l’any pluviomÈtric 2013-2014 a catalunya Àrea de ......c. de berlín, 38-48 08029 barcelona...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: [email protected]

1

L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2013-2014 A CATALUNYA Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya

Introducció A l’hora de fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent. Se sol escollir aquest període perquè s’inicia un cop acabat l’estiu, que és l’estació amb la màxima evapotranspiració, en el moment de l’any en què la humitat del sòl comença a recuperar-se i es produeix una recàrrega d’aigua als aqüífers. Per tal de caracteritzar l’any pluviomètric 2013-2014 s’ha escollit el període comprès entre l’1 de setembre de 2013 i el 31 d’agost de 2014 i s’ha elaborat l’informe a partir, sobretot, de les dades de les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) que pertanyen a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques de Catalunya (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). L’estudi s’estructura en cinc apartats:

1. Trets generals de la pluviometria de l’any pluviomètric 2013-2014 2. Balanç de la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2013-2014 3. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2013-2014 4. Evolució històrica de la precipitació als observatoris de l’Ebre i Fabra 5. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2013-2014:

5.1 Tardor 2013 5.2 Hivern 2013-2014 5.3 Primavera 2014 5.4 Estiu 2014

Al llarg de l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. D’altra banda, s’han exclòs les dades de les EMA que tenen menys d’un 95% de dades disponibles o que no han enregistrat correctament algun episodi de precipitació destacat. Els totals pluviomètrics estacionals o anuals es comparen amb els seus respectius valors mitjans climàtics, que s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic de Catalunya, 1961-19901. Quan s’efectua aquesta comparativa s’adopten els criteris següents: - Es considerarà que el període ha estat molt plujós si els totals registrats han estat per damunt d’un

190% respecte a la mitjana climàtica. - El període es considerarà plujós si la precipitació ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la

mitjana climàtica. - Es considerarà normal si els totals registrats s’han situat entre un 90 i un 110% respecte a la

mitjana climàtica. - El període es considerarà sec si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climàtica. - Es considerarà molt sec si les quantitats registrades han estat per sota del 30%.

1Martín-Vide, J. i Raso Nadal, J.M. (2008):Atles Climàtic de Catalunya, 1961-1990. Servei Meteorològic de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona.


2

1. Trets generals de la pluviometria de l’any pluviomètric 2013-2014 Els trets més destacables de la pluviometria del període comprès entre el setembre de 2013 i l’agost de 2014 han estat els següents: 1. L’any pluviomètric 2013-2014 s’ha de considerar a la major part de Catalunya com a un any sec o un

any normal, a percentatges semblants del territori, encara que també ha estat plujós en algunes àrees menys extenses, i sobretot al Pirineu occidental. S’ha de parlar d’un any sec a gran part del Prepirineu occidental, al sector sud del Prepirineu oriental, al nord de les comarques de ponent i a bona part del litoral i del prelitoral. El dèficit més important de precipitació es concentra a la comarca del Montsià, sobretot a la zona litoral on la precipitació ha quedat lleugerament per sota del 50% de la mitjana climàtica. En general s’ha de considerar pluviomètricament normal a bona part del Pirineu, del Prepirineu oriental, de la Catalunya central, de ponent i també a sectors del litoral i prelitoral. Contràriament, s’ha de parlar d’un any plujós a gran part del Pirineu occidental, a la capçalera del Ter, a l’oest de les Garrigues i al vessant sud del Montsec de Rúbies. Al Pallars Sobirà i a la Val d’Aran és on s’han assolit els percentatges més elevats, superiors al 120% respecte de la mitjana climàtica. En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2013-2014 només ha estat plujós a la conca de la Garona, a les capçaleres de la Noguera Ribagorçana i Pallaresa, així com a la del Ter. A la resta de conques, l’any s’ha de considerar normal o sec.

2. En relació amb l’excepcionalitat d’aquest any pluviomètric, i igual que l’any passat, s’ha de considerar

que ha estat extremadament plujós en alguns sectors del Pirineu occidental, fins i tot més que l’any anterior. S’han superat els totals a diversos punts de la Val d’Aran, tant a l’alta muntanya com al fons de la vall i en consultar la sèrie de precipitació de Vielha (la Val d’Aran), amb dades de bona part del segle XX, amb molta probabilitat caldria remuntar-se fins a l’any pluviomètric 1907-1908 (1.286,8 mm) per trobar una precipitació superior a la del 2012-2013 (1.216,7 mm) i a la de l’any pluviomètric 2013-2014 (1.243,0 mm).

També cal referir-se a la important temporada de neu a molts sectors del Pirineu occidental, sobretot al seu vessant nord, però en menor mesura que la de l’any pluviomètric 2012-2013, que sí que en alguns casos va assolir un gruix de neu dels més importants com a mínim dels últims 15 anys.

3. En referència a l’evolució estacional de la precipitació, cal remarcar que el Pirineu occidental és l’única

zona del país on totes quatre estacions de l’any pluviomètric han resultat plujoses, essent fins i tot molt plujosa la tardor de 2013. A la resta del país, i sense precisar, cal parlar d’un estiu plujós, i fins i tot molt plujós al Baix Empordà, amb alguns valors a la meitat nord del país que poden considerar-se excepcionals tot i que l’estiu del 2013 fou encara més plujós que el d’enguany a punts de la Val d’Aran i Pallars Sobirà o a l’extrem sud del Montsià. D’altra banda, i també de forma general, la tardor, l’hivern i la primavera van resultar ser estacions majoritàriament seques, amb les següents excepcions:

- la tardor de 2013 va ser plujosa a ponent, al prelitoral i al litoral, - l’hivern 2013-2014 va ser plujós a cotes altes del Pirineu i Prepirineu oriental, a part de la

Segarra i l’Urgell, i puntualment a d’altres zones elevades de l’extrem sud de ponent. Va ser normal a bona part de ponent, al Prepirineu occidental i a punts del Prepirineu oriental.

- La primavera de 2014 va ser plujosa al vessant nord del Pirineu i a punts de Ponent i del terç sud.


3

2. Balanç de la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2013-2014 La precipitació acumulada a Catalunya en el període comprès entre el setembre de 2013 i l’agost de 2014 presenta un ventall molt ampli, tal i com correspon a la realitat climàtica del país. Un tret general ha estat que a una majoria de territori la quantitat recollida durant l’any pluviomètric 2013-2014 ha estat inferior a la recollida en el 2012-2013, amb només algunes excepcions ubicades a la desembocadura de la Tordera, a la Val d’Aran, i de manera molt local a punts del quadrant nord-est, d’Osona, la Garrotxa, el Gironès i el Baix Empordà. Les diferències negatives més importants, quantificades entre uns -300 i -550 mm, s’han localitzat a punts del Montsià, de la Terra Alta, al massís del Montseny i a punts de l’Anoia i del Gironès, essent la diferència més important la registrada a l’estació del PN dels Ports, on enguany ha plogut uns 600 mm menys. Els màxims pluviomètrics s’han concentrat a les zones més elevades del Pirineu occidental (figura 1), on igual que l’any anterior s’han superat àmpliament els 1.500 mm de precipitació anual en alguns casos. Per valorar l’excepcionalitat d’aquest any pluviomètric a l’àrea del Pirineu occidental s’ha consultat la sèrie de precipitació de Vielha (la Val d’Aran), amb dades de bona part del segle XX. En aquesta localitat, amb molta probabilitat caldria remuntar-se fins a l’any pluviomètric 1907-1908 (1.286,8 mm) per trobar una precipitació superior a la del 2013-2014 (1.243,0 mm). Les zones on s’han superat els 1.000 mm s’han restringit al Pirineu i Prepirineu, però contràriament a la campanya anterior, a la serralada del Montseny, i als Ports no s’ha assolit aquesta quantitat i han quedat en la franja d’entre els 800 i 1.000 mm. Fora d’aquestes àrees, i en una major part la precipitació ha estat entre els 400 i els 800 mm. Per sota dels 400 mm només ha quedat la zona més occidental de les comarques de ponent i també zones del sud del litoral i prelitoral. La taula següent mostra la precipitació enregistrada a les estacions gestionades per l’SMC que han superat els 1.000 mm al llarg de l’any pluviomètric, on destaquen sobretot els registres de les estacions d’alta muntanya, situades per damunt dels 1.800 m d’altitud.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1959,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1803,5 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1683,5 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 1463,5 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1389,7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1345,3 Vielha e Mijaran Val d'Aran 1243,0 Malniu (2.230 m) Cerdanya 1216,5 Setcases-Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 1178,9 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 1144,1 Albanyà – Lliurona (XOM) Alt Empordà 1138,5 Sant Joan de l'Erm (XOM) Alt Urgell 1137,1 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 1127,9 Molló Ripollès 1106,0 Núria (1.971 m) Ripollès 1093,7 Beget (XOM) Ripollès 1084,5 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 1071,3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1063,7 Gisclareny Berguedà 1047,2 Olot Garrotxa 1035,1 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 1030,1 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 1005,9 Sant Pau de Segúries – Vila (XOM) Ripollès 1004,5

Taula 1. Llistat d’EMA que han superat els 1.000 mm de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2013-2014.


4

Figura 1. Distribució geogràfica de la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2013-2014.


5

Finalment, els indrets on la precipitació acumulada durant aquest any pluviomètric ha quedat més baixa (entre 250 i 400 mm) han estat no només aquelles zones tradicionalment més seques de Catalunya, sinó també alguns sectors del litoral i prelitoral del sud del país.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Gimenells Segrià 254,3 Illa de Buda Montsià 268,1 Raimat Segrià 273,7 els Alfacs Montsià 276,7 Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 295,0 Alfarràs Segrià 304,2 Alguaire Segrià 308,6 Vilanova de Segrià Segrià 311,6 Alcanar Montsià 313,2 Riba-roja d'Ebre - Dipòsits d'aigua (XOM) Ribera d'Ebre 324,4 Tornabous Urgell 328,5 Vallfogona de Balaguer Noguera 331,6 Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 333,2 Lleida - Butsènit (XOM) Segrià 337,1 el Poal Pla d'Urgell 345,2 Lleida - la Bordeta Segrià 346,7 Taula 2. Llistat d’EMA que no han assolit els 350 mm de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2013-2014.

Cal mencionar que la temporada de neu ha estat molt important a molts sectors del Pirineu occidental, sobretot del vessant nord, igual que en la campanya anterior, però de forma no tan notable, com a conseqüència de les importants quantitats de precipitació registrades en aquestes contrades tant al final de la tardor, com també durant l’hivern i la primavera. Ara bé, el caràcter càlid del mes d’abril va provocar que el gruix minvés de forma que a finals de maig van ser en general molt inferiors als assolits durant el maig de 2013. Per tal d’avaluar els totals pluviomètrics obtinguts arreu del país, convé comparar-los amb les mitjanes climàtiques de cada punt. Així, l’any pluviomètric 2013-2014 s’ha de qualificar com a sec o normal a percentatges semblants del territori, encara que també ha estat plujós en algunes àrees menys extenses, i sobretot al Pirineu occidental (figura 2). S’ha de parlar d’un any sec a gran part del Prepirineu occidental, al sector sud del Prepirineu oriental, al nord de les comarques de ponent i a bona part del litoral i del prelitoral. El dèficit més important de precipitació es concentra a la comarca del Montsià, sobretot al seu litoral on ha quedat lleugerament per sota del 50% de la mitjana climàtica. Els altres sectors que han experimentat un any més sec, amb percentatges respecte la mitjana climàtica inferiors al 70% són la resta del Montsià, petits sectors litorals del Baix Ebre, del Baix Camp i del Baix Llobregat, així com punts del centre i oest de la depressió Central, i també l’extrem nord de l’Alt Empordà. A la major part del territori on l’any ha resultat sec, el dèficit ha estat inferior al 70% respecte la mitjana climàtica. En general s’ha de considerar pluviomètricament normal a bona part del Pirineu, del Prepirineu oriental, de la Catalunya central, de ponent i també a sectors del litoral i prelitoral. Contràriament, s’ha de parlar d’un any plujós a gran part del Pirineu occidental a a la capçalera del Ter, a l’oest de les Garrigues, punts del Priorat i al vessant sud del Montsec de Rúbies. El Pallars Sobirà i a la Val d’Aran és on s’han assolit els percentatges més elevats, superiors al 120% respecte de la mitjana climàtica, i en alguns


6

punts de més altitud s’ha donat precipitació anual que ha resultat ser un 170% respecte la mitjana climàtica.

La taula 3 mostra les estacions on la precipitació enregistrada ha assolit o superat el 110% de la mitjana climàtica de referència al llarg de l’any pluviomètric 2013-2014:

Nom de l’EMA Comarca Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 175 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 169 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 138 Vielha e Mijaran Val d'Aran 130 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 130 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 125 la Granadella Garrigues 121 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 118 Vilanova de Meià Noguera 118 el Masroig Priorat 110

Taula 3. Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més elevats de precipitació respecte de la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2013-2014

A l’altre extrem, durant l’any pluviomètric els majors dèficits pluviomètrics s’han ubicat al Montsià, on al litoral no s’ha arribat a assolir el 50% de la precipitació mitjana climàtica, però també el litoral del Baix Ebre, Baix Camp i Baix Llobregat, així com punts del Bages, el sector més occidental del Segrià i del nord de l’Alt Empordà. La taula 4 mostra les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, en què la precipitació acumulada ha estat inferior al 70% de la mitjana climàtica de referència:

Taula 4. Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més baixos de precipitació respecte a la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2013-2014

Nom de l’EMA Comarca Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Illa de Buda Montsià 46,5 els Alfacs Montsià 46,6 Alcanar Montsià 52,5 Mas de Barberans - Abocador Montsià 56,8 Ulldecona - els Valentins Montsià 59,9 el Pont de Vilomara Bages 60,2 Portbou Alt Empordà 60,3 el Perelló Baix Ebre 63,5 Castelló d'Empúries Alt Empordà 63,5 Vinyols i els Arcs Baix Camp 63,9 Espolla Alt Empordà 64,5 Amposta Montsià 65,0 Gimenells Segrià 66,1 l'Ametlla de Mar Baix Ebre 67,5 Viladecans Baix Llobregat 68,0 Alfarràs Segrià 69,1


7

Figura 2. Distribució geogràfica de la precipitació durant l’any pluviomètric 2013-2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.


8

3. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2013-2014 A continuació es faciliten les principals quantitats de precipitació que s’han acumulat durant els episodis més rellevants de l’any pluviomètric 2013-2014: • Del 6 al 8 de setembre de 2013

Caldes de Montbui el Vallès Oriental 122,6 mm Torredembarra el Tarragonès 114,0 mm la Bisbal del Penedès el Baix Penedès 88,0 mm

• Del 3 al 8 d’octubre de 2013 PN dels Ports el Baix Ebre 74,3 mm Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 70,1 mm

• Del 2 al 6 de novembre de 2013 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 89,2 mm Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 74,2 mm

• Del 8 al 13 de novembre de 2013 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 131,7 mm Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 101,7 mm Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 93,5 mm Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 71,1 mm

• Del 14 al 20 de novembre de 2013 Falset el Priorat 250,3 mm Prades el Baix Camp 208,7 mm Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 191,1 mm la Llacuna l’Anoia 190,3 mm Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 183,1 mm

• Del 21 al 24 de novembre de 2013 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 83,4 mm Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 78,6 mm

• Del 24 al 26 de desembre de 2013 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 94,4 mm Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 76,0 mm

• Del 18 al 21 de gener de 2014 La Serra d'Almos (XOM) la Ribera d'Ebre 79,0 mm Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 67,9 mm

• Del 2 al 5 de març de 2014 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 106,4 mm Sasseuva (2.228 m la Val d'Aran 98,1 mm Certascan (2.400 m ) el Pallars Sobirà 80,0 mm

• Del 29 al 31 de març de 2014 Constantí el Tarragonès 62,4 mm Viladrau Osona 51,5 mm


9

• Del 2 al 5 d’abril de 2014 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 128,0 mm Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 120,6 mm Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 100,6 mm

• Del 19 al 22 d’abril de 2014 Lladurs el Solsonès 66,1 mm Santuari de Queral t el Berguedà 57,7 mm Sant Llorenç Savall el Vallès Occidental 51,1 mm

• Del 18 al 31 de maig de 2014 Baldomar la Noguera 131.3 mm Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 128.3 mm Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 118.7 mm

• Del 14 al 19 de juny de 2014 Muntanyola Osona 83,6 mm Gurb Osona 80,3 mm

• Del 5 al 10 de juliol de 2014 Organyà l’Alt Urgell 79,5 mm Guardiola de Berguedà el Berguedà 70,2 mm Torredembarra el Tarragonès 60,5 mm

• Del 28 al 29 de juliol de 2014 Vilassar de Mar el Maresme 61,8 mm Malgrat de Mar el Maresme 52,9 mm Olot la Garrotxa 51,7 mm

• De l’1 al 3 d’agost de 2014 Cadí Nord (2.143 m) P.d'Aguiló Cerdanya 78.0 mm la Panadella Anoia 75.0 mm

• Del 4 al 9 d’agost de 2014 la Quar Berguedà 98.4 mm Gurb Osona 82.3 mm

• Del 22 al 23 d’agost de 2014 Borgonyà (XOM) Osona 112,1 mm Roda de Ter (XOM) Osona 100,7 mm Girona Gironès 98,4 mm Orís Osona 93,9 mm Canet de Mar (XOM) Maresme 92,0 mm


10

A continuació es mostren els registres de més de 90 mm en 24 hores a les estacions de la XEMA durant l’any pluviomètric 2013-2014. Cal apuntar que els dies 16 i 17 de novembre de 2013 i els dies 20 i 22 d’agost del 2014 van concentrar les quantitats acumulades en 24 hores més destacades. També esmentar que el cas de Torredembarra del 7 de setembre de 2013 és la precipitació màxima de la sèrie en un sol dia d’aquesta estació, instal·lada el 20 de desembre de 1999, superant els 106,2 mm del 10 de maig de 2008.

Taula 5. Llistat d’EMA que han superat els 90 mm de precipitació acumulada en 24 hores (0-24 h UTC) durant l’any pluviomètric 2013-2014 La taula 6 recull les EMA que al llarg de l’any pluviomètric 2013-2014 han mesurat una precipitació màxima acumulada en un minut igual o superior als 4,0 mm. És un valor molt elevat que s’ha observat durant diversos xàfecs tempestuosos al llarg de l’any, especialment durant els mesos d’estiu.

Taula 6. Llistat d’EMA que han registrat les intensitats minutals més elevades de la xarxa durant l’any pluviomètric 2013-2014

Nom de l’EMA Comarca Data PPT acumulada 0-24h (mm)

Falset Priorat 16/11/2013 139,3 Prades Baix Camp 16/11/2013 117,7 Torredembarra Tarragonès 07/09/2013 111,1 Baldomar Noguera 28/05/2014 109,5 Olot Garrotxa 17/11/2013 103,7 el Masroig Priorat 16/11/2013 100,2 la Vall d'en Bas Garrotxa 17/11/2013 98,9 Torroja del Priorat Priorat 16/11/2013 98,2 Girona Gironès 22/08/2014 97,9 Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 17/11/2013 96,0 Montserrat - Sant Dimes Bages 24/06/2014 95,0 Orís Osona 22/08/2014 92,9 Molló Ripollès 17/11/2013 92,2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 20/08/2014 90,7 Horta de Sant Joan Terra Alta 16/11/2013 90,0

Nom de l’EMA Comarca Data Màxima PPT acumulada en 1 minut (mm)

la Granadella Garrigues 04/10/2013 5,5 Olot Garrotxa 28/07/2014 5,5 Vilanova del Vallès Vallès Oriental 04/10/2013 5,1 la Quar Berguedà 28/07/2014 5.0 Lladurs Solsonès 22/08/2014 5.0 Baldomar Noguera 28/05/2014 4,8 Vilassar de Mar Maresme 29/07/2014 4,8 els Alfacs Montsià 22/08/2014 4,7 Castellnou de Bages Bages 10/09/2013 4,6 Seròs - Depuradora Segrià 26/05/2014 4,6 Gurb Osona 22/08/2014 4,6 Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme 22/08/2014 4,6 Cabrils Maresme 29/07/2014 4,3 Espolla Alt Empordà 02/08/2014 4,3 Torredembarra Tarragonès 07/09/2013 4,1

C. de Ber08029 BaTelèfon 93Telefax 93A/e: smc@

4. Evo Un cop s’examingran conFabra (Bmentre qestudiat L’any plurespecteanomalia

Figura 3valors s’eanys pluvmentre qanys de p

lín, 38-48 rcelona 3 567 60 90 3 567 61 02 @meteo.cat

lució hist

analitzat elnen quines hantinuïtat i coBarcelona, eque l’Observrespecte els

uviomètric he la mitjana da negativa d’

3. Anomaliesexpressen comviomètrics 196ue les barres

període.

tòrica de l

comportaman estat les obertura teml Barcelonèsatori Fabra h

s seus preced

ha estat sec del període d’un 21% (fig

s de precipitm a percentatg61-1990. Les b

taronges ind

la precipi

ment de l’ancaracterístiq

mporal: l’Obss). L’Observaho va fer l’andents.

a l’Observade referència

gura 3).

ació dels ange de la precipbarres de coloiquen anys m

tació als

ny pluviomètues a dos observatori de atori de l’Ebrny 1913. Am

atori de l’Ebra 1961-1990

nys pluviomèpitació de cadaor blau indique

més secs. La lí

observato

tric 2013-20bservatoris q

l’Ebre (Roqre va iniciarbdues sèries

re, ja que s0, essent aqu

ètrics a l’Obsa any pluviomen percentatgínia negra con

oris de l’E

014 al conjuue disposen

quetes, el Bales seves o

s permeten c

’hi han recouesta de 561

servatori de mètric respecteges positius, éntínua express

Ebre i Fab

unt del paísde sèries cli

aix Ebre) i observacionscontextualitza

ollit 443,7 m1,1 mm, que

e l’Ebre (190e a la mitjana és a dir, anys sa la mitjana

11

bra

s, tot seguitimàtiques del’Observatori l’any 1905,ar el període

mm, un 79%e implica una

05-2014). Elsclimàtica delsmés plujosos,mòbil de cinc

t e i , e

% a

s s , c

C. de Ber08029 BaTelèfon 93Telefax 93A/e: smc@

També aLa precip79% res(figura

Figura 4s’expressepluviomètmentre qanys de p

lín, 38-48 rcelona 3 567 60 90 3 567 61 02 @meteo.cat

a l’Observatopitació ha esspecte de la4).

4. Anomalies en com a pertrics 1961-199ue les barres

període.

ori Fabra de Bstat de 514,0a mitjana cli

de precipitarcentatge de la90. Les barretaronges ind

Barcelona l’a0 mm , i casumàtica del p

ació dels anya precipitació es de color biquen anys m

ny pluviomèualment iguaperíode 1961

ys pluviomètde cada any

blau indiquen més secs. La lí

tric 2013-120al que en el 1-1990, que

rics a l’Obsepluviomètric rpercentatges

ínia negra con

014 s’ha de qcas de l’Obsper al O. F

rvatori Fabrarespecte a la

positius, és ntínua express

qualificar comservatori de Fabra és de

ra (1913-201mitjana climàa dir, anys m

sa la mitjana

12

m a sec. l’Ebre, és un

e 650,5 mm.

14). Els valorstica dels anysmés plujosos,mòbil de cinc

2

n .

s s , c


13

5. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2013-2014 Un cop analitzat el comportament de la precipitació per al conjunt de l’any pluviomètric, tot seguit s’indiquen els trets més característics a nivell estacional. 5.1 Precipitació durant la tardor de 2013 La tardor va ser seca a la major part del territori, especialment a l’extrem sud i a bona part del quadrant nord-occidental, amb la clara excepció del Pirineu, on contràriament es van produïr els màxims pluviomètrics. En canvi, l’estació va ser plujosa a ponent, al prelitoral i al litoral. Les nevades van ser molt destacables, acumulant-se durant la segona quinzena del novembre gruixos poc habituals per l’època al Pirineu. La figura 5 mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant la tardor de 2013 (mapa de l’esquerra), i la comparació amb la mitjana climàtica pel mateix període (mapa de la dreta).

Figura 5. Distribució dels totals de precipitació durant la tardor de 2013 (esquerra) i distribució, en forma de percentatges, d’aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) Les quantitats absolutes més abundants recollides durant la tardor van superar els 400 mm i fins i tot els 600 mm a punts del Pirineu occidental; a les cotes més altes del vessant nord, la tardor es pot qualificar d’excepcional des del punt de vista pluviomètric. Altres sectors on la precipitació acumulada va ser remarcable són el Pirineu oriental, punts del prelitoral i del litoral Sud i el massís del Port, on es van superar els 250 mm.


14

L’evolució mensual de la pluviometria de la tardor (figura 6) va ser la següent: un setembre i un octubre majoritàriament secs, seguits d’ un novembre plujós, excepte al Prepirineu occidental, on també va resultat sec.

Figura 6. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2013, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Major precipitació de la tardor de 2013

Menor precipitació de la tardor de 2013

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Alta muntanya Alfarràs el Segrià 61,7 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 671,3 Algerri la Noguera 62,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 621,0 Alguaire el Segrià 66,8 Vilanova de Segrià el Segrià 67,6 Fora de l’alta muntanya Vallfogona de Balaguer la Noguera 69,0 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 388,5 Ulldecona - els Valentins el Montsià 70,6 Viladrau Osona 346,2 El setembre, tot i ser en general sec, va resultar també plujós a alguns sectors del prelitoral Central i a la costa de Tarragona per tempestes que es van produir al llarg del mes, especialment durant l’episodi dels dies 6 al 8, que van deixar quantitats molt abundants. L’octubre va ser sec a la major part del Principat, tret de la Val d’Aran, on va ser normal, o fins i tot una mica plujós. El novembre va ser molt plujós a àmplies zones de la depressió Central, litoral i prelitoral Central i Sud, a l’extrem nord-occidental del país, al Baix Empordà i punts del Gironès, però sec al Prepirineu occidental i extrem sud del país, a causa d’una banda dels vents de llevant en superfície durant l’episodi més important del mes, produït entre els dies 16 i 19, i de l’altra, pel vent del primer quadrant que va acompanyar la resta de pertorbacions que van afectar el Principat. Cal subratllar les nevades que durant la segona quinzena de novembre es van produir en successius episodis, que van provocar acumulacions de neu molt importants i poc habituals a aquest mes. Quatre EMA gestionades per l’SMC, amb sèries de dades de 10 a 15 anys, van enregistrar el gruix de neu màxim de la seva sèrie en un mes de novembre; aquestes són: Certascan (2.400 m), a l’extrem nord del Pallars Sobirà, amb gruixos acumulats màxims de fins a 156 cm, Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès, que va assolir 103 cm; Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran, on es va enregistrar un gruix màxim de 92 cm; i Malniu (2.230 m), a la Cerdanya, amb 81 cm.


15

5.2 Precipitació durant l’hivern de 2013-2014 L’hivern va ser sec a la major part del Principat, i normal a bona part de ponent, al Prepirineu occidental i a punts del Prepirineu oriental. En canvi, va ser plujós al Pirineu occidental, a cotes altes del Pirineu i Prepirineu oriental, a bona part de les comarques de la Segarra i l’Urgell, i més puntualment a d’altres zones elevades de l’extrem sud de ponent. Cal destacar, a més, les importants acumulacions de neu al Pirineu. La figura 7 il·lustra la precipitació acumulada a Catalunya durant l’hivern 2013-2014 (mapa esquerre) i el percentatge d’aquesta precipitació acumulada respecte la mitjana climàtica.

Figura 7. Distribució dels totals de precipitació durant l’hivern 2013-2014 (esquerra) i la distribució, en forma de percentatges, d’aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) Les precipitacions més abundants es van enregistrar a l’alta muntanya, com és normal en aquesta època de l’any, amb valors d’entre 300 i 400 mm. En canvi els totals menys importants es van donar a les comarques tarragonines del Montsià, el Baix Ebre i el Tarragonès, així com també a l’Alt Empordà, amb valors inferiors als 45 mm.


16

A resolució mensual, la pluviometria de l’hivern 2013-2014 (figura 8) es resumeix en un desembre sec a la major part del terriotori, un gener molt contrastat, plujós a ponent i sec al litoral o prelitoral, i un febrer també sec a la major part del país, però plujos al Pirineu.

Figura 8. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de desembre de 2013, gener i febrer de 2014, expressada en percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Major precipitació de l’hivern 2013-2014

Menor precipitació de l’hivern 2013-2014

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Alta muntanya els Alfacs el Montsià 33,7 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 441,8 Castelló d'Empúries l'Alt Empordà 35,1 Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 435,6 Alcanar el Montsià 35,6 Illa de Buda el Montsià 36,5 Fora de l’alta muntanya l’Aldea el Baix Ebre 38,6 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 295,3 Amposta el Montsià 39,0 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 214,2 Roses l’Alt Empordà 43,9 Torredembarra Tarragonès 44,3 Desembre i febrer es van caracteritzar per ser secs a la major part de Catalunya, essent fins i tot molt sec el desembre al quadrant nord-est, a la conca del Llobregat i al litoral sud, mentre que el febrer ho fou als extrems nord-est i sud del país. En canvi, gener va presentar un marcat contrast al territori, essent sec a gran part del litoral i prelitoral, i molt sec al Delta de l’Ebre, però també plujós a ponent i a la conurbació de Barcelona i al sud de la Costa Brava, i fins i tot molt plujós a les comarques de la Val d’Aran, a les zones elevades del Pallars Sobirà, a punts de l’altiplà Central i també de la Ribera d’Ebre. Pel que fa al mes de febrer, també es pot qualificar de plujós al centre i sud del país, conjuntament amb el Pirineu. Pel que fa a les acumulacions de neu, tot i no ser un hivern gaire fred, l’hivern 2013-2014 s’ha de considerar com un any nivós, sobretot per les nevades caigudes durant els mesos de gener i febrer derivades d’una configuració general molt zonal que va generar el pas freqüent de sistemes frontals d’origen atlàntic, que van acumular força neu a cotes altes.


17

5.3 Precipitació durant la primavera de 2014 La primavera de 2014 (mesos de març, abril i maig) va ser seca a gran part del país, si bé també plujosa al vessant nord del Pirineu i a punts de Ponent i del terç sud, i les nevades van ser abundants. La figura 9 mostra la precipitació acumulada a Catalunya al llarg de la primavera de 2014 (mapa esquerre) i el percentatge d’aquesta precipitació acumulada respecte la mitjana climàtica.

Figura 9. Distribució dels totals de precipitació durant la primavera de 2014 (esquerra) i la distribució, en forma de percentatges, d’aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) Les quantitats acumulades més abundants es van enregistrar a punts del Pirineu, sobretot al seu vessant nord, amb valors d’entre els 300 i poc més de 500 mm. Per contra a les comarques del sud i Ponent es va recollir la precipitació inferior, sense assolir-se els 60 mm.


18

A resolució mensual la pluviometria de la primavera 2014 (figura 10) es resumeix en un mes de març força sec a la major part de Catalunya, seguit d’un abril caracteritzat per una distribució irregular de la precipitació i finalment per un maig sec.

Figura 10. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de març, abril i maig de 2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Major precipitació de la primavera de 2014

Menor precipitació de la primavera de 2014

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Canyelles Garraf 56,2 Alta muntanya Illa de Buda Montsià 56,4 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 503,9 Sant Pere de Ribes Garraf 65,1 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 479,0 Cunit Baix Penedès 67,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 407,9 els Alfacs Montsià 69,4 Fora de l’alta muntanya Alguaire Segrià 72,7 Gisclareny Berguedà 342,4 el Pont de Vilomara Bages 73,4 Gimenells Segrià 73,6 Març va ser força sec a la major part de Catalunya, i fins i tot molt sec a alguns indrets del nord-est i sud, Catalunya central, l’altiplà Central, desembocadura del riu Llobregat i el Garraf, amb el pas de diversos fronts associats a pertorbacions d’origen atlàntic que arribaren desgastats. Van ser els darrers tres dies del mes quan la precipitació va afectar a d’altres indrets, sobretot al litoral i prelitoral. L’abril es va caracteritzar per una distribució irregular de la precipitació, fruit del seu caràcter tempestuós. Les més importants van caure al Pirineu i a la meitat oest del país. Maig, tot i que climàticament resulta el més plujós, va tornar a presentar anomalies negatives en general. Així, va ser sec en general, i fins i tot molt sec a punts de la Depressió Central, de l’interior i de l’Alt Empordà. Per contra va ser plujós a les zones elevades del Pirineu occidental. Pel que fa a la neu, el mes de març es van acumular gruixos molt importants que es van mantenir amb el pas dels dies, si bé no van superar els del mes de març del 2013, tret el cas de l’EMA de Boí (2.535 m). L’abril va ser també un mes nivós, si bé l’alta temperatura va fer que el gruix anés minvant al llarg del mes; els gruixos no van superar els del 2013 en general, tret de les EMA ubicades al vessant sud del Pirineu i al Pirineu oriental. Els gruixos de neu caiguda al mes de maig van ser destacats a les zones més elevades del Pirineu occidental, però de nou no van superar els del 2013 tret de l’EMA de Boí (2.235 m).


19

5.4 Precipitació durant l’estiu de 2014 L’estiu de 2014 (mesos de juny, juliol i agost) es pot qualificar de plujós a bona part del país, especialment a la meitat nord, les comarques properes al Penedès i al camp de Tarragona i a l’extrem més meridional del Montsià. A punts del Baix Empordà ha estat, fins i tot, molt plujós amb acumulacions que superen el 190% respecte de la mitjana climàtica. Per contra, a les comarques properes a l’Ebre i a determinats punts del Baix Llobregat i de l’Urgell han tingut un estiu sec amb totals pluviomètrics inferiors al 70% respecte de la mitjana. La figura 11 il·lustra la distribució dels totals de precipitació durant l’estiu de 2014 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació estival respecte a la mitjana climàtica (mapa dret).

Figura 11. Distribució dels totals de precipitació durant l’estiu de 2014 (esquerra) i la distribució, en forma de percentatges, d’aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) Les quantitats màximes de precipitació estival s’han situat entre els 300 i els gairebé 500 mm, concentrades al terç nord del país i fora de l’alta muntanya. Les més escasses han quedat compreses en la franja dels 20 als 40 mm, totes elles al terç sud del país.


20

A resolució mensual, la pluviometria de l’estiu de 2014 (figura 11) es resumeix en uns mesos de juliol i agost plujosos o molt plujosos, mentre que el juny fou sec a la major part del país.

Figura 12. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i agost de 2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Major precipitació de l’estiu de 2014

Menor precipitació de l’estiu de 2014

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Sant Joan de l'Erm (XOM) Alt Urgell 489,1 Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 24,0 la Quar Berguedà 456,6 Batea Terra Alta 27,5 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 447,9 Vinebre Ribera d'Ebre 30,2 Orís Osona 432,4 Maials Segrià 32,0 Olot Garrotxa 421,6 el Masroig Priorat 33,1 Planoles (XOM) Ripollès 419,0 Benissanet Ribera d'Ebre 33,9 Molló Ripollès 412,7 Torroja del Priorat Priorat 35,2 Les quantitats de precipitació al llarg de l’estiu de 2014 a sectors de la meitat nord han estat força excepcionals. A Olot ha estat l’estiu més plujós de, com a mínim, els últims 35 anys. Això vol dir que en els tres mesos d’estiu ha caigut prop de la meitat del que acostuma a ploure en un any. A molts d’altres punts, feia uns vint anys que no s’acumulaven totals tan elevats: Vic, la Tallada d’Empordà, l’Estartit, Malgrat de Mar, Arenys de Mar o Oliana, des de 1992, i Girona o Tremp, des de 1997. No obstant, el 2013 fou un estiu encara més plujós que el d’enguany a punts del nord-oest (Val d’Aran i Pallars Sobirà) i de l’extrem sud (Montsià). Cal destacar el caràcter especialment plujós dels mesos de juliol i agost, i que ha estat excepcional a determinats punts del país. Aquest és el cas de Girona, on entre juliol i agost s’han acumulat 277,5 mm, un valor mai assolit des de 1911, any que s’inicien els registres meteorològics continus. A la Tallada d’Empordà, amb dades des de 1942, tampoc abans s’havia acumulat tanta precipitació en els dos mesos d’estiu, mentre que a Cervera ens hem de remuntar a 1972, i a Arenys de Mar o Organyà ho hem de fer fins al 1982.

l’any pluviomÈtric 2013-2014 a catalunya Àrea de ......c. de berlín, 38-48 08029 barcelona...

Documents