La ruta dels tres castells

http://maps.google.es/?mid=1329912197

Descripció: ruta d'uns 35 km amb uns 90 m de desnivell màxim, passa per tres castells visitables, ermites, cabanes, camins i marges i dos bars - restaurant, en un paisatge rural i secà característic de la Segarra. El podem seguir a peu, en bicicleta o en un vehicle motoritzat.

Punt de partida: Castell de les Sitges

Sortim del castell de Les Sitges, fortalesa medieval que presideix un petit veïnat despoblat. El castell, exemplar de castell gòtic molt ben conservat, és visitable prèvia concertació per a grups concertats. L’edifici reuneix els elements que el fan ser alhora una inexpugnable fortalesa a l'exterior i una residència aristocràtica a l'interior. La seva impressionant torre, coronada de merlets, és una de les talaies que dominen el paisatge de la vall del Llobregós.

A la seva ombra, en el veïnat erm hi trobarem també cal Coma, gran casa pairal, avui abandonada, que encara manté l'elegant imatge, i la capella de Sant Pere, església romànica del segle XII, d'una nau, campanar d'espadanya i absis que tanca l'antic cementiri. El conjunt de l'església i el castell són una de les estampes més vistoses de la comarca. De les Sitges seguirem en lleuger descens la pista asfaltada fins l’entrada de Florejacs, on deixarem l'asfalt baixant pel camí que neix entre Cal Perdigotet (nou) i Ca l'Escuder i ens mena en direcció sud. El camí descendeix en forta pendent i fa un pronunciat revolt des d'on podem donar una ullada a l'elegant façana de migdia de Florejacs, presidida per la imponent mola que formen, entre la torre de guaita i el campanar, el conjunt del castell i l'església.

Pocs metres més enllà, la nostra via s'obre en forma d'"Y": seguirem descendint pel trencall de la dreta fins el punt més baix del barranc de Florejacs. Un cop al nivell més baix, ara a 425 m d'alçada, el camí puja sinuosament. Deixarem a l'esquerra un bosquet d'alzines on s'hi amaga una línia de trinxeres feta a cuita-corrents l’any 1938 pels brigadistes republicans apilant pedres tot seguint una línia que serpenteja d'un extrem a l'altre del tossal.

Superat el desnivell del barranc, el camí ens condueix a Caplloc, partida de l'extrem nord-oriental del terme de Plans de Sió. Avui el lloc fa honor al seu nom, però en època alt medieval hi hagué un nucli de població, del què avui poc o res en queda, trinxat i colgat sota els conreus de secà que avui hi trobem.

Deixem a mà esquerra la bonica cabana de Torretes, de dimensions força superiors a les habituals en aquest tipus de construccions, i enllacem amb el camí que cap a ponent ens condueix vers les Pallargues, mantenint a la dreta l'horitzó presidit per Florejacs, el castell de les Sitges i Palou.

Tot carenant, travessarem una extensa plana de camps de secà entre les Deveses i les Pletes fins que, superades les ruïnes d’una barraca d’observació de les aus (àligues, xoriguers, terreroles i sisons podríem contemplar amb temps, sort i binocles), arribarem a uns camps d’oliveres, afilerades en bancals i amb una formosa cabana de pedra seca al seu extrem. Des d’aquí, es pronuncia la baixada al llarg del clot de Claret. Al cingle natural del camí hi podem resseguir les traces de l’anar i venir dels carros que durant segles transitaren per aquests verals.

El descens a poc a poc es va fent més planer fins que arribem a un pont que creua el Canal Segarra - Garrigues, la més important obra d’enginyeria de les terres lleidatanes en més d’un segle.

Superat l’esboranc i deixant a l’esquerra el cementiri, arribarem al poble de les Pallargues pel seu Raval.

El poble està presidit pel seu castell – palau, de visita obligada, obert els festius i per grups concertats. Ben a prop, lo Cafè de Pallargues és un bon lloc per fer-hi l’esmorzar i reposar forces, si s’escau amb una partida de futbolí.

Sortirem del poble pel cantó de ponent, passant pel costat de la capella de Santa Magdalena, del segle XIX, i enfilant el camí que, en direcció nord, transcorre entre camps i el canal, fins l’alçada Mas Gravat. Superat el Mas, tombarem vers llevant, tot creuant novament el Segarra- Garrigues i enfilant la pista que, en molt lleuger pendent ascendent, ens condueix a Florejacs.

Haurem deixat a aturonat a l’esquerra el Mas Roig, masia que tot i la ruïna encara ens mostra restes del seu antic esplendor, i més enllà veurem el perfil del Mas de Llorenç, a la carena que dóna nom.

Seguint sempre vers llevant, encalçarem el poble de Florejacs, alguns dels tresors que es presenten al visitant. Tot el nucli mereix un calmós on podem aprofitar per visitar el seu castell (també obert al públic), emplaçat en un tram de l'antiga muralla que protegia el nucli medieval. Val la pena accedir a la vila closa per sota la torre de guaita i descobrir l'antiga fortalesa que, des dels seus llunyans orígens al segle XI i profundament transformada al XVI, ha estat condicionada pels seus propietaris i oberta al públic. El celler, els salons, les seves col·leccions d'armes i el petit museu dedicat al pioner de la medicina homeopàtica són passeig pels carrerons i una mirada als camps i tossals que l'envolten i per on ha transcorregut la ruta.

Acabem la ruta al restaurant La Redolta, on podem aprofitar per a fer parada i fonda.

Text i fotografies: Jaume Moya Més informació, guiatge i suport en ruta: