la veu d'alginet maig 2016

Maig 2016ANY I - NÚMERO 8

Exemplar gratuït

MEMÒRIAPàg. 14, La partició dels fruits

ENTREVISTAPàg. 3, President de COAGRI

EL RACONET DE L’ESCOLAPàg. 12, Llibres mil

FOC EN COAGRIENTREVISTAPàg. 3, President de La CEA

2

Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

L’oratge a AlginetAbril 2016Pluges: 39,9 l/m2

Temperatura màxima: 29,5 ºCTemperatura mínima: 6,6 ºC

Dades obtingudes de l’estació metereològica d’Alginet NIC-8328E que pertany a la xarxa de l’AEMET i facilitades per l’observador Antoni Aliaga i Tortajada

C/ Pepita Greus, 67-Alginet 96 143 31 02 - 657 12 82 86

Aquest mes de maig l’encetem encara amb la imatge de la nau número 1 de Coagri en flames i la sensació que una part de la nos-tra història s’esvaïa amb el fum negre que es podia vore a quilò-metres de distància.

Hem parlat amb el president de Coagri i ens ha explicat com va afectar la cooperativa i el futur immediat de la mateixa.

El número 8 de La Veu d’Alginet continua informant del dia a dia del nostre poble, dels guardons que els nostres esportistes acon-segueixen, de les activitats edu-catives que les escoles i l’insti-tut planifiquen per a ensenyar de forma directa i propera, de la nostra història amb el nostre cronista Rafa Bosch, de l’esport i els consells del professor Hans Bosch, de les noves tecnologies amb David Juan, de la nostra sa-lut amb el Centre de Salut Públi-

ca d’Alzira i la nostra especialista en estètica, Inma Pavia. Al maig s’incorpora un nou espai a La Veu d’Alginet de la mà de l’ad-vocat Jose Enrique Lozano per a explicar-nos normatives, canvis de llei i molts altres dubtes que tenim cada dia.

També en aquest número 8 la regidoria d’Educació continua patrocinant un espai en què co-municar tot alló que es fa des de les seues regidories. Al maig s’in-corpora la regidoria d’Ocupació per explicar els tallers i les ajudes que està portant a terme.

Agrair com sempre a tots els anunciants que fan possible que aquesta publicació arribe cada mes als més de 50 punts on es distribueixen els 2.000 exemplars ja que sense la seua confiança en aquest mitjà de comunicació no seria possible dur-lo a terme. També paraules d’agraïment a Natàlia Espert, la nostra lingüista per les seues correccions perquè la nostra llengua aplegue a tots i totes de la manera correcta.

Seguirem treballant per continuar informant-los i apropant-los el dia a dia d’Alginet.

Sònia Bosch BiviàDirectora de La Veu d’Alginet

Editorial

Ja arriba

el caloret!

Gaudeix tots els dies de:

8 QUINTOS

+BRAVES

8 €1 TERÇ + TAPA

1’3 €GELATS 1 €

Nova Carta a Maig

365 dies de Trencall

L’empresa Trencall d’Alginet ha complit un any des que va obrir les seues portes al públic al car-rer València número 38. La Veu d’Alginet ha conversat amb un dels propietaris, Javi Esplugues per a conéixer un poc més com ha sigut aquest primer any i els projectes de futur.

Què vos va motivar a crear Trencall?Va nàixer perquè jo sempre he tingut al cap muntar alguna cosa diferent al que jo m’havia dedicat

i l’única manera era rodejar-me de gent sabedora de la profes-sió i que tinguera la meua total confiança. En aquest cas és la meua neboda que porta en el món de la retolació, la serigrafia i publicitat en general més de 15 anys i per l’altra banda el meu fill que està, a hores d’ara, finalit-zant Belles Arts, el que significa donar-li als productes i al negoci un altre toc que ens diferencie de la resta de comerços.Què ofereix Trencall que vos diferencie de la resta?

Oferim publicitat en general, retolació, serigrafia, camisetes personalitzades... en definitiva tot allò que el client necessite ja que si no ho tenim ho busquem. L’últim que hem incorporat és el servei de creació de pàgines web. El nostre valor diferencial podríem dir que és la personalit-zació, l’estudi de les necessitats i el tracte directe amb el client.Un any en actiu, quina valora-ció cal fer de Trencall?No ens podem queixar de la fa-ena que hem tingut. He d’agrair a tota la gent i a les empreses la gran resposta que hem rebut per part de tots.Projectes de futur?El futur és seguir treballant, se-guir visitant empreses, incor-porar més faenes per a acabar de donar més forma a Trencall, sempre adaptant-se a les neces-sitats de cada moment del client.També volem començar amb la venda online, ja que és un mer-cat que cal cobrir.

REDACCIÓ

La campanya solidària d’ADA i SOMVAL arreplegà més de 1.500 quilosADA i SOMVAL van llançar una campanya solidària per a arre-plegar tot allò més necessari per als refugiats. La bona resposta dels alginetins i alginetines van permetre que 1.500 quilos s’en-viaren a l’associació “Ayuda Re-fugiados Valencia”.

REDACCIÓ

L’agrupació de penyes taurines d’Alginet presenta el cartell de bous

El 13 d’abril, l’agrupació de pe-nyes taurines va presentar al saló de plens de l’Ajuntament d’Alginet el cartell de la setma-na de bous d’Alginet.A l’acte es va presentar el pro-grama i es va interactuar amb els ramaders perquè donaren la seua visió de la setmana boue-ra d’Alginet.

REDACCIÓ

Una setmana de medi ambient

La regidoria de Medi Ambient va programar de l’11 al 17 d’abril una setmana amb diferents ac-tivitats encaminades a conéixer i respectar el nostre entorn. Al llarg de la setmana hi van haver contacontes, exposicions, xarra-des, projeccions, ecoparc mòbil, tallers i visites. Sens dubte, el dia més assenyalat va ser la Fira

Verda en la qual els menuts de matí van poder fer diferents ta-llers amb materials reciclats. De vesprada el públic en general es va acostar a la fira. A les 8 de la vesprada la plaça estava de gom a gom, moment en el qual es va fer el sorteig de la bicicleta cedi-da per la CEA.

REDACCIÓ

AECC Alginet rep la Menció EspecialREDACCIÓ

És la segona vegada que l’Associació de lluita contra el càncer d’Alginet rep aquesta menció. Un guardó que en-trega la Junta Provincial a les AECC que obtenen un incre-ment de 1.900 € respecte a la campanya anterior. Alginet ha recaptat aquest any 12.400 € gràcies als alginetins.

3

Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

FARMÀCIA

Es crema la nau més antiga de CoagriREDACCIÓ

El diumenge 24 d’abril Alginet va viure la vesprada-nit més esgar-rifosa que es recorda en temps. Cap a les 8.30 h de la vespra-da, la nau 1 de la Cooperativa agrícola d’Alginet començava a consumir-se devorada pel foc i les flames. Un núvol negre de més de 30 metres s’enlairava i senyalava el punt on el foc es feia amb tot allò que trobava davant el seu pas. Els veïns i les veïnes de la localitat es van apropar a veure l’espectacle dantesc i la pregunta més escol-tada era: I ara que fem sense la nostra Cope? La Veu d’Alginet s’ha reunit amb el president de Coagri, Paco Martín perquè ens conte de primera mà com es va viure aquella nit i quin és el futur de la Cooperativa. En el moment de publicar l’entrevista la policia judicial continuava investigant les possibles causes que podien haver provocat el foc.

Paco, com vas viure aquella nit?Passades les 8.30 h vaig rebre una telefonada informant-me del que estava passant. Ràpidament vaig anar a la nau jo i el 99 % de treballadors i treballadores de Coagri que, sense avisar-los, es van personar per a intentar ajudar. Abans que vingueren els bombers, treballadors i directiva vam intentar evitar que el foc arri-bara a la nau 2 ja que en aquesta estan les càmeres per a desas-prar el caqui i la màquina amb la qual es carreguen les bateries de les fenwich que porten àcid sulfú-ric. Si s’hagueren cremat les ba-teries, haguera sigut una catàs-trofe medi ambiental i una bomba per a les persones. També es va traure un camió que tenia el de-pòsit ple de gasoil.

Què es pot contestar a la pre-gunta que milers d’alginetins es van fer aquella nit: I ara què? La resposta és senzilla: ara res. Per sort la ràpida actu-ació dels treballadors de Coagri, bombers, policia, protecció civil i veïns va fer que el foc només afectara la nau número 1. Una nau que econòmicament és la que menys beneficis aporta al soci ja que en aquesta es fa la temporada de la col xinesa i el meló d’Alger. Coagri té una as-segurança que, esperem, siga responsable i responga com cal.

Perilla alguna campanya? Des de Coagri volem dir que s’està treballant ja en la bresquilla i que la campanya del caqui està as-segurada. Hem comunicat a l’as-segurança la necessitat de ser àgils per a arreglar la màquina de meló d’Alger ja que la campanya és al juny i voldríem tindre-la ja operativa. Siga com siga farem la campanya del meló.

Què cal fer ara? Ara cal decidir que farem amb la nau ja que no es pot quedar així. Tot dependrà dels diners de l’assegurança, cal valorar-ho econòmicament ja que allò que no pague l’assegu-rança cal traureu-ho del pressu-post d’aquest any. S’han quedat destruïdes les 2/3 parts de la nau, més de 9 mil caixons de col xina, palets, etc. També s’ha vist afectada la màquina de meló d’Alger.

Quina resposta has tingut per part de les altres cooperati-ves? Magnífica, totes s’han bol-cat. La cooperativa d’Algemesí de seguida ens posà en contacte amb el pèrit que li va dur el seu incendi l’any passat. Totes les cooperatives ens han donat el seu suport i s’han preocupat per nosaltres.

Passats un dies de l’incendi amb què et quedes? Em quede amb el fet que per sort no s’ha de lamentar cap desgracia personal, i econòmicament a Coagri no li farà mal ja que l’assegurança respondrà. Si que voldria agrair a tots els treballadors i les treba-lladores de Coagri que aquella nit van estar ajudant, també a la policia local d’Alginet pel seu treball, als bombers, la guàrdia civil, protecció civil i els veïns i les veïnes del poble pel seu su-port. Ara sols ens queda seguir treballant com fem cada dia i cui-dant els nostres camps, la nostra collita, els nostres llauradors i els nostres treballadors perquè com deia la gent el dia de l’incendi, la Cope és del poble i cal cuidar-la.

El Ministeri d’Indústria deixaria d’assignar 1 milió d’euros anuals a la Cooperativa Elèctrica d’AlginetLa cooperativa elèctrica d’Alginet es veurà greument afectada si entra en vigor el nou model d’as-signació pressupostària que les entitats distribuïdores d’energia rebran del Ministeri d’Indústria en el període comprés entre 2016 i 2020. El ministeri deixaria d’as-signar 1 milió d’euros anuals a la Cooperativa Elèctrica d’Alginet.El nou model complicaria el futur d’aquest model de gestió associ-ativa i provocaria un augment del preu de venda de l’energia, amb la qual cosa patirien un fort colp les polítiques socials de pobresa energètica que les cooperatives realitzen.La Veu d’Alginet ha volgut con-versar amb el president de la Federació de Cooperatives Elèc-triques i president de la CEA, Salvador Escutia, perquè ens explicarà de primera mà en què repercuteix aquesta rebaixa que vol aplicar el Ministeri d’Indústria.

Salvador, si es confirma que el ministeri aplica definitivament aquest model, quines conse-qüències tindria per a les coo-peratives? Les cooperatives han planificat les seues actuacions i infraes-tructura tenint en compte la re-tribució que se’ls ha vingut as-signant en els últims 8 anys. Si ara es rebaixa tan dràsticament la retribució per part del Ministeri, originarà una fallida financera en aquestes entitats. Caldrà replan-tejar com repartir les ajudes soci-als que s’inverteixen en els veïns i veïnes de les localitats on estan la mateixes per a que continuen arribant.

Quin criteri ha seguit el Minis-teri per a rebaixar la subvenció en quasi la mitat respecte del període anterior? Realment ho desconeixem ja que hi ha una falta de transparència per a poder conéixer la metodo-logia de càlcul utilitzada pel Mi-nisteri per a realitzar la retribució que, any rere any, no ha variat i que ara és tan alarmant. És cu-riós que a totes les cooperatives se’ls haja aplicat el mateix factor Landa (el 0’63%), siga el que siga la seua facturació i volum. També resulta paradoxal que les cooperatives elèctriques de la Comunitat Valenciana baixen la seua retribució en un 12’84 %, és a dir quasi 2 milions d’euros anuals i que no obstant açò, al conjunt de les grans companyies d’UNESA com Iberdrola, Endesa, EON i d’altres, se’ls puja més de 126 milions anuals en la seua re-tribució.

No és la primera vegada que

des del Ministeri és posa en alerta la supervivència de les cooperatives. A què creus que és deu?En 4 anys és la 3a vegada que des del Ministeri es posa les co-operatives en una situació com-plicada. Les altres dues vegades vam aconseguir que es reconsi-derara la posició adoptada pel Ministeri però aquesta vegada pensem que serà difícil esqui-var-lo. No som competència de les grans companyies, el que sí que som és un mal exemple dins el sector per a les grans empre-ses, ja que amb el mateix pro-ducte, els beneficis els reinvertim en els socis i en les accions so-cials, cosa que des de les grans companyies no és així.

En el moment que se us va comunicar el nou model sols heu tingut 10 dies per a fer les al·legacions. És suficient el termini? Se’ns ha donat només 10 dies hàbils per a poder fer les al·le-gacions oportunes, un termini de temps insuficient ja que es tracta de defensar els drets i interessos de les cooperatives elèctriques i dels socis de les mateixes, a més hi ha una falta de transpa-rència per a poder conéixer la metodologia de càlcul utilitzada pel Ministeri. Cal dir que en el moment de conéixer-se la notí-cia, la Conselleria d’indústria, les Corts Valencianes i la Federació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana es van reunir per a poder transmetre al Ministeri la necessitat de tindre més temps per a fer les oportunes al·legaci-ons, reclamar la informació que explique la metodologia utilitzada pel Ministeri i donar a conéixer les greus conseqüències que podrien patir les cooperatives elèctriques en cas d’aplicar-se aquesta nova retribució.

Salvador, en què afectaria als veïns i veïnes d’Alginet que la Cooperativa Elèctrica veja re-duïda en un 44 % la subvenció del Ministeri?Principalment afectaria en 4 punts. En primer lloc caldria fer

una reestructuració de la CEA de manera interna, és a dir, analitzar allò que, davant l’atac del Minis-teri a la tresoreria de la Coope-rativa, es pot deixar en aquest moments apartat com inversions, projectes, etc...En segon lloc caldrà modificar el preu de la llum. Cal dir que fa 28 mesos que la Cooperativa Elèc-trica no ha incrementat el preu. No obstant, i seguint la filosofia de la CEA, aquest increment se-guirà sent menor que el de les grans companyies i per tant se-guirem tenint un dels preus de la llum més barats d’Espanya.Un altre punt en què afectarà el nou model d’assignació del Mi-nisteri és en l’obra social de la CEA. La gran tasca social que realitza la Cooperativa Elèctrica d’Alginet al seu poble continuarà fent-se però caldrà fer números i això suposarà una reestructura-ció econòmica de l’import de les ajudes. Continuarem fent l’obra social per a tots amb la reestruc-turació fins que millore la situa-ció.

Corre perill de desaparéixer la Cooperativa Elèctrica d’Al-ginet?Rotundament he de dir que no. No és la primera vegada que hem patit atacs d’aquesta magnitud. En moments com aquest les co-operatives hem de reestructurar pressupostos, preus, obra social i esperar que vinguen temps mi-llors. La bona gestió que al llarg d’aquest anys ha portat la CEA ens permet continuar endavant. Voldria tranquil·litzar la gent ja que ni la CEA deixarà d’existir, ni deixarem cap persona desempa-rada pel que fa a l’obra social. La qualitat del subministrament elèctric i l’atenció que es dóna als socis no es vora afectada. Conti-nuarem treballant perquè la CEA continue endavant amb preus competitius, atenció directa i una important obra social.

En el moment de fer l’entrevista i en-viar a rotativa el periòdic, el Ministeri no havia notificat a les cooperatives si aplicava o no el nou model d’assig-nació pressupostària.

REDACCIÓ

DÓNA SANG

ALGINET

4


Nova presi-dència en la SAMAREDACCIÓ

La Societat Artística d’Alginet estrena nou president. Des de fa un mes, Juan Francisco Terol Bayarri, music des de fa més de 15 anys és l’encarre-gat de presidir la SAMA i l’es-cola. El 2003 es va incorporar a la banda amb el bombardí junt al seu germà. Terol ha estat uns anys en la junta i ha desenvolupat el càrrec de vi-cepresident. Amb 33 anys, Terol enceta la presidència de la Societat Ar-tística Musical d’Alginet amb un nou projecte entre mans.Què esperes aconseguir aquest any? Ara lluitem per aconseguir el grau professional, ja que les instal·lacions estan ja fina-litzades i només ens queda acabar de presentar tots els documents que ens sol·lici-ten des de Conselleria. Tam-bé volem posar en marxa la construcció d’un nou ascen-sor que permeta pujar a la sala d’Assajos els instruments necessaris. Per al 2016 vo-lem intentar aconseguir un terreny de l’Ajuntament per a poder fer un auditori.Quanta gent forma ara la banda i l’escola i quines novetats s’han presentat aquest curs? En actiu podem parlar d’apro-ximadament 65 membres i a l’escola de música són mol-tíssims els menuts que as-sisteixen a les classes. En aquest curs s’ha incorporat la dolçaina i el tabal, l’acordió i la bandúrria, instruments que la gent ens reclamava.Què ens espera per al curs 2016-2017? Intentarem al setembre poder tindre ja en actiu el grau pro-fessional. Respecte a la ban-da, al juliol anirem a Talavera de la Reina i al Retiro de Ma-drid. Una altra de les novetats és que des de la junta s’està contactant amb antics mú-sics que van formar part de la banda i que per diferents motius ara estan desvinculats d’aquesta. L’objectiu és que tornen a fer sonar els instru-ments en la SAMA. Aquesta tasca de contactar i parlar amb ells ja ha fet que 3 antics músics tornen a assajar en la banda després de més de 10 anys inactius.

Quines són les falses creences i quines les evidències sobre la vacunació?Creença 1: La millora de les con-dicions d’higiene i sanejament ha fet desaparéixer les malalties, i les vacunes ja no són necessàri-es. ÉS FALS! Evidència 1: Si les persones no estigueren vacunades, algunes malalties que ara són poc comu-nes, com la poliomielitis i la pallo-la, reapareixerien ràpidament. A pesar que una bona higiene, llavar-se les mans i l’aigua pota-ble contribueixen a protegir-nos contra les malalties infeccioses, moltes d’aquestes malalties es poden transmetre igualment. Les malalties contra les quals s’està vacunant tornarien a aparéixer si s’interromperen els programes de vacunació.Creença 2: Les vacunes tenen efectes secundaris nocius i a llarg termini que encara no es co-neixen. Més encara, la vacunació pot ser mortal. ÉS FALS!Evidència 2: Les vacunes són molt segures. Com qualsevol medicament, poden produir efectes adversos, principalment reaccions locals al punt d’injec-ció, febrícula i algunes xicotetes molèsties. És més probable patir un trastorn greu per una malaltia que es pot previndre amb la va-cunació que per la mateixa vacu-na. En el cas de la poliomielitis, la malaltia pot provocar paràlisi, i la pallola pot causar encefalitis i ce-guesa. La majoria de les malalti-es que es poden previndre amb vacunació poden ser mortals.Creença 3: La vacuna combina-da contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, així com la vacuna an-tipoliomielítica, poden provocar la síndrome de la mort sobtada del xiquet. ÉS FALS! Evidència 3: No existeix una re-lació causal entre l’administració de les vacunes i la mort sobtada del xiquet. Les morts sobtades dels xiquets són casualment coincidents amb la vacunació i haurien ocorregut encara que no s’hagueren administrat les vacu-nes. És important recordar que la diftèria, el tètanus, la tos ferina i la poliomielitis poden ser mortals, i que el nounat que no ha rebut la vacunació té un important risc de mort i de discapacitat greu. Creença 4: Les malalties que es poden previndre amb la va-cunació estan quasi eliminades al nostre país i, per tant, no hi ha motius per a vacunar-se. ÉS FALS! Evidència 4: Les malalties que es poden previndre amb la vacuna-ció són actualment poc comunes, però els agents infecciosos que les provoquen segueixen circu-lant i poden infectar qualsevol persona no protegida. Hi ha dos motius fonamentals per a vacu-nar-se: protegir qui rep la vacuna i protegir tots els qui l’envolten. Els programes eficaços de vacu-nació depenen de la cooperació de totes les persones per a ga-rantir el bé comú. Creença 5: Les malalties de la infància que es poden previndre amb la vacunació són “una cosa inevitable en la vida”. ÉS FALS! Evidència 5: Les malalties que es poden previndre amb la vacu-nació no han de ser una qüestió

inevitable en la vida. Malalties com la pallola, la parotiditis i la rubèola poden ser greus i com-portar importants complicacions tant en els xiquets com en els adults, com ara la pneumònia, encefalitis, ceguesa i, fins i tot, la mort. Totes aquestes malalties i sofriments es poden previndre amb les vacunes. Els xiquets no vacunats contra aquestes malal-ties esdevenen innecessària-ment vulnerables. Creença 6: L’administració simul-tània de més d’una vacuna pot fer augmentar en els xiquets el risc d’efectes secundaris nocius, que poden sobrecarregar el seu sistema immunitari. ÉS FALS! Evidència 6: Les proves científi-ques revelen que l’administració simultània de diverses vacunes no comporta cap efecte secun-dari sobre el sistema immunitari dels xiquets. Aquests estan ex-posats quotidianament a cente-nars de substàncies estranyes que desencadenen una resposta immunitària. Els xiquets estan exposats a molts més antígens com a conseqüència d’un re-fredat comú o una faringitis que no per les vacunes. El principal avantatge d’administrar simul-tàniament diverses vacunes és reduir el nombre de visites mè-diques i facilitar que els xiquets completen el calendari de vacu-nació recomanat. Creença 7: Les dones embaras-sades no es poden vacunar. ÉS FALS! Evidència 7: La vacuna contra la grip i la vacuna contra la tos ferina protegeixen tant la mare com el fill en l’embaràs. A la Co-munitat Valenciana es recomana aquesta vacunació a totes les do-nes embarassades. La protecció contra la tos ferina durant els pri-mers mesos de vida del nounat és clau, ja que és quan la malal-tia pot ser més greu i podria ser necessària l’hospitalització. La vacuna contra la grip és també fonamental per a protegir l’em-barassada, que és especialment sensible a les complicacions de la grip, com ara el part prematur.Creença 8: És millor la immu-nització produïda per la malaltia que per les vacunes. ÉS FALS! Evidència 8: Les vacunes es-timulen el sistema immunitari provocant una resposta similar a la que produiria la infecció natu-ral, però evitant la malaltia i les seues complicacions. En canvi, el preu de la immunització per infecció natural podria ser un conjunt de complicacions tan im-portants com, defectes congènits ocasionats per la rubèola, càncer hepàtic derivat del virus de l’he-patitis B o mort per pallola.Text adaptat de Preguntes i res-postes de l’OMS: http://www.who.int/features/qa/84/es/

Xavier Torremocha, infermer Centre de Salut Pública d’Alzira

La cel·lulitisJa ve l’es-tiu i co-mencem a l levar -nos roba. De sobte ve-iem aque-lla odiosa e n e m i g a

que és la cel·lulitis. És un problema que pateixen prin-cipalment les dones. No és una malaltia però pot afec-tar l’autoestima per consi-derar-se antiestètic amb els canons de bellesa actuals. Sol localitzar-se a les cui-xes, els glutis, els braços i l’abdomen.

Cel·lulitis:“Inflamació del teixit cel·lular subcutani que s’acompanya de canvis en la microcircula-ció del teixit conjuntiu”Veritats i mentides de la cel·lulitisAl cos tenim greix davall de la pell que serveix com a aïllant tèrmic, coixinet i protector dels òrgans vitals. La cel·lulitis també és greix però amb la peculiaritat que s’acumula dins de la pell; és sobretot el resultat d’una mala oxigenació per una de-ficiència circulatòria del sis-tema sanguini i del sistema limfàtic.2n Tindre cel·lulitis vol dir que tinc sobrepés? FalsUn gran percentatge de do-nes al món occidental tenen en algun grau cel·lulitis a la pell, incloses les persones primes.3r El pas del temps empit-jora la cel·lulitis? VeritatDoncs sí, la cel·lulitis co-mença a formar-se quan els nivells d’estrògens aug-menten amb l’arribada de la pubertat. A més, a mesura que passen els anys solem ser menys actius, la nostra pell es torna més fina, les cèl·lules de greix augmen-ten de volum, disminueix la circulació, etc.4t És hereditària? No és un factor determinant però la

possibilitat d’heretar la ten-dència a la cel·lulitis en la pell, existeix. Les hormones, una dieta equilibrada i l’es-til de vida, juguen un paper molt important.5é L’estrésQuan els músculs es tensen dificulten el pas de la limfa. A més l’estrés estimula la producció de cortisol, el qual afavoreix l’apetit.Què puc fer?Dur una dieta saludable. Eli-minar el denominat “menjar fem”, els edulcorants artifici-als. Afegir la ingesta de peix que siga ric en àcids greixos essencials com l’omega 3 i 6 que són antiinflamatoris, frui-ta, verdura, oli d’oliva. Millor no fumar. Fer exercici físic (el que més t’agrade) amb regularitat per a activar la circulació. Beure aigua ens ajudarà a eliminar toxines i a mantindre el sistema limfàtic actiu. Evitar els tacons molt alts i la roba ajustada.Quines teràpies són apro-piades?Les teràpies amb extractes marins, les teràpies fotodi-nàmiques, la cavitació, la pressoteràpia, el drenatge limfàtic, la radiofreqüència, l’electrolipòlisi, teràpies de lipomodelació amb criolàser, el massatge d’amassament dèrmic muscular fisioactiu, tractaments amb diatèrmia capacitiva i resistiva, de suc-ció tant manual com amb aparells específic. Al teu centre estètic de confiança t’aconsellaran el millor trac-tament en cada cas. Recorda:La salut i la bellesa són inse-parables. La cel·lulitis no és sols un problema de salut; la bellesa no és superficial, naix de l’harmonia interna.

Inma Pavía OlmedoEsteticista i gerent SPA-Hidroestétic

5


ACEAL celebra la jornada d’emprenedories i autònomsACEAL

El dimarts 19 d’abril, Natxo Costa, director general de Co-merç, Consum i Artesania va ser l’encarregat d’inaugurar la Jornada d’emprenedories i autònoms organitzada per ACEAL. Costa va avançar les propostes presentades per la Conselleria per a ajudar i motivar els emprenedors. Per la seua banda, el president d’Unió Gremial, Francesc Ferrer va explicar els passos a seguir per a fer-se autònom i els drets i les obligacions que

s’hi té. Alma Alfonso, advoca-da i assessora jurídica d’ATA es va centrar en el paper de la dona autònoma i explicà alguna subvenció existent per a mares emprenedores. Joan Camacho, director general de la Caixa Rural d’Alginet co-mentà amb exemples i vivèn-cies la importància de tindre clar el tipus de negoci que es vol posar en marxa i la neces-sitat d’estar assessorat per professionals del sector.

ESPAIPATROCINAT

PER...

Èxit de participació en la IV Fira del LlibreACEALLa quarta edició de la Fira del Llibre obria les seues portes el diumenge 10 d’abril a la plaça de la Constitució amb més de 20 estands. La pro-gramació del dia va consistir en signatura de llibres per

part dels autors, tallers infan-tils, unflables, personatges disney, exposició de pintura, titelles, contacontes i un llarg etcètera. Tot un èxit d’exposi-tors i de públic.

Eres autònom?Tens una

empresa?Tens un comerç?

Associa’t a ACEALTots junts

treballem pel nostre comerç i les nostres empreses

96 175 17 79

6


Taller d’Ocupació “Alginet Sostenible i Solidari”REGIDORIA D’OCUPACIÓ

La regidoria d’Ocupació ha oferit un any més el Taller d’Ocupació Alginet Sostenible i Solidari que es va iniciar al novembre l’any passat i fina-litzarà el 26 de maig. Amb sis mesos de durada aquest pro-grama d’ocupació i formació està formant a 24 persones d’Alginet de 25 anys o més que es trobaven en situació de desocupació.

La formació s’imparteix a l’ADL ubicat al Parc Hort de Feliu. El Taller d’Ocupació té 24 places, 12 són per al curs i els treballs d’Infraestructura

de Jardins i les altres 12 són per a l’especialitat d’Ajuda a domicili. Els seleccionats que formen part del Taller d’Ocu-pació han sigut contractats per l’Ajuntament d’Alginet durant els 6 mesos que dura el programa a jornada com-pleta, amb un contracte per a la formació i l’aprenentatge, alternant l’aprenentatge amb la part pràctica en la seua cor-responent especialitat.

Els alumnes-treballadors de l’especialitat d’Infraestructura de Jardins han fet treballs de manteniment i poda en dife-

rents parcs del municipi: Parc Botella, Parc Diputació i Parc Hort de Feliu. A més estan fent les obres necessàries per a constituir el futur Jardí Medi-terrani que complementarà el Museu Valencià d’Història Na-tural. Les alumnes-treballado-res de l’especialitat d’Ajuda a domicili estan col·laborant amb el Centre Ocupacional Hort de Feliu i el Servei d’Aju-da a domicili de l’Ajuntament d’Alginet, participant en les activitats d’atenció sociosa-nitària dels usuaris d’aquest servei.

La regidoria d’Ocupació entrega les ajudes a emprenedors i empreses

Per tercer any consecutiu, la regidoria d’Ocupació va fer entrega de les ajudes a la promoció econòmica. Unes ajudes destinades a nous

emprenedors i a empreses, tant locals com no, que con-tracten un treballador o treba-lladora d’Alginet. Des que va començar aquest programa

s’han aprovat 70 sol·licituds d’ajudes a emprenedors dels quals 46 van ser per a serveis (assessories, metall, llavador cotxes, construcció, formació,

perruqueries, centres d’estèti-ca, autoescoles, salut, tallers de reparació, enginyers, oci i temps lliure), 11 per a hosta-leria, 13 comerços (herbolari, despatx de pa, roba, mercat ambulant, drogueria, pintura, llibreria, quiosc, verduleri-es-fruiteries) i 18 sol·licituds a ajudes a empreses. En total, en tres anys s’han destinat 52.707.22 € a fomentar l’em-prenedoria i la contractació de treballadors. Aquest any, Virginia Burchés, regidora d’Ocupació va fer entrega als nous emprenedors de l’ajuda que consisteix a abonar les quotes de la base mínima de

cotització a la Seguretat So-cial els primers 6 mesos. Per la seua banda, les ajudes a empreses consisteixen a abo-nar una quantitat màxima de 1.581,30 € per cada treballa-dor que contracte l’empresa, empadronat al poble, encara que l’empresa no siga del mu-nicipi, amb contracte de 25 h setmanals com a mínim, i una duració de 6 mesos o 3 me-sos +3 mesos.L’Ajuntament d’Alginet conti-nuarà aquest any 2016 amb una partida de 30.000 € i es convocaran les ajudes de for-ma imminent.

Tens una idea empresarial i no saps com finançar-la?

T’informem

T’ajudem

T’assessorem

Desitges tindre una formació més qualificada?

Tens capital propi i no saps on invertir-lo?

T’agradaria aprendre un ofici?

VINE I INFORMA’T ADL ALGINET

EDIFICI HORT DE FELIU C/ Maestro Chapí, s/n

[email protected] ALGINET

Tel. 96 175 32 77

Més d’una dècada orientant els alginetins El passat 18 d’abril es va ce-lebrar la 11a edició de la Fira Orienta’t. Una fira organitza-da per la regidoria d’Ocupació amb l’objectiu de poder donar resposta de les diferents eixi-

des educatives i laborals que hi ha en el mercat. La Fira es va ubicar a les dependències de l’IES Hort de Feliu de 9 a 17 h. Per aquesta van passar 146 alumnes de l’IES i del

col·legi Sagrado Corazón de Jesús. Per a dur-la a terme es va comptar amb l’ajuda de l’Escola Permanent d’Adults i l’Agència de Desenvolupa-ment Local.

ESPAIPATROCINAT

PER LA R E G I D O R I A

DE...

REGIDORIA D’OCUPACIÓ

REGIDORIA D’OCUPACIÓ

7


ESPAI PATROCINAT PER LES REGIDORIES DE... Teatre en anglés Els escolars de primària dels col·legis Pepita Greus, Blasco Ibáñez, Emilio Luna i Sagrado Corazón de Jesús d’Alginet van assistir al Teatre Modern per a gaudir del teatre en anglés. Els xiquets i les xiquetes de 4t, 5é i 6é de primària va poder vore l’obra D’Artagnan a les 9.30 del matí. Seguidament els alum-nes de 1r, 2n i 3r de primària van vore l’obra Once Upon a Time. El teatre va estar organitzat per la regidoria d’Educació i gestionat per Factoria d’Idees i Creacions Coop.V.

REGIDORIA D’EDUCACIÓ

La regidoria d’Educació reconeix l’esforç dels alumnes

Finalitzar els estudis de Pri-mària amb expedients bri-llants no és una tasca fàcil. Per aquest motiu, des de la regidoria d’Educació s’ha volgut fer un xicotet reconei-xement als 19 alumnes de les 4 escoles d’Alginet que

van finalitzar el curs passat el seu pas per l’escola amb expedients brillants. La regi-dora d’Educació, Paula Llorca els va imposar la insígnia del poble junt a un diploma en re-coneixement al seu rendiment acadèmic. Maria Maestre del

Ceip Emilio Luna, Noelia Oli-ver i Josep Ramos, del CEIP Pepita Greus, Salvador Ri-vero, Esther Perez-Serrano i Mario Ballester del Sagrado Corazón i Roberto Matei, Yu Chen i Carla Martínez del CEIP Blasco Ibañez van tindre

excel·lent rendiment acadè-mic. Per la seua banda, Elvi-ra Company i Júlia Pastor del Blasco Ibáñez, Lucia Lozano, Vicent Roig, Patricia Espert i Laura Alemany del Sagrado Corazón, John Rober, Aroa Baeza i Marcos Fargueta del

Pepita Greus i Marta Fargueta de l’Emilio Luna van rebre per part de la Conselleria el pre-mi extraordinari al rendiment acadèmic d’Educació Primà-ria que atorga als alumnes de la Comunitat Valenciana.

Les escoles públiques d’Alginet a la Trobada d’Algemesí

El col·legi Pepita Greus, Blas-co Ibáñez i Emilio Luna no es van voler perdre la XXXI Tro-bada d’escoles en Valencià. Aquest any es va celebrar a la localitat veïna d’Algemesí. La regidora d’Educació va visitar els estands de les tres esco-les i va compartir amb ells els tallers que estaven portant a terme.



150 participants al 360º

En el concurs cinematogrà-fic de curtmetratges exprés que es va celebrar el passat 23 d’abril hi van participar 22 grups. Al llarg de 36 hores els carrers d’Alginet es van con-vertir en un gran plató. El dis-sabte 7 de maig es realitzarà l’acte de lliurament de premis a les 19 h al Teatre Modern.


8


La Cooperativa Elèctrica d’Alginet exemple a Europa per a la Diputació de València Una vegada més, la Coo-perativa Elèctrica d’Alginet ha sigut convidada per ins-titucions públiques per tal de mostrar als assistents el seu model de funciona-ment i la seua vinculació en els projectes europeus.

Al pati Scala de la Diputa-ció es va celebrar una jor-nada en la qual es va fer la presentació del Projecte Nobel Grid. La CEA és un dels pilots d’aquest pro-jecte Europeu a Espanya i per aquest motiu, des de la

Diputació es va sol·licitar a Salvador Escutia, president de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet, que compartira en la jornada l’experiència de la cooperativa en aquest projecte europeu.

“La Diputació de València torna a posar com a exem-ple a la CEA. Des de les institucions som referent de com una cooperativa local pot estar present a Europa i participar amb els projectes innovadors i pun-ters del moment”, explica-va Salvador Escutia.

Nobel Grid, està format

per 21 membres d’11 paï-sos i està encapçalat pel grup valencià ETRA. L’ob-jectiu d’aquest projecte es proporcionar noves eines avançades i serveis TIC a tots els actors del mercat de l’electricitat per tal de garantir millors preus, més seguretat i estabilitat.

Nobel Grid, ofereix una plataforma oberta en la qual les PYMES i startups poden desenvolupar apli-cacions innovadores dins l’eficiència energètica digi-tal, renovable i la gestió de xarxes. Aquestes aplica-cions es poden provar en

els 5 centres pilots que té Nobel Grid a 5 països dife-rents. La cooperativa Elèc-trica d’Alginet és, per les seues característiques, el centre pilot d’Espanya.

En la jornada va intervin-dre el diputat delegat de Projectes Europeus, Bar-tolomé Nofuentes; Antonio Marques, director de Tec-nologia del Grup ETRA; Salvador Escutia, president de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet i Juan Viesca, di-rector de Fons europeus de Finnova.

La CEA regala una bicicleta en la Fira Verda Com cada any la CEA ha participat en la Fira Verda. Al llarg del dia menuts i grans s’aproparen a l’estand de la CEA per a conéixer com funciona una placa solar i jugar a dos jocs didàctics. Ja de vesprada, i amb la plaça plena de gom a gom es va fer el sorteig de la bicicleta cedida per la CEA.

El programa de televisió espanyola “El escarabajo ver-de” va contactar amb la CEA perquè formara part de la gravació d’un reportatge destinat a les cooperatives elèc-triques i la seua tasca en la societat. A principis de juny està previst que s’emeta el programa.

La CEA en La 2 de TVE

La CEA vol felicitar els gua-nyadors del concurs de litera-tura de la Fira del llibre que es va celebrar a principis d’abril a la plaça de la Constitució. Una fira que va ser visitada per multitud d'alginetins i al-ginetines així com per gent de les localitats veïnes. La CEA va voler estar present en aquesta festa per la cultura patrocinant el tercer premi de cada categoria del concurs de literatura.

La CEA amb la Cultura

Vols saber les últimes notícies de la Cooperativa

Elèctrica d’Alginet?

Vols interactuar amb la CEA?

No ho dubtes!

Clica un “m’agrada” al nostre facebook

9


AGOCONSELL DE MAIGCom consultar la teu

factura en la nostra web?

Ja has vist l’Agoconsell d’abril on t’expliquem com utilit-zar el Hot Spot?

Pots trobar-lo en la pàgina de Facebook d’Ago Telecom i en el YouTube

Recorda que els Agoconsells són vídeo-publicacions on t’expliquem com fer totes aquelles “coses tecnològiques” que en la vida diària no tenim clar com fer.

Per al mes de maig t’explicarem com consultar, llegir i guardar les teues factures de mòbil i internet des de la nostra pàgina web. Ens trobaràs en les xarxes socials, web, canal YouTube i Vimeo.

Esteu atents!

AGO Telecom compleix quatre anysL’empresa d’internet, te-lefonia mòbil i fibra òpti-ca d’Alginet ha celebrat aquest mes d’abril quatre anys des que va obrir les seues portes. Un projecte que va nàixer davant la ne-cessitat d’oferir als veïns i les veïnes de la localitat un servei de qualitat, a baix preu i amb un tracte directe amb el client.AGO Telecom forma part de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet, el que “ha fet que els clients tinguen darrere d’aquesta jove empresa una marca forta, fiable, res-ponsable i de qualitat com és la CEA”, explicaven des de la direcció d’AGO.El passat 22 d’abril, l’em-presa de telecomunica-cions va voler agrair als clients la confiança depo-sitada al llarg dels quatre anys de vida. De vesprada es va fer una xicoteta festa en la qual menuts i grans van gaudir d’un unflable i pastís d’aniversari. Entre els assistents es va sorte-jar 5 quotes d’un mes d’in-ternet gratuït, els afortunats van ser: Josefa Cavalller, Juan Miguel Lucena, Enri-que Bayarri, Verónica Pilar Roig i Álvaro Escrivà.

AGO Telecom amb el medi ambientAl mes d’abril, l’empresa Ago Telecom va participar en la Fira Verda. Una fira ubicada a la plaça de la Constitució en la qual s’intenta conscienciar a menuts i grans que cal cuidar el planeta.Ago Telecom mostrà als escolars perquè cal reciclar els aparells elèctrics com ordinadors, routers, mòbils, etc. Els menuts podien vore in situ com és aquesta ferralla electrònica per dins.

10


II Torneig escolar: bàsquetEUTIMIO LERIN – CARLOS BIVIÁDurant les vacances esco-lars de Setmana Santa, des del Club Bàsquet Alginet hem volgut aprofitar perquè els xiquets que practiquen bàs-quet als centres escolars de la localitat puguen disputar el II Torneig Escolar. Al Pavelló Municipal d’Esports s’han ju-gat tots els partits entre els col·legis, i han practicat així el que han aprés durant el pre-sent curs, en el qual el club en col·laboració amb col·le-gis, AMPA i Ajuntament ha do-nat lliçons d’una hora gratuïta setmanal de bàsquet en cada col·legi.Durant els dies 29 i 30 van jugar una lliga en què s’han enfrontat tots. El dia 31 es va jugar el tercer i el quart lloc i posteriorment una gran final en la qual es va proclamar el guanyador del torneig amb el resultat: Blasco Ibáñez 72, Emilio Lluna 69. Va ser una

gran final molt disputada amb una gran presència de pares i mares a la graderia i repre-sentants de la corporació mu-nicipal, entre ells el Sr. Alcalde i el regidor d’Esports, així com del C.B. Alginet; que després en la clausura van lliurar els trofeus a tots els equips dels col·legis de la nostra localitat. Per últim cal agrair a Miguel Quesada l’organització del torneig i la labor que fa als col·legis juntament amb Ser-gio Hernández, i a tots els que han col·laborat per a la celebració d’aquest esdeve-niment: Javi Dalmau, Dani Quesada, els jugadors del nostre club Lluís López, Gui-llem Calabuig, Víctor Pelufo, Mario Ballesteros, Rafa Giner, Guillem R. Bou, Josep Escu-tia (Xusco), Iván Lerín i Mar-cos Lerín i la nostra jugadora Anfal Mallik de la Selecció Va-lenciana categoria aleví.

Patinadores a l’autonòmicREDACCIÓEl Club de patinatge d’Al-ginet estarà present a l’auto-nòmic. La patinadora Ángela Carbonell va quedar cinque-na i Teresa Clavijo segona en categoria juvenil al trofeu que es va disputar el mes passat. Les dues han quedat classifi-cades per a competir en l’au-tonòmic.

Edgar Rubio campió de la CVREDACCIÓSi al mes de novembre, l’es-tudiant del CEIP Emilio Luna, Edgar Rubio es proclamava Campió d’Espanya en Armes i Subcampió en “tao mà bui-da”, el 25 d’abril, va quedar campió de la Comunitat Va-lenciana en totes les modali-tats del Kung- Fu Tradicional. L’encontre es va disputar a Algemesí i l’alginetí d’11 anys va coronar el pòdium una ve-gada més.

Amadeo Blasco: d’Alginet a FarmvilleREDACCIÓAmb 17 anys, l’alginetí Ama-deo Blasco Hervás prepara les maletes per a traslladar la seua residència a Farmville, a l’estat de Virginia als Estats Units. Aquest tenista ha acon-seguit una beca esportiva que li permetrà poder jugar a tenis a la universitat de Longwood. Blasco jugarà en la 1a divi-sió de la National Collegiate Athetic Association, una de les lligues en les quals estan alguns d’els millors jugadors de tot el món. Aquesta beca és fruït de l’esforç que Ama-deo ha estat fent tant esporti-vament com acadèmicament des dels 4 anys.

ADICA corre contra el càncerREDACCIÓL’Associació Adica participà en la carrera de la Dona de València celebrada el diumen-ge 17 d’abril. En la XII Carrera

celebrada només participen dones i té com a objectiu col·laborar per a fer front a la lluita contra el càncer de pit. A

les 9 del matí començava la carrera que tenia un recorre-gut de 7 quilòmetres.

El Club ciclista presenta el seu equip

11


Exercicis abdominals i salut I

El club d’atletisme d’Alginet a la mara-tó de Berlín

Deu membres del Club d’Atletis-me d’Alginet van córrer la 36 ma-rató de Berlín.

Tant si ens entrenem en un esport, fem qualse-vol activitat física o en-cara que no pract iquem regularment cap exerci-

ci, una musculatura que sempre hauríem de treballar és aquella que manté la nostra postura cor-poral i estabilitza el nostre raquis, és a dir, la musculatura abdomi-nal i la lumbar. Aquesta és una musculatura molt important però a la qual li donem poca importància, ja que molts dolors, molèsties i fins i tot lesions poden vindre provocades per un deficient treball d’aques-ta part del cos. Molts autors han trobat relació entre la baixa força i resistència abdominal i el dolor lumbar, és a dir, potenciar la nos-tra musculatura abdominal és la manera de pal·liar alguns dolors lumbars i previndrà l’aparició de dolor en el futur.Actualment, per sort, hi ha una tendència cap al treball d’aquests músculs. Tots haureu sentit par-lar del six-pack, que proposa un treball abdominal encara que amb un enfocament més estètic, i també es parla del core en el qual es promulga un treball més funcional i aplicat. Però això no és una novetat d’ara, ja que Jo-seph Hubertus Pilates, el 1926 ja començà a treballar el seu mètode en el qual es dóna mol-ta importància a aquest treball postural. D’una manera o d’una altra i seguint la forma de treball que vulguem, ens hem de conscien-ciar de la importància de treba-llar aquesta zona del cos i de la repercussió positiva que té per a la nostra salut. Però perquè la realització d’aquests exercicis siga saludable hem de tindre en compte unes pautes per a saber

com hem de treballar d’una ma-nera correcta. Hi ha molts tipus d’exercicis per al treball de la zona abdominal, es pot treballar en inestabilitat, de manera estàtica o de manera dinàmica, però totes aquestes te-nen uns fonaments en comú que hem de conéixer per a no come-tre errors en la seua execució, i aquests fan referència a la posi-ció del cos, la velocitat d’execu-ció i el tipus d’exercici a fer. En aquest article ens centrarem en la posició del cos, en poste-riors escrits explicarem la resta.És important explicar que, per a executar correctament un exer-cici que implique la musculatura abdominal és recomanable fer-ho amb les cames flexionades. D’aquesta manera flexionem el maluc i reduïm tensió en el mús-cul psoes ilíac, que és un múscul flexor del maluc situat a la part posterior de l’esquena. En treba-llar en aquesta posició de flexió, aquest múscul no té tanta tensió i no força la zona lumbar. Encara que en diferents investigacions no s’ha trobat un augment im-portant de la pressió intradiscal per l’activació del psoes ilíac, si és recomanable, sobretot en persones no entrenades, fer l’exercici amb aquesta flexió de cames entre altres coses perquè aconseguim una reducció de la lordosis lumbar (la curvatura que es produeix en la zona baixa de l’esquena en gitar-se cap amunt), per tant fem el moviment d’una manera més segura i saludable.Com hem dit, seguirem tractant el tema en pròxims articles.

Feliç movimentAntonio Hans Bosch

Llicenciat en Ciències de l’activitat física i l’esport.

Professor ensenyament secun-dari i professor associat a la

facultad de magisteri.

El Club de Colombaires d’Alginet disputarà el Campio-nat NacionalREDACCIÓLa bona trajectòria que han portat els 3 coloms de Paco Aliaga i els 2 de Miguel Án-gel Pérez han fet que els co-loms Llum, Tal Qual, Formato, Takes i JR competisquen en maig a Castalla en la Comu-nitat.Per a poder arribar a aquesta competició han estat treba-llant i preparant-se per po-

der optar a estar competint amb els millors. El dimecres 6 d’abril, el colom de Paco Aliaga, La Llum, es va pro-clamar campió de la Copa Comunitats. Ja al campionat de la Comunitat on compe-teixen exemplars de Castelló, València i Alacant, el colom de Francisco Aliaga Tal Qual, va quedar 5é i Formato 10é.

Els coloms de Miguel Ángel Pérez, Takes i JR van quedar en la 11a posició i en la 23a. Aquestes puntuacions han fet que a hores d’ara, aquest 5 coloms estiguen intentant fer-se amb el Campionat de la Comunitats Valenciana per a poder optar al Nacional que es farà a Murcia.

Escrivint la històriaUD ALGINET

El juvenil de la UD Alginet es classifica per primera vega-da en la seua història per a disputar la fase d’ascens a Lliga Nacional; i ho fa per la porta gran, aconseguint ser el primer equip que derrota el totpoderós Llevant a la ciutat esportiva de Bunyol.Una temporada després; el

juvenil ha passat de lluitar per la permanència a fer-ho per l’ascens, amb un conjunt jove i majoritàriament local en què han debutat i han tingut prota-gonisme molts d’ells al primer equip.També cal esmentar especial-ment el primer equip, que una vegada complit l’objectiu de la

permanència, està fent somi-ar els seus seguidors i lluita per poder disputar la promo-ció en tercera divisió.I no ens podem oblidar dels més menuts, que estan fent una llavor encomiable i de-mostrant que Alginet té bons futbolistes de futur.

Dos alginetins a la BTT Trans Aledua

Guillem Cucarella i Javi Avella-neda van fer pòdium a la BTT Trans-Aledua del Marquesat.

REDACCIÓ

Claudia Martín al Nacional de gim-nàstica rítmicaREDACCIÓDesprés d’aconseguir la pla-ta en mans lliures, quedar subcampiona autonòmica individual en la general, ser bronze en la general Open, bronze per equips junt a les seues companyes Bàrbara i Yaiza, l’alginetina Claudia s’ha classificat per a competir al campionat Nacional abso-lut d’Espanya de gimnàstica rítmica tant en individual com per equips.

639 65 57 01

[email protected]

12


EL RACONET DE L’ESCOLAEmilio LunaEMILIO LUNAUn mes de lectures, premis, commemoracions, lliurament de premis… el CEIP Mestre Emilio Luna ha celebrat el mes dels llibres per excel·lèn-cia i això gràcies a la idea que va tindre un escriptor valencià anomenat Vicent Clavel An-drés de proposar a la Gene-ralitat de Catalunya, l’home vivia a Barcelona, de dedicar el 23 d’abril al llibre perquè era el dia que havia mort l’es-criptor Miguel de Cervantes i un altre insigne escriptor en llengua anglesa, Williams Shakespeare.A més del recital de poemes dedicat a la primavera, els alumnes s’han presentat al premi Sambori del qual ha eixit guardonada Mar Cubero

Santafé amb Les llepolies de Paula. També han sigut guar-donats Rubén Ferrer Martí amb El llarg camí de les cinc vocals de la XXVa edició dels Premis de narrativa curta d’Alginet.El dilluns 25 d’abril, i dins del marc d’esdeveniments, tot els xiquets i les xiquetes hem gaudit d’una animació lectora relacionada amb el llibre que cada cicle ha llegit, activitat programada pel foment lector.A més tots els xiquets, xique-tes i mestres del col·le, dilluns 25 d’abril, portàrem un llibre que ens havíem llegit i ens havia agradat molt i vam gau-dir ensenyant-lo als nostres companys.

Pepita GreusPEPITA GREUSPer a celebrar el dia del llibre, el nostre col·legi ha decidit fer tallers al voltant de la figura de Miguel de Cervantes, més concretament del seu llibre mundialment conegut el Qui-xot. Hem fet tallers tan divertits com ara contes de corda, punts de lectura, escuts, mo-lins… També hem decorat les parets del nostre pati amb les siluetes del Quixot i Sanxo de

mida natural, i hem fet una marató de lectura col·lectiva en què han participat tot els nivells del centre.A més a més, s’ha fet una ex-posició amb llibres de molts països distints perquè els xi-quets i les xiquetes puguen comprovar que tots ells tenen tanta riquesa literària com no-saltres en les seues llengües i formes especials.

Blasco IbáñezBLASCO IBÁÑEZEls alumnes de 5é del CEIP Blasco Ibáñez d’Alginet, tin-guerem el plaer de visitar, junt amb els nostres tutors José Mª i Elia, el centre històric de València, el passat 11 de març de 2016.Visitàrem la Llotja, el Mercat Central, la Plaça Redona, la Catedral, les Torres de Ser-rans i també pujarem a la tor-re del Micalet. Finalment visi-tàrem el Palau dels Borja, seu

oficial de les Corts Valencia-nes, una visita guiada per a conéixer la seua història i les instal·lacions, per exemple, l’hemicicle, on se celebren els plens.Ens ha agradat molt perquè hem conegut el lloc on s’apro-ven les lleis i on es voten qüestions que ens afecten la nostra vida.Va ser una experiència molt enriquidora.

A l’abril llibres milBLASCO IBÁÑEZAmb aquest lema encetàrem aquest curs un abril dedicat als llibres. Al llarg del mes hem gaudit d’activitats de tot tipus, totes encaminades al foment lector, perquè els nos-tres xiquets i xiquetes gaudis-quen cada vegada més amb la lectura dels llibres. Comen-çàrem amb motivacions lec-tores, seguides de contacon-tes i el lliurament de premis del concurs de narrativa en el qual col·labora la nostra AMPA. Ens han visitat perso-

natges de contes com la Ra-teta Marieta i hem compartit moments entranyables amb Rasi i Pupi, les mascotes que acompanyen els més menuts en el seu aprenentatge. Hem tingut fireta del llibre, eixides a la Biblioteca Municipal i hem fet teatre de llum negra amb La lluna està trista, una història plena de sensibilitat i amistat, i la Bruixa Paperera que ens ha ensenyat a tindre millor cura del nostre món.

13


Celebrem la setmana del llibreSAGRADO CORAZÓNEl dia 23 d’abril sempre és important al col·legi Sagrado Corazón. Al nostre centre va-lorem molt la lectura i per tant, també els llibres. És per això que tots els anys es progra-men activitats especials per a celebrar el Dia del Llibre, que es porten a terme al llarg de tota una setmana lectiva. En aquesta ocasió hem aprofi-tat la commemoració del 400 aniversari de la mort dels que potser són els escriptors més universals, Cervantes i Shakespeare, que casu-alment faltaren el ma te i x any, pe r fe r - l os un s in -

ce r homena tge .Al voltant de les figures de Cervantes i el Quixot, hem fet moltes activitats diferents i adequades a cada nivell en les classes de castellà, amb la finalitat acostar l’alumnat a l’autor, la història i els per-sonatges principals de l’obra. També hem fet una lectura continuada del Quixot, ac-tivitat transversal en la qual hem participat tots, llegint o escoltant. A la sala d’usos múltiples, ambientada amb un decorat especialment fet per a l’ocasió, alumnes i mes-tres, per parelles i disfressats

del Quixot i Sanxo, han llegit fragments del Quixot als seus companys.A més a més, a les classes d’anglés s’ha treballat la vida i l’extensa obra de William Shakespeare i s’ha instal·lat un gran mural en tres dimen-sions, fet pels alumnes de Secundària, on s’han plasmat els aspectes més rellevants . I com a cirereta del pastís, hem rebut la visita del jove escriptor Carlos Gómez, au-tor de la novel·la Willka, que ha sigut la lectura trimestral de 6é de Primària i 1r i 2n de Secundària. Carlos ens va

explicar moltes coses sobre aquest projecte i va contestar les preguntes que els seus lectors li van plantejar. Agra-ïm la seua visita i recoma-nem des d’ací la seua lectura, doncs ens ha agradat molt a tots. A més a més, Willka va ser escrita amb una finalitat benèfica, ja que els beneficis van, íntegrament, a sufragar la construcció d’una escola a l’aldea de Soavinarivo, a Ma-dagascar, com diu ell: “Una novel·la per a construir una escola”.

Narrativa CurtaIES HORT DE FELIU

Com cada any l’Ajuntament organitza els premis de narrativa curta en valencià per a tots els escolars de la nostra localitat. Aquests són els alumnes que han estat seleccionats com a accèssits i premiats de l’IES.

Jornada CulturalIES HORT DE FELIUEl dia 23 de març, coincidint amb el final del segon trimes-tre del curs, l’IES va organit-zar juntament amb l’AMPA, una jornada cultural dedicada a la dona. Els actes comença-

ren amb xocolatada i reparti-ment d’ensaïmades a l’hora del pati, donació de l’AMPA.Després del pati continuarem amb tallers i exposicions: - Ets una peça clau en la

igualtat. Pintar plantilla i redacció d’eslògan, per a la construcció d’una instal·lació en els actes d’inauguració de la Primavera educativa.- Biografies de dones i deco-

ració de les escales amb glo-bus.- Documental Marie Curie i pràctiques de laboratori.- Dones escriptores. Taller fo-togràfic.

- Destruint la publicitat.- Biologia. Documental i pràc-tiques ADN 3D- Monotips I i II

Concurs de fotografiaIES HORT DE FELIU

El dilluns 11 d’abril es lliuraren els premis del 2n Concurs de Fotografia IES Hort de Feliu, pa-trocinat per l’AMPA. Els premis consistiren en 50 euros, per a socis de l’AMPA, o 30 euros, per a no socis. Els premiats de cada categoria foren: Javier Fernández Díaz Guerra, en 1r ESO; Àlex Moran-te García, en 2n ESO; Guillem Bou Juan, en 3r ESO; Noelia Al-cocer Montes, en 4t ESO; i Ma-ria Cholvi Simó en Batxillerat. A més, es va fer una votació per

part de tots els alumnes de l’ins-titut per a triar la millor fotogra-fia entre les premiades. El gua-nyador va ser Javier Fernández Díaz-Guerra de 1r ESO. Aquest reconeixement també comporta un premi especial de 20 euros en material escolar per a la Lli-breria Triangle, també oferit per l’AMPA. La directora de l’Institut d’Alginet, Merxe Cubells i Cris-tina Giner en representació de l’AMPA, lliuraren els premis als guardonats.

Visita IES Emilio LunaIES HORT DE FELIUEls alumnes de 6é de primària del CEIP M. Emilio Luna, han visitat l’IES acompanyats per la seua tutora Virginia Ferris i la directora Laura Osca. Aquesta visita està inclosa dins del Progra-ma de Transició de Primària a Secundària coordinat per Inno Signes.

14


Algunes rendes senyorials en el segle XVII: La Partició dels fruits

Tot el potencial del YouTube

En algun a r t i c l e a n t e r i o r, hem par-lat genè-r i camen t

sobre les rendes (impostos) que rebia el senyor d’Alginet, el qual era el propietari de to-tes les cases i terres del ter-me amb algunes excepcions, com la terra de la rectoria i al-tres donacions franques. Tots els altres propietaris del terme tenien el domini útil sobre la casa i les terres que posseï-en, és a dir, podien deixar els seus béns en herència, ven-dre’ls o comprar noves propi-etats; però el domini eminent pertanyia al senyor com a propietari últim. És habitual trobar en la documentació arxivística la frase «tinguda de font directa del senyor», que és qui reconeixia aquells béns. Hem dit que el propie-taris del domini útil dels béns, podien fer-hi el que volgueren, però el senyor, sobre aquells béns tenia una sèrie de drets, com el lluïsme i la fadiga, que ara explicarem. La informació sobre la partició dels fruits i altres drets del senyor ens la pro-porciona un document judici-al, de l’any 1656, incoat al vol-tant de l’herència de Jerònima Pons. El pare de Jerònima, Joan Pons, batlle d’Alginet, la màxima representació admi-nistrativa local, redactà unes cartes nupcials, en favor de la seua filla amb motiu del seu casament amb Jaume Roig, en les quals li atorgava un dot de cinc-centes lliures, una quantitat important en l’èpo-ca, que es pagaria en tres terminis. Durant el matrimoni, que no va tindre descendents, només es va pagar un dels terminis. A la mort de Jau-me Roig, Jerònima va veure controlat el seu dot pel seu germà Vicent Pons, després de la mort del seu pare Joan Pons, en ser el familiar mas-cle de més edat. I el problema comença ací. Sembla que les relacions de Joan Pons i el seu fill Vicent no eren massa bones, i per això, Joan Pons, va decidir fer hereu dels seus béns el seu nét, fill de Vicent, Joan. Però, sembla que Joan

Pons nét, era menor d’edat i per tant son pare, Vicent Pons, va controlar aquella he-rència fins a la seua majoria d’edat, que estava en els 25 anys. A més, sa tia, Jerònima Pons, que no tenia fills, també va fer testament en favor del seu nebot, l’any 1638, dels seus béns i de les dues parts del seu dot que encara esta-ven pendents de pagar. La relació entre Joan Pons i son pare Vicent, sem-bla que tampoc era massa bona, i per tant, quan arribà a l’edat legal per presentar-se davant de la cort judicial, va reclamar l’herència del seu avi i també l’herència de sa tia, i per això va denunciar la sego-na muller de son pare, Serafi-na Segarra, vídua i hereva de Vicent Pons, perquè aquesta es negava a pagar les dues parts del dot de Jerònima Pons. Després del judici, en el qual Joan Pons va aportar els documents que l’acreditaven com a l’hereu universal, Sera-fina Segarra va ser condem-nada a pagar aquelles dues parts, que suposava la quan-titat de 333 lliures, 13 diners i 4 sous. Malgrat això, Serafina Segarra, es va negar a pa-gar i per tant es va procedir a l’embargament del seus béns. Presentada la cort judicial en la casa de la condemnada no hi van trobar béns per a embargar, però Joan Pons, va aportar a la cort judicial la relació de terres que posseïa Serafina, i aleshores, es va actuar sobre aquestes i, cosa poc habitual en aquest tipus de documents, ens facilita les càrregues senyorials sobre la propietat de la terra. Així doncs, s’embar-garen cinc fanecades d’olivar situades a la partida de les Jovades, de les quals rebia el senyor la setena part de la collita d’olives, el 14,28 %; i com era habitual, entre les oliveres se sembrava blat i altres grans, dels quals el se-nyor rebia la sisena part de la collita, el 16,6 %, més un almud, una mesura que supo-sava 4,625 litres. Així mateix, s’embargaren deu fanecades, en quatre trossos, de morerar, situades a la partida de l’Anti-gor, de les quals el senyor re-

bia la huitena part de la fulla, el 12,5 %, a més de la part ja dita dels grans que també se sembraven entre les mo-reres. I tot això, després que ja s’hagueren pagat el dret de la primícia, els primer fruits de la collita, i el delme correspo-nent a la rectoria, que supo-sava al voltant del 10 % de les collites. Ja en el segle XVII, aquests pagaments en espè-cie, la partició de fruits, s’ana-ren convertint paulatinament en pagaments en moneda, però sembla que el senyor d’Alginet, Joan Cristòfol Ca-banilles, encara s’atenia als vells costums. Així mateix, cal assenyalar que no totes les terres estaven sotmeses a les mateixes rendes, ja que es diferenciava entre terres de secà i de regadiu. Però en aquest cas particular, les ter-res estaven situades en dues partides bastant significatives per pensar que eren habituals en allò que es considerava l’horta vella, regada amb l’ai-gua de la séquia d’Alèdua. Per altra banda, en el document es fa referència a la protecció dels dret de lluïsme i de fadiga del senyor. Pel que fa al lluïsme, el senyor tenia el dret de rebre el 10 % del valor dels béns implicats en qualse-vol transacció, ja fóra herèn-cia, venda o embargament. Aquest pagament es feia en moneda. El dret de fadiga, suposava que el senyor tenia dret de comprar el bé objecte de transacció al mateix preu que el presentat per qualsevol adquirent. En general, el dret de fadiga no s’exercia, per-què era més rendible el dret del lluïsme, a excepció que el senyor territorial no volgue-ra que determinada persona o institució es fera amb la ti-tularitat del bé; i també en el cas, que les terres objecte de la transacció foren considera-des un bé suficientment pre-uat pels interessos personals del senyor.

Rafael Bosch López

Cronista Oficial de la Vila d’Alginet

Accedir a YouTube s’ha con-vertit en els últims temps en una cosa molt habitual per a la majoria d’internautes, la gegantina quantitat de víde-os que alberga fa d’aquest lloc una espècie de biblioteca d’Alexandria del segle XXI on és possible trobar coneixe-ment sobre qualsevol tema, en imatge i so en lloc d’en manuscrits. Sens dubte, una nova forma de transmissió de la cultura i art a l’abast de tots i que cal saber aprofitar.

Aquesta allau de continguts obri davant nostre un enor-me ventall d’usos i possibili-tats dels quals moltes vega-des no ens adonem. Alguns exemples del seu ús com a eina d’aprenentatge de múl-tiples disciplines poden ser aprendre i practicar idiomes, maneig de programes de l’or-dinador, també es pot utilitzar per fer gimnàstica a casa amb exercicis guiats, fer bricolatge i un bon grapat d’usos que cada un descobrirà en funció dels seus interessos.

Sense oblidar que el seu ús més estés és a l’àmbit de l’en-treteniment, en el qual trobem tot tipus de vídeos musicals, concerts, documentals de to-tes les temàtiques imagina-bles, pel·lícules, informació independent, sense oblidar el fenomen dels YouTubers, les primeres estrelles medià-tiques que no han necessitat eixir a la televisió per triomfar, els quals bàsicament fan ví-deos d’humor o parlant d’al-guna temàtica especialitzada, i es guanyen la vida basant-se en els ingressos per anuncis de YouTube i sent seguits per milions de usuaris en alguns casos.

A més, com que a casa cada vegada tenim més televisions connectades a internet s’obri tot un món de possibilitats a l’hora d’escollir que és el que volem veure en cada moment, i no em refereix a veure els programes de la televisió tra-dicional disponibles a la carta.Cal saber traure profit a tot aquest potencial per seguir aprenent sobre les coses

que ens interessen. Així, per exemple, podem repassar matemàtiques al costat dels nostres fills compartint la vi-sualització de vídeos del ca-nal math2me, que és un canal de YouTube on trobem expli-cacions i exercicis de mate-màtiques per als estudis de primària i secundària. Així fem d’aquest acte una innovadora manera d’estudiar.

En definitiva, la meua reco-manació és que tracteu d’ex-plorar les possibilitats que us ofereix el mitjà més enllà dels usos a què la majoria esteu acostumats.

Guardar els vídeosSobre el ús de YouTube, una qüestió que es pregunta mol-ta gent és com es guarden els vídeos de YouTube al nostre ordinador. Aquesta ac-ció, no es pot fer directament des del navegador web, però amb un programa adequat sí que és possible descarregar continguts de YouTube. N’hi ha diversos però per la seua simplicitat, bon funcionament i que a més és gratis vos re-comane emprar Atubecatc-her. Un gran avantatge és que podem donar-li altres usos, com emprar-lo per descar-regar música guardant-la en arxius mp3 que posteriorment podrem reproduir en qualse-vol dispositiu. Dir també que a banda de YouTube, podrem descarregar des de qualsevol pàgina de vídeos en línia.

El funcionament d’aquest programa és molt senzill. Tan sols requereix copiar l’adreça del vídeo al navegador web i apegar-la en el Atubecatcher. A continuació esculls el format de vídeo o àudio per a l’arxiu resultant i en un moment es descarregarà el vídeo codifi-cant-lo en el format d’eixida escollit i deixant el fitxer a la carpeta que li hem indicat. Extremadament senzill d’usar i molt flexible, ja que el progra-ma ofereix més de 20 formats d’arxiu amb diferents qualitats de vídeo i àudio perquè esco-llim el que més s’adapta a les nostres necessitats.

David JuanEnginyer Informàtic i Docent

15


La Gasolinera de Coagri es modernitzaCOAGRI

La Cooperativa agrícola d’Al-ginet, seguint la seua política de modernització, ha procedit a canviar l’autoritzador d’ope-racions de la seua estació de servei.El nou model té pantalla més gra, un funcionament més intuïtiu, funciona tant per a targetes bancàries com a tar-getes pròpies amb codi de barres.El sistema esta pensat tant per als socis com per a clients-empreses en general i és prova de l’esforç que s’es-tà fent per a oferir un produc-te de primera qualitat a preus molt competitius.

Dues sòcies formen part del Consell Rector de CoagriCOAGRI

El Consell rector de Coagri compta a partir d’ara amb dos noves conselleres. Desamparados Bernia Salvador i M Asunción Simó Martínez són les primeres dones que s’incorporen a aquest consell i és que fins ara sempre havia estat format per hòmens. El dissabte 30 d’abril es van fer les votacions per a elegir el nou consell rector. Junt a Desemparados i M Asunción també han estat elegits Eduardo P. Feliciano Llacer,Francisco J. Ibor Lozano,Jose E. Nadal Solar i Vicente Valero Aliaga. Gràcies a la política que des de Coagri s’està portant-se a terme per a tindre igualtat entre hòmens i dones, aquesta vegada dues sòcies de la Cooperativa formen part d’aquest òrgan directiu.

CoagriC/ San Juan de Ribera, 4

46230 (València)Alginet

Tel: 96 175 92 20Fax: 96 175 03 27

Magatzem de Subministraments

C/ Trullàs s/n46230 (València)

AlginetTel: 96 175 03 21

Vols anunciar el teu negoci?Telefona’ns

639 65 57 [email protected]

La custòdia compartida dels fills/es

D e s p e s e s ordinàries d ’ a t e n c i ó als fills i fi-lles menors. Qui ha de p a g a r - l e s i en quina quantitat?

Des que la llei 5/2011 de 04 d’Abril de la Generalitat Va-lenciana va entrar en vigor, a la Comunitat Valenciana les relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals s’han separat o divorciat, es regeixen per allò establit en aquesta Llei. En aquesta norma s’estableix per als fills/es de forma prefe-rent un règim de convivència compartida, el qual consisteix

a regular i organitzar la convi-vència dels pares i mares amb els seus fills/es menors d’edat de manera que hi haja una dis-tribució igualitària i racional del temps de convivència dels fills amb cada un dels seus proge-nitors.Aquest règim de convivència compartida dels fills/es amb els seus progenitors, es pot pactar per ells de comú acord, però en el cas que ho hi haja acord, serà el jutge el que per sentència establirà el règim de convivència compartida amb els fills/es.El fet que la Llei atribuïsca com a preferent un règim de convivència compartida dels fills i filles amb els seus pro-genitors separats o divorciats, no vol dir que aquells no tin-

guen dret al fet que el pare i la mare contribuïsquen cada un d’ells a les despeses ordinà-ries i extraordinàries dels fills; entenent-se com a despeses ordinàries les que els menors precisen de forma habitual al llarg d’una anualitat i la meri-tació de la qual siga previsible en aquest període. En aquests s’entendran sempre inclosos els relatius a alimentació, ves-tit, educació i qualssevol altres que els progenitors pacten com a tals o que estiguen con-solidats abans del cessament de la seua convivència; i s’en-tendran com a despeses ex-traordinàries les que puguen sorgir en relació amb els fills i filles menors de forma excep-cional.Cal assenyalar que el fet que els fills/es convisquen amb igualtat amb el pare que amb la mare, no significa que cada un haja de contribuir en aques-tes despeses solament durant

el temps que estiga convivint amb cada un d’ells, sinó que aquests deuen acordar en un pacte de convivència familiar, la forma i la quantia en què contribuiran a aquestes des-peses.En el cas que els pares no ar-ribaren a un acord sobre la for-ma i la quantia en què cada un ha de contribuir a les despe-ses, serà el jutge el que deter-mine en quina quantitat ha de contribuir i de quina manera. En aquest cas, quan hi haja diferència entre els ingressos que perceba cada un d’ells, el jutge establirà que cada un haurà de contribuir a les des-peses ordinàries en proporció als seus ingressos econòmics, de manera que el que més ingressos tinga aportarà més quantitat, en proporció a la di-ferència d’ingressos amb l’al-tre progenitor. Pel que fa a la forma en què s’aportaran aquestes quanti-

tats, normalment, el jutge acor-darà que hi haurà un compte bancari a nom del menor, perquè cada progenitor faça les aportacions que li corres-ponguen amb una periodicitat mensual, i el saldo d’aquest compte s’utilitzarà per a fer front a les despeses ordinàries del menor.En relació amb les despe-ses extraordinàries, els pa-res podran acordar la forma i la quantia en la qual cada un contribuirà, i si no hi ha pacte serà el jutge el que determina-rà aquesta quantia i com es procedirà a la seua aportació.

Jose Enrique Lozano LermaAdvocat

Assessorament lingüístic: Natàlia EspertPRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant,S. A.Dipòsit Legal: V-2562-2015

La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 [email protected]

www.laveudalginet.esGerència, cap de Redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

la veu d'alginet maig 2016

News & Politics