l’autònoma 246PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MAIG DE 2011

VILA 2, PREMID’ARQUITECTURA

L’edifici Vila 2, de VilaUniversitària, inaugurata finals de 2008 i obrade l’arquitecte Eduard Bru,ha estat guardonatpel seu valor arquitectònica la XI Bienal Españolade Arquitecturay Urbanismo. PÀG. 13

RELACIONEN MARTAMB CATALUNYA

Un grup d’investigadorsde diverses universitatsi centres de recerca,coordinats per la UAB,han dut a terme una recercageomorfològica al Prepirineuque pot aportar llum novasobre la recerca d’aiguaa Mart. PÀG. 9

Gairebé nou-centes persones van participar, el dissabte 7 de maig, en el Dia de la Família a la UAB. PÀG. 3

DEBAT SOBRELESTAXESUNIVERSITÀRIES

L’Associació d’Amicsde la UAB va organitzarun debat sobre les taxesuniversitàries l’abril passat.Els representantsinstitucionals i de lacomunitat universitària esvan preguntar si és sostenibleel model actual. PÀG. 5

PARET

O

La UAB s’obre de bat a batper al Dia de la Família

02

CAMPUS

L’objectiu és oferirlamàxima transparènciainformativa en unmomentdelicat econòmicament

Amb l’objectiu d’oferir la màxima trans-parència informativa, des de principis demaig la UAB ha obert un apartat nou a laintranet titulat «Informació MesuresEconòmiques», que recull els principalsdocuments i notícies sobre les actuacionsde la UAB en l’àmbit econòmic. S’ha vistla necessitat de generar aquest espai acausa de la delicada situació econòmicaque es pateix, que reclama una informa-ció constant i propera a la comunitat uni-versitària.El nou espai a la intranet recull elsdocuments que es vagin elaborant sobredos aspectes clau: el context econòmic ifinancer actual, marcat pel procés de dis-cussió i aprovació dels pressupostos de laGeneralitat de Catalunya; i els docu-

Nou espai informatiu sobremesures econòmiquesS’obre un apartat a la intranet que recull documents i notícies

ments relacionats amb les actuacionsque dugui a terme l’Equip de Govern,que es concreten en una doble via de tre-ball: les mesures provisionals i un Pla deSostenibilitat 2011-2014 que ajudi laUAB a afrontar els aspectes conjunturalsi estructurals que provoca la crisi econò-mica.

El Consell de Govern del mes d’abril passat vaser suspès en dues ocasions pel boicot exercitper un grup de membres de la comunitat uni-versitària. Aquesta reunió havia de tractar,entre altres punts de l’ordre del dia, el docu-ment «Mesures provisionals d’ajornament de ladespesa 2011», que el dia 11 d’abril havia estataprovat per la comissió delegada d’Economia iOrganització amb dotze vots favorables delscatorze assistents –el document es pot consul-tar a la intranet de la UAB.

El dia 12 d’abril, un cop iniciat el Consell deGovern ordinari que havia de ratificar l’acord,un grup de treballadors va irrompre a la sala iva impedir que continués la reunió. Es va con-

En aquests moments es poden trobarels documents «Mesures provisionalsd’ajornament de la despesa 2011»; l’arti-cle publicat recentment al diari Ara, sig-nat per la rectora de la UAB, Ana Ripoll,titulat «Les universitats i la crisi econò-mica»; el discurs de la rectora a la reunióde degans i directors de departament del28 d’abril de 2011; el calendari de treballdel Pla de Sostenibilitat; la ComissióConsultiva del Pla de Sostenibilitat; laDistribució del Pressupost del 2011 de laGeneralitat de Catalunya per a les uni-versitats públiques catalanes; i lesPrincipals actuacions en l’àmbit d’uni-versitats (presentació d’Andreu Mas-Colell).L’objectiu de l’Equip de Govern és queles mesures de caràcter econòmic ques’hagin de prendre permetin a la UAB sermés eficient amb els recursos que estenen, sense necessitat que això afectinegativament l’activitat científica o quese’n ressenti la qualitat de la docència.

vocar un nou Consell de Govern extraordinariper al dia 14 d’abril per tractar les mesuresadoptades fins a l’aprovació del Pla de Soste-nibilitat per al 2011-2014. La reunió va tornar aser boicotejada per un grup d’uns quaranta tre-balladors i trenta estudiants de la Universitat,que van impedir la reunió dels consellers dele-gats.

En un comunicat, l’Equip de Govern va mani-festar que «les mesures aprovades són del totnecessàries fins que siguin aprovats tant el Plade Sostenibilitat de la UAB 2011-2014 com elsPressupostos de la Generalitat 2011 el mes dejuny vinent». «La UAB no pot tolerar de capmanera», s’afirma al comunicat, «que un grup

minoritari de persones impedeixi a l’òrgansuprem de Govern de la Universitat l’exercici dereunió i que es tracti d’impedir la presa de deci-sions essencials que afecten tota la comunitatuniversitària».

Finalment, el comunicat acaba afirmant: «Sino fem res, ens equivocarem, perquè allò que acurt termini suposa un estalvi pot acabar repre-sentant més despesa amb el pas del temps i, elque és pitjor, que altres decideixin per nosal-tres, amb la qual cosa encara correríem mésriscos. Vivim un moment d’una crisi econòmicagreu i la nostra obligació com a Equip de Governés gestionar la UAB tot defensant la universitatde qualitat que volem mantenir».

CONSELL DE GOVERN

Ajornament del Consell de Govern del mes d’abril

03

El Dia de la Família va aplegar gairebé 900 personesA més de les facultats, es va poder visitar la Vila Universitària

Aquí dalt, la rebuda dels assistents a l’exterior de l’Hotel Campus el dissabte a primera hora del matí.

Les famílies van visitar l’Escola d’Enginyeria de la UAB.

Es van fer grups per anar a les facultats amb autocar.

Les famílies van escoltar, en arribar al campus, la xerrada de Montserrat Farell i Jaume Moncasi, a l’Hotel Campus.

Es van poden visitar les granges de la Facultat de Veterinària.

El Dia de la Família va començar ambun acte de benvinguda per part de lavicerectora de Política Acadèmica,Montserrat Farell, i del coordinador pera Relacions amb Secundària, JaumeMoncasi, a l’Hotel Campus, punt de par-tida de la jornada.Després, les famílies es van distribuiren vint-i-cinc autocars, van fer una voltaal campus i van visitar la facultat escolli-da. Per finalitzar, les famílies interessa-des –prop de cinc-centes persones– vanpoder visitar els habitatges de la VilaUniversitària.

VISITA DE LES FACULTATSDurant tot el dissabte al matí es van obrirles aules, els laboratoris, les biblioteques ila resta de serveis de tretze facultats, del’Escola de Turisme i de Direcció Hotelerai de l’Escola de Prevenció i Seguretat In-tegral (EPSI).Les facultats més visitades van serBiociències, Comunicació, Medicina,Veterinària i Traducció i Interpretació.Les famílies van ser ateses per trenta-cincprofessors, situats a les facultats, així comtambé per unes quaranta persones de l’À-rea de Comunicació i de Promoció, delPAS de les facultats i becaris.

Van venir 304 famíliesper conèixer de primeramà les facultats i serveisdel campus de la UAB

El Dia de la Família va tenir lloc el 7de maig i hi van assistir 880 persones.En total, van ser 304 famílies proce-dents de diferents poblacions deCatalunya, Andorra, les Balears, el PaísBasc, Navarra, Aragó, el País Valencià iCastella.

04 CAMPUS

L’advocacia en tempsde Franco, en un llibre

Jenny Moix, reconegudapels seus articles divulgatius

El Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid haguardonat Jenny Moix, professora de la Facultatde Psicologia de la UAB, pels articles que escriu,juntament amb altres autors, sobre temes dedivulgació de la psicologia al diari El PaísSemanal. El Premi a la Millor Tasca Divulgativadestaca el contingut rigorós dels articles, elstemes escollits i les fonts d’informació. Segons eljurat, són articles que aconsegueixen transmetrea la societat com la psicologia pot ajudar a millo-rar la qualitat de vida. Podeu consultar aquestsescrits de la professora de la UAB a: http://pagines.uab.cat/jennymoix/content/el-pa%C3%ADs-semanal

Professors guardonatsamb el Premi Sant Jordi

Els professors de la UAB Alexander Fidora iJeroen van den Bergh han estat guardonatsamb els Premis Sant Jordi que atorga l’Institutd’Estudis Catalans (IEC). Fidora, professor delDepartament de Ciències de l’Antiguitat i del’Edat Mitjana, ha obtingut el Premi Inter-nacional Catalònia, i Van den Bergh, professordel Departament d’Economia i d’HistòriaEconòmica, el de Medi Ambient.

A més, també s’han guardonat els professorsXavier Álvarez, Maria del Mar Griera, RosarioDelgado i Marina Subirats, dins de diferentsseccions i categories de les societats filials del’Institut d’Estudis Catalans.

Fabio Castro, finalistadel Premi Academia Joven

L’alumne de la Llicenciatura de Publicitat iRelacions Públiques de la UAB, FabioCastro, ha estat finalista del Premi Acade-mia Joven 2010, convocat per l’Academia dePublicidad, que va reptar tots els estudiantsespanyols dels darrers cursos a buscar idefinir l’Agència del Futur. Fabio Castro –queva fer un trasllat d’expedient des de laUniversitat de Sevilla per acabar els seusestudis a la UAB– va presentar l’agència depublicitat Azul Alicia, juntament amb quatreestudiants més de diferents universitatsespanyoles. El premi es va lliurar el 22 demarç a Madrid.

La sala d’actes de la Facultat de Ciènciesde la Comunicació es va omplir de gom agom per escoltar les paraules del perio-dista Iñaki Gabilondo, que va venir a laUAB a presentar el seu darrer llibre, El finde una época (Barril & Barral), el 13 d’a-bril, dins dels actes del quarantè aniver-sari de la Facultat. L’acte –presentat peldegà, Josep Maria Català, i per l’editor iescriptor Joan Barril– va consistir en unamena d’entrevista de David Guzmán,periodista i col·laborador del llibre, aIñaki Gabilondo.Testimoni d’excepció dels fets que hanmarcat les darreres dècades al nostrepaís, Gabilondo va anar desgranant,durant la seva xerrada, les amenaces itambé les oportunitats que ell veu en elmón del periodisme, professió a la qual

La xerrada coincideixamb la celebració del 40aniversari de la Facultat deCiències de la Comunicació

Gabilondo, a ComunicacióEl periodista va presentar el seu darrer llibre

ha consagrat la seva vida. Va donar unalliçó optimista, plena de passió, i va ani-mar els estudiants a preparar-se bé perser uns bons professionals (vegeu l’en-trevista de la pàg. 16). Clar i proper, vaseduir tot l’auditori amb la seva miradahonesta i va analitzar la realitat de la sevaprofessió. En acabar, els estudiants vanpoder fer preguntes a l’home més escol-tat de la ràdio espanyola.

PREMIS

Iñaki Gabilondo va signar molts llibres i en acabarl’acte va parlar amb molts dels estudiants assistents.

El 29 d’abril, la Facultat de Dret va acollirla presentació del llibreMateriales para elestudio de la abogacía antifranquista, queglossa l’activitat dels advocats antifran-quistes durant la dictadura. L’obra haestat coordinada per José Gómez i RubénVega i editada per la Fundación Abogadosde Atocha i l’editorial GPS. Dues de lesadvocades que protagonitzen l’obra,Manuela Carmena i Montserrat Avilés,van explicar com treballaven durant ladictadura, com col·laboraven amb la re-sistència política i sindical, i com els vanimpactar els assassinats d’Atocha de 1977.A l’acte, també van intervenir-hi MariaJesús Espuny, professora del Departa-ment de Dret Públic i de CiènciesHistoricojurídiques, i Josep Maria deDios, degà de la Facultat.

CAMPUS 05

L’Associació d’Amics de la UAB va orga-nitzar, el 14 d’abril, a Barcelona, el debat«Taxes universitàries: és sostenible el nos-tre model?». Van participar-hi represen-tants institucionals i de la comunitat uni-versitària, i va ser moderat pel presidentde l’Associació, Antonio Franco.Màrius Rubiralta, secretari generald’Universitats del Govern, va fer un repàsde l’evolució dels preus de les taxes i deles diferents mesures que s’han pres alllarg dels anys. Va explicar el treball queestà fent actualment el Govern per reno-var el sistema amb l’objectiu que, entreels cursos 2013-2014 i 2014-2015, totes lescarreres tinguin «un pressupost real». Vaconcloure que s’ha de produir «enparal·lel» una renovació del sistema detaxes i una racionalització del sistema debeques.Joan Turró, economista i president del’Institut d’Innovació Digital de lesProfessions (Inesdi), va fer una crítica alsaspectes menys eficaços del sistema, comara l’excés de titulacions i de personaldocent i investigador. Turró va opinarque, abans de modificar els preus de lestaxes universitàries, cal «millorar l’eficièn-cia interna» de les universitats, i va apos-tar fermament per la gestió professiona-litzada.

Representantsinstitucionals es pregunten,en una jornada, si el modelactual és sostenible

Les taxes universitàries, a debat

Oriol Escardíbul, professor del Depar-tament d’Economia Aplicada i HisendaPública de la UB, va considerar que el sis-tema universitari és un èxit pel que fa a lacaptació d’estudiants, però presentamancances d’equitat i fins i tot regressivi-tat, la qual cosa fa que les famílies treba-lladores financin en part els estudis depersones amb més recursos. Es va mos-trar, en conseqüència, partidari de reduirel finançament a través dels preuspúblics i, en paral·lel, augmentar el siste-ma de beques.Finalment, Andreu Espinola, secretarigeneral d’AJEC i estudiant de la UAB, vadeclarar-se partidari d’unmodel de siste-ma en el qual «paguimés qui tinguimés».Va posar com a exemple el model delsPaïsos Baixos, on les taxes són altes peròel sistema de beques cobreix gairebé latotalitat dels alumnes, amb la qual cosaes garanteix que «tothom que tingui ca-pacitats intel·lectuals pugui entrar a launiversitat».

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i la ministrade Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, van visitar,el 4 d’abril, les instal·lacions del Sincrotró ALBA, per participaren la primera reunió del Consell Rector d’ALBA en qualitatde president i vicepresidenta. A la reunió es va informarde les reduccions que s’aplicaran en el pressupost del 2012i es va definir el calendari d’hores de funcionamentper tal de satisfer la demanda de llum.El Sincrotró va ser inaugurat fa un any i, des d’aleshores,ha treballat en la posada en marxa de set laboratoris o líniesde llum, a les quals se n’afegiran dues més en el futur.Va generar els primers feixos de llum el març passat.

El consellerMas-Colell i laministraGarmendia, al Sincrotró

Màrius Rubiralta, secretari general d’Universitats.

El conseller Mas-Colell, la ministra Garmendia i el director de la Comissió Executiva, R. Pascual.

L’Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE) vapresentar, el 8 d’abril, l’estudi HigherEducation in Regional and City Develop-ment. The Autonomous Region of Cata-lonia, sobre la contribució de les univer-sitats catalanes al desenvolupamentregional.L’estudi afirma que les universitatscatalanes han fet un progrés rellevant pelque fa a la generació de coneixement,però que cal millorar-ne la difusió. S’hiassenyala que el model d’innovació estàcentrat en la ciència i la tecnologia, i aixòlimita la mobilització de les universitatspel que fa a les innovacions socials i cul-turals.L’informe també recull recomanacionscom ara que l’Estat pregui mesures perreduir les barreres econòmiques delsgrups socials menys afavorits per acce-dir a l’educació superior, o que les uni-versitats col·laborin més per racionalit-zar l’oferta de graus i desenvolupar mésprogrames conjunts de màster i docto-rat.L’estudi va ser presentat al Cercle d’Eco-nomia, a Barcelona, en un acte organitzatper l’Associació Catalana d’UniversitatsPúbliques (ACUP), la Fundació CyD, l’A-juntament de Barcelona i la Generalitatde Catalunya. A l’acte, van assistir-hi elconseller d’Economia i Coneixement dela Generalitat, Andreu Mas-Colell, i larectora de la UAB, Ana Ripoll, entre altrespersonalitats.

Estudien l’aportacióde les universitatsal desenvolupament

CAMPUS06

El 12 d’abril, a la Facultat de Ciències de laComunicació, el periodista Josep Cuní i eldegà de la Facultat, Josep Maria Català,van participar en una nova sessió del cicleDiàlegs UAB Societat, que va ser presenta-da i moderada pels professors María JoséFeijóo i Joaquín Gairín.Català va parlar de la relació entre lescontradiccions actuals del món de la co-municació, de la universitat i de la societaten general. «Ens estem jugant», va afirmar,«la democràcia en les relacions entre elpoder econòmic, els mitjans i l’Estat».

LA UNIVERSITAT I LA SOCIETATVa desmentir la idea de la desconnexióentre la universitat i la societat posantcom a exemple la influència de l’àmbitacadèmic en els corrents econòmics queens han portat a la crisi actual: «Resultaque sí que hi ha contacte, però no sempreés beneficiós». Segons Català, les universi-tats «han de contribuir a conservar lahumanística» partint, especialment,«d’una comprensió profunda de les cièn-cies de la comunicació».Per la seva banda, Cuní va manifestar:«Ens podem equivocar pensant que som

Una representació de l’Alianza 4Universidades (A-4U) va fer, del 26 demarç al 2 d’abril, un viatge al Brasil perestablir noves relacions amb universitats iinstitucions d’aquest país. Durant el viatgees van visitar onze universitats de primernivell i cinc organismes governamentals aRio de Janeiro, Brasília, Campinas, SãoPaulo, Porto Alegre i Florianópolis.La delegació estava formada per la coor-dinadora de Relacions Internacionals del’A-4U i els vicerectors de RelacionsInternacionals de les universitats del’Alianza. D’altra banda, l’A4U va partici-

Cuní parla de les contradiccionsdel món de la comunicació

El periodista va participaren una nova sessió deDiàlegs UAB a la Facultat deCiències de la Comunicació

una societat molt comunicada: ens diemmoltes coses, però no ens comuni-quem». Segons va dir ell mateix: «Araconfonem la confluència de dos monò-legs amb un diàleg», i va glossar lainfluència negativa de la confrontaciópolítica actual, on «fracassa la comuni-cació perquè no volem que el que diul’altre arribi als receptors i, aleshores, laconfrontació sembla més rendible quel’entesa».Cuní va parlar de l’impacte de les xar-xes socials al periodisme. Es va pregun-tar si «tenir tanta informació com tenimés sinònim de tenir més coneixement» iva denunciar que «estem en una societatde titulars: n’acumulem molts, però noanemmés enllà».

L’Institut d’Anàlisi Econòmicacelebra els vint-i-cinc anys

El mes d’abril, l’Institut d’Anàlisi Econòmica(IAE) va iniciar els actes de celebració dels 25anys de la seva creació. L’IAE és un centre delConsell Superior d’Investigacions Científiques(CSIC), ubicat al campus de Bellaterrade la UAB. Manté estretes relacions ambel Departament d’Economia de la UniversitatAutònoma. Va ser fundat el 1985 ambl’objectiu de promocionar la investigacióen l’àmbit de l’economia. El 4 de març passates va celebrar un acte que donava el tret desortida als actes de celebració, que s’aniransucceint al llarg de l’any, en què va participarel conseller d’Economia i Coneixement,Andreu Mas-Colell, la rectora de la UAB, AnaRipoll, el president del CSIC, Rafael Rodrigo,i la vicedirectora de l’IAE, Enriqueta Aragonés.

BREUS

La UAB participa en el50 aniversari de l’Oulipo

El Grup d’Investigació en EscripturesSubversives (GRES), del Departament deFilologia Francesa i Romànica de la UAB, vacol·laborar amb l’Espai Brossa en l’organitza-ció del programa BarriBrossa 2011, que es vacentrar en el grup literari Oulipo amb motiudel cinquantè aniversari de la seva formació.El cicle va tenir lloc de l’1 a l’11 d’abril.Aquest és un moviment que sorgeix deldadaisme i que té com a precedent el grup dela patafísica sorgit el 1948. El grup Oulipo vanéixer a París el 1960.La Facultat de Filosofia i Lletres va acollirtres activitats: el 4 d’abril, es va projectar lapel·lícula L’Oulipo mode d’emploi; el 6 d’abril,Julien Roumette, professor de la Universitatde Tolosa II (Le Mirail), va dirigir un tallerd’escriptura animada. I l’11 d’abril, MarcelBénabou, autor oulipià, va oferir la conferèn-cia «Pourquoi je n’ai écrit aucun de mes liv-res». D’altra banda, la Facultat de Traducció id’Interpretació va acollir, el 8 d’abril, la con-ferència «Traduir l’Oulipo», a càrrec d’AnnieBats, coautora de la Guia de conversafrancès-català-castellà (La Magrana).

L’Alianza 4Universidades viatja al Brasil i a Xile

par, els dies 28 i 29 d’abril, a la SegonaTrobada Iberoamericana de Facultats deDret, organitzada per la UniversidadDiego Portales, que va tenir lloc aSantiago de Xile. Rectors i degans de lesfacultats de Dret de les vint universitatsde més prestigi de l’Amèrica Llatina,juntament amb les que formen l’Alianza4 Universidades (a més de la UAB, laPompeu Fabra, l’Autònoma de Madrid ila Carlos III), es van reunir percol·laborar en l’organització de cursosde postgrau i en l’intercanvi de profes-sors i d’estudiants.

Un moment de la intervenció del periodista de TV3.

CAMPUS 07

L’Escola de Culturade Pau de laUABpresentaun informe sobre conflictes,drets humans i pau

L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de laUAB va presentar, el 13 d’abril passat,l’estudi Alerta 2011! Informe sobre con-flictes, drets humans i pau, que subratllala possibilitat d’avenços cap a la pau encasos com Colòmbia, el País Basc o lesFilipines, i l’Anuari 2011 de Processos dePau, que analitza totes les negociacionsobertes.L’informe Alerta! d’enguany destaca setoportunitats de pau en contextos quereuneixen condicions per avançar subs-tancialment cap a la pau durant el 2011.Es tracta de l’alto el foc declarat per ETAal País Basc; la celebració, el mes degener passat, del referèndum d’autode-terminació al Sudan, com a exemple demecanisme de resolució de conflictes; elsprocessos de pau a l’estat indi d’Assam; larepresa de les converses de pau a lesFilipines; la creació d’ONU Dones com anou organisme de l’ONU que coordina eltreball per a la promoció dels drets de lesdones; i el llançament del Pla d’AccióMundial de les Nacions Unides contra eltràfic de blanques, una manera contem-porània d’esclavitud que afecta 2,4 mi-lions de persones.Segons l’estudi, la situació internacio-nal es va agreujar per l’impacte de les cri-sis humanitàries i de les violacions delsdrets humans a nombroses zones del pla-neta. En concret, durant el 2010 es vanproduir 32 crisis humanitàries que, comen el cas dels conflictes armats i les crisissociopolítiques, van afectar especialmentl’Àfrica i l’Àsia. També amplis grups de

població durant el 2010 es van veureamenaçats per les violacions greus i sis-temàtiques dels drets humans i del dretinternacional humanitari per part denombrosos estats, com ara l’assetjamentcontra grups i persones defensores delsdrets humans, la discriminació contradones i nenes i el tràfic de persones.L’ECP també va presentar l’Anuari 2011de Processos de Pau, on es descriuen elsavenços i els retrocessos de 55 casos, tantde negociacions en contextos de conflictearmat com de tensió sociopolítica.L’anuari destaca que, durant el 2010, un53 % de les negociacions analitzades vanafrontar dificultats serioses omolt greus i,en un 43 % dels casos, es va avançar satis-factòriament o es van assolir acords. Es va

BREUS

Arriba la Universitat dels Nens

Un miler d’alumnes de cinquè de primàriaprocedents d’escoles d’arreu de Catalunyavan visitar, el dimarts 3 de maig, les vuituniversitats de l’Associació Catalanad’Universitats Públiques (ACUP)i van participar en activitats per prendreun primer contacte amb el món universitari.L’activitat «L’escola a la universitat»va permetre als infants participaren programes científics i acadèmics quevan elaborar investigadors de les diferentsuniversitats de l’ACUP. A la UAB, els alumnesvan visitar la Facultat de Veterinària.Entre altres activitats, van poder aprendrea identificar els isards i altres remugantssalvatges catalans; a elaborar alimentsa partir de productes animals; com funcionala gestió d’una granja o l’aplicació de lestècniques de reproducció a la conservació d’unaraça autòctona en perill d’extinció com és elruc català. Les activitats es van desenvoluparal matí i hi van participar uns 130 alumnesprocedents de centres de Cerdanyola delVallès, Castellbisbal i Sant Pere Sacarrera.

Tres professors de laUAB,amb la Creu de Sant Jordi

Tres professors de la UAB han estat distingitsper la Generalitat de Catalunya amb la Creude Sant Jordi: Ramon Pascual, catedràtic deFísica Teòrica del Departament de Física;Francesc Puchal, catedràtic de NutricióAnimal; i Simon Schwartz, professordel Departament de Bioquímica i de BiologiaMolecular.Ramon Pascual va ser catedràtic de Físicaa les universitats de Saragossa i Autònomade Madrid, director general d’EnsenyamentUniversitari de la Generalitat i rector de laUAB. Expert en física quàntica i de partículeselementals, va liderar la propostade construir un sincrotró amb finalitatscientífiques. Actualment, és presidentde la comissió executiva del sincrotró ALBA.Francesc Puchal es va doctoraren Veterinària a Madrid i en Nutrició Animala la Universitat d’Iowa (EUA). El 1982,Puchal es va convertir en el primer degàde la Facultat de Veterinària de la UAB.Simon Schwartz és metge i està especialitzaten bioquímica clínica. Ha estat, entre d’altres,director mèdic de l’Hospital GeneralUniversitari de la Vall d’Hebron. Ha fet unatasca pionera a Catalunya en diversos aspectesde la recerca biomèdica. La Creu de SantJordi és un dels màxims reconeixementsinstitucionals que atorga la Generalitat.

L’ECP destaca set oportunitatsde pau al món per al 2011

arribar a acords amb quinze grups armatsa set països: el Níger, el Txad, Etiòpia,Somàlia, el Sudan, l’Índia i Myanmar.L’anuari també identifica els factors decrisi més freqüents en les negociacionsde pau al món: les divisions internes alsgrups armats, el rebuig al format media-dor, el trencament de l’alto el foc, elretard en els programes de desarma-ment, etc.Entre les novetats d’aquesta edició,l’Anuari inclou una anàlisi sobre elspotencials beneficis econòmics derivatsde l’estalvi en despesa militar desprésdels acords de pau, com també unaradiografia de les mesures de confiançadutes a terme o propostes per a actors enconflicte durant el 2010.

Durant l’any 2010es van produir 32 crisis

humanitàries que van afectarespecialment l’Àfrica i l’Àsia

CAMPUS08

http://wuster.uab.es/uabplur/

El Servei de Llengues de la UAB ha posat en marxa el web“Actiuplurilingüe”, que vol difondre i potenciar el plurilingüisme. Estracta d’un web de sensibilització lingüística adreçat al PDI, elaboratconjuntament pel Servei de Llengües i pel Grup de Recerca enInteraccions Plurilingües de la UAB. Actiu Plurilingüe promou el mul-tilingüisme en el context universitari mitjançant exemples reals debones pràctiques de gestió del multilingüisme en l’àmbit acadèmicsense renunciar a la llengua pròpia.

Es tracta de fer veure els beneficis del multilingüisme mitjançant vuitvídeos agrupats en dos àmbits: docència i recerca. El material constad’una introducció a càrrec de Georges Lüdi, expert en plurilingüisme, iés disponible en català, aranès, èuscar, gallec, anglès i castellà.

EL WEB

Tallers de formació per arepresentants dels estudiants

Com a continuació de les jornades deformació que van tenir lloc del 15 al 17de març, el 29 del mateix mes es vanorganitzar dos tallers per a estudiantsque exerceixen algun càrrec representa-tiu a la UAB, tant als centres com alsòrgans generals. Aquestes activitats esvan dur a terme a l’Edifici d’Estudiants is’hi van tractar dos grans temes: els dretsi els deures dels estudiants, i el Conselld’Estudiants de la UAB.Aquestes jornades i tallers formen partd’unes accions formatives prèvies a l’o-bertura d’un procés participatiu de caraa la institucionalització del consell d’es-tudiants de la UAB, a partir de les coor-denades que estableix l’Estatut del’Estudiant Universitari. L’objectiu d’a-quest text és augmentar la implicació i larepresentació institucional dels estu-diants en la vida universitària i en el dis-seny de les seves polítiques estratègi-ques.Els assistents van poder dir la seva enels dos àmbits plantejats. Es va comentar

què vol dir avui dia ser «estudiant uni-versitari», amb la corresponent assigna-ció de drets i deures que cal respectar. Esva destacar la necessitat de garantir lamobilitat a la UAB i l’accés a uns serveisde qualitat, i es va obrir un debat sobre elfuncionament pràctic de molts aspectesde la nostra universitat.Pel que fa al Consell d’Estudiants de laUAB, es va fer notar que pot ser un espaide debat i coordinació entre diversosòrgans de representació estudiantil en latasca d’aconsellar els òrgans de govern iles seves comissions. Es va parlar de laseva estructura, funcionament i com-petències.En aquests moments es treballa en unaproposta de document en els dos temes,que es preveu que es presentarà els prò-xims mesos.

Durant les jornadeses van tractar dos granstemes: els drets i els deuresdels alumnes,i el Consell d’Estudiants

BREUS

Laura Santamaría,nova degana deTraducció

Nou director de departament

Laura Santamaria, professoradel Departament de Traducciói d’Interpretació, ha estat escollidanova degana de la Facultat de Traducciói d’Interpretació. Va ser elegida en la reunióextraordinària de la Junta de la Facultatque va tenir lloc el 12 d’abril passat.Agafa, així, el relleu del professor FrancescParcerisas, que ha exercit el càrrec durantels últims anys. El nou equip de Deganatestà format per Judit Fontcuberta, AlbertBranchadell, Jacqueline Minett, AnabelGalán, Lupe Romero, Joaquín Beltrán,Roland Pearson, Mònica Fernández,Francesc Parcerisas, Berni Armstrong,Geoffrey Vito Belligo i Ramon Farrés.

El professor Jordi Suñé és el nou directordel Departament d’Enginyeria Electrònicade la UAB. Agafa el relleu del professorXavier Aymerich.

Joan Lluís Pérez Francesch, delegat de la Rectora per aEstudiants, i Ana València, tècnica d’Estudiants i Cultura.

09

RECERCA

S’ha estudiat l’origeni l’evolució d’unes peculiarsmorfologies demés de250.000 anys al Pallars Jussà

Un grup d’investigadors de diverses uni-versitats i centres de recerca han dut aterme en els últims anys una recerca geo-morfològica al Prepirineu que pot apor-tar llum nova sobre la recerca d’aigua aMart.Coordinats per Rogelio Linares, profes-sor del Departament de Geologia i inves-tigador del Gabinet Geològic d’AnàlisiTerritorial i Ambiental de la UAB-GATA,han estudiat l’origen i l’evolució d’unespeculiars morfologies al Pallars Jussà.Són unes formes de més de 250.000 anysd’antiguitat, anomenades doms de toves,anteriorments només descrites a Austrà-lia. Ubicades a la Conca de Tremp, sónuna mena de volcans que s’originen coma conseqüència de la descàrrega d’aigüessubterrànies, sota unes particulars con-dicions hidràuliques i hidroquímiques del’aqüífer i en un determinat context geo-

morfològic. Una part dels resultats de larecerca van ser publicats a la revistaGeodinamica Acta i van despertar l’in-terès de la comunitat científica interna-cional per la similitud que presenten elsdoms de toves amb unes formes geganti-nes identificades en diverses regions dela superfície de Mart.Un dels especialistes mundials enaspectes hidrogeològics a Mart, l’investi-gador Alexis Rodríguez, de l’Institut deCiències Planetàries de Tucson (EUA),

considera que les formes descrites i elsmodels de formació proposats perRogelio Linares i col·laboradors tenen ungran interès per interpretar l’origen deformacions geològiques del planeta ver-mell. Per aquest motiu, ambdós investi-gadors han iniciat conjuntament noustreballs amb la finalitat d’aprofundir enel coneixement d’aquesta peculiar geo-morfologia marciana de Catalunya.També hi intervindran altres investiga-dors dels Estats Units, el Japó i la Xina.

Els fòssils catalans, peça clau en l’evolució dels homínids

Un article de l’Institut Català de Paleon-tologia que publica Proceedings of theNational Academy of Sciences palesa lagran vàlua del registre fòssil de Catalunyaper a l’estudi de l’evolució dels homínids,entre els quals es troba l’espècie humana.El treball fa una revisió crítica de les data-cions del conjunt dels hominoides delMiocè (fa entre 23 i 5 milions d’anys) a l’o-est eurasiàtic, a la qual han afegit resultatsencara inèdits d’espècimens trobatsrecentment alHostalets de Pierola (Anoia).L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9milions d’anys van existir a Europa, i par-ticularment a Catalunya, un gran nombre

d’espècies d’hominoides. La major partd’aquestes formes s’inclou en l’extintasubfamília dels driopitecs, restringida alMiocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecscatalans presenten característiques avan-çades, com ara adaptacions a enfilar-sepels arbres mantenint una postura verti-cal del tors, o adaptacions a penjar-se delsarbres fent servir només els braços. Entreels grans antropomorfs actuals aquestescaracterístiques es troben en els pòngids(orangutans) i els hominins (goril·les,ximpanzés i humans).L’estudi també millora la datació delsjaciments europeus amb keniapitecs, un

grup que va aparèixer a l’Àfrica fa unsvint milions d’anys i que va envairEuràsia, fet que va donar origen als drio-pitecs.El treball conclou que és molt probableque les adaptacions a grimpar pelsarbres evolucionessin independentmenten driopitecs i hominins. Els orangutansderivarien dels driopitecs, dels qualshaurien heretat aquestes adaptacions,que haurien aparegut en els hominins al’Àfrica a partir dels keniapitecs, tot i queno es pot descartar que en el cas delshominins també estiguin relacionadesamb les formes europees.

Descriuen formacions geològiques a Catalunyamolt semblants a les que hi ha a Mart

Els investigadors (d’esquerra a dreta) X. M. Pellicer (Geological Survey of Ireland), R. Linares (Departament deGeologia i GATA, de la UAB), A. Rodríguez (Planetary Science Institute-US), M. Zarroca (Departament de Geologia de laUAB) i C. Roqué (Departament de Geodinàmica Externa de la Universitat de Girona), durant les jornades de camp.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Un dels seus objectesd’estudi és rastrejarles identitats nacionalsd’Espanya i de Catalunya

moderna (diaris i epistolaris). Manus-crits ha dut a terme el descobrimenti l’inventari de més de 138 memòries idiaris personals a partir del buidatgesistemàtic d’arxius públics i privatscatalans, espanyols i francesos, i ha fetla valoració i la caracterització de ladocumentació personal trobada a par-tir d’una anàlisi filològica, sociològica ihistoriogràfica.

De dreta a esquerra: Silvia Amor, Ignasi Fernández, Antonio Espino, Antoni Simon, Montserrat Jiménez, Andrea Ricci,Javier Antón, Elena Fernández i Mª. Antònia Martí.

l’IEC, i Pau Claris, líder d’una classerevolucionària, Premi de Recerca enHumanitats Serra d’Or (2009). El cate-dràtic Albert Balcells també va ser guar-donat amb la Creu de Sant Jordi (1992)i la medalla Narcís Monturiol de laGeneralitat. Tots dos són membresnumeraris de l’Institut d’Estudis Cata-lans.

PROJECCIÓ INTERNACIONALLa forta projecció internacional delsmembres del grup és palesa en algunesde les iniciatives en què participen.Destaca el projecte de creació d’unaXarxa Transpirinenca per a l’estudi delsegodocuments amb la Universitat deTolosa (Le Mirail) i l’Instituto de Estu-dios Altoaragoneses, i un projecteeuropeu en curs en col·laboració ambuniversitats d’Holanda, Portugal, Dina-marca, etc.Pel que fa a l’organització de congres-sos i jornades, té una especial rellevànciael cicle de conferències internacionalsque anualment organitza la revista i elgrup de recerca Manuscrits, que aquestabril va celebrar la dissetena edició,dedicada a les pràctiques epistolars desdel segle XVI fins al XIX.La pròxima trobada científica organit-zada pel grup tindrà lloc del 10 al 12novembre. Serà el Congrés InternacionalConstrucció i Projecció de la MemòriaPersonal a l’Europa Moderna.

Entre els mèrits científics que ha assolit elgrup de recerca Manuscrits en la seva trajectò-ria destaca la publicació del mateix nom, unarevista especialitzada creada l’any 1985 i de laqual han sortit publicats un total de 28 núme-ros. Dirigida pel professor Javier Antón,Manuscrits és editada pel Departament d’His-tòria Moderna i Contemporània.

Amb una periodicitat anual, Manuscritspublica treballs de recerca originals relatiusal període de l’Edat Moderna (segles XV-XVIII). Espublica en format paper però tota la revista espot consultar en format digital en accés obert através de les plataformes RACO (RevistesCatalanes amb Accés Obert) o DDD (DipòsitDigital de Documents) de la UAB.

Les bases de dades en què Manuscrits estàreferenciada són: European Reference Indexfor the Humanities (ERIH), CARHUS PLUS,DICE del CINDOC, Directory of Open AccessJournals (DOAS), Índice Español de CienciasSociales y Humanidades (ISOC-CSIC), Latindexi Revistas Españolas de Ciencias Sociales yHumanas. La revista també edita una col·leccióde monografies de les quals fins ara se n’hanpublicat set.

Una revista ambmèrit científic

Grup de recerca Manuscrits

El grup de recercaManuscrits té una llar-ga tradició en l’estudi de les identitats, lacultura i el pensament polític en el pro-cés de construcció nacional català.Reconegut com a Grup de RecercaConsolidat els anys 2005 i 2009, actual-ment el formen un conjunt de disset pro-fessors, investigadors i becaris i és dirigitper Antoni Simon i Tarrés, catedràticd’Història Moderna.En els últims anys, un dels seus objec-tes d’estudi ha estat rastrejar les iden-titats nacionals en l’Espanya i laCatalunya modernes i veure com la sevaconformació cultural i simbòlica en-tronquen amb els projectes i les realitatspolítiques corresponents a les primeresetapes de l’estat modern i contemporaniespanyol.En l’actualitat, el grup aprofundeixen l’estudi i la divulgació de la docu-mentació privada de la Catalunya

El grup també s’ha encarregat de ladivulgació d’aquestes fonts recuperadesa partir de la confecció d’un catàlegaccessible a través d’un portal en línia.Entre els anys 1990 i 2010, el grup harealitzat cinc projectes d’I + D competi-tius finançats pel MEC, i altres projectes iconvenis de gran envergadura amb insti-tucions públiques. El resultat d’aquestaactivitat investigadora ha estat la publi-cació d’un important volum de mono-grafies, capítols de llibre i articles.Alguns d’aquests treballs hanmerescutguardons científics importants, com ésel cas dels llibres d’Antoni Simon Els orí-gens ideològics de la Revolució Catalanade 1640, Premi Prat de la Riba (2003) de

En l’actualitat, el grupaprofundeix en l’estudi

i divulgació de diaris i epistolarisde la Catalunya moderna

11RECERCA

Investigadors de laUAB han desenvolupatuna variant ràpidade la tècnica CGH

Investigadors del Departament de Biolo-gia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immuno-logia de la UAB han desenvolupat unavariant ràpida de la hibridació genòmicacomparada (CGH) que permet fer undiagnòstic genètic preimplantacional(DGP) analitzant tots els cromosomes itransferir els embrions seleccionats a l’ú-ter matern en el mateix cicle de fecunda-ció in vitro, fet que evita haver de conge-lar-los.La tècnica desenvolupada és el resultatd’una tesi doctoral realitzada perMarionaRius en l’equip d’investigadors de laUnitat de Biologia Cel·lular i de GenèticaMèdica del Departament de BiologiaCel·lular, de Fisiologia i d’Immunologiade la UAB. El treball ha rebut suporteconòmic del Fons d’InvestigacionsSanitàries i s’ha dut a terme en el marc dela Càtedra de Recerca Eugin-UAB.El DGP permet seleccionar, dins un pro-grama de fecundació in vitro (FIV),embrions lliures de desequilibris cro-

mosòmics per a la transferència a l’útermatern, fet que augmenta la possibilitatde poder-los implantar.Actualment, la metodologia més utilit-zada és la hibridació in situ fluorescent(FISH), que permet fer la transferènciadels embrions sense congelar-los, peròque només permet estudiar de manerarutinària nou dels 24 tipus diferents decromosomes existents.Una tècnica alternativa, emprada enca-ra en pocs centres al món, és la hibrida-ció genòmica comparada (CGH), quepermet fer una anàlisi citogenètica com-pleta de tots els cromosomes. Però ésforça complexa i els embrions analitzatss’han de criopreservar per ser transferitsen un altre cicle de FIV addicional, laqual cosa pot afectar-ne la viabilitat. Lavariant ràpida de la CGH desenvolupada

Una tècnica permet fer un diagnòstic genèticpreimplantacional evitant la congelació d’embrions

Sota el títol Veterinària Emprèn, la Facultatde Veterinària porta diferents professionalsque expliquen la seva experiència, perpromoure l’esperit i la vocació empresarial del’alumnat. L’objectiu és estrènyer les relacionsentre el món professional i la societat. Ho faamb la col·laboració de la Càtedra BancajaJóvenes Emprenedores-UAB. El cicle esva obrir el 29 de març amb la xerrada«Treballar en la sanitat animal. Això no surta Veterinaris», a càrrec de Pere Ordís,cap d’Unitat de Negoci de Remugantsdels Laboratoris Hipra, i Carles Subirà,soci director de l’empresa Àddits Comunica.La segona sessió, «Buscar feina o emprendre:aquesta és la qüestió», es va centrar en comfer el pas per a la creació d’una empresapròpia. La xerrada següent, el 12 d’abril,va ser «Don’t give anything for granted?»,amb la participació d’Anna Socias.El cicle durarà fins a finals de maig.

JornadesVeterinària Emprèn

Investigadors de l’Observatori deDifusió de la Ciència (ODC) de laUniversitat Autònoma de Barcelona,juntament amb representants de laFundació Elhuyar, van organitzar, el 12d’abril, una sessió de museologia cientí-fica al Centre d’Interpretació de laTecnologia del Parc Tecnològic deBiscaia (BTEK).Teresa Escalas, professora del Departa-ment de Didàctica de la Matemàtica i deles Ciències Experimentals i directora del’ODC, juntament amb Pau Senra, inves-tigador de l’ODC, van presentar els con-tinguts de la sala de reflexió del centre auna quinzena d’experts en museologia icomunicació científica.El projecte és fruit de la col·laboracióentre la Fundació Elhuyar, adreçada a la

L’Observatori de Difusió Científica, a Biscaiapromoció del basc i al foment de la difu-sió i comunicació de la ciència en aques-ta llengua, i l’ODC de la UAB.El mòdul de reflexió del centre basc, eldarrer de la visita, es divideix en quatreespais temàtics anomenats «Quioscd’innovació», «Xarxa i món digital», «Lallar» i «A tota màquina, altres mons alnostre voltant».Es tracta d’un espai de reflexiócol·lectiva i de debat per facilitar lapresa de consciència de l’experiènciaviscuda i de l’aprenentatge que ofereixel centre.A l’acte també va participar-hi XabierDíaz, director general del BTEK, qui vaexplicar les innovacions tecnològiques icientífiques més recents realitzades alParc Tecnològic de Biscaia.

per Mariona Rius aconsegueix estudiartots els cromosomes de la cèl·lula (elblastòmer) i en un temps molt mésreduït.La tècnica ja s’ha aplicat clínicamentper al cribratge d’anomalies cromosòmi-ques en casos d’edat materna avançada,d’avortaments de repetició i de falladesrepetides d’implantació, amb una taxad’implantació dels embrions transferitsdel 60 %.També s’ha fet servir per obtenir, perprimera vegada a tot el món en un pro-grama de DGP, l’embaràs d’una dona, laparella de la qual és portador de duestranslocacions cromosòmiques, una derecíproca i una de robertsoniana. Aquestés un cas molt rar que comporta infertili-tat, avortaments o alteracions físiques opsíquiques en el nadó.

Joaquima Navarro, Mariona Rius, Jordi Benet, Javier del Rey i les estudiants de doctorat Gemma Daina i Laia Ramos.

12 RECERCA

Conferències, llibres i exposicions a l’Any de la Química

El 4 d’abril, dins l’Any de la Química de laUAB, es va poder escoltar la conferència«De novometalloprotein design: from Znhydrolitic enzymes to models of mono-nuclear Cu systems», una descripció deldisseny de metaloproteïnes i les sevesaplicacions, a càrrec del professorVincent L. Pecoraro, de la Universitat deMichigan, editor de la revista InorganicChemistry (ACS).El 6 d’abril, a la seu de l’Institut d’Es-tudis Catalans (IEC), es va presentar l’edi-ció en català del llibre Els elements, deTheodore Gray, a càrrec de la catedràticaemèrita del Departament de QuímicaPilar González. Es tracta d’una represen-tació fotogràfica fascinant dels 118 ele-ments de la taula periòdica. PilarGonzález ha estat responsable de la tra-

Una proteïna per a la formaciód’òvuls i espermatozoidesUn treball publicat en línia a Nature CellBiology i realitzat en ratolins ha revelatel paper de la proteïna Hormad1, desco-berta recentment, en diversos estadis delprocés de formació d’òvuls i d’esperma-tozoides: la gametogènesi. En la recerca,liderada per investigadors de l’Instituteof Physiological Chemistry de la Uni-versitat Tècnica de Dresden (Alemanya),hi ha participat el doctor Ignasi Roig, pro-fessor del Departament de BiologiaCel·lular, de Fisiologia i d’Immunologiade la Universitat Autònoma de Barcelona.Durant la gametogènesi, les cèl·lulesprecursores dels gàmetes (òvuls i esper-matozoides) pateixen un procés de divi-sió cel·lular anomenat meiosi, en el qualels cromosomes s’aparellen de dos en dosi es mantenen units per unes estructuresproteiques, anomenades complexossinaptinemals, així com també per puntsd’entrecreuament, regions d’ADN queintercanvien ambdós cromosomes.Aquests dos esdeveniments són crucialsperquè els gàmetes tinguin el nombre decromosomes correcte i per evitar que esformin zigots amb cromosomes de més.En aquest estudi, els investigadors hancomprovat que la proteïna Hormad1,específica de la línia germinal i present

ducció al català d’aquesta edició, iSalvador Alegret, catedràtic emèrit delDepartament de Química, n’ha fet la revi-sió terminològica. González va oferir unavisita guiada a l’exposició «Marie-Curie1867-1934» a la seu de l’IEC, de la traduc-ció de la qual també és responsable.Xavier Domènech, catedràtic del De-partament de Química, va fer un repàsdel paper de la química en la millora dela qualitat de vida en els darrers cinquan-ta anys amb la conferència «La contribu-ció de la química al desenvolupamenthumà sostenible: el paper del químic i dela indústria química», el 7 d’abril, a laFacultat de Ciències. En la mateixa ses-sió, Josep Peral, professor del Depar-tament de Química, va pronunciar laconferència «Química i energia: aprofita-

també en el humans, està involucrada enel procés de reparació de l’ADN que con-dueix a l’aparellament dels cromosomes,així com en la formació dels punts d’en-trecreuament i en la formació correctadels complexos sinaptinemals.El treball també ha revelat que Hor-mad1 participa en un altre procésimprescindible per a la progressió de lameiosi: el reclutament de la proteïnaATR sobre les regions desaparelladesdels cromosomes. Quan aquest meca-nisme falla, s’indueix la síntesi de deter-minats gens que acaben resultant tòxicsper a les cèl·lules precursores delsespermatozoides. La descoberta permetaprofundir en el coneixement delsmecanismes que regulen la formaciód’espermatozoides i òvuls i en la predic-ció de determinats gens que, si presen-ten mutacions, poden ocasionar pro-blemes de fertilitat.En la recerca també hi han intervingutinvestigadors del Howard Hughes Me-dical Institute i del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center dels EstatsUnits, del Centre National de la Re-cherche Scientifique de França i del Me-dical Research Council Human GeneticsUnit del Regne Unit.

Metamaterials per al sectorde les comunicacions

El Centre d’Investigació en Metamaterialsper a la Innovació en Tecnologies Electrònicai de Comunicacions (CIMITEC) ha engegat unprojecte col·laboratiu amb l’empresa tecnològicaAurora Software and Testing, SL, que técom a objectiu desenvolupar un programariper a la síntesi automatitzada de componentsde comunicacions basats en conceptes demetamaterials. Les propietats singulars delsmetamaterials permeten moltes millores entecnologies de comunicació, i més concretamenten circuits de radiofreqüència i microones.

L’Institut Català de Nanotecnologia (ICN)coordina el projecte nanoTherm,un projecte Consolider fins a l’any 2015,centrat en l’estudi dels nanomaterialstermoelèctrics. L’objectiu és dissenyarmaterials amb propietats electròniques ifonòniques «a la carta» per tal d’obtenirtermoelectricitat de manera òptima i produirels dispositius i materials termoelèctricsde pròxima generació. El projecte estàcoordinat per la investigadora de l’ICN CliviaSotomayor, i aglutina nou grups més decentres de recerca i tecnològics d’Espanya.

Nova generació de materialstermoelèctrics

BREUS

ment de la llum solar per a la generaciód’hidrogen» i va fer un repàs de les tèc-niques de generació d’hidrogen actual-ment disponibles, amb un èmfasi espe-cial en les que involucren el consumd’energia solar.

13

COMUNITAT

Millores en l’accessibilitat a la Facultat de Traducció i d’Interpretació

Es destaca la millorade l’entorn, la innovaciótipològica i la integració detècniques bioclimàtiques

La XI Bienal Española de Arquitectura yUrbanismo ha atorgat enguany una deles mencions de la categoria d’Habitatgede Protecció Oficial a l’edifici Vila 2, obrad’Eduard Bru.Aquest premi, que també han obtingutdos projectes més dins la mateixa cate-goria, implica el reconeixement a la qua-litat arquitectònica de les edificacionsque tinguin com a ús principal l’habitat-ge col·lectiu de protecció oficial. El juratha tingut en compte «la contribucióqualitativa a la millora de l’entorn en elqual s’insereixen els projectes, una apor-tació al desenvolupament de la innova-ció tipològica i funcional, i que puguinsuposar una innovació tecnològica iintegrar tècniques bioclimàtiques a l’es-pai domèstic».Aquests premis, que es van donar aconèixer el 7 d’abril, corresponen albienni 2009-2010 i són convocats per laSecretaria d’Estat d’Habitatge i Actua-cions Urbanes del govern central, encol·laboració amb el Consell Superior

Premi d’Arquitectura a l’edifici Vila 2El govern central distingeix els habitatges nous de laVila Universitària

Un edifici singular

L’edifici guardonat, Vila 2, destinat a allotjar estu-diants de postgrau i màster, investigadors, pro-fessorat i PAS, va ser inaugurat a finals de 2008 iconsta de 217 apartaments, vuit dels quals hanestat pensats i adaptats per a persones ambmobilitat reduïda. És un edifici definit, en lamemòria del projecte arquitectònic, com «unésser amfibi»: d’una banda, procura establir lesmillors relacions amb la Vila Universitària i tambéamb l’Hotel (no tan sols completa la plaça, sinóque en crea una altra), i de l’altra, abraça el pai-satge. La dualitat ciutat-natura es transmuta enpaisatge urbanitzat-paisatge natural i en natural-artificial. El respecte al perfil i caràcter generaldel terreny és determinant en la forma adoptada.Respecta al màxim el perfil natural i, per sobre detot, la forma i el caràcter general del lloc.

dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya ialtres institucions. El lliurament delsguardons, que no tenen dotació econò-mica, es farà a Comillas aquest mes dejuliol.

La Facultat de Traducció i d’Interpretació,que acull un nombre important d’estu-diants amb discapacitat, especialmentamb discapacitat visual, ha adoptat unasèrie de mesures d’accessibilitat amb lavoluntat de facilitar-los la participació.Aquestes s’han coordinat a través delPIUNE, el Servei d’Atenció als Estudiantsamb Discapacitat de la UAB. El PIUNEs’ha encarregat d’avaluar les necessitatsdels estudiants, valorar les possiblesactuacions i posar-se en contacte amb

els diferents serveis o àrees per analitzar-ne la viabilitat i engegar-ne la realització.Les actuacions fetes han estat diverses,com ara la instal·lació d’una grua de sos-tre en un bany adaptat, la senyalitzacióde les aules en Braille i la col·locació d’unitinerari accessible al paviment, quecomunica l’entrada principal amb lesescales i l’ascensor, mitjançant una fran-ja-guia de direcció amb pintura texturit-zada de color contrastat i amb un relleud’aproximadament 3 mm.

L’objectiu és informar o guiar les perso-nes amb dificultat de visió, per evitar pos-sibles relliscades, mitjançant el materialpodotàctil amb què està fabricat, entrealtres especificitats.Amb tot aquest conjunt de millores,la Facultat de Traducció i d’Interpreta-ció de la UAB fa un pas cap a l’optimit-zació de l’accessibilitat per tal d’assolirla participació de tots els estudiants, unobjectiu prioritari a la nostra universi-tat.

COMUNITAT14

El 21 d’abril ens va deixar Conxa VallsHijos, companya de l’Àrea de Comu-nicació i de Promoció de la UAB, a causad’un càncer, a l’edat de seixanta-dosanys. Llicenciada en Ciències de laInformació per la UAB, Conxa Valls vatreballar als diaris La Solidaridad iLa Prensa i a TVE abans d’incorporar-se,l’any 1985, al Gabinet de Premsa de laUAB, on ha treballat com a redactora alllarg d’aquests anys.Són milers les notes de premsa, entre-vistes i articles per a les publicacionsinstitucionals (des del primitiu FullInformatiu, passant per l’ambiciósCampus què?, fins a la revista L’Autò-noma que teniu a les mans) que varedactar al llarg de 25 anys amb unaprosa clara i senzilla (el més difícil delsestils) i un català acadèmic i precís.Però més enllà de la seva vàlua profes-sional, la Conxa serà recordada percompanys i amics per la seva afabilitat,per la conversa pausada, pel debatsense estridències, pel «parlar per par-lar», en definitiva. Sempre, això sí, ambl’humor molt present, fins i tot el mésdifícil dels humors, el que es fa sobre unmateix.

Roses blanques per a la Conxa Valls

Se celebra el Dia Internacional de la Dansa

L’Aula de Dansa de la Universitat Au-tònoma de Barcelona va sortir al carrerper celebrar el Dia Internacional de laDansa. Així, el 28 d’abril, a la plaçaCívica, el grup de dansa fusió Con-traforces (format per estudiants) va pre-sentar una peça. Uns dies abans, el grup

Vam recordar les roses blanques, les teves favorites, i en vam fabricar un man-

tell càlid amb el qual cobrir-te en aquest viatge llarg i meditat; un viatge que

has emprès sense improvisacions.

Vas lluitar de manera discreta, quasi confidencial, contra una malaltia tossu-

da, persistent, que finalment se t’ha emportat. Però la teva presència nítida i

plena de matisos supera qualsevol absència. Segurament per això, davant la

pregunta de si hem de tocar les teves coses, la resposta és sempre no. No

volem recollir la teva taula ni canviar de lloc els últims treballs, que continuen

aquí, ordenats en els mateixos pilots. Ni buidar els teus calaixos. No encara.

Els diccionaris, la teva eina favorita, la brúixola d’un estil preciós i rigorós,

segueixen ordenats en la mateixa direcció, tal com tu, campiona de la llengua

catalana, els vas deixar. Perquè hi ha coses que sempre són iguals. El teu

talent i la teva saviesa per transformar un text banal en un discurs elegant

segueixen impregnant tot allò quotidià. Fa uns dies, mentre treballàvem un

text, un company va dir: «Jo crec que és així. La Conxa ho hauria corregit d’a-

questa manera». I així, sota el teu criteri, anem fent la nostra feina.

Tots els que hem tingut el privilegi de compartir amb tu la feina, d’aprendre,

d’escoltar-te i de conversar sobre la vida i la pragmàtica universitària no

podem oblidar la teva capacitat d’anàlisi, de recrear els moments, d’estirar la

realitat i canviar-ne les formes, i sempre en serem deutors, saps? El mateix

Valle Inclán se’n sentia orgullós.

No volem oblidar tampoc el teu sentit de l’humor, que farcia tots els espais

de l’Àrea. La teva absència ha generat un buit que no podem omplir. Ahir, algú

que t’estimava va dir: «Tenia tal capacitat de riure’s de si mateixa que era

capaç de generar un enorme material de diversió».

Aquest humor de què feies gala –que no vas abandonar ni en els moments

més durs– es fa palès en una col·laboració recent publicada al butlletí digital

de l’Associació d’Amics de la UAB, ja amb la salut malmesa, on afirmaves que

«viure i sobreviure és un assumpte urgent i, davant d’aquest desafiament, una

dosi adequada de gràcia i d’ocurrència, a més de proporcionar-nos un distan-

ciament reconfortant i terapèutic de la circumstància que ens amenaça i ens

aclapara, és també un recurs excel·lent per connectar-nos amb les altres per-

sones, una eina que esdevé una estratègia enginyosa molt eficaç per defensar-

nos de la por, de l’ansietat i de la desesperació». Trobarem a faltar aquest

humor enginyós, punyent en ocasions, però, sobretot, reconfortant i saludable.

Per tot això, i per moltes coses més, no t’oblidarem mai, Conxa!

Els teus companys i amics

del Curs d’Iniciació a la Dansa Con-temporània havia interpretat la coreo-grafia Mais si l’amour. Els dies 18 i 19d’abril, l’Aula també va oferir un tast delnou espectacle coreogràfic del GrupEstable de Dansa Contemporània: Canvide canvis.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

IMATGES D’ATAC. Art i conflicte als seglesXVI i XVII. Cristina Fontcuberta i Famadas.Bellaterra: UAB, UB, UdG, UdL, UPC, URV,MNAC, 2011. Memoria Artium.Aquest llibre tracta de la funció crítica deles arts visuals a l’època moderna, de lesobres que contenen una polèmica obertaen contra d’un personatge, una institucióo un fet concret. Els segles en els qualsels fastuosos programes iconògraficsrealitzats pels grans artistes de cortmostraven imatges de triomf i depropaganda política i religiosa, tambévan veure l’esclat de les guerres de religiói de nombroses lluites i invasions arreud’Europa. El llibre recull l’existència d’unart combatiu en dates anteriors al segleXVIII i estudia les condicions de producció,difusió i recepció d’aquestes imatges.

MISTERIÓS NAIXEMENT I DESAPARICIÓD’UN POBLE. J. Rosell, R. Linares, F. Fité,C. Roqué, C. Losantos. Barcelona: InstitutGeològic de Catalunya, 2010.Aquest llibre, el primer volum de lacol·lecció «El llenguatge de les pedres», ésun exemple de l’apropament de la geologiaa la història, l’arqueologia, l’arquitecturai el paisatge. Els autors han fet l’exercicide llegir, d’interpretar, el que expliquen lespedres i ho han sabut transmetre amb unllenguatge planer. Els autors, alguns d’ellsprofessors de la UAB, han estat coordinatsper Joan Rosell, geòleg de reconegutprestigi que ha fet importants aportacionsal coneixement de la geologia a Catalunya.

El lliurament d’aquestes dues convocatò-ries de premis adreçats als estudiants es vafer el 28 d’abril al Teatre de la UAB, en unacte que van presidir el vicerector deTransferència Social i Cultural, Bona-ventura Bassegoda, la vicerectora deRelacions Internacionals, Mercedes Un-zeta, i el delegat de la rectora per alsEstudiants, Joan Lluís Pérez Francesch.El II Concurs de Relats Breus de la UAB,que organitza el Servei de Publicacions,l’ha guanyat Roger Fusté Suñé amb l’obraLa mà i el cordill. En aquesta segona edi-ció, les obres finalistes han estat Pel retro-visor, d’Arnau Margenet Ortega, i El sentitde l’orientació, de Josep Grau i Bové.L’autor guanyador, Roger Fusté Suñé, ésllicenciat en Filosofia i ara cursa el Màsterde Formació de Professorat, estudis quecompagina amb la feina com a becari del

projecte Traces, una base de dades sobrellengua i literatura catalanes. El seu relat,escrit en forma de dietari, presenta elstràngols d’un curiós habitant de laBiblioteca de Lletres, enamorat d’una talLL... Pel que fa als relats finalistes, ArnauMargenet viu actualment a l’Escala, puntde partida del relat, i és a punt de llicen-ciar-se en Periodisme a la UAB. L’altrefinalista, Josep Grau Bové, és enginyerquímic i estudiaHistòria de la Ciència. Elstres relats guanyadors s’han editat enpaper però també es poden llegir a la webhttp://www.uab.cat/publicacions.Quant al Concurs de Relats i Fotografiesd’Intercanvi, la guanyadora dels relats haestat l’estudiant Mercè Puigdomènec–que va fer una estada a Buenos Aires,Argentina– amb l’obra Animales de cos-tumbres (podeu llegir-lo a la web http://7etc.uab.cat/usuaris/noticies/arxius/Animales%20de%20costumbres.pdf).Pel que fa a la modalitat de fotografia,l’estudiant guanyadora va ser LauraGuasch –que va fer la seva estada aTànger, el Marroc–, amb El secreto de lavida es compartir.

Concursos de relats i fotografies

Es fa el lliurament delII Concurs de Relats Breusi del Concurs de Relats iFotografies d’Intercanvi

Foto guanyadora: «El secreto de la vida es compartir», de l’estudiant Laura Guasch.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb un dels periodistesmés escoltats i, alhora,mésestimats pels ciutadans

L’ENTREVISTA16

Quina època s’acaba?El món de la comunicació està canviant inosaltres, els periodistes, som al centrede la tempesta. Amb els nous mitjansdigitals i la crisi econòmica, les empresesde comunicació vacil·len, no saben comsortir-se’n: el New York Times, sense anarmés lluny, sap que ha d’oferir un bondiari sense cobrar, però alhora veu quel’han de fer uns periodistes que han decobrar per la seva feina, i no sap com fer-ho. No n’ha descobert la fórmula.

Ens arriba informació per totes bandes imolt de pressa... El periodista té sentit?Quin paper ha de tenir?Finalment el món s’ha adonat que sí quecal la figura del periodista, que ara més

Iñaki Gabilondo

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Mireia Aguado, María JesúsDelgado, Miguel Ángel Linares, OctaviLópez, Sònia Perelló, Lucas Santos

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto,Cristian Ribas, Sandra Solozano

Maig de 2011. Núm. 246Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

que mai té una funció essencial. Ara ensarriba informació per moltes vies, peròaixò no vol dir que el públic que la repl’entengui: cal saber qui la transmet, s’had’ordenar, contextualitzar i fer que siguientenedora.

Què cal per ser un bon periodista?S’ha de ser una persona preocupadaper moblar-se molt bé el cap i el cor. Amolta gent jove li sembla fonamentalensinistrar-se en les tècniques, peròaixò no és important. S’ha de tenir unaalta capacitat de treball, saber entendreles coses i saber explicar-les. Per aixòs’ha de dominar l’idioma, que és laveritable eina amb què treballa elperiodista. Fa molta angúnia volerexplicar el matís d’una cosa davantd’un micròfon i no trobar la paraulaadequada. I, sobretot, un periodista hade tenir present que la mirada que facial seu voltant ha de ser comuna, ha depensar en tota la societat i en totes lespersones.

Com veu el món dels mitjans ara?Tota l’energia dels mitjans de comunica-ció està projectada en aquests momentssobre els resultats i les finances, i fa anysque no es parla dels continguts. Nosabem per què expliquem el que expli-quem. Jo ja fa anys que veig que noméses parla d’empreses i de «trastets»; és adir, només es té present la perspectivacomptable i la tecnològica, però no ensaturem a analitzar què diem i com hodiem.

És un panorama descoratjadorper als estudiants de periodisme...Bé, en aquestsmoments sí, però no sem-pre serà així. M’agradaria dir-los quetenen dret a estar desil·lusionats perquèel món laboral està molt malament, nohi ha feina i estan fent fora molta gent –acompanys meus els ha passat i és moltllastimós–; però tampoc no tenen dret a«suïcidar-se», perquè un dia o un altreaquesta crisi s’acabarà i han d’estar pre-parats.

«El bon periodista ha de tenir curademoblar-semolt bé el cap i el cor» La sala d’actes de la Facultat de Ciències

de la Comunicació, plena de gom a gom,arrenca amb un aplaudiment improvisatquan hi entra aquest periodista.Amb quaranta-cinc anys de professióa l’esquena, ha vingut a la UAB a presentarel llibre El fin de una época. Nascut a SantSebastià (País Basc) el 1942, va iniciar laseva carrera radiofònica a Radio Popular(COPE) de la seva ciutat natal quan tenia21 anys. Sis anys després, va anar a laSER, on va recórrer diferents emissoresi va ocupar diferents càrrecs. Després,el van nomenar director d’informatiusde TVE, lloc des d’on va viure el 23-F.Tot seguit va tornar a la SER, i el 1986es va encarregar del que considera elprograma de la seva vida,Hoy por hoy, elde més audiència de tota la història de laràdio espanyola. El 2005 va deixar la SER,va entrar a la televisió Cuatro i després vapassar a CNN+. Al llarg de la seva vidaha rebut importants premis periodístics.

ZAMORA