Universitat de València

Màster Universitari de Professor/a d’Educació Secundària

Innovació docent i iniciació a la investigació en educació lingüística i literària

LA VALÈNCIA DELS POETES VISUALS

UNA RUTA LITERÀRIA PER LA VESSANT

MÉS GRÀFICA DEL BARRI DEL CARME

Sara Pérez Sambartolomé

Anna Tortajada Pons

Iris Gandia Gómez

2

ÍNDEX 1. Consideracions prèvies 3

La poesia visual 3

La seqüència didàctica 4

2. Contextualització de la SD 7

Justificació 7

Objectius generals i competències 8

Objectius específics de la ruta 9

Continguts 10

3. Proposta d’obres i llocs literaris 13

4. Marc metodològic 17

Activitats 17

Orientacions metodològiques 18

5. Avaluació 25

Rúbrica d’avaluació 25

6. Reflexió final 29

7. Bibliografia 31

8. Annexos 33

3

1. Consideracions prèvies

La poesia visual

La poesia visual forma part de la literatura visual o pintura literària. Segons

Aragón (2009), «la “Literatura Visual” se encuentra en un “limbo” entre disciplinas

y esta interdisciplinariedad, que a la vez la define, es lo que realmente la coloca

fuera de la Literatura y de la Pintura».

Nosaltres no considerem que es quede fora de la literatura, sinó que la

interdisciplinarietat li dóna capacitat de ser unida amb altres arts, mai no de ser

arrancada de la literatura. Per això, estem més d’acord amb el fet que formaria part

del que s’anomena: gènere literari-visual. D’aquesta manera, la vertadera literatura

visual seria aquella que es basa en text o imatge per a plasmar idees a través de la

forma. Des d’aquesta idea és com treballarem el contingut de la poesia visual, la

qual serà el contingut essencial de la nostra SD.

Com hem dit, dins d’aquesta literatura visual es troba la poesia visual, el

nostre objecte de treball. Com diu Aragón (2009), «los teóricos de la literatura [han

definit la poesía visual] como “una forma de poesía experimental en la que la

imagen predomina sobre el resto de los componentes”, a lo que habría que añadir

como característica fundamental, la de lo concreto de su significado.»

Els orígens de la poesia visual els podem veure en els orígens de la

Literatura Occidental. Aragón (2009) considera que tot i que durant tota la història

de la literatura hi ha hagut aparicions plàstiques, no va ser fins l’aparició de la

cultura hel·lènica que els cal·ligrames i els Carmina Figurata llatins van aparèixer

amb una intenció clarament artística. Més tard, a l’Edat Mitjana i, especialment,

amb el manierisme es van reprendre de nou com a representació formal. No serà

fins les avantguardes europees que es convertirà en un gènere específic de

literatura.

En el cas concret de la literatura catalana, la poesia visual es va inaugurar en

mans de Joan-Salvat Papasseit i J.M Junoy i, més tard, amb grans figures de Joan

Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglesias del Marquet. Aquests tres van participar en

la primera exposició de poesia visual a l’estat espanyol a la Petit Galerie de Lleida el

1971. L’any següent, hi ha haver una mostra a Barcelona en què van participar

Carles Camps Mundó i Santi Pau.

A partir del segle XX, les exposicions i mostres de poesia visual catalana

augmenten i destaquen autors com: .M. Calleja, Gustavo Vega, Joan Puche, Gabriel

Guasch, Ramon Canals i Guilera, Joaquim Brustenga-Etxauri, Paco Fanés, Bartomeu

Ferrando, Jordi Vallès, Joaquim Sala i Sanahuja,Albert Ràfols-Casamada, Xavier

Canals, Andreu Terrades, David Ymbernon, Toni Prat i d'altres. A més, al País

Valencià en concret hi ha actualment un seguit d’autors de poesia visual amb

4

suficient reconeixement, com ara Carles Cano, qui serà l’eix central del nostre

treball.

Segons la seua pròpia web1, Carles Cano va nàixer el 1957 i és un autor

multitasca. Ha treballat de coses molt diverses, en general, i fins i tot dins de la

literatura. És autor de literatura infantil, contacontes i autor de poesia visual.

Concretament, es dedica a la poesia visual des de l’any 2000, en què va muntar

l’exposició Poemes i Broemes, juntament amb els seus alumnes. A més, el 2003, va

exposar una altra, anomenada Cartes. Aquestes dues són les nostres obres de

referència. Finalment, el 2005 va dur a terme un projecte anomenat Trueque, una

exposició intercanvi amb altres poetes, il·lustradors, titellaires... Des d’aleshores,

no ha parat de treballar en aquest aspecte, tot i que no té més obra publicada.

Finalment, hi ha una nova vessant del concepte poesia visual, el grafit.

Aquesta nova manera de fer, també la tindrem en consideració. D’aquesta manera,

la nostra base seran els autors Hyuro i Escif. Aquests són dos artistes valencians, la

intenció dels quals és expressar el seu pensament a través de l’art urbà però

sempre des de l’obscuritat, és a dir, intenten passar desapercebuts. A més, sovint

treballen plegats.

Escif és llicenciat en Belles Arts i especialista en Art Públic per la UPV. Els

seus grafits tracten temàtica diversa, com ara, la “Primavera Valenciana”, les

retallades... Ell mateix comenta que els grafits són «el graffiti es un grito al aire,

codificado, que el sistema no consigue entender y es precisamente por esto por lo

que lo teme [i que] una pared pintada deja de ser un límite para convertirse e un

canal de comunicación abierto, con el que se puede llegar a muchísima gente»

(Borrás, 2014).

Per últim, Hyuro utilitza la paret com un espill en què es busca

constantment i on el que vol és plasmar la conversació que ha tingut amb ella

mateixa. El seu company Escif comenta que « Hyuro no pinta en la calle. Hyuro

habla con la calle. Y lo hace con tanto respeto y cariño, que somos los demás los

que, al acercarnos, pintamos las paredes que ella tan solo susurra.» (Hyuro, 2016)

La seqüència didàctica

Segons Dolz (1994) les seqüències didàctiques són «cicles d’ensenyament i

d’aprenentatge formats per un conjunt d’activitats articulades i orientades a una

finalitat, és a dir, a la producció d’un text oral o escrit». En les seqüències

didàctiques s’han de presentar els objectius, els continguts i les activitats que els

alumnes han realitzar per a poder adquirir el coneixement que se li proposa en la

seqüència, en aquest cas, en forma de ruta literària.

1 www.carlescano.com/es

5

Si observem Camps (2003 i 2005), les característiques que ha de presentar

una SD són:

- Totes les activitats s’han de referir, de manera integrada, al tema que s’ha

triat com a objecte d’estudi de la SD. En el cas particular d’aquesta

seqüència, s’han de referir a la poesia visual.

- Amb la realització d’una SD s’elabora el resultat sobre el contingut

temàtic en forma d’informe. De diferents formes, ja que es pot partir d’un

caràcter més pràctic o simplement d’un dossier de consulta.

- La SD s’ha de presentar als alumnes perquè amb la implicació entre

alumnes i professorat s’ha de crear la tasca compartida que s’ha de dur a

terme i, a més, els objectius als quals s’ha d’arribar amb aquesta tasca.

- Les activitats presentades dins de la SD han de tenir un caràcter

manipulable perquè d’aquesta manera permetran a l’alumnat

experimentar, observar, exemplificar, consultar i, també, reflexionar

conjuntament sobre la matèria.

- L’avaluació formativa ha de ser un dels eixos principals de la SD. Per això,

s’hauria de proporcionar informació sobre l’aprenentatge al llarg de tot el

procés d’aplicació de la SD.

- La SD ha de tenir tres fases clares: la fase de preparació, què s’ha de fer?;

la fase de realització, les activitats de producció i, la fase d’avaluació, on

els alumnes recuperem metacognitivament els continguts prèviament

estudiats.

6

7

2. Contextualització de la SD

Justificació

Aquesta seqüència didàctica té la finalitat de treballar en profunditat la

poesia visual, mitjançant el plantejament d’una ruta literària. La poesia visual és

una manera diferent de fer poesia, distanciada de la forma tradicional que

coneixem, diguem-ne de versos i estrofes.

L’objectiu principal de la SD és dedicar atenció a la poesia visual, ja que és

un contingut bandejat a l’ESO i creiem que és molt important que els alumnes

puguen veure diferents maneres de fer poesia, relacionades també amb la seua

vida quotidiana. Pensem que és necessari que sàpiguen que la poesia està a l’abast

de tothom, que en la vida hi ha poesia i que, per tant, no els és llunyana. Aquest

darrer punt el considerem especialment important perquè, sovint, els alumnes no

volen estudiar coses que no els puguen ser útils en la seua quotidianitat, coses que

si no els veuen una relació directa amb els seus interessos, les deixen de banda.

Concretament, la SD va adreçada a alumnes de 1r ESO, encara menuts, i

pensem que a més d’explicar durant el curs la poesia tradicional, si expliquem la

poesia visual, podran aprendre d’una manera més divertida i això els encoratjarà a

voler saber més de tots els tipus de poesies. A més, considerem que és interessant

que estudien la poesia visual perquè poden relacionar-la amb altres disciplines,

com ara la plàstica.

A més, el col·legi on treballarem és el Sacre Cor de Godella. Considerem que

és un col·legi adient perquè el coneixem de primera mà i perquè Carles Cano, un

dels autors principals d’aquesta unitat didàctica, és veí de Godella.

Per últim, les activitats estan pensades per a aconseguir i afavorir el treball

cooperatiu entre els alumnes. A més a més, a partir de les activitats que van

realitzant en aquesta SD, tot i tenir algunes explicacions per part del professorat,

són els alumnes en ells mateixos els que construeixen el seu coneixement. Per tant,

la metodologia que utilitzem és la constructivista, perquè els alumnes segueixen un

procés de coneixement a partir de la seua pròpia experiència i arriben a l’objectiu

final. Finalment, per tant, la competència que treballem amb major èmfasi és la

d’aprendre a aprendre.

8

Objectius generals i competències

Àrea: Valencià: llengua i literatura Sessions: 12h

Objectius didàctics2: Competències

bàsiques3:

1: Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres,

tipologies i registres diferents, especialment

conversacionals, narratius i descriptius propis de

l’àmbit personal, acadèmic i social propers als

interessos de l’alumnat, analitzant les

característiques formals i de contingut i els elements

no verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies

de comprensió oral adequades al text i al propòsit

d’escolta.

[CCLI] [CAA] [CSC]

2: Interpretar textos escrits en suports diversos, de

l’àmbit personal, acadèmic i social, de tipologies

diverses (especialment narratius i descriptius de

forma autònoma; instructius i expositius breus,

relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del

professorat i dels companys; i seqüències

argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi

d’elements formals i de contingut propi del nivell

educatiu, utilitzant les estratègies de comprensió

lectora adients al text i a l’objectiu de la lectura per a

construir el significat global del text i per al gaudi

personal.

[CCLI] [CAA] [CSC]

3: Realitzar amb creativitat tasques o projectes de

treball individuals o col·lectius, amb ajuda de guies i

models i la direcció del professorat, sobre temes

motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del

procés d’un projecte de treball, per a obtenir un

producte final original de caràcter narratiu o

[CCLI] [CAA] [SIEE]

2Objectius didàctics (en LOMQUE, criteris d’avaluació,) extrets del currículum publicat en el web de la

Generalitat Valenciana, concretament en la Subdirecció General d’Ordenació

«http://www.ceice.gva.es/ocd/areaord/docs/curriculum_LOMCE/cas/lca/2_LCA_VAL_ESO.pdf.»

3Competències extretes de l’Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener («BOE» 25, de 21-1-2015): [CCLI] Competència en comunicació lingüística. [CMCT] Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. [CD] Competència digital. [SIEE] Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor. [CSC] Competència social i ciutadana. [CEC]Consciència i expressions culturals. [CAA] Competència per aprendre a aprendre.

9

descriptiu (o poètic), fent una previsió dels recursos i

temps ajustada als objectius proposats, adaptar-lo a

canvis i imprevistos transformant les dificultats en

possibilitats, avaluar amb ajuda de guies el procés i el

producte final i comunicar de forma personal els

resultats obtinguts.

4: Realitzar amb ajuda de models, de forma eficaç

tasques o projectes, tenir iniciativa per a emprendre i

proposar accions essent conscient de les seues

fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés

durant el seu desenvolupament i actuar amb

flexibilitat cercant amb suport solucions alternatives.

[SIEE]

5: Crear i revisar textos escrits aplicant correctament

les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del

nivell educatiu.

[CCLI] [CAA]

6: Elaborar un portfoli, amb una selecció de

documents i creacions realitzats a partir de lectures,

literàries i no literàries, properes als interessos de

l’alumnat, de forma reflexiva i crítica.

.

[CCLI] [SIEE][CEC]

7: Exposar en suports diversos, orals i escrits, de

forma guiada, les conclusions critiques i raonades,

sobre les connexions entre la literatura, les arts i la

ciència, analitzant i comparant obres, personatges,

temes i tòpics universals en creacions diferents de la

natura.

[CCLI] [SIEE] [CAA] [CEC]

Objectius específics de la ruta

Els objectius concrets de la ruta literària són els següents:

- Mostrar les petjades de poesia visual que hi ha en la vida quotidiana

- Fer-los veure que la poesia no és sols “versos i estrofes”

- Relacionar la poesia amb altres disciplines (plàstica), història

(monuments)

- Desenvolupar la seua imaginació, amb la interpretació de les poesies i

també amb la relació amb els llocs literaris i la creació de les seues

pròpies poesies visuals

10

Continguts4

BLOC 1. ESCOLTAR I PARLAR

- Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en

l’anàlisi dels textos conversacionals, narratius i descriptius.

- Producció de textos orals dialogats, narratius i descriptius (lectura en veu

alta de contes, poemes, seqüències narratives i descriptives;

dramatització de còmics, fragments teatrals; narració d’experiències

viscudes; descripcions de personatges, d’estats, de processos,

endevinalles, embarbussaments, etc.) i els que generen els seus

aprenentatges i projectes de treball.

BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE

- Característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius: funció

comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no

verbals, gèneres.

- Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenvolupament

personal, com a instrument potenciador de la creativitat.

- Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a mitjans

lúdics i d’aprenentatge

- Superació d’obstacles i fracassos. Mostrar iniciativa, idees innovadores,

perseverança i flexibilitat.

- Utilització del pensament alternatiu

- Desenvolupament del sentit crític

- Aplicació dels coneixements sobres les característiques bàsiques dels

textos narratius i descriptius per a la comprensió, interpretació i anàlisi

dels mateixos: identificació de la intenció comunicativa, de l’àmbit d’ús i

del canal; distinció de la idea principal, les idees secundàries i

l’organització del contingut; identificació dels elements dels textos

narratius (narrador, personatges, espai, temps, diàlegs, etc.); localització

d’informació explícita i implícita; anàlisi dels mecanismes gramaticals

4 Continguts extrets del currículum publicat en el web de la Generalitat Valenciana, concretament a Subdirecció General d’Ordenació «http://www.ceice.gva.es/ocd/areaord/docs/curriculum_LOMCE/cas/lca/2_LCA_VAL_ESO.pdf»

11

(connexió, referència, eix temporal del passat), del lèxic i dels recursos

expressius (comparació, hipèrbole, etc.); interpretació de la informació

contextual i no verbal (títol, il·lustracions, etc.), etc...

- Creació de textos escrits de caràcter narratiu o descriptiu (o poètic),

individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la crativitat

i el gaudi personal, utilitzant recursos lingüístics (comparació, metàfora,

hipèrbole, paral·lelisme, etc.) recursos del llenguatge no verbal

(il·lustracions, etc.) i utilitzant recursos digitals d’edició i presentació a

partir de models.

BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

- Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les

propietats textuals en textos narratius i descriptius (o poètics).

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

- Aproximació al coneixement d’altres móns (reals o imaginaris) a partir de

la lectura.

- Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, acordes al nivell

educatiu, com a base per a la formació i la personalitat literària i el gaudi

personal.

- Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu

alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà

d’aprenentatge i enriquiment personal.

- Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cinema, etc.)

relacionant obres, personatges i temes universals: l’espai dels mites,

l’amor i la literatura, herois i antiherois, el joc literari i l’avantguarda.

- Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades.

- La lírica i els recursos mètrics en vers.

- Anàlisi senzill de textos: localització guiada del text en el seu context

social, cultural, històric i literari; anàlisi simple del contingut de l’obra o

text (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge

literari i intenció de l’autor); figures retòriques (plànol lexicosemàntic:

prosopografia, etopeia, retrat, topografia, hipèrbole, comparació, antítesi,

12

metàfora, etc,; plànol morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton,

polisíndeton, derivació, etc.; fònic: versificació, onomatopeia, etc.)

13

3. Proposta d’obres i llocs literaris

En aquest apartat, parlarem de les obres de poesia visual que recomanarem

als nostres alumnes i sobre les que treballarem en la ruta. Com que la matèria de

cara a fer una ruta literària és més complexa del que podria ser una obra narrativa

que tracte molts topònims, nosaltres hem hagut de plantejar poesia visual que es

veu reflectida en el carrer, a partir dels grafits de diferents autors valencians, i

també crearem poesia visual basant-nos en les obres de Carles Cano especialment.

D’aquesta manera, els donarem una antologia de poesia visual5 creada per

nosaltres i també els recomanarem que busquen els reculls Poemes i Broemes i

Cartes de Carles Cano. El nostre recull inclourà des dels cal·ligrames de Joan Salvat-

Papasseit fins a la poesia visual més moderna de l’autor valencià Carles Cano

passant per la poesia d’art més urbà que veuran en la ruta literària, ja que aquesta

antologia la hauran de portar a la ruta i així podran comentar el que pensen

directament en l’antologia.

D’altra banda, pel que fa als llocs literaris, la ruta literària és la que es

mostra a continuació6:

5 A l’annex 1. 6 Mapa realitzat a partir d’una captura de pantalla de Google Maps. La ruta especificada està

al següent enllaç: https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=zRDsTp5yhoyk.k2CxEMpCwI6w. No l’hem posat ací perquè consideràvem que era menys visual, ja que comença des de Godella i no des de les Torres de Serrans i els carrers no es veuen tan bé des del plànol general.

14

La temporalització de la ruta serà de 8.50h a 16h, amb 11 parades en diferents

activitats, reflexions, comentaris... Serà, a més, pràcticament circular i passarem per

llocs prou emblemàtics de la ciutat de València. Sortirem de les Torres de Serrans,

ens aturarem a esmorzar a la Plaça de la Mare de Déu i a dinar pel Mercat Central.

Finalment, la ruta acabarà al mural de grafits del carrer Guillem de Castro.

Tot seguit, explicarem el recorregut de la ruta d’una forma més exhaustiva,

de manera que comentarem el recorregut de la ruta i a més, enumerarem totes les

parades. Les parades que tinguen activitats sols les enumerarem i remetrem a més

endavant perquè es veja que és el contingut de l’activitat. En la resta, explicarem

què és el que farem.

En primer lloc, com hem comentat, la ruta començarà a les 08.50h a les

Torres de Serrans. No obstant això, quedarem a les 08.00h amb els alumnes a la

parada de metro de Godella per anar-hi tots junts. Si alguns alumnes volen anar a

València pel seu compte hauran de portar una autorització dels pares. Com hem

dit, iniciarem el camí des de les Torres de Serrans i caminarem, durant uns 5-8

minuts, pel carrer Roteros fins al carrer de la Creu (La Tarara). En aquest carrer,

realitzarem la primera parada, ja que observarem un mural que ens servirà per a

mostrar-los alguns dels punts pels quals passarem durant la ruta, com ara, les

Torres de Serrans, Santa Catalina o la Plaça Redona. Ací estarem aturats uns 10

minuts i a les 09.20h continuarem el camí.

Seguirem la ruta des del carrer la Creu, pel carrer de la Vall de Crist fins al

carrer de Serrans, on es troba la Diputació i el Palau de la Generalitat. Aquest

recorregut durarà aproximadament 10 minuts. En arribar, realitzarem l’activitat

de les cartes (AR2).

A les 09.40h reprendrem el camí des del carrer de Serrans, pel carrer de

Cavallers fins a la Plaça de la Mare de Déu, durant uns 5 minuts. En la Plaça de la

Mare de Déu, realitzarem l’activitat dels detalls sobre la natura (AR3) i deixarem

temps als alumnes perquè esmorzen.

A les 10.50h continuarem durant uns 10-15 minuts pel carrer Miquelet, el

carrer dels Brodadors, la Plaça de la Reina i la Plaça Santa Catalina fins arribar a la

Plaça Redona. En aquesta darrera, els alumnes realitzaran l’activitat del cal·ligrama

(AR4).

A les 11.30h seguirem cap a la plaça de la Mercè, durant 10-15 minuts, pels

carrers Trench, dels Drets, Sant Vicent Màrtir, l’avinguda Maria Cristina i el carrer

Carabasses. A la plaça de la Mercè durem a terme un exercici de reflexió que no

tindrà cap activitat material, de realització. Aquest exercici consistirà en una

reflexió per part d’alumnes i professores sobre la importància del grafit, ja que

explicarem els grafits que hi ha a la plaça de la Mercè perquè els alumnes tinguen

una visió més profunda del que signifiquen. Seran dos grafits realitzats pels

15

artistes Hyuro i Escif. Els donarem l’opció d’utilitzar i comentar les xarxes socials

amb les seues opinions i també perquè busquen més informació. Aquesta activitat

ens ocuparà uns 20-30 minuts.

A les 12.15h eixirem cap al Mercat Central. Caminarem pels carrers

Carabasses i d’En Gall durant uns 5 minuts. El primer que farem al Mercat Central

serà un tomb per a mostrar-los als alumnes per on es podran moure. Tot seguit,

realitzaran l’activitat dels marcs (AR5). En acabar, es reuniran a la Plaça del Mercat

per a dinar tots junts.

A les 14.00h, quan acaben de dinar, reprendrem la ruta. Continuarem

durant uns 15-20 minuts pel carrer de la Bosseria, la Plaça del Tossal, la Plaça Sant

Vicent Iborra i ens aturarem al carrer Sant Dionís en els quatre grafits gegants que

hi ha. En aquesta localització els alumnes realitzaran l’activitat dels comentaris

(AR6).

A les 14.35h seguirem cap a la Plaça del Carme. Anirem pels carrers Sant

Miquel, Corona, de Dalt, Joan Plaça, Dramaturg Faust Hernàndez Casajuana i Fos

durant 10 minuts. A la plaça de la Mercè realitzarem l’activitat, una bancada de

paraules (AR7).

A les 15.00h anirem a un punt concret del carrer del Museu, en uns 5

minuts. Ací ens aturarem a una casa menuda que hi ha a la paret i que té un dit que

assenyala l’edifici. Es tracta de la casa dels quatre gats, que es recorda pels quatre

gats que vivien al barri del Carme. Aquest és un punt curiós i per això hem decidit

que ací ens farem una foto de classe. Així, podem contar-los als alumnes l’anècdota

i aprofitar que el lloc és bonic per a tenir un record de la ruta. Hi estarem un màxim

de 5 minuts.

A les 15.15h reprendrem la ruta cap a la Plaça del Portal Nou pel carrer de

Salvador Giner, durant uns 10 minuts. En aquesta localització, on es munta la falla

Na Jordana. Ací veiem un grafit de Julieta XLF i dos micròfons. En aquest punt no

volem cap activitat escrita, simplement una conversa-reflexió sobre el que senten

els alumnes, amb l’objectiu que participen activament de la ruta. Hi estarem

aturats uns 10 minuts.

A les 15.35h, continuarem caminant durant uns 5 minuts pel carrer Guillem

de Castro fins arribar a un mural molt gran amb molts grafits, de manera que és,

fins i tot, impactant. En aquest punt realitzaran l’activitat de lectura i interpretació

dels grafits (AR8). En aquest punt, finalitzarà la ruta. Els alumnes que tinguen

permís dels pares per a anar i tornar sols, es podran quedar. La resta vindran amb

nosaltres cap a la parada de Túria per a tornar a Godella, on bé els replegaran als

pares bé tornaran sols a casa.

Per últim, considerem important remarcar el material que els alumnes

hauran de portar a la ruta, és a dir, recomanem un seguit de materials per a

16

facilitar l’estada i, a més, altres materials que són obligatoris per a poder realitzar

les activitats i, també, per a la supervivència bàsica de la jornada:

Una motxilla amb aigua i entrepà per esmorzar

Un mapa amb la ruta indicada

Una carpeta on porten l’antologia

Telèfon mòbil o càmera de fotos

Autorització signada pels pares

Un rellotge que els servirà per a calcular el temps que tenen en cada

activitat sense necessitat de traure el telèfon mòbil.

Una baralla de cartes

Una llibreta

Un estoig amb llapis, bolígrafs, retoladors de colors

El “kit de poesia visual7” que vos hem preparat a classe:

o La plantilla de “retallables” que vam donar a classe

o Una clau, una regla i números

o Marcs de cartró amb diferents formes

7 A l’annex 2.

17

4. Marc metodològic

Activitats

Activitat Organització Recursos Durada Objectius AP1: MOSTRA D’UNA IMATGE VISUAL Fer pensar a l’alumne: Què vol dir? Quin títol posarien...

Tota la classe - Ordinador - Projector - Diverses

imatges

15 minuts

1, 2, 3, 4

AP2: Definició del terme poesia visual i les seues variants

Tota la classe - Poemes visuals - Cal·ligrames

30 minuts

1,2

AR1: LA CAIXA Porta elements personals per fer un bodegó

Individualment - Objectes alumnes

30 minuts

2, 3, 4

AR2: CARTES Joc de paraules amb baralles de cartes

Grups - Baralla de cartes - Kit de poesia

visual - Antologia

poètica - Càmera de fotos

o mòbil

20 minuts

2,3, 4

AR3: DETALLS Cerca d’elements arquitectònics

Individual - Càmera de fotos o mòbil

60 minuts

1,2,3

AR4: CAL·LIGRAMA Creació d’un cal·ligrama

Individual - Kit Poesia Visual - Antologia

poètica

25 minuts

1,2, 4

AR5: MARCS Fotografies emmarcades

Grups - Marcs - Càmera de fotos

o mòbil

35 minuts

1,2, 4

AR6: COMENTARI dels diferents murals

Grups - Paper - Bolígraf

20 minuts

1,2, 4

18

AR7: UNA BANCADA DE PARAULES Expressió fotogràfica de paraules

Grups - Banc de seure - Càmera de fotos

o mòbil

20 minuts

1,2, 4

AR8: GRAFIT esbrinar el que l’autor vol dir amb el mural o grafit

Grups - Paper - Bolígraf - Telèfon

mòbil/càmera de fotos

15 minuts

1, 2 ,4

AR9: FOTOGRAFIES VISUALS Fotografiar un element amb un nou sentit

Individual - Càmera de fotos o mòbil

Durant tota la ruta

1, 2,4

AA1: EXPOSICIÓ TEMÀTICA dels poemes de la ruta

Individual - Poemes creats a la ruta

- Bodegó

50 minuts

1,2,4

AA2: DOSSIER DE CREACIONS

Individual - Dossier amb les creacions i reflexions de la ruta

A casa 1,2,4

Orientacions metodològiques

En primer lloc, la temporalització és X (tantes classes d’explicació teòrica i

després de la ruta). D’una banda, X sessions i, d’altra, una jornada completa pel que

fa a la realització de la ruta. Considerem que amb aquesta temporalització hi ha

suficient perquè els alumnes assolisquen el contingut de la SD. A més, està

plantejada per a un grup o dos d’uns 30 alumnes. Segons si és un grup o dos, a la

ruta haurien de participar un o dos professors, ja que 60 alumnes per a un sol

professor no és factible.

Aquesta SD s’ha programat a partir del currículum oficial per a 1r d’ESO,

dins del marc legislatiu de la LOMQUE. Amb tot, es podria adaptar per a altres

cursos o per a un futur segons el grau final d’aplicació o no de la LOMQUE. A més,

introduïm les TIC dins d’aquesta SD, perquè creiem important que els alumnes, en

una societat tan informatitzada, tinguen un domini natural de les noves

tecnologies.

19

Tot seguit, analitzarem les indicacions referides a les diferents activitats que

hem proposat:

AP1: En la primera sessió, mostrarem una imatge visual als alumnes per a

fer-los pensar. L’objectiu és que l’alumne pose títol, pense què pot voler dir... La

idea és que l’alumne s’enfronte a la imatge sense tenir cap informació prèvia sobre

què és la poesia visual. D’aquesta manera, podrem veure quins coneixements tenen

en alumnes abans de començar amb l’explicació pròpia sobre la temàtica. Aquesta

activitat tindrà una durada d’uns 15 minuts i es contemplarà l’ús de les TIC, ja que

utilitzarem l’ordinador i el projector per a mostrar les diferents imatges a què

hauran de posar títol.

AP2: A continuació, explicarem el concepte de Poesia Visual, les seues

característiques, autors, història, variants..., és a dir, es tractarà d’una activitat

purament de formació, com a mena de classe magistral, on els alumnes hauran

d’atendre i aprendre el contingut.

No obstant això, l’alumne sempre podrà intervenir, expressar els seus

dubtes o les seues opinions. A més, serà l’única activitat del tipus magistral que es

donarà en tot el contingut de la SD, ja que considerem que el paper de l’alumne

com a creador del seu coneixement és important.

Finalment, el professor demanarà un seguit d’objectes personals que els

alumnes hauran de portar per a la següent sessió.

AR1: A l’inici de la segona sessió, explicarem en què consisteix l’activitat

que han de dur a terme i els alumnes l’hauran de realitzar. Aquesta activitat

consistirà a realitzar un bodegó a partir d’uns elements personals que hauran de

portar dins d’una caixa.

Es tracta d’una activitat d’imaginació i creativitat que servirà perquè els

alumnes creen poesia visual. Cada alumne haurà de realitzar el seu bodegó, per

tant, serà una activitat individual, amb una interrelació directa amb l’assignatura

de plàstica. Aquesta serà l’última activitat que es realitze abans d’eixir a fer la ruta i

ocuparà uns 30 minuts de la sessió. Com explicarem a AA1, el bodegó s’avaluarà a

partir d’una exposició que es realitzarà en acabar la ruta.

Finalment, es realitzarà un sorteig d’alumnes per grups, en els 15-20 minuts

que resten de sessió, per a avançar feina de cara a la ruta, ja que en certes activitats

(AR2, AR5, AR6, AR7 i AR8) necessitarem que els alumnes estiguen separats per

grups.

AR2: Aquesta serà la primera activitat que es duga a terme un cop iniciada

la ruta. Es realitzarà en la Diputació i el Palau de la Generalitat. En primer lloc, es

farà una explicació breu i senzilla sobre aquests dos edificis emblemàtics de la

20

ciutat, ja que creiem aquest coneixement interdisciplinar ha de formar part del

coneixement de l’alumne.

Tot seguit, reunirem els alumnes en grups prèviament establerts (AR1). Per

a dur a terme aquesta activitat, els alumnes necessitaran: una baralla de cartes, una

càmera de fotos o el telèfon mòbil i el “kit de poesia visual” que els haurem

preparat nosaltres8.

L’activitat, que estarà basada en l’exposició Cartes de Cano, consistirà a fer

un poema visual amb un títol creatiu relacionades amb el lloc on estan. Si els

alumnes es queden bloquejats, els donarem algun tipus de pista, com ara: poder,

diners, infraestructures (hospitals, carreteres, ajudes...), sanitat... La idea és que

creen un poema visual a la manera de l’exposició de Cano. Per tant, per a ajudar-se

també podran pegar una ullada a l’antologia poètica que els hem lliurat9.

L’activitat finalitzarà amb una fotografia que realitzaran a la seua creació

feta amb les cartes i també amb els objectes del “kit de poesia visual”. Aquesta

tindrà una temporalització d’uns 20 minuts i es presentarà i s’avaluarà a partir de

l’exposició final (AA1) i del dossier (AA2).

AR3: Aquesta serà la segona activitat de la ruta. Primerament, explicarem

un poc en quin lloc ens trobem, de manera que treballarem interdisciplinàriament

amb l’assignatura d’història, ja que ens trobem a la Plaça de la Mare de Déu i

parlarem de la porta dels apòstols, de la font...

Tot seguit, explicarem l’exercici. L’activitat consistirà a buscar elements

arquitectònics, geomètrics, visuals... que tracten elements naturals (relació amb

ciències naturals) que d’altra manera els haurien passat desapercebuts. Creiem

que és important que busquen elements visuals relacionats amb la natura, ja que

és un element de la vida que sempre té significat literari. Aquests elements els

hauran de fotografiar i, finalment, presentar una sola imatge que consideren

representativa, amb un títol imaginatiu. Hauran d’explicar, a més, com s’integren

aquests elements amb el seu entorn. Per exemple:

1. L’aigua, la font: les sèquies tenen cadascuna un nom

2. La pedra: com s’ha tractat, quines formes s’han fet

3. Els animals: els coloms que volen, els esculpits en la pedra...

4. Els pocs arbres que tenen al voltant: com s’integren en l’entorn, quina

forma tenen...

Aquesta activitat ocuparà 1 hora, ja que, a més, en mig tindran temps per a

esmorzar i per a buscar els diferents elements, ja que no és tan senzill com crear

coses, s’han de trobar. Com sempre, si es bloquegen, estarem nosaltres per a

8 A l’annex 2. 9 A l’annex 1.

21

ajudar-los. Aquesta activitat també es presentarà en l’exposició final (AA1) i en el

dossier (AA2).

AR4: Serà la tercera activitat de la ruta. Aquesta activitat es realitzarà a la

Plaça Redona i als voltants. Els alumnes han de crear un cal·ligrama, prèviament

explicat a classe (AP2), amb el contingut relacionat amb algun element d’inspiració

en la Plaça Redona. Hem escollit la Plaça Redona perquè hi ha molts elements en

què es poden fixar: tendes, estructura, persones que passen, tipus d’artesania, font,

coloms...

En aquesta activitat, també poden utilitzar tant per a inspirar-se com per a

un ús més físic, el “kit de poesia visual”10 que els hem preparat i que ja han utilitzat

anteriorment.

Finalment, la duració de l’activitat seran uns 20-25 minuts i, com sempre, es

presentarà en l’exposició final (AA1) i en el dossier (AA2).

AR5: Aquesta serà la quarta activitat amb finalització material de la ruta. Es

realitzarà en el Mercat Central, ja que el nostre objecte de treball seran les fruites,

perquè ens basarem en l’exposició Poemes i Broemes de Cano.

En aquesta activitat els alumnes treballaran per grups i hauran de crear

imatges i fer instantànies de la fruita. Poden treballar-la amb total llibertat,

s’avaluarà com sempre la creativitat. Per a dur a terme la realització de les

fotografies de poesia visual de les fruites, els alumnes hauran d’utilitzar

obligatòriament els marcs del “kit de poesia visual”11. L’estructura de la imatge

serà la que es mostra tot seguit: Marc + fruita+ títol= fotografia

Germanor

Aquesta activitat ocuparà uns 25 minuts i els alumnes hauran de presentar

un mínim de dos poemes visuals per grup, com es mostra a l’exemple. Amb aquesta

activitat fomentarem el treball imaginatiu i col·laboratiu. Les creacions seran

presentades i avaluades a l’exposició (AA1) i al dossier (AA2).

10 A l’annex 2. 11 A l’annex 2.

22

AR6: Aquesta serà la cinquena activitat de la ruta. Els alumnes es tornaran a

dividir per grups (4) i comentaran quatre murals diferents que estan especificats

en l’antologia poètica que els hem lliurat12 (Cotxe que va caient, Home amb barba

$$€€, Mòmia moderna amb motxilla i Cavall amb caragols) i que es troben a la

Plaça del Tossal, al carrer Sant Dionís i al carrer Sant Miquel.

L’activitat consistirà a descriure què veuen, què s’imaginen que està

passant, quin títol alternatiu posarien, quina és la intenció que pensen que tenia

l’autor quan el va pintar... L’objectiu de l’activitat és tant que pensen com que

siguen capaços de treballar en grup i posar-se d’acord. La idea també és que conten

les diferents opinions que tenen cadascun respecte de la interpretació del mural.

Aquesta activitat s’haurà de realitzar en uns 20-25 minuts es presentarà i

s’avaluarà a partir del dossier (AA2).

AR7: Aquesta serà la sisena activitat de la ruta. Es realitzarà a la Plaça del

Carme, en 20 minuts i per grups. Cada grup haurà d’agafar quatre paper d’una

bossa que els donarem, sense mirar, i descobriran que els ha eixit una paraula en

cadascun.

Els explicarem doncs que han de crear un poema visual i fotografiar-lo a

partir d’aquesta paraula que sempre serà un sentiment (soledat, amistat, amor,

tristesa, desconfiança, cels, avorriment, compassió, desig, plaer, vergonya,

patiment, culpabilitat, anticipació, por, remordiment).

La idea és que els únics recursos que poden utilitzar, aquest cop, són els

seus propis cossos i bancs de seure. El que volem veure en la imatge és com

aprenen a utilitzar els seus cossos i els bancs per a representar sentiments com

l’amistat, l’amor, la ira... Per tant, cada grup haurà de presentar finalment quatre

poemes visuals que representen els sentiments que els han tocat.

Com sempre, aquesta activitat s’avaluarà a partir de l’exposició (AA1) i del

dossier (AA2).

AR8: Aquesta serà la darrera activitat de la ruta literària. Es realitzarà en un

mural de grafits que hi ha al carrer Guillem de Castro13. Quan arribem, els

explicarem què han de fer.

En aquesta activitat els alumnes treballaran per grups. Hauran d’escollir un

dels grafits que hi ha al mural i fotografiar-lo. A més, s’hauran de fer una foto amb

el grafit que hagen escollit. Quan es troben allí hauran de pensar què els diu el

grafit i prendre algunes anotacions. Per a fer aquesta activitat tindran 15 minuts.

12 A l’annex 1. 13 A l’annex 3.

23

Aquesta activitat tindrà una continuació en finalitzar la ruta. Quan la ruta

acabe, hauran de redactar entre tots un full on expliquen detalladament què els ha

dit el grafit, hauran de posar-li un títol i, mitjançant l’ús de les TIC, hauran de

cercar el creador del grafit. Si finalment no el troben, els el direm nosaltres.

Aquesta activitat s’entregarà únicament al dossier (AA2), ja que la fotografia

del grafit no serà creació pròpia i per tant no formarà part de l’exposició (AA1). Per

tant, al dossier hauran de presentar la fotografia que s’han fet amb el grafit i la que

han fet únicament al grafit i el text amb les explicacions comentades adès. Volem

que presenten les imatges perquè així sabem cert quin grafit han escollit.

AR9: Aquesta activitat es planteja com una activitat optativa. Servirà, com

indicarem a la rúbrica d’avaluació, per a obtenir una puntuació extra. Es tracta

d’una activitat individual, que podran realitzar els alumnes al llarg de la ruta, que

consistirà a treballar la fotografia bé amb la càmera bé amb el mòbil (si es fa amb el

mòbil es pot publicar a les xarxes socials amb la geolocalització).

La idea és que l’alumne busque elements al llarg de la ruta que tinguen una

relació entre ells i que ens conten una història. Per exemple: contenidors decorats,

balcons amb elements visuals, arbres amb formes rares, papers, textos, en resum,

elements situats de forma molt gràfica.

D’aquesta manera, treballarem la fotografia, interdisciplinarietat; la

narració, explicada a classe en temes anteriors, i la poesia visual, el tema que ens

ocupa.

Aquesta activitat es presentarà bé al dossier (AA2) bé en suport digital, a

través del correu electrònic. Si utilitzen el mòbil i les xarxes socials, únicament

hauran d’enviar-nos l’enllaç a les seues xarxes socials (Instagram), on veurem el

treball que han realitzat i el podrem avaluar.

AA1: Per tal de dur a terme l’avaluació d’aquesta SD, realitzarem dues

activitats d’avaluació. Aquesta serà la primera i consistirà a realitzar una exposició

temàtica (5 temàtiques) de les poesies visuals que han anat realitzant durant tota

la ruta literària.

La idea és que hi haja una exposició al saló d’actes del col·legi separada

segons les diferents AR que acaben en obra literària (AR1, AR2, AR3, AR4, AR5 i

AR7).

En aquesta exposició, els professors crearan una mesa de votacions com la

de les eleccions, en la qual hi haurà urnes perquè els alumnes voten una obra de

cada categoria. Hi haurà paperetes amb els títols de les obres i no se sabrà quins

són els alumnes que les han fet. Amb açò, intentem evitar que els alumnes voten

segons quins són els seus amics i evitar que castiguen els alumnes que solen tenir

menys relació amb els altres. Com a restricció, evidentment, no es podran votar a

24

ells mateixos, cosa que comprovarem abans que voten. D’aquesta manera

guanyarà l’art i no els favoritismes.

Els alumnes que guanyen rebran una puntuació extra en l’avaluació que

estarà especificada en la rúbrica d’avaluació; serà, per tant, una activitat

d’autoavaluació. El recompte de vots i els resultats els donarem amb l’ajuda de

l’autor Carles Cano, que vindrà a l’exposició, ens contarà la seua experiència i ens

ajudarà a intentar publicar el recull dels nostres alumnes. Pensem que saber que

vindrà l’autor encara motivarà més als alumnes per a fer una millor creació.

AA2: Aquesta segona activitat d’avaluació estarà únicament avaluada pel

professor; serà, per tant, la clàssica activitat d’avaluació de continguts. No obstant

això, el que avaluarem no serà únicament el resultat, sinó el procés. En aquesta

activitat avaluarem un dossier que ens presentaran els alumnes, com a molt tard,

una setmana després de tornar de la ruta. En aquest dossier inclouran totes les

creacions que han anat fent en la ruta (AR2, AR3, AR4, AR5 i AR7) i també les

activitats escrites (AR6 i AR8), com hem anat comentant adès. Serà, com es pot

observar, el document principal d’avaluació d’aquesta ruta. En el següent apartat,

comentarem més exhaustivament els criteris d’avaluació.

25

5. Avaluació

En primer lloc, l’avaluació d’aquesta SD anirà directament vinculada als

objectius presentats a l’inici d’aquest treball. Aquests són:

- La utilització de les TIC per a cercar informació, per a fotografiar les

creacions i per a utilitzar les xarxes socials.

- La capacitat de presentar un dossier on es troben tots els poemes visuals

de manera coherent, ordenada i la capacitat de síntesi a l’hora de plasmar

les idees que han comentat en la ruta.

- El saber avaluar a la resta de companys de manera crítica i objectiva.

- La demostració que han atés a classe i comprés els continguts a partir del

treball final.

A més, es valorarà positivament la participació activa tant a classe com a la

ruta literària i l’esforç i creativitat a l’hora de realitzar els poemes visuals.

D’altra banda, s’avaluarà l’adquisició de coneixements, especialment a

partir del dossier (AA2). No obstant això, també es tindran en compte les

intervencions en les activitats de preparació i durant la ruta. Com hem explicat en

les AA1i AA2, l’avaluació es dura a terme de dues maneres: d’una banda, una mena

d’autoavaluació, on els companys s’avaluaran entre ells amb la votació en

l’exposició (AA1) i, d’altra banda, l’avaluació per part del professor, tant a l’AA2

com a partir dels criteris que mostrarem, tot seguit, a la rúbrica d’avaluació.

La rúbrica d’avaluació que hem dissenyat té en compte la participació, la

correcció, la utilització dels recursos adients i la realització, i s’avalua amb un

màxim de 0.5 punts cada contingut, amb un barem amb tres criteris: assolit (0.5),

poc assolit (0.3) i no assolit (0.0).

Rúbrica d’avaluació

ACTIVITATS ÍTEMS QUALIFICACIÓ

ASSOLIT POC ASSOLIT NO ASSOLIT

AP1: MOSTRA D’UNA IMATGE (1)

Participació (0.5)

Ha participat en la majoria d’imatges que hem mostrat (0.5)

Ha participat en un parell d’imatges (0.3)

No ha participat (0.0)

26

Correcció (0.5)

La seua participació ha sigut encertada (0.5)

Els seus comentaris teníem poc d’assoliment (0.3)

Els seus comentaris no són gens escaients (0.0)

AR1:LA CAIXA (1)

Objectes (0.5)

Ha portat tots els objectes que se li han demanat (0.5)

No ha portat tots els objectes, però sí més de la meitat (0.3)

No ha porta cap objecte o molt pocs (0.0)

Bodegó (0.5)

El bodegó ha estat ben dissenyat amb els objectes que tenia (0.5)

Li haguera pogut incloure algun objecte més perquè quedarà millor (0.3)

No s’ha esforçat molt i ha fet un bodegó massa senzill (0.0)

AR2: CARTES Joc de paraules amb baralles de cartes (1)

Participació (0.5)

La participació en grup és activa, dóna idees, proposa paraules,mostra possibilitats i tria les cartes adequades (0.5)

Intenta buscar paraules encara que li coste i dóna alguna opció per a fer l´exercici. Té alguna idea (0.3)

No aporta idees ni ajuda massa, la col·laboració és mínima (0.0)

Realització (0.5)

L’exercici és original, creatiu i està molt ben fet. (0.5)

L’exercici està ben fet (0.3)

No han fet l’exercici o està molt malament (0.0)

AR3: DETALLS Cerca d’elements arquitectònics (0.5)

Realització (0.5)

L’exercici és creatiu i està elaborat de forma correcta (0.5)

L’exercici està realitzat però no és creatiu ni original (0.3)

L’alumne no ha fet l’exercici (0.0)

AR4: CAL·LIGRAMA Creació d’un cal·ligrama (0.5)

Realització (0.5)

L’exercici és creatiu elaborat de forma correcta (0.5)

L’exercici està realitzat però no és creatiu ni original (0.3)

L’alumne no ha realitzat l’exercici (0.0)

27

AR5: MARCS Fotografies emmarcades (0.5)

Realització (0.5)

L’exercici és creatiu i s’ha elaborat de forma correcta (0.5)

L’exercici està realitzat però no és creatiu ni original (0.3)

L’alumne no ha fet l’exercici (0.0)

AR6: COMENTARI dels diferents murals (1)

Participació (0.5)

L’alumne es mostra actiu i participa al grup (0.5)

L’alumne participa poc i no col·labora amb el grup (0.3)

L’alumne no participa gens (0.0)

Correcció (0.5)

La reflexió sobre els murals s’ha fet d’una manera creativa i innovadora (0.5)

Ha reflexionat sobre les coses bàsiques però no va més enllà de les coses que els transmet (0.3)

La reflexió sobre els murals no és suficient o inclús no està feta (0.0)

AR7: UNA BANCADA DE PARAULES Expressió fotogràfica de paraules (0.5)

Realització (0.5)

El grup ha sigut creatiu a l’hora d’interpretar la paraula i han participat en la foto (0.5)

El grup ha fet una fotografia poc adequada o poc relacionada amb la paraula (0.3)

No han realitzat cap fotografia sobre la paraula que els ha tocat (0.0)

AR8: GRAFIT esbrinar el que l’autor vol dir amb el mural o grafit (0.5)

Realització (0.5)

Els alumnes s’apropen a la idea de l’autor i esbrinen el seu significat (0.5)

El grup no ha sabut esbrinar les idees més importants sobre el mural o grafit (0.3)

El grup no ha fet cap reflexió o l’ha feta sense cap relació amb el mural o grafit (0.0)

AR9: FOTOGRAFIES VISUALS Fotografiar un element amb un nou sentit (1)

Participació (0.5)

L’alumne ha realitzat la tasca de forma voluntària i ha fet diverses fotografies (0.5)

L’alumne ha realitzat la tasca encara que ha fet poques fotografies (0.3)

No ha realitzat la tasca (0.0)

Correcció (0.5)

Les fotografies són creatives i ha fet servir la

Les fotografies no són massa creatives i no

Les fotografies són

28

imaginació (0.5)

presenten una nova visió massa clara (0.3)

merament fotografies a un element sense donar-los un nou sentit (0.0)

AA1: EXPOSICIÓ TEMÀTICA dels poemes de la ruta (0.3)

Valoració alumnat (0.3)

Els companys han valorat tota la seua obra o alguna de les seues obres amb un 50% o més (0.3)

Els companys han valorat tota la seua obra o alguna de les seues obres entre 50% - 30% (0.2)

Els seus companys han votat amb menys del 30% tota la seua obra o alguna de les seues obres, o no les han votat (0.1)

AA2: DOSSIER DE CREACIONS (0.5)

Correcció (0.5)

Ha presentat totes les creacions i reflexions i el nivell d’aquestes era elevat i molt imaginatiu (0.5)

Ha presentat totes o la majoria de creacions i reflexions però el contingut no era especialment destacat (0.3)

No ha entregat lla majoria de creacions o, d’entregar-les, estaven molt malament (0.0)

29

6. Reflexió final

Veient que els adolescents sols coneixen el tipus de poemes amb una

estructura determinada, tradicional, volíem plantejar-los i ensenyar-los que

existeix la poesia més enllà. Vam triar la poesia visual perquè és una vessant més

atractiva per als adolescents, ja que les imatges són una part important i perquè

vam pensar que probablement no haurien escoltar parlar d’ella molt sovint, no

sabrien que es tracta de poesia. Per abordar bé el tema, com ja hem dit, hem

escollit el curs de 1r d’ESO perquè, així, des del primer curs de Secundària tinguen

un ventall més ampli de poesia que no siga purament escrita, amb unes estructures

fixes i una rima marcada.

A més, hem considerat que fer-ho a través d’una ruta literària és una bona

manera d’apropar als alumnes allò que volem ensenyar-los i la millor manera és

eixir al carrer, traient la poesia de l’aula. Hem triat Carles Cano com a autor base ja

que és un dels valencians més actius a la poesia visual. A banda, Cano ha treballat

la poesia visual a l’aula i considerem que és un bon exemple tant per als professors

com per als alumnes.

A partir d’aquesta figura, els professors s’adonen que poden treballar la

poesia visual a l’aula i els alumnes que poden elaborar poemes visuals i s’apropen

a la poesia, sobretot a la visual, des del primer cicle de Secundària. També, a les

activitats suggerides a la ruta es convida als alumnes a fer ells mateixos poemes a

partir d’allò més simple i poden veure que la poesia està on nosaltres la busquem,

en les petites coses quotidianes del nostre dia a dia.

A més a més, intentem amb les activitats de la ruta que els alumnes

interpreten els poemes d’altres autors i que vegen la poesia present als carrers de

la ciutat de València. Els professors hauran de ser a la ruta simples mediadors, per

no inferir amb la creativitat dels alumnes o amb les seues interpretacions dels

diferents poemes o murals.

L’alumnat és qui haurà de fer les seues pròpies reflexions. El docent

resoldrà dubtes i farà algunes explicacions necessàries sobre llocs o conceptes.

L’alumnat ha de ser el conductor del seu propi aprenentatge. Com diu Carles Cano

a Cartes: «La poesia visual és un joc, espere que hi entreu, que us divertiu i la

vostra mirada isca una mica canviada.»

30

31

7. Bibliografia

ARAGÓN PLAZA, P. J (2009). La poesia visual como elemento didáctico en las clases de

E/LE. Universitat de Màlaga, MEC, Eduinnova. Recuperat de:

«http://exterior.pntic.mec.es/parp0007/Publicaciones/poesia_visual.pdf»

BORRÁS, D & R. TERRASA (2014). ¿Y quién es ese tal Escif?. El Mundo. Recuperat de

«http://www.elmundo.es/comunidad-

valenciana/2014/11/11/54612af2e2704ece3e8b458e.html»

CAMPS, A. (2003). «Projectes de llengua catalana entre la teoría i la pràctica», dins

A. Camps (comp.) et al. Seqüències didàctiques per aprendre a escriure.

Barcelona. Graó. P. 33-46

CAMPS, A. (coord.) et al. (2005). Bases per a l’ensenyament de la gramática.

Barcelona. Graó

CANO, C. (2016). L’autor. Recuperat de: «http://carlescano.com/es/el-autor/»

CANO, C. (2014). Exposició Cartes. Recuperat de:

«http://carlescano.com/es/cartas/»

CANO, C. (2014). Exposició Pomes. Recuperat de:

«http://carlescano.com/es/exposicion-manzanas/»

DEVÍS, A. (2008). «Seqüència didáctica per a comentar textos». Projecte I+D

«Educación literaria e interculturalidad». Lenguaje y textos, 30. PP. 35-54

DOLZ, J. (1994). Didàctica de la llengua oral formal. Barcelona. Horsori Editorial SL

GENERALITAT VALENCIANA (2015). «Contenidos y criterios de evaluación de la

asignatura Valenciano: Lengua y literatura». Currículum LOMQUE.

Subdirecció General d’Ordenació. PP. 5-15

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA (2015). Poesia Visual. Recuperat de:

«http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0133021.xml»

32

HYURO. (2016). Contacts. Recuperat de: «http://www.hyuro.es/contact/»

ORDRE ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre

les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’educació

primària, l’educació secundària obligatòria i el batxillerat. «BOE» 25 § 738

(2015)

SALVAT-PAPASSEIT, J. (1923). El poema de la Rosa als Llavis. Barcelona. Recuperat

de: «https://ca.wikisource.org/wiki/El_poema_de_La_rosa_als_llavis»

33

8. Annexos

Annex 1: Antologia de poesia visual

Cal·ligrama 1. El poema de la Rosa als Llavis. Salvat-Papasseit

Cal·ligrama 2. El poema de la Rosa als Llavis. Salvat-Papasseit

La supèrbia. Pomes. Carles Cano

34

La luxúria. Pomes.Carles Cano

Diàbolo. Pomes. Carles Cano

Monument en l’infern. Pomes. Carles Cano

35

Ping Pong. Pomes. Carles Cano

Big Apple. Pomes. Carles Cano

Strip-tease. Pomes. Carles Cano

36

Cd-Pom. Pomes. Carles Cano

Jardí-Japomés. Pomes. Carles Cano

P-O-M-A. Pomes. Carles Cano

37

Pómez. Pomes. Carles Cano

Atac al Cor. Cartes. Carles Cano

Baralla Gruyère. Cartes. Carles Cano

38

Beisbol. Cartes. Carles Cano

Borratxera. Cartes. Carles Cano

Carta d’amor. Cartes. Carles Cano

39

Cels. Cartes. Carles Cano

Desamor. Cartes. Carles Cano

Felip V a Xàtiva. Cartes. Carles Cano

40

King-Burger. Cartes. Carles Cano.

Reiki. Hykuro i Escif. Plaça de la Mercè.

Austeridad. Hykuro i Escif. Plaça de la Mercè

Germanor. Creació pròpia. Mercat Central

41

Cotxe caient. Escif. Plaça del Tossal. MURAL A COMENTAR

Home amb barba (€€, $$). Italian Street Artist Blu. Plaça del Tossal. MURAL A COMENTAR

Mòmia moderna amb motxilla. DEIH. Carrer Sant Miquel. MURAL A COMENTAR

42

Cavall amb caragols. Anònim. Carrer Sant Dionís. MURAL A COMENTAR

Annex 2: Kit de Poesia Visual

43

44

Annex 3: Mural grafits Guillem de Castro

45

46