LA TERRA PARAL·LELA L’objectiu final del treball que us presentem és fer una maqueta de la Terra i situar-la sobre el sol que trepitgem, de forma que el lloc on ens trobem sigui el punt més alt de l’esfera de la maqueta. Tindrem llavors una imatge paral·lela de la Terra i en ella podrem observar-hi alguns dels fets derivats de la posició de la Terra respecte al Sol en latituds i longituds diverses.

La idea d’utilitzar una maqueta d’aquestes característiques la devem a Nicoletta Lanciano, és doncs partint de la seva idea que hem iniciat aquest treball. El grup d’alumnes que el van realitzant són els de cinquè i sisè de primària del C.E.I.P. “El Roure Gros” de Sta. Eulàlia de Riuprimer, un poble petit situat al nord de la província de Barcelona. Val a dir que un cop construïda la maqueta la utilitza tota l’escola, cada grup al seu nivell i per activitats diverses. PLANTEJAMENT Primerament vam reflexionar conjuntament amb els alumnes sobre el fet que les esferes terrestres que es troben a les botigues, tenen un suport fix, que manté inclinat l’eix que passa pels Pols. Es tracta d’una posició sempre igual, tan si l’esfera terrestre s’utilitza al Pol Nord com a Austràlia, es diu que és universal. Però, perquè tenen aquesta inclinació? Respecte a quin pla estan inclinades? L’hàbit de veure un mapa de l’esfera terrestre amb l’eix inclinat indueix a no qüestionar-se el pla de referència i a no aprofitar tota la informació que el model conté. Se sap que la inclinació de l’eix de l’esfera terrestre és la mateixa que la real de la Terra , però generalment s’ignora quin és el pla respecte el qual està inclinada la Terra. La informació implícita és que el pla de suport de l’esfera representa el de l’eclíptica, és a dir, el pla sobre el que la Terra descriu la seva òrbita al voltant del Sol girant al mateix temps sobre ella mateixa. L’equador terrestre està inclinat 23º27’ respecte el pla de l’Eclíptica i l’eix terrestre apunta cap a l’estrella Polar a l’hemisferi Nord. Però si l’observador està en un lloc concret de la Terra i vol utilitzar la maqueta en relació amb el Sol, cal que el

punt més alt de la maqueta sigui el que representa el lloc des d’on s’observa. Sempre, si ens situem sobre una esfera el lloc on ens trobem és el punt més alt. És per tant necessari disposar d’un mapa esfèric de la Terra que no tingui un suport fix, que pugui variar segons el lloc d’observació. Podríem treure l’esfera del seu suport i orientar-la correctament per l’observació que volem fer, però amb això ometríem una part molt interessant del treball: l’elaboració. Per altra banda totes les esferes terrestres, que teníem al nostre abast, ens semblaven massa petites per poder situar-nos i observar amb una mica de comoditat. En realitat el projecte d’elaborar una maqueta de la Terra ens feia molta il·lusió i representava per tots un repte important. És per tot això que ens vam atrevir a encarregar una esfera de poliuretà, de 80 cm. de diàmetre, per fer la nostra “terra”. L’ELABORACIÓ Sabíem que seria una tasca difícil i llarga, però també l’experiència ens ha ensenyat que si som perseverants i sabem utilitzar els errors per avançar, treballem en equip i ens donem suficient temps, qualsevol projecte per difícil que sembli pot ser un èxit. Ens va semblar imprescindible, sense perdre de vista que l’objectiu era aconseguir un model d’observació, aprofitar el projecte per treballar de forma global moltes de les àrees d’aprenentatge que contempla el currículum de l’ensenyament primari. Matemàtiques: Estudi de l’esfera. Ombres sobre l’esfera. Ombres de l’esfera sobre el pla i sobre una altra esfera. Radi, diàmetre, circumferència màxima, angle central, mesura d’angle, superfície, volum... Dimensions del radi i el diàmetre de la Terra. Proporcions entre la nostra esfera i la Terra real. Concepte d’escala. Línies sobre una esfera. Orientació sobre la superfície d’una esfera, meridians i paral·lels... Ciències socials: Interpretació d’un mapa. Diferents representacions planes de l’esfera terrestre. Meridians i paral·lels terrestres, meridià 0. Conceptes de latitud i longitud. continents, països, oceans, mars, serralades més importants, muntanyes significatives, llacs, grans rius, zones climàtiques, zones de vegetació, deserts... Contorn dels continents i la seva situació. Geografia humana: població de la Terra. Relació entre el comportament dels éssers vius, entre ells els humans, i el lloc on habiten. Plàstica i tecnologia: Utilització dels instruments necessaris per dibuixar correctament sobre una esfera.Dibuix seguint les coordenades. Pintar els espais prenent com a model fotografies preses des de satèl·lit. Llengües:

Redactat de la memòria del treball. Interpretació de dades. Lectura i interpretació d’informes i texts referents a l’espai geogràfic... Elaboració i interpretació de codis propis del grup per tal de transmetre’s dades... Ciències naturals: L’estudi astronòmic en sí. L’estudi del efectes del moviment de rotació i de translació de la Terra: El dia i la nit, els fusos horaris, les estacions de l’any, els equinòccis i els solsticis, els tròpics i l’equador, la duració del dia i la nit en divferents èpoques de l’any i en diverses latituds... Estudi de la fauna i la flora de les diferents grans zones del planeta. Estudi de climes, factors meteorològics . Valors: Es fa difícil d’anomenar tots els valors que ens han acompanyat a l’hora de l’elaboració d’aquesta maqueta. El fet de ser un treball totalment en equip i de llarga durada, ens ha ofert moltes possibilitats per treballar la cohesió del grup, veure la necessitat de la col·laboració de tots i cadascú en particular. Saber avançar a poc a poc i sense cansar-se. Mantenir la il·lusió pel treball final. El fet de sentir-lo propi i al mateix temps de tots... Com ho vam fer: Vàrem començar a fer la maqueta el curs 1999-2000 i des de llavors hem anat seguint, en realitat no està acabada del tot però amb els elements que té podem utilitzar-la perfectament. Un dels motius per el que no l’hem acabat és perquè ens sembla molt positiu que cada curs, els nens i nenes de cinquè i sisè hi incorporin elements nous, això fa que se la sentin més seva... i també, perquè no, així veiem que la maqueta, com la Terra mateixa, va canviant. Primerament vam decidir on serien els Pols i hi vam posar un eix que els travessés. Després vam començar a dibuixar meridians i paral·lels. Els meridians cada 5º i els paral·lels cada 15º. Aquest va ser el treball més laboriós, preteníem ser el més precisos possible i això ens va portar molta feina. Un cop vam tenir l’entramat fet vam decidir quin seria el meridià 0º. Els nens i nenes de cicle superior es van repartir en grups, cada grup havia de buscar la latitud i la longitud d’una part del contorn d’un continent i, a partir d’un codi que vam establir, anotar-ho correctament.

Quan teníem resseguit un continent, traspassàvem el codi sobre l’esfera, de manera que poc a poc vèiem com s’anava dibuixant, sense massa dificultat, el contorn del continent sobre la nostra maqueta.

Quan vam tenir els continents dibuixats, havíem de pintar. Vam decidir fer-ho utilitzant com a model un mapa pla fet de fotografies des de satèl·lit. Així podíem tenir la sensació que ens quedaria semblant a com veuríem la Terra des de l’espai i també ens permetia treballar les grans zones climàtiques i de vegetació del nostre planeta. Mentre anàvem pintant estudiàvem els aspectes més significatius de cada continent. EXPERIMENTACIÓ I OBSERVACIÓ Per fer servir el nostre model de “ Terra paral·lela”, l’hem de col·locar a fora, al llarg del dia, en un lloc on li pugui tocar el Sol. Per situar-la cal que posem l’esfera de tal manera que Catalunya quedi paral·lela al terra que trepitgem i que l’eix estigui ben orientat en direcció Nord-Sud. Per tal d’orientar l’eix utilitzem una brúixola i una corda i per fer el paral·lelisme un nivell o un regle.

Quan està ben situat, el nostre model està preparat per ser utilitzat. Llavors podem imaginar-nos que fem un viatge cap a l’espai i ens enlairem verticalment. Veuríem com el pati es va fent petit, després l’escola ja es veu petita en el conjunt del poble, el poble petit en el conjunt de la comarca, la comarca petita en el conjunt de Catalunya... i així finalment veuríem la Terra com una petita esfera en l’espai, una esfera com la del nostre model, il·luminada parcialment pel Sol. La nostra maqueta gira conjuntament amb el planeta i en ella s’hi poden veure els fenòmens de llum i ombra derivats de la llum del Sol i dels propis moviments, tal com succeeixen en la Terra.. Què podem observar Algunes zones estan il·luminades pel sol i d’altres no, en uns llocs de la Terra és de dia mentre que en altres és de nit. L’ombra que separa el dia de la nit avança de Est a Oest, això vol dir que la Terra es mou al revés de les agulles del rellotge. Quan a Catalunya és migdia i el sol està sobre el nostre meridià, està sortint el Sol en algun país més al Occident i s’està ponent en algun país més a l’Orient. A l’hivern a l’hemisferi Nord, es veu que al Pol Nord no hi arriba la llum del Sol. En canvi a l’estiu al Pol Nord hi ha moltes hores de dia. Al primer dia de primavera i al primer dia de tardor, l’ombra que separa el dia de la nit passa just per l’eix de la Terra. Mirant els meridians podem observar que l’ombra del sol avança 15º cada hora, d’aquesta manera podem predir quina hora és en diferents llocs de la Terra.

Posant petis gnòmons a la superfície del nostre model, podem observar l’evolució de l’ombra en diferents llocs del mon a diferents hores i en diferents èpoques de l’any.

Si posem gnòmons en diferents llocs d’un mateix meridià podrem observar que les ombres que produeixen van totes en una mateixa direcció però a l’hemisferi Nord en un sentit i a l’hemisferi Sud en un altre. Que les ombres, al matí van cap a l’Oest, al migdia cap al Nord i a la tarda cap a l’Est. Que les ombres, al migdia, senyalen la línia del meridià. Que a primera hora del matí i a última hora de la tarda les ombres són molt llargues i al migdia és l’hora que les ombres són més curtes. Que com més cap als Pols les ombres són més llargues i com més a l’equador més curtes. De totes aquestes observacions en podem treure conclusions com que en els llocs situats en un mateix meridià sempre és la mateixa hora, com més cap als Pols els raigs solars hi cauen més d’esquitllada i com més a l’equador més de ple i per això hi fa més o menys calor...

Si posem gnòmons en diferents llocs d’un mateix paral·lel podrem observar que les ombres, al llarg del dia van d’Oest a Est passant pel Nord i que veient l’ombra d’un lloc podem saber aproximadament l’hora que és allà.

Si observem al llarg de l’any podem adonar-nos que el motiu de les estacions és el moviment de translació de la Terra, que quan a l’hemisferi Nord és estiu és hivern a l’hemisferi Sud, Que quan és estiu hi ha més hores de dia que de nit i al casquet Polar sempre és de dia. Que quan és hivern hi ha més hores de nit que de dia i al casquet polar sempre és de nit. Que a la Primavera i la Tardor hi ha igual hores de dia que de nit...

Altres treballs amb la maqueta La maqueta ens ha servit per fer-nos una imatge més global de la Terra, per veure els éssers que l’habiten com un conjunt, a desmitificar les fronteres físiques, culturals i racials que sovint tant mal ens fan. Hem intentat conèixer la vida de nens i nenes que habiten diferents llocs de la Terra, veure com les seves activitats i costums estan lligades a l’entorn que habiten però també a la riquesa dels seus països. Vam fer un treball comparatiu de tres nens nascuts el mateix dia, en tres llocs diferents del planeta: Alemanya, Kènia i Corea. En quines condicions naixien, què tenien ja en el moment de néixer, com avançaven els seus primers mesos i quin futur els esperava en funció del lloc on havien nascut. A partir d’imatges de “La Terra des del cel” de Yann Arthus-Bertrand, establíem diàlegs sobre què era el que mostraven, on es podria situar i els motius pels quals opinàvem d’aquella manera. Els diàlegs eren molt rics i permetien introduir conceptes sobre paisatge, clima, treball, economia, formes de vida, protecció del medi... Desprès buscàvem exactament d’on eren les imatges, les reduíem i les situàvem en el lloc adequat sobre l’esfera. Properament pensem continuar aquest treball de manera que poc a poc en l’esfera s’hi puguin anar trobant punts de referència que ens ajudin a comprendre la diversitat i complexitat del nostre planeta i els seus habitants. En definitiva creiem que ens queda molt per treballar a partir d’aquest model, que el que fa és fer-nos més assequible la idea del nostre planeta i el seu funcionament dins l’Univers proper. Trobar-hi més possibilitats és només una qüestió de curiositat, d’observació i de raonament.

Carme Alemany i Miralpeix Montserrat Tió i Puntí CEIP “El Roure Gros” de Sta. Eulàlia de Riuprimer http://phobos.xtec.cat/a8028072/ciencia/