Número 31 Tardor 2014

La TorreREVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

2

Els castellers, i també els aficionats, pas-sem moltes i bones estones gaudint dels castells. Tant sigui a plaça com als assajos. Hi ha castellers que són més de fer ac-tuacions a plaça, on viuen els reptes de descarregar construccions més o menys complicades, on es creixen amb la pres-sió que els fa sentir allò tan especial que sentim els castellers. I hi ha altres que són més d’assaig, de fer proves i més proves, de pinya, de tronc, de canalla... Gaudei-xen veient l’evolució tècnica de la colla en general i de castellers en particular que assagen per estrenar-se en noves po-sicions. Per no parlar de tot el que envolta la canalla. Ai, la canalla!

Els que som uns apassionats de la tèc-nica castellera (que potser és el més lla-miner) ens dediquem a ensenyar, en la mesura de les nostres possibilitats i amb més o menys encert, als nous membres qüestions físiques, palpables. “Fes això”, “posa’t així”. Aquesta és la part visible del món casteller. Allò que fem i que tant ens agrada. Però el fet de fer castells, de ser casteller, de formar part d’una colla castellera engloba moltes més coses que l’activitat física en si. Són vivències, expe-riències, il·lusions i desil·lusions, compromi-sos, respecte a unes normes no escrites... I tot això és difícil d’ensenyar i de fer en-tendre.

Coneixements i experiènciesEls més de vint anys de trajectòria de la Jove de Sitges, més l’herència que ens van passar els Castellers de Sitges, fan que tinguem un bagatge que ens fa rics en coneixements i experiències. Vaja, que les hem vist de molts colors!

Hem de saber valorar com cal aquests coneixements, sense creure que en sa-bem prou ni suficient. També hem de sa-ber transmetre’ls per part dels castellers més veterans i saber (i voler) adquirir-los per part dels castellers més nous. De tant en tant podem sentir algú que diu: “no ho sabia, és que ningú m’ho ha explicat”. Castellers novells que, en aquest món tan ràpid en el que vivim, creuen que poden entendre què és ser casteller de mane-ra fàcil i ràpida. I això és així perquè no saben la complexitat d’aquest món i no tenen la paciència per anar aprenent tot allò que envolta una colla castellera.

És cert que hi ha conceptes que s’aprenen fàcil. El vocabulari casteller, certes qüestions tècniques bàsiques, i al-tres que s’haurien d’aprendre molt més ràpides: les mesures de seguretat. Després n’hi ha d’altres que costen més de fer en-tendre però que resulten indispensables per fer colla, per tenir una colla castellera amb cara i ulls, per anar pel món donant una imatge de saber que fem, com ho fem i perquè ho fem.

Entre aquestes n’hi ha d’externes i d’internes. Les externes són les que van lli-gades la imatge que donem com a colla en general i com a castellers en particular (darrere de qualsevol associació, grup o entitat sempre hi ha les persones). És im-portant saber estar a plaça, mantenir la

presència durant l’actuació ocupant l’espai que ens pertoca. Respecte a la plaça que ens acull i respecte al públic que ens ha vingut a veure. Al cap i a la fi, actuem per al públic (el dia que les places estiguin massa buides, es deixaran d’organitzar actuacions i ens quedarem a casa). Això podem mirar de millorar-ho, entre altres coses, estant més atents a l’hora d’organitzar-nos a plaça, a l’hora de muntar les pinyes, escurçant els temps morts que hi ha a les actuacions. També és important saber entendre la necessi-tat de col·laborar amb les altres colles a l’hora de fer pinya i agrair als castellers i aficionats que ens ajuden en això.

Pel que fa a les internes podem trobar el respecte a les normes acordades entre tots, el respecte a les decisions que pre-nen els castellers que es troben al capda-vant de l’organització de la colla encara que no es comparteixin a títol individual o el respecte a les decisions que pren l’assemblea per majoria. Encara hi ha ac-tituds individualistes que no respecten co-ses tan elementals com aquestes. També destaca el sentiment de pertinença a la colla. Sovint es diu que els jugadors de fut-bol són mercenaris. Que es posen a dispo-sició del millor postor (com a professionals que són). En canvi en els castells, que ho fem per plaer i desinteressadament, el fet de ser membre d’una colla, de sentir-se partícip de la seva trajectòria i història, de vestir els seus colors, de treballar per ella ha de ser un valor inqüestionable.

Com dèiem, el ser casteller ha de com-portar entendre aquestes i altres coses. Tècniques i socials, de comportament, de saber fer, de respecte, de saber fer pinya, de silenci a l’hora de fer les proves d’assaig (també per part d’acompanyants, pares, mares...).

Sentit de CollaTot això ho podríem englobar en l’expressió “SENTIT DE COLLA” de la que sovint anem una mica mancats. Aques-tes reflexions vénen a compte del bon nombre de castellers que estan entrant a formar part de les colles castelleres. I és bo que hi reflexionem per fer-los coneixe-dors del món en el qual entren i perquè sapiguem integrar-los de la millor manera possible.

Continuem en un procés de renova-ció de castellers, alhora que (malaura-dament) de substitució, a tots els nivells. L’exigència tècnica és en allò que hem de basar el nostre creixement. En fer els castells el més bé possible. Però també hi ha altres conceptes castellers que ens han de fer créixer en solidesa com a colla.

Estem segurs que a la Jove de Sitges s’està acumulant un pòsit d’experiència castellera que quan es donin les circum-stàncies apropiades (manteniment de castellers, canalla bona...) donarà uns fruits que podrà sorprendre a més d’un. Sempre Jove!

Jordi Dólera i Jordi Figueras

CARTA DEL PRESIDENT...Apreciats lectors, teniu a les mans l’edició núm. 31 de La Torre, la revista que recull anualment les reflexions i ac-tivitats de la nostra colla.

Justament aquesta temporada 2014 s’ha emmarcat en un any transcenden-tal pel devanir del nostre país. En les da-tes en què surt aquest número de ben segur s’estarà definint quin serà el nos-tre futur col·lectiu. Com a president de la colla m’agradaria remarcar que in-dependentment del que s’esdevingui, la Colla Jove de Castellers de Sitges ha de seguir essent un element cohe-sionador de la nostra societat, on gent de totes les edats i conviccions hi tingui cabuda i se senti a gust en un ambient d’harmonia i convivència. Perquè, pas-si el que passi, i més enllà de les deci-sions que ens correspon prendre com a poble, facultat que la nostra entitat ha manifestat donar suport, després d’aquestes dates la Jove continuarà existint i el procés nacional no hauria de pertorbar la relació que tenim entre els membres de la nostra colla. És per això que m’enorgulleix que entre tots plegats hàgim sabut preservar aquest actiu que tenim i que hem sabut res-pectar.

També m’agradaria remarcar que, tal com podeu comprovar en aquest número, ha estat una temporada d’incorporació de força efectius nous a la colla, especialment de gent jove que aportarà aire fresc i sobretot força, empenta i alegria. Aquests nous mem-bres són els garants que el fet casteller perduri tant a Ribes com a Sitges.

Perquè sí, la Jove és una colla de castellers tant ribetana com sitgetana. El fet que la meitat dels nostres efectius siguin ribetans així ho determina i més encara veient que en molts assajos la majoria de castellers presents al Palau són ribetans, amb el mèrit que tenen pel fet d’haver de desplaçar-se per assistir a l’assaig. Això hauria de fer re-flexionar als efectius sitgetans.

M’enorgulleix poder dir que la nostra és la colla de castellers més garrafen-ca, això ho testimonia el fet que siguem una colla tant ribetana com sitgetana, com també en el fet que la nostra co-lla fos la que apadrinés a la Colla de Castellers de Les Roquetes en els seus inicis i l’ajudés a donar les primeres passes. És per això que podem portar amb el cap ben alt la nostra condició de colla que millor representa l’esperit del Garraf. Tan sols em resta per dir-vos que espero que gaudiu de la lectura, i acomiadant-me de vosaltres us desi-tjo que sigueu feliços i que la salut us acompanyi. Una abraçada a tots.

Eduard Terrado

CARTA DELS CAPS DE COLLA...

3

Van passant els anys, i el prestigi de Sitges com a plaça castellera va en augment. No només es tracta del ni-vell de les construccions que s’hi po-den veure en les diverses diades que la Jove de Sitges organitza cada any (d’això en parlarem tot seguit), sinó que les colles més importants del pa-norama casteller visiten la nostra vila i es prenen les actuacions molt seriosa-ment, enlairant alguns dels seus millors castells.

Valgui com a mostra del que estem comentant els següents apunts: cinc colles de nou han passat ja enguany per la nostra vila, i això que encara falta que hi passi el «Sant Crist gros»

(Castellers de Vilafranca); totes hi han fet, com a mínim, castells de vuit pisos (sense anar més lluny, els Xiquets de Reus hi van descarregar la passada Festa Major el primer cinc de vuit que feien fora de la capital de l’Alt Camp); i, com a culminació de tot el que es-tem apuntant, els Minyons de Terrassa van convertir el passat 31 d’agost la Plaça de l’Ajuntament en plaça de gamma extra en completar el primer nou de vuit que es veia a la nostra vila. Amb aquesta fita, Sitges, s’ha conver-tit en la cinquena localitat que pot dir que té dues o més places castelleres de gamma extra. Les altres quatre són Vilafranca, Terrassa, Tarragona i Bar-

celona. Amb això està tot dit. Dues places castelleres de gamma

extra que, de fet, podien haver estat tres si el 13 de novembre de 1994 els Castellers de Vilafranca hi haguessin reeixit amb l’intent de torre de nou amb folre i manilles que van fer a la Fragata en la I Trobada de Colles del Penedès-Garraf. Aquell de fet era el primer intent d’aixecar un castell de nou a la nostra vila i per molt poc no es va poder coronar.

Dos anys més tard, concretament el 10 de novembre de 1996, en la cele-bració de la IV diada de la Jove de Sitges, els Castellers de Vilafranca convertien la plaça del Cap de la

ESTADÍSTICA...

SITGES, PLAÇA CASTELLERA DE GAMMA EXTRA PER PARTIDA DOBLE

Jordi Dólera

4de9 amb folre i agulla i torre de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca. Cap de la Vila. XV Diada de la Colla. 28 d’octubre de 2007.

4

ESTADÍSTICA...

Vila en plaça de nou en completar el quatre de nou amb folre. Sitges es convertia així en la vintena localitat que veia castells de nou pisos al segle XX, abans que altres places històriques com el Catllar (1997), Llorenç del Pe-nedès (1998), Altafulla (1999) o Torre-dembarra (2000). Aquell any, també

es convertien en places de nou loca-litats, tan importants castellerament parlant, com Girona, Mataró o Igua-lada.

L’any següent, serien els Minyons de Terrassa els que prendrien el relleu dels vilafranquins, completant també el quatre de nou amb folre al Cap de la Vila en la cinquena diada de la colla.

El 15 de novembre de 1998, els Min-yons de Terrassa descarregaven el pri-mer tres de nou amb folre que es feia a Sitges, en el mateix moment en què a Vilafranca els verds carregaven el primer tres de deu amb folre i manilles de la història. Els malves, molt espor-tivament, van respondre amb aplau-diments als diversos crits que es van sentir a la plaça, doncs hi havia gent seguint a la ràdio la diada a Vilafran-ca. Una setmana més tard, els terras-sencs completarien el primer tres de deu amb folre i manilles de la història, sota un fred glacial (queien volves de

neu mentre es completava el castell!). Durant els següents anys, els malves

i els verds van anar completant any si any no diversos tres i quatre de nou amb folre, fins que l’any 2007 el Cap de la Vila viu una diada de somni. Els Castellers de Vilafranca exploten a Sitges tot el seu enorme potencial i en una sèrie de vertigen completen el quatre de nou amb folre i l’agulla, la torre de nou amb folre i manilles, el tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre. El Cap de la Vila doncs es converteix de cop en plaça de gam-ma extra i per partida doble. De fet el quatre de nou amb folre i l’agulla, una de les construccions més difícils que es poden veure en una plaça, només s’ha vist complet a Vilafranca, Tarra-gona i Valls, a més de Sitges.

A partir de 2006 i fins aquest 2014 cada any, ininterrompudament els afi-cionats castellers sitgetans han pogut gaudir de castells de nou pisos a la nostra vila, mostra prou evident del ni-vell de la consolidació de Sitges com a plaça castellera de primer nivell.

L’any 2008, el cap de la Vila està en obres i la diada de la colla s’ha de moure d’ubicació. Així, el 25 d’octubre, els Castellers de Vilafranca completen el 3 de 9 amb folre i con-verteixen la plaça de l’Ajuntament en la segona plaça de nou de la vila, fent justícia a la plaça que a finals del segle XIX va veure enlairar els primers castells que es feien a la nostra vila.

L’any següent, els vilafranquins vo-len fer un pas més i intenten al Cap de la Vila sense èxit fins a tres cops el castell total: el quatre de nou sen-se folre. El 2010, per primer cop dues colles fan castells de nou a Sitges en una mateixa temporada, els Minyons a l’Ajuntament per la Festa Major (el tres de nou amb folre) i els Castellers de Vilafranca al Cap de la Vila, per la diada de la Jove (tres i quatre de nou folrats).

El 22 d’octubre de 2011, el Cap de la Vila veu un nou castell de gamma extra, el cinc de nou amb folre que hi carreguen els verds per la diada de la Jove de Sitges. La diada de la Jove, sempre pocs dies abans de Tots Sants, diada dels Castellers de Vilafranca, és un escenari excel·lent per als vilafran-quins per avançar feina i d’això se’n

«El 4de9 amb folre i agulla només s’ha vist complet

a Vilafranca del Penedès, Tarragona, Valls i Sitges»

A la dreta, 5de9 amb folre carregat dels Castellers de Vilafranca. Cap de la Vila. XIX Diada de la Colla. 22 d’octubre de 2011. A l’esquerra, 9de8 dels Minyons de Terrassa.

Plaça de l’Ajuntament. Exhibició de Festa Major. 31 d’agost de 2014.

5

DATA COLLA DIADA PLAÇA ACTUACIÓ

13/11/94 C. Vilafranca Trobada de colles La Fragata 2/9 FM (i), 3/8 (c), 4/8, 2/8F (c), p/5

10/11/96 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 2/8F, 4/9F, 4/8A(c), 2 p/5

09/11/97 M. Terrassa Diada de la colla Cap de la Vila 2/8F, 4/9F, 5/8, Vano de 5

19/09/98 C. Vilafranca Diada de Santa Tecla Cap de la Vila 2/8F, 4/9F (id), 4/8A, 4/8, 2 P/5

15/11/98 M. Terrassa Diada de la colla Cap de la Vila 5/8, 3/9F, 4/8, P/6

29/10/00 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 2/8F, 4/8A, 3/9F, P/7F

22/09/02 C. Vilafranca Diada de Santa Tecla Cap de la Vila 3/9F, 5/8 4/8A (c), P/7F

18/09/04 C. Vilafranca Diada de Santa Tecla Cap de la Vila 2/8F, 4/9F, 3/8, 2 P/5

28/10/06 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 3/8A, 4/9F, 5/8, Vano de 5

28/10/07 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 4/9FA, 2/9FM, 3/9F (id), 3/9F, P/7F

25/10/08 C. Vilafranca Diada de la colla P. Ajuntament 4/8, 3/9F 3/8A, P/7F (c)

24/10/09 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 3/9F, 4/9 (id), 4/9 (id), 4/9 (i), 2/8F, P/5

28/08/10 M. Terrassa Diada de Festa Major P. Ajuntament 2/8F, 3/9F, 5/8, P/6

23/10/10 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 4/9F, 3/9F, 3/8A, P/7F

27/08/11 M. Terrassa Diada de Festa Major P. Ajuntament 2/8F, 3/9F, 5/8, P/7F

22/10/11 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 3/9F, 5/9F (c), 2/8F P/7F

27/10/12 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 7/8, 4/9F 2/8F, Vano de 5

25/08/13 M. Terrassa Diada de Festa Major P. Ajuntament 4/8A (i), 4/8A (c), 2/8F, 3/9F, P/6

26/10/13 C. Vilafranca Diada de la colla Cap de la Vila 3/9F, 4/9F, 5/8, P/7F

31/08/14 M. Terrassa Diada de Festa Major P. Ajuntament 9/8, 4/9F, 3/9F, 2 p/5

CASTELL COLLA D C ID I4 de 9 F Castellers de Vilafranca 6 1 Minyons de Terrassa 2 3 de 9 F Castellers de Vilafranca 8 1 Minyons de Terrassa 5 9 de 8 Minyons de Terrassa 1 Torre de 9 FM Castellers de Vilafranca 1 15 de 9 F Castellers de Vilafranca 1 4 de 9 FA Castellers de Vilafranca 1 4 de 9 Castellers de Vilafranca 2 1TOTAL 24 1 4 2

beneficia any rere any la nostra vila. I aquest 2014 s’ha fet un pas més en la consolidació del prestigi de la nos-tra vila com a plaça castellera. El 31 d’agost, per la diada de Festa Major, uns Minyons de Terrassa molt motivats en ser exclosos de la diada de Sant Fèlix d’enguany, facin un pas més en completar a la plaça de l’Ajuntament una sèrie fantàstica amb el nou de vuit, el tres i el quatre de nou folrats.

És el quart castell de gamma extra

fet a Sitges i la segona millor actuació que s’ha vist mai a la nostra vila, des-prés de la que hem esmentat anterior-ment dels Castellers de Vilafranca de l’any 2007.

Resumint doncs, podem afirmar que Sitges ha vist des de l’any 1996 25 cas-tells de nou pisos, 4 d’ells de gamma extra: un quatre de nou amb folre i l’agulla, un cinc de nou amb folre ca-rregat, una torre de nou amb folre i ma-nilles i un nou de vuit. Molt poques lo-

calitats poden presumir d’un bagatge semblant (gairebé arriba a la desena), la qual cosa converteix la nostra vila sens dubte en una de les poblacions castelleres més importants del país.

Tenint en compte que la diada de la colla del pròxim 25 d’octubre comp-tarà amb la presència dels Caste-llers de Vilafranca i dels Castellers de Sants, la possibilitat que aquestes xifres vagin a més, es pot donar gairebé per segura.

6

TEMA CENTRAL...

20 ANYS DE LA JOVE DE SITGES A RIBES

Gerard Coll, ribetà i casteller de la Jove

La relació de Ribes amb els castells re-munta força anys enrere, primer amb la presència a finals de la dècada dels anys 40 del segle XX amb els Castellers de Vilafranca i posteriorment amb vi-sites dels Xiquets de Valls, indistinta-ment la Colla Joves o la Vella, o dels Bordegassos de Vilanova ja entrats als 80. L’eclosió màxima d’aquest fet casteller a Ribes arribà l’any 1981 amb l’aparició dels Castellers de Ribes, una colla que malauradament va des-aparèixer el 1984.

Des de la seva fundació l’any 1993 la Colla Jove de Castellers de Sitges ha tingut molta presència de ribetans, bé per la proximitat de les dues pobla-cions, per l’anada d’alguns ribetans a l’Institut de Sitges a cursar el batxillerat o bé per la visita que va fer la Jove l’any 1994 amb motiu d’una diada

organitzada per SOS Racisme. El que sí que és cert és que molts d’aquests nous castellers es van anar integrant en el teixit de la nova Colla, sentint-se-la com a seva, i avui dia encara en for-men part. I amb la voluntat de sentir-se més partícips del poble des de l’any 1996 és l’encarregada d’organitzar la diada castellera de Festa Major de Sant Pere, gràcies a la qual la plaça de l’Ajuntament ha pogut esdevenir plaça de nou l’any 2001 amb el 3de9f realitzat pels Castellers de Vilafranca.

El sentiment de pertinença a una col·lectivitat, i en aquest cas, a una Colla de castellers, no es pot mesurar per la quantitat de persones que la conformen sinó pel sentiment que di-positen en ella, i any rere any la Jove de Sitges és present a Ribes per retor-nar tot allò que rep dels ribetans: les

ganes de fer castells i el fet de sentir-se “com a casa”. I així és, i ho observem amb una plaça plena de gom a gom cada Festa Major, per veure no només les construccions d’altres colles con-vidades sinó especialment les de la Jove de Sitges, on molts dels seus cas-tellers tenen família a plaça i aquesta vibra amb les fites dels sitgetans. I els ribetans ho agraïm amb les ganes de poder actuar a casa cada Festa Major amb la nostra camisa, la de color vi, que tot i ser del poble veí també és del nostre poble. Perquè ja en forma part. Perquè ja n’és part en la seva essència més pura.

El sentiment de pertinença és un sentiment de “sentir-se part de”, i així ho afirmem a la Colla amb un lema encunyat fa uns quants anys: Ribes és Jove.

ELS NOSTRES CASTELLERS

AInOA COMAS

Fa 3 anys que és a la Jove. Va en-trar a través d’una amiga. El que més li agrada de la co-lla són les relacions que es van for-mant entre gent de diferents edats.

MÓnIqUE SánChEz

És de la Jove des de fa un any. Va entrar a la colla a través del seu fill Edgar. I el que més li agrada de la co-lla és tot.

FRAnCISCOCAnTAnO

Fa un any que pertany a la Jove de Sitges i va en-trar a formar part a través del seu fill Edgar. L’ambient és el que més li agrada de la colla

EDGAR CAnTAnO

Fa un any que és a la colla i va entrar per un taller que es va fer al Casal els Costerets. La canalla és el que més li agrada dels castells.

EVA VICEnTE

L’ambient i la di-versitat d’edats és el que més li atrau de la colla, de la qual en forma part des de fa un any. Hi va entrar a través d’un amic.

LOLA CARAnDELL

Aquesta ribetana fa tres anys que és a la colla i va entrar-hi a través d’una amiga. L’ambient que es respira a la colla és el que més li agrada.

Coneix de prop els castellers de Ribes de la collaEls castellers de Ribes tenen molta presència en les files de la Jove de Sit-ges. En aquesta La Torre, la ribetana i castellera, Glòria Puertas, ha elaborat

unes entrevistes breus a cada un dels membres de la colla que són de Ribes. Els ha preguntat a tots ells quants anys fa que pertanyen a la Jove, perquè

fan castells amb la Jove de Sitges i, per últim, que és el que més els agra-da de ser membres de la colla caste-llera de color vi.

7

AITOR PELEGRInA

Fa poc més de 2 mesos que és a la Jove de Sitges. Va entrar juntament amb el seu pare a través d’un amic, De la Jove li agra-da una mica tot.

CARLA VILAnOVA

Fa 2 anys que va entrar a la Jove a través de la seva germana gran que tenia ganes de fer castells. L’ambient és el que més li agrada.

CLàUDIA SAURET

Són 15 els anys que fa que la Clàudia és de la Jove. Hi va entrar arran d’un taller a l’espai Ger. El que més la mo-tiva dels castells és l’adrenalina.

DAnI VILETA

Fa 3 anys que està fent castells a la Jove, en la qual hi va entrar a tra-vés d’un amic. A aquest casteller li agrada tot de la colla de la camisa de color vi.

DAVID PUERTAS

En David és caste-ller de la Jove fa 4 anys. Hi va entrar a través de la seva filla Joana. Un dels aspectes que més destaca en David és que el manin dins de la colla.

ESTEL· LA FERnánDEz

Només fa un any que està a la co-lla, en la qual va entrar per una amiga. La motiva-ció, l’esforç i la fa-miliaritat és el que més destaca.

IGnACIO RIOS

Fa una dècada que és a la colla, en la qual hi va entrar a través del seu fill Nacho i el que més li agrada de la Jove de Sit-ges és l’esperit de la pinya.

JAVI ESTEBAn

El Javi fa 2 anys que fa castells i va entrar a la Jove de Sitges a tra-vés d’un amic. El que més li agrada d’estar a la colla és l’ambient que es respira.

JOAnA PUERTAS

Va entrar a la Jove de Sitges a través d’un taller a l’escola la Rie-ra ara fa 4 anys. Li agrada tot del fet de fer castells, menys les con-tractures.

PAU

Ha entrat a la Jove aquesta temporada amb un grup d’amics. I una de les coses que valora dels castells és la possi-bilitat de conèixer gent nova

PERE COLL

Fa 19 anys que és a la colla. Va entrar perquè va estar en una actuació i li va agradar. Un dels aspectes que més valora és el bon ambient i bon rotllo de la Jove.

RICARD CUADRAS

14 anys fa que és a la colla. Va entrar a la colla perquè van anar a buscar a la seva filla després d’un taller al Ger. L’ambient és el que més li agrada.

MÍRIAM TARDáGUILA

Fa tres anys que està a la Jove, en la qual hi va en-trar a través d’una amiga. L’ambient i la part més social és el que més va-lora de la colla.

PAU CUADRAS

Com el seu pare, fa 14 anys que està a la colla. Hi va entrar a través de la seva germa-na i com explica el que més li agrada és tot de la colla.

GERARD COLL

Fa 18 anys que està a la Jove. Hi va entrar a través del seu germà Pere i el que més li agra-da és que amb tots aquests anys ja s’ha convertit en una se-gona família.

LAIA VILAnOVA

Porta 3 anys de la Jove i va venir perquè tenia ga-nes de fer castells. El que li agrada és el companya-risme, l’ambient i l’autosuperació.

MARC BARnÉS

Porta 3 anys a la colla, en la qual va començar a fer castells a través d’un amic. El que més li agrada és la gent que és molt agradable i for-mar part del grup.

MARInA CARMOnA

Fa 12 anys que està a la Jove i va entrar per la seva germana Júlia. El que més li agrada són les relacions maquets entre di-ferents edats.

8

RIChI PELEGRInA

Porta poc més d’un mes a la co-lla. Hi va entrar a través d’uns amics i el que més li agra-da és l’ambient i la col·lectivitat.

SERGI VILAnOVA

Porta 3 anys a la Jove. Hi va en-trar per la sev a germana Laia. El que més li agrada d’estar a la Jove és poder jugar amb la canalla.

TORE MIRET

Fa 15 anys que està a la colla i va en-trar perquè seguia els castells i viure’ls des de dins li agra-da molt, Quan va tenir l’oportunitat va aprofitar-la per venir a la Jove.

TXELL MORTA

Porta 3 anys. Va entrar arran de la seva filla. Li agra-da el fet de sentir-se útil fent castells, l’ambient i veure algun “tio bo” que hi ha per allà fent pinya.

XAVI VALLS

Fa 4 anys que el Xavi és de la Jove. Va entrar arran de la seva filla Ariad-na i el que més li agrada és la re-lació intergenera-cional que es fo-menta a la colla.

JORGE COMAS

En Jorge va co-mençar a la colla fa 3 anys, per la seva filla. I el que més li agrada de la Jove de Sitges és la solidaritat i l’esperit de supe-ració que existeix.

GLÒRIA PUERTAS

Porta 3 anys de la colla. Hi va entrar a través de la seva germana i perquè li agradava fer fotos de castells. El que li agrada és sentir-se útil, i l’autosuperació.

FE JAVEGA

Aquesta castelle-ra fa 7 anys que està a la colla. Hi va entrar a través del seu fill i el que més destaca de la Jove de Sitges és la convivència que s’hi viu.

ERIC ALBALADEJO

Fa tot just un any que l’Eric és caste-ller de la Jove de Sitges. Hi va entrar per un familiar seu i de la Jove de Sit-ges li agrada tot.

CLAUDIA ORTEGA

Fa un any que està a la Jove. Hi va entrar perquè volia participar dels castells. El que més li agrada és l’ambient de la colla.

JULIA CARMOnA

13 anys a la Jove de Sitges, després d’entrar per un taller que es va fer en un esplai lúdic a Ribes. La gent és el que més li agra-da de la colla.

MARI CRUz

Fa 3 anys que és a la Jove, i va entrar per la seva filla. El que valora és la relació que hi ha entre les persones que en altres cir-cumstàncies no es relacionarien.

SARA nIn

Porta 3 anys a la colla. Hi va en-trar per la seva filla Laia. El que més li agrada és l’activitat sana de fer castells i els va-lors que es trans-meten a la colla.

ALEX WhITEhEAD

Porta 4 mesos a la Jove. Hi va entrar per diversos mo-tius, entre amics i família. L’ambient i la festa és el que més li agrada de la colla.

POL GILBERT

El que més desta-ca aquest casteller que porta un any a la colla és que es coneix molta gent i t’ho passes molt bé. Va entrar a la Jove a través d’una amiga.

nAChO RÍOS

Porta 8 anys a la Jove i va co-mençar a fer cas-tells a través d’una monitora de vela. Els castells i la gent de la colla és el que més atrau a aquest casteller.

LA TORRERevista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de SitgesConsell de redacció: Nandu Blasco, Cèsar

Villellas, Eduard Terrado, Jordi Dólera.Col.laboren: David Puertas, Glòria Puertas,

Gerard Coll, Cèsar Villellas, Marina Carmona i Santi Terraza

Fotografies: Mercè Puertas, Glòria Puertas, Míriam Tardáguila, Laura Gómez, Jordi Ca-

rreras i Rosa Figueras.Disseny i maquetació: Laura Gómez Ill.

Impressió: Indugraff.Tirada: 700 exemplars. Distribució gratuïta.

Adreça: Palau del Rei Moro. C. d’en Bosch, s/n. Sitges.

Més informació: www.jovedesitges.catFacebook i Twitter de la Jove de Sitges

Pòster central: 7de7 a la Diada de Festa Major de Sant Pere de Ribes. Foto de la portada: Pilar baixat

per les escales de La Punta 2014.

9

CONVERSA AMB...

Carlota Oliver-Rodes Palà, pubilla de la Colla Jove de Castellers de Sitges 2014

La Carlota és castellera de la Jove des de ben petita i ara representa la colla com a Pubilla en els actes del mu-nicipi durant tot aquest any. Amb ella hem parlat de com està anant el seu pubillatge. —Com et van proposar ser pubilla? —L’Edu em va preguntar pels volts de Nadal si volia ser pubilla. Em va dir que ho faria genial perquè fa molts anys que sóc a la colla i que la representaria molt bé. Vaig acceptar i, poc a poc, he anat agafant il·lusió per això de pubillatge. —Què significa ser pubilla de la Jove?—Ser pubilla és molt impor-tant perquè la colla m’ha aportat molt i poder-la re-presentar davant de tot el poble i poder ensenyar el que som a través del pubilla-tge, ho trobo una cosa molt bonica.—què t’ha dit la família?—Contentíssims. M’han do-nat molt de suport i m’han ajudat en el tema del vestit, en qui m’acompanyaria als diferents actes...—Com ha anat el procés del vestit de pubilla?—A principis d’estiu vaig començar a buscar qui em podia deixar el vestit i, final-ment, parlant amb l’Ariadna Font em va passar el contac-te amb la Vinyet Esteban, que va ser pubilla de Sitges, i ella me’l va deixar encan-tada. Me’l vaig provar i em venia perfecte. —Com va ser el dia de la presentació?—No estava gens nerviosa. De fet vaig parlar amb altres pubilles i em van dir que era la meva colla, que no ha-via de tenir nervis, perquè em coneixen des de fa molt de temps. Em vaig posar el vestit i les sabates i quan vaig baixar el pati, tothom ja estava esperant. Tenia

una mica de papallones a l’estómac, però res més, va anar molt bé. —Com t’ha acollit la colla, com a pubilla de la Jove?—De moment molt bona. El dia de la Nit de les Pubilles molts estaven pendents amb el mòbil de si sortia o no pu-billa de Sitges, també patint perquè la Festa de la Verema coincidia amb el Concurs de Castells i si sortia pubilla, no podia anar al Concurs... però molt contents. —I com està sent el grup de pubilles i hereus?—La veritat és que molt bé, hem fet molta pinya entre tots. Estem molt contents per la Nadia, que és la pu-billa de Sitges d’enguany i super units. Hem començat a fer plans i també amb els hereus, que estan molt inte-grats. —Com va anar la nit de les Pubilles?—Era la primera vegada que em posava el vestit i estava una mica nerviosa perquè no sabia com m’havia de posar alguns elements del vestit. Però va venir la Clàu-dia Sauret i em va ajudar a vestir-me i també a maqui-llar-me. I quan vaig arribar molts nervis... quan puges a l’escenari... quan sents el teu nom.. però molt contenta. —has preguntat a les altres pubilles que ha tingut la colla?—Primer vaig parlar amb la Laura, perquè era qui em passava la banda. Però, de sobte, vaig tenir un allau de totes les altres pubilles per ajudar-me. —què destaques de la Festa de Santa Tecla? —Quan vam portar la Santa, sobretot la processó del 23. Molta emoció de veure el pilar. Va ser un dels moments més esperats. I la sortida d’ofici, veure l’actuació des de dalt va ser molt emocio-nant.

Laura Gómez Ill

12

ÀREA SOCIAL...

LA JOVE DE SITGES, MOLT MÉS QUE FER CASTELLS

Ser de la Jove de Sitges no només és fer castells, també és la possibilitat de viure un ampli conjunt d’activitats di-verses.

Activitats esportivesLa Jove ha participat enguany en dos tornejos de futbol sala, que han esdevingut uns clàssics entre les di-verses activitats que realitza l’entitat durant l’any. Al mes de febrer, es van desplaçar fins a Igualada més de 30 membres de la colla per assistir al 13è Torneig Intercasteller, on van partici-par quaranta colles castelleres per gaudir d’aquesta festa lúdica i espor-tiva que se celebra cada any aprofi-tant l’aturada hivernal de les diades castelleres. Vam assolir un meritori 11è lloc, després de ser eliminats per la Jo-ves de Valls a quarts de final. A més, també vam participar en el Torneig de Festa Major, organitzat per La Saca, i on l’afició de la Jove va rebre el trofeu a millor afició, demostrant el bon am-bient que es viu a l’entitat.

Per tal de fer un bon paper en els dos tornejos, la colla ha organitzat durant l’any diversos partits amistosos amb altres colles amigues del Pene-dès com la Jove Xiquets de Vilafranca o els Nens del Vendrell.

També cal destacar, que aquest any s’ha realitzat la 1a Caminada Noctur-na Sitges – Montserrat, amb sortida des del Palau del Rei Moro. Els 63,5 Km dels quals constava l’excursió, van ser coberts pels nostres esportistes en poc més de deu hores.

La camisa color vi se’n va de viatgeSón molts els desplaçaments que la Jove ha fet fora del principat durant

els seus 21 anys d’història: Biarritz, Vi-tòria, Jaca, Alcora, Manacor, Irsina, Feltre, són alguns dels indrets que han estat visitats pels de la camisa color vi. Aquest any, més de cent castellers de la Jove es van desplaçar fins a Millars, localitat situada a la Catalunya Nord,

per prendre part dels actes de Festa Major d’aquesta població propera a Perpinyà. La Colla Jove de Castellers de Sitges havia estat convidada pels Castellers del Riberal amb qui va ac-tuar conjuntament amb els Tirallon-gues de Manresa.

Després d’una diada amb diversos debuts a moltes posicions, i on vam poder oferir un 4de7 als nostres amfi-trions, vam gaudir d’un cap de setma-na de germanor, amb àpats, concerts i altres propostes que hi havia al poble amb motiu de la seva festa gran.

Diumenge al matí, i un cop recollida la zona d’acampada, on vam passar la nit, va tenir lloc una mostra de tra-dicions catalanes molt concorreguda, amb una cercavila pel poble, on en-tre gegants, trabucaires, diables, ban-des de música i cavalls, també es va poder veure a la Colla Vella de Basto-ners de Sitges acompanyats dels Gra-llers de la Sitja que van fer les delícies dels congregats als carrers de la vila.

La Jove, un referent cultural i social Són molts els actes socioculturals en els quals la Jove col·labora durant l’any per completar l’activitat castellera

13

que ens és pròpia. És per aquest motiu que la nostra presència és constant a la gran majoria d’esdeveniments que s’organitzen a Sitges: Paradeta de lli-bres i roses per Sant Jordi, confecció de la catifa de Corpus, presentació de la Pubilla de la Colla, per a la Festa de la Verema, així com actes solidaris com Posa’t la gorra o el Quinto soli-dari celebrat per Nadal. Aquests són alguns exemples de la vitalitat i com-promís de la nostra agrupació envers la vila.

A més, tot i la voluntat de l’entitat per demostrar sempre la seva neutra-litat política, hem demostrat un cop més la nostra catalanitat i voluntat democràtica participant en l’acte promogut per Òmnium Cultural i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya pel Dret a decidir amb el lema Catalans want to vote, i on de manera simultània, més de 70 co-lles castelleres van aixecar construc-cions a diverses ciutats europees com

14

Brussel·les, París, Londres o Berlín. Com no podia ser d’una altra manera, un any més hem realitzat l’ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Parc de nadal, tallers a les escoles i activitats per la nostra canallaUn dels nostres principals objectius és divulgar el fet casteller. Per aquesta raó, la colla durant l’any organitza diversos tallers de castells a diversos esplais, escoles o al Parc de Nadal, per tal de donar a conèixer la nostra activitat. La Colla Jove de Castellers de Sitges ha visitat aquesta tempora-da totes les escoles sitgetanes i també algunes escoles de Ribes que tradicio-nalment acullen, de fa anys, els nos-tres tallers.

Per tal d’agrair la implicació i com-promís de la nostra canalla amb la tradició castellera, la colla ofereix als nostres petits un ampli conjunt d’activitats i berenars, destacant les festes al Palau i a la platja, o les sor-tides a navegar convidats pel Nàutic

de Sitges, que permeten als castellers més menuts iniciar-se en la pràctica dels esports nàutics.

Calçotades, esmorzars, sopars i pica-piquesEsmorzars de “veterans” a Cal Noi. Sopars de dones al Palau. Calçots, botifarres, costelles, torrades amb un bon allioli; o bé pizzes o síndria després dels assajos, sempre acompanyat de bon vi i cava, o unes cervecetes ben fresques. Aquestes han estat algu-nes de les excuses que els castellers de la Jove han trobat per comentar l’actualitat de la colla i del món cas-teller en general.

I és que la temporada castellera està farcida d’ocasions on poder gau-dir d’un bon àpat, festes temàtiques o gimcanes pels joves, activitats que serveixen per dinamitzar l’atapeïda activitat castellera i social de l’entitat.

A més, la Jove, per segon any conse-cutiu, ha estat entitat co-organitzado-ra de les Barraques de Festa Major, on s’han ofert, a part de diversos concerts, activitats culturals i per a la canalla.

Premis “Pinyeros”“Bona pinya, bons castells”, aquesta és una realitat que acompanya a tota colla castellera. Per aquest motiu, des de la comissió d’activitats, aquesta temporada s’ha promogut el reconei-xement a diversos integrants de la co-lla que acostumen a ocupar diferents posicions al peu de les nostres cons-

truccions. D’aquesta forma, en finalitzar

l’assaig alguns destacats membres de la colla, han rebut un premi en forma de pinya per la seva experiència i sa-ber fer com a laterals, crosses, vents, primeres mans, agulles o cordons

nova web, xarxes socials i els mitjansJovedesitges.cat, aquest és el domini que ha estrenat aquesta temporada la colla per estar present al món digi-tal. La nova pàgina web, estrenada al mes de febrer, dissenyada i cons-tantment actualitzada per Cèsar Ville-llas, va ser presentada oficialment al poble a la seu de l’Ateneu Popular de Sitges enmig d’una gran expectació.

La web, creada amb l’objectiu d’apropar l’entitat a tothom, i que pot ser consultada des de mòbil o table-ta, consta de diversos apartats com: notícies, agenda, galeria d’imatges i vídeos, estadístiques, espai de la ca-nalla i enllaços, entre altres opcions.

Aquesta bona eina de difusió per la Jove, ha permès que mensualment de l’ordre de 500 persones accedeixin a la pàgina, realitzant unes 9.000 visi-tes als diversos apartats que s’hi po-den trobar.

A més, la colla és present a les xarxes socials, anunciant les convocatòries i resultats de les actuacions, o bé dels actes que s’organitzen. Algunes de les xifres que demostren la vitalitat de la Jove al món digital són:

- A Twitter, la colla disposa de més

A dalt, la nova pàgina web que la Jove de Sitges ha estrenat enguany, A sota, sortida de vela amb la canalla de la colla gràcies a la col·laboració del Club nàutic de Sitges.

15

de 2.000 seguidors; s’han realitzat uns 3500 tweets al llarg de la temporada, i alguns dels hashtags més utilitzats han estat: #SempreJove, #FentPin-yaFasPoble, #SitgesViuElConcurs i evi-dentment #Sitges, per tal d’estar ben presents de cara al poble.

- A Facebook, la colla disposa de dues pàgines, l’oficial de la colla amb més de 1.600 adherits, on s’informa dels resultats de les actuacions, la convocatòria als assajos o bé les acti-vitats obertes a tothom, i una pàgina Activitats Jove de Sitges, on s’anuncia l’ampli ventall d’activitats internes que es realitzen. No dubtis en fer-te amic d’ambdues opcions.

- A Instagram, comptem amb 428 seguidors, que poden gaudir de l’ampli recull fotogràfic i artístic que durant l’any es va creant amb les nos-tres construccions.

Finalment, cal destacar la capacitat mediàtica que té l’entitat, ja que en-guany hem tingut presència als princi-pals mitjans de comunicació del país, tant de forma escrita com audiovisual, i on destaquen La Vanguardia, la Xar-xa de Televisions locals, amb el seu

programa Dosos Amunt, TV3, i en un àmbit més local, el reportatge sobre els nostres 21 anys d’història emès per Penedès TV, o bé les cròniques a l’Eco de Sitges, el Diari de Vilanova o Eix Dia-ri, entre altres mitjans de comunicació.

El Concurs de Castells de TarragonaPer segona vegada consecutiva, la Colla Jove dels Castellers de Sitges ha aconseguit classificar-se per partici-par en la sèrie B del Concurs de Cas-tells de Tarragona, i en la qual parti-cipen les colles de la categoria de 8 pisos.

Després d’una intensa campanya informant els pobles de Sitges i Ribes de la possibilitat de viure el concurs amb la Jove, i sota el lema Sitges viu el Concurs, més de 200 castellers ens vam desplaçar fins a la Tarraco Arena Plaça, on vam realitzar una meritòria actuació, classificant-nos en la 29a posició d’un total d’unes 80 colles que conformen el panorama casteller ac-tual.

La Jove de Sitges ha participat en la 25a edició del Concurs de Castells de Tarragona.

«La Colla Jove de Castellers de Sitges va

participar, per cinquena vegada a les seva

història, en el Concurs de Tarragona, mobilitzant prop de 200 castellers i

aficionats»

16

DIVULGACIÓ...

TERMINOLOGIA CASTELLERA: RAONS I LÒGICA

Santi Terraza

Per què, a Sitges (i a Ribes) al castell de 7 més difícil li diem torre de 7 i no pas 2de7? Per què els castellers que estrenyen de pit darrere els baixos els diem cordons i no pas contraforts? Per què a la rengla del 3 per on puja el dos obert i l’enxaneta li diem la dreta i no pas la forta o la plena? La termino-logia castellera és plural i variada i té, segons les zones, diferents denomina-cions… malgrat que la funció sempre és la mateixa.

Fins fa una vintena d’anys mai ningú a Sitges, Vilafranca o l’Arboç (és a dir a les comarques del Penedès) hauria dit acotxador per referir-se al nen o nena que ocupa el penúltim pis d’un castell. De tota la vida, a Vilafranca se li ha dit aixecador. Igual que a Valls i, a partir dels anys vuitanta, també a Terrassa, quan hi van arrelar els cas-tells. Al Vendrell, en canvi, se li deia cassoleta o cassola (terme que Vila-franca va importar deliberadament fa uns anys) i només a Tarragona se l’anomenava acotxador. Històrica-ment, a Tarragona sempre ha estat així, però enlloc més.

Però a partir dels anys noranta, el terme acotxador va arrelar en altres parts del país, especialment entre al-gunes colles noves sorgides en places sense tradició castellera. Fins i tot –i gairebé renunciant a la tradició his-tòrica de Sitges– el terme va acon-seguir implantar-se parcialment a la nostra colla. El motiu? Els mitjans de comunicació. Fa vint anys, TV3 va co-mençar a realitzar les retransmissions d’algunes de les diades castelleres més rellevants. El narrador era l’Agustí Forné, de Tarragona, i anomenava l’aixecador com sempre havia sentit a dir-ho a la seva ciutat. Aquell fet va resultar decisiu perquè moltes co-lles que sorgien aleshores adoptessin aquella terminologia tot i no tenir cap relació històrica amb Tarragona.

A Sitges, els castells sempre els hem anomenat –i fet– com ho fan Vila-franca. La proximitat del nostre poble amb la capital del Penedès n’és la principal causa. També passa a Vila-nova, a la Bisbal o al Vendrell: en to-tes aquestes poblacions no existeix el 2de7, sinó la torre de 7. Però, a més, en el nostre cas cal afegir-hi un altre A dalt, 7de7 a l’actuació de Festa Major. A sota, detall de la pinya.

17

factor. En Ricard Baqués, fundador dels Castellers de Sitges l’any 1971, havia après a fer castells a Vilafran-ca, on anava a passar l’estiu de petit. El 1969 es va integrar als verds i allò va resultar decisiu per a decidir-se a fundar la primera colla sitgetana dos anys després. En Ricard hi va implan-tar la fórmula castellera que havia après a Vilafranca. I Sitges va ser dels pocs llocs on els cordons els anome-nem d’aquesta manera, com fan a Vilafranca. A Vilanova, els hi diuen contraforts, que és la terminologia més estesa arreu, mentre que a Valls es coneixen com els homes del darre-re. Ras i curt.

El mateix es pot dir de les rengles del 3 o del 5: la rengla, la dreta i l’esquerra. En altres poblacions, a la dreta se li diu plena o forta; i a l’esquerra, bui-da o fluixa. Utilitzar aquests termes a Sitges (o a Vilafranca) seria no única-ment un error històric, sinó també un contrasentit tècnic. Quan en Baqués va fundar els Castellers de Sitges i va començar a idear el 3de6 i poc des-prés el 3de7, va decidir que el dos obert, que puja per la dreta, baixaria per la rengla esquerra, mentre que l’aixecador –que puja per l’esquerra– ho faria per la dreta. De fet, en Ricard no s’ho va inventar, sinó que va adop-tar la fórmula vilafranquina. I avui en dia, amb més de 80 colles al país, no-més n’hi ha tres que utilitzin aquesta manera de descarregar el 3: els Cas-tellers de Vilafranca, els Xicots de Vi-lafranca i la Jove de Sitges. A tota la resta de colles, el dos obert baixa per la mateixa rengla dreta per la qual ha pujat, mentre que l’aixecador ho fa per l’esquerra. Això implica que en les

altres poblacions, la dreta treballi més (en tant que porta la pujada i baixa-da del dos i la pujada de l’enxaneta), que no pas l’esquerra (que només porta la pujada i baixada del caste-ller més petit). D’aquí, que s’hagués implantat anys enrere la terminologia plena i forta. A Sitges i a Vilafranca, en canvi, la feina de la dreta i de l’esquerra queden més repartides i equilibrades i, per tant, no tindria sen-tit designar-les com forta o fluixa.

El mateix passa amb el 4 (i el 4 amb l’agulla). Arreu, els dosos baixen per les mateixes rengles per les quals han pujat, a diferència de com ho fem no-saltres i a Vilafranca, on baixen per les rengles de les dretes respectives per les quals han ascendit, repartint entre tot el castell el pes de la construcció. Quan sovint un jove casteller de Sit-ges va a un assaig a Valls sent parau-les que no li resulten fàcils d’ubicar: a més de l’home del darrere (cordons), els girats (laterals), els daus (vents, que en altres llocs es coneixen com mà i mà), el pilar del mig (la rengla) o el castell per baix (per sota). Són de-signacions diferents (en la major part de casos, originàries, en tant que els vallencs són els inventors dels castells) per a posicions o construccions iguals. En castells, pocs quilòmetres de dis-tància poden resultar un oceà termi-nològic.

I el mateix succeeix si anem cap al nord. A Terrassa, als peus (les pinyes) els diuen soques. I a les falques o ta-paforats, es van inventar denominar-los quesitos. A la zona no tradicional (és a dir, més amunt del massís el Ga-rraf i el d’Ordal), la terminologia cas-tellera ha estat importada en funció

de moltes variables, que a vegades han estat condicionades per la rela-ció que cada nova colla tenia amb colles de la zona tradicional, de les quals rebien més influència.

De fet, la invenció no és pròpia úni-cament de la zona no tradicional. A Sitges, sense anar més lluny, vam co-mençar a denominar al 3de7 per sota com l’aixecat. Aquesta denominació va arrelar a la colla el 1994, quan es van realitzar els primers assajos de 3de7 per sota (i els dos primers intents, a la Diada de Colles del Penedès, ce-lebrada el 13 de novembre d’aquell any a Sitges, precisament). Per una simple qüestió d’economia verbal, els compassos de l’assaig en què es tre-ballava el 3de7 per sota s’anunciaven com els del (castell) aixecat. I d’aquí que acabés imposant-se aquesta denominació, vint anys després, con-tinua plenament arrelada al pati del Palau.

De la mateixa manera que podria resultar ridícul que ara adoptéssim terminologia vallenca per respecte o homenatge als precursors dels cas-tells, també seria un atemptat contra la nostra tradició que renunciéssim a la terminologia que ens és pròpia per herència i territori. És a dir, que si la to-rre de 7 té aquesta denominació, és per una raó història i de pertinença a unes comarques definides, que com-parteixen un mateix model festiu i de cultura popular. Igual que tenim cor-dons i vents, l’enxaneta del 5de7 puja per la dreta. I, en tant que són castells, res és fruit de la casualitat, la improvi-sació o la frivolitat, si no que responen a lògiques històriques determinades. I que durin.

Imatge del nucli de la pinya del 5de7 de la Jove de Sitges. Actuació de Festa Major a la plaça de l’Ajuntament.

18

Els quatre goril·les van pujar a sobre de la pinya i es van agafar.

—Els peus més al coll!—li deia un ri-noceront al seu segon.

—A veure, el meu baix que faci una passa cap a la dreta—cridava Flo-quet de Neu, com es coneixia a un dels goril·les pel seu cap blanc.

—No. Cap a l’altra dreta!—repetia Floquet, amb un somriure als llavis.—I entra una mica!

—Així. Així està bé!—No està massa obert?—pregunta-

va un altre dels goril·les als seus com-panys de pis.

—Potser una mica. Però treballem-ho així. Ara es tan-carà amb el pes—opinava un altre.

—Traieu cul, que si no us en passareu—cridava aquest últim a les zebres que feien d’agulla.

Mentretant, les girafes que amb el cap feien de prime-res mans dels baixos, ja no estaven alineades amb la rengla i començaven a re-mugar fluixet amb els óssos que feien de laterals.

—Silenci a la pinya!—or-denava el camell, des de la posició de vent del davant.

—Terços sobre la pinya!—cridava la cabra que no deixava de donar voltes al voltant de la pinya.

—Quarts, quints i dosos, sobre la pinya!—anava or-denant la cabra.

—Terços, amunt!Els tres tigres i la gasela

van agafar impuls sobre el cap de la girafa respectiva i van pujar sobre els goril·les.

—Més finets, terços!. Que no som persones els que es-tem aquí a baix!—es queixa-va una de les girafes.

—Quarts, amunt!—cridava la cabra.Dos pumes i dues panteres anaven

remuntant a poc a poc els pisos fins a col·locar-se.

Els elefants aixecaven la trompa i començava a sonar el toc de castells.

—Bé, bé!—cridava la cabra, ani-mant els castellers—Està molt bé!

—Quints, amunt!Les quatre guineus pujaven suau-

ment els segons, els terços i el pis de quarts per aixecar-se al mateix temps.

—Dosos, amunt!—va ordenar la cabra.

Tot i la delicadesa amb què pujaven els dos pingüins, el castell començava a remenar. A la plaça només se sentia el so dels elefants. Tothom tenia l’ai al cor.

—Pit!—demanava una girafa a l’hipopòtam que tenia darrere.

—La meva esquerra!—cridava un goril·la—Estrenyeu!

El camell i l’ós d’aquella esquerra empenyien tot el que podien.

—Pit! Més pit!—demanaven.Les lleones, que feien de crosses,

suaven a dojo a sota els rinoceronts.

—Puja una mica—els demanava al-gun d’ells.

L’esquirol ja estava col·locat sobre dels dosos i el coala, que havia anat pujant a poc a poc, començava a fer les tres passes finals.

La música dels elefants anuncia-va que el coala estava a punt de fer l’aleta. Els castellers de la pinya —que mai veuen els seus castells— estren-yien les dents. La pinya era un Arc de Sant Martí amb els colors dels diferents zoos que s’havien afegit per ajudar.

Finalment, el coala va fer l’aleta i la plaça va esclatar d’alegria. Men-tre, girafes, óssos i camells intentaven parar els goril·les que es bellugaven constantment. Un tigre estava entrat de pit. A quarts, els pumes i les pan-teres mantenien les mides com po-dien mentre que a quints les guineus s’havien obert massa.

—Bé, bé!—Se sentia cridar a la ca-bra—Està molt bé!

—Aguanteu, aguanteu!—cridava un cavall que feia d’aranya voltant la pinya.

El coala i l’esquirol ja ha-vien sortit i els pingüins co-mençaven a baixar. Dels nervis, a un li va relliscar la pota, però la guineu que te-nia a sota ho va parar molt bé. El castell va tenir una re-brincada, però va aguantar.

Els pingüins també eren fora ja i les guineus havien iniciat el descens. Alguns a la plaça ja començaven a creure en el miracle.

—Així, així! Forts! Terços, aguanteu la mida!—anava dient la cabra sense parar de trotar al voltant del cas-tell.

Les guineus estaven fora i pumes i panteres lliscaven ja la pota per l’esquena dels terços per arribar ràpida-ment a la pinya.

Només quedaven els tres tigres amb la gasela i els quatre goril·les. Els quatre primers es van llençar a la pinya més que baixar. Un dels tigres, dret a sobre de la pinya, aixecava la pota en senyal de victòria i ho acompanyava d’un potent rugit.

La plaça era un clam. Tothom cridava i plorava

d’alegria. Els goril·les es deixaven anar d’esquena sobre la pinya que els abraçava i recollia en un mar de llàgrimes i crits. Una histèria col·lectiva havia esclatat. Abraçades, petons, crits d’alegria. El coala i l’esquirol tro-taven a llom d’un cavall. La cabra reia a coll d’un ós.

Finalment, tots els castellers es van agafar per les espatlles i van co-mençar a saltar i cridar:

I JOVE! I JOVE! I JOVE, JOVE, JOVE! ... I JOVE! I JOVE! I JOVE, JOVE, JOVE!

4DE8 BESTIALVA DE CONTE...

Text: Cèsar Villellas. Il·lustració: Marina Carmona

19

ELS PATROCINADORS...

Ricardo Altimira és gerent de l’empresa IMA dedicada a la fabricació d’imants i peces magnètiques, amb seu a Mollet del Vallès, que actualment compta amb més d’un centenar de treballadors i exporta els seus produc-tes arreu del món. Des de fa cinc anys, IMA col·labora amb la Jove de Sitges per la vinculació familiar de Ricar-do amb alguns dels nostres castellers i castelleres.—no has pujat mai a un castell?—No! Ni de lluny! El meu contacte amb el món casteller és una mica de rebot: tinc nebodes i germà castellers i també d’altres familiars. Quan vaig conèixer la Jove de Sitges i em van demanar patrocini no m’ho vaig pensar gaire: tots els grups de cultura popular necessiten suport. Fer castells també té unes despeses que s’han d’afrontar (assegurances, viatges, material...) i si amb el nostre su-port els poden fer la vida més fàcil, doncs estem encan-tats.—hi ha connexions entre el món de l’empresa i el món casteller?—Mira: la nostra empresa, en el fons, és com una co-lla castellera. D’una banda, cadascú hi té un paper, de l’altra, tothom és necessari i, en tercer lloc, la feina d’uns no s’entén sense la dels altres. L’empresa és com un en-granatge on tot va lligat, com una pinya. A vegades també tenim enxanetes (gent que és més visible i que s’enduu els aplaudiments) però la nostra és, com la vos-tra, una feina totalment d’equip.—Creus que som coneguts fora de les nostres fronteres?—La nostra empresa té contactes arreu del món i a mi, precisament, em toca viatjar bastant. No hi ha dubte que els castells és una activitat coneguda a tot arreu, i els que no la coneixen, quan els ensenyes fotos o els l’expliques, queden fascinats. Nosaltres fabriquem imants, però està clar que vosaltres no us quedeu enrere: els castells també enganxen!

“La nostra empresa és com una colla castellera: tothom

és necessari”

IMA col·labora amb la Jove

Entrevistes de David Puertas

“Ens ha sorprès la intensi-tat amb la qual es viuen aquí

les festes populars”

CAPRABO-OASIS col·labora amb la Jove

Els vianants passejaven o anaven a comprar, i en arri-bar a la placeta interior de l’Oasis miraven enlaire i es preguntaven: “Què hi fa una colla castellera aixecant un pilar aquí, al davant del supermercat Caprabo-Centre Comercial Oasis?”. Era la Jove de Sitges que agraïa als responsables d’aquest supermercat la seva col·laboració amb la Colla. En Carles i en Miki fa un any i mig que van agafar el timó de l’empresa i des del primer dia han volgut estar molt a prop de la gent.—no us fan por els grans supermercats de la rodalia?—La nostra idea és que si nosaltres anem a comprar a la botiga del costat, ells també vindran a la nostra, i al forn, i al fuster, i a la llibreria... Entre tots fem aquest teixit co-mercial i de serveis que no cal anar a buscar gaire lluny. Ens ajudem els uns als altres.—Com és que vau decidir col·laborar amb la Jove de Sitges?—Nosaltres vam néixer lluny de Sitges, però sempre hem estat vinculats a associacions de cultura popular (un dels entrevistats va ser membre d’una colla sardanista de concurs!) i en arribar aquí vam contactar de seguida amb algunes entitats i associacions. El que ens ha sor-près de debò és la intensitat amb la que es viuen aquí les festes populars, la implicació que hi ha per part de tothom i la gran diversitat de col·lectius que treballen per la nostra cultura. Per començar a conèixer aquest teixit associatiu i cultural vam voler començar amb una de les entitats més visibles i per això ens vam decidir per la Jove de Sitges, una colla que no solament mou molta gent sinó que porta el nom de Sitges arreu de Catalunya.—En què es basa la col· laboració?—A inici de temporada vam pactar que donaríem una quantitat en efectiu i una altra “en espècies” i aques-ta és la que més ens agraeix la colla. A hores d’ara no puc ni dir-te la quantitat de litres d’aigua que els hem servit: centenars! Suposem que quan surts d’una pinya t’has d’hidratar i no hi ha res millor que tenir l’abastiment d’aigua ben resolt. També els hem servit tot aquell gè-nere que han necessitat pels berenars de la canalla i d’altres actes.

Fins a la revifada dels anys 90, els cas-tells van viure durant dècades una llar-ga època d’estancament. I a la gralla li va passar el mateix. Malgrat que la gralla sempre ha estat un instrument lligat a manifestacions populars ben diverses (balls tradicionals, gegants i bestiari, balls d’envelat...) no hi ha dubte que la renaixença del fet caste-ller va impulsar la revifalla de la gralla. L’any 1971 es va crear a Sitges l’Escola de Grallers, una de les institucions pun-teres del país en l’ensenyament de la gralla que ha contribuït amb força a la revalorització de l’instrument i a la seva dignificació. Conversem amb Blai Fontanals, actual director de l’Escola de Grallers de Sitges, tot re-cordant aquest paper capdavanter dels grallers sitgetans i les peculiaritats que té per a un graller actuar en una diada castellera.—L’any 1971 engega l’Escola de Gra-llers de Sitges i també la primera colla castellera de la vila. Una casualitat?—Les casualitats acostumen a tenir una explicació. És cert que, inicial-ment, una cosa no va lligada amb l’altra, però és innegable el fet que el renaixement del fet casteller ha anat molt lligat al renaixement de la gra-lla. Són dos elements festius i populars que han crescut, han caigut quasi en l’oblit, han patit i han renascut aga-fats de la mà. En aquells anys, i fins a l’explosió definitiva dels castells als anys 90, hi havia poques colles caste-lleres —les clàssiques—, i nosaltres, els grallers de Sitges, vam tocar amb mol-tes d’elles perquè no tenien grallers. Ara sembla una cosa ben estranya, però els sitgetans hem acompanyat els Castellers de Vilafranca, les colles de Valls, els Minyons...—Ara totes les colles tenen els seus propis grallers: també heu tingut algu-na cosa a veure?

—Ara ja fa anys que les colles tenen els seus propis grallers i hi ha escoles de gralla a tot arreu, però sí que és cert que nosaltres portem 40 anys fent aquesta feina i hem nodrit de grallers molts pobles i moltes colles. Pensa que la nostra escola no ha ensenyat no-més a gent de Sitges: hem tingut molts alumnes de fora i nosaltres mateixos ens hem desplaçat tot sovint a altres pobla-cions a impartir cursos, a ensenyar, a fer seminaris... Per exemple, malgrat la tra-dició castellera que tenen a Valls, allà no hi havia escola de grallers i nosaltres els vam donar un cop e mà per fundar l’Escola de la Colla Joves. Sí, realment estem satisfets d’haver pogut aportar el nostre granet de sorra a l’impuls de la gralla a finals del segle XX.—no és gens estrany que, en acabar una actuació, membres d’altres colles s’apropin als membres de la Jove de Sitges i ens felicitin pels nostres gra-llers. què us sembla?—Doncs estem molt agraïts per aquests elogis, però sabem que es-tem fent les coses ben fetes. Val a dir que no tothom es pren la pràctica de la gralla amb aquesta seriositat. Hi ha gent que, només que sàpiga tocar quatre notes, ja s’atreveix a sortir a plaça a acompanyar els castells o a fer cercaviles i això no està bé. Ningú s’atreveix a fer el mateix amb un saxo o amb un violí: perquè s’hi atreveixen amb la gralla? Hi ha colles castelle-res que et fan patir més pel so de les gralles que per la descarregada d’un castell. Per sort, en general la gent es pren la gralla seriosament, però enca-ra hi ha massa gent que no la tracta dignament.—La Jove de Sitges va acompanyada en les seves actuacions —fins i tot a l’estranger— pels grallers de la vostra escola, però no són sempre els ma-teixos.

—No, és clar: d’una banda, és molt di-fícil atendre tots els compromisos que tenim a l’escola (festes majors, cerca-viles, concerts, castells) i la disponibi-litat de la gent no és absoluta (tenim molts estudiants, gent que té altres compromisos, etcètera); i de l’altra banda, és bo que vagin passant tots els grallers per les diferents activitats —balls de bastons, gegants, gitanes, castells...— i així van adquirint expe-riència en tots aquests registres. Ara mateix disposem d’uns 40 membres a l’escola, i això ens permet fer rota-cions i atendre amb qualitat tots els compromisos.—què ha de saber un graller per ac-tuar en una diada castellera?—Doncs en primer lloc ha de saber tocar bé, però també és molt impor-tant que conegui el fet casteller, com són els castells, els diferents moments d’una diada, si hi haurà una ale-ta o dues (ara també hi ha castells amb tres aletes!), en quin moment ha de començar a tocar el trinat de l’aleta (a vegades no és mala idea començar una mica abans d’hora i així animes i empenys la colla a fer aquell punt d’esforç de més que cal per carregar un castell). És una feina en la qual s’ha d’estar molt atent a tot el que passa. La veritat és que se n’aprèn tocant, vas sumant experièn-cia i així vas fent-ho cada cop millor. Per això també intentem que els jo-ves comencin a tocar en diades cas-telleres perquè és una feina que no s’aprèn en quatre dies.—Algun consell per acabar?—Doncs animar tothom a apropar-se als castells, sigui des de la Colla Jove o sigui des de la música. A l’Escola de Grallers de Sitges tenim alumnes a partir de 12 anys, però també en te-nim molts que han començat ja en edat adulta.

Blai Fontanals Coll: «La gralla i els

castells han crescut, han caigut i han renascut alhora»

LA CONTRA...

David Puertas