NÚMERO 215. 4 DE NOVEMBRE DE 2004 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

La Universitatparla en xinésHuitanta alumnes de titulacions com ara Medicina, Dret,Economia, Filologia, Psicologia, Empresarials i Geografias’han matriculat en les classes de llengua i cultura xineses quela Universitat oferta aquest curs per primera vegada. Shi Jia Xieés la professora encarregada d’impartir les classes. En unaentrevista amb NOU DISE afirma que el xinés és una llenguade futur, i que d’ací a uns anys tindrà una demanda tan impor-tant com la d’altres llengües occidentals. Pàg. 11

Bush/Kerry, hui al PesetAmb el títol de Bush o Kerry, els resultats a debat, el Col·legi MajorRector Peset de la Universitat de València organitza hui dijousuna taula redona sobre les eleccions nord-americanes. El debatcomençarà a les 19:30 hores i comptarà amb les intervencionsdels professors Gabriel Jackson, Francisco Montes, Sergio Sevillai Enric Ucelay-Da Cal, moderats pel periodista Manuel Peris.

ÈXIT AL CONCERT. Més dedeu mil persones van omplirla plaça de bous de Valènciadurant el Concert deBenvinguda a la Universitatde València. Miquel Gil (enla foto), Bebe i Ojos deBrujo entusiasmaren elpúblic. Pàg. 12

Imatge de la pissarrade la classe de xinés,on es pot llegir: “Universitat deValència”.FOTO: MIGUEL LORENZO

curs

os

bequ

es2 Cites

URSOS

4 NOVEMBRE 20042 NÚM. 215

C

EQUESB

IV ENCONTRE ESPANYOL D’ESTUDIS SOBRE L’EUROPA ORIENTAL

Organitza: Departament deDret Constitucional i CiènciesPolítiques.Dates: 22, 23 i 24 de novem-bre.Horari: De 10 a 14 hores i de16:30 a 20:30 hores.Preu: 50 euros.Lloc: Facultat de Dret iCiències Socials.Informació: 96 382 85 87,carlos.flores@uv.es iwww.uv.es/dretconstcpa

EMIGRACIÓ I IMMIGRACIÓ A ESPANYA: UNA PERSPECTIVAINTERDISCIPLINAR

Organitza: ExtensióUniversitària. Universitat deValència.Dates: Del 29 de novembre al3 de desembre.Preu: 46 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 64 per al públicen general.Durada: 20 hores.Horari: De 15 a 22 hores.Lloc: Campus dels Tarongers.Facultat d’Economia. Aula2P19.Informació: www.uv.es

CURS DE PERCUSSIONS ÈTNIQUES II: ‘HAND DRUMING’

Aplicació de les tècniques iritmes del món àrab a lesmúsiques actuals de fusió,mestissatge i contemporànies.Organitza: Patronatd’Activitats Musicals.Dates: 26, 27 i 28 denovembre.Horari: De 10 a 14 hores i de16:30 a 19:30 hores.Més informació:www.fguv.org/pam/

L’ACTOR I LA SEUA RELACIÓ AMB ELS OBJECTES

Descobrir mitjançant la investi-gació teòrica i pràctica elscamins i les eines que utilitzal’actor a l’hora de relacionar-se amb els objectes d’un mun-tatge teatral.Organitza: Aula de Teatre dela Universitat de València.Dates: Del 15 al 25 de novem-bre.Durada: 30 hores, 3 crèdits.Horari: D’11 a 14 hores.Preu: 90 euros.Lloc: Sala Palmireno. Facultatde Geografia i Història.Informació: 619 93 09 15.

TALLER DE MEMÒRIA PER A PERSONES MALALTES D’ALZHEIMER

Organitza: ExtensióUniversitària. Universitat deValència.Dates: Del 29 d’octubre al 16de desembre.Durada: 40 hores.Horari: De 15 a 22 hores.Preu: 92 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 128 per alpúblic en general.Lloc: Aulari III, aula SL1.Blasco Ibáñez.Informació: www.uv.es

INICIACIÓ A LES TÈCNIQUES DE CIRC COM A RECURS EDUCATIU, RECREATIU I DE TEMPS LLIURE

Organitza: ExtensióUniversitària. Universitat deValència.Dates: Del 29 de novembre al17 de desembre.Durada: 20 hores.Horari: De 15 a 22 hores.Preu: 46 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 64 per al públicen general.Lloc: Magisteri. C/AlcaldeReig 8.Informació: www.uv.es

INTRODUCCIÓ A LA IMPROVISACIÓ MUSICAL LLIURE

Curs de creació musicalinstantània.Organitza: Patronatd’Activitats Musicals.Imparteix: Agustín Fernández.Direcció: Músics, estudiantsde música i membres delPatronat d’Activitats Musicals.Dates: 12, 13 i 14 denovembre.Horari: De 10 a 14 hores i de16:30 a 19:30 hores.Més informació:www.fguv.org/pam/

L’ESCRIPTURA I ELS SEUS SUPORTS: DELS ORÍGENSAL LLIBRE IMPRÉS

Organitza: ExtensióUniversitària. Universitat deValència.Dates: Del 29 de novembre al16 de desembre.Durada: 20 hores.Horari: De 15 a 22 hores.Preu: 46 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 64 per al públicen general.Lloc: Aulari III, aula SL1.Blasco Ibáñez.Informació: www.uv.es

70 BEQUES DE FORMACIÓ DE POSTGRAU EN LES ÀREES DE DRET POLÍTIC I CONSTITUCIONAL, ECONOMIA,SOCIOLOGIA I CIÈNCIESPOLÍTIQUES

Convoca: Fundació Caja Madrid.Objecte: Estudis de postgrau, docto-rat i investigació.Sol·licitants: Estudiants d’últim any ititulats universitaris superiors. Ambbon coneixement de l’idioma del paíson se sol·licita la beca.Dotació: Entre 1.000 i 1.400 euros almes, segons país, viatge, matrícula iassegurança.Durada: 1 curs acadèmic amb possi-bilitat de pròrroga.Termini: 20 de desembre.Informació: fundacioncajamadrid.es

PREMI DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA JOAN LLUÍS VIVES 2004

Convoca: Xarxa d’Universitats InstitutJoan Lluís Vives. Universitat deValència.Objecte: Cal presentar un articleperiodístic escrit en català, original,inèdit i no premiat en altres concur-sos, emmarcat en les modalitatssegüents: a) Ciències Socials i del’Educació, i Humanitats; b) CiènciesBàsiques, Ciències de la Salut, Engi-nyeries o Arquitectures.Sol·licitants: Estudiants amb tesidoctoral inscrita i sense defendrepúblicament.Dotació: 1.500 euros per modalitat ila publicació dels dos articles gua-nyadors en la revista El Temps.Termini: 30 de desembre.Informació: Càtedra de Divulgació dela Ciència. Av/Blasco Ibañez 13. Tel.96 386 40 14.

80 BEQUES D’INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ PER A ALUMNES DE PENÚLTIM CURS

Convoca: Consell Superiord’Investigacions Científiques. Ministeride Ciència i Tecnologia.Objecte: Inici i foment de la carrerainvestigadora.Sol·licitants: Estudiants de penúltimcurs de carrera.

Dotació: 1.500 o 2.000 euros, segonsla residència del becari.Duració: Curs acadèmic 2004-2005.Termini: 30 de novembre.Informació: www.csic.es/postgradoReferència 26-8-04.

BEQUES MAE-AECI

Convoca: Ministeri d’Afers Socials iCooperació.Objecte: Beques per a estrangers pera estudiar la llengua i la cultura hispà-niques.Sol·licitants: Titulats universitarissuperiors i professors oficials de llen-gua espanyola o de literatura.Durada: Curs acadèmic 05-06 i estiude 2005.Dotació: Allotjament i manutenció,matrícula i 600 euros.Termini: 31 de desembre.Informació: www.uv.es/dise/beques/

AJUDES PER A L’ELABORACIÓ DE PROJECTES EUROPEUS

Convoca: Universitat de València.Objecte: Elaboració de projecteseuropeus.Sol·licitants: PDI de la Universitatque formen part d’un equip d’investi-gació en fase de preparació d’un pro-jecte europeu.Durada: Fins a una setmana de dura-ció durant l’any 2004.Dotació: Despeses de viatge i manu-tenció.Termini: 31 de desembre.Informació: www.uv.es/dise/beques/

4 BEQUES DE FORMACIÓ EN TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ APLICADES A LACULTURA

Convoca: Ministeri de Cultura.Objecte: Participació en les activitatsd’administració de sistemes informà-tics i comunicacions, desenvolpupa-ment de sistemes de producció, ges-tió i difusió d’imatges i participació enprojectes de tecnologia web.Sol·licitants: Titulats universitaris ititulats en formació professional desegon grau.Dotació: 11.552 euros.Duració: 12 mesos, màxim. Amb inicien gener de 2005.

Termini: 15 de novembre.Informació: BOE. Ref. 16-10-04.

XVII PREMI ROTARY 2004

Convoquen: Facultat de Física de laUniversitat de València i Club ValenciaCentro.Objecte: Disseny i realització d’unapràctica de laboratori, corresponent auna assignatura de la llicenciatura enFísica. La pràctica haurà d’estar fun-cionant en un laboratori de pràctiquesde primer cicle.Sol·licitants: Estudiants matriculatsen la llicenciatura de Física de laUniversitat de València.Dotació: Primer premi: 1.000 euros isegon premi: 300 euros.Termini: 15 de novembre.Informació: www.uv.es/fisicaReferència 1-9-04.

PREMI ZASVISIÓND’OPTOMETRIA 2004

Convoquen: Facultat de Física de laUniversitat de València i Club ValenciaCentro.Objecte: Realització d’una pràctica otreball tutoritzat amb l’objectiu demotivar els alumnes a introduir-se enel camp de la investigació en optome-tria i contactologia, així com fomentarel treball en equip.Sol·licitants: Estudiants matriculatsen la diplomatura d’Òptica iOptometria de la Universitat deValència.Dotació: Primer premi: 1.000 euros isegon premi: 300 euros.Termini: 15 de novembre.Informació: www.uv.es/fisicaReferència 1-9-04.

BEQUES D’INVESTIGACIÓ

Convoca: Fundació Mapfre.

Objecte: Treballs d’investigació al vol-tant de les àrees que la fundació pro-mociona (seguretat laboral, prevenciód’incendis, prevenció de la contamina-ció ambiental i higiene industrial).Sol·licitants: Titulats universitaris.Dotació: 9.000 euros.Duració: 1 any, a partir de l’1 defebrer del 2005.Termini: 30 de novembre.Informació: fundacionmapfre.com

Dit i fet

REDACCIÓ

La Setmana de la Ciència, que laUniversitat estén enguany a totel mes de novembre, incorporacom a novetat el Bar de lesCiències, una iniciativa inspiradaen els cafés parisencs de filoso-fia, que en aquesta ocasió té laciència com a temàtica central.Una cafeteria de la ciutat, un barde copes, un espai habitualmentdedicat a l’oci i les tertúlies d’a-mics, passa a ser l’escenari idealper a crear un fòrum de discus-sió sobre qualsevol idea cientí-fica. La Linterna Jazz Café, alcarrer Linterna de València, seràaquesta mateixa vesprada dedijous el lloc d’encontre entrecientífics, especialistes i totaquell interessat a cercar respos-tes o expressar opinions i inquie-tuds sobre qüestions que afectende prop el ciutadà i que de vega-des resulten difícilment com-prensibles. L’origen de la vida,el pensament evolutiu, el codigenètic i les aplicacions biomè-diques que se’n deriven del seudesxiframent són alguns delstemes que donaran eixida aldebat Què fou primer, l’ou o lagallina, una discussió que aniràconstruint-se entre tots els assis-tents amb l’ajut d’un animador,el periodista Manolo Jardí, en unambient distés, quasi festiu, i, quivulga, amb una copa en la mà.Hi participaran, entre altres,

Jaume Bertranpetit, catedràtic deBiologia i director de la Unitatde Biologia Evolutiva de laUniversitat Pompeu Fabra;Andrés Moya, catedràtic deGenètica i director de l’InstitutCavanilles de Biodiversitat iBiologia Evolutiva de laUniversitat de València; JuliPeretó, professor de bioquímicai biologia molecular i investiga-dor del mateix InstitutCavanilles; Lluís Ribas dePouplana, investigador de laInstitució Catalana de Recerca iEstudis Avançats (ICREA) i del’Institut de Recerca Biomèdicade Barcelona (IRBB-PCB). Lamúsica en directe de Lifetimeacompanyarà la vetlada.

60 CONFERÈNCIES ALS INSTI-TUTS DE SECUNDÀRIA. A les 12hores de hui, als institutsÈnguera, d’Ènguera, i MariaMoliner, del Port de Sagunt, elsprofessors de la UniversitatValentín Villaverde i EnriqueLanuza es dirigiran als estudiantsde secundària per tal de trans-metre’ls el sentit de les recerquesque ocupen bona part del seuquefer acadèmic. Amb neander-tals i cromanyons, els primerspobladors de les terres valen-cianes, Villaverde traçarà unpanorama de la seqüència regio-nal i dels mètodes d’investiga-ció amb els quals treballa l’ar-queologia prehistòrica, a partir

de la informació obtinguda enl’excavació de diversos jaci-ments arqueològics, com ara laCova Negra, a Xàtiva, o la Covade les Cendres, a Teulada.Enrique Lanuza tractarà de donaruna base biològica a les emo-cions humanes, amb la ponènciatitulada Evolució del cervellemocional: els orígens de la pori el plaer. Aquesta activitat s’em-marca dins el Cicle deConferències als Instituts deSecundària, que desplaça lainvestigació de la Universitat alscentres educatius on es trobenels futurs universitaris valen-cians. La iniciativa, que ja vadonar excel·lents resultats enl’anterior edició de la Setmanade la Ciència, ha estat enguanyacollida per més de seixanta cen-tres d’ensenyament secundari dela Comunitat Valenciana.

Els temes a tractar seranvariadíssims, des de l’evolució,el canvi global o la comprensióde l’univers, fins al patrimoni del’aigua, la llum, la biodiversitat

o l’electrònica molecular. Demàdivendres hi ha previstes cincconferències d’aquest cicle.

El programa es pot consultar através de la web de la Càtedra deDivulgació de la Ciència(http://www.uv.es/cdciencia/),organitzadora d’aquest esdeve-niment que, a través de cursos,rutes matemàtiques, cicles deconferències, tallers i noves expe-riències, tracta d’estretir els lli-gams entre la societat i el devegades complex món de la cièn-cia.

D’entre les activitats d’ahirdimecres dia 3, la Setmana de laCiència va inaugurar el cursDivulgació científica en televi-sió: el gènere documental, i vacelebrar, a la Llibreria de laUniversitat, el desé aniversari dela col·lecció Sense Fronteres,coeditada per la institució acadè-mica i Edicions Bromera, quepublica cada any els treballsguardonats amb el PremiEuropeu de Divulgació Cientí-fica.

4 NOVEMBRE 20043 NÚM. 215

Per sisé any consecutiu, la Setmana Europeade la Ciència ha posat en marxa universitats

i centres de recerca en la tasca d’apropar la cièn-cia a la societat. Amb un programa orientat apúblics ben diversos, la Universitat incorporaenguany el Bar de les Ciències, una proposta cien-tificolúdica que tindrà lloc hui dijous en un café deValència, i amplia a seixanta les visites d’investi-gadors als instituts de secundària.

REDACCIÓ

Els dies 5 i 6 de novembre tindràlloc al Col·legi Major Rector Pesetel col·loqui hispano-britànic-noruec sobre Salut i pràcticamèdica en l’àmbit rural. Es tractad’una conferència internacionalcoordinada pels professors StevenCherry (University of East Anglia)i Josep Lluís Barona (Universitatde València), en la qual participenprofessors i investigadors de lesuniversitats de València, EastAnglia (Anglaterra), Bergen(Noruega), Alacant, Illes Balearsi Miguel Hernández.

Les tres sessions que componenla conferència analitzaran, desd’una perspectiva històrica, lespolítiques sanitàries i la pràcticamèdica, la salut infantil, una pers-pectiva europea comparada i elstreballs d’investigació en curs a laUniversitat de València sobreindustrialització i salut, i alimen-tació en la societat valenciana.

El simposi ha comptat amb lacol·laboració dels vicerectoratsd’Investigació i Política Científica.

Simposi sobresalut i pràcticamèdica enl’àmbit rural

REDACCIÓ

Hui dijous, dia 4, a les 12 hores,el científic nord-americà de laNASA Robert Green pronunciaràla conferència Measuring theEarth System in a Time of GlobalEnvironmental Change withImaging Spectroscopy.Serà al Salód’Actes de la Biblioteca delCampus de Burjassot.

Robert Green investiga al Centrede Propulsió de Coets de laNASA, a Pasadena (Califòrnia-EUA). A primeries dels huitantava revolucionar els coneixementssobre teledetecció.

Conferènciade Robert Greena Burjassot

Cartell de la VI Setmana de la Ciència.

Un brindisper la ciència

4

Mètode (?)europeu

La introducció dels crèditseuropeus a algunes assigna-

tures de la Universitat deValència no ha deixat de causarcrítiques. Veiem que les hores detreball dins les aules i a casa esmultipliquen, sense descomptarque els diferents contingutstemàtics tenen fixada hora i diadurant el llarg del curs. Intentaraconseguir una major eficiènciaen els coneixements a adquirirper part de l’estudiant, seguintaquest mètode en un tipus desocietat com la nostra, implica elseu fracàs en les nostres univer-sitats.Primerament, ha d’haver-hi uncanvi en els modes de treball ide concebre la realitat des dedins d’una altra realitat amb unscostums que no s’adeqüen, d’a-vantmà, a tots aquests. Per dir-hod’una altra manera, es vol passard’A a E saltant-se B, C i D. Açòes veu així donada la radicalitatde canvi que s’exigeix tot d’una.Per tant, hi haurà una adequaciómillor a aquest projecte per partd’aquelles societats on les seuesestructures socials comparteixenmolts trets amb el tipus d’estruc-tura europea que es vol en aquestaspecte. Aquesta adaptació supo-sa una sèrie de canvis en algunesgeografies –i ací incloc l’espa-nyola– més profunds que enaltres i on el tipus d’evolucióque s’exigeix necessita un espaitemporal més ampli perquè espuguen assimilar millor els nousvalors a adquirir.Comparem l’augment d’horesd’estudi i de treball en totes lescarreres seguint la lògica delmodel europeu. Per poder fer-nos una aproximació mental altipus de realitat que això com-portaria, agafem-nos com aexemple la llicenciatura de medi-cina (500 crèdits). Si observemcom afecta el sobrepassamentd’hores de treball dels seus estu-diants els coneixements que

adquireixen, donada la rapidesaen què han d’interioritzar-los, eltemps dedicat a la reflexió d’a-quests desapareix. És a dir, esperd part de la important basequalitativa que ha de tenir l’estu-diant i, tot d’una i a llarg termi-ni, la motivació a continuar estu-diant. Un altre aspecte ignorat ésel d’aquell que estudia i treballaal mateix temps.Parlem d’un profund canvi queignora la naturalesa institucionalde cada societat. Aquesta és dife-rent d’acord amb les distintesgeografies europees i, per tant,no podem partir de la idea que ésúnica. D’aquesta manera, peraconseguir les finalitats queaquest model promulga, serianecessari replantejar alguns cri-teris que condicionen, negativa-ment, el mètode que es vol apli-car de manera única i ignorantaspectes crucials que hi haja encada realitat concreta. Cal obrirdiferents camins a seguir perpoder aplegar a un rigor més efi-cient.

Andreu Pasqual i Faus.Llicenciatura de Sociologia

Queixa’t aqui pertoca

Fins fa poc, cada vegada queem sentia molest o ofés per

una empresa o institució (o elque fóra) perquè havien fet algu-na cosa que no em semblava bé,jo em trobava impotent, i frus-trat. “No sé què fer. Només pucqueixar-me. Però a qui? Alsamics? De què serveix?”, pensa-va jo sempre. Però l’altre dia, jafart de tot, se’m va acudir unaidea, i em vaig dir a mi mateix:“Per què gastes inútilment lesteues energies queixant-tedavant la teua xica (o dona), elteu xic (o home), els teus com-panys de faena, o els teusamics?”. “Per què no et queixes,abans de tot, a eixa empresa o

4 NOVEMBRE 20044 NÚM. 215

215Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: RemeiCastelló, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: TomásGorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: AgustíPeiró.Administració i Serveis: Nel·laLeal, Vicent Martínez i MònicaGarcía.Publicitat: Publipress. Tel. 96 39184 00.

Redacció: Gabinet de Premsa(Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es.Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise.Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Antoni Tordera,Pilar Sanz, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

Opinió

institució, o el que siga?”. És molt fàcil amb Internet.Mira: entres en el Google (o enun altre cercador), busques lapàgina web de la institució oempresa que et contraria, bus-ques la seua adreça electrònicade contacte (sempre en tenen) ili envies una carta de protesta.Aprofitem la xarxa electrònica

per a desfogar-nos. És molt sen-zill, ràpid i barat. Després, japodré parlar amb els meusamics, la meua dona, o el meuhome, sobre el tema. Però ara jaestic més tranquil, perquè séque el causant del meu malestarllegirà la meua protesta (o algunajudant seu, que li la farà arri-bar). Potser això no servisca de

res. Però jo em trobe millor,perquè he fet alguna cosa inte-ressant. I és que, de què serveixqueixar-te davant la gent quet’envolta, si no fas res més?Penseu en açò cada vegada quevulgueu queixar-vos. I ja emdireu com quedeu. Bo. Adéu.

Joanjo Aguar Matoses.

www.uv.es/~noudiseLa Universitat de València,a l’abast de tot el món

CRISTINA VALERO

El Campus dels Tarongers hasigut durant tres dies un fòrum onespecialistes de ciència política,antropologia, sociologia, econo-mia aplicada i sobretot juristeshan analitzat la situació delsimmigrants en la nostra societat.Sota el títol Emigrants com anous actors del desenvolupament.Globalització, migració, partici-pació i drets humans, els passatsdies 27, 28 i 29 d’octubre, al Salóde Graus de la Facultat de Dret ial Saló d’Actes de la BibliotecaGregori Maians, es va celebrar lacinquena edició del cicle de semi-naris que el Grup d’Estudis sobreCiutadania, Immigració iMinories, dirigit per Javier deLucas, desenvolupa al voltant delmulticulturalisme i del paper delsimmigrants al País Valencià i alconjunt de l’Estat.

L’objectiu d’aquest seminari haestat la discusió sobre l’evolucióde l’estatus dels immigrants, elreconeixement del seu dret a laparticipació política i no sols elsseus drets a la satisfacció denecessitats bàsiques, l’únic temaque ara es planteja des dels poderspúblics.

Les ponències començaren ambreflexions sobre la globalització,les migracions internacionals i elmercat de treball, per a passardesprés a centrar-se en els dis-cursos sobre la immigració llati-noamericana. Aquesta immigra-ció ha centrat les ponències per-què hui els immigrants de la zonaandina, sobretot els equatorians,són els més nombrosos a l’EstatEspanyol.

Els protagonistes del seminarivan explicar en les sessions lesdiferents causes que provoquenla immigració. Per a Pepe GarcíaAntón, un dels coordinadors, hihavia la intenció de “donar unavisió de les causes per les qualsels immigrants arriben a Espanya,causes que no són només la faltade treball a casa seua, sinó tambéels conflictes interns dels seus paï-sos, com ara les guerres civils ola corrupció política, les raons perabandonar el país propi són com-plicades”. La manera de viuredels immigrants també s’ha ana-litzat mitjançant la projecció deldocumental Problemas persona-les, dels equatorians ManoloSarmiento i Lisandra Rivera, queha donat lloc a debat i opinions.

En el seminari s’han presentat,a més, els plans d’integració decomunitats autònomes, com arala catalana o l’andalusa, i s’hi hanexposat les paradoxes que pre-senten els processos migratoris.

Entre els ponents hi ha hagutinvestigadors i docents de tresuniversitats hispanoamericanes.La primera d’elles ha sigut laSimón Bolívar, que agrupa cincpaïsos: Equador, Bolívia, Perú,Colòmbia i Veneçuela; la segonaha estat la Universitat GabrielRené Moreno de Santa Cruz dela Sierra de Bolívia; i la tercerala Universitat PontifíciaUniversitat Catòlica de Perú. Elseminari ha permés així assentarles bases per a col·laborar enfuturs projectes d’investigaciód’aquestes universitats integra-des en el sistema andí.

Com explica el catedràtic deFilosofia del Dret i director delGrup d’Estudis sobre Ciutadania,Immigració i Minories de laUniversitat de València, Javier deLucas, en el seminari s’ha arribata la conclusió que la presènciadels immigrants significa almenysdues exigències: “No és possiblemantindre encara l’exclusió delsimmigrants del seu paper d’agentsde la vida pública i, per tant, elseu dret a configurar, constituir idecidir la vida pública, això no éstan sols el dret al vot, sinó la par-

ticipació en la definició de polí-tiques públiques i la participacióen la gestió de la immigració per-què aquesta no és tan sols unacompetència dels agents socials,govern, patronal i sindicats, sinóque si hi ha algú implicat són elsmateixos immigrants”. I conti-nua: “L’altra línia que hem inten-tat desenvolupar en el seminariha estat el paper de les xarxesd’immigrants en l’establiment devincles de relació entre les socie-tats d’origen dels fluxos migra-toris i les societats de destinació”.

En la seua ponència inaugural,Javier de Lucas va argumentarque a més globalització, hi hauràmés migracions, però no lliuressinó forçades. També va explicarque els fluxos migratoris són unamàscara perquè, en realitat, ambl’actual procés de mundialitzacióles fronteres són poroses per alcapital especulatiu, la tecnologiai la informació, i per a la mà d’o-bra que es requereix conjuntural-ment al nord, però infranquejablesper a qui vol emigrar al centre ino és útil segons els criteris delmercat.Segons el catedràtic de Filosofiadel Dret, la immigració “és unfenomen social total, que implicaels diferents aspectes (laboral,econòmic, cultural, jurídic, polí-tic) de les relacions socials, tan-car-lo en una sola dimensió, comara la laboral, la d’ordre públic ola cultural, és una equivocació”.Com explica de Lucas, a l’EstatEspanyol hi ha dues miradessobre la immigració: una visióinstrumental, reductiva i unilate-ral, que mira la immigració nomésen clau laboral, com una qüestióde mercat que dóna lloc a políti-ques de control policial de fron-teres i l’optimització dels meca-nismes d’expulsió i repatriació, ila paternalista, o ajuda a l’immi-grant com a marginat. En aquestsegon cas la política d’immigra-ció és caritat o una mal entesasolidaritat, la tendència és poten-ciar que la societat civil (volun-taris, ONGs, sindicats, associa-cions...) s’implique més en latasca. De tal manera que sempreserà menys costosa i del fracàs dela integració no es podrà respon-sabilitzar els polítics.

4 NOVEMBRE 20045 NÚM. 215

Una bona política d’immi-gració seria aquella quees recolzara en dospilars: internacional iestatal. A nivell interna-cional, fer possible i efec-tiu el dret a la lliure circu-lació. No obrir les fronte-res, sinó que el fet d’im-migrar no siga un privi-legi d’uns pocs milionariso treballadors d’excel·lèn-cia científica o un destíimposat. A nivell estatal,no es tracta d’integrar elsimmigrants en la nostrasocietat, sinó de la inte-gració de tots, de la parti-cipació en la vida pública,construcció d’una ciuta-

dania plural i inclusiva.Per a Javier de Lucas, laintegració no és unprocés unidireccional enel qual una de les partsresta igual perquè no hade canviar i és només l’al-tra part la que ha d’inte-grar-se. És necessaricrear noves formes deciutadania, plurals, multi-laterals. Aquelles perso-nes que resideixen demanera estable entre nos-altres com a conseqüèn-cia del seu projectemigratori han de ser re-conegudes en condicionsd’igualtat com a agentsde les nostres societats,protagonistes de lariquesa cultural, econò-mica i política en igualtatamb els nacionals delsestats on resideixen esta-blement. La clau rau enevitar l’ancoratge de laciutadania en la naciona-litat.

Propostad’una bonapolíticamigratòria

Experts reclamen el dret dels immigrants a la vida política

JORNADES Tarongers va acollir un seminari per a tractar la situació dels immigrants

Per a Javier deLucas, “a més globalització, hihaurà més migracions, però no lliures sinóforçades”

Imatge d’unamanifestació aValènciad’immigrantsequatorians.FOTO: M. LORENZO

4 NOVEMBRE 20046/7 NÚM. 215

REDACCIÓ

Francisco Tomás va assenyalar:“La seua prolífica obra queda re-gistrada en diversos llibres i mésde cent cinquanta articles, moltsdels quals han estat reeditats i in-closos una i altra vegada encol·leccions i monografies. Elsseus llibres, traduïts a l’espanyol,italià, alemany, francés, rus, po-lonés, ucraïnés, japonés i xinés,l’han convertit en un dels autors

de major impacte mundial. Laseua obra The Economic Institu-tions of Capitalism: Firms, Mar-kets, Relational Contracting(1985) és un dels treballs més ci-tats en ciències socials, i l’anome-nat Markets and Hierarchies:Analysis and Antitrust Implica-tions (1975) s’ha convertit tambéen un clàssic de l’economia”.

Per la seua banda, la professoraMartina Menguzzato va qualificarOliver Williamson com un dels

autors més representatius de laNova Economia Institucional. “Ésl’abanderat de la moderna Econo-mia de les Organitzacions. Hacontribuït a renovar la ciènciaeconòmica amb la seua teoria decostos de transacció, en el marc dela qual, a més de l’anàlisi del mer-cat, posa els fonaments d’una novateoria de la firma”, va explicar ladoctora Menguzzato.

Oliver Williamson, nascut aSuperior (Wisconsin) en setem-bre del 1932, es va llicenciar el1955 pel MIT (MassachussetsInstitute of Tecnology). Obtinguéun MBA (Master Busines Admi-nistration) el 1960 per la StanfordUniversity i el doctorat en Eco-nomia el 1963 per la Carnegie-Mellon University. El nom de Wi-lliamson apareix regularmentcom a candidat al premi Nobeld’Economia.

REDACCIÓ

L’acte, que es va celebrar divendres,dia 29 d’octubre, al Gran Teatred’Elx, va comptar amb la presènciade l’actual rector de la Universitat deValència, Francisco Tomás, entre al-tres personalitats. En el mateix acte,la Miguel Hernández va atorgar l’-honoris causa a tres il·licitans quehan estat, o són ara, rectors. Així, jun-tament amb Pedro Ruiz (rector entre1994 i 2002 a València), van ser in-vestits Pedro Amat (rector a Sala-manca, qui per una malaltia va estarrepresentat per un deixeble) i Arace-li Masiá (rectora de la UNED).

Ramón Villares, exrector a San-tiago de Compostel·la i també histo-riador, va definir el llibre de Ruiz To-rres Señores y propietarios. Cambiosocial en el sur del País Valenciano,1650-1850 com a “obra de referèn-cia per a la historiografia espanyolacontemporània”, en la qual va de-mostrar que “no hi ha models únicsper a explicar la transició a les so-cietats burgeses”. Villares va ressal-tar també la capacitat de Pedro Ruizper a establir diàlegs entre la història

i altres disciplines, així com la seuavalentia i agudesa en analitzar elsusos polítics de la història per part del’anterior Govern. L’exrector de San-tiago va destacar la capacitat del pro-fessor Ruiz per a crear una escola enel si del Departament d’HistòriaContemporània de la Universitatamb gran potència investigadora.

Per la seua banda, el rector de laUniversitat d’Elx, Jesús RodríguezMarín, va agrair-li a Ruiz tot allò quehavia aprés d’ell “en el dur ofici derector”, i va destacar la seua capaci-tat de gestió en una universitat de lesdimensions i complexitat com la deValència.

Pedro Ruiz va recordar els seusmestres a Elx i la seua relació ambaquesta ciutat, on es van “crear el vin-cles que m’uneixen als immigrants”.L’historiador es va referir al conser-vacionistes de hui com “els autènticsprogressistes” per oposició “als quesacrifiquen paisatges i cultures ennom de prejudicis moderns falsa-ment universals”. “Ser conservacio-nista és mirar cap al futur, tractard’impedir les catàstrofes ecològiquesi lluitar per conservar la diversitat deles llengües i de les cultures”, va ase-gurar abans de concloure, amb coin-cidència amb el moviment anti-globalització, que “un altre món éspossible”.

Pedro Ruiz Torres va nàixer a Elxel 1951. Va llicenciar-se en Filoso-fia i Lletres per la Universitat deValència el 1974, i va obtindre el tí-tol de doctor el 1981. Des del 1976ha fet classe d’Història. Va formarpart de l’equip de Ramon Lapiedra,i després va accedir al càrrec de rec-tor en les eleccions del 1994. Foureelegit el 1998, i des del 2002, enacabar la seua etapa com a rector,va tornar al Departament d’HistòriaContemporània a València. L’anypassat va rebre la Medalla de laUniversitat.

ACTES INSTITUCIONALS I ACADÈMICS EN UNA SETMANA INTENSA

Williamson, un“clàssic de l’economia”,investit a la NauEl rector, Francisco Tomás Vert, va qualificar OliverWilliamson, de la Universitat de Berkeley, com un“clàssic de l’economia”. El rector va elogiar la tra-jectòria científica de Williamson durant l’acte d’in-vestidura del professor nord-americà com a doctorhonoris causa per la Universitat de València. L’actees va celebrar el passat dijous, 28 d’octubre, al Pa-ranimf de l’edifici històric del carrer de la Nau.

“Un sòlid historiador i unintel·lectual que no s’haquedat tancat en la torred’ivori i que ha sabut eixira la plaça pública en de-fensa de la seua Universi-tat”. Amb aquestes parau-les va definir el professorRamón Villares l’exrectorde la Universitat de Valèn-cia Pedro Ruiz Torres en lainvestidura com a doctorhonoris causa per la Uni-versitat Miguel Hernándezd’Elx.

La Universitat d’Elxreconeix la figura de Pedro Ruiz

Oliver Williamsones dirigeix, el pas-sat dijous, alParanimf de la Nau.FOTO: M. LORENZO

Pedro Ruiz,durant l’actede nomena-ment com adoctor honoriscausa a Elx.

El rector de la Universitat deValència, Francisco TomásVert, ha anunciat la voluntatde sobrepassar l’actual Exten-sió d’Ontinyent i fer-hi un Cen-tre Universitari, “crec que ésel moment de confirmar-ho id’assenyalar que anirem cap aeixe objectiu, en el marc de lanova regulació que prepara elGovern de l’Estat com a con-seqüència de la reforma de laLOU, i amb la col·laboració detotes les forces i institucionsque van permetre la instal·la-ció dels actuals estudis, i la detots els ciutadans de la Valld’Albaida”. Francisco Tomásrecorda que prop de mil alum-nes ja han passat o estan aramateix a les aules, i amb ex-cel·lents perspectives de de-senvolupament, d’acord ambles llistes d’espera i les sol·lici-tuds que s’han rebut. El rectorva recollir la setmana passadala Medalla d’Or de la Ciutatd’Ontinyent que aquesta halliurat a la Universitat deValència. Una distinció quepretén testimoniar l’agraï-ment de la població a l’ensuniversitari, per la seua apos-ta clara i decidida per aproparels estudis universitaris a lacomarca valldalbaidina.

LA UNIVERSITAT S’ACOSTA ALS PO-BLES. Per a Francisco Tomás,la Universitat vol ser l’EstudiGeneral de tots els valencians,i no tan sols per a estudiar idonar suport als fets diferen-cials i als trets específics delpoble valencià, sinó “tambéper atendre les necessitats es-pecífiques de formació, prepa-ració, recerca, desenvolupa-ment científic i tecnològic i di-fusió de la cultura, amb lesgaranties de racionalitat i uni-versalitat que li són pròpies,tal i com es diu en l’article 3dels seus Estatuts”. I per acomplir eixa alta missió socialque li ha estat confiada, apun-ta que “la Universitat s’ha d’a-propar al poble i als poblesque conformen la realitat so-cial, econòmica i política delPaís Valencià”. Tal com ha fetla institució amb Ontinyent,un municipi i una comarca, laVall d’Albaida, amb una “granimportància geoestratègicacom n’era conscient el rei Jau-me I” i d’una “significació geo-política que no ignorà Cavani-lles”.L’alcalde d’Ontinyent, ManuelReguart, va manifestar la dis-posició de l’ajuntament per adotar la Universitat, i en espe-

cial aquest campus, de totallò que puga requerir-se peral compliment dels fins de lainstitució. “Més enllà inclús deles dotacions immobiliàries ide materials, i en la mesurade les nostres possibilitats,Ontinyent i la Vall han de trac-tar que els estudiants i els do-cents universitaris troben in-centius per a quedar-se entrenosaltres, per a estar com acasa, tractarem de tindre unadigna i ben dotada seu de laUniversitat”. L’alcalde vaapuntar que amb aquesta pro-ximitat s’incentivaran tambéles vocacions universitàries,“en una interconnexió que fun-cionarà d’anada i tornada en-tre la Universitat i el medi enquè està instal·lada” i va afegirque “la sola permanència d’u-na seu universitària produiràla difusió de cultura en el si dela societat”.Per la seua banda, el regidorRafael Portero, instructor del’expedient que va proposar laconcessió de la Medalla a la

Universitat, va fer un repàs dela consolidació aconseguidaper la institució acadèmica aOntinyent amb la implantacióde dues titulacions, activitatsde La Nau dels Estudiants o lacreació del premi anual d’in-vestigació econòmica que por-ta el nom de qui va ser degàde la Facultat d’Econòmiques,Juan José Renau Piqueras, aqui es deu bona part de lagestió per a la ubicació a laVall d’Albaida de l’ExtensióUniversitària. Portero, a més,va destacar el valor afegit quesuposa per a Ontinyent serseu universitària. “Sabem quetindre estudis universitaris enla nostra comarca significauna millora substancial del ni-vell cultural i de formació deles generacions futures i queno hi ha millor inversió quetreballar per arribar a ser unreferent cultural i educatiu ales comarques centrals”. Enaquest sentit, va afegir que “laUniversitat de València ac-tuarà com a institució dina-mitzadora de l’estudi, la for-mació i la investigació, i per-metrà a les empreses de laVall d’Albaida disposar de pro-fessionals formats, a més delbenefici que sempre suposal’afluència d’habitants d’altrespoblacions i comarques”. Fi-nalment va recordar la felicita-ció que va arribar fins el con-sistori per part del consellerde Cultura, Educació i Es-ports, Justo Nieto.

Ontinyent premia la UniversitatL’alcalde

d’Ontinyent,Manuel Reguart,lliura la medalla

d’or de la ciutat aFrancisco Tomás.

L’Extensió Universitàriad’Ontinyent va començar aimpartir la Diplomatura deCiències Empresarials enel curs 1998-1999. Tresanys després, el curs2001-2002, l’oferta acadè-mica es va ampliar amb latitulació de Mestre Espe-cialitat en Educació Infan-til.En l’actualitat l’Extensiócompta amb els tres cur-sos per a cadascuna de lesdiplomatures i es troba di-vidida en dos centres. Elsalumnes d’Empresarials,que pertanyen a la Facultatd’Economia, reben ladocència en l’antic Col·legi

Rafael Juan Vidal al carrerJoan XXIII núm. 10 i elsalumnes de Magisteri In-fantil, que pertanyen a l’EUde Magisteri Ausiàs March,al Col·legi Lluís Vives a l’a-vinguda Compte Torrefielnúm. 22. Està previst queen un futur tots s’ubiquenal Col·legi Lluís Vives i pas-se a ser el definitiu Cam-pus Universitari d’Onti-nyent.El gran repte de cara al fu-tur és la reconversió de laextensió ontinyentina enun centre universitari, unaproposta que la Universitats’ha compromés a em-prendre.

Sis anys a la seu de la Vall d’Albaida

“Amb la proximitat de laUniversitat s’in-centivaran tambéles vocacions uni-versitàries”, s’a-punta des de lacomarca

88 NÚM. 215

4 NOVEMBRE 2004

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquestabutlleta amb lesteues dades ienviar-la, junt amb

un xec de 10 euros(a nom d’Universitat de

València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Avinguda Blasco Ibáñez13, quart nivell. 46010, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

La Universitat de València, através del Servei d’EducacióFísica i Esports, inicia classesde rem al Club Nàutic deValència. Es tracta de classesde rem tradicional tambéconegut com a rem llaüt. Elllaüt és l’embarcació tradicio-nal del Mediterrani, i en lesseues diverses variants s’em-pra des d’Andalusia a Catalu-nya, passant per València iMúrcia, i inclús en altres paï-sos, com ara França i Itàlia. Ésuna embarcació de banc fix, ila tripulació la formen huitremers amb timoner.

Les regates de llaüts vénencelebrant-se des de tempsmolt antics, i el seu naixementprové de les mateixes tradi-cions marineres. El que en unprincipi va ser només una raóeconòmica, va sorgir de lacompetència entre les distin-tes barques de pesca per por-tar les primeres el peix a porti obtindre el millor preu, es vaconvertir també en una de-mostració esportiva. Aixívénen celebrant-se de maneracontinuada, fins a finals delsanys cinquanta, regates dellaüts per tot el litoral valen-

cià. Des de Gandia i Dénia finsa Torrevella i Sant Pere delPinatar.El rem és un esport pre-històric i dels pocs que en elseu moment es va concebrecom a pena màxima, ja queen l’època romana un delscastics més durs era la con-demna a remar a galeres,impulsant els navilis de guerraromans. Durant el segle XVII

comença a concebre’s com aactivitat lúdica, i en el XIX esperfila la divisió entre les duesmodalitats que n’hi ha actual-ment, el rem de banc fix o tra-dicional i el banc mòbil o remolímpic.Per a inscriure’s en aquestaactivitat, que començarà el 9de novembre a les 16 hores,cal tindre la llicència federativa.El curs dura sis classes i esprogramen diferents cursos alllarg de l’any. Més informacióen http://www.uv.es/sesport

Classes de rem a la Universitat de València

L’IVAC-La Filmoteca ha iniciat elcicle En torno a la migración:refugiados e inmigrantes, queprogramarà fins el 21 denovembre.El cicle intenta oferir unaàmplia panoràmica del tema iinclou nou pel·lícules de dis-tintes nacionalitats. Lesespanyoles Flores de otromundo (Iciar Bollain, 1999) iPoniente (Chus Gutiérrez,2002) plantegen els proble-mes d’integració que afectenl’Estat Espanyol. Per la seuabanda, Escapr al paraíso

(Nino Jacusso, Suïssa, 2001) iIn this world (MichaelWinterbottom, Gran Bretanya,2002) se centren en la fugida iel trajecte cap a l’Europa rica.El desemparament i la discri-minació de l’immigrant cen-tren Bolivia (Adrián Caetano,Argentina, 2001), Little Senegal(Rachid Bouchareb, Algèria,2001) i Last resort (PawelPawlikowski, Gran Bretanya,2000); mentre que Negocisocults (Stephen Frears, GranBretanya, 2002), a través delthriller, i Quiero ser com

Beckham (Gurinder Chadha,Gran Bretanya, 2002), per mitjàde la comèdia, mostren altresproblemes associats a la immi-gració en un Londres multi-ètnic. La mostra es completaamb els curts Amigo no gima(Iñaki Peñafiel, 2003) i Mimoun(Gonzalo Ballester, 2003), pre-miats en la I Mostra de Curtsorganitzada per CEAR, sota ellema Refugi, immigració i inter-culturalitat.La mostra s’ha realitzat encol·laboració amb les organitza-cions no governamentalsComissió Espanyola d’Ajuda alRefugiat (CEAR) i ValenciaAcoge, amb motiu dels seusrespectius 25 i 15 aniversari, iel Consell de la Joventut deValència.

Cicle de cinema sobre la immigració

De tot

TAM-TAM

Classes de Portugués. Professoratitulada i nadiua. Sonia. Telèfons:626 76 13 91/96 137 06 29.

Classes d’Hebreu. Professora titu-lada s’ofereix per a impartir clas-ses d’hebreu bíblic i modern dequalsevol nivell. Tel. 635 69 49 00.

Nativa russa dóna classes particu-lars de Rus a tots els nivells. Elsinteressats podeu telefonar al 96385 48 14 (Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciatnadiu. Tots els nivells. Material dediverses universitats gregues.Telefoneu al 679 55 74 56.

Necessites Valencià? 7 euros l’hora.Servei a domicili. Tel. 96 397 5956 (Toni).

Espanyol per a estrangers. Llicenciaten Filologia Hispànica imparteixclasses privades per a millorar elcastellà. Preu: 6 euros hora. Tel.646 62 33 97.

Classes de Francés. Professoranativa dóna classes de francés atots els nivells. Preparació d’exà-mens, traduccions i conversa.També preparació a Erasmus i delf-dalf. Daniele. Tel. 96 360 84 07.

Intercanvi d’idioma espanyol/fran-cés. Es busca natiu francés per afer intercanvi d’idioma i treballar.Tel. 617 25 85 82 (Rafa).

Intercanvi d’idioma espanyol/italià ialemany. Es busca italià/ana per afer intercanvi d’idioma. També ale-many. Tel. 96 392 55 46 (Ángela).

Classes d’Esperanto. Classes gratuï-tes. Dimecres de 19:30 a 20:30hores. Tel. 96 366 09 82.

Cuidar xiquets. Xica jove s’ofereixper a cuidar xiquets pel matí o lavesprada. Telèfon: 96 326 91 02.Pregunteu per Maru.

Venc còmics de Dragon Ball d’AkiraToriyama. Versió en castellà dePlaneta De Agostini Comics, sèriesblava, groga i roja. Tel. 666 55 5109 (Jesús) o jarig@valencia.vila-web.com

Es passen a ordinador treballs enqualsevol idioma. Telefoneu al 65221 74 28 o envieu un c-e a: trabajo-suv@hotmail.com

Es passen a ordinador treballs encastellà o en valencià. 696 34 3652 o 96 332 60 87 (Ruth).

Venc màquina d’escriure portàtil,marca Adler. Crideu només per lavesprada, de 16 a 19 hores. Tel.617 50 03 94.

Estudianta de Biologia s’ofereix pera cuidar xiquets els caps de set-mana. Amb experiència. Títol deMonitora de Centre de Vacances ibecària en La Nau dels Xiquets.Tel. 657 53 79 37.

Dues psicòlogues estudiantes dedoctorat cuiden xiquets. Tambéajuda en les tasques del col·legi.Telèfons: 626 70 34 31 (LuzVictoria Arengo) i 652 69 82 80(Rose Mary Castro).

S’ofereix treball com a hostessa pera fires, congressos i promocions.Interessades podeu enviar el cur-rículum o acostar-vos a Balance.C/Baró de Càrcer 21-2. Tel. 96 35111 67.

Projecte Xaloc. Necessitem voluntarisper a treballar amb xiquets i xique-tes del barri de Russafa amb proble-mes socials i escolars. Realitzemactivitats de repàs escolar, jocs,tallers i eixides, dilluns, dimecres idivendres per les vesprades. Estema Pere III el Gran 20, baix. Tels. 96373 04 40 i 636 38 41 44 (Juan) i654 84 85 24.

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en la inter-venció amb menors i adolescents ensituació de risc d’inadaptació socialal barri de Benicalap. Es fan activi-tats de recolzament escolar, tallers,jocs, eixides. Ens reunim les vespra-des de dilluns, dimecres i divendres.Interessats telefoneu al 610 82 2091 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris/es per a unprojecte d’educació infantil aPaiporta. Tel. 654 66 63 05 (Loli) o96 397 59 56 (Toni).

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en la inter-venció amb menors i adolescents ensituació de risc d’inadaptació socialal barri de Benicalap. Es fan activi-tats de recolzament escolar, tallers,jocs, eixides. Ens reunim les vespra-des de dilluns, dimecres i divendres.Interessats telefoneu al 610 82 2091 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris/es per a unprojecte d’educació infantil aPaiporta. Tel. 654 66 63 05 (Loli) o96 397 59 56 (Toni).

Es necessiten voluntaris per a unprograma de dinamització a cen-tres escolars de València. Treballd’integració social amb immigrants,joves d’ètnia gitana, etc. Més infor-mació al 96 395 09 31 o valen-ciastch@terra.es

Es lloga pis. A Burjassot. Molt propde les facultats de Ciències. Treshabitacions, pis tot equipat.Preferiblement per a xiques. C/SixtoCámara 10. Preu a convindre. Tel.96 363 24 38 (Luisa).

Es lloga pis. Tot exterior, molt llu-minós. Tot nou amb microones itelevisió. Av/Primat Reig. A cincminuts de les universitats. 570euros. 4 habitacions. Tel. 96 369 9876 (Carmen).

Es lloga pis. Prop de les facultats.Benimaclet. 4 habitacions.Totalment moblat. 600 euros, des-peses d’escala incloses. C/Mestral71. Tel. 637 52 10 10 (Sergio).

Compartir amb estudiants. Es buscaxica. Pis tot equipat amb bonacomunicació amb els campus. Preu:110 euros. C/Carretera de Escriba.Tel. 96 342 08 12 (Amparo).

Compartir amb estudiants. Campusde Blasco Ibáñez. Tots els electro-domèstics. Només per a un curs.Preu: 92 euros. C/Doctor RodríguezFornós 16, pta. 9. Tel. 699 69 78 17(Pepe).

Es lloga habitació. Es busca xic-a.Zona Marqués del Túria. C/Ciscar51. Preu a convindre. Dona ambexperiència amb estudiants. Tel. 96320 43 22 (Pilar).

Es lloga habitació. Zona centre.S’ofereix habitació i pensió. Tambéper a estades curtes o sols dies.Bona comunicació amb els campus.Preu: 17 euros per dia. C/JorgeJuan 34. Tel. 625 09 13 17 (Pilar).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

GEMMA BOTELLA/

MARTA SIMON

Aquesta carrera és una diplo-matura molt jove si es comparaamb la resta de l’oferta acadè-mica de la Universitat deValència. Sols té una promocióal carrer i això desorienta moltels estudiants, que desconeixenla majoria de les seues possibi-litats laborals.

La Universitat de València,conscient d’aquesta manca d’in-formació entre els estudiants deNutrició Humana i Dietètica, hasentit la necessitat d’apropar-losa diversos professionals de labranca per a mostrar-los un ven-tall de possibilitats. Fins i tot esvan suspendre les classes perquèels universitaris no tingueren capimpediment per acudir-hi.

L’assistència va ser un èxit,com comenta l’organitzador JoséMiguel Soriano del Castillo, pro-fessor de l’Àrea de Nutrició iBromatologia de la Universitat.Tal com assenyala, “les jornadeshan sigut tot un èxit. Era neces-sari dir als estudiants que noestan sols, saben que podencomptar amb mi com a estu-diants i com a treballadors.Segons he pogut preguntar alsalumnes, els ha agradat molt iels ha aclarit molts dubtes. Laparticipació ha sigut altíssima.Ha permés obrir les perspecti-ves sobre les eixides professio-nals i, el més important, donar aconéixer a l’alumnat les possi-bles vies que n’hi ha”.

Estudiants de tots els cursosocuparen el Saló d’Actes de laFacultat de Farmàcia al llarg detota la jornada i, a més, partici-paren activament preguntantdubtes als diversos ponents.

Carlos, estudiant de primer deNutrició, parla de les jornades:“M’han agradat molt. Pensavaque sols tindríem un parell d’ei-xides i m’ha sorprés molt per-què n’hi ha un fum. El professorJosé Miguel s’ha portat molt bé,es preocupa molt de nosaltres,estem contents, la veritat”.

QUÈ ÉS LA DIETÈTICA? Els

experts en Nutrició defineixenla dietètica com “l’art de com-binar els aliments. A partir delconeixement profund de l’ésserhumà es propaguen formes d’a-limentació variades i suficients,que cobreixen les necessitats tanten la salut com en la malaltia”.

El treball d’un dietista diplo-mat ofereix un ampli espectre demercat, com ara: crear dietes pera les empreses de restauraciócol·lectiva; sistemes d’alimen-tació per a determinats grups dela població (gent major, emba-rassades, obesitats...); estudiarla mobilitat relacionada amb l’a-limentació; enquestes alimentà-ries; educar en matèria de pràc-tiques higièniques en manipula-dors d’aliments o controlsd’APPCC.

El problema és que es tractad’una titulació recent i les tas-ques que abraça han estat desen-volupades per altres professio-nals de la sanitat, com ara elsd’infermeria, metges o titulatsen FP II.

El programa de les jornadestractava àrees entre les quals des-

taven Docència i investigació,Salut pública nutricional,Organitzacions humanitàries,Indústries alimentàries oNutrició clínica.

Es donà molta informaciónecessària dels passos elemen-tals a l’hora de buscar faena:com fer un currículum i quinesparaules emprar, cap a on diri-gir-se per a buscar un lloc de tre-ball, ofertes laborals, etc. I,alhora, s’incitava els estudiantsa ser emprenedors i muntar unnegoci propi, advertint-los delsavantatges i inconvenients de serautònoms.

Aquest fet va sorprendre elsuniversitaris, que no eren cons-cients de tindre tantes possibili-tats de treball. Carmen MaríaGirbés, estudianta de segon deDietètica, comentava: “Quanvaig acabar Infermeria i ja estavatreballant, vaig decidir estudiaraçò perquè m’agradava i perampliar el meu futur laboral. Séque tenim moltes eixides, peròel tema del treball està difícil...”.

Com a cloenda, es va presen-tar un nou organisme universi-

tari: l’Observatori d’InsercióProfessional i AssessoramentLaboral (OPAL), a càrrec de JoséManuel Roig Comanda, coordi-nador de l’OPAL. L’objectiu d’a-quest centre és potenciar lainserció laboral dels titulats dela Universitat de València,desenvolupant les eines necessà-ries per tal de relacionar eficaç-ment l’oferta i la demanda.Pretenen ajudar els titulats i lesempreses perquè la incorporacióal món laboral siga un camí mésfàcil i accessible. A més, es vapresentar la seua pàgina web, desd’on els estudiants poden trobartota la informació que ofereixaquest servei de la Universitat.

La transcendència informativad’aquestes jornades arriba a mit-jans de comunicació aliens a laUniversitat, segons explicaSoriano del Castillo: “Com aconseqüència d’aquestes jorna-des, també es va realitzar unresum en la Cadena Cope per aexplicar la figura del dietista inutricionista, a més de les pos-sibles eixides laborals que pro-posa aquesta titulació”.

REDACCIÓ

La Universitat de Valènciacomptarà amb una fundació pera gestionar els seus amplis recur-sos sociosanitaris. El Consell deGovern de la institució acadè-mica va aprovar la constituciód’aquesta fundació que portaràel nom del prestigiós metgevalencià del segle XV Lluís Alca-nyís.

A banda dels estudis deMedicina, de Farmàcia id’Infermeria, en l’àrea de cièn-cies de la salut, la Universitat deValència imparteix estudis deFisioteràpia, Odontologia iPodologia, que a la vegadarequereixen pràctiques clíniquesi generen serveis sanitaris,segons va explicar el rector,Francisco Tomás. Com a con-seqüència d’aquests estudis, laUniversitat té oberta una clínicaodontològica i es planteja laprestació d’altres serveis sanita-ris pròximament mitjançant unaclínica de podologia i ortopèdiao una de fisioteràpia. Segons vaexplicar el vicerector de Rela-cions Institucionals, José ManuelRodrigo, la fundació naix per apotenciar les pràctiques clíni-ques dels estudiants i millorar laprestació i la gestió dels serveissociosanitaris que presta laUniversitat.

DICTAMEN DE L’HORTA. D’altrabanda, el Consell de Govern vaaprovar un dictamen sobre laconservació de l’Horta deValència. Després de fer unampli repàs de l’evolució histò-rica i una acurada anàlisi de lasituació actual que pateix aquestterritori en el dictamen, laUniversitat considera que hand’aplicar-se les mesures de pro-tecció previstes en la legislacióaplicables al patrimoni culturali natural. “La Generalitat Valen-ciana ha d’aplicar amb urgènciaaquestes lleis per a protegir lesterres que conformen l’Horta deValència amb les figures jurídi-ques de màxima protecció queen elles es regulen i evitar quedesaparega”, s’assenyala.

El dictamen indica que laGeneralitat ha d’elaborar un plaamb el major consens socialpossible en la societat valen-ciana que recupere les zonesdeteriorades de l’Horta deValència i destinar per a aixòels recursos necessaris. Pararles intervencions humanes queestan destruint l’Horta i para-litzar qualsevol actuació queestiga contribuint a la seuadesaparició.

4 NOVEMBRE 20049 NÚM. 215

Els futurs nutricionistes jaconeixen les eixides laborals

Una fundaciógestionarà elsrecursossanitaris de laUniversitat

FARMÀCIA Diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica

La Facultat deFarmàcia de laUniversitat deValència va acollir elpassat 20 d’octubreuna jornada sobre leseixides professionalsde la Diplomatura enNutrició Humana iDietètica.

Estudiants enun menjadoruniversitari.FOTO: M. LORENZO

10 4 NOVEMBRE 200410 NÚM. 215 Agenda

Conferència sobre les propostes contra lafam i la pobresaEl Vicedeganat de Relacions Exteriors i Cultura de laFacultat de Ciències Socials de la Universitat de Valènciaha convidat el professor Arcadi Oliveres, de la UniversitatAutònoma de Barcelona, a impartir una conferència titu-lada Propostes contra la fam i la pobresa. L’acte tindrà llochui dijous, 4 de novembre, a les 12 hores a la Salad’Actes de la Facultat de Ciències Socials (EdificiDepartamental Occidental, primera planta). L’entrada éslliure.

Arcadi Oliveres és professor del Departament d’EconomiaAplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i presi-dent de Justícia i Pau. És autor del llibre Contra la fam i laguerra, recentment editat per Angle Editorial.Les desiguals relacions internacionals, les polítiques delsgoverns i l’avanç sense límit del neoliberalisme estansuposant una evolució del món de conseqüències nefas-tes per a una gran part dels habitants del planeta. Und’aquests “mals” és la pobresa; l’altre, la guerra; conver-tits en problemes endèmics, aparentment inevitables.Però cal desemmascarar i denunciar les estructures, elsprocessos històrics i els interessos que s’amaguen dar-rere dels conflictes i les desigualtats. Observar quins sónels dispositius que els generen ens pot fer entendremillor per què s’ha arribat a la situació actual i quinscanvis caldria impulsar per a eradicar-los.

Novetats ala bibliotecaLa Biblioteca de laUniversitat de València hacanviat el seu catàleg uti-litzant un nou programari.La nova adreça éshttp://trobes.uv.es A més, a partir d’ara elsavisos perquè els usuaristornen els llibres a la

biblioteca, una vegadaexpirat el termini de prés-tec, es rebran per correuelectrònic, ja no s’impri-miran cartes d’avís. Esconsidera que aquest ésun mètode més eficaç, abanda de més ecològic imés econòmic.Per a qualsevol problemao suggeriment, es potenviar un missatge a cataleg@uv.es

Tallerd’AstronomiaDins de la VI Setmana dela Ciència i la Tecnologiade la Universitat, demàdivendres 5 de novembre,se celebra un Tallerd’Astronomia. L’encontreserà, a partir de les 10hores, a la Facultat deMatemàtiques del

Campus de Burjassot. LaUniversitat ha organitzat amés les rutes matemàti-ques a la ciutat deValència. Dimarts dia 9 hiha prevista l’eixida De laCiutat de la Justícia al’Oceanogràfic a partir deles 10 hores. Més infor-mació de totes les activi-tats en l’adreçawww.valencia.edu/cdcien-cia/setmanaciencia

ITES PROPOSTESC

citesVIATJAR PER SABER:MOBILITAT I COMUNICACIÓENTRE UNIVERSITATS EUROPEES

Dies: Fins el 14 de novembre.Lloc: Sala Estudi General de l’edificihistòric. La Nau.

ISLAM. CIVILITZACIÓ DEL LLIBRE

Dies: Del 18 de novembre al 19 dedesembre.Lloc: Sala Duc de Calàbria. La Nau.

ARTISTES HOLANDESOS EN VALÈNCIA

Inauguració el dia 5 a les 20:30hores.Dies: Fins el 4 de desembre.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.

GEOLOGIA: ART I CULTURA

Dies: Fins el 20 de desembre.Hora: 17:30 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

MENORS REFUGIATS:CONSTRUINT EL FUTUR

Dies: Fins el 14 de novembre.Lloc: Sala Thesaurus. La Nau.

GATEXPO

Dies: Fins el 7 de novembre.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

TAXÍMETROS

De Javier Ramos. Dirigida per ItaAagaard. Aula de Teatre de laUniversitat de València. Gratis.Dies: Dimecres 24 de novembre.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador. La Nau.

DANSE A LILLE

Xarxa de Joves Coreògrafs Europeus.Dies: Del 4 al 7 de novembre.Lloc: Teatre Micalet. C/Mestre Palau3.Preu: 14 euros.Més informació: 96 392 14 82.

LA NEBULOSA-MUERTE DE UN HOMBRE

Per El Altillo. Universitat de València.Dia: Divendres 5 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. Gratuït.

DE ALGÚN TIEMPO A ESTA PARTE

De Max Aub, per Associació d’IdeesLínia Dèbil. Entrada lliure.Dies: 10 i 11 de novembre.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador.C/Universitat 2.

VIBRACIONS

Per Marcel Gros. Projecte teatralAlcover. Aula de Teatre de laUniversitat de València. Gratis.Dia: Dijous 25 de novembre.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador.C/Universitat, 2.

L’OBERT DANSA

Coreografies. Aula de Teatre de laUniversitat de València. Gratis.Dia: Divendres 26 de novembre.

Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador. La Nau.

BUSH O KERRY,ELS RESULTATS A DEBAT

Amb Gabriel Jackson, FranciscoMontes, Manuel Peris, Sergio Sevilla iEnric Ucelay-Da Cal.Dia: Dijous 4 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.

LA DONA GITANA HUI

II Fòrum de Solidaritat amb el PobleGitano.Dia: Dijous 4 de novembre.Lloc: Facultat de Filosofia i Ciènciesde l’Educació.Hora: 10 hores.Inscripció: Tel. 96 373 50 96.

UN CAMÍ CAP A L’ENTENIMENT.ESPANYA I ELS PAÏSOS BAIXOS

Amb Bernardo García, FundacióCarles d’Amberes.Dia: Divendres 5 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.

LA MEMÒRIA, FORÇA DE LA HISTÒRIA

A partir del llibre Después de la lluvia.

Chile, la memoria herida, de MarioAmorós.Dia: Dilluns 8 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

EL CONSUM RESPONSABLE:UNA VIA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Amb Carles Porcel (membre delCentre de Recerca i Informació enConsum).Dia: Dimarts 9 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat 2.Organitza: Fòrum de Debats.

DESHÀBITAT

Presentació del llibre de Manel Marí.Entrada lliure.Dia: 9 de novembre.Hora: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

LA SOLIDARITAT HUI

25 aniversari de CEDSALA. AmbMarcos Roitman Rossenmann(Universitat Complutense de Madrid).Dia: Dimecres 10 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

LA TASCA DE LA FUNDACIÓ VICENTE FERRER A ESPANYA I L’ÍNDIA

A càrrec d’Helena Alloza Löfberg(delegada de la Fundació VicenteFerrer per a València i Castelló).Dia: Dijous 11 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

JARDINS, MISTERI,SENSUALITAT, ROMANTICISME I MORT

A càrrec de Carmen Añón.Dia: Dimecres 17 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

CONCERT DE SAMUEL MUÑOZ BERNARDEU I JORGE BLOMDAHL

Cicle Joves Intèrprets de l’IVM.Interpreten obres de Bach, Fauré,Dutilleux, Poulenc, Montsalvatge iFrank Martin. Entrada lliure.Dia: Dilluns 15 de novembre.Horari: 20 hores Lloc: Col·legi Major Rector Peset.

DUO DE GUITARRA I FLAUTA

Cicle Música a la Capella. Amb DavidLópez i Vicente Cuadrado. Gratuït.Dia: Dimecres 17 de novembre.Horari: 20:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència.C/Universitat, 2.

CONCERT DE LORENTE,PORRAS I DOMINGO

Jazz al Botànic, trios de jazz. Gratis.Cal recollir les entrades al JardíBotànic la setmana prèvia al concert.Dia: Dissabte 20 de novembre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart, 80.

CONCERT DEL COR DE CAMBRA VICTORIA MUSICAE

Cicle Música a la Capella.Dia: Dimecres 10 de novembre.Horari: 20:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència.C/Universitat 2.

COCOROSIE (+ANTONY & THE JOHNSONS)

Cicle poprock@lluisvives.uv.es Gratis.Dia: Divendres 12 de novembre.Horari: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

‘BOLIVIA’, D’ADRIÁN CAETANO

Dins del cicle Entorno a la migración,

refugiados e inmigrantes.Dies: 6 i 7 de novembre.Horari: 22:30 i 20 hores, respectiva-ment.Lloc: IVAC. La Filmoteca. EdificiRialto. Plaça de l’Ajuntament 17.Preu: D’1 a 1,5 euros.Informació: 96 353 93 00.

‘DRÁCULA’, DE TERENCE FISHER

Dins del cicle Hammer Films.Dies: 9 i 10 de novembre.Horari: 22:30 i 18 hores, respectiva-ment.Lloc: IVAC. La Filmoteca. EdificiRialto. Plaça de l’Ajuntament 17.Preu: D’1 a 1,5 euros.Informació: 96 353 93 00.

LA PÍCARA PURITANA

Cicle La comèdia americana clàssica.

Dies: 10 de novembre.Horari: 18 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

PREMI BANCAIXA DE PROJECTES PER A CURTMETRATGES

Termini: Del 8 al 19 de novembre.Premis: Primer premi de 21.000euros i quatre mencions honorífiquesde 6.000 euros cadascuna.Informació: 96 387 58 64.

ALTRES

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

MARISOL HOYOS

Sens dubte, els últims anys, laUniversitat ha anat ampliant elventall de llengües estrangeresque s’hi poden estudiar. Shi JiaXie, més coneguda pels seusalumnes com a Xisca, és la pro-fessora triada per a impartiraquesta nova llengua. Nascuda a

Pequín el 1955, Xisca va estudiara la Universitat Pedagògica dePequín i fa huit anys que es vatraslladar a viure a València. Aratreballa com a intèrpret judicial idóna classes de xinés a dos grups

de joves d’un centre municipal.Huitanta alumnes de Medicina,Dret, Economia, Filologia,Psicologia, Empresarials oGeografia, entre altres, han dema-nat cursar les assignatures d’Intro-

ducció a la llengua i la culturaxineses i d’Introducció a l’es-criptura i cultura xineses.

–Quins són els continguts deles matèries de xinés?

–N’hi ha cinc blocs, la pronún-cia, els caràcters xinesos, el voca-bulari, les expressions més sen-zilles de comunicació (saluta-cions, presentacions, identifica-cions…) i la cultura xinesa. Xinaés un gran país que engloba dife-rents tipus de cultures. El fil del’aprenentatge és sens dubte lallengua, però tots els temes es vanenllaçant per tal de transmetre alsalumnes un apunt cultural d’a-quest país tan desconegut per aells.

–Quins són els trets culturalsmés tractats en aquestes classes?

–Quan expliquem les presenta-cions parlem, per exemple, delscostums xinesos a l’hora de posarels noms als xiquets, o, quan estu-diem els números, tractem el pro-blema dels tabús dels números aXina, o de les preferències.També, quan estem parlant de lessalutacions, aquest aspecte és moltdiferent a Xina. Nosaltres nobesem ni abracem ningú quan elsaludem. Això només es fa en lacortesia diplomàtica, entre polí-tics, però mai entre la gent correntsi no són molt coneguts. En canvi,utilitzem unes frases o paraulesdeterminades que depenen de lasituació o de la professió de l’in-terlocuor, o fins i tot d’allò ques’està fent. Tenim el costum depreguntar sempre a l’interlocutorsi ja ha sopat o dinat, encara queno pensem invitar-lo a fer-ho, iaixò, per a un occidental, potserés una indiscreció.

–Diuen que allò més complexés l’escriptura i el fet que quasitotes les paraules siguen mono-síl·labes?

–Cada caràcter xinés té el seuorigen i la seua història. Xina haestat sempre un gran país agrícolai molts dels caràcters tenen rela-ció amb els pensaments dels cam-perols. Tot això és molt impor-tant i resulta interessant per alsestudiants, perquè és un altremón.

–Segurament també és com-

plicat arribar a aprendre els qua-tre tons de la llengua xinesa par-lada.

–Eixe és l’aspecte més com-plex, perquè una mateixa paraulapot ser pronunciada en quatre tonsdiferents, ascendents o descen-dents, i cadascuna significa unacosa diferent, encara que les qua-tre es troben relacionades. Per aun occidental l’entonació no éstan important en una sola paraula.

–Quines són les diferènciesmés importants que observaentre la docència a Xina i aEspanya?

–A Xina la docència és una pro-fessió molt seriosa. Pense queaixò s’ha perdut a Occident. Elsmestres haurien de tindre uncomportament adient per tal d’es-devindre un exemple per als seusalumnes. Haurien de tindre moltacura en tot el que fan o diuen pertal d’afavorir l’educació. A Xinamai no es pot tractar un profes-sor pel seu nom de pila, semprepel cognom i el càrrec. Quan escomença la classe, els alumnes esposen drets i s’inclinen, tornantun salut que mostra un respecteentre professor i alumnes.

–El passat mes de setembre vaculminar la primera transiciópacífica de poders dels comu-nistes xinesos. Xina ha canviatmolt des de la mort de MaoZedong…

–S’ha produït un gran canvisocial, econòmic i polític. Xinacada vegada té més pes a nivellmundial. Això ha fet també can-viar la mentalitat de la gent, queés molt més oberta, mira més capa Occident.

–Així i tot, Hu Jintao va decla-rar que encara que les diferèn-cies entre la població rural i laurbana són abismals, Xina maino copiarà el sistema políticd’Occident…

–Xina té un fons històric, igualque Occident. I allí no pot fun-cionar el sistema occidental. Elsistema democràtic xinés ha deser propi.

–És evident que el creixementeconòmic que ha experimentatXina en els últims anys, tot esde-venint la sisena potència mun-dial, afavorirà també l’interésd’aprendre xinés en el mónempresarial.

–És una llengua de futur, sobre-tot en el món de l’hosteleria.Alguns afirmen que d’ací aquinze anys el xinés es trobarà enla mateixa situació que l’anglésfa quinze anys a Espanya.

–Tanmateix, vosté pensa ques’han de superar molts prejuísabans que això puga arribar.

–Pense que la imatge de Xinaés negativa, sobretot per la malainterpretació dels comportamentsdels xinesos que vénen ací.Sembla que tenim una barrera queimpedeix la comprensió correctai adequada per a conéixer la Xina.Necessitem també que els mitjansde comunicació donen una visiómés correcta del país.

4 NOVEMBRE 200411 NÚM. 215

“Xina ha de trobar un sistemademocràticpropi”

ENTREVISTA Shi Jia Xie, professora de llengua i cultura xineses a la Universitat de València

La professoraShi Jia Xiemostra una

grafia xinesa. FOTO: M. LORENZO

“ Quan estudiemels números,

tractem el problemadels tabús delsnúmeros a Xina”

“ Nosaltres nobesem ni abra-

cem ningú quan elsaludem, en canvitenim costum depreguntar-li sempresi ja ha sopat odinat, encara que nopensem invitar-lo afer-ho”

Per primera vegada ala Universitat, el xinéscomençarà a impartir-se enguany a les aulesde la Facultat de Filo-logia. El Departamentde Teoria delsLlenguatges ha impul-sat aquesta iniciativa,atés l’enorme interésque aquesta llenguadesperta entre elsestudiants.

12 4 NOVEMBRE 200412 NÚM. 215 ÚLTIMA

Uruguai és un petit paísamb a penes tres milionsd’habitants. L’anomenen

el paisito. Durant més decent setanta anys hi hagovernat la dreta, una dretarepartida en els partitsBlanco i Colorado. El bipar-tidisme, com en tants altresllocs, decidint, a escassadistància ideològica l’un del’altre, allò que ha de ser ono ser un país qualsevol delplaneta. La felicitat semprelluny de la gent, no de tota,d’alguna gent. El poder resu-mit en la parafernàlia d’unariquesa falsa que oculta lamisèria, la pobresa extrema,de les capes socials més des-favorides. Ja saben: un pano-rama que cada vegada sesembla més mires on mires:uns quants ho tenen tot, lamajoria passa fam. El mateixpanorama que podem trobardavant mateix dels nostresnassos. Però a Uruguai lescoses han canviat des de l’úl-tim diumenge. Les eleccionsdel paisito les ha guanyadesl’esquerra. Per primeravegada en la història hi hauràun president socialista:Tabaré Vázquez. Amb mésdel cinquanta per cent delsvots a favor, el FrenteAmplio ha guanyat els comi-cis i Uruguai tindrà ungovern d’esquerres. Heintentat trobar notícies sobreaquestes eleccions: pocacosa. Un parell de dies, tres atot estirar, trobaves algunalínia en algun lloc: pocacosa, quasi res. Però a pesard’això, és veritat quel’esquerra ha guanyat leseleccions a Uruguai. Ja vanquedar endarrere –esperemque per a molt de temps– lessuccessives dictadures més omenys camuflades sota elsgoverns de dretes, les dicta-dures sense cap camuflatgeque van desfilar per la histò-ria d’un país que era consi-derat com el de les màximespossibilitats de progrés.Durant molts anys, va haver-hi exilis permanents:Galeano, Onetti, Benedetti ialtres desconeguts que vanhaver de buscar territorisd’acollida lluny de la seuaterra. No sabem quin futurels espera ara. Una vegadava dir Juan Carlos Onetti queel futur és això que sempreens passarà de llarg. Tant debo aquesta vegada no sigaaixí per a Uruguai i les seuesgents. Tant de bo.

LA C

OLU

MN

A

Eleccions

Alfons Cervera

REDACCIÓ

El concert va ser un èxit total, tantper la qualitat artística com perl’organització. Miquel Gil, Bebei Ojos de Brujo, per aquest ordre,van entusiasmar els espectadors.La meteorologia va acompanyarla nit i va ajudar a completar l’è-xit de la convocatòria. La recap-tació, com és tradicional en elConcert de Benvinguda, seràdestinada a una entitat solidària,en aquest cas a Oxfam-Intermón.Aquesta organització ha presen-tat a la Universitat la seua campa-nya Comerç amb justícia. El con-cert estava patrocinat per Ban-caixa Jove.

El recital culminava els actesde la Setmana de Benvinguda alnou curs per als nous estudiantsi per als que ja s’han reincorpo-rat a les classes després de l’es-tiu.

Bebe, que s’ha convertit en lacantant revelació d’enguany, nova defraudar damunt l’escenari.Aquesta cantant extremenya,d’origen valencià, va animar elpúblic amb lletres combativescontra el masclisme i contra laguerra. Tots els congregats a la

plaça de bous van corejar cadauna de les cançons que la jove ar-tista anava presentant. Les mésesperades, Malo, Ella i Con mismanos, van fer botar tots els as-sistents. Ojos de Brujo va con-firmar el seu alt nivell artísticamb una barreja de músiques icultures diferents. Les seuescançons van acomiadar la nit de-dicada als estudiants de la Uni-versitat. Finalment, Miquel Gil,exAl Tall i Terminal Sur, tambéva oferir una sàvia mescla de rit-mes de la Mediterrània, amb unrepertori encapçalat per lescançons del seu darrer disc, Katà.

Benvingudaa la lluna de ValènciaMés de deu mil persones van omplir laplaça de bous de València la nit del pas-sat dijous 28 d’octubre. Eren els especta-dors del Concert de Benvinguda queorganitzava la Universitat de València.

Bebe, en unmoment de laseua actuació.Davall, panoràmi-ca de la plaça debous de Valènciadurant el Concertde Benvinguda.FOTOS: M. LORENZO

El valenciàMiquel Gil.FOTO: M. LORENZO

Ojos de Brujo enplena actuació aValència.FOTO: M. LORENZO