la ruta del vi - bot local... · seguint la pista i fent un últim tram per la carretera que...

PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 96

La Ruta del Vi

La Ruta ens mostra mitjançant un recorregut per les principals zones productores

de la comarca, indrets, llocs, panoràmiques, edificis i maneres de fer que ens

ajudaran a conèixer tot allò relacionat amb la cultura del vi a la comarca de la

Terra Alta.

El lloc d’inici de la ruta pot ser Gandesa on hi trobem la seu del Consell

Regulador de la DO Terra Alta i l’edifici de la cooperativa agrícola modernista

obra de Cèsar Martinell.

Des de Corbera d’Ebre en surten nombroses valls que comuniquen amb la

plana de Gandesa o l’altiplà de Vilalba dels Arcs i la Fatarella. Aquestes valls

acaparen bona part de la superfície vitícola del municipi, tal i com es pot

comprovar de camí cap a Vilalba dels Arcs per la vall de Canyelles, on a més es

poden admirar els marges, construccions de pedra en sec que delimiten costers

i bancals i són tot un símbol del treball dels viticultors.

Vilalba dels Arcs té com a motor econòmic la vitivinicultura i compta amb

diversos cellers inscrits a la DO “Terra Alta”. L’esperit cooperativista està ben

arrelat i comprèn bona part de la producció del municipi. No obstant, també

cal destacar el paper d’explotacions familiars que elaboren els seus vins a la

propietat.

A la Pobla de Massaluca s’hi arriba per la carretera TV-7231. L’economia

d’aquest municipi és eminentment agrícola i cal destacar l’esperit

cooperativista dels seus pagesos. Aquí l’activitat vitivinícola comparteix

protagonisme amb la presència de dos cultius mediterranis prou arrelats a la

comarca: l’ametller i l’olivera.

Tres quilòmetres abans d’arribar a aquesta població es troba la pista que

enllaça la Pobla de Massaluca amb Batea i on s’hi troba el Massalocà amb un

bonic mirador que combina l’obra d’Art al Ras “Punts de vista” amb tota una

panoràmica de cultius de vinya.

Seguint la pista i fent un últim tram per la carretera que s’arriba a Batea on el

seu terme municipal és el que compta amb la major superfície vitícola de la

comarca. La vinya i el vi són el motor econòmic de la població. Es distingeixen

dos zones vila avall i vila amunt. Vila amunt trobem partides situades a major

altitud respecte el nucli urbà amb la climatologia habitual de l’altiplà de la Terra


Alta. Vila avall comprèn tota la part amb menor altitud que compta amb una

climatologia més càlida i, per tant, és més primerenc quant al cicle vegetatiu

del cep i la maduració del raïm. En direcció vila avall neixen algunes valls, entre

les quals destaca la Vallmajor, a la vora de la carretera de Nonasp.

Deixant Batea per la pista que l’uneix amb Caseres s’arriba a un mirador

excepcional: el de les Planes d’Almudefer on podem contemplar l’horitzó de

l’altiplà de la Terra Alta. Milers d’anys enrere, la vall que queda sota aquest

horitzó estava plena d’aigua. Avui, però, és la plana, on les vinyes hi són ben

presents.

Seguint la ruta per la N-420, en direcció a Gandesa, es trenca per una carretera

comarcal amb direcció a Bot que ens condueix des de l’altiplà a la plana.

Durant aquest descens, qualsevol punt presenta un atractiu paisatgístic

incomparable i es poden contemplar esplèndids conreus de vinya.

Bot és un altre dels municipis de la zona de producció on la vitivinicultura és

l’autèntic motor econòmic. Les vinyes estan ubicades per la plana i per

nombroses valls que s’hi perfilen. Destaca el sud del terme on la influència dels

ports és notable.

La ruta s’acaba al Pinell de Brai on hi arribem per la carretera C-43, en direcció

a Tortosa. El Pinell de Brai conserva el celler cooperatiu obra, de l’arquitecte

Cèsar Martinell. Junt amb el celler modernista de Gandesa, aquestes són les

dues grans obres sorgides de la mancomunitat. A la façana del celler del Pinell

de Brai hi llueix el fris de ceràmica vidriada, obra d’en Xavier Nogués, amb

escenes al·legòriques a la vinya i el vi.

Fitxa tècnica

Total quilòmetres: 70 km

Mitjà de transport: en cotxe

Punt d’inici: Gandesa centre del foment de la cultura del vi i de l’oli

Suggeriments

- Aprofiteu el pas per les poblacions per comprar vins i olis amb Denominació

d’origen Terra Alta.

- Descobriu les escultures d’Art al Ras que anireu trobant per la ruta

- Informeu-vos sobre la programació de cursos, tastos i xerrades al Centre per al

Foment de la Cultura del Vi i del Oli.


Ruta de l’oli per la Terra Alta

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha sol·licitat, dins de la convocatòria per a

la concessió d’incentius dels programes del Pla de Desenvolupament Turístic de

Catalunya 2008 i dins la línea del programa de foment territorial del turisme, un

ajut per a la creació d’un nou producte turístic comarcal basat en els aspectes

que envolten la cultura de l’oli a la comarca.

Aquesta acció segueix amb la línea d’impulsar el fet turístic comarcal basat en

la seva producció agroalimentària implicant els diferents sectors econòmics.

Per tot això, s’ha desenvolupat aquest projecte, tenint en compte que l’olivera

ha estat, des de sempre, l’arbre més característic d’aquesta terra i que avui

compta amb un distintiu de qualitat: la Denominació d’Origen Protegida Oli de

Terra Alta, que abarca tots els municipis de la Terra Alta i els municipis de Flix,

Ascó i Riba-roja d’Ebre de la Ribera d’Ebre.

Un dels símbols de la tradició oleícola a la Terra Alta és el Parrot, una olivera

mil·lenària que es conserva en molt bon estat a Horta de Sant Joan. Com

aquesta, hi ha moltes altres oliveres centenàries i mil·lenàries a tocar de les

almàsseres, on és possible comprar oli acabat de sortir del molí. Destaca en

aquest territori l’oli d’oliva verge extra obtingut de la varietat empeltre, amb

unes característiques pròpies diferents a la resta d’olis que donen a aquest

producte un valor afegit especial.

Xarxa ciclista per la Terra Alta

La xarxa està formada per diferents rutes senyalitzades per la comarca en BTT

La bicicleta és bona amiga. T'escolta en silenci i s'adapta al teu estat d'ànim.

Amb ella és un plaer recórrer el paisatge de la Terra Alta, perdre's i retrobar-se a

alguna de les rutes traçades per anar en dues rodes. Pel que fa al municipi de

Bot destaquen:

La ruta fins l’ermita de Sant Josep

Sortiu de Bot pel carrer de l'Estació i dirigiu-vos al camí dels Horts. Seguiu un camí

asfaltat que, després de travessar el riu Canaletes i passats 2 km, us conduirà a

l’ermita de Sant Josep, situada al cim d’una muntanya de 293 m. L’ermita data


del segle XVIII i és de planta de creu llatina. Just al darrere hi ha les roques de

l’Agulla i el Migdia.

La ruta al Forat de la Donzella

Sortiu de Bot pel carrer de l'Estació i dirigiu-vos al camí dels Horts. Seguiu un camí

asfaltat que, després de travessar el riu Canaletes i passats 2 km, us conduirà a

l’ermita de Sant Josep. Aproximadament a la meitat d'aquest trajecte, passat el

riu, trobareu un camí a mà dreta que us portarà a l’àrea recreativa del Forat de

la Donzella, on l’aigua brolla entre les roques d’un acollidor indret acondicionat

amb taules, fogons i bancs6.

Així, aquest municipi presenta una riquesa i varietat de recursos i atractius naturals,

paisatgístics, històrics, tradicionals i gastronòmics que li confereixen un gran potencial

per al turisme d’interior, rural i cultural.

Entre aquests recursos assenyalem la seva proximitat al Parc Natural dels Ports, el pas

del riu Canaletes - recursos d’un gran potencial per ser explotats en el sector

anomenat turisme actiu-, la qualitat del seu paisatge, els seus productes agrícoles i la

fabricació artesana de pastes, dolços, oli i vi – productes d’un gran potencial per la

seva qualitat com a recursos per explotar en el sector turístic rural basat en la

gastronomia i la comercialització dels productes típics i autòctons -. Elements tots ells

identificats i recollits en el Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i el Pla de

Dinamització Turística de la Terra Alta.

Es proposa aprofitar aquesta conjuntura i les possibles sinèrgies amb poblacions veïnes

com Gandesa i Horta de Sant Joan.

La gastronomia típica de Bot té com a base els productes de la zona.

D'entre aquests plats destaquen (excel·lents receptes preparades amb carns de caça,

com el conill amb arròs o amb allioli, el porc senglar estofat o la perdiu a la caçadora.

En tots ells es fa servir l’excel·lent oli d’oliva de Bot. També cal esmentar la paella de

l’horta, cuinada amb les hortalisses de la terra, els caragols saltejats, el cuixot de porc i

els embotits, com ara la llonganissa de porc senglar. La clotxa és el plat més típic,

l’esmorzar tradicional de l’època de la verema. Consisteix en un tros de pa del qual,

en primer lloc, es treu la molla. A continuació s’omple amb una arengada a la brasa,

6 Informació extreta de la pàgina web del Consell Comarcal de la Terra Alta: www.terra-alta.org


tomàquets i alls fregits, s’hi tira per sobre un raig d’oli verge i es cobreix tot de nou amb

la molla. Les postres varien en funció de la temporada, se’n pot trobar una gran

varietat a la pastisseria local: coques de poma, de cireres, d’avellanes, cóc

d’aiguardent o muntets, carquinyolis, sagins (una mena de mantecados), casquets de

cabell d’àngel i ametllats. Els fruits secs, especialment les ametlles i les avellanes, són

característics de la taula de Bot i de la Terra Alta, i se solen acompanyar de vins

generosos, com la mistela i el vi ranci, o el bon aiguardent anisat d’Horta de Sant Joan

i d’Arnes). Aquests plats acostumen a ser preparats pel col·lectiu de dones de Bot,

principalment els postres, en els dies més assenyalats.

Ara per ara, hi ha una sèrie d’indicadors que ens parlen d’una evolució positiva del

sector turístic de Bot com són la consolidació de l’Hotel Restaurant Can Josep,

l’Allotjament rural Cal Tomàs i l’Allotjament rural independent Ca Làzaro.

Tot i l’existència d’aquestes activitats empresarials entorn al turisme encara hi ha veus

al municipi que consideren que hi ha moltes mancances i serveis deficitaris per tal de

fer de Bot una destinació potent:

“a nivell de turisme hi ha moltes mancances, falten empreses de serveis, per exemple,

Bot és l’únic poble que té l’estació de la via verda al mateix poble, no és com a altres

pobles que queda lluny, no, no, aquí està al mateix poble, però clar, com que no hi ha

res, la gent no es para, van de pas, ara diuen que volen fer algo allí, de moment que

els terrenys siguin de l’Ajuntament Perquè em sembla que ni ho són”

“el que trobo que fa més falta és un lloc a on anar a menjar; ja n’hi ha un però és molt

car, és necessita algo més senzill, pensa que la major part de gent

que passa per aquí és gent que fa la via verda, i clar van amb la bicicleta,

amb roba d’esport etc. “

“És que a vegades et trobes amb situacions que dius, i ara a on els envio jo?; i coses

per fer també, sap? No sé, per exemple una empresa e lloguer de bicicletes, a Bot

tenim la via verda que passa pel poble, i l’estació aquí mateix”

Les mateixes veus creuen fermament en les potencialitats turístiques que aquest

municipi ofereix.


Les ajudes econòmiques del programa LEADER van contribuir a millorar les

infrastructures: van afavorir el desenvolupament, la reconversió i diversificació

econòmica de Bot. Aquest programa ha contribuït a impulsar iniciatives

privades de desenvolupament turístic del municipi com l’Hotel Restaurant Can

Josep i l’Allotjament rural Cal Tomàs; però en l’actualitat les ajudes d’aquest

programa han quedat exhaurides. Per aquest nou període 2008 – 2013 s’estan

preparant nous LEADERs.

Des del Consell Comarcal de la Terra Alta, i a través del Pla de Dinamització

Turística, està duent a terme continues accions de promoció; el passat 17 al 20

d’abril, el Consell assistí a la 17a edició del Saló Internacional del Turisme a

Catalunya, un saló que any rere any s’ha consolidat com el punt de partida per

decidir el destí final de les vacances de molts usuaris. La procedència

majoritària dels visitants de la Terra Alta són les comarques de Barcelona raó per

la qual es segueix apostant per aquest certament com un dels principals

elements de promoció de l’oferta turística de la comarca. A més a més, la

coneguda productora del Terrat treballa en un projecte d’etnoturisme; en els

guions i la producció de quatre audiorutes que conformaran un nou producte

d'enoturisme a les comarques de l'interior de Tarragona.

El treball s'emmarca en el projecte de cooperació interterritorial en l'àmbit

d'enoturisme anomenat Paisatges del Vi, que duen a terme el Consorci

d'Iniciatives de la Terra Alta, l'Organisme Autònom de la Conca de Barberà i el

Consorci per al Desenvolupament del Priorat en el marc dels ajuts del programa

europeu Leader Plus i amb la participació i col·laboració de la DOQ Priorat, la

DO Montsant, la DO Terra Alta i la DO Conca de Barberà.

Aquest projecte està dirigit i coordinat des del Consorci per al Desenvolupament

del Priorat i pretén crear un nou producte turístic de touring (en automòbil),

concretament d'enoturisme, que relaciona el paisatge i el patrimoni local del

territori amb la cultura del vi i les especificitats vitivinícoles de cada denominació

d'origen; a banda, també s’està treballant en la creació de la Ruta de l’oli


Es proposa aprofitar aquest moment i dedicar més esforços a desenvolupar

l’estructura turística de Bot, fer una prospecció de les possibles iniciatives

privades que puguin sorgir i donar-los-hi suport.

Segons algunes opinions dels interlocutors clau entrevistats, a Bot encara hi

haurien mancances en relació al nombre de restaurants, o almenys un lloc on

poder anar a menjar de manera més senzilla, és a dir, s’hauria de reforçar més

aquesta xarxa de restauració, on la iniciativa privada hi hauria d’apostar de

manera més decidida.

El principal o un dels problemes més grans amb el que es troben i que

constitueix un dels handicaps més importants per a la iniciativa privada a l’hora

d’apostar-hi, és l’estacionalitat d’aquest turisme.

Població ocupada segons nivell d’estudis Taxes d’activitats de les dones segons el nivell d’estudis

La inserció de la dona en el món laboral va portar com a beneficis l’obertura de

les portes d’algunes carreres que se li havien tancat amb anterioritat perquè

eren espais considerats exclusivament masculins, condemnant-la a un paper

secundari. Amb la fi de la discriminació de l’educació, la dona pot aspirar a

treballs més remunerats.

T.6.2.1.6.15 Població per relació amb l’activitat, nivell d’instrucció i sexe. Bot. 2001

2001 Titulació Homes Dones No sap llegir o escriure 0 0 Sense estudis 7 6 Estudis primaris 65 18 ESO, EGB, batx. Elemental 72 38 FP grau mitjà 19 3 Fp grau superior 12 2 Batxillerat superior 8 7 Diplomatura 8 12 Llicenciatura i doctorat 4 10 Total 195 96

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT


Tenint en compte a més la variable nivell d’estudis, podem parlar d’augment de

l’ocupació de les dones en tots els nivells d’estudi. En el cas dels nivells d’estudi

superiors, la diferència entre homes i dones disminueix de forma notòria.

Si analitzem les dades de la taula anterior podem destacar per a tot aquest

apartat:

L’augment de l’ocupació d’ambdós sexes associada al creixement del

nivell d’estudis en totes les poblacions.

L’augment de l’ocupació de les dones en tots els nivells d’estudi de

manera que en el cas dels nivells d’estudi superiors, la diferència entre

homes i dones disminueix de forma notòria. Fins i tot és més elevada en el

cas de les dones que en el cas dels homes.

Per finalitzar aquest apartat és interessant observar com afecta el nivell

d’inserció laboral de la dona amb estudis superiors.

Aquest fet ha quedat comprovat amb la dificultat que hem tingut a l’hora de

poder comptar amb la dona jove estudiant d’estudis de nivell superior o

especialitats que no s’ofereixen a la zona i que “han de marxar fora a estudiar,

a Tarragona o a Barcelona”; ja que només les trobarem al municipi en dies molt

concrets durant el procés d’elaboració del Pla Local de Polítiques de Dones de

Bot, i un cop finalitzat els estudis, la seva fixació a les zones on han realitzat els

estudis per manca d’oportunitats laborals a la zona, o manca d’oferta

d’ocupacions adequades al seu perfil formatiu.

“jo ara no em plantejo tornar a Bot. Ja m’agradaria. Trobo que a un poble es viu

millor, sobretot si vols tenir crios i tot això, però dubto molt que trobés faena del

que estudio, no sé ara, d’aquí a allà, encara ho veig lluny... però ho veig difícil

tornar per aquí, no sé”

Es per això que podem concloure que el nivell de qualificació obtingut per les

dones és un factor determinant a l’hora de facilitar la seva inserció laboral de


forma general, i a la nostra zona de manera específica, per manca d’ofertes

laborals adequades.

Tot i així, també hi ha la percepció de casos de noies que han tornat i han

trobat feina.

En aquest sentit, seria interessant liderar un estudi a l’estil de l’encarregat en el

seu dia pel Consell Comarcal de la Terra Alta “Detecció de nous filons i línies

d’ocupació femenina al Terra Alta”, aprofitant els recursos i línies de subvenció

existents d’organismes com el Departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya, el programa “Pacte de Santes Creus” i l’Organisme Autònom de

Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona i els fons FEDER, entre

altres, per fer front a les despeses de redacció d’una recerca d’aquest tipus; així

com administrar un qüestionari a les dones de Bot per copsar-ne les necessitats,

problemàtiques i interessos en aquest àmbit.

Situació professional

T.6.2.1.6.16 Població ocupada com empresària, autònoma i cooperativista. Bot. 2001 Empresaris Empresaris sense

2001 personal personal Membres de Sexe assalariat assalariat cooperatives Homes 13 72 11 Dones 5 18 8 Total 18 90 19


Si analitzem el nivell d’emprenedoria del municipi de Bot podem observar com

aquest, a part de ser baix, presenta una significativa diferència per gènere,

sent el nivell d’emprenedoria de la dona molt menor respecte als seus

companys el homes.

Tot i així, ens trobem amb casos de dones empresàries amb personal assalariat i

dones autònomes sense personal laboral al seu càrrec. La gran part d’aquests

casos corresponen a les dones responsables dels diversos establiments de

serveis i comerç al detall (comestibles o botigues d’alimentació, pastisseries i


fleques, carnisseries, farmàcia, bars, perruqueries ...) dirigits a cobrir les

necessitats bàsiques de la població de Bot i altres casos de dones que

desenvolupen una activitat econòmica al svoltant de l’explotació agrària.

Les retribucions professionals

La Comissió Europea (2006), en el seu últim informe sobre igualtat entre homes i

dones, revela que les dones cobren de mitjana un 15% menys que els seus

companys, fonamentalment perquè es concentren en professions que estan

pitjor remunerades. A més, moltes es veuen forçades a deixar el treball perquè

tenen greus dificultats per conciliar la seva vida personal i la professional7.

Les normes comunitàries essencials en aquesta matèria són en l’actualitat:

l’article 141 del Tractat Constitutiu de la Unió Europea, redacció pel Tractat

d'Amsterdam i la Directiva 75/117/CEE sobre l’acostament de les legislacions

dels estats membres en allò que és relatiu al principi d’igualtat de

remuneracions entre homes i dones.

“Cada estat membre ha de garantir el principi d’igualtat de retribució entre

treballadors i treballadores per a un mateix treball o per a un treball d’igual

valor”.

L’ordenament jurídic espanyol recull explícitament la prohibició de discriminació

de retribució per raó de sexe tant a la Constitució com a l’estatut dels

Treballadors, entre d’altres: “Tots els espanyols tenen dret a una remuneració

suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en

cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe” (article 35 de la CE).

7 López, C. (2006): Europa pide una organización innovadora del trabajo para conciliar vida laboral y familiar, La Vanguardia, diumenge 26 febrer.


“Els empresaris estan obligats a pagar per la prestació d’un treball de la mateixa

categoria, el mateix salari, tant respecte al salari base com als complements

salarials, sense discriminació per raó de sexe” (article 28 CE)8.

T.6.2.1.6.17 Salaris professionals en empreses privades. Província de Tarragona. 2004

TERRITORI Salari Mitjà anual total

Salari mitjà anual Homes

Salari mitjà anual Dones

Diferència

Espanya 15.658 17.964 12.424 30,84%

Catalunya 17.476 20.442 13.663 33,16%

Tarragona 15.708 18.518 11.910 35,68%

Girona 15.075 17.271 12.257 29,03%

Barcelona 18.241 21.415 14.198 33,70%

Lleida 14.156 16.068 11.603 27,79%

Font: URV. Informe de la situació de la dona a la comarca del Baix Ebre, projecte Equal-Igualdader Confederació Empresarial de la Província de Tarragona(2004)9

L’anàlisi del salari mitjà d’aquesta taula revela com les dones a la província de

Tarragona continuen tenint sous més baixos que els homes (diferència del

35,68%)

T.6.2.1.6.18 Bretxa salarial entre homes i dones. Catalunya. 2004

Font: URV. Informe de la situació de la dona a la comarca del Baix Ebre a partir de dades d’IDESCAT 8 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’igualtat d’oportunitats de la dona, Fase II, Desembre 2004. 9 Ídem: “Treball i jornades en relació a la conciliació laboral i vida personal”


“per la mateixa categoria laboral cobrem menos, la base imposable és la

mateixa, però després la diferència ve pel plus, el càrrec, l’antiguitat, les hores

extra, jo ho veig a la fàbrica, a l’home li acostumen a donar més responsabilitat i

la dona sempre està més a la cadena de producció com a operària”

El diferencial salarial entre homes i dones no ve motivat per la incidència d’un

únic factor, sinó que es deriva de la interrelació de diferents factors que

repercuteixen simultàniament en el salari.

Com a exemple d’aquests factors tenim, la discriminació en el sistema educatiu

en el cas d’algunes societats (no és el cas de Catalunya, en què, per exemple,

en el curs 2001- 2002 el nombre de dones matriculades va ser molt superior al

dels homes); la diferent taxa d’activitat, les dones presenten un percentatge

més elevat de desocupació que els homes; la discriminació en l’accés a

determinats llocs de treball; la discriminació en la promoció, de vegades les

promocions impliquen canvis que poden amenaçar l’estabilitat familiar, tal com

canvis de destí, d’horari; les diferents responsabilitats assumides per homes i

dones dins la llar o vers la cura dels fills i persones grans, amb les conseqüents

repercussions a l’àmbit laboral10.

Un recent estudi fet per Secretaria Plus i Directivos Plus a oficines espanyoles a

partir d’una enquesta a més de 100.000 secretàries i més de 25.000 directius,

revela que a les oficines espanyoles es qüestionen més les decisions preses per

dones, però en canvi se les considera més hàbils per exercir el poder i més

capaces per relacionar-se. En quant al tema dels fills, l’estudi revela que no

sempre el tenir-los dificulta l’ascens de les dones a llocs superiors, però si les

afecta en els processos de selecció. En quant a l’impacte dels fills en la qualitat

professional, per als enquestats, els homes amb fills rendeixen més que els homes

sense fills, i a l’inrevés, són les dones sense fills les que rendeixen més que les

mares. Per altra banda, es percep que, quasi per igual, homes i dones

s’absenten de l’oficina per acudir a les reunions escolars.

10 Ídem


“Ni somos iguales, ni trabajamos igual, ni nos comportamos de la misma manera

en la oficina, y ni siquiera el trabajo es percibido como el mismo”

D’altra banda, les dones són més puntuals a l’entrada i a la sortida.

En els processos de selecció es valora positivament que l’home tingui fills, i en el

cas de les dones, es valora negativament quan aquests són petits.

La dona gestiona des del treball les urgències domèstiques, però és l’home el

que perd més el temps en el treball. Els homes no es senten en llibertat d’agafar

la baixa per paternitat (excloent la legal de 15 dies) perquè està mal vista entre

els superiors i pels companys. Les dones encara se senten culpables quan tenen

que viatjar o sortir tard del treball; mentre que els homes, no. 11

“la dona no es rebel·la tant, és més callada, s’ho aguanta més tot, som més

sofrides. La dona és molt treballadora, les actituds, les formes de fer les coses,

sempre, sempre, sortim perjudicades.

La dona és molt responsable i s’implica més, és més patidora; ells, en lo seu

passotisme, se’n surten i en damunt queden bé”

El punt de sortida d’aquesta diferència és la divisió sexual del treball. Si les

empreses són una cèl·lula bàsica de les nostres economies que distingeix

assalariats d’empresaris, les famílies són el nucli que assigna de forma

discriminada les tasques domèstiques, sobrecarregant les dones i alliberant

temps dels homes per a la seva plena disposició productiva.

Però la dedicació a la llar no és exclusiva, ja que la necessitat de complementar

o d’incrementar els ingressos familiars converteixen les dones en una oferta

laboral atractiva per a empreses de treball barat, que aprofiten habilitats

adquirides a la llar: confecció, servei domèstic o d’atenció per sensibilitzar-les

des del punt de vista productiu.

Aquests altres treballs, principalment el domèstic i el d’ajuda a domicili,

expliquen la forta presència de dones a l’economia informal en països perifèrics,

11 La informació d’aquest estudi ha estat extreta d’una notícia apareguda al Diari de Tarragona (28/10/2008)


o les altes taxes de treball atípic (temps parcial, temporal). En els seus informes

sobre l’economia informal en el món, l’OIT explica l’elevada presència de dones

per la seva centralitat a la llar. Així, la necessitat de rendes les condueixen a

treballs de fàcil accés, baixa qualificació i flexibilitat horària; acompanyats de

poques oportunitats laborals i drets i menys capacitat de negociació i salaris.

Els estudis realitzats durant els anys noranta a Catalunya revelen que gran part

de les treballadores submergides portava la invisibilitat del seu treball fins a la

seva pròpia llar, davant de la possibilitat que el seu cònjuge ho desaprovés. No

obstant això, el panorama varia quan augmenta la desocupació, o es

transformen les pautes familiars i es converteix el treball d’ajuda de les dones en

font principal de rendes. Aquí l’opció professional és tan necessària com

aconseguir l’honor femení de carregar amb el pes de la llar.

En algunes de les poblacions catalanes amb economia submergida de

confecció, el 60% dels empresaris eren dones; malgrat l’esforç, només

aportaven una mica més d’estabilitat als seus ingressos. El problema és que per

a moltes dones, amb un nivell d’instrucció baix o qualificacions manuals i

trajectòria laboral interrompuda per successos familiars (fills, atenció de gent

gran), l’única alternativa és el mercat de treball d’ocupació atípica.

Aquest exemple de la confecció com a activitat laboral submergida es va

donar en la mateixa època a la majoria dels municipis de la Terra Alta. A mesura

que el sector ha anat perdent capacitat aquestes activitats han anat

desapareixent.

En el municipi de Bot, així com en la comarca de la Terra Alta en general,

encara continua existint una quantitat de població femenina ocupada en el

sector agrícola amb un treball regular i sistemàtic que és invisible des del punt

de vista estadístic com hem pogut evidenciar en les gràfiques anteriors.

L’informe sobre Desenvolupament Humà del PNUD (1995), dedicat a l’anàlisi de

la situació de la dona a escala mundial, declara que aproximadament la meitat

del temps total de treball d’homes i de dones es dedica a activitats no

remunerades a la llar o la comunitat. Si es comptabilitzés aquest treball, i


s’apliquessin els salaris corrents, el valor monetari produït s’estima en uns 16

bilions de dòlars, és a dir, una suma superior a un 70% del total oficialment

estimat del producte mundial, de 23 bilions de dòlars. Aquesta estimació inclou

el valor del treball no remunerat realitzat per dones i homes, així com la

remuneració insuficient del treball femení en el mercat, aplicant els salaris

corrents. D’aquests 16 bilions, 11 representen la contribució no monetaritzada i

invisible de les dones a l’economia mundial l’any 1995, quasi un 50% del PIB

mundial en aquest any (PNUD, 1995)12.

El treball a temps parcial

El treball a temps parcial ocupa un lloc important en tots els debats sobre

l’ocupació femenina a Europa avui en dia. Abans de res no podem sinó

subratllar la seva primera particularitat: el temps parcial és una forma atípica

d’ocupació que afecta, sobretot, a les dones –al voltant del 80% de les

ocupacions a temps parcial corresponen a dones a Europa13.

Una esquematització ens permetrà identificar els dos extrems que caracteritzen

el debat sobre el temps parcial:

D’una banda, una postura que advoca pel temps parcial (sempre que

sigui femení). Aquesta és l’anomenada "de conciliació", que analitza el

temps parcial com a un instrument eficaç per permetre les dones actives

amb fills al seu càrrec que "concilien" millor les exigències sovint

contradictòries de la seva inversió professional i les seves responsabilitats

domèstiques i familiars.

D’altra, una postura crítica davant del desenvolupament del temps

parcial que incideix en els seus perills des del punt de vista de les dones.

En aquest enfocament, el temps parcial s’analitza en relació als

mecanismes de "flexibilització" del mercat laboral i es considera

essencialment com a un instrument específicament explotat pels

12 Munster, B.: Mujer, Trabajo y Empleo. [http://www.icap.cu]. 2006 13 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’ EUROPA

http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html, 17/1/2006


ocupadors amb la mà d’obra femenina per augmentar la productivitat i

la competitivitat de les empreses.

T.6.2.1.6.19 Població ocupada per hores treballades i sexe. Bot 2001

Hores De 1 a 15 De 16 a 30 De 31 a 35 De 36 a 40 De 41 a 45 De 46 i més Total Homes 2 5 4 129 24 31 195 Dones 4 19 7 52 5 9 96 Total 6 24 11 181 29 40 291


De l’anàlisi de les dades estadístiques de contractació de què disposem de Bot,

veiem que la població femenina durant l’any 2001 va subscriure més contractes

a temps parcial que la població masculina; mentre que la població masculina

supera a la femenina pel que fa a la contractació a jornada complerta.

En els informes recents de l'Eurostat, el 80% dels europeus ocupats a temps

parcial són dones. La mitjana europea de treball temporal és el 13% i a Espanya

el 31%; però, en tots els països, la temporalitat femenina és un 4%-6% més

elevada. Aquestes diferències augmenten si és té en compte el treball temporal

no voluntari o la durada dels contractes.

A Espanya més del 85% dels contractes temporals no arriben a l'any. També a

Espanya, Portugal o Finlàndia, més del 75% de dones treballadores, en situació

de desocupació l'any anterior, treballaven temporalment, és a dir, la

temporalitat condueix a l'ocupació; no obstant això, a Espanya, França o Itàlia,

més del 30% d'aquestes treballadores tornen a la desocupació. Treball atípic i

atur constitueixen una realitat per a moltes dones amb poca formació i àmplies

tasques domèstiques que cauen en un esquer de difícil sortida. Aquesta situació

no només qüestiona els seus drets i ingressos actuals, sobretot en països com a

Espanya que té escassos serveis socials, sinó que perpetua la precarietat del seu

futur laboral i personal14.

14 Jódar, P. Los otros trabajos de las mujeres, La vanguardia digital, (17/10/2004)


Com es podria solucionar aquesta situació? D’una banda, les institucions

públiques a tots els nivells, i en particular l'Estat, han de crear el marc adequat

per facilitar l’equilibri. D’una altra, l’empresa ha de replantejar-se la concepció

tradicional del treball i de l’organització davant la nova realitat social. I en

última instància, la societat ha de canviar esquemes, especialment, referents al

rol de l’home en l’àmbit familiar i domèstic i al de la dona en l’àmbit laboral i

professional15.

Algunes de les dones entrevistades manifesten que en alguna de les empreses o

fàbriques en les que treballen algunes dones de Bot ofereixen un horari flexible

quant es tenen responsabilitats familiars, però que en determinats casos s’han

trobat amb dificultats. La majoria opta per la mitja jornada.

Aquesta és una dada interessant, perquè la visió que és sol tenir de les empreses

és la seva capacitat per afavorir la conciliació de la vida professional i la vida

familiar.

D’acord amb l’informe “cap a un model de desenvolupament local igualitari:

diagnòstic a la comarca del Bai Ebre” de la URV; els horaris laborals de la

Comarca del Baix Ebre, en general, són molt semblants a la dels serveis que hi

ha, per aquest motiu, més de la meitat de les dones opinen que és molt difícil

compaginar la feina amb anar al metge, anar a comprar, etc.

Referent als serveis que les empreses poden oferir als seus treballadors i a les

seves treballadores, per tal de tenir cura dels familiars (ja sigui llar d’infants a la

mateixa empresa, ludoteca, etc.) la major part de les dones afirma que a la

Comarca no hi ha aquests serveis a les empreses, fet que dificulta, moltes

vegades, anar a treballar fora del municipi on es viu, ja que la compaginació de

la vida laboral i familiar és fa més difícil.

15 Gomez, Sandalio, Marti, Carlos La incorporación de la mujer al mercado laboral: Implicaciones personales, familiares y profesionales, y medidas estructurales de cnciliación


A continuació reproduïm un extracte d’un article d’opinió aparegut a la

Vanguàrdia i que ens il·lustra molt bé la situació que estem descrivint, la qual

cosa ens indica que es dóna de forma generalitzada al conjunt de l’Estat

espanyol:

“Leo la noticia sobre un estudio realizado por la fundación CIREM. Al parecer,

en Catalunya hay 32.000 mujeres con estudios superiores que prefieren

quedarse en casa en lugar de ejercer su profesión porque sus expectativas

laborales no se corresponden con su formación. Como mujer, la cifra me pone

de mal humor, pero si fuese hombre tampoco me dejaría indiferente.

Pongamos que soy un hombre, con un hijo y una hija. El chico nos tiene siempre

con el alma en vilo mientras está escolarizado (34,8% de abandono de ellos

frente al 22,4% de ellas). Por fin, los dos están en la universidad para estudiar una

carrera superior. Ella la saca con mejores notas que él y la completa con un

máster, siempre pegada al ordenador. Él también está siempre con la nariz

pegada a la pantalla, pero se dedica a los chats o a los juegos, confirmando los

resultados de los estudios sociológicos. Con todo, a la hora de entrar en el

mercado laboral, es mi hijo quien logra un trabajo y no ella (triple de paro entre

las universitarias que entre los universitarios).

Por fin, después de mucho tiempo, mi hija es contratada como secretaria en

una empresa donde hace fotocopias y otras tareas propias de una doctora y

máster como ella. Cinco años más tarde, la diferencia de sueldo entre mi hijo y

mi hija es del 25% y, encima, ella ha tenido un crío y va estresada a causa de la

doble jornada (las mujeres dedican al hogar el triple de tiempo que los

hombres). Harta, mi hija abandona el mundo laboral y se queda en casa. La

observo limpiar los cristales y ocuparse de la suegra, que tiene alzhéimer, y

pienso: lástima del dinero que dediqué a darle formación y lástima de las horas

que ella invirtió en ello. Y lástima también del talento que desperdicia el país.

Este podría ser el final de la historia si no fuera porque aún lo tendrá peor. O mi

hija se va a arrepentir de haber renunciado a un proyecto de vida autónomo y

querrá volver al mercado de trabajo, que la escupirá, o se adaptará y cuando

sea vieja tendrá que vivir con la pensión del marido o la de viudedad, porque


ella nunca habrá cotizado. Si fuera un hombre, pensando en mi hija, lucharía

para mejorar las condiciones laborales de las mujeres”16.

Segons un estudi del 2007 coordinat pel sociòleg Oriol Homs i encarregat per

CIREM posa de manifest que “ (...) la automarginación laboral de estas mujeres

cuesta mil millones de euros anuales y supone el 0,5% del PIB catalán de 2006,

cifra que resulta de multiplicar el número de estas mujeres (32.000) por el salario

medio de una directiva o profesional, que se sitúa en unos 32.000 euros. Según

ha explicado a Efe Oriol Homs, aunque las mujeres están mejor formadas que

nunca, siguen teniendo una presencia muy baja en cargos directivos y además

las que acceden a este nivel perciben un salario que es la mitad del que tienen

los hombres en cargos de la misma categoría.

Otra cuestión que favorece el que este colectivo de mujeres decida quedarse

en casa antes que trabajar por debajo de sus posibilidades, es que no saben

cómo afectará a sus relaciones laborales y a su trabajo la maternidad y criar a

sus hijos, una realidad que sigue sin abordarse, según Homs, y que también

influye en los empresarios a la hora de contratar mujeres.

Homs ha recordado que "aunque en los últimos años se ha generado más

empleo femenino, como consecuencia del descenso del paro, la realidad es la

oferta para las mujeres de subempleo, en un momento en el que las mujeres

están mejor preparadas que nunca”.

Considera este sociólogo que, ante esta situación, es necesario abrir un debate

sobre si la sociedad piensa que es importante que las mujeres participen en el

mundo laboral y sobre si es el Estado o la empresa quien debe afrontar los

costes invisibles que esto conlleva, "pero que no sea la mujer la que acabe

pagando este precio”.

Según ha destacado Homs, la realidad es que a las mujeres el estudiar les abre

más las puertas de trabajo que a un hombre, y la diferencia de salario entre

estar o no formada es importante, lo que hace que muchas mujeres inviertan en

educación, aunque luego desde el punto de vista laboral se queden a medio

camino. Las mujeres están más excluidas de los trabajos que son considerados

16 Maruja Torres. La Vanguàrdia (15/10/2008)


vitales para el país y en cambio su presencia es elevada en tareas poco

valoradas.”17

Continua dient la notícia, “Desde el CIREM se ha recordado que el desperdicio

del capital humano cualificado de estas mujeres a lo largo de toda su vida

laboral asciende a 12.152 millones de euros, que equivaldría al 6,2% del PIB

catalán.

En Cataluña el 34% de los cargos en el ámbito público y privado están en

manos de mujeres, mientras que en la empresa la cifra se sitúa en el 31%.

El trabajo del CIREM se basa en más de 4.000 encuestas a empresas y en el

estudio de mujeres universitarias inactivas, de mujeres en el mercado laboral

pero que están paradas y en empleadas que están por debajo de sus niveles

de formación”18

Per concloure podem dir que les últimes investigacions sobre la relació entre el

treball i l’ocupació dels homes i les dones han prestat una especial atenció a la

importància de l’articulació entre la producció econòmica (ocupació) i la

reproducció (llar).

L’enfocament innovador d’aquestes investigacions consisteix en el rebuig

d’analitzar les característiques específiques i/o atípiques de l’activitat

professional de les dones només en funció de les seves suposades "necessitats".

Així, mentre els enfocaments més tradicionals presentaven les modalitats

específiques de l’activitat femenina (carreres discontínues, temps parcial, etc.)

com a solucions al desig de les dones de "combinar" millor els seus papers, a

vegades contradictoris, de mare-esposa i treballadora, els estudis més recents,

en termes de relacions socials de sexes, subratllen els inevitables atzucacs que

comporta aquest enfocament.

Sense un replantejament simultani del treball assalariat i del treball domèstic,

tenim la temptació d’analitzar el repartiment sexual del treball només en funció

del pes de les càrregues domèstiques i familiars que recauen de manera

desigual sobre les dones. Els seus resultats en el mercat serien inferiors (en termes

17 Agencia EFE. La Vanguardia (15/10/2008) 18 Idem


de qualificacions, promocions, salaris, etc.) perquè el pes de les responsabilitats

frenarien les seves carreres.

Ara bé, aquest enfocament condueix a "renaturalitzar" el repartiment sexual del

treball domèstic, com a quelcom escrit a les característiques genètiques,

fisiològiques o psíquiques dels homes i les dones.

Atesa la nostra anàlisi i els diferents estudis sobre treball i ocupació realitzats

amb l’enfocament de gènere, resulta imprescindible entendre la importància

de l’articulació d’un discurs d’àmbit econòmic i domèstic en el procés de

producció/reproducció de la situació econòmica i social de les dones.

Relació amb la població aturada

Anàlisi evolutiva de l’atur registrat

Centrant-nos en l’anàlisi de les dades disponibles d’atur registrat a les oficines

del Servei Català de Col·locació i les OTGs, l’any 2007 Bot concentrava un total

de 16 persones a l’atur, 10 dones i 6 homes, distribuït per sexe.

La tendència d’aquest atur, en global, ha estat al lleuger increment tant en el

cas dels homes com en el cas de les dones.

T. 6.2.1.6.20 Atur registrat segon sexe. Bot (1998- 2007)

Any Homes Dones Total 2007 6 10 16 2006 10 8 18 2005 9 6 15 2004 11 4 15 2003 13 9 22 2002 10 6 16 2001 13 6 19 2000 10 5 15 1999 11 4 15 1998 17 4 21



Si fem la comparativa a nivell global de comarca, observem com la distribució

per sexes d’aquest atur registrat al llarg dels anys 1986 – 1991- 1996 – 2001,

segueix una tendència més desfavorable envers les dones. La proporció de

dones aturades és major a la dels homes. Segons dades censals de 2001, el

nombre de dones a l’atur a la comarca de la Terra Alta era de gairebé 3 punts

percentuals per sobre els homes.

T. 6.2.1.6.21 Taxa d’atur segon sexe. Comarca Terra Alta (1986-1991-1996-2001)

Taxa d'atur segons el sexe (per 100 hab. actius) Comarca Terra Alta. (no existeixen dades disgregades per municipis)

Any Homes Dones Total 2001 4,97 7,58 5,87 1996 10,98 18,39 10,35 1991 9,00 13,30 10,30 1986 10,43 9,25 10,16


Per edats, i a l’any 2007, l’atur es concentrava principalment en la franja d’edats

de 55 a 59 anys i a partir dels 60 anys, tant pel que fa als homes com pel que fa

a les dones.

Cal destacar el nombre de dones aturades al voltant dels 30 i 40 anys.

L’anàlisi de les entrevistes i del taller de participació apunta que també és

aquesta la distribució de la població aturada de Bot en termes de gènere i

edat. Així, el col·lectiu de dones al voltant dels 40 anys i el col·lectiu de dones

de 50 anys i més és el principal col·lectiu de la població de Bot que pateix els

efectes negatius de l’atur.


T. 6.2.1.6.22 Atur registrat segons edat. Bot. 2007

Edat Homes Dones Total De 16 a 19 anys 0 0 0 De 20 a 24 anys 0 0 0 De 25 a 29 anys 0 2 2 De 30 a 34 anys 0 1 1 De 35 a 39 anys 0 2 2 De 40 a 44 anys 0 0 0 De 45 a 49 anys 0 0 0 De 50 a 54 anys 0 2 2 De 55 a 59 anys 4 2 6 De 60 anys i més 2 1 3 Total 6 10 16


T. 6.2.1.6.23 Atur registrat segons grans sectors d'activitat. Bot (2004-2007)

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior Total

2007 0 7 2 7 0 16 2006 0 5 4 9 0 18 2005 0 5 2 7 1 15 2004 0 4 2 9 0 15


En relació als sectors d’activitat, gairebé la meitat de l’atur registrat a Bot es

concentra al sector serveis, seguit del sector de la indústria i el sector de la

construcció.

Fent-nos ressò de les informacions aportades per les interlocutores clau

entrevistades, l’atur en el sector dels serveis afecta més a les dones, mentre que

els homes acusen més els efectes negatius de l’atur en el sector de la indústria i

el sector de la construcció; fent una anàlisi de la distribució de l’atur registrat

segons sexe i sectors d’activitat.


Aquestes dades locals referents a l’atur femení segons sector d’activitat es

corresponen també amb la realitat comarcal si partim de la informació

qualitativa de les entrevistes a interlocutors clau.

Un atur concentrat en el sector serveis i en el sector indústria, el que mostra la

manca d’empenta i consolidació pel que fa al dinamisme del sector terciari i

secundari.

Aquesta situació persisteix tot i que les dones treballen més sovint que els homes

en el sector terciari. Sector menys afectat pels acomiadaments massius dels

últims anys que el sector industrial, que dóna feina a molts homes.

Més de la meitat de la població femenina major de 16 anys és considerada

econòmicament inactiva, malgrat que la majoria treballen exercint les “tasques

de la llar”, és a dir, atenent als familiars grans dependents, ensenyant, netejant,

cuinant, etc., sense oblidar la gran quantitat de dones estudiants.

Així, es pot comprovar que les dones, dins la categoria de jubilades, apareixen

en un percentatge inferior en relació als homes jubilats, i encara que en la

inactivitat la variable edat influeix considerablement, a més edat, més taxa

d’inactivitat, la situació d’inferioritat de les dones ve donada justament per la

seva irregular relació amb el mercat laboral.

En el cas dels homes, les causes majoritàries de la inactivitat són la jubilació i la

realització d’estudis.

Aquestes anàlisis reforcen un cop més la realitat de la dona en relació al mercat

de treball, un gran pes de l’economia submergida i de les tasques considerades

ajut familiar. El que significa treball no formalitzat, o dit d’una altra manera, atur

femení no registrat a les Oficines de Treball. La qual cosa ens fa pensar que, si

féssim una lectura d’aquestes dades en perspectiva de gènere, la taxa d’atur

registrat en relació a les dones encara seria major.


6.3 ASSISTÈNCIA SOCIAL: SERVEIS ASSISTENCIALS A COL·LECTIUS DEFENDENTS

6.3.1. PERCEPCIÓ DE LES CÀRREGUES I RESPONSABILITATS FAMILIARS

Sembla haver-hi una opinió comuna, tant pel que fa a les persones consultades

com per les dones participants al Taller, sobre que a nivell social i laboral, les

regnes les han portat més aviat els homes, mentre que les dones s’han dedicat

més a la casa, als nens i als avis. Fet que ha condicionat l’accés de la dona

tant a determinades feines, com a la vida social o associativa i a la política. És a

dir, la dona de Bot ha estat una seguidora del rol tradicional femení que al llarg

del temps ha quedat totalment interioritzat com a resultat d’un ampli procés

d’autoatribució de les responsabilitats familiars com a pròpies, gairebé de

manera exclusiva.

La totalitat de les dones pensa que encara és la dona qui s’encarrega de les

tasques de la llar així com de la cura dels familiars.

“la dona és el puntal de casa, si ella falta, comença a fallar tot”

“l’home ajuda quan convé”

“A comprar veus sobretot a les dones, inclòs als metge, perquè per exemple

s’han d’anar a recollir els anàlisis i l’home, ves-hi tu i ja em diràs el que passarà,

anar a buscar les receptes, a no ser que tinguin un problema gros que tinguin

que consultar, la dona a fer-ho, o si no, hi tens que anar a acompanyar als

pares o inclòs als sogres, que es fan grans”

Ens exposen que en les generacions que venen aquest aspecte està canviant

tot i que, el pes mental de l’organització està encara en mans de dones.

“a casa, la faena de casa, és ma mare qui ho fa tot, aviam el meu pare també

ajuda, però és això, ajuda, en la gent de la meva edat potser és diferent, això


que has de sortir a fora a estudiar i compartir pis i tot això, tu has de fer tot tu,

tant si ets noi com si ets noia, però entre les dones més grans,

és la dona, és la dona encara, penso”

A més a més, en la major part del col·lectiu de dones d’edats majors de 50 – 55

anys, a les dificultats lligades a les càrregues familiars autoatribuïdes com a

responsabilitats pròpies, s’afegeixen les dificultats de desplaçament i manca de

mitjà de transport (per no disposar de carnet de conduir ni vehicle propi); el que

tot plegat fa que les dones alhora d’accedir al mercat de treball i optar per

determinades feines no gaudeixin de la mateixa igualtat d’oportunitats que els

homes perquè ja, d’entrada, no parteixen d’una situació amb igualtat de

condicions.

“Aquí és imprescindible tenir cotxe, la majoria té carnet i cotxe, però és veritat

que hi ha dones grans que no en tenen”

“Aquí el transport públic és fatal, podríem dir que quasi no existeix, si no tens

cotxe ...”

D’acord amb la informació aportada per l’Assistent Social del municipi de Bot, el

perfil de la demanda social atenent al perfil dels usuaris, correspon

principalment al d’una dona que acudeix al servei per a realitzar consultes no

tan per ella mateixa com per a la resta de membres de la llar; principalment de

persones grans, en tant que és la seva parella, filla, nora o cunyada. Atenent a

la tipologia de la consulta aquestes giren, principalment entorn als següents

àmbits: pensions, ajuts econòmics, PIRMIs, recursos per a l’atenció a col·lectius

de risc, recursos per a l’atenció de col·lectius dependents: els tràmits per

sol·licitar el Servei d’Ajuda a Domicili, sol·licitar una plaça a un Centre de Dia o

complimentar els tràmits i els impresos per sol·licitar els recurs contemplats en la

nova Llei de la Dependència recollits al programa per a l'impuls i l'ordenació de

la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb

dependències, PRODEP, entre altres; ajudes per a material escolar i matrícules

etc.

Característiques de les dones que acudeixen a aquest servei:


d’acord amb les valoracions de l’assistència social, el perfil majoritari de la

persona usuària del servei d’assistència social al municipi és el d’una dona de 50

a 55 anys.

El fet que l’Ajuntament de Bot presti els a serveis socials als ciutadans en

col·laboració del Consell Comarcal de la Terra Alta, a través de l’Equip Bàsic

d’Assistència Social Primària (EBASP), afavoreix i facilita l’ampli i extensiu

coneixement que es té de la Comarca i de cada municipi en concret, els anys

acumulats de feina per l’equip compensa el canvis que es puguin donar. Tot i

que la mateixa assistent social porta ja anys assistint al municipi de Bot.

Tot i així, les pròpies dones opinen que hi ha una manca d’atenció a les

persones dependents, fora de l’atenció que puguin oferir elles mateixes. Si es

fixen en els serveis que ofereix el propi municipi per tal de tenir cura dels

familiars, aquestes creuen que no són suficients i que, per tant, no cobreixen les

seves necessitats. Bot no compta amb cap servei d’aquest tipus.

Una vegada observada la mancança al municipi en serveis per tenir cura dels

col·lectius de població dependent senil, podem dir que el servei més demandat

per totes les dones entrevistades i participants al taller és el de Centre de Dia,

seguit de Centres Residencials (Veure resultats del Taller de participació).

Sigui com sigui totes les dones consultades coincideixen en valorar molt

positivament el funcionament de tots els serveis socials (assistència social ); així

com els serveis sanitaris locals. Totes manifesten tenir una opinió força

satisfactòria pel que fa als horaris i la freqüència d’aquests serveis al seu

municipi.

6.3.2. ATENCIONS PER A LA VIDA

Al llarg de la història, el gènere femení ha quedat relegat, com ja hem dit, a

l'àmbit privat, dedicat a l’atenció de la família. Les dones han realitzat el treball


domèstic i han dedicat una part important del seu temps a persones de la unitat

familiar, principalment, la canalla i la gent gran.

La creixent participació de les dones al mercat laboral ha modificat el paper

tradicional de l'home com a sostenidor de la família, des del punt de vista

econòmic, però l'assignació de les tasques domèstiques i d’atencions segueixen

sent, en la gran majoria de casos, responsabilitat de la dona.

L'accés de la dona a tots els nivells educatius i, com a conseqüència, la seva

incorporació, cada vegada en proporcions més elevades, a l'activitat laboral

extradomèstica i al desenvolupament professional, implica la necessitat de

realitzar una sèrie de canvis tant de l'organització de la família com de la

societat en general.

La incorporació de les dones al mercat laboral ha posat de manifest la quantitat

de treball informal del qual s'han encarregat i s'encarreguen, el seu valor social i

la importància de compartir l’àmbit públic i privat. En aquest punt sorgeix la

necessitat de definir i implementar polítiques de conciliació de la vida laboral i

familiar. Aquest concepte implica la creació de noves estratègies d'organització

del treball i la planificació dels entorns urbans i dels serveis en funció de les

necessitats de la ciutadania i de l'organització de temps i espai. A nivell familiar,

suposa una reorganització real dels recursos temporals no només de les dones,

sinó de tots els membres del nucli familiar.

Per fer més viable la conciliació de la vida laboral i la familiar és necessari entre

moltes altres coses, generar i facilitar noves maneres de cooperació i compromís

entre dones i homes que permetin un repartiment equilibrat de responsabilitats

en la vida professional i en la vida privada i la necessitat de promoure

addicionalment serveis d'atenció i cura a les persones des de la perspectiva

d'un desenvolupament local igualitari.

Encara, però, manca molta sensibilització a nivell polític a les Terres de l’Ebre

respecte a la necessària corresponsabilitat entre homes i dones i la creació de

serveis que facilitin aquesta conciliació ja que creuen que això ja està canviant

de forma natural en les noves generacions.

També aquesta percepció la tenen interioritzada les interlocutores consultades;

tanmateix, inclòs entre les parelles joves el pes de la gestió recau en la major


part de les dones malgrat l’incipient canvi de tendència pel que fa al

repartiment de les tasques domèstiques i en casos molt reduïts, fins i tot la cura

dels col·lectius dependents

“De totes maneres, el repartiment de les tasques de la llar encara no es dóna

una igualtat de condicions, en realitat qui té la responsabilitat és la dona i

l’home l’ajuda. La responsabilitat de gestionar, organitzar etc., de pensar-ho,

què és el que s’ha de fer, què s’ha de comprar, el mal de cap, ell no el porta”

L’educació de tota la societat és la base per a canviar aquestes desigualtats i la

sensibilització, implicar a tota la societat per poder reduir els desequilibris

existents, així com crear més serveis.

La dona està assumint el rol de la independència econòmica, l’assumpció de

llocs de treball que abans no eren al seu accés, etc. Però al mateix temps li

comporta que encara no s’ha alliberat d’aquells esquemes de comportament

social tradicional. És a dir, encara continua assumint el rol de mestressa de casa.

Respecte a la legislació encaminada a millorar la qualitat de vida dels

ciutadans i les ciutadanes podem destacar:

Llei 3/2007, de 22 de març de 2007, per la igualtat efectiva de les dones i

els homes.

Llei 8/2006, de 5 de juliol de 2006, de mesures de conciliació de la vida

personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions

públiques de Catalunya.

Llei 7/2007, de 12 d’abril de l’estatut bàsic de l’empleat públic.

Llei 39/2006, de 14 de desembre de 2006, de promoció de l'autonomia

personal i atenció a les persones en situació de dependència i les seves

famílies.

Llei 11/2001, de 13 de juliol, d'acollida familiar per a persones grans.

Llei 22/2000, de 29 de desembre, d'acollida de persones grans.

Ordre, de 3 de desembre de 1997, de modificació de l'Ordre de 4 de

desembre de 1995, on es regula el procediment d'accés als serveis socials


i programes d'atenció a la gent gran, gestionats per l'Institut Català

d'Assistència Social.

Ordre 6/2002, de 10 de gener, per la qual s'estableix el programa de

suport a l'autonomia de la pròpia llar, s'obre la convocatòria i s'aproven

les bases per a la concessió d'ajuts a persones naturals per a programes

del Departament de Benestar i Família en matèria de serveis socials.

Decret 242/1999, de 31 d'agost, pel qual es crea la xarxa de centres,

serveis i establiments sociosanitaris d'utilització pública de Catalunya.

És comprovat en la realitat, i la normativa de suport a les famílies ens ho

confirma, que l'atenció i la cura de les persones es desenvolupa, prioritàriament,

en l'àmbit familiar i de forma massiva, recau en les dones i, com a efecte

secundari, en programes i serveis públics, on l’atenció, una vegada més, torna a

recaure professionalment sobre les dones, el conegut fenomen de

l’estigmatització.

Analitzem, a continuació, quina és la situació dels diferents àmbits d’atenció per

a la vida i, fins a quin punt, s’assumeixen les seves responsabilitats equitatives des

de la perspectiva de gènere.

Serveis d’atenció a la infància

Els canvis que s'han produït en les últimes dècades, relacionats amb les

condicions de vida i treball, comporten la necessitat d’atendre la infància.

Les famílies necessiten cada vegada més trobar un equilibri òptim entre la vida

laboral i familiar, per la qual cosa és necessari dissenyar i desenvolupar serveis

perquè les persones puguin fer compatibles l’atenció dels fills i filles amb la

incorporació de les dones i els homes al món laboral i professional, en igualtat

de condicions.

Els centres d'educació infantil (de 0 a 3 anys) es converteixen en instruments

imprescindibles d'ajuda a les famílies per garantir la igualtat d'oportunitats

d'accés al món del treball entre homes i dones i, al mateix temps, permetre

afavorir el desenvolupament integral de la infància.


Bot no disposa d’escola bressol. Tot i la baixa natalitat que acusa aquest

municipi, aquest ha estat un dels equipaments més demanats al llarg del taller

de participació (veure resultats del taller de participació, document adjunt:

Informe del taller de participació. Bot. ppt).

“clar tampoc hi ha la demanda perquè no hi ha l’oferta, i com que si no, te’ls

cuida les iaies pues ... a Corbera d’Ebre han obert fa poc una guarderia i hi van

molts crios, fins i tot s’hi poden quedar a dinar, hi van crios que són d’altres

pobles, o sigui que la demanda hi és”

“Hi ha parelles que no venen a viure perquè no hi ha aquest servei, i les d’aquí

com que tenen a les iaies ...”

Tot i així, destacar l’oferta d’activitats extra-escolars -classes de música, escacs i

la Dansada- organitzades per l’AMPA, tal i com hem comentat en l’apartat 6.1.3

Educació d’aquest document.

L’oferta d’aquest tipus d’activitats contribueixen a què moltes mares i àvies

puguin disposar de més temps lliure i gaudir d’un major nivell de qualitat de

vida, així com facilitar la conciliació amb la vida laboral.

D’altra banda, també destaca en aquest municipi la importància que tenen les

persones grans en la criança i atenció als més petits, ja que faciliten o permeten

el treball diari dels pares i les mares.

Actualment, els centres infantils de 0 a 3 anys són necessaris per ajudar les

famílies. Les famílies actuals necessiten poder compartir l'educació i l'atenció de

la infància amb els centres per poder conciliar la vida social i laboral amb la

familiar. L'atenció dels fills i les filles continua sent la principal barrera per a la

igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

Les taxes actuals d'escolarització d’infants menors de 3 anys poden millorar

gràcies a l'aprovació per part del Parlament de Catalunya, d’un decret (D.

5/2004) sobre la creació de centres infantils de qualitat. Es preveia 30.000 noves


places de titularitat pública durant el període 2004/200819. Això ajudaria el

desenvolupament local igualitari i, entre altres coses, a recuperar els índexs de

natalitat per corregir l'envelliment progressiu de la població catalana.

Cal destacar també aquí, que no només la incorporació de la dona al món del

treball està relacionada amb els serveis d'atenció a la infància i amb les

possibilitats familiars de suport per a l’atenció dels més petits (avis i àvies,

germans i germanes grans, altres persones del nucli familiar) sinó també amb

l'evolució de la població. En aquest sentit, en les últimes dècades s’ha produït

un important descens de la natalitat així com un augment de l'edat de criança

atès que l'edat que es té el primer fill o filla s'ha desplaçat almenys 10 anys, de

l'inici de la segona dècada a l'inici de la tercera.

Si s’analitzen els serveis d'atenció i cura a les persones que ofereixen els

municipis de la comarca de la Terra Alta, es demostra una vegada més, que

tots solen concentrar-se en les poblacions amb més habitants. Segurament les

polítiques que s'han dictat i aplicat fins al moment han tingut més en compte els

recursos econòmics disponibles i una distribució que, en cap cas, afavoreix els

aspectes socials i educatius, respecte a la quantitat de ciutadans i ciutadanes

que potencialment poden utilitzar els serveis.

Serveis d’atenció a la gent gran

No només hem de considerar la necessitat d'aconseguir organitzar la vida

quotidiana respecte als infants, sinó també, respecte a les persones grans del

nucli familiar que requereixen una atenció específica, ja que no són autònomes,

ja sigui per motius de salut o bé econòmics.

Com ja hem anat reiterant, en els últims anys, s'ha experimentat un descens de

la natalitat a la comarca de la Terra Alta, cosa que comporta un progressiu

envelliment de la població. La proporció de persones grans augmenta al mateix

temps que la població infantil roman estancada.

Un dels eixos fonamentals a tenir en compte a l'hora de dissenyar i planificar

polítiques en l'àmbit local és l’augment del grau d’envelliment, actual i futur que

19 Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.


hi ha a la comarca. Com hem pogut constatar, les famílies i, en concret, les

dones són qui suporten la càrrega més gran de dependència generada per la

gent gran.

Però en els últims anys, la incorporació de la dona al món laboral ha comportat

una reestructuració familiar perquè disposa de menys temps a l'hora d'assistir i

dedicar-se a les persones grans. De la mateixa manera, com també constatem

en les dades presentades a l'apartat de demografia, cada vegada augmenta

el nombre de persones que viuen soles.

Davant d’aquesta situació és primordial que els serveis socials donin resposta a

les necessitats que sorgeixin en relació amb l’atenció de les persones grans.

Des de les administracions públiques s'estan desenvolupant, a poc a poc,

diversos serveis per a l’atenció de la gent gran, però aquests són lluny de cobrir

les necessitats, tant de persones dependents com de famílies que se n’han de

fer càrrec.

Tal i com ens comenta l’assistenta Social, des del Consell Comarcal de la Terra

Alta s'ofereix el Servei d'Atenció Domiciliària, (SAD) que consisteix en la

realització d'accions organitzades per prestar suport personal, atenció i ajut,

especialment a les persones amb dificultats de desenvolupament, manca

d'autonomia personal, disminució o una problemàtica familiar especial,

desplaçant els serveis necessaris al domicili, per tal d'evitar o retardar situacions

d'internament i mantenir l'usuari/a en el seu medi amb garanties d'una atenció

adequada.

El professional que es responsabilitza de l'execució i gestió directa de l'atenció

domiciliària, d'acord amb un pla d'intervenció definit per l'equip d'atenció social

primària, és el/la treballador/a familiar.

La prestació de SAD té un abast comunitari: en pot ser usuària tota persona i/o

família que per raons físiques, psicològiques i/o socials presenti incapacitats o

dificultats i necessiti, de forma transitòria o per temps indeterminat, suport per a

la realització de les activitats elementals de la vida diària.

Des del Consell Comarcal de la Terra Alta s’ofereix SAD a tots els pobles de la

comarca.

Cal destacar la importància que té el treball no declarat a l'atenció domiciliària.


Actualment, gran part de les accions de l'atenció a la gent gran la estan

realitzant les dones immigrants d'una forma no estructurada. Aquesta realitat

comporta a nivell laboral moltes deficiències perquè aquestes tasques s’haurien

d'estructurar i explicitar, ja que per a la gent gran suposa una gran millora de la

qualitat de vida. Però com ja hem comentat, hem d'associar precarietat laboral

i col·lectius femenins.

El servei de teleassistència és una modalitat dels serveis d'atenció domiciliària el

qual, amb la tecnologia adequada, ofereix als/les usuaris/es atenció permanent

i a distància, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que els puguin

sorgir.

El servei de teleassistència permet a l'usuari/a, amb un sistema fàcil d'operar,

estar connectat permanentment a una central d'alarma i entrar en contacte

verbal amb un centre d'atenció atès per professionals capacitats per donar una

resposta adequada a qualsevol tipus d'emergència, bé per sí mateixos o

mobilitzant altres recursos humans i materials, propis de l'usuari/a o existents en la

comunitat.

Aquest servei va destinat prioritàriament:

A persones de més de 85 anys que viuen soles i no necessiten ajuda

personal d'una tercera persona.

A persones menors d'aquesta edat que viuen soles amb un alt grau de

dependència i que no necessiten ajuda permanent de tercera persona.

A altres persones que per la seva situació social, familiar o mèdica ho

requereixin.

El Consell Comarcal disposa entre 20 i 30 aparells, amb la possibilitat d'ampliació

en funció de la demanda existent i es manté mitjançant conveni amb una

empresa externa. A Bot és un servei actiu recentment, en l’actualitat, s’estan

atenent 2 casos i un tercer cas ja ha sol·licitat el servei. En altres municipis de la

Terra Alta, com és el cas de la Fatarella, el servei de teleassistència està

conveniat amb la Creu Roja.

Com hem dit, es tracta d’un Servei que, a través de la línia telefònica i amb un

equipament de comunicacions i informàtic específic, permet que els usuaris/ries,


davant situacions d’emergència, puguin entrar en contacte verbal “sistema

mans lliures”, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, amb una central atesa

per personal preparat per donar una resposta adequada a la crisi presentada.

La Creu Roja inclou en el projecte de Teleassistència Domiciliària, els elements

bàsics del sistema i els seus propis recursos institucionals, afegint-hi a més,

elements complementaris a fi d’assegurar la millor atenció i donar la màxima

seguretat.

Els objectius d’aquest servei són:

- Aconseguir que les persones grans i/o amb dependència puguin continuar

vivint en el seu entorn habitual mantenint el seu grau d’autonomia i sense

renunciar a la seva seguretat.

- Evitar o retardar internaments innecessaris.

- Afavorir la integració en el medi habitual.

- Facilitar la intervenció immediata davant de crisis personals, socials o

sanitàries.

Disposa de 6 tècnics per a tota la província de Tarragona més el personal

d’atenció de la centraleta

Val a dir que l’assistència domiciliària d’aquest servei, de revisió de tots els

aparells i d’acompanyament dels assistits, es dut a terme per personal voluntari.

Programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l' autonomia personal i

l'atenció de les persones amb dependències

PRODEP

La Llei de la dependència 2008 reconeix el dret a la promoció de l’autonomia

personal i l’atenció a les persones en situació de dependència.

Per acomplir amb aquest nou dret universal i subjectiu posa en marxa el

programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i

l’atenció de les persones amb dependències conegut amb el sigles PRODEP

Qui s’hi pot acollir?

D’acord amb la llei, seran titulars dels drets regulats a la Llei les persones que es

trobin en situació de dependència en algun dels graus establerts.


S’estableixen 3 graus de dependència en relació amb la necessitat d’ajuda que

té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària

Grau 1: Dependència moderada

Grau 2: Dependència greu

Grau 3: Gran dependència

Com es mesura aquesta dependència?

Segons la puntuació que rep cada situació de dependència.

Aquesta puntuació ve determinada pel BVD: Barem de valoració de

Dependència, d’acord amb la valoració feta per l’equip o professional

acreditat/da en la seva visita al domicili o al centre on resideix a persona

dependent per tal d’iniciar el procés de reconeixement de la dependència i un

cop validada, tramitar la sol·licitud

Grau I: Dependència moderada

Quan la persona necessita ajuda almenys una vegada al dia o té necessitats

d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal (de 25 a 49

punts al BVD)

Grau II: Dependència greu

Quan la persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no requereix

la presència permanent d’una persona cuidadora, o bé té necessitats d’ajuda

extensa per a la seva autonomia personal almenys una vegada al dia o té

necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal (de

50 a 74 punts al BDV)

Grau III: Gran dependència

Quan la persona necessita ajuda diverses vegades al dia i, per la pèrdua total

d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua

d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva

autonomia personal ò no requereix la presència permanent d’una persona

cuidadora, o bé té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia

personal (igual o major a 75 punts al BDV) BDV)

Durant el 2008 es reconeixeran els drets de les persones que tinguin una

valoració de grau II nivell 2 i de grau III nivell 1 i 2; els altres graus s’hi

incorporaran progressivament.


Quins drets regula aquesta llei?

Per aquelles persones dependents acollides, segons la seva situació, la Llei

garanteix i regula 2 tipus d’aportacions:

1) Cartera de serveis segons les necessitats:

Serveis de prevenció de les situacions de dependència i de promoció de

l’autonomia personal

Serveis de teleassistència i d’ajuda a domicili

Serveis de centre de dia i d’atenció residencial

2) Prestacions econòmiques:

Per pagar un/a professional o comprar un servei

Per a la cura de l’entorn familiar i ajuda a persones cuidadores no

professionals

Per a l’assistència personal a persones amb gran dependència

El serveis socials de primària, des de l’1 de gener de 2008, data en la que va

entrar en vigor aquest programa ha estat atenent i assessorant en tots aquells

casos dels municipi susceptibles d’acollir-se a les situacions de dependència

que la llei ampara i reconeix i a les prestacions o serveis que atorga.

Segons l’entrevista realitzada a l’assistent social de Bot, des de l’entrada en

vigor d’aquesta Llei, ha estat ajudant a complimentar i tramitar la sol·licitud per

al reconeixement de la situació de dependència i tramitar el conseqüent ajut.

Lamenta però, el retard en l’aplicació de la Llei de la dependència, tot i que

segons la seva opinió, és per la manca de professionals per implantar-la i la

manca de finançament per donar compliment a les seves prestacions.

Altres recursos d’informació:

Web del Departament d’Acció Social i Ciutadania:

www.gencat.net/benestar/persones/dependència

Web del Departament de Salut

Telèfon de la dependència: 900 300 500


Els centres de dia

Aquests centres, cada vegada més necessaris, s’han creat i s’adrecen a

persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient i que per les seves

circumstàncies sociofamiliars requereixen un espai per viure, alternatiu a la seva

pròpia llar.

Hi ha molts centres adreçats a l’assistència de les persones grans que

consideren que són una mesura important a posar en marxa.

Fins ara l'existència d’aquests centres s’ha relacionat amb el nombre d'habitants

del poble encara que ja comencen a sorgir iniciatives, a nivell municipal, més

relacionades amb les necessitats dels seus habitants que amb la grandària de la

població.

Aquestes iniciatives locals, com és el cas de Batea, suposen un important avenç

social en la direcció adequada per arribar a polítiques socials encaminades a

aconseguir un nivell més alt de qualitat de la població i, al mateix temps,

descarregar els col·lectius femenins del pes, en termes de temps i de desgast

personal.

Una vegada observada la mancança al municipi de serveis per tenir cura dels

col·lectius de població dependent senil, podem dir que el servei més demandat

per totes les dones entrevistades i participants al taller és el de Centre de Dia,

seguit de Centres Residencials.

En aquest sentit i des l’administració local hi ha la voluntat política de planificar i

projectar en un futur pròxim un servei de Centre de dia dirigit a persones

dependents de major edat.

La projecció d’aquest Centre de dia no pretendria ser només un servei

d’atenció de qualitat a les necessitats expressades pel col·lectiu de gent més

gran de Bot, si no també un equipament municipal que oferiria a la dona amb

persones dependents al seu càrrec, la possibilitat de disposar d’aquest temps


tan preuat per a què ella pugui desenvolupar-se en altres camps com el laboral,

el formatiu, l’associatiu i fins i tot, el polític.

Actualment, i des de fa anys, Bot disposa d’un seu associació de jubilats, no

disposa de casal d’avis com a tal però si que a sovint el Club esportiu en fa la

funció. Aquest és un espai habitual de trobada i de relació entre la gent més

gran del poble.

“Ara hi ha un grup de dones grans, de l’edat de la meva mare, que es troben

els dijous per la tarda per anar a fer la partideta de cartes a la societat, són

dones de l’associació de jubilats, i les veus allí, almenys és un espai per a elles,

això abans no passava, almenys ara a aquest grupet les veus allí, jugant a les

cartes entre elles; altres també es troben per fer bolillo”

Tot i el seu horari d’obertura, estaria bé també dotar-lo de servei assistencial. Un

servei guiat per professionals adreçat als usuaris i usuàries del Casal, que els

oferís activitats d’estimulació cognitiva i d’estimulació físicomotriu.

6.4 SALUT: SERVEIS SANITARIS ADREÇATS A LA DONA 6.4.1. CENTRES SANITARIS

La comarca de la Terra Alta està organitzada en funció de dues Àrees Bàsiques

de Salut (ABS) per donar respostes a les demandes sanitàries de la població:

Les ABS són unitats territorials elementals, a través de les quals s'organitzen els

serveis d'atenció primària. En el territori de cada ABS, es localitza el Centre

d'Atenció Primària (CAP) i els consultoris locals. Els CAPs de la Terra Alta es

troben ubicats a les poblacions més grans, com són Batea i Gandesa, la resta

de municipis disposen de consultoris locals.


Els CAP són el primer lloc on s'ha d'anar quan es té un problema de salut o

simplement es vol prevenir. Quasi tots els centres sanitaris ofereixen atenció

contínua les 24 hores del dia.

Cada ABS té assignat un Equip d'Atenció Primària (EAP) que presta l'atenció al

CAP format per professionals sanitaris (personal mèdic i d'infermeria) i que es

desplaça als consultoris.

Aquests professionals ofereixen una atenció integral, que inclou la prevenció, el

diagnòstic i el tractament de malalties, l'educació en els hàbits saludables i

orientació en assistència sanitària.

Mora d’Ebre, Comarca de la Ribera d’Ebre, és el municipi de primer nivell més

pròxim a Bot que ofereix atenció hospitalària. Aquest municipi també ofereix

varietat de recursos assistencials i serveis mèdics especialitzats i, per això, és on

se sol derivar la població des dels CAP de la comarca de la Terra Alta, quan el

problema de salut requereix altres atencions especialitzades, proves

diagnòstiques, etc.

L'atenció mèdica immediata que faciliten els CAP ha millorat molt la situació de

la societat des del punt de vista sanitari.

Els pacients que requereixen d’atenció psiquiàtrica i salut mental també poden

rebre atenció al CSSM (centre socio-sanitari de salut mental) de Móra d’Ebre,

que ofereix servei especialitzat i de suport a l'atenció primària. L'equip del centre

de salut mental és multidisciplinari i està format per professionals de psiquiatria,

psicologia, treball social i infermeria.

El municipi de Bot disposa d’un servei de Consultori mèdic, amb una metgessa

de capçalera (especialista en Medicina familiar i comunitària) i una Infermera a

l’atenció de tota la població durant tots els dies de la setmana, de dilluns a

divendres, des de les vuit del matí fins a les tres de la tarda.

La metgessa i l’infermera del consultori de Bot conjuntament amb la

farmacèutica han promogut xerrades sobre sexualitat i fomenten l’exercici físic

entre la població, en aquest sentit aconsellen a les seves pacients a assistir als

cursos d’aquagym que a l’estiu s’organitzen a les piscines municipals. També són

positives les activitats de gimnàstica i el curs de ioga organitzat per l’associació

de dones. Aquest curs és impartit, segons ens han dit, per una noia del poble. La


farmacèutica ens comentà que recentment oferí una xerrada sobre la nova

vacuna contra el virus del papil·loma humà i alguna altra xerrada puntual sobre

hipertensió, diabetes, la sida etc . Al llarg de les entrevistes moltes dones ens han

fet constar que dediquen una estona al dia a anar a caminar aprofitant la

proximitat d’un recurs com la via verda; tot i que les dones més grans i amb

problemes físics es queixen de la manca de seients, el que els dificulta la

possibilitat de continuar amb el passeig.

Es tracta d’una atenció general bàsica que cobreix les consultes i les infermetats

més bàsiques i comunes. Segons les informacions aportades per les metgesses

de determinats Dispensaris Locals de la comarca, sembla ser que elles mateixes

atenen les qüestions relacionades amb pediatria i ginecologia més bàsiques i

per qüestions ja més específiques derivarien a les pacients, en concret, al servei

de pediatria i ginecologia del CAP de la Terra Alta situat a Gandesa. El servei de

llevadora i ginecòleg/ga del CAP correspon al programa d’atenció a la dona,

mentre que a l’Hospital de Mora d’Ebre es realitzen les revisions i serveis de

mamografia a dones majors de 50 anys i altres atencions més específiques,

servei coordinat pel mateix Institut Català de la Salut.

L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre no disposa de cap Servei específic

d’Atenció a la Dona (SAD)

Per contrapartida, de l’anàlisi de les entrevistes, i sobretot a partir de les

aportacions del taller i els debats generats en els grups de treball, s’ha constatat

una certa manca d’ informació i formació en el camp de la salut, tant pel que

pugui afectar a la pròpia dona (ens referim a xerrades, cursets, tallers de

sexualitat; per exemple xerrades de prevenció de malalties de transmissió sexual,

de malalties congènites, d’afrontar l’etapa de la menstruació); com de la dona

en relació als grups de dependència (ens referim als cursos per a les dones que

cuiden a altres persones, programa “Cuidem als que cuiden” etc. )

“les dones pateixen més infermetats relacionades amb trastorns emocionals,

com depressions, estat d’abatiment, cansament i trastorns d’ansietat. Moltes


d’elles han de fer-se càrrec de persones grans, i elles mateixes ja són grans,

aixecar-les, moure-les etc. i és molt important conèixer i aplicar

la manera correcta de carregar pesos per tal de no córrer cap risc

i tenir cura de la nostra esquena”

Tot i així, elles mateixes tenen una percepció sobre la seva salut, que qualifiquen

com a bona.

“Jo considero que en termes generals, diria que la salut de la dona de Bot és

bona, però també és cert que la dona està més acostumada a patir, és més

sofrida, i per tant, no manifesta tant el dolor”

Les dones estan satisfetes amb els horaris i la freqüència dels serveis mèdics del

seu municipi: Segons elles, la qualitat de l’atenció mèdica rebuda respecte a les

necessitats mèdiques bàsiques és suficient, quan no, molt bona. Són conscients

de què viuen en un municipi petit i que per tant, els serveis mèdics no poden

cobrir més enllà de les malalties i dolències comunes.

En global, estan satisfetes amb el nivell de cobertura mèdica, perquè assumint

aquest fet, la resta de necessitats d’especialistes i altres tipus de tractaments

més específics els cobreixen amb la xarxa sanitària i hospitalària existent a

Tortosa; i donada la seva proximitat des de Bot, el servei és òptim; no hem

copsat cap problema destacable entre la població de Bot en aquest aspecte.

Tot i així al llarg de les entrevistes s’han et constatar tres queixes en relació als

serveis sanitaris:

D’una banda, el fet que hagin de demanar cita a través d’un 902. Moltes

persones són grans i s’han trobat amb problemes a l’hora de gestionar la

trucada. Actualment aquest està sent un inconvenient entre la població

de Bot, i sobretot, entre el col·lectiu de dones grans

D’altra banda, el consultori mèdic resulta ser un espai vell i molt petit, la

qual cosa resta qualitat en el servei

I finalment, les dificultats per accedir als mateixos serveis sanitaris; ja que

per a les poblacions de municipis petits i d’interior com en el cas de Bot,


s’hi afegeixen les dificultats lligades als desplaçaments per qüestions

mèdiques, no sempre ben cobertes o amb dificultats per poder

desplaçar-se amb total autonomia i autosuficiència. Principalment, pels

col·lectius de la gent gran i el col·lectiu de dones, que en el millor dels

casos, utilitzen el transport escolar per aquestes qüestions. Altres vegades,

els fills/lles s’han de demanar festa al treball per poder portar els seus

pares o mares a aquestes consultes externes.

Tot plegat, limita el nivell de cobertura local en termes de sanitat.

Altrament, consideren que un centre de rehabilitació seria una mesura molt

positiva.

Per a finalitzar aquest apartat, comentar que la majoria de les dones

consultades no coneixen el Centre de Planificació Familiar (PASSIR); moltes

dones o no l’utilitzen, perquè no saben què és, o pensen que no n’hi ha al seu

municipi, per tant podem concloure que manca informació sobre aquest servei

al municipi.

6.4.2. DESIGUALTATS DE GÈNERE EN SALUT

A Catalunya existeixen desigualtats importants de salut segons el sexe. L’estudi

realitzat pel centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris de la Fundació Jaume Bofill

conclou que existeix una evidència clara que les dones viuen més temps, però

la major part d'aquests anys addicionals els viuen amb salut física deficient i/o

amb trastorns mentals. L'esperança de vida de les dones a Catalunya l'any 2002

era 83,4 anys i 76,9 anys els homes20.

S'ha de tenir en compte, en aquest sentit, l'impacte que tenen les diferències en

l'àmbit laboral i domèstic entre dones i homes i l'educació per a la salut que

reben uns i altres. Aquest serà un dels elements clau per garantir que el temps

20 Borrell, C. i Benach, J. (2002): Les Desigualtats socials en salut a Catalunya, Informe del CAPS (Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris i la Fundació Jaume Bofill). Fundació Jaume Bofill


de més que viuen les dones siguin anys en els quals es gaudeixi d'una bona

qualitat de vida.

Juntament amb aquest fet, s’ha d’afegir una altra realitat i és la que viuen

moltes dones, i dones d’edat avançada, cuidadores d’altres persones grans

dependents, el que els comporta un gran desgast físic –donades les situacions

posturals i la força que han de fer- i psicològic durant tots aquests anys

d’atenció.

“les infermetats afecten igual als homes que a les dones, però si són les dones les

que cuiden de les persones grans i tot això, és lògic que la salut se’n ressenteixi i

per tant, que afecti més a la salut de la dona que a la de l’home,

tot el que és sobrecàrrega...”

“les dones pateixen més infermetats relacionades amb trastorns emocionals,

com depressions, estat d’abatiment, cansament i trastorns d’ansietat. Moltes

d’elles han de fer-se càrrec de persones grans, i elles mateixes ja són grans,

aixecar-les, moure-les etc. i és molt important conèixer i aplicar

la manera correcta de carregar pesos per tal de no córrer cap risc

i tenir cura de la nostra esquena; a més a més de les malalties diguem òssies

com són l’artrosis i l’osteoporosis que també afecten més a les dones”

Segons les conclusions dels estudis del Departament de Sanitat i Seguretat Social

de la Generalitat de Catalunya “els comportaments menys saludables prevalen

més en els homes que en les dones, com per exemple els homes fumen més i

consumeixen més alcohol que les dones”21. “Tot i això, l’autopercepció de l'estat

de salut dels homes és millor que la de les dones. Aquestes tenen una percepció

pitjor del seu estat de salut i de la seva qualitat de vida. Les dones realitzen més

visites als professionals sanitaris i consumeixen més medicaments, mentre que els

21 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/salservesanicata2002.pdf


homes tenen una freqüència hospitalària més alta que les dones excepte l'edat

fèrtil de les dones”22.

Es fa palesa la necessitat d’ajudar a prevenir determinades alteracions de salut,

principalment a partir de l'època en què finalitza el període de fertilitat

femenina, és fonamental ajudar a treballar l’autoestima per tal que les dones

tinguin una imatge de si mateixes més positiva.

Els centres de planificació familiar i d’atenció a les dones

Aquests centres són els que ofereixen atenció especialitzada en ginecologia,

anticoncepció, sexualitat i aspectes de prevenció de malalties de transmissió

sexual, actes de violència sexual, embarassos, etc.

Aquests centres porten a terme una tasca important d'atenció a la dona dins la

qual s'inclou la prevenció adreçada a evitar els embarassos no desitjats de

dones joves, des d’on són ateses activament i on poden acudir per accedir a

l’anticoncepció d'emergència.

Aquest centre, a nivell de Terres de l’Ebre es troba ubicat a Tortosa, Avda.

Cristofol Colom, 16-20 Tel. 977 58 10 08

És important potenciar la creació i difusió d'aquests centres, ja que les dades a

nivell de Catalunya mostren que s'ha produït un augment d’embarassos en

dones menors de 18 anys, han passat de 787, amb una taxa de 4,0 per mil

dones de 14 a 17 anys l’any 1990, a 1.232, amb una taxa de 9,8 per mil dones

l’any 2003. La taxa s'ha duplicat en els últims 12 anys. Aquest augment ha anat

acompanyat d'un augment important del nombre d'avortaments, que ha

passat del 33,3% al 1990, al 62,7% l’any 200323.

D’acord amb el programa “Salut” de Tv3, conduït per la doctora Magda Tarrès i

el seu equip24, sobre el comportament sexual entre la població, en especial

22 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. 23 http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/index.html 24 Informacions extretes del programa Salut! de Tv3 (aposta innovadora per divulgar temes de salut des de l'esfera de la prevenció, aquell terreny en què cadascú de


atenció entre la població jove i les malalties de transmissió sexual, sobta i

preocupa el fet que tot i existir cada vegada més informació i més programes

d'educació per a la salut i més possibilitats de fàcil accés a les diferents

tècniques anticonceptives, el percentatge d'embarassos no desitjats entre les

adolescents ha augmentat 2.5 punts en 4 anys. És necessari augmentar la

informació i els programes de prevenció d'embarassos per poder invertir

aquesta tendència.

Segons aquest equip, tot i l’esforç divulgatiu que es realitza, principalment entre

els joves a través de tallers educatius i de sexualitats als IES, es constata hàbits i

conductes que demostren certa relaxació entre el jovent. Entre els seus hàbits,

no tenen la percepció de practicar conductes sexuals de risc.

Les últimes xifres parlen d’un augment considerable dels casos de joves

contagiats de malalties de transmissió sexual, a banda de l’augment important

del nombre d’embarassos no desitjats entre joves menors de 15 anys.

Les estadístiques, constaten un increment dels contagis d’ITS (Infeccions de

Transmissió sexual), principal causa de mort dels joves de 15 a 35 anys, tan entre

les considerades greus: com la sida, contagi del virus d’inmunodeficiència

adquirida, virus del VIH; l’hepatitis B; el contagi del virus VPH, virus del papiloma

humà, causant del càncer d’úter entre les dones; com entre les considerades

no tan greus com els condilomes i la sífilis i la gonorrea, malalties venèries que

lluny del que es pugui pensar, encara existeixen.

És important fer saber que actualment existeix la vacuna contra el VPH, la qual

es recomana ser administrada entre les dones de 6è de primària, entre 11 i 12

anys, tot i que pot ser administrada a qualsevol edat.

En relació a aquest aspecte recollim una notícia apareguda al diari més

Tarragona “A Catalunya es detecten anualment 395 nous casos de càncer de

coll d’úter, dels quals 102 acaben en defunció. (...) se’n diagnostiquen 2.100

casos a l’any, fet que significa que dues dones moren al dia a Espanya a causa

del càncer de coll d’úter. Aquest tipus de càncer és el segon més freqüent en

les dones després del de mama. A la conferència, promoguda també per

nosaltres està a temps d'actuar, bé sigui perquè podem evitar que la malaltia aparegui i es desenvolupi o bé perquè, tot i tenint-la, podem fer que no empitjori i aconseguir que la nostra qualitat de vida millori) (29/11/2008 19:15h)


l’Associació Espanyola contra el Càncer i que va tenir lloc a la sala d’actes de

la Unió de Consumidors i Mestresses de Llar de Lleida, Garcia Alfaro va explicar

mesures per prevenir el càncer de coll d’úter, entre les quals hi ha la vacuna

desenvolupada per prevenir tant aquest tipus de càncer com les lesions

canceroses de vulva i vagina i berrugues genitals, causades pel virus del

papil·loma humà. La vacuna està indicada per a la immunització de nenes de 9

a 15 anys i dones d’entre 16 i 26 anys.”

L’equip del programa considera també que és molt important saber utilitzar

correctament els diferents anticonceptius i/o mesures contraceptives.

A banda de reforçar l’actitud de seguretat i autoestima entre les joves: Saber

cuidar-se.

“ (...) prova de què no ho fan, malgrat ha haver rebut formació i informació en

l’etapa escolar i secundària sobre aquest tema, és la generalització de l’ús de

la píndola postcoital, la píndola del dia després, com a mesura anticonceptiva.

No són conscients del desajust hormonal que comporta”25

Davant de totes aquestes situacions és molt important conèixer els recursos a

l’abast i els llocs d’atenció. D’aquí que sigui tan important que les dones de Bot

coneguin un recurs com el PASSIR, els Centres de Planificació Familiar.

En casos d’infecció

“ (...) hem d’actuar amb responsabilitat, consciència i amb conseqüència; és

molt important poder diagnosticar i tractar a temps

per tal de no encomanar les ITS.

Hi ha malalties que són irreversibles, que són les causades per contagi víric,

com la Sida, l’hepatitis B i el papiloma humà.

En canvi, són reversibles, si es tracten a temps,

les causades per bactèries com el cas de la sífilis”

25 Segons dades del Servei d’Assistència a la salut/ sanitària de la UAB, Universitat Autònoma de Barcelona.


En aquest sentit, l’equip del programa proposa tallers que ensenyi el correcte ús

dels mètodes anticonceptius i evitar conductes de risc entre persones grans ,

perquè la transmissió de les ITS no té edat.

“En qualsevol edat estàs en risc: adolescents, joves, no tan joves i els més grans”

També proposa tallers per tractar les disfuncions sexuals, com les que es donen

entre les dones a partir de la menopàusia, en els que es donin a conèixer altres

maneres de gaudir de la sexualitat com la teràpia per a la sexualitat lúdica; així

com invertir en programes de formació d’agents de salut infantils i juvenils.

Per raons òbvies, aquest és un aspecte que afecta més al col·lectiu femení,

però és fonamental que els programes tant d'informació com de prevenció

vagin dirigits a tot el col·lectiu adolescent, tant el femení com el masculí. I serà

fonamental, també, crear un context favorable perquè es doni la informació i

prevenció, a nivell social en general, i, en particular, en l’àmbit familiar.

T.6.4.2.1 Evolució dels embarassos adolescents (14-17 anys) Catalunya (1999- 2002)

Font: URV. Informe Baix Ebre, projecte Equal-Igualdader, a partir de dades del Departament de Salut

Aquest fenomen no ha estat assenyalat ni pel personal sanitari consultat del

Consultori de Bot ni per la resta d’interlocutores entrevistades.

Tot i això, val a dir que a la pregunta plantejada sobre comportaments i actituds

en relació a la sexualitat coincidien en opinar la necessitat de realitzar activitats

formatives i xerrades entorn a totes aquestes qüestions. (veure pla d’acció)


G.6.4.2.1 Evolució dels embarassos adolescents (14-17 anys) Catalunya (1999- 2002)


L'evolució dels embarassos en adolescents no ha disminuït gairebé gens des de

l'any 1999. La legislació ha millorat força en aquest sentit i es poden adoptar

mesures com la interrupció de l'embaràs, que com veiem al gràfic següent, té el

seu percentatge més alt en el període adolescent i començaments de la

joventut i en el període que va dels 45 als 50 anys.

G.6.4.2.2. Percentatge d’interrupcions voluntàries sobre el total d’embarassos per grups d’edat. Catalunya 2003



6.5 QUALITAT DE VIDA: PERCEPCIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA AL MUNICIPI PER LA

DONA DE BOT

Normativa de Catalunya

L’estatut d’autonomia de Catalunya proclama com a valors suprems de la seva

vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat

d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a

totes les persones que viuen, resideixen i treballen a Catalunya.

Fruit de les entrevistes a interlocutors clau i del Taller de dones realitzat, es

desprèn un seguit d’opinions al voltant de la qualitat de vida (QV) al municipi i

com repercuteix i es concreta en el col·lectiu de dones.

En termes globals l’opinió generalitzada és de què la QV és molt bona a Bot,

expressada en una imatge de tranquil·litat, percepció de seguretat ciutadana,

cohesió social, relacions i tracte més personalitzat, menys consumisme, horaris

més relaxats, fàcil mobilitat interna, existència d’aparcaments, bons productes,

bona alimentació,...

“la qualitat de vida de Bot... és com tot, hi han coses bones i n’hi han que no

són tan bones; té les seves avantatges i els seus inconvenients, però com

qualsevol poble petit, no tens llocs de distracció, si vols comprar has d’anar fora,

el metge, si vols estudiar o si els teus fills volen estudiar també has d’anar fora,

però tot això ja saps que és així, com tots els pobles petits;

en canvi, tens tranquil·litat, tothom es coneix, l’alimentació, saps que el que

menges és collit de l’hort ..”

“Jo hi visc bé, tota la vida he viscut aquí. No conec una altra cosa. Però quan

vas a la ciutat veus que tothom va ràpid, atabalat,

la gent mateix de l’escala no es coneix, almenys aquí tens la tranquil·litat que si

et passa algo tens al veí; el contacte és molt proper i directe, la gent tothom se

coneix i s’ajuda, a més tot ho tens a prop”

“de les avantatges de viure en un poble com Bot destacaria que hi ha més

tranquil·litat, més seguretat ciutadana, que les relacions són més pacífiques i


que no cl tan t control sobre els nens, poden sortir sols amb els amics i les

amigues, això per a les mares i els pares és una tranquil·litat”

Sobre aquests factors positius sorgeixen algunes veus que posen en dubte

aquesta situació tant positiva pel que fa a la dona:

“les infermetats afecten igual als homes que a les dones, però si són les dones les

que cuiden de les persones grans i tot això, és lògic que la salut se’n ressenteixi i

per tant, que afecti més a la salut de la dona que a la de l’home,

tot el que és sobrecàrrega...”

“el transport públic va molt malament, és escàs, i si un dia vas a comprar en un

dia ho has de fer tot; no pots dir avui miro, m’ho penso i demà compro, no, no,

en un dia ho has de fer tot”

“Seria bo la passassió d’un qüestionari per veure quines són les seves inquietuds,

potser el seu grau de satisfacció no és tan positiu entre les dones (...)”

En aquest sentit, els mateixos serveis de psicologia de l’ICD a les Terres de l’Ebre i

Servei d’Atenció a la Dona, i d’acord amb les informacions del personal mèdic

de la comarca, alerten de les situacions o patologies que sovint pateixen les

dones, com a resultat del sobreesforç que genera el fet d’haver de compaginar

el treball en l’esfera productiva i el treball en l’esfera familiar, les responsabilitats i

càrregues familiars. Estats d’ansietat, baixa autoestima i autoconfiança,

depressió. A més a més del convenciment de “no servir, de no estar preparada”

i de dependència afectiva i econòmica (en aquells casos d’haver de renunciar

a la feina per les incompatibilitats que genera aquesta doble tasca, o la

realització d’economia submergida).

Altre factor a tenir en compte, i que afecta directament a la QV de la dona de

Bot, a més a més de les càrregues familiars, el fenomen de la doble jornada, els

prejudicis de gènere i les desigualtats econòmiques, són les mancances en

relació al transport públic, com veurem en l’apartat següent.


“Sí que hi ha autobús, però un que passa cada no sé quan, a uns horaris que no

et van o que t’hi tens que deixar tot el matí, o si no, has de dir als fills que et

portin, i ells estan treballant, han de deixar la feina o demanar-se festa; o si no, si

et trobes amb gent del poble quedes i vas en ells, però un té una hora i l’altre té

una altra, i a mi no m’agrada fer esperar, m’estimo més esperar jo, i quan t’han

d’esperar, no m’agrada, vas com en agonia, són com favors que no es paguen

mai, quan aviam ho fan encantats, però aviam si m’entens el que vull dir, no

m’agrada molestar, però no et queda altre remei”

Un altre aspecte que intervé molt en la percepció sobre QV és la disponibilitat

d’habitatge. L’opinió generalitzada és que el preu es més assequible que a

municipis de l’entorn, però faltaria oferta, tant de compra com de lloguer.

Aquest és un factor més que afecta a la migració de persones joves a altres

zones, i en concret de dones joves, que seria el col·lectiu que comparativament

parlant marxa més del municipi. En aquest sentit, en el taller de participació es

parlà de la necessitat de rehabilitar les cases velles i que queden deshabitades i

la seva possibilitat de ser explotades en quant a turisme (veure resultats del

taller. Document adjunt: Informe del taller de participació. Bot.ppt)

6.6 VALORACIÓ DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS

6.6.1. VALORACIÓ DELS EQUIPAMENTS

Quant a equipaments i serveis sembla ser que l’oferta actual i la que està

planificada, no cobreix totes les necessitats expressades per les dones:

Els serveis i equipaments més demandats per les dones són el centre de dia, un

centre de rehabilitació i l’escola bressol; a més de la necessitat de potenciar i

acondicionar millor determinats equipaments municipals actuals com les

piscines, la biblioteca i el telecentre (algunes veus creuen que hi manquen

recursos, material i instal·lacions d’aire fred i aire calent, aquesta ha estat una

demanada àmpliament consensuada al llarg del taller de participació); el Club

esportiu (algunes veus consideren que tot i ser un equipament reformat, cal


potenciar-lo, que està desaprofitat com a equipament cultural i que hi ha certs

dèficits en quant al seu manteniment). Altres veus ens han fet arribar que el

consultori mèdic també és un equipament molt antic i massa petit, el que resta

qualitat al servei. En alguns moments també s’ha fet sentir la demanda de

majors serveis i equipaments de cara el turisme, en aquest sentit han comentat

la necessitat de realitzar un manteniment de la via verda i millorar-ne l’accés en

direcció al poble.

Cal destacar en aquest aspecte, la demanda efectuada per part d’algunes

entitats de poder disposar de local propi. Sembla ser que hi ha un espai “les

casetes velles” davant de les escoles que podrien distribuir-se com a locals per a

les entitats. Ens han comentat que almenys dues entitats tenen alí la seva seu,

com és el cas de l’associació de dones i l’associació de joves.

L’Associació de Dones de Bot, la Donzella, expressa la seva satisfacció en quant

a locals de reunió i trobada. Consideren que el seu local és adequat a les seves

necessitats.

També ha estat efectuada la demanda d’un espai de troba per a joves.

Sembla ser que més enllà del bar, pocs són els espais propis per al jovent.

Ara bé, l’equipament més demanat per consens i segons priorització de

demandes segons nivell d’urgència és la construcció d’un centre de dia i la

construcció d’un centre de rehabilitació (veure resultats del taller, document

adjunt, informe del taller de participació. Bot. ppt).

Com hem comentat, aquest Centre de Dia seria una ajuda i recolzament ideal

per a la problemàtica de les càrregues familiars de la dona que es vol

incorporar al món laboral i social.

Casal d’avis i àvies A Bot no hi ha llar de jubilats, tot i que les persones grans es troben al Club

esportiu, que acaba esdevenint el casal municipal del poble.

Al club és on realitzen les reunions l’Associació de Jubilats/des i Pensionistes de

Bot, tot i que tenen seu pròpia. Segons ens han fet saber, aquesta és la primera

junta que hi ha en qüestió d’associacions de gent gran.


Respecte al repartiment de tasques pel que fa a la junta, ens han comentat que

qui porten els comptes i tot el tema de les subvencions són els homes, perquè

ells tenen més temps lliure i elles tenen més obligacions. A més, ells tenen més

facilitats en quant a mobilitat, disposen de cotxe i poden “solucionar tot el tema

papers”.

Algunes dones de l’associació de jubilats es troben els dijous per la tarda per fer

la partideta de cartes, cosa insòlita que abans no passava.

Tot i així, caldria reforçar aquest espai amb un servei assistencial – per mitjà

d’una logopeda o d’un auxiliar de geriatria, entre altres- per tal de dinamitzar-lo

i crear una àrea d’estimulació cognitiva i d’estimulació física o psicomotriu.

Equipaments culturals En conjunt, a la comarca de la Terra Alta, cal destacar l'escassa o nul·la

presència de cinemes, auditoris i teatres –cal destacar la inauguració recent de

la biblioteca comarcal de Gandesa-, encara que en alguns municipis es duen a

terme algunes activitats en l'època estival, a l’aire lliure, com és el cas de Bot a

través de la programació de la setmana cultural, o a Horta de Sant Joan, a

través de Fescat. No obstant això, és important la presència dels casals

municipals que a cops fan la funció de casals culturals.

A Bot destaca el Club esportiu en quant a equipament d’aquest tipus.

Pel que fa a les demandes de les dones en relació a aquest aspecte, d’acord

amb les entrevistes i els resultats del taller, són la millora i acondicionament de la

biblioteca i del telecentre.

Equipaments esportius En el conjunt de l’oferta d’equipaments esportius en la comarca de la Terra

Alta, podem dir que són més presents en els municipis amb més habitants (els

poliesportius de Gandesa i de Batea), ja que els més petits sempre disposen de


menys recursos com són Bot, la Pobla de Massaluca, Caseres ... (la majoria de

poblacions de la comarca).

La pràctica esportiva dels joves en els municipis de la comarca es realitza en

gran part en estructures i equipaments públics, encara que cal destacar també

que una gran part de la població com les dones realitzen la pràctica esportiva

en gimnasos privats. Per tant una proposta d’equipaments esportius ha de tenir

en compte aquesta realitat i plantejar com afavorir-la.

Cal destacar que s’inverteix en general, en equipaments per a la pràctica

d’esports masculins d’equip com pavellons, sales cobertes, pistes poliesportives i,

en menor quantitat, en equipaments o en programes per fomentar l’esport més

practicat per les dones com la gimnàstica de manteniment, natació, ioga, etc.

En quant a oferta d’activitat esportiva a Bot, a banda dels partits de futbol del

Club Esportiu Bot al camp de futbol – instal·lacions esportives- de Bot, cal

assenyalar el curs de gimnàstica i el curs de ioga organitzat per l’associació de

dones. El curs de ioga és impartit per una noia del poble. A l’estiu s’organitzen

cursos d’aquagym a la piscina.

També a les piscines municipals s’han organitzat cursets de natació.

Bot planteja moltes possibilitats de cara a la pràctica esportiva. Recordem la

proximitat de la via verda i dels Ports, Així com les diferents rutes i sortides a llocs

d’interès assenyalats en l’apartat de descripció turística d’aquest document.

L’interès per la pràctica esportiva per part de les dones es fa palesa tant de

forma reiterada en les entrevistes com entre les mancances assenyalades en el

taller de participació. Així, entre les demandes expressades en relació a

equipaments esportius destaca: la millora de les instal·lacions de la piscina.

Equipaments TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

Quant als equipaments en Tecnologies de la Informació i la Comunicació,

podem observar com es torna a repetir com en altres ocasions, que hi ha més

recursos com més gran és el municipi. Tot i que en aquest cas els telecentres


reconeguts com a tals a la comarca de la Terra Altra en aquest cas es troben

en municipis com la Fatarella i Prat de Comte, a part de Gandesa.

La resta de municipis són antenes d’aquest servei, i acostumen a disposar d’un

nombre d’ordinadors i impressora ubicats normalment a la mateixa biblioteca,

com és el cas de Bot.

És important fomentar l'accés a la informació i a les comunicacions de la

població en general, ja que d'aquesta manera augmenten les possibilitats de

difusió i intercanvi de coneixements. En aquest sentit és important posar en

marxa mesures per superar les limitacions d'accés a la informació i al

coneixement de manera oportuna.

Com ja s’ha anat repetint al llarg de les entrevistes i les conclusions del taller, un

dels equipaments més demanats a Bot, conjuntament amb el Centre de Dia, el

centre de rehabilitació i l’escola bressol – en determinats casos-, és la millora de

la biblioteca i del telecentre.

Tot i així, totes les interlocutores coincideixen en mostrar una valoració global en

quant als serveis i equipaments locals en termes més positius que negatius.

6.6.2. SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC

Referent als desplaçaments, que moltes de les dones han manifestat que han

de fer fora del seu municipi, ja sigui per feina, per anar al metge, per anar a

comprar, per accedir a cursos de formació o per anar a divertir-se (anar al

cinema, anar al teatre, o simplement per anar al gimnàs etc.) manifesten estar

disconformes amb els horaris i la freqüència dels serveis de transports públics, el

qual a Bot és pràcticament inexistent.

L'horari del servei d'autobusos de línees regulars de la Companyia Hife, així com

de les línies de tren, es poden consultar al links respectius de la pàgina web de

l’Ajuntament de Bot.


HIFE:

Telèfon: 977 440 300

Web: www.hife.es

R.E.N.F.E:

Telèfon Informació i reserves: 902 240 202

Web: www.renfe.es

És consideraria una bona acció impulsar el servei de transport públic, instar a als

organismes competents a fer una major inversió en serveis de transport públic,

sobretot per als sectors de la població de gent gran i la gent més jove que

encara no té l’edat legal per conduir. També proposen com a mesura, substituir

els actuals autobusos per autobusos més petits, adequats al nombre de gent

usuària i que per contra augmenti la seva freqüència:

“Aquí,et veus obligat a tenir carnet i almenys 2 cotxes, cada casa té almenys 2

cotxes, amb les despeses que això comporta de seguros, benzina etc”

“el transport públic va molt malament, és escàs, i si un dia vas a comprar en un

dia ho has de fer tot; no pots dir avui miro, m’ho penso i demà compro, no, no,

en un dia ho has de fer tot”

Així una de les actuacions expressades el taller de participació fou (veure

resultats del taller. Document adjunt: Informe del taller de participació. Bot. ppt):

“Instar al Consell Comarcal per a què posi els mitjans de transport adequats per

a comunicar la comarca”

Podem dir que la xarxa de servei de transport col·lectiu és molt deficitària i

aquest element resulta i es converteix en un gran handicap en quant a

independència i autonomia en tots els aspectes i àmbits de la vida per una a

bona part de les dones de Bot (a gran trets, col·lectiu de dones de 60 -65 anys i


més – bona part de la població del municipi tenint en compte la seva piràmide

d’edats-) i de les Terres de l’Ebre en general.

Algunes d’elles han optat per mètodes de desplaçament alternatius, i moltes

d’elles s’organitzen per tal de compartir el vehicle:

“Sí que hi ha autobús, però un que passa cada no sé quan, a uns horaris que no

et van o que t’hi tens que deixar tot el matí, o si no, has de dir als fills que et

portin, i ells estan treballant, han de deixar la feina o demanar-se festa; o si no, si

et trobes amb gent del poble quedes i vas en ells, però un té una hora i l’altre té

una altra, i a mi no m’agrada fer esperar, m’estimo més esperar jo, i quan t’han

d’esperar, no m’agrada, vas com en agonia, són com favors que no es paguen

mai, quan aviam ho fan encantats, però aviam si m’entens el que vull dir, no

m’agrada molestar, però no et queda altre remei”

Per tant, malgrat el fet de què les deficiències en transport públic estan en bona

part assumides per la població femenina de Bot i que la major part del col·lectiu

de dones joves i de mitjana edat de Bot té autonomia en quant a mobilitat

(carnet de conduir i cotxe), sempre hi ha la incidència del desplaçament,

sobretot per aquelles dones majors de 50 – 55 anys que no tenen carnet de

conduir i/o no disposen de vehicle propi.

Les mancances en transport públic és un dels punts febles o aspectes menys

coberts en quant a serveis i que repercutirien en la QV (Qualitat de Vida), factor

que afecta especialment a les dones, fet que planteja una manca d’autonomia

a l’hora de desplaçar-se fora del municipi per a qualsevol aspecte.

També es constata una manca en l’oferta d’oci i activitats culturals i formatives,

i d’accés a recursos per a les dones tal i com veurem en l’apartat següent, a

banda de la necessitat de llocs de treball al propi municipi.


6.6.3. VALORACIÓ DELS RECURSOS PER A DONES

Algunes de les dones entrevistades que han entrat a valorar aquest tema,

pensen que no hi ha suficient informació per a la recerca de feina, tot i que

altres opinen que se si es vol trobar feina, acaben apareixent informacions,

encara que bona part d’aquests canals d’informació passa pel boca - orella i

altres tipus de recursos de la xarxa informal de relacions que propicia un poble

de població i grandària petita com Bot.

Tanmateix, a sovint, el problema és com accedir-hi, ja que pensen que les

dones moltes vegades no tenen les suficients habilitats i destreses per a arribar a

ella.

En aquest sentit, durant la celebració del taller, es va sentir la veu d’un grup de

dones que identificava com a problema social les mancances en quant a

difusió de la informació en el municipi i la necessitat de ser millorada.

Una part de les dones entrevistades desconeixen tota la xarxa de recursos per

dones existents al territori.

Entre aquests destaquen:

L’Institut Català de les Dones:

Oficina de l’IDC a Terres de l’Ebre

Palau Abària c/ Montcada, 23. 43500 Tortosa

977 444 758

www.gencat.cat/icdones

Horari: de 9:00h a 14:00h de dilluns a divendres i de 16:00h a 18:00h de dilluns a

dijous

L’ICD és l’organisme del Govern de la Generalitat que dissenya, impulsa,

coordina i avalua les polítiques envers les dones que desenvolupen les

administracions catalanes. Amb una vocació plural i integradora, treballa per

donar suport i visualitzar les iniciatives sorgides de les dones, al temps que

s’impulsen projectes que col·loquin la perspectiva de gènere en el nucli de la

vida política i social.


Per actuar de forma eficaç i ser properes a totes les ciutadanes, s’han creat tot

una sèrie de recursos útils per ser utilitzats.

Així, l’ICD ofereix atenció, informació i assessorament sobre tots els aspectes que

tenen relació amb les dones i on es disposa de serveis especials, presencials,

gratuïts i confidencials d’atenció jurídica i psicològica.

Formació i investigació:

L’Institut Català de les Dones dóna suport econòmic a treballs d’investigació i

docència universitària, organitza exposicions i cicles de conferències i cursos de

formació adreçats a les associacions de dones, els joves, les AMPA dels centres

educatius, el personal de l’Administració local i el personal dels departaments

de la Generalitat de Catalunya.

Suport a l’associacionisme, a través d’ajuts econòmics, formació i la guia

d’entitats i Recursos per a les dones.

Suport a ens locals; a través de suport econòmic i tècnic per tal de

desenvolupar estratègies de participació, prevenció, formació, atenció i foment

de les polítiques de dones

Centre de documentació; posa a l’abast tota la informació sobre les dones. Té

com a objectiu recollir, tractar tècnicament i difondre informació i

documentació sobre la igualtat d’oportunitats, la promoció de les dones i la

seva participació en els àmbits social, polític, cultural i econòmic.

Programes i activitats de sensibilització per mitjà de campanyes d’informació.

Els SIADs:

SIAD de Móra d’Ebre CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE

C/ de la Barca, 42

Telèfon: 977-402316

Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) .

És un servei específic adreçat a les dones.

És un recurs que apropa a totes les dones del territori informació, formació i

assessorament en tots aquells temes d'interès per a les dones i que facilita el seu

accés a diferents recursos del territori de tipus laboral, associatiu, cultural i

educatiu, entre d'altres.


El Servei d'Informació i Atenció a les Dones ofereix una atenció integral a les

dones del territori sobre tots els aspectes relacionats amb la seva vida: àmbit

personal, familiar, social i laboral:

Informació i orientació sobre recursos: laborals, formatius, legals i

personals

Orientació jurídica i legal sobre aspectes relacionats amb la

discriminació laboral o salarial, la igualtat d’oportunitats, la discriminació

de gènere i altres aspectes que ens afecten com a dona a la feina, la

societat i la família

Informació per ampliar la nostra formació i millorar les nostres condicions

de treball

Orientació a les dones emprenedores per crear un negoci

Aproximació a serveis, col·lectius professionals i entitats de dones de la

comarca que fan polítiques actives sobre la situació de les dones i per a

les dones

Informació i orientació psicosocial en relació amb la situació personal

Orientació en relació amb casos de denúncies sexistes

Informació d’altres serveis especialitzat als quals es pot accedir

Des del Servei es fa possible establir contactes, cooperació i col·laboració entre

diferents entitats, administracions, associacions i professionals implicats en el

treball per a promoure la igualtat d'oportunitats tant del territori com de fora.

L'objectiu principal del SIAD és treballar per la igualtat d'oportunitats entre

homes i dones, així com afavorir la participació social i la promoció de les

dones.

El Centre d’Intervenció Especialitzada Terres de l’Ebre

C/ Miquel Granell, 2 Edifici Zeus, 1ª planta. Amposta

Tel. 977 70 01 68

Horari: De dilluns a divendres de 9:30 a 14:00h i de 16:00 a 19:30 hores

Un CIE és un servei públic especialitzat que ofereix atenció i recuperació a totes

les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència masclista, per tal

de facilitar la reparació del dany patit, tot proporcionant-los una atenció de


qualitat i amb calidesa. El CIE compta amb un equip multidisciplinari amb

professionals del dret, la psicologia, el treball social, l’educació social, la inserció

laboral i la mediació cultural.

Sota prèvia demanda i cita, les dones de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre,

poden ser ateses a l’oficina de Serveis Socials ubicada a Mora d’Ebre

La línia d’atenció a les dones en situació de violència

900 900 120

Servei 24 hores gratuït i confidencial

[email protected]

Línia d’atenció a dones maltractades; 016

D’altra banda, la majoria de les dones pensen que manquen més cursos de

formació al seu municipi. Els cursos més demandats per les dones entrevistades

així com dels resultats obtinguts al taller de participació, són: els de formació

ocupacional i els de Tecnologies de la Informació i Comunicació, seguits dels de

desenvolupament personal, autoestima i creativitat. També reben una gran

acceptació els cursos sobre idiomes i cuina, tallers de manualitats, així com

xerrades formatives sobre salut.

En aquest sentit, cal fer un esforç en incrementar la informació dels diferents

centres de formació ocupacional del territori i la seva oferta formativa.

Les dones de Bot plantegen com a alternativa per fer front a les despeses en

formació l’aprofitament dels sabers i coneixements de diferents persones del

poble en determinats oficis i habilitats i considerar-les com a potencials

formadores.

El congrés mon rural rural’06

973229360

www.congresmonrural.com

[email protected]


El Congrés del Món Rural de Catalunya (Rural’06) parteix de la necessitat d’una

reflexió col·lectiva sobre el present i el futur del món rural, encapçalada per les

organitzacions professionals i per representants del món cooperatiu, la indústria i

l’Administració de Catalunya per estendre’s posteriorment a tota la societat. A

partir d’aquest plantejament, el 2 de novembre de 2004 s’aprova l’acord de

govern que impulsa la maquinària del Congrés.

A grans trets, Rural ‘06 persegueix la finalitat de conèixer les inquietuds dels

diferents sectors —agricultors, ramaders, pesquers i forestals— i la gent que viu i

treballa en el món rural; constatar les demandes d’una societat cada cop més

preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri

territorial, i iniciar el debat i la reflexió per part de tots els actors.

El Congrés del Món Rural de Catalunya s’inicia l’any 2005 amb la presentació

oficial del dia 4 de febrer al Monestir de Poblet, amb la voluntat d’endegar un

diàleg pedagògic que defineixi els punts forts, els punts dèbils, les oportunitats i

les amenaces del món rural català. Tot plegat, amb la intenció d’establir una

proposta de model que permeti realitzar les adaptacions necessàries en un futur

immediat.

Tres són els eixos bàsics que guien el nostre treball

• Globalització: Els acords de Kyoto. La necessitat d’assolir els compromisos

mediambientals en el desenvolupament de la nostra ramaderia i la indústria

agroalimentària catalana

• El futur del sector agroforestal: La reforma de la Política Agrària Comuna ha de

permetre definir un marc de referència per preparar l’agricultura catalana per

al futur, adaptar-la a les noves condicions i dibuixar unes estratègies

emmarcades en el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-

2013.

• Estratègies aplicables al desenvolupament del món rural: Promoure l’impuls

d’activitats agràries complementàries generadores de riquesa. Identificar i

avaluar estratègies orientades a la gestió sostenible del món rural, i a la

valoració dels recursos culturals i ambientals.


El congrés rural estructurà el seu treball en assemblees territorials i grups de

treball:

a) Assemblees Territorials

Les 15 Assemblees de Rural’06 es desenvoluparen en quinze ciutats catalanes i

suposaren un factor essencial per al Congrés, tant pel seu poder de

convocatòria com pel seu tarannà obert i participatiu i la seva capacitat

d’enriquiment pel que fa a continguts.

Les Assemblees aglutinaren els resultats de la tasca realitzada en els Grups de

Treball i, a més, l’enriquiren amb aportacions d’entitats i professionals, i també

amb el debat obert des de tots els sectors implicats.

Cada una treballà a partir d’una ponència que estava dirigida per tres figures

representatives

b) Grups de Treball

Els prop de 50 Grups de Treball que nodriren totes i cadascuna de les 15

Assemblees de Rural’06 es reunirent setmanalment des del 18 de maig de 2005

fins al febrer de 2006. Aquests grups es repartiren de cap a cap el territori català,

i convertiren en protagonistes del Congrés del Món Rural de Catalunya desenes

de pobles i ciutats de tot el país.

Els continguts d’aquestes trobades estigueren directament relacionats amb una

Assemblea i serviren per debatre i posar en comú idees, propostes, experiències

i aportacions diverses sobre temes específics, tots ells de màxima actualitat i, per

damunt de tot, vinculats al món rural.

c) Debats Territorials

Els Debats del Territori foren actes oberts a la participació de tothom, on es posà

de manifest la línia de propostes de l’administració arreu del territori català i on

es recolliren les inquietuds i les aportacions de les persones i les institucions que

viuen i representen les diferents parts del territori.

Els Debats del Territori de Rural’06 serviran per fer la presentació pública dels


Pactes Territorials,

Els Pactes Territorials s’elaboren tenint en compte el nou marc del PDR 2007-

2013, les directrius estratègiques comunitàries, el pla estratègic nacional i

l’estratègia de desen-volupament rural de Catalunya.

A banda, també es realitzaren paral·lelament a fi d’obrir nous espais de trobada

i debat, Fòrums per al Diàleg.

Les conclusions,ponències i documents diversos es poden consultar a la pàgna

web esmentada o a la revista “Rella”, la revista -butlletí electrònic- de Rural’06

Els dies 5, 6 i 7 maig de 2006 al Palau de Congressos de Catalunya a Barcelona,

s’exposaren i es consensuaren les conclusions.

RUDONA

www.rudona.cat

Paral·lelament a la celebració del congrés s’obrí un espai destinat a oferir

informació, orientació i formació per al foment de l’ocupació de les dones al

món rural.

El projecte Rudona es redactà a partir d’una diagnosi, la diagnosi rudona, la

qual es composa de dos blocs: BLOC I: Diagnosi de la realitat sociolaboral de les

dones rurals a Catalunya 2007; i BLOC II: Resultats del treball de camp 2007

El treball de camp per a la recollida de la informació comptà amb diferents

jornades per tot el territori català sobre el tema “dona i treball al món rural”

La pàgina web ofereix diversos recursos com: formació, agenda d’activitats i un

extens fons documental, entre altres: articles, legislació entorn a l’agricultura i el

desenvolupament rural, legislació sobre gènere i igualtat, legislació laboral,

legislació sobre serveis a les persones, projectes de recerca etc.

La Fundació Món Rural

www. fmr.cat

Av. Prat de la Riba, 27 Altell 1a. 25008 Lleida

Tel. 973 229 360 - Fax: 973 229 365


La Fundació del Món Rural (FMR) nasqué com a eina de suport organitzatiu i

administratiu per la celebració del 1er Congrés del Món Rural (2005-2006),

promogut pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Amb la

celebració dels actes, reunions i assemblees del Congrés es constatà que la FMR

havia de tenir continuïtat un cop clos el Congrés. Així, la Fundació començà a

ser operativa com a tal a partir del 2006 i passà, un cop finalitzat el Congrés, a

donar continuïtat al treball iniciat per aquest.

La missió de la Fundació és establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre

les realitats específiques i/o diferencials del món rural català. La FMR té el

mandat de promoure i divulgar congressos, estudis i altres actuacions que vagin

adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com

un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, i que impulsin

infraestructures i serveis suficients i de qualitat que preservin el territori i les seves

riqueses naturals i culturals. En definitiva, promoure actuacions que puguin

derivar en millores de les condicions de vida de les persones que viuen i

treballen en l’àmbit rural.

La pàgina web ofereix diversos recursos i una agenda d’activitats, entre

aquestes destaquem la propera jornada del 21 de gener de 2009 a Lleida:

Dones i cotitularitat a les explotacions agràries catalanes

21/01/2009 · Sociologia · Jornada

Lloc: Lleida

La jornada 'Dones i cotitularitat a les explotacions agràries catalanes',

s'emmarca dins del projecte Rudona, finançat per la Generalitat de Catalunya i

impulsat per la Fundació Maria Aurèlia Capmany i la Fundació del Món Rural.

L'acte analitzarà la cotitularitat com a eina per promoure la igualtat al camp

català.


6.7 OCI I TEMPS LLIURE

6.7.1 FORMES D’ÚS DEL TEMPS LLIURE

Com ha estat expressat al llarg del procés participatiu endegat per a la

redacció d’aquest pla d’igualtat, les dones pensem que tenir una bona

formació i una vida rica a nivell cultural i lúdica és molt important per tal

d’aconseguir més visibilitat cap a l’exterior i més participació a nivell social i

públic.

El temps de lleure i d’oci és un aspecte a tenir molt en consideració, ja que és el

que incideix en les relacions interpersonals i per tant ens permet participar de la

vida pública del nostre municipi. Totes les interlocutores, malgrat l’oferta

d’activitats existents al municipi, afirmen que la realitat local no ofereix suficients

serveis per tal de satisfer les demandes de les dones en aquest àmbit.

Tanmateix, s’ha constatat que la definició de temps lliure, el que s’entén per

temps destinat a allò que hom vol, s’interpreta de manera diferent segons edat

o generació. Partint d’aquesta concepció diferent del temps de lliure disposició,

n’és diferent per conseqüència l’ús que en fan. Així, si per les dones més joves el

temps d’oci és el que destinen per estar amb la colla de les amistats, per anar al

bar i prendre una copa, sortir a dinar o sopar fora de casa, anar al cinema,

mirar la televisió, viatjar etc. per altres dones més grans i sobretot les mestresses

de casa o les dones empresàries, el temps de què disposen per poder seure i de

mentre plegar robar, cosir, triar la verdura per fer el sopar mentre veuen la

televisió etc. és el que entenen per temps lliure del dia a dia. En aquests casos,

val la pena destacar que per a un col·lectiu de dones grans i mestresses de

casa no són conscients de la importància de disposar i utilitzar de manera

correcta allò que s’entén per temps de lleure.

Sigui com sigui, el que sí afirmen la major part de les dones de Bot, atès les

obligacions laborals i les càrregues familiars i domèstiques, és a dir, allò que es

coneix com la doble jornada, és que els queda poc temps lliure.


“la dona, la dona té poc temps lliure, entre la feina, la feina de casa que no

s’acaba mai, a casa sempre hi han coses per fer”

“potser entre les mes joves és diferent, però entre les més grans..., la dona de Bot

és una dona de casa, hi ha dones grans que no surten de casa, que pensen, a

on he d’anar jo? I algunes si no van amb l’home, tampoc surten.

I altres que potser aniríem més del que anem et trobes que tens la faena de

casa, cuidar als pares si se t’han fet grans, que si ara l’oliva,

que si la verema .. no pares”

Altra vegada, comenten que el temps lliure és aquell que dediquen al

funcionament de les entitats a les quals pertanyen i el disseny de les activitats

que organitzen.

“l’associació també és un lloc de reunió, i un lloc de trobada entre naltres, és

quan ens veiem perquè entre setmana vas de bòlit, és el moment que tens per

parlar de les nostres coses, ni homes, ni pares ni fills ni res (...) deixa’m pensar

perquè fem tantes coses... ara mateix tenim que preparar el sopa del

mandongo, la setmana que ve hi ha la marató...”

6.7.2 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT SOCIAL:

Si entrem a analitzar la programació cultural, de lleure, esportiva etc. de Bot

podem dir que aquesta es presenta diversa i variada i que intenta donar

resposta a tots els col·lectius de població.

L’oferta d’activitats és organitzada al municipi per cada Junta i associació

pertinent, entre aquestes, destaca l’Associació de Dones la Donzella; a banda

de la col·laboració de l’Ajuntament de Bot i del Consell Comarcal de la Terra

Alta.

A continuació es mostra la relació d’activitats:


La festa de Sant Antoni, el dia 17 de gener, s’organitza el concurs d’allioli,

es subhasta llenya i es realitza l’ofrena de pastes típiques i la benedicció

dels animals domèstics. Els diners recaptats a la subhasta es donen a la

Parròquia. Per acabar, s’ofereix un dinar de germanor seguit de ball

popular

En el marc de la festa de Sant Antoni es celebra també la Festa de l’Oli

organitzada per la Cooperativa Agrícola Sant Josep

Les Festes Majors es celebren durant la primera setmana de febrer, en

honor als patrons de la vila, La Candelera i Sant Blai. Els dies 2 i 3 de

febrer, dies dels copatrons, els quintos/es del poble ballen la Dansada,

ball típic popular amb un cerimonial molt estricte i característic. Aquest és

un dels actes més concorreguts i té lloc a la plaça de l’Església.

En el marc de les Festes Majors es celebra la Festa de Santa Àgueda,

diada de la dona, el dia 5 de febrer. Aquest dia té lloc la presa del “Bastó

de mando” de l’Alcaldia per part de la corporació escollida per la Junta

de les Àguedes. La mateixa Junta organitza un dinar popular de dones i

es balla de nou la Dansada, també exclusivament per part de les dones

La festivitat de Sant Josep, el dia 19 de març, aplega la romeria a l’ermita

de Sant Josep. Allà es realitza un dinar popular, seguit de xocolatada i

activitats diverses

Sant Cristòfol, el cap de setmana següent al dia 10 de juliol, és la millor

festa d’estiu del poble, ja que hi participa tot el veïnat. La junta de xofers

organitza diverses activitats, entre les quals destaquen la benedicció de

vehicles, un sopar de germanor per a tots els conductors i conductores,

una gran revetlla a la plaça del poble i un bon esmorzar

Les Festes d’estiu, dies 14, 15 i 16 d’agost, dedicades a la Mare de Déu

d’agost, inclouen una romeria a l’ermita de Sant Josep amb esmorzar

popular

La Jornada d’estudis local, aquest any 2008 tingué lloc el dia 29 de

novembre i n’era l’XI jornada, sota el títol “Catalunya i la Corona

d’Aragó. De la Península a la Mediterrània”, fou organitzada per

l’Ajuntament de Bot, la Universitat Internacional de Catalunya i la

Societat Catalana d’Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis de

Catalunya, IEC); i amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Terra


Alta, la Fundació Duran Martí, el Centre d’Estudis Comarcal de la Terra

Alta, l’Associació d’Història Antiga i Arqueologia de les Terres de l’Ebre i el

Club Esportiu de Bot. El programa contemplà uns sèrie de ponències:

“Catalunya i la formació de la Corona d’Aragó”, a càrrec de la Dra.

Maria Teresa Tatjer i Prat, Universitat de Barcelona; “Corona d'Aragó i

Corona de Castella: unes relacions multiseculars”, a càrrec del Dr. Sixto

Sánchez-Lauro, de la Universitat de Barcelona; “Els drets històrics a la

Constitució”, a càrrec del Dr. Jon Luis Arrieta Alberdi, de la Universitat del

País Basc; “L'Europa de les regions: realitats i línies de futur”, a càrrec del

Sr. Manuel Laporta Grau, del Departament de Justícia de la Generalitat

de Catalunya; dues taules rodones; la presentació del llibre “Actes de la

X Jornada d’Estudis Local” i l’acte de cloenda. El Dr. Josep Serrano

Daura, de la Universitat Internacional de Catalunya, coordinà la jornada

La revista “El Pedrís”: és una revista d'àmbit local amb continguts de

notícies d'interès municipal, on els botencs i botenques que ho desitgen hi

poden participar. Es publica cada 2 mesos. Aquest any s’està celebrant

el 25è aniversari, motiu pel qual s’estan organitzant una sèrie d’actes

culturals, com xerrades, exposicions etc. per celebrar l’efemèride

A banda, cal destacar altres activitats com:

Sopars de carrer a l’estiu, algun d’ells organitzat per l’associació de dones

La revetlla de Sant Joan, amb coca i cava

“Setmana cultural”: jornades d’estiu amb diferents activitats lúdiques

La festivitat de Sant Jordi amb la venta de llibres i roses pels nens i nenes

de l’escola

La festivitat del Carnestoltes “el carnaval”

Setmana Santa: amb les tradicionals processons pels carrers del municipi

La Castanyada, és una festa recuperada on s'organitza ball popular. Als

assistents als actes se'ls obsequia amb panellets “

Les activitats per nens i nenes organitzades per l’Escola i l’AMPA

El parc de Nadal , amb l'objectiu de fer més divertides les festes de

Nadal, especialment per a la canalla, l'AMPA i l'Ajuntament de Bot

organitzen tot una sèrie d’activitats


Per acomiadar l'any (festa de Cap d’Any) l’associació cultural sant Blai

organitza ball al Club esportiu

Al municipi de Bot se celebren altres esdeveniments com la marató, la

matança del porc, entre altres, organitzada per l’Associació de Dones de

Bot, la Donzella, amb el sopar tradicional del mandongo (plat típic a

base de carn i embotits de porc acompanyat del preuat vi de Bot)

Tot i aquesta variada programació, al llarg del taller i de les entrevistes

realitzades s’han fet sentir veus que assenyalaven dèficits importants pel que fa

a l’oferta d’oci i activitats lúdiques. Altres pensen que l’oferta cultural

programada en quant a la seva tipologia no s’adequa a les necessitats o als

interessos de col·lectius més joves o més exigents.

“El poble de Bot és un poble tancat, ara amb l’associació de joves es

comencen a fer coses que abans no es feien, més pel jovent, s’ha fet

cinefòrum, la trobada de grallers, dolçainers i tabalers de Bot, la diada va

comptar amb activitats com la cercavila matinal de les gralleres de Bot,

l’esmorzar per als participants de la cercavila i tallers infantils, carioques,

construcció de titelles instruments, globoflèxia, pintures facials .. ah, i també una

xocolatada, un dinar, la concentració de grups de grallers, la cercavila de tots

els grups de grallers i el concert de gralles. Sopar, cercavila Jam i el concert de

Terrer Roig i Pepet i Marieta; un concert així no s’havia fet mai a Bot, més coses

per al jovent, saps?”

Lligat amb això es constata que hi ha una manca d’espais adequats,

d’infraestructures, tot i que el baix nombre d’habitants fa a cops inviable

l’existència de noves o més específiques (recordem l’apartat de valoració dels

equipaments).

“Hi ha el Club Esportiu, allí es fa tot, però penso que està mal aprofitat i que se li

podria treure més partit, també hi han les casetes que es podrien

habilitar per a locals per a més entitats”


Sí que en general, tothom coincideix a opinar que una oferta lúdica important

es dóna quan són les Festes Majors o qualsevol altra festa local. La gent del

poble, de totes les edats, la gent jove i la població que resideix fora del municipi

aprofita aquest espai de retrobament que els confereix la celebració de la Festa

Major. Val la pena destacar la implicació del jovent en la Festa Major, comparat

en temps anteriors. El programa d’actes es dissenyat pel conjunt d’associacions

del poble conjuntament amb el Consistori, i més concretament, amb la

Regidoria de Festes inclosa a la Regidoria d’Acció Social.

“(...) i ara en clau de festa, vull renovar l’agraïment a persones i institucions que

col·laboren en l’organització i gestió de tots els actes programats.

Als Majorals pel seu compromís amb la tradició més nostra, la Dansada; i als

quintos i quintes, que segurament ens faran vibrar amb la seva espontaneïtat. A

la Junta de Santa Àgueda, que en la seva diada gaudiran de constituir-se en

Corporació Municipal i de tots els actes previstos per aquest dia”

La valoració de l’oferta d’activitats en el marc d’aquesta és del tot positiva.

Els actes oficials s’inicien amb el pregó de festes i la imposició de bandes i la

proclamació de Pubilles, Dames d’Honor, Pubilletes i Hereuets. Les Festes Majors

d’aquest any van comptar amb actes tan singulars com:

ball al club

partits de futbol

curses populars

jocs organitzats per als més menuts

processó en honor als patrons

Concert - vermut

Passacarrers

la Dansada

En quant a la valoració del nivell de participació del municipi de Bot, no podem

dir que hi hagi una opinió unànime o generalitzada, sinó més aviat divisió

d’opinions. Algunes persones consultades consideren que el nivell participatiu

de la població és alt si bé altres veus també venen a opinar que en

l’organització d’aquestes actuacions sempre són els mateixos a tot arreu, igual


que en les associacions, el que fa que a la llarga perdin cert dinamisme. Per

això, apostaven per una necessitat de renovació dels membres de les

associacions, principalment amb gent jove que dinamitzi el teixit associatiu i

aporti noves idees. També hi ha certa percepció de que a la població li costa

participar, consideren que en certs moments és un poble de mentalitat encara

ara poc oberta, tancada a determinats canvis.

“la dona de Bot és participativa, de fet participa més que els homes, sobretot

als actes culturals, a la Dansada de Bot, a les Festes, a tot arreu, la dona està a

tot arreu”



on he d’anar jo? I algunes si no van amb l’home, tampoc surten. I altres que

potser aniríem més del que anem et trobes que tens la faena de casa, cuidar

als pares si se t’han fet grans, que si ara l’oliva, que si la verema .. no pares”

“Ara hi ha un grup de dones grans, de l’edat de la meva mare que es troben els

dijous per la tarda per anar a fer la partideta de cartes al club, i les veus allí,

almenys és un espai per a elles, això abans no passava, almenys ara a aquest

grupet les veus allí, jugant a les cartes entre elles”

El nivell de participació depèn del tipus d’activitat, així si és una activitat del

tipus xerrada, conferència o exposició l’assistència és molt baixa comparat amb

altres tipus d’activitats, com per exemple quan es tracta d’un acte festiu i amb

menjar popular.

“pues no sé que dir-te, depèn, depèn de moltes coses, en certes coses veus que

el poble és participatiu i col·laborador, i altres vegades, pues menos gent, si és

qüestió de fartanera, tothom, ple, però en qüestió de xerrades..., ja és una altra


cosa; en canvi veus, la setmana que ve fan el curs per aprendre a fer sabons i

pel que sé, hi ha hagut dones que els hi han tingut que dir que no

perquè ja no hi havia places ...”

Un altre problema amb el que es troben a nivell de participació, i d’acord amb

els resultats del taller, és que a vegades entren en joc qüestions personals, quan

no polítiques, que fa que depenent de qui o d’on vingui l’activitat afecti al nivell

d’èxit i assistència a l’acte.

“encara hi ha massa prejudicis en qüestió de política i això afecta al nivell de

participació”

De totes maneres, val la pena assenyalar que el teixit associatiu de Bot s’ha vist

últimament revifat amb la creació de l’Associació de joves de Bot i l’Associació

de Gralleres; malgrat això, encara hi ha la percepció de certa debilitat en

quant a estructura associativa.

Davant dels dèficits constatats pel que fa a l’oferta d’activitats de lleure i oci, es

proposa fer un esforç més gran per millorar la informació i difusió de les activitats

a nivell local i de la programació formativa, cultural, de lleure i esportiva que es

desenvolupa a la ciutat veïna de Gandesa.

S’aconsella un ús més eficaç dels diferents canals i mecanismes d’informació

que disposa Bot: els pregons municipals, cartells als establiments locals, els

taulers d’anuncis, la pàgina web municipal, la revista “El Pedrís”, la premsa

comarcal i el treball en xarxa entre les diferents entitats del poble, entre altres.

Cal tenir en compte que els dèficits en difusió i informació generen una sensació

generalitzada de què els Ajuntaments no programen activitats.

Malgrat tot, i com a punt fort del municipi de Bot, sí que tothom reafirma i amb

total seguretat les bones relacions entre els veïns del poble, l’alt nivell de cohesió


social i sobretot, l’elevat grau de sentiment de pertinença al municipi i al territori,

sense cap mena de distinció, ni per sexe ni per edats.

Fins i tot, hi ha una percepció de recuperació d’aquest sentiment de pertinença

al municipi entre el jovent, de trobar-se a gust al poble, fruit de l’increment de

relacions entre ells i donant peu a l’organització d’activitats i altres iniciatives.

En termes generals i per emmarcar la participació social al municipi i no ja

solament pel que fa a les dones, el nivell de participació de la gent del poble és

positiu. En aquest èxit, l'Ajuntament ha estat un motor dinamitzador molt

important i de suport a les associacions.

Tanmateix, algunes veus venen a opinar que entre els joves en cas de tenir el

centre de treball o la parella a un altre municipi, s’acaben desplaçant i establint

la seva residència en aquest altre municipi, encara que sigui de la pròpia

comarca. Sembla ser que el desplaçament i la distància per raons de treball

representen un inconvenient per a la població de Bot. En comparació amb

altres municipis, Bot encara no té prou assimilada la mobilitat per qüestions de

treball, estudis etc. el que comporta poca capacitat de fixació de la població

al municipi.

D’altra banda, s’ha fet palesa al llarg de tot aquest procés de participació i

consulta la convicció de que la predisposició del Consistori a promoure

activitats dirigides a les dones és alta, a més a més de la gran iniciativa, més

que demostrada, per part de l’Associació de Dones de Bot. I quant a projectes

que fomenten la igualtat, aquest pla ja n’és un exemple de voluntat en aquest

sentit. L’Ajuntament de Bot ha estat molt al darrera per fomentar-lo, el motor

però, han de ser les associacions amb el suport de l’Ajuntament.

És en aquest sentit, que el col·lectiu de dones i més concretament l’Associació

de Dones valoren molt positivament una iniciativa com aquesta per la

repercussió que pot tenir en termes de dinamització, de sensibilització i de

promoció d’activitats des de la perspectiva de gènere, i la possibilitat d’oferir els

recursos necessaris per tirar-ho avant, tant tècnics com econòmics.


6.8 PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA VIDA SOCIAL, ASSOCIATIVA I

POLÍTICA DEL MUNICIPI DE BOT

6.8.1 CARACTERÍSTIQUES DEL TEIXIT ASSOCIATIU

Tal i com acabem de veure en l’apartat anterior, bona part de l’activitat social

al municipi corre a càrrec de les seves entitats, fonamentalment, a càrrec de

l’Associació de Dones de Bot, la Donzella.

Moltes són les veus que manifesten que des de que es va constituir l’associació

de dones certes coses van canviar, donada la diversificació de l’activitat social,

es va notar un canvi en la mentalitat del poble.

El municipi compta amb 17 entitats, entre associacions i grups informals, en les

quals la dona té un paper força important. El perfil i l’objectiu és molt divers però

podríem agrupar-les en 5 grans grups: Les de caire econòmic, com la comunitat

regants i la Junta de la Cooperativa Agrícola. Les de caire esportiu: Club

Esportiu Bot i la Societat de caçadors “la Perdiguera”. Les agrupades en el

sector ensenyament, com ara l’AMPA del CEIP Sant Blai. També les de caire

cultural i de promoció de les tradicions, com ara l’Associació de Gralleres de

Bot, l’Associació cultural Sant Blai, la Junta de Sant Josep, l’Associació cultural el

Pedrís de la plaça, la Junta de Sant Cristòfol, el Consell Parroquial, el Sagrat Cor

de les dones i la Junta de les Àguedes. I aquelles que simplement fan confluir

uns interessos comuns: la junta del Club esportiu, l’Associació de Jubilats/des i

Pensionistes, l’Associació de joves i l’Associació de Dones de Bot, la Donzella.

En aquest panorama prolífic d’associacions, la presència de la dona és similar a

la de l’home, i fins i tot ocupa els càrrecs de presidència, secretaria o tresoreria.

Hi ha l’opinió generalitzada que el nivell de compromís de les dones amb les

responsabilitats que comporta estar al davant en l’organització de les activitats

és major que el dels seus companys els homes.

En relació amb aquest aspecte cal destacar 2 fets:


La pròpia constitució de l’associació de dones que ajudà en el seu moment a

revitalitzar l’activitat social del municipi i a recuperar antigues tradicions, com la

festa del mandongo (matança del porc), l’organització dels actes per a la

celebració de la Marató - cada any la temàtica diferents però en general va

dirigida a la recollida de diners destinats a la recerca sobre malalties com el

càncer, malalties mentals etc. - i sobretot, a incrementar i diversificar l’activitat

cultural, amb xerrades i exposicions.

Per altra banda, la creació relativament recent de l’Associació de joves i

l’associació de gralleres de Bot, que en la seva major part per no dir la totalitat

dels membres són dones.

Des de l’associació de joves i a partir del Pla Local de Joventut s’han dut a

terme una sèrie d’activitats dirigides a fomentar la participació del jovent i de la

població en general molt innovadores.

“Aviam, ara es comencen a fer cosetes, l’associació de joves ha contribuït a

augmentar l’oferta d’activitats, i activitats diferents que abans no és feien, algun

concert, o el taller recent de fer sabons artesanalment, s’han apuntat moltes

dones, s’han de fer coses diferents, coses que al jovent també els atragui, poc

a poc, anar fent”

Destaquem en aquest sentit una iniciativa de dones sòcies de la cooperativa

Soldebre, ubicada a Tortosa, entorn a la elaboració de sabons elaborats per

elles mateixes; utilitzant productes naturals, oli d’oliva, mel, ametlles, llimones i

taronges, són la base del nou curs sobre elaboració artesanal de sabons que

organitza la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb l’objectiu

d’ensenyar les tècniques per a la seva obtenció. L’activitat formativa,

constitueix una aposta per la diversificació com a complement d l’activitat

agrària. Aquest curs és gratuït i subvencionat per a dones que cotitzen a la

seguretat social agrària.

La presència de la dona en les múltiples associacions del municipi, és prou

equitativa i important, tot i que en termes generals no hi ha la percepció de que

Bot compti amb un teixit associatiu fort i dinàmic.


“d’alguns anys cap aquí, hi ha més associacions, i la cosa ha canviat, abans era

un poble més tancat, ara es fan més cosetes, comences a veure que poc a

poc es va obrint, però costa, costa tirar-ho avant, perquè quan no és la falta de

temps, és la falta de gent, a vegades es comença amb moltes ganes i que

després continuï és un altre tema...”

En general el paper i els rols de la dona a la majoria d’associacions és alt i la

seva opinió és reconeguda.

“l’associació de dones només porta 4 anys, però deu ni do les coses que fem, és

que està a tot arreu, ho fem tot, nosaltres col·laborem en tot”

Una realitat diferent és la que ens trobem a òrgans o entitats com ara la

Cooperativa Agrícola Sant Josep. En aquests òrgans la dona no s’ha volgut

involucrar, pensen que no estan preparades, tot i ser titulars algunes d’elles per

estar al front, com a mínim nominalment, de les explotacions. Altres veus

comenten que les barreres de gènere a l’accés a aquests òrgans i càrrecs no

són tant endògenes, per part de la pròpia dona, com exògenes, per part de la

pròpia junta de la cooperativa, en aquest cas.

Aquesta ha estat una qüestió bastant recurrent al llarg de les entrevistes amb les

informadores clau, el fet que la dona de Bot -atès la importància del sector de

l’agricultura i de la mateixa cooperativa en l’economia del municipi de Bot- no

estigui suficientment representada a la Junta d’aquest centre econòmic, essent

fins i tot ella en alguns casos la persona que figura al Règim de la Seguretat

Social Agrària de l’explotació familiar i sòcia de la Cooperativa agrícola.

Aquesta també en fou una de les demandes del taller de participació, celebrat

a Bot el dissabte 13 de desembre (veure resultats del taller, document adjunt:

Informe del taller de participació. Bot. ppt)

Així una de les problemàtiques assenyales al taller de participació i

consensuades pel diversos grups de treball va ser:

“Poca representació de dones a la política i a la cooperativa (als llocs de

responsabilitat”


Tot i així, cal destacar un fet positiu que pot ser indicis d’un canvi en un futur

pròxim i al que ha de contribuir aquest Pla Local de Polítiques de Dones de Bot:

Sembla ser, d’acord amb les informacions de les interlocutores clau, que

anteriorment el Club Esportiu –espai que realitza la funció de casal cultural – era

gestionat exclusivament per homes. Van ser les mateixes dones les que van

proposar un canvi dels estatuts i que aquests contemplessin la participació de la

dona al òrgans i càrrecs de gestió. Actualment el col·lectiu de dones de Bot es

present a la Junta directiva d’aquest centre.

D’altra banda, també cal esmentar que una de les dues representants de

l’Assemblea Territorial de les Terres de l’Ebre, òrgan de representació territorial

amb els que s’organitza el Consell Consultiu de Dones de Catalunya, a la seva

vegada, organisme de consulta i assessorament de l’Institut Català de les

Dones, era, fins fa poc –canvi de representants- una dona de Bot.

Al costat d’aquestes realitats, ressalta una doble opinió quant a la participació

activa de les dones en les associacions i en la vida social. Per una banda,

l’opinió positiva de certs interlocutors entrevistats sobre la participació activa de

les dones en aquestes associacions:

“la dona de Bot és participativa, de fet participa més que els homes, sobretot

als actes culturals, a la Dansada de Bot, a les Festes, a tot arreu, la dona està a

tot arreu”

I per altra, en canvi, entre les pròpies dones participants al taller sorgeix l’opinió

de passivitat o acomodament de la dona a la vida domèstica i de poc interès; o

també apunten, per manca de disponibilitat, de temps o d’oportunitat per a

participar en la vida social, i en particular en la vida política.



on he d’anar jo? I algunes si no van amb l’home, tampoc surten. I altres que


potser aniríem més del que anem et trobes que tens la faena de casa, cuidar

als pares si se t’han fet grans, que si ara l’oliva, que si la verema .. no pares”

L’associació de Dones de Bot

Com s’ha vist en l’apartat anterior , L'Associació de Dones la Donzella, funciona

des de 2004, any en què va ser constituïda legalment i consta al voltant d’unes

170 sòcies.

L'Associació ha estat l'encarregada de promoure tot un seguit d'actes i activitats

destinades, fonamentalment a assolir els següents objectius:

Potenciar el paper de la dona fora de l'àmbit familiar

Promoure activitats de lleure i culturals per al poble

en general, i per a la dona en particular

Fomentar les relacions del nostre poble sobrepassant l'àmbit

comarcal i provincial, gràcies sobretot a l'activitat sardanista.

Col·laborar amb les diverses entitats, institucions i associacions.

Quasi totes els activitats organitzades per l'Associació estan obertes a la

participació de tota la població.

A la pregunta de com són les relacions entre les dones del municipi i que

identifiquessin espais de trobada, més enllà del bar o els moments d’anar a

acompanyar els nens i nenes a l’escola o els moments en què es troben a la

compra, no identificaven espais de trobada propis entre les dones.

“espais de trobada? el cantonet, aquí li diem fer el cantonet, això és pues mira,

per exemple, quan vas a comprar i et trobes, et pares, a la cantonada dels

carrers i aprofites i fas la xerrada”

“Ara hi ha un grup de dones grans, de l’edat de la meva mare que es troben els

dijous per la tarda per anar a fer la partideta de cartes a la societat, i les veus


allí, almenys és un espai per a elles, això abans no passava, almenys ara a

aquest grupet les veus allí, jugant a les cartes entre elles”

Sí que com a associació disposen de local propi, el qual consideren adequat a

les seves necessitats. De fet, es pot dir que tot i la seva curta trajectòria, va

néixer fa a penes 4 anys, és una de les associacions més consolidades al

municipi.

També manifesten tenir relació i intercanvis amb algunes de les associacions de

dones de la comarca. Però tot i així, consideren que encara hi ha mancances i

dèficits en quant a difusió de les activitats organitzades per part d’altres

associacions de dones, reforçar més el treball en xarxa.

De fet, a la comarca de la Terra Alta, les associacions de dones realitzen una

trobada anual amb l’objectiu d’intercanviar experiències, idees i exposar les

diferents incidències que s’han trobat al llarg de l’any, la manera com les han

solucionades i amb quins recursos han comptat. Aquesta trobada és itinerant i

rotativa, i cada any es celebra a una població diferent de la comarca. Aquest

any 2008 aquesta trobada ha tingut lloc al municipi de Bot.

Cal assenyalar que aquesta és una iniciativa molt positiva.

L’associació de dones de Bot gaudeix del suport i col·laboració de l’Ajuntament

i del Consell Comarcal de la Terra Alta per al desenvolupament de la seva

programació d’activitats – ens han comentat que en determinats moments des

de l’àrea de Serveis Socials (UBASP - Unitat Bàsica d'Atenció Social Primària-) del

Consell Comarcal han estat convocades per tal de dur a terme diferents

accions com per exemple la creació de l’Associació de Dones afectades de

Fibromialgia de les Terres de les l’Ebre, entre altres iniciatives-, malgrat això, ens

manifesten que un dels problemes més greus que tenen a l’associació és la

dificultat per poder assistir a les reunions atès la franja horària en les que

són convocades.

D’acord amb la conversa amb dues membres de l’associació, vocal i secretària

respectivament de la junta anterior – val a dir que en el moment de la redacció

d’aquest Pla Local de Polítiques de Dones ens varem trobar enmig del canvi de


junta de l’associació de dones de Bot-, coneixien l’existència de Plans Locals de

Polítiques de Dones a altres poblacions de la comarca de la Terra Alta, fruit

d’aquestes trobades anuals que realitzen.

També van participar a les reunions prèvies a l’organització del I Congrés de

Dones de les Terres de l’Ebre organitzat per l’Assemblea Territorial de Dones de

les Terres de l’Ebre i celebrada a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa el passat 26

d’abril de 2008 –tot i que per problemes d’agenda no van poder assistir-hi-.

Aquest primer congrés portava per títol “El paper de les dones, abans i ara, al

nostre territori”. La jornada acollí per una banda, diferents conferències: “la

transformació de la societat agrària en la nova societat rural. El paper de les

dones en el desenvolupament local” a càrrec de Montse Soronelles (doctora en

antropologia i professora de la URV); “Adaptació als canvis demogràfics, socials

i culturals de les Terres de l’Ebre” a càrrec d’Assumpta Eixarch (coordinadora

tècnica de la Secretaria per la immigració a les Terres de l’Ebre); i per l’altra, la

presentació dels comunicats per part de representants de les comarques del

Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Terra Alta. Sara Asensio i Tere Castellà,

Representants de l’Assemblea Territorial de Dones de les Terres de l’Ebre

presentaren les conclusions del congrés. La clausura va córrer a càrrec del

Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i Lola Santacatalina,

Coordinadora Territorial de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l‘Ebre).

A continuació reproduïm textualment el comunicat de la Terra Alta:

COMUNICAT DE LA TERRA ALTA

I CONGRÉS DE DONES DE LES TERRES DE L’EBRE

“Les associacions de dones i diferents col·lectius de dones de la Terra Alta, en

el marc de la jornada del I Congrés de Dones de les Terres de l’Ebre, manifestem

el següent:

Que la nostra és una comarca d’intensa història lligada a la terra amb un

patrimoni natural extraordinari. Una comarca marcada per la seua orografia


(amb els Ports a un extrem i les serres de Cavalls i Pàndols a l’altre), pels rius que

la travessen (el Canaletes, l’Algars, l’Estrets, l’Ebre...) i per uns conreus que han

estat durant anys la primera font d’ingressos de la comarca i que ara són segell

de qualitat i de prestigi. Però per damunt de tot, la nostra, és una comarca amb

un gran potencial humà, del qual gairebé un 50% som dones.

Que les aportacions que les dones de la Terra Alta hem fet a la comarca han

estat fonamentals per al seu progrés.

Que actualment, les dones, continuem essent un pilar bàsic i de futur per la

comarca, tot i la falta d’equitat existent al governs locals i comarcal, així com a

les juntes de les cooperatives agrícoles.

Per tot això, exposem:

Que les dones de la Terra Alta tenim esperit de treball i de compromís vers una

comarca que ens estimem, en l’economia de la qual tenim un paper

fonamental, poc reconegut i que cal reconèixer.

Que les dones de la Terra Alta volem participar amb llibertat i en igualtat

d’oportunitats en els projectes de desenvolupament social, econòmic i polític

de la comarca i de les Terres de l’Ebre.

Que les dones de la Terra Alta creiem imprescindible dotar els nostres municipis

de majors i millors serveis:

- D’atenció a les persones amb discapacitats i a les persones grans en

situació de manca d’autonomia personal, optant per mantenir-les

properes al seu medi, en les millors condicions de vida i durant el màxim

de temps possible.

- Afavorir la creació d’infraestructures i actuacions que milloren la mobilitat

del nostre territori.

- Potenciar i desenvolupar l’economia rural, tant en el sector de

l’agricultura, com en l’agroindustrial i les activitats complementàries.

- Impulsar el desenvolupament dels sectors econòmics tradicionals,

redimensionant-ne els valors i la qualitat.

- Adoptar polítiques de dinamització i reconeixement social del paper de

les dones en el medi rural.


- Afavorir les activitats de cohesió social relacionades amb la cultura

tradicional i popular que constitueix la nostra identitat.

- Endegar projectes de formació d'interès per al col·lectiu rural.

- Crear espais d’intercanvi i de trobada per la gent jove incrementant els

recursos i facilitant l’accés a locals adients.

- Crear i desenvolupar eines i espais de trobada per a facilitar la relació

amb els nouvinguts.

- Canviar les polítiques de gestió del nostre patrimoni natural, amb la

finalitat de la presa de consciència tant del valor com de les

problemàtiques vigents del nostre entorn.

- Preservar el patrimoni natural, paisatgístic, històric i cultural de la comarca

per potenciar aquests valors conservats fins avui, i així afavorir un

desenvolupament econòmic i cultural equilibrat i respectuós amb

l’entorn.

- Rebutjar la industrialització agressiva (centrals nuclears, centrals

tèrmiques, centrals eòliques o solars...) que destrueix l’entorn i la qualitat

de vida dels habitants de la comarca i afavoreix un model de

desenvolupament basat en el sacrifici de les zones rurals amb poca

població en favor dels grans nuclis urbans.

- Fomentar la relació entre els pobles de la comarca i instar els governs

municipals a unir esforços i treballar junts per objectius comuns.

I tot això ho volem manifestar i exposar a fi que aquells estaments i organismes

que tenen capacitat per a incidir en la millora de la qualitat de vida i del

progrés de la nostra comarca en prenguin coneixement i adopten mesures que

prioritzen les actuacions que es fan des de diferents entitats en pro de les dones

de les Terres de l’Ebre, a fi d’assolir les fites avui reivindiquem”26

A continuació reproduïm textualment les conclusions d’aquest Congrés:

26 Comunicat de la comarca de la Terra Alta al I Congrés de les Dones de les Terres de l’Ebre


CONCLUSIONS DEL I CONGRÉS

DE DONES DE LES TERRES DE L’EBRE

“El dia 26 d’abril de 2008 es va celebrar a Tortosa el I Congrés de Dones de les

Terres de l’Ebre, que portava per tema “El paper de les dones, abans i ara, al

nostre territori”, organitzat per l’Assemblea Territorial de Dones i que va tenir un

gran èxit d’assistència. Aquestes són les conclusions que es van llegir en finalitzar

el Congrés:

En primer lloc, volem agrair l’esforç que tantes dones del territori heu realitzat, al

llarg d’aquestos últims mesos, per portar a bon port la jornada que avui estem

fent.

Una jornada que ha resultat intensa i participativa que ens permet visualitzar, de

forma clara, un seguit de qüestions ineludibles que volem recollir en aquesta

taula de conclusions.

Des de l’Assemblea de Dones, preteníem crear un espai de debat i de reflexió

que ens proporcionés material per fomentar l’intercanvi d’experiències i

d’accions futures.

La densitat de idees i experiències que avui s’han exposat, debatut i contrastat

mos donen peu a continuar treballant (en les forces renovades) per les dones

de les Terres de l’Ebre.

Som sabedores, i avui se’ns ha recordat, que representem lo 50 % de la població

del nostre territori. Un territori en el qual volem ser ciutadanes actives.

Volem participar de la presa de decisions d’allò que ens afecta i volen poder

decidir, conjuntament amb els homes, sobre els projectes de desenvolupament

social, econòmic i polític de les Terres de l’Ebre. I, hi volem participar amb

llibertat i en igualtat d’oportunitats.

Les dones, tenim esperit de treball i de compromís vers unes comarques que ens

estimem, en l’economia de les quals tenim un paper fonamental, poc

reconegut i que cal reconèixer.

Les nostres comarques disposen d’un gran potencial humà i d’un patrimoni

històric i natural extraordinari. Creiem en el nostre territori i en el seu potencial i

ens volem comprometre en el seu progrés.

la ruta del vi - bot local... · seguint la pista i fent un últim tram per la carretera que...

Documents