redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

linianord.cat · Maig 2017 · Núm. 46 · Difusió OJD-PGD: 9.581 exemplars mensualsbaix llobregat nordlínianord

ESPARREGUERA pàg 20

L’empresa SUMAR es farà càrrec de la gestió de Can Comelles

REPORTATGE pàg 3

El Baix Llobregat Nord,un territori reticent a les zones blaves

COLLBATÓ pàg 20

Medalla d’or al Mèrit Europeu al mestre Albert Blancafort

SANT ESTEVE pàg 18

La vila s’agermana amb el poble italià de Miglianico

La cirereta del pastísEl CB Martorell completa un any històric pujant a LEB Plata pàg 23

MOBILITAT pàg 17Les obres de connexió del’A2 i l’AP7 a Sant Andreu es reprendran aquest estiu

L’ENTREVISTA pàg 8

Rosa Cadenas: “La generositat i l’estima de les persones amb discapacitat m’atrapen”

L’Hospital s’ampliarà i tindràmés llits i millors urgències

El conseller Comín anuncia les esperades obres, que també milloraran els quiròfans del centre martorellenc pàg 10

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517| 2 línianord.cat Maig 2017

3 | línianord.catMaig 2017Reportatge

Tot i tenir una població de gai-rebé 100.000 habitants, la zonanord del Baix Llobregat es man-té reticent a les zones blavesd’estacionament. Només tresdels vuit municipis –Olesa deMontserrat, Esparreguera i SantAndreu de la Barca– disposend’una zona on s’ha d’abonar perestacionar el vehicle. La resta depobles no veuen necessitat d’a-plicar aquesta taxa, tot i que re-coneixen que és una eina eficaçde rotació de la mobilitat.

Els tres municipis que apli-quen les zones blaves d’estacio-nament ho concentren, majori-tàriament, en les zones comer-cials del nucli antic. Esparre-

guera és el municipi que pre-senta més dificultats per alsusuaris a l’hora d’aparcar, tot idisposar de zona blava entorn del’Illa de vianants. A Olesa i SantAndreu de la Barca la mobilitatés més fluida, tot i que els ajun-taments consultats per aquestmitjà asseguren que s’ha de mi-llorar la rotació de vehicles.

PREUS TESTIMONIALSLes taxes que s’apliquen en leszones blaves són gairebé testi-monials. A Sant Andreu de laBarca una hora d’estacionamentté un cost de 0,60 euros; a Ole-sa, de 0,60 euros mentre que aEsparreguera és d’un euro.

Sant Esteve Sesrovires i Cas-tellví de Rosanes disposen dezones blaves d’estacionament li-mitat amb l’objectiu d’activar larotació de vehicles. El regidor de

Mobilitat de l’Ajuntament deSant Esteve, Antonio Centeno,diu a Línia Nordque “la zona noté cost, és gratuïta. L’usuari ha defer servir un disc on ha d’indicarl’hora a la qual ha arribat i a la queté previst marxar”. El període mà-xim d’estacionament és d’unahora. A Castellví, per la sevabanda, el regidor de Mobilitat,José Cara, explica que “el balançés positiu”, tot i que “s’hauria defer un control més exhaustiu delcompliment d’horaris limitats”.

Martorell, Abrera i Collbatóno disposen de zones blavesd’estacionament. De fet, els ajun-taments de Martorell i Abreramantenen l’aposta “d’oferir es-pais gratuïts d’estacionamentper als veïns com un servei més”,tal com apunta l’alcalde d’Abre-ra, Jesús Naharro. Collbató no ténecessitat d’aplicar el sistema.

Reticents a les zones blaves» Olesa, Esparreguera i Sant Andreu són els tres únics municipis del Baix Nord que en tenen

» A Sant Esteve i Castellví són gratuïtes i limitades, mentre que a Martorell, Abrera i Collbató no n’hi ha

Quim MiróBAIX LLOBREGAT NORD

ESTACIONAMENT4Martorellés l’única ciutat de més de20.000 habitants que no té zo-nes blaves d’aparcament. L’A-juntament es resisteix a fer pa-gar als ciutadans una taxa perestacionar els vehicles.

En aquest sentit, l’alcaldeXavier Fonollosa diu a LíniaNord que “a Martorell no espaga per aparcar perquè ente-nem que és un servei més peral ciutadà”. En els darrers anys,la ciutat ha vist incrementadaen 2.500 les places d’aparca-ment a la via pública. Fonollo-sa diu que “quan projectemun nou equipament sempre

tenim previst una zona àm-plia d’aparcament gratuït”.L’únic espai on es paga peraparcar és als baixos de la Bi-blioteca, tot i que les dues pri-meres hores són gratuïtes.

D’altra banda, fa uns diesque l’Ajuntament ha habilitatplaces d’estacionament gratuït,limitat a un màxim de 15 mi-nuts, davant de vuit farmàciesmartorellenques per facilitar-hil’accés als usuaris. Per usaraquest servei reservat només caldeixar dins del vehicle, a la vis-ta dels agents de la policia local,un disc horari oficial que dis-pensen les mateixes farmàcies.

Martorell, un cas únic que esnega a fer pagar per aparcar

A Esparreguera, la zona blava es concentra a l’entorn de l’Illa de vianats i té una gran afluència d’usuaris. Foto: Línia Nord

| 4Opiniólínianord.cat Maig 2017

publicitat 686 429 517línianord.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

9.581 exemplars mensuals

Un diari plural

per Josep Piquer

4’Antes que se rompa España...’

Des que va començar l’actualrevifalla de l’independentis-me, el govern espanyol, delPP, i la caverna mediàtica detots els colors l’han volgudapresentar davant la seva clien-tela com una dèria dels polítics,que ens tenien entabanats atots plegats, i que el poble perla seva innocència i ingenuïtatho assumia com a cosa pròpia.I que era en Mas el cap i cab-dill que havia venut la moto ala classe política, el Maquiavelque movia els fils de tot plegat.

Decapitat el moviment (percert, des de dintre i per laCUP), en haver-se quedat sen-se cap de turc hi han afegit ex-ultants la descoberta del motiuamagat que era a l’origen d’a-questa malsana i esbojarradaaventura: tapar la corrupciódels governants, aquests cor-ruptes que s’havien aprofitatdel poder per lucrar els seuspartits i les butxaques llurs.Ara la bromera independen-tista es fondrà tota sola com ladel sabó.

Que aquella gent ensarro-ni la seva clientela amb post-veritats (se’n diu així, oi?)com aquestes és lamentableperò se’n pot entendre el per-què. El que és preocupant, imolt, és que això estigui calantal pensament d’alguns delsnostres conciutadans, els d’a-questa banda.

Darrerament m’he trobatamb gent catalanista de pro, in-dependentista militant, quet’etziba amb aires de protago-nista, que hem estat nosaltres,el poble, qui ha tingut la ini-ciativa i qui ha empès el procés

i que els polítics (tots i espe-cialment en Mas i companyiade Convergència) no han fet al-tra cosa que pujar al carro perno quedar descavalcats. Ad-meto que tenen una molt bonapart de raó. Tanmateix, la dis-sertació continua i llavors sur-ten Santa Coloma i Badalona,Terrassa, el cas Palau, i esdóna per fet el 3% i el 4% i el24% si cal, i s’equipara el fi-nançament irregular dels par-tits a posar-se els calés a la but-xaca o remenar negocis opacsaprofitant la influència de pa-rents o amics ben situats. I esconclou que tan corruptes sónaquests d’aquí com els delssobres, els dels EROS, els va-lencians, els mallorquins o elsde la trama madrilenya perrepartir-se el pastís des de lallotja del Bernabeu. Tot plegatdit amb aire sorneguer i aquellposat de suficiència decoratamb un somriure volgudamentmal contingut i un lleuger mo-viment de cap cap enlaire i a uncostat, que ve a dir “què m’hand’enredar a mi...?! Tots sóniguals”. Si n’hi va haver quevan posar les urnes el 9N, ésque no tenien més remei. Si elshan inhabilitat i multat peraixò, és injust; però com quen’han fet d’altres (mai no s’es-pecifica quines), tampoc noels està tan malament.

Tothom hi vol sucar pa i jatenim la discussió muntada ipujant de to a la velocitat de lallum. Inevitablement em ve alcap aquella profecia de l’Aznar:“Antes que se rompa España,se romperá Cataluña”.

I és que no n’aprenem. De

vegades sembla que no sabemqui és l’enemic. Sembla que nosabem que és poderós i capaçde jugar molt brut. Semblaque no sabem que les desqua-lificacions entre nosaltres ensafebleixen, i que no ens ho po-dem permetre. Sembla queoblidem que som pocs i queens necessitem tots. Aquestadèria de buscar els pecats (tot-hom en tenim, de pecats) delsque destaquen en qualsevolcamp o simplement els vanmillor les coses que a nosal-tres, manifesta una enveja ma-laltissa i empobridora. I enl’àmbit polític ens deixa orfesde líders. Si no són immacu-lats, ja ens cuidarem nosaltresd’esbombar i magnificar les se-ves taques.

Pot ser victoriós un exèrcitsense generals? Nosaltres ne-cessitem els soldats, els capi-tans i tots els generals. És clarque s’ha de condemnar a tot-hom que delinqueixi; però nis’ha de condemnar abans d’ho-ra, ni exagerar els delictes i nimolt menys donar-los per su-posats i creure’s a ulls clucs laprimera brama que ens arribavingui d’on vingui. Tot això imolt més ja se’n cuiden proude fer-ho els altres; i nosaltresno els hem de fer d’altaveu.Nosaltres ens hem de posarles diferències a la butxaca,hem d’aprendre a fer pinya ia pensar en gran. Hem de serinclusius (això es porta moltavui en dia) i bandejar puris-mes que ens facin perdre efec-tius. Hi hem de ser tots; ambel nostre equipatge d’ener-gies i debilitats, però tots.

per Jordi Lleal

Quin sidral s’ha muntat alscercles polítics madrilenys ambl’anunci de la conferència dePuigdemont, Junqueras i Ro-meva a la qual han convidat atots els partits polítics, cos di-plomàtic i altres personalitatspúbliques. Les reaccions hanestat primer, un escàndol encontra de l’alcaldessa de Ma-drid, Manuela Carmena, perllogar l’auditori “Caja de Mú-sica”. Cristina Cifuentes de-clarant que és una mera con-ferència traient-li el valor quepot tenir la presentació, dels“tres mosqueters” pel diàleg,dient que això és il·legal perquèels tribunals ja han dictat queel procés independentista ésil·legal. PP i PSOE, s’han pro-nunciat sobre el tema en ter-mes semblants, no donant niun mínim de valor a l’intent ca-talà d’explicar-se d’una formaclara i tranquil·la sobre què esvol fer. Seguint la corretja de

transmissió, en Xavier Garciai Miquel Iceta, han asseguratque no hi assistiran, potserveient 13TV i escoltant laCOPE, ja tindran prou infor-mació imparcial i contrastada.Andrea Levy, amb Alícia Sánc-hez, Santi Rodríguez i l’inefa-ble Albert Boadella es mani-festen en contra de la confe-rència, apuntalats per les ma-nifestacions de Falange, So-cietat Civil Catalana, Ciuta-dans i els candidats a la se-cretaria general del PSOE.

Tots aplegant la flor i natadel nacionalisme espanyol,amb cap argument polític. Totés odi, rancor, infàmia, totali-tarisme que ja no els van dei-xar parlar al Senat (la cambrade representació territorial) iara no admeten que parlin aMadrid, la capital de les es-sències pàtries. Això és un sig-ne de covardia i debilitat, voldir que ja hem guanyat!

Un diari participatiu

4Lliçons de democràcia

Actualitat a la xarxa

#ElProcésAMadrid #JornetFaLEverest

@AncMadrid: Puigdemont: “Hoy el pueblode Madrid está aquí perfectamente repre-sentado por su alcaldesa para buscar solu-ciones y no obstáculos".

@VientuNordes: Kilian Jornet, un ex-traterrestre encerrado en un cuerpo hu-mano, asciende el Everest en 26 horas... yhoy la noticia es la liga del Real Madrid.

#ContraTotPronòstic

@Gargotejant: La diferència entre avals ivots en el cas de la Susana Díaz ensdemostra per què sovint els polítics insis-teixen a fer primàries a mà alçada.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 5 | línianord.catMaig 2017

| 6Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlínianord.cat Maig 2017

Un diari obert

Sempre he tingut una gran fascinació perles persones i pels comportaments hu-mans. M’agrada observar els altres. Ima-ginar-me les seves vides, la seva felicitati també els seus drames, com tothom.Crear vides, històries. Aquesta és una ma-nera com una altra de compartir elsbons i els mals moments. Inconscient-ment, quan veiem algú que passa un malmoment, hi sentim una mena d’empatiaperquè fa que pensem que la nostravida és menys miserable del que és.

Som egocèntrics. Tenim un problema,el magnifiquem i ens pensem o ens femcreure a nosaltres mateixos que és el pit-jor que ens podria passar i que els altresno tenen problemes. És per això que quanveiem algú amb un problema semblantal nostre o fins i tot superior, ens sentimrelaxats i en pau. La clau és compartir. Sisom capaços de mullar-nos amb els al-tres, de ser valents i d’explicar el que enspassa, ens adonarem que cadascú té lesseves alegries i els seus drames.

I si...? Pensar, pensar i pensar. Enspassem la vida capficant-nos per coses in-significants i donant-hi tantes voltes queal final la por a equivocar-nos fa que noacabem fent allò que realment volem fer.Fins que trobem algú que ens planta unmirall al davant i que ens diu les veritatsa la cara, aquelles que mai hem volgut es-coltar tot i saber que eren certes. És lla-vors quan comences a viure i quan la vidaet sembla més bonica i menys fràgil.

Aquest matí pensava en tot això, altren, quan al meu costat s’hi ha assegutuna noia colombiana. Parlava a tota

hora, cosa que no ajudava gaire a la mevaressaca, tot s’ha de dir. M’ha explicat quenomés feia vint-i-quatre hores que haviaarribat del seu país. Havia agafat dosavions i ja havia perdut el compte dels au-tobusos als que havia hagut de pujar finsa arribar a l’estació de Sants. M’ha pre-guntat on baixava i si la podia avisar per-què ella no es coneixia res, d’aquí.

A continuació, ha agafat el telèfon mò-bil i no l’ha deixat anar fins al final de tra-jecte. Deu haver fet unes tres o quatre tru-cades. Finalment, ha trucat al que se su-posava, era la seva parella. Li ha dit de tot,li ha cantat les quaranta. La història sem-blava sortida d’alguna d’aquelles teleno-vel·les que ens ofereixen les tardes d’An-tena3. Però això no és el més rellevant.

El més sorprenent és la facilitat que al-gunes persones tenen per airejar la sevavida en públic. Potser hi ha una mica denecessitat de pujar l’autoestima en això detirar-se els plats pel cap, dir-se de tot i des-prés fer veure que no ha passat res. Lafrustració contra els altres es pot gestio-nar de moltes maneres i una és desfogar-se per telèfon mòbil però no sembla la viamés directa cap a l’estabilitat emocional.

Com més persones conec, com mésveig com publiquen les seves vides, l’a-maguen a les persones més importants ila fan notòria a tota aquella gent que noconeixen a les xarxes, més m’enamora lagent discreta. La gent que protegeix el queestima, que ho cuida i que és discret ambels seus sentiments. Potser l’estabilitatemocional la podem trobar aquí: en saberseparar què ha de saber mig món i què no.

per Mariona Isern per Quim Miró

Temps ençà, aquell qui volia dedicar-se a un ofici s’iniciava sota l’etiqueta d’a-prenent. Era el pas previ i, del que araen diem etapa de formació, abans depoder disposar d’una feina o tallerpropi i d’exercir, el que antigament esconeixia com a mestre artesà.

Amb els anys, aquesta figura ha pas-sat a tenir el nom de becari. Conside-ro que l’etapa de formació és la més im-portant de totes. I ho és per molts mo-tius, sobretot, perquè és el moment enquè una empresa diposita confiança entu i en allò que has après durant els anysd’estudi. Una oportunitat per a créixeren tots els sentits. Perquè allò que de-mostres sent becari acabarà sent laimatge molt real del que pot ser una fei-na reconeguda.

Hi ha dos aspectes fonamentals quecal reflexionar sobre la figura dels be-caris i que podria ser extensible a la d’a-quells qui ja fa anys que s’hi dediquenprofessionalment, amb un sou estable.Són l’aptitud i l’actitud. Al marge de quiés capaç de fer bé la feina, no hi ha mi-llor ingredient que l’actitud. Recordoquan era molt jove, la meva actitud cap

aallò que acabaria sent la meva feina.De seguida vaig voler implicar-me endiferents projectes, tots molt diver-sos, però que cadascun d’ells em va do-nar l’oportunitat de créixer. L’actitud devoler aprendre va ser decisiva perquè,encara ara, pugui seguir dedicant-meen allò que més estimo: el periodisme.

Escriure des de ben jove, i fer-hosense rebre cap compensació econò-mica, em va permetre aprendre, equi-vocar-me i créixer. Em sorprèn veurel’actitud que tenen molts joves quevolen dedicar-se al periodisme. Sensecap experiència pretenen cobrar en elprimer contacte amb un mitjà de co-municació. El més important no hau-ria de ser quant cobro sinó com pucmenjar-me el món i com puc aprendre.

Cal un temps de cocció, una etapad’aprenentatge. Per això reivindico lafigura de l’aprenent. Hem de tornar alsorígens. És clar que tothom vol teniruna recompensa per allò que fa, i pos-siblement la mereix, però cada cosa alseu temps. L’època de conèixer i des-cobrir el mecanisme d’un ofici no hau-ria de ser remunerada. Debat obert.

@andreu_gonzalez: Sandro Roselldetingut. Ara hauríem de tornar entre totsl'import defraudat a través del rebut de lallum. Com amb el Castor.

@anbase: L’externalizació de serveis aempreses públiques no és el model delPP valencià? I el PSC local ho vol imitar?#Esparreguera.

@raulromeva (Conseller d’Afers Exteri-ors): No temen que les comprem. Temenque les omplim. Endavant, @txellborras i@cescesteve.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Montse“No he aportat capproposta en elspressupostos parti-cipatius. És unamolt bona iniciativaque els ciutadanspuguin dir la seva,

aportin idees i propostes que s’acabaranpagant amb els diners que surten de lesnostres butxaques”.

Roger“Des de l’associa-ció on treballo hempresentat un pro-jecte per fer unacuina comunitària,és a dir, que en unespai municipal es

puguin fer activitats. Demanar l’opinió alsciutadants és bo, tot i que la dotació eco-nòmica és molt poc significativa.”

Albert“No hi he partici-pat però consideroque és un gran pasendavant. És moltpositiu per a la po-lítica municipal ques’aposti per aquesta

dinàmica tenint en compte que els ciu-tadans demanem ser més partíceps en lesdecisions més properes”.

Pepita“Està molt bé queels polítics comen-cin a comptar veri-tablement amb elsciutadans. No hi heparticipat, però en-cara estem molt

lluny d’una democràcia de veritat ons’hauria de consultar molt més perquè hofan i desfan amb els nostres diners”.

T’has involucrat en els pressupostos participatius del teu municipi?per Quim Miró

4Vida privada 4Recuperem l’aprenent

7 | línianord.catMaig 2017Pàgines especials

SOLIDARITAT4A Catalunyahi ha un centenar d’infants d’entre0 i 6 anys que viuen en centres deprotecció. Són nens i nenes que du-rant un temps no poden estar ambla seva família biològica perquè nose’n pot fer càrrec i necessiten unafamília acollidora que els ofereixil’entorn d’atenció, dedicació, esti-mació i tendresa que necessiten.

És en aquest sentit que el De-partament de Treball, Afers So-cials i Famílies ha dissenyat un plaestratègic per aconseguir més fa-mílies d’acollida. Aquest pla contémesures de suport econòmic, tèc-nic i administratiu per a les famíliesacollidores i una campanya inten-siva i sectorialitzada de promocióde l’acolliment i de cerca de famí-lies. L’objectiu és garantir el dretdels infants a viure en família acon-seguint que cap nen o nena de 0a 6 anys visqui en un centre d’a-collida o residencial.

Qui són aquests nens i nenes?Els infants que esperen una famíliad’acollida són infants que, per di-ferents motius, no poden estaramb la seva família durant untemps. És llavors quan la DireccióGeneral d’Atenció a la Infància i l’A-

dolescència (DGAIA) se’n fa càrreci n’assumeix la tutela fins que la fa-mília biològica de l’infant resol elsproblemes que li impedeixen ocu-par-se’n. Durant aquest temps, elsmenors tutelats poden viure enun centre, amb la família extensa(avis, tiets, etc.) o en una família aco-llidora. La Direcció General d’Aten-ció a la Infància i a l’Adolescència(DGAIA) i l’Institut Català d’Acolli-ment i de l’Adopció (ICAA) han de-cidit apostar per l’acolliment fami-liar davant del que es fa en centresper garantir el dret dels infants a viu-re en família.

El centenar de nens i nenesd’entre 0 i 6 anys que viuen en cen-tres són majoritàriament grups degermans o infants amb algun tipusde dificultat en el seu comporta-ment o diversitat funcional.

Qui pot acollir un infant o ado-lescent?Les persones que volen acollir uninfant o adolescent han de dispo-sar de temps, col·laborar amb elsprofessionals que fan l’acompan-yament durant l’acolliment i ac-ceptar i respectar la història de l’in-fant i el règim de visites de la fa-mília biològica. Per fer l'acolli-

ment, tots els membres de la fa-mília, incloent-hi els fills i filles, sin'hi ha, han d'estar-hi d'acord.

Quines famílies són més neces-sàries?Actualment, hi ha 612 famíliesacollidores a Catalunya que em-paren 1.017 nens i nenes, però encalen més. Per això, l’ICAA fa unacrida a totes les famílies que pu-guin fer aquest gest solidari i com-promès. Per tal d’aconseguir lafita que cap nen o nena de menysde 6 anys estigui en un centre, ca-len especialment famílies que pu-guin destinar als infants una grandedicació i que tinguin flexibilitaten els seus horaris.

Per altra banda, també sónnecessàries famílies que es pu-guin constituir en Unitat Convi-vencial d’Acció Educativa (UCAE).Per constituir aquestes unitats, calque les persones que volen rea-litzar l’acolliment tinguin titulació,formació i experiència en l’àmbitde la infància i l’adolescència pertal de poder atendre infants iadolescents amb necessitats edu-catives especials, malalties crò-niques o trastorns de conducta igrups de germans.

L’acolliment familiar,un gest solidari i compromès

» La Generalitat busca un centenar de famílies acollidores per a nens i nenes d’entre 0 i 6 anys

PRIMER PASPresentar la sol·licitud d’acolliment i els documents requerits a una de les seus territorials de l’ICAA o a una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar.

SEGON PASInici del procés de formació i valoració:

inclou mínim dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili.

TERCER PASElaboració de l’informe psicosocial, el qual descriu les característiques de la família, el tipus d’acolliment més idoni i determina el perfil de l’infant susceptible de ser acollit.

QUART PASCerca de la família més idònia per a l’infant.

CINQUÈ PASL’últim pas consisteix a posar en marxa el pla d’acoblament. Es tracta d’un procés d’acostament progressiu entre l’infant i la família acollidora.

Què cal fer per acollir?

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha dissenyat un pla per aconseguir més famílies d’acollida. Foto: Arxiu

acolliment.gencat.cat

1

2

3

4

5

| 8

línianord.cat Maig 2017

L’Entrevista

Quin és el teu primer con-tacte amb el món de ladiscapacitat intel·lectual?

Jo estudiava a l’Institut i una de lesprofessores ens va convidar, a mii a una altra companya, a assistir al’Escola d’Educació Especial deMartorell com a voluntàries del ser-vei de menjador. Com que nom’agradava massa estudiar, em vaconvèncer i m’hi vaig sentir a gustdes del primer dia. Allà vaig co-nèixer un seguit de pares i marescom el Víctor Massana o l’AntòniaGarcia que, posteriorment, vanser els impulsors de la fundació Arcde Sant Martí. I un cop allà, he anatfent de tot fins a dirigir un equip depersones.

Què t’acaba atrapant del móndels discapacitats per acabar-t’hidedicant professionalment?Sobretot per la generositat i l’esti-ma que trobo en la relació amb lespersones amb discapacitat. Ells escomuniquen a la seva manera i sónmolt agraïts. I la gent es pensa que

són tot el contrari. És molt injustque, encara ara, la societat actualtingui tantes etiquetes per als dis-capacitats. És vergonyós, per exem-ple, que encara hi hagi hotels quevulguin amagar que tenen clientsamb discapacitats. I això està pas-sant, avui, en ple segle XXI.

Què és per a tu la fundació Arc deSant Martí?Un estil de vida. El millor quem’ha passat és gaudir de la feina.I aquí hi tinc mitja família... el

meu pare gestiona l’hort del cen-tre, la meva germana hi treballa, lameva filla també hi està molt im-plicada... Al final hi acabes invo-lucrant tot el teu entorn personala la feina. Un diumenge qualsevolpuc acabar fent un cafè amb usua-ris de l’Arc de Sant Martí.

Quins són els reptes en clau na-cional?El gran repte és la inclusió. Hem desuperar la gran diferència que hi ha,encara, entre les persones que te-nen una discapacitat o no. I aixòpassa perquè les persones amb dis-capacitat passin desapercebudes.Per aconseguir-ho, necessitemcentres més oberts a la comunitat,amb un sistema més proper alque tenen a la resta d’Europa, derelació directa entre persones in-dependentment de si tenen algu-na discapacitat o no.

Tornem a Martorell. Quan vasorgir la necessitat de construirun Centre d’Atenció Diürna?Vam veure que cada vegada elsusuaris tenen la necessitat de dis-posar d’una millor assistència ique no hi havia espai suficient pera garantir-ho a Martorell. És un cen-tre de referència, en creixementconstant pel que fa, sobretot, a lamillora de l’atenció personalitzadaque reben tant els usuaris com lesseves famílies. Estem en un perío-de de transformació cap a aques-ta direcció. Sortir de l’aula tancadai oferir activitats diferents, moltdefinides per cada cas individual.

El centre té llista d’espera?Sí, déu n’hi do! Actualment tenimuna quarantena de nois i noies i enun període de cinc anys és previstarribar a un màxim de cinquanta.La xifra no passarà d’aquí perquèno volem saturar-nos. La deman-da ens arriba d’altres comarques,sobretot de l’Anoia. A vegades,des de l’equip patim perquè nopots donar resposta a totes les fa-mílies com desitjaríem.

Amb l’atenció diürna resolta,l’altra petició de les famílies és elservei residencial.Aquesta és la segona fase del pro-jecte, que hem de fer amb certa ur-gència. Actualment disposem dellars i pisos de suport on hi viuenpersones amb molta més auto-nomia que els usuaris que tenim al

centre d’atenció diürna. El servei re-sidencial que proposem és ade-quar-lo a les necessitats dels usua-ris. No volem la clàssica residènciadistribuïda en habitacions sinó unprojecte innovador amb espaison hi hagi diferents habitatgesadaptats a les persones. S’estàfent la redacció tècnica del projecte,per iniciar les obres ben aviat.

L’Arc de Sant Martí promou unfestival benèfic i ja en sumeu 22!És la festa amb majúscules! Des defa molts anys, ha agafat una altradimensió. Amb l’escenari d’El Pro-grés i amb la sala plena de gom agom, és una gran recompensa perals usuaris. Durant tot el curs pre-paren els balls com una activitatsetmanal més al centre i el festivalel viuen amb molta il·lusió.

“La generositat i l’estimade les persones amb

discapacitat m’atrapen”

“El gran repte és

la inclusió i volem

centres més oberts

a la comunitat”

Perfil | De monitora per a discapacitats a presidenta de DINCATCadenas és una dona molt arrelada a la vida associativa a través de la fundació Arc de Sant Martí.

Estretament lligada al món dels discapacitats, des de ben jove va accedir com a monitora a l’Escola Taller de Martorell, per acabar dirigint l’Arc de Sant Martí. Des de fa gairebé 6 anys, presideix Discapacitats Intel·lectuals de Catalunya (DINCAT), que agrupa més de 300 entitats del país.

Rosa Cadenas / Martorellenca i presidenta de DINCAT

Des de l’any 1986, la fundació Arc de Sant Martí és l’ens de referència per al móndels discapacitats al Baix Llobregat Nord. Després de més de 20 anys de vida, manté

la mateixa essència: la lluita per la inclusió de les persones amb discapacitat. Rosa Cadenas és una de les persones que exemplifiquen aquesta vocació.

Quim MiróMARTORELL

Foto: Quim Miró

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 9 | línianord.catMaig 2017

Martorell| 10

línianord.cat Maig 2017

Els ciutadans podran votarpropostes per al pressupost

PARTICIPACIÓ4Els primerspressupostos participatius deMartorell han recollit 87 pro-postes, dels quals 55 han estatpresentades per a ciutadans i 32les entitats. Per a la regidora deComunicació, Participació i Co-operació de l’Ajuntament, Mí-riam Riera, la norantena de pro-postes indiquen que “és un símp-toma de les ganes de participarde la ciutadania i les entitats. Laqualitat de les propostes és, engeneral, molt alta i estan molt

ben desenvolupades i argumen-tades i, a més, tenen una visió co-munitària i col·lectiva. Són pro-postes en benefici de tothom”.

Una comissió tècnica ava-luarà la viabilitat de les pro-postes que s’han presentat finsara. Entre el 12 i el 21 de junytots els ciutadans empadronatsa Martorell podran votar fins acinc propostes cadascun.Aquest 2017, l'Ajuntament deMartorell ha destinat 200.000euros del seu pressupost.

EQUIPAMENTS4Martorellcompta amb un Bike Park, unequipament adreçat als qui prac-tiquen bike trial i BMX. La ins-tal·lació l’ha impulsada l’Ajun-tament amb el suport de MotorClub Micorella, qui va encarre-gar-se d’elaborar el disseny comla pràctica dels espais. La pro-posta va sorgir d’aquesta entitatlocal després que el fins ara cir-cuit improvisat al barri Font dela Mina havia quedat petit. Elpresident de Motor Club Mico-

rella, Pere Mas, assenyala que“Martorell sempre ha estat unmunicipi amb molta iniciativa debicicleta i moto de muntanya iaquest circuit ens servirà per afomentar-ho per als més joves”.

L’alcalde Xavier Fonollosa vadir que “dóna resposta a una ne-cessitat concreta que va dema-nar-nos el Motor Club Micore-lla”. L’espai, segons Fonollosa,“a diferència d’altres circuitscom aquests, el de Martorellcompta amb diferents zones en

l’equipament per a diferents ni-vells i edats”.

El Bike Park, situat al nú-mero 2 de l’avinguda Comte delLlobregat, ocupa 1.420 metresquadrats i compta amb vuit zo-nes de bike trial, amb obstaclesfets amb elements naturals comara troncs d’arbres i pedres d’es-cullera i també d’un circuit deBMX, conformat de salts i vi-ratges peraltats al llarg de tot elperímetre. El parc és públic i gra-tuït i obert tot l’any.

Certamen | Lliuren els premis del 9è concurs de receptes saludablesOt Espinal, Pol Rico, Xavier Garrido i Anna Arias, de les escoles Mercè Rodoreda, La Mercè, Juan Ramon

Jiménez i l’Institut Pompeu Fabra, respectivament, van ser els guanyadors del certamen que promou l’Ajunta-ment i que fomenta els hàbits saludables d’alimentació i de vida. L’originalitat de la recepta, la presentació,

la diversitat dels productes i el fet que siguin assequibles han estat els requisits valorats pel jurat.

Presentació pública de les propostes presentades. Foto: Ajuntament

La ciutat estrena un Bike Park

Un moment de l’estrena del Bike Park. Foto: Ajuntament

SALUT4L’Hospital comarcalSant Joan de Déu de Martorells’ampliarà. Aquest és l’anuncique va fer el conseller de Salut dela Generalitat, Antoni Comín, enla seva visita al centre hospitalariacompanyat per l’alcalde Xa-vier Fonollosa, el dia 25. L’am-pliació permetrà incrementar elnombre de llits i millorar lesurgències, el bloc quirúrgic,l’hospital de dia perquè, segonsComín, “segueixi sent l’hospitalde referència del Baix LlobregatNord”, el qual atén una poblacióde 160.000 persones.

Comín va assegurar que“l’Hospital de Martorell vol aug-mentar la seva capacitat de pe-netració i està cridat a viure unaampliació important de les sevesinfraestructures”. El conseller vaafegir que “les dades des del puntde vista de qualitat assistencial sónmagnífiques”, però que el centre“pateix per l’estretor de les sevesinstal·lacions”. Salut elaborarà el

projecte executiu d’ampliació alllarg d’aquest any. Fonollosa s’hafelicitat per l’anunci, ja que erauna de les peticions fetes pel con-sistori i pels professionals delcentre mèdic. “L’objectiu és queper als pròxims 25 anys tinguemuna assistència hospitalària quemillori la qualitat i redueixi les llis-tes d’espera”, va afirmar.

PIONERS EN ELS PARTSComín també va anunciar que elde Martorell serà el primer cen-tre sanitari públic del país quecomptarà amb una casa de partsfora de l’àrea d’obstetrícia per aun centenar de dones. Les obress’iniciaran immediatament i espreveu que entri en funciona-ment l’últim trimestre de l’any.

El conseller Comín, en la visita a l’Hospital de Martorell. Foto: Línia Nord

El conseller Comín anuncia que l’Hospital s’ampliarà

» Salut elaborarà aquest any el projecte executiu de les obres » Es milloraran les urgències, els quiròfans i hi haurà més llits

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 11 | línianord.catMaig 2017

| 12Martorelllínianord.cat Maig 2017

Crítiques a Bargués per norespondre en castellà al Ple

POLÍTICA4Els grups de l’opo-sició han mostrat el seu desacordamb el tinent d’alcalde de l’A-juntament, Adolf Bargués (ERC),per no respondre en castellàuna pregunta formulada peruna ciutadana en la sessió ple-nària del mes de maig.

La ciutadana va demanar aBargués si li podia respondre lapregunta formulada en castellà,ja que no entenia el català. El pri-

mer tinent d’alcalde va seguir laseva exposició en català.

La regidora del PSC a l’A-juntament, Reme Márquez, diuque va sentir “vergonya i impo-tència” per l’actitud de Bargués.En aquest sentit, el regidord’ERC ha afirmat a Línia Nordque va respondre “amb una al-tra llengua cooficial. Que aques-ta normalitat la qüestioni unpartit progressista em sorprèn”.

Reducció del preu del bitlletdel bus urbà per als aturats

MOBILITAT4Les persones ambsituació d’atur es podran bene-ficiar d’una reducció del preu delbitllet del servei de transporturbà. Així ho va aprovar l’A-juntament en sessió plenàriaamb l’única abstenció de SOMMartorell. Fins ara, aquesta me-sura incloïa, només, els menorsde 7 anys, els majors de 65 i lespersones amb discapacitat.

“Aquest equip de govern volseguir fomentant l’ús del trans-port públic tot facilitant-hi l’ac-cés a qui més ho necessiten”, vaexplicar el regidor de ServeisUrbans, Via Pública i Mobilitat,Lluís Esteve. La inclusió d’a-quest col·lectiu a la llista del

preu reduït es farà efectiva en lapròxima revisió de taxes.

“La revisió vindrà quan femla proposta de preus públics pera l’any vinent, però la voluntatnostra és seguir tenint els preusmés baixos del país, i promo-cionar-ne l’ús”, va dir Estevedurant la seva intervenció durantel Ple municipal.

Actualment les tarifes detransport públic de què disposaMartorell ja són “molt ajustades”a les necessitats dels seus usua-ris, segons el text de la moció. Unbitllet senzill costa 0,55 euros, unbitllet de preu reduït, 0,30 euros,i un títol multiviatge –de 10viatges–, 4 euros.

AGENDA NACIONAL4La Fisca-lia Superior de Catalunya hapresentat una querella al Tribu-nal Superior de Justícia de Ca-talunya (TSJC) contra la conse-llera de Governació, MeritxellBorràs, i també contra el secre-tari general d’aquesta conselle-ria, el martorellenc Cesc Esteve,per presumptes delictes de pre-varicació, desobediència i mal-versació a causa del procés ini-ciat des del seu departamentper comprar urnes.

La querella, que ha estat or-denada pel fiscal general de l'Es-tat, José Manuel Maza, també vaadreçada “contra els qui durantla instrucció resultin igualmentresponsables”. En un comunicat,la Fiscalia justifica la interposi-ció de la querella, dirigida con-tra Borràs i contra el secretari deldepartament, Esteve, perquè l'a-nunci de licitació per a la comprad'urnes “suposa una posada enmarxa dels tràmits per portar aterme la convocatòria d'un refe-rèndum vinculant secessionista”a Catalunya, contrari als “ex-pressos mandats” del TribunalConstitucional.

En la querella, a la que ha tin-gut accés El Nacional, es desta-ca que tant Borràs com Esteveeren “plenament conscients”

que amb aquest anunci es posa-ven en marxa els tràmits per alreferèndum, i qualifiquen això de“total menyspreu a la Constitu-ció i als pronunciaments delTribunal Constitucional”.

SUPORT DEL GOVERNPoc després de fer-se pública laquerella contra la consellera Bo-rràs i el secretari general deldepartament, Cesc Esteve, elpresident de la Generalitat, Car-les Puigdemont, va enviar-losànims amb una ironia contra laFiscalia: “Hi posarem les urnes

i la gent hi posarà els vots. Resd’això és cap delicte! Ànims con-sellera i secretari general”, va et-zibar el president.

Per la seva banda, el vice-president Junqueras, també a lesxarxes, va assegurar que és “co-rresponsable de totes i cadascu-na de les decisions del Govern enla defensa de la democràcia i pergarantir el dret a votar”. D’altres,com la portaveu del Govern,Neus Munté, van defensar que“comprar urnes no és un delic-te sinó un exercici de democrà-cia. No podran fer-los callar”.

El martorellenc Esteve és secretari general de Governació. Foto: Gencat

Querella contra Cesc Esteve percomprar urnes per al referèndum

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 13 | línianord.catMaig 2017

| 14Martorelllínianord.cat Maig 2017

MÚSICA4El festival PAS (Pontde les Arts Sonores) de Martorell,que promou l’Ajuntament, ja téel cartell d’enguany tancat segonsha pogut saber Línia Nord. L’e-dició del 2017 –la quarta– tindràlloc del 7 al 23 de juliol en unmarc incomparable com és l’en-torn del Pont del Diable. La pro-gramació torna a apostar peljazz, el swing i el flamenc. Elsconcerts, previstos a les 22:30 ho-res, seran gratuïts i a l'aire lliure.

L’estrena del PAS anirà a cà-rrec de The Black Barbies, el di-vendres 7 de juliol. La formacióofereix un repertori propi dejazz però que també fa versionsde cançons d'actualitat amb untoc de swing. Una banda d’un ni-vell exquisit i amb una estèticamolt cuidada. El 8 de juliol seràel torn d’O Sister, el millor ex-ponent musical de l’Estat es-panyol del swing i el jazz. Un es-pectacle musical i vocal que ho-menatja la música popular nord-americana dels anys 20 i 30.

El 14 de juliol aterraran alPont del Diable el guitarristaJuan Gómez, Chicuelo, i el pia-nista Marco Mezquida, dos ta-lents en estat de gràcia que s’hanconjurat per aixecar una mera-vella, el disc Conexión, editat pelTaller de Músics. Proposen un

seguit d’històries quotidianes,fresques, introspectives i acces-sibles a través del jazz i el fla-menc. El dissabte 15 de juliol,Leonn and The New Funk ofe-riran el seu darrer treball Invi-sible Me. Una proposta moltsemblant a la que va fer embo-gir l’edició als assistents l’anypassat amb l’actuació del londi-nenc Zalon, excorista i amicd’Amy Winehouse.

El PAS també tindrà el seutoc català amb la presència delmúsic osonenc Guillem Roma,divendres 21 de juliol. Una pro-

posta fresca, original i que fuigd’etiquetes i formules estandar-ditzades. El dissabte 22 de juliolel francès Gaspard Royand, quipertany a una generació digitalsacsejat per la nostàlgia d'unaèpoca que no ha conegut, oferi-rà una proposta que preveu sermolt atractiva.

Al festival també hi tindràcabuda un nou espectacle de laCoral Ars Nova de Martorell. Eldiumenge 23 de juliol (21.30hores) oferiran juntament ambPercussions de Barcelona. Seràla darrera proposta del PAS.

El britànic Leonn actuarà al Pont del Diable. Foto: Leonn

Gaspard Royand, Chicuelo iMezquida i Leonn seran al PAS

PINTURA4L’artista martore-llenc Josep Saus (Martorell,1960) ha mostrat, durant el mesde maig, la seva darrera obra Ge-nèric,a l’Enrajolada Casa-MuseuSantacana. La mostra integrauna selecció d’escultures i baixosrelleus de figures humanes. L’ex-posició Genèric pretén ser laseqüela d’Humans, la mostraque Saus va mostrar l’any 2014al Centre d’Interpretació del Pa-trimoni Històric-La Caserna.

En aquella ocasió, va triarescultures de grans dimensions“per humanitzar i ergonomitzarl’espai”, mentre que a l’Enrajo-lada s’ha decantat per volumsreduïts. Totes les obres tenenl’antropocentrisme com a filconductor i l’art neoclàssic enessència. Saus considera quel’art ha de girar indefugible-ment entorn del cos humà. “Nofaig res que no sigui figura hu-mana, he experimentat ambmoltes coses, però el que real-ment m’interessa i em diverteixés el cos humà. Com deien elsgrecs, l’art consisteix a fer per-sones”, ha confessat.

Saus és llicenciat en BellesArts per la Universitat de Bar-celona i va guanyar el primerpremi de la 7a Biennal de pinturade Martorell (1998).

L’artista localJosep Sausmostra ‘Genèric’

Convoquen el 25è concurs de pintura ràpida

PINTURA4Els Amics de l’Art deMartorell han convocat la vint-i-cinquena edició del concursde pintura ràpida que tindràlloc els dies 3 i 4 de juny. Des de1992, l’entitat promou l’art através de la pintura al carrer.Precisament enguany la temàti-ca proposada als participantsseran els barris de Martorell.

El concurs comptarà ambdos premis de categoria general;sis premis d’adquisicions d’em-preses, entitats o famílies de lapoblació; un premi local, i dosde juvenils –fins a 18 anys i finsa 10 anys–. El resultat final esfarà públic el dia 18 de juny. Ellliurament de premis es farà el24 de juny, a les 13.00 hores, ala plaça de la Creu. Els quadresparticipants romandran expo-sats al museu de l’Enrajoladadel 12 de juny a 2 de juliol.

15 | línianord.catMaig 2017

SERVEIS4Martorell és el mu-nicipi de més de 20.000 habi-tants amb l’aigua més econòmicade tot Catalunya, segons un in-forme fet públic per l’Agència Ca-talana de l’Aigua (ACA) i tramès al’Ajuntament de Martorell a finalsde l’any passat. L’informe recull lesdades de tots els municipis cata-lans de més de 5.000 habitants, in-cloent-hi les capitals de comar-ca –amb tarifes vigents l’1 de ge-ner de 2016–.

El preu de l’aigua a Martorell ésd’1,176 euros el metre cúbic.Aquest import contrasta amb elspreus molt més elevats que pa-guen poblacions properes com ésel cas de Pallejà (2,513 euros elmetre cúbic), Castellbisbal (2,312),Gelida (1,915), El Prat de Llobregat(1,813), Esparreguera (1,757), SantAndreu de la Barca (1,683), Olesade Montserrat (1,394), Sant Feliude Llobregat (2,513), o la capitaldel país, Barcelona (2,666).

Les dades, aportades per unaagència independent i fetes pú-bliques per l’ACA, demostren queels martorellencs paguen l’aiguamés barata que la gran majoria deciutadans de Catalunya.

El regidor d’Hisenda de l’A-

juntament de Martorell, JosepCasasayas, assegura que “l’obli-gació de l’equip de govern muni-cipal és que els ciutadans dispo-sin d’un servei d’aigües compe-tent, una aigua de qualitat i unpreu assequible. I aquests són elsrequisits que estem complintarran del canvi de model quevam implantar i que ens situen enuna posició privilegiada per a labutxaca dels nostres ciutadans”.

GESTIÓ DE SOREA El Servei Municipal d’Aigua és detitularitat municipal i és gestionatper Sorea. Per tant, és el consisto-ri qui en té la responsabilitat. Desde l’Ajuntament asseguren que laqualitat de l’aigua és garantida icontrolada per anàlisis i exàmensperiòdics. Per tant, l’aigua quesurt de l’aixeta a Martorell és evi-dentment potable, i les persones

poden ingerir-la cada dia, duranttota la vida, sense cap risc per a laseva salut.

La qualitat de l’aigua de beu-re la fixa la Unió Europea, tot se-guint les recomanacions de l’Or-ganització Mundial de la Salut(OMS), que estableix els límits dedeterminats components presentsen l’aigua. Per assegurar aquestsnivells de potabilitat es pren coma base el consum diari d’una per-sona –dos litres de mitjana–al llargde la seva vida, amb uns margesde seguretat molt elevats.

CONTROLS DE QUALITATSorea realitza a Martorell 2.289exàmens de control de la qualitatde l’aigua i 193 anàlisis de labora-tori cada any. A més, disposa de sispunts de control de qualitat de l’ai-gua, els quals mesuren el nivell declor i remeten la informació alcentre de control, cosa que permetactuar ràpidament davant de qual-sevol incidència.

En paral·lel, les autoritats sa-nitàries catalanes vetllen tambéper la correcta potabilització i des-infecció de l’aigua i en realitzenanàlisis periòdicament per tal d’as-segurar un subministrament segur.

Aigua barata i de qualitat» Martorell és el municipi català de més de 20.000 habitants amb l’aigua més econòmica

» La seva qualitat està garantida per controls i anàlisis realitzats per l’empresa Sorea

MODERNITZACIÓ4L’any2009, l’Ajuntament de Martorell vadecidir fer un canvi en la gestió delservei de l’aigua. El motiu va ser ladespesa generada per Aigües deMartorell: 881.378,10 euros. Casa-sayas explica que “Aigües de Mar-torell, que era qui gestionava el ser-vei, havia quedat obsoleta, i vamfer un pas endavant professiona-litzant, especialitzant i modernit-zant-ne l’estructura”.

Des d’aleshores és l’empresaSorea qui gestiona el servei de l’ai-gua a Marorell, tot i seguir sent detitularitat municipal. Casasayas

considera que “posar en marxaaquest model és una de les millorsgestions que s’han fet en els darrersanys a l’Ajuntament. El deute d’Ai-gües de Martorell el vam haver depagar tots els martorellencs deles nostres butxaques”.

Amb el nou model en la gestióde l’aigua, Martorell compta ambun servei acurat. A banda de man-tenir una aigua de qualitat i unpreu assequible, l’empresa Soreaha invertit en el canvi de les ca-nonades de subministrament d’ai-gua dels trams arranjats en la viapública del municipi.

Un nou model de servei

El preu de l’aigua a

Martorell és d’1,176

euros el metre cúbic

Martorell al dia

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Martorell és el municipi amb més de 20.000 habitants on l’aigua és més barata. Infografia: Quim Aranda

www.martorell.cat

Castellví de Rosanes| 16

línianord.cat Maig 2017

Concorreguda Festa Major dedos caps de setmana seguits

FESTA4Castellví de Rosanes hacelebrat la Festa Major de SantIsidre amb la principal novetatque s’ha allargat durant dos capsde setmana. L’acte principal vatornar a ser el sopar de germa-nor a la plaça del poble.

Abans del sopar, el castell-vinenc Jordi Llopart Piquer, decan Lloses, va llegir el pregó deFesta Major, que va continuaramb l’actuació de l’Orquestra

Pentagrama. Un dels momentsmés divertits va ser la festaHoli, al pati de l’escola vella i latrampolinada.

Per als més joves, va destacarles actuacions de La Barraca i LaBanda del Coche Rojo. Un delsactes consolidats va ser la Fira decomerç, l’agricultura i les entitatsdel poble, la mostra de culturapopular i el correfoc amb els Dia-bles de Sant Andreu de la Barca.

Castellví destina 900 euros a beques menjador

ENSENYAMENT4L’Ajuntamentde Castellví de Rosanes ha ator-gat diverses ajudes per als men-jadors escolars i activitats, toteselles adreçades a famílies quepassen per situacions de difi-cultat econòmica i necessiten elsuport dels Serveis Socials mu-nicipals per cobrir necessitats ali-mentàries i socioeducatives. Elconsistori ha destinat 880 eurosen ajudes per a menjador esco-lar i 653 euros per a les activitats

socioeducatives durant el primersemestre de l’any 2017.

Les ajudes del menjador es-colar, pel 50% del cost del servei,s’han concedit a famílies queno han pogut accedir a la becaordinària per problemes ambla documentació o bé que han re-but en la convocatòria general,gestionada a través del ConsellComarcal del Baix Llobregat,una beca que només cobreix lameitat del cost del servei.

MEDI AMBIENT4L’Ajuntamentde Castellví de Rosanes ha fet unpas de gegant en la millora de lazona boscosa del poble. Una deles propietats municipals, la fin-ca ‘La Cadira de l’espadat’, de 27hectàrees de superfície i situadaa tocar del nucli antic de Cas-tellví, serà sotmesa a una millo-ra progressiva. El consistori vaaprovar, per unanimitat, el platècnic de gestió i millora fores-tal de la finca ‘la Cadira de l’es-padat’. L’alcalde Joan Carles Al-mirall diu que “es tracta de ges-tionar el bosc de propietat mu-nicipal. Ara disposem d’aquestpla tècnic de gestió i de millora”.L’oposició ha demanat que se su-pervisi l’execució de les obres i,sobretot, per a l’impacte visual.

CONSERVACIÓ DE L’ENTORNAmb aquest pla, l’equip de go-vern de Castellví de Rosanesdisposarà d’una eina de gestió fo-restal sostenible per tenir unbosc sa, amb opcions de futur imenys vulnerable a incendis fo-restals i condicions climatològi-

ques adverses. Actualment, lafinca ‘La Cadira de l’espadat’presenta un aspecte desestruc-turat i envellit i acumula unaquantitat important de com-bustible que es considera ne-cessari reduir, de cara tant a laprevenció d’incendis com a laconservació del propi bosc.

El pla aprovat, que defineix

quatre unitats d’actuació, l’ha re-dactat E2estudis Enginyera Fo-restal SL. El document s’haviad’haver aprovat en la sessió ple-nària anterior, però es va retirarel punt perquè els grups de l’o-posició poguessin revisar mi-llor el pla. Un cop aprovat perple, s’ha enviat a la Generalitatper a la seva validació.

Castellví millorarà la seva zona boscosa. Foto: Ajuntament

La finca ‘La Cadira de l’espadat’millorarà la seva zona boscosa

Homenatge | Una distinció més per a Núria MarquèsLa nedadora castellvinenca Núria Marquès ha estat escollida Millor esportistaen el marc dels premis Juan Palau 2017, convocats per la Federació espanyola

d’esports de persones amb discapacitat física (FEDDF) i el Real Patronato sobreDiscapacidad. El guardó el rebrà en una gala que tindrà lloc a principis de juny.

17 |

Sant Andreu de la Barcalínianord.cat Maig 2017

MOBILITAT4Les obres de l’en-llaç de l'autopista AP7 i l'autoviaA2, al terme municipal de SantAndreu de la Barca, es repren-dran aquest estiu i el període d'e-xecució previst és de 20 mesos.Aquest és l’acord al qual vanarribar l’alcalde Enric Llorca i eldirector general de Carreteresdel Ministeri de Foment, JorgeUrrecho, en una trobada a la de-legació del Govern espanyol, aBarcelona.

L’actuació, que ha de servirper connectar per carreteres lescomarques del Baix Llobregat iel Vallès Oriental, està aturadaper Foment per una modificacióen el projecte inicialment previst.El ministeri preveu que peraquest tram hi passaran més de40.000 vehicles. El director ge-neral Urrecho va explicar que “elprojecte no està en dubte” i s’harefermat que “la resta de se-rrells tècnics pendents tenenuns tràmits determinats”.

La primera aturada dels tre-balls va ser el 2010 per les reta-llades pressupostàries deriva-des de la crisi econòmica i des dellavors ha avançat amb dificul-tats. Llorca considera que l’obraés “transcendental” i subratlla “lanecessitat d'acabar una infraes-tructura que és cabdal per al fu-tur econòmic de la zona”. Lesdues vies han d’anar connectadesper un viaducte de 850 metres.

Actualment no hi ha unabona connexió entre les duesvies, ja que o bé s'ha de passar pelpeatge de Martorell o bé fer unrecorregut extra de 12 km bai-xant per l’A2 fins a l’enllaç deSant Vicenç dels Horts i tornanta pujar per l’AP7. Han passat deuanys des de la licitació de lesobres i ara les administracionsimplicades han desencallat unaobra determinant per a la zona.

El tram de connexió entre l’A2 i l’AP7 que s’ha d’unir. Foto: Línia Nord

Les obres de connexió de l’A2 i l’AP7 es reprendran a l’estiu» L’Ajuntament i el Ministeri de Foment desencallen la situació» Llorca veu “transcendental” per a la comarca aquesta actuació

La Guàrdia Civil subhasta1.576 armes a la caserna

SEGURETAT4Escopetes, pisto-les, rifles, trabucs o ballestes.Aquestes són algunes de les ar-mes que en els darrers dies s’hansubhastat a la caserna de laGuàrdia Civil de Sant Andreu dela Barca. En total, 1.577 ar-mes –1.039 escopetes, 160 pis-toles, 216 regirar, 107 carabines,42 rifles, 10 trabucs i dues ba-llestes– que provenen de la Co-mandància de Barcelona a laciutat. Segons fonts policials,aquesta subhasta es considerauna de les més importants quese celebren a l’Estat espanyol.

Les armes han estat exposa-des durant l’última setmana demaig en el poliesportiu de lacaserna de la Guàrdia Civil, aSant Andreu de la Barca. Els in-teressats han pogut comprovarl’estat de les armes així com elseu preu. Aquells qui estan dis-posats a adquirir una arma s’ins-criuen en un formulari.

Durant la primera setmanade juny es procedirà a l’obertu-ra dels plecs en els quals cons-taran les licitacions realitzadessobre els diferents lots i s’adju-dicaran les armes.

58 beques de transport per ajoves universitaris de la ciutatAJUDES458 alumnes d'estudisno obligatoris s'han beneficiatde la nova línia d'ajuts obertaenguany per l'Ajuntament deSant Andreu de la Barca. Estracta de les beques de trans-port per poder accedir als seuscentres eductius, una mesuraque s'adreça a alumnes quecursin estudis no obligatorisfora de la ciutat.

A la subvenció han pogutaccedir els joves d'entre 16 i 30anys que s'han de desplaçar forade Sant Andreu de la Barca peranar a classe. L'Ajuntament de

Sant Andreu destina aquest any10.000 euros a aquest concepte.

L’alcalde de la ciutat, EnricLlorca, assegura que “l'objectiués contribuir a que la càrrega quetenen les famílies que tenen a undels seus membres estudiantsigui menor”.

Per a poder optar a l'ajut, queés l'equivalent al preu de la tar-geta de transport de dues zonesdurant un trimestre, calia que elsjoves estiguessin empadronats ala ciutat i que cursessin cicles for-matius de grau mig, superior ograus universitaris.

Estudi | Creix l’incivisme dels propietaris de gossosL’augment de les denúncies contra propietaris de gossos per conductes incí-viques, com ara no recollir les seves deposicions o portar-lo deslligat, és uande les principals conclusions que desprèn la memòria de la Policia Local de

Sant Andreu de la Barca, validada per la Junta Local de Seguretat.

Algunes de les armes subhastades. Foto:Guàrdia CivilPintades a la seu del PDeCATcontra el procés sobiranista

POLÈMICA4La façana de la seudel PDeCAT a Sant Andreu de laBarca, al número 9 del carrer delBrasil, ha aparegut amb unespintades on es podia llegir “Fas-cistas”, “Chorizos” i “Artur Mas,cámara de gas”.

L’executiva local del PDe-CAT ha informat dels fets a laPolicia Local però no ha pre-sentat cap denúncia perquè a ho-res d’ara es desconeixen els au-tors de les pintades.

El vicepresident del PDe-CAT a Sant Andreu de la Barca,Enric Gregori, ha afirmat a Lí-nia Nordque no gastaran “ni uncèntim d’euro per netejar la fa-çana de la seu”, i va una micamés enllà: “Hi ha persones vin-culades a la política municipalque estan alimentant la con-frontació i la crispació a travésde les xarxes socials contraaquells qui defensem la convo-catòria d’un referèndum”.

Olesa| 18

línianord.cat Maig 2017

PATRIMONI4La Diputació deBarcelona ja ha enllestit el Ca-tàleg i el pla especial urbanísticde protecció del patrimoni his-tòric, arquitectònic i ambientald’Olesa de Montserrat, en elqual destaca el valor de patri-moni d’enteixinats amb relleusde guix en els sostres de diversescases, que poden datar-se de fi-nal del segle XVI i començamentdel XVII, i de portalades i fines-trals de pedra. Entre altres va-lors, en l’àmbit de patrimoni, elpla també destaca la importàn-cia de l’ermita de Sant Pere Sa-cama i restes de l’antic castell, ide l’ermita de Sant Salvador deles Espases i restes del castell.

D’entre els elements mésdestacats, el pla de patrimonielaborat per la Diputació refor-ça el nucli antic d’Olesa, amb res-tes de l’antiga muralla, la torredel Rellotge, la plaça Nova, laplaça de la Cendra, la plaça de lesFonts i els carrers de l’Hospital,

travessia de Tetuan, de Mont-serrat, de l’Església, del Forn, deDalt, de Sant Joan i d’Ample.

MESURES DE CONSERVACIÓAquest document ha de servirper establir mesures per con-servar el patrimoni, recuperar-lo i també millorar-lo. El treball,realitzat pel Servei de Patrimo-ni Arquitectònic Local (SPAL),cataloga un total de 205 béns els

quals divideix segons la sevanaturalesa i els valors associats.

El document, dirigit per a lahistoriadora Imma Vilamala,s’ha desenvolupat al llarg de 14mesos i ha tingut un cost de38.800 euros, que permetràapropar-se al conjunt de valorspatrimonials. La Diputació deBarcelona ha lliurat el pla de pa-trimoni d’Olesa a l’Ajuntamentper a tenir-lo com a referent.

L’ermita de Sant Pere Sacama té un gran valor patrimonial. Foto: Ajuntament

El pla de patrimoni d’Olesaposa de relleu els enteixinats

COOPERACIÓ4Sant Esteve Ses-rovires s’ha agermanat amb lapoblació italiana de Miglianico.Ho farà dins el marc del projec-te El futur de les petites ciutatsd’Europa, subvencionat per laUnió Europea amb una dotacióeconòmica de 16.500 euros. Elmunicipi català acull durantaquests dies d’unes jornades eu-ropees amb la participació de di-versos parlamentaris del Parla-ment Europeu. També hi parti-ciparan representants de la po-blació francesa de Champniers,amb qui també els uneix unagermanament amb Sant Este-ve Sesrovires.

Miglianico és un municipide 4.503 habitants situat a laprovíncia de Chieti (Itàlia). A 12kilòmetres de Pescara, formapart de la regió d’Abruzzo i l’As-sociació de Ciutats del Vi i mu-nicipis Virtuosos. L’intercanvi iagermanament amb Miglianicoes complementarà amb altres ac-tivitats de caràcter cultural i ins-titucional per estrènyer les rela-

cions entre els dos municipis. Elprojecte El futur de les petitesciutats d’Europaportarà a SantEsteve Sesrovires un cicle dequatre ponències de continguteuropeu amb una delegació deMiglianico, encapçalada pel seualcalde, així com una represen-tació del teixit social del muni-cipi sesrovirenc i de la zonanord del Baix Llobregat.

La primera de les jornades,que va tenir lloc el passat 20 demaig al Casino, es va fer un re-pàs a la Memòria europeacomú per a un futur comú. Laresta de xerrades previstes es-taran dedicades a reflexionarsobre l’Europa de la identitatlocal, Nosaltres i ells –un debatsobre la immigració– i El meufutur a Europa.

Sant Esteve estreny vincles amb Miglianico. Foto: Ajuntament

Sant Esteve s’agermana amb el municipi italià de Miglianico

Via Pública | Millores d’accés a Can n’AmatL’Ajuntament ha arranjat el ferm de la rotonda del Sector A Migdiade Ca n’Amat i un tram del carrer Isaac Peral, una de les vies méstransitades del municipi per la presència, també, de molts vehiclespesants. El cost de l’actuació ha estat de 25.928,04 euros.

Medi ambient | Recullen 32 quilograms d’escombrariesOlesa es va afegir a la campanya Let's clean up Europe –’netegem Europa’– amb la neteja

de deixalles al medi natural. Concretament, al camí de Can Llimona i el bosc del Gavatx i el Camí del Samper. En un tram de 5 kilòmetres de recorregut, els participants van recollir 32

quilograms de deixalles: un de paper, 4 de vidre, 7 de plàstic i llaunes i 20 més de rebuig.

Sant Esteve Sesrovires

ERC treu pit al municipi a favor del referèndum

POLÍTICA4ERC va celebrar elpassat dissabte 27 de maig aSant Esteve la seva Festa de laRepública, la qual va comptaramb el vicepresident de la Ge-neralitat, Oriol Junqueras, lavicepresidenta de la mesa delParlament, Anna Simó i els di-putats al Congrés de MadridGabriel Rufián i Joan Tardà.

Davant d’unes 150 persones,Junqueras va defensar que el re-ferèndum serà “útil” tant per aaquells que votin ‘sí’ com per alsque optin pel ‘no’. “El món ens

mira”, va assegurar el vicepresi-dent del Govern, remarcant quela Federació Sindical Mundialdóna suport a la consulta “ambo sense el permís de l’Estat”.

Qui també va protagonitzaruna encesa defensa del referèn-dum va ser Rufián, que va asse-gurar que s’està apostant peraquesta via “per canviar-ho tot”.“Volem un país decent del qualsentir-se orgullós”, va reblar.

Aquell dia també es va reco-nèixer el suport que entitats i sin-dicats van donar a la festa.

EQUIPAMENTS4L’Ajuntamentestà treballant conjuntamentamb la Diputació de Barcelonaper fer possible una futura am-pliació de la biblioteca SantaOliva. L’equipament ha quedatpetit tant pel nombre d’usuarisque atén diàriament com per lesdimensions que hauria de tenirl’equipament d’un municipi demés de 23.000 habitants.

La Diputació està elaborantun Pla de Funcionalitats a par-tir de les propostes plantejadespels propis responsables de labiblioteca, així com per partd’usuaris, i a partir del qual espodrà començar a planificarcom ha de ser i com s’ha d’a-frontar l’ampliació.

El nou projecte passa, se-gons l’Ajuntament, per ocuparuna part del pati de la Casa deCultura. L’espai que es perd esrecuperaria un cop es poguésaprofitar el solar de l’actual edi-fici de la Policia Local, que ha decanviar d’ubicació.

Ampliaran la biblioteca Santa Oliva

Recuperen l’anticEscorxador com a espai polivalentCULTURA4L’antic Escorxador,un dels edificis amb més histò-ria d’Olesa, serà recuperat. Defet, ha estat completament re-habilitat i es convertirà en un es-pai polivalent amb una varietatd’usos. L’edifici té una superfí-cie construïda de 585 metresquadrats, i amb les obres haquedat com a una única plantabaixa, amb un espai diàfan queinclou un escenari en un extremi a l’altre un nucli que alberga di-ferents recintes. Fins ara, l’A-juntament hi ha invertit480.000 euros. En la darrerafase, s’actuarà en la façana ex-terior i el cos annex de l’edifici.

El vicepresident de la Generalitat durant la Festa de la República. Foto: ERC

19 |

Abreralínianord.cat Maig 2017

ENSENYAMENT4Quatre cen-tres educatius d’Abrera –les es-coles Francesc Platón i Sartí,l’Ernest Lluch i la Josefina Ibá-ñez i l’Institut Voltrera– s’hanadherit al programa Impuls TIC,que promou la Diputació deBarcelona. És un projecte inno-vador i tecnopedagògic adreçatals centres educatius amb la fi-nalitat que les Tecnologies de laInformació i la Comunicaciós’usin de forma correcta.

Representants dels quatrecentres educatius van presentarel seu projecte en un acte a la seude la Diputació. Així, la JosefinaIbáñez va presentar un nou dis-seny del seu lloc web amb l’ob-jectiu que sigui “més funcional,útil com a eina de comunicaciói per potenciar la participació dela comunitat educativa”.

D’altra banda, l’Escola ErnestLluch vol desplegar les compe-tències digitals a l’escola mit-jançant l’espai Google Apps, co-mençant per sisè de Primària iprogressivament continuantamb la resta de cursos. L’Esco-

la Francesc Platón i Sartí haelaborat el projecte TAC de cen-tre amb la intenció de treballardiferents eines –vídeo, imatge,àudio i aplicacions en xarxa–. Il’Institut Voltrera ha centrat elseu projecte a millorar la imat-ge del centre i la comunicacióamb tots els agents educatius, através del web i blogs.

Els diferents projectes s’ani-ran implementant progressiva-ment i, clarament, possibilitaranfer més visible la gran tasca quees fa als centres educatius. Du-rant gairebé tot el curs, els par-ticipants en el projecte han rebutformació, durant 30 hores, per ala millora educativa i han tingutel suport de l’Ajuntament.

Els centres educatius van presentar els seus projectes. Foto: Ajuntament

Escoles i instituts aposten per les noves tecnologies

MEDI AMBIENT4L’Ajuntamentd’Abrera ha adjudicat sis noushorts ubicats en terrenys mu-nicipals a Can Morral del Riu enel marc de la convocatòria pera l’adjudicació temporal par-cel·les destinades a conreu hor-tícola. Els nous adjudicatarisvan poder triar la parcel·la quemés els agradava per l’ordreen que van quedar classificatsen la fase de concurs.

L’autorització té una duradade quatre anys per als adjudica-taris que siguin jubilats o preju-bilats i per a les persones quepresentin alguna disminució, idos anys per a la resta de veïnsi veïnes. L’adjudicatari abonarà115,37 euros d’acord amb la taxaanual regulada a l’OrdenançaFiscal núm. 13 de l’Ajuntamentd’Abrera que inclou el servei desubministrament d’aigua per areg, fems i canyes.

En l’acte de lliurament delshorts urbans hi van participarl’alcalde Jesús Naharro i el re-gidor de Medi Ambient de l’A-juntament, Xavier Serret.

Adjudiquen sisnous horts a CanMorral del Riu

Millores al tramsota el pont de l’autovia A2

OBRES4El Ministeri de Fomentestà executant les obres de re-paració del paviment del carrerde Francesc Layret, a la rotondadel Rebato, en el tram de baixa-da sota el pont de l’autovia A2,i de reposició d’una peça prefa-bricada del pont. Les milloressón fruit d’una demanda ex-pressa de l’Ajuntament al Mi-nisteri per renovar l’entorn delpas de l’A2 per al municipi.

D’altra banda, l’Ajuntamentsegueix la millora de la via pú-blica amb l’execució d’un tramde paviment malmès entre elscarrers de Can Noguera i deDarwin, a ca n’Amat.

Música | Actuació del Cor Echo du Royaume, del Quebec El Cor Echo du Royaume del Quebec (Canadà) va oferir un concert molt especial a l’auditori

del Centre Polivalent el 8 de maig passat, amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Músicai la Coral Contrapunt, d’Abrera. Les corals de l’Escola de Música i el cor canadenc, van cantar

la peça Vois sur ton chemin de la pel·lícula Les Choristes, sent un dels moments més emotius.

Si el Parlament de Catalu-nya hi ha qüestions queno pot tocar, és a dir, de-

batre, vol dir que no és un par-lament sobirà. És com unmenor, que, si bé pot mirar in-ternet (per fer els deures), hi hapàgines que té restringides pelsencarregats de la seva tutela. Siaixò és així, si Catalunya és unpaís no sobirà amb un Parla-ment amb tallafocs infantil,amb dret a decidir quatre collo-nadetes i prou, perquè semprehi ha un tutor que vigila, no ésjust que Catalunya aporti di-ners com un major d’edat per

mantenir el tutor i els seus pa-rents. No es pot ser una micasobirà, de la mateixa maneraque no es pot ser una mica ve-getarià o una mica promiscu.

Si Catalunya no és sobiranaés anòmal que en altres èpo-ques de la vida ho hagi sigut?Si Catalunya no és sobirana ésanòmal que justament els seushabitants en reclamin la sobi-rania? Ara mateix al Parlamentde Catalunya hi ha temes queno es poden ni esmentar, s’hade prohibir parlar-ne, perquèposen en qüestió els límits delregne de Felip VI (regne here-

tat de Joan Carles I, al seu tornheretat de Francisco Franco).Parlar del que volem per alnostre futur, en tant que habi-tants de Catalunya, no és legal.

Si això és així, què han defer els que voten partits repu-blicans i sobiranistes? Pensarque els deixaran existir mentresiguin minoria però que nopodran mai dur a la pràcticaallò que creuen just si són ma-joria, perquè llavors posaranen perill la unitat d’Espanya? Éstan absurd com permetre unpartit feminista a l’Iran per, uncop assolida la majoria, prohi-

bir-li qualsevol gest per la igu-altat entre sexes. Que em di-guin, clarament, que votar noem serveix de res, doncs.

Mentrestant, dels dinersque se’n van a Madrid i no tor-nen en diuen “solidaritat”, peròla solidaritat es tria, no s’im-posa. I quan els impostos sóntan exagerats que provoquendesigualtats entre els que elspaguen i els que els reben, iper tant, injustícia, és més ex-acte dir-ne “tributs” com sem-pre s’ha fet.

Empar Moliner, escriptora

Opinió

Això no es tocaSi Catalunya només pot decidir collonadetes, vigilada per un tutor,

per què pot aportar diners com un major d’edat?

Esparreguera| 20

línianord.cat Maig 2017

SERVEIS4La Residència Muni-cipal de Can Comelles passarà aser gestionada per SUMAR, em-presa d’acció social SL (SU-MAR) després que el Ple de l’A-juntament aprovés, el 17 de maigpassat, el canvi en el model degestió amb els vots favorables del’equip de govern (PSC i ICV) i elsuport de Ciutadans. El noumodel de gestió de la residència,definit a través del conveni d’en-comana a SUMAR, entrarà en vi-gor el mes de juliol i serà reno-vable anualment si cap de lesparts no manifesta el contrari.

En la seva intervenció, laregidora de Gent Gran i Recur-sos Humans, María Vallejo, vaexplicar que “l’objectiu de l’en-comana de gestió és millorar laqualitat de vida dels residentsmitjançant un model d’atencióespecialitzat i un sistema degestió més eficaç”. Vallejo va afe-gir que amb aquest canvi “l’A-juntament vol donar resposta de

manera àgil a les necessitats degestió de la residència i aprofi-tar l’especialització de SUMARper ampliar el catàleg de serveisals residents”. El suport de Ciu-tadans va ser a canvi d’incorpo-rar dues esmenes al convenid’encomana de gestió: la pre-sència de dos regidors de l’opo-sició i un representant escollitpels treballadors i l’elaboraciód’un informe preceptiu que va-

lori la idoneïtat o no de la con-tinuïtat del servei.

La resta de grups de l’oposi-ció –CUP, PDeCAT, ERC i PP–van oposar-s’hi. El president delcomitè unitari de treballadors del’Ajuntament, Jordi Térmens,va demanar un procés de nego-ciació “perquè el traspàs dels 46treballadors municipals de laresidència sigui el més favorablepossible als seus interessos”.

La residència canvia de model de gestió. Foto: Ajuntament

L’empresa SUMAR s’encarregaràde la gestió de Can Comelles

DISTINCIÓ4El mestre orguenerAlbert Blancafort (Barcelona,1964) va rebre, el 17 de maigpassat, de mans de la presiden-ta de la Diputació de Barcelona,Mercè Conesa, la medalla d'or alMèrit Europeu. Blancafort, in-tegrant d'una nissaga de mestresorgueners i de prestigi interna-cional, és veí de Collbató, on téel seu taller.

L’acte va tenir lloc al PalauGüell, de Barcelona, que és pro-pietat de la Diputació. Precisa-ment, l’actual orgue d’aquestedifici construït per Gaudí ésobra de Blancafort. Està situat alsaló central, a 15 metres d’alça-da i va ser inaugurat, amb unconcert, el 16 d’abril de 2012. Perconstruir-lo, va aprofitar els tubsde fusta de l’orgue original delPalau, d’entre 1887 i 1890.

Després del discurs d’agraï-ment per part de Blancafort,Conesa ha posat èmfasi enaquest reconeixement, que haqualificat de “merescut” i queressalta perquè “és una tasca

que no entén de fronteres, sinóde valors”, els quals “defineixenl’Europa que volem, amb justí-cia social i democràtica”.

Amb la voluntat de destacarl’excel·lència de la feina feta perBlancafort, la presidenta tambéha destacat el valor de recuperarels oficis i d’adaptar-los al segleXXI, ja que “segueixen sent im-

prescindibles a la nostra societat,a la nostra cultura”.

Blancafort és acadèmic de laReial Acadèmia Catalana de Be-lles Arts de Sant Jordi. L’any2015 va rebre el Premi Nacionald’Artesania de la Generalitat.En l’acte van assistir-hi l’alcaldeMiquel Solà, i la regidora deCultura, Teresa Casanovas.

El mestre orguener Blancafort rebent la distinció. Foto: Diputació

Medalla d’or al Mèrit Europeuper al veí Albert Blancafort

Distinció | L’Escola Mansuet rep el premi Baldiri Reixach L’Escola Mansuet, de Collbató ha guanyat el premi Baldiri Reixach en la seva 39a edició i en la categoriade ‘Projecte global d’escola’, per la seva qualitat pedagògica, el compromís amb la llengua catalana, i perser una escola innovadora, inclusiva i integradora. Aquests premis estan organitzats per la Fundació Carulla amb la col·laboració de la Generalitat i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Cultura | González i Navarro guanyen els XIX Jocs FloralsL’Ajuntament d’Esparreguera i el Servei Local de Català d’Esparreguera (SLC), del Consorci per a la

Normalització Lingüística, han publicat les dues obres guanyadores dels XIX Jocs Florals Esparre-guera de l’edició d’aquest any, que corresponen a Empar González i Tirado, en la categoria de Na-

rrativa Adults, i a Esther Navarro i Robledo, en la categoria d’Excel·lència Lingüística.

Collbató

Movistar comença a desplegar la fibra òptica

TECNOLOGIA4L’empresa Mo-vistar ha comunicat a l’Ajunta-ment de Collbató que la vila for-ma part del pròxim desplega-ment de la infraestructura de fi-bra òptica que ha aprovat re-centment en el seu calendarid’execució. De fet, els treballspreliminars per a la instal·laciódel cablejat ja han començat iels tècnics de l’empresa estanavaluant l’actuació.

La millora del servei d’inter-net era una de les prioritats del’actual equip de govern, que haorganitzat nombroses reunionsamb els proveïdors de serveis iamb les autoritats competentsper aconseguir l’arribada de la fi-bra òptica a Collbató. L’anuncifet per Movistar també el va ra-tificar l’alcalde del poble, MiquelSolà, en la darrera sessió plenà-ria del mes de maig.

Puigcorbé vol potenciar la dimensió cultural local

CULTURA4Juanjo Puigcorbé,diputat delegat de Cultura de laDiputació, va visitar el 4 de maigels equipaments culturals de lavila, acompanyat de l’alcalde,Miquel Solà. Puigcorbé va esta-blir un seguit d’actuacions ambla intenció de potenciar la di-mensió cultural de Collbató.

Pel que fa als equipamentsmunicipals, Puigcorbé va veurela col·lecció del Museu de les Co-

ses del Poble, el Casal de Cultu-ra, el Casinet i el Molí de l'Oli. Eldiputat de Cultura va poder co-nèixer el Taller d’Orgues Blan-cafort, on va coincidir amb elmestre orguener Albert Blanca-fort, i la Fundació Rogent.

La visita oficial va incloureuna passejada pels principalspunts d'interès turístic, comara l’Arc d’en Bros o el Mira-dor de La Salut.

Milloren l’accés als polígonsde Can Roca i Can Comelles

INDÚSTRIA4L’estrena d’una ro-tonda d’accés als polígons deCan Roca i Can Comelles hapermès millorar el trànsit rodaten una zona de molta confluèn-cia. L’alcalde d’Esparreguera,Eduard Rivas, va explicar, enl’acte d’inauguració, que “aques-ta rotonda va ser projectada perl’antic govern municipal. No-saltres érem a l’oposició i vamdonar-hi suport”.

Amb la presència d’empre-saris dels polígons de la zonanord de la població, Rivas va afe-gir que “hem de resoldre, enca-ra, l’arribada de la fibra òptica,la millora de la xarxa elèctrica ila neteja als polígons”.

Les obres de construcció d’a-questa rotonda han tingut uncost de 45.000 euros. A més,s’han finalitzat les obres de laxarxa de clavegueram.

Convocat el Premi de Recerca Vila d’Esparreguera

MEMÒRIA4Fins al 9 de juny po-den presentar-se els treballs pera la segona edició del Premi deRecerca Vila d’Esparreguera.Aquest guardó, que enguanycompleix la seva segona edició,l’organitza l’Ajuntament ambl’objectiu de promoure l’estudi ila recerca en qualsevol àmbit delconeixement centrat en Espa-

rreguera. El premi es presenta endues modalitats, la categoriad’adults i la categoria de jo-ves –3r i 4t d’ESO i Batxillerat–.

Els criteris d’avaluació sónl’originalitat del tema, el pro-cés de recerca, el rigor cientí-fic, la qualitat lingüística, lapresentació i l’estructura deltreball, entre altres.

21 | línianord.catMaig 2017Serveis

ACOLLIDA4El Servei Resi-dencial d'Estades Temporals i Res-pir de la Diputació de Barcelona, si-tuat al Recinte Mundet de la capitalcatalana, és un programa d'aten-ció residencial temporal per a per-sones amb un determinat grau dedependència per raons d'edat o dediscapacitat intel·lectual.

El servei té la finalitat de mi-llorar la qualitat de vida dels cui-dadors, proporcionant-los untemps de descans i donant res-posta a determinades situacionsfamiliars imprevistes. A més, tam-bé beneficia les persones ingres-sades, que reben atenció perso-nalitzada per part de professionalsespecialitzats.

Però, com es pot accedir al ser-vei? Poden sol·licitar aquestesplaces aquelles famílies residentsa la província de Barcelona quetinguin a càrrec seu personesamb dependència que tinguinmés de 65 anys, o bé personesamb discapacitat intel·lectual, quetinguin edats compreses entreels sis i els 65 anys.

Per accedir al servei, els inte-ressats s'han d'adreçar als serveissocials bàsics del seu ajuntament,els quals s’encarregaran de valorarla conveniència de sol·licitar l'in-grés i tramitaran la sol·licitud.

QUIN COST TÉ?Pel que fa al preu de l’estada, el ser-vei Respir es regeix per un sistemade copagament, en el qual la quo-ta que s’ha d’abonar es determinaen funció de la capacitat econò-mica de la persona atesa. Per a lespersones amb discapacitat in-tel·lectual menors de 18 anys, elservei és gratuït.

El servei Respir està ubicat alRecinte Mundet, al passeig de laVall d’Hebron, 171, de Barcelona.Les instal·lacions adreçades a cui-dar la gent gran estan situadesconcretament al Pavelló Nord,mentre que el sector que s’enca-rrega de les persones amb disca-pacitat intel·lectual està allotjat al’Edifici Serradell.

ATENCIÓ A LA VELLESAHi ha situacions d'urgència socialque requereixen una actuació im-mediata. Per aquesta raó es va cre-ar el Servei d'Atenció d'Urgències ala Vellesa (SAUV) –ubicat també alcentre per a gent gran del RecinteMundet–, el qual té com a finalitatacollir, des del programa Respir, i deforma temporal, les persones gransque estiguin en una situació d'a-bandonament o d’indefensió permanca de domicili o bé per im-possibilitat de viure-hi.

L’estada d’aquestes persones alcentre residencial ha de permetre alsserveis socials del municipi d’origen,fer la recerca del recurs definitiu.

Un respir per als cuidadors» La Diputació ofereix el servei d’acolliment temporal Respir per a persones dependents

» Se’n poden beneficiar els més grans de 65 anys o amb discapacitat intel·lectual

DADES4Durant l’any passat,el programa Respir va atendreun total de 3.300 usuaris.

El Respir disposa de 190 placesper a persones grans, 36 per a ur-gències i 27 per a persones ambdiscapacitat intel·lectual.

I quina valoració en fan delprograma Respir els principals in-teressats, els usuaris? Segons da-des de la Diputació, un 97% de les

persones amb discapacitat in-tel·lectual que han passat pel ser-vei el valoren de manera positiva.Pel que fa a les persones grans, laxifra de satisfacció arriba al 95%.

La bona valoració que en fanels usuaris els empeny a voler re-petir. De fet, un 93% de les perso-nes amb discapacitat intel·lectualdesitjarien sol·licitar una nova es-tada, per un 92% de la gent gran.

El Respir, en xifres

Per accedir al servei,

cal adreçar-se als

serveis socials dels

ajuntaments

@diba

Celebració de la Diada de Sant Jordi 2017 al Respir

Usuaris del Respir a les instal·lacions del Recinte Mundet de Barcelona

Comarca| 22

línianord.cat Maig 2017

EMPRENEDORIA4El Centre dePromoció Econòmica Molí Fa-riner de Martorell, va ser l’esce-nari de l’acte de lliurament depremis del 8è Concurs d’Inicia-tives Empresarials, organitzatpels ajuntaments de la zonanord del Baix Llobregat i la Di-putació de Barcelona. L’acte esva fer com a cloenda de la terceraentrega del programa Fem Xar-xa, Fem Empresa amb la pre-sència dels alcaldes i alcaldesses,regidors i tècnics dels ajunta-ments d’Abrera, Collbató, Olesa,Sant Esteve, Martorell i SantAndreu de la Barca.

El premi a la millor empre-sa del sector serveis va ser perHasphan Import (Martorell);la millor iniciativa empresarialdel sector comerç va recaureen la centenària Ferreteria Ba-carisas (Martorell); la milloriniciativa empresarial promo-guda per col·lectius majors de 45anys va ser Los Jamones de los

Tres Cerditos, coneguda com aVa de Gla (Martorell); la millorempresa innovadora, els guan-yadors van ser Caviaroli S.L(Esparreguera); el premi en lacategoria a la millor idea jove denegoci va ser per al Castell d’Es-parreguera.

El premi per a cadascuna deles categories ha estat de 2.000euros, un vídeo promocionalper potenciar la trajectòria de

l’empresa i posicionament webo xarxes. En aquesta vuitena d’e-dició, s’hi van presentar 77 can-didatures.

Martorell liderava el nombrede candidatures amb 41 (26d’empreses i 15 de projectes dejoves), seguit d’Esparreguera(19); Sant Andreu de la Barca(5); Abrera (4); Collbató (3);Sant Esteve Sesrovires (3) i Ole-sa de Montserrat (2).

Els guanyadors de la 8a edició del concurs. Foto: Ajuntament de Martorell

El Baix Nord premia l’esforç i lacreativitat a l’hora d’emprendre

MARTORELL4Mil anys enrere,Martorell era una vila importanti clau en alguns dels episodismés importants de la història deCatalunya. Ara, els comerciantsde Nou Martorell recordenaquella època llegendària mit-jançant la Fira Medieval, que en-guany arribarà a la seva vuitenaedició i tindrà lloc el cap desetmana del 10 i 11 de juny du-rant tot el dia a la rambla de lesBòbiles. La mostra se celebraràen el marc de la 12a Fira del Co-merç al Carrer, dues activitatsque s’han consolidat i que moltsmartorellencs ja esperen.

D’aquesta manera, els visi-tants a la fira podran gaudir deles parades dels comerciants,que oferiran productes de tot ti-pus, posant especial èmfasi enl’alimentació i l’artesania.

Però a banda de l’aspectepurament comercial, la FiraMedieval serà l’escenari d’es-pectacles diversos, exhibicionsamb aus –la falconeria– i un es-pai perquè els més petits s’en-

tretinguin i que acollirà atrac-cions. Per altra banda, la mos-tra també contindrà un espai de-dicat a la gastronomia, per talque els visitants puguin fer unaaturada tècnica i refer forcesde cara a seguir gaudint de totun clàssic de les mostres co-

mercials a Martorell. Tot i queorganitza l’associació de co-merciants Nou Martorell, hicol·labora l’Ajuntament, el Con-sorci de Comerç, Artesania iModa de Catalunya, la Diputa-ció de Barcelona, la Bústia il’empresa Inovyn.

La Fira Medieval, tot un reclam a la ciutat. Foto: Twitter (@xavifono)

Nou Martorell es prepara per a la seva vuitena Fira Medieval

Sant Andreu | Èxit de públic a la Fira de la PrimaveraSant Andreu ha celebrat del 26 al 28 de maig una nova edició de la Fira de la Primavera, un esdeveniment que presenta la “riquesa comercial i industrial” de la ciutat. I és que el centre del municipi s’ha convertit durant aquests dies en un anar i tornar de visitants que han gaudit de l’oferta comercial local.

Ensenyament | Jornada sobre el futur de l’FP al Baix LlobregatEl Consell Comarcal del Baix Llobregat va dur a terme una jornada d’intercanvi d’idees al voltantde la formació professional i els seus reptes de futur. A Martorell es van presentar vuit ponències

per donar veu als diversos agents implicats –institucions, empreses, sindicats i formadors– pelque fa a aquest tipus d’estudis, amb l’objectiu d’alçar-los al màxim nivell de l’ensenyament.

Comerç

Sant Esteve es queda senseel mercat dels diumenges

SANT ESTEVE4El 28 de maig vaser l’últim dia d’activitat comer-cial per als paradistes del mercatdels diumenges. L’Ajuntament jahavia enviat una carta als para-distes per informar-los de la fi-nalització del contracte entrel’Ajuntament i l’Associació UVA-Mercats Catalans, adjudicatà-ria de la concessió per gestionarel mercat del Polígon Anoia.L’any 2012 es va signar un acord

per a cinc anys que no preveia larenovació del contracte.

La signatura no contempla-va la renovació perquè, entre al-tres qüestions, hi havia previst eldesdoblament de la B-224 abansdel 2017, fet que havia de com-portar la desaparició del mercat.L’Ajuntament vol fer un estudide viabilitat del mercat dels diu-menges i, en cas que sigui favo-rable, intentar recuperar-lo.

Més de 90 actes arreu del paísa la Setmana de l’Artesania

PROMOCIÓ4Del 5 a l’11 de juny,Catalunya celebrarà la sisenaSetmana de l’Artesania amb gai-rebé 90 activitats que tindranlloc a Barcelona i arreu del Prin-cipat. “Volem que l’artesania si-gui la protagonista”, va expres-sar la directora general de Co-merç, Muntsa Vilalta, durant lapresentació. La Setmana de l’Ar-tesania està organitzada per laGeneralitat, mitjançant el Con-

sorci de Comerç, Artesania iModa (CCAM). D’aquesta ma-nera, es reivindicarà l’artesania“com a expressió artística, fetidentitari i sector econòmic d’altvalor afegit”, va dir Vilalta.

De les 14 famílies d’oficis ar-tesans, és la del tèxtil la que téuna implantació més gran a Ca-talunya, amb el 18% dels arte-sans, seguida de la ceràmica(15%) i la joieria (12%).

El pilot Jorge Lorenzo visita la planta de Seat a Martorell

MARTORELL4El pilot Jorge Lo-renzo, tricampió mundial deMotoGP, va canviar l’uniformede pilot pel d’empleat de la plan-ta de Seat, on va participar en lafabricació del seu nou cotxe, unSeat León Cupra.

Lorenzo va iniciar el seu re-corregut per la planta pel tallerde planxisteria acompanyat perSteffen Reiche, director de fà-brica, on ha comprovat el treball

de més de 2.000 robots quemunten el vehicle. “M’he quedatimpressionat de tota la tecnolo-gia que hi ha a la planta, sem-blava que estigués en una fàbri-ca de Transformers. He visitatdiverses plantes, però aquesta ésla millor que he vist mai a lavida”, va dir el pilot.

Posteriorment, Jorge Lo-renzo va visitar el taller de mun-tatge del Seat León.

Gasulla obté l’accèssit en elpremi de la Sardana de l’Any

TRADICIÓ4Daniel Gasulla, com-positor de sardanes de Martorell,ha aconseguit l’accèssit del Pre-mi de la Crítica de La Sardana del’Any 2016 amb la composició Lopont de Balaguer. Els guanya-dors del concurs van ser Porta-la amb tudel compositor rosse-llonenc Olivier Marquès, i De Fi-gueres a Portlligatd’Antoni Ros-

Marbà. La final del concurs va te-nir lloc al Teatre de La Passiód’Olesa. Gasulla reconeix que“tots els premis fan molta il·lusió,però un que en formi part de LaSardana de l’Any encara més”.

El Premi de la Crítica l’ator-ga un jurat d’experts i, per a uncompositor, “és tot un honor”,celebra Gasulla.

23 |

Esportslínianord.cat Maig 2017

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

DIMARTS 30 DE MAIG19:00 El Japó més tradicional serà el protago-

nista en la presentació del llibre Historia delos samurais, de Jonathan López-Vera. / SalaPolivalent de la Biblioteca.

DIMARTS 30 DE MAIGTarda El otro lado de la esperanza, una de les da-

rreres perles del cinema de Finlàndia, arribaen versió orginial subtitulada. / CinemesAtrium.

DIMECRES 14 DE JUNY20:00 La secció local de l’ANC ha preparat una

xerrada col·loqui amb la participació de l’exdiputat Antonio Baños per parlar sobre el Pro-cés constituent. / Casino.

DIVENDRES 2 DE JUNYCOLLBATÓDarrera sessió del curs Fotografia cre-

ativa, un taller que, des de finals d’abril, havolgut que els amants de la fotografia am-pliïn els seus coneixements i la seva creati-vitat (18:00). / Casal de Cultura.

DILLUNS 12 DE JUNYESPARREGUERA El servei Públic de Consumde

Promoció econòmica ha preparat una xerra-da sobre requisists mínims per als establiments(15:30). / Can Pasqual.

DISSABTE 3 DE JUNYOLESA Els pianistes Carles Farres i Josep Checa

s’encarregaran d’un concert a dos pianos enel marc del cicle Musiquem!. Entrada gratuï-ta (19:00). / Auditori Casa de Cultura.

DILLUNS 19 DE JUNYESPARREGUERA La Biblioteca Municipal L’A-

teneu ha preparat una jornada de dinamit-zació lectora (08:30). / Biblioteca MunicipalL'Ateneu.

DIUMENGE 11 DE JUNYABRERA El Club Atletisme Abrera ha preparat

la novena edició de la Cursa Popular Abre-ra Corre D9. La sortida es farà des del carrerAntonio Machado (08:00).

MARTORELL CULTURA ESPORTSCOMARCASANT ANDREU

ABRERAUn dels darrers èxits de la fac-toria de la Universal, els Minions, se-ran els protagonistes de la primera ses-sió de Cinema al carrer. Activitat gra-tuïta. / Parc de l'Estació.

Les aventures dels Minions, al Cinema al carrer d’AbreraDissabte 10 de juny a les 22:00

Emma Vilarasau, Jordi Bosch, FrancescFerrer i Mar Ulldemolins són els qua-tre protagonistes d’Infàmia, una obrade Pere Riera que parla sobre el poderque tenen els espectadors. / Teatre Nú-ria Espert.

‘Infàmia’ arriba al Núria Espertamb un repartiment de luxeDissabte 10 de juny a les 21:00

L’Handbol Sant Esteve rep la visita del BM La RocaDiumenge 4 de juny a les 17:00

L’humorista Andreu Casanova porta aMartorell la seva darrera proposta, elmonòleg anomenat 50 sombras de An-dreu. / Centre Cultural.

Andreu Casanova presenta‘50 sombras de Andreu’Dissabte 17 de juny a les 22:30

SANT ESTEVE Partit d’handbol de laCopa Catalunya masculina entrel’Handbol Sanes i el BM La Roca. / Pa-velló Municipal.

El CF Sant Andreu de la Barcajugarà la promoció d’ascens

SANT ANDREU4El CF Sant An-dreu de la Barca jugarà la pro-moció d’ascens a Segona Cata-lana després de finalitzar en se-gona posició al grup vuitè de Ter-cera. L’equip d’Íñigo Irisarri vatenir l’oportunitat d’ascendir di-rectament com a campió degrup en l’última jornada, peròl’empat a Can Salvi davant del lí-der, el CE Molins de Rei (1-1) vaimpedir als andreuencs evitar la

promoció. Al tancament d’a-questa edició, encara no s’haviacelebrat el sorteig.

D’altra banda, també en fut-bol, el primer equip del CF Mar-torell té un peu i mig a TerceraCatalana. Els martorellencs ne-cessiten una carambola per sal-var la categoria tot i acabar elcurs sisens per la cua. Qui hadescendit a Quarta Catalana ésel filial martorellenc.

L’Olesa puja de categoriamentre que l’Esparreguera noCOMARCA4El CB Esparregue-ra seguirà una temporada més aCopa Catalunya després de cau-re eliminat en la primera elimi-natòria de la fase d’ascens a laLliga EBA davant el CB Vic-Uni-versitat de Vic.

El conjunt d’Òscar Navarrova vèncer en la tornada a Espa-rreguera (83-69) però la dife-rència va ser curta ja que en l’a-nada, els osonencs van guanyarper 27 punts de marge.

El Nou Bàsquet Olesa és nouequip de Primera Catalana des-prés de superar la fase d’ascensal filial de la UE Sant Cugat.

L’equip dirigit per Àlex Avi-lés va obtenir un botí en l’anadaa Olesa (85-70), però van patirmés del compte en la tornada,que es va decidir amb un triplefinal d’Albert Pascual (83-70).Els olesans tornen a Primeradesprés d’acabar en tercer lloc aSegona Catalana.

MARTORELL4El bàsquet a Mar-torell ha fet història aquestatemporada amb un triplet de tí-tols que s’ha traduït amb l’ascensa LEB Plata, la categoria debronze del bàsquet espanyol. ElCB Martorell s’ha proclamatcampió del grup català de LligaEBA en la fase regular, campióde tots els grups d’EBA (a Palmade Mallorca) i s’ha imposat en lafase d’ascens a LEB Plata (a Vi-llaviciosa de Odón, Madrid). Amés, s’ha adjudicat la Lliga Ca-talana EBA en una final molt dis-putada contra el CB Castelldefels(77-73) en un partit que, a més,va servir per homenatjar al ca-pità Mario Fuentes, qui s’ha re-tirat de la pràctica del bàsquet.

LA GESTA MÉS GRANL’equip que dirigeix el martore-llenc Adrià Alonso s’ha passejataquesta temporada que ha fina-litzat amb una certa autoritat. Lavinculació amb el Bàsquet Man-resa -amb Guillem Jou, DavidJofresa, Jordan Shako i DengMayot- ha estat determinant

per entendre la progressió d’unany a l’altre dels martorellencs encompetició oficial.

A Villaviciosa de Odón, elclub va sumar per victòries elstres partits que va disputar con-tra la Fundación BaloncestoLeón (77-64), l’Eurocolegio Cas-vi (67-70) i el Cordobasket Yo-siquesé (88-59), de manera que

es va assegurar el bitllet per ju-gar a LEB Plata el curs que ve.

La participació dels marto-rellencs en la nova categoria -hijugarien per primer cop en els 40anys d’història- encara no estàassegurada i la directiva estàtreballant intensament per dis-posar de les garanties pressu-postàries per poder fer-ho.

El Club Bàsquet Martorell ha fet una temporada per emmarcar. Foto: FCBQ

El Club Bàsquet Martorell tocael cel amb l’ascens a LEB Plata

Atletisme | La calor, protagonista a la Cursa de l’Alba i la Marató de MontserratAndreu Simon i Núria Domínguez guanyar la 30a Cursa de l’Alba, amb un temps d’1:58:56 i 2:34:44,

respectivament. En la 4a Marató de Montserrat, Josep Cuadrat va ser el vencedor (4:17:16) en categoriamasculina i Montse Martínez (4:59:11), en categoria femenina. Les dues curses, que van tenir lloc el passat

diumenge 14 a Collbató, van estar marcades per la calor que va exigir encara més als corredors.

| 24Maig 2017línianord.cat Pròxima edició: 26 de juny