ONGCrevista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals

La revisió dels ODM evidencia el seu incompliment total

Els ODM són una part de l’agenda social global emergent que intenta atorgar una dimensió ètica a la globalització, humanitzar-la. Malgrat els seus punts febles, excessiu minimalisme i focalització en els símptomes i no en les causes de les de-sigualtats, han aconseguit una mobilització i acció política sense precedents que han involucrat actors diversos. Els ODM han actuat com a catalitzadors del debat de l’opinió pública, han servit d’element de sensibilització.

Els ODM estan interrelacionats per naturalesa. Un enfocament holístic de tots els ODM afavoreix la seva consecució: dóna resultats positius, l’avenç d’un afectarà els esforços per assolir-ne un altre.

Abans de la crisi, la profunditat de la pobresa s’havia reduït en la majoria de les regions. Especialment els avenços assolits eren en l’àmbit de la pobresa extrema, la fam i l’ensenyament primari, malgrat el retard en la consecució d’una part important dels ODM. Aquest dèfi cit en el compliment és degut al fet que s’han incomplert compromisos, a la manca de recursos i d’un recolzament fi nancer

62

V Jornades de Formació en Solidaritat de Lleida: 2000 + 10 - Revisió dels ODM

revistaONGC44.indd 60 25/02/11 11:11

ONGCrevista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals63

uniforme i predicible. No n’hi ha prou d’incrementar l’AOD, sinó que ha de millorar la seva qualitat i atendre realment les necessitats. A més, ha d’anar acompanyada de polítiques coherents, no els podem donar per una banda i espoliar-los per l’altra.

La crisi fi nancera provocada per la fallida del model de creixe-ment neoliberal que va començar als EUA ha acabat afectant els països més pobres: ha fet més crua la pobresa. Els problemes s’han agreujat com a conseqüència dels retrocessos ocasionats per la crisi alimentària, els combustibles i el canvi climàtic. La situació econòmi-ca canvia radicalment a partir de 2008: el seu compliment entra en una crisi profunda amb una disminució dels recursos i del fi nança-ment. Hi ha hagut i hi continua havent repercussions: més de 1.000 milions de persones necessiten assistència alimentària.

Amb les condicions actuals, les dades de tendències mundials i regionals corroboren l’incompliment en la pràctica de la totalitat dels objectius pels països en desenvolupament globalment considerats, amb el cas sagnant de l’Àfrica subsahariana, on s’han incrementat la pobresa absoluta i la relativa.

› Abans de la crisi, la profunditat de la pobresa s’havia reduït en la majoria de les regions›

LLEIDA

de fons, i amb voluntariat i personal. Els informes s’actualitzen com a mínim un cop cada dos anys. D’aquesta manera sempre s’ofereix in-formació completa i actualitzada al donant. Per aquest motiu l’ONG ha d’aportar nova informació sobre la seva gestió (entre la qual s’in-clouen els comptes auditats de tots els exercicis d’estudi).

Per ser ONG analitzada per la Fundación Lealtad, cal complir al-guns requisits mínims: desenvolupar projectes de cooperació, acció social i/o medi ambient, comptar amb una auditoria de comptes, te-nir almenys dos anys d’activitat i comptar amb l’acreditació d’utilitat pública en el cas de les associacions.

L’anàlisi que realitza la Fundación Lealtad aporta a les ONG una eina de comunicació gratuïta, ja que la seva tasca es difon a través de la pàgina web de la fundació www.fundacionlealtad.org.

Així mateix, facilita el fi nançament privat ja que a través de la fi txa a la pàgina web es poden fer donacions en línia, i veure les iniciatives obertes a la col·laboració empresarial. Un altre dels be-nefi cis de ser ONG analitzada és obtenir un diagnòstic de l’orga-nització que els permet conèixer els punts susceptibles de millora en la gestió.

Entenem les ONG que els ciutadans no només són re-ceptors de les nostres informacions?

Comunicació 2.0 i ONG: CanalSolidari.org i altres eines

El passat 27 de novembre Cuatro emetia un reportatge sobre una dona minera de Bolívia, amb cinc fi lls, explotada i amenaçada pel seu exmarit. Al cap de pocs dies més de 4.000 persones ja s’havi-en aplegat al Facebook per trobar-hi una solució. L’eina va permetre crear grups de treball encarregats de posar-se en contacte amb la cadena i amb ONG que poguessin fer-se càrrec de la situació. Fruit d’aquest treball i de la col·laboració amb algunes s’ha aconseguit que entitats i persones s’hi impliquin i busquin una solució al pro-blema d’aquesta dona i la seva comunitat.

Com reaccionen les ONG davant aquest nou panorama? A mol-tes els costa deixar el model comunicatiu difusionista i unidireccio-nal, apuntalat en la confi ança en el poder dels grans mitjans per in-cidir en l’opinió pública. D’altres, van comprenent que la ciutadania ja no és mera receptora d’informacions, sinó que cada ciutadà, amb un ordinador, mòbil o xarxa social ha esdevingut emissor, receptor, comunicador i mobilitzador. El paradigma ja no és: una ONG et diu com s’han de fer les coses, ella les fa i tu li pots donar suport. Ara el ciutadà comparteix i col·labora amb les causes sense haver de “de-manar permís a l’ONG”.

Molta gent es va sumant a causes al Facebook sense haver for-mat part mai d’una ONG. O al Twitter va alertant de problemàtiques que no surten als grans mitjans. Amb les noves eines 2.0 és més fàcil arribar a més gent i organitzar-se o, com a mínim, fer veure els su-ports a causes. Per a molta gent –sobretot per al jovent– el món ja no l’expliquen els mass media, sinó les persones de confi ança mit-jançant les xarxes socials.

Transparència i bones pràctiques a les ONGD

L’anàlisi de les ONG sota els 9 Principis de Transparència i Bones Pràctiques. La Fundación Lealtad és una institució sense ànim de lucre pio-nera a Espanya, que es va constituir el 2001 per un grup de donants. La nostra missió és fomentar la confi ança de la societat espanyola en les ONG per aconseguir un increment de les donacions, així com de qualsevol altre tipus de col·laboració amb les ONG.

La Fundació ofereix a particulars i empreses informació indepen-dent, objectiva, homogènia i gratuïta sobre les ONG per ajudar-los a decidir amb quina ONG col·laborar i orientar-los per fer un segui-ment dels donatius. Per això la Fundación Lealtad publica a la seva pàgina web els informes de Transparència i Bones Pràctiques de ges-tió, realitzats a partir d’una anàlisi sobre els 9 Principis de Transparèn-cia i Bones Pràctiques.

Aquesta anàlisi és voluntària i gratuïta, ja que són les mateixes ONG les que es dirigeixen a la Fundación Lealtad per demanar de ser analitzades sobre el compliment dels principis. L’anàlisi es basa en la documentació que l’ONG ha d’aportar a la Fundación Lealtad.

Aquesta informació fa referència a l’últim exercici tancat i auditat i als dos anteriors, i s’agrupa en diverses categories: informació general, econòmica i legal, informació relacionada amb els òrgans de govern i direcció, amb els programes i activitats, amb comunicació i captació

revistaONGC44.indd 61 25/02/11 11:11

ONGCrevista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals64

›› El problema no rau en que no hi hagi el sufi cient per menjar sinó que milions de persones no poden accedir al sufi cient per menjar

El gran repte per a les ONG és la conquesta i assumpció defi ni-tiva d’una cultura 2.0 que doni sentit a l’ús d’aquestes eines. Si al-guna cosa s’apropa a l’ideari ONG és la fi losofi a inherent a aquestes eines: participació, cooperació, inclusió i horitzontalitat. Les ONG i qualsevol persona amb inquietuds socials tenen, doncs, el repte de construir una nova ciutadania global i unes noves formes de com-promís encara per descobrir.

sura que el rector de la societat ha esdevingut el mercat, els aliments també han quedat subordinats a la seva lògica. En el procés històric d’evolució del capitalisme, la concentració i centralització del capital ha esdevingut una de les característiques més rellevants i defi nitòries a l’hora d’entendre el model econòmic de la societat actual.

En aquest procés, la conformació de conglomerats agroindustri-als ha esdevingut el refl ex d’aquesta lògica en l’esfera alimentària. Avui, doncs, ens trobem que el valor de canvi dels aliments esdevé l’element central de la seva producció, que s’articula a escala global, sota el control dels grans conglomerats de producció i sobretot de distribució. Així, tenim que el paper dels aliments, des de la pers-pectiva del seu valor d’ús, base del sosteniment i reproducció de la població, esdevé un element secundari subordinat a la lògica dels ali-ments com a mercaderia que ha de proporcionar els majors benefi cis possibles. Una de les conseqüències més dramàtiques d’aquest fet esdevé la vulnerabilitat total que milions de persones experimenten davant d’aquesta lògica, veient-se abocades a situacions de fam en un món on, parafrasejant A. Sen, el problema no rau en què no hi hagi el sufi cient per menjar sinó que milions de persones no poden accedir al sufi cient per menjar.

Aquesta situació dramàtica, a dia d’avui, apunta a convertir-se en catastròfi ca en el futur més immediat si tenim en compte les conse-qüències agreujants que el canvi climàtic i la crisi energètica poden tenir sobre la producció dels aliments a escala global.

Crisi alimentària mundial: una conseqüència de la mercantilització de l’alimentació

Els aliments i la seva producció sempre han estat un element es-tratègic en qualsevol societat i, per tant, també ho són en la societat capitalista. En el capitalisme la producció d’aliments ha anat evolu-cionant d’acord a l’evolució del procés d’acumulació esdevenint un element central del mateix. Així, per exemple, quan l’Estat ha tingut un paper determinant en la direcció de l’economia, la producció agrícola ha estat un element clau en les polítiques públiques, a me-

Josep Manel Busqueta

LLEIDA

revistaONGC44.indd 62 25/02/11 11:11