la situación de ucrania

La revoluci a Kev

La revoluci a

Kev

Alumne: Vladymyr Bulyshchenko

Tutora: Regina Prez Redondo

2n de Batxillerat

IES Alfons Costa Freda

Trrega, 25-11-2014

La revoluci a Kev Vladymyr Bulyshchenko

2

ndex.

1.Introducci _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3

2.Ucrana_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _4-7

2.1-Nivell geogrfic_ _ _ _ _ _ _ _ _ 5

2.2-Crimea_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 6

2.3-Kev_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 7

3.Importncia del pas_ _ _ _ _ _ _ _ _ 8-10

3.1- Importncia estratgica del pas_ _ _8

3.2-Pennsula de Crimea_ _ _ _ _ _ _ _ _ _9

3.3-La importncia de lenergia russa_ _ _ _10

4.Divisi nacional: Oriental i Occidental_ _ _ _ _ _ 11-12

5.Esclat del Conflicte_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 13-20

5.1-Oposici_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 14

5.2- Govern_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _15-17

5.3-Causes_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 18-20

6.-El conflicte_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 21-41

6.1-Posicions Poltiques_ _ _ _ _ _ 21-24

6.2-Cronologia _ _ _ _ _ _ _ _ _ _25-37

6.3-Vctimes _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 38-39

6.4-Objectius_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _40-41

7.Conseqncies _ _ _ _ _ _ _ _ _ _42-43

8.Conclusi_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 44-45

9.Bibliografia i webgrafia_ _ _ _ _ _ _46-47

ANNEXOS

Annex A /Annex B/Annex C/Annex D


3

1.Introducci.

Un dia vaig arribar a casa molt molest perqu tots ja havien escollit els seus corresponents

treballs de recerca i jo no sabia quin escollir. Llavors, vaig encendre la televisi i en veure

la imatge de la gent del meu pas manifestant-se en la plaa dEuropa de Kev a ple

desembre em va illuminar.

Vaig pensar que si havia de fer un treball de recerca hauria de ser dalgun tema que jo

domins i que minteresss. Aquesta ltima idea, la ms important.

Principalment el vaig escollir per la motivaci que em donava fer un estudi del meu pas,

el qual, lluita per ser un estat ms en la UE* davant duns dels governs ms estancats

dEuropa. Es molt motivador explicar els fets de la primera revoluci que probablement

passar a la histria del pas i canviar per sempre a aquest.

Un objectiu daquest treball es explicar el perode de temps viscut entre la primera

manifestaci, al 21 de Novembre, fins la destituci del president, al 22 de febrer. Ampliar

a fons els fets que van succeir durant aquell perode de temps i intentar donar a conixer

la informaci duna forma clara i precisa. Que es vegi clarament la postura del poble i els

dos blocs en que es separa polticament.

Un altre objectiu es plantejar-me la segent hiptesi:

-Desprs de la revoluci, el pas ha experimentat millores econmiques i socials que

sesperaven i per les quals es lluitaven a mort? Donar a conixer la situaci post-

revolucionria.

En unes altres circumstncies no triaria una recerca duna cosa tant recent i que cada dia

que passa, succeeixen coses noves que fan disminuir la rellevncies dels principis de la

revoluci. Per ja que no puc anar a la plaa dindependncia de Kev a donar cara pel

meu poble, voldria expressar aquest treball com una mostra del que passa realment all i

que realment s molt dur.


4

2.Ucrana.

s un pas de l'Europa de l'Est. s el pas dEuropa amb ms quantitat de territori si no

contem la part de Rssia.

Es va independitzar de la antiga Uni Sovitica el 24 dagost de 1991. La seva capital s

Kev i t una pennsula autnoma, Crimea. Aquesta ltima, es molt desitjada per Rssia

per diversos factors.

BANDERA ESCUT

Idioma oficial: Ucrans.

Habitants: 45.415.596, 27 al mn.

Territori: 603,700 km2

Himne: Ucrana encara no est morta.

Densitat: 76/km2

Moneda: Hrivnia(1 euro equival, ms o menys a 10 hrivnies)


5

2.1-Nivell geogrfic.

Limita amb Bielorssia al nord, amb Rssia al nord-est i a l'est, amb la mar d'Azov i la

mar Negra al sud, amb Romania i Moldvia al sud-oest, i amb Hongria, Eslovquia i

Polnia a l'oest.

-Ucrana est constituda per 25 regions.

1. Txerkassi

2. Txernhiv

3. Txernivts

4. Crimea (tot i que es considera territori

ucrans, des del mar del 2014 est

ocupat per la Federaci de Rssia)

5. Dnipropetrovsk

6. Donetsk

7. Ivano-Frankivsk

(La ciutat on visc jo.Oest)

8. Jrkiv

9. Kherson

10. Khmelnitski

11. Kirovohrad

12. Kev

(lloc on es dur a terme la

manifestaci principal)

13. Lugansk

14. Lviv

15. Mikoliv

16. Odessa

17. Poltava

18. Rivne

19. Sumi

20. Ternpil

21. Vnnytsia

22. Volnia

23. Transcarpcia

24. Zaporjia

25. Jitmir.


6

2.2-Crimea.

El 18 d'octubre de 1921 Crimea fou constituda en repblica socialista sovitica autnoma

de Rssia.

El 19 de febrer de 1954 Crimea, que depenia de Rssia, fou transferida a la Repblica

Socialista Sovitica d'Ucrana.

Desprs de la caiguda de la Uni Sovitica la majoria russa a la pennsula va organitzar

moviments autonomistes i separatistes. El 12 de febrer de 1991 es va establir la repblica

Socialista Sovitica Autnoma de Crimea dins dUcrana i el 26 de febrer de 1992 fou

rebatejada repblica de Crimea, amb autonomia pactada dins Ucrana.

El dia 6 de mar de 2014 el Parlament de Crimea va convocar un referndum, per

annexionar-se a Rssia, degut a les revoltes en contra del govern del poble ucrans, amb

les quals la majoria dels Crimeans* estaven descontents. L'11 de mar el parlament de

Crimea aprova una declaraci d'independncia d'Ucrana, amb 78 vots favorables dels

100 de la cambra, amb la voluntat d'unir-se a Rssia si el referndum surt favorable. El

referndum va ser condemnat com a illegal per gran part de la comunitat internacional

(incloent-hi 13 dels 15 membres del Consell de Seguretat de l'ONU) per haver-se celebrat

fora del marc constitucional d'Ucrana i estant Crimea sota ocupaci militar per part de

tropes russes. El resultat va ser d'un 96,8% a favor del s.

Molts periodistes estrangers van informar de possibles irregularitats o falsificacions de

vots durant el transcurs de la votaci cosa que va fer enfadar molt a les fonts russes i al

seu president, Vladimir Putin.

1) 1921-Rssia, URSS 2)1954-Ucrana, URSS/1992-Ucrana 3) 2014-Rssia


7

2.3-Kev.

Kev s la capital i la ciutat ms gran d'Ucrana. Est situada al centre-nord del pas, a la

riba del riu Dniper. T una poblaci duns 3 milions dhabitants. Kev s un centre

industrial, cientfic, educatiu i cultural important de l'Europa de l'Est.

s la ciutat dUcrana on es produeix la reuni ms gran de manifestants per expressar

al govern el seu desacord.

Les principals revoltes de Kev van dur-se a terme en aquests tres llocs:

1.Parc Mariinsky.

(Fotografia1)

2.Carrer Hrushevskoho.

(Fotografia2)

3.Plaa de la Independncia.

(Euromaidan*).

(Fotografia3)


8

3.Importncia del pas.

3.1-Importncia estratgica del pas.

La Uni Europea va anar engrandint poc a poc la seva influncia i va anar englobant als

pasos que per la seva localitzaci geogrfica eren factibles de pertnyer a la uni i que

van tenir un passat amb influncia sovitica. Aix es van adherir la Repblica Txeca,

Eslovquia, Eslovnia, Crocia, Polnia, Hongria, Romania, Bulgria, Litunia, Letnia

i Estnia (alguns pasos ex iugoslaus es rumoreja que la seva entrada es pot donar en un

futur). Si mirem a l'est d'aquests pasos , ens trobem amb Bielorssia, Moldvia i per ltim

amb Ucrana. Aquest ltim, el ms ric en matries i el ms gran en termes de territori.

L'escs inters econmic de la Uni Europea a Moldvia i Bielorssia ha provocat que

no es parli gaire de l'adhesi d'aquests pasos a la Uni Europea, per amb Ucrana tot s

diferent i a Europa li interessaria aquesta adhesi. Per hi ha un impediment, Rssia.

Perqu Rssia es nega a perdre la influncia sobre un pas que tamb s estratgicament

molt important per a ell.

s important per a tots dos blocs per raons de estratgia, destacant principalment les

econmiques i les militars. Ucrana ha suportat la crisi mundial millor que molts pasos

vens i actualment la seva economia s la nmero 46 del mn. El pas exporta

principalment el blat , fosa de ferro i acer i altres productes siderrgics. Aquests productes

tenen una alta demanda tant a Rssia com a la Uni Europea, de manera que el seu pes

econmic comercial s cada vegada ms considerable.


9

3.4-La pennsula de Crimea.

Militarment, Ucrana t alguna cosa que Rssia guarda com un tresor. Es tracta del port

de Sevastpil a la regi ucranesa de Crimea. Aquest port amb una utilitat principalment

militar, s el ms gran i segur de tot el mar Negre. Quan la Uni Sovitica va desaparixer,

la nova Rssia va veure que no tenia una base naval en condicions al mar Negre on

estacionar la seva marina de guerra. La important situaci estratgica d'aquest mar, amb

el qual s'accedeix a la Mediterrnia i per tant a la resta de mars i oceans. Desprs d'unes

importants negociacions, Rssia i Ucrana van arribar el 1997 a l'acord de cedir la base

de Sevastpil i altres installacions militars annexes de la zona a Rssia a canvi de 93

milions de dlars mensuals. L'acord era per 20 anys, aix que si res no canvia, expirar el

2017 i Rssia haur de buscar una nova base. La importncia estratgica d'aquesta base

per a la naci russa i la rpida finalitzaci de l'acord, fan que Ucrana tingui una basa

important per negociar. Alhora, Rssia t por que si Ucrana entra a la Uni Europea i a

l'OTAN, s'acabi amb tota possibilitat de negociaci d'una ampliaci de l'acord.

(Fotografia4)


10

3.5-La importncia de lenergia russa.

Un altre punt calent en el desenvolupament ucrans, igual que molts pasos d'Europa

occidental, sn els problemes energtics. Ucrana requereix grans quantitats de gas per a

calefacci i altres usos. Doncs aquest gas , igual que el de la Uni Europea, procedeix de

Rssia (travessa principalment Ucrana per arribar a Europa). I aqu entra en joc el

xantatge energtic. Quan la Uni Europea o Ucrana realitzen mesures que perjudiquen a

Rssia, aquesta respon tancant l'aixeta del gas o augmentant els preus.

Aquesta situaci es va donar en 2005, 2006 i 2009 i el resultat va ser una crisi que encara

va durar poc, va demostrar a Europa el frgilment que est en matria energtica. Desprs

d'una srie d'acords en els que Ucrana es va veure forada a pagar el gas a un preu ms

va arribar la calma. Europa, per tal d'acabar amb aquesta dependncia energtica de

Rssia, va buscar l'energia en un altre lloc. Per tal d'enviar ms subministrament de gas a

Europa (augmentant la dependncia energtica), Rssia va construir diversos oleoductes

i gasoductes a travs de Turquia i Bielorssia. Malgrat tot aix, Ucrana, per la seva

localitzaci geogrfica seguir depenent de Rssia a nivell d'energia i seguir sent una

crulla entre la pugna energtica entre Rssia i la Uni Europea. Rssia sap que gran part

dels seus beneficis procedeixen d'aquest gas, i per tant no pot tensar la corda ms enll

d'un lmit amb la Uni Europea, tot i que sap que t agafada a Ucrana pel seu punt feble.


11

4.Divisi nacional: Oriental i Occidental.

Ucrana des de fa segles ha estat una zona de control o d'influncia russa. I encara que

l'any 1991 va deixar de formar part de la Uni Sovitica, aquesta influncia no s'ha apagat.

En el pas, la poblaci de la zona oriental s pro-russa* i la de la zona occidental o de

loest s pro-europea*.

El president que provoca la revoluci s lder del partit poltic "Partit de la regions", partit

de tendncia pro russa. L'oposici, queda representada principalment en el partit conegut

com " ptria " de tendncia pro europea, de Julia Tymoshenko i en menor mesura per la

"Aliana Democrtica per a la reforma, Udar", de lex boxejador Vitali Klitschko, de

tendncia tamb pro-europea.

s d'especial inters assenyalar aquesta distribuci poltica ja que encara que a Ucrana

els partits poltics sn voltils* i no solen durar molts anys (perqu els poltics acostumen

a defraudar a la gent en poc temps) sempre sn fcilment visibles els dos blocs de partits.

Quant un partit en el poder pren moltes mesures a favor d'un dels blocs, l'altre mobilitza

les masses contrries i acaba desestabilitzant el pas. I aix ltim ho han fet tant Rssia

com el bloc Uni Europea-Estats Units, ja que encara perdura en la memria la crisi que

va tenir aquest pas l'any 2004 (coneguda com revoluci taronja), quan el president Vktor

Isxenko, de tendncia pro-europea va patir un intent d'assassinat en ser enverinat amb

dioxina, fet que el va deixar unes marques a la cara .Per tant, Ucrana no ha fet ms que

oscillar des d'un punt d'equilibri que s forat contnuament.

En resum, Ucrana es un pas dividit en dos blocs, en dos parts geogrficament parlant i

que tenen pensaments diferents i cap dels dos blocs vol cedir a causa d lorgull i la dignitat

de lluitar fins al final fins a aconseguir el que es vol.

-A l'est, gran part de la poblaci parla rus. Es sent orgullosa del passat sovitic i vol

mantenir les relacions ms estrets amb Rssia. All es dna suport a Yanukvich.

-L'oest s ms nacionalista, vol oblidar els temps sovitics i allunyar-se de Rssia per

acostar-se a Europa.


12

Mireu per exemple, aquest mapa amb els resultats de les darreres presidencials. A les

regions de color blau va guanyar majoritriament Yanukvich. En les de color

vermell, Tymoshenko.

(Fotografia5)

Aquest mapa ens mostra la divisi clara entre lest i loest i est fet en el 2010 desprs

de que Yanukvich guanys les seves ltimes eleccions presidencials.


13

5.Esclat del conflicte.

La revoluci a Kev va comenar al 21 de novembre amb les protestes majoritriament

destudiants i gent jove que estava indignada amb la decisi de trencar lacord dentrada

a la uni europea dUcrana per decisi personal del president del pas Victor

Yanukvich.

Aquestes protestes es van intentar suprimir pels rgans policials del pas duna forma

molt bruta. Es van captar imatges de policies pegant al jovent que tenia el de manifestaci.

Aix va comportar a que la poblaci explots i sorts al carrer tamb a protestar contra el

govern i lactual president. Encara que es seguia anomenant "Euro Maidan, a la plaa on

es concentraven des del primer dia els estudiants a Kev, el tema europeu ja era bastant

secundari.

En la nit del 30 de novembre, el govern va enviar als Berkut*,, per desallotjar-los.

Desenes de manifestants, majoritriament estudiants, van resultar ferits durant l'operaci.

Les cmeres de televisi van captar brutals escenes de repressi i la portaveu de la policia

va acabar d'arreglar l'assumpte declarant "que la plaa havia de ser desallotjada per

preparar les decoracions de Nadal i Any Nou".

L'endem la Cort de Kev va prohibir a ms que se celebressin manifestacions en els llocs

ms emblemtics de la capital. Aqu neix veritablement la revolta que es va viure.

El que va comenar com un assumpte sobre Ucrana i Europa, s'ha transformat en un

moviment contra el govern del president. Molta gent es va concentrar en la plaa Europa

en les prximes setmanes amb lobjectiu de fer dimitir aquest govern corrupte i la entrada

a la uni Europea es qued en segon pla. La gent va estar un mes en la plaa fins que el

president i el seu partit poltic canviaren les lleis i prohibiren el dret a manifestar-se de

forma legal. Aix va ser el primer pas a la violncia del poble i la decisi danar tots junts

al parlament a fer dimitir el propi president per fora. Per aquest hi pos molts cossos

dantidisturbis en els carrers que hi havia entre la plaa dIndependncia i el parlament

on es trobava el partit poltic del president.


14

5.1-Oposici:

La oposici aprofita aquestes revoltes per intentar portar un cop destat al pas i aix

prendres amb el poder.

Encara que tots demanen que Yanukvich dimiteixi i convoqui eleccions anticipades, els

grups que protesten sn molt heterogenis:

1) Hi ha els partits poltics de l'oposici: Ptria(La lder s Julia Tymoshenko que est a

la pres), Cop (dirigit per l'ex-boxejador Vitali Klitschko) i Llibertat (un partit

ultranacionalista).

2) Hi ha tamb molts joves que desconfien de tots els partits per considerar-los part de

l'oligarquia* corrupta d'un pas que no els ofereix oportunitats.

3) A ms estan les milcies feixistes d'ultradreta que guanyen cada vegada ms suport

popular per les seves espectaculars accions en els enfrontaments contra la policia.


15

5.2-Govern:

El govern no sencarrega de complir els requeriments del poble provocant una

manifestaci de la part pro-europea de la poblaci. El govern que es volia fer dimitir de

forma imminent era el Partit de les Regions de Vktor Yanukvich.

Per encara que molta gent va sortir als carrer i a la plaa de la independncia per

demostrar el seu desaprovament amb el govern i el president del pas, gran part de la

poblaci encara seguia estant a favor daquest. Per aquesta part fou ms silenciosa fins

la seva destituci.

Yanukvich fou un president molt votat per molts ciutadans de ciutats de lest i va

guanyar les eleccions a la que ara es la lder del partit poltic ptria, Tymoshenko.

El govern fa servir dos mtodes per frenar als manifestants:

-Berkut:

Sn els antidisturbis nacionals que han dobeir a les lleis del govern perqu van fer un

jurament. Si no ho fan, sels hi pot imposar una multa important i fins i tot, els poden

empresonar.

-Titushki:

Sn formacions illegals ucraneses, de personal militar, policial, esportistes o elements

criminals, organitzades pel govern per atacar i dispersar manifestacions de l'oposici,

organitzar provocacions, atacar periodistes i lders opositors. Durant la revoluci van ser

molt usats pel Partit de les Regions i la policia.

Per tant, la paraula Titushki t una connotaci negativa.


16

Es coneix la suma que els pagaven, de 200 a 500 hrivnas(entre 20 i 50 euros) al dia. En

general, sn persones que es dediquen als esports de lluita, fsicament forts. Estan

preparats per causar danys corporals als protestants. Actuen com a provocadors, per

provocar la intervenci de la policia. Llavors, quan la policia intervenia en les

provocacions, detenia als manifestants pro-europeus i no als titushki

El terme es deu al cognom de l'esportista de la ciutat de Vadym Titushko, que el 18 de

maig del 2013 va atacar a Kev uns periodistes ucranesos molt famosos. L'atac es va

produir durant una de les manifestacions de l'oposici, mentre la policia observava i no

reaccionava a l'atac.

-Caracterstiques fsiques:

Sn joves de complexi esportiva. Vesteixen roba esportiva, de color preferiblement

negre, amb sabatilles esportives fins i tot a l'hivern.

Temen la transparncia pblica, eviten ser identificats, amagant les cares en mscares o

caputxes davant les cmeres. Si els periodistes se'ls acosten, amaguen la cara i donen

l'esquena. Per la mateixa causa ataquen amb freqncia als mateixos periodistes.

Provenen de les zones de parla russa d'Ucrana oriental i sud.

Parlen entre ells noms en rus. Usen l'ucrans noms quan criden durant les seves

provocacions, per desacreditar l'oposici ucranesa i sovint estan sota els efectes de

l'alcohol o narctics.


17

-Mtodes que utilitzen:

Provocacions contra els policies per justificar que comencin a actuar violentament. s de

violncia contra els manifestants. Penetraci en la massa de manifestants per crear pnic,

i estimular-los a accions violentes. Imitaci de manifestants a favor del govern, per

augmentar artificialment la seva quantitat. Imitaci de treballadors de serveis comunals,

per destruir les barricades dels manifestants. Formaci de grups de falsos manifestants,

que han de realitzar activitats illegals. Causar destrucci i mal a centres comercials.

Bloqueig de locals i centres de l'oposici. Repressi a activistes de l'oposici per mitj

d'amenaces, cops i mal a la seva propietat (generalment, incendi). Atacs a la premsa

opositora.

(Fotografia6)


18

5.3- Causes del conflicte.

Suspensi de l'Acord d'Associaci i l'Acord de Lliure Comer entre Ucrana i la

Uni Europea:

Una de les principals causes de la revoluci que es va duu a terme va ser la suspensi que

el president es va permetre el luxe de decidir entre la uni Europea i Ucrana. Aquesta

decisi va acabar amb totes les esperances de un futur econmic. El lliure comer

afavoriria les importacions i exportacions amb Europa i el pas senriquiria. Per el

president va suspendre aquest acord tan esperat per la majoria de la poblaci, sobretot la

jove, que es la que est al corrent de la situaci mundial i sap el que en aquests moments

es millor pel pas.

Atur i corrupci del govern i dels rgans policials :

Ucrana es un pas molt corrupte. La corrupci molts cops es fruit del sou que rep la gent

daquest pas. No tenen altra sortida que participar en suborns per arribar a fi de mes.

Molta gent est aturada i fa feines illegals i que no comporten al pagament dimpostos,

aix fent que el govern no senriqueixi i no pugui pagar pensions, calefacci als centres

escolars...

Amb lentrada a la uni europea sespera un nou govern, que pagui lo suficient als policies

com per no es deixin subornar pels bandits i perqu la gent que no pugui trobar feina

tingui ms facilitat danar a buscar-la a un altre pas de la UE. Ja que abans era molt fcil

fer-ho, per des de la crisi econmica no surt a compte anar a un pas europeu en

esperana de millorar la teva vida, tot i trobant una feina.


19

Brutalitat policial:

La policia va actuar duna forma molt imprudent durant els primers dies de manifestaci

i aix va espantar al poble. La policia ha de ser un rgan nacional que doni seguretat al

poble i no el contrari. Per la policia va actuar seguint les ordres del govern i la gent

principalment es va indignar contra el govern del president de Yanukovich. Per tant, en

aquest cas el dolent de la pellcula no fou tant la policia, sin els de dalt, que donaven

els ordres.

(Fotografia7)


20

La influncia de la revoluci taronja.

La revoluci taronja va ser la primera revoluci multitudinria que es va proclamar a la

plaa de la independncia en una Ucrana independent. I veiem els efectes en l'actualitat.

La revoluci no va ser una revoluci dels carrers o una revoluci de les eleccions

(poltiques), sin que va ser una revoluci de la ment de les persones, en el sentit que, per

primera vegada en molt temps, els ucranesos i persones que viuen al territori d'Ucrana

van veure l'oportunitat de protestar i canviar la seva situaci. Aquest va ser un profund

canvi en el carcter de la poblaci de l'antiga Uni Sovitica.

Les protestes del 2013 sn les ms grans d'Ucrana des de la Revoluci Taronja de 2004,

que va contemplar com Yanukvich era obligat a dimitir com a primer president per

acusacions d'irregularitats en la votaci.

Aquesta revoluci es recordada per la majoria de la gent. Per aquell llavors ja van evitar

que Yanukvich fos el president del pas, per ara, es troben en la situaci de que ell ha

esperat i ha aconseguit la presidncia. Ara imposa les seves lleis i dicta les seves decisions

sense consultar al poble de forma democrtica.

La gent es basa en la revoluci taronja per anar a manifestar-se a la plaa de la

independncia de forma totalment passiva


21

6.El conflicte.

6.1-Posicions Poltiques

1.Partit de les Regions.

El Partit de les Regions s un partit poltic d'Ucrana creat el mar de 2001 de la uni de

cinc partits. El partit ideolgicament defensa els drets dels russos tnics i parlants de russa

Ucrana.

Ideologia poltica: Regionalisme, pro-Rssia.

Posici a lespectre: Centre

Diputats a la Rada Suprema(Parlament): 151/450

-Lder.

Vctor Yanukovich.

President del pas i cap del

partit.

(Fotografia8)

Mykola Azarov.

M dreta de Yanukovich i

primer ministre dUcrana.

(Fotografia 9)


22

2.Bloc comunista dUcrana:

Ideologia poltica: Neocomunisme(Leninisme,Marxisme)

Posici a lespectre: Centre-Esquerra.


-Lder.

Petro Symonenko.

Oposici: (Fotografia10)

Sajunten tres partits poltics pro-europeus per combatre les idees pro-russes del partit de

les regions i el comunisme.

Llibertat(Svoboda)

Ptria

Cop(Udar)


23

1.-Llibertat(Svoboda).

Ideologia poltica: Socialistes-Nacionalistes(anticomunistes)

Posici a lespectre: Dreta.


-Lder.

Oleh Tyahnibok.

2-Cop(UDAR) (Fotografia11)

Ideologia poltica: Pro-europeisme

Posici a lespectre: Dreta-centre


-Lder.

Vitali Klitschko.

(Fotografia12)


24

3-Ptria.

Ideologia poltica: Pro-europeisme, liberalisme.

Posici a lespectre: Dreta-centre


Lders.

Julia Tymoshenko.

(cap del partit, per est a la

pres)

(Fotografia13)

Arsenii Iatsenyuk.

(m dreta de la Tymoshenko i

encarregat del partit poltic durant

la revoluci)

(Fotografia14)


25

6.2.Cronologia.

- 21 de novembre 2013:

Ucrana diu que no signar l'Acord d'Associaci amb la UE i que reforar en canvi les

seves relacions amb Rssia. L'oposici convoca concentracions per la decisi del Govern

ja que s un fet que afecta negativament a Ucrana, perqu la priva del lliure comer amb

Europa i la no utilitzaci de la moneda europea, que tant faria pujar leconomia del pas.


Gran manifestaci a Kev sota la consigna "Ucrana s Europa". Desenes de milers

persones omplen el centre de Kev per protestar contra la decisi del Govern ucrans de

renunciar a la signatura de l'Acord d'Associaci amb la Uni Europea, en una de les

majors manifestacions a la capital d'Ucrana dels ltims deu anys.

Segons els organitzadors de la protesta, a la plaa Europa on es va celebrar el mting van

acudir ms de 100.000 manifestants, mentre que la policia va xifrar en cinc vegades

menys els participants en la convocatria de l'oposici(20.000).

La gent demanava a crits la renncia de Yanukvich de la seva decisi a la no uni amb

la UE.

-25 de novembre 2013:

Molts joves pro-europeus que estan a favor de la uni europea senfronten a la policia de

la ciutat on molts estudiants acaben durament ferits i on es capten imatges que aterren a

molta poblaci ucranesa i fan posar en dubte la gesti de govern del president i el seu

partit poltic.


26


La UE mant oberta l'opci de signar l'acord d'associaci, per rebutja la proposta de

Kev de posar en marxa un dileg a tres bandes amb Rssia. Moscou assegura que no

revisar els seus acords energtics amb Ucrana si signen el tractat amb la UE.

- 1 de desembre de 2013:

Desprs de nombroses manifestacions en els dies precedents, desenes de milers

d'opositors prenen la plaa de la Independncia i demanen la dimissi de Ianukvitx i el

seu Govern. s la protesta ms multitudinria des de la Revoluci Taronja de 2004.


Ms de 100.000 persones, segons la policia ucranesa, i fins a un mili, segons l'oposici,

han desbordat els carrers del centre de Kev per exigir la dimissi immediata d'Executiu

de Nikolai Azarov i la convocatria d'eleccions anticipades, tant parlamentries com

presidencials. Un grup ha fet caure l'esttua de Lenin, segons la Policia, la qual s un mite

de lantiga uni sovitica. L'oposici amplia la majoria dels edificis oficials de

l'anomenat 'barri governamental' de Kev el campament de la protesta installat fins ara i

des de feia una setmana a la Plaa de la Independncia, en la qual milers d'opositors

pernoctaven envoltats de barricades en botigues de campanya.

-12,13 i 14 de desembre 2013:

El 14 de desembre, el Partit de les Regions va anunciar la seva intenci de celebrar una

manifestaci a la Plaa d'Europa, sota el lema "Salvem Ucrana. D'acord amb funcionaris

del partit, s'esperava que 20.000 persones vinguessin de Donetsk i 10.000 de de

Dnipropetrovsk. S'esperava tamb que en vinguessin moltes altres de Crimea, dOdessa i

d'altres regions(totes les regions que estn ms a favor del partit de les regions).


27

En el perode previ a la reuni, es va informar el 12 de desembre que "milers" de residents

de Dnipropetrovsk (majoritriament empleats del govern, estudiants d'escoles tcniques i

atletes) viatjaven a Kev per participar en les manifestacions progovernamentals. Els

entrevistats van dir que ho estaven fent a contracor, i noms durant dos dies, a canvi d'un

pagament. Tamb es va informar que els empleats estatals van ser obligats a unir-se al

grup sota amenaa d'acomiadament. El 13 de desembre, l'organitzaci regional de

Donetsk del Partit de les Regions, va dir que a les persones que volguessin traslladar-se a

Kev se'ls proporcionaran racions d'aliments i serien transportades en un tren

especialment reservat, pagat pel partit. A Odessa, diversos trens que transportaven

aproximadament 3000 persones van partir de la ciutat portant estudiants i mestres a

participar a la manifestaci a favor del govern; entre els estudiants, alguns de l'Acadmia

de Dret d'Odessa, van admetre que rebrien crdit escolar per assistir-hi, mentre que altres

podrien rebre una compensaci econmica. Es va informar d'un fet similar a Lugansk, on

1000 persones havien marxat amb el ferrocarril, i els assistents eren en gran part els

miners de carb de la regi. L'alcalde de Lugansk en un discurs va afirmar que ms de

1,500 residents donarien suporta a la manifestaci del govern. Mentrestant, a Zaporjia,

es va informar que un tren ple amb 1.600 "homes atltics i treballadors de companyies i

empreses estatals", estava sortint cap a Kev. Els maquinistes van dir que era un tren

reservat, i que els seus bitllets no estaven disponibles per al pblic en general. Segons una

font dinformaci annima, un total de 27 trens, cadascun amb una mitjana de 20 cotxes

havien estat llogats pel Partit de les Regions per a l'esdeveniment del cap de setmana per

al transport dels partidaris de tota Ucrana a Kev.

El lder de l'oposici Arseni Iatseniuk fa una crida datenci, explicant informaci

privilegiada, segons el qual les autoritats planejaven utilitzar la gran manifestaci a favor

del govern per tal d'iniciar un conflicte civil i justificar la declaraci d'un estat

d'emergncia, el que requeriria l's dels antidisturbis Berkut i militars per buidar la plaa

d'Europa(lloc de la manifestaci). Iatseniuk adverteix contra l's de matons a sou

(tituxki) que s'infiltrarien i comenarien a causar estralls al campament pro-europeu

embolicats en els colors nacionals o de la Uni Europea.


28

- 17 de desembre 2013:

Putin i Yanukovich tanquen a Moscou un acord econmic, amb la concessi d'ajuda

econmica i una rebaixa substancial del preu del gas subministrat, aix intentant guanyar-

se el poble ucrans que est a favor de la UE. Tot i aix, desenes de milers de persones

demanen a Kev eleccions anticipades.


L'oposici poltica i ciutadana crea la Uni Popular "Maidan (Plaa)" i exigeix eleccions

anticipades i la reforma constitucional.

- 12 de gener 2014:

Desenes de milers de persones exigeixen eleccions anticipades des de la simblica Plaa

de la Independncia, a Kev.

-13 de gener 2014:

Una manifestaci de partidaris del Partit de les Regions es va iniciar el 13 de gener de

2014 i va continuar fins a l'aprovaci del pressupost de l'Estat per al 2014 el 17 de gener.

Segons els organitzadors, la gent assistia a les manifestacions perqu volien "estabilitat

al pas", i creien que era inacceptable que s'obstaculitzs l'aprovaci dels pressupostos de

l'Estat. Els manifestants tenien previst passar la nit a la ciutat de tendes del Parc de

Mariinski. Segons els organitzadors, els participants en la manifestaci estaven recollint

signatures que serien enviades a l'Ajuntament de Kev amb la petici d'alliberar el centre

de Kev de manifestants pro-europeus. Els organitzadors van assenyalar que els

manifestants estaven a favor d'una soluci pacfica a aquesta qesti i estaven en contra

de la dispersi violenta de la manifestaci pro-europea. El mateix 13 de gener s'havien

alat prop de deu tendes de campanya al parc i que s'havien installat tanques metlliques

perpendiculars al carrer de Hruixevskoho, amb policies dempeus al darrere d'elles.


29

- 15 de gener 2014:

L'oposici bloqueja la Rada* .

(Fotografia15)

-19 de gener 2014:

Kev, va reunir desenes de milers de manifestants, que van expressar la seva indignaci

per l'adopci de les en contra la llibertat de manifestaci.

Com a resultat dels enfrontaments radicals va calar foc a un autobs dels antidisturbis, i

aix va causar que la majoria dels soldats llancessin pedres i petards. Cap al tard, i quan

ja la gent anava avanant entre els antidisturbis es comena a aplicar cnons daigua

contra la gent. Cal assenyalar que la

legislaci prohibeix utilitzar canons

d'aigua en l'aire per sota de 0 graus, de

manera que es va utilitzar de manera

illegal. Els manifestants tiren enrere i

comencen a construir ms barricades i

eines per a la lluita contra els

antidisturbis, com la catapulta.

(Fotografia16)


30

- 20 al 22 de gener 2014:

Es radicalitza la protesta per les lleis restrictives aprovades pel Govern contrries a la

llibertat de concentraci i d'expressi.

(Fotografia17) (Fotografia18)

-23 de gener 2014:

Els manifestants antigovernamentals i els antidisturbis shan mantingut en pau aquest dia

ja que , a les 7 de la tarda del 23 de gener, es fa una reuni de loposici i el president.

Loposici exigeix al president Yanukovich de suprimir la llei que va imposar de forma

illegal en contra del dret lliure de manifestaci i de cedir el seu crrec de president i

convocar unes eleccions parlamentries.

El president no noms no accepta a anullar les lleis sin que tamb intenta convncer els

3 opositors dentrar al seu partit poltic. Els opositors li neguen la proposta i ms tard ho

expliquen a la plaa dindependncia a tot el poble les seves intencions.

Un cop feta la reuni, els opositors aniran a la plaa de la independncia, que es on est

reunida tota la gent i comunicaran sobre els segents passos que shan de fer. Ja que el

president es nega a acceptar les propostes , els opositors recomanen segui endavant amb

les manifestacions, desgastant als antidisturbis i que vingui com ms gent possible de tot

Ucrana a ajudar. Finalment, desprs de dies denfrontaments entre les dues forces , molts

ferits i sent portada de tots els diaris del mn, el president acaba cedint en retronar el dret

a la manifestaci al poble ucrans.


31

- 24 de gener 2014:

s destitut Alexander Popov, l'alcalde de la capital, Kev.

- 28 de gener 2014:

Dimiteix el primer ministre Nikolai Azarov. El Parlament deroga les lleis que va imposar

en contra de la llibertat de manifestaci i, l'endem, aprova l'amnistia dels detinguts en

les protestes.

- 31 de gener 2014:

El president d'Ucrana, Vktor Yanukovich, promulga la polmica llei d'amnistia

condicionada per als presos detinguts durant les protestes, que va ser aprovada pel

Parlament i rebutjada per l'oposici. Tamb ha signat la derogaci de les polmiques lleis

que limitaven els drets de manifestaci i reuni, i que van ser l'origen dels disturbis de les

ltimes setmanes.

L'amnistia, que podria deixar en llibertat a la majoria dels detinguts des del 21 de

novembre, quan van estellar les multitudinries protestes a tot Ucrana, entrar en vigor

noms quan els activistes opositors desallotgen tots els edificis administratius que han

pres des d'aleshores, ja que durant la revoluci, no noms a Kev shan fet manifestacions,

sin que en altres regions del pas sha intentat fer fora dels edificis administratius als

diputats del partit de les regions.

- 4 de febrer 2014:

L'oposici ucranesa proposa al Parlament una reforma de la constituci donant un nou

pas en la seva guerra oberta contra el president, Vktor Yanukvich, en proposar la

limitaci de les seves facultats a travs de la reforma de la Constituci. A ms, tant

l'oposici interna i la Uni Europea estan pressionant al president, Vctor Yanukovich,

perqu convoqui eleccions parlamentries i presidencials anticipades com a nica sortida

a la crisi poltica que viu el pas des de fa dos mesos.


32

Les tres formacions opositores amb representaci parlamentria han plantejat a la Rada

el retorn a la constituci promulgada durant la Revoluci Taronja de 2004, en qu

Yanukovich va haver de renunciar a la presidncia.

- 6 de febrer 2014:

El Parlament ucrans acorda consensuar un projecte de reforma constitucional que

reprengui la Carta Magna de 2004, abolida per Yanukovich. El mateix 6 de febrer de

2014, un alt assessor del president rus Vladmir Putin, Serguei Glaziev, va declarar que

els Estats Units estaven ignorant el Memorndum de Budapest de 1994 perqu s'estaven

gastant (segons ell) 20 milions de dlars per setmana en grups de l'oposici ucranesa,

incloent el subministrament d'armes als "rebels".

Entre altres coses, explica que hi ha informaci que dins dels terrenys de l'ambaixada dels

Estats Units a Kev s'est entrenant els combatents i se'ls est armant amb armament

potent.

- 15 de febrer 2014:

El 15 de febrer es va informar que el lder de l'Assemblea Nacionalista Social, que

formava part del Sector Dreta de la coalici, havia desaparegut; l'ASN va advertir que si

no es presentava es prendrien mesures. Tothom sospitava que la desaparici era obra de

la gent de Yanukovich.

El 15 de febrer es va informar que els membres del grup anti-Maidan "Ciutadans de Kev

per una Ciutat Neta" van intentar desmantellar les barricades i es van enfrontar amb les

unitats d'autodefensa organitzada . La policia va informar que els activistes de la "Ciutat

Neta" van ser colpejats per 10 gurdies d'autodefensa (els membres de les quals anaven

armats amb porres) que els van llanar petards i tamb gasos lacrimgens. Segons

activistes presents al lloc, els activistes de "Ciutat Neta" que van atacar les barricades van

ser acusats de ser titushki(matons contractats pel partit de les regions per desestabilitzar

els actes revolucionaris dels antigovernamentals.


33


Fi de l'ocupaci de l'Ajuntament de Kev i altres seus administratives, desprs de dos

mesos i mig exigint l'alliberament dels detinguts en les protestes populars.

L'oposici ucranesa desallotja el dia 16 de febrer l'Ajuntament de Kev, desprs de dos

mesos i mig d'ocupaci, a l'espera que s'arxivin totes les causes penals i administratives

obertes contra ms de 230 detinguts durant les protestes populars que viu tota Ucrana

des de finals de novembre.

Les tres formacions opositores que lideren la protesta popular a Ucrana han complert aix

amb les exigncies de la llei d'amnistia i esperen que la Fiscalia general d'Ucrana anunci

en les prximes hores el perd total a tots els manifestants i opositors perseguits per la

llei ucranesa.

Els activistes mantenen un piquet a les portes de l'Ajuntament, a uns pocs centenars de

metres del cor de la protesta a la plaa d'Independncia de Kev, i amenacen amb tornar

a ocupar l'edifici si el fiscal general, Vktor Pshonka, no anuncia l'entrada en vigor de

l'amnistia. Tamb van desallotjar les delegacions del govern central a al centre del pas, i

tamb en totes les regions a l'oest d'Ucrana.


Entra en vigor la llei d'amnistia, que beneficia els manifestants detinguts en les protestes

populars.


34


Kev viu els pitjors enfrontaments des del comenament de la crisi. Els manifestants

intenten entrar al Parlament i ataquen diversos edificis, entre ells, la seu del partit de

Yanukovich. La Policia assalta finalment el campament opositor de la Plaa de la

Independncia i els xocs acaben amb 25 morts Ucrana viu la seva jornada ms violenta

en gaireb tres mesos de disturbis.

Desprs d'una batalla campal entre policia i manifestants, que s'ha acabat amb almenys

21 morts, les forces de seguretat han llanat un assalt a la plaa de la Independncia de

Kev, lloc de les protestes antigovernamentals, per posar fi a les protestes. Segons la

informaci de la policia , entre els morts, hi ha set policies morts per arma de foc. En

total, ms de 300 persones han resultat ferides, 159 d'elles policies, i 114 han estat

traslladades a l'hospital.

El Govern havia donat un ultimtum als opositors fins a les 17.00 de la tarda perqu

desallotgessin els edificis ocupats i acabessin la violncia contra les forces armades i

contra la prpia ciutat, ja que aquestes revoltes havien destrossat molt aquells carrers.

Lluny de marxar, els manifestants han atacat amb cctels Molotov i pedres a la policia.

Per la seva banda, l'oposici ha demanat al president que ordens el replegament de la

policia i renuncis a la dispersi violenta del Maidan. No obstant aix, Yanukovich ha

rebutjat aquesta opci.

Amb l'ajuda de tres camions d'aigua, la policia ha fet caure les barricades construdes pels

manifestants, que han calat foc a diverses tendes de campanya i han llanat contra els

antiavalots llambordes, petards i coets artificials, segons mitjans locals. Les imatges de la

televisi ucranesa han mostrat la plaa i la seu de l'oposici ucranesa en flames. Per

frenar l'avan de la policia, els manifestants han format una gran muralla de foc desprs

d'incendiar diverses tendes de campanya.

Desprs d'una crida dels lders opositors al president Yanukovich perqu ordens el

replegament de la policia i renuncis a la dispersi violenta del Maidan, milers de

persones s'han reunit al centre de la plaa, cantat l'himne nacional, mentre onejaven

banderes del pas i corejaven el "Glria a Ucrana".


35


Fracassen les negociacions entre el president i l'oposici per intentar posar fi a la

violncia. Creixen les peticions de diferents pasos a Europa perqu la UE apliqui

sancions a Ucrana, mentre Rssia assegura que es tracta d'un cop d'estat. El panorama

cada cop sest posant ms calent i la fi de la revoluci sest apropant.

Les forces de seguretat d'Ucrana anuncien una operaci "antiterrorista" en tot el territori

nacional desprs de l'esclat dels violents disturbis en els quals han mort almenys 26

persones, entre ells, 10 policies. Desprs d'aquesta decisi, el president canvia el cap de

l'Exrcit del pas. Mentrestant, els opositors que ocupen la Plaa de la Independncia, al

centre de Kev, mantenen les seves posicions desprs de la jornada ms sagnant des de

linici de les revoltes.

Klitschko explica que Yanukovich ha demanat com a condici l'evacuaci incondicional

de la Plaa de la Independncia. Posteriorment, el lder d'UDAR ha especificat les seves

prpies exigncies. "La nostra demanda s clara: el desplegament de la Policia contra els

manifestants han de cessar immediatament per a les negociacions".

Per la seva banda, Yanukovich ha acusat l'oposici d'un "intent de presa del control"

institucional i els ha instat a separar-se del radicalisme dels manifestants per seguir

negociant.

Segons Yanukovich, els lders de l'oposici han deixat de banda el principi de la

democrcia que consisteix en qu el poder s'obt desprs de les eleccions i no al carrer


Govern i oposici acorden una efmera treva per dialogar una sortida pacfica al conflicte.

El president d'Ucrana, Vctor Yanukovich, i l'oposici han acordat una treva enmig dels

desordres violents que van esclatar a Kev, es van propagar per l'oest del pas i han deixat

26 morts. L'acord, que obre un perode de negociacions, preveu a ms la cancellaci de

l'assalt i dispersi dels manifestants que continuen atrinxerats a la Plaa de la

Independncia.


36

L'acord salta pels aires a primera hora del mat, amb nous enfrontaments en els quals es

produeixen ferits i morts, alguns de bala. Al centre de Kev regna una calma enganyosa

desprs de la batalla campal que han lliurat la policia i els manifestants durant tot el dia.

Els xocs armats s' apoderen de la capital ucranesa i ja han ocasionat almenys 47 morts,

segons fonts oficials, ms de 100 segons l'oposici.

Els manifestants s'han reorganitzat a la plaa de la Independncia, lloc de les protestes,

construint noves barricades, per passar la nit.

En un intent per aturar el vessament de sang, la Rada Suprema ha prohibit l'operaci

antiterrorista anunciada aquest , desprs que el ministre de l'Interior, Vitali Zajrchenko,

ordens el lliurament d'armes de combat als efectius de la policia per enfrontar-se als

manifestants. El Govern justifica la seva decisi en el fet que, assegura, almenys 67

policies han estat capturats pels manifestants.

Els ministres d'Exteriors de Polnia, Frana i Alemanya visiten Kev com a pas previ a la

discussi a Brusselles de possibles sancions. Finalment Vitali Zajrchenko queda

destitut per les decisions que ha pres aquests mesos i sobretot per aquesta ltima, del

lliure enfrontament de les forces armades contra els manifestants.


Yanukovich i els representants dels principals grups parlamentaris signen un acord per

frenar la violncia i que implica l'avanament electoral per a aquest any, la formaci d'un

govern de transici i una reforma de la constituci per retallar els poders presidencials.

Poc desprs, el parlament aprovava la restituci de la constituci de 2004, que restringeix

els poders presidencials. No obstant aix, els grups ms radicals de la Plaa de la

Independncia, rebutgen qualsevol acord que suposi la continutat de Yanukovich.


37

-22 de febrer 2014:

Els esdeveniments s'acceleren durant la matinada i el mat daquest dia. A Kev, els

manifestants prenen les seus del govern i la presidncia, mentre Policia i Exrcit es

mantenen neutrals. Una multitud

fa cua per visitar la residncia de

Yanukovich, i on es descobreixen

diverses mostres de luxe que

justifiquen la corrupci del

president, entre elles un zoolgic

privat. Tot el patrimoni de la

residncia es valorat en uns 12 mil

milions de dlars. (fotografia19)

El Parlament, amb els vots de l'oposici i de diversos diputats del partit de Yanukovich,

el Partit de les Regions, assumeix el poder davant el supsit abandonament del president.

La Cambra assegura obrar seguint la Constituci de 2004 i anuncia la destituci del

president i nomena diversos crrecs entre representants de l'oposici. El nou president del

Parlament s Aleksandr Turchinov.

Yanukovich abandona a temps la seva residncia de Kiev amb lexcusa dacudir a una

reuni del seu congres a Jrkiv(est).


38

6.3.Vctimes.

La primera vctima mortal d'aquests enfrontaments va traspassar el 21 de gener de 2014,

dia de la unitat d'Ucrana.

Quatre persones van perdre la vista, amb carcter permanent, i un home va morir en caure

d'una columnata. L'endem es va confirmar un mnim de cinc vctimes mortals

ms, quatre d'elles mortes per ferides de bala. Els equips mdics van confirmar que les

ferides de bala provenien de fusells de franctirador, i possiblement tamb d'una pistola de

9mm de calibre, dada que coincideix amb les imatges que han transcendit, les quals

mostren membres dels antiavalots Berkut utilitzant pistoles.

-Cap del consell d'investigaci del ministeri de l'interior d'Ucrana:

S'ha determinat que les armes i munici emprats en aquestes morts sn armes i munici

de caa. Aquesta s la conclusi dels forenses. Probablement, va ser una arma de foc

d'nima llisa. Vull remarcar que els cartutxos que es van emprar per cometre aquests

assassinats no s'han utilitzat i no sn utilitzats per la policia. No tenen aquesta munici.

Per la seva banda, l'oficina general del fiscal d'Ucrana va confirmar dues morts per

ferides de bala a les protestes, per b que no va confirmar ni desmentir si els membres del

Berkut estaven darrere d'aquestes morts.

8

(Fotografia20) (Fotografia21)


39

El 31 de gener es va saber que hi havia 26 cossos sense identificar i sense denncia de la

seva desaparici al dipsit central de cadvers de Kev, 14 dels quals dipositats al

gener. Els periodistes van informar que hi havia previst un enterrament massiu per al 4

de febrer de 2014. L'administraci de la ciutat de Kiev va confirmar l'anunci informant

que hi havia 14 cadvers, 5 dels quals dipositats durant el mes de gener.

El 18 i 19 de febrer, un mnim de 26 persones van morir en enfrontaments amb la

policia. A ms, es va trobar mort un soldat d'autodefensa de Maidan. El periodista

Viatxeslav Veremi fou assassinat per titushki del govern, amb diversos trets al pit, quan

el taxi en qu viatjava fou atacat. A ms, es va fer pblic que entre 40 i 50 persones havien

mort a l'incendi que va calcinar l'edifici del sindicat desprs que la policia hagus intentat

fer-se'n amb el control la nit anterior.


40

6.4-Objectius.

Signatura de l'acord d'Associaci i Lliure Comer amb la Uni Europea.

Primer de tot es volia aconseguir que el president canvis dopini i firms lacord que li

proposava la uni europea ja que era un pas desperana econmica per la majoria de la

gent.

Destituci del president Vktor Yanukvich.

Quan la gent va adonar-se de que el president no pensava firmar lacord, i a ms daix,

va intentar desallotjar les primeres manifestacions amb la violncia, va arribar a la

conclusi que el pas necessitava unes eleccions anticipades.

Eleccions anticipades.

La gent va deixar en un segon pla la firma de lacord amb la uni europea i el que ms

interessava era destituir lactual president i tornar a votar per escollir un nou president.

Volta a la constituci de 2004.

Al 2004 amb larribada dun president pro-europeu nou desprs de molts amb un

president pro-rus es va canviar la constituci. Per al 2010, Vctor Yanukovich la va

tornar a canviar. I la gent volia que almenys el primer pas dels canvis fora tornar a la

constituci que es va fer al 2004, aconseguida amb la revoluci taronja a la mateixa plaa

dEuropa.


41

Sancions internacionals contra l'actual govern.

El poble volia que es castigus al govern de Yanukvich a causa de les morts que ha

provocat i les lleis que sha saltat per impedir que la gent no pogus manifestar-se amb

llibertat.

Que Ucrana deixi de participar en la Uni duanera d'Eursia.

La uni duanera dEursia sorgeix al 2010 formada per Rssia, Kazakhstan i Bielorssia.

Tot i que Ucrana no forma part daquest uni, des del 2012 que participa en les trobades

daquest organisme. El que es vol es que Ucrana comenci a dedicar-se ms en les

relacions amb la Uni Europea.


42

7.Conseqncies.

El president Yanukovich fuig a Rssia:

El president Vktor Yanukvich fuig quan veu que el poble pren el poder, i el culpa per

totes les vctimes mortals. Deixa la seva enorme casa valorada en 12 mil milions de dlars

i diu que realitzar un vol a Jrkov(est dUcrana) per un reuni important i realment

acaba fugint a Rssia. Arriba a un lloc annim i envia un vdeo a tot el poble dient que

sen va a Rssia perqu a Ucrana te moltes amenaces de mort i tem per la seva vida i la

de la seva famlia.

Protestes prorusses a Ucrana (des del 2014.02.22):

Justament desprs de la destituci del president, van comenar les protestes de la part

dUcrana que anava a favor dell i el seu partit poltic.

La part pro-russa dUcrana, que durant les revoltes a Kev es mantenia silenciosa va sortir

als carrers per protestar la destituci per fora de lantic govern que va ser elegit de forma

democrtica. Les protestes comencen de forma pacfica als primers dies, per en un parell

de mesos comena una guerra entre els pro-europeus i els pro-russos juntament amb ajuda

de lexrcit rus amb ls darmes de foc. Els fronts sestableixen a Donetsk i cada dia

moren soldats. Aquestes protestes provoquen una guerra civil que no ha finalitzat.

Opositors prenen el control del pas:

Els opositors aprofiten la fuga de Yanukvich del govern per reorganitzar la Rada del

pas i tindr la majoria absoluta. Els tres lders nombren el nou grup de diputats i ministres

del pas, amb molta abundncia de poltics pro-europeus. El principal canvi que fan es la

volta a la constituci que es va realitzar durant la revoluci Taronja del 2004 i la qual

Yanukvich va suspendre amb la seva arribada a la presidncia.


43

Llibertat a Tymoshenko:

Julia Tymoshenko, lder del partit poltic ptria i exprimera ministra s posada en llibertat

desprs de la destituci de Vctor Yanukvich. Complia la condemna de 8 anys per un

frau fiscal, el qual fins a dia davui es discuteix ja que es diu que la van ficar a la pres

perqu era la principal rival poltica de Yanukvich.

Rssia envia les seves forces armades a Ucrana:

Rssia aprofita que lest del pas est ms unit a ella que al seu propi pas que t la

necessitat dajudar a aquesta gent i aix obra una opci dannexi de totes aquestes regions

pro-russes, que sn les zones ms riques del pas en indstries i camps.

Referndum sobre l'estatus poltic de Crimea.

Degut a les multitudinries manifestacions a Crimea a causa de la destituci del president,

el parlament de la pennsula convoca un referndum per a la independncia.

Adhesi de Crimea a la Federaci de Rssia.

Un 96,7 de la pennsula vol la annexi a Rssia, desprs de la votaci feta. Aix que de

forma illegal, per democrtica passa a considerar-se una regi de la federaci Russa.

96,8%

2,6%0.6%

Referndum de Crimea

S

No

Vot nul


44

8.Conclusi.

Ha arribat lhora de posar fi al meu treball amb una conclusi dels objectius que he assolit

durant aquest cam i les dificultats i contratemps que han comportat fer-lo. Per sobretot

ha estat una font per conixer a fons una petita i important part en la histria dUcrana

que va comenar al Novembre del 2013 i que encara est en procs.

Per comenar, en la introducci em vaig establir la hiptesi de que si aquesta revoluci,

que va comportar nombroses morts, hauria servit per millorar la situaci del pas, obrint

els ulls a un govern que no volia el progrs social i econmic i que estava estancat en el

sistema antic de lantiga URSS.

Clarament aquesta revoluci havia fet fora el govern i shavia pronunciat en tot el mn,

per , canviar el govern, pactant un futur acord amb la uni Europea i escollint un nou

president, foren les niques conseqncies bones daquesta. El pas queda partit en dos

blocs. Ara els que estaven en contra del nou govern era la part pro-russa ucranesa i Rssia

saprofita daquesta situaci per introduir en zona Ucranesa les seves forces militars, en

punts estratgics. En poc temps annexa a Crimea al seu territori. A dies davui ja fa casi

un any que va comenar aquesta revoluci que dur 3 mesos per que va introduir a

Ucrana en una guerra freda amb Rssia. Des de principis de la primavera daquest any

que hi han uns fronts en zones de lest dUcrana entre gent pro-europea contra els pro-

russos i lexrcit rus enviat a Ucrana per ajudar i defensar els pro-russos ucranesos. Les

batalles no shan acabat, i sols comencen a empitjorar, aix noms ha comenat. Fou una

revoluci que canvi totalment la histria i el futur daquest pas que tot i que sc positiu

no podria predir el final daquesta revoluci que ja se la podria anomenar guerra.

Ha sigut un treball senzill de fer perqu era un tema dalt grau dinters per a mi i que

havia succet just uns quants mesos abans de que jo comencs a treballar-lo. Per tamb,

durant aquest temps vaig tenir un seguit de dificultats per a realitzar-lo amb ms

profunditat. Tenia previst danar a Ucrana a lestiu per aprofitar i fer alguna part prctica

del treball i no vaig poder anar-hi a causa del grau de perillositat que comportava, ja que

per aquell llavors , els enfrontaments havien comenat.


45

Tamb, en la part prctica, mhe basat en les entrevistes. Una enquesta, vaig arribar a la

conclusi que no podria ser massa representativa degut a que la gent no estava molt al

corrent del tema com per respondre unes preguntes daquest.

A part daix, en les fonts dinformaci nacionals vaig trobar que molta informaci estava

amagada i per aix la meva recerca general est traduda del ucrans. Vaig considerar

que estaria ms ben treballada la part terica si em basava en la informaci del pas en

que estaven passant les accions.

En general, ha sigut un treball que crec que lhe escollit b perqu he estat en contacte dia

a dia amb aquesta tema. Durant els 3 mesos que va durar aquesta revoluci la meva

famlia i jo estvem molt al corrent del que passava, ja fos per la tele o per internet. Aix

mha ajudat molt en lexplicaci del meu tema. Molts cops, amb la informaci que vaig

inculcar aquells mesos i no pas amb fonts dinformaci, ja tenia la capacitat de redactar

el treball i aix em va ser de gran ajut.

He aprs moltes coses i daltres ja les sabia i fins i tot he ampliat informaci amb el que

jo ja sabia. La part ms interessant i complicada del treball ha estat la entrevista que vaig

tenir amb un ex-company de classe de la meva germana que havia participat en el dia ms

sanguinari de les revoltes. La ms interessant perqu es una daquelles experincies que

una persona corrent mai simagina que algun dia li pot passar i va ser molt impactant

poder fer-li una entrevista via Skype. Per va ser la part ms complicada perqu em va

costar molt contactar amb ell, per amb ajuda de la meva germana vaig aconseguir-ho.

Ha sigut una experincia nova i positiva fer una treball daquestes caracterstiques que

segur que majudar a corregir les errades i els contratemps que he tingut fent-lo per altres

ocasions que tingui que entregar treballs de similar dificultat.

Finalment, vull acabar aquesta conclusi parlant de la crtica e incerta situaci que ha

comportat la revoluci pel futur del pas. Sempre sha de ser positiu i lnic missatge que

puc transmetre a la poblaci ucranesa s: fora, esperana i nims.


46

9.-Bibliografia i webgrafia:

Pgines web:

http://tsn.ua/kyiv/na-kiyivskomu-antimaydani-chechetov-pereplutav-dni-tizhnya-

322873.html

https://latrompetadejerico.wordpress.com/page/5/

http://www.attacpv.org/web3/index.php?option=com_content&view=arti-

cle&id=1306:ucrania-las-razones-detras-de-las-protestas-euromaidan&catid=26:opini-

onsaltermundistesmenuue&Itemid=52

http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/opositores-ucrania-piden-calma-

una-protesta-multitudinaria-kiev-2887269

http://tsn.ua/politika/yevromaydan-sogodni-maye-proyti-u-vilnyusi-de-virishuyetsya-

dolya-ukrayini-322565.html

http://economia.elpais.com/economia/2013/02/13/agencias/1360780361_581819.html

http://www.telesurtv.net/news/Parlamento-de-Ucrania-destituye-al-Presidente-Yanuko-

vich--20140222-0027.html

http://internacional.elpais.com/internacional/2014/02/23/al-

bum/1393158908_072478.html#1393158908_072478_1393160038

http://www.rtve.es/noticias/20140905/cronologia-crisis-ucrania/881602.shtml

http://www.pressenza.com/es/2014/01/revolucion-en-kiev-ucrania/

http://tsn.ua/politika/peregovori-vladi-ta-opoziciyi-perenesli-vdruge-za-den-yacenyuk-

330954.html


47

Televisi on-line:

http://www.hromadske.tv/

Llibre:

LARA, Jos Manuel. Descubrir el Mundo, todos los pases. Grupo editorial Planeta De

Agostini, S.A Espanya. 2003.

Llibre:

OLIVAR, Joan. Geografia Universal, Ex-URSS.Orient.Thema ,equip editorial, S.A.

Barcelona 1994.

la situación de ucrania

Documents