Daniel Climent Giner

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (c. 1870→ 1914)

REVOLUCIÓ: transformació profunda i ràpida de la societat, * amb violència o sense, i que afecta * l’estructura econòmica, institucional, política, social i tecnològica, * i als valors, vida domèstica i aspiracions d’una societat.REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: innovacions tecnològiques dràstiques; substitueixen: * treball: habilitat humana → maquinària i organització; * materials: naturals (fusta, pedra) → artificials (carbó, acer, alumini; nous productes químics); * energies: metabòlica (animal, vegetal) → fòssil (carbó [→ vapor], petroli, gas; [→ electricitat])

ANTECEDENTS de la 2a revolució industrial(1750 → ) 1a Revolució Industrial: * ferro, carbó, vapor, ferrocarril, canals, teler, vaixell a vapor...* Anglaterra, Escòcia, Bèlgica (independent el 1830), Rússia (Moscú, Sant Petersburg), Catalunya, Euskadi, Piamont, Lombardia, Bohèmia, Ruhr, Alsàcia, Lorena.* Al País Valencià, la plaga de la pebrina (dels cucs de seda) acabà amb la incipient indústria tèxtil sedera [el tèxtil de Catalunya es basava en el cotó, importat dels EEUU; ↓ guerra de Secessió EEUU]

The Fighting Temeraire tugged to her Last Berth to be broken up

Joseph Turner. 1838. National Gallery

Principals focus industrials durant la 1a Revolució Industrial

1848: Primavera de les nacions: revolucions polítiques, democràtiques, nacionalistes o socials: a Praga, Venècia, Milà, Roma, Barcelona, València, Madrid... i cauen governs o règims a París, Berlín, Cracòvia, Budapest, Viena, Nàpols, Bucarest i Zagreb.1850 (← 1815; volcà Tambura): final de la Petita edat de gel.

1851: Exposició Universal (the Great Exhibition), a Londres [→ the Crystal Palace].1854: obertura de Japó → 1868 restauració Meiji i inici de la industrialització.1865: final de la Guerra de Secessió als EEUU; victòria dels estats industrials.1870: unificació alemanya [↑ Prússia]; unificació italiana [↑ Piemont, Lombardia]

TRANSICIÓ cap a la 2a revolució industrial

Expedició de Perry al Japó (1854). Apertura de legacions comercials. La resistència als canvis

Crystal Palace (Londres, 1851-1936)

* Proposat per Henry Cole, funcionari de Correus (inventor de la felicitació de Nadal); dissenyat i dirigit per Joseph Paxton, jardiner ⇒ societat inclusiva.* Sense maons, ciment ni fonaments; ferro, cargols i vidre, fusta → sòls i canalons de plom; 1851 peus; 3 catedrals de S.Paul; 35 setmanes; barat, < obrers, 0 morts.

TRANSICIÓ cap a la 2a revolució industrial

Oficis perduts: remenadors de clavegueres,

caçadors de rates, recollidors

d’excrements...

Pous cecs i contaminació

d’aigües

∉

DESTRUCCIÓ CREATIVA: la clau del capitalisme[exemple 1: l’inodor o water closet, amb sifó en «S» i connectat a la xarxa de drenatge]

∈L’emprenedor-innovador

(Schumpeter) no és un inventor (geni tècnic o científic), sinó

que crea mercats per als invents; destaca per la perseverança i

ambició; prové de qualsevol classe social i la motivació és crear un imperi econòmic, una dinastia

empresarial, una marca.

DESTRUCCIÓ CREATIVA: la clau del capitalisme[exemple 2: l’ús del gel i les serradures (subproducte de tallar la fusta)]

1. Comerç del gel ⇒ trobar llocs de subministre apropiat, tallar i separar plaques de gel, a gran escala; magatzenar-lo, obtindre drets comercials, transportar-lo i que arribe gelat (⇐ aïllants: serradura), establir cadenes de consignataris i venedors, i generar demanda. Frederic Tudor (Boston, 1783-1864).

2. Gel com a mercaderia transportable, per a transformar aliments i begudes. 3. Chicago, gel del llac Michigan, emmagatzemats ⇒ ferrocarrils refrigerats ⇒

transportar productes peribles: a: carn, vegetals, fruita, peix...; nucli ferroviari de primera categoria, riquesa de la ciutat. Incendi 1867; nova ciutat, bressol dels gratacels.

4. Poden arribar a Europa aliments en gran quantitat, i més barats (ara que les praderies subministren grans quantitats de gra –trilladores- i de carn, que poden ser transportades per ferrocarril i vaixells que permeten que la càrrega arribe en bones condicions als destinataris

α) ⇒ 1870: gran crisi agrària i ramadera a Gran Bretanya

β) ⇒ despoblació del camp (→ a les ciutats industrials),

c) empobriment dels terratinents δ) ⇒ venda (als nous rics dels EEUU) o

pèrdua del riquíssim patrimoni rural.

1) petroli com a font energètica; destil·lació → querosé, gasolina a) querosé → làmpades d’il·luminació; en substitució de l’oli de balena; b) gasolina → motors de combustió2) energia a distància: electricitat (← generador, dinamo); motor elèctric (← Tesla, 1887); llum elèctrica (← Edison, 1879); electroquímica

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

An Experiment on a Bird in the Air PumpJoseph Wright 1768

3) Nous materials estratègics:a) acer (← Bessemer, Siemens-Martin), acer inoxidable (←Hadfield), b) alumini (← electròlisi)

4) Motors: a) de combustió interna (← Otto, Benz) dins un cilindre, explosió química ⇒ moviment alternant ↑↓ → moviment circular ⊗ ⇒ ↑ engranatges b) motor elèctric (← Henry) ⇒ moviment circular ⊗ ⇒ ↓ engranatges ⇒ motors més lleugers

5) Vehicles a) automòbil (← Daimler, Ford) com a vehicle de transport; b) avions (← Wright) i dirigibles (← Zeppelin)

c) vaixell a motor, i hèlix a popa →transatlàntic; submarí (Monturiol; 1861 port d’Alacant; Peral 1888; fracasos econòmics, rebuig autoritats)

6) Magatzematge i transmissió d’imatge i so; telegrafia sense fils (Marconi), telèfon (Graham Bell), ràdio, Fonògraf i gramòfon (Edison), fotografia (Eastman), cinematògraf (Lumière), màquina d’escriure (Remington; teclat QWERTY).

1880 rentadora amb corró (inventat el 1850)

1888 rentadora amb motor elèctric. Tesla

1901 rentadora elèctrica alternància de gir. Fisher

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALCanvis socials impulsats per avanços tècnics.

L’alliberament de les dones[exemple 1 (món laboral): les centraletes de telèfon (diapositiva anterior)]

[exemple 2 (tasques domèstiques): la rentadora ⇒ ↓ criades]

a) la indústria química, motor econòmic i tecnològic:

* colorants (anilina ← quitrà; Perkins); ⇒ ↓ exportacions colorants naturals

* plàstics (← cel·luloide ← Parkes)* cautxú vulcanitzat (← Goodyear); * explosius (nitroglicerina → dinamita ← Nobel); * sosa (← Solvay); NaCl → NaCO3; ⇒ ↓ exportacions sosa i barrella Alacant

a) medicines i tècniques sanitàries: * asèpsia ← Ignaz Semmelweis; 1847; lleixiu (NaClO, hipoclorit de sodi) * antisèpsia ← Joseph Lister; 1867, ambient fenòlic C6H5OH

* anestèsia ← Morton (èter, 1844), Snow (cloroform, 1848) * barbitúrics ← Bayer, 1864 * aspirina ← Hoffman , 1897

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA QUÍMICA, MOTOR DE CANVIS

Transformacions més importants:a. arquitectura i urbanisme (acer, ascensor ← Otis)b. revolució químicac. impuls a les comunicacions:

a. de passatgers: automòbil (←Daimler, Benz, Ford), avió (←Wright), dirigible, transatlàntic; canal de Suez 1869

b. d’informació: cable submarí, relais, telègraf (← Morse, Henry; cables de coure telègraf i rails de ferro ferrocarril avançaven en paral·lel), ràdio (←Marconi), telèfon (← Meucci), fonògraf (← Edison)

d. enregistrament: fotografia (←daguerrotips → guerres Crimea, i Secessió americana], Eastman, Kodak), fonògraf/gramòfon (←Edison), cine (←Lumière), màquina d’escriure (←Remington);

e. millores en la medicina i sanitat:a. vacunes (Pasteur ràbia , el català Jaume Ferran còlera [→

1884 a Alzira i Alacant (panteó de Quijano, el governador filàntrop)]b. asèpsia, antisèpsia, anestèsia ⇒ ↑cirurgiac. cloració de l’aigua (lleixiu, hipoclorit de sodi; proposat el 1854, per

l’anastesista John Snow; desestimada; 1908 s’implanta als EEUU) ⇒ ↓ còlera, tifus, disentaria, hepatitis A.

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALRESUM

CONTEXT CULTURAL EUROPEU.

ARTS PLÀSTIQUESPrerrafaelisme: John Everett

Millais, Dante Gabriel Rosetti, William Hunt, William Morris...; detallisme, evocació de la natura, compromís social,...

Impressionisme: Manet, Monet, Degas, Renoir, Sorolla, ...

Millais: La jove cega (1856)Una furtiva llàgrima

Donizetti Renoir: Le Moulin de la Galette (1876)

MÚSICAClassicisme tardà: Saint-Saëns Romanticisme: Beethoven tardà, Schuman, Chopin, Lizst, Mendelssohn,

Wagner, Verdi, Berlioz,..., amb nous gèneres i formes: Música per a piano i orquestra simfònica, Nocturn, Rapsòdia, Òpera,

Lied. Dances: vals, polonesa. Ballet [La dança de les hores, dins l’òpera de

Ponchielli La Gioconda]Romanticisme tardà: Brahms, Tchaikovsky, etc. Nacionalisme: Grieg, Sibelius, Rimsky Korsvakov, Mussorgsky, Smetana,...

CONTEXT CULTURAL EUROPEU

Dança macabra Saint Saëns

Marxa eslava Txaikovski

Marxa nupcial Mendelsohnn

LITERATURARomanticisme (→ 1850; individualisme, subjectivisme, exaltació de la llibertat):

Goethe, Grimm, Byron, Hugo, Merimée (Carmen, Bizet), Bécquer Realisme (1850 →): ↓ d’excessos fantàstics i sentimentals, interés per la natura,

el país, els costums quotidians (vida burgesa, conflictes reals); Balzac, Stendahl, Flaubert; Pérez Galdós, Clarín

Naturalisme (1870 →; l’individu, objecte d’estudi; passions i llibertat front a coercions (psicologia, antropologia, herència social, medi ambient); lluita per la supervivència, crítica social (Germinal, de Zola); temes tabús: prostitució, homosexualitat, alcoholisme ← determinisme biològic o social; Blasco Ibáñez,

N’hi ha més, molt més… però per

avui,conte contat, ja s’ha acabat

Daniel Climent Giner