LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

LA PASTANAGA

Adrià Peña Gutiérrez3er. C

DESCRIPCIÓ DE LA PLANTAÉs una planta herbàcia biennal, de 30 a 80 cm d’alçada, de flors blanques o roses. L’arrel és on guarda l’aliment, es gruixuda i allargada i generalment cònica de més o menys longitud segons la varietat. La tall és bastant prima i herbàcia.

tall

LA REPRODUCCIÓ DE LES PASTANAGUES:

La flor és l’òrgan reproductor de la planta.

Està formada pels sèpals, els pètals, els estams i el pistil (òrgan femení).

Els estams són filaments llargs que acaben en unssacs de pol·len i són els òrgans masculins de la flor.

REPRODUCCIÓ: Les flors

Les pastanagues fan les flors i les llavors en una umbel·la normalment el segon any, doncs són plantes bianuals.

Un cop les flors estan seques, es cullen i es sacsegen per a fer caure les llavors.

REPRODUCCIÓ: Les etapes1. La pol·linitzacióÉs el procés pel qual els gàmetes masculins continguts en els grans de pol·len són transportats fins l’òrgan sexual femení.

2. La fecundacióEl gra de pol·len fixat sobre l’estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l’estil fins arribar a l’ovari.

3. La formació del fruit o la llavor.L’òvul fecundat es transforma en una llavor.

4. La germinacióLa germinació consisteix en l’entrada sobtada en activitat de l’embrió latent quan les condicions d’humitat i temperatura són adequades. Es manifesta per la sortida de la radícula fora de la testa (cobertura protectora).

COM CAL CONREARLES:S’han de plantar directament amb la llavor.Quan han germinat les llavors, se n’han d’arrencar unes quantes plantetes per deixar uns 8 cm entre elles i així pugin créixer. Es pot sembrar durant tot l’any i triga uns tres mesos a créixer.

Plantem la llavor i reguem

Una setmana

Primer mes Segon mes Hora de recollir:

Tercer mes

Arrels

Sol

Clorofil·la

Energia solar

Gas carbònic

Aigua i sals minerals

COM S’ALIMENTEN?La fotosíntesis:

Les arrels absorbeixen l’aigua i les sals minerals i barrejades formen la saba bruta. Després puja per els vasos conductors de la tija fins a les fulles. A les fulles capten la llum solar gràcies a una substancia verda anomenada clorofil·la. La llum solar proporciona l’energia suficient per convertir la saba bruta i el diòxid de carboni en saba elaborada, és a dir, l’aliment.

MOLTES GRÀCIES!!