la reforma polítiques de la crisi - admin.cercledeconomia.com · la reforma de la democràcia...

LA REFORMAdE LA dEMOcRàciAEspAnyOLA.LEs diMEnsiOns pOLítiquEs dE LA cRisi

pRòLEg

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Antón Costas 3

nEcEssitAt i OpORtunitAt pER A LA REFORMA dE LEs nOstREs instituciOns

L’existència d’un bon debat públic sobre els problemes actuals i els reptes de

futur als quals fan front la nostra economia i societat és la condició sine qua

non per a l’existència de bones polítiques públiques i, més enllà, per a l’adap-

tació de les nostres institucions polítiques i administratives al constant canvi

econòmic i social. La qualitat del debat públic determina la qualitat del pro-

cés de formació de decisions públiques i la seva capacitat per recollir les pre-

ferències socials; és a dir, l’interès general. Sense una societat activa i pluralis-

ta, el funcionament institucional s’esbiaixa a favor dels interessos particulars

i corporatius.

L’objectiu fonamental d’aquesta nova edició de l’Anuari del Cercle

d’Economia és fomentar aquest debat públic al nostre país. De fet, es pot dir

que aquesta és la raó de ser de l’existència mateixa del Cercle des de la seva

fundació a finals dels anys cinquanta del segle passat. Els seus estatuts en

defineixen l’objectiu fundacional com el de contribuir a la dinamització de la

societat i a la modernització de l’economia i la política. L’Anuari respon a

aquest compromís.

Mentre que el tema de l’Anuari 2012 va ser Les crisis d’Europa, el d’aquest

any és La reforma de la democràcia espanyola. El motiu de l’elecció d’aquest

tema és la convicció que la crisi actual i, especialment, la sortida definitiva

d’aquesta situació tenen una dimensió política innegable. La manera en què

sapiguem donar resposta a aquesta dimensió política de la crisi espanyola

marcarà el desenvolupament del país per a les pròximes dècades.

4 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Antón Costas

Aquesta necessitat de canvi polític institucional no s’ha de veure, com es

fa de vegades, com el reconeixement d’un fracàs. Algunes de les institucions

polítiques i administratives que avui manifesten clars rendiments decreixents

en termes de la seva capacitat per recollir i encarrilar els interessos generals

van rendir, malgrat això, bons beneficis durant les tres últimes dècades. La

necessitat del canvi no té l’origen, per tant, en un defecte original del disseny

institucional actual sinó que és, fonamentalment, conseqüència de les lògi-

ques disfuncions que experimenten les institucions de tota mena a l’hora d’en-

frontar-se als nous requeriments i demandes que neixen del canvi econòmic i

social continu.

És la inevitabilitat del canvi econòmic i social que fa que els països, de

tant en tant, hagin de parar-se a reflexionar sobre el seu futur i a reconsiderar

decisions passades. No ens ha de sorprendre que aquests moments acostumin

a coincidir amb fases de crisi i declivi. Les crisis són moments d’oportunitat.

Hauríem de saber aprofitar-les.

Algunes condicions són favorables. Espanya és avui una democràcia

consolidada, que es recolza en una societat que ha donat mostres d’un gran

sentit comú i d’una envejable capacitat per al canvi. Difícilment trobarem una

altra societat que en els últims trenta anys hagi estat capaç d’enfrontar-se a

tantes transformacions polítiques, econòmiques i socials com l’espanyola: el

pas d’una dictadura a una democràcia; d’una economia autàrquica a una

d’oberta i integrada a Europa; d’un sistema econòmic intervingut a un altre

amb graus elevats de liberalització; d’una societat dominada pel costum i

l’obscurantisme a una societat lliure i oberta. Hi ha altres condicions que,

malgrat tot, són menys favorables. A l’existència de problemes estructurals

crònics, s’hi uneixen les dificultats pròpies de la fase recessiva i, especialment,

la incapacitat sobrevinguda a les principals forces polítiques per al diàleg i la

recerca d’acords. La vida política espanyola s’ha fet excessivament partidista,

alguns poders de l’Estat s’han corporativitzat, i àmbits fonamentals de les

administracions públiques responen, en els objectius i el funcionament, més a

interessos particulars que generals.

En aquesta situació de paràlisi política i corporativització i patrimonialit-

zació de la vida pública, no es pot esperar que els impulsos per al canvi vin-

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Antón Costas 5

guin de dins del sistema polític. Han de sorgir del si de la societat. La crisi i el

malestar que provoca afavoreix aquest impuls.

Tot i que sembli contradictori, el motor per al canvi és la demanda social

que sorgeix del malestar social que ara existeix a la societat espanyola. Un

malestar que, miraculosament, s’expressa en l’exigència de «més i millor de-

mocràcia». Comprèn aspectes amplis de la vida pública espanyola: des del

descontentament amb les polítiques relacionades amb la sanitat i l’ensenya-

ment fins al funcionament del sistema fiscal, el funcionament dels partits i les

administracions públiques, la corrupció política o el funcionament de l’Estat

de les autonomies. En aquest últim àmbit, aquest malestar té la seva principal

manifestació en l’ampli desig que existeix a Catalunya d’aconseguir un en-

caixament millor de les seves aspiracions financeres i d’autonomia política a

l’Espanya actual.

Aquest malestar i la demanda de canvi exigeixen buscar visions comunes

per a un nou contracte social que segueixi de pegament per a un nou projecte

polític comú per al segle xxi. Aquestes visions comunes s’han de basar en un

debat públic ampli i plural. Un debat pluralista, amb mirades i aproximacions

diferents. Aquest és el propòsit de l’Anuari que teniu a les mans. Recull reflexions

d’estudiosos, experts i acadèmics de diferents àmbits. Em sembla que totes

contribueixen a enriquir el debat públic sobre la reforma de la democràcia a

Espanya. El Cercle ha proposat el tema. Ells han escollit l’enfocament. A més

a més de diagnòstics sobre les causes dels nostres mals, la seva anàlisi incor-

pora propostes i estratègies per al canvi. A tots, els vull agrair la seva genero-

sitat en acceptar col·laborar amb el Cercle en la millora de la qualitat del de-

bat públic al nostre país.

Antón Costas

President del Cercle d’Economia

LEs diMEnsiOnspOLítiquEs dE LAcRisi EcOnòMicA:cOM Es cOns- tRuEixEn bOnEsinstituciOns?

Un

règ

im g

rip

at

Jose

p R

am

oned

a

La

dim

ensi

ó p

olít

ica

de

les

resp

oste

s

a l

es c

risi

s ec

onòm

iqu

es e

spa

ny

oles

Jo

sé M

arí

a S

erra

no

Sa

nz

La

cri

si i

nst

itu

cion

al

d’E

spa

ny

a

Fra

nci

sco

J. F

erra

ro

Per

al

reco

nei

xem

ent

con

stit

uci

ona

l

de

Ca

talu

ny

a M

igu

el H

erre

ro d

e M

iñón

Mer

cat

i se

gu

reta

t ju

ríd

ica

Ju

an

-Jos

é L

ópez

Bu

rnio

l

A l

a r

ecer

ca d

e le

s in

stit

uci

ons

virt

uos

es

Víc

tor

La

pu

ente

Gin

é

L'e

nca

ix i

les

res

pon

sab

ilit

ats

del

qu

e és

p

úb

lic

i el

pri

vat

per

im

pu

lsa

r la

rec

erca

, el

des

envo

lup

am

ent

i la

in

nov

aci

ó Jo

rdi

Ca

mí

«No

ens

rep

rese

nte

n».

La

cri

si d

els

pa

rtit

s p

olít

ics

Llu

ís O

rrio

ls

Gen

t ca

pa

ç d

e ca

nvi

ar.

La

ges

tió

inte

l· lig

ent

de

la i

nèr

cia

in

stit

uci

ona

l E

nri

qu

e G

il C

alv

o

La

rel

aci

ó C

ata

lun

ya

-Esp

an

ya

: d

ues

m

ajo

ries

i e

l se

u c

onte

xt Jo

sep

Ma

ria

Va

llès

Josep Ramoneda

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda 9

Un règim gri-

pat 1. Els orígens. Trenta-cinc anys

més tard, el règim polític espanyol

nascut de la Transició està gripat.

De manera que respon cada vega-

da amb més dificultats a les necessi-

tats d’una societat que ha canviat

profundament des que va néixer

l’Estat de les autonomies el 1978.

La democràcia es va gestar a Es-

panya en un moment de canvi de

paradigma a tot Europa. El 1979

és l’any que Margaret Thatcher

accedeix al poder al Regne Unit

i Jean-François Lyotard publica

10 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Ramoneda

La condició postmoderna, a França. La legitimació de les institu-

cions, conforme al model encunyat a Alemanya després de la

II Guerra Mundial, es desplaçava de la política a l’economia. I

l’economia es convertia en el motor de les noves ideologies he-

gemòniques i en la font de normativitat social. Els anys setanta

havien estat un cementiri per a tots aquells elefants ideològics

que havien articulat la postguerra europea. Espanya arribava

des de molt enrere a un escenari en plena mutació i ho feia amb

la pretensió de donar a llum un sistema democràtic sense ensor-

rar les bases institucionals i el sistema de poder de la dictadu-

ra. Descobria la política democràtica quan Europa iniciava el

viatge cap a l’economicisme neoconservador. I tot plegat en un

clima d’incertesa, en el qual la il·lusió del canvi convivia amb

vells temors que planejaven sobre l’escena: por del record de la

Guerra Civil –que va actuar com a autèntic superego en la cons-

ciència ciutadana per fer possible la Transició: mai més– i por del

poder de la dictadura, militar, per descomptat.

El canvi era possible perquè la superestructura política del

franquisme estava cada vegada més allunyada de les mutacions

de la societat real. Però es va canviar de règim sense tocar cap

element fonamental: es va mantenir la monarquia designada per

Franco, es va respectar l’exèrcit del dictador i es va conservar

intacte l’aparell de l’Estat i, per descomptat, va quedar intocat el

poder econòmic que havia donat el seu ple suport al dictador. El

canvi d’escenari va venir d’unes eleccions organitzades pel presi-

dent Suárez, des de la legalitat franquista. I l’únic gest de ruptu-

ra democràtica que va vincular la nova legalitat republicana va

ser el retorn del president de la Generalitat de Catalunya, Josep

Tarradellas. Espanya entrava en una fase democràtica, en el

moment que Europa iniciava el camí cap al procés de construc-

ció ideològica que convertiria l’economia en principal font de

legitimació política, limitaria el poder de l’Estat i l’autonomia

de la política, deslegitimaria el servei públic i convertiria el ciuta-


dà –portador de drets polítics– en homo economicus, individu

autosuficient, en competència permanent amb els altres (compe-

tidor, consumidor, contribuent).

2. Els estrats. Que aquest breu recordatori dels orígens ser-

veixi per recordar que la democràcia espanyola és el resultat de

l’acumulació d’una sèrie d’estrats de densitat desigual, que han

generat nombroses falles, que són les que ara amenacen la ruïna

del sistema. El primer estrat és el franquisme invicte, sobre el que

es va voler construir el vell edifici, i del qual 35 anys més tard

encara perviuen algunes rèmores: una esmorteïda tendència al

caudillisme, significativa en la configuració del sistema de poder

intern en els partits; un pes desmesurat de l’Església catòlica que,

tot i les nombroses derrotes recollides (divorci, avortament, ma-

trimonis homosexuals i un llarg etcètera), continua comptant

amb privilegis impropis d’un estat aconfessional i continua pre-

tenent intervenir en el sistema educatiu, amb el beneplàcit de la

dreta immersa en una autèntica restauració conservadora; i un

franquisme sociològic, que la dreta amaga sota la pudorosa

capa de la majoria silenciosa, sempre disposat a convertir la po-

lítica democràtica en el problema, portador d’un racisme difús

de rebuig a l’altre, i un respecte reverencial amb el passat que ha

impedit afrontar dignament la memòria històrica i les responsa-

bilitats del passat.

Sobre aquests fonaments es va establir el segon estrat: l’as-

piració col·lectiva d’aconseguir la democràcia i de ser, per fi, nor-

mals; és a dir, iguals que els europeus. Les mobilitzacions del fi-

nal de la dictadura, i en especial de 1976, van donar base popular

al canvi, que va arrancar amb les eleccions del 77, en les quals

l’Espanya en technicolor (UCD i PSOE) va emergir per sobre

de l’Espanya en blanc i negre (AP i PCE), i amb la nova Consti-

tució del 78. Van ser uns anys no exempts de tensions entre el que

era vell i el que era nou (no sempre fàcils de distingir) en què es

van produir alguns errors importants d’apreciació: en l’evolució


real de les forces de l’antic règim (potser sobrevalorades en al-

guns moments, condicionant les decisions) i en el futur del terro-

risme (la creença que ETA s’acabaria amb la dictadura). La cri-

si d’UCD, que va amenaçar seriosament la governança, i el cop

fallit del 23-F, van produir una rectificació restrictiva de l’Estat

de les autonomies, de la qual ara es viuen les conseqüències.

El tercer estrat va ser el que podríem anomenar el règim

socialista. Amb l’arribada al poder del PSOE el 1982, amb una

majoria política i una autoritat moral sense precedents, el règim

es va assentar definitivament. Alhora, va arribar el desencís: la

dura realitat va suprimir gran part de les il·lusions o fantasies

de la Transició i va obrir al camí a certa indiferència política. Els

governs de Felipe González van donar a les classes mitjanes es-

panyoles l’estat del benestar que no tenien, van fer d’Espanya el

país d’Europa amb un diferencial de rendes més baix, van obli-

gar la dreta, hereva directa del franquisme, a fer la indispensa-

ble travessia del desert, van marginar l’esquerra crítica. L’ingrés

a la Unió Europea és la consolidació definitiva del règim. El re-

ferèndum de l’OTAN és un moment decisiu per a la confiança en

el sistema: probablement va ser bo per a Espanya que guanyés el

sí, però va ser dolent per a la democràcia. Es va demostrar que

un líder polític amb capacitat de seducció i amb tots els instru-

ments a la mà pot forçar un canvi radical de l’opinió pública. El

PSOE va arribar al poder amb una preocupació fonamental: l’es-

tabilitat, que la democracia no tornés a ser un episodi efímer.

Des d’aquesta preocupació el nou règim es va fer tancat i rígid,

amb partits molt jeràrquics i amb unes institucions molt opa-

ques, sense que mai s’emprenguessin reformes tan importants

com la de la Justícia. En aquesta opacitat van créixer casos com

el de Roldán que van destruir la credibilitat institucional. I en

aquesta opacitat va transcórrer l’episodi del GAL. Masegat pel

pes de les majories absolutes, el règim es va afanyar a rebre, amb

retard, el quart estrat.


La consolidació de les classes mitjanes va obrir el camí a la

dreta. El benestar adquirit en els anys de Felipe González les va

fer conservadores. José María Aznar va arribar tres anys més

tard del que es preveia i aquesta pròrroga probablement va ser

negativa per a tothom. Va acabar d’erosionar la imatge del siste-

ma socialista i va carregar de rancor el nou president, que va

arribar sense el cabal de suport que esperava. En qualsevol cas,

Aznar va tornar a la dreta l’orgull perdut. Tot i els seus origens

lligats al moviment nacional es va convertir en campió del neoli-

beralisme alineat amb el republicanisme americà. Va començar

el procés de deslegitimació de l’àmbit públic, letal en una demo-

cràcia tan nova. La seva ambició es va estavellar al seguidisme

americà de la guerra de l’Iraq. La transformació de les grans

empreses públiques en privades li va permetre crear un nou capi-

talisme regulat i pròxim al poder, del qual van sorgir alguns dels

disbarats que van arruïnar el país i, després, el règim. Bankia és

la icona de tot això. Les elits econòmiques sofrien una mutació:

entraven en joc els alts executius i els «bonus». L’arribada d’una

immigració estrangera desconeguda en aquest país va ser un al-

tre factor de canvi que va afectar els equilibris socials.

Quan arriba Zapatero, els símptomes de deteriorament del

règim, després que Aznar hagués portat l’autoritarisme a l’ex-

trem des que va tenir majoria absoluta, ja eren evidents. La seva

decisió de complir la promesa de retirar les tropes de l’Iraq va

retornar per un instant certa confiança en la política. Els seus

avenços en matèria de drets i llibertats individuals, que van

col·locar Espanya a l’avantguarda del món, anaven en la bona

direcció. Les primeres generacions d’Internet entraven a escena.

Però va sorgir l’Espanya profunda, liderada per un PP enrabiat

per una derrota que no s’esperava i es van trencar tots els mínims

compartits: Rajoy va fer de la lluita antiterrorista camp de bata-

lla permanent i va organitzar la resistència conservadora des de

la qual, en arribar al poder, ha emprès la tasca de restauració


ideològica, un retorn al passat. Zapatero va aguantar les enves-

tides de l’aliança entre la dreta i l’Església, però va sucumbir a

la crisi. Ni va saber frenar els excessos d’aquells anys bojos, ni

va voler veure el que estava passant al sistema financer espanyol,

ni va saber prevenir i utilitzar els superàvits que s’havien acon-

seguit per afrontar la crisi en millors condicions. Zapatero va obrir

la via de la reforma estatutària a Catalunya i no en va con-

trolar el procés. I el PP es va llançar a la ruptura dels consensos

de la Transició i va tombar un Estatut ratificat pel poble català.

S’obria així la crisi que ara ha pres la forma de procés indepen-

dentista.

3. Les fractures. Quan el PP va recuperar el poder, el règim

ja estava perfectament gripat. Les fractures s’han obert a tots

els fronts: l’econòmic (el creixement imparable de les desigual-

tats), el polític (la crisi de representació), el territorial (la crisi

d’Estat), el social (les destrosses de l’austeritat), el cultural i el

moral. Però el PP s’ha entestat sistemàticament a negar que

el règim necessiti una reforma de veritat –en el sentit d’una redis-

tribució real del poder– i s’ha limitat a promoure una restauració

conservadora que recentralitza, limita llibertats bàsiques (llei

d’ordre públic, projecte de reformes del codi penal, projecte de

llei de l’abort) i pretén imposar la visió catòlica del món a la so-

cietat (llei d’educació i llei de l’abort). Instal·lats en un bipoli del

poder, només trencat en els sistemes multipartidistes de Catalu-

nya i del País Basc, PP i PSOE actuen com un sindicat d’interes-

sos que, més enllà de les seves querelles, defensen a qualsevol

preu el sistema bipartidista que els afavoreix. I des d’aquesta

aliança les reformes de fons són gairebé impossibles.

Què falla al règim? Si partim dels símptomes potser arriba-

rem abans a la malaltia. I els símptomes ens els donen les en-

questes: les principals preocupacions de la ciutadania són l’atur

i la corrupció. I la banca, la classe política i la jerarquia eclesiàs-

tica reben valoracions molt negatives dels ciutadans.


La fractura més visible és la crisi de representació, que té

relació amb totes les altres, i especialment amb la crisi de legiti-

mitat que deriva de la incapacitat del sistema de garantir els

mínims bàsics per a una vida digna a la ciutadania, de la pèrdua

d’autonomia de la política, de la promiscuïtat entre política i

diners, de la confusió de poders i de la dificultat de renovació del

sistema. Simplificant, vivim en un règim opac i tancat, convertit

en una casta cada vegada més allunyada de la ciutadania.

«No ens representen», la desafecció ciutadana envers la polí-

tica s’ha expressat de mil maneres. El bipartidisme imperfecte

redueix extraordinàriament el camp de joc. Afavoreix la gover-

nança, en el sentit que dóna estabilitat parlamentària, però té

unes dinàmiques excloents que empenyen la ciutadania cap a

fora. El bipartidisme afavoreix el comportament com a casta: PP

i PSOE tenen un interès comú: que el poder sigui territori exclusiu

d’ells dos. Aquest acord no és només per posar barreres a l’entra-

da d’altres competidors, és també la defensa del model d’estat

(la monarquia), l’organització territorial (nacional davant de

plurinacional), la prevalença de l’executiu respecte dels altres

poders, i en especial del poder judicial, la banalització de la qües-

tió de la corrupció, i la resistència a una redistribució real del

poder.

La ciutadania no se sent representada. Té la sensació que la

seva veu no arriba i que la política no defensa els interessos ge-

nerals sinó els interessos d’uns quants. I l’efecte distància fa que

a la política li sigui cada vegada més difícil desxifrar els missat-

ges de la ciutadania. I quan això passa creixen els moviments

socials i polítics que desborden l’espai institucional, en trenquen

els codis i els límits. La reacció institucional no és incloent sinó

excloent i desqualifica la política no institucional amb etiquetes

màgiques com populisme, antipolítica o antisistema. El populis-

me pot ser un perill, però ho és sobretot si els partits no són capa-

ços d’entendre que és el que ha fet créixer aquests moviments i de


donar-los resposta. La criminalització dels moviments socials,

l’antipolítica, és un mecanisme d’exclusió, és la pretensió de reti-

rar la paraula a qui s’atreveix a desafiar el marc limitat del que

es considera possible pel sistema. La negació de la política, i

l’apel·lació a la legalitat, com a única resposta a un problema

com el de l’independentisme català (alguns juristes pensen que

els conflictes es resolen fixant la societat en un paper) demostren

la rigidesa d’un règim a l’hora de reconèixer subjectes polítics

realment existents.

Per què els partits no són capaços d’obrir el joc? Per la pèr-

dua d’autonomia de la política i per la renúncia a dotar de sentit

les seves propostes en forma de projecte polític. La cultura d’elu-

sió de responsabilitats, en nom de les exigències que ens imposen

des de fora, és letal per a la credibilitat de la democràcia. I a això

s’aferren els dirigents polítics –«no podíem fer res més que el que

estem fent»–, de manera que només aconsegueixen posar en evi-

dència que la política està despullada. L’autoritat es dilueix i

inevitablement es tendeix cap a l’autoritarisme, el plus d’exem-

plaritat que exigeix la responsabilitat pública s’esvaeix. I s’impo-

sa la pregunta: a qui es deuen els governants?

Sens dubte, l’evolució del sistema econòmic té conseqüèn-

cies que desborden el marc polític institucional. L’explosió de les

desigualtats al primer món segons el principi de Piketty (el capi-

tal es reprodueix a molta més velocitat que el creixement de

l’economia) obre una bretxa enorme en la societat, afavoreix el

passat (el patrimoni) respecte al futur (la creativitat i la innova-

ció) i trenca un principi bàsic per a la legitimitat del sistema: te-

nir feina ja no és una garantia de condicions de vida digna.

Però és davant d’aquesta realitat que el desemparament de la

política es fa més evident i que els comportaments de les elits tenen

efectes desmoralitzadors en la ciutadania. I aquí adquireix sentit

la preocupació per la corrupció política. I que davant dels casos de

corrupció estructural (posem per cas Bárcenas, Gürtel, els ERO o


cursos de formació) en lloc de liderar l’aclariment dels fets i donar

les dimissions necessàries per restablir els equilibris socials, s’utilit-

zen tots els recursos del poder per reduir els efectes penals.

Conclusió: el règim espanyol necessita urgentment reformes

que obrin el joc sense por de passar del bipartidisme imperfecte

al pluripartidisme real; que reforcin la separació de poders (i és

fonamental en aquest sentit l’eterna reforma pendent de la Justí-

cia); que redistribueixin el poder de manera més eficient i amb

més accessibilitat a la ciutadania, i resolguin el desajust d’un

sistema molt descentralitzat en la despesa i molt poc en la decisió

política; que desenvolupin la cultura de la funció pública que

aquest país desconeix; que trenquin la promiscuïtat entre política

i diners (no hi ha corrupte sense corruptor) per la via de la trans-

parència necessària en els procediments; que tornin a la política

la seva dignitat, que passa per l’exigible exemplaritat en l’exerci-

ci del càrrec, pel reconeixement dels ciutadans i dels subjectes

polítics col·lectius i per l’assumpció de responsabilitats, amb totes

les conseqüències i sense escudar-se en ordres superiors. Unes

institucions velles i desgastades necessiten una neteja, que passa

sens dubte per canvis de persones, la renovació de la prefectura

de l’Estat és un clam, i per reformes legals, però sobretot per un

canvi d’actitud. L’Estat no pot ser una àrea privada i tancada

dels partits i dels poders fàctics. Com a mínim en democràcia. La

realitat és que ara el règim polític espanyol no funciona i només

la pressió de l’opinió pública pot forçar-ne els beneficiaris a afron-

tar les reformes. Si la ciutadania claudica, l’evolució del règim cap

a l’autoritarisme postdemocràtic continuarà imparable.

José María Serrano Sanz

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz 19

La di-

mensió política de les respostes

a les crisis econòmiques espa-

nyoles La dimensió política d’una

crisi econòmica és innegable. De ve-

gades hi és a l’origen, quan és resul-

tat d’errors institucionals, o l’han

agreujada. Si la crisi s’allarga, la

societat qüestiona unes institucions

incapaces de resoldre els seus pro-

blemes, i la dimensió política do-

mina. Però sempre, la capacitat

d’afrontar l’arrel o les manifesta-

cions del malestar econòmic, depèn

de la política. Per això sorprèn

20 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / José María Serrano Sanz

l’atenció obsessiva als aspectes tècnics de la política econòmica i

l’oblit de la seva condició d’art.

En aquest treball reflexionem sobre la dimensió política de

les respostes que els governs espanyols han donat a les crisis eco-

nòmiques de la democràcia. Primer ens referirem a les tres que

van tenir èxit en afrontar les crisis del petroli, el 1977 i el 1982, i

la del sistema monetari europeu als anys noranta. Després ens

aturarem en la crisi actual.

i. AJust i REFORMA pActAts EL 1977

Si alguna vegada política i economia van estar inextricablement

unides va ser el 1977. Potser per aquest motiu la resposta a la

crisi econòmica va ser la que va tenir més singularitat i més con-

tingut d’acció política, en un sentit estricte.

Recordem breument el context econòmic. Entre el 1973 i

el 1978 el cost del petroli per a Espanya es va multiplicar per

5,3 i això significava entregar als proveïdors cada any addicio-

nalment un 3% de la renda nacional, per importar la mateixa

quantitat de combustible. Sense alternativa a curt termini, la

renda disponible menor va reduir la demanda i les exportacions

i va fer caure el nivell d’activitat. Per la banda de l’oferta, una

energia més cara eleva els costos, i l’equilibri només es restaura

amb menys salaris o ocupació, però a Espanya els salaris van

augmentar. A més a més, el creixement de preus i salaris es con-

verteix en terreny propici per a conflictes distributius. Si el govern

no és capaç de contenir aquest deteriorament, la inflació i altres

desequilibris s’ampliaran. I això és el que va passar.

La política econòmica va estar condicionada per la conjun-

tura política. Entre el 1974 i el juny del 1977 es va practicar una

política acomodatícia i a la segona meitat del 1977 es va fer

l’ajust pendent. El president del Govern Adolfo Suárez va encar-


regar la direcció de la política econòmica a una persona aliena

al seu partit i fins i tot al món polític, cosa que no ha tornat a

repetir-se. Es tractava del professor Enrique Fuentes Quintana,

un tècnic, tot i que amb una imatge pública excel·lent. Aquesta

elecció va marcar tant les maneres com els continguts de la polí-

tica econòmica.

Pel que fa a les maneres. Pocs dies després d’haver pres

possessió del càrrec, Fuentes Quintana va aparèixer a la televi-

sió, en horari de màxima audiència, per explicar la situació

d’emergència econòmica en un llenguatge planer i sol·licitar

comprensió i col·laboració a la societat. Era una intervenció inè-

dita que buscava exercir el lideratge reclamant complicitat. Du-

rant l’estiu es van fer els passos necessaris per comprometre els

partits polítics democràtics amb la seva estratègia i a l’octubre es

van signar els Pactes de la Moncloa. És difícil pensar en una

aposta tan original sense l’impuls i la garantia oferts per Fuentes

Quintana.

Pel que fa als continguts. La devaluació de la pesseta era

tan inevitable que qualsevol ministre l’hauria dut a terme. Tam-

bé ho era la política monetària restrictiva de l’estiu del 1977 per

frenar la inflació desbocada, i fins i tot, amb uns o altres matisos,

la reforma fiscal d’aquell mes de juliol. En canvi, resulta original

haver articulat una estratègia reformista per corregir defectes

institucionals arrossegats per l’economia espanyola des del fran-

quisme, aprofitant la urgència creada per la crisi. No es troben

gaires exemples tan ben acabats d’un «reformador astut», en la

terminologia d’Albert Hirschman.

Un reformista té una gran oportunitat quan crea vincles

entre un problema urgent per a la societat i altres de fons menys

visibles. Doncs bé, a l’Espanya del 1977, els reformistes consi-

deraven que era necessària una profunda liberalització econò-

mica i una reforma fiscal, perquè les rigideses heretades del


franquisme i la insuficiència de la hisenda pública es trobaven

en el rerefons de la crisi econòmica. Alguns grups temien les re-

formes i en general no se’n veia la urgència. En canvi, ningú no

dubtava que la inflació i el dèficit exterior eren problemes inajor-

nables.

L’habilitat de Fuentes Quintana va consistir a convèncer el

Govern i els altres partits, així com una part de la societat, que

l’ajust reclamava no tan sols polítiques de sanejament sinó tam-

bé reformes. Lluitar contra la inflació no només requeria discipli-

na monetària sinó liberalització dels mercats de béns, serveis i

factors productius, així com suficiència de la hisenda pública per

exercir una direcció efectiva de l’economia nacional. Aquest va

ser el sentit dels Pactes de la Moncloa, perquè, en realitat, la

política antiinflacionista i la d’ajust exterior s’havien iniciat el

primer dia.

El problema va ser que el mateix èxit de les polítiques d’ajust

aviat va eliminar arguments per a les reformes. A finals del 1977

el dèficit de la balança de pagaments estava corregit i la inflació

havia flexionat a la baixa. Als polítics els va agafar una mandra

invencible per tirar endavant una cosa tan costosa com les refor-

mes, i mentrestant els interessos que se’n veien afectats havien

tingut temps de refer-se i començar a bloquejar-les. De l’ampli

catàleg aprovat als Pactes de la Moncloa només se’n va mate-

rialitzar a curt termini una petita part. Fuentes Quintana va di-

mitir el febrer del 1978, en comprovar que el temps del reformista

és breu, i el seu s’havia acabat.

Malgrat tot, dos resultats d’aquella política van persistir.

D’una banda, es va forjar un consens entre els partits que va

permetre establir un nou contracte social entre els espanyols

amb una base àmplia, la Constitució del 1978. D’una altra, l’es-

perit que l’economia espanyola havia de caminar cap a la libe-

ralització ja no es va perdre mai. A poc a poc, i amb algunes


notables excepcions com la del mercat de treball, el programa de

liberalització i modernització de la hisenda pública plantejat als

Pactes de la Moncloa es va anar aprovant, sovint amb l’excusa

d’Europa.

ii. L’AJust uniLAtERAL dEL 1982

El 28 d’octubre de 1982 el PSOE va obtenir majoria absoluta a

les eleccions generals i, així, un marge de maniobra inèdit per

fer front a la crisi. El programa electoral dissenyava una polí-

tica econòmica obertament expansiva, a fi de reduir la desocu-

pació. Tot i això, el fracàs dels socialistes francesos en els mesos

precedents havia mostrat la inviabilitat de polítiques voluntaris-

tes en economies obertes. Tal com havia fet Suárez, el presi-

dent del Govern, Felipe González, va situar al capdavant de

l’economia algú que no tenia responsabilitats en el programa ni

en la tasca d’oposició prèvia, Miguel Boyer, que així va poder,

des del primer dia, practicar una política d’ajust sense com-

plexos.

El context econòmic era la segona crisi del petroli, iniciada

el 1979. Les dificultats polítiques havien posposat qualsevol me-

sura contundent, com havia passat a mitjan anys setanta. Re-

cordem la dimissió del president Suárez, l’intent de cop d’estat

del 23-F o la progressiva dissolució de la UCD, per contextualit-

zar la política econòmica titubejant d’aquells temps.

A finals del 1982 els desequilibris es podien sintetitzar així:

la taxa d’inflació es trobava estancada al 14%, mentre que en

altres països es reduïa; el desequilibri continuat en la balança de

pagaments tornava a posar en qüestió la solvència exterior; el

dèficit públic arribava a un 5% del PIB i la desocupació superava

els dos milions de persones. El Govern va començar devaluant la

pesseta i donant suport a aquesta mesura amb una política mo-


netària restrictiva, en la més pura tradició ortodoxa de donar

prioritat a l’ajust.

Va introduir, però, una novetat a l’estratègia antiinflacionis-

ta, que va ser buscar la contenció salarial a través del rebuig de

pactes socials, davant del que havia estat habitual durant els

anys anteriors. El motiu és que l’experiència britànica havia

acreditat que, en un context de desocupació elevada, els salaris

creixien més amb acords socials que sense, tot i que en l’últim cas

es disparés la conflictivitat. I, certament, els salaris reals van

caure i la taxa d’inflació es va moderar fins a quedar el 1985 per

sota del 10%.

La política de contenció salarial no es va argumentar com

un mitjà per reduir la inflació sinó com un remei contra la deso-

cupació. Només la moderació dels salaris faria que les noves

contractacions fossin més atractives, com va assenyalar l’influ-

ent Luis Ángel Rojo. Així, es vinculaven de nou un problema que

la societat sentia com a urgent, l’atur, amb un altre de fons però

menys visible, una inflació resistent.

L’energia desplegada en l’ajust es va haver de fer compati-

ble amb una dura política de reconversió industrial, també pos-

posada anteriorment. A canvi, el programa reformista de libera-

lització es va ajornar fins a trobar un bon argument en la

integració europea. A propòsit d’això es va donar un altre impuls

a la modernització institucional, amb el pretext que ho exigia la

nostra imminent o recent entrada a Europa. L’excusa exterior ja

havia funcionat en moments anteriors i ho tornaria a fer més

endavant, amb motiu de l’euro.

iii. REspOstA HARMònicA ALs Anys nORAntA

La recuperació de la segona meitat dels vuitanta va ser intensa,

però en començar els noranta, l’impuls es va esgotar. El 1992 els


desequilibris pesaven de manera decisiva i a finals d’any va arri-

bar la crisi. Es tractava de la primera crisi europea de l’economia

espanyola, perquè després de la integració a les Comunitats

el 1986 i la incorporació de la pesseta al Sistema Monetari

Europeu el 1989, Espanya va passar a compartir el destí euro-

peu. Era una crisi que no es podia gestionar amb independència,

com les anteriors, sinó que s’havia de fer atenint-se a compromi-

sos adquirits prèviament. Tot i això, es comptava encara amb un

ampli marge, en contrast amb el que passa en la crisi actual.

Espanya no era l’únic país europeu que presentava dese-

quilibris en aquells temps. És més, tot l’edifici de la construcció

europea semblava fràgil després de la unificació alemanya, el

fracàs d’alguns referèndums sobre els passos endavant de la

Unió i la desconfiança en el mecanisme de cooperació monetà-

ria. Al final de l’estiu del 1992, el Sistema Monetari Europeu va

entrar en crisi i la pesseta –fins aleshores una moneda aparent-

ment sòlida– va deixar a plena llum la seva debilitat. Dues deva-

luacions successives la van fer tornar a la realitat i a principis

del 1993 el PIB va entrar en taxes de creixement negatiu.

Les dificultats van ser tan intenses com breus, perquè l’any

següent l’economia espanyola ja es trobava en un camí de recu-

peració. La raó és que la resposta dels diferents agents econò-

mics va resultar exemplar. D’entrada, l’economia va quedar al

marge de la crisi política d’aquells anys i l’acord sobre el diag-

nòstic i la teràpia va ser ampli. Potser el fet de pertànyer a Euro-

pa, encara recent, i l’esperança col·lectiva en l’euro, en aquell

moment van donar als polítics un sentit de la responsabilitat des-

prés diluït.

L’ajust va ser suficient i escassament conflictiu. Després de

les devaluacions, el govern es va comprometre a garantir un

camí permanent d’estabilitat i, com a prova, el 1994 va establir

l’autonomia del Banc d’Espanya per fer del control de la inflació


el seu objectiu prioritari a llarg termini. Les famílies van mode-

rar el consum i van refer els nivells d’estalvi, cosa que va tornar

l’equilibri financer a l’economia espanyola. Les empreses van

aprofitar les devaluacions i van recuperar l’equilibri extern, i

aviat van tornar a realitzar inversions productives. Els sindicats

van mostrar una clara preferència per l’ocupació per davant de les

pujades salarials, i van proporcionar un descans al mercat laboral.

El canvi de govern del 1996, amb el triomf del PP i la presi-

dència de José Mª Aznar, no va suposar una ruptura dels esforços

previs sinó un aprofundiment, ja que va afegir a tot el que s’havia

fet l’ajust pressupostari del sector públic, necessari i pendent, i va

atorgar facilitats a la inversió privada. L’estímul d’aconseguir la

incorporació de la pesseta a l’euro al grup dels fundadors va

proporcionar una gran disciplina al govern i a la societat. Espa-

nya va complir amb certa comoditat les condicions d’entrada a

l’euro i, alhora, la seva economia es va situar en un camí de crei-

xement en què es va poder mantenir durant un període prolongat

de temps.

iV. LA cRisi ActuAL: dREcERA EquiVOcAdA i REcERcA dEL RuMb A LEs pALpEntEs

Si la crisi dels noranta va ser breu i va estar ben gestionada, la

crisi actual és tot el contrari. Per descomptat, hi ha tres aspectes

que les distancien en perjudici de l’actual: uns desequilibris acu-

mulats més intensos, un marge menor de maniobra de la política

econòmica i un entorn exterior més desfavorable. Res d’això no

justifica, però, una gestió tan desafortunada com la que s’ha re-

alitzat, si bé cal afegir que la matusseria en la crisi és el correlat

perfecte de la deixadesa en els anys d’eufòria.

Sobre el punt de partida: la gravetat de la crisi actual per a

l’economia espanyola neix del seu extraordinari endeutament


extern, multiplicat des de l’entrada a l’euro, davant la passivitat

de les autoritats. En aquesta passivitat les autoritats van ser do-

blement responsables, perquè haurien d’haver vigilat que no

s’acumulessin desequilibris després d’haver perdut els instru-

ments per corregir-los en entrar a la moneda única i renunciar a

la política monetària i de canvi. I això per no dir que l’euro ma-

teix era una moneda mal dissenyada, com ha mostrat la crisi.

Fins i tot la gestió de la hisenda era diferent, perquè la despesa

controlada per l’Administració central s’havia reduït del 35% al

17% des dels anys noranta a favor de les comunitats autònomes,

sense crear mecanismes eficients de coordinació.

Davant d’aquesta situació difícil, l’única opció era claredat

en el diagnòstic i diligència a l’hora d’actuar. En canvi, la prime-

ra reacció de les autoritats va ser prendre una drecera equivoca-

da. El govern semblava seduït per la idea que la crisi internacio-

nal seria breu i lleu i que Espanya estava en condicions de

superar-ne els efectes més desfavorables, tenint en compte el re-

duït deute públic i la suposada salut del sistema financer. Es

tractava d’ajornar l’ajust amb una mena de política compensa-

tòria, a l’estil de la que havien realitzat els primers governs de la

Transició. Però el marge de maniobra era ara molt menor i, com

que s’havia de finançar en mercats oberts, la política anticíclica

no es va poder aguantar ni dos anys. Ni tan sols no va resultar

creïble per a les famílies espanyoles, que, en lloc de destinar al

consum els regals fiscals, els van estalviar per refer tan aviat com

fos possible la seva fràgil situació financera.

D’altra banda, al sistema financer no li faltaven debilitats,

tot i la suposada vigilància de prop a la qual el sotmetia el Banc

d’Espanya o de les enginyoses però poc efectives mesures anticí-

cliques. Els seus problemes estaven focalitzats en les inversions

immobiliàries, per l’actiu, i en el finançament de mercats majo-

ristes, pel passiu, i molt concentrats en un grup de caixes d’estal-


vis. La lentitud per abordar amb decisió el problema i identificar

les entitats en dificultats va estendre l’ombra de la sospita sobre

tot el sistema financer i ha resultat nefasta.

A més a més, l’ocultació de la gravetat de la crisi va confon-

dre els agents econòmics i va portar a una dinàmica salarial in-

sensible a la desocupació, que s’ha multiplicat. La malformació

institucional del mercat de treball i la debilitat manifesta dels

agents socials i els seus problemes interns han ajudat el deterio-

rament.

Al maig del 2010 es va fer evident la impossibilitat de la

política compensatòria i es va haver d’abandonar la drecera.

Llavors va començar una segona etapa en què l’ajust i les refor-

mes pendents s’han fet inevitables. Tot i això, cap dels dos go-

verns de diferent signe que s’han succeït no ha estat capaç d’ela-

borar un diagnòstic convincent del problema ni un pla complet

per solucionar-lo. L’ajust ha estat presentat sovint com un capri-

ci o un imposició aliena, provinent d’Europa o «els mercats», i les

reformes necessàries han estat preses com un camí arriscat em-

près només a contracor. Amb perspectives sempre parcials i solu-

cions fragmentàries, no hem deixat de tenir la sensació que les

autoritats buscaven el rumb a les palpentes.

El govern del PSOE no estava en condicions d’afrontar

aquesta segona etapa, perquè contradeia tot el seu discurs ante-

rior i perquè estava desgastat després del seu clamorós error ini-

cial de diagnòstic. Per això es va limitar a contenir la sagnia del

dèficit amb retallades lineals i pujades d’impostos indirectes i a

identificar els problemes del sistema financer i el mercat de tre-

ball, i va proposar unes reformes mínimes molt poc útils.

L’única reforma de fons en aquesta etapa va ser la modifi-

cació del text constitucional per proclamar el valor suprem de

l’equilibri pressupostari. La rapidesa amb què els partits es van

posar d’acord deixa un regust melancòlic en pensar que hagues-


sin estat possibles i útils altres acords. Encara que potser només

va ser possible perquè no tenia traducció immediata i a curt ter-

mini els seus efectes eren invisibles.

Si el PSOE es trobava en una mala posició en el moment de

l’ajust i les reformes, no es podia esperar el mateix del PP. Havia

tingut tot el temps d’oposició per construir un relat de la situació

versemblant i, alhora, esperançador. Va rebre una majoria abso-

luta, indicativa que els espanyols volien un govern fort, capaç

d’adoptar mesures contundents i ràpides.

En canvi, els primers mesos de govern van ser, en general,

decebedors, com va mostrar l’augment de la prima de risc i la

sortida de capitals. Amb la notable excepció de la reforma labo-

ral, hi va haver un aire d’improvisació, i fins i tot desconcert, que

va arribar fins a la política de la hisenda pública, la financera i

la relació amb els organismes europeus, on es va perdre un lloc

clau al Banc Central Europeu. Sembla com si el govern hagués

quedat sorprès pel seu propi triomf, perquè va desaprofitar una

ocasió única per emprendre en els primers moments les reformes

pendents més difícils. Només a partir de l’estiu, amb l’encarrila-

ment definitiu de la reforma financera, després del Memoràn-

dum d’Entesa amb Europa i, sobretot, l’ajuda crucial del Banc

Central Europeu en relació amb el finançament i la prima de

risc, va semblar que la situació s’encarrilava.

Potser el problema va ser la decisió del president de no dele-

gar la política econòmica sinó dividir la gestió entre diversos mi-

nisteris donant pes als que l’havien acompanyat en la feina

d’oposició. El nomenament d’un vicepresident o un ministre

fort que concentrés els poders de l’ajust (hisenda) i les reformes

(economia), aliè als compromisos amb el programa o l’oposició

–com es va fer el 1977 i el 1982– hauria eixamplat el marge de

maniobra del govern, hauria accelerat les reformes i hauria do-

nat unitat a la gestió.


V. cOncLusiOns

L’eficàcia en la gestió de la política per afrontar una crisi econò-

mica no és merament un problema tècnic. En les possibilitats

d’èxit, hi pesa decisivament l’estratègia en la qual es combinen

l’ajust amb les reformes, el lideratge del govern i la disposició de

la societat.

Un repàs de les crisis de la democràcia en què la política

econòmica va ser reeixida ha mostrat la varietat de solucions

d’estratègia adoptades. El 1977 es va optar pel consens i els pac-

tes per apuntalar l’ajust i fer possibles les reformes. El 1982 el

govern va apostar per un ajust unilateral, amb suport en la seva

àmplia majoria política. El 1993 tant la societat com les forces

polítiques i socials van entendre la necessitat de l’ajust i les refor-

mes amb l’esperança xifrada en l’aposta europea.

El lideratge es fonamenta en la capacitat d’oferir un diag-

nòstic meditat i clar i un camí de sortida, amb una proposta

de repartiment d’esforços i sacrificis que, a més a més de ser efi-

caç, sigui equitativa. Per resultar convincent, el diagnòstic ha

de tenir en compte aquells problemes percebuts com a urgents

per la societat. Però en una crisi sovint només hi ha un am-

pli acord sobre la insostenibilitat de la situació, el fracàs de les

polítiques anteriors i la urgència d’un canvi de rumb. El lideratge

consisteix a convèncer la societat que la solució dels proble-

mes que percep exigeix un conjunt de reformes, de vegades dolo-

roses, però inajornables. Per aquest motiu, una crisi és una opor-

tunitat per a les reformes, encara que el temps del reformista és

limitat.

La disposició de la societat depèn decisivament del fet

que les reformes vagin emmarcades en un pla que contempli les

dificultats, però que ofereixi també un horitzó d’esperança.

L’estat d’ànim forma part del capital social i és un valor en els

resultats econòmics. El desànim, la inseguretat i la manca de


confiança en les institucions redueixen la disposició a l’esforç,

la cohesió i la disciplina. Una societat que confia que el seu

camí és l’adequat sempre superarà més fàcilment les seves difi-

cultats.

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 33

Francisco J. Ferraro


La crisi insti-

tucional d’Espanya En un país en

què els ciutadans atorguen1 una

puntuació mitjana d'1,91 sobre 10

als seus representants polítics i un

1,88 als partits que els representen,

i suspenen el sistema educatiu, eco-

nòmic i judicial; en què el 70% es

mostra2 insatisfet amb la democrà-

cia i el 90% desconfia dels partits;

en què les enquestes periòdiques del

Centre d’Investigacions Sociològi-

ques situen la classe política entre

els primers problemes; en què els ín-

dexs de Qualitat de la Democràcia

34 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Francisco J. Ferraro 35

o de Transparència i el Ranking Worldwide Governance mostren

posicions molt endarrerides en relació amb el nivell de desenvo-

lupament; en què el 95% considera que la corrupció està genera-

litzada...3 és un país amb un greu problema institucional, tot i

que els principals actors polítics no ho reconeguin i que la convi-

vència en el temps amb aquestes realitats les hagin convertit en

una mena de normalitat. Una seriosa crisi institucional que, si

no s’aborda, pot provocar conflictes socials, degenerar cap a

estadis no desitjats i limitar les possibilitats de creixement eco-

nòmic.

En les pàgines següents em proposo exposar, en primer lloc,

les claus de la crisi institucional; posteriorment, la responsabilitat

de l’inadequat marc institucional en la crisi econòmica espanyo-

la i en la tardana i insuficient resposta politicoeconòmica, i, en

tercer lloc, les reformes necessàries per regenerar la democràcia

i dotar-nos d’un marc institucional més inclusiu políticament i

econòmicament.

Amb l’expressió marc institucional –o institucions en sentit

ampli– em refereixo a les regles de joc d’una societat per ordenar

la seva convivència. Regles que determinen els incentius que mo-

tiven els comportaments de les persones i les agrupacions de di-

versa naturalesa que formin. El marc institucional inclou el con-

junt de lleis i normes de tota mena, governs, administracions

públiques, sistema judicial i altres organitzacions públiques i pri-

vades, i el grau de compliment de les normes, així com els cos-

tums i valors socials compartits. El marc institucional de qualse-

vol societat és molt estable en el temps, tot i que està sotmès

permanentment a ajustos.

Les institucions espanyoles es van definir bàsicament en la

Transició, un procés que ha merescut múltiples elogis per la difi-

cultat de desmuntar un règim dictatorial i substituir-lo per una

democràcia en un marc de fortes tensions socials i d’una greu

crisi econòmica. Però, per assolir els equilibris complexos, es van


fer dues concessions: una per consolidar i donar protagonisme

als partits polítics i als seus líders per enfortir la fràgil democrà-

cia, i l’altra sobre l’organització territorial de l’Estat, que exigia

combinar les demandes d'autonomia de Catalunya, el País Basc

i Galícia amb el principi d’igualtat dels territoris, un principi for-

tament associat al d’una democràcia naixent. Són comprensibles

les dificultats dels constituents per aconseguir la quadratura del

cercle en aquests dos assumptes centrals de la Transició, però la

veritat és que, de la seva configuració, n’han derivat bona part

dels problemes més importants que ens han acompanyat en tot

el període democràtic.

L’enfortiment dels partits polítics i els seus líders es va orga-

nitzar amb un sistema electoral de circumscripcions provincials

amb llistes tancades, i una llei de partits que en consagrava l’au-

toregulació i control a través del Parlament o d’altres institucions

(Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes) designades pels

mateixos partits. Gràcies a aquest marc d’actuació, els partits

polítics van anar monopolitzant l’àmbit públic en detriment d’al-

tres institucions de la societat civil, el poder dels seus dirigents es

va anar imposant sobre la democràcia interna, les llistes electo-

rals i altres càrrecs públics es van anar determinant basant-se en

criteris de fidelitat però no de capacitats, el debat intern va anar

minvant i la corrupció es va anar fent més freqüent empara-

da per l’elevada opacitat dels partits i de les administracions pú-

bliques.

La vida política es va anar convertint en una lluita partito-

cràtica determinada pels interessos electorals, i va propiciar que

les idees polítiques simplificades i el desgast dels oponents ocu-

pessin el debat polític, marginant l’anàlisi rigorosa dels proble-

mes, de les tendències i de les polítiques, mentre reformes estruc-

turals necessàries no s’abordaven mai pels seus costos polítics.

Pel que fa a l’organització territorial de l’Estat, la solució de

les dues vies constitucionals per a la creació de les comunitats


autònomes aviat es va revelar fallida quan el 1980, en convocar

i aprovar-se el referèndum autonòmic d’Andalusia, es va trencar

el pacte implícit del títol VIII de la Constitució de reservar la via

de l’article 151 als territoris amb precedents autonòmics. Des

d’aquell moment es va accelerar el procés autonòmic a tot Espa-

nya, es van generalitzar les competències transferides a les auto-

nomies i s’inicià una dinàmica de diferenciació-emulació4 que va

portar el procés de descentralització a quantitats inimaginables,

però permanentment insatisfactòries per a tots perquè l’«autono-

mia» es va convertir en un fi per si mateix, una manifestació dels

avenços democràtics (d’acostament del poder als ciutadans) i

sustentada per una discutible aplicació dels avantatges teòrics

del federalisme fiscal.5

La dinàmica de descentralització era funcional als interes-

sos corporatius de la classe política, ja que implicava més com-

petències, finançament i ocupació pública. És per això que els

polítics autonòmics trobaven en la insuficient descentralització

l’explicació del limitat creixement econòmic i de la provisió insa-

tisfactòria de serveis públics per a la seva comunitat, i van ressal-

tar els trets identitaris de cada comunitat oposant-los a la iden-

titat espanyola, magnificant els trets diferenciadors, realçant

episodis de la seva història o esgrimint greuges comparatius.

En aquest context, s’entendrà que l’«aprofundiment de l’autono-

mia» es convertís en un objectiu compartit per la majoria dels

espanyols.

Si s’hi suma que el clima de confrontació entre els dos grans

partits nacionals ha impedit acords nacionals per governar el

procés autonòmic, i que les majories parlamentàries insuficients

del PP i del PSOE han necessitat el suport dels partits nacio-

nalistes per governar, es coincidirà que l’actual configuració de

l’Estat de les autonomies és la conseqüència d’un esdevenir his-

tòric aliè a qualsevol planificació racional del procés descentra-

litzador.


El desenvolupament de l’Estat de les autonomies va anar

generant múltiples llocs de treball per a membres dels partits

polítics: els de representació política en els parlaments i governs

autonòmics, moltes més places professionals a les administra-

cions autonòmiques, a les empreses públiques i altres organismes

autonòmics (agències, instituts, fundacions, consells), a les quals

s’ha de sumar l’ocupació per la classe política de les places rec-

tores (i de vegades les professionals) de les caixes d’estalvis.

Però potser el més significatiu ha estat l’ocupació per polí-

tics d’altres àmbits que no els són propis, com el Tribunal Cons-

titucional, el Consell General del Poder Judicial, el Banc d’Espa-

nya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió

de Defensa de la Competència, el Consell de RTVE o els òrgans

reguladors, la qual cosa ha fet que César Molinas (2012) carac-

teritzés la classe política espanyola com una «elit extractiva»,

perquè van configurant un mecanisme de captura de rendes i

dificultant la transparència i el control extern dels partits. Un

sistema en què la societat civil i les seves institucions van quedar

marginades a la irrellevància i en què la capacitat professional i

el mèrit són menys determinants que la influència social o els

grups de poder. En definitiva, un país amb escassa inclusivitat

política, en l’accepció d'Acemoglu i Robinson (2012), la qual

cosa determina l’escàs aprofitament de la intel·ligència i les ca-

pacitats creatives per a l’àmbit públic i la tendència a l’anomia o

al conflicte social, però sense organitzacions que ho canalitzin.

Després dels primers anys de la transició política, durant els

quals van conviure l’explosió terrorista, tensions involucionistes i

una perllongada crisi econòmica, des de la meitat de la dècada

dels vuitanta es va produir un procés intens de creixement, afa-

vorit per la integració a Europa, l’obertura a l’exterior i el fort

augment de la inversió estrangera. Paral·lelament es va produir

un notable desenvolupament de l’Estat del benestar (sanitat uni-

versal i generalització de l’educació pública) i l’eclosió del procés


de descentralització. Canvis profunds per a la societat espanyo-

la, i el més singular és el breu període de temps en què es van

produir en comparació amb altres democràcies europees, de ma-

nera que, mentre que d’altres van tenir consciència dels costos i

les implicacions del procés social, a Espanya semblava una con-

seqüència necessària de la normalització democràtica. Per això,

en l’efervescència de l’àmbit públic els partits polítics van compe-

tir oferint nous drets, serveis i béns públics sense explicar com es

finançaven, ni les responsabilitats que es contreien. La conse-

qüència de tot això va ser la creació d’una societat poc respon-

sable, que espera que el sector públic li resolgui els problemes,

sense consciència del cost que tenen ni dels incentius perversos

que se’n podrien generar.

Entre les múltiples manifestacions d’aquest canvi social

–que tan bé ha retratat Muñoz Molina–6 es poden destacar els

abusos generalitzats dels béns i serveis públics (sostracció de tot

tipus d’objectes de les dependències públiques feta per empleats

i usuaris, prevalença dels serveis per als familiars dels càrrecs o

treballadors públics, prestacions per atur a persones ocupades,

incapacitats laborals a persones potencialment actives, beneficis

fiscals i facilitats financeres a empreses amb justificacions fal-

ses...) amb una impunitat i una comprensió social cap a aquests

paràsits socials que només s’entén en una societat que sembla

que pensi que el que és públic no és de ningú.

Tanmateix, és la intensitat de la corrupció la que posa de

manifest més notablement les restriccions institucionals. A Espa-

nya estan imputades centenars de persones per casos de corrup-

ció que afecten les institucions més rellevants del país (partits

polítics, família reial, sindicats, líders empresarials, sistema judi-

cial, sistema financer, clubs de futbol...), de manera que no és

estrany que, segons l’últim Baròmetre del CIS, els espanyols va-

lorin la corrupció com el segon problema nacional, només el su-

pera l’atur, ni que Transparency International hagi desplaçat


Espanya a la posició número 40 mundial en l’Índex de Percepció

de la Corrupció. Les causes de l’elevada corrupció a Espanya no

es troben en cap gen corrupte dels espanyols, ni en el clima o la

posició geogràfica, sinó en el marc institucional en què es desen-

volupa la vida social i política, i que determina els incentius del

comportament. Per això, la corrupció no es resol apel·lant a l’èti-

ca dels polítics, sinó reformant les institucions que la propicien i

la consenten. Algunes de les claus institucionals del diferencial de

corrupció a Espanya són: a) la inflació reguladora i la baixa

qualitat de les normes, ja que en les tortuositats i falles de la

muntanya de normes, moltes vegades imprecises o poc rigoro-

ses,7 alguns corruptes troben un hàbitat adequat per delinquir, i

espai per a l’elevada litigiositat que caracteritza Espanya; b) el

sistema electoral i el feble control extern dels partits polítics, per-

què, sent en el seu interior on més fàcilment es podrien detectar els

comportaments corruptes, les denúncies dels casos de corrupció

no parteixen mai d’ells i la seva col·laboració amb la justícia no

sol ser exemplar; c) l’opacitat de les administracions públiques

per la inexistència d’una llei de transparència rigorosa; d) l’am-

pli marge de discrecionalitat en la gestió pública, especialment

en la gestió immobiliària, contractació i ajudes públiques; e) la

manca d’independència, les limitacions i els retards del Tribunal

de Comptes i les seves rèpliques autonòmiques; i f) el sistema judi-

cial garantista i l’elevada autonomia dels jutges instructors.

Si bé els aspectes comentats posen de manifest la necessitat

de regenerar la democràcia espanyola, l’àmbit on el mal funcio-

nament de les institucions ha tingut una transcendència més nega-

tiva per al país ha estat l’econòmic, tant perquè ha permès la gene-

ració d’una bombolla immobiliària i financera que ha determinat

que la crisi financera internacional desencadenada el 2008 hagi

tingut conseqüències més greus que en altres països de l’OCDE,

com perquè no ha reconegut les característiques de la crisi a temps

i no ha abordat les polítiques necessàries per a superar-la.


En relació amb el primer cas, la responsabilitat de la bom-

bolla d’endeutament no va ser exclusiva de les institucions nacio-

nals, perquè, des de la creació voluntarista de l’euro, la unió

monetària estava destinada, més d’hora o més tard, a un xoc

asimètric entre els països. A més a més, els baixos tipus d’interès

i l’abundància d’estalvi en alguns països del centre d’Europa van

propiciar una demanda d’aquest estalvi per països, com Espa-

nya, que necessitaven finançar la seva expansió immobiliària.

No obstant això, la responsabilitat del patró de creixement espa-

nyol cal trobar-la en els nostres governs, que no van voler pres-

cindir dels rendiments polítics derivats d’un elevat creixement de

l’ocupació, de la convergència amb Europa i l’augment de la

recaptació tributària per suportar l’expansió de la despesa públi-

ca, tant per l’administració central, com per l’autonòmica i les

locals. A més dels governs, altres institucions tampoc no van fer

el paper que els corresponia, com el Banc d’Espanya que, sent

conscient dels nostres desequilibris exteriors i de l’acumulació

d’endeutament de les entitats financeres, hauria d’haver alertat

amb més energia dels riscos macroeconòmics i haver adoptat

mesures orientades a la restricció creditícia. Els comportaments

poc responsables de les institucions públiques es van estendre so-

cialment: els promotors immobiliaris que van emprendre inver-

sions milionàries sense suport financer; els ciutadans que es van

embarcar en hipoteques i altres despeses que superaven la seva

capacitat raonable de pagament futur; les entitats financeres

que van atorgar crèdits sense una consideració rigorosa de la

solvència dels clients...

Des que es va fer notòria la crisi financera les autoritats po-

lítiques espanyoles van sostenir que la crisi no tindria repercus-

sions a Espanya, gràcies a la solvència del sistema financer i a les

provisions contracícliques que va exigir el Banc d’Espanya a

les entitats bancàries, de manera que, amb les eleccions generals

convocades per al març del 2008 i amb taxes positives de creixe-


ment fins al quart trimestre de l’any, el govern de Rodríguez Za-

patero va continuar negant la crisi. Les fosques perspectives de-

pressives després de la fallida de Lehman Brothers van propiciar

que el G-20 recomanés en una reunió del novembre del 2008 el

desplegament de polítiques expansives de despesa pública per

frenar la possible depressió, que el govern espanyol va adoptar

amb entusiasme, posant en marxa una política de despesa públi-

ca en infraestructures i equipaments superior a la de gairebé tots

els països de l’OCDE amb el suport del baix nivell de deute pú-

blic, però amb la voluntat d’ignorar que la pèrdua dels ingressos

fiscals vinculats a l’expansió immobiliària impediria mantenir el

nivell de despesa pública dels anys d’expansió, i que l’elevat deu-

te privat exigiria intervencions públiques.

Durant el 2009 la recessió es va anar accentuant, però les

mesures adoptades eren com si l’economia s’enfrontés a un feno-

men passatger, i es negaven les debilitats del sistema financer,

fins al punt de pressionar els tècnics de l’FMI que ja planteja-

ven la necessitat de capitalització, la qual cosa es concretaria

una mica més endavant amb la intervenció de Caja Castilla - La

Mancha i la creació del FROB. En qualsevol cas, el govern es

resistia a adoptar polítiques de consolidació fiscal i reformes es-

tructurals, fins que, després del fort augment del dèficit públic del

2009, la Unió Europea va obligar Espanya a canviar el rumb de

la política econòmica a la primavera del 2010. El gir cap a la

política d’austeritat es va fer a contracor i amb l’oposició dels

principals gestors de la despesa pública (especialment comuni-

tats autònomes) i del Partit Popular.

Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions ge-

nerals del 2011, el Govern de Rajoy va aplicar una política

d’ajustos fiscals i reformes estructurals en línia amb les recoma-

nacions dels organismes econòmics internacionals, però una po-

lítica molt diferent de la promesa a la campanya electoral, un fet

que posa de manifest el desconeixement de la realitat dels aspi-


rants a governar o la irrellevància dels compromisos electorals.

No obstant això, la política d’ajustos i de reformes es va anar

aplicar amb algunes vacil·lacions, condicionades per l’agenda

política, faltes de profunditat i ambició en la majoria dels casos

i, en general, amb escàs consens, quan l’entitat dels ajustos i re-

formes que cal abordar són de tal envergadura que l’acceptació

imprescindible de la majoria dels ciutadans exigiria un pacte

d’Estat, de manera semblant a com es van aconseguir el 1977 els

Pactes de la Moncloa per abordar l’estabilització de l’economia

espanyola i reformar institucions econòmiques bàsiques per a la

nova etapa democràtica. Però un pacte d’Estat a Espanya entre

els grans partits polítics és impensable amb el sistema polític

espanyol, en què el principal interès dels partits és mantenir

o aconseguir el poder i, per fer-ho, el menys recomanable és

col·laborar amb el govern.

Tot i que els indicadors econòmics al final del primer trimes-

tre del 2014 apunten que la fase recessiva de la crisi ha estat su-

perada, els reptes econòmics, socials i polítics als quals s’enfronta

Espanya continuen sent notables. En l’àmbit estrictament eco-

nòmic, d’una banda, cal continuar la consolidació fiscal, reduint

el dèficit i limitant el creixement del deute, els interessos del qual

ja signifiquen un pes excessiu sobre les febles finances públiques.

El manteniment de la política d’austeritat i una reforma fiscal

que permeti la suficiència financera amb una lluita més decidida

contra el frau fiscal són les armes. De l’altra, ha de continuar el

desendeutament privat, tant intern com extern, la qual cosa, al

costat de la consolidació fiscal i el sanejament i la capitalització de

les entitats financeres, permetria la reducció de la prima de risc i

que el flux creditici es normalitzés. I, a més a més, s’ha de conti-

nuar millorant la competitivitat, que és el repte més important a

què s’enfronta l’economia espanyola a mitjà i llarg termini, i per

això s’han de continuar emprenent reformes estructurals que es-

timulin la qualificació dels factors de producció, que liberalitzin i


facin més eficients els mercats, i una reforma de les administra-

cions públiques per augmentar-ne la productivitat, impulsar la

flexibilitat adaptativa de la seva oferta a les demandes socials i a

les innovacions tecnològiques, i millorar el control de la despesa

pública.

Aquest conjunt d’actuacions trobaran el rebuig de bona

part de la societat que està suportant un nivell d’atur elevadís-

sim, un augment de les taxes de pobresa i de desigualtat i una

reducció de les prestacions i els serveis públics. A més a més, atès

que les perspectives de creixement per als propers anys són limi-

tades i que continuarem mantenint taxes d’atur altes, la major

part de la població que ha patit més greument les conseqüències

de la crisi no gaudirà de la recuperació. Per això, els conflictes

socials i la desafecció amb la classe política poden anar en aug-

ment i derivar cap a escenaris no desitjables.

Per aquestes raons cal una política social que s’enfronti als

problemes més greus d’exclusió social i, sobretot, un Pacte d’Es-

tat en el qual les forces polítiques emparin els ajustos i les refor-

mes econòmiques, i emprenguin conjuntament un programa de

regeneració democràtica que ha de tenir com a meta la inclusi-

vitat i la recuperació de la valoració de l’exercici de la política

pels ciutadans. Inclusivitat perquè l’àmbit públic no estigui res-

tringit als polítics professionals, sinó que la societat civil i les

seves institucions puguin fer-hi el seu paper i siguin respectades.

I la recuperació de la valoració de la política es facilitaria enfor-

tint el vincle entre els ciutadans i electors en detriment de la de-

pendència exclusiva dels polítics dels partits.

Un programa de regeneració democràtica exigiria empren-

dre reformes, legals i en institucions públiques, molt àmplies,

però a títol indicatiu assenyalo les que em semblen imprescindi-

bles: una reforma del sistema electoral que permeti l’elecció di-

recta i singular dels representants públics; una reforma de la Llei

de partits que els exigeixi un funcionament intern democràtic i


un control de comptes extern; una llei de transparència sense les

restriccions8 de la que es va aprovar el desembre del 2013; uns

organismes reguladors i supervisors independents, dirigits per

professionals amb experiència reconeguda en els sectors, amb

capacitat reguladora i inspectora i que rendeixin comptes al Par-

lament; una reforma del sistema judicial que permeti limitar la

litigiositat, accelerar els processos, despolititzar-ne els òrgans

rectors...

Un programa de reformes, per tant, de gran envergadura,

amb la restricció fonamental que l’han d’implementar els par-

tits polítics, que no estan interessats a abordar-les perquè farien

minvar el seu poder. Aquesta és la raó per la qual les institucions

gaudeixen d’estabilitat en el temps elevada. Però la història tam-

bé ens ensenya que els grans canvis es produeixen en situacions

crítiques.9 I la situació en què es troba Espanya ho és, amb una

crisi econòmica, un malestar social generalitzat i desconfiança i

desafecte cap a les principals institucions de l’Estat.

bibLiOgRAFiA

Acemoglu, Daron; Robinson, James A. (2012). Por qué fracasan los países. Los orígenes del poder,

la prosperidad y la pobreza. Barcelona, Ed. Deusto.

blAnco VAldés R. L. (2006). «La revolución territorial española: Estado y sociedad». A Me-

diterráneo Económico, núm. 20.

FeRRARo gARcíA, Francisco (2011). «El Estado de las Autonomías: balance y perspectivas»;

p. 188 i 189.

molinAs, César (2012). «Una teoría de la clase política española». El País, 9 de setembre de

2012.

muñoz molinA, Antonio (2013). Todo lo que era sólido. Ed. Seix Barral, Barcelona.

musgRAVe, R. A.; musgRAVe, P. B. (1991). Hacienda Pública Teórica y Aplicada. Madrid,

McGraw Hill. 5a edició.


1. Universitat Pompeu Fabra (2014). Encuesta Social Europea 2012-2013 6a edició.

2. Parlament Europeu: Eurobarómetro (EB79.5) 10/09/2013.

3. Ídem.

4. Blanco Valdés (2006) defineix així el procés segons el qual les conquestes de competències

autonòmiques per Catalunya i el País Basc eren emulades per la resta de comunitats, i pro-

vocaven noves reivindicacions competencials de diferenciació de les comunitats històriques.

5. Els avantatges vinculats a la provisió més eficient de les funcions assignatives i de desen-

volupament als governs subnacionals (Musgrave, 1991) exigeixen altres característiques

institucionals (especialment de control i transparència de les administracions) que no hi són

en la generalitat de les comunitats autònomes espanyoles, mentre que, al contrari, la propen-

sió més elevada a l’intervencionisme i a l’augment de la despesa pública i l’ús de les admi-

nistracions autonòmiques afavoreix la ineficiència, alhora que la hipertròfia legislativa i la

descoordinació administrativa fragmenten el mercat, i la «proximitat» de les administracions

subnacionals, juntament amb l’escàs control, ha propiciat el desenvolupament dels lobbies

territorials i la corrupció (Ferraro García, 2011).

6. «En un termini prodigiosament breu els espanyols passem de la dictadura a la democrà-

cia, de la pobresa a l’abundància, de l’aïllament als viatges internacionals. Persones que es

van criar en l’escassedat i en la penitència de la feina han criat els seus fills en el malbarata-

ment... La mateixa generació que va créixer sense drets va voler inventar un món on no

semblava que existissin els deures.» (Muñoz Molina, 2013, p. 203).

7. El Worldwide Governance Indicators situa Espanya en la posició 39 mundial en qualitat

reguladora.

8. Es pot consultar al lloc web de Transparency International Espanya.

9. Acemoglu i Robinson, 2012; p. 533 i següents.

Miguel Herrero de Miñón

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón 47

Per al

reconeixement constitucional de

Catalunya* Senyores i senyors,

després d’expressar la meva sincera

gratitud al Cercle d’Economia per

convidar-me a ocupar una tribuna

tan prestigiosa, i a les il·lustres per-

sonalitats que m’honoren amb la

seva assistència, exposaré, de la ma-

nera més breu i senzilla possible,

cinc tesis sobre el reconeixement

constitucional de Catalunya. La

meva intervenció d’avui, hores des-

prés del llarg debat celebrat al Con-

grés dels Diputats en què s’han

48 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Miguel Herrero de Miñón

reafirmat, sense cap concessió, les posicions ja conegudes de la Ge-

neralitat i del Govern, amb el suport a aquest últim d’una aclapa-

radora majoria de la Cambra, pot semblar ociosa, si no inoportu-

na. No obstant això, com que la realitat és tan tossuda que amb

una votació parlamentària no n’hi ha prou per modificar-la, i, sens

dubte, el problema català és més que real i s’ha de solucionar o, si

més no, buscar una solució que pugui convenir a tots, em sembla

útil que a la societat civil meditem i dialoguem sobre la qüestió,

avui amb més urgència que ahir. Si el debat ha escenificat un des-

acord i tancat una via, escodrinyem altres possibles vies de trobada.

Primera tesi. Què és una nació? La qüestió ha fet córrer rius

de tinta i torrents de paraules des que Renan va formular aques-

ta pregunta el 1882. Evitem ofegar-nos-hi en aquesta agradable

reunió i responguem directament la pregunta. La nació és el re-

sultat d’una voluntat secular de viure junts perquè hi ha raons

objectives per fer-ho i ser reconeguts com a tal. Com va afirmar

l’Informe Kelbrandom, que van elaborar els britànics sàviament

abans d’enfrontar-se amb el procés de «Devolution», existeix una

nació quan un poble es considera a si mateix com a tal.

Com? La nació és fruit d’una voluntat col·lectiva, d’un col-

lectiu amb una identitat singular i infungible, que no s’improvisa

ni depèn d’una decisió normativa. Ve del fons dels segles i està

carregat d’afectes. Per això, les veritables nacions no s’autode-

terminen ni en una data concreta ni per un fet singular, per relle-

vant que sigui. Les nacions s’autoidentifiquen, no en un referèn-

dum, sinó en un plebiscit secular. D’això en dic autodeterminació

històrica. L’experiència revela que una consulta democràtica o

una legalitat impol·luta només són rellevants i vinculants de debò

en el si d’aquesta autodeterminació històrica. No només de la

història remota, sinó també la d’ahir i la que flueix avui.

Sens dubte la reivindicació nacional es vincula històrica-

ment a processos d’alliberament i de democratització. La revita-

lització nacional catalana en el moment de la Transició i el fet


que Catalunya fos un dels motors de la transició mateixa n’és

una prova. Però la democratització no engendra les nacions; les

desperta allà on ja existien.

Al meu parer, Catalunya és indubtablement, i de manera

evident, una nació. Hi ha voluntat de ser-ho i sobren elements ob-

jectius –lingüístics, culturals, socials, institucionals i històrics– per

fonamentar aquesta voluntat. Dir això resulta normal a Barcelo-

na. Jo ho faig amb especial èmfasi perquè ho he estat repetint a

Madrid des que es va iniciar la Transició en els ja llunyans anys

setanta, i he pagat alguna cosa per fer-ho. Ara no es tracta d’al·-

legar drets històrics, sinó de reconèixer fets, tant d’ahir com

d’avui amb vocació de perdurar demà.

Segona tesi. En què consisteix una política de reconeixe-

ment? A assumir en els textos constitucionals, en el seu desenvo-

lupament normatiu, en la seva interpretació jurisprudencial i en

la seva pràctica administrativa aquesta identitat col·lectiva, sin-

gular i infungible, carregada d’afectes.

L’experiència comparada de polítiques de reconeixement

d’identitats nacionals sense Estat propi i exclusiu, és a dir, en el si

d’un Estat que integra diferents identitats nacionals, és molt àm-

plia, inclou supòsits molt diferents i es concreta en institucions i

competències. Però el més important i que determina la resta, el

president Pujol va insistir-hi durant tota la Transició, és el reconei-

xement d’un «ser», del qual es derivava, però sempre com a conse-

qüència, i només com a això, un «haver». Primer es reconeix i des-

prés s’organitza. Si es fa al revés, l’organització és infecunda.

Es dirà que el nou catalanisme propens a la independència

ja no és identitari i que invoca altres motius. Però, certament,

aquests motius, sobre els quals no opinaré, des de l’al·legada ex-

plotació econòmica fins a la marginació de les institucions i ser-

veis de l’Estat, passant per l’hostilitat lingüística, si existeixen

suposen un dèficit de reconeixement de la realitat catalana, i una

política de reconeixement hauria de començar per examinar-los


i rectificar-los. Com posen en relleu les anàlisis del procés polític

canadenc en curs, fins i tot la reivindicació sobiranista no va més

enllà d’una reivindicació identitària, un fet que s’hauria d’haver

tingut en compte a l’hora d’interpretar la declaració del Parla-

ment de Catalunya del 23 de gener del 2013.

Tercera tesi. La política de reconeixement es va incoar a les

Constituents del 1977 i si el resultat no va ser l’ideal, l’experièn-

cia demostra que va ser suficient per introduir el principi de plu-

rinacionalitat i el corresponent dret a l’autogovern polític (art. 2)

i per haver proporcionat a la Catalunya moderna l’autonomia

més àmplia que ha conegut fins ara.

Per què, després de més de tres dècades, sembla un intent

frustrat i creix la desafecció catalana cap a Espanya, que el pre-

sident Montilla va denunciar fa anys? Al meu parer, hi ha una

raó de fons agreujada, pas a pas, per una sèrie d’errors de totes

dues parts, encadenats i causats recíprocament.

L’error radical ha estat l’obstinació a no reconèixer, d’una

vegada, la realitat nacional de Catalunya. Primer negant-se a

mencionar-la expressament a la Constitució, com es va proposar en

diverses ocasions durant les tasques constituents; i el meu col·lega, i

admirat amic, Miquel Roca, n’és un testimoni qualificat. Després,

intentant diluir l’autogovern polític, ideat per a determinades

Comunitats Històriques, no només en la seva generalització po-

tencial, sinó en l’estructura descentralitzada de l’Estat, com revela

l’art. 137 CE, on s’equipara Catalunya amb Girona, i aquesta amb

Peratallada. I més endavant, en fi, a partir dels Pactes Autonòmics

del 1981, a través de la generalització del model català a totes les

comunitats autònomes, iniciada a Andalusia, i la progressiva ho-

mogeneïtzació competencial entre totes. Una opció que la dreta

espanyolista va propugnar per diluir les autonomies catalana i

basca, i l’esquerra, inclosa la catalana, hi va donar suport, no no-

més pels seus prejudicis federalistes, potenciats llavors per la fasci-

nació del model iugoslau que tindria tant èxit pocs anys després,


sinó per aconseguir parcel·les de poder abans d’unes eleccions ge-

nerals que, en aquelles dates, oferien perspectives més que dubtoses.

Una generalització i homogeneïtzació que ha anat de bracet

amb un procés de capitis diminutio de l’autogovern polític, la ver-

sió més estrident del qual va ser la frustrada LOAPA, però que

després s’ha dut a la pràctica mitjançant el que el professor Car-

les Viver ha denominat «administratització de l’autonomia».

Aquest error capital es deu a considerar l’autonomia com

una tècnica de bona administració, com una manera d’apropar

la ciutadania al poder públic, fins i tot com una exigència demo-

cràtica, i no com el reconeixement d’una identitat diferenciada.

Reiterant els termes citats, com a «vocació de ser». Tot i l’art. 2

CE, el nostre Estat de les autonomies va prescindir de la plurina-

cionalitat, alhora que el terme nacionalitat proliferava als dife-

rents Estatuts i es devaluava.

A aquest error de base se n’hi van sumar altres de menors,

però reiterats, que no enumeraré i que vostès coneixen més bé

que jo. I van contribuir a erosionar la confiança inicial, una con-

fiança que va tenir com a millor prova el vot massiu, molt supe-

rior a la mitjana, ja alta, del conjunt espanyol, que a Catalunya

va obtenir la Constitució del 1978. L’Estatut del 2006 va ser la

resposta a aquesta situació de desencant, i si, al meu parer, no va

ser un gran encert, el recurs d’inconstitucionalitat en contra

va ser un error històric només superat per la STC 3l/2010. Amb

interpretacions poc rigoroses i més que discutibles, la Sentència

inverteix les seves doctrines anteriors sobre el model autonòmic i

la jerarquia de les normes d’un grup normatiu tan important

i aborda extrems polítics no susceptibles d’enjudiciament jurídic

que neguen la identitat nacional catalana. Es tracta de l’antítesi

d’una política de reconeixement i la consegüent ruptura del Pac-

te d’Estat gestat el 1978.

Quarta tesi. La situació crítica actual, més enllà dels nom-

brosos errors personals comesos a Barcelona i Madrid, porta


d’aquesta situació la seva causa principal: un dèficit de reconei-

xement que fins i tot ha arribat a expressar-se en termes jurídics.

Ara bé, el problema no és jurídic sinó polític, i només política-

ment es pot abordar amb probabilitat d’èxit, i fins i tot aconse-

guir resoldre’l.

El dret és la diagonal que resulta de les forces i dels interes-

sos en lluita, i quan aquestes forces són polítiques, és la valoració

i ponderació política, de la política de la prudència, la que deter-

mina la interpretació jurídica, i no a l’inrevés. Per exemple, si

quan el president Mas va llançar la seva desafiant proposta de

consulta referendària, el president del Govern, sobre la base

d’una interpretació tan prudent com hàbil de l’art. 92 CE, ha-

gués convocat immediatament aquesta consulta a Catalunya,

sotmetent a la ciutadania catalana l’opció independentista en

tota la seva cruesa, la resposta, aleshores, hauria estat de rebuig

a la independència, i no ens trobaríem en la situació actual.

La política no es pot reduir al dret processal, ni l’Estat de

dret que tant s’invoca és una closca buida on tot hi cap i amb

unes prescripcions que ho inclouen tot. Ni una prescripció cons-

titucional ni una sentència judicial no poden negar la realitat

nacional de Catalunya, ni es pot habilitar una via legal per a la

dissolució d’Espanya. Cap moviment secessionista no s’ha aturat

per decisió judicial, ni cap Estat s’ha dissolt d’acord amb un pro-

cediment legal. El dret constitucional pot i ha de servir de via a

les opcions polítiques, que no és poc si se sap utilitzar, però no per

substituir el procés històric, ja sigui inventant-se’l, negant-lo, o

impedint-lo. La crisi actual requereix en conseqüència una solu-

ció política, necessàriament negociada, que, això sí, haurà de

cristal·litzar en fórmules jurídiques. I dic negociada perquè, ara i

aquí, cap solució política que pretengui reeixir no pot ser impo-

sada. Ha de ser negociada, i el 1978 els ciutadans i els polítics

d’aquest país vam demostrar que sabíem negociar i que aprecià-

vem els resultats de la negociació.


LA nEgOciAció REquEREix tREs cOndiciOns:

En primer lloc, que es vulgui superar la crisi i no capitalitzar-la

per a altres finalitats. En el cas més benèvol, per a objectius elec-

torals; en el més perillós, per a metes institucionals. En una ban-

da i a l’altra, no hi falten sectors minoritaris, però influents, que

considerin que com més malament, millor. N’hi ha a Barcelona

que somien amb el martiri de Catalunya per internacionalitzar

el problema i convertir la desafecció en profunda ruptura afecti-

va, i n’hi ha a Madrid que esperen que el recurs a l’art. 155 CE

arrasi no només l’autogovern català, sinó la Constitució sencera,

des de la Corona fins a les llibertats, passant per la democràcia

parlamentària.

En segon terme, la negociació requeriria –si hi hagués temps

per fer-ho, i el temps sempre es pot habilitar si hi ha voluntat de

fer-lo servir– una sèrie de mesures de confiança, no només entre

els governs i els partits, sinó també entre els ciutadans de Cata-

lunya i els de la resta d’Espanya. Mesures de confiança que con-

tribuïssin a relaxar l’ambient i permetessin gestos d’afecte recí-

procs de totes dues parts. No han faltat ocasions per fer-ho, i el

Consell d’Estat en va indicar unes quantes en dictaminar els pro-

jectes de llei referents al règim local, a l’educació, al servei ex-

terior, o els innombrables recursos presentats contra normes i

decisions de la Generalitat. I, sens dubte, d’aquí poc es presenta-

ran ocasions noves que totes dues parts haurien d’aprofitar. Ajor-

nar declaracions, decisions i normes sobre les qüestions més po-

lèmiques actualment i que poguessin atiar la discòrdia, frenar la

libido de querelles davant del Tribunal Constitucional i fer més

present a l’Estat, a les seves institucions i serveis, la presència de

Catalunya, serien algunes d’aquestes mesures.

En qualsevol cas, ajudaria a generar un clima millor que

tothom moderés el llenguatge, evitant el reiterat anunci del fet

consumat i la no menys reiterada negativa que acompanya


qualsevol gest del Govern amb pretensions conciliatòries. Cal

substituir els monòlegs que es trepitgen pel diàleg, i la via per fer-

ho no són les declaracions per aconseguir titulars sinó el

col·loqui discret. La negociació no es pot atordir amb el tumult

del carrer i la cridòria d’una informació de vocació dramàtica.

I les escenificacions del desacord, com les que es van celebrar

ahir al Congrés, no ajuden a la concòrdia.

En fi, la negociació no ha de tendir a ocultar la realitat sinó a

dominar-la, perquè en política, com en física, les forces presents

només es dominen reconeixent-les, i fins i tot sotmetent-s’hi. Això

requereix, d’una banda, que tots els protagonistes del conflicte sal-

vin l’honor. En una política de reconciliació no només política sinó

també social, no només pública sinó també domèstica, no hi ha

lloc per a actes de contrició, ni per a vencedors i vençuts; tots n’han

de sortir airosos. El president Mas no pot ser humiliat i el president

Rajoy encara menys. D’altra banda, la Constitució i la seva pràc-

tica han de reconèixer la realitat nacional de Catalunya, una rea-

litat gestada, nascuda i desenvolupada al solar hispà, fet que, per

ser una realitat passada que avui viu en la consciència d’infinitat

de catalans, tampoc no es pot ignorar, i sotmetre les fórmules

d’aquest reconeixement a la decisió del poble català.

Cinquena tesi. El dret serveix per organitzar la fórmula ade-

quada, no per impedir-la.

Però no exagerem, el reconeixement constitucional de la

identitat nacional catalana de cara, no a la seva secessió, sinó a

reafirmar la seva integració voluntària dins d’un procés secular

d’autodeterminació històrica és un problema prou complicat i de

difícil tractament per enredar-lo més abordant-lo a través d’una

reforma de la Constitució i d’una reforma global com la que s’ha

proposat des d’alguns sectors polítics i acadèmics. Al contrari, el

problema català, encara que afecti Espanya sencera, ha de ser

aïllat i tractat singularment i de la manera més senzilla possible.

Si s’insereix en una reforma global, l’opció catalana tendirà a


generalitzar-se i perdrà la capacitat singularitzant que requereix

el reconeixement d’una realitat tan singular com és la nació.

Al meu parer, l’obertura ara d’un procés constituent ofereix

més desavantatges –increment del dissentiment polític, inestabili-

tat institucional, creixement de tensions socials, probable frustra-

ció davant els resultats– que avantatges. I qui ho dubti que pensi

quina seria l’actitud dels partits i de la societat civil mateixa a

l’hora d’optar per la forma d’Estat i de govern, l’extensió dels drets

fonamentals o l’administració de justícia, quan no va poder con-

sensuar una reforma laboral o educativa, sens dubte importants,

però molt menys profundes que les altres. Per això, em sembla que

cal depurar l’ànsia clamorosa de reforma constitucional i, ajor-

nant altres qüestions indubtablement importants, centrar-se en el

que, a més d’important, és urgent: Catalunya. M’explico.

En lloc d’abordar una reforma de la Constitució, políticament

i tècnicament plena de riscos, intentem una mutació constitucional:

l’alteració de la Constitució sense modificar-ne el text. És a dir, una

Constitució convencional. El terme convenció remet a la idea d’acord

i la seva experiència comparada a la de pràctica. En síntesi, la mu-

tació convencional suposa el consens exprés o tàcit sobre una sèrie

de fets que, sense alterar formalment el text constitucional, generen

en les institucions una situació presa per jurídica; i em sembla que

els exemples són abundants en la nostra vida constitucional demo-

cràtica. N’hi ha prou amb esmentar-ne alguns per il·lustrar-ho.

Els termes utilitzats pel constituent no han canviat de signi-

ficat durant gairebé quatre dècades? Volen dir el mateix «vida»

(art. 15), «matrimoni» (art. 32) o «ocupació» (art. 40) abans que

ara, o la jurisprudència constitucional mateixa mostra sens dub-

te el contrari? El terme sobirania (art. 1,3) no ha canviat de sig-

nificat, o almenys de contingut, en vista de les transferències

competencials a la Unió Europea fetes a l’empara de l’art. 93

CE? És que el comandament suprem de les Forces Armades que

l’art. 62 h CE atribueix al rei no ha mutat a partir de la Llei d’1


de juliol de 1980? I la pràctica del 23-F no va mostrar la rever-

sibilitat d’una mutació? El reconeixement de competències legis-

latives a les comunitats autònomes, sens dubte incoat però no

establert a la Constitució, i desenvolupat, malgrat les resistències

doctrinals, a través d’una llarga pràctica estatutària i jurispru-

dencial, no és exemple d’una mutació convencional? Una muta-

ció constitucional va ser la generalització del sistema autonòmic

en virtut dels pactes del 1981, i així ho van indicar amb elogis els

professors Vandelli i García de Enterría. O no és una profunda

revisió constitucional el fet que, sense modificar el text del 1978,

els pactes del 1981 generalitzessin, prescindint de terminis i de

formes, a disset comunitats autònomes el model d’organització

que els constituents havíem previst per a tres? Dir que una trans-

formació com aquesta és simple desenvolupament de la Consti-

tució i negar-li el caràcter de mutació és negar la realitat. Però

deixem les categories a la sàvia discussió dels acadèmics. El que

és important és resoldre els problemes i, com deia el poeta, el que

en diem rosa, amb un altre nom, faria la mateixa olor.

La mutació és, com a conseqüència, possible i en un extrem

altament significatiu, el que amb raó s’ha anomenat la Constitució

territorial, és evident que es va produir una mutació per addició

d’origen convencional. És a dir, un pacte de les grans forces políti-

ques que es va formalitzar en instruments infraconstitucionals.

Dit això, no és una pregunta ociosa demanar-se si el que es va

fer el 1981 per via del pacte, és a dir, la generalització i homoge-

neïtzació de les autonomies, no es pot invertir per via del pacte i

singularitzar una o diverses comunitats autònomes i, fins i tot pas-

sant de la mutació a una prudent revisió, formalitzar-ho en una

Disposició Addicional. Si existís la voluntat política per pactar no

seria difícil afegir per la via de l’art. 167 una nova Addicional, com

no ho va ser la reforma de l’art. 135 el 2011. Encara més, podria

utilitzar-se l’existent Addicional Primera, aplicant la doctrina que

va formular entre el 1987 i el 1993 el Consell d’Estat que propug-


nava la seva extensió a Catalunya i a Galícia, en considerar els

seus respectius drets forals com a drets històrics i projectant en

l’àmbit públic la previsió constitucional per al dret privat (vegeu

Recopilació de Doctrina Legal 1987, p. 87-95; 1988, p. 65-103, els re-

copiladors no van recollir la menció de l’Addicional Primera, que

si que surt a l’original del dictamen núm. 50.452; 1989, p. 61-66;

1991, p. 146-163; 1992, p. 153-176; 1993, p. 66-103).

Certament, el Tribunal Constitucional va negar aquesta pos-

sibilitat a la ulterior Sentència 88/1993 de 12 de març. Però és clar

que la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional també pot

donar peu a altres mutacions. Si la S. 31/2010 sobre l’Estatut Ca-

talà del 2006 va invertir anteriors doctrines del mateix suprem in-

tèrpret de la Constitució i va mutar en determinat sentit la nostra

constitució autonòmica, la revisió d’aquesta doctrina per atendre

les evidentment noves i bullents «circumstàncies socials del temps

en què la norma ha de ser aplicada» (art. 6 CC), en mans del Tri-

bunal (art. 13 LOTC), podria inaugurar un nova mutació can-

viant el que es diu en les dues sentències que hem mencionat, eli-

minant-ne el que es negava a la identitat nacional.

Sobre la Disposició Addicional, Primera o nova, es podria

elaborar per a Catalunya un Instrument de Govern en què es

blindessin competències estratègiques com ara les economicofi-

nanceres, educatives, lingüístiques i culturals. Un Instrument de

Govern formalment pactat amb l’Estat –és que no ho està la llei

de millora del règim foral de Navarra?– i, com a tal, immodifica-

ble unilateralment, fins i tot per via de fet, de normativa bàsica o

de jurisprudència, que se sotmetés algun dia al referèndum del

poble català d’acord amb l’art. 152.2 CE.

Això seria, de veritat, tant integrar com decidir. El veritable

espanyolisme consisteix a integrar, a decidir la voluntat dels ca-

talans i perquè tots dos coincideixin és la funció de la mutació.

*Assaig a propòsit de la conferència pronunciada al Cercle d’Economia per Miguel Herrero

de Miñón el dia 9 d’abril de 2014.

Juan-José López Burniol

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol 59

Mercat i

seguretat jurídica «Salarino. Però,

aquesta sanció, jo estic segur que el dux

mai no autoritzarà que es dugui a ter-

me. antonio. El dux no pot privar que

es compleixi la llei: això seria denegar

els privilegis que Venècia atorga als

forasters, i posaria en dubte la justícia

de l’Estat, perquè el nostre comerç i els

nostres guanys estan lligats a totes les

nacions.» William Shakespeare, El

mercader de Venècia. (Traducció de

Joan Sellent.) 1. cREixEMEnt, MERcAt i sE-

guREtAt Les pàgines que vénen a

continuació només tenen l’objectiu

60 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Juan-José López Burniol

d’insistir en dues idees: que hi ha creixement econòmic perquè

hi ha mercat, i que hi ha mercat perquè hi ha seguretat jurídi-

ca. Cosa que significa, a sensu contrario, que sense seguretat ju-

rídica no hi ha ni mercat ni creixement econòmic. Resulta sorpre-

nent haver d’insistir, a aquestes alçades de la història, en una

cosa tan òbvia, però ho exigeix la deriva desreguladora dels úl-

tims decennis, duta a terme sota el pretext d’eliminar traves ad-

ministratives nocives, però desenvolupada amb el propòsit soter-

rat de facilitar la consolidació de l’última etapa de la història de

les relacions entre sistema capitalista i Estat, aquella en la qual

el sistema capitalista ocupa les institucions de l’Estat i els equi-

paments públics susceptibles de generar un benefici econòmic

immediat. Cal afegir, a més a més, que en el rerefons de la gra-

víssima crisi que patim es troba precisament aquest corrent des-

regulador, que va fer possible la proliferació de comportaments

lesius per a l’interès general. Tant és així que es pot sostenir que

aquesta no és una crisi del mercat, sinó una crisi de mercaders,

és a dir, d’actituds i de conductes desviades, o fins i tot injustes,

que han estat possibles en gran part per la destrucció prèvia

deliberada de la regulació existent i el debilitament premeditat

de les institucions encarregades de protegir-la. Per tot això, resul-

ta útil mirar enrere i repassar quins són els factors que van fer

possible el desenvolupament econòmic experimentat per Occi-

dent durant els últims segles, així com les causes de la crisi que

pateix actualment, que van molt més enllà de les d’una crisi cícli-

ca i defineixen un final d’època: l’època de l’hegemonia occiden-

tal –dels blancs– a tot el món, basada en una explotació comer-

cial dels recursos del planeta (matèries primeres, fonts d’energia

i aliments).

El 1981, l’historiador britànic Eric L. Jones va publicar l’es-

tudi The European Miracle: Environments, Economies and Geopolitics

in the History of Europe and Asia (traduït al castellà amb el títol El

milagro europeo. Entorno, economía y geopolítica en la historia de Eu-


ropa y Asia), en què es plantejava substancialment una pregunta:

per què l’Europa occidental es va desenvolupar abans que la res-

ta de les civilitzacions euroasiàtiques entre el 1400 i el 1800? La

resposta que dóna pot concretar-se en els termes següents: en un

moment determinat, les famílies integrants dels pobles europeus

occidentals van començar a limitar l’autoconsum i a destinar

al mercat una part de la seva producció. Ara bé, no n’hi ha

prou amb produir un excedent: s’ha de tenir la seguretat que és

millor canviar-lo que consumir-lo. I aquesta seguretat va ser

possible, en principi, perquè a Europa es va formar un sistema

descentralitzat de poder polític, integrat per Estats incipients

en equilibri inestable que estaven més interessats a protegir el

comerç dels seus súbdits que a acaparar tota la riquesa per des-

tinar-la, com van fer els imperis coetanis (el mogol, el manxú i

l’otomà), a finançar una política arbitrària d’expansió territorial

i un consum sumptuari. En resum: hi va haver progrés –desenvo-

lupament econòmic– perquè hi havia mercat, i el mercat va ser

possible perquè hi havia seguretat jurídica.

En aquest marc favorable definit pel poder polític, la so-

cietat mateixa va autogenerar a gran part d’Europa –des de la

baixa edat mitjana– un sistema de seguretat jurídica destinat a

evitar, fins on fos possible, l’existència i eventual eficàcia de ne-

gocis il·legals, fraudulents, realitzats en perjudici de tercers, injus-

tos o simplement defectuosos. Aquesta «vessant privada» de la

seguretat jurídica preveu les garanties d’eficàcia de les relacions

jurídiques de naturalesa privada, així com dels seus actes consti-

tutius, modificatius o extintius, i la regularitat i certesa de les

institucions jurídiques que operen en aquest àmbit del Dret. Grà-

cies a aquesta seguretat jurídica el ciutadà ha vist i veu recone-

gut i garantit com a estable un espai de lliure acció on es pot

desenvolupar una iniciativa que –com suggeriria Ihering– té un

impuls íntim egoista –la cerca del benefici econòmic–, però els

seus resultats empírics en la història humana s’han revelat com


la principal causa determinant del progrés de les comunitats po-

lítiques.

D’altra banda, l’ordenament jurídic s’ha de preocupar de

controlar i vigilar el joc de la llibertat als negocis privats, per

corregir uns excessos que solen derivar del fet que la llibertat dels

actors no opera entre subjectes iguals en posició i circumstàncies

(així, no és idèntica la posició d’un banc i el seu client en el mo-

ment d’efectuar una inversió o concedir un crèdit). En aquesta

línia, l’ordenament jurídic es veu impulsat a corregir, actual-

ment, els possibles perjudicis inferits als consumidors per la mas-

sivitat i els monopolis en la contractació.

Recapitulant el que hem dit, tenim que la seguretat jurídi-

ca privada assegura el bon funcionament del mercat, i per tant

el creixement econòmic, en tant que garanteix la seguretat dels

drets –seguretat estàtica– i l’eficàcia dels negocis –seguretat di-

nàmica– mitjançant la garantia d’espais de llibertat negocial i la

correcció dels abusos que hi ha com a conseqüència de la desi-

gualtat de les parts. Ara bé, aquesta necessitat imperiosa de se-

guretat jurídica augmenta per una sèrie de causes que ha desta-

cat Mezquita del Cacho:

1. L’extensió a la propietat immoble del fenomen del mercat i de

l’economia capitalista. Els habitatges ja no són béns de tradició,

de producció ni d’inversió, sinó que estan passant a tenir un pa-

per que és més propi dels béns de consum durador; la qual cosa

en determina la massificació i mercantilització del tràfic i la

«industrialització» de la producció: parcel·lació/urbanització/

construcció. Aquests factors, units a l’escassedat –de vegades ar-

tificial– del producte, han provocat la fallida de l’equilibri con-

tractual venedor-comprador, així com la resposta consegüent

dels ordenaments, que han començat a aplicar a aquest tràfic la

normativa de la protecció al consumidor.

2. L’organització empresarial de l’activitat econòmica. Més d’un

80% de les vendes d’habitatges actualment es produeix dins


un esquema d’organització mercantil. I també s’«empresarialit-

zen» l’agricultura, l’art i la cultura, i un llarg etcètera que va ar-

ribant, a poc a poc, a les professions «liberals» i fins i tot a les

activitats assistencials: l’última reforma legal de la tutela ja ac-

cepta les persones jurídiques com a aptes per exercir-la, sense

excloure de cap manera les que tinguin ànim de lucre en la seva

activitat. A part d’això, una proporció important d’aquestes em-

preses tendeix a adquirir dimensions macroeconòmiques i es

constitueixen en autèntics centres de poder cada dia més dese-

quilibrats respecte als contractants particulars: d’una banda, un

subjecte de poder descomunal que imposa les condicions del con-

tracte –«o això o res»– i, de l’altra, un consumidor dèbil sense

forces per millorar-les i al qual, per a més inri, se’l subjecta a les

institucions del dret mercantil, molt més dràstiques que les del

civil. Llavors es produeix una improcedent «invasió» de l’àm-

bit civil per normes mercantils (Figa Faura).

3. El predomini de persones jurídiques en el tràfic. Aquest feno-

men és tan pronunciat que l’empresa individual apareix cada

cop més com un anacronisme, encobert normalment sota la for-

ma d’«empresa familiar». A part d’això, el món formal de les

persones jurídiques es fa cada cop més complex (grups d’em-

preses alligades a través de participacions encadenades amb

proporcions dominants, unions temporals...). Tot això plante-

ja problemes en l’anàlisi de capacitats, legitimacions i processos

de formació de la voluntat de l’ens; i provoca riscos per a la segu-

retat dels seus socis minoritaris, i també per als qui contracten

amb ells, a l’hora d’obtenir un rescabalament patrimonial en cas

d’incompliment.

4. L’organització dels mercats de capitals. Emergeixen per tot

arreu «mercats secundaris» de pagarés, de certificats bancaris

de dipòsit, i fins i tot d’efectes comercials i d’«actius financers»

múltiples. I, paral·lelament, entra en joc una legió d’empreses

d’inversió col·lectiva, de cartera, de gestió de patrimonis i «media-


dores» al mercat dels diners i d’actius financers, etc. Fins i tot no

hi falta un exemple de connexió del mercat de «valors» amb el

món immobiliari, com és el cas de l’anomenat «mercat de regu-

lació hipotecària» o «mercat hipotecari regulat», en què els capi-

tals invertits en préstecs amb garantia hipotecària es «remobilit-

zen» a través de títols.

Es pot afirmar, doncs, per tancar aquest apartat, que en el

context dels fenòmens que he indicat, junt amb l’increment cons-

tant de relacions entre subjectes que pertanyen a comunitats ju-

rídiques i polítiques diferents, només és eficient un tractament

rigorós de la seguretat jurídica preventiva.

2. LA gLObALitzAció i LA Fi dE LA HistòRiA

Ara bé, aquesta tendència progressiva a un increment de la segu-

retat jurídica preventiva va patir una reculada brusca a partir

d’un determinat moment històric, marcat per dos esdeveniments

gairebé simultanis en el temps i molt diferents en naturalesa: la

globalització i la caiguda del sistema comunista.

D’una banda, la globalització, en provocar una conforma-

ció progressiva de mercats globals (començant pel financer), ha

erosionat irreversiblement el protagonisme de què van gaudir

durant segles els Estats. Així, el poder estatal es redistribueix avui

dia cap amunt –unions supraestatals– i cap avall –regions i mu-

nicipis–, mentre que l’autoritat moral dels Estats és suplantada

molt sovint per la de les organitzacions no governamentals. I, a

més a més, els Estats tampoc no conserven el monopoli de la vio-

lència, ja que també l’exerceixen de fet organitzacions terroristes

més o menys articulades en una internacional del terror. Aquesta

crisi dels Estats té una repercussió extraordinària en matèria de

seguretat jurídica, perquè un Estat és, a més d’una estructura

de poder organitzada d’acord amb el dret, un sistema jurídic

que articula els interessos contraposats dels seus ciutadans i els


sotmet en conjunt als interessos comunitaris dominants, entre

els quals figura la seguretat jurídica. Consegüentment, la qües-

tió del moment –la problemàtica que planteja la globalitza-

ció– enfonsa les arrels en el fet que els Estats han quedat petits,

com a sistemes jurídics ordenadors dels seus respectius àmbits

nacionals, davant la irrupció sobtada d’un únic escenari global,

que –orfe de regulació– s’encamina cap a una nova edat mit-

jana, caracteritzada pel que un polític francès, Raymond Balla-

dur, va qualificar ja fa uns quants anys com a «situació de buit

normatiu».

I d’altra banda, consumada la caiguda del comunisme, es

va estendre per Occident una sensació de triomf absolut, doble-

ment satisfactori per incruent. Va semblar que s’havia arribat al

final de la història i que la implantació a tots els racons de la

Terra de l’economia de mercat i de l’Estat democràtic seria ine-

vitable i només qüestió de temps. Occident havia guanyat la

Guerra Freda, sense disparar cap tret. Així les coses, els Estats

Units –imperi anglosaxó en el qual s’ha encarnat l’últim episodi

de l’hegemonia blanca– van quedar com a únic poder universal.

I llavors, a l’hora de conformar les relacions internacionals, es va

plantejar el gran dilema: o bé apostar per un sistema multilateral

en què els Estats Units continuarien sent el primus inter pares, però

aprofitarien tant com poguessin l’estructura de les Nacions Uni-

des; o bé optar per un model unilateral, en què els Estats Units

tindrien com a objectiu únic de la política exterior la defensa

dels interessos nord-americans a l’estranger i la preservació, en

mans d’aquests, del control del comerç mundial. La decisió a

favor d’aquesta segona opció es va adoptar aviat i l’han com-

partida tots els presidents. Al mateix temps, l’unilateralisme en

política exterior es va correspondre amb l’apoteosi del pensament

neocon en la interior, que va promoure una desregulació radical,

amb el pretext de la privatització i en nom d’una concepció ideal

del mercat. El cicle econòmic alcista dels quinze anys anteriors a


l’esclat de la crisi va semblar que confirmava que era l’opció

encertada. I, per si n’hi havia cap dubte, l’atemptat a les Torres

Bessones va dotar el president Bush d’un plus de legitimitat i va

exacerbar l’instint de defensa dels americans.

3. cRisi i FutuR

De sobte, però, es va acabar la festa. Va esclatar la bombolla

immobiliària als Estats Units i va haver-hi una successió de notí-

cies alarmants que posaven en relleu que la crisi no era un sim-

ple episodi cíclic –connatural a l’economia com a qualsevol ma-

nifestació de la vida humana– i que s’inscrivia en la relació

d’esdeveniments que, per la seva magnitud, marquen una certa

inflexió en la història. Ara bé, tot i que no sigui una crisi cíclica,

tampoc no és una crisi del sistema. Llavors, què és? És una crisi

determinada per una certa manera de fer les coses. És a dir, no és

tan sols una crisi del mercat (fruit de la desregulació; és a dir, de

l’erosió de l’Estat com a sistema jurídic i, consegüentment, dels

mecanismes de la seguretat jurídica preventiva), sinó que és tam-

bé una crisi de mercaders. I de quina manera han actuat en els

últims anys bona part dels agents econòmics? D’una manera

que, negant els valors que van donar vida al capitalisme –utilit-

zació racional i metòdica dels béns de producció, exaltació del

treball, de l’austeritat i de l’estalvi, i constància en els objectius i

l’esforç–, posa l’accent en l’obtenció d’un benefici ràpid, amb in-

dependència dels mitjans utilitzats. No han buscat el desenvolu-

pament i el creixement gràcies al treball i a l’estalvi, sinó a través

de l’especulació i del crèdit. En aquest festival hi van participar

tots: els polítics en connivència amb els grans grups econòmics;

els organismes reguladors, que els polítics van posar en mans de

la seva gent; les auditories i les agències de classificació, preses

de la contradicció d’haver de valorar els seus clients; i –last but not

least– els directors de tantes empreses sense amo –és a dir, sense


un grup accionarial dominant amb un projecte–, que hi tenen

una relació semblant a la dels cracks amb els seus clubs i que

només busquen crear valor per a l’accionista amb un festival de

fusions, adquisicions, escissions i transmissions, amb el benentès

que la caritat ben entesa comença per un mateix en forma de

stock options. La piràmide d’Edward Madoff va ser la cirereta

d’aquest pastís.

Per tant, les causes de la crisi actual són de naturalesa polí-

tica, en el sentit més profund d’aquesta paraula. A conseqüència

de la revolució conservadora desencadenada des de comença-

ments dels anys vuitanta al Regne Unit i als Estats Units –per

posar l’exemple paradigmàtic–, les desigualtats socials han cres-

cut d’una manera extraordinària i han posat fi al país de classes

mitjanes que es va consolidar després de la Segona Guerra Mun-

dial, transportant la societat americana a uns nivells de desi-

gualtat semblants als del primer terç del segle xx. La política

d’impostos baixos per als rics –renda i successió–, l’erosió dels

programes socials i el sistema de retribucions han tingut uns

efectes demolidors. Així, per exemple –segons la Reserva Fede-

ral–, els principals executius de les 102 empreses estatuniden-

ques més grans rebien de mitjana, als anys setanta, una paga

que equivalia a 40 vegades el sou d’un treballador a temps com-

plet; en canvi, l’any 2000 les retribucions dels directors generals

suposaven, de mitjana, 367 vegades el salari d’un treballador

mitjà. I els directius de rang immediatament inferior als direc-

tors generals rebien, el 1970, un sou 31 vegades més elevat que el

del treballador mitjà, mentre que l’any 2000 era 169 vegades

més gran.

La història és cíclica o, dit d’una altra manera, és un teixir i

desteixir perpetu. La crisi mundial que va esclatar el 2008 ha

suposat –com ja he reiterat– el final de l’etapa de desregulació

progressiva que, amb el pretext de la liberalització de l’econo-

mia, va constituir el sant i senya de la revolució conservadora.


Una revolució que, a més a més, va aprofitar l’avantatge impor-

tantíssim que suposava per al seu propòsit la globalització, ja

que havia erosionat de manera irreversible els Estats com a siste-

mes jurídics ordenadors dels seus mercats nacionals respectius,

sense que sorgís simultàniament un sistema jurídic global expres-

sat en normes i encarnat en institucions. D’aquí que la seguretat

jurídica hagi sofert tant en els últims temps, amb la repercussió

consegüent en el bon funcionament dels negocis i del món econò-

mic. Però és precisament d’aquest fet negatiu que s’ha d’extreure

la conseqüència que cal iniciar amb urgència una nova etapa

caracteritzada per la recuperació dels mecanismes imprescindi-

bles de regulació del mercat, aquesta vegada a una escala glo-

bal. Perquè continua sent veritat, sigui quin sigui l’àmbit –major

o menor– en què es desenvolupi l’activitat econòmica, que hi ha

creixement econòmic perquè hi ha mercat, i que hi ha mercat

perquè hi ha seguretat jurídica.

La conclusió és clara: el canvi d’escenari imposat per la glo-

balització no implica una mutació substancial de la problemàti-

ca política tradicional, ja que la naturalesa de les qüestions que

planteja és idèntica a la dels problemes de qualsevol època pre-

cedent: sotmetre a l’imperi de la llei, com a expressió de la volun-

tat general, els actors que es mouen en aquest escenari emergent,

i racionalitzar l’exercici de les seves activitats mitjançant la seva

submissió a les exigències dels interessos col·lectius. Es tracta, per

tant, de començar a construir un ordre global que eviti la degra-

dació del sistema econòmic i la radicalització de les desigualtats,

proscrigui la violència i persegueixi els violents.

És necessari, per tant, començar racionalitzant les relacions

internacionals, així com buscar una solució als greus conflictes

que avui amenacen la pau mundial. Aquesta racionalització exi-

geix iniciar immediatament la tasca de construir i imposar un

ordre global. Per aconseguir-ho, s’haurien d’utilitzar, com a punt

de partida, les institucions de què ja disposem –com l’ONU– o


que ja es troben en fase d’implantació –com el Tribunal Penal

Internacional–. S’ha de fugir de l’enquistament pervers de la llui-

ta entre civilitzacions i recuperar les arrels profundes de la nos-

tra, al nucli definitiu de la qual batega, amb abast universal, la

màxima «ubi societas, ibi ius». És a dir: on hi ha una societat hi

ha d’haver un dret, una norma, un pla vinculant de convivència

en la justícia, que a tots faci lliures i a tots faci iguals. I, si la so-

cietat és global, global ha de ser també l’ordre jurídic.

Víctor Lapuente Giné

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné 71

A la recer-

ca de les institucions virtuoses

L’EspAnyA duAL Abans que res, el diag-

nòstic de la situació: com són les nos-

tres institucions públiques? La imat-

ge d’Espanya que revelen la gran

majoria d’estudis comparats –tant

si vénen d’organitzacions interna-

cionals1 com de la Unió Europea,2

de grups privats,3 d’organitzacions

no governamentals4 o d’institucions

acadèmiques–5 és similar i es pot re-

sumir amb un adjectiu: dual. Tenim

unes institucions que, d’una banda

–la part baixa, per ser més precisos–,

72 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Víctor Lapuente Giné

són comparables a les dels països més avançats. A grans trets,

els serveis públics s’ofereixen amb una qualitat equiparable

al nostre nivell econòmic. I, a més a més, sense corrupció. Per

exemple, l’experiència directa que els espanyols tenen amb la

corrupció és mínima. Només un 2% se sent víctima d’un suborn

durant l’últim any, un percentatge inferior a la mitjana europea

(4%). Però, d’altra banda –la part alta en aquest cas–, les nostres

institucions presenten deficiències que s’han d’entendre com a

sistemàtiques, perquè apareixen de manera repetitiva en gairebé

tots els estudis. En una enquesta darrere l’altra, una aclapara-

dora majoria d’espanyols –en alguns casos fins al 95% dels en-

questats– coincideixen que la corrupció està molt estesa al nos-

tre país.

Com és possible aquesta discrepància entre l’escassa expe-

riència diària dels espanyols amb la corrupció i la seva percepció

que la corrupció és molt elevada? La resposta és que Espanya

és un cas simptomàtic de la diferència que els experts solen fer

entre corrupció alta (o política) i corrupció baixa (o administra-

tiva). La primera correspon a una situació en la qual els ciuta-

dans perceben que el sistema polític –tant en l’acció pública com

en la regulació de les activitats privades– està esbiaixat a favor

dels qui tenen connexions privilegiades amb el poder. El sistema

afavoreix, en la versió més radical d’aquesta teoria, unes elits

extractives (com dirien els economistes del moment, Daron Ace-

moglu i James Robinson) o un capitalisme castís (com denun-

cia César Molinas); i, en una versió més moderada, els amics o

simpatitzants del govern de torn. Aquesta mena de corrupció –o,

per ser més precisos, de captura institucional per grups privile-

giats– és la que patim. O la que els ciutadans perceben que pa-

tim6 –sobre les bases dels espantosos escàndols de corrupció que

hem conegut els últims anys.

El segon tipus de corrupció, la corrupció baixa o admi-

nistrativa, es troba en aquells contextos en què el sector públic


en conjunt dóna mostres de parcialitat sistemàtica. S’ha de tenir

en compte que en altres parts d’Europa, tant al sud com, so-

bretot, a l’est, el percentatge de ciutadans que, de manera re-

gular, paga alguna mena de suborn (en diners, en espècies o

en alguna mena de compensació futura) per una acció pública

–en sanitat, educació, en la política que sigui– pot estar per sobre

del 10 o fins i tot del 15%. Espanya, al contrari, és un país fona-

mentalment imparcial en la prestació d’aquests serveis públics

bàsics.

En resum, fent servir els qualificatius que s’han popularitzat

tant durant aquesta crisi, podem dir que «per baix» les nostres

institucions públiques són nòrdiques; mentre que «per dalt» són

del sud. O, dit d’una altra manera, tenim uns metges, professors,

policies, personal administratiu i altres treballadors de serveis

públics (el que se sol conèixer com a street-level bureaucrats) que

operen amb paràmetres molt similars als dels seus coreligionaris

del nord d’Europa. Tot i això, als nivells més elevats de les nostres

Administracions –tant en el nivell central com autonòmic i, molt

especialment, local– sembla que hi operin criteris de parcialitat

(o directament de clientelisme o nepotisme) més associats amb

el sud i l’est d’Europa. La nostra corrupció està poc estesa, però,

allà on existeix, és molt intensiva: les quantitats econòmiques do-

cumentades per les autoritats judicials i policials en els nostres

casos de corrupció més icònics resulten incomprensibles en altres

democràcies occidentals.

EspAnyA En un punt dEcisiu

Si mirem l’evolució a través del temps dels indicadors comparats

sobre qualitat agregada de les institucions que comentàvem al

principi, observem durant els últims anys un cert deteriorament

de la posició espanyola. La caiguda és òbvia a partir de la crisi

econòmica, però ja es començava a endevinar abans que explo-


tés la bombolla. Aquesta cadència d’esdeveniments és important

perquè qüestiona la hipòtesi –tan atractiva per a molts– que la

mala percepció de les nostres institucions públiques és bàsica-

ment el resultat del mal rendiment de la nostra economia. Així,

d’acord amb aquesta tesi tan predicada pels nostres polítics, no-

més caldria esperar fins que la roda de l’economia torni a girar

per veure una millora en els serveis de les nostres institucions

públiques. Tanmateix, em temo que tant l’evidència del cas es-

panyol i d’altres economies de la zona euro,7 com l’experiència

històrica d’altres països,8 indiquen que, al contrari, les «bones

institucions vénen primer» o, com a mínim, «sense bones institu-

cions no podem tenir un creixement econòmic sostenible».

L’evolució d’Espanya també mostra els límits de la teoria de

la convergència europea en qualitat de govern. Lluny d’acos-

tar, de pressa o pas a pas, els membres més endarrerits de la

Unió Europea (UE) als alumnes més avançats en governança,

sembla que assistim a la consolidació d’una certa divergència

europea. L’Europa anglosaxona, germànica i nòrdica acapara

de manera impertorbable les primeres posicions dels índexs com-

parats de qualitat de govern. L’Europa de l’Est, amb Grècia i

Itàlia, no sembla que remunti i ha perdut posicions davant de

països emergents –asiàtics (òbviament), però també llatinoame-

ricans (com Xile) o africans (com Botswana). Espanya, normal-

ment acompanyada de països com França, Portugal, Eslovènia

o Estònia, té tendència a ocupar un interregne entre aquestes

dues Europes tan diferents.

Ens trobem en una terra de ningú, o en una situació decisi-

va, i la nostra posició pot convidar tant a l’optimisme com al

pessimisme. D’una banda, la proximitat a uns països que han

consolidat institucions públiques que actuen de manera eficient,

sense favoritismes i amb poca corrupció, i que tradicionalment

ens han servit d’inspiració, com el Regne Unit o Alemanya, ens

hauria d’animar. A més a més, l’eclosió de casos de corrupció


durant els últims anys podria ser el detonador que ens permetés

fer canvis de fons en el govern de les nostres institucions. Recor-

dem que va ser l’exposició pública de casos d’abusos generalit-

zats del poder polític del Regne Unit, Dinamarca o els Estats

Units el que va facilitar l’establiment de mecanismes de control

de la corrupció en aquests països. Ells també tenien les seves elits

extractives. Vull matisar que la derrota de la corrupció sistemàti-

ca en aquests països va ser possible gràcies a la participació pro-

activa dels sectors empresarials més dinàmics. ¿Els Estats Units

a finals del segle xix haurien pogut sortir de les xarxes de corrup-

ció de les party machines i l’spoils system sense la intervenció dels

emprenedors del sector privat, com Richard Childs, que van

intentar adaptar al sector públic el que entenien com la part

exemplar de la gestió de les empreses del sector privat? Em sem-

bla que no. Per això aprofito aquestes línies per fer una crida a

l’empresariat català –i espanyol– perquè intenti involucrar-se

activament en aquesta reforma de profunditat que les nostres

institucions públiques necessiten.

De moment, per desgràcia, ni sembla que intentem copiar

–o reproduir de manera vaga– les bones pràctiques històriques

dels nostres veïns del nord, ni sembla que hi hagi una articula-

ció de moviments socials o sectors empresarials al voltant d’un

full de ruta de canvi institucional substantiu. Si no actuem

correm el risc, per tant, de seguir el camí que han fet Itàlia o

Grècia durant els últims anys: una pèrdua de qualitat institucio-

nal gradual però inexorable.

No podem confiar que la sortida de la crisi econòmica, al

trot o al galop, resolgui els nostres problemes institucionals.

D’entrada, perquè comença a haver-hi un volum de treballs que

troben que l’evolució de l’economia, més enllà de causar proble-

mes de governança, és també el resultat de la qualitat institucio-

nal d’un país.9 No és casualitat que els països de la zona euro

que han patit la Gran Recessió amb més gravetat hagin estat


precisament els que tenien unes institucions que, en el moment

de començar la crisi, eren considerades les més corruptes i menys

eficients en termes relatius. A més a més, una economia dèbil i

unes institucions dèbils estan altament correlacionades, en qual-

sevol estudi comparat, amb dos altres problemes greus i difícil-

ment reversibles: uns nivells baixos de confiança social i una des-

igualtat social alta. Molts països entren així en cercles viciosos

dels quals és difícil sortir:10 la percepció que les institucions pú-

bliques afavoreixen uns quants privilegiats redueix les inversions

productives dels agents econòmics (així com la inversió estran-

gera), desincentiva la cooperació (com el pagament d’im-

postos, que té un indubtable component de voluntat individual)

i augmenta les desigualtats entre els insiders i els outsiders –i això,

a la vegada, incrementa les possibilitats de captura de l’Estat.

D’aquesta manera, mentre uns països entren en espirals positives

de confiança social – qualitat institucional – economies competi-

tives, d’altres s’encallen en espirals negatives de desconfiança

social – corrupció – economies estancades.

Entrar en un cercle positiu o un de negatiu no està escrit a

l’ADN. Pensem en el pobre estat dels països nòrdics a finals

del segle xix i comparem-lo amb les glorioses perspectives que,

en el mateix període, tenia l’Argentina, «un país de futur que va

acabar estancat en el passat».11 Quin observador podria ha-

ver predit el 1900 que la freda i pobre Finlàndia, tan lluny de

Déu i tan a prop de Rússia, acabaria sent una de les econo-

mies més competitives del planeta enfront la fèrtil terra d’opor-

tunitats que representava l’Argentina d’aquella època? Recor-

dem que Finlàndia va ser l’únic veí de Rússia que no va acabar

absorbit dins del bloc comunista –un triomf en majúscules en si

mateix.

La causa de les fortunes tan diferents de països com Finlàn-

dia i l’Argentina rau en l’adopció d’institucions radicalment di-

ferents en cada país. I aquí no em refereixo a l’adopció de la


democràcia. És cert que una democràcia saludable va de bracet

amb qualsevol indicador de «bon govern», però, com alguns hem

estat investigant, que un país tingui una democràcia estable és el

resultat –i no tant la causa– de les característiques de la «infraes-

tructura de l’Estat»; i, en particular, del nivell de meritocràcia de

l’Administració.12 De fet, gairebé m’atreveixo a suggerir que

l’Argentina va optar per «democratitzar massa» el seu aparell

estatal. Finlàndia, en canvi, igual que altres països del nord

d’Europa, va optar per limitar la «democratització» de les admi-

nistracions als nivells màxims. Diguem que el ministre, i poca

cosa més. El gruix de l’aparell estatal finlandès ha estat, durant

dècades, operant sota uns criteris de gestió professionalitzada,

sense espai per a maniobres polítiques. Els objectius a llarg ter-

mini –com el desenvolupament d’un sistema educatiu exemplar–

han tingut, com a resultat d’això, més oportunitats que en països

com l’Argentina, on els objectius a curt termini del polític de torn

han trobat poca resistència en l’aparell estatal.

ELs giRs cOpERnicAns nEcEssARis

La situació de les nostres institucions no és dramàtica, però, sens

dubte, no millora. A més a més, tant les mesures concretes que

s’han pres fins ara com l’aproximació general al problema de la

qualitat institucional a Espanya no només no semblen tenir gai-

re recorregut, sinó que fins i tot pot ser que estiguin tenint un

efecte contraproduent per resoldre els problemes de fons. Hem

d’emprendre, sens falta, no una revolució o una reforma radical

de les nostres institucions, però sí un canvi de sentit en diverses

dimensions. En certa manera, hem de caminar en la direcció

contrària a la que indiquen molts analistes i polítics. A continua-

ció, dono unes pinzellades de tres girs que em semblen impor-

tants per establir les bases d’una bona infraestructura institucio-

nal a Espanya.


Del col·lectivisme a l’individualisme

Estem entre l’Argentina i Finlàndia, però, com a mínim en la

retòrica del discurs regeneracionista, mostrem més elements «ar-

gentins» que «finlandesos», sobretot en relació amb la convicció

tan generalitzada entre els nostres creadors d’opinió que necessi-

tem més solucions col·lectives, més «política». Per exemple, davant

de l’«Europa dels mercaders». Crec que és un error lligar la crisi

institucional a l’individualisme associat amb les societats capita-

listes. I em baso en dades molt bàsiques: hi ha una correlació

positiva entre la percepció mitjana que tenen els ciutadans d’un

país sobre quina ha de ser la responsabilitat de l’individu –da-

vant de la responsabilitat de l’Estat– a l’hora de solucionar els

problemes quotidians i la qualitat de les institucions del país. Els

llocs on els ciutadans esperen massa de l’estat tendeixen a tenir

institucions públiques de pitjor qualitat. D’altra banda, els paï-

sos –amb els anglosaxons i, sobretot, els nòrdics (un fet que al-

guns troben sorprenent) al capdavant– on els ciutadans assignen

una responsabilitat més gran a l’individu tenen millors institu-

cions públiques. Òbviament, aquí la relació causal també pot

anar cap a totes dues direccions: no és només que les societats

més individualistes generin millors estats, sinó que els estats més

forts són capaços de forjar individus més autònoms. Però el mis-

satge important és que, al contrari del mantra habitual entre la

nostra intel·lectualitat, s’ha d’intentar fomentar la responsabili-

tat individual. Una tasca que ha de recaure en el sistema educa-

tiu, però també en els intel·lectuals públics. L’alternativa, unes

expectatives massa elevades sobre el que la política pot oferir als

ciutadans individuals (com una feina estable en el sector públic

o en el sector privat gràcies a una regulació laboral molt «pro-

gressista»), fa que algunes opcions populistes –amb el peronisme

o el chavisme com a exemples extrems– arrelin més en la nostra

societat.


De polítiques de «Robin Hood» a polítiques

d’«Els tres mosqueters»

Per als lectors progressistes que s’hagin enfadat amb el punt an-

terior, la reflexió següent potser els consolarà: l’individualisme

social no només no és incompatible amb un estat del benestar

generós, sinó que, més aviat al revés, les societats que han anat

més enllà en la construcció de polítiques del benestar es caracte-

ritzen per ser individualistes. Suècia en seria l’exemple paradig-

màtic. Són societats amb «molta política», però això és el resultat

de no haver buscat solucions polítiques de manera directa –per

exemple, posant en funcionament un programa de transforma-

ció social radical de la nit al dia– sinó més aviat amb una cons-

trucció pas a pas: tenim el problema x concret, busquem la solu-

ció més adequada per a aquest problema puntual. En moltes

ocasions, la solució ha estat la «col·lectivització» del problema

–per exemple, amb una sanitat fonamentalment pública–, però,

en altres casos, no –per exemple, la desregulació de mercats com

el laboral.

Això dóna lloc a l’anomenada «paradoxa de la redistribu-

ció»: els estats que avui dia redistribueixen més recursos són els

que, en un altre moment, van renunciar a polítiques explícita-

ment redistributives; és a dir, polítiques que intentin prendre dels

rics per donar-ho als pobres. El que he denominat en alguna

ocasió polítiques de Robin Hood.13 En lloc d’això, van optar per

polítiques universalistes, que arribessin al màxim de ciutadans.

És a dir, polítiques d’«Els tres mosqueters», perquè l’objectiu és crear

la sensació de solidaritat social de «tots per un i un per tots».

Que no existeixi una política de protecció de la família diferent

en funció de la renda, sinó que tothom en surti beneficiat. D’acord

amb aquesta perspectiva, la prova que l’estat del benestar és uni-

versal de veritat no seria només que els ciutadans amb menys

recursos accedeixin a la sanitat pública, sinó que les classes mit-


janes-altes també facin servir la xarxa de la sanitat (i l’educació)

pública. Que l’hereva al tron neixi en un hospital públic és, per

exemple, un senyal poderós de la capacitat universalista d’un

estat. Un senyal que indica que tots els membres de la societat

van junts, i això, si es dóna el cas, possibilita que es puguin trobar

consensos per prendre decisions difícils.

En un grau més o menys alt, moltes de les nostres polítiques

–tant de despeses com impositives– estan inspirades per la men-

talitat Robin Hood. Per exemple, l’adjudicació de moltes beques

i ajudes està condicionada pels nivells de renda, i ajuda a conso-

lidar la divisió social entre uns que paguen i uns altres que reben.

Universalitzar aquestes polítiques –per exemple, canviant beques

per a uns quants per crèdits universals per a tots– ajudaria a

generar el clima de solidaritat social que el país requereix per

emprendre reformes institucionals de fons.

De controls policials a alarmes d’incendi

Amb això passem a l’últim gir que volia mencionar. Durant

els últims anys, pràcticament no hi ha hagut cap mes en què

algun polític no hagi llançat alguna proposta per millorar la

qualitat de les nostres institucions en general, i per combatre la

corrupció en particular. De fet, ja hem invertit una gran quanti-

tat de recursos en termes d’esforços legislatius diversos i també

en termes de personal dedicat a la lluita contra «el mal» a les

nostres institucions. L’èmfasi s’ha posat en la detecció i persecu-

ció de les activitats il·lícites –un fet comprensible, sobretot des del

punt de vista d’uns polítics interessats a presentar-se davant

l’electorat com a campions contra la corrupció. Electoralment,

presentar-se com un lluitador implacable contra els corruptes es

ven bé.

Tot i això, els estudis comparats sobre quins factors re-

dueixen la corrupció (i augmenten l’eficàcia de les institucions;


solen ser dues cares de la mateixa moneda) mostren els límits

dels mecanismes punitius. Així, per exemple, la creació de meca-

nismes de «control policial» de les activitats públiques –com

agències anticorrupció o organismes encarregats de fiscalitzar

de forma minuciosa els comptes dels partits polítics– solen tenir

un efecte petit i restringit en el temps. Quan han passat uns

quants anys, els «dolents» troben maneres d’esquivar aquests

controls; de vegades fins i tot arriben a capturar-los per al seu

benefici.

Resulta més eficaç –tot i que potser no electoralment més efi-

caç– intentar crear institucions amb controls interns intrínsecs,

denominats controls de tipus «alarma d’incendis». Amb molta di-

ferència, l’alarma més efectiva és obligar individus amb interes-

sos diferents –com polítics que responen al seu electorat i funcio-

naris que responen a criteris professionals– a prendre decisions

de manera conjunta. A grans trets, això és el que passa als països

que lideren gairebé tots els indicadors de qualitat de govern –des

de Nova Zelanda al Canadà, passant per Dinamarca. Han creat

institucions en què ni els polítics «colonitzen» l’Administració ni

els funcionaris «colonitzen» la política.

Les variants institucionals són diverses.14 Per exemple, un

pacte del govern central com l’històric public service bargain entre

ministres britànics i alts funcionaris, amb el qual els primers re-

nunciaven a ficar-se en nomenaments administratius i els segons

renunciaven a tenir una carrera política. O, per exemple, el tipus

de govern local –freqüent en molts països occidentals– en el qual

els representants polítics deixen la gestió de l’administració en

mans de gestors professionals i independents. Uns CAO (Chief

Administrative Officers) de les corporacions locals que actuïn com

els CEO (Chief Executive Officers) del sector privat. Hi ha altres

models institucionals que comparteixen el mateix denominador

comú: evitar que les institucions públiques acabin dominades

gairebé com un monopoli per un grup –ja sigui un partit polític


o un interès corporatiu de funcionaris excessivament autònoms–

i que les decisions importants requereixin la discussió, la nego-

ciació i l’acord d’individus independents els uns dels altres.

Instal·lar aquests pesos i contrapesos dins de les institucions és

essencial per millorar la qualitat de les nostres institucions.

Perquè seria un error pensar que el nostre és un proble-

ma d’unes quantes pomes podrides. S’ha de tenir en compte que

a Espanya no només hem patit molts episodis de corrupció, sinó

que, a més a més, moltes decisions –per exemple, en política

d’infraestructures– sembla que han respost més a l’ego del polític

de torn que a un ajustament sa entre les necessitats del present

i la racionalitat econòmica a llarg termini. Aquest balanç ne-

cessari entre l’avui i el demà només serà possible si institu-

cionalitzem un equilibri entre les forces que representen la volun-

tat popular (els polítics) i les forces que representen els

coneixements tècnics i professionals (els treballadors públics).

Aquesta és, a parer meu, la gran tasca pendent en la nostra de-

mocràcia.

1. Els més populars serien els Worldwide Governance Indicators del Banc Mundial, que

recullen l’evolució de 6 indicadors de bon govern (Voice and Accountability, Political Stabi-

lity and Absence of Violence, Government Effectiveness, Regulatory Quality, Rule of Law,

Control of Corruption) des del 1996 per a més de dos-cents països. Les dades estan disponi-

bles aquí: http://info.worldbank.org/governance/wgi/index.aspx#home

2. Un exemple recent seria l’ambiciós «Informe sobre la lucha contra la corrupción en la UE»

que va presentar la Comissió el febrer del 2014. Un resum en castellà, amb els enllaços relle-

vants, està disponible aquí: http://ec.europa.eu/dgs/home-affairs/what-we-do/policies/orga-

nized-crime-and-human-trafficking/corruption/anti-corruption-report/docs/2014_acr_

spain_ip_es.pdf

3. Els indicadors de l’International Country Risk Guide –i, sobretot, els de Corruption, Law

and Order i Bureaucracy Quality– desenvolupats pel Political Risk Services Group s’utilitzen

molt, perquè cobreixen un gran nombre de països i es remunten a principis de la dècada del

1980, fet que permet una panoràmica cronològica superior a la de la resta d’indicadors. Més

informació aquí: http://www.prsgroup.com/AboutUs_Overview.aspx

4. El més conegut és sens dubte el Corruption Perception Index de Transparència Internacional:

http://cpi.transparency.org/cpi2013/


5. Al Quality of Government Institute hem fet diversos estudis comparats, entre els quals en

destaca un que analitza les diferències subnacionals dins dels països europeus. Dades aquí:

http://www.qog.pol.gu.se/data/datadownloads/qogeuregionaldata/

6. Per una discussió detallada de la disjuntiva entre corrupció objectiva i percepció subjecti-

va, vegeu: M. Villoria i F. Jiménez (2012). «La corrupción en España (2004-2010): datos,

percepción y efectos». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 138(1): 109-134.

7. Vegeu el treball d’Antonio Roldán, «Financial Windfalls and Institutional Deterioration:

Evidence from the EMU», Working Paper, London School of Economics, Mimeo, juny 2013,

on s’observa una important correlació entre la qualitat institucional d’un país abans de la

crisi econòmica i la intensitat d’aquesta.

8. Hi ha molts estudis, com el famós Why Nations Fail, d’Acemoglu i Robinson (2012), que

ja hem mencionat, però un de fàcil digestió és el demolidor informe «The Parable of Argen-

tina» (The Economist, 15-21 febrer, 2014).

9. Una bona discussió sobre la relació de doble causalitat entre la qualitat de les institucions,

d’una banda, i diverses variables socioeconòmiques, de l’altra, es pot trobar a: Sören Holm-

berg i Bo Rothstein, eds. Good Government: The Relevance of Political Science. Edward Elgar

Publishing, 2012.

10. Vegeu Bo Rothstein i Eric M. Uslaner (2005). «All for all: Equality, corruption, and social

trust». World politics 58, núm. 1: 41-72.

11. Expressió de The Economist al seu informe sobre la decadència secular de l’Argentina

(vegeu nota 8).

12. Amb Bo Rothstein (a Comparative Political Studies, 2014) vam analitzar per què la demo-

cràcia es va col·lapsar a la Segona República espanyola, mentre, en un context sorprenent-

ment similar, a Suècia, es va establir als anys trenta, donant lloc a l’embrió de l’estat del

benestar. Vam descobrir que l’Administració espanyola, molt més polititzada que la sueca,

va tenir un paper essencial a l’hora de radicalitzar la societat espanyola. El nostre estudi

apunta cap a una direcció semblant a la de les investigacions de l’historiador econòmic Jordi

Domènech de la Universitat Carles III de Madrid. Amb Agnes Cornell («Invictus. Bureaucracy

and Democratic Stability», The Quality of Government Institute, Working Paper Series 2012),

vam descobrir que la consolidació democràtica en un país depèn críticament del nivell de

politització de la seva Administració pública.

13. Víctor Lapuente i Johan Sandberg. «Robin Hood en América Latina», El País, 31-01-

2014.

14. Aquí se n’exposen algunes: Dahlström i Lapuente (2013), «Organizing Leviathan. Politi-

cians, Bureaucrats and Government», Paper presentat a la 20th International Conference of

Europeanists, Amsterdam.

Jordi Camí

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí 85

L’encaix i les respon-

sabilitats del públic i del privat

per impulsar la recerca, el de-

senvolupament i la innovació Els

indicadors globals d’inversió en re-

cerca (R) i desenvolupament (D) ge-

neralment mostren el conjunt d’apor-

tacions públiques i privades, tot

distingint entre el que cada sector

inverteix al sistema i el que cada

sector executa. Són dades demos-

tratives d’aspectes nuclears en l’es-

tructura econòmica d’un país. De

fet en R+D les responsabilitats entre

els sectors públic i privat estan com-

86 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jordi Camí

partides, són complementàries i es retroalimenten entre si. Així,

entre altres, el sector públic s’ha de fer càrrec del finançament de

la recerca bàsica, de la formació de científics i ha d’impulsar

activitat empresarial, tant pública com privada. Complemen-

tàriament, al sector empresarial li correspon la creació de valor i

el creixement econòmic basat en la innovació. El sector públic té

una responsabilitat central en el foment de la innovació i, com

més compromesa és l’aposta d’un país per la R+D, més impor-

tant acaba essent la inversió del sector privat.

A Espanya una pregunta reiterada –que no se la fa pas el

govern actual- és si cal fer una aposta més decidida per la R+D

no només per afavorir sortides a la llarga crisi d’aquests darrers

sis anys, sinó per aconseguir més prosperitat en general. En

aquest context té sentit preguntar-se quines són les responsabili-

tats del sector públic i del sector privat en aquest compromís, i si

les contribucions que fa actualment cada sector s’han de repen-

sar o fer de manera diferent. La realitat és que a Espanya, tant

pel que s’ha construït fins ara, com pel que queda per fer, sembla

que totes les dades indiquen que ens enfrontem a limitacions

estructurals importants. La principal és que el sistema de ciència-

tecnologia espanyol sempre ha estat desequilibrat, en el sentit

que mai no ha aconseguit que el sector privat tingués un prota-

gonisme com el que té en països amb economies molt més fortes

i dinàmiques.

Partim de la premissa que la innovació derivada de la R+D

contribueix directament a augmentar la competitivitat d’un país,

a la millora dels seus estàndards de vida i al benestar social. Això

explica que la majoria d’economies més riques i dinàmiques del

món ho siguin també perquè inverteixen decididament en R+D.

Però la tradició dels governants espanyols no s’ha caracterit-

zat pas pel seu gran compromís amb la recerca i el desenvolu-

pament, activitats prèvies, essencials i motores de la innovació.

En les darreres dècades, elements tan singulars de l’evolució de


l’economia espanyola com el protagonisme creixent del turisme

i la incontinent febre immobiliària podrien no haver afavorit la

consecució d’un gran sistema de ciència i tecnologia a Espanya.

Més aviat sempre se’ns ha anat fent creure que mai no era el

moment, que sempre hi havia altres prioritats, que es tractava

d’apostes exòtiques i massa a llarg termini. Potser és una nega-

ció encara excessivament arrelada en la manera de ser, aquell

«que investiguen ellos» de sempre, que perdura i perdura en la

manera de pensar dels nostres governants, tal com les dades ens

demostren.

L’EsFORç EcOnòMic MundiAL En R+d i EL gRAn REtROcés d’EspAnyA

D’entre els rics, els països econòmicament més actius són també

els que expliquen la majoria de l’esforç mundial en R+D. Una

inversió que, l’any 2011, fou superior a 1.400.000 milions de

dòlars anuals i que es concentrava en tres grans regions: Àsia,

Amèrica del Nord i Europa. El 72% d’aquesta inversió global la

fan set països, que són els Estats Units (amb quasi un terç de tota

la inversió), la Xina, el Japó, Alemanya, Corea del Sud, França i

el Regne Unit.1 Per entendre el 85% de tota la inversió mun-

dial en R+D cal afegir-hi vuit països més, ens referim a Rússia,

Taiwan, Brasil, Itàlia, Índia, Canadà, Austràlia i Espanya, amb

inversions que van dels 35 als 20.000 milions de dòlars anuals,

amb aquest ordre.2 En la darrera dècada però, els països que han

crescut més espectacularment en inversió en R+D són els asiàtics

com la Xina i Corea del Sud. La inversió del Japó (3,39% del

PIB), tradicionalment la més gran, s’ha vist superada recentment

per la de Corea del Sud (4,03%). En canvi, a Europa i als Estats

Units globalment ha crescut poc, la qual cosa no exclou que hi

continuï havent economies més petites però intensives en R+D

com és el cas d’Israel (4,38% del PIB), Finlàndia (3,78%), Suècia


(3,37%), Dinamarca (3,09%) o Suïssa (2,78%) (1). En aquest

context doncs, la inversió global a Espanya el 2011 fou de –no-

més– 19.800 milions de dòlars, l’1,33% del seu PIB, xifra que ex-

pressa la suma del que hi aporta el sector públic i el privat. Una

inversió que s’explica principalment per l’activitat en dos territoris,

la Comunitat de Madrid, que suposa el 26,5% de la inversió en

R+D del total d’Espanya amb un esforç que equival a l’1,99% del

PIB, i Catalunya, que suposa el 21,9% del total d’Espanya amb

un esforç que equival a l’1,55% del PIB (2).

La realitat és que la trajectòria de la inversió en R+D a Es-

panya és recent, no té tradició, no comença amb continuïtat

fins l’any 1988 i sempre ha estat modesta. L’esforç econòmic

d’Espanya en R+D sempre ha quedat per sota del que li corres-

pondria atesa la importància de la seva economia. Ara Espanya

se situa en posició 15 en inversió en R+D al món, quan des d’un

punt de vista econòmic, segons l’informe de l'FMI del 2012, Es-

panya ocupa la posició 13. Dedicar el 2011 a R+D un 1,33% del

PIB contrasta amb el que hi va dedicar la UE de mitjana (1,94%),

els països de l’OCDE (2,37 %), els Estats Units (2,85%) o Aleman-

ya (2,88%) (1). En qualsevol cas, els governants espanyols no han

trobat mai el moment per col·locar aquest objectiu com una gran

prioritat. Sorprenentment, a partir de l’any 2005 es va començar

a incrementar molt la inversió pública en R+D, fins al punt de

constituir l’1,39% del PIB l’any 2009. Vist en perspectiva, però,

aquest increment extraordinari mai no va lluir gaire ja que es

partia de molt avall i, a més, l’alegria va durar ben poc. Precisa-

ment fou durant el mateix 2009 quan van començar les grans

retallades a la R+D fins arribar a l’extrem que l’aportació públi-

ca del 2012 va ser inferior al que s’havia invertit el 2006. Ara ens

enfrontem a un retrocés que està posant en dubte la viabilitat

pública de moltes institucions. El 2013, la davallada acumulada

de l’aportació pública estatal espanyola va ser del 38,67%, una

reducció veritablement demolidora. En paral·lel, a Catalunya les


retallades acumulades de la contribució de la Generalitat han

estat del 16,2% entre el 2011 i el 2013, afortunadament inferiors

i acompanyades d’una política institucional ben diferent (3 i 4).

Aquesta situació de retrocés s'ha agreujat per una pro-

gressiva i alarmant incapacitat d’executar allò pressupostat de

l’administració central. Segons dades del mateix govern, a par-

tir del 2007 també comença a degradar-se l’execució pressupos-

tària de la inversió pública estatal en R+D caient al 80% el 2009

i esfondrant-se en un inversemblant 54,8% el 2012 (5). Així és

com la davallada real de l’aportació pública de recursos encara

és molt més gran de la que es reconeix oficialment. El sistema

prou que ho sap, i una manca d’execució d’aquestes propor-

cions no és res més que un gran fracàs polític que s’afegeix al

desinterès històric dels dirigents espanyols per la R+D. En l’arrel

d’aquesta manca d’execució probablement s’hi sumen errors en

el disseny de polítiques i una gran incapacitat de les persones al

càrrec d’aquestes. Efectivament, una de les polítiques més equi-

vocades dels nostres darrers governants ha consistit en inflar la

inversió en R+D a base de crèdits en lloc d’augmentar les sub-

vencions competitives i la capacitat d’internacionalització i

d’aliança dels recursos humans del sistema. Una política de crè-

dits públics que va coincidir amb la desaparició del crèdit privat,

un crèdit privat que s’exigia en concepte de cofinançament del

crèdit públic ofert, una combinació impossible que, en poc temps,

ha dut al col·lapse de molts projectes d’emprenedoria incipients.

En poques paraules, el sector públic espanyol ha estat invertint

insuficientment i sovint desencertadament en R+D. Quan ha

arribat la crisi tot no ha fet res més que empitjorar. És una qües-

tió de prioritats i d’ideologia, sens dubte, ja que aquesta no ha

estat pas la tendència de països com els Estats Units, Alemanya o

França que, enmig de la crisi, han optat per redoblar els seus es-

forços en àrees productives com l’educació i la R+D. Només a

tall d’exemple, tant a Alemanya com a França ha augmentat el


nombre d’investigadors durant la crisi, molt en particular dins de

l’empresa privada.

Vist en perspectiva, doncs, i, malgrat el que es digui i prodi-

gui, el desinterès històric ha conduït que Espanya disposi d’un

sistema de ciència-tecnologia petit i mal estructurat (això ho

examinem a continuació). Petit, amb poca trajectòria i més frà-

gil que mai ja que la crisi s’hi ha acarnissat fent-lo més precari,

insegur i poc atractiu per atraure talent internacional. Només

manquen atzagaiades, com la incapacitat dels nostres adminis-

tradors centrals d’executar gairebé la meitat del pressupost pú-

blic, per caure en el pessimisme llevat que les coses canviïn aviat

i amb certa profunditat.

REspOnsAbiLitAts cOMpARtidEs dEL sEctOR púbLic i pRiVAt

La recerca bàsica és difícil de planificar i només pot ser suporta-

da per les administracions públiques o per filantrops importants.

Els resultats de la recerca bàsica, generalment de domini públic

i global, són els que després aprofita el món empresarial per ob-

tenir-ne aplicacions i innovacions. Segons dades del 2011, als

Estats Units, el país del món on es fa més R+D, l’esforç en recerca

bàsica va suposar el 19,5 % de tota la inversió pública i privada.

En xifres absolutes és una quantitat importantíssima, per això és

la meca de la ciència, i per això lideren els premis Nobel. No

obstant això, el paper del sector empresarial en la R+D encara és

molt més important, ja que el 61,5% de l’esforç global nord-

americà és fa en l’àmbit del desenvolupament tecnològic. Això

contrasta amb l’estructura de la recerca a Espanya, també se-

gons dades del 2011, que es reparteix en un 22,9% en recerca

bàsica, un 41,7% en recerca aplicada i un 35,5% en desenvolu-

pament. Aquesta estructura d’inversió denota una disfunció es-

tructural, on el pes excessiu –en termes relatius– del tipus de re-


cerca executada pel sector públic revela el poc pes real que té el

sector privat en el sistema (1,5).

El fet és que com més desenvolupat i econòmicament potent

és un país, més important és la R+D feta en el marc del sector

empresarial. Per exemple, als Estats Units el sector empresarial

executa el 68,5% de tota la R+D i, en la mateixa línia, a la Xina,

el Japó i Corea del Sud l’execució de la R+D en el marc empresa-

rial suposa més del 75% de tot l’esforç. A Europa els tres grans

en R+D també estan per damunt del 60% en inversió feta des del

sector empresarial: Alemanya amb el 67,3% del total, França

amb el 63,4% i el Regne Unit amb el 61,5%. I en aquests anys

de crisi, tant a Alemanya com a França hi ha hagut un augment

del nombre d’investigadors, molt en particular dins de l’empresa

privada. En canvi, a Espanya el repartiment de l’esforç en R+D

per àmbits no segueix aquesta pauta, no té l’estructura pròpia

dels països econòmicament més actius. En efecte, l’aportació del

sector empresarial al sistema és del 52%, i no s’ha situat mai en

proporcions com les dels països de referència (a Catalunya la

contribució del sector empresarial és del 56%) . Aquest diferen-

cial també es reprodueix quan s’examinen els recursos humans, a

Espanya només el 33,7% dels investigadors treballaven el 2010 en

el sector empresarial, més de deu punts per sota del 44,9%, que

és el percentatge mitjà dels països de la UE-27. A més les retalla-

des que s’han fet durant la crisi han reduït un 40% el suport pú-

blic a la R+D de les empreses. Encara més, en el prefaci de la

memòria del 2013 de la Fundació COTEC s’adverteix que, du-

rant la crisi, el nombre d’empreses espanyoles amb activitats

d’innovació s’ha reduït a la meitat, passant de 36.183 el 2008

a 18.077 el 2012 (3). La pregunta és si estem o ens estem situant

més a prop d’un país desenvolupat o més a prop d’un país en

desenvolupament, ja que la primacia del sector públic a Espanya

en el sistema de R+D és més pròpia dels països en desenvolupa-

ment. Comparem-ho amb Brasil, Mèxic o Xile, on, segons da-


des del 2009, la participació del sector privat està entre el 41 i

el 46% del seu esforç global en R+D (6).

En definitiva, el sistema de ciència-tecnologia d’Espanya

està mal estructurat. És un sistema en el qual –aparentment– el

sector públic és desproporcionadament gran respecte del sector

empresarial. Estaríem davant d’un altre problema estructural

fruit d’una combinació mai corregida d’un teixit empresarial

amb caràcter i ambició poc tendent a la innovació i unes políti-

ques públiques de foment de la innovació errònies. La paradoxa,

com defensarem a continuació, és que el sistema públic ha de

seguir creixent per aconseguir un desplegament molt més gran

del sector privat. Aquesta seria la prioritat estratègica per als

propers anys.

EL pApER MOtOR dEL sEctOR púbLic En LA innOVAció

Sense recerca bàsica, recerca finançada amb els diners dels im-

postos dels ciutadans dels països més rics, avui no hi hauria in-

dústria innovadora. Tampoc no haurien triomfat els països asiàtics

copiadors que se n’han aprofitat. Sense la inversió pública en

l’àmbit acadèmic avui ni Apple ni Google no existirien. Tampoc

la gran revolució biotecnològica no hauria estat possible sense el

coneixement produït des dels «Nationals Institutes of Health»

nord-americans i els «Medical Research Councils» britànics. Un

fet comprovat és que, en els sistemes més exitosos en R+D, el fi-

nançament procedent del sector empresarial sempre és inferior

als recursos invertits per aquest sector, la qual cosa expressa que

la intervenció pública és fonamental. En altres paraules, el sector

públic dóna un suport directe i sostingut al món empresarial

mitjançant diferents instruments. Algunes veus fins i tot van més

enllà, en un escenari en què els recursos públics no arriben pas per

fer-ho tot i, en un sector en què el cost-oportunitat de l’assignació

de recursos públics és altíssim, potser caldria repensar els drets


legítims de retorn que corresponen al sector públic per a aquelles

innovacions que, amb aquest coneixement, després desenvolupen

les empreses (7). Però l’essencial és que, en els sistemes de R+D

líders i més exitosos, el sector públic és el motor de les iniciatives

empresarials innovadores. I quan analitzem el sistema de ciència-

tecnologia d’Espanya tot fa pensar que el model no ha funcionat

gens bé, probablement perquè les polítiques han estat errònies o

insuficients. Quelcom no ha succeït amb les lleis de la ciència que

s’han promulgat, les lleis no han incidit, no han tingut un efecte

transformador del sistema. Mentrestant els retrets entre els ac-

tors del sector públic i l’empresarial segueixen essent la norma.

Vist en perspectiva, no es pot pas demanar a molts centres del

sistema públic allò per a què no han estat dissenyats, com pre-

tendre que centres de recerca molt bàsica ara es posin a patentar

i crear empreses sense parar. Deixem que cadascú faci bé la seva

feina i potser és hora de reformar en profunditat d’algunes polí-

tiques públiques o executar-ne algunes ja existents de forma més

extrema.

Algunes mesures que conciten unanimitat, algunes de les més

madures són les tres següents: a) injectar diner públic de manera

finalista per atraure més diner privat, i promoure una major impli-

cació inversora de la societat civil en l’emprenedoria mitjançant

més incentius fiscals, però vivim dins d’un estat recaptador que no

té cap voluntat de cedir autonomia als ciutadans en l’assignació

dels impostos. b) fomentar la compra pública innovadora, en par-

ticular de les nostres pròpies innovacions, la qual cosa obliga a

modificar criteris, barreres i garanties d’un sector públic que sem-

pre està a la defensiva. Per a aquesta finalitat l’ambient actual de

corrupció ambiental no ajuda ja que no propicia la necessària

desregulació dels entrebancs normatius existents i c) modificar la

governança de les institucions públiques executores de R+D (uni-

versitats i centres públics de recerca) per tal de dotar-les de verita-

ble autonomia, especialment en política de captació i retribució de


recursos humans i de facilitació d’aliances per a iniciatives empre-

sarials mixtes. La dura realitat és que qualsevol modificació subs-

tancial relacionada amb alguna de les tres mesures exposades

depèn de la voluntat política d’un govern central que no ha mos-

trat cap sensibilitat per la R+D ni tampoc no s’ha preocupat per

cap mena de política per al foment de la innovació. Segurament

no calen gaires més diagnòstics, avaluacions i plans estratègics si

el que toca és decidir, fer i equivocar-se. En el món de la R+D tot

plegat hauria de ser més obert, flexible i adaptable; en canvi, vivim

una realitat en què imperen les rigideses, els entrebancs i la manca

absoluta d’autonomia.

Haver de dir que els fons públics han de servir per crear ri-

quesa, i que sense riquesa no es poden fer veritables polítiques

socials, potser és excessivament elemental, però ens estem re-

ferint al fet que sense una inversió en R+D important i sostinguda

estem hipotecant la prosperitat futura de les properes genera-

cions. I en temps d’obsessió per reduir el dèficit públic, en què

triomfen veus que reclamen una reducció grollera de la gran-

dària del sector públic, reivindicar el paper estratègic del sector

públic per al foment de l’activitat empresarial constitueix un im-

peratiu ètic. En definitiva, el sistema ha de seguir creixent enlloc

de retrocedir i, malgrat la crisi, el sistema públic s’ha de fer més

gran perquè, en part, s’ha d’orientar més directament a pro-

moure l’activitat empresarial i ha d’aconseguir que el sector pri-

vat s’hi impliqui més seriosament i de manera intensiva.

REFERènciEs

(1) Science and Engineering Indicators 2014. National Science Foundation (www.nsf.gov/

statistics/seind14).

(2) MERIDIÀ (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació). Observatori

de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (meridia.iec.cat).

(3) Informe COTEC 2013: Tecnología e Innovación en España (www.cotec.es).


(4) Confederación de Sociedades Científicas de España, COSCE. Informes a www.cosce.org.

(5) Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2013. FECYT,

Ministerio de Economia y Competitivitat (icono.fecyt.es).

(6) Unesco Science Report 2010 (www.unesco.org).

(7) The Entrepeneurial State, Mariana Mazzucato, DEMOS, 2011 (www.demos.co.uk).

1. Segons l’informe «Science and Engineering Indicators 2014» de la NSF nord-americana,

el 2011 la inversió global en R+D fou la següent, en milions de dòlars: 429.143 (Estats

Units), 208.172 (Xina), 146.537 (Japó), 93.056 (Alemanya), 59.890 (Corea del Sud),

51.891 (França) i 39.627 (Regne Unit).

2. També, d’acord amb l’informe anterior, en milions de dòlars, la inversió global el 2011 fou:

35.045 (Rússia), 26.493 (Taiwan), 25.340 (Brasil, 2010), 24.812 (Itàlia), 24.289 (Canadà),

24.306 (Índia, 2007), 20.578 (Austràlia, 2010) i 19.763 (Espanya).

Lluís Orriols

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols 97

«No ens represen-

ten» La crisi dels partits polítics

Ho reflecteixen totes les enquestes

demoscòpiques publicades en els úl-

tims anys: Espanya es troba im-

mersa en una profunda crisi de con-

fiança cap a les nostres principals

institucions polítiques. El govern, el

parlament, la judicatura, l’adminis-

tració pública, la corona, les orga-

nitzacions sindicals i empresarials i,

sobretot, els partits polítics es troben

al punt de mira del descontenta-

ment ciutadà. És cert que, en ter-

mes comparats, el nostre país s’ha

98 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Orriols

caracteritzat, des de sempre, per patir una elevada dosi de desa-

fecció política. En efecte, els espanyols han mostrat tradicio-

nalment un grau més alt de cinisme i desafecció cap a la políti-

ca. No obstant això, tal descrèdit de la política i, molt en

particular, dels partits polítics s’ha accentuat en els últims anys.

Actualment, pràcticament totes les institucions polítiques sus-

penen en confiança política, però els partits polítics són, segons

les dades del CIS, els més mal valorats, amb una nota de 1,8 so-

bre 10.1

Aquest distanciament entre partits polítics i societat ha in-

crementat la sensació que l’actual model de democràcia repre-

sentativa s’està esgotant. Els partits es presenten com organitza-

cions cada vegada més allunyades i ineficaces, incapaços de

connectar amb la societat i de representar les demandes de la

ciutadania. En definitiva, els partits estarien, des d’aquest punt

de vista, immersos en una profunda crisi.

dE quinA cRisi EstEM pARLAnt?

La idea que els partits estan en crisi no és nova ni exclusiva del

nostre país. Tot i que el debat sobre e l descrèdit que pateixen els

partits s’ha situat en un primer pla de l’agenda pública i medià-

tica, algunes de les seves causes més importants vénen de lluny.

En concret, en les últimes dècades s’han produït en les democrà-

cies avançades uns canvis socioeconòmics que han alterat els pa-

trons de vot dels ciutadans i han obligat els partits a transformar

les seves estructures organitzatives.

La desconnexió entre la ciutadania i els partits polítics que

hi ha en la majoria de les democràcies avançades s’entén en

gran part per l’evolució organitzativa que han patit aquests ac-

tors polítics durant les últimes dècades. Els que defensen la tesi

que els partits estan en crisi sovint ho fan prenent com a referèn-

cia un ideal de partit: el partit de masses. Aquest tipus de partit


sorgeix entre finals del segle xix i principis del xx amb l’expansió

del sufragi universal masculí com un instrument de la classe

obrera per poder participar en els processos democràtics. Si du-

rant el període de democràcies censatàries, la burgesia i els

nobles locals podien pagar ells mateixos l’activitat electoral i

parlamentària, la classe treballadora havia de plantejar-se una

organització diferent per poder participar en política. La solució:

la creació d’organitzacions amb una afiliació massiva que apor-

tés els recursos necessaris per competir en les eleccions.

Els partits de masses eren organitzacions amb una ideolo-

gia ben definida i orientada a defensar els interessos d’un grup

socio-econòmic clarament delimitat.2 Així, s’aconseguia una mo-

tivació i grau de compromís d’aquest grup amb el partit elevats.

Per poder atraure nous afiliats, aquests partits generaven estruc-

tures organitzatives fortament implantades en la societat.

Així, els partits de masses es caracteritzaven pel seu marcat

perfil ideològic i una militància nombrosa, altament mobilitzada

i compromesa amb l’organització. Aquest és precisament l’ideal

de partit que es troba darrere de molts arguments que confirmen

que els partits estan en crisi. Però els partits fa dècades que van

deixar de ser així. Alguns canvis socioeconòmics importants du-

rant la segona meitat del segle xx van fer que els partits de mas-

ses deixessin de ser organitzacions eficients. El creixement econò-

mic, la millora en les condicions dels obrers, l’increment de la

mobilitat social i geogràfica i l’aparició d’una classe mitjana

amb interessos més variats van desdibuixar les línies de divisió

entre classes socials. Tot això va provocar que l’electorat fos més

heterogeni, de manera que els partits ho tenien més difícil per

apel·lar a classes socials ben definides. Llavors, els partits van

començar a dissenyar estratègies interclassistes per captar vots

procedents de diferents orígens socials.3 Per aconseguir-ho, els

partits es van desposseir de la seva càrrega ideològica i van deci-

dir mostrar-se més ambigus. Això va comportar una reducció de


la militància, ja que el seu grau de compromís es va anar dete-

riorant en veure que els seus valors i interessos ja no estaven cla-

rament reflectits en l’organització.

A més a més, les actituds polítiques i l’estil de vida dels ciu-

tadans van dificultar cada cop més la capacitat de reclutament

dels partits. Els individus van anar augmentant el seu nivell edu-

catiu i, així, també van millorar les seves habilitats per entendre i

participar en política al marge de les estructures dels partits. En

efecte, l’increment de la sofisticació política va permetre a l’elec-

torat desfer-se de la tutela d’uns partits que fins aquell moment

es presentaven com a essencials a l’hora de guiar i estructurar la

participació política dels ciutadans.4

Tot això va provocar que cada vegada més gent deixés de

sentir-se emocionalment vinculada a algun partit i abandonés la

seva vocació de dedicar part del seu temps i diners a l’organitza-

ció. Els partits van perdre un actiu que fins aleshores era essen-

cial: la militància. Aquesta pèrdua no va representar, però, un

risc per a la supervivència dels partits. L’espectacular extensió

dels mitjans de comunicació de masses els permetia arribar a

l’electorat sense haver de mobilitzar les seves bases. A més, les

quotes dels militants van ser substituïdes per les aportacions dels

grups d’interès i, molt especialment, les subvencions de l’Estat.

Tots aquests canvis de la segona meitat del segle xx han fet que

els partits tinguessin una organització menys centrada en la mi-

litància, per la qual cosa es va anar percebent a poc a poc que els

partits s’estaven allunyant de les seves bases.

Aquest procés s’ha aguditzat especialment en les últimes dè-

cades, quan s’ha intensificat la fusió entre institucions de l’Estat

i els partits. Aquests últims cada vegada depenen menys de l’ac-

tivisme social i més d’uns recursos públics que es reparteixen en-

tre els partits ja establerts, excloent els partits extraparlamenta-

ris de gran part del botí.5 Es tracta d’una barrera d’entrada a

noves formacions polítiques, la qual cosa ha provocat la rigidesa


del sistema, que es fa menys permeable a les noves sensibilitats

que van apareixent en la societat.

Com a resultat d’aquest procés, ens trobem que avui els par-

tits polítics i les institucions de l’Estat estan més fusionats que

mai. Els partits han anat colonitzant les institucions progressiva-

ment, reforçant-ne el poder dins del sistema. No només el par-

lament i el govern, hàbitat tradicional dels partits, sinó també

altres institucions que els són més alienes com, per exemple, el

Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional.

El repartiment de quotes entre els grans partits ha polititzat les

dinàmiques d’aquestes institucions. Un fet molt simptomàtic

d’aquest fenomen és que ens hem acostumat a interpretar els

errors d’aquestes institucions tenint en compte el «bàndol» parti-

dista dels magistrats que prenen part en la votació.

En suma, els partits han patit una important transformació

en la seva forma d’organitzar-se. Han deixat d’estar arrelats a la

societat i de tenir la vocació de mobilitzar els ciutadans per cap-

tar recursos. Com a alternativa, els partits han trobat en l’Estat

tot allò que necessitaven per subsistir. La participació dels ciuta-

dans, més enllà del vot cada quatre anys, ja no és essencial per-

què els partits puguin desenvolupar la seva feina. En realitat, la

militància no només ha deixat de ser necessària, sinó que, de

vegades, pot ser fins i tot molesta. Fomentar la participació de la

militància pot reduir el marge de maniobra dels líders polítics

sense que obtinguin a canvi beneficis fàcilment tangibles. Tot i

això, molts partits continuen mantenint un cert protagonisme de

la militància utilitzant mecanismes de democràcia interna a fi

d’aconseguir legitimació i de donar la falsa aparença que els

seus partits continuen estant implantats en la societat.

L’ideal de democràcia en què els partits emanen d’alguna

facció de la societat per tal de traslladar-ne les demandes a les

institucions s’allunya cada cop més de la realitat. Com afirmen

els politòlegs Richard Katz i Peter Mair: «la democràcia deixa de


ser vista com un procés a través del qual la societat civil imposa

límits o controls a l’Estat i passa a ser un servei que l’Estat pro-

porciona a la societat civil».6 Dit d’una altra manera, els partits

ja no serien organitzacions que sorgeixen de la societat per in-

fluir o accedir al govern sinó que es convertirien en agències se-

mipúbliques creades per l’Estat per oferir al votant l’oportunitat

de tenir alternatives a l’hora d’anar a votar.

En definitiva, aquesta evolució dels partits durant les últimes

dècades evidencia quin tipus de crisi estan patint els partits. Si

per crisi ens referim al fet que estan perdent la seva posició cen-

tral en el sistema, no hi ha dubte que es tracta d’una conclusió

precipitada. De fet, fins i tot podríem afirmar que ens trobem a

l’escenari oposat. Els partits gaudeixen ara d’una confortable

posició, amb una penetració en les institucions polítiques com

mai l’havien tinguda. Així, la crisi dels partits no es refereix en

cap cas a l’»estoc» de poder que acumulen aquestes organitza-

cions, sinó més aviat al distanciament que s’ha produït entre

partits i ciutadans.

...i VA ARRibAR LA gRAn REcEssió

Encara que la majoria dels partits de masses van desaparèixer fa

temps, molts dels seus atributs encara perviuen d’una manera

una mica idealitzada en l’imaginari dels ciutadans. Part dels ar-

guments sobre el fet que els partits estan en crisi provenen preci-

sament de la insatisfacció que produeix constatar que no com-

pleixen alguns dels estàndards que caracteritzaven els partits de

masses. Tot i això, el particular rebuig que pateixen els partits a

Espanya actualment no respon només als canvis estructurals

que han tingut lloc en les democràcies avançades durant les últi-

mes dècades. Hi ha, de fet, elements més immediats i idiosincrà-

tics que han incrementat la sensació que els partits es troben ara

en una situació crítica. En concret, el declivi del bipartidisme i la


important crisi de confiança política que s’ha desfermat des de

l’inici de la Gran Recessió són dos elements nous que han ajudat

a fer que l’anomenada crisi dels partits emergeixi amb força a

l’agenda pública i mediàtica.

Durant les últimes dècades, la concentració del vot en els

dos grans partits ha anat incrementant progressivament fins

al 2008. A les eleccions d’aquest any, PP i PSOE van aconseguir

acumular el 91% dels escons del Congrés dels Diputats. Aquesta

tendència era, en realitat, un fet excepcional, perquè durant el

mateix període el sistema de partits de la majoria de països del

nostre entorn s’estava fragmentant cada vegada més.

Tot i això, el bipartidisme a Espanya, després d’anys d’as-

censió, pateix un punt d’inflexió a les passades eleccions generals

del 2011, quan la força electoral de PP i PSOE retrocedeix de

manera significativa per primera vegada des del 1989.7 I no hi

ha res que indiqui que aquesta tendència pugui revertir a curt

termini. Les enquestes demoscòpiques de diversos orígens augu-

ren una fragmentació encara més important de l’arc parlamen-

tari del nostre país en futures eleccions.

El motiu de la crisi del bipartidisme que vivim avui a Es-

panya es troba, en gran part, en la inoperància de les eleccions

com a mecanisme per generar governs eficaços i representatius.

En efecte, una de les virtuts de les democràcies liberals ha estat

oferir als ciutadans l’oportunitat de desfer-se, per mitjà del seu

vot, dels mals governants i substituir-los per altres de millors.

L’amenaça de ser castigats a les urnes representava un pode-

rós incentiu perquè els polítics atenguessin les demandes de la

societat. No obstant això, la severitat i la llarga durada de

la crisi ha fet que aquesta lògica democràtica es trenqui. El mar-

ge de maniobra, ja reduït, que van deixar les institucions euro-

pees als governs nacionals s’ha accentuat durant la Gran Reces-

sió i, especialment, després de la crisi del deute sobirà. A causa

d’aquests esdeveniments, els ciutadans han vist com els canvis de


govern acabaven sent irrellevants. Els nous governants, incapa-

ços de desfer-se de la tutela de les institucions supranacionals,

han continuat sent incapaços d’atendre les preferències de la

majoria dels ciutadans.8 A causa d’això, la desconnexió entre

els grans partits i la societat ha assolit uns nivells desconeguts

fins ara.

Així, darrere del malestar dels ciutadans amb els partits, no

només s’hi amaga el descontentament per la precària situació

econòmica durant l’últim lustre. També s’explica pel deteriora-

ment del principi d’autogovern que han patit moltes democràcies

de la zona euro.9 La incapacitat dels grans partits d’atendre les

preferències dels ciutadans i afrontar la crisi econòmica no no-

més ha generat una profunda insatisfacció cap als dos grans

partits, sinó que ha acabat derivant en una crisi de confiança

política generalitzada. En efecte, tots els partits, líders polítics i

membres del govern, sense excepció, han aconseguit uns suspen-

sos sonats. En l’últim baròmetre del CIS del 2013, la nota mitja-

na dels líders nacionals estava prop del 3 sobre 10 i la dels mem-

bres de l’executiu era d’un 2,4. Es tracta de notes marcadament

inferiors a les que havíem observat abans de l’arribada de la

crisi econòmica.

En suma, en els últims anys el bipartidisme al nostre país ha

retrocedit de manera molt notòria, i tant la imatge dels partits

polítics com la dels seus líders ha patit un desgast enorme. Tot

això ha generat la sensació que els partits es troben immersos en

una profunda crisi. Però no es tracta de cap manera d’un feno-

men específic del nostre país. A Europa hi ha una correlació po-

sitiva entre la severitat de la crisi econòmica i el descrèdit de les

seves institucions polítiques.10 Així, gran part del descontenta-

ment amb els partits i altres institucions polítiques s’explicaria

per la severitat de la crisi econòmica i, sobretot, per la manera en

què ha asfixiat encara més la capacitat, ja reduïda, de les nostres

democràcies d’atendre les preferències dels ciutadans.


En aquest sentit, la crisi dels partits seria, en realitat, només

un símptoma d’una crisi més profunda i de més importància. El

que ara es troba en una situació crítica no és tant la imatge dels

partits polítics sinó un dels principis bàsics de les nostres demo-

cràcies: el principi d’autogovern.

tORnAR LA dEMOcRàciA A LA sOciEtAt

Els partits ocupen actualment una posició envejable dins del sis-

tema, amb una gran acumulació de poder i confortablement aï-

llats de la societat. Des d’aquesta posició, és difícil pensar que

puguin aconseguir fer un bon diagnòstic sobre la gravetat de

la desafecció ciutadana cap als partits i la política en general.

I amb la falta d’un bon diagnòstic és previsible que els incentius

per fer canvis per tornar a guanyar-se la credibilitat dels ciuta-

dans siguin més aviat limitats. Fins ara, l’enorme descrèdit que

pateixen les nostres institucions polítiques no ha derivat en un

deteriorament de la legitimitat del règim democràtic. Afortuna-

dament, la gran majoria dels espanyols encara mantenen la

convicció que aquest és el millor sistema dins dels possibles. Amb

això, els ciutadans demostren una vegada més la seva capacitat

de distingir entre la legitimitat del règim i els rendiments que

ofereix.

Tot i això, és evident que urgeix buscar solucions. I passen

per afrontar, tant com sigui possible, les causes que ens han por-

tat fins aquí. En aquestes pàgines he descrit les que em sembla

que són més destacables: un desplaçament dels partits des de la

societat cap a les institucions polítiques i, encara més important,

una crisi del principi d’autogovern de les nostres democràcies.

Segons el meu parer, qualsevol solució que es plantegi hauria de

tenir en compte la necessitat de corregir aquests dos problemes.

En el debat públic s’han plantejat algunes propostes adreça-

des a apropar els partits a la ciutadania. Entre elles potser desta-


quen la necessitat d’una reforma del sistema electoral (i, en con-

cret, de la forma de vot amb llistes obertes) i la instauració de

processos de primàries per escollir els candidats. Els defensors

d’aquestes mesures assenyalen que poden incrementar la satis-

facció dels ciutadans com a mínim per dos motius. En primer

lloc, permeten que l’electorat no hagi d’acceptar incondicional-

ment una llista tancada imposada per la direcció del partit. Així

s’aconseguiria incrementar entre els votants la sensació que te-

nen una capacitat real d’escollir els seus representants. En segon

lloc, ofereixen incentius als polítics perquè atenguin les demandes

dels votants, perquè la seva elecció ja no dependria de la lleialtat

a l’organisme del partit que confecciona les llistes electorals sinó

de la seva capacitat per connectar amb els ciutadans.

Totes dues mesures es plantegen per tal de corregir l’aïlla-

ment que viuen actualment els partits i reduir la distància que

tenen amb la societat. Tanmateix, hi ha evidència fonamentada

que aquestes mesures no sempre tenen un efecte rellevant sobre

la satisfacció dels ciutadans amb el sistema.11 I és que potenciar

els mecanismes de participació ciutadana al cor dels partits pot

acabar sent innocu si no donem resposta al repte més important

al qual s’enfronten les nostres democràcies: la crisi d’autogovern.

Els ciutadans han de tornar a tenir la sensació que la demo-

cràcia els permet exercir un control efectiu dels seus governants.

I, per aconseguir-ho, és essencial que el poder polític usurpat per

experts, agències independents i organismes supraestatals es tor-

ni als seus legítims propietaris: els ciutadans.

1. Dades segons el baròmetre d’abril del 2013 del CIS. Si bé és cert que la confiança en els

partits ha caigut de forma notable en l’últim lustre, és important recordar que tradicional-

ment han tingut suspensos sonats, amb notes inferiors al 4.

2. Tot i això, els partits de masses no estaven exempts de crítiques sobre quins eren els verita-

bles objectius de l’organització. Robert Michels, en el seu cèlebre estudi sobre el partit so-

cialdemòcrata alemany del 1911 («Els partits polítics») es lamentava que els partits de mas-


ses patissin inevitablement un procés d’oligarquització en el qual en la lluita per defensar els

interessos de la classe obrera s’anaven desplaçant progressivament pels interessos de les elits

del partit.

3. Els politòlegs Adam Przeworski i John Sprague mostren en el seu clàssic «Paper Stones»

(1986, University of Chicago Press) com els partits socialistes van decidir abandonar el seu

discurs al voltant de la lluita de classes per poder atreure així electorat d’altres procedències

socials. Els partits socialistes, en deixar d’apel·lar a la identitat de classe, es van trobar amb

la conseqüència no desitjada que els obrers van començar a abandonar la seva consciència

de classe i a decidir el seu vot per altres qüestions.

4. Dalton, Russell J. i Martin P. Wattenberg (2002) Parties without partisans. Political change in

advanced industrial democracies. Oxford, Oxford University Press.

5. Els politòlegs Richard Katz i Peter Mair descriuen aquest tipus de partits amb l’adjectiu

«cartel» en referència a la vocació dels grans partits d’utilitzar el pressupost públic per limitar

la competència en el mercat electoral. A Espanya el repartiment dels recursos públics també

premia els partits ja establerts. Segons la Llei Orgànica 8/2007 l’assignació de les subvenci-

ons als partits es fa de la manera següent: «es dividirà la corresponent consignació pressu-

postària en tres quantitats iguals. Una es distribuirà en proporció al nombre d’escons obtin-

guts per cada partit polític en les últimes eleccions al Congrés dels Diputats i les dues restants

proporcionalment a tots els vots obtinguts per cada partit en les mateixes eleccions».

6. Katz, Richard i Peter Mair (1995) «Changing Models of Party Organizations and Party

Democracy. The Emergence of the Cartel Party» Party Politics, 1, 5-27. Text traduït al cas-

tellà a Méndez, Mónica i Luis Ramiro (coords.) (2004) Las transformaciones contemporáneas de

los partidos políticos. Zona Abierta 108-109.

7. Entre 1993 i 1996 la suma de PP i PSOE retrocedeix, però només ho fa en 3 escons. En

canvi, la pèrdua entre 2008 i 2011 va ser de 27 escons.

8. Kriesi, Hanspeter (2012) The Political Consequences of the Financial and Economic Crisi in Euro-

pe: Electoral Punishment and Popular Protest. Swiss Political Science Review 18 (4): 518-522.

9. Els lectors interessats en la crisi d’autogovern a Espanya poden trobar una reflexió inte-

ressant sobre aquesta qüestió al llibre Democracia intervenida (2012, Editorial Catarata) de

José Fernández-Albertos.

10. Orriols, Lluís i Guillem Rico (2014) «El clima d’opinió». A: Eva Anduiza, Agustí Bosch,

Lluís Orriols i Guillem Rico (eds.) Eleccions Generals 2011. Madrid: CIS.

11. En un estudi comparat amb diferents democràcies del món, mostràvem que els efectes de

la forma de vot sobre la satisfacció amb la democràcia són modestos i limitats als ciutadans

més sofisticats. Vegeu: Bosch, Agustí i Lluís Orriols (2014, en premsa) «Ballot Structure and

Satisfaction with Democracy. Journal of Elections», Public Opinion and Parties. DOI:

10.1080/17457289.2014.888434

Enrique Gil Calvo

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo 109

Gent capaç de

canviar. La gestió intel·ligent de

la inèrcia institucional Davant la

coincidència en el temps d’una sè-

rie de crisis sistèmiques, la interac-

ció de les quals multiplica la incer-

tesa de futur, s’ha creat un consens

creixent al voltant de la necessitat

de procedir cap a una reforma siste-

màtica del nostre teixit institucional

(Molinas, 2013; Garicano, 2014; Or-

tega, 2014). Tot i això, aquesta pro-

posta és més fàcil de formular que

d’emprendre. Com que som animals

de costums, existeix el risc que la

110 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Enrique Gil Calvo

inèrcia dels nostres vells vicis adquirits imposi el seu veto i sabo-

tegi les intencions més virtuoses de reforma institucional.

En aquest escrit em proposo identificar les tres o quatre fonts

de problemes o obstacles inercials que amenacen d’impedir o

neutralitzar les reformes institucionals, i ho faré desenvolupant

certes idees de Hirschman. I només després passaré a suggerir el

millor mètode de vèncer aquestes inèrcies, que no és el d’oposar-

s’hi frontalment amb intervencions quirúrgiques d’enginyeria

social (segons el nefast exemple del cirurgià de ferro reclamat pel

regeneracionisme espanyol), sinó el d’adaptar-s’hi amb més as-

túcia, habilitat o intel·ligència, per provar de desviar el seu propi

impuls en altres direccions socialment pertinents i constructives.

1. cAnVi i cOntinuïtAt

Fa uns quants anys vaig publicar un llibre titulat Nacidos para

cambiar (Gil Calvo, 2001), en el qual ponderava la capacitat in-

nata que posseïm els humans de canviar els nostres hàbits durant

tot el curs de la vida. De fet, i com hagués dit Heràclit, ningú no

és capaç de viure dues vegades el mateix instant vital, perquè en

rememorar el passat per recent que sigui notem com ja hem can-

viat. Tempus fugit. Però és que, a més a més, des que va emergir

en el segle xVii la modernitat, que instaurava la primacia del

principi de novetat sobre el d’autoritat o antiguitat (fet que va ser

reflectit en l’esfera pública de debat per la disputa entre els antics

i els moderns), la recerca premeditada del canvi pel canvi es

va convertir en el motor de la història, que anima tant el de-

senvolupament del capitalisme com el de la ciència, la tècnica i

l’art. Renovar-se o morir, aquest és l’imperatiu categòric de la

modernitat.

I, en efecte, els humans moderns patim la passió desmesura-

da de canviar per canviar, que ens impulsa a deixar-nos arrosse-

gar pel vent de la història seguint el corrent de les últimes no-


vetats. És el dictat de la moda, aquell desig compulsiu d'exhibir-nos

com a seguidors (followers) de les tendències més multitudinàries

(trending topics). I aquest culte a la novetat per la novetat afecta a

totes les esferes de la vida pública, des dels accessoris més intrans-

cendents de l’estil de vida personal fins a les més greus qüestions

d’interès general: l’economia, la política, l’opinió pública.

Però no sense resistències. Perquè en tot allò que amenaci

d’erosionar la nostra posició, la nostra reputació o la nostra

identitat, experimentem una forta resistència al canvi, negant-

nos a mudar la nostra pell social. De vegades n’hi ha prou amb

el simple temor de fer el ridícul perquè ens resistim a canviar, però

d’altres ho fem amb molta convicció, perquè és en la nostra ca-

pacitat de resistir el vent del canvi que xifrem el nostre amor pro-

pi i orgull personal. Jo no em venc, ni sóc un arlequí vanitós que

es deixa portar en totes direccions pel millor postor com si fos un

tap de suro que flota a l’aigua. És la fermesa de la persona amb

arrels i amb caràcter, que no està disposada a trencar els seus

compromisos ni a trair els seus. Geni i figura, fins a la sepultura.

Aquesta resistència al canvi, Pierre Bourdieu la va denomi-

nar hábitus: aquelles empremtes adquirides durant la socialitza-

ció primària que, després de ser incorporades com a pràctiques

habituades, es converteixen en la nostra segona naturalesa, ac-

tuant com a predisposicions gairebé congènites. Sens dubte,

aquest hábitus originari és compatible amb el canvi accidental

d’hàbits i altres compromisos pràctics, però només fins al punt

que no amenaci ni faci perillar la seva continuïtat biogràfica. Per

aquest motiu ens aferrem a les arrels, als costums adquirits, a les

tradicions locals i a tot allò que conformi el sentit de la nostra

pròpia identitat personal i col·lectiva. En suma, la vida humana

està feta tant de canvi com de continuïtat.

Doncs bé, amb el canvi institucional es planteja el mateix

problema que amb el canvi personal, perquè les institucions, com

les persones, també han de ser capaces de combinar el canvi amb


la continuïtat. De fet, una institució és una restricció al canvi, ja

que està feta de regles normatives que prescriuen determinades

conductes (així es fan les coses) i en prohibeixen el canvi o l’alte-

ració. És per això que les institucions perdurables es caracterit-

zen per resistir el vent de la història, segons l’exemple de la insti-

tució per antonomàsia: Roma, des de la República a l’Imperi i

des d’aquest al Papat, que encara persisteix avui dia. O com les

Constitucions democràtiques, que estan fetes per resistir el canvi

polític i asseguren la continuïtat de la comunitat cívica. És més,

es podria dir que totes les institucions, com l’idioma, l’amistat o

la família, són sistemes de regles de joc destinades a impedir que

les persones es deixin arrossegar per la seva irresponsable pro-

pensió al canvi, subjectant-les perquè persisteixin i continuïn sent

fidels a elles mateixes i als compromisos contrets amb els altres.

2. sORtidA, VEu, LLEiALtAt i Més EnLLà

Però el problema sorgeix quan el que es planteja no és la conti-

nuïtat institucional sinó el canvi institucional. Fins a quin punt

està disposada la gent a canviar d’institucions, o a canviar prou

personalment per adaptar-se al canvi de les institucions? Per

abordar-ho seguiré el conegut esquema proposat fa 44 anys per

Albert Hirschman al seu llibre Exit, voice and loyalty (l’edició en

castellà, Salida, voz y lealtad. Mèxic: FCE, 1977). Com deia el

subtítol, l’assaig investigava les «respostes al deteriorament

d’empreses, organitzacions i estats». Just com intentem fer aquí,

buscant les respostes al deteriorament dels nostres mercats, les

nostres institucions i les nostres democràcies. Doncs bé, segons

diu Hirschman, quan les institucions manifesten les seves disfun-

cions, els actors reaccionen davant la crisi amb tres possibles es-

tratègies alternatives de resposta.

La primera és l’estratègia de sortida (exit), típica de l’homo

economicus, que interromp la seva relació amb la institució en


declivi per buscar en una altra banda una alternativa menys de-

ficient o disfuncional, el millor exemple de la qual és la desloca-

lització. És l’estratègia competitiva que recomana un popular

manual d’autoajuda per a emprenedors: Qui s’ha endut el meu

formatge? Com adaptar-nos a un món en constant canvi (Johnson,

2009). Aquesta ha estat l’estratègia dels governs europeus da-

vant la crisi, en optar per reduir la despesa pública amb la seva

política d’austeritat. O la de la banca i la patronal, en optar per

la retirada del crèdit i els acomiadaments massius.

Però aquesta és també l’estratègia del migrant que deixa el

seu entorn a la recerca d’un futur extern més prometedor, ja sigui

el subsaharià que intenta saltar la tanca de Ceuta i Melilla o

l’arquitecte espanyol que aspira a un minijob alemany: cara i

creu de l’actual fuga de cervells. Igualment, és l’estratègia del

trànsfuga polític, com el professional que abandona un partit

majoritari per un altre amb vocació de frontissa, el votant volàtil

que abraça el populisme emergent, o el socialista català que pas-

sa al sobiranisme secessionista. I també és l’estratègia del desa-

fecte, l’abstencionista, el nòmada, el desertor o el free rider (polis-

só o esquirol). Tots casos extrems de canvi personal amb ruptura

del compromís i fallida de la continuïtat institucional.

La segona (voice) és l’estratègia de resistència, del qui sense

abandonar la institució hi continua vinculat, tot elevant la seva

veu de protesta per reclamar una reparació, demanar responsa-

bilitats, clamar justícia o exigir rendició de comptes. Ho hem po-

gut veure aquests tres últims anys en les mobilitzacions col·lectives

desencadenades a la perifèria europea (els difamats PIGS) per

protestar iradament contra l’austericidi que ha multiplicat la de-

socupació, la pobresa i la desigualtat; destaquen al nostre país el

15M, l’ Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Plataforma

d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Marea Blanca i Verda (Gil

Calvo, 2013). I aquesta opció és l’antítesi de la sortida, ja que

totes dues formen la contraposició bipolar entre l’interès privat


(exit) i l’acció pública (voice) que es manifesta en resposta a la

decepció i la frustració del consumidor, tal com Hirschman va

teoritzar en un llibre posterior: Shifting Involvements (en castellà,

Interés privado y acción pública, 1986).

Però queda la lleialtat (loyalty) com a tercera opció: la de

continuar vinculat a la institució en declivi mantenint-hi intac-

te el compromís personal, per contribuir amb el propi esforç als

sacrificis necessaris per reformar-la i restablir la seva funcio-

nalitat social. I posats a buscar mostres recents davant el deterio-

rament públic creat per la crisi econòmica, el millor exemple mo-

ral de lleialtat l’estan donant Càritas, la Creu Roja i les altres

associacions del tercer sector (com els Bancs d’Aliments) que han

suplert per defecte les greus carències de l’assistència pública a la

població exclosa després de les severes retallades dels serveis esta-

tals de protecció social. Però també han demostrat una gran lleial-

tat, encara que sigui forçosa, les capes més dèbils de la població,

aquells treballadors manuals, molts d’ells estrangers, i les seves

famílies, a qui hem acomiadat, sacrificat, empobrit i desnonat

per poder superar la crisi a costa de la seva desesperació.

Això és tot? No queda cap altra opció estratègica de respos-

ta a la crisi que la sortida, la veu i la lleialtat? Aquí vull proposar

una quarta opció, no contemplada per Hirschman al llibre que

he citat abans, però que sí que suggereix en un altre de posterior,

originalment titulat The Rethoric of Reaction (en castellà, Retóricas

de la intransigencia, 1991), en què relatava els tres tipus d’argu-

ments crítics (perversitat, futilitat i perillositat) amb què les elits

conservadores tendeixen a oposar-se a les polítiques progressis-

tes de canvi i transformació social. D’això es pot deduir que, da-

vant el declivi de les institucions, a més a més de la sortida, la veu

i la lleialtat, pot haver-hi una quarta opció estratègica, que es pot

batejar com a reacció en honor al llibre citat, que consisteix a

oposar-se activament a qualsevol intent de reforma constructiva

i rehabilitadora.


Aquest és precisament l’argument principal del recent lli-

bre d’Acemoglu i Robinson, Why Nations Fail (en castellà, Por

qué fracasan los países, 2012), que tant ressò públic ha merescut

entre nosaltres. En efecte, s’hi identifica el fracàs del desenvolu-

pament econòmic amb el poder de veto de les elits conservadores,

que opten per sabotejar els intents de reforma de les institucions

en defensa de les seves quotes de mercat, de poder i de patrimoni,

amenaçades pel canvi institucional. I com han denunciat els

pamflets recents de César Molinas o Luis Garicano, aquest és el

principal obstacle que impedeix la regeneració cívica de la vida

pública espanyola: el poder de veto de les anomenades elits ex-

tractives.

3. EsquEMA dE cAnVi instituciOnAL

Un cop identificades les quatre estratègies de resposta al deterio-

rament institucional (sortida, veu, lleialtat i reacció), vegem

com poden articular-se entre elles en un quadre o marc analític

que faci de paral·lelogram de forces. Aquí suggeriré un esquema

propi que, així i tot, s’inspira en els que han proposat altres au-

tors. En primer lloc, el sociòleg Robert Merton (1980, p. 218) i els

seus quatre «tipus d’adaptació individual» davant l’anomia insti-

tucional: innovació, conformitat, rebel·lió i retraïment. Després,

l’antropòloga Mary Douglas (1998, p. 60) i els seus quatre «tipus

culturals» o «estils de pensar»: individualisme emprenedor, inte-

gració jeràrquica, dissidència col·lectiva i aïllament autista. I, per

últim, el demògraf històric Emmanuel Todd (1995, p. 37) i els seus

quatre tipus europeus de formes familiars: individualisme compe-

titiu, respecte a l’autoritat, fraternitat solidària i col·lectivisme

gregari. No cal que digui que tipologies com aquestes no coinci-

deixen exactament amb la que es proposa aquí, motiu que

m’aconsella no detallar-les, i si les cito ara és només com a fonts

d’inspiració meves.


El marc que proposo per analitzar el canvi institucional està

construït com un quadre de doble entrada que travessa dues di-

cotomies bipolars. En primer lloc es distingeixen els efectes bene-

ficiosos o perjudicials que s’esperen del canvi institucional en

curs. I després s’entrecreuen amb les dues possibles respostes anti-

tètiques davant el canvi institucional: l’adaptació o la resistència

al canvi. Heus aquí la seva representació gràfica.

Actitud davant el canvi institucional

Adaptació Resistència

Efectes delcanviinstitucional

BeneficiososSortida: Competitivitat. Innovació, emulació. Iniciativa emprenedora.

reacció: Poder de veto.Dogma, rigidesa, tradició.Puritanisme, integrisme.

PerjudicialsLLeiaLtat: Sacrifici.Resiliència, superació. Confiança, solidaritat.

Veu: Protesta, rebel·lia. Resistència, indignació.Desobediència, insubmissió.

Aquí apareixen identificades les quatre estratègies possibles

davant el canvi institucional. L’opció de sortida designa tots

aquells actors que canvien d’institució amb l’expectativa que els

seus interessos privats millorin (mentre que, si no ho fessin, en

sortirien perjudicats), com tendeixen a esperar tant els emprene-

dors individuals com tots aquells que els emulen participant en

les espirals competitives que conformen epidèmies socials i bom-

bolles especulatives. És la força motriu de la innovació que diri-

geix la dinàmica del canvi institucional (Gurrutxaga, 2013).

En canvi, els que opten per la reacció són els que s’oposen al

canvi institucional en defensa del seu propi interès perquè pen-

sen que el manteniment de l’statu quo els beneficia. Són tots

aquells que se senten amenaçats per les reformes institucionals,

encara que resultin beneficioses per a l’interès general, en la me-

sura que temin perdre el seu monopoli de rendes, la seva posició

dominant al mercat o les seves prerrogatives de poder. És d’aquí


que ve la seva rigidesa institucional, el seu conservadorisme a

ultrança, la seva reacció fonamentalista i el seu tancament nu-

mantí en el búnquer de la fortalesa oligàrquica que es considera

assetjada per la força del canvi social.

Les altres dues opcions són les d’aquells actors que se senten

perjudicats per la deriva disfuncional d’un ordre institucional vi-

gent amb el qual s’identifiquen o que volen transformar. Malgrat

això, els que creuen que és el seu deure fer-ho, no dubten a donar

un cop de mà per contribuir a resoldre els problemes per pura

lleialtat, tot i que els costi incomptables sacrificis. La qual cosa no

implica tant caure en la resignació sinó, més aviat, incórrer en el

que s’ha acabat anomenant resiliència: aquells esforços sostin-

guts que aconsegueixen reestructurar la situació fins que aconse-

gueixen la superació de la prova. Tot plegat en nom del compro-

mís incondicional contret amb aquells en qui es confia i amb qui

es comparteix la sort en justa reciprocitat.

I finalment queda la veu, que ja hem mencionat, la d’aquells

que no accepten resignar-se sinó que opten per la indignació, en

veure que es pretén descarregar sobre ells tot el preu del desordre,

la disfunció i l’abús institucionals, dels quals no se senten respon-

sables en absolut. I, abans que paguin justos per pecadors, prefe-

reixen escalar els problemes i esperen forçar així una solució o

una reestructuració.

4. REcicLAnt LA inèRciA instituciOnAL

El quadre anterior s’ha d’interpretar en el sentit que el canvi ins-

titucional està impulsat a la vegada per aquestes quatre forces

motrius contradictòries entre elles (sortida, veu, lleialtat i reac-

ció), que es poden entendre com els quatre cavalls que estiren en

direccions oposades la quadriga en el mite de l’auriga de Plató.

Per tant, per dirigir amb èxit el canvi institucional caldria una

espècie de quadre de control que permetés administrar dosis al-


ternes d’aquests quatre elements perquè el sistema adquirís un

desenvolupament harmònic i equilibrat. Tot això a través d’un

arsenal d’incentius contraposats, a l’estil dels nudges de Thaler i

Sunstein (2009), capaços d’actuar com a frens i contrapesos

(checks & balances) com en el liberalisme anglosaxó.

Però un intent com aquest d’harmonització institucional

sembla una utopia tan idealista i irrealitzable com el neoconfu-

cianisme capitalista del govern xinès actual. Perquè, al contrari,

Hirschman (1961) ja ens va advertir que qualsevol procés de

canvi institucional ha de seguir una dinàmica de desenvolupa-

ment desequilibrat, en la qual s’alternen fases de predomini d’un

pol (posem per cas el keynesià fiscal, impulsor de la demanda

agregada) seguides de tombs alternants en sentit oposat (mone-

tarisme facilitador de l’oferta mitjançant la reducció dels costos

de transacció). És el que està passant, per exemple, en la lluita

europea contra la crisi, en què a l’estímul fiscal contracíclic l’ha

seguit la política procíclica d’austeritat a ultrança.

Pel que fa a la resta, com denuncia el pensament conserva-

dor, des de Burke fins a Popper i Hayek, qualsevol intent de diri-

gir amb voluntarisme polític el curs del canvi institucional espon-

tani sembla condemnat d’entrada a fracassar. És el mateix que

ara també predica el neoinstitucionalisme (North, 2001) amb la

seva teoria de la dependència del curs (path dependence) o inèrcia

institucional (Pierson, 2000), que prediu la dificultat de redirigir

el canvi institucional per l’efecte de veto que es deriva de la per-

sistent continuïtat històrica. Per tant, queda descartat qualsevol

intent tecnocràtic de redirigir el curs de la història mitjançant

una revolució from above imposada per decret a còpia de refor-

mes estructurals, com va pretendre fer l’austericidi que va gene-

rar una allau de conseqüències contraproduents i efectes social-

ment perversos.

No, el programa de canvi institucional ha d’aplicar-se amb

molta mà esquerra. I per fer-ho podem recórrer al saber intuïtiu


d’Albert Hirschman, quan va proposar que l’única manera de

tòrcer el curs de la història era enfrontant-hi l’hegeliana astúcia

de la raó històrica (Gil Calvo, 1998). És l’art de navegar contra

el vent (Gil Calvo, 1992), de remar contra corrent o d’enfilar-se

per la muntanya, cosa que implica reaprofitar la inèrcia institu-

cional com a força motriu del canvi institucional. El millor exem-

ple recent el proporciona el malaguanyat president Suárez, quan

va aconseguir amb astúcia que el règim autoritari es transformés

ell mateix sense voler. I ara s’hauria de fer el mateix amb el rè-

gim nascut després de la Transició, buscant aliats per fer-ho als

quatre cantons del quadrilàter per aconseguir que el canvi insti-

tucional emergeixi des de baix per generació espontània.

Primer de tot, el candidat més evident amb qui aliar-se per

impulsar un programa reformista és l’opció de sortida, que té a

favor seu tota la capacitat d’innovació, d’emulació competitiva i

d’iniciativa emprenedora, així com la seva extraordinària visibi-

litat, que li permet desplegar per efecte demostració una potent

capacitat de lideratge a través de l’efecte contagi. Però també es

tracta d’un aliat problemàtic, perquè al marge de la seva pro-

pensió a formar bombolles especulatives i a multiplicar la desi-

gualtat social, no s’ha d’oblidar mai que qualsevol sortida és una

defecció: és a dir, una opció en definitiva desertora, que no pretén

reformar l’ordre institucional en declivi sinó evadir-se’n, fugir de

la crema per abandonar-lo a la seva sort. I això multiplica la

desconfiança i el ressentiment, i destrueix la cohesió social.

En aquest sentit, un aliat potencial molt més útil és la veu

pròpiament dita, que pot anar més bé per al programa transforma-

dor perquè, en romandre al peu del canó disposada a protestar,

sempre comença per exigir un programa de reformes institucio-

nals que pot ser negociat, encarrilat i canalitzat amb un profit

indubtable. Tot i que és veritat que la veu sempre conté el perill

d’una possible deriva cap al radicalisme, perquè llavors ja no es

conforma amb la reforma institucional sinó que comença a rei-


vindicar la ruptura de l’ordre estatuït per eradicar-lo amb el de-

signi voluntarista de reconstruir-lo des de zero. És el pitjor error

de tots. Pel que fa a la lleialtat, potser constitueix la millor base de

suport per reformar el sistema, per la seva constància perseve-

rant i el seu esperit de sacrifici comprovat. Però també presenta

inconvenients, perquè la seva naturalesa pacient i disciplinada la

fa ser massa conservadora i tradicional, quan el que cal són dosis

ingents de reformisme i innovació.

I queda, finalment, la reacció: les elits econòmiques, políti-

ques i mediàtiques que tendiran a vetar el canvi institucional per-

què es resistiran a perdre la seva posició dominant. Oposar-se

frontalment a aquesta elit pot resultar especialment difícil pel

poder de veto que mantenen, que els permet sabotejar amb èxit

tots els intents de reforma institucional mentre esperen encaste-

llats al seu búnquer que passi la tempesta. De manera que per

esquivar la seva resistència el millor és torejar-la, intentant desviar-

la en un sentit favorable al canvi. I aquí és on es pot recórrer a

l’efecte Lampedusa: oferir-los conservar la seva posició domi-

nant a canvi que acceptin liderar amb la seva exemplaritat so-

cial una agenda reformista que no amenaci el seu estatus. I aques-

ta és potser l’estratègia més intel·ligent, perquè per extractives

que puguin arribar a ser si l’ordre legal no ho impedeix, les elits

també monopolitzen l’exemplaritat social. És per això que resul-

ten l’instrument més poderós i eficaç per liderar la reforma insti-

tucional.

REFèREnciEs

Daron Acemoglu y James Robinson (2012). Por qué fracasan los países. Barcelona: Deusto.

Pierre bouRdieu (2008). El sentido práctico [1980]. Madrid: Siglo xxi.

Mary douglAs (1998). Estilos de pensar. Barcelona: Gedisa.

Luis gARicAno (2014). El dilema de España. Barcelona: Península.


Enrique gil cAlVo (1992). «El arte de navegar contra el viento. La travesía de Albert O.

Hirschman». Claves de Razón Práctica, núm. 20, p. 56-62.

Enrique gil cAlVo (1998). «Los trucos de la historia según Hirschman». Claves de Razón

Práctica, núm. 79, p. 50-53.

Enrique gil cAlVo (2001). Nacidos para cambiar. Madrid: Taurus.

Enrique gil cAlVo (2013). Los poderes ocultos: austeridad y resistencia. Madrid: Alianza.

Ander guRRutxAgA (2013). Voces y argumentos de la innovación social. Bilbao: Universidad del

País Vasco.

Albert HiRscHmAn (1961). La estrategia del desarrollo económico. Mèxic: FCE.

Albert HiRscHmAn (1977). Salida, voz y lealtad. Mèxic: FCE.

Albert HiRscHmAn (1986). Interés privado y acción pública. Mèxic: FCE.

Albert HiRscHmAn (1991). Retóricas de la intransigencia. Mèxic: FCE.

Spencer JoHnson (2009). Qui s’ha endut el meu formatge? Com adaptar-nos a un món en constant

canvi. Barcelona: Entramat.

Robert meRton (1980). Teoría y estructura sociales [1968]. Mèxic: FCE.

César molinAs (2013). Qué hacer con España. Barcelona: Destino.

Douglass noRtH (2001). Instituciones, cambio institucional y desempeño económico. Mèxic: FCE.

Andrés oRtegA (2014). Recomponer la democracia. Barcelona: RBA.

Paul PieRson (2000). «Increasing Returns, Path Dependence and the Study of Politics», The

American Political Science Review, vol. 94, núm. 2, juny., p. 251-267.

Richard tHAleR y Cass sunstein (2009). Un pequeño empujón (Nudge). Madrid: Taurus.

Emmanuel todd (1995). La invención de Europa. Barcelona: Tusquets.

Josep Maria Vallès

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès 123

La relació Ca-

talunya-Espanya: dues majories

i el seu context La relació entre Ca-

talunya i l’Estat continua sent una

qüestió pendent a l’agenda política.

Ha passat més d’una dècada des

que es va posar en funcionament el

procés de reforma de l’Estatut cata-

là d’autonomia a partir dels treballs

preliminars de la legislatura cata-

lana de 1999-2003. El seu objectiu

era donar resposta als desajustos

detectats en la pauta de relacions

Catalunya-Estat definida en l’apli-

cació del text estatutari del 1979.

124 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Josep Maria Vallès

Tot i això, una llarga i accidentada sèrie de vicissituds políti-

ques, parlamentàries i jurisdiccionals van fer fracassar l’intent.

En el moment de redactar aquestes notes, el contenciós continua

obert.

Exposaré, primer, algunes dades sobre l’evolució d’aquest

intent prolongat de reajustament politicoinstitucional que ha do-

nat lloc a la formació –a Catalunya i a Espanya– de dues majo-

ries discrepants sobre la interpretació i el tractament de la qües-

tió. Indicaré algunes possibilitats de sortida per al conflicte

entaulat. Finalment, consideraré elements de context que condi-

cionen aquestes possibilitats: a saber, la crisi de legitimitat del

sistema polític espanyol i el canvi d’escala politicoterritorial en

què la globalització situa les societats actuals.

LA REcERcA d’un MOdEL tERRitORiAL EstAbLE.

És una recerca infructuosa amb un llarg recorregut. Coincideix

amb l’accidentada trajectòria del projecte liberal d’estat-nació

que arrenca a Espanya a principis del segle xix. No és necessari

remuntar-se a antecedents més remots, ni al 1479 quan s’unei-

xen sense fusionar-se les corones de Castella i d’Aragó, ni

al 1492 quan capitula el regne nassarita de Granada o al 1512

quan Navarra és conquerida per Castella. Ni tan sols al 1714, quan

Felip V deroga les constitucions de Catalunya per dret de con-

questa.

N’hi ha prou amb examinar el que ha passat des del 1978,

quan es produeix la «transició per transacció» de la dictadura de

Franco a la monarquia liberal-democràtica de Joan Carles I.

Des d’aquell moment, i en termes aproximats, es poden distingir

tres fases en l’articulació d’un nou model territorial.

– En una primera etapa, i a partir del pacte constituent

del 1978, s’elabora un esquema de contorns difusos,


però que permet sortir del pas i desbloquejar el profund

desacord inicial.1 Tot i ser molt criticat per alguns juristes

per ambigu i poc ortodox, el model –batejat com a «Es-

tat de les autonomies»– va resultar políticament útil per

donar resposta a un dels principals problemes –si no el

principal de tots– ajornats i agreujats pel franquisme.

Cal observar, però, que l’aplicació posterior de la sorti-

da esbossada a la Constitució va deformar en certa

manera la intenció original dels seus autors i va forçar

la literalitat de la norma. Es va produir, doncs, una pri-

mera «mutació» constitucional que va donar una versió

inesperada de les seves previsions.2 És la versió assumi-

da pels dos partits estatals més grans –PSOE i UCD,

primer, i PP després– durant els anys vuitanta i inicis dels

noranta del segle passat. El resultat pot condensar-se

així: distinció sense efecte pràctic entre innominades

«nacionalitats i regions», exclusió del principi d’autode-

terminació, anivellació del sistema d’autogovern en

quinze comunitats autònomes, règim autonòmic singu-

lar per al País Basc i relació quasi-confederal de l’Estat

amb Navarra.

Aquest desenvolupament imprevist de l’acord constitu-

cional –batejat com a «cafè per a tothom»– va dece-

bre bona part de l’opinió catalana. Tot i això, és innega-

ble que va comportar, en general, un resultat positiu.

Va constituir una oportunitat favorable per estimular

una orteguiana «redempció de les províncies», des-

pertant energies locals sufocades pel tradicional cen-

tralisme de l’Estat. Amb ombres i errors, inevitables i

evitables. I sota la persistent agressió terrorista d’ETA,

resistida a un preu alt, però amb menys costos per

a la democràcia i l’estat de dret que els que eren previ-

sibles, o fins i tot que els produïts a Gran Bretanya


en relació amb l’IRA i la situació d’Irlanda del Nord.

Per tot això, s’ha de reconèixer que aquesta etapa de

descentralització intensa i ràpida constitueix un període

sense precedents en la història contemporània espanyo-

la. No és honest ni just oblidar-ho. Ho fan els que

ara converteixen el desenvolupament de les comunitats

autònomes en la «mare de tots els desastres» i n’insinuen

o propugnen l’anul·lació directa o indirecta. Tornaré a

parlar d’això més endavant.

– La segona etapa s’inicia cap a la meitat de la dèca-

da dels noranta quan comencen a manifestar-se les ca-

rències del model territorial adoptat. De vegades són

limitacions que resulten de trets originals defectuosos.

En altres casos són efecte de factors sobrevinguts (in-

grés a la Unió Europea, canvis tecnològics, impacte soci-

al de la immigració...). Com a conseqüència, s’acumu-

len disfuncions competencials, absència de mecanismes

de coordinació Estat – comunitats autònomes, excessos

burocràtics-administratius, desequilibris al sistema de

finançament, etc. A tot això, s’hi suma un factor força

important: la resistència d’una cultura centralista molt

arrelada a bona part d’una administració estatal inca-

paç d’adaptar-se a la dinàmica descentralitzadora que

els acords politicoconstitucionals permetien aplicar.3 En

el cas de Catalunya, es va anar fent més palès que el

tractament formalment igual de les quinze comunitats

autònomes comportava no tan sols resultats desfavora-

bles en matèria financera i competencial, sinó també

l’absència de reconeixement simbòlic dels seus signes

d’identitat com a comunitat nacional.

A partir d’aquest moment es van perfilant dues reac-

cions contraposades. D’una banda, les pretensions de

«tancar el model», però sense oferir precisió explícita so-


bre el sentit d’aquesta «clausura», tret de criticar amb

més o menys justificació els presumptes excessos de les

comunitats autònomes. De l’altra, les propostes de revi-

sió dels textos normatius bàsics –Constitució del 1978 i

estatuts d’autonomia–, que intenten activar-ne la po-

tencialitat i explotar-la de manera més funcional. Tot i

això, aquestes propostes de reforma xoquen amb una

concepció sacralitzada de la Constitució, una concep-

ció que –en lloc de reforçar-la– l’exposa al risc d’una

progressiva deslegitimació. El segon govern conser-

vador del president Aznar (2000-2004) agreuja la dis-

paritat d’enfocaments en impulsar una intensiva reivin-

dicació simbòlica i competencial de l’estat-nació i en

menysprear una revisió concertada del model territorial

que n’activés les possibilitats d’innovació.

– Una tercera fase arrenca a principis del segle actual,

quan es posen en funcionament dos intents unilaterals

d’abordar la qüestió: l’anomenat «pla Ibarretxe» per a

la reforma de l’Estatut del País Basc i la iniciativa del

Parlament de Catalunya que desembocaria en el nou

Estatut del 2006. La forma en què totes dues iniciatives

són gestionades i la resistència intransigent que reben

accentuen encara més la tensió entre governs i partits,

radicalitzen posicions d’altres actors socials i produei-

xen canvis significatius en l’opinió pública. De manera

particular, s’han de subratllar els efectes del debat so-

bre l’Estatut català del 2006, la violenta polèmica susci-

tada durant la seva elaboració, la seva impugnació da-

vant del Tribunal Constitucional, la decisió repetidament

ajornada i qüestionada d’aquest tribunal i la seva re-

percussió sobre l’opinió ciutadana, amb efectes contra-

dictoris a Catalunya i a la resta d’Espanya. En aquesta

tercera fase, a més a més, s’ha de comptar amb l’im-


pacte de la gran recessió econòmica iniciada el 2008 i

de la crisi institucional del sistema polític espanyol en

conjunt, com indicaré més endavant.

Tot plegat ha conduït a una polarització més gran de

les posicions, a una greu incertesa sobre el desenllaç

de la pugna desencadenada i a una preocupació crei-

xent pels costos que aquesta situació genera en tots els

ordres de la vida col·lectiva. Així ha succeït, de manera

destacada, en l’àmbit empresarial, amb motiu d’alguns

episodis relacionats amb la distribució territorial del po-

der econòmic. Sectors de l’empresariat català que inten-

taven mantenir-se a distància d’un conflicte percebut

com a propi de l’espai polític però no tan rellevant per als

seus interessos directes, es manifesten ara més crítics

amb l’statu quo i s’inclinen també a revisar-lo, especial-

ment pel que fa al sistema de finançament de l’autogo-

vern i a la distribució de les inversions públiques.4

L’EVOLució dE L’Opinió púbLicA: duEs MAJORiEs discREpAnts En cOnFLictE

Com s’ha reflectit aquesta evolució en l’opinió pública? És il-

lustratiu examinar-ne el recorregut durant els últims anys i en els

diferents àmbits territorials: Espanya en conjunt i cada una de les

comunitats autònomes. Detectem trets comuns en aquesta evolu-

ció, cada cop més desfavorables al model territorial vigent, però

discrepants pel que fa al sentit que hauria d’adoptar la renovació.

En aquesta evolució, ressalta la posició de Catalunya, on s’ha

anat configurant una majoria clarament diferenciada i contrapo-

sada a la majoria espanyola. Vegem-ho amb alguns detalls.5

He seleccionat tres indicadors d’opinió que presento als grà-

fics adjunts, atesa la seva distribució a Espanya, a Catalunya i a

la comunitat autònoma de Madrid. La selecció dels casos d’Espa-


nya en conjunt i de Catalunya és òbvia, ja que el conflicte polític

n’afecta les relacions mútues. Pel que fa al cas de la comunitat

autònoma de Madrid, la comparació es justifica per un pes polític

específic que supera el que li dóna la important magnitud demo-

gràfica i econòmica. A la comunitat autònoma de Madrid hi te-

nen la base no només les cúpules polítiques i administratives

de l’Estat, sinó també les elits dirigents del capitalisme financer, de

les grans utilities privatitzades durant la dècada dels noranta,

de les empreses d’activitats regulades o contractistes de l’Estat i

dels grans grups mediàtics. Però, alhora, radica a la capital de

l’Estat bona part de la seva comunitat acadèmica i intel·lectual,

juntament amb els sectors de més creativitat cultural i artística.

Sense oblidar que a Madrid hi ha hagut també notables experièn-

cies de mobilització ciutadana com van ser el 15-M o les «marees»

populars en defensa de la sanitat i de l’ensenyament públics. Per

tot això, val la pena fixar-se en el cas de Madrid quan s’examina

com reacciona l’opinió pública davant de qualsevol fenomen

d’interès polític i, en aquest cas, davant la qüestió territorial.

Els tres indicadors examinats són els següents:

a) La comparació entre el grau de descentralització actual

percebuda i el grau de descentralització desitjada en algunes co-

munitats autònomes. Tal com apareix al gràfic 1, només Catalu-

nya, Navarra i el País Basc aspiren a una descentralització més

gran respecte a la percebuda com a existent. Madrid, en canvi,

se situa al pol oposat: és la que més grau de descentralització

percep i és la que més desitjaria disminuir-la.

b) La preferència entre models d’articulació territorial per

a tot Espanya (gràfic 2). Es dóna un contrast anàleg entre

Catalunya –preferència pels models més descentralitzats– i Ma-

drid –preferència pels models menys descentralitzats o sense cap

descentralització. El conjunt d’Espanya se situa en posició inter-

mèdia, tot i que molt més propera a la posició de la comunitat

autònoma de Madrid que a la catalana.


gRàFic 1. OPINIÓ SOBRE DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT EN ALGUNES C.A. (VALOR SOBRE 10)

6,0

Madrid

Percepció de la situació actual (mitjana sobre 10)

Preferència per situació futura (mitjana sobre 10)

3,7

5,7

4,1

4,9

5,8 5,9

6,5

6,9 7,0

5,0

4,04,1

4,84,6

4,3

Extremadura Canàries Andalusia Galícia Navarra Catalunya País Basc

c) El grau d’autonomia desitjat per a la pròpia comunitat

autònoma. Es registra la mateixa pauta que en els indicadors

anteriors. El conjunt d’Espanya preferiria mantenir-se en la situ-

ació actual, la majoria a Madrid desitjaria comptar amb menys

autogovern del que disposa ara, mentre que Catalunya voldria

per una majoria molt àmplia (prop del 70 per cent) disposar de

més autogovern (gràfic 3).

Font: CIS 2012.


11,0

23,1

36,8

2,9

13,9

19,7

16,7

31,6

22,0

27,7

13,2

7,937,4

9,73,5

4,5 8,4 10,0

Catalunya 2012 Espanya 2012 Madrid 2012

68,6

28,9

12,7

19,1

34,0

34,6

8,1

25,8

40,9

4,111,3 11,8

ns/nc

Menor que l’actual (6 comunitats autònomes)

Igual que l’actual (7-8 comunitats autònomes)

Més gran que l’actual (2-3 comunitats autònomes)

Catalunya 2012 Espanya 2012 Madrid 2012

ns/nc

Estat amb autonomies amb possibilitat d’independència

Estat amb autonomies amb més autonomia que actualment

Estat amb autonomies com actualment

Estat amb autonomies amb menys autonomia

Estat sense autonomies

gRàFic 3. GRAU D’AUTONOMIA PREFERIT PER A LA PRÒPIA COMUNITAT AUTÒNOMA

gRàFic 2. PREFERÈNCIA MODEL TERRITORIAL: COMPARACIÓ CATALUNYA-ESPANYA-MADRID

Font: CIS 2012.

Font: CIS 2012.


Aquest repàs ràpid dels indicadors descrits és molt eloqüent.

Confirma l’existència de dues majories contraposades, a Espa-

nya i a Catalunya. En el conjunt de l’Estat, es perfila una majo-

ria lleugerament favorable a la conservació del model vigent

(prop d’un terç del total de la població enquestada) en contrast

amb dues tendències revisionistes aproximadament equivalents

però de signe contrari: a favor d’una descentralització més gran

(28 per cent) i a favor d’una recentralització més gran (25 per

cent). Per la seva banda, la distribució de l’opinió a Catalunya

és rotundament diversa: una àmplia majoria (68 per cent) recla-

ma més descentralització, mentre que són minoria (20 per cent)

els que es conformen amb el model vigent. Només una minoria

reduïda (8 per cent) optaria per un retrocés en la descentralitza-

ció. Cal notar, finalment, que el nombre de persones que no es

pronuncien sobre la qüestió és molt menor a Catalunya –aproxi-

madament la meitat– que en el conjunt de l’Estat o a la comuni-

tat autònoma de Madrid.6

La situació descrita és el resultat d’una evolució de l’opinió,

influïda per les limitacions pròpies del sistema i la resistència a

reformar-lo, l’impacte de la Gran Recessió (2008) imputada so-

vint als «excessos» de les comunitats autònomes o el clima creat

per una renovada campanya de to revengista sostinguda pels

que sempre van veure en la descentralització territorial una ero-

sió de la seva posició tradicional de domini: en la política, en

l’altra burocràcia o en el món empresarial.

Tot això –defectes propis, crisi econòmica i instrumentació

partidista i corporativa– ha repercutit sobre l’esmentada evolu-

ció de l’opinió, cristal·litzada en dues majories. A Catalunya, es

nega legitimitat al model perquè se’l considera clarament insufi-

cient en la seva dinàmica descentralitzadora. Al conjunt d’Espa-

nya, una lleugera majoria es conforma amb el que s’ha aconse-

guit o aspira a contraure l’autogovern. És aquesta contraposició

entre majories la que torna al primer pla de la política la proble-


màtica relació històrica entre Catalunya i Espanya. Ara té com

a nucli el qüestionament radical de la configuració de l’Estat

nascuda de la transició de la dictadura a la democràcia entre

el 1977 i el 1980. L’ascens de l’opinió independentista a Catalu-

nya expressa la radicalitat d’aquesta impugnació.

dE LA cOnFROntAció A LA nEgOciAció? LEs ViEs dE sORtidA

Les dues majories s’han expressat solemnement en l’àmbit insti-

tucional amb votacions de signe contrari al Parlament de Cata-

lunya i al Congrés dels Diputats. En tots dos casos amb el suport

compacte d’àmplies majories parlamentàries. Les dues majories

s’expressen també de manera contínua en l’escenari mediàtic,

amb profusió d’intervencions que salten ràpidament de l’anàlisi

a la presa de posicionament, o a la desacreditació o l’insult. Pre-

domina, doncs, una dinàmica de confrontació en què cada una

de les parts reclama a la contrària que se sotmeti a la seva posi-

ció. D’una banda, la reclamació d’un replantejament radical de

l’statu quo territorial, fins i tot amb el reconeixement del dret dels

catalans a optar per la separació de l’Estat. De l’altra, l’afirma-

ció d’una indissoluble unitat nacional espanyola, inscrita en la

Constitució com a «línia vermella» infranquejable. Amb les dades

disponibles, no sembla que cap de les parts posseeixi en aquests

moments la capacitat de persuasió ni de coacció suficient per

portar l’altra a una rectificació substantiva de les seves posicions.

És suportable un desacord permanent d’aquesta naturalesa

i de tal magnitud? Ho admetia resignadament Ortega y Gasset

quan el 1931 assenyalava que l’«endurança» era l’única forma

que tenia Espanya de suportar el problema català. Però no sem-

bla que el pronòstic orteguià fos gaire encertat, en vista del que

ha passat des d’aleshores. Ara tampoc no sembla possible. Per

tant, és recomanable explorar les possibilitats d’una revisió del


model territorial que permetin descarregar la tensió acumulada.

No es tracta de buscar una «sortida» amb garantia de duració

indefinida, perquè la política democràtica aspira a donar una

resposta temporal a situacions canviants, no a confeccionar re-

ceptes perfectes i immutables. Des d’aquesta perspectiva de mo-

dèstia raonable, les alternatives disponibles per a una negociació

giren al voltant de cinc grans línies.7

La primera consisteix en una recentralització gradual del

sistema existent. Sembla que és l’opció adoptada fins ara per

l’actual govern conservador del president Rajoy, tal com es des-

prèn d’una sèrie de decisions importants en matèries diverses:

fiscal, financera, municipal, educativa, laboral, mediambiental,

etc. És una involució que satisfà bona part de l’opinió espanyola,

fins i tot governs i poblacions d’algunes comunitats autònomes

que veuen reduïda la seva pròpia esfera d’autogovern. En canvi,

no afavoreix gens la possibilitat de convèncer l’opinió catalana

majoritària perquè alteri el sentit de les seves aspiracions. Més

aviat al contrari.

Una segona opció de sentit oposat a l’anterior apuntaria a

incrementar el grau de descentralització territorial sense variar

gaire les bases de l’esquema actual. Al meu parer, és un camí

obert, però amb poc recorregut. Ho va posar de manifest l’intent

de reforma estatutària emprès des de Catalunya i que va desem-

bocar en el controvertit Estatut del 2006. Una eventual expansió

de la descentralització sense transformacions de fons en el model

no corregiria alguns dels seus defectes capitals ni donaria res-

posta a la qüestió que es plantejava aleshores i que es planteja

ara des de Catalunya.

Una tercera pista apunta a l’adopció d’un model federal.

Però l’etiqueta federal amaga formats molt variats, tal com revela

l’ampli catàleg d’estats federals existents. Ho són Alemanya, Suïs-

sa, els Estats Units o el Canadà. Però també Rússia, l’Índia,

Mèxic, l’Argentina, Sud-àfrica o Nigèria. En qualsevol cas, la


seva viabilitat dependria del fet que la proposta inclogués preci-

sions més importants que les subministrades fins ara pels seus

promotors. L’aplicació a Espanya d’una fórmula federal presen-

ta, a més a més, dos inconvenients. En primer lloc, l’aclimatació

d’aquest principi organitzatiu a la cultura política espanyola pot

ser bastant problemàtica en vista de les tradicions centralistes

consolidades en els seus partits i en les seves elits administratives.

Un segon inconvenient el planteja la necessitat de combinar la

tendència homogeneïtzadora pròpia del federalisme amb el fet

que Catalunya –juntament amb Navarra i el País Basc– mante-

nen la demanda d’un reconeixement singular, una demanda que

es troba precisament a l’origen del conflicte.

Un quart escenari permetria estendre a Catalunya la «via

navarresa» d’accés a l’autogovern. Es tractaria de repetir el dis-

cret confederalisme existent entre l’Estat i aquella Comunitat. O

entre el Regne d’Espanya i el Regne de Navarra, si es prefereix

apel·lar a les seves arrels tradicionals. Ho qualifico de confedera-

lisme discret per un doble motiu: perquè no és pròpiament la

confederació dels manuals i perquè el seu caràcter excepcional i

una mica extravagant passa desapercebut discretament als de-

fensors reconsagrats de l’ortodòxia constitucional. Sigui com si-

gui, la relació establerta entre l’Estat i la Comunitat navarresa

sembla acceptada i satisfactòria per a totes dues parts, tant la

part simbòlica, com la competencial i la fiscal. Algunes veus han

suggerit recentment –amb menció o sense del precedent navar-

rès– la possibilitat d’una relació similar entre l’Estat i Catalu-

nya, una relació que compta amb un exemple molt consolidat i

que no sembla haver soscavat fatalment els fonaments de l’ac-

tual ordre constitucional.

Finalment, hi ha sobre la taula una eventual separació entre

Catalunya i Espanya, encara que se li oposin importants obsta-

cles legals, econòmics i simbòlics. És possible imaginar una sepa-

ració amistosa o una separació agra i turbulenta; amb costos


elevats en tots dos casos i per a totes dues parts, però menors

potser en la primera que en la segona. Per desgràcia, no sembla

que la separació amistosa sigui imaginable en vista del cli-

ma que ens envolta. Ens hauríem de resignar, per tant, que pas-

sés la segona opció, tot i saber que la seva naturalesa conflictiva

tampoc no exclouria una negociació per resoldre multitud de

qüestions de fet i de dret.

Aquestes són les pistes de sortida del conflicte que hauria

d’explorar una negociació desitjable i inevitable. És probable que

aquesta negociació arribi més tard del que és convenient, quan

ja s’hagin produït incidents de recorregut que no siguin gens fa-

vorables per a un autèntic clima negociador. Disminuir aquests

incidents i la seva gravetat hauria de ser obligació dels que res-

ponsablement desitgen aconseguir els seus objectius sense caure

en costos inacceptables per a dues parts que, d’una manera o

l’altra, hauran de conservar alguna mena de relació. Alhora, és

imprescindible considerar en quin context es produirà una even-

tual negociació i examinar en què la propicia i en què la dificul-

ta, tal com apunto a continuació.

EL cOntExt: cRisi instituciOnAL, cAnVi d’EscALA tERRitORiAL i dEMOcRàciA

El retorn de la qüestió catalana –que és, en realitat, la qüestió

d’una nova definició politicoinstitucional d’Espanya– al primer

pla de l’agenda política no pot deslligar-se de dos fenòmens que

l’envolten i condicionen.

– El primer és la situació inestable del sistema polític es-

panyol en conjunt. Igual que va passar en ocasions an-

teriors en què la societat espanyola i la societat catala-

na es van enfrontar per la mateixa qüestió –el 1918, el

1931 o el 1978–, la relació Catalunya-Espanya es re-


planteja en el moment que donen senyals de greu fatiga

els materials institucionals i culturals amb què es va

construir el sistema polític erigit durant la transició a la

democràcia. Aquesta fatiga –o, si es prefereix, la seva

pèrdua de legitimitat– no afecta només l’organització

territorial. També la pateixen altres elements: la garan-

tia efectiva dels drets individuals, especialment dels

drets socials i econòmics, els instruments bàsics de la

democràcia representativa –partits, parlament– o l’ad-

ministració de justícia, sense oblidar el paper discutit de

la monarquia en l’entramat institucional. Aquest desgast

se solapa amb defectes de la cultura política, poc o gens

favorables a un funcionament satisfactori de la demo-

cràcia: la dinàmica de crispació entre forces polítiques, el

biaix simplificador i sectari de bona part dels mitjans de

comunicació, la penetració de la corrupció, etc.

Aquesta crisi general dificulta la possibilitat d’una so-

lució immediata del conflicte territorial, perquè no es

podrà abordar de manera aïllada, o separar-lo de les

altres qüestions que susciten les transformacions gene-

racionals, culturals, socioeconòmiques i tecnològiques.

Aquestes transformacions han propiciat noves formes

de mobilització ciutadana i de relació amb les institu-

cions: n’hi ha prou amb fixar l’atenció en la funció de

les xarxes socials en la distribució d’informació i l’orga-

nització de campanyes i mobilitzacions. Són transfor-

macions que influeixen la recerca d’un nou model terri-

torial. Difícilment prosperarà, per exemple, un model

que sigui producte d’una transacció entre elits: haurà

de comptar amb la intervenció de la ciutadania en un

grau més alt que el que es va admetre en el passat.

– El segon fenomen a considerar quan es busca una sor-

tida al problema és l’innegable canvi d’escala experi-


mentat per la política actual. L’organització territorial

a Espanya i, en particular, les relacions entre Catalu-

nya i l’Estat no poden continuar sent abordades des de

la perspectiva doctrinal de l’«estat nació sobirà» com a

subjecte principal de la política, tal com proposava el

segle xix. Ni el que anomenem globalització, ni el pro-

cés d’integració europea permeten continuar conside-

rant la condició –adquirida o reivindicada– d’un estat

com a punt de referència per a una comunitat políti-

ca que aspira a gestionar els seus assumptes comuns.

Perquè aquesta capacitat de gestió està condicionada,

compartida i articulada amb altres importants centres

de decisió. Grans àrees metropolitanes, ens polítics ter-

ritorials no reconeguts com a estats sobirans, organit-

zacions supraestatals d’àmbit internacional o regional,

microempreses d’àmbit mundial: aquests són els agents

que intervenen avui dia en la definició i l’aplicació de

polítiques públiques. D’aquí que la posició relativa que

cada comunitat ocupa en aquesta xarxa tan àmplia i

tan diversa tingui més transcendència que la delimita-

ció territorial de les seves presumptes competències ex-

clusives o sobiranes.

Són molt poques les comunitats polítiques a les quals

s’atribueix el rang estatal que gaudeixen realment de

sobirania, entesa com a poder exclusiu i il·limitat. Pre-

dominen, en canvi, les comunitats «postsobiranes» que

integren la xarxa de la política global. Al mateix temps,

no tenen per què ser comunitats «nacionals» perquè

el reconeixement necessari de les identitats col·lectives

dels que comparteixen memòria històrica, idioma, ex-

pressions culturals, etc., no sempre coincideix amb una

demarcació territorial perfetament delimitada. Més en-

cara quan les migracions massives i l’extensió i capita-


lització de tot tipus de comunicacions han propiciat la

juxtaposició de col·lectius amb identificació social molt

diversa. Es van constituint, doncs, comunitats «postna-

cionals», en el sentit que en aquestes comunitats ja no es

poden solapar de manera exacta i automàtica la refe-

rència nacional, la referència territorial i la referència

política.

Una observació final. En el rerefons de tots dos fenòmens

–la crisi específica del sistema polític espanyol i el canvi d’escala

que porta a l'obsolescència progressiva de l’«estat nació»– rea-

pareix el repte que les noves condicions socioeconòmiques i cul-

turals del nostre món plantegen als defensors del principi demo-

cràtic. La intervenció lliure i igual de tots els membres d’una

comunitat en els assumptes que els afecten és la substància

d’aquest principi. El que està en joc, per tant, és la traducció

efectiva d’aquest principi en el sistema polític espanyol i en les

noves relacions que han de mantenir Catalunya i Espanya com

a part d’una xarxa política global. Ni una cosa ni l’altra no po-

den ser contemplades com un problema localista. Al contrari.

Sigui quin sigui el tractament que rebin, constituiran una mostra

més –en les coses positives i en les negatives– de la tensió que hi

ha entre els que abandonen aquell principi i els que sostenen que

l’horitzó democràtic continua sent la meta irrenunciable per a

una societat que vol ser més humana, justa i lliure.

ALgunEs REFERènciEs

bAlFouR, S.; QuiRogA, A. España reinventada. Nación e identidad desde la transición. Madrid,

2007.

boRJA, J. Cartes de lluny i de prop. Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica. Barcelona,

2013.


cAminAl, M. El federalismo pluralista. Del federalismo nacional al federalismo plurinacional. Barce-

lona, 2002.

cRoucH, C. Posdemocracia. Madrid, 2004.

gómez mendozA, J.; lois gonzález, R.C.; nel·lo colom, O. (eds.). Repensar el Estado. San-

tiago de Compostela, 2013.

HAbeRmAs, J. La constelación postnacional. Ensayos políticos. Barcelona, 2000.

HobsbAwm, E.J. Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona, 2000.

KeAting, M. «Rethinking Sovereignty: Independence-lite, devolution-max and national ac-

commodation». Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, vol. 16 (2012), p. 9-29.

KeAting, M. Plurinational democracy: stateless nations in a post-sovereignty era. Oxford, 2001.

lóPez buRniol, J. J. España desde una esquina. Federalismo o autodeterminación. Madrid, 2008.

Powell, C. España en democracia 1975-2000. Barcelona, 2001.

sáncHez cuencA, I. La impotencia democrática. Madrid, 2014.

VAllès, J. M. «La política autonómica como política de reforma institucional». A cotARelo,

R. (comp.). Transición y consolidación democrática 1975-1986. Madrid, 1992.

VázQuez montAlbán, M. La aznaridad. Barcelona, 2003.

1. El model es formalitza en les corresponents normes constitucionals i legislatives. Les línies

bàsiques es tracen en les disposicions inserides al títol preliminar i al títol VIII de la Consti-

tució. Pel cas de Catalunya ja es comptava amb el reconeixement de la Generalitat i del seu

president com a institució preconstitucional per a l’autogovern de Catalunya (RDL 41/1977,

de 29 de setembre, sobre el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya). Sol

passar-se per alt aquest Reial Decret Llei que conferia a la Generalitat republicana un reco-

neixement en certa manera extraconstitucional i que l’aproximava vistosament a la situació

atorgada a la dinastia borbònica i al monarca que la representava.

2. S’entén per mutació constitucional un canvi produït en la seva interpretació i aplicació,

sense haver procedit prèviament a una reforma formal del text.

3. És significativa, pel que fa a això, la continuïtat de departaments ministerials, direccions i

subdireccions generals en àmbits amb competències que han estat transferides, completa-

ment o en gran part, a les comunitats autònomes. Tan criticable i poc justificable és aquesta


continuïtat com la multiplicació d’òrgans autonòmics, criticada incessantment per alguns

poders socials i mitjans de comunicació.

4. Em refereixo a qüestions que se situen a la intersecció de l’àmbit polític i l’empresarial,

com són l’oposició a la fracassada OPA de Gas Natural sobre Endesa, la resistència politico-

burocràtica al trasllat a Barcelona de la seu de la Comissió Nacional del Mercat de Teleco-

municacions, la negativa a una gestió descentralitzada de l’aeroport de Barcelona per faci-

litar-ne l’expansió o el repetit ajornament de les inversions estatals a l’anomenat «corredor

ferroviari mediterrani» en benefici de l’extensió de l’AVE en trajectes d’impacte econòmic molt

menys positiu.

5. L’anàlisi depèn de les dades subministrades per les enquestes d’opinió administrades pel

Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), adscrit al Ministeri de la Presidència del Go-

vern espanyol. Les dades per a l’elaboració dels gràfics corresponen al CIS, Baròmetre auto-

nòmic 2956 (2012) que va utilitzar una mostra molt àmplia. També estan disponibles les

dades subministrades per altres instituts d’investigació. Per exemple, l’Institut de Ciències

Polítiques i Socials (ICPS), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Centre d’Es-

tudis d’Opinió (CEO), dependent del Departament d’Economia i Coneixement de la Gene-

ralitat de Catalunya. En aquestes notes, he preferit utilitzar únicament les dades proporcio-

nades pel CIS per la homogeneïtat relativa del seu tractament.

6. De manera deliberada, es deixen al marge d’aquesta exposició els casos del País Basc i de

Navarra, l’opinió pública dels quals també es manifesta de manera excèntrica respecte a la

tendència dominant al conjunt estatal. Cada un presenta característiques diverses i per

aquest motiu he preferit no discutir-los en aquest comentari.

7. Evito exposar els detalls del tractament jurídic-constitucional per a cada una de les línies

examinades. Entenc que els arguments legals tenen un paper no menor en el debat i la reso-

lució d’aquest contenciós. Però no són els únics ni els decisius perquè els acompanyen factors

d’altres tipus: econòmics, simbòlics, coactius, emocionals, geoestratègics, etc. És la combina-

ció de tots la que decanta finalment l’opció més viable.

LEs cOnFE-RènciEs dEL cuRs

Hi

ha

sor

tid

a p

er a

la

zon

a e

uro

? D

an

i R

odri

ck

Cri

si e

con

òmic

a,

cris

i p

olít

ica

An

tón

io V

itor

ino

Est

ratè

gia

i p

olít

ica

fisc

al

Jea

n P

isa

ni-

Fer

ry

El

pro

tecc

ion

ism

e co

m a

ob

sta

cle

per

al

crei

xem

ent

Ka

rel

de

Gu

cht

Dani Rodrick

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick 145

Hi ha sortida per

a la zona euro? Sembla que

l’austeritat ha passat de moda a

la zona euro –almenys de moment.

Brussel·les ha donat a Espanya,

França i els Països Baixos totes les

pròrrogues possibles perquè com-

pleixin els seus objectius del tres per

cent de dèficit, i fins i tot els diri-

gents del govern alemany ara ad-

meten que cal alguna cosa més que

estrènyer el cinturó fiscal per reani-

mar les economies de la perifèria.

Podem veure el que no ha funcio-

nat amb l’ajuda del gràfic 1. Els

146 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Dani Rodrick

països que van haver de reduir el dèficit exterior ho van fer,

però al preu de generar una taxa d’atur interior enorme. Com

mostra el gràfic, com més alt és el reajustament extern, més alt

l’augment de la desocupació. El balanç exterior s’ha aconseguit

a costa de l’empitjorament del balanç interior.

Un factor aparentment positiu és que la productivitat la-

boral ha estat augmentant als països de la perifèria. Això pro-

met més competitivitat d’aquests països i una sortida de la tram-

pa desocupació alta/creixement baix. Però, si mirem amb aten-

ció com s’ha aconseguit aquest increment en la productivitat,

les conclusions són preocupants. Com mostra el gràfic 2, el que

ha passat, de fet, a Espanya, Irlanda i Portugal és que l’ocupa-

ció ha caigut més ràpidament que la producció, cosa que ha

generat una millora en la productivitat que no és més que un

miratge. En qualsevol recuperació normal, l’ocupació hauria

d’augmentar, eliminant així aquestes pujades insostenibles de la

productivitat.

Per tant, què necessitem per sortir d’aquest mal equilibri que

amenaça l’estabilitat social i política? La solució de la Comis-

sió Europea és una reforma estructural; per ser més específics,

una relaxació de les restriccions d’acomiadament i d’altres re-

gulacions del mercat laboral, la liberalització de les professions i

l’eliminació dels controls als mercats de béns i serveis.

Però això és posar vi nou en bots vells. Reformes estructurals

com aquestes ja eren part dels paquets de la troica des del co-

mençament. A Grècia, Espanya i altres països els van dir des del

principi que aquestes reformes eren necessàries per estimular la

productivitat i la competitivitat, i ajudar a reanimar el creixement.

Tres anys més tard, l’experiència de Grècia és reveladora.

Com reconeix un nou informe del Fons Monetari Internacional

(FMI), les reformes estructurals no han aconseguit produir els

efectes desitjats, en part perquè es troben amb dificultats políti-

ques i d’implementació, i en part perquè el seu potencial per aug-


mentar el creixement a curt termini es va sobreestimar. Les refor-

mes laborals a Espanya tampoc no han funcionat com s’esperava.

Tot això no hauria d’haver estat una sorpresa. A la pràctica,

la reforma estructural augmenta la productivitat a través de dos

canals complementaris. Primer: els sectors amb una productivi-

tat baixa acomiaden treballadors; i segon: els sectors amb una

productivitat alta s’expandeixen i contracten més treballadors.

Perquè les reformes puguin incrementar la productivitat a escala

de l’economia general, han de funcionar tots dos processos.

En condicions de demanda agregada deprimida, com ho

són les de la perifèria d’Europa, el segon mecanisme és molt

poc –o gens– operatiu. És fàcil veure’n els motius: facilitar

l’acomiadament de treballadors o la creació de nous negocis té

molt poc efecte en la contractació quan les empreses ja presen-

ten un excés de capacitat i tenen problemes per trobar consumi-

dors. Per tant, només tenim el primer efecte en funcionament, i

en realitat amb tendència a incrementar, més que a reduir, la

desocupació. L’experiència d’Amèrica Llatina amb la reforma

estructural és plena d’exemples similars.

De manera que, per molt que aquests països s’hi esforcin, la

reforma estructural –per molt desitjable que sigui a llarg termi-

ni– no és una solució per a aquest problema del creixement a curt

termini. El plantejament de Brussel·les no és gaire nou, i no hi ha

gaires motius per esperar que aquesta estratègia «nova» funcioni

més bé que la vella.

La perifèria de la zona euro té un problema tant d’estoc com

de flux. L’estoc de deute és excessiu, i no té prou competitivitat per

aconseguir un balanç exterior sense una deflació i desocupació

nacionals importants. Això requereix un mètode dual que abordi

tots dos problemes de manera simultània. L’estratègia imperant

dirigida a l’austeritat fiscal en el deute i la reforma estructural en

la competitivitat ha produït nivells de desocupació que amenacen

l’estabilitat social i política. Cal alguna cosa diferent.


La manera més directa d’afrontar el problema del deute és

una reducció del mateix deute, acompanyada d’una recapitalit-

zació dels bancs que patiran grans pèrdues com a conseqüència

d'això. Pot semblar extrem, però senzillament reconeix la realitat

que gran part del deute existent no es retornarà si no és amb

un flux de finançament oficial continuat. Com va afirmar Ken

Rogoff fa poc, «el joc de fer veure el contrari no pot continuar

indefinidament». L’FMI ara també reconeix que potser hauria es-

tat millor reestructurar el deute grec des del principi que no pas

entrar en una «operació de contenció».

La reducció del deute per si sola obre el camí al creixement,

però no el desencadena directament. És una lliçó que es des-

prèn, per exemple, de l’experiència d’Amèrica Llatina amb el Pla

Brady. Com mostra el gràfic 3, en la majoria dels casos llati-

noamericans la recuperació del creixement precedeix la reducció

del deute. I l’augment realment notable del creixement apareix

anys més tard, més com a resultat dels preus de consum que de

la reducció del deute per si mateixa.

Per tant, també calen polítiques dirigides directament a un

reequilibri de la despesa dins de la zona euro i un desplaçament

de la despesa en les economies perifèriques. Parlem, concreta-

ment, de: polítiques per impulsar la demanda a tota la zona euro

i estimular més despesa en països creditors, especialment a Ale-

manya; polítiques que tinguin com a objectiu reduir els preus no

comerciables; polítiques d’ingressos per reduir els salaris del sec-

tor privat d’una manera coordinada; i un objectiu d’inflació del

Banc Central Europeu (BCE) més alt que deixi espai per a canvis

en el tipus de canvi real a través de canvis nominals.

Aquestes accions requeririen que Alemanya acceptés una

inflació més alta i unes pèrdues explícites dels bancs. En termes

polítics, això vol dir que Alemanya ha d’adoptar un discurs dife-

rent sobre la naturalesa de la crisi. En lloc d’una lliçó de mora-

litat que oposa l’actitud malgastadora del sud amb la frugalitat


treballadora del nord, els líders alemanys han de representar-la

com una crisi d’interdependència en una unió econòmica (i, de

manera incipient, política). El paper que han de tenir en la seva

resolució ha de ser tan important com el que van tenir en la seva

instigació.

No es pot negar que s’està reconeixent la interdependència

mútua. «Si hi ha violència als carrers de Madrid, o caos polític

a Itàlia, és un problema enorme per a Alemanya», va dir fa poc

un dels principals assessors de Merkel. O, en paraules de Timo-

thy Garton Ash, «l’oportunitat que s’obre després de les eleccions

alemanyes és extremament important».

França, probablement, tindrà un paper crític en tot això.

França és prou gran perquè, si dóna suport plenament als paï-

sos de la perifèria, Alemanya quedi aïllada i hagi de respondre.

Però fins ara França continua tenint massa ganes de separar-se

dels països del sud, per por que se la jutgi pel mateix patró en els

mercats financers.

En última instància, una unió econòmica europea viable re-

quereix una reducció de l’heterogeneïtat estructural i de l’ordre

institucional (especialment en els mercats laborals) a tota la

Unió. Per tant, els arguments d’Alemanya no deixen de tenir una

base vàlida: a llarg termini, els països s’han d’assemblar més els

uns als altres si volen viure a la mateixa casa.

Però la zona euro s’enfronta a un problema a curt termini que

té una naturalesa molt més keynesiana, i per al qual les solucions

estructurals a llarg termini són, en el millor dels casos, inefecti-

ves, i, en el pitjor, perjudicials. Centrar-se massa en els problemes

estructurals, en detriment de les polítiques keynesianes, farà que

aquest llarg termini sigui inabastable i, per tant, irrellevant.

1. Basat en observacions fetes a la Reunió del Cercle d’Economia a Sitges, Barcelona, l’1 de

juny de 2013, i inspirat en l’article «Europe’s Way Out» (La sortida d’Europa) per a Project

Syndicate del 12 de juny de 2013.


5 10 15 20 25

20

15

10

5

0

-5

-10

Font: càlculs de l'autor.

Irlanda

Grècia

gRàFic 1. CANVIS EN EL BALANç INTERIOR I ExTERIOR

Relació entre els canvis en desocupació i el balanç exterior, 2008-2013M

illora

en el

com

pte c

orre

nt

(pun

ts pe

rcen

tuals

del

PNB)

Augment de la desocupació (punts percentuals)

EspanyaPortugal

Grècia Irlanda Portugal Espanya

20

15

10

5

0

-5

-10

-15

-20

-25

Nota: el canvi en la desocupació es mostra amb un signe negatiu.Font: FMI, World Economic Outlook (Perspectives de l’economia mundial), abril 2013.

gRàFic 2. ANàLISI DEL CANVI EN PRODUCTIVITAT LABORAL

Productivitat laboral (des dels punts màxims fins als més recents)

Productivitat laboralProducció realOcupació


gRàFic 3. EL PLA BRADY I EL CREIxEMENT A L’AMÈRICA LLATINA

ArgentinaBrasil Mèxic

16.000

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Nota: el PNB per càpita és a l’eix vertical. Les barres verticals indiquen dates oficials dels acords de reducció del deute. Font: càlculs de l’autor.

PerúUruguai

António Vitorino

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino 153

Crisi econòmica,

crisi política Fins ara hem parlat

de la crisi financera, d’una crisi que

s’ha traslladat a l’economia real i a

la societat. Però no hem d’oblidar

que també ens enfrontem a una cri-

si política. I ja sabem quina sol ser

la recepta per arreglar les crisis po-

lítiques a Europa: començar deba-

tent institucions i acabar modificant

els tractats. Desgraciadament, i pre-

nent el títol del llibre de Carmen

Reinhart, This time is different, aquest

cop l’enginyeria constitucional no

podrà resoldre els problemes de la

154 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / António Vitorino

crisi política per un motiu molt senzill: aquesta crisi política no és

sinó una crisi de la legitimitat mateixa del projecte europeu.

Si donem un cop d’ull a l’estudi del Pew Research Center’s

Global Attitudes Project1 de maig del 2013, arribarem a la con-

clusió que el suport al projecte europeu entre l’opinió pública dels

estats membres ha caigut en una mitjana de més del 25% a tota

la Unió Europea: a França, per exemple, ha caigut, en un any,

un 20%, i aquí a Espanya més del 30% l’últim any. En termes

mitjans, la confiança en les institucions europees es troba sota

mínims històrics, gairebé no arriba al 50%.

Ara bé, també hi ha bons indicadors. El primer és que, en

contrast amb aquest panorama, la mateixa mostra manté un

suport molt elevat a la moneda única europea, la qual cosa pot

semblar contradictòria: si bé ha disminuït la confiança en les

institucions comunes, una mitjana de més del 60% dels països de

la zona euro donen suport a la continuïtat de l’euro. Encara més,

els que se’n mostren més partidaris són, per la seva situació d’ex-

trema debilitat, els grecs (69%), tot i que els alemanys també es

mostren més entusiastes que la mitjana (66%).

Des d’un punt de vista polític, la meva opinió és que, en gran

manera, les causes d’aquesta crisi s’han manifestat a través de la

crisi econòmica, però la veritat és que les seves arrels vénen

d’abans, d’un fet molt simple: històricament, el projecte europeu

s’ha vist legitimat pels seus resultats. La Unió Europea, en efecte,

es tracta d’una creació de les elits a través d’acords polítics, con-

sentida popularment de manera més o menys implícita quan ha

mostrat com a resultat la prosperitat, el desenvolupament econò-

mic general i la solidaritat entre estats i pobles amb nivells molt

heterogenis de desenvolupament econòmic.

En aquest sentit, el problema actual resideix en la dificul-

tat que tenen els ciutadans d’apreciar-ne els resultats. I és que

existeix la percepció que el model d’integració regional que és la

Unió Europea ja no produeix els mateixos resultats que havia


produït en el passat, abans de la globalització. Així doncs,

la gran qüestió és saber en quina mesura la integració regional

europea, tal com l’hem concebuda els últims seixanta anys,

pot continuar sent un instrument eficaç en el context en què

vivim.

I aquí he de dir que la resposta de la ciutadania és molt més

avançada que la dels polítics o, com a mínim, que la seva retòri-

ca: els ciutadans acrediten profundament que vivim en un món

de profundes interdependències, molt més significatives que en el

passat; i que la necessitat de guanyar competitivitat i escala al

nivell global és també una demostració de poder i, per tant, és

fonamental. Em sembla que és aquí on hem de treballar per re-

cuperar el suport dels ciutadans pel projecte europeu.

Vegem, per exemple, la situació respecte a Alemanya. Sem-

bla que, després de criticar Brussel·les durant anys, l’última moda

europea és parlar malament dels alemanys. I, si bé és just que

als alemanys se’ls critiqui quan toca, també se’ls hauria d’elo-

giar quan s’ho mereixen. I, en aquest sentit, em sembla que és

molt injust que als països del sud es digui que la solidaritat no

existeix, la qual cosa no és certa: ara més que mai, si no existís la

solidaritat, països com Portugal estarien en situació de bancar-

rota.

Ara bé, sí que és cert que les explicacions que la cancelle-

ra alemanya ha donat als seus ciutadans pel que fa a les neces-

sitats de la solidaritat han estat parcials, i que, a llarg termini,

li provocaran problemes. Explicacions com que «som solidaris

amb països que treballen poc, que són poc aplicats, que són poc

disciplinats...» són discriminatòries, injustes i sovint no es corres-

ponen amb la realitat, a més a més de crear una falsa idea

d’altruisme. Així mateix, el problema radica a defensar l’interès

nacional alemany en el marc d’una solució global europea.

D’altra banda, les conseqüències d’aquest discurs semblen para-

doxals: en el sondeig que he mencionat abans trobem que una


majoria d’alemanys estan disposats a rescatar altres estats, a

més dels que han estat rescatats fins ara. Veiem, doncs, que en

l’opinió pública alemanya existeix una consciència molt elevada

de la profunda interdependència en què vivim en el projecte

europeu.

Com podem superar aquesta situació? En primer lloc, em

sembla que les respostes han de comportar solucions polítiques,

sobre la substància de les polítiques i no tan sols retòrica. Tenir

les prioritats clares i saber distingir quines són les emergències a

curt termini i quines les reformes estructurals que haurien d’in-

troduir-se a llarg termini.

A curt termini, sens dubte, el problema fonamental és la de-

socupació i, més concretament, la desocupació juvenil: ens tro-

bem davant un risc molt seriós de perdre tota una generació per

al projecte europeu. La retòrica de la reconciliació francoalema-

nya va ser molt important per a una generació però, per als joves

d’ara, sembla que Europa sigui l’origen d’un problema d’atur

massiu. I és que un 24% dels joves europeus no té feina. Les xifres

actuals al sud d’Europa són veritablement aterridores i insoste-

nibles des del punt de vista de la cohesió i la pau social. Si els

7.000 milions d’euros destinats a la lluita contra la desocupació

juvenil no arriben ràpidament al terreny de l’economia real, ja

podem oblidar-nos de poder restablir qualsevol lligam entre les

generacions més joves i el projecte europeu.

Un altre repte és consolidar el mercat intern europeu. Sens

dubte, aquest és un altre punt clau per reactivar l’economia. El

creixement econòmic no tan sols ha de consistir a solucionar els

problemes financers de les empreses. Això és molt important, in-

dubtablement, però també s’ha de reconèixer que el mercat

intern dels serveis o la nova economia digital són dos elements

essencials del creixement econòmic europeu.

I, sens dubte, s’ha de consolidar la moneda única. Pel que fa

a això, s’haurien de prendre algunes decisions interpel·lant tots i


cadascun dels estats membres de la Unió Europea. En algun

moment, hi haurà qui digui que hem de fer el salt cap al federa-

lisme. «La solució és el federalisme integral, el superestat europeu

o el superestat federal europeu». Si he de ser sincer, no crec que

sigui així. Des del punt de vista conceptual, no m’ho imagino.

Des del punt de vista de la capacitat política, tampoc no veig que,

enmig d’una crisi, en un moment de crisi de confiança entre els

estats, un projecte de federació integral pugui avançar. Ara bé,

l’alternativa és tornar al proteccionisme nacional i a les monedes

nacionals: «com que hi ha una discriminació» –diuen alguns– «no

és possible construir una zona monetària comuna en països amb

elevats diferencials de creixement econòmic. Oblidem-ho tot i

tornem a les monedes nacionals». Aquesta és la teoria de purifi-

cació de l’euro que alguns defensen, és a dir, que l’euro ha de ser

una moneda forta que utilitzin els països amb bones condicions

econòmiques, i la resta han de ser expulsats, perquè entrar a

l’euro va ser una decisió errònia per a alguns. Per mi, totes dues

visions han de ser rebutjades i combatudes.

Llavors, quin és el camí? A mi em sembla que l'opció hau-

ria de ser el que anomenaria federalisme funcional: s’han d’esco-

llir quins són els punts d’aplicació essencials per garantir la co-

hesió europea, i fer transferències de sobirania a la Unió de

manera molt selectiva. I per fer-ho s’han de contestar tres qües-

tions. La primera és molt senzilla: s’ha de reconèixer que la zona

euro és el cor del futur de la integració europea. És a dir, que el

nucli dur d’aprofundiment del projecte europeu ha de residir en

els estats membres de la zona euro, que previsiblement no canvia-

ran, perquè no sembla que a curt termini hi hagi d’haver nous

països que accedeixin a la moneda única. I és per això que em

sembla que la zona euro hauria de funcionar sota el principi de

la cooperació reforçada, la lògica del qual implica permetre

a aquells estats que ho desitgin avançar en la integració euro-

pea, mentre es permet no fer-ho a aquells que no ho vulguin,


sense que això comporti impedir que els que vulguin avançar

puguin fer-ho.

La moneda única, en aquest sentit, no constitueix un meca-

nisme de cooperació reforçada si ens atenem a la definició dels

tractats, però sí des del punt de vista del federalisme funcional,

la qual cosa implica una major necessitat de polítiques comu-

nes més profundes, un aspecte en el qual s’està avançant amb el

Fiscal Compact i que s’haurà de consolidar encara més a través

de la Unió Bancària, tenint en compte el fet que aquest aprofun-

diment –a disset– causarà impactes colaterals en el funciona-

ment del mercat intern als vint-i-vuit estats membres de la zona

euro.

I potser aquesta és una de les qüestions més difícils i més

complexes que tenim en el futur. Com és possible aprofundir en

la integració i coordinació de polítiques fiscals i econòmiques

sense causar danys irreversibles al gran mercat intern dels vint-

i-vuit? David Vegara ha parlat del supervisor únic i de l’agència

bancària europea. Hem tingut un exemple molt recent de com

ha estat necessari equilibrar l’existència d’un supervisor únic a la

zona euro amb regles comunes aplicables al mercat financer eu-

ropeu, que és el mercat intern dels vint-i-vuit. I, tot i que en el

futur la compatibilització de les dues velocitats serà encara més

complicada que en el passat, ha de ser essencial.

El segon requisit és fonamental: reconciliar França i Alema-

nya. En aquest sentit, s’ha de reconèixer que la relació entre

els dos països es troba actualment sota mínims històrics. Sense

un acord entre francesos i alemanys sobre els fonaments per a

l’aprofundiment de la moneda única, no hi ha cap futur en el

projecte d’integració europea.

En això, també hi influeix el fet que, en la meva opinió, l’uni-

polarisme alemany s’està acabant. Contràriament al que sol dir-

se, els alemanys no volen ser una potència dominant europea,

sinó que són una potència poc inclinada a ser-ho: només es


mouen quan s’han de moure, i la seva lentitud no es deu només

al fet que no volen pagar. Això és només una part de la veritat.

L’altra part de la veritat és que, des d’una perspectiva política,

Alemanya no ha sabut adaptar-se al seu nou estatus de lideratge

europeu, per fer-ho s’ha de prendre el temps que necessiti. I això

no passa només en assumptes econòmics: en el marc de la seva

política exterior, per exemple, el cas de Líbia és paradigmàtic si

es compara amb el que ha estat la doctrina alemanya de parti-

cipació en missions exteriors del govern Schröder-Fischer. Amb

la decisió que han pres sobre Líbia es veu molt clar que els ale-

manys tenen més dificultats a assumir un paper geopolític que fa

deu anys, sobretot en els casos en què això comporta la partici-

pació de les seves forces armades.

En definitiva, no dono per fet que Alemanya tingui una am-

bició de dominació europea. Em sembla que ho fa per necessitat,

per pressió i, sobretot, que ho ha de fer en conjunció amb França.

I sovint s’ha de reconèixer que, per culpa de temes interns, Fran-

ça no està a l’altura de les circumstàncies.

Deixant de banda l’eix francoalemany, també és fonamen-

tal conservar el Regne Unit a la Unió Europea. És cert que els

britànics poden arribar a ser molt difícils. A Portugal, per exem-

ple, els anomenen la pèrfida Albió, perquè hi tenim l’aliança exte-

rior més longeva del món –des del 1320–. Nosaltres importem els

seus trens i ells el vi de Porto. I, tot i que els britànics siguin molt

complicats, no és possible entendre l’equilibri recíproc entre Ber-

lín i París sense tenir en compte el triangle que conformen amb

Londres. L’eix no és a dues bandes, sinó que passa alguna cosa

semblant al que passava amb els tres mosqueters, que de fet

n’eren un més, perquè el Regne Unit condiciona l’equilibri intern

francoalemany i si parlem, per exemple, de la viabilitat d’un

tractat de lliure comerç amb els Estats Units –que és una ne-

cessitat fonamental–, és impensable sense comptar amb els bri-

tànics.


És per això que la qüestió britànica és molt més important

del que sembla. A França està molt estesa l’opinió que els brità-

nics haurien de sortir de la Unió Europea perquè creen moltís-

sims problemes, però aquesta és una equivocació històrica molt

greu. No es pot deixar que els britànics marxin, la qual cosa vol

dir, també, que no paguem el preu que els britànics posen a la

seva permanència a la Unió. Si bé existeixen unes regles que

s’han de complir, s’ha de destacar la importància de disposar

d’alguna mena de flexibilitat en la negociació amb els britànics.

Finalment, arribem a la qüestió de si és necessària la modi-

ficació dels tractats per portar a terme tot això. La veritat és que

hi ha poques possibilitats de començar un canvi dels tractats en

els pròxims anys, per dos motius fonamentals. En primer lloc,

perquè als líders polítics els fa certa por la modificació dels trac-

tats després de l’experiència del Tractat de Lisboa, el procés

d’aprovació del qual es va allargar durant deu anys; i, d’altra

banda, perquè un nou tractat hauria de passar pel filtre del vot

popular a molts països i sembla improbable que, en període de

crisi, atur i dubtes sobre el procés d’integració europea, el resul-

tat fos el més positiu.

Llavors, què hem de fer? Com deia la meva àvia, qui no té

un gos caça amb un gat. És a dir, que les decisions jurídiques de

base legal que han de ser adoptades, ho seran sobre la base de trac-

tats intergovernamentals que atribuiran a les institucions euro-

pees el màxim de competències possibles. Em sembla que el Fis-

cal Compact establirà un precedent, perquè es tracta d’una opció

molt interessant. No és un tractat de la Unió Europea, sinó un

tractat intergovernamental que desenvolupa una política comu-

na europea, la Política de la Unió Econòmica i Monetària. A més

a més, atribueix competències molt importants a les institucions

europees i, més concretament, a la Comissió, que ha perdut influèn-

cia política i que és la gran beneficiària des del punt de vista de

les competències en matèria de gestió de la Unió Econòmica


i Monetària. Qui s’hauria imaginat que es donaria a la Comissió

un droit de regard i de recomanació sobre els pressupostos nacio-

nals fa cinc anys? Doncs el té, i no precisament gràcies als trac-

tats europeus, sinó a un tractat intergovernamental que atribueix

competències a la Comissió i a l’Eurogrup, que tindrà un paper

fonamental en el futur, i també al Tribunal de Justícia de la Unió

Europea. Això es farà durant la fase de transició fins al moment

en què els canvis que s’han d’introduir a curt termini i que són

incompatibles amb una revisió profunda dels tractats s’hi puguin

consolidar de manera formal.

1. «The New Sick Man of Europe: the European Union». Pew Research Center [Washington

DC] (13/05/2013). Disponible a: http://www.pewglobal.org/files/2013/05/Pew-Research-

Center-Global-Attitudes-Project-European-Union-Report-FINAL-FOR-PRINT-

May-13-2013.pdf

austeritat

creixement

Jean Pisani-Ferry

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry 163

Estratègia i po-

lítica fiscal Hi ha un debat en mar-

xa sobre austeritat i creixement, i

participants i observadors adopten

posicions diferents. En primer lloc,

s’ha de tenir en compte la impor-

tància del moment actual, perquè,

per descomptat, estem intentant

redefinir tota l’estratègia política

en funció dels resultats obtinguts.

Ens trobem davant d’una redefini-

ció que s’està gestant ara mateix,

i això s’ha de tenir en compte. Una

actitud freqüent comporta mirar

enrere i preguntar-se: ha canviat

164 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Jean Pisani-Ferry

alguna cosa després de les mesures que s’han adoptat? Quines

n’han estat les conseqüències? Es tracta només d’una qüestió de

relacions públiques, de cara a la galeria, que no donarà fruits

concrets?

He seguit i analitzat aquest debat i vull començar parlant

de fets. D’entrada, hauríem de partir del reconeixement de la

situació fiscal a Europa, que està passant per un moment de crisi

que podem explicar a través de cinc característiques adverses. En

primer lloc, un nivell alt de deute. No estem parlant d’un rècord

mundial, però tenim països on afecta el 100% del PIB. En segon

lloc, tenim nivells elevats de tributació, de manera que les millo-

res que són possibles en aquest aspecte són limitades. En tercer

lloc, el creixement de la productivitat és baix, amb poc potencial

de millora, i els problemes relatius al deute són molt més difí-

cils d’abordar en països amb un creixement baix. En quart lloc,

topem amb l’obstacle que suposa l’envelliment de la població,

que és extensible a totes les nacions, però està liderat pels grans

països europeus. Finalment, ens trobem en una unió monetària, i

durant aquesta crisi hem après que les sobiranies en aquest tipus

d’unió són fràgils, perquè la possibilitat de monetitzar el deute

es redueix, i també perquè les opcions que té el Banc Central

per intervenir en el mercat són limitades. No es pot comparar el

Regne Unit amb Espanya, encara que les seves situacions siguin

similars. De fet, pel que fa als títols i els valors, les seves situa-

cions són molt diferents.

Tot això explica per què ens està costant tant sortir de la

crisi i per què hi continuem immersos. El Fons Monetari Interna-

cional (FMI) i altres institucions i persones han afirmat que els

països europeus no s’haurien de comparar amb els Estats Units,

però, malgrat tot, establirem una sèrie de paral·lelismes per

intentar entendre d’on sorgeixen els problemes i com es poden

pal·liar.


EL FRAcàs dE L’EstRAtègiA FiscAL A EuROpA

Un altre fet del qual hem de partir és que l’estratègia fiscal no ha

funcionat. Es va adoptar el 2009, quan ja teníem un paquet d’es-

tímuls, i recordo que a la tardor del mateix any va començar el

debat per arribar a la solució. Europa estava obsessionada a po-

sar en funcionament un paquet d’estímuls, i el 2010, i sobretot de

cara al 2011, el procés va avançar. En alguns països va comen-

çar fins i tot abans però, en definitiva, tot l’esforç de consolidació

va trigar molt més a engegar que als Estats Units. Podem inten-

tar trobar un indicador, i el que he escollit és observar el dèficit

adaptat al cicle. El punt més alt depèn del país i de l’any, i de

cara al 2012 ens fixarem en quina proporció s’ha eliminat, obser-

varem quina és la ràtio d’aquest dèficit ajustat que ha quedat

suprimida en arribar a aquest any. Al Japó és zero, i de fet ha

augmentat. Als Estats Units és un 25%, a França un 40%, a Es-

panya un 50%, a Itàlia un 66%, a Grècia un 85% i a Alemanya

el 100%. És a dir, que els països europeus –i aquí podria citar

altres exemples– han aplicat una política de consolidació fiscal

molt més agressiva.

Comparativament, els Estats Units l’han ajornada de fac-

to fins al 2013, i va passar una mica per accident. Aquest país

té una manera molt particular d’administrar les seves polítiques

fiscals, perquè tot depèn de si s’acorden al Congrés o no, i ca-

lia arribar a un acord per evitar l’abisme fiscal. Al principi no

van aconseguir aquest acord, però finalment, el 2013, es va

aconseguir el reajustament. Els Estats Units ho van aprofi-

tar, però la part important de les reformes va arribar més tard

aquell any.

A Europa fa més temps que hi treballem i, no obstant això,

l’estratègia que hem aplicat no ha donat els fruits que n’esperà-

vem. Sí que ha exercit un cert ajust cíclic, però no ha funcionat

en termes de rendiment econòmic, ja que tenim una recessió de dos


dígits. El dèficit també ha estat pitjor que l’adaptat als cicles, i els

índexs de deute han augmentat. En resum, el pla ha fallat.

No és que ens penséssim que teníem un problema fiscal pa-

lès, sinó que ho sabíem del cert, però el 2009 les debilitats de

l’economia privada es van subestimar. El 2010 i posteriorment,

es va suposar que el problema era sobretot de naturalesa fiscal

i, a més a més de la debilitat de l’economia privada, es van sub-

estimar els problemes bancaris, els de deute creditici o els de

competitivitat. Es va donar per fet que, a poc a poc, les econo-

mies privades se n’anirien sortint i es va decidir que s’havia de

donar prioritat a la consolidació fiscal pública.

La qualitat de l’ajust fiscal i com es concretaria va quedar

en segon pla, el més important era dur-lo a terme. Em sembla

recordar que en un estudi de l’FMI del 2010 es preguntava als

governs com actuarien, i que tots van respondre el mateix: que

quan aconseguissin la consolidació fiscal, que acabava de co-

mençar, el que farien des del punt de vista tributari era ampliar

la base impositiva i introduir una sèrie de reformes tributàries.

Així, quedaria garantida una imputació molt àmplia amb uns

índexs força baixos i, per tant, l’efectivitat fiscal. Van dir que

aprofitarien per millorar tot el sistema tributari i, des del punt

de vista de la despesa, retallarien de manera selectiva i conser-

varien la inversió que fos important per al creixement, com la

corresponent a l’àmbit educatiu, a les infraestructures o a la re-

cerca.

Si ara fem balanç del que han fet, ha estat precisament el

contrari. Un altre problema és que molts països, amb la necessi-

tat urgent d’actuar a causa de les circumstàncies, han augmen-

tat els impostos i han retallat de manera indiscriminada, amb la

qual cosa la qualitat de les reformes ha estat nefasta. La interac-

ció entre la sostenibilitat fiscal i el creixement nominal del PIB es

va passar per alt, no es van adonar que si, simultàniament, has

de millorar la competitivitat –és a dir, reduir preus i millorar al-


hora la situació fiscal–, es produeix una tensió entre tots dos ele-

ments. I això és el que va passar, a un nivell extrem, en el cas de

Grècia.

Recordem que Grècia va reestructurar el deute, i si ens fixem

en el que s’esperava que passés al principi, les previsions de l’FMI

per a la ràtio del 2013 eren d’un 100% del PIB. De fet, ara estem

parlant del 280% del PIB, i mentrestant el que s’ha fet és rees-

tructurar el deute. Què va passar? Van convergir diversos factors,

però els dos més importants eren els següents: d’una banda, la

reestructuració del deute i la reducció de la taxa del deute

un 20% del PIB, i de l’altra, la reducció del PIB, que va augmen-

tar la ràtio del deute. Aquesta interacció entre consolidació fiscal

i desenvolupament econòmic va ser molt adversa, i Grècia n’és

un cas extrem, però, en més o menys grau, veiem el mateix feno-

men i les conseqüències pertinents a molts països.

D’altra banda, em sembla que analitzar el problema país

per país, sense consciència que existia una dimensió comuna, va

ser un error. La mesura d’aquesta tensió entre consolidació fiscal

i competitivitat es feia particularment palesa al sud, i també de-

penia en gran manera del que passava al nord, i, per tant, no es

podia fer país per país. Es considerava que cadascun faria el que

hagués de fer i que obtindríem un resultat global satisfactori, i en

aquest sentit penso que es va pecar d’un excés d’optimisme.

El resultat és una mica inquietant, perquè els Estats Units i

Europa parteixen de situacions molt similars: després de la ca-

tàstrofe inicial que s’origina als Estats Units, el sistema financer

es col·lapsa. Tots dos entren en una depressió profunda i, cinc

anys més tard, als Estats Units observem creixement i un PIB per

sobre del nivell del 2007, mentre que a Europa, al contrari, con-

tinuem en una recessió i amb un PIB que es manté per sota dels

nivells del 2007. I si no ens centrem només en el deute públic, sinó

també en el deute privat, als Estats Units veiem que es redueix,

tant a l’Estat i a les empreses com a les famílies, i s’aconsegueix


un augment del 25% del PIB. A Europa tenim un 40% de PIB

perquè vam incrementar menys el deute públic, però vam tenir

un augment del deute privat a causa de la situació de les empre-

ses que es van endeutar més, de les famílies que es van endeutar

més, i que no van poder reduir el deute tant com van poder fer-ho

als Estats Units amb diferents procediments. I si fem cas de les

previsions al punt més alt del deute públic, tant a la zona euro

com als Estats Units aquesta dinàmica no canviarà.

De fet, l’èmfasi que hem posat en la consolidació fiscal no

ha revertit en una millora substancial pel que fa a la sostenibili-

tat fiscal. Això es pot atribuir a l’estratègia que hem mencionat,

però només en part, també hi ha altres problemes que no hem

d’infravalorar. Però, en definitiva, la conseqüència ha estat una

pèrdua de credibilitat, perquè fixar-se uns objectius per a una data

determinada i no complir-los va deslegitimant la proposta.

LA iMpORtànciA dE L’EsFORç cOMpARAdA AMb ELs REsuLtAts

El que proposo és plantejar un nou enfocament. La Comissió ha

recomanat frenar aquest tipus de situacions i ha plantejat una

extensió de dos anys de termini per a tres països: Espanya, Fran-

ça i els Països Baixos. És un enfocament no nominal i pot

semblar una mica abstracte, però a la pràctica es tracta de trans-

metre als governs que el que és important és l’esforç, no els resul-

tats. Perquè els resultats no depenen únicament de les accions

empreses, sinó també de la conjuntura. L’esforç, al contrari, de-

pèn exclusivament de tu. Proposo també centrar-nos en el creixe-

ment, però sense fites precipitades i impossibles de complir.

Em sembla que l’enfocament que plantejo és sensat i asse-

nyat, i obre un nou potencial en diversos àmbits; en els problemes

en el sector bancari, per exemple. Un objectiu a assolir és una

supervisió comuna dels bancs, revisar la qualitat dels seus actius


abans de fer-se càrrec de les entitats. Tenim amb una oportunitat

excel·lent per fer una cosa que hauríem d’haver fet fa molt temps,

que és una neteja en aquest sector.

Queden algunes qüestions pendents, com la de la credibili-

tat. Hem d’assegurar-nos que s’aprofita bé el temps, que no es-

tem postergant les coses. Cal establir una estratègia a l’hora

d’emprendre les reformes, establir quines s’han de prioritzar, i

s’ha de tenir en compte la dimensió d’Europa i factors com la

falta de credibilitat que hem mencionat.

A Europa tenim un marc fiscal molt extens que s’ha anat

construint amb els anys, i hi ha moltes iniciatives i tractats legis-

latius, com el tractat fiscal, i moltes altres estructures o marcs

que permeten emprendre accions fiscals. Tot i això, penso que no

els estem utilitzant de manera òptima. Fer servir aquestes inicia-

tives per monitoritzar el que fan actualment els governs també

ho pot fer perfectament el mercat, així que, per la part que ens

toca, ens hauríem de centrar en utilitzar-les precisament per ga-

rantir que guanyem credibilitat, que els problemes es poden re-

soldre.

Per a un govern és molt difícil comprometre’s a alguna cosa

de cara al futur mantenint la credibilitat; suposa un repte. El

marc fiscal s’ha d’utilitzar amb aquesta finalitat, per garantir

que quan els governs es comprometen, compliran els seus com-

promisos. Així aconseguirem suscitar confiança en els mercats i

no tan sols postergar els problemes i amagar-los sota la catifa.

Cal establir estratègies a mitjà termini, cal establir un diàleg i

sol·licitar als governs que no enviïn només fulls de càlcul buits a

Brussel·les, sinó documentació amb autèntic significat, amb un

compromís de futur. Tot això representarà un autèntic incentiu.

Sóc conscient que el president del meu país és reticent a les

recomanacions de la Comissió, i que hi ha una línia fina entre

establir les prioritats, d'una banda, i, de l'altra, decidir quines són

les eleccions precises, les decisions que s’han de prendre, com


abordarà una problemàtica el govern. Em sembla que Brussel·les

no ha d’imposar als governs tot el que han de fer, sinó dir-los:

aquesta reforma té màxima prioritat, cal abordar-la perquè

forma part de la sostenibilitat. La manera d’abordar aquesta

reforma dependrà del govern en qüestió, que és el que ha de

debatre-ho i decidir-ho, i al meu país s’ha fet així amb els interlo-

cutors socials.

Centrem-nos ara en les reformes. Quan tens una llista tan

llarga, o bé et decantes pel més fàcil, o bé esculls el que té millor

aspecte, encara que no sigui gaire estratègic, aquest ha estat i

continua sent el risc de no saber exactament quina reforma im-

plantar. En la conjuntura actual –de poc creixement, o nul, i en

alguns casos fins i tot de recessió–, en què tenim problemes

d’oferta i de demanda, hem de prioritzar reformes que millorin

l’oferta a mitjà termini, i també la demanda a curt termini. Per

exemple, les reformes en el mercat de productes poden resultar

útils quan hi ha limitacions d’oferta determinades per una nor-

mativa. També es pot incentivar un creixement a curt termini, i la

reforma de la base impositiva pot tenir conseqüències positives a

curt –i fins i tot a mitjà– termini. La meva proposta és que esti-

guem més atents a aquesta seqüenciació.

LA diMEnsió EuROpEA

Pel que fa a la dimensió europea, es tracta d’un tema difícil, per-

què el primer impuls és afirmar que els països amb problemes

han d’afrontar-los en lloc de demanar als altres que els ajudin; és

fàcil caure en aquesta temptació. D’altra banda, s’ha engegat

un debat al voltant de la situació laboral i de les iniciatives que

es poden emprendre per afrontar-la. Un altre cop, podem dir

que en aquest debat imperen les relacions públiques, que hi ha

més xerrameca que una altra cosa, però em sembla que també és

el reconeixement de l’existència d’una dimensió comuna, que no


es pot dir senzillament: és el teu problema, espavila’t. La decisió

inicial d’invertir 6.000 milions en aquest àmbit no és tan alta

com podria semblar, 150 euros l’any per aturat no representen

tant. Això és el que s’hauria de promoure en els pròxims dos anys

fiscals, prescindint d’un enfocament basat en els drets incondicio-

nals que té en compte xifres del PIB de no se sap quan.

Al contrari, cal fer servir aquestes mesures per estimular

nous enfocaments, experiments i projectes, sobre una base

d’igualtat per contribuir a una millora, especialment en la situa-

ció dels joves. En aquest sentit, si les mesures són efectives, les

iniciatives es poden matisar de cara a projectes molt positius. Si

es procedís d’aquesta manera, es redistribuiria fins a cert punt la

riquesa laboral entre els diversos països, i això ens encarrilaria

cap al rumb adequat. El debat no pot convertir-se en una trans-

ferència massiva dels uns cap als altres, sinó que s’ha de fer te-

nint en compte la dimensió europea en conjunt.

Karel de Gucht

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht 173

El proteccionisme

com a obstacle per al creixement

La tasca que ens espera en el futur

promet ser àrdua, perquè, per dir-

ho d’una manera suau, a Europa

estem vivint una època molt difí-

cil. Durant pràcticament cinc anys

hem passat per una crisi financera,

d’ocupació, de creixement, i Espa-

nya no n'és cap excepció. Ens tro-

bem davant d’un país amb greus

problemes de dèficit, i també amb

un nivell de desocupació elevat que

està generant misèries econòmiques

a gran part de la població.

174 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Karel de Gucht

Aquest cas sense precedents ens exigeix trobar solucions més

creatives, i per fer-ho hem d’anar més enllà de tot el que hem fet

fins ara. No hem de tenir por de renunciar al passat a l’hora

d’obrir un nou camí de futur, però, alhora, hem d’anar amb

compte, perquè quan descartem enfocaments del passat, de ve-

gades no aprenem les lliçons que ens podrien transmetre.

Seré més explícit: atesa la naturalesa internacional de la

crisi, possiblement no serà sorprenent que alguns opinin que el

problema rau en la globalització. En vista de la dimensió euro-

pea de les nostres dificultats, és natural que creguin que és la

Unió en si el que està alentint la recuperació, però es tracta

d’opinions equivocades, i si els féssim gaire cas estaríem avan-

çant per un camí que no contribuiria al creixement de l’econo-

mia, sinó a generar inestabilitat i accentuar el declivi. Així doncs,

és molt important que els polítics, els empresaris i els acadèmics

continuïn defensant la integració econòmica al continent i a tot

el món.

EspAnyA i LA sEVA ObERtuRA EcOnòMicA

Comencem analitzant el cas d’Espanya, on estem presenciant

problemes importants als quals el país ha de plantar cara, però

potser abans de precipitar-nos amb conclusions hauríem d’ana-

litzar-ne la història. A partir dels anys seixanta, però sobretot

dels setanta, el creixement d’Espanya ha coincidit amb l’obertu-

ra de la seva economia a la Unió Europea i, a través de la Unió

Europea, a tot el món. Es tracta d’un període de gairebé cinquan-

ta anys en una trajectòria de creixement molt intensa, i, tot i que

els darrers han estat difícils, això no vol dir que li haguem de treu-

re importància. Fins i tot si ens centrem en aquests anys més re-

cents, el país es troba actualment en una situació en què pot pros-

perar, perquè les exportacions estan reduint la profunditat de la

recessió. Espanya acaba d’anunciar el primer superàvit en expor-


tació de productes des de fa molts anys, i aquest any l’economia

reflectirà un superàvit dels comptes en determinats sectors per

primera vegada en molt temps. D’altra banda, molts líders em-

presarials estan intentant aplicar aquest èxit comercial a les pe-

tites empreses, la qual cosa constitueix un encert. Si el que vol és

recuperar-se, Espanya no necessita menys obertura, sinó més.

LA VALEntiA dE L’EnFOcAMEnt LibERAL

El mateix passa a la resta de països d’Europa, la recuperació

s’accelerarà gràcies als seus vincles amb la resta del món, perquè

l’exportació genera creixement en dos sentits. D’una banda, a

través de la demanda dels productes i serveis que exporten les

empreses europees. S’espera que el 90% del creixement mundial

tingui lloc fora de les fronteres d’Europa a partir del 2015, que ja

queda molt a prop, i aquesta és una situació que no podem desa-

profitar. D’altra banda, des del punt de vista de l’oferta, es re-

dueix el cost de les entrades i ens obliga a ser més productius,

més competitius.

En un món en què la cadena de valor és completament in-

ternacional, aquest fenomen es fa més palès. El 13% del valor de

les exportacions europees prové de les matèries primeres i de pro-

ductes d’algun altre tipus, així que per ser competitius a escala

internacional i satisfer la demanda fora de les nostres fronte-

res, hem d’importar els productes als millors preus. Això vol dir

que hem de ser molt conscients del risc del proteccionisme als

nostres països, però també a l’estranger.

La resposta a la crisi no ha comportat el tancament de mer-

cats que temíem el 2008. Segons l’ Organització Mundial del

Comerç (OMC), es calcula que tan sols el 3% del comerç està

afectat per les noves mesures de restricció comercial que s’han

adoptat des del seu inici, però, tot i això, encara que s’esperava

que una part d’aquestes mesures fossin temporals, ara per ara el


80% continuen vigents. I atesa la dinàmica social imperant, com

més profunda sigui la crisi, més alt serà el risc que es tanquin els

mercats.

El risc es veu agreujat per un debat renovat entre els en-

focaments liberals i mercantilistes en l’àmbit del comerç. Ho

estem veient, precisament, gràcies a l’èxit comercial d’alguns paï-

sos desenvolupats, com ara la Xina. Personalment, em sembla que

l’enfocament liberal continua guanyant la partida en aquest de-

bat, i que els miracles econòmics del món emergent s’han basat en

una abundància de mà d’obra i en una obertura gradual dels

mercats mundials. La intervenció, la ingerència governamental,

també ha estat important, sobretot a l’hora de millorar l’entorn

comercial de tal manera que s’afavoreixi l’èxit de les empreses.

Evidentment, moltes polítiques que s’han aplicat van més

enllà d’aquests límits, i ens preocupa que puguin suposar un de-

savantatge per a les empreses europees, però penso que les eco-

nomies emergents han tingut èxit malgrat aquests enfocaments,

no gràcies a ells. I que, amb el temps, això es posarà de manifest

cada vegada més, a mesura que les economies emergents s’ado-

nin que el seu salt decisiu cap a la prosperitat exigeix més flexibi-

litat.

L’espera d’un model alternatiu encoratja una crida al pro-

teccionisme en molts països i hem de combatre aquesta tempta-

ció, perquè les conseqüències són reals. Hi ha una evolució a

gran escala cap al proteccionisme, i la seva materialització com-

porta riscos. El simple acte de sospesar-lo com a possibilitat ja té

per si mateix efectes negatius, perquè no hi ha gaires empreses

que no estiguin connectades amb la resta del món d’una manera

o d’una altra. Per poder dur a terme plans de futur, han de tenir

la seguretat que l’accés als clients i a les matèries primeres és

estable, i el risc del proteccionisme genera incertesa, inseguretat,

i pot afectar el sector privat encara més que les conseqüències de

la seva implantació.


unA ALiAnçA tRAnsAtLànticA AMb ELs EstAts units

Aquest és un dels motius principals pels quals la Comissió

Europea ha proposat obrir una negociació per a una alian-

ça transatlàntica comercial amb els Estats Units. Les dues prin-

cipals economies del món representen la meitat del PIB i el 30%

del comerç mundial, i si aconsegueixen arribar a un punt en

comú, seria el senyal que esperem, el missatge que necessitem

transmetre. L’aliança també ajudaria a fomentar la confiança

entre el sector privat. Però hem de ser ambiciosos perquè, gràcies

a diverses tandes de liberalització des de l’OMC, moltes de les

barreres al comerç entre les dues economies ja han estat elimi-

nades.

Els aranzels mitjans als Estats Units són del 4,5%, i a Euro-

pa del 5,2%. També tenim uns mercats de serveis força oberts,

com demostra el comerç entre les dues economies. Hi ha, a més

a més, polítiques d’inversió, i els gairebé cinc bilions d’euros que

tenim invertits en aquest mercat en són una bona prova; de ma-

nera que, si realment volem acabar d’obrir els nostres mercats,

hem d’oferir avantatges, confiança, i anar més enllà de les mesu-

res que hem adoptat fins ara.

Què vol dir això? Evidentment, implica acabar d’eliminar els

últims aranzels que continuen vigents. Aquest és el punt de par-

tida, perquè encara que una part tingui índexs baixos, d’altres

més específics són força elevats. En això hem de ser ferms, mal-

grat que, evidentment, sorgiran reticències. A més a més, aquesta

negociació ha d’eliminar necessàriament els obstacles que van

més enllà de les nostres fronteres. Hem de treballar per una ma-

jor liberalització del comerç i dels serveis, la qual cosa impli-

ca, per exemple, incentivar polítiques de llicències i qualificacions

per als proveïdors de serveis. Obrir-nos encara més a la inversió

significa eliminar els límits legals sobre la titularitat estrangera

de les empreses i millorar, a més a més, l’accés de les empreses a


les compres governamentals, la qual cosa comporta canviar les

normatives a tots els nivells, no tan sols al nivell federal als Estats

Units. També ens queda molta feina per fer en tot l’àmbit de les

barreres al comerç.

Hi ha algunes diferències entre els diferents enfocaments re-

guladors, però en definitiva el que fan és bloquejar el comerç,

sovint amb aranzels del 10% al 20% per producte. En la gran

majoria dels casos, els reguladors dels dos costats de l’Atlàntic

no pretenen imposar obstacles, precisament perquè també volen

fomentar el benestar dels seus ciutadans i es preocupen pel medi

ambient, encara que puguem advertir un cert proteccionisme

sota la superfície. Cada regulador té el seu propi parer, i sovint

els resultats que s’obtenen són diferents i fins i tot contradictoris.

En certa manera, hi ha cultures reguladores diferents que persis-

tiran, però també tenim moltíssims exemples del fet que, encara

que les normatives siguin diferents, moltes vegades continuen en-

davant per pura inèrcia, perquè parteixen de sistemes diferents

que podríem conciliar.

Pensem en això: algú se sent menys segur conduint un Seat

fabricat aquí que en un cotxe als Estats Units? Té menys con-

fiança en un fàrmac un pacient que el consumeix aquí que un

altre que ho fa als Estats Units? Aquests són els tipus de regula-

ció que hem d’acordar durant aquesta negociació. Els canvis ga-

rantiran protecció al consumidor, que per això regulem, però

facilitaran alhora el comerç i la inversió.

AVAntAtgEs indubtAbLEs

Si som capaços d’aconseguir-ho, els avantatges aniran més enllà

de la confiança i ho faran en dos sentits. D’una banda, de forma

directa, generant creixement: es calcula que a Europa en con-

junt, un cop tingui vigència l’acord, podem esperar un augment

del 0,5 del PIB, i a llarg termini obtindrem millores que redunda-


ran en productivitat. Per Espanya en concret, es pot esperar que

els guanys també siguin significatius, ja que l’any passat aquest

país va tenir un superàvit comercial amb els Estats Units, i l’11%

de les seves exportacions fora de la Unió Europea té per destí

Amèrica del Nord. Les empreses espanyoles de l’àmbit de la

construcció, les infraestructures públiques, els serveis, l’alimenta-

ció i les begudes són les que més es beneficiaran d’aquest tipus

d’acords. En una època tan difícil econòmicament com la que

vivim –els ciutadans espanyols probablement saben què vull dir

millor que els d’altres països–, no ens podem permetre rebutjar

una oportunitat com aquesta.

El segon avantatge té relació amb l’impacte que tindrà

l’acord sobre la resta del món. Per començar, les economies d’al-

tres regions del planeta obtindran beneficis econòmics directes

derivats d’aquest acord, i estem parlant de xifres de prop de

99.000 milions d’euros. Europa s’obrirà als mercats nord-ameri-

cans sense perjudicar-nos com va succeir amb altres enfocaments

anteriors, encara que les disciplines de l’OMC també són indis-

pensables per al negoci internacional. És cert que hi ha llacunes,

sobretot en l'àmbit legislatiu, però si volem una governança co-

mercial executiva, aquestes llacunes o límits que hem detectat

hauran de superar-se a través de la negociació. Gràcies a això

podrem experimentar amb les regles, la negociació ens servirà de

laboratori, i atès el pes econòmic conjunt, els nous estàndards

transatlàntics tindran un efecte important en la resta del món

perquè aquesta tasca, que al principi resultava molt difícil, sigui

més senzilla. Això no vol dir que no haguem de negociar amb

altres socis, com la Xina, l’Índia o el Brasil, les economies emer-

gents.

El profit que obtindrem de totes aquestes converses és evi-

dent. Ens trobem davant d’un missatge clar contra el proteccio-

nisme, un reforç al creixement que ens prepara per a la nova

ronda de liberalització comercial, però només ho podem aconse-


guir si no defallim en la nostra ambició. Tant la Unió Euro-

pea com els Estats Units han de ser capaços d’abordar les temà-

tiques més sensibles perquè aquest acord doni els fruits que se

n’esperen, i hi ha una sèrie de sectors que, segons certs individus,

han de quedar fora de la negociació, com ara l’audiovisual. En

aquest cas ens costarà molt arribar a una conclusió satisfactòria,

i la veritat és que no ens interessa rebutjar res. Hem de defensar

el que nosaltres considerem fonamental, i ells faran el mateix. Hi

haurà unes línies infranquejables, com en qualsevol negociació,

però hem de ser valents per poder abordar qualsevol aspecte, si

no volem que els avantatges es redueixin substancialment.

Per descomptat, l’èxit d’aquest acord estarà condicionat

pel suport que obtingui. Ja hem vist que hi ha temes problemà-

tics que poden fer-nos descarrilar i, com en qualsevol nego-

ciació comercial, hi haurà qui critiqui l’obertura. El risc que

presenten és evident perquè, al capdavall, qui es queixa repeti-

dament és qui fa més soroll. Tot i això, és important que els

polítics, els empresaris i els acadèmics també facin soroll. Com

en qualsevol decisió democràtica important, exigirem un debat

absolutament democràtic, però aquest debat no serà viable si

durant les discussions només escoltem la veu d’un dels bàndols.

Els homes i les dones que van treballar per a l’obertura d’Espa-

nya al món durant l’últim segle i van entendre la importància

del procés democràtic, sens dubte estaran d’acord amb mi.


unA Visió dEL 2013


Ca

nvi

s q

ue

an

un

cien

més

ca

nvi

s L

luís

Ba

sset

s

Esp

an

ya

a l

a m

ira

da

de

l’a

ltre

Tom

Bu

rns

Ma

rañ

ón

Lluís Bassets

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets 185

Canvis que anun-

cien més canvis Aquest 2013, com

en poques ocasions, la perspectiva

del temps, fins i tot en la brevetat de

tres mesos transcorreguts des que

va acabar l’any, altera molt ràpida-

ment la visió i el balanç. No és el

mateix el que veiem del 2013 si ens

situem just en el darrer minut del 31

de desembre que si ho fem a finals

de març, com és el cas d’aquest

article, des del promontori dels es-

deveniments ja ocorreguts enguany.

Alguna cosa ens diu sobre la veloci-

tat i intensitat dels esdeveniments.

186 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Lluís Bassets

Ens trobem en una època de canvis accelerats, en la qual cada

nou viratge ens ofereix una perspectiva nova. Vladimir Putin, per

posar un cas, ja va demostrar al llarg del 2013 la seva vocació de

protagonisme internacional i la seva capacitat per aprofitar la

suma d’oportunitats que representen una Unió Europea capfica-

da en la crisi econòmica i sense voluntat política per existir inter-

nacionalment i uns Estats Units cansats per dues guerres i reple-

gats en els seus afers domèstics. Però va ser al març del 2014,

amb la fulgurant annexió de Crimea, quan es va desplegar tot el

potencial exhibit pel president rus l’any anterior, com a mínim en

tres escenaris diferents.

Putin va demostrar-ho, en primer lloc i sobre tot, en la crisi

siriana, quan la diplomàcia russa aconsegueix que el règim

d'al-Assad entri a negociar sobre les armes químiques i atura així

les amenaces d’un atac aeri imminent exhibides pels Estats Units,

i fins i tot per dos aliats europeus com França i el Regne Unit. En

segon lloc, també ho fa en la concessió de l’estatut de refugiat

a l'exespia nord-americà i filtrador de secrets oficials Edward

Snowden, en un acte de desafiament a la superpotència. I encara

caldria afegir com a tercer punt el protagonisme que fa valdre

Moscou en l’actual negociació de desarmament nuclear amb

l'Iran, que tanca 30 anys d’incomunicació entre Washington i

Teheran i obre el camí a la normalització de la potència regional

iraniana. Obama dirigia des de darrere (leading from behind),

com ja diu la frase incorporada als tòpics sobre la política exte-

rior dels Estats Units, mentre Putin feia passes endavant.

Vist doncs des del 2014 els grans capgiraments que ara

s’estan produint en direcció a una nova arquitectura geopolíti-

ca del món van començar al llarg del 2013, un gran any de can-

vis i d’inici de canvis. Entre els primers, els exemples més clars

són el retorn dels militars al poder a Egipte després d’un any

d'hegemonia islamista o la victòria d’un candidat reformista con

Hassan Rouhani a les eleccions presidencials a l'Iran, un país de


potencial excepcional que vol jugar de nou a l’escena internacio-

nal. I entre els segons, els esmentats inicis de canvis, les crisis de

tres règims ben diversos que seguiran i s’intensificaran l’any

següent: la ucraïnesa, que és la que tindrà més repercussions

geopolítiques de totes; la turca, que comença amb la revolta con-

tra Erdogan a Istanbul, fins a capgirar el que havia estat el

model democràtic islamista; i una tercera, d’abast regional, a

Veneçuela, fruit de la precipitada i accidentada successió que

provoca la mort d'Hugo Chávez, just després de la seva reelecció,

i que porta al poder a Nicolás Maduro, governant incapaç de

mantenir l’estabilitat i els equilibris interns com ho havia fet el

ser mentor i predecessor durant els 14 anys en que va ocupar la

presidència.

Això és l’esdevenir històric: canvis inesperats i continuïtats

insostenibles. No s’ha produït el 2013, ni el 2014 tampoc, la cai-

guda de Bashar al-Assad, el dictador sirià, i l’únic de tots els

dictadors àrabs que ha resistit, a sang i foc, a les revoltes inicia-

des el 2011; ans al contrari, s’ha reforçat el seu domini sobre la

Síria esquarterada en la guerra civil. També s’han esvaït els te-

mors persistents, recollits en tots els estudis de prospectiva, a una

ensulsiada de l’euro, un atac a les instal·lacions nuclears irania-

nes o un incident bèl·lic major al mar de la Xina Oriental, zona

d’especial tensió geopolítica entre Tòquio i Beijing. L’ús de les xar-

xes socials, sobretot a través dels telèfons mòbils, que ja havien

demostrat la seva eficàcia en la mobilització política l’any 2011

amb les revoltes àrabs, ha seguit estenent-se, fins a esdevenir in-

dissociables de tot trasbalsament social i polític. L’exemple de les

revoltes urbanes del Brasil contra l’augment de preu dels trans-

ports públics n’és el darrer exemple, associat a un país emergent

democràtic i de noves classes mitjanes, però és present també en

totes les protestes a la Xina autoritària. Però s’ha donat el cas,

en connexió amb aquesta nova arquitectura geopolítica del món,

de l’aparició d’un objecte de dimensió desconeguda que ha tras-


balsat les relacions internacionals, com és l’organització d’uns

sistemes d’espionatge digital a gran escala, que superen qualse-

vol límit imaginat fins ara respecte a les capacitats de pene-

trar en les comunicacions i en les vides privades i de fer-ho a més

amb la col·laboració perfectament acordada de les grans empre-

ses tecnològiques i el consens passiu dels usuaris de les xarxes

socials.

De fet, és un autèntic continent, fosc i inquietant, el que ha

emergit de sobte davant els nostres ulls estupefactes el 2013. El

continent és el de les nostres vides privades i fins i tot íntimes, con-

vertides en valuosa font d’informació a disposició de governs,

empreses i fins i tot serveis secrets. I el descobridor ha estat el ja

esmentat Snowden, el tècnic informàtic i exempleat de la CIA

refugiat ara a Rússia després de donar a la publicitat els docu-

ments que proven l’existència dels sistemes secrets de vigilància

global de l’Agència Nacional d’Intel·ligència (NSA), organitzats

en estreta col·laboració amb altres governs occidentals i amb

l’ajut de les grans multinacionals tecnològiques nord-america-

nes. El primer i més gran instrument de l’espionatge global ara

descobert és l’ús en quantitats colossals de les anomenades me-

tadades que escapen a la nostra capacitat de càlcul i que només

poden ser recollides i tractades per la NSA mitjançant poten-

tíssims ordinadors i sofisticats algoritmes matemàtics. A partir

d’unes senzilles informacions sobre l’origen, destí i durada de les

trucades telefòniques o els missatges digitals –és a dir, aquestes

metadades o dades sobre dades–, i sense necessitat de conèixer

els seus continguts, la NSA és capaç d’obtenir correlacions de

pistes o indicis que condueixen a localitzar un comando terroris-

ta o una xarxa d’espionatge enemiga.

La recol·lecció i anàlisi de dades en grans quantitats, o Big

Data, és només un capítol del continent descobert per Snowden.

Fins ara el gran públic només tenia notícia de la seva utilitat

amb fins comercials, per exemple la publicitat o les vendes direc-


tes a Internet; però ara ha conegut la seva utilitat per a finalitats

de seguretat interior i exterior. Gràcies a l’escàndol, hem sabut

també com els Estats Units han punxat i col·leccionat trucades i

missatges, han escoltat trucades de mandataris estrangers amics

i aliats, o han disseminat centenars de milers de dispositius

en ordinadors fabricats als Estats Units per efectuar tot tipus

d’operacions d’espionatge o de guerra cibernètica sense necessi-

tat de connexió a Internet. El descobriment de l’espionatge uni-

versal amb autorització presidencial i complicitat de les grans

empreses tecnològiques ha produït, al final, uns desperfectes con-

siderables en la imatge internacional del president Obama, dete-

riorada ja en la qüestió de drets humans i llibertats per la utilit-

zació mortífera dels drons o avions no tripulats; però també els

ha produït en les relacions de la Casa Blanca amb nombrosos

mandataris aliats i amics, especialment la cancellera alemanya

Angela Merkel. Cal comptar a més en aquesta factura les des-

trosses ocasionades per la rocambolesca fuga i infructuosa per-

secució de Snowden després de la primera revelació dels secrets

de la NSA al juny de 2013, des que va ser localitzat a Hong Kong

fins que va trobar la protecció de Putin a Moscou. Els Estats

Units, tot d’un cop, han quedat assimilats a la dictadura xinesa

pel que fa a l’espionatge digital, als ciberatacs i a la col·laboració

fins ara secreta de les seves grans empreses amb l’Administració.

Karl Rove, antic assessor de George Bush fill i artífex de les

seves victòries electorals, va assenyalar després de la segona vic-

tòria presidencial de Barack Obama, el 20 de novembre de 2012,

«que la influència i el poder presidencials durant el segon mandat

són gairebé sempre més petits que en el primer». Snowden s’ha

encarregat com ningú més de fer-ho evident, de la mateixa ma-

nera que Vladimir Putin, el seu protector davant la persecució

dels Estats Units, s’encarregarà ja al 2014 d’acabar de reblar el

clau amb la idea d’un president lligat de peus i mans en la seva

capacitat d’acció internacional. Obama havia començat prou bé


un any tan amenaçador com el 2013, aconseguint saltar l’ano-

menat abisme fiscal al darrer minut del 31 de desembre i esvaint

els negres auguris d’una nova recessió que s’havien esventat pel

cas que no hi hagués acord entre el Congrés i la Presidència so-

bre els nous límits d’endeutament i es produïssin automàtica-

ment una pujada d’impostos i una retallada de subsidis. Sense la

polarització entre demòcrates i republicans, l’obstinació a man-

tenir congelats els impostos mentre augmentava la despesa en

defensa i el boicot a la reforma sanitària d’Obama per la dreta

gairebé sencera, no s’hauria arribat a la situació límit que ha

estat a punt d’enfonsar l'economia dels Estats Units. En tot cas,

els republicans a dins i Putin i Snowden a fora han erosionat el

primer any del segon mandat presidencial d’Obama, i de forma

probablement irreversible si fem cas de l’opinió de Rove. Tot ple-

gat coincideix amb una acusada tendència a la inhibició exterior

dels Estats Units, estimulada per l’autarquia energètica a què

condueix el creixement de les explotacions de gas de pedra (shale

gas), la nova energia alliberadora del petroli amb origen a la

península Aràbiga.

Aquesta circumstància acompanya un altre moviment en

l’escena internacional. L’any 2013 havia de ser per als Estats

Units un moment decisiu en el trasllat del pivot geoestratègic des

de l’Orient Mitjà fins a Àsia, escenari de tensió creixent en tots

els confins marítims de la Xina. A la regió del mar de la Xina

Oriental es donen totes les condicions, inclosa una certa escala-

da armamentista, que poden afavorir el conflicte. Hi ha disputes

per illes i penyals entre la Xina i el Japó, però també entre el Japó

i Corea del Sud. Hi ha l’amenaça permanent de la dictadura de

Corea del Nord, amb la seva arma nuclear i la seva actitud

agressiva cap als veïns. No és una qüestió anecdòtica que els

quatre dirigents dels països corresponents, tot just arribats al po-

der el 2013, siguin hereus de grans nissagues polítiques: Xi Jin-

ping, el número u xinés, és un dels anomenats «prínceps rojos», fill


d’un dirigent de la primera generació revolucionària; Sinzo Abe,

primer ministre per segon cop, pertany a una notable família de

polítics i és net de Nobusuke Kishi, que va ser primer ministre des

del 1957 fins al 1960 i membre del govern de l’almirall Tojo du-

rant la II Guerra Mundial; Park Geun-hye, la presidenta de Co-

rea del Sur, és filla del general Park Chung-he, dictador en el

poder des del 1962 fins al 1979; i Kim Jong-un, dictador de Co-

rea del Nord, és el jove hereu de la monarquia comunista funda-

da per Kim Il-sung.

Nacionalisme, polítiques exteriors molt afirmatives i sentit

patrimonial donen un mapa de tensió creixent entre els quatre

països veïns. Beijing ha creat una sotsprefectura marítima al

mar del Sud de la Xina per incloure-hi totes les illes i penyals

irredempts, ha ampliat la zona de control aeri sobre el mar de la

Xina sencer i no ha minvat en la pressió sobre les illes disputades

amb Japó –Senkaku en japonès, Daioyu en xinès. Tòquio també

s’ha prodigat en gestos adversos, com la visita del primer minis-

tre al santuari de Yakusuni, on reposen els criminals de guerra

japonesos o els nous projectes de rearmament, que inclouen

l’eliminació de l’eufemisme actual de les Forces d’Autodefensa.

Corea del Nord no podia faltar a l’escenari de la tensió, amb la

prova nuclear més gran de la seva història, l’anul·lació del tractat

d’armistici de la Guerra de 1945-1949 i l’execució de l’oncle del

dictador, que havia estat el seu mentor polític fins poc temps

abans. En el fons, la teoria del pivot asiàtic, que semblava orien-

tar la política exterior de Washington, ha resultat una finta

geopolítica en el moment en què persistia la tensió bèl·lica a

Orient Mitjà i s’encetava la tensió en la zona de contacte entre

Rússia i l'OTAN. Clausurada la guerra de l’Iraq i en vies de re-

tirada final a l’Afganistan pel 2014, Obama havia de buscar una

sortida al trencaclosques que s’estén al damunt de la geografia

que va des d’Egipte fins a l'Iran, per passar a continuació a cen-

trar els seus esforços en la zona del planeta on es preveu el creixe-


ment econòmic més gran però també la màxima tensió pels pro-

pers anys; però s’ha trobat que el retenen els fets sobre el terreny,

tot i les seves mínimes ganes d’acció i l’afebliment de les palan-

ques utilitzades fins ara.

En el balanç cal anotar, d’una banda, la limitada aten-

ció que suscita la guerra civil i sectària entre sunnites i xiïtes

a Síria, que travessa el seu tercer any amb un balanç terrible de

140.000 morts, destrucció de ciutats, ús d’armes químiques, pa-

ralització de l’economia i irrupció de milícies d’Al-Qaeda en un

escenari bèl·lic en què totes les potències regionals, Iran, Arà-

bia Saudita, Turquia i Qatar, i també les globals, com Rússia

o els Estats Units, juguen les seves cartes. I de l’altra, pel que fa

a desorientació estratègica, hi entra el capgirament del poder al

Caire, gràcies al cop militar contra Mohamed Mursi, el president

islamista escollit a les urnes, en una repetició del vell esquema

que prohibeix l’accés de l’islamisme polític al poder democràtic

com ja va succeir el 1991 a Algèria i convoca de nou el fantasma

del terrorisme fonamentalista. El cop egipci hauria actuat com a

certificat de defunció de les primaveres àrabs si no hagués estat

per la persistència dels tunisians en la seva transició democràti-

ca. Malgrat el caos en què s’està enfonsant la Líbia veïna, i

l’immobilisme de l’altre veí algerià, Tunísia s’ha dotat d’una

constitució equilibrada en el seu reconeixement de la identitat

islàmica, compatible amb el laïcisme i la igualtat, també en

qüestió de gènere. I això ha succeït, fonamentalment, perquè el

seu partit islamista, Ennahda, a diferència dels Germans Mu-

sulmans egipcis, ha sabut pactar amb els altres partits i entendre

el caràcter consensuat i tolerant que ha de tenir una Constitució

on càpiguen tots els ciutadans i que respecti a més els drets de les

dones.

El tret més rellevant a la regió és la pèrdua d'influència

occidental, en favor de les potències regionals, especialment Arà-

bia Saudita, però també del seu rival estratègic que és l'Iran, si-


tuat en la línia de sortida per esdevenir potència nuclear. L’acció

diplomàtica desplegada a la zona ha fracassat totalment a

l’hora d’aturar la guerra síria, ha aconseguit resultats limitats

però reals en la destrucció de l’arsenal químic sirià, s’ha apuntat

un triomf circumstancial però d’horitzó incert en obrir de nou les

negociacions entre israelians i palestins i ha obert un nou però

ben interessant camí en el desarmament nuclear de l’Iran. Les

negociacions de Ginebra, iniciades amb un primer acord interí de

congelació de l’enriquiment d’urani, han acabat una etapa

de tres dècades d'enemistat radical entre Teheran i Washington,

constituint així un èxit excepcional per a la política exterior ame-

ricana, amb un potencial similar al que va tenir la reconciliació

entre la Xina i els Estats Units després del viatge del president

Nixon a Beijing el 1971.

La pèrdua de pistonada dels Estats Units, tan evident al

llarg del 2013, va acompanyada de la gradual desaparició estra-

tègica de la Unió Europea, ocupada en la resolució de la crisi

financera i la unió bancària que garanteixin el futur de l’euro, i

preocupada també per l’evolució populista de les seves opinions

públiques, just un any abans de les eleccions que hauran de re-

novar la Comissió per primer cop a partir de les majories que

surtin al Parlament Europeu. La Unió Europea va saber fer un

paper excel·lent en la negociació amb Iran, però just en el mateix

moment va naufragar amb la seva proposta d’associació a Ucraï-

na, rebutjada en el darrer minut pel president Yanukovich, un

gest que va encendre el conflicte i que suposa per als europeus una

de les derrotes geopolítiques més destacades dels darrers 60 anys.

En aquesta Europa en retrocés geoestratègic, l’Alemanya de

Merkel ocupa un lloc cada cop més prominent i França una bu-

taca cada cop més modesta, fets ambdós reflectits en el pla polí-

tic, amb unes eleccions generals que han donat el tercer mandat

a la cancellera i l’han posat al davant de la seva segona gran

coalició amb els socialdemòcrates i amb la impressionant caigu-


da de la popularitat del president Hollande, just en el segon any

presidencial, coincidint amb l’ascens sense aturador de Marine

Le Pen. El govern econòmic d’Europa, organitzat des de Berlín,

Brussel·les i Frankfurt (Merkel, Comissió i Banc Central), es des-

lliga de forma visible de la política i es percep des de la ciutada-

nia com una amenaça creixent per al model d’estat de benestar

europeu, fins al punt que és un dels elements que explica la rebro-

tada impressionat d’un extens populisme antieuropeu, antiimmi-

gració i gairebé sempre xenòfob; encara que té expressions més

ambigües i antipolítiques, també esquerranes, com el moviment

italià Cinque Stelle, que ha situat Italià a un pas de la ingober-

nabilitat. La dada extraordinària de l’any és el final de la carre-

ra política de Berlusconi, descavalcat del Parlament i de la

immunitat gràcies precisament al fracàs de la seva darrera ma-

niobra per derrocar el govern d’Enrico Letta, fet que el destí re-

servava ja per al 2014 a un company del mateix Partito Demo-

cratico, l’alcalde de Florència Matteo Renzi, tot just elegit en

primàries obertes el 24 de novembre, precisament cinc dies abans

de que el Senat expulsés Il Cavaliere.

Europa és el lloc on més visible es fa aquest 2013 la «globa-

lització de la indiferència», expressió encunyada per Jorge Bergo-

glio, el nou papa que substitueix Benet XVI amb el nom de Fran-

cesc, per tal de denunciar l’actitud occidental davant l’arribada

d’onades d’immigrants a les costes europees que fugen de les

guerres, les dictadures, la fam, la malaltia i la pobresa. Tot és

insòlit en aquesta nova etapa del catolicisme: la renúncia de Ra-

tzinger, l’elecció per primer cop a la història d’un cardenal no

europeu, però també la nova tonalitat social del Vaticà, hostil a

l’exhibició de riquesa de la Cúria i especialment atent als més

necessitats, en oberta ruptura amb la hipòcrita obsessió eclesial

per la moral sexual i reproductiva, i tot això just en el moment en

què més es troben a faltar les veus i la influència dels partits

d’esquerres i les organitzacions sindicals europeus. Tanmateix,


massa aviat, fins i tot ja ben endins del 2014, per calibrar si tan-

tes novetats portaran de nou a una revolució dins el catolicisme

com la que va encapçalar Joan XXIII ara fa 60 anys, amb el

Concili Vaticà II.

Tom Burns Marañón

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón 197

Espanya a

la mirada de l’altre Per saber bé

d’on venim, on som i on anem sem-

pre convé ser una mica foraster.

Amb un peu, tota la vida, a Angla-

terra i l’altre a Espanya, fa temps

vaig arribar a la conclusió que

aquell esport hispà que consisteix

en la prolongada examinació del

melic té les seves limitacions. En

aquest quart d’hora la mirada de

l’altre no pot sinó enriquir la refle-

xió dels que estan ancorats a aques-

tes satisfaccions. Amb aquest ànim

vaig acudir fa poc a un sopar a

198 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / Tom Burns Marañón

Madrid que havia organitzat un prepotent despatx d’advocats

en honor d’un fons estranger molt poderós.

Els convidats forasters pertanyien a un d’aquells fons d’in-

versió que són titllats d’«oportunistes» pels que els tenen una mica

d’animadversió, i de «voltors» pels que els en tenen molta. Al

sopar hi havia el president del fons i membres del seu comitè de

direcció que havien arribat aquell mateix dia de Boston i de

Londres. Els convidats espanyols eren alts càrrecs de les grans

entitats financeres nacionals i, al seu costat, executius del banc

«dolent», el Sareb. El soci principal del despatx d’advocats m’ha-

via demanat que digués unes paraules d’introducció pels que ve-

nien de fora –«d’on venim, on som, etc.»– i que moderés un col-

loqui. El que em va interessar va ser la visió del president del fons,

i convidat d’honor, que va prendre la paraula en arribar a les

postres.

Va començar dient que era la primera vegada que venia a

Espanya i que en entrar a l’hotel s’havia sentit, com se sol dir,

«com a casa». Al bar de l’hotel va topar amb «amics», llegiu rivals,

de tota la vida que, igual que ell, dirigien grans fons d’inversió

«oportunistes», «voltors», o com se’n vulgui dir. Va explicar aques-

ta trobada a la barra de l’hotel amb força desimboltura. Va dir

que de seguida es va adonar que es trobava en el moment ade-

quat al lloc on havia de ser.

Em va passar pel cap una trobada imaginària pels camins

polsosos hispans fa cent cinquanta anys entre Théophile Gautier

i George Borrow, el «Don Jorgito» de les bíblies. «Romàntic,

aquest lloc, oi?», es dirien l’un a l’altre. «Aprofitable, aquest país,

no t’ho sembla?», comentarien el convidat d’honor del sopar,

acabat d’arribar, i els seus col·legues.

A la seva mirada, què era el que veia en Espanya el presi-

dent d’aquest poderós fons nord-americà? Sens dubte el que per-

cebia era la possibilitat de fer un bon negoci: comprar barat i

vendre car. Estava encantat de conèixer els directors financers


espanyols amb qui compartia taula i tovalles aquell vespre. Es

reuniria amb aquests comensals un per un i esperava poder pac-

tar amb alguns l’adquisició dels actius tòxics que perjudicaven

els balanços de les seves entitats. Després els traspassaria. Els

espanyols de la taula el miraven amb un posat circumspecte.

Suposo que es preguntaven què entenia el nord-americà per «ba-

rato».

Van ser reveladors, o, si més no, ho van ser per mi, els

temps que el convidat d’honor anticipava per aquesta com-

pra-venda. El financer que venia de Boston va parlar d’un marc

de deu anys. Va insistir que la seva firma invertia amb llums

llargs, i va explicar per què. El sòl, les urbanitzacions, els centres

comercials i els edificis d’oficines que esperaven comprar ara

a preus de saldo oferirien importants beneficis el 2024. A la

vegada, i pel mateix motiu, estava obert a invertir en empreses

amb futur que patien dificultats puntuals i a ajudar a reestructu-

rar-les segons les pautes del capital risc. El colossal volum de

dòlars que gestionava la seva firma permetia un compàs d’espe-

ra. Va ser una explicació lineal i honesta. Era un senyor blanc

sense bullshit. Se’l van escoltar amb atenció i amb força nervio-

sisme.

A la presentació que em van demanar per aquest sopar vaig

dir el que hagués dit qualsevol en aquestes circumstàncies.

Vaig parlar dels drivers que impulsaven una nova actitud amb

Espanya, i això va ser una repetició de les narratives que els

grans bancs d’inversió van començar a posar en circulació a par-

tir de l’estiu del 2013. Els seus informes duien per títol «Espanya:

Alemanya sota el sol?», «Spain is back», «Visca Espanya», i coses

semblants. Espanya deixava enrere la recessió i es convertia en el

comeback kid, el que s’aixeca de la lona i torna a lluitar amb fúria

per sobre del seu pes.

Espanya, el país del pèndol i del tot o res, pot caure més

avall que cap altre per l’abisme d’una crisi o sorprendre els


seus i els de fora posant-se a davant de la cua del creixement

amb una vitalitat exuberant. Ara el cicle havia canviat posi-

tivament, i el president del Govern estava desbordat d’optimis-

me quan va visitar Washington a principis d’any. Aleshores

molts fons internacionals ja havien inaugurat oficines a Ma-

drid perquè havien llegit d’una tirada tots els panegírics sobre

el rebot hispà que havien publicat els analistes de referència.

De fet, el convidat d’honor era un dels últims que havia

aterrat.

Els drivers els coneixem tots i han passat a ser llocs comuns.

El principal és que el deute sobirà dels perifèrics de la zona

euro, particularment el d’Espanya i Itàlia, ja no pateix atacs

sota la línia de flotació gràcies a aquelles màgiques paraules

per salvar la moneda comuna –«faré el que calgui i creguin-me

que serà suficient»– que Mario Draghi va pronunciar a l’estiu

tòrrid del 2012. Això va ser molt important, perquè quan la Unió

Europea funciona, i l’avançament cap a la unió bancària sug-

gereix que aquesta és la seva intenció, Espanya es converteix en

el primer de la classe. Va ser així quan va ingressar a la que ales-

hores era la Comunitat Europea, el 1986, i també l’any 2000

quan va formar part del grup d’avançada en el llançament de

l’euro.

El driver propi, mentrestant, era que Espanya havia fet

els deures, com es diu de manera tan pedant, introduint refor-

mes estructurals de gran abast. D’altres, Itàlia en particular,

no ho havien fet. Els grans bancs d’inversió van emfatitzar

aquest punt en els seus macroinformes. Espanya anava pel bon

camí.

El que vaig fer va ser enumerar per als que havien arribat

de Boston i de Londres els èxits que aquí coneixen fins i tot els

ratolins. Em vaig aturar a la competitivitat que havia fet possible

la devaluació interna i el perfil exportador d’una infinitat d’em-

preses que mai no havien travessat la frontera en èpoques ante-


riors de bonança. El superàvit de la balança comercial era, com

el Govern no es cansa de repetir, un fet molt virtuós i plenament

nou.

L’estereotip que van propagar Gautier, Borrow i els altres

viatgers romàntics del segle xix que es coneixien com els curiosos

impertinents, va ser que Espanya es balancejava entre la indolèn-

cia i la militància. Doncs bé, ara tocava un temps de creativitat

vigorosa.

Davant del tòpic del dolce far niente i l’estupidesa del «que

inventin ells», Espanya era i és un país treballador, seriós, solida-

ri, sa i capaç de sofrir. Els espanyols són tan diligents i compli-

dors com els alemanys. Vaig tenir la impressió que tot això ja ho

sabien el convidat d’honor i el seu equip. També havien llegit els

informes dels analistes forasters que venien Espanya com el prò-

xim El Dorado.

Les coses, però, no podien quedar aquí. Vaig passar, com és

lògic, a comentar les fault lines, o les esquerdes, a l’edifici Espa-

nya. La més important és que el Govern, tot i la seva majoria

parlamentària i el control del seu partit en tantes autonomies i

grans ciutats, encara havia de reformar unes administracions

públiques que tenien un cost insostenible. La duplicació burocrà-

tica era, a més a més, una font inesgotable de reglamentació que

ofegava qualsevol iniciativa emprenedora.

Vaig advertir, a continuació, que la recuperació econòmi-

ca seria lenta perquè el consum privat era inexistent. No es podia

esperar res més, tenint en compte la inacceptable taxa de deso-

cupació, les retallades salarials dels que tenien feina, l’elevadís-

sim deute familiar i la sequera de crèdit. Les ferides de la crisi

són molt profundes i nanos sense estudis que encara no havien

fet trenta anys estaven condemnats a ser aturats d’eterna du-

ració. Vaig dir que el creixement era en qualsevol cas vulnera-

ble a shocks externs, perquè depenia exclusivament del sector ex-

terior.


Vaig parlar de l’endogàmia i de la limitada transparèn-

cia dels partits polítics i de l’aversió dels seus dirigents, ja no al

risc, sinó a iniciatives imaginatives i renovadores. I de l’absència

del que els que venien de Boston i de Londres entendrien com

a checks and balances i the rules-based society. Vaig referir-me a

les portes giratòries i a l’endèmica confusió entre públic i privat,

que a l’Argentina es coneix com «la trenza». Vaig dir que la qua-

litat de la democràcia liberal a Espanya era manifestament mi-

llorable. La crisi econòmica anava de bracet amb la institu-

cional.

I vaig fer un repàs a l’inevitable crispació social, al deses-

tabilitzador augment de la desigualtat, a la irritació creixent

que causaven tants exemples d’amiguisme i de corrupteles, i al

descrèdit de la classe política. La façana d’estabilitat que

aparenta la majoria parlamentària actual s’esfumarà en les

eleccions legislatives de l’any que ve i la creació de coali-

cions coherents serà prou difícil. La finestra d’oportunitat per

emprendre reformes estructurals que crearien riquesa encara

estava oberta, però en la pròxima legislatura quedaria tan-

cada i barrada. I per si totes aquestes fault lines fossin poques,

Espanya s’enfrontava a un gravíssim problema de cohesió terri-

torial.

Si el convidat d’honor hagués estat una mica expert en la

història contemporània d’Espanya –no ho era, ni tenia per què

ser-ho– li hauria parlat de l’esgotament dels partits «dinàstics» i,

per allò del centenari de la conferència de José Ortega y Gasset

al Teatro de la Comedia madrileny, de com Espanya tornava un

altre cop al debat ancestral sobre «vella i nova política». Si ha-

gués estat estudiós de la literatura espanyola, li hauria mencio-

nat allò de «Dios, que buen vasallo, si oviesse buen señor». També

me’n vaig estar.

Ningú que conegui i admiri hauria dit res gaire diferent si li

haguessin encarregat de fer la presentació en aquell sopar. Va ser


fruit d’una obsessiva observació del nostre melic adornada per la

mirada de l’altre.

En fer l’inventari de les esquerdes, em vaig adonar que els

convidats del sector bancari nacional es dedicaven a menjar i

que miraven fixament el plat arrugant el front. Ho vaig entendre.

A ningú no li agrada treure els draps bruts perquè els examinin

els que vénen de fora. El que deia els va fer arrufar les celles per-

què no els feia ni mica de gràcia. Tot i això, no s’haurien d’haver

incomodat.

Semblava que als alts executius del poderós fons nord-

americà no els interessava gaire l’enumeració de tanta fissura.

Donaven per fet que Espanya anava fluixa en assumptes de

good governance i d’accountability. Què tenia de nou tot el que ha-

via dit? Només els concernia el seu negoci, el valor actual i el

futur dels actius tòxics i el càlcul sobre el benefici de qualsevol

inversió.

Sobretot, estaven donant voltes a la possibilitat que la bom-

bolla immobiliària s’hagués corregit del tot, que el mercat havia

tocat fons i que el moment per als oportunistes/voltors havia pas-

sat. Si fos així, si prengués forma la percepció que el sector es

recupera ràpidament, la compravenda avantatjosa es complica-

ria. Això ho entén qualsevol. Llavors es fixarien en Itàlia, que era

el seu proper destí. M’imagino que ja havien fet els números cor-

responents al cicle de deu anys a Kazakhstan, i llocs semblants

en aquest entorn nostre globalitzat. La seva missió és fer molt

rendible l’estalvi que gestionen.

Tot i això, sí que els interessava el marc institucional, si bé

feien veure que l’ignoraven. Si no, serien idiotes, i no ho eren.

La clau del seu negoci és comprar en el moment propici del cicle.

El que fan és una aposta per la recuperació, i perden si l’en-

torn econòmic continua deteriorant-se. Per això necessiten estar

tan segurs com sigui possible d’un creixement que podrà ser

més o menys lent però que anirà acompanyat de l’afany cons-


tant de corregir desequilibris. En el cas d’Espanya, la seva apos-

ta per deu anys coincidia amb aquelles dates, tan llargues en

el temps, de 2024-2025, que és quan s’estima que el nivell de

desocupació hispà haurà caigut fins als registres precrisi.

La lliçó que vaig aprendre en aquella vetllada va ser que

Espanya es troba en un encreuament de camins. Des de fa més

d’un any el flux d’inversió estrangera no ha fet més que créixer.

El punt de mira dels fons és l’estrall que va causar tanta cobdícia

pròpia de nous rics i tanta incompetència reguladora davant

l’escalfament d’una economia de totxo. En aquest punt d’inflexió

la societat espanyola, amb les seves institucions polítiques i enti-

tats financeres i empresarials al capdavant, pot fer una de dues

coses.

Espanya pot serrar les dents i palanquejar-se d’una vegada,

acceptant la necessitat urgent del que els mercats anomenen un

haircut –en el cas espanyol, la tallada de cabells seria gairebé

una rapada al zero. O pot continuar posant pegats. Pot optar per

reculer pour mieux sauter i continuar durant un temps a la dutxa

escocesa (llegiu reformes estructurals de profunditat), o pot incli-

nar-se per augmentar el deute públic, que aviat serà el cent per

cent del producte interior brut, i per la cançó que la mora aviat

tocarà sostre.

La primera opció obre el pas cap a una recuperació basada

en un creixement molt més profund que el de qualsevol fase ex-

pansiva anterior. Aquesta elecció requereix el reconeixement del

fet que el model de creixement espanyol iniciat fa gairebé seixan-

ta anys amb els plans de desenvolupament està esgotat. Fer això

equival a beure d’un calze certament amargant.

El que ve a continuació, ho dec majoritàriament a un econo-

mista espanyol que fa tant temps que és docent i investigador a

les millors universitats nord-americanes que la seva mirada és

també la d’un foraster. Explica la seva visió en un PowerPoint

que barreja gràfics amb imatges de personalitats de l’establish-


ment hispà. Els seus comentaris són molt crítics, i els compar-

teixo.

Segons les ments més il·lustres, i la del meu interlocutor n’és

una, el problema de la tremebunda recessió a Espanya no va ser

la vulgaritat de l’insensat boom immobiliari i el consegüent en-

deutament castrant, tot i que també ho van ser. El problema és

que quan va esclatar la crisi el 2008, el patró hispànic per crear

riquesa ja estava molt escarransit.

El que sí que va aconseguir el model de creixement anterior

va ser unes infraestructures envejables. Gràcies a això, Espanya

compta amb un esquelet fet a la mida d’un cicle positiu. El que

requereixen aquests ossos són el nervi i el múscul que aconse-

gueix una decidida aposta per la formació del capital humà que

reclama la societat oberta del coneixement. També per la desre-

gulació, a tots els nivells i passant pel marc fiscal adient, que

dóna ales a l’esperit emprenedor. Aquests impulsos només poden

venir de la mà d’una profunda regeneració institucional. Des

d’Adam Smith sabem, o hauríem de saber, que la riquesa de les

nacions és fruit de la transparència i del bon govern, de la mo-

dernitat i de la flexibilitat, de les seves institucions. Els estats fa-

llits mostren la caiguda, o la inexistència, d’una societat civil

robusta.

S’ha denunciat una vegada i una altra en els últims temps

la pèssima qualitat del marc institucional espanyol. I es repe-

teix, alhora, que la base d’un creixement futur profund, però

sensat i sostenible, és prendre’s seriosament, amb molta exigèn-

cia i amb totes les seves conseqüències, l’imperi de la llei: la sepa-

ració de poders (per quan un Consell General del Poder Judicial

independent?); una justícia ràpida i exemplar; uns òrgans regu-

ladors diàfans i eficaços. L’etcètera és llarg. El meu interlocutor

que acampa a les millores universitats nord-americanes diu que

l’estat de dret és a l’exili. Poques coses reuneixen tant consens en

la ciutadania com el clam pel seu retorn. I hi ha una altra cosa.


Quan una enquesta darrere l’altra subratlla que la clas-

se política és jutjada, amb la desocupació, com el problema

més gran del país, la cosa pública fa molta pudor de podrit. La

regeneració institucional és la condició sine qua non per a un cicle

expansiu segur, i una transformació així només és possible si es

replanteja d’una manera exhaustiva el funcionament i la repre-

sentativitat dels partits polítics. L’ordenament actual és excloent

i posa obstacles a la selecció dels millors; darrere d’aquests murs

hi floreixen els falsos currículums, les dreceres picaresques, la

conxorxa i la mediocritat. Tot això, la ciutadania ho percep.

Per emprendre, en aquesta cruïlla de camins, el camí virtuós

d’un nou model de creixement és crucial que es mantingui el flux

d’inversió dels grans fons estrangers que absorbeixen tants actius

tòxics. És essencial que els surtin els comptes quan fan el càlcul

de retorn. Per tant, com més regeneració institucional millor per

a ells, perquè els edificis buits d’oficines i els centres comercials

deserts que compren ara per dos duros estaran plens d’aquí a

deu anys i els vendran amb uns beneficis aclaparadors. I millor,

per descomptat molt millor, per als espanyols. L’esquelet haurà

adquirit nervi i múscul gràcies a la regeneració i s’haurà dotat

dels millors per poder servir imaginativament i sense entrebancs

el pròsper capital humà.

L’alternativa és l’autocomplaença, o dit d’una altra mane-

ra, no rematar les reformes estructurals que s’han emprès perquè

això ja no toca quan s’acosten períodes electorals. I, evident-

ment, és no aventurar-se amb una cura de salut institucional

perquè això debilitaria el poder dels partits dinàstics que tan cò-

modament es beneficien d’una democràcia tan tancada com ex-

tractiva.

Per aquest segon camí es va cap a perdre uns altres deu

anys. Això no s’ho pot permetre un país que es fa vell perquè té

una piràmide demogràfica invertida. Mirant-s’ho des de certa

distància, això es veu clar.

Llu

ís B

ass

ets

Tom

Bu

rns

Ma

rañ

ón

Jord

i Ca

mí

Fra

nci

sco

J. F

erra

ro

En

riqu

e G

il C

alv

o

Ka

rel d

e G

uch

t

Mig

uel

Her

rero

de

Miñ

ón

Víc

tor

La

puen

te G

iné

Jua

n-J

osé

Lóp

ez B

urn

iol

Llu

ís O

rrio

ls

Jea

n P

isa

ni-

Fer

ry

Jose

p R

am

oned

a

Da

ni R

odri

ck

José

Ma

ría

Ser

ran

o S

an

z

Jose

p M

ari

a V

allè

s

An

tón

io V

itor

ino

AutORs

Llu

ís B

ass

ets

Tom

Bu

rns

Ma

rañ

ón

Jord

i Ca

mí

Fra

nci

sco

J. F

erra

ro

En

riqu

e G

il C

alv

o

Ka

rel d

e G

uch

t

Mig

uel

Her

rero

de

Miñ

ón

Víc

tor

La

puen

te G

iné

Jua

n-J

osé

Lóp

ez B

urn

iol

Llu

ís O

rrio

ls

Jea

n P

isa

ni-

Fer

ry

Jose

p R

am

oned

a

Da

ni R

odri

ck

José

Ma

ría

Ser

ran

o S

an

z

Jose

p M

ari

a V

allè

s

An

tón

io V

itor

ino

Lluís Bassets

210 LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS

Barcelona, 1950

Periodista i escriptor

Va néixer a Barcelona el 1950. És periodista i escriptor. Va treballar als diaris

barcelonins –ja desapareguts– Tele/expres i Diari de Barcelona i va fundar el setmanari

en llengua catalana –també ja extingit– El Món. Actualment és el director adjunt del diari

El País i responsable de la seva edició de Barcelona. Dins d’aquest diari s’ha encarregat des

de 1982 i, en diferents etapes, de la secció de Cultura, Llibres i Opinió, a més d’ocupar la

corresponsalia de París i de Brussel·les. Els seus llibres de publicació més recent són

Cinc minuts abans de decidir, sobre el procés sobiranista català, El último que apague la luz

sobre la crisi del periodisme i El año de la revolución, sobre les revoltes àrabs de 2011.

Actualment escriu dues columnes setmanals i manté un blog sobre política internacional,

a més de publicar quinzenalment una columna sobre política catalana.

Tom Burns Marañón

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA / AUtORS 211

Londres (Regne Unit), 1948

Conseller i director internacional d'Eurocofín

Va néixer a Londres en el si d’una família hispano-britànica i s’ha passat

molts anys explicant el seu país matern al públic del seu país patern, que és l’anglosaxó.

Ho ha fet com a periodista en mitjans estrangers, com a analista

i consultor político-financer i com a assagista de la història i de la cultura espanyoles.

Enviat a Madrid el 1974 per l’agència Reuters en acabar els seus estudis a Oxford,

va ser testimoni d’excepció del final del franquisme i del canvi de règim.

Ja en la democràcia va ser delegat a Espanya de The Washington Post i de la revista

Newsweek i, posteriorment, corresponsal de The Financial Times. Estudiós dels tòpics

que, de sempre, han marcat Espanya, Tom Burns Marañón ha mantingut una

«conversa» prolongada amb els visitants que van crear els estereotips d’un país «diferent»

i, en major o menor mesura, «romàntic». Tom Burns Marañón va ser nomenat

oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic per la Reina Isabel II el 2001 en reconeixement

a la seva contribució a les relacions culturals entre Espanya i el Regne Unit.

És patró de les fundacions Ortega-Marañón, Cultural Hispano-Británica

i Empresa y Sociedad. És conseller i director internacional de la consultora

de comunicació corporativa Eurocofín, columnista del diari Expansión

i col·laborador de diferents mitjans nacionals i estrangers.

Tom Burns acaba de publicar Hispanomanía con un Prólogo para franceses

(Galaxia Gutenberg, 2014).

Jordi Camí


Terrassa, 1952

Doctor en Medicina

És doctor en Medicina, especialista en Farmacologia Clínica, catedràtic

a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i director general del Parc de Recerca

Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall. La seva activitat

científica s’ha centrat, durant més de vint-i-cinc anys, en el camp de les neurociències.

La seva activitat acadèmica s’ha desenvolupat entre la Universitat Autònoma

de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fou director de l’ Institut Hospital

del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) entre el 1985 i el 2005. Així mateix,

ha participat en la gestació de nous centres de recerca, com elCentre for Genomic

Regulation (CRG) o el Centre de Medicina Regenerativa (CMRB) i, en particular,

el PRBB, que dirigeix des del 2005. Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat

de Catalunya (2000), ha estat, entre altres, vocal del Consejo Asesor del Ministerio

de Sanidad i del Comité de Bioética de España.

Francisco J. Ferraro


Sevilla, 1949

Catedràtic d’Economia Aplicada

És catedràtic d’Economia Aplicada, havent exercit la docència a la Universitat

de Sevilla del 1973 al 2010. Ha estat investigador convidat a les

Universitats de Budapest, París i Califòrnia (Berkeley).

És autor de més de setanta llibres i articles d’economia amb referències

espacials i temàtiques diverses (economia internacional, industrial i regional

i, especialment, economia andalusa), i més de 350 articles de premsa.

En l’actualitat és president de l’Observatori Econòmic d’Andalusia, conseller

editorial del Grup Joly, membre del Consell Assessor de Mediterrani

Econòmic i director de l’Anuario Joly de Andalucía.

Ha estat secretari general d’Economia de la Junta d’Andalusia, director

de la Universitat Hispanoamericana Santa María de la Rábida, president del Centro

de Empresas Riotinto, conseller de la Sociedad para la Reconversión de los Fertilizantes,

fundador de la Revista de Economia Aplicada, Investigacions Regionals i Revista

de Estudios Andaluces. Fou promotor de la Iniciativa Sevilla Abierta (ISA) i el seu primer

president. I ha format part del Comitè Editorial del Servei de Publicacions de la Universitat

de Sevilla, del Patronat del Parc Nacional de Doñana, del Consell Rector del Instituto de

Fomento de Andalucía, del Comitè d’Experts de l’Observatorio de la Pequeña

y Mediana Empresa del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, de la Junta Directiva

de la Asociación Española de Ciencia Regional y de la Comisión de Economía

y Finanzas de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Sevilla.

Enrique Gil Calvo


Osca, 1946

Catedràtic de Sociologia

Osca, 1946. Llicenciat i doctor en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid,

amb premi extraordinari i número 1 de la primera promoció. Catedràtic de sociologia

al Departament de sociologia I (Canvi Social), Facultat de ciències polítiques i sociologia

d’aquesta universitat (UCM). Especialitzat en sociologia política i en sociologia

de l’edat, el gènere i la família. A/e: [email protected]

Premi Anagrama d’Assaig 1977 pel llibre Lógica de la li ber tad. Premi Sant Patrici

d’Assaig 1988 pel llibre Función de toros. Premi Espanya Espasa d’Assaig 1991 pel llibre

Esta do de fiesta. Premi Internacional d’Assaig Jovellanos 2006 pel llibre La ideología española.

Columnista al diari El País i col·laborador de la revista Claves de Razón Práctica.

Més de vint llibres publicats, entre els quals a part dels citats cal destacar

La mujer cuarteada (Anagrama, 1991), La era de las lectoras (Instituto de la Mujer, 1993),

El destino: progreso, albur y albedrío (Paidós, 1995), El nuevo sexo débil (Temas de Hoy, 1997),

Medias miradas (Anagrama, 2000), Nacidos para cambiar (Taurus, 2001), El poder

gris (Mondadori, 2003), El miedo es el mensaje (Alianza, 2003), Máscaras masculinas

(Anagrama, 2006), La lucha política a la española (Taurus, 2008), Crisis crónica

(Alianza, 2009) i Los poderes opacos (Alianza, 2013).

Karel de Gucht


Overmere (Bèlgica), 1954

Comissari Europeu de Comerç

Nascut a Overmere, Bèlgica, el 1954, es va llicenciar en Dret el 1976 i ha exercit

com a professor de Dret Europeu a la Universitat Lliure de Brussel·les

des del 1991 fins a l’actualitat.

Va començar la seva carrera política com a president nacional del Moviment Liberal Jove

Flamenc el 1977, fou conseller municipal a Berlare el 1989 i va arribar a senador el 1995.

Aquell mateix any va entrar a formar part del Parlament Flamenc i el 2003

va passar a ser membre de la Càmera de Representants de Bèlgica.

El 2004 fou nomenat ministre de Relacions Exteriors i Assumptes Europeus

i posteriorment ministre de Comerç Internacional. Del 2006 al 2009 fou alcalde de Berlare

i president del Consell Municipal i al 2008 el van nomenar primer ministre de Bèlgica.

El 2009 va entrar en política europea ocupant el càrrec de comissari

europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitària i des de febrer del 2010

és el comissari europeu per al Comerç.

Ha publicat: Pluche– Over de banalisering van extreem rechts [Pluche. Sobre la banalització

de l’extrema dreta], Houtekiet, 2007, 174 p. De toekomst is vrij: over het liberalisme in de 21ste

eeuw [El futur és gratis. Sobre el liberalisme al segle xxi], Houtekiet, 2002, 204 p. Het einde

der pilaren: een Toscaans gesprek [La fi dels pilars religiosos i filosòfics a la societat. Converses

a la Toscana] amb Johan Van Hecke, Houtekiet, 2001, 205 p. Er zijn geen eilanden meer: over

de democratie, vrijheid en de mensrechten [Cap home és una illa. Sobre la democràcia,

la llibertat i els drets humans], amb Dirk Sterckx MEP, Houtekiet, 1999, 159 p. Time and

tide wait for no man: the changing European geopolitical landscape [El temps i la marea no

esperen a ningú: el paisatge geopolític europeu canviant], Praeger Publishers, 1991, 256 p.

Miguel Herrero de Miñón


Madrid, 1940

Doctor en Dret

Va completar la seva formació a Oxford, París i Lovaina, on es va llicenciar

en Filosofia el 1968. Lletrat del Consell d’Estat des del 1966, va ser secretari

general tècnic del Ministeri de Justícia, col·laborant de manera molt activa

en la primera amnistia (1976), en la Llei per a la reforma política i en la primera

normativa electoral de la democràcia nounada. Va participar en l’elaboració

de la Constitució del 1978 i va ocupar el càrrec de portaveu al Congrés dels Diputats,

tant del partit del Govern (UCD) com de l’oposició (AP). Va ser diputat d’UCD

i d’AP del 1977 al 1993. Ha exercit importants treballs parlamentaris tant

a Espanya com en organitzacions internacionals i ha estat membre de

la Comissió Trilateral. Va rebre el premi Blanquerna de la Generalitat

de Catalunya, el premi Sabino Arana, el premi a la Concòrdia i el premi

Pelayo com a jurista de reconegut prestigi. Actualment és conseller

permanent d’Estat i acadèmic de la Real Academia de Ciencias Morales

y Políticas. Entre les seves obres destaquen El principio monárquico (1971),

Idea de los derechos históricos (1991), Memorias de estío (1993),

Derechos históricos y Constitución (1998) i El valor de la Constitución (2003).

Víctor Lapuente Giné


Barcelona, 1976

Professor i investigador

Víctor Lapuente, nascut a Barcelona el 1976, es va llicenciar en Ciències Polítiques

per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va obtenir un Màster en Gestió Pública

(UAB-UPF-ESADE) i posteriorment un doctorat en Ciències Polítiques per la Universitat

d’Oxford i l’Institut Juan March. Es dedica en l’actualitat a la docència i la investigació

com a professor al Quality of Government Institute de la Universitat de Göteborg, Suècia.

Recentment, ha escrit el llibre Quality of Government And Corruption From A European

Perspective (ed. Edward Elgar), juntament amb Nicholas Charron i Bo Rothstein. Ha

publicat en revistes acadèmiques de ciència política, economia i administració pública com

The Journal of Politics, Comparative Political Studies, European Journal of Political Research,

Journal of Comparative Economics, Public Choice, Studies of Comparative International

Development, Journal of Public Administration Research and Theory o Local Government Studies.

Els seus treballs estudien, d’una banda, els orígens històrics d’institucions polítiques

i estructures administratives des d’un punt de vista comparat, i, de l’altra, els efectes

d’aquestes sobre nivells de corrupció, eficàcia en la prestació de polítiques públiques

i capacitat de reforma de les administracions públiques.

Juan-José López Burniol


Alcanar, 1945

Notari

Juan-José López Burniol va néixer a Alcanar (Montsià) el 1945. Llicenciat

en Dret per la Universitat de Navarra, és notari des del 1971, i exerceix a Barcelona

des del 1977. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Professor de Dret Civil

a la Universitat Autònoma de Barcelona, primer, i a la Universitat Pompeu Fabra, després.

Ha estat magistrat i primer president del Tribunal Constitucional d’Andorra,

membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i president del

Consell Social de la Universitat de Barcelona. Actualment és conseller de

La Caixa i de CaixaBank, així com vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia.

Col·labora en diversos mitjans de comunicació. Ha publicat nombrosos estudis jurídics

i el llibre España desde una esquina.

Lluís Orriols


Barcelona, 1977

Doctor en Ciències Polítiques

Lluís Orriols Galve va néixer a Barcelona el 1977. És doctor en Ciències Polítiques

per la Universitat d’Oxford i actualment és professor a la Universitat de Girona.

El seu interès acadèmic i les seves publicacions se centren en el camp de l'opinió pública

i el comportament electoral. És autor de diversos articles publicats a revistes

tant nacionals com internacionals i és editor dels llibres Cataluña en la encrucijada

(Marcial Pons) i Elecciones generales 2011 (CIS) de recent aparició.

Actualment escriu de forma habitual al diari El País i al blog «Piedras de papel»

a eldiario.es. Es pot seguir la seva tasca acadèmica i divulgadora a través

del seu compte de twitter @LluisOrriols.

Jean Pisani-Ferry


Boulogne-Billancourt (França), 1951

Comissari general de Política

de Planificació de França

Nascut a Boulogne-Billancourt, França, el 1951, es va llicenciar en Enginyeria

a l’Ecole Supérieure d’Electricité el 1973 i posteriorment es va diplomar en Estudis Matemàtics

a la Universitat París 5, el 1974. Fou el primer director de Bruegel del 2005 al 2013.

Actualment és el comissari general de Planificació de Polítiques del Personal del primer

ministre francès a París i professor d’Economia a la Hertie School of Governance.

Anteriorment fou president executiu del Consell d’Anàlisi Econòmic (2001-2002), assessor

econòmic principal del ministre francès d’Hisenda (1997-2000), director del CEPII,

l’institut francès d’economia internacional (1992-1997) del primer ministre francès,

i assessor econòmic de la Comissió Europea (1989-1992). Els seus interessos de recerca

són la política econòmica a Europa i la macroeconomia global.

Ha estat professor associat de la Universitat París-Dauphine des del 2001 fins al 2013. Durant

aquests anys també ha estat columnista habitual de Le Monde, Handelsblatt i Financial Times.

Ostenta el títol de Cavaller de la Legió d’Honor i el premi Turgot

per la publicació, el 2011, de El precio del euro en el 2019.

Ha publicat, des del 1984, Los problemas de la macroeconomía, La prueba de América (1988);

Un mercado, una moneda (1990); Las políticas cambiarias de los países asiáticos emergentes (1999);

La Europa que queremos (2002); Una agenda para una Europa creciente (2004);

La Europa fuera de Servicio, en col·laboració (2005); La política económica (2004,

2008, 2012); Política Económica: teoría y práctica, en col·laboració (2010); Demonios del Despertar

(2011) i La crisis del euro y sus consecuencias, que es publicarà aquest any 2014.

Josep Ramoneda


Cervera, 1949

Periodista, filòsof i escriptor

Va néixer a Cervera el 1949. Periodista, filòsof i escriptor, va ser director del

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). És col·laborador habitual

del diari El País i de la Cadena Ser als programes Hoy por Hoy i Hora 25. Presideix

l’Institut de la Recherche et de l’Innovation (IRI) de París i dirigeix diverses col·leccions

d’assaig. És també vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia. Va ser director

de l’Institut d’Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996)

i professor de Filosofia Contemporània de la Universitat Autònoma

de Barcelona (1975-1990). Actualment és president del Grup 62

i director de la revista La Maleta de Portbou. Ha publicat nombrosos llibres,

entre els quals destaquen Apología del presente (1986), Después de la pasión política (1999),

Del tiempo condensado (2005) i Contra la indiferencia (2010).

Dani Rodrick


Istanbul (Turquia), 1957

Catedràtic

Ostenta la Càtedra Albert O. Hirschman de Ciència Social, a la Universitat de Princeton.

Anteriorment va ser catedràtic d’Economia Política Internacional a la John F. Kennedy

School of Government de la Universitat de Harvard (a la Càtedra Rafiq Hariri).

Va ser guardonat amb el Premi Albert O. Hirschman, de recerca en ciències

socials (2007) i amb el Leontief Award for Advancing the Frontiers of Economic Thought.

És membre del National Bureau of Economic Research, del Centre for Economic Policy

Research (Londres) i del Center for Global Development. El seu llibre més recent,

The Globalization Paradox, publicat el 2011, ha estat traduït a 12 idiomes i el seu llibre

Has Globalization Gone Too Far?, publicat el 1997, va ser considerat «un dels llibres

d’economia més importants de la dècada» pel Business Week. És autor també

de One Economics, Many Recipes: Globalization, Institutions and Economic Growth (2008);

In Search of Prosperity: Analytic Narratives on Economic Growth (2003) i The New

Global Economy and Developing Countries: Making openness Work (1999).

És Ph D. en Economia i MPA per la Universitat de Princeton, així com AB

(summa cum laude) pel Harvard College.

José María Serrano Sanz


Rioseco de Soria, 1955

Doctor en Economia

És Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona (1983)

i Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Zaragoza (1989). Acadèmic

de número de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Director de la

Revista de Economía Aplicada. També dirigeix el Grupo de Investigación de Excelencia,

Sector Exterior e Integración Monetaria (SEIM). És membre de diversos consells editorials

o de redacció en revistes acadèmiques. És autor d’una quinzena de llibres i dos centenars

de publicacions acadèmiques a llibres i revistes de investigació nacionals i estrangeres.

Ha dirigit una dotzena de Tesis Doctorals i quaranta Projectes de Investigació. Director

de la Fundación Economía Aragonesa (FUNDEAR) de 2002 a 2013. Durant vint anys

fou director del Departament d’Estructura i Història Econòmica de la Universidad

de Zaragoza. Ha exercit, entre altres ocupacions acadèmiques, les de Vicedecà de

Investigació, Director de la Sede Pirineos de la Universidad Internacional

Menéndez Pelayo i Coordinador de economía a la Agencia Nacional

de Evaluación y Prospectiva.

Josep Maria Vallès


Barcelona, 1940

Catedràtic

És catedràtic emèrit de Ciència Política i Administració Pública a la Universitat

Autònoma de Barcelona, on va ser rector i degà de la Facultat de Ciències Polítiques

i Sociologia. Ha estat president de l’Asociación Española de Ciencia Política y de la

Administración i membre del comitè executiu de l’European Consortium for Political

Research. Ha presidit l’Institut Català per a l’Avaluació de Polítiques Públiques (IVALUA).

El seu treball acadèmic s’ha centrat en l’estudi del govern local, el comportament

i els sistemes electorals i la qualitat democràtica. Ha participat en política institucional

com a diputat i conseller del Govern de la Generalitat.

António Vitorino


Lisboa, 1957

Polític

Nascut a Lisboa el 1957, António Vitorino és un polític portuguès i membre del Partit

Socialista. Vitorino es va graduar en Dret a la Universitat de Lisboa. Advocat de professió,

fou escollit per primer cop al Parlament el 1980. Va formar part de l’Administració

portuguesa a Macao, i va tornar el 1989 per ser jutge de la Cort Constitucional.

El 1995 es va convertir en ministre de Defensa i viceprimer ministre al primer govern

d’António Guterres. El 1999 fou nomenat comissari europeu de Justícia i Interior.

El 2004 Vitorino es va negar a ser el líder del Partit Socialista després de la renúncia

de Ferro Rodrigues, tot i ser abassegadorament el candidat favorit. José Sócrates

es va convertir en el nou líder del partit en comptes de Vitorino.

Vitorino és el copresident honorari del World Justice Project i col·labora com

a comentarista al programa de RTP 1 Notas Soltas.

António Vitorino és el president de Notre Europe, el think tank europeu

fundat per Jacques Delors, des del juny del 2011.

índEx

pRòLEg. Necessitat i oportunitat per a la reforma

de les nostres institucions. Antón Costas 3

LA REFORMA dE LA dEMOcRàciA EspAnyOLA.LEs diMEnsiOns pOLítiquEs dE LA cRisiUn règim gripat. Josep Ramoneda 9La dimensió política de les respostes a les crisis

econòmiques espanyoles. José María Serrano Sanz 19La crisi institucional d’Espanya Francisco J. Ferraro 33Per al reconeixement constitucional de Catalunya.

Miguel Herrero de Miñón 47Mercat i seguretat jurídica. Juan-José López Burniol 59A la recerca de les institucions virtuoses. Víctor Lapuente Giné 71L'encaix i les responsabilitats del que és públic i el privat per impulsar

la recerca, el desenvolupament i la innovació. Jordi Camí 85«No ens representen». La crisi dels partits polítics. Lluís Orriols 97Gent capaç de canviar. La gestió intel·ligent de la inèrcia

institucional. Enrique Gil Calvo 109La relació Catalunya-Espanya: dues majories i el seu context.

Josep Maria Vallès 123

LEs cOnFERènciEs dEL cuRsHi ha sortida per a la zona euro?. Dani Rodrick 145Crisi econòmica, crisi política. António Vitorino 153Estratègia i política fiscal. Jean Pisani-Ferry 163El proteccionisme com a obstacle per al creixement. Karel de Gucht 173

unA Visió dEL 2013Canvis que anuncien més canvis. Lluís Bassets 185Espanya a la mirada de l’altre. Tom Burns Marañón 197

AutORs Lluís Bassets 210Tom Burns Marañón 211Jordi Camí 212

Francisco J. Ferraro 213Enrique Gil Calvo 214Karel de Gucht 215Miguel Herrero de Miñón 216Víctor Lapuente Giné 217Juan-José López Burniol 218Lluís Orriols 219Jean Pisani-Ferry 220Josep Ramoneda 221Dani Rodrick 222José María Serrano Sanz 223Josep Maria Vallès 224António Vitorino 225

Coordinació editorial: Galaxia Gutenberg, S.L.

© Círculo de Economía, 2014

© dels textos: Lluís Bassets, Tom Burns Marañón, Jordi Camí, Antón Costas, Francisco J. Ferraro,

Enrique Gil Calvo, Karel de Gucht, Miguel Herrero de Miñón, Víctor Lapuente Giné,

Juan-José López Burniol, Lluís Orriols, Jean Pisani-Ferry, Josep Ramoneda,

Dani Rodrick, José María Serrano Sanz, Josep Maria Vallès i António Vitorino.

© de les traduccions dels textos al català: Anna Brichs, 2014

© de les il·lustracions d’interior i coberta: Estudio Pep Carrió, 2014

Disseny: Zimmermann Asociados

Preimpressió: Maria Garcia

Impressió i enquadernació: Romanyà-Valls

Pl. Verdaguer, 1 Capellades-Barcelona

Dipòsit legal: B. 7777-2014

ISBN: 978-84-16072-52-1

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra

només es pot realitzar amb l'autorització dels seus titulars, a part les excepcions previstes per la llei.

Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar

o escanejar fragments d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45)

la reforma polítiques de la crisi - admin.cercledeconomia.com · la reforma de la democràcia...

Documents