procedències.

Aquest edifici és una proposta pioneraen el camp dels centres de caràcterlúdic i educatiu per la seva explícitavoluntat de promoure una interaccióeducativa entre les persones, el seupropi funcionament i l’entorn natural isocial proper.Des de la seva construcció l’any 2007,els seus equips humans han pres elfort compromís de fer un edifici soste-nibilista, és a dir, capacitar totes lespersones que l’utilitzen per entendreels camins que hem de fer conjunta-ment per a construir situacions cadavegada més sostenibles, sigui indivi-dualment com socialment, partint deles nostres activitats més quotidianes.

Centre Esplai, un edifici eloqüentL’edifici i les activitats que s’hi desenvo-lupen estan reconegudes des del 2008,amb la certificació EMAS. Aquest afanyde fer transparents comunicativamentels seus paràmetres de funcionament,rau en la dimensió educativa de la sevaentitat, la Fundació Catalana de l’Esplai. La sostenibilitat a l’equipament és unaaposta institucional de l’entitat. Així,l’edifici incorpora innovadors criterispassius i actius de sostenibilitat iesdevé un exemple de compatibilitatreal entre l’activitat diària d’una orga-nització i el desenvolupament d’activi-tats d’oci i temps lliure amb la preser-vació i la millora del medi ambient.Centre Esplai disposa d’un innovadorprojecte d’eloqüència, un ampli pro-grama de recursos i eines de comuni-cació, amb la finalitat de poder comu-

nicar contínuament als seus usuarisels comportaments passius que téaquesta construcció sostenible, i per ala vegada determinar i clarificar elscomportaments adequats que han defer els seus estadants i usuaris. Aaquest projecte hi està vinculada lanostra Declaració ambiental anual,document que hem de fer les organit-zacions EMAS i en el qual comuniquema les diferents parts interessades lanostra gestió ambiental, juntamentamb altres recursos.Per a nosaltres l’edifici és un sistemaviu, amb entrades i sortides de recur-sos, amb els seus fluxos d’energia iamb un conjunt d’accions variades deles persones. Tot això, que moltesvegades queda amagat als ulls de l’u-suari, a Centre Esplai s’hi ha plasmatrepresentant didàcticament el centrecom un gran sistema que pren vida.Aquesta és la seva dimensió.

Característiques de l’edificiDes de la concepció i durant la cons-trucció de l’edifici, l’entitat hacol·laborat estretament amb diferentsequips tècnics i administracions, i aixòha permès concretar el valor i la recer-ca de la sostenibilitat en aquest edificisingular: Generalitat de Catalunya,Ajuntament del Prat de Llobregat, aixícom l’equip d’arquitectes de Carles

Ferrater, l’estudi Ramon Folch, el grupCITIES de la UPC (Centre per a laSostenibilitat de la UniversitatPolitècnica de Catalunya) i l’escolad’enginyeria de La Salle - UniversitatRamon Llull (URL).De Centre Esplai cal destacar:• Un plantejament sostenibilista des

de l’inici de la projecció arquitectòni-ca, segons el qual s’executen ideessostenibles molt resolutives com aral’orientació de l’edifici, l’aïllament,els estudis d’assolellament de faça-nes, o la captació passiva de llumnatural al seu interior.

• Una anàlisi acurada dels sistemestecnològics de reducció dels consumsd’aigua i energia, implantats perquèl’edifici sigui al més sostenible possi-ble, per exemple a través dels innova-dors tubs solars o els sistemes dereutilització d’aigües grises.

• Una voluntat expressa per poder reco-llir dades de les “constants vitals” del’edifici i comunicar-les als seus usua-ris. S’incorpora un sistema domòticque recull aquestes variables i un sis-tema informàtic que permet agrupar-les, tractar-les i comparar-les.

• Un gran interès, treballant en xarxa,per desenvolupar investigacions tec-nològiques i/o socials que permetinidentificar els avanços, els reptes i lespropostes de millora dels actuals

- 5 -

000275

Interiors de l’edifici Centre Esplai


- 6 -

models d’arquitectura sostenible id’organització social. Actualment,Centre Esplai forma part de la xarxa decentres observatori de construcciósostenible de la UPC (Centre per a laSostenibilitat de la UniversitatPolitècnica de Catalunya), i tambés’estan desenvolupant tesis doctoralssobre l’optimització dels sistemesdomòtics que millori la sostenibilitatde les edificacions (La Salle –Universitat Ramon Llull).

• Finalment, una clara intencionalitatde comunicar i treballar educativa-ment amb els usuaris, perquè siguinconscients dels consums energètics ide recursos que utilitzen, i diferen-ciïn els que demanen dels que real-ment necessiten.

L’edifici viu és un immens dracEl projecte d’eloqüència permet quel’edifici parli, dialogui, comuniqui elseu funcionament als usuaris, i queaquests prenguin consciència activad’aquest fet.S’ha representat l’edifici com un drac,pel seu gran caràcter simbòlic, per amostrar Centre Esplai als seus visi-tants. Un drac que reprodueix morfolò-gicament les dimensions i característi-ques de l’edifici: gros, simpàtic, ambescates de colors, amb cap i cua, i ambdoble pell. Però, també la seva fisiolo-gia: les seves necessitats vitals, elsrecursos i l’adaptació a l’entorn, repre-

sentant els dracs de la cultura medie-val catalana que vivien als aiguamollsde les zones deltaiques i maresmes.Continuant amb la representació mito-lògica dels dracs, la senzillesa de la teo-ria grega, i posteriorment medieval,dels quatre elements de la matèria ensha permès identificar i classificar elsaspectes ambientals més importants del’edifici i descriure’n el comportament. El mateix drac descriu els seus quatreelements bàsics i necessaris: aigua,aire, foc i terra.

La necessitat del focEn aquest apartat, es descriuen elsaspectes energètics de l’edifici. CentreEsplai incorpora eficients sistemesd’estalvi passiu i actiu de l’energia:• L’orientació principal de l’edifici i la seva

relació amb els usos permeten gaudirde llum natural de manera intel·ligent.

• La captació de la llum zenital a tota lacara nord, per obertura dels sostres ila paret inclinada amb funció de pan-talla, és una solució de màxima efi-ciència. S’estima que hi ha aproxima-dament un estalvi energètic del 60%respecte als models estàndards d’e-dificació.

• Disposa de 196 plaques fotovoltai-ques i de 35 plaques solars tèrmi-ques que cobreixen el terrat per cap-tar al màxim l’energia del sol.Aquesta energia s’utilitza per a l’ai-gua calenta sanitària. L’energia foto-voltaica generada se subministra a laxarxa elèctrica general.

• Disposa de 100 tubs solars, conductesespecials que porten la llum naturaldel sol a sales estanques de l’edifici.

• Les bombetes i llums diversos sónd’alta eficiència i de baix consumenergètic.

• Un complex de fotosensors permetregular l’ús de l’enllumenat quandetecten la presència de persones iquan la lluminositat natural o indi-recta que arriba és insuficient.

• Espais interns no climatitzats actuende cambra d’aire, que redueix la des-pesa energètica en climatització.

Es pretén minimitzar el consum ener-gètic, reduir la demanda d’energies norenovables que contribueixen al canviclimàtic, i usar energia neta que nogeneri emissions contaminats.

La necessitat de l’aiguaL’edifici afronta l’ús de l’aigua com unrecurs tan escàs com necessari per a lavida; i amb més força, per estar situat enuna zona deltaica. Aposta per l’aprofita-ment, la reutilització i l’estalvi de l’aigua:• L’aprofitament de l’aigua de pluja

que es recull al terrat es condueix aun gran aljub soterrat i es fa servirper a regar l’hort i el jardí.

• La recuperació de les aigües grises.L’aigua de les dutxes i rentamans esrecull per ser conduïda a un dipòsitde depuració, i és utilitzada de nouals sanitaris de l’edifici.

• Tots els punts d’aigua incorporenmecanismes d’estalvi i eficiència:airejadors, limitadors de cabal, pol-sadors temporalitzats, etc.

La necessitat de l’aire L’àmbit de l’aire ens porta a reflexionarsobre els materials sonoreductors del’interior dels espais; l’estació meteo-rològica automàtica que a temps realcomunica la qualitat de l’aire als treba-lladors, i les compensacions de CO2 del’impacte de les nostres activitats.

La necessitat de la terraLa terra ens convida a organitzar-nosper a reduir el consum de materials i elseu impacte (criteris de compra verda,processos per a reduir el consum depaper, incorporació de productes decomerç just, etc.) i de gestionar el jardíamb criteris vinculats a la biodiversitati a les espècies pròpies de l’entorn.En definitiva, Centre Esplai és un edificiviu que permet als ciutadans aprendrea reconèixer situacions complexes delnostre model social i a aportar solu-cions sostenibilistes en l’àmbit de l’ús ila gestió d’edifici comunitari. I la sevaDeclaració ambiental és estructuradasegons aquest discurs didàctic: un edi-fici semblant a un drac que necessitaun equilibri dels quatre elements vitals,amb l’ajut dels seus usuaris.

Més informacióPodeu consultar la Memòria de laFundació, la Declaració ambiental i elSimulador del comportament ambien-tal de Centre Esplai a la nostra web:www.esplai.org

Després de Copenhaguen:I ara què?

Elvira Carles

Directora Fundació PrivadaEmpresa y Climawww.empresaclima.org

Fa pocs temps que va finalitzar laCimera de Copenhaguen (COP15), i elresultat n’ha estat una declaració polí-tica, no vinculant, en la qual s’establei-xen uns elements mínims per a lesnegociacions futures, però amb unaimportant diferència respecte a altres

reunions anteriors; en aquest acord hiqueden incloses totes les grans eco-nomies del món, en especial les emer-gents. Els promotors d’aquest acordvan ser la Xina, l’Índia, Sud-àfrica, elBrasil i els Estats Units. És així com leseconomies no compromeses amb elProtocol de Kyoto van acceptar per pri-mer cop la seva responsabilitat amb lareducció d’emissions, però van inten-tar, a la vegada, imposar els seus pro-pis ritmes de reducció d’emissions capa l’horitzó de l’any 2050.Europa, el Canadà, el Japó, Rússia iAustràlia principalment, es van adherira aquest acord per no quedar fora d’a-questa nova via de negociacions quees va establir per a cimeres futures;però també hi va haver països com araVeneçuela, Bolívia, Cuba, Nicaragua i elSudan que s’hi van oposar. És per aixòque l’acord a què es va arribar noforma part del procés oficial de nego-ciació de les Nacions Unides.

Els països emergents van sortir con-tents de la COP, però a Europa s’espe-rava més de Copenhaguen. Potsers’havien generat massa expectativesenvers aquesta reunió, i en realitat elque ha estat Copenhaguen és nomésun punt d’inflexió. Un punt d’inflexióque ens permet avançar, ja que el pro-cés continua, i més viu que mai, però

segurament a menys velocitat que ladesitjada per Europa. S’han hagut dereduir les expectatives perquè altrespaïsos puguin seguir-nos i caminartots plegats. Un aspecte positiu d’aquesta cimeraha estat que per primera vegada s’haarribat a acords amb la implicació deles grans economies mundials, els paï-

Hort al jardí de l’edifici

Dades del impacte de l’edifici


- 7 -

AgendaambientalConferències, jornades,congressos i activitats

15, 17 i 19 d’abril del 20103r Congrés de la BicicletaLloc: LleidaMés informació:http://www.bicicat.cat/Organitzen: Departament de PolíticaTerritorial i Obres Publiques de laGeneralitat de Catalunya, Diputació deLleida, Ajuntament de Lleida, DGT,Diputació de Barcelona, Servei Catalàde Trànsit i Universitat Politècnica deCatalunya

13 d’abril de 2010Sessió d’actualització per empresesEMAS dintre del projecte, ObservatoriEMAS en polítiques ambientalsLloc: Barcelona (Instal·lacions delConsorci de la Zona Franca de Barcelona)Més informació: [email protected]

Organitzen: Club EMAS amb el suportdel Consorci de la Zona Franca i delDMAiH

19-23 d’abril del 2010BIOMETA 2010. IX Jornades sobreBiometanització de Residus SòlidsUrbansLloc: BarcelonaMés informació:http://www.ub.edu/biometa/Organitzen: Universitat de Barcelona iEntitat del Medi Ambient27-28 d’abril del 2010I Congreso KNX Internacional ForumLloc: MadridMés informació:http://www.knxitlforum.org/Organitza: KNX Espanya

5 de juny del 2010Jornada de difusió d’EMAS“EMAS al carrer”Lloc: BarcelonaMés informació: www.clubemas.catOrganitza: Club EMAS (Associació d’or-ganitzacions EMAS a Catalunya)

4-6 d’octubre del 2010Congrés Internacional Rehabilitació iSostenibilitat “El futur és possible”Lloc: BarcelonaMés informació: www.RSF2010.orgOrganitza: CAATEEB, junt amb altresentitats públiques i privades

Cursos

10-20 de maig del 2010Cooperació internacional pel desenvo-lupamentDurada: 3,2 crèdits Lloc: BarcelonaMés informació: http://medicinatropi-cal.uab.es/Organitza: UAB

24-31 de maig del 2010Com millorar el posicionament de laweb exportadora als cercadorsDurada: 8 horesInformació i inscripcions: CambraOficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona, www.cam-brabcn.orgOrganitza: Cambra Oficial de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona

Fires i exposicions

19-21 de maig del 2010Genera 2010. Feria Internacional deEnergía y Medio AmbienteLloc: Madrid (Feria de Madrid IFEMA)Més informació:http://www.ifema.es/web/ferias/gene-ra/default.htmlOrganitza: Feria de Madrid IFEMA

20-23 de maig del 2010Salón Internacional del AutomóvilEcológico y de la Movilidad SostenibleLloc: Madrid (Feria de Madrid IFEMA)Més informació:http://www.ifema.es/web/ferias/automovil/default.htmlOrganitza: Feria de Madrid IFEMAHi col·labora: Instituto para laDiversificación y Ahorro de la Energía(IDAE)

10 de juny del 2010III Expo Congreso sobre BiogásLloc: SaragossaMés informació:http://www.globalenergy.es/Organitza: Global Energy

NotíciaNeix un altre Club EMAS

La Regió de Múrcia té, des del passat10 de desembre del 2009, un ClubEMAS, el segon a Espanya després delde Catalunya. Aquesta associació s’hacreat amb els mateixos objectius que

el Club EMAS català i està impulsadaper l’Asociación de Empresas deMedioambiente de la Región de Murciai patrocinada per la Consejería deUniversidades, Empresas eInvestigación. Aquesta nova iniciativad’aglutinar a les empreses EMAS estàinclosa dins del Pla industrial de laRegió de Múrcia 2008-2013.El Club EMAS català ha donat suport aaquesta iniciativa posant a l’abast d’a-quest nous amics la seva experiència irecorregut com a pioners a Europa enaquest tipus d’associacions. Martí PuigYsern, president del Club EMAS, va serinvitat a la presentació en societat d’a-quest nou Club el passat 10 de febrer aCartagena, on va fer una ponència expli-cant l’experiència del Club EMAS des quees va constituir el 6 de juny del 2006.En l’actualitat, el Club EMAS de laRegión de Murcia està format per les

organitzacions següents: AutoridadPortuaria de Cartagena, Hero EspañaSA, Fruca Marketing, SL y Grupo CFM,Grupo Generala, Laboratorios Munuera,SA, Juver Alimentación, SA, Foro 21

Soluciones de Ingeniería, SL, Fosfatosde Cartagena, Hijos de Alberto delCerro, SL, Cartago Marpol SL, CETENMA,Compañía Trimtor, INAQUA, y Desguacey Grúas París.

La gestió dels residusa les empreses,eina de formació 2010.

El Club EMAS, amb el suport del’Obra Social de Caixa Terrassa, ha

creat una eina de suport per com-plementar accions de formació enles empreses. La mateixa està plan-tejada com un audiovisual didàcticque bé reforçat per un qüestionarid’avaluació. Aquesta eina pretén seràgil i de fàcil comprensió en donar aconèixer als treballadors bones

pràctiques per a una correcta gestiódels residus. Si esteu interessats,consulteu el web del club EMASwww.clubemas.cat o enviar uncorreu amb la petició del material [email protected]

sos emergents van acceptar la neces-sitat d’establir mecanismes de verifi-cació transparents en les emissionsque generen, i alhora es va acordarl’objectiu de limitar l’increment detemperatura a dos graus centígradsrespecte a l’era preindustrial. Pel quefa al finançament, es van establir unesajudes de 30.000 milions de dòlars peral període 2010-2012, que despréss’hauran d’augmentar fins a arribarals 100.000 milions de dòlars anualsper a l’any 2020. Els projectes queseran objecte d’aquest finançamentseran els adreçats a l’adaptació delsmés vulnerables, a estratègies demitigació i a la lluita contra la desfo-restació. Així mateix, s’ha acordatcrear un centre específic per a la

transferència de tecnologia als païsosque més en necessiten.Durant el passat mes de febrer, quasicent països han fet públic els seuscompromisos respecte als objectiusde reducció per al 2020. Els més des-envolupats econòmicament, els queformen part de l’annex I, han comuni-cat els seus objectius de reducció enemissions absolutes. Entre aquests,cal destacar el compromís de Noruega,que supera el 30% respecte al ques’havia compromès inicialment i arribafins al 40% respecte a l’any 1990. Elcompromís europeu es manté en el20%, que ja va quedar reflectit en elPaquet d’energia i clima, però amb laintenció d’arribar al 30% en cas d’unacord global. A l’altre plat de la balan-

ça, hi ha la postura de Rússia, quenomés es compromet a fer una reduc-ció del 25% condicionada al fet que hihagi un acord global.Dels països en vies de desenvolupa-ment que han comunicat les accionsque voluntàriament faran, cal desta-car el Brasil, país que vol limitar elcreixement de les emissions quegenera en un 39% per al 2020 mitjan-çant l’augment en la utilització delsbiocombustibles i vol reduir la desfo-restació de la zona amazònica.També Indonèsia limitarà les emis-sions per al 2020 en un 26% respectea la tendència prevista, i països comara la Xina i l’Índia faran accionsvoluntàries per millorar la seva efi-ciència energètica.

Segurament, la conclusió d’aquestacimera feta a Copenhaguen és que lespotències emergents s’han començat acomprometre en la lluita contra elcanvi climàtic i han agafat el lideratge ila iniciativa, de manera que han deixatels europeus a remolc de properesactuacions. En aquest sentit, elsemprenedors i empresaris europeushem d’aprofitar l’experiència i el camírecorregut fins ara per a actualitzar igenerar les tecnologies verdes. Europadisposa de la innovació i la tecnologiatant pel que fa a energies renovablescom pel que fa al funcionament delsmercats de drets d’emissions. Ésaquesta tecnologia i aquesta experièn-cia allò que hem de fer valdre en prope-res cimeres i negociacions.

Acte de presentació del Club EMAS de la Región de Murcia el passat 10 de febrer de 2010 a Cartagena


- 8 -

Edita: Club EMAS

Aquesta revista ha estat dissenyada imaquetada per El Tinter i impressa perGràfiques Ortells, dues organitzacionsregistrades en EMAS.

Dipòsit legal.: B-46.367-07Imprès en paper 100% reciclat:

Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

Si no vols rebre

RQA, fes-nos-ho

saber a l’adreça:

[email protected]

Col·laboradors d’aquest número Gregori Reyes, Maria PassalacquaCol·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). Els tècnics del COAMB que han participat en aquestafitxa han estat Helena Barracó i Jordi Fernández.Jordi Abad (disseny i maquetació)Manuel Reyes (disseny pòsters)

1. Categoria del producteProductes tèxtils: roba, complements.

2. Criteris ambientals de compra A vegades ens excedim comprant i acumulem béns que no necessitem,

i sovint no pensem en tot el que la producció i comercialització d’aquests pro-ductes implica per al medi ambient, o desconeixem si aquests processos res-pecten o no les relacions equitatives entre el Nord i el Sud.

2.1.Especificacions tècniques — Característiques de la producció del producte:

Aposta pel comerç ètic, just i equitatiu: Enfront de la indústria tèxtil endeterminades zones del món amb mà d’obra barata i escasses garantiesdels drets laborals i sindicals, hi han altres opcions:

• Producció de comerç just. • Codis de conducta, classificació i auditories de proveïdors.• Contractació de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió.

— Composició del producte:Tria matèries primeres naturals o ecològiques. El cotó, principal matèria delsector tèxtil, utilitza en el seu procés de producció molts productes contami-nants. El cotó ecològic, en canvi, s’elabora amb mètodes lliures de contami-nants. Heus aquí les fibres més ecològiques:

• Cotó certificat com a ecològic o d’agricultura integrada (IPM/ICM).• El cànem, el bambú i l’ortiga, fibres naturals de baix impacte ambiental.• La llana, la seda i el lli, fibres naturals.• Fibres de cultius de comerç just.• La viscosa, el raió, les fibres Ingeo i Lyocell, fibres artificials derivades de

recursos renovables.• Fibres intel·ligents que tenen menys requisits de manteniment i són més

duradores.

El calçat ecològic i ergonòmic és el que es fabrica de manera artesanal i tra-dicional, i és més durador que el convencional, i, a més:

• No utilitza derivats del petroli no biodegradables (PVC, poliuretà, etc.). Lessoles són de goma reciclada, cautxú natural o làtex. Els fils de cosir i elscordons són de fibres naturals (cotó, lli, cànem, etc.). No porten colorantsazoics, que són perjudicials per a la salut.

• Les pells s’adoben amb mètodes vegetals, sense PCP, ni metalls pesants, nipigments, ni dissolvents. No utilitzen crom, alumini, ferro, zirconi ni titani.

2.2. Avantatges de tenir en compte criteris ambientals de compraProtecció del medi ambient i ús de matèries primeres no tòxiques

• Relacions Nord-Sud: Afavorint relacions comercials justes amb els païsosproductors, sota les premisses del comerç just o el principi de “Trade, notaid”, o promovent les tradicions artesanes locals.

• Emissions i la producció: A partir de la reducció dels abocaments de lesfàbriques a l’aigua i a l’aire i de l’ús eficient de l’energia i l’aigua.

• Drets laborals i el procés productiu: Amb condicions laborals dignes perals treballadors al llarg de tot el procés productiu, la inversió en la comu-nitat, la contractació de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió.

• Consumidor: Garantint qualitats als productes —talles, formes i textu-res— respectuosos amb el cos humà i no perjudicials per a la salut, aixícom amb l’elaboració de peces duradores i de fàcil manteniment.

Bones pràctiques1. Redueix: Compra només el que necessitis i tria productes de qualitat iduradors. 2. Allarga la vida útil de la teva roba:

• Segueix les indicacions de l’etiqueta per a un bon manteniment de la roba.• Renta a temperatura freda o temperada.• No abusis del lleixiu.• Estén les peces de punt en posició horitzontal.• Evita posar a eixugar la roba al sol directe, sobretot la roba de color.• Fes servir fil i agulla o recorre a tallers d’arranjament.

3. Promou la reutilització: Quan la roba ja no et sigui útil, pots passar-la auna altra persona que la pugui necessitar, o bé donar-la a organitzacions ibotigues de segona mà que creen llocs de treball per als col·lectius ambrisc d’exclusió social.

4. Recupera: Dóna un segon ús a la roba que ja no utilitzis, per exemple fesdraps de samarretes velles.

5. Recicla: Separa i diposita al contenidor de roba la que ja no facis servir.

2.3. Gestió del residu o reciclatge i altres elements de gestióQuan la roba esdevé un residu, cal dipositar-la als contenidors de roba que hi haal nostre municipi per a disminuir l’impacte ambiental produït per la robarebutjada. La roba, després d’una rigorosa selecció i classificació, es distribueixa botigues de segona mà o majoristes del Tercer Món, es recicla per a fer-nedraps o per a altres utilitats, o, si ja és inservible per a cap altre ús, es rebutja.

2.4. EtiquetesHi han diverses etiquetes que certifiquen els productes tèxtils en els seusaspectes ambientals i/o socials, tot i que no totes certifiquen el mateix.L’etiqueta ecològica de la Unió Europea: www.eco-label.com/spanish/.El Distintiu de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya:http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/ecoproductes_i_ecoserveis/distintiu.jspMade in Green: www.madeingreen.com/.Oko-Tex Standard 100: www.oeko-tex.com/OekoTex100_PUBLIC/index.asp.Certificació Skal: http://www.skal.com.Rugmark: www.rugmark.org.Inspecció i certificació IMO: www.imo.ch.GOTS - Global Organic Textile Standard: www.global-standard.org/.Segell internacional de certificació de comerç just FAIRTRADEwww.sellocomerciojusto.org.

3. Sabies que...

• El cotó dóna feina a més de 100 milions de persones, la majoria en països delSud.

• El consum europeu de tèxtil és d’uns 20 quilos per persona i any, molt persobre de la mitjana internacional, que és d’uns 8 quilos.

• Actualment, més del 80% de les matèries primeres que fem servir no sónrenovables.

• A Catalunya es generen unes 60.000 tones de residu tèxtil l’any, de les qualsnomés es recullen o reciclen entre el 10 i el 20%.

• En un contenidor de roba se’n poden recollir fins a 6.000 quilos/any.

4. Xarxa de compra o informació per a lacompra: webs d’interès

Guia d’Educació Ambiental núm. 34 de l’Ajuntament de Barcelona“Som allò que vestim. Guia per al consum responsable de moda”:

http://80.33.141.76/agenda21/guies.php?idColleccio=1#337 Campanya Roba Neta - EspanyaCoalició d’ONGs i sindicats per a promoure la millora de les condicions labo-rals en el sector tèxtil i de material esportiu mundial: www.ropalimpia.org.Xarxa Catalana per la Compra Pública Èticawww.comprapublicaetica.cat.Cooperativa Roba AmigaIniciativa per a la inserció laboral i el reciclatge de roba a Catalunya:www.robaamiga.cat.GreenpeaceCampanya “Moda sense tòxics”: http://archivo.greenpeace.org/modaSin/index.htm.IDEASButlletí núm. 8 “El algodón y el sector textil” i campanya “La ropa que favorecea todo el mundo”: www.ideas.coop.Intermón OxfamInforme sobre drets laborals i producció de roba esportiva a l’Àsia i altres infor-mes sobre condicions laborals en la indústria tèxtil: www.intermonoxfam.org.Revista OpcionsConsum responsable: www.opcions.org/cric.html.

FITXA COMPRA VERDA PRODUCTES TÈXTILS

Espai compra verda

000058 000290


l’emas creix amb el nou reglament · 2011. 8. 26. · el nou reglament (ce) núm. 1221/2009 neix...

Documents