L’agroindústria generaal voltant de 800 M€

Gresol reuneix més de 500persones a Amposta en unacrida a la fi de la incertesa

LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

Segons un estudi del departament d’Innovació,Universitats i Empresa (DIUE), unes 180 empre-ses integren el teixit agroindustrial ebrenc. Totesjuntes generen més de 800 milions d’euros defacturació. Les indústries vinculades amb l’oli

són les capdavanteres quant a facturació. N’hiha 22 i durant el 2008 van vendre productes permés de 300 milions d’euros, xifra que represen-ta el 36% del total de facturació de les empresesagroindustrials ebrenques. PÀGINES 2 i 3

Fins a 507 persones, la majoria empresaris del Camp de Tarrago-na i les Terres de l’Ebre, van participar divendres 1 d’octubre en lesnovenes jornades Gresol, que van tindre lloc a l’auditori de laUnió Filharmònica d’Amposta. Els ponents van destacar l’austeri-tat i l’optimisme com a claus per superar la crisi. PÀGINA 16

SUMARI

L’ENTREVISTA

Jordana: “La indústriaalimentària és forta,però no és la panacea”

TURISME

Els arrossars i tresedificis, icones de l’Ebre

Són els arrossars del delta del’Ebre, els cellers modernistesdel Pinell de Brai i Gandesa, elsReial Col·legis de Tortosa i elcastell de Miravet.

ACTUALITAT

El sector primariaguanta el revés de la crisi

PÀGINA 5

PÀGINA 17

PÀGINA 17

Número 77 octubre del 2010 Preu: 1€ www.cambratortosa.com

LA CAMBRA

L’ens cameral, al serveidel teixit empresarialamb àrees com creaciód’empreses PÀGINA 13

PROJECTES

El consell promotord’Ebre Biosfera presentala candidatura a MayorZaragoza PÀGINA 14

L’EMPRESA

Curmac Elevació,aposta ferma pel comerç internacional PÀGINA 6

La Cambra organitza un debatelectoral en clau ebrencaMeritxell Roigé (CiU), Núria Ventura(PSC), Lluís Salvadó (ERC), Joan Ber-tomeu (PP) i Jaume Forcadell (ICV)

participaran en aquest acte políticque tindrà lloc dimarts 9 de novem-bre a la seu de la Cambra de Tortosa

TERRES DE L’EBRE

Redacció

L’agroindústria ebrenca és undels gran pilars del sector indus-trial a les Terres de l’Ebre. I éstambé una de les grans esperan-ces perquè la crisi no tinga unefecte tan devastador a tota la in-dústria. Arreu de les quatre co-marques catalanes de l’Ebre hiha demostracions de grans, mit-janes i petites empreses dedica-des a la transformació agroindus-trial. Des d’una empresa de lesdimensions de la càrnia Padesa,ubicada entre Amposta i Roque-tes i que aquests últims anys hafacturat més de 100 milions d’eu-ros, o FFaiges, que espera acon-seguir prop de 200 milions d’eu-ros enguany passant a altres pro-jectes més discrets per les seuesxifres però no menys importantsper al dinamisme del sector.

Totes juntes conformen unaxarxa de més 187 empreses quesumen una facturació de més de820 milions d’euros, segons da-des d’un estudi de l’agència Ac-ció sobre les Estratègies de crei-

xement a la indústria alimentàriaa les Terres de l’Ebre, presentat aTortosa a mitjan juliol d’enguany ique fa referència a dades del

2008. És una radiografia que tam-bé reflecteix que en els últimsanys la facturació d’aquest sectorha crescut any rere any.

Segons aquest mateix estudi,el 2008 el sector donava faena aprop de 1.700 persones.

◗ L’oli, el més importantDe dotze subsectors, el de l’o-

li és el més important pel que fa ala facturació, segons aquesta anà-

lisi sectorial de la indústria alimen-tària transformadora fet per Acciói com a pas previ per establir lesestratègies de creixement d’a-

questa indústria. Acumula 22 em-preses, de les més de 180 d’ali-mentàries que hi ha a l’Ebre. Aixòés prop del 12% d’empreses que

EBReCONÒMIC OCTUBRE 20102Dossier L’AGROINDÚSTRIA EBRENCA

L’oli, la indústria càrnia i l’arròs, els tres subsectors de la indústria alimentària de les Terres de l’Ebre

Les 180 agroindústries ebrenques facturen més de 800 milions d’euros

L’EBRE

L’oli, amb una facturació superior als 300 milions d’euros, és el subsector alimentari més important a les Terres de l’Ebre.

Les indústries càrniesingressen anualmentmés de 180 M€, el 23% de la indústria

Dades de la indústria transformadora del sector alimentació incloses a l’informe ‘Estratègies de creixement de la indústria

alimentària a les Terres de l’Ebre’

Quatre empresescontrolen el subsectorarrosser, que facturen 72 M€, el 9% del conjunt de l’agroindústia

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 3DossierL’AGROINDÚSTRIA EBRENCA

La Generalitat ha elaborat un document de les estratègies per tal de tirar endavant el clúster al territori

existeixen en aquest sector. amés, amb una facturació superiorals 300 milions d’euros, és elsubsector més important a lesTerres de l’Ebre, un 36% del totalde la facturació.

El segueix, pel que fa a la fac-turació, la indústria càrnia, amb187,6 milions d’euros d’ingres-sos. Amb tot, només està inte-grada per 15 empreses.

El tercer sector quant a in-gresos és l’arrossaire. Amb tot,només quatre empreses es re-parteixen els prop de 72 milionsd’euros que facturen anual-ment.

La fruita (amb 23 empreses iprop de 70 milions d’euros defacturació); el peix i marisc (qua-tre empreses i 66,7 M€), els ous,(quatre empreses i 30,2 milionsd’euros), els congelats, les begu-des, els vins, el pa o els condi-ments són els altres subsectorsindustrials amb presència al’Ebre.

◗ Grans projectesEl sector agroindustrial,

acompanyat també per una po-tent activitat agrícola i ramadera,és a l’Ebre clau per al desenvolu-pament econòmic i industrial delterritori. És per això que la Gene-ralitat de Catalunya ha tirat enda-vant l’informe Estratègies decreixement a la indústria alimen-tària a les Terres de l’Ebre. Agrans trets, en aquest document,s’estableixen uns reptes estratè-gics d’aquest clúster que pas-sen, entre altres coses, per l’o-bertura de nous mercats, tantsegments com mercats geogrà-fics (internacionalització de lesempreses o l’increment de la di-mensió empresària, especial-ment en els productes predomi-nants, que afavoririen el majorpoder en la negociació. També enla millora dels productes o delseu posicionament per tal d’obrirnous clients al sector gurmet. ❚❚

Padesa

Una de les grans del territori en facturació i treballadors

Padesa, amb seu a Amposta i una planta a Roquetes, és una de lesempreses més grans del territori, no només dins l’agroindústria, sinóen el conjunt del sector industrial ebrenc. Creada el 1973 com una in-dústria comercialitzadora del tito (o gall dindi), amb trenta-vuit anysd’experiència s’ha convertit en un referent dins la indústria càrnia. Ahores d’ara factura més de 100 milions d’euros i té una plantilla demés de 700 treballadors.

FFaiges

Un gegant dins el subsector més important

Les marques blanques de la gran distribució són els grans clients d’a-quest gegant del sector de l’oli. I és que la tortosina FFaiges, abans co-neguda com Ideal, té entre la seua cartera de clients algunes de les ca-denes comercials més importants no només de l’Estat, sinó també delconjunt d’Europa. Enguany, té intenció de facturar els 200 milions d’eu-ros i a hores d’ara té sobre la taula un projecte de construcció d’una no-va planta al Catalunya Sud, que crearà uns 100 llocs de treball, que sesumaran a la cinquantena actuals.

Entre els grans reptesdel sector hi ha lainternacionalitzacióo l’obertura de noussegments

Sector aqüícola

L’Ebre, clúster de l’aqüicultura catalana

El sector aqüícola de Catalunya, integrat per una cinquantena d’em-preses, mou un total de 400 milions d’euros anuals i genera una ocu-pació d’un miler de treballadors. Al delta de l’Ebre n’hi ha una àmpliarepresentació, tot i que també n’hi ha al Barcelonès i al Maresme. Ésper això que les Terres de l’Ebre serà la seu del clúster que el depar-tament d’Innovació, Universitats i Empresa està tirant endavant i queal més de maig ja va presentar el Pla de dinamització del clúster d’a-qüícultura de Catalunya.

Arrossaires del Delta i la Cambra del Montsià

Els arrossos del Delta

Quatre indústries es dediquen a la transformació i a l’envasatge de l’ar-ròs del delta de l’Ebre, el tercer subsector de l’agroindústria ebrenca, ifacturen 72 M€. Dos en copen la majoria de mercat. Són les dos granscooperatives arrosseres del territori: Arrossaires del Delta (que controlala producció de l’hemidelta esquerre) i la Cambra Arrossera del Montsià(ubicada a Amposta i amb la producció del marge dret del Delta).

Els experts aconsellenque incremente ladimensió empresarialperquè tinguen méspoder de negociació

ÍNDEX PREUS AL CONSUM

Tarragona manté

l’IPC més baix de

tot Catalunya

La inflació anual estimada del’índex de preus al consum(IPC) per al setembre del 2010a la demarcació de Tarragonaes va situar al 2,2%, la mésbaixa de tot catalunya, segonsles dades de l’Institut Nacionald’Estadística. Es van mantin-dre respecte a l’agost.

HABITATGE

La venda

d'habitatges creix

un 39% a l'agost

Les compravendes d'habitat-ges a l'agost van sumar 5.495operacions, cosa que suposaun increment del 38,69% ambrelació a l'agost del 2009, se-gons l'Institut d'Estadística es-panyol. Aquest augment signifi-ca acumular vuit mesos conse-cutius d'increments.

CRISI

Dissoltes un 15%

més de societats

mercantils

Entre gener i setembrevan desaparèixer 16.972 socie-tats mercantils, un 15,55%més que en el mateix períodedel 2009. Segons el Radar em-presarial de la companyia Axe-sor, en els nou primers mesosde l'any es van crear 10.663empreses.

ESTUDIS

La indústria podria

crear 200.000 llocs

de treball fins al 2018

Catalunya té capacitat pergenerar 200.000 llocs de tre-ball més fins al 2018 en el sec-tor de la indústria. Així s'extraude l'estudi Prospectiva de la in-dustria catalana 2018, elaboratper la consultora BIPE i pre-sentant per Innovació, Univer-sitats i Empresa.

Sempre s'ha dit que disposar de ta-lent és condició indispensable peraconseguir l'autèntic èxit. Sembla

prou demostrat que, en qualsevol àmbit,si hi ha talent, sorgeixen idees i iniciativesenriquidores.També sembla demostrat que el talent noés suficient, que necessita, a més infraes-tructures adients i els recursos suficientsper desenvolupar-se.Ja fa uns anys que el professor AndreuMas-Colell va escriure que "una condiciónecessària per a l'èxit econòmic, polític isocial d'un país és disposar de talent detot tipus: científic, empresarial, artístic".En els darrers temps, les economies des-envolupades estan fent esforços especials

per atraure i consolidar el talent. En elmón universitari hi ha una especial preocu-pació per descobrir gent de molt de talentque aporte valor afegit a la recerca i a la in-novació.Històricament, les Terres de l'Ebre han tin-gut i tenen gent amb talent en gairebétots els àmbits. Hòmens i dones de lescomarques ebrenques han ocupat i ocu-pen espais on el talent és fonamental. Enl'anomenada societat i economia del co-neixement hi ha gent amb arrels ebren-ques, tant en àmbits científics i universita-ris com empresarials.Ara bé, per circumstàncies i per raons evi-dents, una gran part del talent ebrenc nodesenvolupa la seua activitat talentosa a

casa nostra. Hi ha molt de capital humàebrenc escampat arreu del món. Per aquest motiu, la Cambra de Comerçde Tortosa ha iniciat un procés intern de re-flexió per analitzar les eines més adientsque permeten atraure talent i, més con-cretament, el talent ebrenc escampatarreu del món.L'objectiu d'aquest procés de reflexió ésmolt clar: que el talent ajude al desenvolu-pament del territori i s'hi implique, i que fa-ça sortir la creativitat i capacitat existent acasa nostra.Volem un territori actiu amb el talent, per-què, des de la Cambra, sabem que lesempreses de l'anomenada nova economiabusquen ubicar-se on hi ha el que conside-

ren bé més escàs: la creativitat i el talentde les persones. El talent atrau empresesi genera riquesa. Sempre, però de manera especial entemps de crisi, cal creure en el poder deles idees i en la voluntat i l'esforç per fer-les realitat.Fer de les Terres de l'Ebre un territori d'altnivell basat en la qualitat i creativitat de lespersones és un repte de present i de futur.Atraure inversions, empreses, infraestruc-tures, projectes és importantíssim ara isempre. El talent és vital.Aquest és un camí que cal recórrer sensepresses, però també sense pauses, per-què les potencialitats de l'Ebre s'ho merei-xen.

Els pescadors de

tonyina roja reclamen

més control

Els tonyinaries de l’Amet-lla de Mar han reclamat a ladirecció general de Pesca, se-gons publicava El punt, quees millore el control sobre elspunts de venda i els restau-rants d’aquest peix. I és queels tonyinaires diuen que,malgrat que hi ha un pla derecuperació de l’espècie i lescaptures són limitades, hi hapescadors que capturen lestonyines sense autorització.

EMPRESESCatalunya deixa

de ser atractiva

per als immigrants,

segons CCOO

La situació econòmica hafet que Catalunya i l'Estat es-panyol deixen de ser una des-tinació atractiva per als immi-grants. Això és el que es de-dueix de l'informe sobre la si-tuació laboral de la poblacióestrangera a Catalunya pre-sentat per CCOO. Segonsaquest estudi, la percepció dela crisi ha provocat un estanca-ment en l'arribada de perso-nes estrangeres a Catalunya i,fins i tot, l'inici d'una etapa dereducció. El sindicat ha cons-tatat que l'augment de l'aturha fet incidència especialmententre els estrangers i que haaugmentat el pes d'aquestcol·lectiu entre la població in-activa. A més, la reducció d'a-filiacions d'estrangers a la Se-guretat Social gairebé dobla ladels autòctons.

ESTUDIREVISTA DE PREMSA

NOTA INFORMATIVA:

Les empreses que vulguen enviar in-formació a EBRECONÒMIC sobre qualse-vol aspecte d’interès amb relació a laseua activitat (noves inversions,canvis directius, inauguració o am-plicació de locals i mercats, etc.) po-den fer-ho posant-se en contacte al’adreça electrònica següent: ebre-conomic@ebredigital.cat.

L’Idece destina un

ajut de 250.000 €

al polígon del Molló

L'Institut per al Desenvo-lupament de les Comarquesde l'Ebre (Idece) ha informatal consell rector de l'organis-me que destinarà els 250.000euros rebuts del fons de rein-dustrialització del ministerid'Indústria a acabar la primerafase del polígon industrial delMolló, a la Ribera d'Ebre. Elsdiners rebuts del fons de rein-dustrialització de l'Estat servi-ran per acabar la pavimenta-

ció del polígon, i també perdotar-lo del subministramentelèctric corresponent i ubicar-hi un col·lector d'aigües resi-duals.

INVERSIONS

ÚLTIMA HORA

Atraure talentEDITORIAL

EBReCONÒMIC OCTUBRE 20104Opinió

Director: José Luis Mora Bertomeu Director adjunt: Francesc Minguell Coordinador: Ignasi VidalConsell editorial: Jaume Sabaté, Carme Canalda, Isabel Cid.

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de TortosaC/ Cervantes, 7, Tortosa. Tel. 977 441 537.a/e premsatortosa@cambrescat.es.www.cambratortosa.com

Producció i edició: La Veu de l’Ebre SLC/ Rosa Ma. Molas, 2 baixos, Tortosa. Tel. 977 448 757.Fax 977 510 601. a/e: economia@ebredigital.cat DL - T 154/2004. Difusió: 8.000 ejemplars

Redacció: Vanesa Adell (economia@ebredigital.cat)Edició: Cinta Puig (edicio@ebredigital.cat)Fotografia: fotografia@ebredigital.cat Correcció: Núria Espelta. Distribució: Operador Postal de l’EbreImpressió: Indugraf Offset SA (Constantí).

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa C/ Cervantes, 7, Tortosa. Tel. 977 441 537. a/e fminguell@cambrescat.es.

Edició

Publicitat

“La indústria alimentària és molt forta i amb potencial, però no és la panacea”TORTOSA

V. Adell

Jorge Jordana, conseller de la

presidència de la Federació de

la Indústria de l’Alimentació i les

Begudes (FIAB). Va ser un dels

ponents de les jornades Gresol

a Amposta. L’EBRECONÒMIC hi va

parlar per repassar la situació

d’un dels sectors amb més pes

dins l’economia ebrenca, l’a-

groindústria.

PREGUNTA: Com ha viscut la in-dústria de les begudes i l’alimen-tació la crisi econòmica actual? RESPOSTA: Tenim l’avantatge quemenjar, s’ha de menjar tots elsdies, o almenys això s’intenta. Ai-xí, el sector, en èpoques de de-pressió no sol tindre unes baixa-des importants, i tampoc en èpo-ca de prosperitat registra uns crei-xements enormes. Tenim un com-portament que els economistesdiuen anticíclic: atenuem les cri-sis; de fet, l’any 2008 vam regis-trar un petit increment quan la res-ta de sectors industrials pràctica-ment desapareixien. Al final, però,la crisi arriba. Les persones estemuna mica espantats per veure comla crisi s’aguditza i no es prenenles mesures adequades, i per aixòcomencem a estalviar i a consu-mir menys. Com s’aprecia això?

Com repercuteix aquesta segonaonada de la crisi sobre l’agroindús-tria? En primer lloc, hem observatque per sectors. Tots els que esdediquen a l’hostaleria estan so-frint baixes importants, perquèaquest sector està experimentantun enorme retrocés, en xifres su-periors al 10%. Pel que fa als sec-tors dedicats al consum de la po-blació en general, estan notantque el consumidor gasta menys i,per tant, compra allò més barat.Ara ja tant hi fa la qualitat, l’impor-tant és menjar cada dia. És per ai-xò que s’ha experimentat un crei-

xement desmesurat del consumde la marca blanca en aquests úl-tims anys. L’Estat espanyol és elpaís europeu que té el major per-centatge de mercat ocupat permarca blanca. P: Aquesta tendència amb la mar-ca blanca,com afecta al mercat?R: La marca blanca ha crescut per-què els nivells de seguretat també

han pujat. Avui dia, tot allò quesurt al mercat es pot menjar, cosaque no passava abans. Però és ob-vi que el més barat no és el que témés qualitat. P: Quin percentatge de poblacióocupa el sector? Ha variat subs-tancialment durant aquesta sego-na onada de la crisi?R: Fins al 2010 la indústria agroali-mentària no ha tingut atur. De fet,fins al 2009 vam créixer en nom-bre de llocs de treball. A granstrets, la indústria alimentària ocu-pa uns 500.000 treballadors. Ésprop del 17% dels llocs de treballsindustrials de tot l’Estat. Som elsector industrial més important del’Estat. El 2010, però, ja ha arribatla crisi i hi ha empreses que estanvivint expedients de regulació d’o-cupació (ERO), sobretot en pro-ductes destinats a l’hostaleria. En-guany, segurament acabarem te-nint menys ocupació que al gener. P: Però aquesta destrucció dellocs de treball no serà tan intensacom en altres sectors.R: Sí, evidentment. La destruccióque han registrat altres sectors hasigut una autèntica barbaritat. D’a-quí surten els gairebé cinc milionsd’aturats que hi ha, per sectorscom la construcció o altres tipusd’indústries. Però la crisi està sentextremadament intensa, perquèningú hi posa fre. La gent està es-pantada, i quan ho està, estalvia,consumeix menys i, per tant, esfabrica menys i, com a conse-qüència, es destrueixen llocs detreball.

P: Com es pot canviar aquestatendència?R: Hem d’aconseguir que la genttorne a confiar en els seus polí-tics. Canviarà alguna cosa a lesproperes eleccions? Poc, segura-ment. La major part dels ciuta-dans espanyols estem espantats.I tenim una classe política quepotser hem votat nosaltres ma-teix però que no ens mereixem.Mentre no hi haja una classe polí-tica capaç d’agafar el bou per les

banyes i prendre les mesuresque s’han de prendre, que serantotes impopulars, no ens en sorti-rem. Fins ara hem viscut en unabombolla i per damunt de lesnostres possibilitats, ara s’ha detornar a la realitat i ens hem d’es-trènyer el cinturó. Sé que en èpo-ca electoral això no atrau l’electo-rat i per això considero que la si-tuació no millorarà, almenys enany i mig, quan acaben totes leseleccions.

P: Tornant a la indústria, quins sónels grans reptes del sector?R: El més immediat és el de la in-ternacionalització. Tot i que la crisiaguditza aquesta necessitat, ésimportant també sense crisi. I ésque el mercat espanyol i el delspaïsos comunitaris són mercatsde països desenvolupats que es-tan tancats i no creixen ni creixe-ran. Som mercats saturats. Si re-alment la indústria ha de créixer inosaltres realment hi tenim possi-bilitats, hem d’anar a instal·lar-nosen aquells països on hi ha expec-tatives de creixement extraordinà-ries. Són Tailàndia, la Xina, l’Índia,etc. Com a sector que té possibili-tats de créixer hem de sortir fora,però no amb exportacions, sinóinstal·lant-nos en aquests països ides d’allí serviraquests mercatsen creixement. El segon repte ésintensificar la investigació. Crecque està evolucionant d’una ma-nera molt bona. I avui dia la inves-tigació ja forma part de la culturade les grans empreses del nostresector i hi dediquen recursos imitjans. Però, lògicament, encaras’han de multiplicar aquests re-cursos. I és que les empreses es-panyoles no poden competir perpreu, han de competir per intel·li-gència, per valor afegit, per inves-tigació... S’han de reduir costosinvestigant processos productiusque estalvien energia, que siguenmés respectuosos amb el mediambient, etc. P: A les Terres de l’Ebre, el sectoragroalimentari té un pes molt im-portant. Es ven com una de lessortides de la crisi. Què n’opina?R: La indústria alimentària és moltbona, molt forta i, sense cap me-na de dubte, pot créixer, però noha de ser la panacea per a tots elsproblemes. És un sector estratè-gic però no pot substituir la cons-trucció, per exemple. I és que en-cara hi ha bastants problemes is’hi ha de treballar força. P: Què recomanaria a les petites imitjanes empreses de l’alimenta-ció de les Terres de l’Ebre?R: Depèn de quin siga el seu mer-cat i els seus objectius. Pots diri-gir-te al sector gurmet en pocaquantitat. Però, si no tens uns pro-ductes gurmet, el millor serà diri-gir-te a un mercat gran, i per aixòés important guanyar volum. ❚❚

CEDIDA

Jorge Jordana és conseller de la presidència de la Federació de laIndústria de l’Alimentació i les Begudes de l’Estat espanyol. Destaca

que, tot i que l’agroindústria té moltes possibilitats per créixer, sobretot en països emergents, no és la solució per a la crisi

JORGE JORDANA, FIAB

“És normal que la

marca blanca puge,

perquè la gent

està espantada i vol

gastar menys”

“Som el sector més

important de l’Estat

quant a creació de

llocs de treball”

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 5L’entrevista

“En època electoral és

difícil prendre mesures

adequades i impopulars,

la situació s’allargarà

un any i mig més”

“És important que

les empreses òbriguen

mercat en països

emergents com

Tailàndia, la Xina o l’Índia”

p. 05 ebrecon mic 77.qxd 27/10/2010 13:54 PÆgina 1

Amb la venda i lloguer de maquinària d’elevació, opera en més d’una vintena de països de tres continents

CAMARLES

Redacció

Ubicada al polígon industrialVenta Nova de Camarles, CurmacElevació va ser reconeguda ambun guardó als Premis Cambra2010 del 22 de setembre passat.Ho va ser en la secció de comerçi en la categoria d’internacionalit-zació. I és que aquesta empresadedicada a la venda, lloguer imanteniment de tot tipus de ma-quinària d’elevació és una de lesempreses ebrenques que mésaposta per la internacionalització.Una dada ho demostra. Fins al37% de la seua facturació provéde l'exportació, i entre la seuallarga llista de mercats hi ha mésd'una vintena de països de trescontinents diferents.

D’aquesta manera, l’exporta-ció i el comerç internacional ha si-gut una de les màximes delsseus responsables. És per aixòque la inversió en mitjans tecno-lògics, en formació i en recursoshumans en aquest sentit és unaconstant en aquesta empresa deCamarles.

Els seus productes, que com-pren en diferents llocs d’Europa,es recondicionen segons les ne-cessitats de cada client –desen-volupant implements propis amb

la marca pròpia Curmac– i s’adap-ten a entorns operatius en ma-gatzems, espais oberts, etc.

Però Curmac és també unagarantia per al manteniment, iespecialment per assessorar elsclients en la millora de la seuacapacitat productora i logística,per buscar la màxima eficàcia enla manipulació i el millor rendi-ment de la capacitat d'emmagat-zematge.

◗ En més de 22 païsosAmb una pàgina web d'actua-

lització diària que es pot consul-tar en catorze llengües, aquestaempresa de Camarles té projec-tes empresarials en marxa a lamajoria de països europeus, itambé a Síria, Egipte, Aràbia Sau-dita, Dubai, Qatar, Brasil, Perú oXile, així fins a una llista de 22

països. L’obertura a aquests mer-cats s’ha fet tant a través d’estra-tègies pròpies d’empresa comamb la participació en nombrosesmissions empresarials de la Cam-bra de Comerç de Tortosa i tambéd’altres de la resta de Catalunya.

◗ Projectes de futurEls projectes més recents

són ara al Perú, on treballen enl'adaptació de maquinària per ados empreses mineres que esdediquen a l'extracció d'or, i unaltre al Brasil per aplicar nous sis-temes productius per a una im-portant empresa d'infraestructu-res que gestiona obres per al prò-xim Mundial de futbol de l'any2014. ❚❚

Curmac Elevació, exemple d’internacionalització al sector comercial

EBReCONÒMIC OCTUBRE 20106L’empresa CURMAC ELEVACIÓ

Té la seu al polígon industrial Venta Nova de Camarles.

Curmac Elevació va ser guardonada amb un premi Cambra que li reconeix la seua tasca en internacionalització.

El 37% de la facturacióde Curmac correspon avenda de maquinària a l’estranger

Un dels projectes mésrecent és al Perú, ontreballa per a dosempreses mineres

Està dedicada a la comercialització de maquinària d’elevació.

La seua pàgina webestà traduïda a 14idiomes per donarservei als seus clients

ROQUETES

V. Adell

Fa més de vint-i-quatre anys,l’enginyer Joan Cid va començara treballar a la multinacional Lear,a la planta de Roquetes, dins eldepartament de Qualitat. Al llargd’aquest quart de segle, aquestenginyer tortosí s’ha anat espe-cialitzant en la millora de proces-sos. Ara, després que la plantade Roquetes tanqués portes ideixés al carrer més de cinc-cen-tes persones, Cid ha apostat pertirar endavant la seua pròpia con-sultoria. És per això que aquestmes, aquest enginyer que ha tiratendavant la consultoria QMAConsulting, dirigida a les petites imitjanes empreses (pimes), ésmereixedor de ser el protagonis-ta de la secció de l’emprenedordel mes de l’EBRECONÒMIC d’octu-bre.

La decisió de treballar percompte propi, però, va arribarmolt abans que es fés oficial ladecisió de la multinacional del’automoció de tancar portes iemportar-se la producció a un pa-ís europeu més econòmic. “Feia

temps que totes les decisions

dels superiors anaven apun-

tant cap al tancament de la

planta, i ja em vaig anar enca-

minant el futur”, explica Cid, elqual hi afegeix que “en aquests

últims anys ja havia considerat

com una gran possibilitat po-

der treballar per compte propi,

convertir-me en empresari”.

L’anunci de Lear va acabarprecipitant les coses i, al febrer,Cid ja oferia els seus serveis, unaconsultoria a pimes en milloresde productivitat, així com tambéen els processos de certificacióen ISO 14001 (mediambiental),9001 (de qualitat) i OHSAS 18001(seguretat i salut).

“Tinc clar que vull treballar

a les Terres de l’Ebre, però l’o-

ferta industrial per a tècnics

qualificats és més aviat escas-

sa, i més ara en aquests mo-

ments. És per això que vaig

apostar per convertir-me en un

emprenedor i empresari”. “A

més a més”, comenta, “per ob-

tindre aquests serveis, les em-

preses d’aquí sempre havien

d’anar a consultories de Barce-

lona, per tant, hi havia una

possibilitat de mercat”.

◗ Assessor de noms importantsNomés vuit mesos i escaig

després que comencés a dedicar-se exclusivament a la consultoriaper a pimes (abans, mentre tre-ballava a Lear, ja havia començata oferir serveis externs) ja ha tre-ballat per a importants empresesdel territori. “No em puc quei-

xar, tinc força faena”, diu, totassenyalant que treballa per aempreses de sectors tan diver-

sos com la construcció, l’automo-ció o les cooperatives de l’oli. Alseu llistat de clients hi figurennoms com Calfri, Güeche, YKK,Autoescola Tortosa Ebre o MistralBonsai. Per a tots implementaprojectes de millora de proces-sos i productivitat o el procés perobtindre els certificats de qualitati mediambientals.

El seu bagatge i experiència aLear, on va participar en diferentsprojectes de millora que el vanportar a països com Hongria o Tu-nísia, li han donat el coneixementnecessari per poder tirar enda-vant aquesta nova consultoria.

◗ Preus competitiusUna de les coses que caracte-

ritza aquest nou servei a empre-ses són els “preus competi-

tius” que pot oferir aquest engi-nyer, resident a Roquetes, des

d’on també treballa. “Tinc una

estructura molt reduïda i per

això puc oferir preus força ajus-

tats”, comenta.

◗Treball en xarxaA més a més, QMA Consul-

ting també ha apostat claramentpel treball en xarxa; és a dir, perpoder establir col·laboracionspuntuals amb altres professionalsdel territori i, d’aquesta manera,aconseguir més projectes. Enaquest sentit, Cid posa un exem-ple; “Fa unes setmanes vaig

haver de treballar per a una

empresa d’àrids que volia

aconseguir una certificació d’a-

quest sector. És un tema com-

plex i que jo no domino, per ai-

xò en aquell moment vaig tre-

ballar conjuntament amb una

persona experta en aquests te-

mes”. ❚❚

L’enginyer Joan Cid, que va treballar 24 anys a Lear, està tirant endavant la seua pròpia consultoria a pimes

QMA Consulting, la nova assessoria per a empreses en temes de productivitat i certificació

Cid destaca la importància de treballaren xarxa per poderaconseguir mésprojectes

I a més

Dades de contacte

Nom comercial: QMA Consulting

Adreça: Urbanització Torre d’enGil, 23

CP i Població: 43520 Roquetes

Tel.: 617 811 976

joan.joancid@gmail.com

Amb el suport de:

Ha treballat per aempreses com YKK,Mistral Bonsai, Güeche, Calfri o Vivers Anguera

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 7L’emprenedorQMA CONSULTING

Cid: “El servei queofereixo fins ara lesempreses l’havien hagutde buscar molts cops aBarcelona”

Pot assessorar per a l’obtenció dels certificats ISO 14001,ISO 9001 i OHSAS18.001

EBReCONÒMIC OCTUBRE 20108

Actualitat

TERRES DE L’EBRE

ACN

El Consell de Ministres vaaprovar divendres 15 d'octubreuna subvenció de 10 M€ per a ac-tuacions de reconversió industrial iocupació a les Terres de l'Ebre.Mitjançant un reial decret, el go-vern espanyol estableix les nor-mes reguladores d'aquesta apor-tació a l'entitat ACC1Ó, l'agènciade suport a l'empresa catalana dela Generalitat, que té com a objec-tiu contribuir a superar elsdesequilibris socioeconòmics. En-tre les actuacions, hi ha l'adquisi-ció de les naus de Lear a Roque-tes, el subministrament d'aigua igas al polígon Catalunya Sud deTortosa, la contribució al viverd'empreses de Gandesa, i unacontribució al centre d'empresesLa Ribera i el centre tecnològicCTM de Flix.

L'estat espanyol destina 10M€ a cobrir despeses d'obra, in-

fraestructures, equipament, perso-nal, subministraments, serveis i al-tres despeses directament relacio-nades amb les actuacions per re-convertir el sector industrial i millo-rar l'ocupació a les Terres de l'E-bre. ACC1Ó és l'entitat beneficià-ria de la subvenció, que destinarà adiferents actuacions que s'execu-taran abans del final del 2011.

De l'aportació, 1,65 milionsd'euros es destinaran a l'adquisi-ció de les naus de Lear per part del'Ajuntament de Roquetes, 4,5 mi-lions d'euros seran per al submi-nistrament d'aigua i gas al polígonCatalunya Sud de Tortosa, 1 miliód'euros per a la instal·lació d'unaplanta de valorització de residussòlids urbans a Móra la Nova i 1milió d'euros per a la construcciódel viver d'empreses de Gandesa.

A Amposta, hi ha prevista la in-versió de 600.000 euros al polígonindustrial de l'Oriola i d'1 M€ per al'antena tecnològica de la xarxaTecnio. A Flix, es destinaran 2 M€

per al centre d'empreses La Ribe-ra i el centre tecnològic CTM.

A més, el Consell Comarcal delBaix Ebre rebrà 50.000 euros peral seguiment de projectes en coor-dinació amb administracions impli-cades i el Consell Comarcal de laRibera d'Ebre també rebrà una aju-da per a la compra de terreny in-dustrial al polígon del Molló.

◗ Compromís després de Lear La subdelegada del govern espa-nyol a Tarragona, Teresa Pallarès,es va felicitar per la decisió delConsell de Ministres de fer efec-tius els recursos, a càrrec dels

pressupostos d'aquest 2010 i quedóna compliment als compromi-sos assumits per les administra-cions catalana i estatal després delcop que va suposar el tancamentde l'empresa Lear a Roquetes,que va deixar al carrer 518 treballa-dors.

Pallarès, però, es va mostrardel tot prudent a l'hora de valorarla demanda de la mateixa comis-sió d'industrialització de les Terresde l'Ebre que, fa pocs dies, recla-mava al govern espanyol 11,1 M€més a càrrec del pressupost del2011 per a actuacions addicionals.Tot i apel·lar a fer front a la crisi iconsiderar “lícites” aquestes de-mandes, la subdelegada, ha apos-tat, de cara al moment actual, per“gestionar i posar fil a l'agulla”

als 10 milions d'euros aprovats.

◗ Onze milions mésDies abans de conèixer-se

aquesta transferència, la comissióper a la reindustrialització de les Te-

rres de l’Ebre (integrada per repre-sentants polítics, sindicats i em-presaris del territori) acordava re-clamar 11,1 milions d’euros mésperquè s’incloguessen dins elpressupost del 2011. Un dels prin-cipals projectes d’aquest pla dereindustrialització és la plataformalogística Logis Ebre, per a la qual elgovern demanarà 3,3 milions d’eu-ros per poder comprar les 100 hec-tàres a la vora del Catalunya Sud.També s’inclouen dos milionsd’euros per a completar la dotaciód’aigua i gas a aquest polígon, unmilió per al centre de promocióeconòmica d’Ulldecona o mig mi-lió per al Centre de Difusió Tecno-lògica del Moble i la Fusta (Cenfim)de la Sénia. ❚❚

Madrid transfereix els 10 M€ de lareindustrialització d’aquest 2010La comissió ha acordat demanar-ne 11,1 més pel 2011 i per tirar endavant projectes com el Logis Ebre

Demanen 3,3 M€ per ala plataforma logística i2 M€ per al gas i l’aiguadel Catalunya Sud

La transferència delsdeu milions d’euross’ha fet a través del’agència ACCIÓ

TORTOSA

ACN

El conseller d'Agricultura, Joa-quim Llena, acompanyat del direc-tor general de DesenvolupamentRural, Jordi Bertran, ha presiditaquest dijous l'acte de signaturadels convenis del Programa pilot2009 de desenvolupament ruralsostenible entre el DAR i els muni-cipis del Pinell de Brai, Arnes, i Ba-tea. Així, s'ha signat un conveniamb l'Ajuntament del Pinell deBrai per a la rehabilitació del celler imolí de l'oli de la cooperativa delmunicipi amb l'objectiu de d'ade-quar les instal·lacions a la normati-va vigent per a l'ús propi de l'edifi-ci i, al mateix temps, per a l'activi-tat complementària de visita turís-tica. Aquest conveni té per objecte

atorgar un ajut econòmic a l'Ajun-tament uns 466.876 euros.

D'altra banda, s'ha signat tam-bé un conveni amb l'Ajuntamentde Batea per dur a terme un pro-jecte de recollida i tractament debiomassa, amb una inversió pre-vista de 640.000 euros, l'objectiudel qual és establir quin és el costdels treballs forestals que s'hande dur a terme per tal d'extrauredel bosc i dels camps de conreula biomassa forestal i agrícola ipoder transformar-la en estella iutilitzar-la com a combustible enplantes industrials o en consumsdomèstics.

Finalment, a l'Ajuntamentd'Arnes, s'ha signat un convenique servirà per a la concessiód'un ajut per al cobriment del

mercat municipal, amb una inver-sió prevista de 221.700 euros. Enaquest espai té lloc el mercat set-manal del municipi.

El pressupost total d'aquestprograma pilot 2009 és de més de9 M€. ❚❚

El Pinell de Brai, Batea i Arnesreben 1,3 M€ per promoure eldesenvolupament sostenible

PROJECTES

TORTOSA

Redacció

Llogar un pis a l’Ebre durantel segon trimestre del 2010costava, de mitjana, uns 400euros al mes. Això és un16,5% menys que fa un any.

L’Ebre continua sent, d’a-questa manera, l’àmbit territo-rial de Catalunya on més habaixat el preu del lloguer durantaquest període de l’any, se-gons dades fetes públiques peldepartament de Medi Ambienti Habitatge. Només el segueixde prop Lleida, on el preu dellloguer ha davallat un 8,3%.

A més, en termes absoluts,l’Ebre també és la zona mésbarata de Catalunya per poderviure en un habitatge de llo-guer. Un pis de renda costa400 euros. Això és la meitatdel que costa a la mitjana de

Catalunya o menys de 100 eu-ros menys que al conjunt deTarragona. I aquesta diferènciaaugmenta, si mirem altres àm-bits territorials com Barcelonaciutat, on el preu gairebé estriplica.

◗ Creix el lloguerPel que fa al nombre de

contractes de renda signats du-rant el segon trimestre del’any, l’Ebre ha experimentatuna pujada del 34,2%. Durantaquests tres mesos es van sig-nar 730 contractes, respecteals 1.127 de tot el 2009.

El creixement de contrac-tes ha estat per sobre de lamitjana catalana, on segons eldepartament de Medi Ambienti Habitatge també s’ha registratun rècord de contractes delloguer. ❚❚

El preu del lloguer a l’Ebrebaixa fins als 400 euros

HABITATGE

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 9Actualitat

TORTOSA

ACN

L’Ajuntament de Tortosa ja hainiciat les obres de construcció delnou viver d’empreses, una de lesactuacions previstes en el Pla d’ac-tuació municipal (PAM). El vivers’ubicarà en uns terrenys de pro-pietat municipal al barri de Ferre-ries, on abans hi havia les antiguesindústries Fabra o més recent-ment la seu de la Universitat Inter-nacional de Catalunya (UIC). Laparcel·la ocupa 11.313 metres qua-drats i el projecte preveu la rehabi-litació de l’edifici existent per des-tinar-lo a oficines i a la construcciód’una edificació de nova planta pera tallers. L’objectiu és que cadatres anys passen pel viver una vin-tena d’empreses noves.

El projecte s’ha dividit en tresfases i, actualment, se n’estanexecutant les dos primeres ambun cost d’1,5 milions d’euros.Aquesta part de les obres consis-teixen en la remodelació de l’edifi-ci, la creació de les zones comu-nes en la planta baixa, tretze ofici-nes a la planta primera i vuit tallersen una nau adjacent. L’obra s’haadjudicat a Tauicesa per 1,5 mi-lions d’euros, 1,3 dels quals cor-responen a la primera fase, finan-

çada pels fons europeus Feder, l’A-juntament de Tortosa, la Diputacióde Tarragona i el PUOSC. La sego-na fase ha sigut adjudicada per175.000 euros amb finançamentdel Fons estatal per a l’ocupació ila sostenibilitat local.

La tercera fase de l’obra pre-veu l’ampliació de les instal·lacionsamb cinc oficines més.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel;la tinent d’alcaldia d’Urbanisme,Meritxell Roigé; el vicepresidentde la Diputació de Tarragona, PerePanisello, i el director dels serveisterritorials de Governació, CarlesPasqual, van fer dimecres 20 d’oc-tubre una visita d’obres on es vadestacar la ubicació del viver perconvertir-se en un pol de desenvo-lupament per a futures activitatseconòmiques. A més, el lloc esco-llit millora les comunicacions ambla futura construcció d’un enllaçamb el polígon La Ravaleta, i estàmolt a prop d’on es construirà elfutur nou hospital de les Terres del’Ebre.

L’objectiu de l’Ajuntament ésque cada tres anys passen 21 no-ves empreses pel viver. El nouequipament comptarà amb ser-veis de formació i assessoramentjurídic i financer per acompanyar

els jóvens emprenedors en els pri-mers anys de funcionament de lesseues empreses.

L’alcalde va explicar que la ges-tió del viver anirà a càrrec de la no-va societat municipal Tortosa Inno-va i va avançar que en els pròximsmesos s’iniciarà la captació decandidats a instal·lar la seua em-presa al viver. El perfil de viveris-tes, segons Bel, és gent jove oque s’inicia per primera vegada enel món de l’empresa, en sectors

de serveis de noves tecnologies,principalment, però sense exclou-re’n cap altre.

L’edifici que acollirà el viver esva construir l’any 1957 i pertany alcorrent racionalista, amb recone-gut valor arquitectònic. El projectepreveu la ubicació dels despatxosa la planta baixa i dos plantes del’edifici, organitzant-los al voltantd’un pati central. Els tallers res-tants s'ubicaran en una nau adja-cent de nova construcció. ❚❚

Tortosa inicia les obres del viverd’empreses a les indústries Fabra

PROJECTES

L’EBRE

Les obres de remodelació de les antigues indústries Fabra ja han començat.

TORTOSA

Redacció

El director territorial d’Innova-ció, Universitats i Empresa, Jo-sep Monclús, ha presentat a Ma-drid, a través de l’Agència Catala-na de Turisme, la línia regular delllaüt Lo Sirgador, que solca les ai-gües del tram navegable del riu.Durant la presentació al CentreCultural Blanquerna es van esta-blir contactes comercials ambHalcón Viajes i amb deu agèn-cies més de Madrid i altresagents del sector turístic que te-nen delegació a la capital de l’Es-tat. També van assistir a l’actedeu mitjans de comunicació, en-tre diaris d’abast estatal, revistesespecialitzades, mitjans en línia iràdio. Segons Josep Monclús,“amb presentacions com

aquesta aconseguim promo-

cionar un producte turístic

propi de les Terres de l’Ebre

que és únic, ens obrim al mer-

cat per captar més turistes i

impulsem la imatge i la marca

de les Terres de l’Ebre i la seua

repercussió mediàtica”. Lo Sir-gador disposa de 53 places i ofe-reix diferents recorreguts entreAmposta i Miravet. ❚❚

‘Lo Sirgador’presenta la navegació per l’Ebre a Madrid

TURISME

TORTOSA

ACN

El conseller d'Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural, JoaquimLlena, acompanyat del director ge-neral d’Alimentació, Qualitat i In-dústries Agroalimentàries, JoanGené, i del director dels Serveis Te-rritorials del DAR a les Terres de l’E-bre, Antoni Espanya, va presidirdiumenge 26 de setembre, a Torto-sa, l’acte de commemoració delcentenari de la Cooperativa Solde-bre i Secció de Crèdit SCCL. L’actetambé va comptar amb l’assistèn-cia del president Jordi Pujol. Propde 1.100 persones van assistir al’acte de commemoració, on esvan lliurar els diplomes als presi-dents de les cooperatives fusiona-des, que configuren l’actual Solde-bre.

En tots aquests anys, hi ha ha-gut 60 presidents i 400 directiusvinculats a la cooperativa Soldebre idiumenge passat catorze presi-dents recollien aquest reconeixe-ment.

Durant l’acte, el conseller vadestacar que “avui és un dia de

celebració, d’alegria i de satisfac-

ció”, ja que tot just fa cent anysque s’iniciava el projecte de la Coo-perativa Agrícola Santiago de Torto-sa, que forma part de Soldebre. Calrecordar que Soldebre, cooperativade primer grau, va nàixer l’any 1995amb la primera fusió de cooperati-ves agràries de Catalunya, unint les

de Roquetes, Jesús i Santiago deTortosa, que es va crear l’any 1910.

L’any 1999, l’entitat va absorbirles de Tivenys i Aldover. A tot això,cal afegir la cooperativa forma partdel Grup d’Exportadors de Cítricsdel Baix Ebre i Montsià (integratper cooperatives i sector privat)que té un conveni amb l’IRTA per a

la millora de la producció integrada iel control de plagues als cítrics.

El conseller Llena va remarcarque “no estem en un moment

fàcil, però Soldebre ha encertat

amb el model i està marcant la

pauta des de fa quinze anys”.“La seua inquietud, manera de

ser i empenta els ha portat a ce-

lebrar els cent anys en un estat

de salut força notable”, hi afegia eltitular d’Agricultura. I que “els pro-

jectes de futur que estan impul-

sant els orientaran encara més

cap al consumidor i el mercat, i

aquest és el camí a seguir per

ser fort en un mercat competitiu

com l’actual”. ❚❚

Soldebre celebra el seu centenariamb més d’un miler de persones

COOPERATIVES

EBReCONÒMIC OCTUBRE 201010Actualitat

El conseller d’Alimentació, Acció Rural i Alimentació i Jordi Pujol van presidir el centenari de la cooperativa.

L’increment de producció d’olid’oliva previst a les explotacions deles Terres de l’Ebre per aquestacampanya, un 29% (87.162 tonesd’olives i 15.153 tones d’oli), no seràsuficient per compensar la constantcaiguda de preus que pateix el pro-ducte en origen, fins a un 40% desde l’any 2007. Això és el que ha aler-tat el sindicat agrari Unió de Page-sos (UP), que ha tornat a denunciarles grans cadenes de distribuciócom les principals responsables d’a-fonar els preus venent oli ambpreus per sota del cost de produc-ció com a reclam i ha lamentat lapassivitat de les administracions da-vant aquestes pràctiques. Això,apunten, acabarà afavorint la pro-ducció d’oli de qualitat inferior i l’a-

bandonament de les explotacions. El coordinador d’UP a les Terres

de l’Ebre, Joan Montesó, no ha dub-tat a acusar, novament, les grans ca-denes de distribució alimentària,que “dominen el 86 % de la quota

de mercat” d’aquest producte, dela situació que travessa el sector encomplicitat amb la passivitat de lesadministracions catalana i espanyo-la. “Aprofiten la seua situació de

domini del mercat per posar l’oli

com a producte reclam per sota

del preu de producció”, ha argu-mentat. Uns fets que han sigut de-nunciats “reiteradament” senseresultats davant el departamentd’Innovació, Universitat i Empresa iel departament d’Agricultura, AccióRural i Alimentació.

Aquest control del mercat deles distribuïdores hauria pressionata la baixa els preus fins al punt quehaja continuat descendint senseque hi haja hagut un excés d’ofertad’oli d’oliva al mercat, atès que l’o-ferta i la demanda estan equilibra-des. En aquest sentit, Montesó harecordat que les exportacions d’olid’oliva estatals han pujat un 35% enles últimes quatre campanyes. Peròaixò tampoc ha sigut suficient.

“Què ens importa fer un 50%

més de producció si ens abaixa-

ran 0,30 euros el quilo?”, s’ha pre-guntat, tot acusant l’administraciód’haver permès que el sector estiga“totalment desregulat” i “en

mans de la gran distribució”, ambel “greuge” que suposa per als pro-

ductors i la indústria agroalimentà-ria. “Ens han deixat a les arpes del

llop”, ha reiterat. Això, d’una banda,explicava, afavorirà l’abandonamentd’explotacions. “Com volen que

amortitzem el que ens demanen

de pagar per regar amb el canal

Xerta-Sénia?”, ha inquirit.

◗ Més collita, menys preu Així les coses, el dirigent sindi-

cal ha il·lustrat aquesta situació re-cordant que el preu de l’oli verge ex-tra ha baixat fins a situar-se en doseuros aquesta campanya, un 40%menys que el 2007; el verge en1,86 euros, un 24% menys; l’oli d’o-liva ha descendit un 22%, amb 1,88euros, i l’oli de pinyolada, un 22%menys, fins als 1,67 euros. Les oli-

ves, per tant, també han vist reduïtel seu valor, en un 35%, i es paguena 0,335 euros el quilo. Un cop la co-llita comence a Andalusia, les cosespodrien empitjorar. Montesó tam-poc descarta que les plantes trans-formadores de sansa s’afegisquenal ball i també retallen preus. Peraquesta campanya 2010-2011, elsindicat preveu que les explotacionsd’oliveres del Baix Ebre, amb34.041 tones d’olives previstes, ex-perimentaran un increment de pro-ducció del 67% respecte a la cam-panya passada, seguint l’habitualcomportament cíclic del conreu. AlMontsià, el creixement també ésdel 50%, fins a les 22.409 tones. LaTerra Alta, amb 11.712 tones, és l’ú-nica comarca on cau la producció. ❚❚

El preu de l’oli cau un 40% des del 2007AGRICULTURA

TORTOSA

Redacció

Incasòl ha acabat les obresd’urbanització del Molló i prope-rament iniciarà la comercialitza-ció de les parcel·les d’aquestsector, situat en terrenys delsmunicipis de Móra la Nova i Tivis-sa. El nou parc empresarial téuna superfície aproximada de 36hectàrees i està situat al sud dela comarca de la Ribera d’Ebre.És accessible des dels principalseixos viaris, com la C-44, l’N-420i l’AP-7, i és a prop d’altres vies decomunicació destacades i de laxarxa ferroviària.

Incasòl ha participat en la Firade Móra la Nova dins l’envelatinstitucional de la Generalitat deCatalunya, situada al carrer de laDiagonal, on presenta aquestsector i diverses actuacions desòl residencial, promoció d’habi-tatge protegit i rehabilitació depatrimoni històric que està duenta terme a les TE. El nou Pla decomercialització de l’estoc de sòlper a activitats econòmiques in-clou sis actuacions a les TE quesumen 25 hectàrees de sòl dis-tribuïdes en 37 parcel·les. Estracta dels sectors les Planes delRiu d’Arnes, la Plana (2a fase) deGandesa, Catalunya Sud de Tor-tosa i l’Aldea, la partida Aubals deMóra la Nova, el barranc de Lle-dó de Santa Bàrbara i la carreterade la Galera de la Sénia. ❚❚

L’Incasòl acaba laurbanització del polígon del Molló deMóra la Nova i Tivissa

INDÚSTRIA

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 11Actualitat

TORTOSA

ACN

La trentena de botigues de mo-bles agrupades en la Federació deComerciants del Moble de la Sénia(Fecoms) obriran, finalment, totsels diumenges a partir del dia 7 denovembre. Després que el col·lec-tiu rebutgés inicialment aquestapossibilitat, reconeguda arran de ladeclaració de municipi d'interès tu-rístic per la Generalitat, els comer-ciants han decidit tornar a obrir por-tes en diumenge deu anys desprésper impulsar l'activitat en l'actualcontext de crisi. Segons apuntendes de la Fecoms, que impulsaràaccions turístiques complementà-ries, la mesura ha de permetreatraure clients no només de l'àreade Barcelona o Saragossa sinótambé d'altres punts de l'Estatespanyol.

“Davant la situació de crisi i el

fet que el sector del moble està

tocat, s'ha decidit treballar en

diumenges”, ha justificat la porta-veu de la Fecoms, Marta Martínez.La decisió es va prendre per majo-ria en una assemblea de socis cele-brada el 30 de setembre, en la quales van posar sobre la taula tambéels resultats d'un estudi elaboratsobre la procedència dels clients ila possibilitat que obrir els diumen-

ges ampliés el seu radi de captació. “Estem en un lloc no gaire

estratègic per a la venda de mo-

bles i hem prioritzat el treball i la

insistència per captar clients de

Barcelona, València i Saragossa.

L'estudi ens diu que, si obrim en

diumenge, el nostre mercat s'o-

bre més lluny perquè som com-

petitius en preus”, subratlla Martí-nez. En paral·lel amb la decisió d'o-brir “tots els diumenges de l'any

de forma indefinida, sense ex-

cepcions”, els comerciants prepa-ren ja noves campanyes turístiquesi promocionals per atraure clients

potencials, en la línia de la iniciativade pagar nits d'hotel als compra-dors.

La decisió arriba pocs mesosdesprés que els mateixos comer-ciants de la Fecoms decidissen noaprofitar la possibilitat d'obrir endiumenge que els possibilitava ladeclaració de la Sénia com a muni-cipi d'interès turístic, en considerarque suposava un cost “addicio-

nal”, especialment des del punt devista laboral. “Ara les empreses hi

posen de la seua part i els treba-

lladors, també”, ha dit la mateixaportaveu. ❚❚

Els comerciants de mobles dela Sénia obriran els diumenges

COMERÇ

Els comerciants de la Sénia feia deu anys que no obrien les botigues en diumenge.

Periodistes de la revista de Ryanair visitenles Terres de l’Ebre amb la Diputació

El DAR avança el pagament dels ajutsagroambientals per al cultiu de l’arròs

BREUS

Un grup de periodistes de larevista Ryanair Magazine, vincula-da a una de les companyies devols de baix cost més popularsd’Europa, Ryanair, va visitar elsdies 15 i 16 d’octubre alguns delsespais naturals més rellevants deles Terres de l’Ebre per copsar larealitat i les oportunitats queaquesta zona ofereix com a desti-nació turística de primer ordre itraslladar-la als lectors d’aquestapublicació que recull els atractiusdels països en els quals opera lacompanyia. La importància d’a-questa visita rau en el fet que elsperiodistes podran mostrar a unpúblic potencial molt ampli lesgrans possibilitats que les Terresde l’Ebre ofereixen com a desti-nació turística, amb un èmfasi es-pecial en la promoció del seu pa-trimoni natural. Ryanair opera desdel territori cap a les principals ciu-tats europees com Birmingham,

Brussel·les, París o Glasgow, en-tre d’altres, i mou un volum deviatgers anual de prop d’un milióde persones.

Durant la visita, els responsa-bles del Patronat de Turisme de laDiputació de Tarragona a les Ter-res de l’Ebre van intentar trans-metre a aquests periodistes lagran vinculació existent entre laterra i la seua gent, un lligam queha configurat la particular fesomiad’aquesta zona de Catalunya quedes de fa ja anys impulsa un turis-me rural de qualitat basat en unpatrimoni natural, cultural i humàde gran riquesa. Els resultats dela visita quedaran reflectits enl’article que s’inclourà en el prò-xim número del mes de novem-bre la revista Ryanair Magazine,present en tots els vols de lacompanyia i que, per tant, tindràuna gran repercussió per al turis-me de la zona. ❚❚

El departament d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural (DAR)ha avançat el pagament delsajuts agroambientals per al cultiude l’arròs. Així, divendres 8 d’oc-tubre, el departament ja va iniciarl’execució dels pagaments queafecten prop de 2.300 pagesos

de vuit comarques diferents; lamajoria, però concentrats a lesTerres de l’Ebre. I és que delsmés de 7,6 milions d’euros d’a-juts, fins a 7,1 són per als 2.221productors del Baix Ebre i elMontsià, que conreen més de18.000 hectàrees d’arròs. ❚❚

TORTOSA

Redacció

En el marc de les propereseleccions al Parlament de Cata-lunya, el plenari de la Cambra deComerç de Tortosa ha acordat or-ganitzar un debat electoral “on

es prioritze els candidats i els

temes que preocupen el teixit

socioeconòmic ebrenc”, se-gons ha dit José Luis Mora, pre-sident de la Cambra.

Per aquest motiu, s’han convi-

dat a participar-hi els polítics deles Terres de l’Ebre que ocupenun lloc destacat a les llistes per ales eleccions al Parlament de Ca-talunya del 28 de novembre i quetenien representació als grupsparlamentaris de la legislaturapassada. Concretament, els polí-tics invitats al debat són: Merit-xell Roigé (CiU), Núria Ventura(PSC), Lluís Salvadó (ERC), JoanBertomeu (PP) i Jaume Forcadell(ICV).

◗ Debat ebrencEn la darrera reunió del plenari

de la Cambra, celebrada el dia 18d’octubre, es van acordar el for-mat i els temes principals del de-bat, després d’un sondeig previfet entre els membres. En aquestsentit, el president de la Cambraha destacat que “són temes rela-

cionats amb les infraestructu-

res, la reindustrialització, el fi-

nançament de les empreses, o

la racionalització de la despesa

pública”.“Des de la Cambra volem

conèixer l’opinió concreta i els

programes dels polítics ebrencs

sobre temes fonamentals per al

desenvolupament del territori”,

ha apuntat el president de la Cam-bra. A més a més, Mora ha avan-çat que la mecànica del debat serà“operativa i oberta a la partici-

pació dels assistents, amb pre-

guntes escrites”.El debat tindrà lloc a la seu de

la Cambra de Comerç, Indústria iNavegació de Tortosa i començaràa les 19.30 hores del dimarts dia 9de novembre, amb una introduccióa càrrec del president de la Cam-bra. Posteriorment es donarà pas al’exposició dels candidats, que se-rà moderada pel periodista ebrencJ. Ignasi Vidal. La darrera part deldebat se centrarà en les respostesdels candidats a les preguntes for-mulades per tots aquells que as-sistisquen al debat. ❚❚

La Cambra organitza un debat electoral en clau Terres de l’Ebre

COMICIS

Meritxell Roigé (CiU)

Tindrà lloc el dia 9 de novembre, a les 19.30 h, a la seu de la Cambra de Comerç de Tortosa

Núria Ventura (PSC) Lluís Salvadó (ERC) Joan Bertomeu (PP) Jaume Forcadell (ICV)

El dia 18 d’octubre va tindrelloc una reunió de la comissió dela Llotja de Contractació de Torto-sa, a la seu de la Cambra de Co-merç de Tortosa, amb l’objectiud’analitzar el funcionament d’a-quest servei cameral i per donar aconèixer als assistents la personadesignada pel ple cameral per pre-sidir la comissió de la Llotja.

La reunió va comptar amb l’as-sistència i participació del presi-dent de la Cambra de Comerç deTortosa, José Luis Mora, i dels re-presentants de les empreses: Fru-tos Secos Gil SL, Benjamín Canal-da SL, Grup F. Faiges, Soldebre,Agrícola Industrial Forés SL, Al-màssera Agrícola Colomé Mulet,SL, Piensos Domingo SL, Indus-trias Ralda SA, Sugan Sumunis-

tros, Molí Castell, i Cambra Arros-sera del Montsià.

El president de la Cambra vadonar la benvinguda a tots els pre-sents, els va agrair la presència i ladisponibilitat que han tingut sem-pre envers aquest servei de llotja,que tracta de recopilar, cada di-lluns al matí, la informació delpreu dels productes com a serveide referència per a tots els opera-dors dels mercats.

Seguidament es va fer la pre-sentació de Joaquim Pago, presi-dent del Col·legi d’Agents Comer-cials de Tortosa, qui, com a mem-bre del ple, ha sigut nomenat pre-sident de la Comissió de Llotja dela Cambra.

A continuació es va obrir untorn d’intervencions dels assis-

tents perquè es presentessen a laresta amb indicació de l’empresaa la qual representen i el sector alqual pertanyien.

Per la seua part, el presidentde la Comissió de Llotja, JoaquimPago, va posar a la seua disposi-ció els serveis de la comissióamb indicació que podien fer-hiles aportacions que creiessenconvenients per millorar aquestservei. Es va acordar que les reu-nions de la comissió se celebra-rien el primer dilluns de cada tri-mestre.

La darrera part de la reunió esva destinar a comentar les princi-pals circumstàncies dels mercatsi a fixar les diferents tendènciesdels preus de l’oli, les olives, elscereals, les ametles i el porcí. ❚❚

La Llotja de la Cambra, servei de referència

ELS PREUS

La reunió va tindre lloc a la Cambra de Comerç de Tortosa.

EBReCONÒMIC OCTUBRE 201012La Cambra

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 13La Cambra

TORTOSA

Redacció

L’inici d’un nou mandat és unabona oportunitat per donar a co-nèixer l’oferta de serveis que laCambra de Comerç de Tortosapresta a tot el teixit empresarialebrenc. Com la resta de cambres,la de Tortosa està organitzada peràrees o departaments amb unequip tècnic que, seguint les di-rectrius del comitè executiu i elplenari, treballa dia rere dia per ferarribar els serveis camerals alsemprenedors i les empreses delterritori.

Les principals àrees i departa-ments de la Cambra de Tortosas’agrupen a l’entorn dels serveisque aquesta institució desenvolu-pa per promoure l’activitat econò-mica, comercial i empresarial delterritori. La creació d’empreses,el comerç exterior i interior, la in-formació i assessorament sobretràmits administratius, la promo-ció industrial i tecnològica, i la for-mació són alguns d’aquests ser-veis que configuren un organigra-ma de funcionament i un equiptècnic i humà integrat per nouprofessionals.

◗ Àrees i serveis de la CambraSegons ha explicat el director

gerent, Francesc Minguell, “la

Cambra de Tortosa compta

amb un equip tècnic integrat

per professionals que, fruit de

la seua experiència i del seu co-

neixement del territori, fan un

servei molt qualificat”. Enaquest sentit, Minguell ha avan-çat que “per aquest nou man-

dat, la Cambra de Tortosa po-

tenciarà encara més la forma-

ció, perquè, amb l’Escola de

Negocis per a Empresaris (EN-

PE), volem ser referència en la

formació adreçada al teixit so-

cioeconòmic del territori”.

Pel que fa als serveis que mésdemanen els empresaris, el se-cretari general de la Cambra deTortosa, Jaume Sabaté, ha desta-cat “l’increment de sol·licituds

de la certificació digital, cone-

guda com Camerfirma, que

permet identificar, signar i xi-

frar electrònicament docu-

ments i missatges, i dota de se-

guretat les comunicacions tele-

màtiques realitzades en l’àmbit

empresarial”. Sabaté també hamanifestat que “un altre servei

força apreciat pels usuaris és

l’Oficina de Gestió Empresarial

(OGE) de la Cambra, que ofe-

reix a l’empresari de la demar-

cació un servei d’informació i

assessorament per facilitar els

tràmits administratius”. Dostècnics de la Cambra de Tortosa,Stephane Vacheresse i Esther Al-tés, són els encarregats d’aten-dre el funcionament de l’OGE,tant de forma presencial i virtualcom telefònica.

La resta de serveis de la Cam-bra de Tortosa s’agrupen per àre-es. En aquest sentit, Manoli Fer-rer s’encarrega de l’àrea d’Admi-nistració i Finances, mentre queEva Montagut és la persona en-carregada de donar suport admi-nistratiu a les diferents àrees.

L’àrea de Comerç Exterior, In-dústria i Medi Ambient té assig-nada, com a tècnica, Isabel Cid.Des d’aquesta àrea treballen, en-tre altres, en l’assessorament ales empreses per obrir nous mer-cats a l’exterior i per a la seua in-ternacionalització. En aquest sen-tit, cal destacar la potenciació deles missions i trobades de promo-ció comercial entre empreses delterritori ebrenc i d’altres països.Actualment, la Cambra de Torto-sa, junt amb la de Reus i el Con-sell de Cambres de Catalunya, es-tà preparant una trobada de pro-moció comercial al Marroc quetindrà lloc el 29 de novembre.

La Cambra de Tortosa tambécompta amb una àrea de ComerçInterior, Turisme i Protocol que técom a tècnica Carme Canalda.Entre d’altres, aquesta àrea des-envolupa els plans de dinamitza-ció comercial dels diferents mu-nicipis de l’àrea cameral.

Finalment, des de fa un parelld’anys, la Cambra de Tortosacompta amb una àrea de Comuni-cació que, en qualitat de serveiexternalitzat, té com a tècnic elperiodista ebrenc J. Ignasi Vidal.Aquesta àrea s’ocupa, entre al-tres, de la publicació de L’EBRECO-NÒMIC i de l’activitat comunicativade la Cambra. ❚❚

La Cambra, al servei del teixit empresarialCreació d’empreses, comerç, assessorament, promoció industrial i tecnològica i formació, àrees camerals

Jaume Sabaté i Francesc Minguell.

Manoli Ferrer, Eva Montagut, Esther Altés, i Stephane Vacheresse

Carme Canalda, Isabel Cid i J. Ignasi Vidal.

“La Cambra comptaamb un equip tècnicintegrat perprofessionalsqualificats”

"Un altre servei forçaapreciat pels usuaris és l'Oficina de Gestió Empresarial de la Cambra”

EBReCONÒMIC OCTUBRE 201014Actualitat

TORTOSA

Redacció

El delegat del govern a les Ter-res de l'Ebre i president del con-sell promotor del Programa MaB(Man and Biosphere) de la Unes-co, Lluís Salvadó, va presentar di-jous 21 d'octubre al president ho-norífic d'Ebre Biosfera i exdirec-tor general de la Unesco, Federi-co Mayor Zaragoza, la memòriade la candidatura de la reserva dela biosfera de les Terres de l'Ebre.

A la reunió, que va tindre lloc alPalau de la Generalitat, també vanassistir el director territorial de Me-di Ambient i Habitatge, Víctor Gi-meno, i el president de la Cambrade Comerç, Indústria i Navegacióde Tortosa, José Luis Mora. LaCambra dóna suport a una candi-datura avalada per més de seixan-ta institucions i associacions so-cioeconòmiques del Baix Ebre, elMontsià, la Ribera d'Ebre i la TerraAlta. Fins ara, més de trenta ajun-taments de les quatre comarquesde les Terres de l'Ebre i els con-sells comarcals del Baix Ebre i elMontsià també han aprovat mo-cions de suport a aquesta candida-tura, que continua sumant mem-bres en representació del teixiteconòmic i de la societat civil delterritori. Com a president honoríficdel consell promotor de la candi-datura, Zaragoza va expressar elseu suport i implicació en aquestrepte. Segons Salvadó, “Federico

Mayor volia conèixer de primera

mà el contingut de la memòria i

n'ha fet una valoració positiva.

El seu optimisme ens referma

en el convenciment que tenim

possibilitats d'aconseguir el re-

coneixement de la Unesco”.

En el marc del Programa MaB,la candidatura Ebre Biosfera tétres objectius fonamentals: el des-envolupament social i econòmicde les comunitats locals on s'apli-ca; el suport logístic a projectesde recerca, l'observació perma-nent, l'educació i capacitació am-biental i la difusió dels resultats aaltres territoris, i la conservació dela biodiversitat, dels ecosistemes idels paisatges del territori.

Els sectors amb més possibili-tats d'aprofitar les oportunitats dedesenvolupament sostenible queofereix aquesta candidatura són elturístic i el de la indústria agroali-mentària.

La proposta de l'equip que haredactat la memòria tècnica, lide-rat pel Consorci de Serveis Agro-ambientals del Baix Ebre i elMontsià (CODE) amb la participa-ció de la URV i de la Generalitat,planteja que les zones nucli d'E-bre Biosfera siguen els parcs natu-rals del delta de l'Ebre i del Port iuna part de la serra de Cardó, atèsel valor del seu patrimoni natural i

paisatgístic però també cultural ihistòric.

◗ En un mes, a Medi AmbientEl mes que ve, el consell pro-

motor lliurarà al departament deMedi Ambient i Habitatge la me-mòria del projecte. Un cop realit-zat aquest tràmit, la Generalitat lafarà arribar al comitè estatal delprograma MaB i al ministeri deMedi Ambient per tal que puguenavaluar-la i enviar-la a la Unesco latardor de l'any que ve. L'objectiués aconseguir que les Terres del'Ebre obtinguen el reconeixe-ment de la Unesco la primaverade l'any 2012. ❚❚

El consell promotor d’Ebre Biosfera presentala candidatura a Federico Mayor ZaragozaLa candidatura té el suport de més de 60 institucions i entitats socioeconòmiques, entre les quals la Cambra de Comerç

INDÚSTRIA

JORDI BEDMAR

La reunió es va fer al Palau de la Generalitat.

JORDI BEDMAR

Hi van participar, entre d’altres, el president de la Cambra i el director dels serveis

territorials de Medi Ambient i Habitatge.

L'objectiu és aconseguirque l'Ebre obtinga elreconeixement de laUnesco la primavera de l'any 2012

El mes que ve el consellpromotor lliurarà a Medi Ambient lamemòria del projecte

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 15Actualitat

PINELL DE BRAI

Redacció

Dijous 14 d'octubre, el CellerCooperatiu del Pinell de Brai vaacollir l'acte inaugural de la sego-na edició de les Jornades Gastro-nòmiques del Corder de la TerraAlta, amb l'assistència de 180persones i de diversos represen-tants del món de la restauració ila gastronomia de les Terres del'Ebre. Joan Aregio, president delPatronat de Turisme de la Diputa-ció de Tarragona, va ser l'encarre-gat de presentar l'acte, que enaquesta edició compta amb laparticipació de 22 restaurants dela comarca, l'Associació d'Em-presaris d'Hostaleria de la TerraAlta, els consells reguladors dela DO Terra Alta i la DOP Oli de

Terra Alta i el Consell Comarcalde la Terra Alta i que s'allargaràfins al 15 de novembre. Aregiova fer un recorregut sobre la tra-jectòria del desenvolupamentdel turisme a la Terra Alta, elcanvi sofrit en els darrers vintanys, el qual ell manifesta haverseguit com a turista assidu a lacomarca, i també va ressaltar laimportància del turisme en l'e-conomia productiva de Catalun-ya i del conjunt de l'Estat. Elpresident del Consell Comarcalde la Terra Alta, Àngel Ferràs, vaencoratjar el sector a continuartreballant en la línia que ho estàfent i, sobretot, a la representa-ció del sector ramader de la co-marca a implicar-se a aconseguirun distintiu de qualitat per a lacarn de corder. ❚❚

Una vintena de restaurants,a les Jornades del Corder

GASTRONOMIA

L’acte d’inauguració de les jornades va tindre lloc al celler de Pinell de Brai.

DELTEBRE

Redacció

Més de 75 professionals de lacuina de les Terres de l'Ebre i la restade Catalunya van centrar dilluns l'úl-tima jornada de la quarta edició de lafira Ebre Gourmet, de Deltebre.

La sessió professional va comp-tar amb representants arribats desde les comarques de Barcelona i deGirona. Amb gairebé 80 professio-nals presents, aquesta edició s'haconvertit en la de major seguimentfins ara. Dins aquesta jornada tam-bé es van lliurar els premis a l'Ex-cel·lència 2010, que van anar a pararal restaurant El Torreó de l'Indià, del'hotel Villa Retiro de Xerta; a la gran-ja Luisiana del delta de l'Ebre, i a lesmuscleres del Delta, pel projecteque han posat en marxa per captar-los com un actiu turístic més.

Mentre que dillluns va ser la jor-nada de professionals, durant tot elcap de setmana Ebre Gourmet vaestar oberta a la població en gene-ral. Deltebre va posar al primer plaels productes gastronòmics del ter-ritori. El seguiment de públic va serforça destacat, i a l'espera de tancarel recompte de visitants, des del'organització apunten que s'hanconsolidat les dades de l'any ante-rior, així com el nombre de degusta-cions servides. ❚❚

Més de 75 professionals, a laquarta edició d’Ebre Gourmet

JORNADES

El cap de setmana va cloure amb èxit.

El Torreó de l’Indià, la granja Luisiana i les muscleres del Delta, premis a l’Excel·lència

2010.

GANDESA

Redacció

Del 29 d’octubre al 2 de no-vembre, Gandesa es convertiràen un aparador dels vins amb se-gell Terra Alta. I és que la Festadel Vi, que enguany arriba a la23a edició, comptarà amb la par-ticipació de nombrosos cellers iproductors d’aquesta comarcaebrenca.

El centre neuràlgic serà larambla de la Democràcia de Gan-desa, on s’aplegaran tots els ex-positors que hi participen. Dissab-te serà el dia obert al públic engeneral. Amb tot, el sector mésprofessional que acudeix a aquestcertamen també es reuneixaquell dia. Ambdós protagonitza-ran un dels moments més àlgidsde la festa: la suggerent proposta

de tastar algun dels vins que hiseran representats en aquestaedició. La mostra es complemen-

ta amb un programa d’actes va-riat però sempre vinculat amb lacultura vitivinícola. ❚❚

Gandesa mostra el bo i millor de l’enologia ebrenca

FESTA DEL VI

La Festa del Vi es farà a la rambla de la Democràcia de Gandesa.

TORTOSA

Redacció

El cap de setmana del 30 i 31d’octubre els Reguers es converti-ran en el centre neuràlgic per alsaficionats als rovellons. I és que

aquest poble de Tortosa celebra laquarta Fira del Rovelló.

Pren el relleu, d’aquesta mane-ra, a Alfara de Carles, que el diu-menge 24 d’octubre va organitzar,també, la quarta edició de la seuaFira del Rovelló. ❚❚

El rovelló, estrella a Alfarade Carles i als Reguers

INDÚSTRIA

Ja fa quatre anys que Alfara de Carles i els Reguers celebren una fira del rovelló.

EBReCONÒMIC OCTUBRE 201016Actualitat

AMPOSTA

Redacció

Fins a 507 persones (segonsl’organització), la majoria empresa-ris del Camp de Tarragona i les Ter-res de l’Ebre, van participar, diven-dres 1 d’octubre, en les novenesJornades Gresol, que van tindre lloca l’auditori de la Unió Filharmònicad’Amposta. De fet, durant la inaugu-ració de la jornada, Antoni Pont, pre-sident de la Fundació Gresol, va po-sar aquesta edició com el més clarexemple de l'èxit que ha sabut as-solir aquest esdeveniment, per laconvocatòria i l'interès suscitats. IJosé Luis Mora, president de laCambra de Comerç de Tortosa, vaqualificar aquest esdeveniment em-presarial “d'històric, tant per a la

ciutat d'Amposta com per al con-

junt de les Terres de l’Ebre i va cla-

mar perquè iniciatives d'aquest

tipus aconseguisquen infondre la

confiança necessària per poder

seguir invertint”.

L'alcalde d'Amposta, Manel Fer-ré, també va coincidir amb Mora adestacar la importància de la iniciati-va per a la ciutat d'Amposta i vadubtar a l'hora de situar la fi de la in-certesa en el calendari, donades lesactuals taxes d'atur i la intestabilitatdel sistema financer. Finalment, du-rant la presentació, Martí Carnicer,secretari general de la conselleriad’Economia i Finances de la Gene-ralitat de Catalunya, va aportar posi-tivisme davant les expectatives eco-nòmiques a curt i mitjà termini. Mar-tí va qualificar de “recuperació eco-

nòmica asimètrica” la detectada aescala internacional.

◗ Bel i Montoro, crida a l’austeritat

La primera taula redona va ser ladedicada a reformes per a la pro-ductivitat i el creixement sostenible,a càrrec del catedràtic canareu Ger-mà Bel, que va lamentar que finsavui el país haja viscut per sobre deles seues possibilitats. Bel va convi-dar a una consolidació fiscal i haqualificat d’“error” el fet de basarl'economia en el sector de la cons-trucció. Va titllar d’”excessius” elsrecursos destinats a algunes in-fraestructures, com per exemplel'AVE. Sense oblidar el forat creat enmatèria de política energètica perexemple a l'hora d'incentivar fontscom la solar i va suggerir una refor-ma gradual i ràpida de les pensions.Durant la seua intervenció, Bel tam-bé va reclamar austeritat i va posaren dubte l’eficàcia de la reforma la-

boral. “Era necessària, però

prompte es quedarà curta, va dir”.

Jorge Jordana, conseller de Pre-sidència de Fiab, va sustentar el seudiscurs en la greu descompensaciócompetitiva que sofreix Espanya pelque fa a la resta de països euro-peus, en matèria, per exemple, d'in-fraestructures, transports, energia omà d'obra. Jordana arribava a asse-gurar que fins i tot “Espanya no

funciona”, ja que únicament tenensensibilitat internacional les finan-ces, el transport, la indústria o la in-novació, i poc o gairebé gens el tu-risme, les comunicacions, l’energiao les administracions públiques.

Cristóbal Montoro, coordinadord'Economia del Partit Popular, va as-segurar que és impossible crear tre-ball sense creixement econòmic isense oblidar que Espanya és enaquests moments un dels païsosmés endeutats del món. I va diag-nosticar l'actual problema econòmiccom un dèficit exterior per comptecorrent, no només comercial. Res-pecte a possibles actuacions de ca-ra a pal·liar la conjuntura actual,Montoro va comminar a eliminarduplicitats competencials entre lesdiferents administracions. “Les

economies superposades són in-

concebibles”, hi va afegir.

◗ Noves oportunitats, nous lideratges

Les claus de l’èxit de Nespressovan servir per iniciar la segona taularedona. Vicent Termote, director ge-neral de Nespresso Iberia, va expo-sar que l’èxit passa per la qualitat in-separable del producte, la innovacióconstant, i la creativitat, i també perdisposar d’un model únic de distri-bució. Nespresso va aconseguir unaforta comunitat de marca a travésdel contacte directe amb el client,convertint-lo en el seu millor ambai-xador. Quant a consells de com s’had’enfocar el futur de les empreses,Termote va assenyalar que cal feruna aposta per la innovació, cons-truir les empreses i el seu futur so-bre les seues fortaleses i, a partird’aquí, desenvolupar-se internacio-nalment. També ha de ser una apos-ta perquè la qualitat siga percepti-ble per al consumidor i reforçar laconnexió emocional entre el pro-ducte i el client.

Maria Reig, presidenta de ReigCapital, va iniciar la seua ponènciasentenciant que Espanya no haapostat per la indústria del coneixe-ment. En aquest sentit, va dir quecal tornar a fer una empresa compe-

titiva i que s’ha de fer una apostaper la innovació.

L’última intervenció va anar acàrrec d’Andreu Mas-Colell, profes-sor d’economia de la UniversitatPompeu Fabra, que va començarfent un elogi a la incertesa. Enaquest sentit, va dir que és un es-tat al qual tots ens hem d’acostu-mar, i va assenyalar que és unasort que puguem parlar d’incerte-sa, perquè si no n’hi hagués, no espodria intentar arreglar res. Pel quefa a la situació actual, espera quela recuperació d’Espanya vaja lliga-da a la d’Europa, amb coordinació isimultaneïtat de la resta de països,per poder quedar en igualtat decondicions.

◗ Miquel Roca, al dinar col·loqui

Durant el dinar, que va tindre llocal pavelló firal, Miquel Roca, mode-rat pel periodista Jordi Barbeta, vacontestar les preguntes dels co-mensals. Entre altres coses, Rocava assegurar que Catalunya no téfutur si no competeix amb el talent iprioritza la formació, la recerca i lacreació d’aquest talent. “No po-

dem anar pel món pensant que

som els reis del mambo... ara

amb prou feines ens deixem to-

car les maraques”, va dir. Respectea la vegueria de les Terres de l’Ebre,segons Roca, “no existeix cap raó

perquè les vegueries no puguen

avançar” i va assegurar que des delpunt de vista de l’adequació de Ca-

talunya, no planteja cap problema,només el de la llei que s’ha de fer.

◗ Mas, al cafè tertúlia El presidenciable a la Generali-

tat de Catalunya, Artur Mas, va dei-xar molt clar durant la seua interven-ció al cafè tertúlia, conduït per Jo-sep González (president de Pimec),que en el cas d’un nou govern lide-rat per Convergència i Unió no ac-ceptarà un pacte de govern. Masconsidera que hi ha d’haver un go-vern de majoria, que siga fort; aixòsí, obert a totes les formacions perestablir pactes puntuals. Mas apun-ta que és necessari un canvi de go-vern, però no només de partit, sinóde “prioritats, projectes, actituds i

lideratge”.

La cloenda de la IX Jornada Gre-sol va anar a càrrec de Josep Poblet,president de la Diputació de Tarra-gona, que va voler felicitar l’alcalded’Amposta, la Fundació Gresol i elcomitè organitzador pel gran èxitd’aquesta jornada. Poblet va desta-car dos de les paraules més escol-tades al llarg de la jornada: talent iconeixement. En aquesta línia, vaafirmar que un dels reptes de futurés convertir el coneixement en pen-sament, i assegurava que la IX Jor-nada Gresol havia fet un gran pasen aquest sentit.

◗ La pròxima, al VendrellDurant aquestes jornades, tam-

bé es va anunciar que el Vendrell enserà la pròxima seu, el 2011. ❚❚

L’austeritat, l’optimisme i el talent, claus persuperar la crisi segons els ponents de Gresol

JORNADES

ACN

L’auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta va ser l’escenari de les dos taules redones.

El dinar i el cafè tertúlia van tindre lloc al pavelló firal.

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 17Actualitat

TERRES DE L’EBRE

V.A.

Els arrossars del delta de l’E-bre, els cellers modernistes del Pi-nell de Brai i Gandesa, els ReialsCol·legis de Tortosa i el castell tem-pler de Miravet són quatre de les116 icones turístiques que ha iden-tificat el departament d’Innovació,Universitats i Empresa (DIUE) i queconformaran el Catàleg d’IconesTurístiques de Catalunya per pro-mocionar el país a l’estranger. Sónles empremtes amb segell ebrenc.Així ho explica el conseller delDIUE, Josep Huguet. Huguet tam-bé ha assegurat que “més de la

meitat de les icones que identifi-

ca aquest catàleg pertanyen a

tot Catalunya”, tot afegint-hi quen’apareixen moltes, com el pa ambtomata, els vins catalans, el caga-ner, el gos d’atura, el Barça, lesOlimpíades del 92, la diada de SantJordi o obres literàries com Incertaglòria, de Joan Sales, La plaça del

Diamant, de Mercè Rodoreda, oTi-rant lo Blanc, de Joanot Martorell.També hi figuren elements com lafesta de la Patum de Berga, elscastellers, la Moreneta, el mercatde la Boqueria o el festival de músi-ca Sónar.

Totes estan distribuïdes i classi-ficades segons la seua naturalesa.Hi ha icones tangibles (naturals ohumanitzades), intangibles (vincu-lades a la tradició o contemporà-nies) i personatges (històrics, con-temporanis o de ficció). Segonsl’àmbit temàtic, el projecte classifi-ca les icones en àmbits relacionatsamb la cultura, arts i ciència; naturai territori; esports i esdeveniments.

L’Ebre només hi apareix al capí-tol d’arquitectura i al de naturalesa.Totes aquestes icones, fins a 116,han sigut identificades a travésd’un estudi “exhaustiu” que defi-neix les referències i elements delpatrimoni tangible i intangible deCatalunya, que es consideren re-

presentatives. Malgrat que dins elCatàleg només es recullen les 116més identificatives, el consellerHuguet també ha remarcat que“darrere aquestes estrelles prin-

cipals, hi ha tota una constel·la-

ció d’icones potencials”. De l’E-bre? “Des d’Horta de Sant Joan i

la seua relació amb Picasso fins

a la jota o les festes de bous”, haapuntat, a més d’assenyalar que“aquestes icones formen part de

constel·lacions de festes popu-

lars que també poden ser em-

blemàtiques”.Aquestes icones es materialit-

zaran en diverses expressions tan-gibles, com línies de marxandatgede suport a la promoció turística,records suggerits (souvenirs), re-gals institucionals, artesania (comles Empremtes de Catalunya), ma-terial per a publicacions, guies,webs i fullets, i qualsevol article oproducte que puga ser d’interèsper al consumidor. ❚❚

Els arrossars i tres edificis,icones turístiques de l’Ebre

L’EBRE

TURISME

Els arrossars són una de les imatges que Turisme farà servir per promocionar

Catalunya a l’exterior.

El celler modernista del Pinell de Brai, reconegut com a icona turística de Catalunya.

TERRES DE L’EBRE

C.T.

Els empresaris ho van notar enla producció i els ciutadans, a la but-xaca. Ara, l’Anuari econòmic comar-cal de Catalunya Caixa ha posatnom i cognoms a un dels pitjorsanys de l’activitat econòmica de lesTerres de l’Ebre. L’informe detallaque la davallada de producte interiorbrut (PIB) va ser del 4%, en líniaamb la mitjana catalana (4,1%). Pe-rò el més preocupant és que no-més va créixer el sector agroali-mentari i que la indústria va caureun 14,2%, dos punts superior a lamitjana de Catalunya (-12,9%). Laconstrucció va decréixer un 9,5%, iels serveis, un 0,5%.

Pel que fa al sector primari, l’in-forme atribueix la millora als aug-ments de les branques agrícoles,ramaderes i pesqueres. Entre elssubsectors agrícoles, la producciódels cítrics va presentar una alça del6%. El segon subsector en impor-

tància, el d’oli d’oliva i subproduc-tes, va pujar un notable 69,2%mentre que els cereals creixien un54,2%, constribuint a l’avenç agre-gat. En l’àmbit ramader, el PIB delsector de l’aviram va avançar un15,1%, augment que es va veurereforçat pel porcí. Així, no es es-trany que trobem la Terra Alta comla tercera comarca de la demarcacióamb els millors resultats, amb un16,6%. El Baix Ebre està en sextlloc, amb un 14,8%, seguit delMontsià, amb un 13,6%.

Quant al sector industrial, l’A-nuari atribueix la forta caiguda a laimportant davallada dels productesenergètics o de la fusta. L’únic queaguanta la sotragada és la indústriaalimentària, que va representar el7,5% del PIB i una reducció del’1,6% respecte a l’any passat.Com a resultat d’aquesta dinàmica,el mercat de treball del sector es vacontraure significativament, de ma-nera que l’afiliació al règim general

de la Seguretat Social va retrocedirel 12%. D’altra banda, els resultatsde la construcció van situar el sec-tor força pitjor que a la resta de Ca-talunya, excepte els resultats delCamp de Tarragona.

I pel que fa al terciari, situa lesTerres de l’Ebre com una de les zo-nes que ha resistit més bé la crisi.Aquesta continguda reducció deri-va, segons l’informe, d’una davalla-da menor a la mitjana en l’àmbitdels serveis privats i d’un avençmés important en el dels serveiscol·lectius.

◗ Per comarquesL’Anuari de Catalunya Caixa fixa

la Ribera d’Ebre com la més casti-gada del conjunt de Catalunya, ambuna caiguda del 9,3%. Una dadaque no és nova, ja que el 2008 ja varegistrar les pitjors xifres. L’informeho justifica pel retrocés del sectorindustrial (-15,2%), de molt de pes ala zona. En canvi, el primari va pujar

un 10,3% i va aportar 0,5 punts alcreixement. Mentre que la cons-trucció i els serveis van tindre caigu-des del 7% i el 0,7%, respectiva-ment. Amb això, el creixement acu-mulat del període 2000-2009 va si-tuar-se en el 16,7%, per sota del19,9% de mitjana de Catalunya. Eltrasllat al mercat laboral va ser d’u-na caiguda del nombre d’afiliats del2,8% al règim general de la Segure-tat Social.

A l’altre extrem es troben la Ter-ra Alta i el Baix Ebre. En el primercas, la caiguda va ser del 0,3%, grà-cies a l’aportació positiva i significa-tiva del sector primari, que va avan-çar el 16,6%. Aquest va recollir, alseu torn, el dinamisme de les princi-pals produccions agrícoles, el vi, l’o-li, la fruita seca i els cereals, aixícom de l’aviram, de la banda rama-dera. El terciari, amb un avenç del’1,5%, hi va aportar 0,7 punts,mentre que la indústria i la cons-trucció, amb davallades de l’11,7% i

el 9,1%, respectivament, en vanrestar en conjunt 3,6. El creixementacumulat el 2000-2009 va situar-seen el 23,3%. El PIB del Baix Ebre,per la seua banda, va mostrar un re-trocés de menor magnitud que eldel conjunt de Catalunya (de l’1,5%,davant el 4,1%), amb una aportaciópositiva i significativa d’1,4 puntsdel sector primari, que va avançar el14,8%, gràcies als comportamentsexpansius de la producció d’oli i decítrics. A l’extrem oposat, la indús-tria va caure un 12,9% i la construc-ció, un 8,8%. Quant als serveis, vanavançar un 0,2%, i van aportar unadècima al creixement. En termesagregats, el 2000-2009, el creixe-ment va situar-se en el 27,1%.

Finalment, el PIB del Montsià vacaure un 4,4% l’any 2009, impulsata la baixa pel retrocés del sector in-dustrial, del 13,8%, seguit de laconstrucció, amb una davallada del’11,1%, i dels serveis, amb una cai-guda de l’1,9%. ❚❚

El sector primari aguanta el revés de lacrisi, que torna a sacsejar la Ribera d’Ebre

ESTUDIS

TERRES DE L’EBRE

Redacció

Els aturats inscrits a les ofici-nes del Servei d’Ocupació de Ca-talunya (SOC) a l’Ebre van sumarpoc més de 13.300 persones alsetembre. Això és un centenarde parats menys que fa un mes. Iés que, a diferència de la tònicaviscuda al conjunt de la demarca-ció de Tarragona i també del país,les Terres de l’Ebre van experi-mentar un lleu retrocés de l’atur.No obstant, aquesta baixada hasigut de menys d’un punt. Enconcret, 98 persones van trobarfaena durant el setembre. Aixòés un 0,7% menys que en acabarl’agost. Malgrat que el final del’estiu i l’acabament de moltescampanyes agrícoles han com-portat increments en els sectorsserveis (71 persones més sensefaena, un 1,2 %) i agrícola (26 pa-rats més, un 2,6 %), les dadesmostren com s’han reactivitat elsector industrial i la construcció.

I és que, al sector industrial,unes 80 persones han trobat fae-na, mentre que a la construcción’han trobat més d’un centenar.

El fet que els dos sectors ones crea més ocupació, la cons-trucció i la indústria, estiguen for-tament masculinitzats, es reflec-teix també en les dades de l’aturper sexes. Així, malgrat que elshòmens són els que acumulenmés aturats, són també entre els

L’ATUR DEL JULIOL PER MUNICIPIS (xifres absolutes) Font: dep.Treball

AGOST SETEMBRE AGOST SETEMBRE

Baix Ebre 6.437 6.436 Ribera d’Ebre 1.288 1.285Aldover 43 51 Ascó 61 63Alfara de Carles 28 28 Benissanet 46 52l’Ametlla de Mar 400 449 Flix 188 168Benifallet 40 46 Garcia 17 27Xerta 85 90 Ginestar 55 52Paüls 37 40 Miravet 34 31el Perelló 146 145 Móra d’Ebre 384 403Roquetes 691 690 Móra la Nova 210 206Tivenys 55 55 la Palma d’Ebre 25 24Tortosa 2.984 2.924 Rasquera 33 31Deltebre 1.144 1.121 Riba-roja d’Ebre 62 62Camarles 291 280 Tivissa 81 89l’Aldea 309 301 la Torre de l’Espanyol 44 40l’Ampolla 184 216 Vinebre 38 37

Montsià 5.241 5.149 Terra Alta 470 468Alcanar 589 557 Arnes 7 8Amposta 1.782 1.768 Batea 51 54la Sénia 611 583 Bot 22 24Freginals 10 12 Caseres 13 10la Galera 50 48 Corbera d’Ebre 24 29Godall 40 37 la Fatarella 56 57Mas de Barberans 25 24 Gandesa 164 162Masdenverge 81 81 Horta de Sant Joan 52 52Sant Carles de la Ràpita 906 920 el Pinell de Brai 43 41Santa Bàrbara 299 293 la Pobla de Massaluca 10 9Ulldecona 562 533 Prat de Comte 5 6Sant Jaume d’Enveja 286 293 Vilalba dels Arcs 23 16

MERCAT LABORAL

Poc més de 13.300 persones estaven sense faena, la majoria hòmens d’entre 25 i 45 anys

PER SEXES

Mentre que 150 hòmensvan trobar faena alsetembre, 55 dones la van perdre

BAIX EBRE

El balanç de l’atur s’hamantingut respecte al’agost, només unapersona va trobar faena

La indústria i la construcció creen prop de 200 llocs de treball al setembre

OFERTES DE TREBALL La inscripció a les ofertes es pot fer a través de la web de la Cambra: www.cambratortosa.com

PROFESSORGESTOR DE MAGATZEMBusco professor per a Tortosade gestió de magatzem. Im-prescindible tindre experiènciaen el sector i com a formador.Horari: de 9 h a 13 hores. Si hiesteu interessats, envieu currí-culum a tecnico03.re@accion-laboral.com

Població

Tortosa

MONTSIÀ

És la comarca amb major decreixementd’aturats del territori,fins a 92

INDÚSTRIA

Uns 80 treballadorss’han tornat a ocuparen aquest sector, undels més castigats

que s’ha creat més ocupació. O elque és el mateix, més de 150 hò-mens van trobar faena al setem-bre. En canvi, fins a 55 dones hanperdut la faena aquest setembre.

Per comarques, el Montsià ésla que ha experimentat una dava-

llada més intensa. I és que noméshan pujat les persones sense ocu-pació anterior. La indústria, laconstrucció i l’agricultura han re-gistrat descensos del 3% respecti-vament, mentre que els serveiss’han mantingut en índexs similars

a l’agost. La resta de comarquess’han mantingut en índexs similarsal mes passat, amb variacions d’u-nes poques persones.La majoriad’aturats són hòmens d’entre 25 a45 anys i s’estan, de mitjana, sismesos a l’atur. ❚❚

RECURSOS HUMANS Empresa del sector de la cosmètica i la higiene personal ubicada aUlldecona necessita incorporar una persona al departament deRecursos Humans per col·laborar amb la gestió. Formació:Relacions Laborals, Psicologia o Ciències del Treball. Qualsevol for-mació amb màster relacionat amb recursos humans. Residènciapropera a Ulldecona i vehicle propi. S'ofereix contracte indefinit.

Població

Ulldecona

EBReCONÒMIC OCTUBRE 201018Actualitat

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 19Noves tecnologies

El 57,4% de les llars espanyolesdisposa de connexió de banda am-pla a Internet, un 11,6% més que el2009. El nombre d'internautescreix un 7,1% en l'últim any i superaels 22,2 milions de persones. El17,4% de la població utilitza el co-merç electrònic. El 68,7% de lesllars amb almenys un membre de16 a 74 anys disposa d'ordinadorl'any 2010. Aquest percentatge su-pera en 2,4 punts el de l'any passat.Són dades de l’Institut Nacionald’Estadística (INE). Per tipus d'ordi-nador, el de sobretaula o PC estàpresent al 50,1% de les llars, men-tre que els portàtils es troben al42,5%. Entre 2009 i 2010 s'observaun descens de més d'un punt al ni-vell d'equipament de PC a les llars iun creixement de gairebé vuitpunts en el de portàtils.

Per comunitats autònomes, elmajor equipament d'ordinador a lesllars s'observa a la comunitat deMadrid (74,7%), les illes Balears(74,0%) i Catalunya (73,1%).

El 99,4% de les llars disposa detelèfon (fix o mòbil). El 75,6% té elsdos tipus de terminals. Un 4,8% deles llars disposa únicament de telè-fon fix, mentre que un 19,0% té ex-clusivament telèfon mòbil per co-municar-se des de la llar.

La implantació del telèfon fix esmanté en l'últim any. Per contra, ladel mòbil augmenta 1,1 punts fins aarribar a estar disponible al 94,6%de les llars.

La cobertura de televisió és

pràcticament universal (el 99,5%de les llars). Convé destacar que el16,2% dels habitatges amb televi-sor pot rebre canals de televisió através d'antena parabòlica (3,4punts menys que fa un any), el14,1%, a través de cable, i el 5,6%,per ADSL o línia telefònica.

Per la seua banda, el 86,8% deles llars disposa de recepció de te-levisió digital terrestre (TDT), xifrasuperior en 30 punts a la registradaen 2009.

El 59,1% de llars espanyoles téaccés a la xarxa, davant el 54,0%de l'any anterior. A l’Estat espanyolhi ha 9,0 milions d'habitatges fami-liars que tenen accés a Internet,amb un augment de més de set-centes mil llars respecte a l'any2009.

El 57,4% de llars (gairebé 8,8 mi-lions d'habitatges) té connexió debanda ampla a Internet (ADSL, xar-xa de cable,...), la qual cosa suposaun increment de més de nou-cen-tes mil llars respecte a l'any ante-rior.

Els principals tipus de connexióa Internet per banda ampla són la lí-nia ADSL (el 75,9% dels habitatgesamb accés a Internet en tenen) i laxarxa de cable (17,4%). Cal destacarque la connexió per telefonia mòbilde banda ampla creix 6,6 punts iaconsegueix una cobertura del'11,7% de les llars amb accés.

Els principals equips disponiblesals habitatges per connectar-se a In-ternet són l'ordinador de sobretaula

(el 72,0% dels habitatges), el portà-til (61,1%) i el telèfon mòbil(25,4%), encara que augmenten elsaccessos mitjançant altres tipus dedispositius (agendes electròniques,PDA, televisió o videoconsola). Caldestacar l'increment de la connexióper videoconsola, que passa del7,3% el 2009 al 13,8% el 2010.

Les comunitats autònomesamb major percentatge d'habitat-ges amb accés a Internet són Cata-lunya (68,3%) i la comunitat de Ma-drid (66,9%). A més, les illes Bale-ars, el País Basc, la comunitat foralde Navarra, l’Aragó i el principatd'Astúries tenen una taxa superiora la mitjana nacional (59,1%).

◗ L’ús de les TICLa proporció d'ús de les tecnolo-

gies de la informació (TIC) per la po-blació infantil (de 10 a 15 anys) és, engeneral, molt elevada. Així, l'ús d'or-dinador entre els menors és pràcti-

cament universal (94,6%) mentreque el 87,3% utilitza Internet.

Els resultats suggereixen quel'ús d'Internet i, sobretot, de l'ordi-nador, és una pràctica majoritària enedats inferiors als 10 anys. Per laseua banda, el moment de la pri-mera disposició de telèfon mòbils'incrementa significativament apartir dels 10 anys fins a aconseguirel 92,1% en la població de 15 anys.

Més de 23,3 milions de perso-nes, el 67,4% de la població, ha uti-litzat l'ordinador en els últims tresmesos. Aquesta xifra supera enmés de quatre punts la de l'any2009.

El 64,2% de la població de 16 a74 anys ha utilitzat Internet en elstres últims mesos, la qual cosa su-posa més de 22,2 milions de perso-nes. El nombre d'internautes hacrescut un 7,1% respecte a l'any2009.

Els usuaris freqüents, és a dir,

els que es connecten a la xarxa dià-riament o almenys una vegada persetmana, suposa el 91,0% del totald'internautes. Aquests usuaris fre-qüents són, aproximadament, 20,2milions de persones i representa el58,4% de la població, la qual cosasignifica un creixement interanualdel 8,7%. El segment d'usuaris in-tensius (els d'ús diari) protagonitzaaquest increment, en créixer un13,3%, fins als 15,4 milions de per-sones (el 69,2% dels internautes).

L'evolució dels resultats del'enquesta mostra, per tant, no so-lament un augment en el nombred'usuaris, sinó una intensitat cadavegada major d'aquests en l'úsd'Internet. Quant a la utilització dedispositius mòbils per accedir a In-ternet (ubiqüitat en Internet), des-taca l'augment en la utilització delstelèfons mòbils de banda ampla,que creix gairebé cinc punts i ésutilitzat pel 20,3% dels usuarisd'Internet en els últims tres me-sos. Aquest ús s'aproxima al nivelldels ordinadors portàtils (fora de l'-habitatge habitual o centre de tre-ball), que aconsegueix el 24,3%. Elpercentatge de persones que hacomprat per Internet en els últimstres mesos experimenta una puja-da d'1,7 punts en l'últim any i se si-tua en el 17,4% de la població. L'e-volució del comerç electrònic, se-gons l'enquesta, mostra un perfilde creixement menys expansiuque qualsevol de les altres varia-bles TIC considerades. ❚❚

Prop del 60% de les llars espanyoles estanconnectades a Internet per banda ampla

INFORMES

L'Organisme Autònom per a laSocietat de la Informació (OASI) dela Diputació de Tarragona ha organit-zat per dissabte, 30 d'octubre, unanova edició de la TINET Jornada,que enguany s'endinsa en el feno-men de les xarxes socials a Inter-net, sota el nom d'Aprofita les xar-xes socials a Internet.

Una xarxa social és una comuni-tat de persones que comparteixeninteressos i activitats a la xarxa, obé que tenen interès a conèixer elsinteressos i les activitats d'altres,amb l'ús d'aplicacions web específi-ques. Aquestes aplicacions són els

serveis de xarxes socials, que per-meten als usuaris crear un perfil ipoder determinar, segons el cas, lescaracterístiques d'aquest que méss'adapten a les seues finalitats. De-penent de la xarxa social, el perfild'amistat pot ser substituït, perexemple, per un perfil d'una orga-nització o un producte. Alguns d'a-quests serveis més coneguts a ca-sa nostra són Facebook, MySpaceo Tuenti. La jornada pretén endinsar-se en el món de les xarxes socialsamb les exposicions i les experièn-cies dels diferents ponents i aniràdes de la vessant professional i de

negoci, fins a la d'oci i entreteni-ment. L'objectiu és visualitzar icomprendre l'ús de les xarxes so-cials i aplicar aquest coneixementen l'àmbit personal i professional.Amb aquest esdeveniment de l'Or-ganisme Autònom per a la Societatde la Informació (OASI) de la Diputa-ció de Tarragona es vol difondre in-formació d'actualitat sobre els dife-rents aspectes d'Internet i de lesTIC d'una manera planera i entene-dora, però també exhaustiva i inte-ressant amb la participació d'ex-perts en els temes que s’hi plante-gen edició rere edició. ❚❚

Tinet organitza una jornadasobre les xarxes socials

JORNADES

Informació facilitada per:

Horari: de 9 h a 14 hInsrcipcions i aules: Cervantes, 7.Tortosa. Tel. 977 441 537.Josep Miralles, CCBE (Tel. 977 445 308,a/e: enpe@baixebre.cat). Imma Benet(Tel. 977 441 537, a/e: tortosa@cambra-tortosa.cat)

Preu inscripció: 375 € (documentacióinclosa)Durada: 30 hores.Objectius:

- Definir el concepte intel·ligència emo-cional i el que representa aquesta filo-sofia de vida i endinsar-nos-hi. És fona-mental donar resposta a la preguntaQui és un mateix? Per poder, a partird’aquí, interactuar plenament i cohe-rentment amb els altres.- Reconèixer quins tipus d’emocionstenim en primera persona i quiness’han d’expressar al lloc de treball.Se’ls ha de traure partit amb l’objectiud’optimitzar el rendiment i l’especialit-zació.- Conèixer els diferents factors demotivació i com influeixen en cada per-sona en funció de les seues caracterís-tiques i expectatives. Ningú és igual aningú, per la qual cosa el factor perso-nalització ha d’estar present en totmoment, per arribar a comprendre lespersones que ens envolten.Metodologia:

Ús de sistemes pedagògics que com-porten la màxima participació activa del’alumne. Per això, en lloc de plantejarl’acció com classes tradicionals al’aula, proposem de fer-les en forma detaller, en els quals la participació delsassistents és major, buscant situacionsreals com a base a partir de la qual rea-litzar la formació.En els tallers es fan servir els recur-sos: exposicions, casos pràctics, víde-os, tècniques de referenciació (bench-marking), de pluja d’idees (brainstor-ming) i dinàmiques de grup.El taller se centrarà en els punts demajor interès per als assistents.

CURS

Autolideratge

OCTUBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

DESEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

DESEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

Horari: de 9 h a 14 h.Lloc: Consell Comarcal Baix Ebre. C.Barcelona, 152. TortosaTelèfon: 977 445 308 i 977 444 370Preu inscripció: 375 eurosWeb: www.baixebre.cat www.cam-bratortosa.catPúblic objectiu: Persones que vul-guen millorar el lideratge que exer-ceixen sobre elles mateixes.L’autolideratge és el nivell mínim delideratge que totes les personesd’una organització han de demostrarperquè aquesta puga fer realitat elconcepte d’apoderament (empower-ment).

CURS

Intel·ligència emocional

aplicada a l’empresa

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

CURS

Contractació a la

compravenda

internacional

SEMINARI

L’origen de les

mercaderies i la seua

tributació duanera

Horari: de 15.30 h a 20.30 h.Durada: 5 hores.Inscripcions i aultes: Cambra oficialde Comerç, Indústria i Navegació. Cer-vantes, 7. Tortosa.Telèfon:977 444 370Preu inscripció: 60 eurosObjectius: Adquirir els coneixementsper a determinar l’origen de les merca-deries.Obtindre les nocions per a realitzar unestudi aranzelari i calcular la tributacióen funció de l’origen de la mercaderia.Desenvolupar la competència per aestablir el document d’origen afectat,tant a les operacions d’exportació coma les d’importació.Índex de matèries:

- Com afecta l’origen de les mercade-ries al comerç exterior.- Els criteris d’origen de les mercade-ries.- Els mètodes pels quals canvia l’ori-gen de les mercaderies.- La necessitat imperiosa de conèixerl’origen de les mercaderies.- L’aplicació de l’origen preferencial i nopreferencial.- Els diferents acords preferencials quemanté la UE i el SPG del GATT.- Els diferents documents d’origen iles seues característiques.- Altres formes de declarar l’origen deles mercaderies.

Horari: de 15.30 h a 19.30 h.Durada: 16 hores.Inscripcions i aultes: Cambra oficialde Comerç, Indústria i Navegació. Cer-vantes, 7. Tortosa.Telèfon:977 444 370Preu inscripció: 150 eurosObjectius: Identificar i interpretar lesclàusules dels contractes de compra-venda internacional, així com identifi-car i valorar les formes d’incomplimentcontractual i les seues vies de solució.Identificar i interpretar les clàusulesdels contractes de distribució i agènciainternacional.Destinataris: Caps d’exportació-impor-tació de pimes i gerents de microsem-preses amb activitat exportadora-importadora.Personal administratiu i comerciald’empreses exportadores-importado-res que tracte de forma habitual ambclients i proveïdors esrangers.Índex de matèries:

1. Compravenda internacional.- Concepte, formes i problemàtica.- Legislació aplicable: Incoterms, con-veni de Viena i altres normes d’aplica-ció.- Contracte de compravenda interna-ciona: clausulat.- Incompliment contractual i vies desolució davant d’incompliment: nego-ciació, jurisdicció, arbitratge i assegu-rança de crèdit a l’exportació (via provi-sional).2. Col·laboració mercantil internacional.- Exportació esporàdica: consorcisd’exportació i mediadors.- Exportació consolidada: represen-tants, agents comercials, distribuïdorsi partners.- Contracte de distribució internacional:clausulat.- Contracte d’agència internacional:clausulat.3. Casos pràctics de contractació inter-nacional.- Anàlisi de contracte de compravendainternacional.- Anàlisi de contracte de distribucióinternacional.- Anàlisi de contracte d’agència inter-nacional.- Anàlisi de sales contract.

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

CURS

La gestió documental

a les organitzacions

Horari: de 10.00 h a 13.00 h.Durada: 3 hores.Objectius: Identificar i analitzar laproblemàtica en la producció docu-mental de les organitzacions perpoder implantar metodologies arxi-vístiques que milloren la gestiódocumental.Destinataris: Directius de petites imitjanes empreses que necessitenmillorar la gestió de la producciódocumental.Ponents: Fina Solà, responsable degestió documental i arxiu.Índex de matèries:

1. La planificació estratègica en laproducció documental.1.1. Estudi de l’organització: unaauditoria documental.1.2. Anàlisi de les tècniques d’orga-nització documental.1.3. Valoració dels sistemes exis-tents.2. La metodologia arxivística aplicadaa la producció documental.2.1. Elaboració i disseny d’un siste-ma de gestió documental integral. 2.2. Anàlisi i quantificació de costos.

El curs serà teòric amb la inclusiód’algun cas pràctic.

programació d’activitats

EBReCONÒMIC OCTUBRE 201020Cursos

Al 'articledel mesp a s s a t

parlàvem sobre lacreació de llocs de treball i revisà-vem els sectors on hi havia méspossibilitats de generar ocupaciód'una manera ràpida. Un amic que es dedica a la políti-ca en cos i ànima em va dir que lisemblava molt bé tot allò que hiexplicava, que era tot ben senzill iraonable, però que també seriaforça interessant donar un missat-ge als ciutadans que no tot ho hande resoldre els polítics i que hi hauna part important que és respon-sabilitat individual.Jo hi estic totalment d'acord; si béles decisions polítiques tenen unagran transcendència en el desen-volupament social, les decisions iactituds de cada persona tenentambé un impacte sobre el futur iel progrés de les comunitats.Fent cas al meu amic, donaré totseguit una sèrie de idees que segu-rament no són bones per a to-thom però que de ben segur no fa-ran cap mal a les persones que hovulguin llegir.

El primer punt seria ser mereixe-dor del respecte dels altres. Tantse val si ets mestre, periodista ofuster; si ets una persona de fiar,una persona en qui els altres con-fien, ja tens molt de guanyat. Siets capaç de mantenir els teuscompromisos i fas allò que has defer i quan toca, les persones quet'envolten se n'adonen i et valo-ren. Aquest és un camí segur, nosempre fàcil, però el camí que enspermet obtenir el reconeixementdels altres. La segona idea és la relativa a laformació. Tant és l'edat que tin-guis o les matèries que ja has estu-diat. Si vols continuar avançant,has de continuar aprenent. Si etsencara molt jove, l'esforç d'adqui-rir nous coneixements és un deu-re, cada dia hauries d'aprendreuna cosa nova. Allò que et fa real-ment avançar com a persona éstot el que aprens quan deixes l'es-cola, l'aprenentatge continuatquan deixes la universitat. La tercera idea és la capacitat desuperar els obstacles que trobempel camí. És més fàcil escriure-hoque fer-ho, però l'habilitat de no

rò estic segur que actuar en con-tra de les tres fa molt difícil lavida de qualsevol persona. És adir, si no som dignes de con-fiança, si no tenim formació nicap interès a adquirir nous co-neixements i no estem disposatsa l'esforç de superació que supo-sa qualsevol contrarietat inespe-

rada, l’avenir serà molt compli-cat.Mantenir els compromisos ad-quirits, estar sempre preparatsper a aprendre i continuar avan-çant malgrat les dificultats sónpilars que ens permetran tambéa nosaltres participar en el di-buix del futur.

caure en un sentiment d'autocom-passió i respondre d'una maneraconstructiva a les dificultats quese'ns presenten dóna energia i guiaper a trobar la resposta adequada.Aquestes guies d'actuació no sónun passaport a la felicitat, ni unamanera de trobar feina demà –encas que ara no en tinguem–, pe-

En els darrers anys, temescom la globalització, la li-beralització dels mercats i

d’altres esdeveniments puntualsde naturalesa diversa, han fet quela volatilitat i la inestabilitat delstipus d’interès, la Borsa, les matè-ries primeres i les divises, s’incre-mentin de forma notable. Per al’inversor, totes aquestes varia-bles tenen una influència impor-tant en les seves carteres i, dona-da l’elevada sensibilitat al risc del’inversor espanyol, aquests ele-ments de risc s’han de conèixer iacotar en la mesura del possible.Afortunadament, tot i aquest in-crement de la volatilitat i la in-certesa, el desenvolupament delsmercats ens ha portat instru-ments que permeten cobrir i ges-tionar tots aquests riscos. Aquestcamp és força ampli i no és altreque el dels productes derivats.Aquests instruments tenen undoble ús al mercat: el de cobertu-ra i el d’especulació. La mala fa-

ma que algun d’aquests produc-tes s’han guanyat en els darrersanys ha estat majoritàriamentper l’ús especulatiu, que en lamajoria d’ocasions no s’ha fet dela forma més correcta. Quan s’u-tilitza com a cobertura, si està co-rectament dissenyat, el seu resul-tat és un altre. Un exemple de l’-ús d’una cobertura amb derivatspodria ser el de l’inversor que téaccions o fons d’inversió de ren-da variable europea amb impor-tants guanys. Si es preveu una re-tallada dels mercats europeus,l’inversor pot protegir les plusvà-lues, les opcions financeres, undels vehicles derivats més cone-guts i utilitzats per a aquest tipusd’estratègies. Deixaria de guan-yar si els índexs continuessinamb tendència positiva, però encas de retallades posaria a refugitots els beneficis. Els derivats pre-veuen múltiples subjacents, perla qual cosa aquestes cobertureses poden realitzar sobre carteres

ments de mercat i sempre que elperfil de l’inversor suporti el riscd’aquestes estratègies. Un inver-sor amb un perfil de risc arriscatamb posicions en accions d’unaempresa de l’IBEX-35 pot pensar,per exemple, que aquestes ac-cions seguiran una tendència al-cista en les properes sessions i volaprofitar-se’n. Te dues possibili-tats: comprar més accions o bé

comprar una opció call. Seguintla segona via, amb un petit des-emborsament (característicaprincipal de les opcions finance-res), pot incrementar l’exposicióen aquesta acció i aprofitar-se enmajor mesura de la potencial pu-jada del valor però incrementanttambé de forma notable el nivellde risc a causa del palanqueja-ment emprat.Un dels requisits indispensablesper a contractar qualsevol pro-ducte de cobertura o de gestiódels riscos és conèixer-lo i enten-dre’l bé i, en cas de tenir dubtes,millor no contractar-lo. La millorrecomanació que des d’aquesteslínies us podem donar és que,abans de contractar qualsevold’aquests instruments derivats,us n’informeu i us assessoreu bé,fent una anàlisi de sensibilitat enels diferents escenaris que podensucceir, ja que només fent-ho ai-xí l’estratègia plantejada serà re-eixida.

d’inversió de renda fixa, divises,índexs mundials, accions euro-pees, espanyoles o americanes, ti-pus d’interès, commodities, etc.D’aquesta manera, la carterad’un inversor pot cobrir quasitots els actius i regions geogràfi-ques en les quals està presentmitjançant aquests instruments.El component especulatiu pot te-nir sentit en determinats mo-

La gestió del risc, fonament de les finances modernesRAFAEL CASELLAS APARICIO, GESTOR BANCA PRIVADA DE CAIXA PENEDÈS

“Les decisions i actituds de cada persona també tenen un impacte sobre el progrés”

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 21Opinió

ANDREU PÉREZ

EBReCONÒMIC OCTUBRE 201022Opinió

Olis (euro/tona)

Oli verge extra DOP envasat · · · · · · · · · · · · · · · · ·3,05

Extra fins a 0,80 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1953,29

Fi fins a 1,50 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1803,04

Olis de més d’1,50 llampants · · · · · · · · · · · · · 1652,78

Refinat d’oliva · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1772,99

Refinat de gira-sol · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1030

Oli de sansa 100 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 751,27

Oli sansa refinat · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1171,97

Cereals (euro/tona)

Avena · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 174,30

Panís import. · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · S/C

Ordi (2 carr.) mín. 64% · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 192,33

Panís nacional · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 229,59

Alfals · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 135,23

Blat nacional · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 225,99

Sorgo · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 222,38

Segós (euro/tona)

Tercera 1a · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 198,34

Segó fulla · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 198,34

Ametles (euro/kg)

Comuna · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,70

Marcona · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,75

Llargueta · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,80

Mollar · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,70

Cascalls/pellofes (sg. rendiment) · · · · · · · · · · · · · 1,20

Lleguminoses (euro/kg)

Garrofes al productor · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,13

Tortós de farina (euro/tonelada)

De soja revenda 44 % Prot. · · · · · · · · · · · · · · · · 348,59

Olives (euro/kg)

Recollit dalt de l’arbre · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·s/q

Recollit del terra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · s/q

Arrossos (euro/kg)

Blanc Badia Extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,58

Blanc Badia Extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,27

Combustibles (euro/kg)

Closca d’ametla · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,060

Sansa rectifica · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,072

Ous blancs/rossos (euro/dotzena)

XL - Supergrans (73 g i més) · · · · · · · · · · · · · · · · ·1,33

L - Grans (63 a 73 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,88

M - Mitjans (53 a 63 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,73

S - Petits (menys de 53 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·0,60

Pollastre (euro/kg)

Groc · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,10

Blanc · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,10

Gallina lleugera fins a 1.800 · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,01

Gallina semipesada fins a 1.800 a 2.200 g 0,005/0,10

Gallina pesada · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,25

Gall · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,18

Conill (euro/kg sobre granja)

Jove · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,15

Adult · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,18

Boví (euro/kg sobre escorxador)

Vedella

Extra (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · · · · 3,94/3,83

Primera (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · 3,45/3,37

Segona (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · 3,11/3,01

Vaques

Especial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,40

Primera · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,92

Segona · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,56

Industrial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,20

Vedell

200 a 240 kg extra (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,76

200 a 240 kg prim. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,52

200 a 240 kg seg. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,31

241 a 280 kg extra (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,66

241 a 280 kg prim. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,34

241 a 280 kg seg. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,22

Oví (euro/kg viu)

Corders

Lletal viu de 20/22 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,45

Lletal viu de 23/25 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,17

Lletal viu de 25/30 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·2,99

Ovelles

Ovella extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,30

Ovella primera · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,12

Porcí (euro/kg)

Grassos i passats de pes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,994

País · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·1,014

Selectes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,034

Porcell (selecte) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 29,00

Porcell (recollida) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 21,00

(El preu del porcell és sobre la base de 15 kg)

Amb el suport demercat de dilluns 25 d’octubre del 2010

ELS PREUS

Durant el funcionament ha-bitual de les empreses ésinevitable la producció de

residus. Aquests s'han de gestionaradequadament, amb el conse-güent cost que això comporta i lapèrdua de competitivitat del pro-ducte final. Però aquests inconve-nients es poden minimitzar seguintunes pràctiques bàsiques, que al-hora ajuden a tenir un major con-trol del procés productiu.Primerament, s'hauria d'intentarreduir la quantitat i perillositat delsresidus. Posteriorment, s'hauriad'estudiar si es poden reutilitzar o

reciclar dins de la mateixa organit-zació. I si no, abans del tractamentfinal, s'hauria d'intentar trobaruna sortida a través de la valorit-zació o aprofitament en una altraempresa. En aquest últim cas, elsresidus es considerarien subpro-ductes, ja que es podrien utilitzardirectament com a matèria prime-ra en altres produccions o com asubstituts de productes comercials,sense necessitat de sotmetre'ls acap operació de tractament. Amb la gestió dels residus com asubproductes, el productor s'evitael cost de la tramitació adminis-

que podrien tenir sobre el mediambient i la salut humana. Tam-bé hi ha la problemàtica d'adqui-rir-los de forma continuada oamb la quantitat fixada.Tot i els avantatges que ofereixaquesta pràctica, encara hi haalgunes reticències per a implan-tar-la. Però es poden superarcomprovant que actualmentexisteixen molts exemples d'ex-periències reeixides, com la valo-rització de llots secs de depurado-ra com a combustible alternatiuen la fabricació de ciment, lasubstitució d'algun dels compo-

nents dels pinsos pel rebuig de laindústria alimentària, o l'ús dellots de la indústria paperera pera la fabricació de maons, cimento cel·lulosa emmotllada.Finalment, cal indicar que per faci-litar la trobada de productors i re-ceptors de subproductes, existeix laBorsa de Subproductes de Catalun-ya. Es tracta d'un servei gratuït quefomenta la reutilització de residusindustrials a través d'anuncis d'ofer-ta o de demanda. Quan finalmentel productor i el receptor arriben aun acord, cal que l'Agència de Resi-dus de Catalunya els autoritzi.

trativa –ja que està exempt de for-malitzar la fitxa d'acceptació, elfull de seguiment i d'utilitzar untransportista autoritzat–, així comel cost d’eliminar-los. D’altra ban-da, el receptor també se’n benefi-cia, ja que aconsegueix reduir osubstituir el consum de matèriesprimeres i recursos naturals limi-tats i el seu cost d'adquisició. Però tampoc cal amagar queexisteixen inconvenients, com elfet d'haver de realitzar estudisprevis abans d'acceptar els sub-productes, o haver de mesurar icontrolar els possibles impactes

Gestionar els residus com a subproductes

ARIADNA PIÑOL, CYMBELLA CONSULTORIA AMBIENTAL

El president de la Diputació de Tar-ragona, Josep Poblet, va rebre el guardóde mans de Pere Miralles, vicepresi-dent per a Catalunya del ClubExcel·lència en Gestió, representant al'Estat espanyol de la Fundació Euro-pea per a la Gestió de la Qualitat. A l'ac-te es va presentar el projecte de millorad'excel·lència de gestió de la Diputació.Una ponència taula redona sobre ex-cel·lència en la gestió dels recursos pú-blics va servir de cloenda.

La Diputació de Tarragona ha acon-seguit aquest certificat en superar els300 punts en el sistema de valoració delmodel d'excel·lència que estableix lafundació internacional. Al lliuramenthi van estar presents Armand Sicília,delegat a Tarragona de l'empresa TÜVRheinland Ibérica Inspection Certifica-tion & Testing SA, entitat de certifica-ció en matèria de qualitat, i Joan Ras,president de l'Associació Catalana pera l'Excel·lència (Qualicat) i director deconsultoria d'Auren, empresa que va ferl'avaluació externa prèvia. Tots ells vanvalorar molt positivament el camí en-vers l'excel·lència iniciat per la Diputa-ció.

En rebre el segell, Josep Poblet vaagrair als empleats de l'ens la seua tas-ca. La Diputació de Tarragona és la pri-mera entitat local supramunicipal querep aquest distintiu per la qualitat delseu sistema de gestió com a corporació:"El segell EFQM 300+ alinea la Dipu-tació amb les grans empreses públiquesi privades de més prestigi en l'àmbit eu-ropeu que han triat la millora continua-da com a eix vertebrador de la seua ac-tivitat", va ressaltar Poblet, que hi vaafegir que el guardó converteix la Dipu-tació en un "referent" per a altres admi-nistracions. El president d’aquesta ins-titució va assenyalar que ara el que calés "mantenir-nos i créixer dins la ma-teixa categoria". Poblet va indicar tam-bé que el lideratge de la corporació esposa novament "al servei de tots elsmunicipis de la demarcació amb l'ob-jectiu de caminar cap a posicions mi-llors, que ens facen recórrer junts l'a-passionant camí de l'excel·lència".

Després del parlament del presidentde la Diputació, van prendre la paraula

el diputat i president de l'OrganismeAutònom per a la Societat de la Infor-mació (OASI), Alejandro Fernández; elcap del Servei de Gestió Estratègica dela Diputació de Tarragona i directord'OASI, Enric Brull, i el diputat respon-sable d'Administració Electrònica de laDiputació, Josep M. Cruset. Amb sen-gles intervencions van explicar el pro-jecte d'excel·lència de la Diputació.

L'acte va continuar amb la conferèn-cia taula redona a càrrec de Joan Roure,professor i membre de l'InternationalAdvisory Board (IAB) de l'escola de ne-gocis IESE i professor visitant de laChina Europe International BusinessSchool (CEIBS). Roure va formar partde l'equip que va dissenyar el modelEFQM. En el seu parlament va ressal-tar la importància de l'eficàcia en lesactivitats de gestió que es posen enmarxa i la necessitat de disposar d'un“pla estratègic, visió i projecte il·lusio-nant". Segons va afegir, "tots, des delnostre lloc de faena, podem jugar unpaper de lideratge".

Van compartir taula amb Joan Rourerepresentants del personal tècnic de laDiputació que han participat en el pro-jecte: el cap del Servei de Gestió Estra-tègica, Enric Brull; el cap del Servei deRecursos Humans de la Diputació,Àlex Grau; la cap d'unitat de ServeisGenerals, Marta Nogueira, i l'adminis-trativa de gestió del Servei d'Assistèn-cia Municipal Emma Fernández. Totsells van explicar el procés d'implanta-ció del programa i les seues experièn-cies personals sobre el camí cap a l'ex-cel·lència.

A l'acte al saló de plens hi van assistirvicepresidents de la Diputació, dipu-tats, representants de departaments id'organismes autònoms de la corpora-ció i empleats de diverses àrees, a mésde la vicerectora de Transferència i In-novació de la URV, Misericòrdia Car-les, entre d'altres personalitats.

Fundació per la Gestió de la Qualitat Ubicada a Brussel·les, la Fundació

Europea per a la Gestió de la Qualitat,

l'European Foundation for Quality Ma-nagement (EFQM), va ser fundada el1988 pels presidents de catorze granscompanyies europees, amb el suport dela Comissió Europea. La fundació im-pulsa l'eficàcia i l'eficiència en les orga-nitzacions europees, a través del reforçde la qualitat en tots els aspectes de laseua activitat. El model FMQ té com arepresentant a l'Estat al Club Excel·lèn-cia en Gestió.

Pel que fa al TÜV Rheinland Group–entitat de certificació autoritzada pelClub Excel·lència en Gestió per a l'ob-tenció del reconeixement EFQM a l'Es-tat–, és una organització internacionalindependent d'origen alemany, ambmés de 125 anys d'experiència en ser-veis d'inspecció, control, auditoria, cer-tificació i formació en qualitat, mediambient, prevenció de riscos laborals,tecnologia de la informació, seguretatde productes i seguretat industrial eninstal·lacions i equips. Quant a la con-sultoria d'Auren, és l'empresa que n’hafet l'avaluació externa prèvia.

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

La Diputació obté el segell d'excel·lència europeu EFQM 300+ pel seu sistema de gestióLa Fundació Europea per a la Gestió de la Quali-tat (European Foundation for Quality Manage-ment) ha atorgat el segell EFQM 300+ a la Dipu-

tació de Tarragona com a reconeixement a l'ex-cel·lència del seu sistema de gestió. El presidentde la Diputació, Josep Poblet, va recollir el guar-

dó en un acte al saló de plens de la institució. Ésla primera vegada que una diputació de l'Estatrep aquest reconeixement.

EBReCONÒMICOCTUBRE 2010 23Institucions

Agenda

JORNADES GASTRONÒMI-QUES DEL CORDER

Fins al 15 de novembre. Vint-i-dos restaurants de la Terra Alta parti-cipen en la segona edició d’aquestesjornades.

FESTA DEL VI DE GANDESA

Del 29 d’octubre al 2 de no-vembre. Aquest certamen arriba ala vint-i-tresena edició aquest cap desetmana.

FIRES

Número 77 octubre del 2010 www.cambratortosa.com

El port de Tarragona estrena una nova terminal decontenidors, que ha suposat una inversió de 100 M€

Connecta't 2010 formapersones aturades

El port de Tarragona obre així noves línies de treball i entra de maneracompetitiva en el transport de contenidors. Amb l'ampliació del moll An-dalusia s'ha dotat la nova terminal de contenidors de 410.000 metres qua-drats i d’una línia d'atracament de 1.050 metres. La previsió és que l'any2015 el transport de contenidors es duplique, i que en cinc anys passe pro-gressivament dels 250.000 que es mouran enguany al mig milió.

Més de 60 persones en situa-ció d'atur ja han adquirit coneixe-ments bàsics sobre internet i apli-cacions ofimàtiques dins el pro-grama Connecta’t, que facilita lesoportunitats d'inserció laboral.

INTEL·LIGÈNCIAEMOCIONAL APLICADA A L’EMPRESA

Novembre i desembre. Tots elsdivendres de novembre i el primer dedesembre s’impartirà aquest curs detrenta hores que té per objectius defi-nir el concepte d’intel·ligència emocio-nal i conèixer els diferents factors demotivació.

CONTRACTACIÓ A LA COMPRAVENDAINTERNACIONAL

Novembre. Curs de setze horesque s’emmarca dins l’Escola de Ne-gocis ENPE.

PARES, FILLS, EMPRESA I FAMÍLIA

25 de novembre. Organitzat perla Cambra de Comerç de Tortosa,amb la col·laboració de Torrent i De-deu Consultors, tindrà lloc a les 19.00hores. Tractarà temes relacionats ambles empreses familiars i els relleus ge-neracionals.

CURSOS