La veu de l’ocell

Revista escolar Núm. 57 Escola-AMPA Curs 2012/13 Febrer de 2013 Pàgina WEB: http://www.escolapitroig.cat Adreça electrònica: ceippitroig@xtec.cat

Fotografies originals de Daniel Espinach (pare d’en Pol i de la Carlota)

2 Endevinalles

Puc ser de bastants colors,

tinc cinc potes,

si alguna em cau

em torna a créixer.

Sóc lenta com un cargol

i trec l’estómac per menjar.

Qui penseu que sóc?

És un crustaci i té sis potes. Camina

de costat, té un company que es diu

anèmona. És un okupa molt polit.

Viu a casa d’un que no hi és.

Qui és?

Viu al pol sud. Porta ca-

misa blanca i jaqueta

negra. Tot i ser tan ele-

gant, li encanta jugar

lliscant amb la panxa.

De qui es tracta?

Classe Mar de la Xina

La pàgina de 2n

3

PRESENTACIÓ

El quadrimestre que recull aquest número ha estat farcit de novetats: unes bones i altres dolentes. Entre aquestes últimes no podem deixar de fer esment al negre horitzó que amenaça a l’educació pública catalana. Aquesta agressió és deguda a la coincidència en el temps, de dos fets que es retroalimenten mú-tuament: d’una banda la brutal crisi econòmica i d’altra l’avenç de les concepcions ultraliberals que apun-ten al desmantellament de l’estat del benestar.

Les agressions continues que pateix la sanitat, l’educació i el conjunt de la despesa social (retallades de pressupost, absència d’inversió, destrucció d’ocupació i un llarg etcètera) indiquen l’afebliment que estan fent de l’aparell de l’estat. Aprimament dels pressupostos i privatitzacions són les dues cares de la mateixa moneda.

I, sumem les agressions específiques al model educatiu català: la LOMCE. Aquesta sembla feta a mida per desmuntar el model d’immersió lingüística del català. “Hay que españolizar a los alumnos catalanes” ha dit el ministre Wert.

Coincideix en el temps: la crisi (i la resolució de la crisi, que encara és més important!) i els gestors de la crisi. Els ultraliberals (no solament espanyols!) estan aprofitant aquesta circumstància per imposar un mo-del de país, d’estat, de creixement, profundament injust i excloent. Atur, reducció de sous, laminació de prestacions socials, l’estat al servei del capital financer...

A l’escola hem intentat fer alguna cosa. Modesta, però hem intentat fer alguna cosa. Potser hem de reflexi-onar tots junts sobre què hem de fer i com ens hem d’oposar a aquest model que estan construint davant nostre (i en contra nostre). Pancartes, notícies a la pàgina web, samarretes grogues, vagues, són alguna de les coses que hem fet. Hem de fer més?

Entre les coses positives d’aquests primers mesos del curs escolar ha estat la nova pàgina web. Aquesta ha estat fruit de la decidida col·laboració entre un grup de pares i de mestres. Ja podem dir que tenim una po-tent eina de comunicació. Aquesta és àgil, ràpida, fiable i coincideix amb els estàndards moderns de nave-gació i d’estètica.

Us volem animar a fer ús d’aquesta eina. Per nosaltres és principalment un mitjà de comunicació multilate-ral. El claustre ha apostat decididament per fer d’aquesta el mitjà prioritari de comunicació de notícies, de relació amb les famílies, d’expressió de l’activitat escolar i de discussió del conjunt del col·lectiu escolar.

Notícies, documents, activitats dels alumnes, activitats de l’escola, sortides, festes, fotografies, fòrums,

projectes, propostes. Això és la pàgina web. Escola i construcció de l’escola, en definitiva.

4

Barcelona, 18 de gener de 2013 Hola Isabel! Som els nens i les nenes de la classe de 1r i ens diem “Mar Roig”. Quan estaves a l’escola vam fer P-3 amb tu i érem “els esquimals”. Recordem que al matí quan arribàvem a l’escola cantàvem una cançó de “Bon dia” i després amb aquella nina, que es diu Matrioska”, posàvem a sobre de la pissarra els nens que no havien vingut a escola i un número molt gran al costat.

També recordem amb molt carinyo que cada tarda mentre berenàvem ens explica-ves un conte bonic i aquesta estona ens agradava molt. Cada setmana un de nosaltres era “el pro-tagonista” i portava fotos de la seva família i la seva joguina preferida. Després tots el dibuixàvem. Al principi tot eren gargots, ratlles, guixades, ... però mica en mica van aprendre a fer formes i ens dibuixàvem amb un cap gegant, els braços que sortien del cap, els dits que eren pals i unes cames ben primes i curtes. Amb tu vam fer les nostres primeres colònies a Mas Suro. Te’n recordes d’aquell joc de nit que havíem de trobar les estrelles que havia perdut la fada?. Ens va encantar i va ser divertit. Eres tranquil·la, no t’enfadaves gaire, simpàtica, riallera, amable, carinyosa, ens estimaves molt a tots i nosaltres també a tu, i encara t’estimem Isabel! Ens agradaria veure’t sovint. Ara estem amb la Jovi i apre-nem moltes coses, però també acabem les tardes escoltant contes bonics. Recordes on és la classe de primer? Doncs quan vinguis al Pit-roig allà t’e-perem.

CLASSE DEL MAR ROIG

La pàgina de 1r

5

Un dia a p-3

Mirem qui ha vingut, ens desitgem un bon dia i ens posen a treballar.

Quan hem acabat la feina, sortim al pati! A vegades anem al dels grans... i després de tant jugar anem a dinar.

I després d’una bona migdiada a jugar a la ludoteca!!!

La pàgina de P3

6

JOCS MATEMÀTICS Aquest curs els nens i nenes de la classe del Llac de Banyoles

hem començat a fer Jocs Matemàtics. Com ho fem? som cinc

grups i cada setmana fem un joc diferent. Quins jocs hem fet

el primer trimestre?

- el domino de punts.

- el memori

- construccions

- les molècules ( construccions)

- els pius

Ens han ajudat i controlat si fèiem bé els jocs l’Anna i la Mer-

cè .

Quan tots els grups hem passat per tots els racons hem fet una sessió per parlar de quin joc ens

ha agradat més, hem recordat tots els jocs, si era fàcil, divertit, avorrit, difícil.... i cada nen o ne-

na quan li tocava posava una peça i un gomet al seu joc preferit.

Aquí teniu el resultat d’aquesta avaluació.

La pàgina de P4

7 La pàgina de P5

Els nens i nenes de la classe del Mar Mediterrani hem treballat les emocions amb un material

anomenat “Posa’t un conte”. Aquest material conté làmines il·lustrades, disfresses, un conte i un

CD amb cançons originals.

“Posa’t un conte” és una proposta que estimula la comunicació, el pensament, la socialització, el

desenvolupament de la seguretat afectiva i emocional i la capacitat de conviure en la diversitat.

Tot això a través d’un conte que hem explicat, analitzat, representat, cantat i ballat. El conte diu

així: El ferrer i el cuiner són bons amics. El ferrer necessita un foc gran per a poder fer les eines, el

cuiner un foc petit per a cuinar. Un dia, el cuiner ha de marxar i demana al llenyataire que vigili i

faci créixer el seu foc. El llenyataire alimenta el foc que, a mesura que creix i es fa gran, demana

més i més llenya. Ell, sense pensar-s’ho gaire, l’hi en va donant fins que el foc es fa tan gran, que

no es pot controlar i crema la casa de la pagesa. Ella, esverada, demana a tots que l’ajudin a atu-

rar-lo. Finalment, entre tots convencen al foc perquè torni al seu aspecte original, tot fent un

pacte: el pacte del foc.

Posa’t un conte

On vas néixer? Tens germans? Vaig néixer a Barcelona i tinc un germà gran Estàs casat/da o tens parella? Tinc parella i estic casada amb la meva parella Tens fills? Tinc una filla Quin signe de zodíac ets? Sóc bessons De petit a quina escola anaves? Anava a l’escola Pare Poveda De petit/a què volies ser? Volia ser veterinària i quan vaig ser més gran volia tocar en una orquestra. Quines aficions tenies de petit i quines tens ara? De petita la meva afició era la música però també m’agradava molt patinar i ballar, actualment les meves aficions són anar al teatre, al cinema i a veure concerts. T’agrada treballar al Pit Roig? Si que m’agrada, sobretot quan els alumnes estan atents i fan la feina ben feta i els puc felicitar, això és el que més m’agrada! T’agrada cuinar? No m’agrada massa però ho sé fer i cuino cada dia. T’agraden els animals? Quin és el que t’agrada més? Tens mascotes? I tant que m’agraden! I un dels animals que més m’agrada és el cavall i com que no puc tenir-ne un a casa tinc un conillet d’índies que es diu “Xop”

8 La pàgina de 4t

Practiques esport? Quin és l’esport que més t’-agrada? Actualment no practico cap esport per falta de temps però si hagués de practicar-ne un faria nata-ció, tot i que per veure m’encanta mirar el Tennis Quin és el teu menjar preferit? El meu menjar preferit és el Sushi Quin és el teu color preferit? El taronja Què prefereixes platja o muntanya? La platja Com t’agrada passar el teu temps lliure? Doncs m’agrada passar-lo tranquil·la però sobretot dedicar-li temps a la meva filla, jugar, cantar i ba-llar amb ella. Quins tipus de música t’agrada: cantant, grup... M’agrada els estils musicals com el Blues, el Jazz, el Soul, i una de les meves cantants preferides és l’Aretta Franklin T’agrada viatjar? Hi ha algun lloc al que t’-agradaria anar i no hi has anat? M’agrada viatjar i uns dels llocs al que voldria anar és Austràlia T’agradaria fer la volta al món? M’encantaria i a més fer-la amb la meva família Digues un somni que voldries que es fes realitat Un dels meus somnis que m’agradaria que es fes realitat és el de poder fer de mestra a l’estranger, però el somni que més m’agradaria poder acomplir és el d’adoptar un fill. Descriu-te en 3 paraules. Optimista, prudent i alegra

Entrevista al personatge incògnit

9

Us presentem, com altres anys, l’estudi estadístic que fan els alumnes de sisè de l’escola. Es tracta d’-aprendre estadística i, a la vegada, saber utilitzar correctament un full de càlcul. A continuació us lliurem una mostra del que ha estat el treball d’una bona part del primer trimestre.

Dades estadístiques de l’escola.

Treballs de 6è

Població de l'escola per ocupació

Alumnes

Mestres

Cuina

Neteja

Monitors

No docent

Barcelona Catalunya Espanya Altres llocs

d'Europa

Altres llocs

del món

Total

199

21 185

22

265

Població per lloc de naixement

Continua a la pàgina 13

10

El passat 17 de gener els alumnes de Cicle Superior vam anar a l’IMAX al Port Vell per veure un documen-tal en 3D que es deia “Profunditats Marines”. Era espectacular, en la pantalla més gran del món, que fa 21 m. d’alçada, l’equivalent a uns 7 pisos, i una superfície de més de 600 m2. Els efectes eren impressio-nants i la gent amb les ulleres 3D estirava les mans per intentar agafar els peixos, crancs, meduses, ... que anaven sortint a la pantalla. La música era molt xula i es sentien molt bé tots els sorolls del mar. El documental dura uns 40 minuts i va ser molt emocionant. Parlava d’algunes temes que ja havíem fet a l’escola com les xarxes tròfiques, els tipus de plàncton i amenaces provocades pels humans com la sobrepesca,que cada any es captura al 90 per cent dels peixos més grans, però també parlava d’algunes coses que no sabíem com les estacions de rentat (peixos o animalons petits que netegen a altres peixos més grans) o com els cervells de mar posen els ous tots en el mateix moment. Nosaltres la vam veure en català, però la versió en anglès està narrada pel Johnny Depp i la Kate Winslet. Recomanem que tothom que pugui vagi a veure aquest documental fantàstic. La valoració que hem fet els crítics de 5è és de 4 estrelles i mig (sobre 5). Alguns comentaris: “Em va agradar molt, estava molt ben feta i amb el 3D fa que sigui més impressionant ; sobretot quan et venen les onades a sobre, o quan un peix se’n menja un altre” “La pel·lícula em va agradar molt perquè era en 3D super guai. I vaig aprendre un munt de coses sobre el mar i vaig entendre moltes coses que tenia en dubte” “Al primer trimestre vam estar treballant algunes co-ses del mar i en el documental les vam poder tornar a veure, i a més explicat amb imatges” “La pel·lícula em va agradar molt. Sortien peixos que no coneixia. Li recomano a qui li agradi saber coses noves” “L’efecte 3D era xulíssim. Vaig aprendre coses que són molt importants com que els animals més peri-llosos també ajuden a fer sobreviure el fons marí” “La pel·lícula era molt bona. Va ser impressionant quan l’anguila es menjava un eriçó sense fer-se mal i també quan el cargol es menjava l’estrella” “El documental explicava característiques dels animals, la mida, el color, on viuen, com i de què s’alime-

nten, ... Em va agradar perquè pots aprendre moltes coses noves i també repassar coses que ja sabies”

Comentaris de cinema La pàgina de 5è

11

Entrevista a Ramon Costa, pescador de Badalona

La classe del mar Negre va entrevistar al pescador de Badalona, Ramon Costa, ja que ens va semblar adi-ent relacionar el nom de la classe amb aquest gran ofici, els pescadors. Què volies ser de petit? Pescador. I per què et vas decidir per aquest ofici? Perquè el meu avi i el meu pare ja eren pescadors i m’explicaven les aventures que passaven i jo em que-dava amb ganes de viure-les algun dia. A quina edat vas començar a pescar? Als vuit anys ja anava a pescar amb el meu avi. Vaig començar amb una barca de rems de quatre metres que encara conservo i que es deia “Joan”, després ja em vaig comprar una barca de motor, que també vaig deixar per la que tinc ara. Que es diu Guilova. Quin peix pesques més? A l’hivern el bonítol, la sèpia, ...; a la primavera el lluç...; a l’estiu els llagostins, calamars, ... i a la tardor les orades, els llobarros, ... On pesques? Al Mediterrani. Quina mena d’embarcació tens? És pròpia o d’una empresa? És pròpia i d’empresa, jo sóc l’empresa que es diu “Ramon Costa”. A la barca –que amida uns 10 metres- hi anem tres persones: el meu fill, un mariner i jo, que sóc el patró. Quins instruments i/o sistemes fas servir per pescar? El palangre, el radar, ... Però hi ha altres tipus de pesca com la pesca artesanal, la pesca selectiva, la d’a-rrossegament, etc. (En Ramon ens va dibuixar a la pissarra aquestes arts de pesca). Ara també utilitzem uns aparells que detecten on hi ha més peixos, també detecten les roques, etc. Quin és el teu horari laboral? Em llevo a les dues de la matinada i acabo a les sis de la tarda. En quins mars has pescat? Al Mediterrani i un cop al Cantàbric, amb un amic. A quina llotja portes el peix? En principi a Badalona, però com que han fet el port esportiu hi ha pocs compradors, aleshores ens obli-guen a anar a Blanes, a Barcelona, a Arenys ... Alguna vegada has trobat un peix exòtic? Sí, cavallets de mar de molts colors. Però ara ja no, perquè hi ha màquines que treuen la sorra del mar i fan malbé la posidònia que és on viu el cavallet de mar. Quines aigües són les més contaminades? Des del riu Llobregat fins a Mataró. Hi ha espècies que no pots pescar? La tonyina, està prohibit, només la poden pescar grans vaixells, en quantitats industrials. Alguna vegada has tingut algun accident, pescant? Sí, em vaig trencar la tíbia i el peroné de la cama esquerra. Em vaig enganxar el peu i amb el meu pes vaig relliscar i vaig caure. El més normal, però, són les mossegades de peixos, com les aranyes. Has notat canvis en el volum de la pesca? Molt! Abans es pescava molt més que ara. En una escala del 1 al 10, si abans estàvem al 10, ara estem al 1. Podem dir que el nostre mar està malalt i, per tant, l’hem de cuidar molt. Sovint es llencen deixalles -que no hi han d’anar- a la tassa del wàter amb la conseqüència que van a parar al mar.

La pàgina de 6è

12

Hi ha alguna espècie extingida, que abans pescaves i ara no? Sí, unes deu o dotze: cargols de punxes, cavallets de mar, crancs, galeres, llenguados, ... algunes causes són les depuradores, ja que llencen productes químics al mar. Les tortugues també estan desapareixent perquè es mengen els plàstics i moren. Hi ha taurons al Mediterrani? I tant! I més a prop de la costa del que ens pensem. A més de taurons, també he vist balenes d’entre 20 i 25 metres. Tens algun peix preferit? Bé, m’agraden tots, però si n’hagués de triar un: el rap. Faig un plat que és el rap amb arròs, que en diuen “peix de malalt”, però està exquisit!!! A banda de les preguntes que li vam fer, en Ramon ens va explicar més coses. Ens va dir que els dofins es cuiden molt entre ells i són molt sentimentals, i que si volem saber si l’aigua és neta, ho sabrem perquè hi veurem dofins i cavallets de mar. També ens va explicar que per agafar els pops, posaven uns “catufos”, que són una mena de gerres amb forma d’àmfores, els pops hi entren i ja no poden sortir. Enguany, ja gai-rebé no queden pops. Ens va explicar que les meduses no piquen, el que pica és un fil prim com un cabell i que pot fer uns dos o tres metres de llarg. I ens va dir que el que més por li fa quan està al mig del mar, són els llamps. A banda del tema de la pesca, ens va donar un bon consell, que ens prenguéssim seriosa-ment els estudis i l’escola, perquè ell ho va deixar quan feia 3r, i sempre se’n va penedir, perquè ja de gran, va haver d’estudiar per poder treballar, i li va costar moltíssim. Per finalitzar l’entrevista, ens va explicar l’anècdota d’un dofí que s’havia entortolligat amb una xarxa, ells, com van poder, el van pujar a la barca per treure’l de la xarxa, mentre, se’ls va apropar un altre dofí que plorava. Quan el van poder alliberar, el van tornar a l’aigua i els dos dofins els van seguir una bona estona saltant i cridant, suposem, d’alegria. Gràcies Ramon, ha estat una entrevista molt interessant!

La pàgina de 6è

13 Continuació de la pàgina 9

Aquest apartat correspon exclusivament a alumnes de primària.

Sempre

37%

Normalm

ent

33%

A

vegades

29%

Mai

1%

Llegeixes a casa?

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Mitja hora

diaria

1 hora 2 hores més de 2 hores

Quant temps veus la televisió diàriament?

Series1

Si

90%

No

10%

Fas activitats

extraescolars?

Si

No

0

20

40

60

80

100

Esp

ort

iva

Mu

sic

al

Alt

res

acti

vit

ats

art

ísti

qu

es

Idio

me

s

est

ran

ge

rs

Acti

vit

ats

tip

us

esp

lais

, c

au

...

Alt

res

Quin tipus d'activitats fas?

56 57

226

Ajudes a parar la taula?

58%31%

3%6% 2%

Qui fa el teu llit?

Tu mateix

Mare

Pare

Persona de

la netejaAltres

15

9

16

10

1718

Quin tipus de mascota tens a casa?

Series1

Pàgina de l’AMPA 14

Pàgina de l’AMPA 15

16

Pàgina de l’AMPA

17 Pàgina de l’AMPA

18

18 La pàgina de 2n

19

Una tarda de submarinisme!

Aquesta tarda hem convidat a la classe del Mar de Tasmània (3r) a en Daniel, el pare d’en Pol Espinach. Ell, practica el submarinisme des de fa 12 anys. També li agrada molt fotografiar totes les coses boniques i me-ravelloses que va descobrint durant les seves immersions. Ens ha explicat un munt d’anècdotes interessants sobre tots els mars del món on ha bussejat i els “tresors” que hi ha trobat.

Fins i tot ens ha portat la bombona d’oxigen i el respirador per veure com funcionava tot plegat. Ha estat genial respirar per aquell aparell !!!

Li hem fet mil i una preguntes que ens havíem preparat.

P: Per quins llocs del món has anat a bussejar?

R: He estat al Mar Roig, al Mar Carib, a Malàisia i també he estat a les Canàries i vaig molt sovint per la

Mediterrània ...

La pàgina de 3r

P: Quin de tots aquests llocs t’ha agradat més? R: El mar Carib no està gaire ben cuidat, està molt explotat...el lloc que més m’ha agradat ha estat Malài-

sia, un indret que es diu “Sipadan”. També li diuen illa de les tortugues, perquè és una zona protegida. Els

fons marins són molt rics i molt espectaculars. P: Quina va ser la teva primera immersió? R: Vaig començar a l’Estartit fa uns dotze anys de la mà d’un amic nostre que era instructor. P: Has vist mai vaixells enfonsats? R: Sí, són un bon lloc per a fer-hi immersions perquè hi ha molta vida que s’hi crea, molts amagatalls per

diferents espècies...A Palamós hi ha el Boreas un vaixell que es va ensorrar fa uns quants anys. P: Quines són les coses que has vist que més t’han agradat? Els peixos pallasso són uns animals molt bonics...també m’agrada molt fotografiar els cavallets de mar. P: Has nedat mai entre taurons? R: Sí, a Malàisia. P: I no tenies molta por? La gent té por dels taurons per culpa de les pel·lícules, els han donat molt mala fama...però en realitat ells

tenen por de l’home. Si tu els respectes i no els fas res, ells tampoc et fan res a tu... Per acabar ens ha passat per la pantalla moltes imatges d’animals i coses sorprenents que ell havia fotogra-fiat (nudibranquis, meros, corall, sèpies, meduses, gambes, cavallets de mar...)

De moment, encara no s’ha capbussat dins les aigües del Mar de Tasmània, però segur que si en té l’ocasió algun dia ho farà! Moltes gràcies per haver-nos ensenyat tantes coses, Daniel! La Classe del Mar de Tasmània (3r )