Autors:

Laia Abelló Taravilla

Soraya Rubio Castillo

Sergi Jiménez Giménez

Aida Marzo Matencio

2.1. Com s’inicia una plataforma de lluita social mitjançant internet i com comença la comunicació.2.2. Organització en xarxa.2.3. La gran convocatòria, xarxes socials.

1.1. El com, el quan i el per què.1.2. Dades numèriques.

3.1. Què són?3.2. Què fan?3.3. Com ho fan?3.4. Què demanen?3.5. Què han aconseguit?3.6. Altres plataformes3.7. Una mostra de la seva presència a la xarxa.

1.1. El com, el quan i el per què.

El dels desnonaments és un dels temes de major relevància i

actualitat del nostre temps, un drama social que fa trontollar els

fonaments del benestar social. Si cerquem les causes d'aquesta

situació, només podem parlar de crisi financera mundial agreujada

per la incompetència política i financera d'aquest país i del sistema

globalitzat al que pertany.

Els fets es remuntem a l'any 2007, quan va esclatar la crisi

econòmica.

A Espanya el detonant de la crisi financera ha sigut la bombolla

immobiliària, l’ambició de bancs convertits en comercials que rosen

el frau amb entre d’altres, crèdits i hipoteques d’alt risc a particulars

(amb baixes garanties de cumpliment per part del client i dures

condicions econòmiques de les que no s'informava) i les accions de

promotors immnobiliaris i polítics corruptes.

El nombre de desnonaments creix a ritme frenètic, les retallades del

govern, pròpies de la seva mala gestió, han deixat a les famílies sense

ingressos i sense ajudes, l'enduriment de les lleis i les facilitats concedides

al empresari i als bancs es fan presents. De manera vertiginosa la gent es

queda al carrer. Per això, una societat ja farta d'aguantar, aixeca la seva

veu i decideix organitzar-se.

Neix la lluita social a la xarxa, hem trobat la manera. Arriben les

plataformes anti desnonament, el sostre dels desnonats 2.0

En aquesta taula i la seva corresponent versió en gràfica podem observar d'una sola ullada les xifres que reflecteixen l'empitjorament de la situació econòmica i social, es mostra les dades corresponents als acomiadaments, execucions, embargaments i llançaments hipotecaris des de l'any 2007 fins al tercer trimestre de l'any 2011.

Gràcies a ser un canal d'informació alternatiu, lliure, sense censura i que permet compartir tot tipus de saber i documents de primera mà sense manipulacions i a l'abast de tothom, posseeix les característiques necessàries i idònies per a la lluita social que l'han convertit en l'arma del poble.

L'èxit de les xarxes socials requereix de l'organització dels seus membres necessita d'un mínim de preparació i poder de convocatòria, una base i interés sòlid (coneixement, documentació i exposició) per poder aconseguir un bon resultat.

La Xarxa s'ha convertit en el mitjà i no el medi, la xarxa és l'eina d’organització d’aquells que volen dir i actuar davant la injustícia. Mirall de la societat en la que vivim, a la xarxa hi té ara lloc el gran debat social on la democràcia i els drets de tots i troben la seva veu. Del debat social en naixeran accions de important repercussió al món real. I es que la delimitació entre el món real i el virtual ja gairebé no existeix, conformen una única realitat. Les PAH son un gran exemple d’aquest fenomen. La societat, es fa escoltar.

Què fan?

Stop Desahucio

s

Dació en

pagament

Moció

ajuntamen

ts

Obra social

la PAH

Com ho

fan?

Xarxa

Assemble

es

Mitjans de comunicac

ió

Carrer

Què són? La PAH és una associació de persones sensibilitzades amb el tema dels desnonaments, bé perquè tenen dificultats o no poden fer front a la hipoteca, perquè es troben en situació d’execució hipotecària o simplement solidàries amb la problemàtica, que lluiten pel dret a l’habitatge i fan front a la situació actual per tal de canviar-la.

• Atur dels desnonaments.• Regulació de la dació en pagament.• Creació d’un parc públic d’habitatge de lloguer

social.• Realització d’una Auditoria Social contra el frau

hipotecari.• Que els governs prenguin les mesures

necessàries per una reforma legislativa i política que garanteixi el dret a l’habitatge.

Què deman

en?• Aturar un total de 479 desnonaments.*• Fer patent la realitat social, econòmica i política

actual al nostre país.• Fer visible el problema dels desnonaments, fer-

lo accessible i proper a tots els sectors de població.

• Mobilitzar la ciutadania.• Pressionar socialment les administracions, la

classe política i les entitats bancàries.

Què han aconseg

uit?

* Font: http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/. Dades a 30 de novembre del 2012.

La PAH a la xarxa

Pàgines web PAH

Youtube i Vimeo

Xarxes socials:

Facebook i Twitter

Fotoactivisme

Vides Hipotecades

, el llibre

La Plataforma,

el documental

Premsa, ràdio i

televisió

Ens hem avançat a totes aquestes situacions i

treballar conjuntament gràcies a les eines com

internet, i la seva evolució, 2.0, per començar

una lluita física, amb un pensament comú

digital, faran evolucionar el pensament, ja que

amb internet podem accedir a informació que

abans no es podia llegir, o amb el cas de les

xarxes socials, a què tots remem cap a un sol

sentit, perquè tot pugui ser diferent de com és

ara. És fort dir-ho però Internet ajudarà a què hi

hagi una nova consciencia en el món

La revolució està arribant...

La piràmide de Maslow deixa molt clar que l'habitatge i la necessitat de protecció són necessitats bàsiques per a les persones. Si tothom ho té tan clar, perquè resulta tan "fàcil" desnonar una familia? Avui dia, i més accentuat per la crisi econòmica, es posa per davant l'interès monetàri dels empresaris que posseeixen els habitatges, que no pas la seguretat i el benestar dels ciutadans. Sembla ridícul i absurd haver arribat a aquest límit, però per sort la major part de la gent n'està conscienciat i en pren partida intentant arreglar la situació.

L'elaboració d'aquest projecte m'ha fet prendre consciència del important moment en que ens trobem. La humanitat mai s'atura. Estic segura de que la xarxa és l'eina de comunicació per antonomàsia en l'actualitat. Els tradicionals mètodes de comunicació estan obsolets, no poden competir amb l’eficàcia i el realisme de la xarxa. La xarxa és el medi ideal, on la democràcia i la col·lectivitat prenen tot el seu real significat. Els col·lectius en xarxa son creats per ciutadans i per tan son el reflex de la situació social i de la crida del poble fins i tot son temudes les seves reaccions per la seva gran efectivitat (per exemple, campanyes contra un cert programa de televisió). Les PAH son un exemple més.

La xarxa és una eina social, potser la més poderosa avui dia, i, com a tal, inevitablement s’ha constituït com l’eina principal dels nous moviments socials i, més concretament, de les plataformes antidesnonaments, tant per a la seva organització com per a la seva expansió. Després de l'anàlisi de la presència a la xarxa del tema dels desnonaments i les plataformes que lluiten per la seva eradicació, el fet més destacable és com a mesura que la crisi s' agreujava i els desnonaments assolien xifres esgarrifoses l'interès creixent pel tema es veia reflectit a la xarxa. És a dir, la xarxa no deixa de ser un reflex de la realitat que viuen les persones i un espai on traslladen les seves preocupacions, interessos, vivències i experiències, una realitat virtual sobre el que és real.

PAH. (2012). Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Recuperat el 22 octubre 2012, des de http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/

Punset, E. (director) & Vargas, M. i Puig, T. (productors). (2010, Octubre 17). La crisis económica mundial. En Los entresijos de la crisis mundial. Redes, 68. RTVE. [Vídeo en línea]. Recuperat el 26 octubre 2012 des de http://www.youtube.com/watchv=bdetq96Wbz4&feature=related

Televisió de Catalunya. (2012, Novembre 6). De la bombolla immobiliària, al rescat de la banca: com s'ha arribat fins aquí. Recuperat el 26 octubre 2012, des de http://www.324.cat/noticia/1758632/economia/De-la-bombolla-immobiliaria-al-rescat-de-la-banca-com-sha-arribat-fins-aqui

Televisió de Catalunya. (2012, Novembre 24). Els jutges critiquen els bancs. [Vídeo en línea]. Recuperat el 26 octubre 2012 des de http://www.324.cat/video/4302391/Els-jutges-critiquen-els-bancs

Wikipedia. (2012). Crisis de las hipotecas subprime. Recuperat el 29 novembre 2012, des de http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_de_las_hipotecas_subprimepotecas_s

Blanchar, C. (2012, Octubre 8). Los nuevos movimientos sociales conviven con las entidades tradicionales. El País. [En línea]. Recuperat el 23 octubre 2012, des de http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/08/catalunya/1349698669_023480.html

Consejo General del Poder Judicial. (2011). Datos sobre el efecto de la crisis en los organos judiciales: Tercer trimestre de 2011. Recuperat el 22 octubre 2012, des de http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica_Judicial/Informes_estadisticos/Informes_periodicos/ci.Datos_sobre_el_efecto_de_la_crisis_en_los_organos_judiciales__Tercer_trimestre_de_2011.formato3

El País. (2012). Desahucios. Recuperat el 28 octubre 2012, des de http://politica.elpais.com/tag/desahucios/a/

Luengo, G. (2009). La movilización social en Internet. Eventos organizados a través de la red: ¿fenómeno lúdico o ciberactivismo?. Grupo de trabajo C-18: Movimientos sociales y redes tecnológicas. Crisis analógica, futuro digital. IV Congreso de la Cibersociedad 2009.Recuperat el 23 octubre 2012, des de http://www.cibersociedad.net/congres2009/es/coms/la-movilizacion-social-en-internet-eventos-organizados-a-traves-de-la-red-fenomeno-ludico-o-ciberactivismo/515/

Muñiz, A. (2012, Octubre 17). El Código Penal de Gallardón se ceba con los indignados. Público.es. [En línea]. Recuperat el 28 octubre 2012, des de http://www.publico.es/espana/443992/el-codigo-penal-de-gallardon-se-ceba-con-los-indignados