l’ecoauditoria de l’aigua al teu centre...

L’ec

oaud

itoria

de

l’aig

uaal

teu

cen

tre

educ

atiu

Primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria

Guia per al professorat

Aquest Quadern ha estat elaborat prenent com a model la guiapràctica “La ecoauditoría del agua en el centro educativo ”, edi-tada per la Fundación Ecología y Desarrollo dins el marc delprojecte “Zaragoza, ciudad ahorradora de agua. 50 BuenasPrácticas” (www.ecodes.org).

L’elaboració i l’edició d’aquest material didàctic forma part delprojecte anomenat Campanya de demostració, enquestes i audi-tories en centres escolars de les Illes Balears “L’ecoauditoria del’aigua al teu centre educatiu”.

Direcció del projecte:

Alfredo Barón i Concepció González. Servei d’Estudis iPlanificació. Direcció General de Recursos Hídrics.Conselleria de Medi Ambient del Govern de les IllesBalears.

C/ Gran Via Asima, 4 A. 07009 Palma.Tel: 971 177 141 Fax: 971 176 387www.caib.es

Realització:Animación y Promoción del Medio, S.A.(www.apmsa.com)

Equip tècnic:Lola Hermida Quesada (apmsa)Natalia Llorente Nosti (gea21)Josefina Olza Hernández (gea21)Carmen Romero Lomas (apmsa)Laurent Sainctavit (Fundación Ecología y Desarrollo)

Revisió literària i ortogràfica de castellà:Pedro Forero García

Traducció, revisió literària i ortogràfica de català:Maria Adrover SansóConcepció Pastor Oliver

Disseny i maquetació:Paloma Seoane Cifre (apmsa)

Il·lustracions:Miguel Chiry

Fotomecànica:

Impressió: Esment

Depòsit legal:

ISBN:

© Animación y Promoción del Medio S.A., gea21 i Fundación Ecología y Desarrollo

3

Índex:

Presentació .......................................................................................................5

L'ecoauditoria de l'aigua en el teu centre educatiu ................................7

Destinataris ...........................................................................................9

Objectius ................................................................................................9

Aspectes generals, organització i distribució del treball ..........10

Les fases de l'ecoauditoria de l'aigua .......................................................13

Identificació i definició del problema ............................................15

Compromís amb l'aigua ....................................................................17

Auditoria Inicial ..................................................................................19

Recollida d’informació sobre hàbits i comportaments ........................................................................19

Conèixer la instal·lació d'aigua del centre ........................20

Establir un inventari dels consums d'aigua ........................23

Anàlisi i interpretació de dades:Informe d’Auditoria Inicial ....................................................26

Comunicació dels resultats de l’Auditoria Inicial .............28

Elaboració d'un Pla d'Acció .............................................................28

Identificació de propostes de millora ................................29

Definició d’objectius i valoració de mesures/propostes de millora .............................................30

Definició i desenvolupament del Pla d’Acció ...................31

Seguiment i valoració dels resultats ....................................35

Fitxes d’observació, recollida de dades i evaluació ..............................37

Propostes de millora i estalvi d'aigua ......................................................61

Canvi d'hàbits i comportaments ....................................................62

L'optimització del sistema ...............................................................64

La formació i la informació de les personesque conviuen en el centre ...............................................................64

L'elecció i la col·locació de dispositius estalviadors d'aigua ............................................................................65

El canvi dels aparells instal·latsper aparells més eficients ................................................................66

Sistemes de reutilització o reciclatge d'aigua ..............................71

Aprofitar fonts d'aigua alternatives ...............................................71

Activitats complementàries .......................................................................73

Activitat 1: L’aigua, un tresor ...........................................................74

Activitat 2: Les notícies de l'aigua ..................................................76

Activitat 3: Les peculiaritats de l’aigua a les Balears .................78

Activitat 4: Instal·lacions d'ahir i d'avui per proveir·nos ...........82

Activitat 5:Aigua potable i saludable .............................................85

Activitat 6:Aigua per a gairebé tot ................................................89

Activitat 7:Artefactes per a l'aigua ................................................92

Activitat 8:Adéu aigua, adéu ...........................................................94

Activitat 9:Aigua bruta la gota que vessa el tassó .....................98

Activitat 10: L’aigua depurada també pot ser utilitzada ..............................................................................102

Activitat 11: Entre tots gestionam l'aigua ..................................104

Activitat 12: L’expedició de l’aigua ..............................................110

Activitat 13: La Fira de l'Aigua ......................................................113

Recursos .......................................................................................................115

Centres participants ..................................................................................125

4

Presentació

5

La realitat hídrica de les Illes Balears és com-plexa.A grans trets, es podria afirmar que lacausa principal d'això és que hi convergeixenla insularitat, la climatologia mediterràniacaracteritzada per pluges irregulars, lesaccentuades èpoques de sequera delsdarrers lustres i el continu creixement de lapoblació, tant resident com flotant que técom a conseqüència un augment de lademanda d'aigua sovint, i erròniament, consi-derat sense remei.

Malgrat això, allò que a primera vista potsemblar que és un problema, potconvertir·se en una oportunitat. Les iniciati-ves promogudes a d'altres territoris i a lesmateixes Illes, mostren fins a quin punt éspossible augmentar dràsticament l'eficiènciade l'ús d'aigua, disminuint el seu consumsense per això reduir en absolut la qualitatde vida de la ciutadania.

La gestió de l'aigua requereix actuacions queincideixen en tots els sectors econòmics isobre tots els agents socials. Les mesuresnormatives i tecnològiques són importants,però la vertadera clau de la gestió de lademanda d'aigua radica en la creació d'unaNova Cultura de l'Aigua, gràcies a la qual elsciutadans i ciutadanes es facin responsablesvoluntàriament i amb naturalitat del bon úsd'un recurs escàs i vital.

En aquest punt és en el qual les ecoaudito-ries escolars cobren tot el seu valor.L'alumnat treballa els aspectes relacionats

amb el cicle de l'aigua sota control humà, ava-lua detalladament els usos del recurs, examinaquins són més o menys eficients, i plantejamesures concretes d'estalvi i de reducció dela contaminació. Es dispara un procés de cons-ciència social que ha de conduir a la consoli-dació de la nova cultura de bon tracte de l'ai-gua que resulta tan imprescindible per a lasostenibilitat.

L'ecoauditoria és un instrument disponibleper impulsar els canvis necessaris en unasocietat que, com la balear, cerca ajustar·se aun model de sostenibilitat.Alhora l'ecoaudito-ria és una eina idònia per obtenir les dadesnecessàries a fi d'abordar un projecte ambi-ciós de gestió de la demanda d'aigua des d'unconeixement precís de l'estat de la situacióhídrica en una zona o en un espai determinats;en aquest cas, els centres educatius.

En els centres educatius, tant de primària comde secundària, l'Educació Ambiental és l'enca-rregada d'impregnar el currículum d'aquestaNova Cultura de l'Aigua, pretenent ensenyara utilitzar l'entorn amb seny.

Els seus principis metodològics es basen en elplantejament de problemes i en la presa dedecisions, i els seus objectius ressalten lanecessitat d'acompanyar l'acció educativad'una bona gestió dels recursos i promourevalors, actituds i comportaments de respecteenvers l'entorn, entre les persones i el mediambient.

La finalitat del projecte “L’ecoauditoria de l’ai-gua al teu centre educatiu” és aplicar elsobjectius i idees de l'Educació Ambiental a lavida quotidiana del centre educatiu, perme-tent:

◆ Obtenir les dades necessàries perabordar una planificació apropiadade la gestió integral de l'aigua.

◆ Estimular l'hàbit de la participació enels processos de presa de decisions(com utilitzarem l'aigua).

◆ Consciènciar la comunitat educativade la importància del medi ambienten el dia a dia de la vida escolar,familiar i social (l'aigua és un recursnatural escàs i valuós).

Tot i que el concepte d’ecoauditoria provédel món empresarial, alguns dels aspectes queabraça són igualment vàlids per als centreseducatius, ja que es tracta d’organitzacions elfuncionament de les quals incideix a l’entorn(consum d’aigua, generació d’aigües residuals,etc.), i que a més, presenten una dinàmicainterna i un model didàctic, així doncs esde-venen idònies per dur a terme una ecoaudi-toria en profunditat.

D'aquesta manera una ecoauditoria de l'aiguaes converteix en un instrument que permetrealitzar un procés d'avaluació de la pràcticaeducativa i ambiental, que conduirà a la millo-ra dels processos d'aprenentatge i de la qua-litat ambiental, tant del centre com del seuentorn, en aquest cas en relació a l'ús eficientde l'aigua.

6

Aquest programa pretén ser un instrument per establir una NovaCultura de l'Aigua, els objectius de la qual s'adrecen a assolir un ús efi-cient de l'aigua en els centres educatius d'Educació SecundàriaObligatòria de les Illes Balears.

Les diferents iniciatives que presenta formen part d'una primera fasepilot de definició del programa, que es desenvolupa en un nombrelimitat de centres. A partir del seguiment d'aquesta fase i de la sevavaloració, s'ampliarà el programa a tots els centres educatiusd'Educació Secundària de les Illes Balears, ja que malgrat es desenvo-lupen programes d'Ecoauditories Escolars, Ambientalització, Gestióde la Demanda d’Aigua (GDA), etc. a diferents comunitats autònomesi municipis amb estructures més o menys semblants, també és certque aquest tipus de programes necessiten ser adaptats pels agentsimplicats a les maneres de fer, a les característiques del centre i a l'en-torn en què es duen a terme.

Es per això que per engegar aquesta primera fase pilot s'ha definit unpla de feina basat en sessions de treball amb el professorat, en unassessorament tècnic permanent i en l'elaboració de materials quefacilitin el desenvolupament del procés didàctic.

Els seminaris s’han organitzat en col·laboració amb la Conselleria deEducació i Cultura i han tengut lloc als Centres de Professoratd’Eivissa i Formentera, d’Inca, de Manacor, de Menorca i de Palma, aixícom als centres participants.

En aquests seminaris, a més d’estudiar les diferents fases de l’ecoaudi-toria i de facilitar la documentació per al seu desenvolupament, s’hi haanalitzat la realitat de cada centre, s’hi han debatut les anàlisis i con-clusions, i s’hi han proposat actuacions adequades a cada situació.

Els materials que es varen facilitar, per al professorat i per a l’alum-nat, en el transcurs d’aquesta fase pilot, han estat de caràcter infor-matiu, de suport i d’aplicació per tal d’apropar-nos al cicle de l’aigua atot el territori insular i dur a terme l’ecoauditoria de manera que, ambles esmenes que l’experiència d’aquesta primera fase aconselli, puguinfer-se extensius a la resta de centres educatius. Aquests materials són:

◆ “L'ecoauditoria de l'aigua en el teu centre educatiu.Quadern per a l'alumnat”. Qüestionaris, taules d'obser-vació i activitats per valorar l'ús de l'aigua en el centre i ela-borar propostes de millora que més tard seran posades enmarxa a través d'un Pla d'Acció.

◆ “L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre educatiu.Guia de recursos”. Proporciona fonts d’informació peraprofundir o aproximar-se als diversos aspectes del progra-ma.

◆ “El cicle de l’aigua a les Balears”. Pretén ser una referèn-cia per apropar-nos al cicle de l’aigua a les Illes Balears, des dela captació a la reutilització de les aigües residuals depurades.

7

L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre educatiu

◆ Cartells sobre el cicle hidrològic a Balears, que podran serutilitzats com a material de suport en algunes de les activi-tats que es programin amb l'alumnat.

– El cicle de l'aigua.

– Subministrament d’aigua potable.

– Depuració d’aigües residuals.

– Dispositius i tecnologia estalviadora.

A la present Guia, “L'ecoauditoria de l'aigua en el teu centreeducatiu. Guia per al professorat”, es desenvolupa el procésdidàctic del programa el qual s'organitza en diferents apartats. El pri-mer aborda el marc teòric, i també els objectius, continguts i aspectesmetodològics. En el segon es concreta com dur a terme l'ecoaudito-ria i se suggereixen aspectes organitzatius en relació als recursoshumans, espais i temps. En el tercer apartat es proporcionen qüestio-naris i fulls d’observació per dur a terme l’ecoauditoria. Al següentapartat s’ofereix informació encaminada a identificar diverses propos-tes de millora. A continuació es planteja tota una sèrie d’activitatscomplementàries que tenen per objecte l’estudi del cicle de l’aigua aBalears. Finalment, apareix una relació de recursos i informació d’in-terès.

8

DestinatarisAquesta Guia està destinada al professorat de Primer Cicle d'EducacióSecundària Obligatòria, malgrat que per les característiques del pro-grama podrà ser utilitzada pel professorat d'altres nivells educatiusintroduint les modificacions que el professorat consideri necessàries.

ObjectiusObjectius generals:

◆ Sensibilitzar la comunitat educativa de les influències positi-ves i negatives de les seves accions individuals i col·lectivessobre el medi ambient.

◆ Promoure la participació de la comunitat educativa en activi-tats d'educació ambiental adreçades a la sostenibilitat delcentre educatiu i del seu entorn.

◆ Promoure la responsabilitat individual i col·lectiva en lessoluciones als problemes ambientals generats a partir de lesnostres decisions de consum.

◆ Reduir l'impacte ambiental del centre educatiu sobre el seuentorn.

◆ Desenvolupar programes que millorin les condicionesambientals del centre educatiu i del seu entorn, en connexióamb el projecte curricular.

Objectius particulars de les ecoauditories de l’aigua:

◆ Diagnosticar l'ús que es fa de l'aigua en el centre educatiu.

◆ Valorar el potencial d'estalvi d'aigua en els centres educatius.

◆ Determinar els canvis necessaris de comportaments i hàbits,i també en la instal·lació per desenvolupar un consum efi-cient de l'aigua en els centres educatius.

Objectius pedagògics:

◆ Conèixer la incidència ambiental de les nostres accions indi-viduals i col·lectives relacionades amb l'aigua en el centreeducatiu.

◆ Conèixer la importància de l'aigua per als processos naturalsi socials.

◆ Comprendre la problemàtica ambiental derivada de l’ús del'aigua en l'àmbit local, regional i global: subministrament,usos de l'aigua, eliminació d'aigües residuals, etc.

◆ Dur a la pràctica un mètode d'investigació: identificació delproblema, presa de dades, anàlisi i interpretació de dades,comunicació, planificació d'accions, seguiment i avaluació icomunicació de resultats.

9

◆ Desenvolupar les capacitats d'organització i d'interpretació.

◆ Desenvolupar la capacitat de comunicació de les idees prò-pies.

◆ Desenvolupar estratègies de treball en equip.

◆ Impulsar el respecte a l'entorn natural i socionatural.

◆ Adquirir compromisos de no malbaratar un recurs naturalcom és l'aigua.

◆ Prendre consciència de les conseqüències de les accionsindividuals i col·lectives.

◆ Participar individualment i col·lectivament en la resoluciódels problemes ambientals relacionats amb l'aigua.

◆ Implicar la comunitat educativa en la gestió eficient de l'aiguaen el centre educatiu.

Aspectes generales, organització i distribució deltreballEl programa que emprendrem s'organitza en cinc fases:

◆ Identificació i definició del problema.

◆ Establiment d'un compromís amb l'estalvi d'aigua.

◆ Realització d'una Auditoria Inicial de l'ús que es fa de l'aiguaen el centre, és a dir investigar i analitzar el punt del qual esparteix.

◆ Elaboració, execució i seguiment d'un Pla d'Acció per a l'úseficient de l'aigua.

◆ Comunicació i difusió dels resultats obtinguts.

A cada una d'aquestes fases a més de les activitats pròpies de l'ecoau-ditoria és recomanable realitzar altres activitats que hem anomenatcomplementàries. Aquestes aportaran els coneixements necessarissobre el cicle de l'aigua i de les problemàtiques ambientals que hi estanassociades.

El desenvolupament del programa, així com s'ha organitzat en aquestaprimera fase pilot, es durà a terme amb el suport d'un equip tècnic.Aquest assessorament consisteix en la realització de reunions periò-diques i en la possibilitat de poder resoldre problemes del dia a dia oconsultar noves propostes per telèfon o correu electrònic amb lespersones que formen l'equip.

Aquesta fase pilot del programa s’ha desenvolupat al segon i tercer tri-mestre del curs 2001–2002, i al llarg del curs 2002–2003.

10

Les distintes fases del programa i les seves activitats estan pensadesperquè el professorat i l’alumnat les desenvolupin, encara que enalguns moments hi intervengui el conjunt de la comunitat educativa:Comissió Pedagògica, Claustre, Consell Escolar, Direcció,AMPA i per-sonal no docent. Aquests moments es concreten a cada una de lesfases, però hem de tenir en compte que per fer un ús eficient de l'ai-gua en el centre hi han d'estar implicades totes aquelles persones quehi conviuen.

Per dur a terme l'ecoauditoria recomenam organitzar i distribuir lestasques des d'un començament definint·les, els seus responsables i elsagrupaments més adequats en funció del nombre d'aules que partici-pin en el programa. amb la finalitat de facilitar la vostra labor presen-tam el següent quadre.

11

TemporalitzacióPrimer trimestre

Primer trimestre

Primer trimestre

Primer trimestre

Primer trimestre

Primer trimestre

Segon trimestre

Segon trimestre

Segon trimestre

Segon trimestre

Tercer trimestre

Tercer trimestre

Fases del procésIdentificació i definició del problema

Compromís amb l'estalvi de l'aigua

Auditoria Inicial

Recollida d’informació sobre hàbits i com-portaments

Conèixer la instal·lació d'aigua del centre

Establir un inventari dels consums d'aigua

Anàlisi i interpretació de dades: Informed’Auditoria Inicial

Comunicar els resultats de l'AuditoriaInicial

Pla d'Acció

Identificació de les propostes de millora

Definició dels objectius i valoració de lesmesures/propostes de millora

Definició i desenvolupament del Pla d’Acció

Seguiment i valoració del Pla d’Acció

Comunicació i difusió de resultats

IntervenenAlumnat i professorat

Alumnat i professoratClaustre, consell escolar, comissió pedagògica,direcció del centre,AMPA i personal no docent delcentre

Alumnat i professorat. . Mostra representativa de laresta del centre

Alumnat i professorat



Alumnat i professoratClaustre, consell escolar, comissió pedagògica,direcció del centre,AMPA i personal no docent delcentre

Alumnat i professoratComissió Ambiental



Comissió Ambiental

Comissió AmbientalTot el centre

Per assegurar el bon desenvolupament de l’ecoauditoria de l’aiguarecomanam el següent:

◆ Constituir un grup de treball inicial al centre.Aquest grupserà l’encarregat de coordinar totes les tasques relacionadesamb l’ecoauditoria de l’aigua, de la seva programació i de laseva execució.

◆ Presentar els objectius i fases de l’ecoauditoria tant a l’alum-nat participant com al conjunt del professorat del centre, ifinalment, arribar a un compromís compartit de participació ide desenvolupament del programa.

◆ En relació a l’Auditoria Inicial és important concretar el perí-ode de temps que hi dedicarem. S’ha de respectar el temps ila motivació de l’alumnat i del professorat. Una recollida dedades extensa i de llarga durada, a més de la seva correspo-nent interpretació, pot provocar la pèrdua d’interès i haverde començar de bell nou. Per a l’elaboració final de l’Informed’Auditoria Inicial es pot nomenar un representant per cadagrup de treball o per aula participant. El paper del professo-rat serà molt important en aquest moment pel que fa a lacoordinació i revisió final dels resultats.

És convenient que el professorat intervengui en la redaccióde l’Informe final, ja que després s’ha de presentar al conjuntdel centre educatiu.

◆ Recomanam constituir una Comissió Ambiental, tant per al’elaboració del Pla d’Acció com per a la seva execució iseguiment. D’aquesta manera, a més de l’elaboració, la planifi-cació, l’execució, el seguiment i l’avaluació del propi Pla, esgaranteix la participació de tot el centre i, sobretot, la conti-nuïtat de l’esforç inicial. L’experiència que acabam d’esmen-tar permet ampliar l’ecoauditoria a altres àmbits, com ara elsmaterials i els residus, l’energia, etc.

12

13

Les fases de l'ecoauditoria de l'aigua

Fases del procésIdentificació i definició del problema

Compromís amb l'estalvi de l'aigua

Auditoria Inicial

Recollida d’informació sobrehàbits i comportaments

Conèixer la instal·lació d'aigua delcentre

Establir un inventari dels consumsd'aigua

Anàlisi i interpretació de dades:Informe d’Auditoria Inicial

Comunicar els resultats del'Auditoria Inicial

Pla d'Acció

Identificació de propostes demillora

Definició dels objectius i valoracióde les mesures/propostes demillora

Definició i desenvolupament delPla d’Acció

Seguiment i valoració dels resul-tats

Comunicació i difusió de resultats

En què consisteixSensibilitzar-se respecte del problema dela escassesa d’aigua i prendre consciènciade la necessitat d’actuar individualment icol·lectiva. Comprendre què és una eco-auditoria

Redactar una declaració de principis apro-vada pel conjunt del centre

Determinar els hàbits i comportamentsde consum i ús de l’aigua de les personesque conviuen al centre

Recollir dades sobre el centre i fer unadescripció completa de la instal·lació del'aigua, establir l’estat inicial de lainstal·lació, identificar els punts de millo-res, detectar els elements que necessitenintervenció i precisar els canvis de com-portament

En funció de les etapes precedents identi-ficar i valorar els diferents consums d'ai-gua en el centre

Determinar l'estat de la instal·lació i valo-rar l'ús que es fa de l'aigua en el centreeducatiu. Elaboració d’un Informed’Auditoria Inicial

Comunicació i difusió dels resultats del’Auditoria Inicial a tota la comunitat edu-cativa per motivar la participació i valorarel treball que s’ha fet

Recerca d’informació. Establir una relacióde totes les millores possibles i començara reflexionar sobre les possibilitats realsd’intervenció

Valoració i identificació dels objectius i deles propostes de millora

Planificació de les accions per tal que lanostra tasca sigui més senzillaExecució del Pla d’Acció per canviar larealitat

Valoració del grau de consecució delsobjectius per fer paleses les millores asso-lides com també els problemes amb quèens hem topat

Comunicació i difusió dels resultats obtin-guts a tota la comunitat educativa.D’aquesta manera es motiva la participa-ció, es valoren els esforços que s’han fet is’estableixen nous plantejaments d’inter-venció

Recursos proposats– Activitat complementària 2: Les notícies

de l'aigua (pàgs. 76–77)

– Pàg. 4 i 5 del Quadern per a l'alumnat

– Fitxes 1, 2 i 3 (pàg. 38–42)– Pàg. 6 i 7 del Quadern per a l'alumnat

– Activitats complementàries 3, 4, i 5: Lespeculiaritats de l’aigua a les Balears,Instal·lacions d’ahir i d’avui per proveir-nosi Aigua potable i saludable (pàg. 78–88)

– Fitxes 4, 5 i 6 (pàg. 43–48)– Pàg. de la 8 a la 17 del Quadern per a l'a-

lumnat

– Activitats complementàries 6 i 9: Aiguaper a gairebé tot i Aigua bruta, la gota quevessa el tassó (pàg. 89–91 i 98–101)

– Fitxes 7 i 8 (pàg. 49–52)– Pàg. de la 18 a la 21 del Quadern per a

l'alumnat.

– Pàg. 22 del Quadern per a l'alumnat

– Activitat complementària 13: La Fira del'Aigua (pàg. 113–114)

– Pàg. 23 del Quadern per a l'alumnat

– Fitxa 9 (pàg. 53)– Pàg. 24 i 25 del Quadern per a l'alumnat

– Fitxa 10 (pàg. 54)– Pàg. 26 i 27 del Quadern per a l'alumnat– Activitat complementària 11: Entre tots

gestionam l’aigua (pàgs. 104–109)

– Fitxa 11 (pàg. 55)– Pàg. 28 i 29 del Quadern per a l'alumnat

– Activitat complementària 13: La Fira del'Aigua (pàg. 113–114)

14

L'ecoauditoria és un procés participatiu que comença amb l'alumnat iel professorat i implica als altres sectors de la comunitat educativa(personal de cuina, neteja, jardí…), i també als pares i mares.

A continuació es descriuen les diferents fases de l'ecoauditoria de l'ai-gua en una seqüència completa i coherent.

Identificació i definició del problemaEn el cas que ens ocupa el problema ja ha estat identificat anterior-ment i és la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleriade Medi Ambient del Govern de les Illes Balears la que ens convida aparticipar en un programa per cercar soluciones a l'escassesa d'aiguai al mal ús que en feim. Per això serà necessari explicar a l'alumnat enquè consisteix el programa i com hi participaran, incidint en laimportància de la participació de totes les persones, individualment icol·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals relacionatsamb l'aigua.

Eines per a la identificació del problema: Es planteja la possibili-tat de recollir notícies de premsa sobre el tema i treballar al seuentorn. Sobre aquest aspecte es pot consultar l'activitat comple-mentària 2: Les notícies de l'aigua (pàg. 76 i 77).

Resultats que es pretén aconseguir: Comprendre el problemasobre el que actuarem, conèixer el procediment que seguirem i pren-dre consciència de la necessitat d'actuar individualment i col·lectiva-ment per resoldre els problemes ambientals.

15

16

Què succeeix amb l'aigua?

Una forma d'iniciar amb l'alumnat el programa “L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre educatiu” és

tenir·lo en compte a l'hora de planificar i organitzar les diferents activitats, fent·los responsables i

partícips del projecte. Per això, un primer pas és motivar l'alumnat envers el tema, despertar el seu

interès. Aquesta activitat s'estructura en dues parts: la primera, destinada a realitzar un debat

entorn a una sèrie de qüestions per concloure explicant el projecte i discutir amb l'alumnat la seva

finalitat, en què consisteix, qui l'organitza i les fases i tasques que això comporta.

Fase 1: És realment escassa l'aigua?

En primer lloc en iniciar la sessió, el professor o professora planteja que li ha arribat una enquesta

amb algunes qüestions sobre l'aigua que li agradaria discutir amb tot el grup-classe.

Per això, en primer lloc s'elegirà entre l'alumnat una persona moderadora i dos secretaris o

secretàries que prenguin nota de totes les opinions del conjunt de la classe. Es dividirà la classe en

dos espais per tal que en un es col·loquin els que estiguin d'acord amb l'enunciat i a l'altre els que

estiguin en desacord, de manera que intentin després convèncer·se uns als altres. Els que estiguin

convençuts passaran al costat dels que opinen el mateix. El professor o professora llegirà cada

enunciat i l'alumnat discutirà un màxim de deu minuts sobre cada un d'aquests.

Aquests són els enunciats:

◆ Cada persona té dret a fer un poc allò que vulgui amb l'aigua ja que l'aigua és de tots.

◆ La tecnologia no pot resoldre tots els problemes de contaminació i escassesa d'aigua si

les persones no canvien algunes actituds i comportaments.

◆ Hauríem de canviar els nostres hàbits de consum d'aigua i així no tenir problemes en

èpoques de sequera o escassesa de pluges.

◆ La comoditat de l'ésser humà és més important que la protecció de la naturalesa.

◆ Les activitats que es realitzen habitualment en un centre educatiu no incideixen de cap

manera en la disposició i estat dels recursos hídrics.

◆ La solució dels problemes ambientals relacionats amb l'aigua està en mans de l'adminis-

tració, no crec que jo pugui contribuir a la seva solució individualment.

◆ No crec que sigui possible millorar l'ús que es fa de l'aigua en el centre educatiu.

Un cop finalitzat aquest debat, els secretaris o secretaries resumeixen les opinions i el professorat

explica la necessitat de participar en el programa.

Fase 2: Què és això de l'ecoauditoria?

Continua la sessió explicant a l'alumnat els aspectes següents del programa:

◆ Què és una ecoauditoria? aquest punt pot plantejar·se primer a l'alumnat per saber si

en tenen una idea prèvia abans d'explicar·lo.

◆ Quantes fases té i en què consisteix cada una?

◆ Com hi participaran?

Compromís amb l’aiguaEl segon pas que s’ha de fer per elaborar un Pla d’Acció dirigit a la ges-tió eficient de l’aigua, és que el centre exposi el seu compromís ambl’estalvi d’aigua, mitjançant una declaració de principis que siguiaprovada pel conjunt de la comunitat educativa.

Aquest compromís és molt important per tal que les persones queimpulsen aquestes iniciatives se sentin recolzades a l'hora de fer pro-postes a la resta de les persones del centre.

Eines per a l’establiment del compromís amb l’estalvi d’ai-gua: plantejam treballar amb el full Els compromisos que adquiriu en par-ticipar en aquest programa (pàg. 4 i 5 del Quadern per a l’alumnat).

Resultats que pretenem aconseguir: S’ha de tenir clar el que esvol assolir i aconseguir el suport necessari de les persones que con-viuen al centre a l’hora de fer l’Auditoria Inicial i dur a terme un Plad’Acció.

17

POLÍTICA D'ÚS EFICIENT O ADEQUAT DE l'AIGUAIES Marc Ferrer

Com a part del compromís del centre educatiu IES Marc Ferrer per reduir l'impacte ambiental ocasionat perles activitats que desenvolupa, i en particular, per estalviar recursos naturals i fer-ne un ús eficient, el centreestableix la següent política d'ús adequat de l'aigua:

◆ L'IES Marc Ferrer es compromet a avaluar el consum d'aigua.◆ Es cuidarà del manteniment regular dels equips sanitaris, especialment de les aixetes, els urinaris, elsinodors i els equips de regatge del jardí per evitar el malbaratament d'aigua.◆ L'alumnat, el professorat i el personal no docent del centre serà informat de les bones pràctiques degestió adequada de l'aigua que s'acordi dur endavant en el centre perquè les puguin seguir.◆ Es promourà la participació dels alumnes i de professors en activitats de millora ambiental del centre.◆ Els responsables del Pla d'Acció per a la gestió adequada de l'aigua duran a terme anualment unacomptabilitat del consum d'aigua al centre, que inclourà el volum les ràtios significatives, els costos il'avaluació de les mesures adoptades per aconseguir la reducció del consum d'aigua.◆ Donar a conèixer mesures d'estalvi senzilles d'aplicar que a més puguin ser extensibles al seu entorn(domicili, negoci familiar,…).

El centre establirà una política de compres que doni prioritat a l'estalvi d'aigua en els usos interns de l'edifici(serveis, cuina,…) i en els usos externs (ampliació de la zona ajardinada, regatge,…).

18

Un compromís amb l'aigua per al futur

És el moment d'adoptar un compromís de participació en el programa.Aquest és l'objectiu d'aquesta

activitat, que es debatin i discuteixin les accions que implica la realització d'una ecoauditoria de l'aigua.

Aquest compromís ha de ser aprovat per tot el centre: professorat, alumnat, equip directiu i personal

no docent.

L'activitat s'estructura en dues fases: la primera consistirà en l'elaboració del compromís que implica la

participació en el programa. La segona serà l'aprovació de l'esmentat compromís per tot el centre, cosa

que suposa la realització reunions, encontres i meses per firmar els acords i fer que tot el centre cone-

gui allò que es farà i hi participi. Convé organitzar l'alumnat en grups de treball.

Fase 1: Elaborant el nostre compromís

Un cop que el professorat ha explicat en què consisteix el programa i allò que implica, és important

que l'alumnat participi i se'n responsabilitzi elaborant per escrit les propostes que comporta la realit-

zació de l'ecoauditoria. Interessa primer obtenir moltes i variades idees per discutir·les i concretar·les.

Per això, es proposa la dinàmica següent. S'organitza un grup de sis persones que es col·locaran en el

centre de l'aula, mentre la resta d'alumnat anotarà el que en aquest grup es vagi dient, es nomenaran

dos secretaris o secretàries, que seran sempre els mateixos i una persona moderadora.

La missió del grup és discutir sobre allò que suposa la realització de l'ecoauditoria, a què es compro-

metran i en què es responsabilitzaran com a centre. S'ha de discutir ràpid, un màxim de deu minuts.

Un cop aportades les idees, es canvia el grup i unes altres sis persones fan el mateix.

Un cop s'han recopilat les idees, que llegiran els secretaris i/o secretàries, s'han de redactar per for-

malitzar el compromís, que serà un document que s'exposarà i llegirà a la resta del centre, per a la seva

aprovació. Per això s'organitzen un altre cop tants grups com idees s'hagin plasmat. La missió de cada

grup serà la de redactar·les i donar·los forma de Declaració. En acabar aquesta tasca s'ajunten els com-

promisos i es fa el document final.

Fase 2: Cercant suports

Per trobar el suport entre l’alumnat, professorat i personal no docent del centre, cal organitzar-se,

explicar i llegir la declaració i elaborar un document de firmes. Per aconseguir-ho, podem acordar lle-

gir, discutir i completar la Declaració en una sessió de tutories (totes les aules la mateixa setmana).

Així, cada tutor o tutora treballarà la Declaració amb el seu alumnat, recollirà les propostes de modi-

ficació, les quals s’introduiran (si hi ha acord), i seguidament, es fixarà un dia per a la seva aprovació per

part de tot el centre.

Suggeriments

Es pot fer la Declaració en mida mural o en un pannell i col·locar·lo en un lloc de pas del centre, de

forma que totes les persones puguin llegir·lo en passar·hi.

La Declaració pot incloure també peticions de l'alumnat sobre usos que es facin de l'aigua en el cen-

tre, com per exemple, demanar que en la mesura del possible es canviï la gespa, si és que n'hi ha, per

un xerojardí. O bé sol·licitar la col·laboració de les persones del centre en l'estudi que s'engegarà:

◆ Realitzar una ecoauditoria de l'aigua en el nostre centre, és a dir, conèixer les seves infraes-

tructures de l'aigua, l'estat en què es troben, i l'ús que se'n fa, i també els nostres compor-

taments quotidians en relació al consum d'aigua.

◆ Donar suport a les activitats que es realitzin a l'ecoauditoria, responent enquestes i emple-

nant qüestionaris amb l'objecte de saber com s'usa l'aigua, per a què i quanta.

◆ Contribuir a fer un bon ús i consum de l'aigua, no malbaratant·la, tancant bé les aixetes, no

tirant escombraries o productes contaminants pels conductes de desguàs, etc.

Auditoria InicialConsisteix en la investigació i la anàlisi de la situació ambiental del cen-tre educatiu. És a dir, es tracta de diagnosticar el consum, ús i gestióde l’aigua al centre.

Així doncs, recollirem informació mitjançant les observacions, elsqüestionaris i les entrevistes.

Recollida d’informació sobre hàbits i comportamentsPer començar és important saber com utilitza l’aigua cada persona. Enprimer lloc, es proposa completar el qüestionari de manera individualCom utilitzau l’aigua? Els vostres hàbits (Fitxa 1, pàg. 38–39). S’hi plante-gen qüestions que pretenen valorar els hàbits previs de cada alumneo alumna respecte del consum de l’aigua, com també la detecció delsbons costums i dels dolents relacionats amb el consum d’aigua.

Després es durà a terme una posada en comú amb totes les respos-tes, això permetrà obtenir una percepció de la sensibilitat ambientalque hi ha a l’aula.Atès que és un programa al qual s’implica tot el cen-tre, és important distribuir el qüestionari a la resta de l’alumnat i deprofessorat del centre. Finalment, i gràcies al segon qüestionari desti-nat al personal no docent, (Fitxa 2, pàg. 40–41), aconseguir un diagnòs-tic de la sensibilitat ambiental de la comunitat educativa sobre l’ús del’aigua.

19

Per això, s’organitzarà l’aula en grups de treball que faran emplenar elsqüestionaris a les altres persones del centre.Aquest fet implica selec-cionar una mostra de l’alumnat i del professorat, en cas que sigui moltnombrós.

Un cop s’hagin recopilat tots els qüestionaris, s’haurà de fer elrecompte i l’anàlisi de les dades obtengudes (Fitxa 3, pàg. 42) i res-pondre a les preguntes següents:

◆ Creieu que es fa un bon ús de l’aigua al centre?

◆ Pensau que es tuda aigua? Explicau la resposta.

◆ En cas que no se’n tudi, considerau que és possible estalviaraigua i fer-ne un bon ús?, com ho podríem aconseguir?

◆ Quines conseqüències pot tenir tirar productes químics pelsconductes de desguàs?

◆ Quins efectes té la contaminació de l’aigua sobre els éssersvius?, etc.

Eines: per dirigir aquesta anàlisi de la qualitat ambiental del centre iconèixer els hàbits i comportaments en relació al consum d’aigua del’alumnat i del personal del centre, proposam completar les Fitxes 1, 2i 3 Com usau l’aigua? Els nostres hàbits (pàgs. 38–42), i pàgines 6 i 7 delQuadern per a l’alumnat.

Resultats que pretenem aconseguir: Que la comunitat educativaes conscienciï de les seves responsabilitats pel que es refereix al con-sum d’aigua.

Conèixer la instal·lació d'aigua del centreAquesta fase és molt important perquè permetrà detectar els aspec-tes que necessiten intervenció en relació a la instal·lació (grifons, cis-ternes, sistema de reg, etc.).

El cicle de l’aigua es treballarà igualment fins a arribar al centre (cap-tació, infraestructures, potabilització, xarxa de distribució, etc.).L’organització de visites a la planta de tractament d’aigua potable o ala dessaladora més propera al municipi permetrà il·lustrar aquest temade manera concreta.

En primer lloc, cal conèixer vàries Dades del centre (Fitxa 4, pàg. 43)per poder fer alguns càlculs posteriorment.

El volum d’aigua consumida i el seu cost (Fitxa 5, pàg. 44) permetràobtenir dades com ara el consum total d’aigua per persona o el con-sum diari d’aigua per metre quadrat de zona verda. Per això, prèvia-ment, caldrà disposar dels rebuts d’aigua del darrer any del centre.Aquestes dades, comparades amb la mitjana obtinguda de les dades detots els centres, permetran saber de quina manera ens apropam o ensallunyam d’aquesta mitjana, si es tuda aigua o no, etc.També facilitaranles pautes per fixar els objectius d’estalvi d’aigua, per exemple, reduirel nostre consum d’aigua un 5%.

20

Per altra banda, és interessant saber com és el centre, és a dir, conèi-xer les seves dependències, espais, edificis, etc. i identificar-hi els puntsd'aigua, per on discorre la instal·lació, per no oblidar cap racó quanrealitzem les observacions.Així mateix, disposar de plànols del centreajudarà a organitzar i distribuir les diferents tasques que s'han d'esco-metre, i permetrà conèixer moltes de les infrastructures i artefactesque són necessaris per poder disposar d'aigua en obrir un simple grifó.

En relació a la Descripció de la instal·lació d’aigua Fitxa 6, pàg. 45), un copsituada aquesta en el plànol del recinte, és important familiaritzar-seamb els diversos equipaments i dispositius: grifons, urinaris, sistema dereg, etc. Per aconseguir-ho es poden utilitzar les fitxes de consulta quees proporcionen al Quadern per a l’alumnat o consultar l’apartatPropostes de millora i estalvi d’aigua (pàg. 61). Convé que a més d’iden-tificar els distints dispositius es comprengui com funcionen cada und’ells, per poder comprovar el seu estat.

Respecte de les observacions que s’han de dur a terme, cal acordarprèviament quantes se’n faran, quins dies i en quin moment. Un copacabades, s’organitzaran les dades en una Fitxa resum (Fitxa 6, pàg. 45).

Eines i material de suport: per dirigir aquesta fase es proposaseguir les pàgines de la 8 a la 17 del Quadern per a l'alumnat, o utilitzarles Fitxes 4, 5 i 6 d’aquesta Guia (pàg. 43–48), i realitzar les activitatscomplementàries 3, 4 i 5: Lespeculiaritats de l'aigua a lesBalears, Instal·lacions d'ahir i d'avuiper proveir-nos i Aigua potable isaludable (pàg. 78–88).

Resultats que es preténaconseguir: Conèixer el ciclede l'aigua des de les seves fontsde captació fins al seu consum iestablir l'estat inicial de la ins-tal·lació.

21

22

Seguint la pista de l'aigua en el vostre centre

L’activitat es centra en estudiar com és el centre pel que fa a l’aigua, és a dir, per on entra l’aigua i per

on surt, quins són els diversos dispositius de la instal·lació, on estan situats i quin és el seu estat. Per

realitzar-la se suggereixen les pautes següents:

◆ Organitzar l'aula en grups de treball, a cada un dels quals se'l responsabilitzarà d'una tasca.

◆ Analitzar amb l'alumnat com és un plànol, com llegir-lo i com construir-ne un.

◆ Aconseguir una llista de carrers de la localitat i els plànols del centre, aquests darrers esta-

ran a disposició del centre ja que s'hagueren d'utilitzar per realitzar-ne el pla d'evacuació.

Una vegada que s'ha organitzat l'aula en grups, se li assignen a cada un les tasques següents:

◆ Realització d'un plànol de la zona on s'ubica el centre en relació a la localitat o municipi, fer

dibuixos i/o fer fotografies de les façanes exteriors del centre. En aquest plànol es poden

situar els noms dels carrers i edificis més representatius, i també aquells elements que esti-

guin relacionats amb el subministrament i recollida d'aigua: canals, clavegueres, etc.

◆ Plànol del recinte del centre, en què apareguin els diferents edificis i dependències (aules,

gimnasos, serveis, etc.). En aquest plànol s'hi traçaran les entrades d'aigua, la xarxa d'evacua-

ció d'efluents, el recorregut que realitzen les canonades, la xarxa d'evacuació d'aigües de

pluja i la xarxa del sistema de regatge del jardí.

◆ Per fer les observacions (Fitxa 6, pàg. 45), distribuirem els espais o dependències entre els

grups de treball o aules.A continuació, cada grup ha de completar la Fitxa 6 en relació a

l’espai que li han assignat i, finalment, es recolliran totes les dades en una única Fitxa a tall

d’informe.

Una vegada complerta la Fitxa resum, es poden elaborar els plànols com si fossin un mural per expo-

sar-los als passadissos del centre, d’aquesta manera es dóna a conèixer el sistema de subministrament

de l’aigua i l’eliminació d’efluents. Es pot completar amb petits missatges per fer saber el treball que s’ha

duit a terme i els resultats que s’han aconseguit en les diverses observacions.

Per realitzar aquest plànol mural, només caldrà traçar una simple quadrícula als plànols i ampliar cada

zona a la mida acordada. Un cop fetes les corresponents ampliacions de les quadrícules es compon el

plànol al passadís.

Origen de l’aigua

Tractament de l'e-fluent

Cabal unitari1

Periodicitat2

Tipus d’abocament

Cabal diari3

Controls

Comentaris:

Grifó

15 l/min

1 ús/dia per usuari

Sabó

5,45 m3

Urinari

2 l/ús

1 ús/dia per usuarimasculí

Orgànic

1,06 m3

Inodor

9 l/ús

1 ús/dia per usuari

Orgànic

14,72 m3

Dutxes

20 l/min

1 ús/setmana peralumne o alumna

Sabó

14,29 m3

Neteja dels capçalsde les dutxes ambvinagre el mes desetembre

Establir un inventari dels consums d’aiguaEn funció de les dues etapes precedents es pot identificar i fer unaestimació de la distribució dels diferents consums d’aigua al centre.

L'exemple que a continuació s'ofereix ha estat realitzat en un centred'educació secundària obligatòria de la ciutat de Saragossa, dins el pro-jecte Zaragoza, ciudad ahorradora de agua. 50 Buenas Prácticas.

23

Dades del centre Nombre de professorat: 75 (25 homes i 50 dones).

Nombre d'alumnat: 1.000 (500 homes i 500 dones).

Nombre de personal no docent: 15 persones a administració i neteja (5 homes i 10 dones).

Total: 1.090 persones (530 homes i 560 dones).

Què fem amb l’aigua?

(1) Cabals unitaris mesurats.

(2) Segons enquestes realitzades.

(3) Càlculs dels cabals diaris:

Grifó: 15 l/min x 1 ús usuari/dia x 1.090 usuaris x 1/3 (20 seg/ús) = 5.459 l/dia = 5,45 m3/dia.

Urinari: 2 l/ús x 1 ús usuari masculí/dia x 530 usuaris masculins = 1.060 l/dia = 1,06 m3/dia.

Inodor: 9 l/ús x 1,5 ús usuari/dia x 1.090 usuaris = 14.715 l/dia = 14,72 m3/dia.

Dutxa: 20 l/min x 1/7 ús alumne/dia x 1.000 alumnes x 5 min/ús = 14.286 l/dia = 14,29 m3/dia.

Ús Serveis i vestidors

Grifo

Xarxa pública de subministrament

Cap

Revisió general de la instal·lació el mes de juny

24

Ús Neteja


Cap

Diària

Productes químics, detergents

50 l/dia = 0,05 m3/dia

10 m3/any

Cap

Es realitza neteja diària del corredor i de les zones comunes i neteja setmanal de lesaulesCabal anual: cabal diari x 200 (nombre de dies treballats a l'institut)

(1) Explicació del càlcul:1 regatge hivern/tardor: 15 l/min x 4 min/arbre x 40 arbres = 2.400 l = 2,4 m3/reg.Total regatge hivern/tardor: 2,4 m3/reg x 6 reg/any =14,4 m3/any.1 regatge primavera/estiu: 15 l/min x 10 min/arbre x 40 arbres = 6.000 l = 6 m3/reg.Total regatge primavera/estiu: 6 m3/reg x 12 reg/any = 72 m3/any.Total regatge: 86,4 m3/any.

Origen de l’aigua

Tractament de l'efluent

Periodicitat de neteja

Tipus d’abocament

Cabal diari

Cabal anuall

Controls

Comentariss:

Ús Jardí


Cap

Mànega: 15 l/min

10 min/quinzena per a cada arbre

10 min/quinzena per a cada arbre

4 min/mes per a cada arbre

4 min/mes per a cada arbre

237 l/dia

86,4 m3/any

El centre no disposa de gespa, ni d'un sistema de regatge. es reguen únicament elsclots dels quaranta arbres del centre amb mànega

Origen de l’aigua

Tractament de l’efluent

Cabal unitari (l/min)

Periodicitat del reg:

a la primavera

a l’estiu

a la tardor

a l’hivern

Tipus d’abocament

Cabal diari

Cabal anual1

Controls

Comentaris:

Ús Cuina

l'institut no disposa de rentadora, ni de rentavaixelles.Té un tren de rentat-ge per a 250 menjar/dia amb reciclatge d'aigua

Origen de l’aigua


Periodicitat

Tipus d’abocament

Cabal

Controls

Comentaris:

Grifons


Separador de greixos

Diari

Orgànic

180 m3/any

Neteja mensual del separador degreixRevisió anual del seu estat

Tren de rentage


Separador de greixos

Diari

Orgànic i detergents

40 m3/any

Neteja mensual del separador degreix.Contracte anual de manteniment

Eines: Per concretar les observacions i càlculs proposam completarles Fitxes 7 i 8 (pàg. 49–52), o seguir les pàgines de la 18 a la 21 delQuadern per a l'alumnat, així com fer les activitats complementàries 6 i9: Aigua per a quasi tot i Aigua bruta, la gota que fa vessar el tassó (pàg.89–91 i 98–101).

Resultats que es pretén aconseguir: Identificar i valorar els dife-rents consums d’aigua al centre.

25

Distribució dels usos de l’aigua

Per al cabal anual de “Serveis i vestidors”,“Neteja” i “Cuina” s'ha multipli-cat el cabal diari per 200 dies treballats a l'any en el centrePer al cabal anual del “Jardí” s'ha multiplicat el cabal diari per 365 dies

Càlcul amb els rebuts de l’any anterior

Estimacions de consums per usos:

Serveis i vestidors

Neteja

Cuina

Jardí

Comentaris

Estimació del cabal diari o per ús

35,52 m3

0,05 m3

1,1 m3

0,24 m3

Cabal anual

7.800 m3

7.104 m3

10 m3

220 m3

86,4 m3

Percentatges d'aigua que s'utilitzen en cada ús:

– Serveis i vestidors: 91,1 %

– Neteja: 0,1 %

– Cuina: 2,8 %

– Jardí: 1,1 %

– Altres (consums no determinats): 4,9 %

Comentaris:

– El percentatge de “Serveis i vestidors” és primordial, perquè les zones verdes del centresón molt petites.

– El percentatge de “Altres” permet fer una avaluació de la qualitat de les estimacions d'úsi mesuraments. En aquest cas, el resultat d'un 4,9% és molt bo.

Anàlisi i interpretació de dades: Informe d’Auditoria InicialEs recomana que cada grup faci un resum i una valoració constant deles dades que recull, això ajudarà a comprendre el treball que s’ha feta mesura que l’ecoauditoria avança.

Un cop acabada la recollida de dades s’organitzarà la informacióobtenguda i es valoraran els resultats de cada ítem. Finalment, s’ela-borarà un Informe on s’inclogui l’aigua que es consumeix al centre, elshàbits i comportaments relacionats amb l’ús de l’aigua, l’estat i ús deles instal·lacions i la valoració dels usos que es fan de l’aigua al centreeducatiu. En aquest Informe s’hi han de poder identificar els aspectessobre els que s’ha d’actuar i els que es troben en bon estat.

26

Informe d’Auditoria InicialPresentació i justificació

Dades del centre

Compromís amb l’aigua per al futur

Quins són els nostres hàbits i comportaments?

Dades de consum

Descripció de la instal·lació

Distribució dels consums

Conclusions

Descripció del context del nostre centrePer què es fa una ecoauditoria de l’aigua?Qui serem els qui la farem i qui hi participarà?Objectius del nostre projecte

Característiques físiques de l’edificiPersones que viuen al centre: alumnat, professorat i personal nodocentPlànols del centre

Declaració de principis que compromet al conjunt de la comuni-tat educativa a dur a terme aquest projecte

Anàlisi qualitativa i quantitativaObtenir la mitjana i relacionar-la amb les dades de consum(litres/persona/dia)

Volum d’aigua consumida durant el darrer curs i el seu costConsum total d’aigua en litres/persona/dia (per 365 i 220 dies)Comparar les dades obtengudes amb les d’altres anys o amb lesd’altres centres que estiguin fent un projecte semblant

Concretar la tipologia dels aparells i dispositius estalviadors d’ai-gua i determinar el seu estat (serveis i vestidors, cuina, jardí ipati, laboratoris i tallers, instal·lacions esportives,…)

Quants de litres d’aigua empram en cada un dels següents usos:serveis i vestidors, neteja, cuina, jardí i altres

Sobre quins aspectes s’ha d’actuarQuins elements estan en bon estat, quins s’han de mantenir, iquins potser s’haurien de millorar

Pel que fa a les dades obtengudes sobre els nostres hàbits i compor-taments i en relació al consum d’aigua, es poden comparar amb lesmesures obtengudes de les dades del curs 2001–2002.

La mitjana respecte als hàbits i comportaments, per al curs2001–2002, va ser de 8,37. El mínim obtengut és 7,59 i el màxim 9,8.

La valoració que interessa fer relacionada amb les Fitxes Descripció dela instal·lació d’aigua (serveis i vestidors, cuina, jardí i pati) és tant qua-litativa, com quantitativa, ja que, per una banda, pretén conèixer eltipus de tecnologia emprada, el seu estat, si té dispositius estalviadorsd’aigua, com es du a terme el seu manteniment, etc., per poder pro-posar millores i canvis tant als hàbits i comportaments com a les ins-tal·lacions i, per altre, saber el nombre concret, per exemple, de gri-fons o dutxes que s’han de canviar.

Pel que fa a les dades obtengudes respecte de la Distribució dels usosque feim de l’aigua s’han de tenir en compte els aspectes següents:

◆ Quina és la distribució dels litres d'aigua utilitzats en el cen-tre, ja que per elaborar propostes de millora s'haurà d'iden-tificar en quins usos s'ha de o es pot incidir més.

◆ Quins residus, substàncies o objectes incorporam a l'aigua enles activitats quotidianes.

◆ Si es fa qualque tipus de tractament a les aigües residuals delcentre abans de la seva incorporació a la xarxa de col·lec-tors i, en aquest cas, en què consisteix aquest tractament.

Resultats que es pretén aconseguir: També cal obtenir unInforme sobre la realitat ambiental del centre respecte de l’ús i el con-sum de l’aigua.

27

365 dies

Consum mitjà: 6,13 litres

Consum a centres sensejardí

Mitjana: 4,7 litres

Consum a centres ambjardí

Mitjana: 7,56 litres

Mínim

2,04 litres

Máxim

11 litres

Mínim

4,3 litres

Máxim

11,1 litres

220 dies

Consum mitjà: 10,18 litres

Consum a centres sensejardí


Consum a centres ambjardí


Mínim

3,35 litres

Máxim

18,27 litres

Mínim

7,19 litres

Máxim

18,26 litres

Consum mitjà per usuari i dia a centres educatius, curs 2001–2002

Comunicar els resultats de l'Auditoria InicialUn cop elaborat l'Informe es comunicaran les conclusions al conjuntde la comunitat educativa: alumnat, professorat (Equip directiu,Claustre, Consell Escolar, Comissió de Coordinació Pedagògica), per-sonal no docent i pares i mares.Aquesta tasca constituirà per si matei-xa una acció sensibilitzadora respecte al bon ús que s'ha de fer de l'ai-gua en el centre educatiu. Igualment, el coneixement dels resultats del'estudi, en què ha participat tota la comunitat educativa, gratificarà eltemps esmerçat i els esforços realitzats.

Es planteja difondre els resultats obtinguts en l'Auditoria Inicial a totala comunitat educativa mitjançant exposicions, conferències, cartells ola publicació d'un butlletí sobre l'aigua.

En aquest pas hem de tenir en compte la necessitat de lliurar còpiesde l'informe realitzat a l'Equip directiu, Claustre, Consell Escolar,Comissió de Coordinació Pedagògica, a la Associació de Pares i Maresd'alumnes i a la Conselleria de Medi Ambient.

Eines: Realitzar l'activitat complementària 13: La Fira de l'Aigua.

Resultats que es pretén aconseguir: La comunicació dels resul-tats motiva la participació de la totalitat de la comunitat educativa, almateix temps es valora i es dóna a conèixer el treball realitzat.

Elaboració d'un Pla d'AccióEn funció de la realitat ambiental del centre respecte a l'ús de l'aiguarecollida a la fase anterior, es definirà i es posarà en marxa el Plad'Acció del centre. Per a la seva elaboració, posada en marxa, valora-ció i seguiment, per bé que es pot seguir avançant com a grup de pro-fessors i professores, és interessant plantejar en aquest moment lacreació d’una Comissió Ambiental que s’encarregui de coordinar i deplanificar aquestes tasques.

El Pla ha de considerar els apartats següents:

◆ Objectius.

◆ Mesures.

◆ Accions i com les realitzarem.

◆ Persona o grup responsable.

◆ Recursos necessaris.

◆ Terminis i temps.

◆ Estado (fase en la que se encuentra la medida: ejecutada, enrevisión, etc.).

28

Per a la seva realització seguirem els passos següents:

◆ Identificació de propostes de millora.

◆ Definició d'objectius i valoració de mesures/propostes demillora.

◆ Definició del Pla d'Acció.

◆ Aplicació del Pla d'Acció.

◆ Seguiment i valoració dels resultats.

Identificació de propostes de milloraEn un primer moment, mitjançant una “pluja d’idees”, els alumnes i lesalumnes, per aules, poden elaborar una primera relació de les possi-bles millores que es vulguin introduir, en funció de les conclusions del’Informe d’Auditoria Inicial. Després hauran de cercar informaciócomplementària a llibres, a Internet (vegeu l’apartat Recursos), etc., percompletar la relació i fer un agrupament de les millores possiblessegons les categories següents:

Finalment, es posaran en comú les propostes de millora elaboradesper aules, fins a aconseguir una llista consensuada per a tot el centre.Aquestes propostes de millora poden ser després plasmades en elQuadern per a l'alumnat (pàg. 23).

Eines: Pàgina 23 del Quadern per a l'alumnat.

Resultats que es pretén aconseguir: Fer reflexionar l'alumnatsobre tots els tipus de millores o mesures d'estalvi possibles icomençar a classificar les possibilitats reals d'intervenció.

El que puc fer individualment

El que puc fer amb els meus companys icompanyes

El que pot fer tot el centre

Els canvis físics que es poden realitzar enla instal·lació d'aigua

Els canvis d'hàbits i comportaments quehaurem de fer

Les millores de les instal·lacions del cen-tre

La millora de la gestió del centre

La millora dels hàbits i comportaments

La millora del Projecte Educatiu

La millora de les relacions amb l’exterior

29

Propostes de millora en relació a…

Definició d'objectius i valoració de mesures/propostes de milloraEn aquesta etapa es pretén introduir canvis i millores en relació a l’úsi consum que es fa de l’aigua al centre, a partir de les conclusions delnostre diagnòstic.

El procés a seguir implica la valoració de les deficiències que s’hagindetectat a més de tenir en compte la seva prioritat, urgència, facilitatd’implantació, pressupost, etc.

Per a això es detectaran aquelles acciones que precisen una interven-ció urgent, i es reflexionarà amb deteniment sobre les possibilitatsreals d'actuació per determinar concretament els objectius. Aquestshan de ser senzills i assolibles –especialment a l'inici del Pla, ja que afa-voreixen la motivació de l'alumnat–, apreciables, adaptats a cada cen-tre i als seus recursos i aplicables en accions concretes.

Els passos a seguir poden ser els següents:

◆ Definir els objectius. Es pot donar el cas que sigui necessarireplantejar els objectius recollits en el compromís, bé perquèno s'adaptin a les necessitats detectades, o bé perquè siguinmolt generals o excessivament concrets.

◆ Jerarquitzar les mesures. Per a això es pot utilitzar un codide colors o bé numerar-les per ordre d'urgència.

◆ Anotar les mesures en relació als objectius.

◆ Anotar l'ús concret en què es pretén incidir (cuina, serveis ivestidors, etc.).

◆ Valorar la facilitat d'implantació de cada una de les propostesde millora.

◆ Estimar l'abast de les mesures en relació als litres d'aiguaque es poden estalviar anualment i la seva valoració eneuros.

◆ Finalment, si les mesures suposen alguna inversió, s'estimaràel seu cost i el temps que es trigarà a recuperar-lo.

En realitzar les valoracions de cada una de lesmesures no s'ha d'oblidar que els objectius hand'estar més relacionats amb actituds i compor-taments positius cap al medi ambient (Codi deBones Pràctiques), que amb intentar reduir elcost de la factura de l'aigua. La motivació prin-cipal ha de ser el fet de realitzar un ús eficientd'un recurs tan escàs i valuós en el planeta.

30

Eines: : Per concretar els objectius i valorar les propostes de milloraes proposa emplenar la Fitxa 9: Els vostres objectius d'estalvi i d'ús eficientde l'aigua (pàg. 53), o bé utilitzar la que es proporciona al Quadern pera l'alumnat (pàg. 24 i 25).

Resultats que es pretén aconseguir: Identificar objectius d'actua-ció i valorar les propostes de millora consensuades per l'alumnat i elconjunt de la comunitat educativa.

Definició i desenvolupamment del Pla d’AccióConsisteix fonamentalment a ordenar els objectius formulats i lesmesures valorades en la fase anterior, planificar la seva execució en eltemps, determinar la persona o grup encarregat de la seva realitzaciói definir els recursos necessaris.

Per a la seva realització es pot seguir el mateix procediment que s’hautilitzat en la valoració de les propostes de millora, encara que, enaquest cas, s’ha de tenir en compte que el document final ha ser apro-vat per a la seva execució i posada en marxa. Això vol dir que el con-junt del claustre haurà d’assumir el Pla d’Acció i que els objectius,mesures i accions, s’han d’incorporar al PEC i al PCC. Per això, es potadjuntar al Pla d’Acció l’Informe d’Auditoria Inicial, els pressuposts deles mesures en cas que no s’hagin incloses al Pla d’Acció, els plànols ialtres treballs elaborats per l’alumnat.

31

Com valorar les vostres mesures?

Promoure l'estalvi i l'ús adequat de l'aigua

Serveis i vestidors

Posar airejadors o perlejadors en els grifonsPrioritat: urgent

Molta

Cabal unitari grifons: 15 l/min x 1 ús usuari/dia (en funció d'allò determinat al'Auditoria Inicial) x 1.090 usuaris x 1/3 (20 segons/ús) = 5.459 l/dia = 5,45 m3/dia x200 dies = 1.090 m3/any

Si el fet de disposar d'airejadors i perlejadors suposa fins a un 40 % d'estalvi d'aigua,en aquest cas s'estima una facturació de 654 m3/any

El consum es redueix en 436 m3/any

761,20 euros/any (inclou el cost dels metres cúbics consumits, el cànon de saneja-ment de sis rebuts i l'IVA corresponent)

456,70 euros/any

El cost per 50 grifons és de 250 euros (5 euros x 50 airejadors).Tenint en compte quel'estalvi és de 304,50 euros a l'any, aquesta despesa s'amortitzarà en poc menys d'unany

Objectiu

Ús

Mesura

Facilitat d'implantació(molta, normal, cap)

Consum d'aigua abans dela mesura (m3/any)

Consum d'aigua desprésde la mesura (m3/any)

Reducció/augment delconsum d'aigua (m3/any)

Cost de l'aigua abans de lamesura (euros/any)

Cost de l'aigua després dela mesura (euros/any)

Recuperació de la inversió(anual)

32

Pla d'Acció per disminuir el consum d'aiguaLes ratios de consum d'aigua i despesa econòmica d'aigua al nostre centre per al període 1998/99 són mésbaixes que la mitjana dels centres educatius de Saragossa en 1998 (cf. l'Informe Consumo de agua en CentrosEscolares de la Fundación Ecología y Desarrollo): el consum diari d'aigua per usuari és de 5 litres front a unamitjana de 11,83 litres, i la despesa anual per consum d'aigua i per usuari és en aquest centre de 2,30 euros,contra una mitjana de 6,46 euros.

Es pot dir, per tant, que la instal·lació d'aigua és eficient. Es reflecteix en el sistema d'aigua del centre:

◆ Tots els urinaris estan equipats amb temporitzadors.




Però:

◆ Els quatre inodors de l'edifici nou no tenen temporitzador i estan equipats amb cisterna i siste-ma de tirador. Es pot col·locar un mecanisme nou de pulsació que interrompi la descàrrega avoluntat.

◆ No existeix un comptador per mesurar i fer un seguiment del consum d'aigua per al reg.

Aquest últim punt és molt important, perquè el reg de jardins és un dels usos que pot incrementar consi-derablement el consum d'aigua i perquè la instal·lació del sistema de regatge a l'IES és massa recent perreflectir-se en el consum d'aigua del centre.

A continuació es descriu el Pla d'acció per millorar el consum d'aigua a l’institut.

33

Obj

ectiu

sPr

omou

re l'

esta

lvi i

l'ús

adeq

uat

de l'

aigu

a en

serv

eis

i ves

tidor

s,ne

teja

i la

bora

tori

s

Prom

oure

l'es

talv

i i l'

úsad

equa

t de

l'ai

gua

en e

lja

rdí

Mes

ures

Equi

par

els

inod

ors

del

nou

edifi

ci (

serv

eis

i…

) am

b un

mec

anis

me

d'in

terr

upci

ó vo

lunt

ària

de la

des

càrr

ega

Mill

orar

el s

iste

ma

dere

gatg

e

Mill

orar

el s

iste

ma

dere

gatg

e de

ls a

rbre

s de

la z

ona

que

no t

é si

ste-

ma

de r

egat

ge a

utom

à-tic

Accio

nsPo

sar

en e

ls 2

inod

ors

del s

erve

i d'a

l·lot

s i e

nel

s 2

inod

ors

del s

erve

id'

al·lo

tes

de l'

edifi

cino

u un

mec

anis

me

d'in

terr

upci

ó vo

lunt

ària

de la

des

càrr

ega

(veg

euel

pla

de

l'Ann

ex 2

PB

1 i P

B 3)

Inst

al·la

r un

com

ptad

orpe

r re

alitz

ar u

n se

gui-

men

t ad

equa

t de

l con

-su

m

Estu

diar

la p

ossi

bilit

atd'

inst

al·la

r un

sis

tem

ade

reg

atge

got

a a

gota

a la

zon

a de

l jar

dí q

ueno

com

pta

amb

sist

e-m

a de

reg

atge

aut

omà-

tic El c

onsu

m a

ctua

l del

sar

bres

és

escà

s (n

omés

90 m

3a

l'any

).A

ques

tno

u si

stem

a pe

rmet

ràun

a ge

stió

més

rac

iona

ld'

aque

st r

eg q

ue t

endr

àco

m a

con

seqü

ènci

aun

a ve

rtad

era

redu

cció

del c

onsu

m d

'aig

ua d

el'I

ES

Resp

onsa

ble

Els

posa

rà e

l pro

fess

o-ra

t de

Tec

nolo

gia

amb

l'alu

mna

t de

4t

d'ES

O

Prof

esso

rat

i alu

mna

td'

opta

tiva

d'el

ectr

icita

tde

3r

d'ES

O

Prof

esso

rat

de C

CN

Nam

b l'a

lum

nat

de 2

nd'

ESO

.

Recu

rsos

4 M

ecan

ism

es d

'inte

-rr

upci

ó vo

lunt

ària

de

lade

scàr

rega

.

1 C

ompt

ador

d'a

igua

amb

un d

iàm

etre

de

1/2

polz

ada

(112

,70

euro

s +

IVA

).C

rida

rin

stal

·lado

r.

Prep

arar

pro

ject

e i

dem

anar

pre

ssup

osto

s

Term

ini

Mitj

à

Cur

t

Mitj

à

Esta

tEx

ecut

at

Exec

utat

En c

urs

34

Obj

ectiu

sPr

omou

re l'

esta

lvi i

l'ús

adeq

uat

de l'

aigu

a en

el

jard

í

Info

rmar

sob

re le

spr

àctiq

ues

de g

estió

adeq

uada

de

l'aig

ua q

ues'a

cord

i dur

a t

erm

e

Mes

ures

Mill

orar

els

cos

tum

s en

rela

ció

a l'a

tenc

ió i

man

teni

men

t de

l jar

dí

Info

rmar

sob

re e

lm

anei

g de

ls n

ous

disp

o-si

tius

esta

lvia

dors

ins-

tal·l

ats

i del

s no

us c

rite

-ri

s de

man

teni

men

t de

lja

rdí

Accio

nsR

edac

tar

una

inst

rucc

ióde

tre

ball

per

al m

ante

-ni

men

t de

zon

es v

erde

si d

ifond

re-la

al p

erso

nal

enca

rreg

at d

el s

eu m

an-

teni

men

t:–

Reg

ar a

l mat

í o a

lani

t am

b la

fina

litat

de

dism

inui

r l'e

vapo

raci

ódu

rant

les

hore

s m

ésca

lent

es (

regu

laci

óam

b el

pro

gram

ador

)–

Dei

xar

créi

xer

lage

spa

dura

nt e

lsm

esos

d'e

stiu

(5/

7 cm

d'al

tura

).U

na g

espa

més

alta

és

men

ysse

nsib

le a

la s

eque

ra i

nece

ssita

men

ys r

eg–

Evita

r re

gar

la g

espa

els

dies

ven

toso

s pe

rno

reg

ar e

l pav

imen

t

Col

·loca

r ad

hesi

us (

als

inod

ors)

i ca

rtel

ls (

ase

rvei

s) q

ue in

form

inso

bre

la in

stal

·laci

ó i

func

iona

men

t de

ls d

is-

posi

tius

esta

lvia

dors

d'ai

gua

(mec

anis

mes

de

puls

ació

inte

rrom

puda

)

Col

·loca

r un

a no

ta o

cart

ell a

l tau

ler

d'ac

tivi-

tats

sob

re le

s m

esur

esqu

e s'h

an d

uit

a te

rme

en r

elac

ió a

l Pla

d'e

stal

-vi

i Ú

s Ef

icie

nt d

e l'a

igua

Resp

onsa

ble

Dep

én d

e qu

i s’e

n en

ca-

rreg

ui d

el r

eg:

Aju

ntam

ent,

Con

serg

eo

grup

d’a

lum

nat

i pro

-fe

ssor

at

Prof

esso

rat

d'Ex

pres

sió

Vis

ual i

Plà

stic

a de

1r

d'ES

O a

mb

l'alu

mna

t de

1r Prof

esso

rat

d'Ex

pres

sió

Vis

ual i

Plà

stic

a de

1r

d'ES

O a

mb

l'alu

mna

t de

1r

Recu

rsos

Red

acta

r la

inst

rucc

ióde

tre

ball

2 C

arte

lls (

cart

olin

es,

reto

lado

rs,e

tc.)

4 A

dhes

ius

(pap

er d

'ad-

hesi

us i

reto

lado

rs)

2 N

ota/

cart

ells

info

rma-

tius

(mec

anis

mes

inst

al·la

ts s

erve

is i

jard

íi e

ls n

ous

aspe

ctes

que

s'han

de

teni

r en

com

p-te

per

reg

ar ja

rdí)

Term

ini

Cur

t

Mitj

à,co

inci

dint

am

b la

inst

al·la

ció

dels

mec

a-ni

smes

Cur

t i m

itjà,

coin

cidi

ntam

b la

inst

al·la

ció

dels

mec

anis

mes

Esta

tEx

ecut

at

Exec

utat

Exec

utat

Eines: Per elaborar el Pla d'acció es proposa utilitzar la Fitxa 10: Un Pla d'Acció pera un ús eficient de l'aigua (pàg. 54), o bé seguir les pàgines 26 i 27 del Quadern per al'alumnat.

Resultats que es pretén aconseguir: Elaborar un calendari de treball i preveureels recursos necessaris que permetran una execució més senzilla del Pla.

Seguiment i valoració del Pla d’AccióEl seguiment i la valoració del Pla d’Acció ens facilitarà informació sobre el desen-volupament del nostre projecte i la consecució dels objectius que s’havien marcat,de manera que se’n pugui valorar l’eficàcia per esmenar les possibles errades, millo-rar les estratègies i realitzar les modificacions necessàries per poder dur a terme elnostre Pla d’Acció.

Per això, hem d’identificar prèviament aquells aspectes sobre els que volem obtenirinformació o conèixer la seva evolució.

La Comissió Ambiental o grup del projecte serà el responsable d’aquesta tasca i, enfunció dels indicadors que s’establesquin i la metodologia per obtenir la informacióque hàgim definit, implicarem en major o menor mesura l’alumnat i la comunitat edu-cativa en el seu conjunt.

Alguns dels aspectes que podem tenir en compte per aquest seguiment i valoraciósón:

◆ El grau de col·laboració i de participació de l’alumnat, professorat, personalno docent, pares i mares.

◆ Com s’han duit a terme les diverses fases d’ecoauditoria, la seva dificultat,si s’han complert, etc.

◆ En quina mesura han après l’alumnat i el professorat determinats concep-tes, fets, principis, procediments, etc. relacionats amb l’aigua, i el mediambient en general?

◆ Si s’han introduït els nostres objectius, continguts, actuacions, etc. en elProjecte Educatiu de Centre, en la Programació Anual, etc.

◆ En quina mesura han canviat els hàbitsi comportaments de la comunitat edu-cativa en relació al consum i ús de l’ai-gua.

◆ En quina mesura s’han millorat les ins-tal·lacions de l’aigua al centre.

◆ En quina mesura es fa una gestió efi-cient de l’aigua al centre.

◆ Si la nostra experiència s’ha difós alconjunt de la comunitat educativa, qui-nes relacions s’han establert amb l’en-torn més proper i amb l’exterior engeneral.

35

Fitxes d’observació,recollida de dades i avaluació

37

38

Qüestionari individual per al professorat i alumnatAquest qüestionari és el primer pas abans de començar a actuar. Us permetrà conèixer, deprop, les vostres pautes de comportament i les dels vostres companys.

Responeu el qüestionari, només us podeu torbar tres minuts. Basta que senyaleu amb una Xo que empleneu amb un nombre les caselles corresponents. Intentau contestar amb preci-sió. La sinceritat és important perquè pugueu avaluar l’èxit del programa.

01. Tancau el grifó quan acabau d’utilitzar-lo?

❏ mai ❏ a vegades ❏ bastants vegades ❏ moltes vegades ❏ sempre

02. Si veis un grifó obert o que vessa, el tancau?


03. Quan trobau un grifó, cisterna, etc. espatllat, avisau el responsable?


04. Tirau residus pels conductes de desguàs o pel WC?


05. Eliminau els productes que porten indicadors de tòxic, irritant, etc. pels conductes dedesguàs o pel WC?


06. Quantes vegades us rentau les mans al centre?

07. Quantes vegades feis ús de la cisterna del WC al centre?

08. Coneixeu algun dispositiu o sistema per estalviar aigua?

❏ sí ❏ no

09. Coneixeu algun sistema per reduir el flux d’aigua dels grifons?

❏ sí ❏ no

10. Coneixeu models de cisternes de WC estalviadors d’aigua?

❏ sí ❏ no

11. Creis que és important que s’organitzin campanyes, jornades, activitats, etc. relacionadesamb l’estalvi d’aigua al centre?

❏ sí ❏ no

Fitxa 1Com utilitzam l’aigua? Els nostres hàbits

gtas4

4

4

4

4

0

0

0

0

0

0

gtas3

3

3

3

3

2

2

4

4

4

4

gas2

2

2

2

2

4

4

gtas1

1

1

1

1

utas0

0

0

0

0

39

Feis un cercle al nombre que correspon a la vostra resposta peravaluar el vostre comportament actual en relació amb l’ús de l’ai-gua.Preguntas1.Tancau el grifó quan acabau d’utilitzar·lo?

2. Si veis un grifó obert o que vessa, el tancau?

3. Quan trobau un grifó, cisterna, etc. espatllat, avisau el responsa-ble?

4.Tirau residus pels conductes de desguàs o pel WC?

5. Eliminau els productes que porten indicadors de tòxic, irritant,etc. pels conductes de desguàs o pel WC?

6. Quantes vegades us rentau les mans al centre?

7. Quantes vegades feis ús de la cisterna del WC al centre?

8. Coneixeu algun dispositiu o sistema per estalviar aigua?

9. Coneixeu algun sistema per reduir el flux d’aigua dels grifons?

10. Coneixeu models de cisternes de WC estalviadors d’aigua?

11. Creieu que és important que s’organitzin campanyes, jornades,activitats, etc. relacionades amb l’estalvi d’aigua al centre?

Ficha 1Valoració del qüestionari

Mai A vegades

Bastants v

egades

Moltes vegades

Sempre

2/3 vegades

4/5 vegades

Més de 5 vegades

Sí No

Feis la suma de les xifres que heu encerclat i mirau l’escala següent, on us situau?:

A. Més de 35 punts: tudau aigua i no teniu els coneixements suficients per aconseguir un ús eficient de l’aiguaal vostre centre. Informau-vos i preniu mesures!

B. Entre 25 i 34 punts: podeu aprendre més per aconseguir fer un ús eficient de l’aigua al vostre centre.

C. Entre 15 i 24 punts: estan prou ben informats sobre la importància de l’aigua. De segur que us ve de gustdescobrir qualque cosa més.

D. Entre 5 i 14 punts: ho feis molt bé, però encara podeu aprendre més.

E. Menys de 5 punts: Com ho feis? No teniu ni un moment de descurança. La vostra informació és correctíssi-ma. Continuau així!

Com us ha anat? Possiblement us heu plantejat coses que abans no consideràveu.

SUMA total

40

Qüestionari personal no docentPreguntau a les persones encarregades de la cuina, de la neteja i del jardí, com utilitzen l’ai-gua i quins són els seus hàbits més freqüents en la vida diària del centre.

11. Tanca el grifó quan acaba d’utilitzar-lo?


02. Tanca el grifó si el veu obert o que vessa?


03. Quan troba un grifó, cisterna, etc. espatllat, avisa el responsable o intenta adobar-lo?


14. Tira residus pels conductes de desguàs o pel WC?


15. Sol deixar els grifons oberts mentre fa les seves tasques?


16. Tira productes que duen indicadors de tòxic, irritant, etc. pels conductes de desguàs opel WC?


17. Quantes vegades es renta les mans al centre?

18. Quantes vegades fa ús de la cisterna del WC al centre?

19. Coneix algun sistema per reduir el flux d’aigua dels grifons? ❏ sí ❏ no

10. Coneix models de cisterna de WC estalviadors d’aigua? ❏ sí ❏ no

11. Coneix algun dispositiu o sistema per estalviar aigua? ❏ sí ❏ no

12. Intenta economitzar aigua, encara que això li suposi un poc més d’esforç?


13. Com es fa la neteja del pati? ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

14. Com es fa el reg del jardí? .......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

15. Creu que és important que s’organitzin campanyes, jornades, activitats, etc. relacionadesamb l’estalvi d ’aigua al centre? ❏ sí ❏ no


41

gtas4

4

4

4

4

4

0

0

0

0

0

4

0

gtas3

3

3

3

3

3

2

2

4

4

4

3

4

gas2

2

2

2

2

2

4

4

2

gtas1

1

1

1

1

1

1

utas0

0

0

0

0

0

0

Feis un cercle al nombre que correspon a la vostra resposta peravaluar el vostre comportament actual en relació amb l’ús de l’ai-gua.Preguntas1.Tanca el grifó quan acaba d’utilitzar-lo?

2.Tanca el grifó si el veu obert o que vessa?

3. Quan troba un grifó, cisterna, etc. espatllat, avisa el responsable ointenta adobar·lo?

4.Tira residus pels conductes de desguàs o pel WC?

5. Sol deixar els grifons oberts mentre fa les seves tasques?

6.Tira productes que duen indicadors de tòxic, irritant, etc. pelsconductes de desguàs o pel WC?

7. Quantes vegades es renta les mans al centre?

8. Quantes vegades fa ús de la cisterna del WC al centre?

9. Coneix algun sistema per reduir el flux d’aigua dels grifons?

10. Coneix models de cisterna de WC estalviadors d’aigua?

11. Coneix algun dispositiu o sistema per estalviar aigua?

12. Intenta economitzar aigua, encara que això li suposi un poc mésd’esforç?

15. Creu que és important que s’organitzin campanyes, jornades,activitats, etc. relacionades amb l’estalvi d’aigua al centre?

Mai A vegades

Bastants v

egades

Moltes vegades

Sempre

Mai A vegades

Bastants v

egades

Moltes vegades

Sempre

2/3 vegades

4/5 vegades

Més de 5 vegades

Sí No

Sí No

Ficha 1Valoració del qüestionari

Feu la suma de les xifres que ha encerclat i mirau l’escala següent, a veure on es situa:

❥ Més de 40 punts: tuda aigua i no té els coneixements suficients per fer un ús eficient de l’aigua al centre.Informau-lo!

❥ Entre 30 i 39 punts: pot aprendre més per aconseguir fer un ús eficient de l’aigua al centre.

❥ Entre 20 i 29 punts: està prou bé informat sobre la importància de l’aigua. Segur que li vendrà de gust des-cobrir-ne més.

❥ Entre 10 i 19 punts: ho fa molt bé, però encara pot aprendre més.

❥ Menys de 10 punts: Com ho fa? No té ni un moment de descurança.Té molt bona informació.

SUMA total

Recopilació dels qüestionarisAra haurem de fer el recompte i l’anàlisi de dades obtingudes al centre.

Per obtenir una visió senzilla dels resultats, es pot fer una representació gràfica per sectors obarres.

Escala d’edat Resultats Nombred’enquestes

42


+ de 35 (A) de34 a 25 (B) de 24 a 15 (C) de 14 a 5 (D) – de 5 (E)

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %

1r d’ESO

TOTAL

MITJANA

43

Identificació de l’edificiNom del centre: ................................................................................................

Adreça: ................................................................................................................

Localitat: ..............................................................................................................

Municipi: .......................................................................... CP ..........................

Centre de Professorat: ....................................................................................

Característiques físiques de l’edificiSuperfície total del recinte: .................................................................

Superfície construïda: ............................................................................

Superfície impermeabilitzada*: ............................................................

Superfície dels espais verds: ................................................................

Data de construcció del centre: .........................................................

Data de la darrera reparació, reforma, etc.: ....................................

OrganitzacióNombre de professorat: ......................................................................

Nombre d’alumnat: ................................................................................

Nombre de personal no docent: .......................................................

Nombre total de persones: .................................................................

Distribució de l’alumnat per cursos: .................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Observacions i comentaris...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

(*) Heu de sumar les superfícies de teulada a les dels patis, a les de les zones d’a-parcament, etc. com també les superfícies cobertes amb asfalt, llosetes, etc.

Fitxa 4Dades del centre

44

Rebut (data)

1

2

3

4

5

6

Volum total (anual)

Volum diari (365 dies1)

Volum diari (220 dies2)

Cost total del subministrament

Cost unitari mitjà (euros/m3)

Ara que ja teniu aquestes dades bàsiques podeu calcular el:

Consum total d’aigua en litres per persona i dia (365 dies1): ............................................................

Consum total d’aigua en litres per persona i dia (220 dies2): ............................................................

Cost d’aigua en euros per persona l’any: ...............................................................................................

Consum diari d’aigua per m2 de zona verda: .........................................................................................

Cost anual de l’aigua en euros per m2 de zona verda: .......................................................................

(1) Si el centre és obert durant els 12 mesos de l’any.

(2) Si el centre només és obert els 9 mesos del curs escolar, llevat de Nadal i de l’estiu.

Volum d’aigua consumit en m3 Cost

Fitxa 5El subministrament d’aigua

45

Grifo

ns Tipus

Nombre

Estat (SF/F/FI)*

Soleta Monocomandament Temporitzador Electrònic

Nre. total de grifons:

Comentaris (grifons espanyats, grifons oberts, substàncies o objectes que s’aboquen a l’ai-gua, etc.):

Urin

aris Tipus

Nombre

Estat (SF/F/FI)*

Clau Amb cisterna Temporitzador Electrònic

Nre. total d’urinaris:

Comentaris:

Tipus

Nombre

Clau unitària Reductor de cabal Airejador/Perlejador

Comentaris:

Equipament o dispositius estalviadors

(*) SF: Sense fuites, F: Fuites (degoteig) i FI: Fuites importants

Fitxa 6Descripció de la instal·lació d’aiguaRecollida de dades / Fitxa resum

Serveis i vestidors

Inod

ors

46

Tipus

Nombre

Volum de la cisterna

Temps de funcionament

Estat (SF/F/FI)*

Cisterna elevada Botó/Tirador Fluxòmetre

Nre. total d’inodors:

Comentaris (cisterna espenyanda, objectes o substàncies que s’aboquen a l’inodor, etc.):

Tipus

Nombre

Interrupció de descàrrega Doble botó

Comentaris:


Dutx

es Tipus

Nombre

Estat (SF/F/FI)*

Soleta Monocomandament Temporitzador

Nre. total de dutxes:

Comentaris:

Tipus

Nombre

Reductor de cabal Capçal economitzador

Comentaris:


47

Altres equipaments

Cuina

Grifo

ns Tipus

Nombre

Estat(SF/F/FI)*

SoletaMonocoman-

dament Temporitzador ElectrònicAccionamentde peu, etc.

Tipus

Nombre

Amb recirculació d’aigua

Amb botó de mitja càrrega

Rentaplats/Tren de rentatge

❏ sí ❏ no

Rentadora

❏ sí ❏ no

Comentaris:

Tipus

Nombre

Clau unitària Reductor de cabal Airejador/Perlejador

Comentaris:


Nre. total de grifons:

Comentaris (grifons espanyats, grifons oberts, substàncies o objectes que s’aboquen a l’ai-gua, etc.):

48

Pati i jardíHi ha agrupació de plantes en funció de l’aigua que necessiten? ❏ sí ❏ no

El tipus de plantes, s’adapta a la disponibilitat d’aigua de la zona? ❏ sí ❏ no

Sistema de regatge

Freqüència del reg

Espècies

Neteja

❏ A tesa

❏ Amb mànega

❏ Amb gota a gota Nre. de sortides del gota a gota: …………

❏ Regatge aeri amb ❏ aspersors Nre.: ………… ❏ difusors Nre.: …………

❏ Programador automàtic de reg en funció del ❏ temps Hores/dia: ……

❏ sensor d’humitat

Estat: ................................................................................................................................................................

Causes: ............................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

Nre. hores/dia: ……………. Moment del dia: ❏ matí ❏ horabaixa ❏ nit

Espècie

Arbres exòtics

Arbres/arbusts autòctons

Plantes aromàtiques

Gespa

Plantes entapissants

Nombre d’individus Superfície

❏ Neteja amb granera, raspall o altres eines ❏ Neteja amb mànega

Comentaris:

49

Ús

Origen de l’aigua

Tractament del’efluent

Cabal unitari

Periodicitat

Tipus d’abocament

Cabal diari

Controls

Comentaris:

Grifó

l/min

Urinari

l/ús

Inodor

l/ús

Dutxes

l/min

SERVEIS I VESTIDORS

Fitxa 7Què feim amb l’aigua?

Origen: xarxa de subministrament públic, síquia, pou, etc.

Tractament de l’efluent: tractament de l’aigua abans de l’aboca-

ment al col·lector (separació dels greixos de la cuina).

Periodicitat: calcular el temps d’un ús i el nombre d’usos al dia.

Tipus d’abocament: orgànic, amb productes químics, etc.

Cabal: vegeu la fitxa de mesurament i d’estimació del cabal diari

d’alguns aparells a la pàgina 40 del Quadern de l’alumnat i feis les

operacions següents:

Grifó: cabal unitari pel temps d’un ús i pel nombre d’usos al

dia.

Urinari: litres per ús i pel nombre d’usos al dia.

Inodor: litres per ús i pel nombre d’usos al dia.

Dutxes: cabal unitari pel temps d’un ús i pel nombre d’usos al

dia.

Controls: anotar el tipus i la freqüència dels controls de l’equipa-

ment.

50

Ús

Origen de l’aigua

Tractament del’efluent

Periodicitat

Tipus d’abocament

Cabal

Controls

Comentaris:

Grifons Rentaplats Tren de rentatge Rentadora

CUINA

Ús

Origen de l’aigua


Periodicitat de neteja

Tipus d’abocament

Cabal diari

Cabal anual

Controls

Comentaris:

NETEJA

51

Cabal unitari: els l/min per cada aspersor, difusor, per tub de gota a

gota, mànegues, etc.

Cabal diari: s’ha de multiplicar el cabal unitari d’aspersors, difusors,

etc. pel nombre total. Si es rega amb mànega s’ha de multiplicar el

cabal unitari pel temps de reg.

Cabal anual: se suma la quantitat de regs que es fan a la tardor, a l’hi-

vern, a la primavera i l’estiu i llavors es multipliquen pel cabal d’aigua

per a un sols reg.

Ús

Origen de l’aigua


Cabal unitari (l/min)

Periodicitat del reg:

a la primavera

a l’estiu

a la tardor

a l’hivern

Tipus d’abocament(adobs orgànics, adobs quí-mics, pesticides, etc.)

Cabal diari

Cabal anual

Controls

Comentaris:

JARDÍ

52

Càlcul amb els rebutsde l’any anterior

Estimacions de consumsper usos:

Serveis i vestidors

Neteja

Cuina

Jardí

Estimació del cabal diari o perusos (%)

___________

Cabal anual(m3/any)

Percentatges d’aigua que s’utilitzen en cada ús. Per calcular-ho, heu de tenir en compte elvolum total d’aigua consumida.

❏ Serveis i vestidors: ......................................... %

❏ Neteja: .............................................................. %

❏ Cuina: ................................................................ %

❏ Jardí: .................................................................. %

❏ ............................................................................ %

❏ ............................................................................ %

❏ ............................................................................ %

Fitxa 8Distribució dels usos de l’aigua

53

Objectiu

Ús

Mesura

Facilitat d’implantaciód’aquesta mesura

Consum d’aiguaabans de prendre la

mesura (m3/any)

Consum d’aiguadesprés de prendrela mesura (m3/any)

Reducció/augmentdel consum d’aigua

(m3/any)

Cost de l’aigua abansde prendre la mesura

(euros/any)

Cost de l’aigua després de prendre

la mesura (euros/any)

Recuperació de lainversió (anual)

Fitxa 9Els nostres objectius d’estalvi i d’ús adequat de l’aigua

54

Objectiu

Mesura

Accions. Com esduran a terme

Persona o grup responsable

Recursos necessaris

Termini i temps(curt/mitjà/llarg termini i dates)

Estat(executat/enmarxa/…)

Fitxa 10Un Pla d’Acció per a un ús eficient de l’aigua

55

Any

Mesures adoptades

Consum anual d’aigua(m3/any)

Reducció/augmentdel consum

Cost anual de l’aigua(euros/any)

Reducció/augmentdel cost de l’aigua

(euros/any)

Ràtios més significatives

Reducció/augment de ràtios

Comentaris/problemes

Fitxa 11Seguiment del Pla d’Acció

56

“L’ecoauditoria de l'aigua al teu centre educatiu”

Aquestes preguntes tenen com objectiu que reflexionis sobre la teva experiència en el programa“L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre educatiu”. Pensa-ho bé i després respons.

Quines coses creus que has après sobre l’aigua que abans desconeixes?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Li has ensenyat a algú de fora del centre qualque cosa respecte de l’aigua? En casafirmatiu, explica’ns a qui, què, com i on.

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Quins dubtes creus que t’han sorgit o t’han quedat sense resoldre un cop finalit-zat aquest curs escolar?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Què ha estat el que més t’ha sorprès del programa “L’ecoauditoria de l’aigua alteu centre educatiu”?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Fitxa 12Qüestionari d’avaluació per a l’alumnat

57

Què es el que t’ha resultat més interessant del treball realitzat?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Què llevaries, modificaries o canviaries?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

T’ha resultat útil i pràctic el Quadern per l’alumnat? Escriu la teva opinió sobre aquestquadern.

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Quin consell donaries als teus companys i companyes del centre o d’altres cen-tres que volguessin aprendre com fer un bon ús de l’aigua?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

En general creus que durant aquest curs escolar has après a utilitzar millor l’ai-gua?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

De quina manera o maneres contribueixes a estalviar aigua i a utilitzar-la millortant a ca teva com al centre?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears

Direcció General de Recursos HídricsServei d´Estudis i Planificació

58

Aquest qüestionari pretén recollir l'opinió del professorat participant en el Programa “L'ecoauditoriade l'aigua en el teu centre educatiu”, de manera que ens resultaria molt interessant poder recollirtots els suggeriments, recomanacions i canvis que es considerin oportuns perquè aquesta experièn-cia d'ecoauditoria es pugui dur a terme, amb la qualitat i la garantia necessàries que en permetin

el desenvolupament i la implantació adequats.

Opinió general sobre el Programa

Per favor, indicau com valoraríeu o qualificaríeu els aspectes següents del programa:

Justificació del Programa:

❏ Molt interessant ❏ Interessant ❏ Poc interessant

Objectius:

❏ Molt clars ❏ Clars ❏ Poc clars

Continguts:

❏ Molt rellevants ❏ Rellevants ❏ Poc rellevants

Metodologia:

❏ Molt útil ❏ Útil ❏ Poc útil

❏ Molt original ❏ Original ❏ Poc original

Quadern per a l'alumnat:


❏ Realitzable ❏ Poc realitzable ❏ Gens realitzable

Guia para el professorat:


❏ Realitzable ❏ Poc realitzable ❏ Gens realitzable

Temporalització:

❏ Suficient ❏ Acceptable ❏ Insuficient


Fitxa 13Qüestionari d'avaluació per al professorat

Altres recursos:

❏ Molt útils ❏ Útils ❏ Poc útils

❏ Molt interessants ❏ Interessants ❏ Poc interessants

Resultats

Com valoraríeu els resultats (idees, accions, activitats, etc.) del Programa?

❏ Molt útils ❏ Útils ❏ Poc útils

❏ Realitzables ❏ Poc realitzables ❏ Gens realitzables

Per favor, indicau en dues línies quins han estat, segons la vostra opinió, els resultats mésimportants del Programa.

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Per favor, assenyalau breument de manera breu les vostres crítiques principals al Programa

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Què us ha aportat professionalment?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Quin consell donaríeu a altres companys i companyes que volguessin incorporar aquestmateix Programa a la seva programació?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Altres observacions:

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

59

Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears

Direcció General de Recursos HídricsServei d´Estudis i Planificació

60Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Direcció General de Recursos Hídrics. Servei d´Estudis i Planificació


Fitxa 14Qüestionari d’avaluació per a pares i mares

Durant el curs escolar, els seus fills i filles han fet feina entorn al tema de l’aigua, s’han tractataspectes com ara l’estalvi i la manera d’aconseguir fer un ús més eficient de l’aigua.Amb aquestafinalitat, han duit a terme un programa d’ecoauditoria al seu centre educatiu. Ens agradaria conèi-

xer la seva opinió respecte de les qüestions següents.

Des que va començar a treballar el tema de l’aigua al seu centre educatiu, haobservat en el seu fill o filla algun canvi de comportament respecte de l’aigua aca vostra?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

¿De quina manera creu que el seu fill o filla s’ha involucrat en el programa“L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre educatiu”?

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Per favor, a continuació, descriviu algunes anècdotes o comentaris que hagi pro-tagonitzat el seu fill o filla sobre l’aigua.

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

Moltes gràcies

Propostes de millora i estalvi d'aigua

61

L'eficiència en l'ús d'aigua s'associa a modificacions en els hàbits deconsum i a canvis físics en la instal·lació. Aquí es presenten algunesmesures per optimitzar aquest recurs, però a l'hora d'identificar lesmés adequades a cada situació, és indispensable conèixer el punt departida de cada centre.

També és interessant consultar i esbrinar quines mesures s'han adop-tat en altres campanyes, programes o iniciatives, i analitzar-les.

Canvi d'hàbits i comportamentsA la cambra de bany

◆ Sempre és millor dutxar-se que banyar-se. Una dutxa de 5minuts necessita 100 litres amb un capçal normal i 50 litresamb un estalviador equipat amb un reductor de cabdal. Enun bany es consumeixen fins a 250 litres.

◆ No deixis córrer l'aigua i utilitza-la només quan realment lanecessitis. Per exemple, tanca el grifó mentre t'ensabones,usa un tassó quan et raspallis les dents i si t'afaites, basta quetenguis aigua al lavabo.

◆ No usis l'inodor com una paperera. Es gasten inútilmententre 9 i 10 litres d'aigua (la capacitat de la cisterna de l'ino-dor) cada vegada que es buida la cisterna per evacuar unpaper en lloc d’utilitzar la paperera.Així, contribueixes a evi-tar la sobrecàrrega de les depuradores d'aigües residuals.

A la cuina

◆ No deixis el grifó obert esperant que surti aigua freda, posauna botella d'aigua a la nevera per tenir-la sempre disponible.

◆ Evita descongelar els aliments sota el raig d'aigua. Per des-congelar-los treu-los la nit abans de la nevera.

◆ Omple el rentavaixelles abans d'usar-lo i usa la tecla decàrrega mitjana només quan tenguis molta pressa.

◆ Si rentes els plats a mà, no ho facis amb el grifó obert.Utilitza una pica per ensabonar i una altra per esbandir. Si notens dues piques empra un cubell o poal.

◆ Utilitza la rentadora quan estigui plena sempre que puguis iusa el programa de càrrega mitjana, si en disposes, nomésquan tenguis molta pressa. Si bé en termes absoluts aquestprograma no consumeix tanta aigua ni energia com el decàrrega màxima, el consum d'aigua per cada quilogram deroba rentada és un 30% més gran que el d'una rentadoraplena.

62

◆ Evita el prerentatge en la rentadora sempre que sigui possi-ble.

◆ Ajusta la dosi de detergent de la rentadora segons la duresade l'aigua. La duresa és una característica de l'aigua deguda ala presència de sals de calci i magnesi, principalment enforma de carbonats, clorurs i sulfats i s'expressa com a car-bonat de calci (CaCO3) equivalent. Un aigua molt dura no ésdesitjable en usos domèstics com la rentada, perquè provocamés consum de sabó ja que es produeixen sals insolubles.Amés, dóna sabor a l'aigua potable, produeix incrustacions ales canonades d'aigua calenta i deixa residus als estris decuina i mobles de bany.

Una aigua blana necessita menys detergent que una aigua dura.Les dosis de detergent en funció de la duresa de l'aigua vénenincloses a les recomanacions d'ús en els envasos de deter-gents. Per conèixer si l'aigua de la teva ciutat és blana, dura omolt dura et pots adreçar directament al servei d'aigua de lateva ciutat o a l'empresa que la gestiona.També ho pots esbri-nar rentant-te les mans amb sabó; si fa molta espuma, l'aigua ésblana; si per contra, et costa molt formar espuma, aleshores,l’aigua és dura.

Duresa en mg/l de CaCO3

Blana 0 – 75

Poc dura 75 – 150

Dura 150 – 300

Molt dura + 300

Consells per millorar l'eficiència del sistema d'aire condicionat

◆ Usa si és possible vidre doble o vidres especials, això permetun bon aïllament del medi extern, tant pel que fa a la calefac-ció com a l’aire condicionat.

◆ No és recomanable mantenir una diferència de temperaturasuperior als 10 ó 12°C entre l'exterior i la que es genera al'interior amb aire condicionat..

◆ No exigeixis molt de fred al condicionador d'aire en elmoment de posar-lo en marxa. No refredarà l'habitació mésràpidament, només gastarà més energia.

◆ Neteja o canvia els filtres amb certa assiduïtat, si no ho feimaixí, el ventilador treballarà més, consumirà més energia i potconvertir-se en un focus de contaminació que distribueix lapols i la brutor acumulats per tota la casa.

◆ Neteja regularment la safata de drenatge, així evites tambéun possible focus de contaminació.

63

La neteja del carrer, pati o jardí

◆ Per a la neteja dels carrers i el pati del jardí l'ús d'una grane-ra i un recollidor permet estalviar fins a 200 litres front auna neteja amb mànega.

L'optimització del sistemaEs poden considerar diferents sistemes per a una major optimització,entre aquests hi ha:

◆ Dins de l'edifici:

– Establir un programa de manteniment preventiu: detec-tar i arreglar les fuites en els aparells, ajustar el temps defuncionament dels temporitzadors, etc.

– Aïllar les canonades d'aigua calenta entre la central deproducció i les dutxes o grifons, amb la finalitat de reduirel volum d'aigua freda evacuat directament a la xarxa desanejament.

◆ Al jardí:

– Verificar els temps de funcionament del sistema deregatge en funció de les necessitats de les plantes, etc.

La formació i informació de les persones que conviuen en el cen-tre

◆ Identificar els elements estalviadors i informar totes les per-sones de la seva instal·lació en el centre. Per exemple,col·locar adhesius en els serveis que informin sobre l'ús delssistemes d'interrupció de descàrrega dels inodors o del mal-baratament creat per una fuita en els grifons.

64

Esbrina si l'inodor té fuites o

no

Un inodor que té una fuita pot gastar 200.000 litres l'any!

Si la fuita és important se sentirà el renou de l'aigua que flueix, però per a les fui-

tes menys rellevants s'ha d'actuar així:

◆ Col·loca un colorant alimentari a la cisterna de l'inodor.

◆ Espera 15 minuts.

◆ Comprova l'absència o la presència de colorant a la tassa de l'inodor.

Si la tassa té colorant, hi ha una fuga que pot ser a causa d'una d'aquestes raons:

◆ La goma no s'insereix correctament al seu lloc.

◆ La calç o la corrosió tapa la goma.

◆ El sistema de descàrrega està romput.

Esbrina si els grifonstenen fuites o noEl degoteig d'un grifórepresenta un malba-ratament de 30 litresal dia, és a dir, més de10.000 litres l'any! Elcanvi de la volanderade cautxú i la netejade la calç acumuladaen els grifons, sónoperacions senzilles imolt barates quepermeten arreglaraquest problema.

◆ Informar el personal de cuina i neteja sobre la necessitatd'omplir totalment els rentavaixelles i les rentadores abansd'iniciar qualsevol cicle de neteja.

◆ Informar la persona encarregada del reg sobre alguns aspec-tes, com ara:

– Si es rega a les hores de menys calor es perdrà menysaigua per evaporació.

– Els arbres i arbusts acabats de plantar requereixen regsfreqüents. Malgrat això, un cop han arrelat bé (la qualcosa suposa aproximadament un parell d'anys), els regshan de ser cada vegada més espaiats. En molts casos bas-tarà amb tres o quatre regs a l'estiu i, algunes espèciesno necessitaran regar més.

– És preferible regar els arbres i arbusts poques vegadesperò amb generositat. D'aquesta manera les plantesarrelaran millor i es faran més resistents a les sequeres.

– El regatge s'ha de plantejar amb flexibilitat, adaptant-lo ala meteorologia. És recomanable comprovar el graud'humitat del sòl abans de regar.

– Els difusors, aspersors i els gota a gota tenen diferentstipus de cabals, abast i recorreguts. És important elegirels que millor s'ajustin a cada necessitat i regular-los ambcura.

– Si es compta amb un sistema de reg automatitzat es potincorporar un sensor de pluja i un d'humitat del sòl pertal d’evitar així els regs innecessaris.

L'elecció i col·locació de dispositius estalviadors d'aiguaEls dispositius estalviadors d'aigua són petits elements que es podenincorporar al mecanisme dels aparells. Els seus preus són baixos i per-meten, un important estalvi del consum d'aigua. Generalment, la sevainstal·lació no suposa grans dificultats.

◆ Instal·lació de reductors de cabal en els grifons (serveis icuines) i dutxes.

Són dispositius que es poden incorporar a les canonades delslavabos i dutxes per impedir que la despesa d'aigua excedeixiun consum fixat. Normalment entre 8 i 10 litres per minut.

◆ Instal·lació d'airejadors o perlejadors als grifons dels ser-veis, cuines, tallers i laboratoris. Són dispositius que es podenenroscar en els brocs dels grifons per incorporar aire al raigd'aigua, d’aquesta manera es redueix el seu consum senseperjudici per a l'usuari. La disminució del consum d'aigua enels grifons pot arribar a un 40%.

65

◆ Instal·lació de sistemes de doble descàrrega i d'inte-rrupció de descàrrega. Els inodors amb cisterna baixapoden estalviar aigua mitjançant la incorporació d'un sistemade descàrrega que permet a l'usuari escollir entre dosvolums distints de descàrrega d'aigua (6/9 litres ó 3/4 litres)o mitjançant l'aturada voluntària de la descàrrega en tornar apolsar el botó. Els nous inodors tenen aquests dispositiusd'origen. La seva eficàcia està vinculada al coneixement i a lautilització d'aquesta mesura per part dels usuaris.

◆ Instal·lació d'un contrapès per a cisterna. És un mecanis-me que s'acobla al de la descàrrega de la cisterna i que fun-ciona per l’efecte de gravetat. El flux d'aigua s'interrompquan es deixa d'accionar el tirador.

El canvi dels aparells instal·lats per uns altres més eficientsAparells en els serveis i vestidors

En el quadre següent es mostren els requisits necessaris per tal queels aparells de serveis i vestidors es puguin considerar com a eficientsen el consum d'aigua.

(*) Els detectors opticoelectrònics han de ser individuals en tots els casos i s'han d’activar preferentment

per infrarojos de proximitat.

66

Tipusd'instal·lació

Grifons

Dutxes col·lectives(amb aigua calenta)

Inodors

Urinaris

Mínimexigit

Temporitzadoramb cabal inferiora 15 l/min.

Temporitzadoramb aigua mesclada.

Cisterna simpleamb interruptorde descàrrega.

Fluxòmetre ambdescàrrega màximade 3,3 litres.(20 l/min durant10 segons).

Òptim

Temporitzadoramb cabal inferiora 8 l/min.

Temporitzadoramb aigua mescla-da i ruixador eco-nomitzador. Cabalmàxim: 10 l/min.

Cisterna ambdoble tecla dedescàrrega.Volummàxim de descà-rrega: 3 ó 6 litres.

Fluxòmetre ambdescàrrega màximade 1 litre.(10 l/min durant 6segons)

Millor tecnologiadisponible

Comandamentòptic electrònicamb cabal regulata 5 l/min*.

Temporitzadoramb aigua mescla-da i ruixador eco-nomitzador. Cabalmàxim: 10 l/min.

Cisterna ambdoble tecla dedescàrrega.Volummàxim de descà-rrega: 3 ó 6 litres.

Cèl·lula opticoe-lectrònica indivi-dual per a cadaurinari (descàrregamàxima amb pre-rentatge: 1 litre*).

A continuació es descriuen les característiques dels aparells que espoden utilitzar als serveis i als vestidors:

◆ Grifó amb soleta:

Grifó convencional amb un mecanisme que obtura, mitjançantuna peça de cautxú, l'orifici de pes o seient del grifó. En girarla soleta, el mecanisme es desplaça linealment i deixa lliure oobtura el pes de l'aigua.

De manera habitual, per conservar la temperatura desitjada ino haver de realitzar un altre cop la mescla d'aiguacalenta/freda, se sol deixar rajar l'aigua i aquesta es malbaratainútilment.

◆ Grifó amb monocomandament:

És un grifó mesclador en què l'obertura, tancament i mescla del'aigua s'efectua mitjançant una sola palanca. Funciona moventla palanca en dos sentits: si es desplaça cap a dalt, el grifó s'o-bre progressivament i, si s’acciona cap avall es tanca. Quan esgira la palanca de dreta a esquerra s'obté aigua freda, tèbia icalenta.

Pot disposar de limitador de cabal (estalvi d'aigua) i reguladordel camp de temperatura (estalvi energètic). Per a usosdomèstics, és més adequat que el grifó anterior..

◆ Grifó amb temporitzador:

Aquest grifó té un polsador de tancament temporalitzat i caballimitat. Està orientat essencialment a l'economia d'aigua i pen-sat per al seu ús a locals públics i, en general, a tots aquells llocsen què poden deixar-se els grifons oberts: escoles, hotels, càm-pings, fonts de boca, etc.

◆ Grifó amb cèl·lula fotoelèctrica:

Utilitza la tecnologia d'infrarojos per detectar la presència deles mans davall el grifó, sense palanca per accionar ni botó perpolsar.Aquests grifons, orientats a l'estalvi d'aigua i a la higiene,són adequats per a escoles, hospitals, residències sanitàries igeriàtriques, etc.

◆ Grifó amb accionament de peu:

Es un grifó accionat per pedal. L'aigua flueix mentre està pitja-da la palanca. El cabal regulable està fixat per l'instal·lador enfunció de la pressió de la xarxa.Alguns tenen un dispositiu decontrol de temperatura segons la pressió que s'exerceix sobreel pedal (a major pressió, major temperatura de l'aigua).

Aquests grifons, orientats a l'estalvi d'aigua i a la higiene, sónperfectament adequats per a cuines de centres educatius.

67

◆ Inodor amb cisterna elevada:

Les cisternes d'aquests inodors funcionen per gravetat. La cis-terna està col·locada enlaire i la descàrrega s'acciona mit-jançant un tirador.

Les cisternes d'aquests inodors funcionen per gravetat. La cis-terna està col·locada enlaire i la descàrrega s'acciona mit-jançant un tirador.

◆ Inodor de cisterna amb polsador o tirador:

Son els més comuns i les seves cisternes funcionen per grave-tat. La cisterna està adossada a la tassa i, la descàrrega –de 9 ó10 litres– es realitza mitjançant un polsador o tirador.

◆ Inodor de cisterna amb fluxòmetre:

Els fluxòmetres són grifons de gran cabal que es tanquen demanera automàtica, substitueixen els tancs alts o baixos utilit-zats tradicionalment. Duen un polsador que, quan s'acciona,provoca una abundant descàrrega d'aigua, que deixa els grifonsoberts un curt període de temps i es tanca automàticamentdesprés d'haver realitzat una neteja enèrgica a alta velocitat.Són adequats per a llocs públics.

◆ Urinari de cisterna amb temporitzador:

Els urinaris amb temporitzador duen un polsador que quans'acciona provoca una abundant descàrrega d'aigua, que deixael polsador obert un període curt de temps i que es tanca deforma automàtica després d'haver realitzat una neteja enèrgi-ca a alta velocitat. Són adequats per a llocs públics.

◆ Urinari de cisterna amb cèl·lula fotoelèctrica:

Utilitza la tecnologia d'infrarojos per detectar la presència d'unusuari, no té palanca per accionar ni botó per polsar.

Cuina

A més del que hem esmentat a l'apartat precedent per als grifons, ensaturarem en aquells aspectes que s'han de tenir en compte quan triamuna rentadora, un rentavaixelles o un tren de rentatge.

◆ El rentavaixelles:

L'etiqueta ecològica europea estableix i certifica els criterisecològics d'aquests aparells: consum d'aigua, eficiència energè-tica, prevenció d'un consum excessiu de detergent, reciclatge,emissions sonores, eficiència del rentatge i de l'eixugada.Segons l'etiqueta, un rentavaixelles eficient de 12 coberts nohauria de consumir més de 22,2 litres d'aigua per cicle.

68

◆ El tren de rentatge:

Els trens de rentatge són els més adequats per a un menjadorque serveix més de 200 àpats en cada servei. Els més eficientspermeten el reciclatge de l'aigua de la última fase de l'esbandi-da a la rentada.

◆ La rentadora:

L'etiqueta ecològica europea estableix i certifica els criterisecològics d'aquests aparells: consum d'aigua, eficiència energè-tica, eficiència de centrifugat, renou, prevenció d'un consumexcessiu de detergents i reciclatge.Aquesta etiqueta determi-na que una rentadora eficient no hauria de consumir més de15 litres d'aigua per quilògram de roba en el cicle normal decotó a 60ºC, és a dir, 60 litres per cicle per a una rentadora de4 kg de capacitat.

És molt millor utilitzar la rentadora quan sigui plena. Si es dis-posa de botó de càrrega mitjana, és convenient activar-lanomés quan es tengui molta pressa, ja que aquest programa,malgrat que en un principi requeresqui menys aigua i energiaque el normal, necessita un 30% més d'aigua per cada quilò-gram de roba rentada que el de rentadora plena.

Jardí

A continuació es realitza un breu resum de les pautes que s'han d'in-cloure a un jardí de baix consum d'aigua.

◆ Fer un plànol detallat a escala del conjunt:

– Ubicar l'edifici, els passos, les zones d'aparcament, lesterrasses, les plantes existents, etc.

– Indicar les zones que s’han de regar i les que no neces-siten regar, és a dir establir una zonificació en funció deles necessitats d'aigua de cada planta.

– Intentar tenir una indicació del tipus de sòl i realitzarles esmenes i correccions necessàries.

– Situar les preses d'aigua i de corrent elèctric.

– Indicar el desnivell.

– Assenyalar la direcció i força del vent.

◆ La selecció de les espècies:

– A l'hora de seleccionar les espècies que formaran partdel jardí, és preferible tenir en consideració les plantesautòctones, ja que són espècies que resisteixen molt béla sequera.

– Elegir les plantes tenint en compte la funció que cadaespècie ha de tenir en el jardí: volem crear una zonad'ombra densa? Volem una pantalla verda per obtenirun racó amb intimitat? Necessitam controlar l'erosió en

69

un petit talús? A l'hora de triar les plantes s'han devalorar les possibilitats de les diferents espècies per talque facin el paper que els hem reservat en el nostrejardí.

– Seleccionar grups d'espècies amb requeriments similars.Les espècies que hagin de compartir un mateix espaihauran de tenir necessitats similars de llum, aigua, etc.

– Reduir les zones de gespa. La gespa és el gran consumi-dor d'aigua en els jardins moderns (de l'ordre de 6 l/m2

i dia durant els mesos de estiu). Es pot reduir la super-fície dedicada a la gespa deixant espai a les plantesentapissants, arbres i arbusts ja que les seves exigènciesde reg són molt menors.També es pot emprar el reco-briment de pedres, graves, escorces d'arbre, etc.Aquesta és una de les tècniques més eficaces perreduir les pèrdues d'aigua per evaporació, a l'hora ques'aconsegueix un agradable efecte estètic.

◆ El regatge:

Els tres sistemes de regatge més emprats en jardineria de baixconsum d'aigua són:

– Per aspersió. L'aigua es distribueix com una pluja depetites gotes, és aconsellable a zones de gespa o simi-lars. Segons la superfície del terreny a regar, s'optaràper aspersors (giratoris i d'abast més gran) o difusors(fixos).

– El gota a gota. Consisteix en un tub de plàstic que téuna peça interior amb orificis aproximadament cada 40cm, pels quals l'aigua surt gota a gota. No té pèrduesper evaporació i disminueix la proliferació de malesherbes. Exigeix molt poca pressió i és fàcil de muntar.

– Per exudació. És semblant a la tècnica del gota a gota,però en aquest cas la mànega compta amb infinitat deporus. Quan la mànega és plena d'aigua, el líquid del seuinterior comença a suar. És la tècnica que permet unestalvi més gran d'aigua.

◆ Manteniment:

– És convenient deixar créixer la gespa 5 ó 6 cm, aixínecessitarà menys aigua.

– La limitació de l'ús de fertilitzants a l'estiu permet dis-minuir la demanda d'aigua de les plantes.

70

Sistemes de reutilització o reciclatge d'aiguaEls sistemes de reutilització o reciclatge són aquells que funcionenamb aigua que ja havia estat emprada amb anterioritat per a una altrafinalitat, i que ha rebut un tractament previ abans d’utilitzar-la persegona vegada.

Per exemple, es poden recollir les aigües procedents de dutxes, ban-yeres i lavabos, tractar-les i reutilitzar-les per alimentar les cisternesdels inodors. S’exclouen les aigües procedents de cuines, inodors oqualsevol aigua susceptible de contenir greix o oli estan excloses.

Aquests sistemes es poden instal·lar amb més facilitat a les novesconstruccions o durant les rehabilitacions integrals d'edificis, a més,requereixen un estudi previ. L'estalvi d'aigua pot abastar el 35 ó 40%del consum d'aigua potable de l'edifici.

Aprofitar fonts alternatives d'aigua Quan l'aigua requerida per a l'operació no necessita grau de potabili-tat, com en el cas de reg del jardí, s'ha d'estudiar la possibilitat d'em-prar aigua que no procedeixi de la xarxa del subministrament munici-pal.

Les fonts alternatives inclouen l'aprofitament de síquies o la captació iemmagatzematge d'aigua de pluja.

71

Activitats complementàries

73

Al llarg de la realització d’aquest projecte d’ecoauditoria de l’aigua,és fonamental que l’alumnat estigui motivat de manera que s’impli-qui i es responsabilitzi del seu propi aprenentatge. Per això és impor-tant la realització d’activitats que els convidin a indagar, a cercar, apreguntar-se o simplement a recordar, partint dels seus aprenentat-ges anteriors, a les seves experiències prèvies.Per això, es planteja aquesta activitat que té per objectiu fer que l’a-lumnat cerqui persones, éssers vius, llocs, activitats, etc. i que s’aturia pensar sobre l’aigua des de diferents perspectives -com a elementd’inspiració o de goig o com a element necessari per a la vida delséssers vius- i sobre la necessitat de fer un bon ús de l’aigua.Aquesta activitat pot ser realitzada o bé al començament de l’eco-auditoria o bé com un guió de treball que permeti identificar nousplantejaments i projectes.

Organització i desenvolupamentAquesta activitat s’estructura en dues fases. La primera consisteix acontestar els enunciats que es proposen en un qüestionari: L’aigua, untresor. La segona fase és la posada en comú de les respostes del qües-tionari.A continuació suggerim algunes pautes per dur a terme l’ac-tivitat.

◆ El qüestionari es pot fer de forma individual o bé en grup.Per no repetir els enunciats, aquests es poden distribuirentre l’alumnat o els distints grups, de manera que cada und’aquests en respongui un nombre determinat, i desprésposin en comú les conclusions.

◆ L’alumnat pot proposar i elaborar altres enunciats.

◆ Cada enunciat pot ser el punt de partida d’investigacionsposteriors: l’aigua com a font d’inspiració a l’art; la utilitzaciói aprofitament de l'aigua per part d'altres éssers vius; elsespais naturals protegits; la qualitat de les aigües, etc.

Fase 1: Realització del qüestionari

Qüestionari: L’aigua, un tresorTot seguit es presenten una sèrie d’enunciats que han de contestarels alumnes i les alumnes. Una vegada que han trobat la informacióque es sol·licita, han d’apuntar el nom de la persona, ésser viu, acti-vitat, lloc, etc., i descriure, explicar i justificar l’opció que han triat.

74

ACTIVITAT 1: L’aigua, un tresor

Fase 2: Posam en comú tot allò que hem esbrinatEn aquesta fase cada alumne o alumna o bé cada grup de treballexposa les seves respostes a la resta de l'aula.A partir d’aquí podrandebatre, analitzar o reflexionar sobre les distintes respostes plante-jades.

NecessitareuUn qüestionari, L’aigua, un tresor, per a cada persona o grup de tre-ball. Enciclopèdies, bibliografia, premsa, etc., on podreu cercar lainformació que es demana.

SuggerimentsAquesta activitat pot ser utilitzada per despertar la curiositat i l'in-terès de l’alumnat pel que fa al tema de l’aigua. Però també és unaactivitat que, en abastar altres aspectes de l'aigua –cada enunciat potser un punt de partida a partir del qual es poden fer noves investi-gacions– pot permetre extreure noves conclusions en aquest camp.

75

Troba…

1. Un lloc on l’aigua encara no estigui contaminada.

2. Qualcú que avui hagi realitzat alguna activitat que ha

contribuït a estalviar aigua.

3. Qualcú que hagi contribuït a contaminar l’aigua.

4. Un pintor o pintora que hagi realitzat un quadre que

tengui com a tema principal l’aigua.

5. Un ésser viu que pugui prescindir de l’aigua per viure.

6. Un ésser viu que sigui capaç d'emmagatzemar gran

quantitat d’aigua en el seu organisme i pugui passar dies

sense beure o obtenir aigua.

7. Una platja premiada per la qualitat de les seves aigües.

8. Una platja declarada no apta per al bany a causa de la

contaminació de les seves aigües.

9. Una forma d'estalviar aigua.

10. Una forma d’evitar que l’aigua es contamini.

11. Una cançó que parli sobre l’aigua.

12. Un escriptor o escriptora que hagi escrit una novel·la,

conte, poema, etc. que tracti de la mar, els rius, la

pluja… en definitiva, sobre l’aigua.

13. Una activitat que et faci gaudir de l’aigua..

14. Un símbol, anagrama, etc. que signifiqui aigua.

Encuentra…

Proposam la recerca de notícies relacionades amb la problemàticade l’aigua a Balears: contaminació, escassesa, mal ús, etc. Feu-ne unarelació de les causes. L’objectiu d’aquesta activitat és sensibilitzar l’a-lumnat envers la problemàtica de l’aigua a Balears, investigar-ne lescauses i les conseqüències, de manera que l’ecoauditoria de l’aiguatengui sentit per a l’alumnat i els induesqui a participar en activitatsposteriors.

Organització i desenvolupament

L’activitat s’organitza en dues fases. Durant la primera, l’alumnat hade fer una recerca d’articles, reportatges, notícies de premsa, televi-sió i internet que reflectesquin la situació de l’aigua a les Balears. Lasegona consistirà en la realització d’un debat en què es tracti comsolucionar els problemes de l’aigua a Balears, a qui correspon solu-cionar-los?

Per a l’activitat suggeriu:

◆ Organitzar l’aula en grups de feina.

◆ Visitar les biblioteques per fer unes recerques documentalsi recopilar notícies de la premsa diària.

◆ Acudir a Internet com a font d’informació i documentació.

◆ Perllongar la feina al llarg de tota una setmana, un mes, totel curs escolar o el temps que es consideri oportú, ja que estracta d'una activitat de recerca d'informació. És per aixòque es poden organitzar torns –d’una setmana o d’un mes-perquè, en equip, diversos grups duguin a terme la recopila-ció.

Fase 1: Recopilació del dossier de premsa

Organitzam i planificam la cerca d’informació sobre l’aigua a lesBalears. Podem assignar a cada grup els diferents llocs on podranobtenir la informació: biblioteques, Internet, etc.

La tasca que els hem de donar és la següent:

◆ Han de cercar notícies, reportatges, entrevistes... sobre lasituació de l’aigua a les Balears en aquest darrer any.

◆ Han de fotocopiar, fotografiar o enregistrar, resumir o feresquemes de l'esmentada informació, en funció del tipus deformat: premsa, ràdio, televisió, Internet, etc.

76

ACTIVITAT 2: Les notícies de l’aigua

◆ Amb tota la informació que recopilin han de fer un dossier.Els grups debatran les qüestions següents: són reals els pro-blemes de l’aigua a Balears?, quins problemes reflecteixen odestaquen els articles recollits?, podeu enumerar-los?, quinessón, segons el vostre parer, les causes per les quals existei-xen problemes en el tema de l'aigua?

Per respondre aquestes qüestions heu de llegir i analitzar les notí-cies o documents recopilats:

◆ Idea principal del text o de la notícia.

◆ Aspecte de la problemàtica de l'aigua que reflecteix: escas-sesa, contaminació, etc.

◆ Parts implicades.

◆ Lloc o llocs afectats, etc.

Fase 2: Debat entorn a les nostres notícies

Una vegada que cada grup hagi debatut i respost les esmentades pre-guntes, exposarà les conclusions a la resta de l’aula i tot seguit esdebatran les següents qüestions:

◆ Quines solucions plantejam o suggerim pel que fa als pro-blemes de l’aigua a les Balears?

◆ Qui creim que és responsable dels problemes? Qui creimque és responsable de les solucions?

◆ Quines iniciatives coneixem que hagin estat plantejades persolucionar els problemes d’escassesa i de contaminació?

◆ Quines altres solucions hi podria haver per al problema del’escassesa d’aigua?

Necessitareu

Un dossier de premsa.

Suggeriments

Aquesta activitat consistirà en un joc de simulació. Podem organitzarl’aula en grups de feina de manera que cada un assumesqui diversosrols (vegeu activitat 11). En funció d'aquests hauran de recollir opi-nions i informacions que els puguin ajudar a representar el seu rol.

77

L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat aprofundesqui en elconeixement del cicle de l’aigua a Balears i que se centri en l'estudide l'origen de l’aigua que es consumeix a les Illes.


Aquesta activitat comprèn diverses fases, en concret cinc. Cada unaés en realitat un seguit de tasques concretes que es duran a termeparal·lelament. A partir dels treballs realitzats i de les conclusionsque se n’hauran extret, s’organitzarà un debat sobre el concepteescassesa d’aigua a les Illes.

Suggerim les pautes següents per organitzar l’activitat:

◆ Organitzar l’aula en grups de feina. Cada grup (o cada dosgrups) pot encarregar-se d’una de les fases.

◆ En acabar la feina, cada grup exposarà el treball a la resta dela classe. Així totes les persones tendran la mateixa infor-mació. Quan ja tothom disposarà de la mateixa informació,serà important posar en comú les dades i donar resposta ales qüestions que es plantejaran al final de cada fase.

◆ S’han de manejar fonts documentals, com annuaris, mapes iplànols de les Balears. Internet pot ser una eina bona a l’ho-ra obtenir informació.

Fase 1: Què sabeu o recordau del cicle de l’aigua?

A un dels grups de treball li proposarem la següent activitat: “dibui-xau un mural del cicle natural de l’aigua”. Una vegada fet, heu de defi-nir els conceptes següents iheu d’establir la seva relacióamb el cicle de l’aigua:

◆ Precipitacions.

◆ Escorriment super-ficial.

◆ Aqüífers.

◆ Nivell freàtic.

◆ Evaporació i trans-piració.

◆ Infiltració.

78

ACTIVITAT 3: Les peculiaritats de l’aigua ales Balears

Després han de respondre les següents qüestions:

◆ Quin nom té el clima de les Illes? Quines són les seves carac-terístiques?

◆ Quina és la relació que existeix entre clima i aigua?

◆ Per què no hi ha rius a les Illes Balears?

◆ On va a parar l’aigua de pluja a les Illes?

Fase 2: El mapa de l’aigua de Balears

Tot fent ús dels mapes de les Illes Balears (escala 1:100.000o1:200.000), un altre grup de feina ha de fer el següent:

◆ Situar-hi la pròpia localitat (si volen, poden fer feina prèvia-ment amb altres plànols més detallats, on l’alumnat podràsituar-hi el seu terme municipal o barriada i indicar-hi les pla-ces, els carrers, les carreteres, etc.).

◆ Identificar-hi i localitzar-hi els llocs d’on es subministra d’ai-gua potable les Balears i concretament el municipi o la loca-litat on viuen.

◆ Senyalar-hi els llocs que subministren aigua: torrents, lleresde rius, pous, etc.

Cal esbrinar a continuació d’on ve fonamentalment l’aigua que esconsumeix a les Illes i, en concret, d'on ve la que es consumeix almunicipi que s'estudia.

Fase 3: No plou sempre a gust de tothom

Un grup de treball ha d’obtenir les dades següents:

◆ La mitjana de precipitacions de les Balears (Eivissa, Menorca,Mallorca i Formentera) en els 30 darrers anys.

◆ Evolució demogràfica de les Illes en els 30 darrers anys.

Quan hauran trobat les dades respondran i debatran les qüestionssegüents:

◆ Creis que a les Illes plou molt, bastant, poc o molt poc?

◆ En aquest sentit es pot dir que viviu en unes Illes amb unclima que es caracteritza per…

◆ L’augment d’habitants a les Illes, és proporcional amb laquantitat d’aigua potable de la qual disposen?

79

Fase 4: I després diuen que l’aigua és escassa

En aquesta fase es fa una petita demostració de la quantitat d’aiguadolça que hi ha a la terra i que és la que en principi empram. Aquíoferim les següents dades:

“La Terra, anomenada també Planeta blau, es composa d’un 70% d’aigua i, d’aquest 70%,només el 3% és aigua dolça. D’aquest 3%, una gran part, el 79%, és aigua dels casquetspolars i els glacials, un 20% és aigua subterrània i l’1% restant es distribueix més o menysaixí: 0,52%, als llacs; 0,1%, als rius; 0,38% és la humitat retinguda en el sòl; 0,8%, a l’at-mosfera; 0,1%, a la biosfera”.

D.a. (1996). Guía de actividades para la educación ambiental. Habitat.

Ministeri de Medi Ambient. Madrid.

Utilitzant tres botelles de vidre d'un litre, comprovau aquestes pro-porcions: la quantitat d’aigua a la Terra, el percentatge d’aigua dolça il’aigua realment disponible.

Una vegada que tendreu la quantitat d’aigua utilitzada, la separausegons els percentatges de l’ús que se’n fa a l’àmbit mundial: un 69%a l’agricultura, un 23% a la indústria i un 8% als usos domèstics (d. a.,op. cit.).

A continuació, s'hauran de respondre les qüestions següents:

◆ La quantitat d’aigua de què disposam totes les persones detot el planeta, és molta, suficient o poca?

◆ Es pot dir, llavors, que l’aigua és un recurs il·limitat?

80

ús domèstic

ús industrial

ús agrícola

Fase 5: Debatem en grup

Una vegada que s’han exposat els diferents treballs dels grups, cadaun ha de contrastar i relacionar tota la informació, i així es farà unareflexió que permetrà respondre una sèrie de qüestions que podenser motiu de debat.Aquestes qüestions seran:

◆ D’on s’obté principalment l’aigua que s’utilitza a les Balears?

◆ Les Illes Balears, disposen d’aigua suficient per poder donarabast a la demanda de la població a totes les estacions del’any? Explicau les respostes.

◆ Com definiríeu ara el concepte escassesa d’aigua?

◆ Es pot dir que l’aigua és escassa a les Illes? Per què?

Necessitareu

Mapes i plànols de les Illes Balears (escala 1:100.000 o1:200.000),annuaris i documentació sobre l'aigua a les Balears i tres botelles devidre transparent d'un litre.

Suggeriments

Seria interessant organitzar una visita a algun torrent de l’Illa o bé ferun estudi de la flora, fauna, sòl... en relació al clima.

Es pot elaborar un pluviòmetre al centre.

81

Aquesta activitat se centra a fer una investigació de les maneres queels nostres avantpassats tenien per proveir-se d’aigua, per a arribar ales modernes infraestructures actuals.

Quan parlam del procés de subministrament ens referim a quatreaspectes concrets: als sistemes de captació d’aigua, de transport, detractament o de potabilització i, en darrer lloc, a la distribució o alsubministrament d’aigua.

Per això han de cercar indicis, com poden ser antigues sínies, fonts,pous i cisternes, o les actuals plantes dessaladores. Proposam, a més,una visita a una planta de tractament d’aigua potable o una dessala-dora.


Per facilitar la realització de l’activitat, l’estructurarem en tres fases.A la primera es suggereix dur a terme una investigació sobre com esproveïen d’aigua les poblacions en les diverses fases de la història. Lasegona fase se centra en la investigació de les instal·lacions actualsque permeten proveir d’aigua les Illes Balears i cada municipi en con-cret. Finalment farem una posada en comú d'aquesta qüestió.

Suggerim organitzar l’aula en grups de treball i assignar a cada gruptasques diferents, de manera que un cop acabada la feina puguincompartir i intercanviar els resultats i les conclusions.

Fase 1: D’aqüeductes, sínies i síquies

Han estat molts els enginys desenvolupats perl’ésser humà per captar, transportar, potabilit-zar i distribuir l’aigua, fins a arribar alsmoderns sistemes actuals. Es proposa un apro-pament històric general als descobriments iaplicacions relatives al subministrament de l’ai-gua.

Per realitzar-la es proposa a cada grup unmoment o època històrica diferent, o bé unacultura, des d’una perspectiva general i des deles Illes en particular.

A més d’utilitzar fonts documentals i bibliogrà-fiques, poden fer entrevistes a familiars de mésedat o a persones relacionades amb el tema.

82

ACTIVITAT 4: Instal·lacions d’ahir i d’avui perproveir-nos d'aigua

Aquestes són les qüestions sobre les quals han d’investigar:

◆ Quines instal·lacions i infraestructures s’utilitzaven per pro-veir-se d’aigua en altres èpoques? Quines instal·lacions iinfraestructures s’utilitzen per proveir-se d’aigua en l’actua-litat? Cal que les descriguin i n’expliquin el funcionament.Han d’elaborar també un fitxer o llista amb imatges d’a-questes instal·lacions.

◆ Quines instal·lacions i infraestructures antigues de subminis-trament d’aigua es conserven a les Illes? Situau-les en un plà-nol de les Balears.

◆ Valorau els sistemes i processos de subministrament d'aiguaen funció del seu menor o major aprofitament.

Fase 2: Com ens proveïm d’aigua en l’actualitat?

Un cop finalitzat el treball anterior, presentau a cada grup una sèried’imatges de les instal·lacions que, a les Balears, serveixen per pro-veir d'aigua (pou, dipòsits reguladors, estació de tractament d’aiguapotable, estacions d’elevació, conducció d’aigua, planta dessaladora,etc.).Amb les imatges esmentades han de dir:

◆ Quines imatges els resulten familiars.

◆ Quin nom tenen cadascuna.

◆ Per a què serveixen.

◆ Com funcionen.

◆ On es localitzen.

A més han d’esbrinar:

◆ D’on prové l’aigua que arriba al municipi on viuen. Explicaciódel procés de subministrament.

◆ Qui és el responsable o responsables de la distribució del’aigua al municipi.

83

Fase 3: Conclusions en grup

Un cop realitzada la feina, cada grup de treball exposa els seus resul-tats i es fa un col·loqui al voltant de les següents qüestions:

◆ Valoració dels pros i els contres dels actuals sistemes desubministrament d’aigua.

◆ Valoració de la quantitat de recursos necessaris per proveird’aigua un municipi: humans, tècnics, econòmics, naturals, etc.

◆ Les dificultats que comporta el subministrament d’aiguapotable.

Necessitareu

Mapes i plànols de les Illes Balears (escala 1:100.000 o 1: 200.000),documentació sobre els sistemes de subministrament d'aigua a dife-rents cultures i èpoques, plànol del municipi, imatges del procés desubministrament d'aigua i càmera fotogràfica o vídeo (no és impres-cindible).

Suggeriments

Seria interessant que l’alumnat conegués el funcionament d’una plan-ta dessaladora o de tractament d’aigua potable, i per això es podriaorganitzar una visita a una d’aquestes instal·lacions.

Una vegada cada grup ha investigat sobre un aspecte concret (època,infraestructures, etc.) és important que organitzi i ordeni tota lainformació, de manera que es tengui una visió de conjunt del procésde subministrament d’aigua d’ahir i d’avui.

84

L’aigua que podem beure directament del grifó ha estat sotmesa prè-viament a un tractament, que no és el mateix a tots els llocs: desd’una simple cloració fins a les complexes plantes de tractament d’ai-gua potable.Aquesta proposta convida l’alumnat a plantejar-se què ésl’aigua potable amb el fi d’introduir-lo en el tractament de l’aigua mit-jançant la realització d’un senzill experiment de purificació, i final-ment plantejam la visita a una estació de tractament d’aigua potable.


Aquesta activitat s’estructura en tres fases. A la primera proposamuna petita investigació que permeti als alumnes reflexionar sobre elconcepte de qualitat de l’aigua. Els distints usos que es fan de l’aiguai el tractament que aquesta requereix fan que es parli de qualitat del’aigua i d’aigua potable.També aquí s’incideix en els problemes quepot tenir per a la salut la utilització de l’aigua no potable. La segonafase recull un senzill experiment per purificar l’aigua i planteja elsegüent interrogant: es podria beure acabada de purificar? La terce-ra fase proposa la visita a una estació de tractament d’aigua potable.

Suggerim formar equips de treball, entre els quals es distribuiran lesdiferents tasques.

Fase 1: L’aigua només té gust d’aigua?

Formats els grups, es proposa a cada un d’ells que reculli una sèriede dades:

◆ Elements o substàncies que ells pensen que pot dur l’aiguaabans de ser tractada per a l’ús humà. Mostres d'aigua d'unbassiot, d'un torrent i de la mar.

◆ Definicions d’aigua potable i de qualitat de l’aigua (enquestesa familiars, consultes a diccionaris temàtics, etc.).

Acabada la recerca es fa a una posada en comú de la qüestió.A con-tinuació es demana a l’alumnat que debati les afirmacions següents,valorant si són vertaderes o falses i per què:

◆ L’aigua originàriament és pura i cristal·lina.

◆ L’aigua és diferent en funció del seu origen o procedència.

◆ Totes les aigües originàriament tenen el mateix sabor, olor icolor.

◆ L’aigua és potable en el seu estat natural.

85

ACTIVIDAD 5: Aigua potable i saludable

Les respostes a aquestes qüestions constitueixen la base per intro-duir la següent experiència i així poder corroborar o refusar lesvaloracions fetes.

Fase 2: Pots beure d’aquesta aigua?

Per desenvolupar l’experiment es necessita un litre d’aigua d’unafont, torrent o pou i un litre d’aigua del grifó o d’una font. Si no espot accedir a una font o pou, es pot recollir un litre d’aigua d’algunsafareig.

Un cop disposat el material, els diferents grups anotaran, respecte ales dues mostres d’aigua, els següents aspectes:

◆ Data de recollida de la mostra.

◆ Procedència de l’aigua.

◆ Densitat.

◆ Pes.

◆ Grau d’acidesa (pH).

◆ Grau de transparència.

◆ Partícules en suspensió.

◆ Sabor.

◆ Olor.

Una vegada analitzat cada tipus d’aigua, l’alumnat pot experimentarun senzill procés utilitzat en el tractament de l’aigua: la purificació.Per això podeu seguir la seqüència següent:

◆ Recobriu l’interior del cossiol, que ha de ser buit i net, ambel filtre de paper. Dipositau el cossiol en el plat i introduïu-lo en el recipient transparent.

◆ Ompliu una tercera part del cossiol amb el carbó vegetal.Una altra tercera part serà la de l'arena, que haureu rentati, quan encara prèviament amb un colador fi; quan encaraestigui humida, la introduiren en el cossiol. Ompliu la darre-ra tercera part del cossiol amb grava rentada.

◆ Aguantau el sedàs o colador sobre el cossiol i abocau l’aiguadel safareig –la suficient perquè arribi aigua al plat-, de mane-ra continuada i amb esment, per no modificar les capes decarbó, arena i grava.

◆ Col·locau l’aigua filtrada que quedi en el plat en un tassó ogerra, i comparau amb l'aigua de la gerra d’aigua inicial.Després podeu trabucar el cossiol i descobrireu què hi haamb el carbó, l’arena i la grava.

86

Posteriorment es contestaran les qüestions següents:

◆ Quin tipus de substàncies i elements s’han aconseguit elimi-nar de l’aigua? Quines no s’han pogut eliminar?

◆ Es pot beure l’aigua obtinguda?

En acabar l’experiència, es fa la posada en comú de les conclusionsdels diversos grups i es debaten les següents qüestions:

◆ Es pot dir que és aigua potable l’aigua obtinguda en l’experi-ment?

◆ Quins riscs comporta per a la salut no prendre mesures deprecaució a l’hora de beure aigua? En coneixen algun cas?

◆ A qui correspon la responsabilitat d’assegurar que l’aiguaque es beu en el propi municipi és potable?

Fase 3:Visita a una estació de tractament d’aigua potable

En aquesta fase cal que faceu un guió de treball per a la visita a unaestació de tractament d’aigua potable. Prèviament a la visita caldràque:

◆ Ubiqueu el lloc on es troba l’estació, utilitzant un plànol del’Illa.

◆ Mesureu la distància que hi ha entre l’estació i la població.

◆ Prepareu preguntes i us plantegeu possibles dubtes perintentar resoldre'ls en la pròpia instal·lació.

◆ Dibuixeu un croquis del recorregut que creuen que segueixl’aigua a l’estació de tractament.

87

Les qüestions següents les podran demanar quan siguin a lainstal·lació:

◆ Nom de l’estació de tractament.

◆ Localització.

◆ Procedència de l’aigua tractada.

◆ Infraestructura amb què es duu l’aigua des del lloc d'emma-gatzematge fins a l’estació de tractament.

◆ Distància que hi ha entre el lloc d’origen de l’aigua fins a lainstal·lació.

◆ Volum d’aigua tractada per dia.

◆ Processos als quals és sotmesa l’aigua tractada o potable.

◆ Infraestructures destinades a la distribució de l’aigua tracta-da.

◆ Tasques i funcions del personal que fa feina a l’estació.

◆ Elaboració d'un croquis on es pugui veure per on es canalit-za l’aigua i els processos pels quals passa en l’estació de trac-tament, assenyalant el nom i la funció, així com algunes de lessubstàncies emprades.

Necessitareu

Per fer aquest experiment: un tassó ple d’arena, un tassó de carbóvegetal tosc, un tassó de grava rentada, un cossiol net i buit, un filtrede paper (per exemple dels que utilitzam per al cafè), un colador, unplat fondo transparent o un altre recipient semblant i un litre d’aiguadel grifó i un altre d’un safareig.

Suggeriments

L’existència en el mercat de diferents tipus d’aigua mineral envasadapot donar lloc a una anàlisi de la seva composició i a una investiga-ció de les distintes aportacions materials, la procedència de l’aigua iles característiques geològiques de la localització, així com les carac-terístiques bàsiques d’olor, sabor, duresa, beneficis per a la salut, etc.

Seria interessant que l’alumnat conegués el funcionament d’una des-saladora. Per això es podria organitzar una visita a una d’aquestesinstal·lacions.

88

“Necessitaràs un mes per morir de fam. Si et quedes sense aigua, duraràs tres dies”.

“Agua”, en Revista Colors, núm. 31. Abril–maig, 1999.

Amb aquesta activitat l'alumnat és convidat a reflexionar sobre lagran varietat d'usos que arriba a tenir l'aigua, la quantitat d'aigua quees consumeix en aquests usos i com s'utilitza.Això motivarà la for-mulació de qüestions sobre la necessitat d'estalviar aigua i s'apro-fundirà en el concepte d'escassesa d'aigua, ja abordat en altres acti-vitats.


L'activitat s'estructura en tres fases.A la primera es proposa estudiarl'ús que es fa de l'aigua, no només en el centre educatiu, sinó tambéa les llars, en el municipi, a les Illes Balears en general i a altres paï-sos del món. També se suggereix treballar-ne els usos pel que fa atemes específics. En la segona fase es convida a plantejar una prime-ra hipòtesi de treball: quanta d'aigua es consumeix? per despréscomprovar-la. Finalment, en la tercera fase s'analitza la quantitat d'ai-gua indispensable per a cada ús i la necessitat d'estalviar aigua.

Se suggereixen algunes pautes per al desenvolupament d'aquestaactivitat:

◆ Organitzar l'aula en equips de treball.

◆ Distribuir les tasques de cada fase entre els grups, de mane-ra que no tots facin el mateix, per després intercanviar elsresultats. Donar a cada grup l'opció d'elegir la tasca que volrealitzar.

◆ Utilitzar fonts documentals distintes.

Fase 1: En quins usos gastam l'aigua?

Es pot tractar dels usos de l'aigua en funció dels temes de treballsegüents, en la seva concepció més àmplia:

◆ Aigua, higiene i salut.

◆ Aigua a la llar.

◆ Aigua en el centre educatiu.

◆ Aigua, oci, festes i entreteniment.

◆ Aigua i treball (indústria, serveis, etc.).

◆ Aigua, rituals i religió.

◆ Aigua i ciutat.

◆ Aigua i naturalesa.

89

ACTIVITAT 6: Aigua per a quasi tot

Una vegada que cada grup ha seleccionat l'àmbit en què desitja tre-ballar, ha d'elaborar una llista amb totes aquelles activitats i usos quees fan de l'aigua en cada situació, això és: per a què s'utilitza l'aigua?Quines activitats, tasques, funcions i processos es desenvolupen grà-cies a l'aigua?

Quan cada grup ha acabat s'exposen els resultats i s'intercanvia lainformació.A partir de les conclusions que sorgesquin –que s'anirananotant a una pissarra o bé a un mural–, es poden realitzar altresagrupacions d'usos de l'aigua.

Fase 2: Endevinau quanta d' aigua gastau

Després, es convida a cada grup a formular una hipòtesi de treballpartint d'aquesta pregunta: quants de litres d'aigua creis que gastauper persona i dia en el centre educatiu? Per a això convé indicar unaquantitat de litres en funció dels vostres usos habituals:

◆ Higiene personal. ◆ Beure.

◆ WC. ◆ Altres.

A més, haureu de contestar les qüestions següents: quines activitatscreis que consumeixen més aigua? Quines menys? Explicau la res-posta.

Una vegada plantejades les hipòtesis, cada grup s'encarregarà de veri-ficar-les. Per això s'analitzaran les dades que apareixen en els rebutsde l'aigua del centre educatiu.A partir d'aquests s'haurà d'esbrinar:

◆ Quants de litres d'aigua es consumeixen en total en lesdiverses activitats que es realitzen en el centre educatiu?

◆ Quin és el consum total d'aigua en litres per persona i dia?

◆ Quin és el cost per persona idia? És a dir, quant us costa l'ai-gua?

Acabada la tasca, cada grup verificarà laseva hipòtesi:

◆ Les vostres prediccions han estatcorrectes? Quina ha estat ladiferència en litres d'aigua entreallò que suposàveu i la realitat?Explicau per què hi ha aquestadiferència en el vostre càlcul.

90

Fase 3: Realment necessitau tanta d'aigua?

En aquesta darrera fase es proporcionen a l'alumnat les següentsdades*:

◆ La població mundial consumeix en l'actualitat gairebé cincvegades més aigua per any que a l'any 1950.

◆ Cada americà consumeix de mitjana 1.000 litres diaris d'ai-gua.

◆ Gairebé tres quartes parts de la població mundial disposennomés de 50 litres d'aigua al dia.

◆ En la zona rural de Kenya molta gent sobreviu només amb 5litres d'aigua al dia.

◆ El mínim necessari per a una qualitat de vida raonable és de80 litres.

Juntament amb aquestes dades i el treball realitzat a les fases ante-riors, seria convenient reflexionar i debatre entre el grup-aula lesqüestions següents:

◆ Per què creis que hi ha aquestes diferències en el consumd'aigua?

◆ Creis possible disminuir el consum personal d'aigua? Com?

Necessitareu

Dades sobre el volum d'aigua utilitzada en el centre educatiu, infor-mació sobre els percentatges dels usos domèstics d'aigua i docu-mentació sobre els usos de l'aigua en relació als temes del treballque heu seleccionat.

Suggeriments

Es pot demanar a l'alumnat que pensi en la situació següent i lareflecteixi en un text:A ca vostra disposareu durant la pròxima set-mana d'un bidó de 5 litres d'aigua per persona i dia. Quines activitatspodríeu realitzar? Quines no? Quins problemes podríeu tenir? Comels solucionaríeu?

També es proposa la realització d'una investigaciósobre el consum d'aigua a l'hora de fabricar determi-nats productes; per exemple: quanta d'aigua es consu-meix en la fabricació de paper?

Per fer això serà interessant comparar els diferentsprocediments per fabricar la pasta de paper: pastamecànica, pasta química i pasta reciclada.

91

(*) Porritt, J. (1991). Salvemos la Tierra. Editorial Aguilar. Madrid.

Potser l'alumnat no s'ha aturat a pensar en la gran oferta que hi haen l'actualitat de dispositius i aparells que ajuden a reduir el consumd'aigua, grifons, cisternes, etc.

Aquesta activitat té com a finalitat identificar i conèixer el funciona-ment dels diversos elements utilitzats per a l'aigua. Així, l'alumnatpodrà conèixer l'oferta existent en el mercat i podrà valorar les ins-tal·lacions que hi ha, tant a ca seva com en el centre educatiu, i comcontribueixen a que el consum d'aigua augmenti o no.


L'activitat gira entorn a la investigació d'elements, sistemes iinstal·lacions a través dels quals arriba l'aigua. S'organitza en duesfases. La primera se centra en la recerca de tipus de grifons, cister-nes, urinaris i sistemes de regatge i el seu funcionament; la segonaserà la posada en comú del treball realitzat.

Se suggereixen algunes pautes per dur-lo a terme:

◆ Organitzar l'aula en equips de treball i distribuir-los els dife-rents temes o aspectes que hauran d'investigar.

◆ Per a aquesta activitat és interessant visitar comerços omagatzems de sanitaris o bé ferreteries; també es podenconsultar a Internet les diferents cases o marques.

◆ Si es fa la visita a un comerç és important avisar amb ante-lació els propietaris i informar-los dels objectius de la nostravisita, i també del tipus de col·laboració que se'ls demana.

Fase 1:A la tenda de sanitaris

Cada grup tria investigar entre els següents tipus d'instal·lació:

◆ Grifoneria.

◆ Inodors.

◆ Urinaris.

◆ Dutxes.

◆ Rentavaixelles/trens derentat.

◆ Rentadores.

◆ Sistemes de reg.

◆ Dispositius estalviadorsd’aigua: perlejadors, aireja-dors, inodors amb cisternade doble botó,…

92

ACTIVITAT 7: Artefactes per a l'aigua

Cada grup haurà d'esbrinar:

◆ Els models existents en el mercat, explicar el funcionamentde cada un d'ells i el seu cabal unitari (litres per minut olitres per ús).

◆ Dels diversos models, quins permeten un major estalvi d'ai-gua? A quines necessitats s'adapta millor cada un?

◆ Quins models són els més venuts?

◆ Les persones que compren a l'establiment esmentat, es pre-ocupen per adquirir dispositius que permeten estalviar mésaigua?

Fase 2: Conclusions

Una vegada que els grups de treball han finalitzat les seves investiga-cions, s'exposen els resultats i es debaten al voltant de les qüestionssegüents:

◆ Si haguéssiu de canviar les instal·lacions del vostre centre i/oles de ca vostra, quins models triaríeu?

◆ Si totes les llars de la vostra illa gaudissin d'instal·lacions quepermetessin un major estalvi d'aigua, quina quantitat espodria estalviar per persona i dia?

◆ Quant als sistemes de regatge del jardí, com es podria con-tribuir a l'estalvi d'aigua?

Necessitareu

Informació sobre dispositius i tecnologia estalviadora d’aigua, càme-ra fotogràfica o de vídeo (no és imprescindible).

Suggeriments

Es pot investigar sobre les diverses professions i ocupacions lligadesa l'aigua: aiguaders, llanterners, gestors, químics, etc.

93

“Hem fet dels mars femers, (…) les aigües fecalsi productes d'higiene baixen per les canonades

de les nostres endreçades cambres de bany i acaben al mar...”.Porritt, J. (1991). Salvemos la Tierra.

Editorial Aguilar. Madrid.

Amb aquesta activitat es vol sensibilitzar l'alumnat pel que fa a lanecessitat de fer un bon ús de l'aigua, i també aconseguir que n'i-dentifiquin les fonts principals de contaminació.


L'activitat s'estructura en tres fases. A la primera es demana a l'a-lumnat que investigui sobre els elements i substàncies que s'intro-dueixen a l'aigua en utilitzar-la. La segona aborda l'anàlisi de diversesmostres d'aigua usada, i la darrera és la posada en comú del treballrealitzat.

Per dur-la a terme suggerim tenir en compte les pautes següents:

◆ Organitzar l'aula en grups de treball.

◆ Realitzar observacions en el centre educatiu i a casa sobreel tipus de substàncies que s'aboquen a l'aigua quan s'utilit-za.Aquestes observacions poden dur-se a terme durant unasetmana.També es pot recórrer a fonts documentals per aaltres usos de l'aigua als quals resulta més difícil accedir.

◆ Recollir mostres d'aigua que ja hagi estat emprada, si escau,o simular les mostres. Per fer-ho és important recordar lesnormes de seguretat i higiene pròpies a l'hora de manipularles mostres. En alguns casos es poden fotografiar o enregis-trar en vídeo.

◆ Guardar part de les mostres d'aigua per a l'activitat següent.

◆ Utilitzar diferents fonts documentals: enciclopèdies, periò-dics, Internet, etc.

Fase 1:Aigua amb olor, sabor i color

Una vegada organitzada l'aula en equips de treball, es distribueixenles tasques. En primer lloc els alumnes hauran de contestar lessegüents preguntes:

◆ Quan considerau que l'aigua està contaminada? Quinessubstàncies pot contenir per considerar que està contami-nada?

◆ Què són les aigua residual? Quines substàncies pot conte-nir?

94

ACTIVITAT 8: Adéu aigua, adéu

◆ Quina és la diferència entre “aigua contaminada” i “aiguaresidual”?

◆ Coneixeu casos de contaminació d'aigües que s'hagin donata la vostra localitat? I a altres llocs? Quins foren els efecteso les conseqüències per a les persones i per al mediambient?

Els alumnes, finalment, hauran de comprovar les seves respostes cer-cant informació a diccionaris, periòdics, etc. Aquí s'ofereixen dostextos que poden ser llegits i analitzats:

“Entre 1952 i 1960 moriren al Japó 40 persones i més de 2.000 patiren serio-sos trastorns mentals i físics després d'ingerir mariscs contaminats de mercuri ala badia de Minamata.

Es calcula que 25.000 persones moren diàriament per beure aigua contamina-da”.

Porritt, J. (1991). Salvemos la Tierra.

Editorial Aguilar. Madrid.

“Uns 120 milions d'habitants de Bengala Occidental i de Bangladesh beuenaigües subterrànies contaminades, procedents del sòl estibat d'arsènic de la planadel Ganges. Els símptomes d'enverinament per arsènic són berrugues corporalsdoloroses, conjuntivitis aguda i dificultats respiratòries.

Mai no s'han fet anàlisis per detectar l'arsènic, malgrat que és un mineral quatrevegades més verinós que el mercuri i que aviat causarà la mort a 1 de cada 100adults en el sud de Bangladesh...

La síndrome del nin blau pot tenir el seu origen en una llet infantil en pols pre-parada amb aigua contaminada amb nitrats. Els nitrats es converteixen en nitrits,que s'adhereixen als glòbuls rojos i bloquegen el pas de l'oxigen. Els agricultorscausen danys utilitzant adobs nitrogenats i fems... La Unió Europea considera quemalgrat que es correcissin els mètodes de l'agricultura intensiva, farien falta 50anys per normalitzar l'equilibri ecològic de les aigües superficials i subterrànies”.

Agua, en Revista Colors, núm. 31. Abril–maig, 1999.

A continuació, es reprèn el treball realitzat a l'activitat 6, Aigua per aquasi tot, sobre els usos de l'aigua i, en funció dels temes seleccio-nats (aigua i treball, aigua i ciutat, aigua i oci, etc.), continua la inves-tigació sobre:

◆ Quin tipus de substàncies o productes se solen utilitzar enmolts dels usos que es fan de l'aigua?

◆ Quins objectes, elements, substàncies i organismes arrosse-ga l'aigua en cada ús? Si és possible, es recollirà una mostrade l'aigua utilitzada. En els casos en què no sigui possible, secercarà informació sobre aquest tema. Quan es recullin lesmostres és necessari posar una etiqueta en què s'indiqui l'úsde l'aigua, les substàncies que creuen que conté, i el lloc, datai hora de la recollida.

95

◆ De quina forma alteren aquestes substàncies l'aigua? I les lle-res dels rius? I el mar? I el paisatge, la vegetació, la fauna? I lasalut de les persones? Com creis que actuen?

◆ Quanta d'aigua s'embruta al llarg d'un any en el centre edu-catiu?

Fase 2: Uns convidats no desitjats

En aquesta segona fase es treballarà la següent qüestió: de la llistad'objectes i substàncies que a continuació es detallen, indicau quinscreis que contribueixen en major grau a la contaminació de lesaigües, assenyalant amb un 10 aquell que cregueu que és el més per-judicial, amb un 9 el següent i així successivament. Explicau la vostraresposta. Què creis que succeeix amb l'aigua quan s'hi aboquenaquestes substàncies i objectes?

◆ Restes de menjar. ◆ Olis i greixos. ◆ Paper.

◆ Llosques. ◆ Detergents. ◆ Sabó neutre.

◆ Plàstics. ◆ Pintures. ◆ Piles.

◆ Arena.

A continuació es durà a terme un senzill experiment: l'anàlisi física iquímica de les mostres recollides per l'alumnat en la fase anterior. Siaixò darrer no ha estat possible, es faran una sèrie de proves, abo-cant a l'aigua productes utilitzats normalment: pintura, olis, sabons,detergent, aigua de fer net verdures, etc.

Hauran de completar el següent quadre amb les anàlisis:

96

Anàlisi física

Olor

Color

Grau de terbolesa

Temperatura

Anàlisi química

Acidesa de l'aigua / alcalinitat

Fase 3:Aigües brutes a debat

Ara cada grup de treball exposarà les seves investigacions, resultatsi conclusions, per a organitzar després una posada en comú i debat.A continuació se suggereixen algunes qüestions per debatre:

◆ És possible evitar la contaminació de les aigües? Totalment?De quina manera?

◆ Com contribuïu a la contaminació de les aigües?

◆ És possible substituir determinats productes o processoscontaminants per altres menys contaminants o innocus?Coneixeu algun producte determinat? Indicau quin.

◆ Quins comportaments contribuirien a reduir la contamina-ció de les aigües? Quins es poden realitzar en el centre edu-catiu?

Necessitareu

Diccionaris temàtics i documentació sobre la contaminació de lesaigües. Flascons de vidre, guants, termòmetre, microscopi i etiquetesper treballar amb les mostres d’aigua.

Suggeriments

Es pot realitzar un estudi de productes existents en el mercat deno-minats verds o ecològics i no contaminants, comprovant en quinamesura contribueixen, o es diu que ho fan, a la millora del mediambient.

Hi ha una pel·lícula il·lustrativa sobre els efectes de la contaminacióde les aigües en la salut de les persones que pot servir per introduirl'activitat, Erin Brockovich (2000), dirigida per Steven Soderbergh.

97

Aquesta activitat té com a finalitat conèixer el recorregut que fa l'ai-gua d'ençà que ha estat utilitzada fins que torna un altre cop a lanatura. La visita a algun sistema de depuració pròxim a la localitat ésl'eix sobre el qual giren les diverses propostes que es plantegen,sense oblidar la valoració que es fa dels costos de la gestió de l'ai-gua, en aquest cas en relació a la seva neteja.


L'activitat s'organitza en tres fases. La primera va adreçada a investi-gar com es depura l'aigua utilitzada. Per fer-ho es proposa realitzarun senzill experiment per investigar els diferents processos i tracta-ments existents.A la segona fase es planteja la visita a una planta dedepuració pròxima a la localitat; i la darrera té per objectiu que elsalumnes intercanviïn opinions i que treguin conclusions de la tascafeta.

Es proposen algunes pautes a tenir en compte per realitzar-la, comsón:

◆ Organitzar l'aula en equips.

◆ Mantenir les mesures de seguretat i higiene a l'hora de mani-pular mostres d'aigua bruta.

◆ Preparar amb antelació la visita a la planta de depuració, siés el cas. L'alumnat ha de tenir-ne alguns coneixements pre-vis.

◆ Tenir contacte amb la institució responsable de la depuracióde les aigües residuals a la localitat per obtenir informaciósobre aquest aspecte.

◆ Utilitzar fonts de documentació com vídeos i diapositivesper il·lustrar el funcionament d'una depuradora. Utilitzartambé Internet com a recurs informatiu.

Fase 1: Netejant l'aigua

Es demana a l'alumnat que respongui la qüestió següent: què ocorreamb l'aigua una vegada que ja ha estat utilitzada? És a dir, quan desa-pareix de la nostra vista pels embornals, clavegueres, desguassos,vàter, etc., quins processos segueix fins que torna un altre cop a lanatura? L'alumnat ha d'il·lustrar en un mural aquest recorregut.

98

ACTIVITAT 9: Aigua bruta, la gota que vessa eltassó

Per realitzar l'experiència següent, és necessari recórrer a les mos-tres d'aigua recollides a l'activitat 8, Adéu, aigua adéu, que es distri-buiran entre els diversos equips de treball, de manera que cada uncompta amb una mostra distinta. En l'experiència s'exploraran lespartícules sòlides que poden trobar-se a les mostres. Per fer això esnecessita: la mostra d'aigua, un pot de vidre de boca ampla i un paperde filtre. Se seguiran els passos següents:

1r. S'abocarà el contingut de la mostra en el pot de vidre a tra-vés del filtre de paper.

2n. S'observarà i anotarà allò que apareix en el filtre de paper.

3r. S'observarà amb l'ajuda d'un microscopi allò que resta dinsl'aigua i s'anotarà.

Cada grup reflexiona i contesta les qüestions següents:

◆ S'ha pogut netejar l'aigua? Quines substàncies i elements hanquedat en el filtre? Quines resten encara dins l'aigua?

◆ Com es pot separar l'oli de l'aigua? Com es poden separarles arenes i argiles de l'aigua? Com es pot separar la sal del'aigua?

◆ Què es podria fer per netejar l'aigua totalment?

◆ Poden afectar les substàncies contingudes a l'aigua la vidad'altres éssers vius? Per què? Com?

A continuació, cada grup de treball ha d'investigar sobre els diversosmètodes existents per depurar les aigües: estaciones depuradores,sistemes de llacunatge, llocs on es diposita la torba, etc. Uns rebenel nom de convencionals i altres el de no convencionals. El profes-sorat pot recollir informació sobre els diferents sistemes de depu-ració existents a les Illes Balears i distribuir-la entre els grups. Esfaran els següents plantejaments:

◆ Funcionament de cada un dels sistemes. Els diferents pro-cessos de depuració.

◆ Què es fa amb les substàncies i objectes que conté l'aigua(residus sòlids, arenes, matèria orgànica, etc.)?

◆ Amb quin grau de neteja es torna l'aigua a la naturalesa?

◆ Il·lustrar els diferents sistemes i comparar-los amb elsmurals realitzats al començament de l'activitat, identificant ivalorant les diferències existents.

99

◆ Esbrinar com es depuren les aigües residuals en el municipi.Si no es disposa de cap sistema, valorar-ne la necessitat.

◆ Amb l'ajuda d'un mapa de les Illes Balears, situar-hi les depu-radores o sistemes de depuració existents.

Moltes d'aquestes qüestions es poden completar en la fase següent,mentre es fa la visita a una planta de depuració. Una vegada que elsgrups han finalitzat exposen el seus resultats i conclusions.

Fase 2:Visita a un sistema de depuració

A l'hora d'organitzar la visita a una planta de depuració una prepa-ració prèvia és important. Per això cal tenir en compte una sèried'aspectes:

a) Abans de la visita

◆ Amb l'ajuda d'un mapa de les Illes Balears, identificar on estroba situada la depuradora que es visitarà.

◆ Esbrinar quina empresa o organisme s'encarrega de la sevainstal·lació i qui és el responsable responsabilitza de la nete-ja de les aigües residuals.

◆ Esbrinar si les aigües residuals del municipi arriben a aques-ta instal·lació. Si no és així, esbrinar a on van.

A més, l'alumnat haurà d'anotar els dubtes que tengui i les pregun-tes que desitgi fer pel que fa a la neteja o la depuració de les aigüesresiduals.

b) Durant la visita

L'alumnat plantejarà les qüestions –que s'hauran preparat abans– a lapersona que els acompanyi l'alumnat durant la visita.Aquí se'n pro-posen algunes:

◆ Quina és la procedència de les aigües residuals? És a dir, dequines poblacions procedeixen les aigües residuals que esdepuren en aquesta instal·lació?

◆ Quina és la seva capacitat de depuració?

◆ Quins tractaments segueix l'aigua fins que s'ha acabat dedepurar?

◆ A quins controls de qualitat és sotmesa l'aigua depurada?

◆ Quin és el volum d'aigua residual depurada a les IllesBalears? Quin és el seu percentatge? Què succeeix amb lesaigües residuals que no es depuren?

100

◆ Què es fa amb les substàncies sòlides, líquides o gasoses queresulten de la depuració de les aigües residuals? Quins usosse’n fa?

◆ Què es fa amb l'aigua, una vegada depurada?

Fase 3: Un debat "brut"

Una vegada finalitzada la visita, i ja a l'aula, se'n farà una valoració, pera després organitzar la informació recollida. Per cloure l'activitats'organitzarà un debat entorn a les qüestions següents:

◆ Valorar l'estat de neteja en què queda l'aigua una vegadadepurada: és possible utilitzar-la per beure? I per a altresactivitats?

◆ Valorar el cost econòmic, humà i ambiental del sistema dedepuració emprat.

◆ Valorar i comparar els diferents sistemes de depuració,determinar quin seria el més adequat per al propi municipi,quin és el menys agressiu per al medi ambient i quin és elque deixa l'aigua més neta.

Necessitareu

Documentació sobre els diferents sistemes de depuració, plànols deles Illes Balears (escala 1:100.000 o 1:200.000) i càmera fotogràficao de vídeo (no és imprescindible). Un pot de vidre de boca ampla,filtre de paper, microscopi i les dades obtingudes a l’activitat 8 perrealitzar l’experiment.

Suggeriments

Es pot investigar què succeeix amb les aigües residuals que es gene-ren en l'activitat industrial, agrícola o ramadera i els sistemes que s'u-tilitzen per depurar-les. També es poden indagar els sistemes dedepuració o regeneració de l'aigua de les piscines.

101

En algunes ocasions, l’aigua que ha estat depurada no la tornen al llocd'origen, sinó que s'empra per a altres finalitats. És la regeneració ireutilització de l’aigua. L’aigua pot ser reutilitzada per al regatge decamps de golf, per al regatge de determinats tipus de cultius. Endeterminats casos, quan el grau de depuració de l’aigua és alt, s’estàutilitzant per “proveir” els aqüífers. Però, quins usos té aquesta aiguaa les Balears? Quina quantitat d’aigua es reutilitza? Quines condicio-nes ha de reunir l'aigua? Es pot utilitzar qualsevol tipus d’aigua depu-rada mitjançant qualsevol sistema? Aquestes i altres qüestions podenser aclarides, i així l'alumnat podrà conscienciar-se del valor de l’ai-gua depurada i prendre part activa a fer un ús eficient d’aquestrecurs.


L’activitat s ’organitza en tres fases. En la primera es realitza una plujad’idees sobre què es pot fer i què es fa amb l’aigua un cop que aques-ta ha estat depurada. La segona fase se centra en la investigació sobreel procés de reutilització de l’aigua, i l'última té per objectiu posar encomú els resultats.

Fase 1: Per a què pot ser utilitzada l’aigua depurada?

Per realitzar la pluja d’idees s’anota a la pissarra o en un paper grosla pregunta següent: per a què es pot utilitzar l’aigua que s'obté delprocés de depuració?

Cada persona del grup en fa una reflexió breu i dóna almenys unaresposta. S'ha de recordar que, en un primer moment, tot val. Lesrespostes que els alumnes i les alumnes donaran seran anotades a lapissarra.

Un cop que tot el grup ha respost s'ordenen les respostes en cate-gories, segons els tipus d'usos, el grau de depuració de l’aigua, etc.

Fase 2: Continuem la pista a l’aigua depurada

L’aula s’organitza en grups de treball.A continuació s'assigna a cadagrup una categoria o un dels tipus de respostes que s’hagin donat enla pluja d’idees sobre la reutilització de l’aigua.

Cada grup haurà d’investigar el camí que fa l’aigua un cop depurada.Per fer això es pot aprofitar la visita que s'ha fet a alguns dels siste-mes de depuració o bé es poden consultar les persones responsa-bles d’aquest àmbit en el mateix ajuntament.

102

ACTIVITAT 10: L’aigua depurada també pot serutilitzada

Aquí s’ofereixen algunes qüestions sobre les quals es podrà investi-gar:

◆ Perquè es reutilitza l'aigua?

◆ Quin és el procés que fa l’aigua per poder ser reutilitzada?

◆ Quina quantitat d’aigua depurada es reutilitza per a aquestús?

◆ Com de depurada ha d’estar l’aigua perquè pugui ser reuti-litzada en aquest ús?

◆ Quin és el preu de l’aigua depurada? És el mateix que el del’aigua potable?

◆ Existeix alguna normativa que reculi l’ús d’aquestes aigües?Quina?

Fase 3: Discutim sobre els resultats

En aquesta última fase cada grup exposa els resultats i les dades deles seves investigacions. Un cop tots els han exposats s’organitza eldebat a partir de les següents qüestions:

◆ Coneixeu experiències de reutilitzacióde l’aigua que no s'apliquin a les Balears?

◆ Es podria reutilitzar l’aigua que ha estatutilitzada en el nostre centre educatiu?I la de les nostres cases? Per a quinsusos?

◆ Quins mitjans materials es podrienemprar?

◆ De quina manera podríeu contribuir areutilitzar l’aigua que usau quotidiana-ment? Per exemple, l’aigua que s’utilitzaper fer net les verdures pot servir perrecar les plantes.

◆ Creis que reutilitzant l’aigua s’estalviaaigua? Explicau la resposta.

Necessitareu

Documentació sobre els usos de l’aigua iel reciclatge de les aigua residuals, i tambéels resultats obtenguts en l’activitat 9.

Suggeriments

La segona fase d’aquesta activitat pot serrealitzada juntament amb l’activitat 9,Aigua bruta, la gota que vessa el tassó, en laqual es visita un sistema de depuració d’ai-gües residuals.

103

Aquesta activitat té per objectiu que l’alumnat es familiaritzi amb totallò que implica la gestió de l’aigua i les accions i enfocament queinclou, i també amb els diversos interessos i punts de vista que sobreaquesta gestió tenen els agents socials: la ciutadania, les ONG, lesadministracions públiques, l'empresariat, les empreses subministra-dores, els agricultors, etc. L’aigua és un recurs la gestió del qual, d'unao altra manera, afecta tota la societat i, per tant, és important que elsalumnes i les alumnes comencin a assumir la responsabilitat que acada un li correspon.


L’activitat s’organitza entorn a un joc de simulació que tracta de laproblemàtica de l'escassesa d’aigua a les Illes i planteja algunes de lesmesures que s'han d'adoptar per aconseguir una gestió sostenibled’aquest recurs. Pautes que s'han de seguir per a l’organització idesenvolupament del joc:

a) Context en el qual es desenvolupa el joc

104

ACTIVITAT 11: Entre tots gestionam l'aigua

Convocatòria urgent: Entre tots gestionam l'aigua

“Comença la temporada d'estiu. A les Illes Balears, Entre tots gestionam l'aigua és un organisme

integrat per representants de diferents associacions de veïns, juvenils, estudiants, culturals, professionals,

ecologistes, etc. que treballen per a la conservació i protecció de l’aigua. Entre tots gestionam l’ai-

gua mostra gran preocupació per l'escassesa d’aigua existent, motivada, per una banda, pel continu aug-

ment del consum que es fa d’aquest recurs i, per altra, per la irregularitat i escassesa de pluges provo-

cades pel canvi climàtic que suposen ja alguns anys de sequera. Davant aquesta situació, Entre tots

gestionam l'aigua ha proposat una sèrie de mesures, que han de ser discutides pels diversos repre-

sentants dels agents socials –grup que inclou la ciutadania en general i els sectors polítics, econòmics i

socials– de les Illes.

Aquestes són les mesures que des d'Entre tots gestionam l'aigua es plantegen:

Mesura 1: Provocar talls en el subministrament d’aigua en totes les poblacions.

Mesura 2: Construir una nova planta dessaladora.

Mesura 3: Frenar la construcció urbanística en les Illes.

Mesura 4:Augmentar d’ un 40% el preu de l’aigua.

Mesura 5: Organitzar una campanya de sensibilització adreçada a tota la població –residents i

visitants– sobre la necessitat d'estalviar aigua i de fer un ús eficient d’aquest recurs.

Entre tots gestionam l'aigua convida els representants dels agents socials de les Illes a una reunió

per discutir aquestes mesures, concretar-les i arribar a un compromís de totes les parts per fer un ús

eficient de l’aigua i establir mesures per al seu estalvi.”

Aquest text serà fotocopiat i lliurat a tot l’alumnat.

b) Els protagonistes del joc: l’aigua i...

S’organitza l’aula en tants d’equips de treball com rols tengui el joc.

Aquests són els diversos participants convidats a la reunió:

◆ Associacions ciutadanes (de consumidors, de veïns, d’estu-diants, etc.).

◆ ONG ecologistes i naturalistes.

◆ Associacions i membres del sector agrícola.

◆ Associacions empresarials del sector turístic, industrial icomercial.

◆ Empreses subministradores d’aigua.

◆ Representants de l’administració autonòmica i municipal

Cada grup tendrà el seu propi portaveu, que exposarà les opinions idecisions que es prenen en el grup. Malgrat que s'ofereix una infor-mació breu dels interessos de cada un, cada grup de treball haurà derecopilar, en funció del seu rol, informació sobre els seus punts devista, opinions i interessos per poder defensar les seves propostesd’acord amb el rol que representin. S'han de posar en el lloc de quirepresenten.

c) Desenvolupament del joc

1r. Es reparteix a cada alumne la convocatòria urgent de Entre totsgestionam l’aigua. S’organitzen els diferents grups i cada und’ells tria el rol que vol representar. Es distribueix la informacióde cada rol.

És convenient que es revisi la informació obtenguda en treballsanteriors sobre les fonts de subministrament d’aigua de lesBalears, les plantes dessaladores que existeixen, el percentatged’aigua que s'obté dels aqüífers, la situació dels espais naturals enperill a causa de la pressió urbanística, etc.

105

2n. Cada grup haurà de recollir informació sobre els rols que repre-senten. Per fer això poden consultar la premsa o acordar entre-vistes amb les persones adequades, per conèixer quines són lesseves postures respecte al tema que s’ha de tractar. Per això hau-ran de debatre entre ells i anotar:

◆ El seu grau d’acord o desacord amb cada una de les mesu-res propostes.

◆ Els arguments que utilitzaran per defensar la seva postura afavor i en contra.

◆ La seva disposició a cedir per arribar al consens.

◆ Altres mesures que es proposin i que considerin més efec-tives per fer un ús eficient de l’aigua.

◆ El fet que actuen i opinen com a representants d’un rol.

3r. Es fixa un dia i una hora per tenir una reunió en la qual es discu-tiran les diverses mesures. S’enviarà una carta als distints porta-veus de cada grup, indicant-hi la data i l’objectiu de la reunió.

4t. L’objectiu del joc, és a dir, de la reunió, és consensuar entre lesdiverses parts implicades les mesures proposades per Entretots gestionam l'aigua o bé plantejar mesures concretes alter-natives.

5è. Reunió i debat:

◆ S’organitza l’aula de manera que els grups representants esvegin uns als altres, en cercle o en forma d’“u”. Per fer queel joc tengui un major realisme, es poden elaborar targeteso indicadors en què s'especifiqui el rol que representa cadagrup.

◆ Es tria una persona moderadora i una altra que realitzi lesfunciones de secretari o secretària.

106

◆ Obrirà la sessió el moderador o moderadora i els secreta-ris o secretàries aixecaran acta de tot quant s’hi digui. Unad’aquestes persones explicarà l’objectiu de la reunió i pre-sentarà els representants convocats.

◆ Cada portaveu presentarà el grup i el rol que representa.

◆ Tot seguit es discuteix d’una en una cada mesura, valorant-ne els avantatges i inconvenients. Per això cada portaveuexposarà per torn la decisió acordada pel seu grup.

◆ Es debat, guardant el torn de paraula, i s’arriba a una decisióconsensuada.

◆ Discussió i presa de mesures per a un ús eficient de l’aigua.

◆ Lectura de l’acta final: els secretaris o secretàries llegiranl’acta final de la reunió, exposant les mesures que s’hanadoptat.

d) Arribam a conclusions sobre l’aigua i el joc

Acabada la simulació, es reflexiona sobre el desenvolupament del joci es valora. Aquí oferim una sèrie de punts en què es pot centraraquesta valoració:

◆ Quina sensació els ha causat el joc? Fins a quin punt s’hanposat en el lloc dels personatges que representaven? Els haresultat difícil adoptar el seu rol? Explicació de les respostes.

◆ Quina relació troben que hi ha entre el joc i la situació realque viuen les Illes Balears pel que fa a la qüestió de l’aigua?

◆ Amb quines de les mesures que s’han discutit estan perso-nalment d’acord? Amb quines estan en desacord?

◆ Quines altres mesures posarien en marxa per aconseguir unús eficient de l'aigua, sigui personalment sigui a nivell degrup-aula? Quines són les que es podrien dur a terme en elcentre educatiu?

Suggeriments

Per donar més realisme al joc, és interessant fer arribar una cartaescrita i firmada als portaveus dels grups i col·locar cartells d’identi-ficació dels rols que cada grup representa.

La reunió i el debat poden ser enregistrades amb cassette o vídeo,per poder-ne fer una posterior avaluació.

A continuació s’ofereix una breu explicació de cada un dels rols.

107

108

Associacions ciutadanesEstan molt sensibilitzades amb el tema, ja que defensen el dret de la ciutadania autilitzar aigua suficient i de qualitat. Moltes associacions ciutadanes opinen que lagestió de l’aigua no és l’adequada, ja que l’administració no inverteix a bastamenti sovint no dóna exemple en les seves pròpies instal·lacions.

Són partidàries de les campanyes de sensibilització de la població per reduir elconsum, però afirmen que també els sectors empresarials, com els hotelers i elsagricultors, han d'estalviar.

En principi, no estan d’acordque s’apugi el preu de l’aigua, jaque afirmen que els ciutadans iciutadanes ja paguen molt d'im-postos i una taxa específica perl’aigua que consumeixen.

ONG ecologistes i naturalistesEls preocupa el ritme de la construcció en general,i la d'habitatges unifamiliars en particular.Al seuparer, aquest ritme desenfrenat destrueix el paisat-ge i deteriora molt greument el medi ambient, amés de provocar un augment desmesurat de lesnecessitats d’aigua i problemes de subministramenti qualitat del recurs.

“Són nou milions de turistes els qui envaeixen cadaany les Illes Balears, els recursos hídrics són insufi-cients, els pous estan eixuts i s'ha de dessalinitzarl’aigua de la mar” diu Sandy Hemingway, d’Amics dela Terra (“Agua”. Revista Colors Núm. 31.Abril–maig, 1999). Estan completament d’acord aposar fre a les noves construccions i a modificar lallei del sòl, de manera que no hi hagi més sòl edifi-cable a les Illes.

Per diverses raons, no són partidàries d’obrir unanova dessaladora. La dessalació és un procés querequereix bastant d'energia. I, sobretot, la sensacióque hom té que l’aigua és un recurs il·limitat no s’a-justa en absolut a la realitat territorial. A més,diversos estudis indiquen que afecta la vida marinadestruint els ecosistemes fràgils costaners, que sónun dels principals atractius de les Illes.

Associacions i membres del sector agrícolaEls representants del sector defensen que la seva activitat és de gran importànciaper a la societat, malgrat que actualment suposa un percentatge bastant baix delProducte Interior Brut (PIB) de les Illes i que quelcom més del 60% de l’aigua con-sumida es dedica al sector agrícola.

Afirmen que aquest percentatge s’està reduint any rere any gràcies a les inversionsrealitzades en instal·lacions i al gran esforç de molts d’agricultors per modernitzar-se (instal·lant sistemes de regatge més eficients, controlant l’ús d’adobs i pesticidesque contaminen els aqüífers i els sòls, etc.) i per organitzar-se, per exemple, enComunitats de Recants.

A les Illes ja funcionen diverses Comunitats de Regants que, entre altres coses,acorden amb l’administració l’ús de les aigües urbanes depurades per a recs agrí-coles.També destaquen la importància de la seva activitat per mantenir el paisatgerural.

109

Associacions empresarials del sector turístic, indus-trial i comercialL’economia de les Balears gira entorn del turisme. És el sector del qual viudirectament i indirectament una gran part de la població balear. Elsempresaris del sector turístic també s’esforcen per actualitzar les sevesinstal·lacions (instal·lant massivament dispositius d’estalvi; sensibilitzant elsvisitants; reduint el consum –per exemple no es renten les tovalloles dià-riament, sinó quan el client ho sol·licita, etc.), i facilitar un consum més efi-cient de l’aigua, tot i que sovint es queixen de la poca ajuda que reben deles administracions.

No volen ni sentir parlar de restriccions d’aigua, ja que els enfrontariaamb els clients, que són la seva principal preocupació. Els empresaris delsector de la construcció i immobiliari no són partidaris de reduir el ritmed’edificació, qüestió en la qual s’enfronten obertament amb les associa-cions ecologistes.Tampoc noestan molt d’acord a apujarel preu de l’aigua, cosa querepercutiria directament enels clients. Pensen que lamanca d’aigua és un proble-ma greu i que s’ha d’invertiren sistemes que els permetindisposar d’aigua, fins i tot ladessalació.

Empreses subministradores d’aiguaPensen que una de les mesures positives és apujar el preude l’aigua, que troben que no es correspon amb el valoractual d’aquest recurs. Aquestes empreses cerquen el deli-cat equilibri entre obtenir beneficis econòmics i donar unbon servei a la població. Necessiten accedir a l’aigua persubministrar-la tot l’any i són freqüents els seus enfronta-ments amb l’administració.També creuen que és positiu rea-litzar campanyes de sensibilització i conscienciació sobrel’ús moderat de l’aigua, malgrat que defensin que no els inte-ressa gaire que el consum es redueixi molt, perquè alesho-res tendrien menys volum de negoci.

Representants de l’administració autonòmica imunicipalLa gestió de l’aigua és competència de diverses administracions, locals iautonòmiques, la qual cosa sovint dificulta la gestió eficient de l’aigua. Elsrepresentants de l’administració saben que les Illes viuen una situaciódelicada si continua l’augment sense aturador del consum i la sequera, iaixò els obliga a prendre mesures a curt i mitjà termini.

El seu principal objectiu és subministrar aigua de qualitat a tota la pobla-ció, i així promouen un ús més eficient de l’aigua en tots els sectors(urbà, turístic, agrícola, etc.) mitjançant diverses inversions en infraes-tructures, mesures d’estalvi i estudis tècnics, i, si aquests no són sufi-cients, poden recórrer a un mètode com la dessalació, que requereixgrans inversions a mitjà termini. Generalment són reticents a frenar laconstrucció urbanística, ja que tenen una gran pressió per part de lesempreses constructores i del sector turístic. Estan en tot moment dis-posats a escoltar tots els punts de vista i tenir en compte les idees i opi-nions de la ciutadania.

Aquesta activitat té per objectiu que l’alumnat prengui consciènciade la importància que té l’aigua per a la vida d’altres éssers vius.També s’ha de conscienciar de la necessitat de mantenir i conservarels indrets d’on s’obté i també aquells espais característics i vitalscom són els aiguamolls. En aquest sentit se suggereix visitar untorrent, un aiguamoll o un altre espai natural onl’aigua tengui un paper destacat.

Aquí oferim una guia bàsica per organitzar i dura terme la visita, que s’haurà d’adaptar a l’espaique es visiti.


L’activitat s’organitza en tres fases. En la primera,a més de seleccionar el lloc de destinació, es rea-litzaran els preparatius i s’organitzarà la visita d’a-quest espai. La segona fase coincideix amb eldesenvolupament del programa de la visita i l’última serà l'avaluaciói posada en comú de les conclusions.

S'haurà de tenir en compte:

◆ En funció de l’espai seleccionat per realitzar l’activitat, eltransport més apropiat, la durada de la sortida i, sobretot, siés un espai protegit, si s’ha de sol·licitar dia i hora per fer lavisita i, si és així, sol·licitar-ho.

◆ També és important l’estació de l’any en què decidim visitarl'espai. Es procurarà que coincidesqui amb aquella en què hiha una activitat més gran dels éssers vius que hi viuen: és elcas de moltes aus, que només es troben en un lloc en unadeterminada època de l’any, o la pròpia vegetació caracterís-tica del lloc.

◆ Organitzar l’aula en grups de treball.

Fase 1: Preparació de la visita

En primer lloc se seleccionarà el lloc que complesqui els requisitsnecessaris perquè sigui didàcticament de profit en funció del nostreobjectiu.Aquesta elecció la pot fer el professorat o el mateix alum-nat. En aquest segon cas podem oferir-se a l'alumnat les diverses pos-sibilitats, de manera que ells les estudiïn i seleccionin la que més elsatregui: així s’implicaran ja des del principi en l’organització de l’acti-vitat.

110

ACTIVITAT 12: L’expedició de l'aigua

A partir d’aquí, s'organitzarà la visita. Els aspectes següents podenservir de guia i ser distribuïts entre els grups de treball, i així cada unes responsabilitzarà d’una tasca:

◆ Fer una primera aproximació a l’espai, que després seràcomplementada durant el recorregut.

◆ Elaborar un decàleg de conducta: evitar els renous molests–poden espantar els animals–, respectar les plantes i animalsde la zona, recollir el fems que trobin, etc.

◆ Elaborar un llistat amb les coses que són necessàries per ala visita: prismàtics, bosses per a mostres, lupes, el menjar,etc.

◆ Planificar el temps, les aturades i les activitats, de manera quetots sàpiguen què es farà en cada moment.

◆ Preparar els quaderns de camp.

◆ Ubicar en un plànol de l’Illa el lloc que es visitarà i senyalarel recorrecut que es realitzarà i les aturades que es faran.

Fase 2: Ens n’anam d’expedició

Realitzarem la nostra visita com si es tractàs d'una expedició cientí-fica. No hem d'oblidar que és molt important que tant prèviamentcom durant la sortida treballem alguns aspectes relacionats amb allòque ens suggereix el lloc, quines són les nostres sensacions, en quinamesura ens agrada o desagrada i per què, etc. També és importantque dediquem un temps a realitzar jocs de percepció, sensibilitzaciói motivació per tal que d’aproximar-nos al nostre entorn amb totsels sentits.

Alguns aspectes que es poden tenir en compte en el nostre quadernd’expedició són:

◆ Data de la visita.

◆ Denominació, localització geogràfica, superfície i descripció.

◆ Esbrinar la data que fou declarat espai protegit, si és així,quin és el tipus de protecció (a nivell autonòmic, nacional osupranacional) i el perquè de la seva protecció (valors prin-cipals).

◆ La seva geomorfologia i els tipus de terreny.

◆ La importància de l’aigua a l'espai: d’on procedeix d’aigua;com aprofiten els éssers vius d’aquest espai l’aigua i com l’a-profiten les persones; en quina època de l’any són mésimportants les pluges, que hi aporten l’aigua; quin recorregutsegueix l’aigua; llargada o superfície d’aquest recorregut; elpaper de l’aigua en les formes del paisatge i en l’estructuradel terreny.

111

◆ Es poden prendre mostres de l’aigua i realitzar anàlisis del'olor, color, grau de terbolesa, temperatura, pH, realitzar cul-tius bàsics, etc.

◆ Endemismes i espècies singulars de vegetació i fauna méscaracterístiques.

◆ Si existeix activitat humana, esbrinar quin tipus d’activitats esfan, en quina mesura estan integrades a l'espai i són sosteni-bles, és a dir si repercuteixen o no en la conservació de l’es-pai que visitam.

◆ Si és un espai protegit que rep afluència de públic es pot pre-guntar als guies, educadors o guardes quina quantitat de per-sones visita cada dia aquest espai, quines activitats s’hi podenrealitzar, etc.

◆ La historia de l’espai que recorrem.Anècdotes.

◆ Amenaces o perills més destacables.

◆ Estat de conservació mediambiental del lloc: si està net, si hiha escombraries, si existeix algun tipus de contaminació, etc.

◆ Espais, racons, panoràmiques, elements… d’interès.

Fase 3: Els descobriments de l’expedició

De tornada a l'aula els grups organitzaran i reelaboraran la informa-ció obtenguda, les mostres recollides, etc. Per fer això poden elabo-rar murals, de manera que la informació pugui ser exposada i con-sultada per tot el grup.

A partir d'aquí es pot organitzar una avaluació de la sortida, mit-jançant un debat en què es valori:

◆ El grau de satisfacció de l’activitat en funció dels objectiusque perseguien, si han gaudit amb la sortida o el treball rea-litzat, etc.

◆ El grau de participació en les diverses tasques.

◆ El grau en què pot ser millorada la sortida.

◆ En quina mesura l’aigua és rellevant en aquest espai, és a dirquin paper juga en la vida dels diferents éssers vius que hihabiten i en el seu paisatge.

◆ Quines activitats humanes posen en perill la seva conserva-ció.

◆ De quina manera poden contribuir a la seva protecció i con-servació.

Necessitareu

Mapa de l’Illa, plànol del lloc que es visitarà, prismàtics, lupes, càme-res fotogràfiques, càmera de vídeo (no és imprescindible), quadernde camp, llapis de colors...

112

Pretén servir de conclusió al treball de l'aigua desenvolupat al llargde l'Auditoria Inicial, de manera que no només s'exposi, comuniqui iavaluï, sinó que servesqui també de punt de partida per desenvolu-par noves propostes i aprofundir-hi.

En aquest sentit es planteja l'organització d'una Fira de l'Aigua, ons'exposaran els treballs realitzats. L’alumnat, que actuarà com atransmissor del seu propi aprenentatge, en serà el protagonista. Lamotivació que suposa aquesta activitat per a l'alumnat i la seva par-ticipació activa li permetran valorar el treball realitzat i fomentar laseva autoestima.

A més, aquesta activitat pot constituir un punt de trobada entrepares i mares, professorat, alumnat i altres agents socials, entorn dela necessitat de contribuir comunament a la creació d'una NovaCultura de l'Aigua.


Realitzar la Fira de l'Aigua requereix tenir en compte una sèrie d'as-pectes, quant a organització i desenvolupament:

◆ En primer lloc s'ha de saber què es vol donar a conèixer iidentificar la manera més apropiada per fer-ho, i, per què no?la més divertida. No s'ha d'oblidar que per transmetre elsresultats de la investigació cal plantejar-se quins eren elsseus objectius i com s'ha desenvolupat. També és un bonmoment per donar les gràcies als qui hi han participat o hihan col·laborat.

◆ Decidir quan se celebrarà i quant de temps durarà.

◆ Definir el lema de la Fira. Aquest pot ser el del programa:“Compta cada gota, cada gota compta”.

113

ACTIVITAT 13: La Fira de l'Aigua

◆ Reservar un espai ampli en el centre on es puguin exposarels treballs i col·locar taules per tal que l'alumnat pugui con-tar o mostrar les experiències.

◆ Seleccionar la informació, les activitats i experiències ques'exposaran, organitzant-les de manera que resultin atracti-ves per al públic.

◆ Organitzar l'alumnat en grups perquè cada equip es respon-sabilitzi de la seva preparació i execució.

◆ Tenir en compte que no només s'informarà dels resultats dela investigació, sinó que és interessant motivar les personesque hi participin a plantejar-se els interrogants següents:quanta d'aigua consumesc? En què utilitz l'aigua que consu-mesc diàriament? Per què no hi ha instal·lats dispositiusestalviadors d'aigua? Quins sistemes de regatge alternatius al'actual es podrien emprar en el jardí? D'on ve l'aigua de laqual es proveeix el centre? Com puc estalviar aigua?, etc.L'objectiu és elaborar un Pla d'Acció per millorar les defi-ciències o els resultats de l'Auditoria Inicial.

◆ Elaborar un fulletó informatiu que es distribuirà pel centre,i també entre les persones de la localitat o del barri, a fi deconscienciar-les. El fulletó haurà d'especificar: el lema de laFira; les persones que hi participen; la data, el lloc de cele-bració i l'horari en què es pot visitar; els espais, panells,estands o taules expositores amb el nom de l'experiènciaque presenten, etc.

◆ Elaborar panells explicatius on apareguin els resultats de l'in-forme i les experiències, que permetin llegir i veure el tre-ball realitzat.

◆ Organitzar visites guiades amb l'alumnat i el professorat delcentre.

◆ Sol·licitar la col·laboració dels pares i mares.

◆ Altres activitats que pot incloure la Fira són una taula rodo-na o conferència, la projecció d’una pel·lícula relacionadaamb el tema, etc.

No s'ha d'oblidar fer una valoració d'aquesta fase de l'ecoauditoria,ja que permetrà incorporar millores al programa i identificar altrestasques que potser no s'havien proposat per a fases posteriors.

Suggeriments

Seria interessant comptar amb la participació de persones relacio-nades amb l'aigua en totes les seves facetes, des d'aquelles que tre-ballen en la gestió de l'aigua fins a grups ecologistes o associacionsde veïns.

114

l’ecoauditoria de l’aigua al teu centre...

Documents