La restauració de la Capella Sixtina

Des del s.XVI fins el s.XX

IndexLa volta de la Capella Sixtina i escoles de restauració

1. Anàlisis i descripció2. Primeres intervencions de la voltaProblemes estructurals Problemes pictòrics: Matteo da Lecce i Van der BreckGirolamo da Fano o Domenico Carnevali Laghi 1623 – 1625Carlo Maratta

Problemes de conservació

3. Gianluigi Colalucci (1980)

Analisis i descripció:

Fitxa tècnicaAutor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 – Roma, 1564)Cronologia: 1508 – 1512Tècnica. Pintura al fresc Mides: 13 x 36 mEstil Renaixentista Tema: BíblicEncarrec per Juli IILocalització: Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà

Problemes de conservació

Condicions NO òptimes:- Esquerdes; ocasionades per

antics ciments reutil·litzats d’un oratori que causen:

- Infiltracions per l’aigua de la pluja reaccionant amb la calç del fresc:

- Carbonatació - Salinitat- Males condicions hambientals i

d’iluminació per les làmpades d’oli i les espelmes que ennegreixen les pintures.

Primeres intervencions

Problemes estructurals i intervenció

- 1518, Pau III crea la figura del mandator, el qual tenia la única feina de netejar els fescs.

- 1522, esfondrament de l’arquitrau de la capella per la multiplicació d’esquerdes .

Problemes pictòrics s.XVII

- Matteo da Lecce i Van der Breck Realitzen proves per comprovar l’estat general i observen pèrdues de color. Arriben a

substituir alguns frescos de la part inferior a altres intervencions.

- Girolamo da Fano i Domenico Carnevali

Repints a la zona de Moises i al s. XVII es netegen les pintures treient la pols.

Carlo Maratta: prefèrencia conservadoraS’empren diferents mètodes de neteja, utilització d’esponges i vi grec. Revivament del color

a partir de coles animals que amb el temps fan la brutícia més evident.

Comparació amb Luca Beltrami

Resultat: Els reiterats retocs, aplicacions de coles animals i netejes cada cop més agressives mostren al segle XIX una brutícia que segueix en augment i paral·lelament mostra una pèrdua important de relleu i volum.

Última restauració

Gianluigi Colalucci (Roma, 1929)

- Biografia

Aquest va ingressar als tallers Vaticans el 1960 – 1979 i n’és el màxim representant, abans però es va formar a l’Instituto Centrale di Restauro de Roma, on va ser l’alumne de C.

Brandi .

Intervenció i Restauració- Creació de bastida: segueix els esquemes de M.Àngel, inclús utilitzen els mateixos forats on ell va colocar les bigues per aguantar la bastida.

- Equip multidisciplinari

Restauració:

-Fase inicial:

Documentació i investigació per reconèixer els aspectes de la capella. Cargues de brutícia: taques de les sals i silicats, recoberts de cola i pinzellades fosques aixecament del color.

Precisar el nivell de neteja

- Neteja

Falta d’informació, provoca una neteja excesiva

IndexJudici Final

1. Anàlisi i descripció2. Problemàtiques de l’obra3. Interevencions 4. Polèmica posterior

5. Conclusions finals

Fitxa tècnicaAutor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 –

Roma, 1564)Cronologia: 1537 – 1541Tècnica. Pintura al fresc Mides: 13,70 x 12,20 mEstil Renaixentista Tema: BíblicEncarrec per Juli IILocalització: Capella Sixtina, Ciutat del

Vaticà

Santa Catarina

El rem del Caront ; 1566 D.C.

Intervencions inicials:Concili de Trento: Problemes religiosos.Daniele da Volterra (1565)Girolamo da Fano i Domenico Carnevali

La talula de Venusti

Problemàtiques:

Intervenció de l’Academia de San Lucas finals s. XVII; neteja a partir de l’aplicació d’un producte corrosiu que fa malvé l’obra i que ancara ara se’n veuen empremtes.

Reiterats intents de neteges anteriors a l’igual que la volta de la Capella.

Intervencions posteriors:

1935 – 1936: Seiz i Biagetti – Neteja i consolidació

1990 – 1994: Equip de restauració dirigida per Fabrizio Marcineli: Gialuigi Colalucci, Mauricio Rossi, Piergiorgio Bonetti i Bruno Baratti – Restitució completa de l’obra a partir d’una neteja molt cuidadosa que no afectà a l’obra

de M.Àngel, retornant la vivacitat dels colors.

Conservació dels frescos de la Capella SixtinaSistema de control per reduir el danys del flux de públic, s’estudia el microclima a la U. De

Padua, la seva finalitat serà crear el elements que controlin la humitat i l’aire de la sala, evitant que l’atmosfera s’ompli de pols i de contaminació. Creació d’un ambient sa que preservi les pintures i eviti futures restauracions .

El Judici Final abans, durant i després de la restauració:

Comparació amb les teories de la restauració del s. XIX

- Teoría de la Restauració Científica; Gustavo Giovanoni ( 1873 – 1947)- Prioritat; mínima intervenvió- Eliminació d’afegits posteriors

- Teoría de la Restauració Crítica; Cèsare Brandi ( 1906 – 1988)- Retorn de l'eficiència- Alteració de l’aspecte original - Falsificació històrica i artística- Temps: adaptat al gust actual - Restauració preventiva

- J. Morris Moor, Francisco de Goya, Paul Gauguin

- Teoría de la restauració Romàntica ; John Ruskin ( 1819 – 1900)

Conclusions

La Escola Crítica de Cezare Brandi és la pauta que segueixen l’equip de restauradors i Ginluigi Colalucci en la restauració de la Capella Sixtina.

Brandi defineix la restauració com el moment del descobriment de l’obra que és restaurada. Aquest descobriment continu és el que interessa al grup de restauradors.

“Sacrificar la instància històrica davant de l’estètica”

‘’ La Restauració ha de ser la excepció i la Conservació la norma’’