«la societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser...

10
Comarques Diari de Girona DILLUNS, 15 DE MAIG DE 2017 10 Josep Maria Corominas Ja no estarà al capdavant de la llista convergent (ara PDeCAT) a les properes eleccions munici- pals. L’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, considera que amb vuit anys al capdavant de l’Ajun- tament n’hi ha prou i que s’ha de donar pas a nous polítics. XAVIER VALERI OLOT El Firal, la plaça Major i els camps de futbol base seran el lle- gat visible del seu mandat. Per fer la plaça Mercat va haver de recórrer a la inversió privada, per escollir el projecte del Firal va fer un procés participatiu amb con- sulta telemàtica inclosa. Són dos exemples del fet que la política municipal ha evolucionat sobre la base d’una crisi econòmica que va mostrar la fragilitat del sistema an- tic. Aquest és el primer mandat, en què l’equip de govern ha fet consultes? El tòpic d’anar a votar cada anys, perquè els polítics facin el que vulguin, no el compartim. Ens agrada que es participi, ens agrada escoltar la gent. Encara que fos un tema de partit teníem el programa Olot Escoltem. Consistia a reunir- nos amb els veïns per parlar de te- mes de ciutat i escoltar la seva opi- nió. En aquest cas hi ha hagut la possibilitat de fer votacions de for- ma electrònica i per això vàrem posar a consulta el tema dels co- rrebous, hem deixat que els ciuta- dans ens ajudin a prendre la deci- sió de quin ha estat el projecte del Firal i farem una consulta sobre els pressupostos participatius. La consulta directa de l’opinió pública és perquè emergeix una societat nova, més implicada? Jo crec que sí. La societat canvia i són molts els ciutadans que pre- fereixen que determinades deci- sions de ciutat se’ls consultin. Els veïns poden tenir una opinió glo- bal, però poden pensar de mane- res diferents aspectes especíics i per tant agraeixen poder expres- sar la seva opinió. Aquesta és una línia per treballar. Quan mires les xifres de participació dius: «Quant d’esforç i només han anat a votar . o . persones». M’agra- daria que pogués votar molta més gent. Per això hem incorporat me- nors a partir de anys i empadro- nats sense tenir en compte la na- cionalitat. La política municipal dels anys vinents donarà per a més consultes. Queden temes trans- cendents? Volem incorporar una dinàmi- ca de participació en el tema dels pressupostos participatius i, per tant, treballem amb la idea que durant el hi haurà una con- sulta sobre els pressupostos participatius. De moment, no hem pensat en res més que en això. En temps de consultes què considereu que preocupa més els olotins? La gent es preocupa pels pro- blemes del seu barri. Les voreres, el local que no tenen. La gent quan parla amb l’ajuntament exposa els problemes de ciutat. Volen tenir tots els serveis que necessiten i sentir-se segurs. L’associacionisme veïnal és un gran mirall de la societat o només en relecteix una part? L’associacionisme no és el , però és molt important. Olot és una ciutat molt diversa amb molta gent compromesa i amb ganes de fer coses. L’impor- tant és que hi hagi lloc per la gent que li agraden les papallones, el teatre i l’esport. Tots en la seva di- versitat. Què és el que fa falta a Olot i no hi és? Ens faltarien . habitants. Per dimensió de comarca, molts serveis s’han de dimensionar i ens costa trobar-los rendibilitat. Ens falta un cert nivell d’habitants. Tornem a Olot. A partir del Fi- ral què queda per fer? Moltes coses. El més senzill és començar pel Nucli Antic. Fins ara li hem donat la volta sobre la base de la plaça Mercat i del Firal. Ara toca la plaça del Carme, perquè revisqui i faci reviure tota aquella zona. Això no obstant, fer la plaça del Carme no caurà en aquest mandat. De moment, jo crec que s’ha de parlar amb els propietaris de les cases, perquè fa- cin les rehabilitacions que s’han de fer. Si féssim pisos al centre, tindríem una partida important. Hem de continuar la feina al barri de Sant Miquel i hem de continuar fent actuacions que ens situen a Catalunya, com són el festival Sismògraf i el Lluèrnia i la ira Orí- gens. I el gran repte? El gran repte que tenim és la variant d’Olot. Millorar les comunicacions per carretera va lligat a més serveis i més ingressos. Hi ha moltes queixes per les tancades nocturnes de Bracons? Estic segur que hauria estat millor un túnel desdoblat. Les normes de seguretat d’Europa obliguen les empreses a fer moltes actuacions. Jo estic segur que els túnels han de ser el màxim de segurs possibles. Però això es podria gestionar d’una altra ma- nera. Els alcaldes demanem a la concessionària que hem d’avisar els cotxes abans perquè si baixes per l’C- i els Túnels de Collabós és una alternativa que et represen- ta minuts de cotxe, però que és còmoda i segura. Ara encara la recta inal de dues alcaldies. Vuit anys d’alcalde hauran estat molt bé. Aspiro que en el projecte que hem dissenyat un equip de gent molt positiu es presenti una oferta als ciutadans i jo m’impli- caré el màxim. P R P R P R P R P R P R P R P R P R P «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats» Alcalde d’Olot pel PDeCAT. Després de 6 anys a l’alcaldia, el polític encara els darrers dos anys al capdavant de l’Ajuntament d’Olot. Va trencar 12 anys de mandat del PSC en plena crisi econòmica. Ara es troba amb els brots verds de la recuperació econòmica, però en 6 anys la manera de fer política municipal ha canviat. Josep Maria Corominas encara els 2 anys finals de l’alcaldia. DdG Els ciutadans ens han ajudat a decidir el projecte Firal i ara farem una consulta pels pressupostos» El gran repte que tenim és la variant d’Olot, millorar les comunicacions va lligat a més seveis i ingressos» DdG GIRONA El programa d’eiciència i estalvi energètic de la Diputació de Giro- na, «Beenergi», ha estat escollit per la UE com un dels tres projectes i- nalistes que opten al Premi d’Ener- gia Sostenible. El programa perme- trà l’estalvi de . tones d’emis- sions de CO i , milions d’euros anuals a les comarques gironines. Un programa gironí, entre els inal istes al Premi d’Energia Sostenible de la UE [email protected] - 15/05/2017 08:50 - 83.57.179.175

Upload: others

Post on 25-Sep-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 15 DE MAIG DE 201710

Josep Maria Corominas

Ja no estarà al capdavant de lallista convergent (ara PDeCAT) ales properes eleccions munici-pals. L’alcalde d’Olot, Josep MariaCorominas, considera que ambvuit anys al capdavant de l’Ajun-tament n’hi ha prou i que s’ha dedonar pas a nous polítics.

XAVIER VALERIOLOT

■ El Firal, la plaça Major i elscamps de futbol base seran el lle-gat visible del seu mandat. Per ferla plaça Mercat va haver de recórrer a la inversió privada, perescollir el projecte del Firal va ferun procés participatiu amb con-sulta telemàtica inclosa. Són dosexemples del fet que la políticamunicipal ha evolucionat sobre labase d’una crisi econòmica que vamostrar la fragilitat del sistema an-tic.

Aquest és el primer mandat,en què l’equip de govern ha fetconsultes?

El tòpic d’anar a votar cada anys, perquè els polítics facin elque vulguin, no el compartim. Ensagrada que es participi, ens agradaescoltar la gent. Encara que fos untema de partit teníem el programaOlot Escoltem. Consistia a reunir-nos amb els veïns per parlar de te-mes de ciutat i escoltar la seva opi-

nió. En aquest cas hi ha hagut lapossibilitat de fer votacions de for-ma electrònica i per això vàremposar a consulta el tema dels co-rrebous, hem deixat que els ciuta-dans ens ajudin a prendre la deci-sió de quin ha estat el projecte delFiral i farem una consulta sobre elspressupostos participatius.

La consulta directa de l’opiniópública és perquè emergeix unasocietat nova, més implicada?

Jo crec que sí. La societat canviai són molts els ciutadans que pre-fereixen que determinades deci-sions de ciutat se’ls consultin. Elsveïns poden tenir una opinió glo-bal, però poden pensar de mane-res diferents aspectes especíics iper tant agraeixen poder expres-sar la seva opinió. Aquesta és unalínia per treballar. Quan mires lesxifres de participació dius: «Quantd’esforç i només han anat a votar. o . persones». M’agra-daria que pogués votar molta mésgent. Per això hem incorporat me-nors a partir de anys i empadro-nats sense tenir en compte la na-cionalitat.

La política municipal delsanys vinents donarà per a mésconsultes. Queden temes trans-cendents?

Volem incorporar una dinàmi-ca de participació en el tema dels

pressupostos participatius i, pertant, treballem amb la idea quedurant el hi haurà una con-sulta sobre els pressupostos participatius. De moment, nohem pensat en res més que enaixò.

En temps de consultes quèconsidereu que preocupa mésels olotins?

La gent es preocupa pels pro-blemes del seu barri. Les voreres,el local que no tenen. La gent quanparla amb l’ajuntament exposa elsproblemes de ciutat. Volen tenirtots els serveis que necessiten i

sentir-se segurs. L’associacionisme veïnal és

un gran mirall de la societat onomés en relecteix una part?

L’associacionisme no és el, però és molt important.Olot és una ciutat molt diversaamb molta gent compromesa iamb ganes de fer coses. L’impor-tant és que hi hagi lloc per la gentque li agraden les papallones, elteatre i l’esport. Tots en la seva di-versitat.

Què és el que fa falta a Olot i nohi és?

Ens faltarien . habitants.Per dimensió de comarca, moltsserveis s’han de dimensionar i enscosta trobar-los rendibilitat. Ensfalta un cert nivell d’habitants.

Tornem a Olot. A partir del Fi-ral què queda per fer?

Moltes coses. El més senzill éscomençar pel Nucli Antic. Finsara li hem donat la volta sobre labase de la plaça Mercat i del Firal.Ara toca la plaça del Carme, perquè revisqui i faci reviure totaaquella zona. Això no obstant, ferla plaça del Carme no caurà enaquest mandat. De moment, jocrec que s’ha de parlar amb elspropietaris de les cases, perquè fa-cin les rehabilitacions que s’hande fer. Si féssim pisos al centre, tindríem una partida important.

Hem de continuar la feina al barride Sant Miquel i hem de continuarfent actuacions que ens situen aCatalunya, com són el festival Sismògraf i el Lluèrnia i la ira Orí-gens.

I el gran repte?El gran repte que tenim és la

variant d’Olot. Millorar les comunicacions per carretera valligat a més serveis i més ingressos.

Hi ha moltes queixes per lestancades nocturnes de Bracons?

Estic segur que hauria estat millor un túnel desdoblat. Lesnormes de seguretat d’Europaobliguen les empreses a fer moltesactuacions. Jo estic segur que elstúnels han de ser el màxim de segurs possibles. Però això es podria gestionar d’una altra ma-nera. Els alcaldes demanem a laconcessionària que hem d’avisarels cotxes abans perquè si baixesper l’C- i els Túnels de Collabósés una alternativa que et represen-ta minuts de cotxe, però que éscòmoda i segura.

Ara encara la recta inal dedues alcaldies.Vuit anys d’alcalde hauran estatmolt bé. Aspiro que en el projecteque hem dissenyat un equip degent molt positiu es presenti unaoferta als ciutadans i jo m’impli-caré el màxim.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

«La societat

canvia i, ara, els

ciutadans volen

ser consultats»

Alcalde d’Olot pel PDeCAT. Després de 6 anys al’alcaldia, el polític encara els darrers dos anys alcapdavant de l’Ajuntament d’Olot. Va trencar 12 anys demandat del PSC en plena crisi econòmica. Ara es trobaamb els brots verds de la recuperació econòmica, peròen 6 anys la manera de fer política municipal ha canviat.

Josep Maria Corominas encara els 2 anys finals de l’alcaldia. DdG

Els ciutadans enshan ajudat a

decidir el projecte Firali ara farem una consultapels pressupostos»

El gran repte quetenim és la variant

d’Olot, millorar lescomunicacions va lligata més seveis i ingressos»

DdGGIRONA

■El programa d’eiciència i estalvienergètic de la Diputació de Giro-na, «Beenergi», ha estat escollit perla UE com un dels tres projectes i-nalistes que opten al Premi d’Ener-gia Sostenible. El programa perme-trà l’estalvi de . tones d’emis-sions de CO i , milions d’eurosanuals a les comarques gironines.

Un programa gironí,entre els inalistes alPremi d’EnergiaSostenible de la UE

[email protected] - 15/05/2017 08:50 - 83.57.179.175

Page 2: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

Comarques

Diari de Girona DIMECRES, 17 DE MAIG DE 2017 11

DAVID JIMÉNEZ GIRONA

■ El Consorci de la Costa Brava(CCB) ja té nou gerent. Joan Hu-gas, ins ara cap de carreteres dela Diputació de Girona, ha guan-yat la convocatòria pública perocupar el càrrec. Aquesta posicióestava vacant des del passat febrerquan el CCB va haver de cessar elins aleshores gerent, Xavier Tris-tán, en fer-se pública una audito-ria que enumerava incompli-ments comptables i de gestió alConsorci, cosa que va provocarque es presentés un pla d’accióper resoldre les «mancances». Alseu torn, Tristán havia assumitl’abril del les funcions de ge-rent després del cessament deManel Serra a inals del .

Ara, el nou gerent s’ha escollitamb un concurs de lliure desig-nació i de caràcter interadminis-tratiu, és a dir, es convocava entreels funcionaris de carrera i em-pleats laborals ixes del CCB i dels ajuntaments que són membresdel Consorci. De fet, l’anterior ge-rent va tornar a ocupar la seva pla-ça de cap dels serveis tècnics del’ens. El sou del càrrec de gerent ésd’uns . euros anuals per unajornada de , hores setmanals.En la convocatòria s’hi han pre-sentat aspirants, entre els qualsHugas, que ha resultat guanyador.

Entre els molts reptes que tin-drà el nou gerent del CCB és aca-bar el pla d’acció engegat fa uns

mesos per resoldre les «mancan-ces» que es van detectar en l’audi-toria. El diputat de la CUP, Lluc Sa-lellas, a l’inici del ple d’ahir, va de-manar al president de la Diputa-ció, Pere Vila, disposar del docu-ment i pla d’acció que faci el nougerent. Al seu torn, Vila va recor-dar al cupaire sobre la importàn-cia de tenir el nou gerent i que jaes va posar en marxa un pla d’ac-cions per esmenar els errors. Se-gons Vila, Hugas serà «continua-dor» amb la tasca i deixarà la seva«petja» i «quan ho tingui redactatli farem arribar», va sentenciar.

Altres qüestions aprovades al ple D’altra banda, en el ple de la Di-putació celebrat ahir al migdia, esva oicialitzar que CiU ha passat adir-se oicialment PDeCAT a l’ensprovincial. Això signiica tambéque el ins ara últim diputatd’Unió i membre del govern, Car-les Álvarez, així com els tres asses-sors d’Unió (entre ells l’últim pre-sident de la intercomarcal a la de-marcació, Xavier Dilmé) passen aintegrar-se al PDeCAT. «Els di-putats i els assessors són de pledret del Partit Demòcrata, sensedistincions», va assegurar Vila.

En paral·lel, el ple també vaaprovar, amb els vots a favor delPDeCAT, ERC, IdS i CUP i l’absten-ció del PSC, una moció de suporta les institucions i càrrecs electesinvestigats i inhabilitats «per ha-

ver promogut i facilitat l’exercicidel dret a decidir, la defensa de laindependència de Catalunya oper qualsevol altra expressió de

les seves opinions polítiques deforma pacíica, lliure i democràti-ca, així com aquells càrrecs elec-tes, responsables polítics i ciuta-dans o institucions en general queho puguin ésser en un futur».També es «denuncia la persecu-ció judicial» i es condemna «la ju-dicialització» de la política.

El ple també es va aprovar perunanimitat una moció de la CUPper impulsar protocols d’actuaciómunicipal davant l’assetjamentsexual a festes majors i altres es-pais públics d’oci. L’acord «refer-mar la condemna» a «totes les for-mes de violències sexuals que pa-

teixen les dones i el col·lectiuLGTBI» i reconeix «el dret de lesdones a viure sense violènciamasclista i posar tots els mitjansal seu abast per eradicar-la».

A més, s’acorda dur a termecampanyes «de sensibilització,prevenció i denúncia de qualse-vol mena de violència masclistadurant les festes majors o altresespais d’oci dels municipis», aixícom «impulsar accions de sensi-bilització i prevenció» i «donar su-port econòmic i tècnic als muni-cipis en l’elaboració de protocolsd’actuació davant l’assetjamentsexual en espais públics d’oci».

Un funcionaride la Diputacióés el nou gerentdel ConsorciCosta Brava�Joan Hugas substitueix Xavier Tristán, cessatdesprés d’una auditoria que enumeravaincompliments comptables i de gestió al CCB�CiU ja és oficialment PDeCAT a la Diputació Una imatge general del transcurs del ple de la Diputació de Girona celebrat ahir al migdia. DIPUTACIÓ DE GIRONA

75.000 € per fomentar la participació ciutadana � El Ple de la Diputació va aprovar ahir per unanimi-tat les bases reguladores de subvencions per a políti-ques de foment de la Participació Ciutadana, que as-cendiran a uns 75.000 euros. Els ajuntaments po-dran destinar l’ajut a processos per involucrar la ciu-tadania en la presa de decisions municipals; la crea-ció o redefinició d’òrgans de participació com con-sells, fòrums, taules...; el disseny i la implementacióde polítiques públiques que comptin amb la partici-pació ciutadana. Per a la CUP, caldria destinar-hi en-cara més recursos i van recomanar al govern queapostin per fer més participatius els pressupostos.En paral·lel, també es va aprovar per unanimitat

convenis amb els ajuntaments de Figueres, Cassà,Fornells i Argelaguer per tramitar la contractacióconjunta de diferents accions de millora de l’eficièn-cia energètica a través del projecte Beenergi, queagrupa les inversions en energia sostenible dels mu-nicipis gironins per aconseguir millors condicions enles contractacions. Finalment, el ple va aprovar lesbases reguladores de subvencions de suport als pro-grames municipals d’ajuts als esportistes individuals(esportistes amateurs gironins, menors de 25 anys ino professionals, esports individuals que, prèviaclassificació han participat en els Campionats d’Es-panya, d’Europa, del Món o en Jocs Olímpics).

La Diputació dona suportals investigats pel procés i aprova una moció percrear protocols municipalscontra l’assetjament sexual

9:30 a 11:00 - Xocolatada ❙ Tennis Taula Exterior 11:00 a 12:00 ❙ Iniciació a l’Atletisme

11:00 a 13:00 ❙ Rocòdrom i Slackline 11:00 a 18:00 ❙ Tir amb arc 12:00 a 13:00 ❙ Cross

Training 11:00 a 12:00 i de 16:00 a 17:00 ❙ 3x3 Futbol 11:00 a 17:00 ❙ Oxelo Box: Sobre rodes

11:00 a 13:00 i de 16:00 a 19:00 ❙ Esport de Vela 11:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00 ❙ Gimcana 17:00

a 18:00 ❙ Mini-Tennis 17:00 a 18:00 ❙ Zumba 18:00 a 19:00

T’esperem aquest dissabte, 20 de maig, a la nostra botiga

[email protected] - 17/05/2017 09:04 - 83.57.179.175

Page 3: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

Empordà » Girona

Medi ambient

La Diputació de Girona impulsal'eficiència energètica municipalEl ple ha aprovat per unanimitat convenis amb ajuntaments, entre ells el de Figueres,per tramitar la contractació conjunta de diferents accions de millora

EMPORDA.INFO  16.05.2017 | 17:00

El Ple de la Diputació de Girona ha aprovat per unanimitat, aquest dimarts, convenis amb els

ajuntaments de Figueres, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva i Argelaguer per tal de tramitar la

contractació conjunta de diferents accions de millora de l´eficiència energètica. Aquesta actuació es

durà a terme mitjançant el projecte Beenergi, que agrupa les inversions en energia sostenible dels

municipis gironins per aconseguir millors condicions en les contractacions. Els convenis s´emmarquen

en els Plans d´Energia Sostenible (PAES) impulsats per la Unió Europea que tenen per objectiu reduir en

més d´un 40% les emissions de CO2 abans del 2030 com a contribució a la lluita contra el canvi

climàtic.

Foment de la participació ciutadana

El Ple també ha aprovat per unanimitat les bases reguladores de subvencions per a polítiques de

foment de la Participació Ciutadana, que previsiblement ascendiran a un total de 75.000 euros. Els

ajuntaments podran destinar l´ajut a processos participatius destinats a involucrar la ciutadania en la

presa de decisions municipals; la creació o redifinició d´òrgans de participació (consells, fòrums,

taules...); el disseny i la implementació de polítiques públiques que comptin amb la participació

ciutadana.

Programes municipals d´ajuts als esportistes individuals

La Diputació de Girona ha aprovat en la sessió plenària, també per unanimitat, les bases reguladores de

subvencions de suport als programes municipals d´ajuts als esportistes individuals. Amb aquest

programa d´ajuts es pretén donar suport a l´esport a través dels programes municipals d´ajuts als

esportistes amateurs gironins, menors de 25 anys i no professionals, d´esports individuals que, prèvia

classificació han participat en els Campionats d´Espanya, d´Europa, del Món o en Jocs Olímpics. Entre

d´altres modalitats esportives hi ha atletisme, bàdminton, ciclisme, golf, esports de neu, patinatge,

El ple del Congrés reprovaCatalá, Maza i Moix

Jordi Pujol i Marta Ferrusoladinen al restaurant Ca laConxita de la Vajol

El regidor de Figueresdenunciat per gravar alslavabos del TAV accepta lasuspensió per "preservar" laimatge del PPC

Adif enderroca l'antigaestació de trens de Peralada,que estava en desús

Crida de la Fundació Monaperquè no troba uns terrenyson traslladar el centre deprimats de Riudellots de laSelva

'Manchester frente al mar'arriba als cinemes en plenacursa per l'Oscar

Salva a las abejas¡Firma para prohibir lospesticidas que las amenazan!

Et pot interessar

Fem servir "cookies" pròpies i de tercers per elaborar informació estadística i mostrarli continguts, serveis i publicitat personalitzada a travésde l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant accepta el seu ús. Més informació i canvi de configuración. 

Girona Catalunya Espanya Internacional Cultura Fets i gent SuccessosMenú principal

Menú principal

Menú

16 de maig de 2017Serveis Identifica't o Registra't

Figueres29 / 15º

L'Escala24 / 16º

Roses23 / 16º

Empordà Actualitat Esports Economia Opinió Oci Tendències Comunitat Multimèdia Club

16-05-2017

16-05-2017

15-05-2017

15-05-2017

16-05-2017

Prepare sujubilación.

tiene 350.000 €o más, deberíaleer esta guía

su jubilación.

Fisher Investments Es…

Page 4: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

Este sitio web utiliza cookies, tanto propias como de terceros, para recopilar información estadística sobre su navegación y mostrarle publicidad relacionada con suspreferencias, generada a partir de sus pautas de navegación. Si continúa navegando, consideramos que accepta su uso. Más información(/cookies_privacy_LV_popup.html)

(http://www.lavanguardia.com)

Natural (http://www.lavanguardia.com/natural) Big Vang (http://www.lavanguardia.com/ciencia) Tecnología (http://www.lavanguardia.com/tecnologia)

Salud (http://www.lavanguardia.com/vida/salud) VangData (http://www.lavanguardia.com/vangdata) Qué estudiar (http://www.lavanguardia.com/queestudiar)

Bienestar (http://www.lavanguardia.com/bienestar) Ecología (/temas/ecologia) Vanguardia de la Ciencia (http://www.lavanguardia.com/vanguardiadelaciencia)

Vida Más

UE ENERGÍA

El programa BEenerGi de Girona opta al Premio de Energía Sostenible de la CE

16/05/2017 11:57 | Actualizado a 16/05/2017 12:02

Bruselas, 16 may (EFE).- El programa español BEenerGi de la Diputació de Girona, que aporta asistencia a 70 municipiospara fomentar la eficiencia energética en el alumbrado público y en los edificios públicos municipales, figura entre los 12finalistas del Premio de Energía Sostenible de la Comisión Europea (CE).

Según anunció hoy el Ejecutivo comunitario, el programa BEenerGi aspira al galardón en la categoría de "sector público",donde compite con la iniciativa rumana Bucarest Sector 1 de aislamiento energético de edificios públicos y con la suecaGotemburgo Energi AB, una red de 50 municipios europeos que colaboran para mejorar la eficiencia en la climatización.

El premio "reconoce la asombrosa innovación en eficiencia energética y renovables", y la lista de finalistas se extrae de los"proyectos más exitosos del año en apoyo a la energía limpia, segura y eficiente", indicaron los organizadores.

El ganador se anunciará el próximo 20 de junio, durante la XII edición de la Semana de la Energía Sostenible de la UniónEuropea (UE) que se celebrará en Bruselas entre los días 19 y 25 de ese mismo mes. EFE

jaf/mb/ah

(Más información sobre la Unión Europea en euroefe.euractiv.es)

Otras noticias

0

Temas relacionados 

0

(http://www.lavanguardia.com/vida)

María Teresa Campos (http://www.lavanguardia.com/television/20170517/422644113224/mariateresacamposisquemiacerebralbigotearrocet.html)

· Donald Trump (http://www.lavanguardia.com/internacional/20170516/422632618615/trumpcomeyinvestigacionflynn.html)

· Manel Navarro (http://www.lavanguardia.com/television/20170516/422623951033/manelnavarroentrevistaafectadocapuchaeurovision2017.html)

· Cristina Cifuentes (http://www.lavanguardia.com/local/madrid/20170517/422647015815/cifuenteshonradezbalconoxigenojuezvelasco.html)

Más

Page 5: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

HORA NOVA 2.404 n 23 de maig de 201718 Alt Empordà n comarca

L’Àrea de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Llançà ha clausurat els cursos de formació per a empresaris i tre-balladors que ha fet durant l’abril i el maig. Els han impartit experts en capacitació lingüística, fidelització, màrqueting i comunicació en línia, per millorar la competitivitat empresarial del municipi. n

nn

Llançà clou la formació a empresaris

Y PROMOCIÓ. ECONÒMICA I TURÍSTICA

Portava 70 quilos d’haixix al maleternnLa Guàrdia Civil va dete-nir el 13 de maig un home belga de 76 anys que porta-va 70 quilos d’haixix ama-gats al doble fons del male-ter del cotxe que conduïa. Els fets van passar a la Jonquera. Els agents van aturar el vehi-cle, que circulava en direcció França, i durant la inspecció del maleter van detectar que la zona havia estat manipu-lada i que hi havia un doble fons en el qual havia amagat diversos paquets amb la dro-ga. L’home va quedar detin-gut per un presumpte delicte contra la salut pública. n

DETENCIÓ. JONQUERAY

El ple de la Diputació de Gi-Els Mossos van desarticular

Un veí de l’Escala de 52 anys

rona va aprovar dimarts subs-tituir i millorar l’enllumenat de Figueres amb sistemes LED. Més concretament, es va apro-var un conveni amb els ajunta-ments de Figueres, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva i Ar-gelaguer per tramitar la contra-ctació conjunta de diferents ac-cions per millorar l’eficiència energètica. L’actuació, que su-posarà una inversió de 10.800 euros a Figueres, es durà a ter-me mitjançant el projecte Bee-nergi, que agrupa les inversions en energia sostenible dels mu-nicipis gironins per aconseguir millors condicions en les con-tractacions.

Paral·lelament, el ple de la set-mana passada també va donar el vistiplau al nomenament de Joan Hugas (fins ara cap de Car-reteres de la Diputació) com a nou gerent del Consorci de la Costa Brava (CCB). Hugas ha guanyat la convocatòria pú-blica per ocupar el càrrec, que estava vacant des que al febrer van cessar el seu predecessor, Xavier Tristán, després de la po-lèmica auditoria que revelava diverses irregularitats.

Aquest era el primer ple de la Diputació de Girona en què l’antic grup de CiU es deia ofi-cialment PDeCAT. L’alcalde de Vilamalla, Carles Álvarez, que era l’últim diputat d’Unió que quedava al ple provincial, tam-bé s’ha integrat al grup. n

dilluns de la setmana passa-da un grup organitzat que pre-sumptament havia comés qua-tre robatoris amb força als es-tancs i a les farmàcies de Sant Climent Sescebes i de Besalú (la Garrotxa). Els detinguts són dos homes i una dona de nacionali-tat romanesa.En total, entre el març i l’octubre del 2016 hauri-en robat 28.000 euros en tabac, 1.300 en diners en efectiu i dos dispositius electrònics. n

va morir dimecres a la matina-da en ser atropellat per un ca-mió a l’AP-7, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. La víc-tima, de nacionalitat equatoria-na, també era transportista. En el moment dels fets estava fora del seu vehicle, probablement perquè havia patit una avaria (al punt quilomètric 157 en sen-tit nord). L’accident va obligar a restringir l’autopista i desviar el trànsit per la B-30. n

Redacció l GIRONARedacció/ACN l ST. CLIMENT SESCEBES

Redacció/ACN l L’ESCALA

nnnn

nn

PLE. DE LA DIPUTACIÓSUCCÉS. DETENCIÓ

SUCCÉS. ACCIDENT

YY

Y

Conveni per

renovar llums a

Figueres i nou

gerent per al CCB

Tres detinguts per

robar a l’estanc i a

la farmàcia de Sant

Climent Sescebes

Un camioner de l’Escala mor atropellat a Sant Cugat del Vallès

Els Mossos d’Esquadra han detingut sis homes d’entre 20 i 49 anys, i de nacionalitats espanyo-la, kosovar, txeca i sèrbia, per ro-bar en cotxes que estaven apar-cats al pantà de Darnius Boadella i al poble de Garrigàs. Els arres-tats són veïns de Figueres, el Prat de Llobregat i Barcelona. A tres els imputen un robatori amb força a l’interior d’un vehicle i als altres

Redacció l BOADELLA/GARRIGÀS

nn

tres, un delicte de furt, un delicte d’atemptat i resistència i desobe-diència als agents de l’autoritat.

Els fets van passar entre els di-es 13 i 14 de maig. El dia 13 dos agents de paisà que patrullaven per la presa del pantà de Boadella van veure com uns individus for-çaven la finestra d’un cotxe amb un tornavís i, després de trencar el vidre, en sostreien una bossa de mà. Els van identificar i detenir al mateix lloc dels fets.

L’endemà, una altra patrulla de paisà que circulava per l’àrea de servei de l’AP-7 de Garrigàs va veure com un individu intentava distreure els ocupants de diver-sos turismes estrangers mentre els seus companys els intentaven robar objectes de valor. Quan la policia els va voler aturar, el con-ductor va intentar fugir amb una maniobra en què gairebé atrope-lla un agent. Però finalment els van poder aturar i detenir. n

Sis detinguts per robar en cotxes aparcats a

la presa del pantà i a l’àrea de l’Empordà

Multa de 1.080 euros perarribar tard al col·legi electoral

SUCCÉS. ELS VAN ENXAMPAR ‘IN FRAGANTI’, A BOADELLA I A GARRIGÀS

JUDICI. A UN VEÍ DE LLANÇÀ

Y

Y

La secció quarta de l’Audiència de Girona ha condemnat el veí de Llançà que no es va presentar a la mesa electoral per les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015. L’acusat, Víctor González, estava citat com a segon vocal ti-tular, però segons recull la sen-tència, “sense al·legar ni concór-rer en causa justa que ho impedís, voluntàriament no va comparèi-xer a desenvolupar les seves obli-gacions”. Durant el judici, el llan-çanenc va negar que no es presen-tés a la mesa. Segons va afirmar, se li va espatllar el cotxe, i per ai-xò va arribar “una mica tard”. En concret, quinze minuts. L’impu-

Redacció/ACN l LLANÇÀ

nn

tat va relatar que es va trobar un amic que el va apropar al col·legi electoral, però que un cop allà, un policia i una dona que no va ser capaç d’identificar li van dir que ja no calia que es quedés, perquè la mesa s’havia constituït amb la suplent.

El tribunal, però, va descartar la seva versió i va ressaltar que, si bé va fer acte de presència al col-legi més tard de les vuit, es va “li-mitar a observar la formació de la mesa i, veient que hi havia la vocal substituta, va marxar d’allà in-complint el seu deure”. En aquest sentit, recull que, tot i que alguns testimonis el van veure, van ne-gar que parlés amb ells o li di-guessin que podia marxar. A més, l’acta recull que van nomenar la substituta com a segona vocal a les 8.30 h, força més tard de l’hora que l’acusat assegura que va arri-bar. La fiscalia demanava 1 any de presó per un delicte electoral. L’Audiència l’ha condemnat a pa-gar una multa de 1.080 euros. n

ASSEGURA QUE A LES 8.15 H ERA AL COL·LEGI PERÒ LI VAN DIR QUE JA PODIA MARXAR

ASSEGURA QUE “ES VA LIMITAR A OBSERVAR LA FORMACIÓ DE LA MESA”

VERSIÓ DE L’ACUSAT

CONCLUSIÓ DEL TRIBUNAL

Y

Y

Page 6: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

SELVA | Comarques Gironines | 23EL PUNT AVUI

DIJOUS, 15 DE JUNY DEL 2017

180795-1

166971®

117711-1

164524®

L’Ajuntament de Lloret deMar vol crear un censd’ADN caní per poderidentificar els amos degossos que no recullen elsexcrements de la via públi-ca. La iniciativa va sorgirdel grup del Millor, a l’opo-sició, tot i que finalment esva acabar aprovant una es-mena a la totalitat presen-tada per ICV-EUiA (tambéa l’oposició). En la mociós’insta l’equip de govern avalorar la possibilitat deconfigurar com a obligato-ri el cens d’ADN caní i es-tudiar el cost de la mesurai les fórmules o subven-cions, tant locals com su-pramunicipals, necessà-ries “per tal que els veïnshagin de pagar el mínim

possible, tenint en compteque és una prova que no-més s’ha de realitzar uncop en la vida del nostreanimal de companyia”.

També s’insta el governa elaborar i sotmetre al plela modificació de l’orde-nança reguladora de la ti-nença d’animals, per tal dedotar-la d’un marc legalque reculli la identificacióper ADN dels gossos, “cosaque comportarà millorar

el benestar animal, laimatge de la localitat i lescondicions higièniques,

sanitàries i mediambien-tals de la vila, així comaconseguir dels propieta-

ris una tinença responsa-ble”. Finalment, també esdemana que es busquin

fórmules de col·laboracióamb altres entitats o insti-tucions per aconseguirque tant el cens com la ba-se de dades que s’hi associïincloguin la totalitat delsgossos residents a Lloretde Mar, que s’estableixi unconveni de col·laboracióamb els veterinaris per ga-rantir el control de les da-des dels gossos censats i lacorresponent presa demostres, i fer campanyesd’informació i conscien-ciació. En l’exposició de lamoció es posa de manifestque Lloret “té un greu pro-blema amb els excre-ments dels animals decompanyia”, i s’exposaque és habitual trobar “de-fecacions d’animals” a lesvoreres, parcs i jardinsque poden provocar“greus problemes de saluten nens, persones immu-nodeprimides, ancians igent en tractament onco-lògic”. ■

a L’Ajuntament de Lloret estudiarà crear aquest cens perquè a la població hi ha “un greuproblema” amb els excrements de gossos, segons una moció del Millor esmenada per ICV-EUiA

N. FornsLLORET DE MAR

Cens d’ADN caní per multar elsamos que no recullen les caques

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

04.2004L’ordenança municipal re-guladora de la tinençad’animals es va aprovar aLloret l’abril del 2004.

La zona d’esbarjo per a gossos de Fenals, que l’Ajuntament va condicionar l’any passat ■ AJ. LLORET

L’Ajuntament de Bredaconfia que a final de setem-bre tindrà tots els fanalsamb làmpades LED. Des defa un mes i mig una empre-sa ha començat a substi-tuir les làmpades dels 770punts de llum del poble, se-gons explica l’alcalde, Dí-dac Manresa (ERC).

El canvi d’enllumenatpúblic forma part del pro-jecte d’eficiència energè-tica i energies renovablesBEenerGi, de la Diputacióde Girona, i disposa de fi-nançament europeu. LaDiputació ha guiat el pro-cés, i l’Ajuntament ha ad-judicat el contracte a unaempresa de serveis ener-gètics per un import de565.000 euros.

L’empresa adjudicatà-ria (Electricitat BoquetSL) fa la inversió del canvi idels tretze quadres de llum

a substituir –entre altresmillores– i s’encarregaràde la gestió de l’enllumenatpúblic de Breda durant ca-torze anys. En principi,amb l’estalvi obtingut,l’empresa amortitzarà lainversió. Cada any, l’Ajun-tament pagarà una quanti-tat per manteniment, peròsegons l’alcalde, amb elcanvi a LED, calculen que

estalviaran un 70% a l’anyen consum elèctric.

Caldera de biomassaEn el mateix projecte BE-enerGi, la Diputació ha fi-nançat el projecte per ins-tal·lar una caldera de bio-massa que subministraràenergia al col·legi Mont-seny i a la llar d’infants ElPetit Montseny. ■

a Una empresa col·loca làmpades LED i durà l’enllumenatpúblic 14 anys a El canvi forma part d’un pla de la Diputació

Canviaran 770 puntsde llum a Breda

J. FerrerBREDA

Una imatge d’un fanal de Breda amb la nova làmpada LED.

Al setembre, tots els fanals tindran llums nous ■ Q. PUIG

Page 7: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

Diari de Girona DISSABTE, 17 DE JUNY DE 2017 19

L’ALT EMPORDÀ[email protected] ELECTRÒNIC

ACN/DdG FIGUERES

■ Acústica vol garanties claresque, més enllà de l'edició d'aquest, el festival es podrà mantenira la ciutat durant els pròxims anys.El promotor del festival, XavierPascual, va presentar ahir les prin-cipals novetats d'enguany i vaalertar que, a diferència d'altresanys, en aquesta ocasió no hantingut la seguretat que els con-certs es podrien celebrar ins al'abril. Una situació que va enda-rrerir tot el procés de confecció dela programació i que, a més, vaafectar la contractació d'artistes«internacionals i nacionals».

Tot i que no va concretar noms,Pascual va insistir que tenen sol-vència i que, per això, moltes for-macions els han fet coniança re-servant-se les dates d'actuacionsperò que no ha passat el mateixamb artistes d'alt nivell. De fet, elconveni que garanteix en inança-ment municipal només per aaquesta edició (que ascendeix als. euros per a l'Acústica il'Acustiqueta) es van signar ahir.Això signiica que no es podrancomençar a rubricar contractesen ferm ins dilluns vinent. Pas-cual, a més, calcula que no po-dran presentar la programacióins al mes que ve. En aquest sen-tit, va demanar als grups políticsque durant aquests dies es reu-neixin i busquin una «solució» peral manteniment dels festivals es-tratègics de Figueres.

El promotor del certamen noveu bé la proposta anunciada perl'Ajuntament de convocar un con-curs públic a quatre anys substi-tuint els convenis plurianuals,

que ins ara se signaven i quecomptaven amb informes nega-tius del secretari municipal. Al seuentendre, aquesta fórmula no ésl'adequada per a una ciutat on lesiniciatives sorgeixen del sectorprivat i amb formats únics quecompten amb una llarga trajectò-ria. «Jurídicament hi ha altres fór-mules», va afegir Pascual.

El promotor va insistir que ur-geix tenir garanties perquè no po-den assegurar una edició l'any vi-nent amb el model actual. «Ensfan coniança però no ho podemfer cada any», va insistir. També vaadmetre que ins a principis d'anytenien dubtes que el certamen espogués celebrar però va assegurarque l'Acústica «tal com és ara» notindria sentit en cap altre lloc queno fos Figueres. «En cas que no espogués fer com ins ara, l'atura-ríem per repensar el model».

Crida a una posició claraPer la seva banda, l'alcaldessa, vainsistir que el Govern municipalaposta fermament per al seumanteniment i va tornar a dema-nar a tots els grups polítics una po-

sició clara i ferma sobre el modelde festivals que volen a la ciutat.Aquest passat dilluns Felip ja llen-çava aquesta petició durant lapresentació de l'estudi d'impacteeconòmic del Festival del Circ,que es troba en el mateix cas.

En aquest sentit, va explicarque les bases pel concurs anun-ciat estan elaborades però que noles han volgut tirar endavant per-què hi veuen dubtes. «Per exem-ple, s'estableix que el promotordel festival en qüestió ha de con-cretar la programació pels quatreanys i això és inviable», va remar-car. Per això, va dir que més enllà

dels procediments legals, cal unaposició conjunta, un «pacte deciutat» que doni les garanties ne-cessàries a aquest i als altres esde-veniments que només tenen ga-rantida una edició anual.

El Festival estrena espaiL'Acústica, que se celebrarà del d'agost al de setembre, arriba ala seva setzena edició incorporantun nou espai, a la plaça de la Pal-mera. L'escenari servirà de com-plement als dos grans escenarisque ja ofereixen concerts (la Ram-bla i la plaça Catalunya) i perme-trà esponjar el públic, a més d'ofe-

rir la possibilitat de celebrar mésconcerts simultanis. Es tracta, amés, d'una zona emblemàticaperquè aquest va ser un dels pri-mers llocs de la ciutat on es va ce-lebrar l'Embarraca't de les Fires iFestes de la Santa Creu.

A banda d'això, el festival man-tindrà els concerts a la balconadadel Teatre Jardí, l'espai dedicat als«food trucks» i ampliarà l'AcústicaMarket, un mercat dedicat a jovesdissenyadors. De moment, nos'ha desvelat cap nom de la pro-gramació però Pascual va avançarque comptarà amb un pressupostal voltant dels . euros.

�Xavier Pascual assegura que la programació «nacional i internacional» d’enguany s’ha vist afectada per «la incertesa» �El certamen se celebrarà del 31 d'agost al 3 de setembre i s'ampliarà amb un nou escenari, situat a la plaça de la Palmera

El promotor de l’Acústica demana mésgaranties per poder mantenir el festival

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i el promotor del Festival Acústica, Xavier Pascual. AJUNTAMENT DE FIGUERES

� La ciutat de Figueres compta des d'ahir amb dues calderes noves de bio-massa, una situada a l'escola Joaquim Cusí i l'altre a l'escola Pous i Pagès. Elsaparells han estat finançats per l'Ajuntament de Figueres i la Diputació de Giro-na amb un pressupost total de 288.196 euros. La instal·lació d'aquestes calde-res es veurà reflectida en un estalvi d'emissions de CO2 de 168,3 tones l'any.Les instal·lacions d'energia renovable amb biomassa tenen un paper importanten la prevenció d'incendis forestals i la gestió sostenible dels boscos.

Figueres incorpora dues calderes de biomassa

AJUNTAMENT DE FIGUERES

Moltes formacionsens fan confiança

reservant-se les datesd’actuacions, però noho podem fer cada any»

Xavier Pascual

Promotor del Festival Acústica

> Local comercial de 950 m2

amb 29 places d’aparcament,

totes amb accés directe

al local

> Parcel·les unifamiliars

INFORMACIÓ: Tel. 972 36 20 09

Visites Obra: DIMECRES i DIUMENGES MATÍ. Hores convingudes: 609 31 00 00

QQUART EL CELRÉCases adossades en venda,

a partir de 280.000€

[email protected] - 19/06/2017 08:29 - 83.57.179.175

Page 8: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

EL PUNT AVUI

DISSABTE, 17 DE JUNY DEL 201722 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ

834583-1

156146®

Les escoles Joaquim Cusí iPous i Pagès, de Figueres,disposen des d’ara de cal-deres de biomassa ambuna potència de 300 kWtcadascuna que subminis-tren calefacció i aigua ca-lenta, i suposaran un estal-vi d’emissions de CO2 de168,3 tones l’any. En el casde l’escola Pous i Pagès lacaldera representa unaproducció d’energies re-novables de 239.387 kWh/any, amb un estalvid’emissions de CO2 de72,3 tones l’any. Pel que faa l’escola Joaquim Cusí, lacaldera representa unaproducció d’energies re-novables de 330.999 kWh/any, amb un estalvid’emissions de CO2 de 96tones l’any. Les noves cal-deres, la biomassa de lesquals prové de boscos deles comarques gironines,substitueixen les calderesvelles de gasoil, en aplica-ció de les directrius delPAES (pla d’acció per al’energia sostenible) quel’Ajuntament de Figueresva acordar en el ple del ge-ner del 2010 com a full deruta per assolir els com-promisos contrets en lasignatura del Pacte d’Al-caldes del 2009. El PAESconsta d’accions planifica-des en edificis i equipa-ments municipals, edificis

residencials, sector de ser-veis, transport privat i flo-ta municipal i sector de re-sidus, que suposen una re-ducció de 51.321,68 tonesde CO2 per a l’any 2020 iequivalen a un 20,36% deles emissions del 2005.

Les dues calderes hanestat finançades per

l’Ajuntament i la Diputa-ció de Girona, amb unpressupost total de288.196 euros. En l’acted’inauguració ahir a Fi-gueres, el primer tinentd’alcalde i regidor de MediAmbient, Francesc Crua-nyes, va destacar “l’apostaamb fermesa de la ciutat

per aquest sistema méssostenible i respectuósamb el medi que permet elprogressiu abandona-ment dels combustiblesfòssils”, i va recordar quela pròxima caldera de bio-massa s’instal·larà aquestestiu a la llar d’infants ElsPins.

Per la seva banda, el di-putat de Medi Ambient,Lluís Costabella, va desta-car que “la inauguraciód’aquestes dues instal·la-cions d’energies renova-bles representa una fitasignificativa en l’agendamediambiental de les nos-tres comarques i també enles agendes econòmiques isocials locals”. ■

Figueres estrena duescalderes de biomassa, a lesescoles Cusí i Pous i Pagèsa Les dues instal·lacions han estat finançades per l’Ajuntament i la Diputacióde Girona i subministraran calefacció i aigua calenta a les dues escoles

E.C.FIGUERES

168,3tones l’any és l’estalvid’emissions de CO2 que signi-ficaran les dues instal·la-cions per al medi ambient.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

288.196euros és el pressupost totalde les dues calderes, que hanestat finançades per l’Ajunta-ment i la Diputació.

Les dues instal·lacions es van inaugurar ahir ■ AJ. DE FIGUERES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fernando Beltrán, expert en lacreació de noms (naming), vacaptivar ahir l’auditori de l’Es-pai Armengol a Vilajuïga ambla conferència Naming: el nomde les coses. Beltrán va fundarl’any 1989 la primera agènciade naming de l’Estat espanyol,El Nombre de las Cosas. Haposat nom a algunes marquesavui de referència, com araBBVA, Amena, OpenCor o larecent B The Travel Brand (an-

CADAQUÉS

El PSC qüestionaels acords ambEcoserveis

El portaveu del PSC a Figue-res, Pere Casellas, ha presen-tat una instància perquè elsserveis jurídics de l’Ajunta-ment de Figueres informin so-bre la validesa dels acords aquè va arribar l’alcaldessaamb els treballadors d’Eco-serveis després de la vaga deldesembre passat. Segons Ca-sellas, l’aprovació dels pressu-postos generals de l’Estat difi-cultarà l’aplicació d’aquestsacords a Figueres perquès’impedeix la subrogació detreballadors d’empreses mix-tes, o concessionàries de ser-veis municipals, a les corpora-cions locals. ■ EPA

FIGUERES

Llibre de cuina ensolidaritat ambCàritas

Els noms d’empresa al’Espai Armengol

Trenta restauradors de Cada-qués s’han implicat en la pu-blicació d’un llibre de receptespromogut per Càritas Cada-qués. La cuina a Cadaqués(Comanegra, 2017) conté unpròleg del xef Joan Roca, i elsrestauradors hi han compartitfins a 31 receptes. Tots els be-neficis es destinaran a progra-mes de l’entitat. El llibre espresentarà avui a dos quartsde sis de la tarda a la Societatl’Amistat. La presentació aniràa càrrec del periodista Salva-dor García-Arbós, el rectorJaume Angelats i la presiden-ta de Càritas Cadaqués, RosaBosch. ■ EPA

VILAJUÏGA

tiga Viatges Barceló). Beltránha explicat el procés que hi hadarrere la creació d’un nom, icom gràcies a un bon nomuna marca pot aconseguiraugmentar la visibilitat i multi-plicar ingressos. El properworkshop a l’Espai Armengol(21 de juny, 9.15 h), tractaràsobre com gestionar emo-cions a l’empresa amb la pràc-tica del mindfulness, a càrrecde d’Edgar Tarrés. ■ EPA

L’expert en ‘naming’ Fernando Beltrán va fer una

conferència a l’Espai Armengol ■ EA

Page 9: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

ALT EMPORDÀ | Comarques Gironines | 15EL PUNT AVUI

DIMARTS, 27 DE JUNY DEL 2017

119001-1

163574w

167953-1

167819w

ES LLOGA A ROSESCÈNTRIC LOCAL COMERCIAL

DISPONIBILITAT IMMEDIATA(absteniu-vos-en hostaleria)

Pl. baixa: 120 m2

Interessats, truqueu al 687 407 442

El municipi de Pont de Mo-lins disposa des d’arad’una caldera de biomas-sa, situada al nucli del po-ble, que constituirà unapeça clau de la nova xarxade calor. La instal·laciól’han finançat l’Ajunta-ment de Pont de Molins i laDiputació de Girona ambun pressupost total de87.064 euros, i representaun estalvi d’emissions deCO2 de divuit tones l’any,amb una producció d’e-nergia renovable per valorde 63.814 kWh/any.

La biomassa que consu-meix la caldera prové deboscos de les comarquesgironines. Se substituei-xen així les calderes vellesde combustibles fòssils,una acció que ja va ser pla-nificada en el pla d’accióper a l’energia sostenible(PAES), aprovat el 2015.El PAES preveu la implan-tació d’accions en edificis iequipaments municipals,edificis residencials, elsector dels serveis, eltransport privat i la flotamunicipal, i el sector delsresidus, que suposen una

reducció de 887,01 tonesde CO2 per l’any 2020 iequivalen a un 22,47% deles emissions del 2005.

En l’acte d’inauguracióde la caldera de Pont deMolins (dijous passat), hivan ser presents el diputatde Medi Ambient de la Di-putació de Girona, LluísCostabella, i l’alcalde dePont de Molins, JosepFuentes, acompanyatsdels regidors de l’equip degovern. L’alcalde va desta-

car que el poble “apostaamb fermesa per aquestsistema, més sostenible irespectuós amb el medi,que permet el progressiuabandonament dels com-bustibles fòssils”. Per la se-va banda, Costabella vadestacar que aquesta ins-tal·lació representa una fi-ta significativa en l’agendaenergètica de les comar-ques gironines: ambaquestes i altres actuaci-ons que executen els mu-

nicipis gironins, es com-plirà el compromís de re-duir les emissions en mésd’un 20% abans de l’any2020, d’acord amb el queestableix l’Estratègia Eu-ropa 2020. D’altra banda,a més de la reducció d’e-missions, les instal·laci-ons d’energia renovableamb biomassa també te-nen un paper importanten la prevenció d’incendisforestals i la gestió sosteni-ble dels boscos. ■

RedaccióPONT DE MOLINS

Pont de Molins incorporauna caldera de biomassaa La instal·lació serà una peça clau de la nova xarxa de calor i permetrà estalviardivuit tones d’emissions de CO2 anuals amb relació a les antigues calderes

Un moment de la inauguració de la nova caldera a Pont de Molins ■ EDDY KELELE

L’Ajuntament de Figueresha obert la convocatòriade les Beques a la JoventutExcel·lent, els Premisd’Anada i Tornada i les be-ques per estudiar a l’Esco-la Oficial d’Idiomes. Enaquestes diferents convo-catòries es distingeixen jo-ves d’entre 16 i 29 anys

amb estades o beques ambl’objectiu de reconèixer,premiar i estimular, unany més, l’esforç per acon-seguir l’excel·lència acadè-mica i el compromís ambla ciutat. Les bases de cadaapartat es poden consul-tar al portal web munici-pal i el termini de presen-tació de sol·licituds finalit-za el 7 de juliol a les duesdel migdia. ■

RedaccióFIGUERES

Beques a la JoventutExcel·lent a Figueres

El Windoor i Wave Clubd’Empuriabrava, el com-plex lúdic i esportiu queconté el túnel del vent i unsimulador d’onades, estre-na aquesta temporada uncampus d’estiu per a jovesde 6 a 15 anys. El WindoorCampus es posarà en mar-xa el 3 de juliol i tindrà lloc

de nou del matí a tres de latarda al complex esportiuWave Club amb un progra-ma que vol ensenyar alsnens hàbits de vida salu-dables mitjançant un pro-grama d’inspiració finlan-desa, amb activitats comara tallers de surf, vol in-door, pàdel, tennis, ioga ialtres activitats a l’airelliure, tot sota la supervisiód’instructors titulats. ■

RedaccióCASTELLÓ D’EMPÚRIES

Estrena d’un campusesportiu al Windoor

Page 10: «La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»beenergi.ddgi.cat/.../07/recull-premsa-2n-trimestre-2017.pdf · 2018. 8. 6. · parla amb la’ juntament exposa els

C.VILÀ L’ESCALA

■L’Escala donarà punt inal en undies a la transformació d’un delstrams litorals més emblemàticsdes de l’antic port de la platja insal Port d’en Perris. Entorn d’aquestpunt hi nasqué el nucli urbà. Lesobres han posat al descobert jus-tament les restes d’una torre deguaita del segle XVII, d’aquells pri-mers anys. L’entorn és avui un es-pai a un sol nivell amb grades permirar el mar al primer tram i a laplatja del Port d’en Perris. I a laPunta, una gran plaça. Els cotxes iaparcaments han desaparegut.

El projecte per millorar la faça-na marítima ha estat polèmic desdels seus inicis i ha dividit el mu-nicipi entre aquells a qui els sem-bla una millora i els detractors.

La proposta inicial és de l’arqui-tecte Carlos Ferraté la qual plan-teja eliminar el trànsit i prioritzarel vianant amb un espai d’un solnivell obert al mar. Es va fer una ex-posició durant la Festa Major del durant la qual va ser prego-ner.

L’Ajuntament, llavors encapça-lat per Estanis Puig (PSC) va deci-dir tirar-ho endavant. Des dels ini-cis va tenir l’oposició de part delsveïns. Tot i que es van fer reunionsamb el sector comercial i veïnsafectats, sempre s’ha treballat so-bre el mateix projecte. Aquesta ésuna de les crítiques. Un sectorconsidera que podria haver-seobert a més propostes. L’obra vamotivar ins i tot la creació de laplataforma l’Escala Cívica.

La reforma prevista per al es va decidir ajornar ins passadesles eleccions d’aquell any. Els so-cialistes tornaven a guanyar, araamb Víctor Puga al capdavant, i eltriomf amb majoria han defensatque els legitimava per mantenir

una proposta que els escalencs co-neixien.El gener del es va ini-ciar la primera fase de la reformades de la platja ins a la Punta. Vacostar al voltant d’un milió d’eu-ros, gairebé el doble del previst ini-cialment.

Les veus a favor defensen l’in-crement d’activitat a la zona i demillora de la imatge. La part críti-ca, en canvi, qüestiona la imatgegrisa que impera, la pèrduad’identitat i problemes com el mo-viment de sorra quan fa vent.

La segona fase, des de la Puntains al Port de’n Perris, es va iniciarl’any passat. Si a la primera part esvan trobar amb problemes pel malestat dels serveis, en aquesta vanaparèixer restes: una antiga esta-ció de salvament de nàufrags i res-tes de la torre de guaita.

L’obra, segons l’Ajuntament,acabarà aquesta setmana, encaraque poden quedar alguns petitsdetalls. S’espera que els negocisd’aquest sector rebin un revulsiucom va passar en el primer tram.Per les veus crítiques, veïns i grupspolítics de l’oposició, s’ha malmèsel front marítim amb una obra queha causat un fort impacte.

L’Escala estrena nova imatge al litoral�Els treballs de millora de la segona fase, des de la Punta al Port d’en Perris s’espera que estiguin enllestits per completdurant aquesta mateixa setmana �Els cotxes i aparcaments han desaparegut de primera línia de mar en tot el tram

1

� SEGONA FASE DE REFORMA DEL FRONT MARÍTIM on s’ha millorat la façana marítima des de la Punta fins al Portd’en Perris. La platja del Port d’en Perris on s’ha incorporat una grada per mirar al mar a la part inicial i s’han eliminatrampes. FCARME VILÀ El passeig des de la Punta fins a la platja del Port d’en Perris FCARME VILÀ La Punta on fins arahi havia un aparcament i s’ha reconvertit en un gran espai on s’espera portar a terme activitats FCARME VILÀ

1

2 3

2 3

La XiFRa1.8 MILIONS

Una gran obra al front ma-rítim de la localitat� Els treballs han suposat unmilió d’euros a la primera faseon es va doblar el cost.

Diari de Girona DIMARTS, 27 DE JUNY DE 2017 15

L’ALT EMPORDÀ[email protected] ELECTRÒNIC

� LA PROCESSÓ DE LA TRAMUNTANA es va celebrar dissabte passat a la lo-calitat alt-empordanesa de la Jonquera. Aquesta tradició històrica es consideracom un dels pelegrinatges locals que millor s’ha conservat amb el pas delsanys. Es tracta d’una caminada que comença al poble de Cantallops i que vaperfilant camí fins al veïnat de Requesens. La particularitat de la processó, ésque una de les dones participants porta la Mare de Déu dels Dolors en braços.

La Processó de la JonqueraJOSEP RIBAS-FALGUÉS

DdG PONT DE MOLINS

■ El municipi de Pont de Molinsva inaugurar dijous passat unanova caldera de biomassa. L’acteva comptar amb la presència deldiputat de Medi Ambient de la Di-putació de Girona, Lluís Costabe-lla, i l’alcalde de Pont de Molins,Josep Fuentes, acompanyats delsregidors de l’equip de govern.

Aquesta nova xarxa de calor haestat inançada per l’Ajuntament

de Pont de Molins i la Diputacióde Girona amb un pressupost to-tal de . euros, i representa unestalvi d’emissions de CO de tones l’any, amb una produccióde renovable per valor de .kWh/any.

La biomassa que consumeix lacaldera prové de boscos de les co-marques gironines i substitueixles calderes velles de combusti-bles fòssils, una acció que ja va serplaniicada al Pla d’Acció per al’Energia Sostenible (PAES), apro-vat el . El PAES preveu la im-plantació d’accions en ediicis iequipaments municipals, ediicisresidencials, el sector dels serveis,el transport privat i la lota muni-

cipal, i el sector dels residus, quesuposen una reducció de ,tones de CO per a l’any iequivalen a un , de lesemissions del .

L’alcalde de Pont de Molins vadestacar durant la seva interven-ció que el poble «aposta amb fer-mesa per aquest sistema més sos-tenible i respectuós amb el medi,que permet el progressiu abando-nament dels combustibles fòs-sils». Les instal·lacions d’energiarenovable amb biomassa tenenun paper important en la preven-ció d’incendis forestals i la gestiósostenible dels boscos. També enla creació d’ocupació i en el crei-xement econòmic del territori.

Pont de Molins inaugurauna nova caldera de biomassa�La xarxa de calorsubstitueix les calderesvelles i representa un estalvide 18 tones en un any

[email protected] - 27/06/2017 08:50 - 83.57.179.175