la transició energètica a catalunya: mesures regulatòriesgw a terra i 10,0 gw en teulades) i 11,8...
TRANSCRIPT
La Transició Energètica a Catalunya: Mesures Regulatòries
Joan Esteve i Reyner
Institut Català d’Energia
Barcelona, 28 de gener de 2019
20
30
40
50 1
99
0
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
mili
on
s d
e t
on
es
de
CO
2
Emissions de CO2 degudes al cicle energètic
LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA
-CANVI DE PARADIGMA-
Evolució de les emissions de CO2 degudes al cicle energètic a Catalunya en el període 1990-2017
LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA
-CANVI DE PARADIGMA-
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000 1
99
0
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
Emis
sio
ns
de
CO
2 (
mile
rs d
e t
on
es)
Emissions reals Emissions teòriques a igualtat d'activitat i població
Evolució de les emissions de CO2 degudes al cicle energètic a Catalunya en el període 1990-2017
LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA
-CANVI DE PARADIGMA-
Evolució de les emissions de CO2 a la indústria catalana
Si la producció industrial i l’estructura subsectorial de la indústria catalana s’hagués
mantingut igual que a l’any 2003, les emissions de CO2 degudes a la indústria haguessin
disminuït en un 9,5% en el període 2003-2017.
8.000
9.000
10.000
11.000
12.000
13.000
14.000
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
Emis
sio
ns
de
CO
2 m
ilers
de
to
ne
s)
Emissions reals Emissions teòriques a igualtat d'activitat i estructura
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
kWh
PC
S
3.2 original 3.2 amb correcció climàtica 3.1 original
En el període 2003-2017 els abonats de la tarifa 3.1 han reduït el seu consum en un
33%, mentre que els abonats de la tarifa 3.2 l’han mantingut pràcticament constant
LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA
-CANVI DE PARADIGMA-
Evolució del consum domèstic de gas natural
IMPORTÀNCIA D’UNA REGULACIÓ ADEQUADA
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
550
600
650
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Nº
inst
al·l
acio
ns
auto
con
sum
FV
Evolució del nombre d'instal·lacions d'autoconsum FV per trimestres
Primer Trimestre
Segon Trimestre
Tercer Trimestre
Quart Trimestre
IMPORTÀNCIA D’UNA REGULACIÓ ADEQUADA
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
kW
Evolució de la potència d'autoconsum FV per trimestres
Primer Trimestre
Segon Trimestre
Tercer Trimestre
Quart Trimestre
IMPORTÀNCIA D’UNA REGULACIÓ ADEQUADA
Nous projectes d’instal.lacions de producció d’energia elèctrica
renovable en el territori:
Energia eólica (xarxa de transport): 840 MW (17 projectes)
Energia solar fotovoltaica (xarxa de distribució): 400 MW
(23 projectes)
ESTRATEGIA TERRITORIAL PER A LA
IMPLANTACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES
L’aposta que fa Catalunya per un model energètic 100%
renovable basat en recursos autòctons a l’horitzó de l’any 2050
és agosarada i requereix d’una significativa ocupació del territori.
Així, en un possible escenari de futur basat en un equilibri
oferta-demanda d’energia elèctrica i una producció d’energia
elèctrica exclusivament d’origen renovable, l’any 2050 per a
cobrir el 100% de la demanda elèctrica prevista caldria disposar
de l’ordre de gairebé 36,7 GW d’energia solar fotovoltaica (26,7
GW a terra i 10,0 GW en teulades) i 11,8 GW d’energia eòlica
terrestre.
ESTRATEGIA TERRITORIAL PER A LA
IMPLANTACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000 2
02
0
20
22
20
24
20
26
20
28
20
30
20
32
20
34
20
36
20
38
20
40
20
42
20
44
20
46
20
48
20
50
Previsió d'implantació d'energies renovables en generació elèctrica a Catalunya 2020-2050 (dades en MW)
Eòlica terrestre Solar fotovoltaica (a terra i en teulades)
ESTRATEGIA TERRITORIAL PER A LA
IMPLANTACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES
En termes d’ocupació del territori, i considerant que 10 GW
d’energia solar fotovoltaica es poden instal·lar sobre les teulades
d’edificis ja existents (ja sia edificis d’ús domèstic, de serveis,
industrials o del sector primari) i que, per tant, no ocuparien nou
territori, a l’horitzó de l’any 2050 aquesta implantació podria
suposar l’ocupació addicional d’uns 950 km2 en superfície
actualment no urbanitzada, és a dir, el 3,0% del territori català.
Aquesta xifra és significativa, tenint en compte que actualment el
total de la superfície urbanitzada de Catalunya és lleugerament
superior al 5% del territori, però també és una xifra assumible i
no impossible.
ESTRATEGIA TERRITORIAL PER A LA
IMPLANTACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES
És necessària una estratègia territorial que faciliti la implantació en
el territori de les instal·lacions de generació d’energia elèctrica amb
energies renovables autòctones, així com de les instal·lacions de
producció de combustibles i carburants renovables a partir de
primeres matèries autòctones necessàries per a la transició
energètica, atenent al desenvolupament tecnològic actual i previsible
de futur i compatibilitzant-lo amb una adequada protecció dels espais
d’alt interès mediambiental i paisatgístic.
Aquesta estratègia territorial ha de determinar les millors ubicacions
possibles des del punt de vista de l’aprofitament energètic i de
l’impacte ambiental, atenent a les possibilitats i característiques
pròpies de cada ubicació, i ha de fer viables els projectes dels agents
interessats, potenciant la participació dels agents locals del territori
en el desenvolupament d’aquests projectes.
ESTRATEGIA TERRITORIAL PER A LA
IMPLANTACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES
Els projectes d’aprofitament energètic de les energies renovables
s’han d’integrar en la realitat social i econòmica del territori,
aconseguint que els beneficis reverteixin en el desenvolupament
del propi territori tant com sigui possible, de manera que els
ciutadans i empreses locals acceptin aquests projectes i
assumeixin de forma consensuada i pactada les infraestructures i
inversions necessàries.
Concretament, cal dotar els municipis d’eines que els permetin
exercir el seu paper d’actors centrals en la transició energètica
cap a un model energètic descentralitzat i lligat al territori. En
aquest sentit, a fi de fer possible l’aprofitament de les energies
renovables autòctones en el territori i la utilització del sòl per a
aquesta activitat, és necessari fixar una obligació de reserva de sòl
per a la instal·lació d’energies renovables en els plans d’ordenació
urbanística municipals.
ESTRATEGIA TERRITORIAL PER A LA
IMPLANTACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES
Quant a les ciutats, el subministrament energètic mitjançant un
model de producció elèctrica distribuïda a partir de fonts d’energia
renovables autòctones constitueix un element clau en relació a la
millora substancial de la qualitat de l’aire i a la qualitat
ambiental general, a més de contribuir a l’objectiu general
d’assolir un model energètic 100% renovable en l’horitzó 2050.
Assegurar l’abastament energètic amb energies renovables a les
ciutats implica disposar de les infraestructures energètiques
necessàries, incloent-hi la capacitat de generació elèctrica
renovable i d’emmagatzematge elèctric en els espais urbans
comuns, que cal planificar i dur a terme adequadament, així com la
digitalització de la xarxa de distribució elèctrica.
LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Evolució de la pobresa a Catalunya
Taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE)
Població amb privació material severa
LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Evolució del pes de cada tarifa per a abonats domèstics de gas natural
tarifa 3.1 tarifa 3.2
Els abonats de la tarifa 3.1 han
passat de representar el 51,3%
de tots els abonats domèstics
l’any 2006 al 67,1% l’any 2017
Cal donar un fort senyal de que Catalunya aposta per la transició
energètica. Un repte que requereix d’una nova governança.
La transició energètica que fixa la Llei del Canvi Climàtic cap a un futur
model energètic basat totalment en les energies renovables, neutre en
emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (descarbonitzat) i lliure del
consum de combustibles fòssils i energia nuclear l’any 2050 és la política
energètica aprovada pel Parlament de Catalunya per assolir la sobirania
energètica i lluitar contra el canvi climàtic alhora.
Seguir amb el “business-as-usual” porta a una situació insostenible.
La reorientació de les polítiques energètiques cap a la transició energètica
és una tasca urgent i de prioritat màxima.
LA NOVA AGÈNCIA CATALANA D’ENERGIA
Dòna un senyal de voluntat política i estableix un lideratge potent de
la transició energètica de Catalunya
Un dels principals reptes actuals és situar la política energètica com
una de les prioritats de primer ordre en les polítiques del govern de
Catalunya i, per tant, cal situar-la en el màxim nivell estratègic. Si es volen
afrontar a la pràctica els futurs reptes energètics amb decisió, fermesa i
proactivitat, és necessari que el conjunt de polítiques públiques tinguin com
a referència i interioritzin la necessària i urgent transició energètica del país.
Per tant, cal un clar gest de decisió política que tradueixi en lideratge
les polítiques catalanes d’aposta decidida per la transició energètica.
En aquest context, la creació de l’Agència permetrà alinear les polítiques
sectorials del govern cap a la transició energètica i, alhora, ajudarà a
mobilitzar la ciutadania i empreses, factor clau per a l’èxit d’aquesta
transició energètica.
LA NOVA AGÈNCIA CATALANA D’ENERGIA
Dòna un senyal de voluntat política i estableix un lideratge potent de
la transició energètica de Catalunya
Catalunya, que té unes estratègies en aquest àmbit desenvolupades des
de fa molt de temps (PECAC 2020, Llei del Canvi Climàtic,...), no pot
perdre el lideratge en aquest camp.
Ara, la UE mitjançant el seu paquet d’hivern d’energia i canvi climàtic, la
seva “visió estratègica europea a llarg termini d’una economia pròspera,
moderna, competitiva i climàticament neutre” a l’horitzó 2050, i el “green
deal” recentment presentat, està donant un nou impuls a la política
energètica europea amb una aposta decidida per la transició energètica
amb l’objectiu d’assolir la neutralitat carbònica l’any 2050. Igualment, l’Estat,
pressionat per les polítiques europees, està iniciant un nou camí cap a la
transició energètica.
LA NOVA AGÈNCIA CATALANA D’ENERGIA
Dòna un senyal de voluntat política i estableix un lideratge potent de
la transició energètica de Catalunya
• Les actuacions de l’Agència han de tenir una nova visió global i integradora
de les interrelacions energia—economia—societat—medi ambient. En
aquest sentit, és primordial generalitzar les actuacions multicriteri i
multiobjectiu que tinguin en compte les diferents dimensions de les polítiques i
estratègies (econòmica, productiva, social, mediambiental, etc.) com a eina
clau per a prioritzar adequadament les actuacions en política energètica.
• Més enllà de les actuacions en l’àmbit de l’estalvi i eficiència energètica i les
energies renovables, es tracta de complementar el criteri d’optimització del
binomi energia—cost a nivell del consumidor final amb un altre de més ampli,
essencialment basat en els conceptes de competitivitat econòmica, benestar
social i lluita contra el canvi climàtic. Aquests elements es poden desglossar en
d’altres: estalvi de matèries primeres, qualitat del producte, automatització,
accés a diferents energies en condicions adequades, utilització d’energies més
netes, etc, en la línia de fomentar l’economia circular.
LA NOVA AGÈNCIA CATALANA D’ENERGIA
Permet treballar en un nou enfoc integrat d’actuacions
• L’Agència ha de promoure el creixement d’un nou sector empresarial
lligat a la transició energètica de Catalunya que es basi en la creació de
noves empreses amb alt potencial de creixement, o de millora en el
posicionament internacional de Catalunya, en l’àmbit del coneixement i
l’R+D+i en les tecnologies energètiques clau en els propers anys i que
permetin augmentar les exportacions de tecnologies i/o serveis energètics
avançats.
• La consolidació d’una indústria pròpia de tecnologia en energies renovables
i que exigeix una implantació intensiva en el territori d’aquestes tecnologies
tendent a la sobirania energètica, la reconversió d’indústries com la de
l’automoció o l’aposta per empreses i serveis lligats als àmbits de l’estalvi i
l’eficiència energètica i la gestió de la demanda mitjançant la digitalització
de l’energia, són, entre d’altres, oportunitats econòmiques generadores de
feina i riquesa a mitjà i llarg termini que l’Agència ha de potenciar.
LA NOVA AGÈNCIA CATALANA D’ENERGIA
Permet treballar en un nou enfoc integrat d’actuacions
• En definitiva, és necessària una Agència pensada per a donar serveis a
ciutadans i empreses. Per tal que les polítiques energètiques tinguin èxit i
es puguin aplicar de manera eficaç, cal col·locar els ciutadans i les
empreses en el centre de la reflexió, del canvi i de la presa de decisions que
impulsin la transició cap al nou paradigma energètic.
• Tot això fa que l’administració energètica catalana hagi de canviar
profundament la seva forma tradicional d’actuar per a ser més eficaç i
eficient.
LA NOVA AGÈNCIA CATALANA D’ENERGIA
Permet treballar en un nou enfoc integrat d’actuacions
Gràcies!