la visió del món - revista de difusió de la ... · de roma, l’agrimensor va dibuixar dues...

60 Núm. 53 MÈTODE

la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic

Anna Moner / Sebastià Carratalà. Barreja. Comarques valencianes del nord. Sèrie “Territori”. 2007. Impressió digital i tècnica mixta sobre fusta.16x21,5 cm.

•Nº 53 MONO.qxp:• ACTUALITAT50def.qxp 21/5/07 13:59 Página 60

Núm. 53 MÈTODE 61

la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic

ELS AGRIMENSORS ROMANS, CARTÒGRAFSDE TERRITORIS

� QUI EREN ELS AGRIMENSORS ROMANS?

La història de la divisió de terres ha estat sempreacompanyada per l’agrimensura. Aquesta branca de latopografia es va practicar des de l’Edat de Bronze, siacceptem les conclusions dels arqueòlegs britànicsque van estudiar un immens parcel·lari ordenat en fei-xes a les planes de Dartmoor, a Cornualla, que vandatar entre el 1700 i el 1400 aC. Per parlar d’agrimen-sura romana, cal fer un salt demil anys i situar-se a la fi delsegle V i el començament del IV

aC a Itàlia per trobar les prime-res restes de divisions agràries alvoltant de Roma, als montsSabins, a Etrúria i al Laci.

Quant a la menció més antigad’un plànol cadastral, no haurí-em de remuntar-nos abans delsegle II aC, el que sembla indicarun retard en relació a la pràcticade les divisions de la qual entenim proves almenys dos-centsanys abans. Del segle IV a l’I aC,època daurada de la seva activi-tat, els agrimensors romans vantraçar gran nombre de limitationes (par cel·la cions enquadrícula) i medicions en multitud de terres indivi-ses fins llavors.

Els textos teòrics dels agrimensors que en donencompte són tardans. Es van compilar a l’època deVespasià, en un moment en què l’administració roma-na s’enfrontava a una situació de gran desordre en la

gestió de les terres públiques. Es tracta de textos decaràcter arqueològic, car els agrimensors de la dinas-tia Flàvia no tenien per missió traçar novesparcel·lacions, sinó, al contrari, redactar les instruc-cions que havien d’emportar-se els agrimensors desti-nats als diferents dipòsits d’arxius i sobre el terreny,per revisar les contribucions. En aquests textos, s’ex-plica als inspectors la mena de situacions que espoden trobar i els fraus que han d’evitar. En resum,

agrimensors que intenten com-prendre, ells mateixos, allò queels seus antics predecessorshavien fet sobre el terreny, quanse’ls havia encarregat assignarterres a les onades successivesde colons, i això durant unmínim de quatre segles.

� EL SEU TREBALLCARTOGRÀFIC

Cal advertir, abans de tot, que nopodem anomenar amb lleugeresales realitats antigues amb motsactuals. Els agrimensors carto-grafiaven els agri (sg. ager), allò

que s’ha traduït normalment per «territori». Tanma-teix sota aquest nom hem d’incloure realitats extre-madament variades. Pot passar que l’ager coincidescaamb un territori, per exemple, el d’una vila colonial,d’un municipi o d’un poble. Però, el que passa méssovint és que siga una realitat en conflicte amb elsterritoris històrics. L’ager és una categoria que dóna

Roman “agrimensores”, land cartographers

Roman “agrimensores” or field measurers are responsible for the division of a great

many lands, which had previously remained uncharted. The Roman Empire, in its

continuous expansion, needed cartographers to draw up the new territories, thus

enabling the new lands to be governed. This is the reason why between the 4th and

1th Century BC we find this activity in its golden era. In this article the author

revise the functions and characteristics of these Roman surveyors.

«DEL SEGLE IV AL I AC,

ÈPOCA DAURADA DE LA

SEVA ACTIVITAT, ELS

AGRIMENSORS ROMANS VAN

TRAÇAR GRAN NOMBRE DE

“LIMITATIONES” O

PARCEL·LARIS I MEDICIONS

EN MULTITUD DE TERRES

INDIVISES FINS LLAVORS»

Gérard Chouquer


la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic compte al mateix temps tant d’un procés de colonitza-

ció (assignació, agrimensura, partició de terrenys),com d’un procés d’excepció (relació jurídica particu-lar i derogatòria que els colonstenien amb l’espai). Tot plegatens du a situacions complexes,anomenades amb desenes demots diferents. En el diccionaride termes i expressions gromàti-ques que vaig fer amb Fr.Favory, hi ha més de seixantaentrades del mot ager.

A la gran vinyeta sinòpticaque il·lustra el tractat d’HyginusGromaticus (figura 1), podemveure una colònia augusta alcentre, amb la divisió agrària enquadres, però també altres duesdivisions agràries annexes, unaal voltant d’una prefectura for-mada per una amputació del territori dels antemnates,i una altra al voltant d’un oppidum anomenat Atelle.En aquests conjunts d’estatus diferent, que formen

tres agri, els colons posseeixen terres, siga particular-ment o col·lectiva. Amb els seus drets particulars, elseu mode d’existència comunitària que els diferencia

de les altres categories de lapoblació, formen una col·lectivi-tat pública o res publica.«Públic» té ací el sentit justa-ment contrari que li donem avui,car designa els drets de la cate-goria dominant de la població,els ciutadans de dret romà, i noels del conjunt de la població.En aquesta vinyeta, el cartògrafva dibuixar un esbós del mapageogràfic general d’aquesta respublica, assenyalant els princi-pals cursos d’aigua, les munta -nyes i els pasturatges públics.

Però trobem una altra facetadel treball de l’agrimensor, més

lligada al terreny encara, com és cartografiar l’assen-tament de les divisions agràries que l’agrimensor hade projectar sobre el sòl, o enregistrar els senyals de

Figura 1. Figura que il·lustra el tractat d’Hyginus Gromaticus, titulada «L’establiment dels limites», segons la còpia del manuscrit carolingi anome-nat Palatinus 1564 de la Biblioteca Vaticana. El mapa és una ficció destinada a posar un exemple d’allò que pot ser un esquema que mostre elsespais d’una res publica de colons.

«ELS AGRIMENSORS

CARTOGRAFIAVEN ELS

“AGRI” (SG. “AGER”), ALLÒ

QUE S’HA TRADUÏT

NORMALMENT PER

«TERRITORI». PERÒ SOTA

AQUEST NOM HEM

D’INCLOURE REALITATS

EXTREMADAMENT

VARIADES»

62 Núm. 53 MÈTODE


la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic

l’amollonament, incloent-hi les terres on no traça capdivisió en quadrícules. Açò és precisament el queil·lustra la vinyeta de Minturnae (figura 2). A un cos-tat i a l’altre d’aquesta ciutat colonial situada al sudde Roma, l’agrimensor va dibuixar dues zones dife-rents. A l’esquerra, en un espai lliure de línies divisò-ries, veiem tres elements remarcables que serveixende mollons: un mausoleu, una cisterna i una estàtua.

A la llegenda d’aquesta vinyeta, pertanyent tambéal tractat d’Hyginus Gromaticus, s’assenyala: «terresassignades segons les declaracions», el que vol dirque es va demanar als propietaris anteriors que decla-raren les seues terres, expropiades a canvi d’unesaltres. Aquestes propietats van ser mesurades i adjudi-cades, al final, als colons. Cas contrari és el que apa-reix a la dreta, on el procés és diferent. Allí les terreses van assignar després d’haver dibuixat un parcel·lariquadriculat que serveix per a definir i localitzar sortsnoves. La menció «assignatio nova» suggereix queaquesta divisió i aquesta assignació són intervencionsposteriors a una assignació antiga.

� EL CONTINGUT DELS PLÀNOLS CADASTRALS

A continuació d’aquest procés, l’agrimensor redacta i defineix el plànol cadastral. Hi ha diversos mots pera designar aquest plànol: typos, scarifus, mappa, meta-tio. Però el terme més comú és forma, que es gravavao bé en una placa de bronze, o bé sobre marbre.

És el que es va fer a Orange (Vaucluse, França), onles tres divisions agràries ocasionades per l’assignacióa la segona Legió Gàl·lica (els colons s’anomenavenSecundani per aquesta raó) van ser objecte de tresplànols. Però la particularitat d’aquests plànols és queels fragments que es van trobar al subsòl de la ciutatd’Orange no corresponien als plans traçats el 36 o 35 aC, contemporanis de l’assignació de les terres,sinó als que es van revisar el 77 dC.

Efectivament, sota el mandat de Vespasià, l’admi-nistració tornà a posar ordre en la gestió particular-ment defectuosa dels tributs col·lectius dels Secunda-ni (en aquesta època ja eren antics descendents delsprimers colons). Amb aquest objectiu, el governador

Figura 2. Vinyeta del tractat d’Hyginus Gromaticus, relacionada amb la vila colonial de Minturnae, fundada el 296 aC. La il·lustració ve a conti-nuació del comentari següent: «Així és a Campània, al territori dels minturnes, on la nova adjudicació està estructurada per limites més enllàdel Liris; ençà del Liris, s’han fet adjudicacions a partir de les declaracions dels antics propietaris; enllà, després dels intercanvis de territorisconvenients, i deixant les fites de la primera assignació, s’ha instaurat un sistema de propietat artificial» (trad. a partir de J.-Y. Guillaumin, LesBelles-Lettres, París, 2005).

Núm. 53 MÈTODE 63


la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic

de la regió de Narbona (Aude, França) va manarcol·locar tres grans plànols d’uns quants metres dellargària i d’alçària (figura 3), sobre els quals s’anota-ren les centúries que incloïen terres públiques col·lec-tives indivises. Indicava també la tarifa d’arrenda-ment d’aquestes terres, segons el tipus de sòl –tarifa oimpost anomenat vectigal–, i el nom de l’adjudicatario titular del contracte d’arrendament d’aquestes terrespúbliques, l’únic personatge autoritzat a percebre, ennom del col·lectiu ciutadà, el vectigal.

Però com que aquests plànols revisats afegeixenunes altres dades, ens donen una idea de què és unaforma. A l’altre exemple presentat ací (figura 4), unfragment del plànol més meridional, distingim dife-rents realitats cadastrals. Al centre, el traçat del kardomaximus (la principal via), al qual s’ha donat unaamplària convencional com a referència. S’assenyalen

Figura 4. Fragment del plànol cadastral «A» d’Orange, que fa referèn-cia a una divisió agrària instal·lada en la regió d’Arles, no gaire llunyde l’emplaçament de l’antiga localitat d’Ernaginum.

© M

useu

d’O

rang

e; t

ract

amen

t: G

. Cho

uque

r.

Figura 3. Fragment del plànol cadastral «B» instal·lat a Orange el 77dC. En aquest fragment, el nord és a la dreta. La fotografia del plànolcadastral ha estat acolorida artificialment. S’hi pot identificar: enblau el curs del Berre, afluent del Roine; en taronja, la via d’Agrippa;en vermell, el reticulat dels eixos de la limitatio (anomenats, en unsentit, kardines; en un altre, decumani); en groc, les centúries assig-nades completament als colons; en verd, les centúries on hi haterres públiques arrendades; en rosa, les centúries on hi ha terresdonades a la població local dels tricastins.

64 Núm. 53 MÈTODE


la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic

també les centúries, que, en aquest cas, són rectangu-lars perquè fan 20 per 40 actus és a dir, 400 jovades(un iugerum, 2.520 m2), i sobre la primera línia deltext de cada centúria, la menció de les coordenadesque permeten localitzar la posició de la centúria: espot llegir, per exemple, SD, que significa sinistradecumanum, a l’esquerra del decumanus (principal);també CK, és a dir, citra kardinem, al costat del kardo(principal).

En aquest plànol cadastral espoden observar també doscamins a cada banda d’un riuque forma una illa, i la menció, ala segona línia a dalt i a la dreta,del poble dels ernag(inenses),cosa que confirma la localitzaciód’aquesta part al nord d’Arles.Finalment, la resta correspon ales diverses categories de terresi, sovint, sobre l’última línia decada centúria on hi ha terrenyspúblics, als noms dels adjudica-taris: per exemple, a la darreralínia, baix, a la dreta del fragment, podem llegir elnom de Cassius.

� ENTRE RACIONALITAT GEOMÈTRICA...

La nostra percepció actual ens condueix a consideraraquestes realitzacions a la llum de la geometria i laracionalitat moderna i contemporània. Admirem tantaquestes proeses tècniques dels agrimensors que

tenim la tendència a atribuir-los més precisió i conei-xements dels que podien posseir. És, doncs, necessaridefinir aquestes qüestions amb les categories menysesquemàtiques possibles.

Cal dir, per començar, que, amb unes eines prou ele-mentals, els agrimensors romans van obtenir uns resul-tats excel·lents i van realitzar unes projeccions de qua-drícules sorprenents pel seu rigor. Es pot veure encaraen algunes regions del món que va ser romà,

començant per Itàlia, on el paisat-ge agrari ha perpetuat formesremarcables originades en aques-tes operacions d’agrimensura.Invite el lector a visitar –mit-jançant el Google Earth o el Goo-gle Maps, o qualsevol servidoramb una cobertura per satèl·litdels països mediterranis– aquestspaisatges quadriculats. En trobaràexemples famosos al voltant deSanta Maria Capua Vetere, a laCampània; a la Itàlia septentrio-nal, al nord de Pàdua; entre Rimi-

ni, Cesena (figura 5), Bolonya, Mòdena i Parma, a Bèr-gam; etc. Avui, les traces de les grans quadrícules deTunísia, que es podien distingir a les fotografies aèriesdels anys 1940 i 1950, han desaparegut per causa de lestransformacions agràries. En unes altres regions, hi tro-bem vestigis generalment poc visibles.

Quant a la Península Ibèrica, l’únic vestigi evidentencara avui dins el paisatge agrari es troba a Elx(figura 6). A la resta, fins i tot allà on sabem cert que

Figura 6. Detall de la cobertura, via satèl·lit, d’Espanya, al terme d’Elx. La divisió en quadrícules d’al-gunes centúries encara és visible, però no coincideix, quasi en cap moment, amb el traçat parcel·lariactual.

Figura 5. Detall de la cobertura, via sa -tèl·lit, d’Itàlia, a la regió de Cesena, queens mostra quatre centúries di bui -xades encara dins del parcel·lari.

© G

oogl

e ea

rth

© G

oogl

e ea

rth

© M

useu

d’O

rang

e; t

ract

amen

t: G

. Cho

uque

r.

«FINS ALS ANYS SETANTA

I VUITANTA DEL SEGLE

PASSAT, SOVINT ES

PRENIEN, COM A DIVISIONS

QUADRICULADES ROMANES,

TRAMES QUE EREN

MEDIEVALS O MODERNES»

Núm. 53 MÈTODE 65


66 Núm. 53 MÈTODE

la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic

hi va haver divisions agràries (perquè sabem que hiha hagut colonització agrària i agrimensura), els vesti-gis són molt difícils de comprovar. Sens dubte, la pèr-dua més lamentable és la de Mérida. En aquesta colò-nia (el nom antic era Augusta Emerita), estem segursque s’hi van instal·lar els colons, fins i tot unes quan-tes vegades, en les quadrícules que els van traçar enprefectures perifèriques i queels disposaven com una menade fites als marges d’un territo-ri im mens. Un petit fragmentde bronze, que du una quadrí-cula, referit a una divisió aprop de l’emplaçament anticde Lacimurga, forma part,sense cap dubte, d’aquest dis-positiu, prova suplementària del’existència de les divisions.Però els arqueòlegs no hanpogut fer cap localització satis-factòria d’aquestes tramesagràries. Cal afegir que, finsals anys setanta i vuitanta del segle passat, sovint esprenien com a divisions quadriculades romanes tra-mes que eren medievals o modernes, perquè hom noimaginava que en aquests períodes hagueren estatcapaços també de crear formes ortogonals.

� ...I ANALOGIES

Però la tasca dels agrimensors no es limita a reduir elmón a una mesura única, a dividir-lo mitjançant qua-drícules que l’uniformaven cada vegada més. Mésaviat, la tasca tenia per objecte establir un sistema decorrespondències entre les realitats agràries locals,molt diverses d’un lloc a un altre del món romà, i lesrepresentacions romanes codificades. Dit d’una altramanera: en la majoria dels casos, l’agrimensor no refàel món amb una divisió quadricular nova, ans al con-trari, intenta comprendre el món «indígena» i enregis-trar-lo, cosa que no li resulta gens fàcil. Allò que s’a-nomena el corpus dels textos d’agrimensura (textosgromàtics, del nom de l’eina d’agrimensura, elgroma) comprèn, en realitat, dues grans parts. En una,s’explica com dividir un territori en quadrícules a fid’instal·lar-hi colons. L’altra, tan llarga com l’ante-rior, s’ocupa de l’agrimensura de terres en les qualsl’agrimensor no crea divisions sinó que enregistra lespossessions.

La motivació principal és fiscal. Per a percebre eltributum soli i el vectigal, cal una base cadastral. I nohi ha res més difícil per a un agrimensor romà que

enregistrar la terra que no està quadriculada. La difi-cultat principal no és mesurar una possessió de formairregular: per fer això hi ha esquemes explicatius satis-factoris, i els geòmetres faciliten mètodes per a calcu-lar la superfície d’un terreny, al marge de la forma ode la dimensió. La veritable dificultat s’hi troba quancal localitzar el terreny i reconèixer-lo a posteriori.

Com localitzar, dibuixar igarantir els límits d’una pos-sessió si no se’n té un sistemade referència? Immers entre elsdiversos mons estranys que laconquesta va fer entrar en l’òr-bita de Roma, l’agrimensor esva veure obligat a traduir reali-tats locals.

La tasca li és d’una grancomplexitat. Ho ignora totsobre els mots amb els quals lagent designa les realitats.Davant d’aquests vocabula

Figura 7. Agrimensors treballant. Figura 8 (pàgina següent). Estela funerària de L. Aebutius Faustus, delI segle dC, sobre la qual figura la professió de mensor (agrimensor) iel dibuix d’un groma.

«AMB EINES PROU

ELEMENTALS, ELS

AGRIMENSORS ROMANS VAN

OBTENIR UNS RESULTATS

EXCEL·LENTS I VAN REALITZAR

UNES PROJECCIONS DE

QUADRÍCULES SORPRENENTS

PEL SEU RIGOR»


Núm. 53 MÈTODE 67

la v

isió

del m

ón

mo

no

gràfic

peregrina («mots estrangers», com diu un altre Hygi-nus, el literat), li cal establir equivalències. És d’a-questa manera que aprèn, per exemple, que a Espanyas’emprava el mot centúria per a designar una mesuraagrària que es corresponia, sens dubte, a una formaquadrada o quadrangular, però que no tenia res aveure amb la centúria dels agrimensors romans. A laGàl·lia Narbonesa, la gent deia libra i parallela amesures locals, de les quals Hyginus s’oblida dedonar-nos el valor en jovades romanes, tot i que ellsempre explicava que elaborava llistes de corres-pondència entre les mesures locals i les romanes, ambl’objectiu de fer útils els arxius als seus successors.

A més, hi ha les diverses maneres de partir unterreny. En un indret, s’hi posen caps d’àguila, de bouo d’un altre animal i cadascun té un significat diferent.En un altre cas s’enterren signa sota les fites per ates-tar-ne l’emplaçament. També s’apilen pedres, o s’ar -rengleren com a murs petits o com a marges. Hi ha quiutilitza les relacions amb el cos humà per a designarles coses o com a eina de mesura. També s’emprenarbres notables, d’espècies particulars, etc. Més casos:lletres anotades a les fites o als monuments, lletres elsistema d’interpretació de les quals és particularmentconfús. Per exemple, a hores d’ara, la recerca es dedi-ca a un dels conjunts més enigmàtics de tot el corpusdels textos d’agrimensura, les «cases de lletres»(Casae litterarum). Els especialistes comencen aexplicar-nos que es tracta d’un vast sistema de simili-tuds on la descripció dels dominis es basa –és curiós,però és així– en l’analogia de la forma de cadascunamb la d’una lletra de referència. Així, un fundus ambuna forma general de triangle s’anomena delta, per laforma d’aquesta lletra grega en majúscula.

Tot plegat no es correspon amb la racionalitat abs-tracta a la qual ens ha acostumat la modernitat. Ratiosignifica correspondències o relacions, i el camp d’a-questes relacions no està basat únicament en la relaciógeomètrica de tipus cartesià.

BIBLIOGRAFIAARIÑO, E. et al., 2004. El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la

Hispania romana. Ediciones Universidad Salamanca. Publicacions i Edi-cions Universitat de Barcelona. Salamanca. Barcelona.

CHOUQUER, G. i FR. FAVORY, 2001. L’arpentage romain. Histoire des textes,droit, techniques. Errance. París.

GONZÁLEZ, R. 2002. Las formas de los paisajes mediterráneos. Universidadde Jaén. Jaén.

PIGANIOL, A., 1962. Les documents cadastraux de la colonie romaine d’O-range. París.

ROTH-CONGES, A., 2005. «Nature et authenticité des Casae litterarumd’après l’analyse de leur vocabulaire». In CONSO, D. et al. (ed). Lesvocabulaires techniques des arpenteurs romains. Presses Universitairesde Franche-Comté.

Gérard Chouquer. Redactor en cap d’Etudes rurales. CNRS (Centre Natio-nal de Recherche Scientifique).

Dib

uix:

G. M

osca

ra

© M

useo

Civ

ico,

Ivre

a (It

àlia

)


la visió del món - revista de difusió de la ... · de roma, l’agrimensor va dibuixar dues...

Documents