Cultura i Societat

Diari de Girona �DIMECRES, 24 DE JULIOL DE 201346

Almodóvar davant la clínica, ahir.

EFE/ZIPI

Penélope Cruz i Javier Bardemhan estat pares, va informar ahirEstilo Miguel Fernández Vega, capde premsa de la clínica Ruber In-ternacional, a Madrid. La parellad'actors ha triat la capital d'Espa-nya per al naixement del seu segonfill: una nena de la qual encara noes coneix cap detall.

El representant de l'actriu a Es-panya, Javier Giner, va explicarque en un comunicat s'aportaranels detalls sobre aquest feliç esde-veniment sense precisar quan.

El realitzador Pedro Almodóvarva ser el primer rostre conegut a vi-sitar la parella, ahir a l’hospital ma-drileny.

Com ja va passar fa dos anys imig, quan el petit Leo va venir almón a l'exclusiu centre mèdic ca-lifornià Cedars-Sinaí de BeverlyHills, ni la parella ni cap membrede la seva família va voler revelarcap dada sobre la petita.

Durant el seu primer embaràs,l'actriu va romandre a Londresfins ben avançada la gestació jaque es trobava en ple rodatge dePirates del Carib: En marees mis-terioses al costat de Johnny Depp.La seva germana Mónica es vaincorporar al rodatge per substi-tuir-la en les escenes de més acciódel film.

En la seva segona gestació, laprotagonista de Volver ha estatinactiva laboralment en no coin-cidir cap rodatge durant l'embaràs.L'actriu ha passat la major part deltemps a Madrid, al costat de la sevagermana a la qual l’uneix una es-treta relació, i que fa poc també hadonat a llum a una nena.

MADRID | EFE

Pedro Almodóvar es vaconvertir ahir en el primerrostre conegut a visitar laparella a l’hospital aMadrid

�

Penélope Cruz iJavier Bardemhan estat paresd’una nena, elseu segon fill

La Càtedra Unesco de la Uni-versidad de Girona (UdG) ha par-ticipat en un projecte de coopera-ció i desenvolupament a Sud-àfri-ca per demostrar que la cultura potconvertir-se en una eina de crea-ció de treball en aquest país.

Segons informa la UdG, aques-ta feina s'ha prolongat durant mésd'un any i s'ha realitzat en col·la-boració amb l'organització Hu-mana Fundación Pueblo para Pue-blo, que porta a terme des de 1987programes solidaris a l'Àfrica, Amè-rica Llatina i l’Àsia.

El projecte de la Càtedra Unes-co, que ha comptat amb finança-ment de la Comissió Europea, esdenomina «Promoció i expansióde les capacitats de joves de vintcomunitats a Westrand i Durbanper millorar les seves habilitatsde vida i contribuir positivamental desenvolupament comunitari através de l'art i la cultura».

La coordinadora d'aquesta ini-ciativa, Gemma Carbó, va explicarque «el resultat és fantàstic» i quela progressió dels nous artistes haestat «espectacular».

«Alguns d'ells han consolidatpetites companyies i els hem aju-dat a establir connexions amb elmercat teatral local i amb les xar-xes que ja treballen el territori i, apartir d'aquí, ells ja són capaços de

moure's en aquest sector», afegeixCarbó en un comunicat difós ahirper la universitat gironina.

La coordinadora és conscientque la cultura no resoldrà les ne-cessitats fonamentals de sanitat,educació o alimentació, «però ésun recurs imprescindible per aju-dar a superar aquestes dificul-tats».

Carbó explica l'origen del pro-jecte: «Arrenca gràcies a l'expe-riència prèvia d'Humana, que tre-balla fa temps en projectes a Sud-àfrica formant líders comunitaris.Aquest pretén animar a aquests jo-ves a que creïn uns clubs en les se-ves comunitats on treballin amb al-tres joves a través de llenguatges ar-tístics com les arts visuals, el tea-

tre, la música, la dansa...».La UdG hi ha col·laborat junta-

ment amb l’ONG Humana Fun-dación Pueblo para Pueblo, quedes de 1987 duu a terme progra-mes de cooperació a l'Àfrica, Amè-rica Llatina i l'Àsia gràcies als re-cursos que obté de la gestió tèxtilprocedent de la roba usada. Alprograma s'hi ha acollit 2.500 joves.

GIRONA | EFE/ACN/DdG

La UdG fa de la cultura una einade creació de treball a Sud-àfricaGemmaCarbó diu que el resultat és «fantàstic» i la progressió dels artistes és «espectacular»�

Alguns dels joves participants en el projecte.

UNIVERSITAT DE GIRONA

La Fundación Conocimiento yDesarrollo (CYD) va alertar ahirque el model de finançament deles universitats públiques s'estàmodificant, encara que no sigui demanera substancial, «per la viadels fets», sense el debat social cor-responent.

«Hi ha un augment de taxesindubtable, una reducció de lestransferències públiques a les uni-versitats i de beques per les con-dicions que se li demanen alsalumnes, a més que aquestes sóna Espanya notòriament més re-duïdes en termes de PIB que en elconjunt de l'Organització per a laCooperació i el DesenvolupamentEconòmic (OCDE) », segons elcoordinador general de l'últim in-forme de CYD sobre universitats,Martí Parellada.

En la presentació del docu-ment, va expressar la «preocupa-ció» que s'estigui alterant a la pràc-tica com es financen les universi-tats.

Fins ara, el sistema públic uni-versitari s'ha caracteritzat per po-ques beques però amb uns preusde matrícula tampoc gaire ele-vats. Així, va reclamar un debat so-bre quina ha de ser la contribuciódels estudiants i quina la de les ad-ministracions.

Va considerar que el sistema debeques vol finançar als estudiantsexcel·lents, però, a més, ha de ga-rantir als que no ho són tant quepuguin accedir al sistema univer-sitari també si no tenen recursossuficients.

«Espanya –va apreciar– no està

en condicions que es prioritzinunes beques per sobre de les altres,sinó que el sistema és relativa-ment reduït respecte a altres païsosi cal augmentar-lo. És fàcil dir-ho,però entenc que, en la situació ac-tual, el ministre Montoro (Hisen-da) tingui dificultats per fer-ho».

MADRID | EFE/DdG

Experts alerten d’un canvi del model definançament universitari per la via dels fets

El 39% dels joves interessats acursar un màster recorrerà a l'a-juda dels seus pares per finançar-lo, segons un estudi realitzat perCírculo Formación, consultora es-pecialitzada en formació i estudisde postgrau, durant la fira d'estu-dis de postgrau FIEP 2013. Per laseva banda, un 37% dels consultatsel pagarà amb els seus estalvis.Aquestes xifres estan marcant unatendència clara durant els últimsanys: cada vegada més joves afir-men que comptaran amb l'ajuda

dels seus pares per pagar la sevaespecialització. Així, enfront del39% d'enguany, el 2012 era un34% el que pensava comptar ambfinançament paterna, i el 2011,un 32%. Per contra, la intenció depagar-se el màster amb els seuspropis estalvis disminueix, d'un42% en 2011 a un 37% el 2013. Ana-litzant l'estudi de 2013 per pro-víncies, els joves amb més de-pendència cap als seus progenitorssón els bilbaïns, ja que un 51% afir-ma que comptarà amb la sevaajuda per finançar el postgrau.

Els segueixen els joves de Sara-gossa (44%), Santiago (43%) i Sa-lamanca (42%). Per contra, elsmés independents econòmica-ment parlant són els barcelonins,ja que un elevat 47% afirmen quees finançaran ells mateixos el post-grau, seguits dels madrilenys (41%)i els valencians (39%). D’altra ban-da, quan se'ls pregunta on elsagradaria estudiar seu postgrau, un69% dels joves i professionals en-questats el realitzarà a l'estran-ger, mentre que un 31% planejacursar-lo a Espanya.

DdG | GIRONA

Un39%recorrealsparesperpagarelmàster