La

RedemptoraLa ra jolera solidària de Sants

La Redemptora es fundà el 1899, i va ser una de les cooperatives de producció de rajoles i maons més populars en els mitjans obrers de l’època. Situada en unes terres argiloses de Collblanc, on també es trobava una altracooperativa rajolera, la Bòbila dels Ocellets

En el seu primer any de vida hagué de superar la destrucció dels seus primers forns per un tempo-ral, desastre que motivà un important moviment de solidaritat entre la classe obrera i les cooperatives de Barcelona, que organitzaren actes i festivals per a reconstruir-los. Després, estigué oberta ininterrompu-dament fins el 1939.

Amb els estatuts inicials redactats per Salas i Antón, tenia una forta vessant col·lectivista, ja que tots els excessos de percepció dels primers anys passaren als fons col·lectius. Això els permeté sufragar un fons de pensions de jubila-ció, invalidesa i orfandat, que l’any 1926 repartia entre disset pensionistes un total de 14.019,50 pessetes, a socis com Antonio Berengué, de 70 anys i jubilat el 1912 o a Bautista Mitjana de 76 anys i jubilat l’any 1916. També als fills i filles de treballadors com Lluís Gras, de 12 anys i orfe des de 1918, Antònia Fusté, de 14 anys i orfe des de 1920, i al seu germà Benito, d’11 anys.

La seva filosofia col·lectivista impulsà als treballadors de la Redemptora a obrir la seva pròpia escola per a nens i aprenents –demanant als futurs socis, en un dels seus estatuts, que els seus fills assistissin a escola fins als 16 anys-, així com facilitar habitatges a preu de cost als seus associats.

Els durs orígensi la clau solidària

Una filosofia col·lectivistaInventari de la Redemptora

En les publicacions del moviment cooperativista s’hi registraven sistemàticament els balanços de les

cooperatives de consum i de producció, com una forma de transparència i visualització

de la força cooperativa (1908)Font: SERVICOOP

Estatuts de la Redemptora

Editats per l’Editorial Cooperativa Popular (1934)Font: Arxiu SERVICOOP

La solidaritat amb la vaga de rajolers

«Pel setembre de 1911, a Sants hi hagué una vaga de rajolers. En aquella mateixa ba-rriada hi havia una cooperativa d’aquest ram titulada La Redemptora, la qual no sols acceptà les peticions dels vaguistes, sinó que oferí a aquests 300 jornals a la setma-na. Comentant aquest fet, a El Cooperatista s’hi escrivia: «Después de esto, ¿podrán los obreros sindicalistas, ácratas y políticos, dudar de la eficacia definitiva, integral de la cooperación? ¿Continuaran siendo abstencionistas, no engrosando y afianzan-do nuestras cooperativas y creando otras nuevas? ¿Ocultarán este caso de experi-mentación social Solidaridad Obrera, El Socialista y demás periódicos obreristas?»»

Pérez Baró, A. (1989) Història de les Cooperatives a Catalunya, Crítica,, Barcelona

La Redemptora també va ser molt coneguda quan el 1911 esclatà una vaga al barri dels rajolers del Sindicat de la Construcció. Quan els patrons van imposar «el pacte de la fam» als vaguistes, els de la Redemptora els dona-ren feina i els recolzaren amb aportacions de la caixa de resistència pròpia:

La Bòbila de la Redemptora

La Redemptora tenia uns forns circulars anomenats Hoffman, on hi coïen els maons. Josep Peirats, en les seves memòries, explica que en els forns de la Redemptora també s’hi amagaven sindicalistes perseguits en els anys del pistolerisme i s’hi guardaven armes i propaganda. (1904)Font: Arxiu Històric de Sants

Anys 20: niu d’anarquistes i amagatall de petardistes

En algunes èpoques, la Redemptora fou punt de troba-da del cooperativisme i el sindicalisme revolucionari. Tal i com explica la historiadora Dolors Marín, hi treballà un grup d’anarquistes del barri, com Domingo Canela i els seus germans, que vivien a Collblanc, un eix obrer important que arribava fins a la plaça Espanya.

Aleshores, a la carretera de Sants hi vivien homes del sindicat de la construcció de la CNT, que venien del camp i no els agradava treballar en espais tancats, sinó a l’aire lliure. Alguns eren vegetarians i nudistes, i veien les fàbri-ques com ambients insans. Començaren a treballar a les bòbiles del barri, però les condicions d’explotació -a preu fet- féu que el grup de Canela rebutgés el model assalariat i s’incorporés a la Redemptora.

Paral·lelament, crearen ateneus obrers sobretot a Collblanc, i es reunien al bar la Pansa, d’Hostafrancs, propietat d’un militant del partit radical. Quan els sindicats eren il·legalitzats i actuaven en clandestinitat, els obrers no podien reunir-se en bars i ho feien a les cooperatives.

Aquell activisme féu que popularment es conegués la Redemptora, com «un niu d’anarquistes i amagatall de petardistes». Més tard, la cultura de l’acció directa s’anà perdent, i en el seu trentè aniversari se’n ponderava, so-bretot, l’obra social.

Assassinat del Noi del Sucre vist per Opisso, publicat a La Campana de Gràcia (1923)

Als anys 20, a la Redemptora s’hi amagaren sindicalistes perseguits pels pistolers del Sindicat Lliure.

D’aquella època, la mort del dirigent de la CNT catalana Salvador Seguí, el 10 de març de 1923,

resta a l’imaginari popular com l’exemple dels centenars d’obrers caiguts per la repressió patronal

Font: Colectivo Solidario (2007) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes,

Confederación Sindical Solidaridad Obrera, Madrid

Anunci de la Pansa, lloc de trobada de militants llibertaris als anys 20

Prop de la plaça d’Espanya, el bar desaparegué als anys 70 Font: Arxiu SERVICOOP

El trentè aniversari

«Amb motiu de tal aniversari hom celebrà unes festes i uns actes públics. Salas i Anton apro-fità l’ocasió per fer història de l’entitat, que fou una de les primeres a prescindir del sentit egoista que en movia moltes en l’època de la seva fundació, per establir uns procediments col·lectivistes basats, precisament, en els estatuts que el propi Salas i Anton redactà perquè fossin un exemple per a d’altres.La Redemptora, fundada l’any 1899, no es donà per constituïda fins que tingué 150 socis, cadascun dels quals havia aportat 80 pessetes de les 150 de capital que li corresponien. Els excessos de percepció, durant els primers anys, passaren íntegres a fons de reserva, fins a igualar el capital aportat pels socis. A partir d’aleshores, foren distribuïts en la següent forma: el 25 % a caixa de jubilacions, el 35% a fons d’educació i higiene, i la resta a fons de reserva.En fer el primer balanç, el 1901, tenia 19.500 pessetes de capitals individuals i 22.500 de fons de reserva o capital col·lectiu. El 1928 (...) el capital individual era de 23.000, mentre que el col·lectiu havia assolit la xifra de 462.000 pessetes, i a més, tenien 199.000 pesse-tes a fons de jubilació i d’ensenyança. Les jubilacions, que no es començaren a fer efectives fins 1911, comptaven ja 117.000 pessetes pagades l’any 1928. L’actiu es componia de dues bòbiles, una quadra amb carruatges i cavalleries diverses, dues cases de cinc pisos i, a més, 200.000 pessetes en efectiu.Salas i Anton posava de relleu, amb molt bon encert, l’eficàcia dels procediments col·lectivistes en cooperació, enfront dels individualistes practicats anteriorment per moltes cooperatives.»

Pérez Baró, A. (1989) Història de les Cooperatives a Catalunya, Crítica,, Barcelona

Poema en honor a la Redentora, llegit en la festa del seu trenta aniversari (1929).Per Tino, secretari de Acción Cooperatista

Jo m’inclino amb devoció

Davant l’obra enaltidora

De vostra cooperació,

Que per a la producció

Practica “La Redentora”.

Considerant la importància

Que pel nostre moviment

Poden tení, si amb constancia

Desarreleu la ignorància

Que és el actor més dolent.

Encoratjament

«¡Entusiastes productors

Que formeu “La Redentora”!

!Abnegats cooperadors;

Aimants col.laboradors

D’una idea encisadora.

Ferms puntals, devots de l’art

I de la Cooperativa,

Que sosteniu el baluart

I que enlaireu l’estandart

De la causa progressiva.

Si perfeccioneu defectes

Que com tota obra adoleix,

Introduint bells conceptes,

Lograreu fer nous adeptes

I l’impuls que requereix.

Seguiu vostra trajectòria

Ovirant nous horitzons;

Vostre gest és a la història

Una pàgina de glòria,

Mirall de generacions.

Seguiu vostra ideologia

Purificant-la amb amor,

Que sense ella, ¡Què seria

La vida?; no tindria

Cap mèrit ni cap valor.

Vegetar sense ilusió

És propi d’indiferents;

Hem de tenir aspiració

Per a l’emancipació

Dels nostres bells sentiments.»

Optimistes lluitadors

D’aquest aspecte social;

Conseqüents continuadors

D’aquells heroics teixidors

De la històrica Rochdal.

En complir avui trenta anys

Vostra formosa entitat,

Que ha seguit uns viaranys

Pels de lluita i d’afanys,

Una gran fe heu palesat.