LA RECERCA ,

CIENTIFICA I ,

TECNOLOGICA

A CATALUNYA,

1990

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, CIRIT.

GENERALITAT DE CATALUNYA

INSTITUT CATALÀ DE BIBLIOGRAFIA. DADES CIP:

La Recerca científica i tecnològica a Catalunya, 1990 ISBN: 84-393-1425-6 (O. C.) ISBN: 84-393-1426-4 (V. I) ISBN: 84-393-1427-2 (V. 11) ISBN: 84-393-1428-0 (V. III) I. Institut d'Estudis Catalans 11. Catalunya. Generalitat. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica 1. Investigació - Catalunya 001.891 (467.1)

© GENERALITAT DE CATALUNYA CIRIT Autor: INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS - Barcelona

Primera edició: octubre de 1990 Tiratge: 2.000 exemplars

ISBN Obra Completa: 84-393-1425-6 ISBN: 84-393-1426-4 (Volum I) Dipòsit legal: B. 34.224-1990

Fotocomposició: Marquès SA, Barcelona Impressió: Romanyà/Valls, Verdaguer 1, Capellades-Barcelona

,

INDEX

PRÒLEG

PRESENTACiÓ.

REFLEXIONS SOBRE LA RECERCA A CATALUNYA

INTRODUCCiÓ ..... ................................................ .

Francesc Gamà. La recerca en filosofia. Manuel Castellet: La recerca matemàtica .............. .

Rolf Tarrach: La recerca en física teòrica. Josep Lluís Morenza, Jordi Pascual i Xavier Tejada. La recerca en física aplicada ............. .... .

Josep M. Tura.· Contribucions a la recerca de la Societat Catalana de Física, filial de l'Institut d'Estudis Catalans Jordi Isem: La recerca en astronomia i astrofísica .............. . . .. . . . .. . . . . . . . .

Enric Casassas: La recerca en ciències químiques Ernest Giralt: La recerca en química orgànica ... . .. . .. . .. . . . . . .. . . . . . ... . . . .. . . . .. . . . . . .. . .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. ... . . . . . . .... .. .. . . . . .

Josep Carreras i Bamés i Pere Puigdomènech i Rosell: La recerca en bioquímica i biologia molecular Manuel Font-Altaba: La recerca en cristal·lografia . . . . . .. . . . . . . . . . . . .

Francesc Jané: La recerca en farmacologia ................ .. . Joan Rodés: La recerca en ciències de la salut .. . . .. . . .. . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . .. .

Oriol de Bolòs: La recerca en botànica .................... . . .. .. . . . ... . . . .

Joan Jafre: La recerca en microbiologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ricard Guerrera: La recerca en biotecnologia ... .. . . . . . . . ... . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Abel Mariné. La recerca en nutrició i ciència dels aliments .. ............ . Ramon Clotet, Pere Cos ta-Ba tllon, Montserrat Saliva i Xavier Martínez: La recerca en ciències agroalimentàries Eduard Goñalons i Jacint Nadal. La recerca en zoologia i ciències veterinàries ................................... . Oriol Riba. La recerca en geologia ........................................................................... .................... .

Antoni M. Correig. La recerca en geofísica .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . .. . . . .

Jaume Terrades i Miquel Alcaraz: La recerca en ecologia .................. . .. . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . .

Joan Albaigés: La recerca en medi ambient ................................................... . . ................................. .

Enric Ras: La recerca en enginyeria elèctrica, mecànica i tèxtil ............................. .............. . Teresa Mora, Jordi Pascual i Carles Miravitlles: La recerca en ciències de materials ........................... .

Francesc Serra. La recerca en microelectrònica. . .. . . . . . . .. . . . .. . . . . .

Josep Amat: La recerca en processos d'automatització i robòtica ....................... .

Lluís Jafre: La recerca en telecomunicació ............... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . .

Manuel Ribas i Piera: La recerca en ciències de l'urbanisme Lluís Casassas: La recerca en geografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . .

Montserrat Duran: La recerca en història ................. .............. .

Jaume Sarramona: La recerca en pedagogia ............................. ....... .

Miquel Siguan.· La recerca en psicologia ............. ........................ . Joan A. Argente: La recerca en lingüística i ciències del llenguatge Joaquim Rafel: La recerca sobre la llengua catalana . ................................... .

Joaquim Molas: La recerca en història de la literatura catalana Xavier Calsamiglia i Joan M. Esteban: La recerca en economia Josep Gifreu: La recerca en comunicació social ............................... .

Josep M. Vallès: La recerca en ciències socials i polítiques ...... . .. . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .

APROXIMACiÓ A L'ESTAT DE LA RECERCA CIENTíFICA I TECNOLÒGICA A CATALUNYA

OBJECTIUS I MÈTODE ..... .

LA RECERCA A CATALUNYA DES DEL PUNT DE VISTA DELS INVESTIGADORS

Ciències Exactes i Naturals .......................... ......................... .

Enginyeria i Tecnologia Ciències Mèdiques ............. .. . .

Ciències Agronòmiques Ciències Socials .............. .

Humanitats . ........... .

ASSAIG DE SíNTESI

GRÀFIQUES

TAULES.

REFERÈNCIES

5 11 19 21 27 33 39 43 49 55 63 71 77 85 97

105 109 117 123 133 141 147 153 171 177 185 193 199 207 213 221 229 235 243 249 257 263 271 277 283 289 297 303 305 309 311 323 331 341 347 357 367 371 403 408

,

PROLEG

7

Tothom coincideix a remarcar l 'extraord i nària i mportància de la recerca en el món modern. E l s grans canvis que -gràcies a l desplegament tecnològic- s'han produit fonamenta lment a part i r de la Segona Guerra M u n­d ia l , tant en el procés de prod ucció com en la manera de vi u re de les societats occidenta ls , són conseqüèn­cia d i recta o ind i recta de la polít ica de promoció de la recerca empresa pels pa'lsos vencedors de la contesa , a la qua l es van incorpora r ràpidament els que foren vençuts en el terreny m i l itar . Certament des d 'a leshores h i ha hagut períodes de desencant i reta l lades considerables -imposades per d iversos factors- als prog ra­mes de recerca de les g rans potències, i no sem pre han estat prou eficaços els mecan ismes de connexió que ca l que h i hagi entre e l s istema científ ic i el product i u . Tanmateix, la importància de la recerca i la de la innovació tecnològica no són d iscutides per n ingú , i n 'és una bona prova, per exemple, l a preocupació de la Comun itat Econòmica E u ropea per l 'actual ització del programa marc de recerca i desenvolupament ( R + D) que ens ha de permetre -malgrat les dif icu ltats que àquest repte presenta- no quedar endarrerits en rela­ció amb els Estats U n its o amb el Japó i a ltres paisos emergents .

Cata l unya, malauradament, s ' ha integ rat molt tard i amb moltes mancances en aquest procés. En efecte, d u­rant el l l a rg període franqu ista -coincident cronològicament amb l ' i n ic i de l ' e ra de la revolució científ ico-tec­nològ ica- hom no va prestar una atenció suf ic ient a la recerca i, a l trament, els m igrats esforços real itzats restaren espectacularment centra l i tzats i Cata lunya en rebé amb prou feines les escorria l les : només ca l pen­sar en la d istr ibució geog ràf ica dels centres creats en el s i del Consejo Superior de I nvestigaciones Científ i­cas. Tam bé cal remarcar que la despesa estatal global era el 1 960 d 'un 0,20% del P I B i que no va arr ibar f ins el 1 975 a l 0,34% , quan hom havia previst que assol ís un 0 ,80 % .

Ta l com h a estat encertadament assenyalat per R ibas i Cardús , e n u n a revis ió relativament recent, a m é s d e l a insuf ic iència de recu rsos i d e l l u r desigual distribució pel conjunt d e l ' Estat eren evidents a ltres i m portants defecte s : descoordinació i m u lt ip l i c itat de l 'o rigen dels fons ; desequ i l i bri entre recerca bàsica i ap l icada i en­tre recerca públ ica i privada, a favor de les pr imeres ; m igradesa de recerca en àrees com les h u man itats o les ciències socials; manca d 'a rticu lació i de connexió entre les necessitats dels sectors sòcio-econòmics del país i la recerca púb l ica que hom rea l i tzava ; absència de controls i d 'ava luació de la recerca feta ; escàs apro­f itament dels resu ltats de la recerca per al desenvolupament tecnològ ic del país ; burocratització, ai l lament i compart imentació ; inexistència d ' u na infrastructura materia l , personal investigador i tècn ic a ux i l i a r ; etc .

Amb l ' adveni ment de la democràcia , la tendència, a l ' Estat espanyo l . ha començat a canviar, en especial d u­rant els darrers anys . A l ' in ic i del decenn i dels vuitanta, la despesa estata l en R+D no arribava encara a ls 70 m i l m i l ions de pessetes, que representaven amb prou feines el 0.40% de l P I B , mentre que l 'esforç de les pr imeres potències era ben superior a l 2 % de l P IB respect iu . D'aleshores ençà, e l progrés, tant en x ifres ab­solutes com relatives, ha estat considerable , i en l 'actual itat hom ha arribat al voltant d ' una despesa estatal de 350 m i l m i l ions anua ls , que ja s 'aproximen a 1 ' 1 % del P I B . S i l 'anomenat " Plan Naciona l " s 'acompl ís , l ' any que ve s 'haurà a rribat a una despesa equivalent a 1 ' 1 ,20% del P IB , l l uny encara -com hem v ist- de la de ls paisos més avançats, però relat ivament molt més acceptable que la de no fa ga i res anys . Estem referint-nos, en tot cas, a la despesa global , és a d i r , a la públ ica i a la de les empreses. En l ín ies genera ls , hom pot con­s i derar q ue, en el conjunt de l ' Estat. ambdós sectors contrib u eixen a la despesa a parts ga i rebé igua ls , men­tre que a ls paisos capdavanters l 'esforç de les empreses arriba a l 70 per cent .

8

Pel que fa a Cata lunya, la situació també ha fet prog ressos aquests darrers anys, però ca l reconèixer que estem en una situació encara preocupant. E l conjunt de l a despesa -certament dif íc i l de quantif icar exacta­ment- és proporcionalment més petit que el conjunt espanyo l . Les estimacions més f iables ens donen xi­f res, per a l 'any 1 987, de l 'ordre de 30 m i l m i l ions de pessetes, que equivalen només al 0 ,465% del nostre P I B . Com podem constatar, aquest paràmetre -tot i que s 'ha i ncrementat bastant els quatre o c inc anys darrers, atès que e l 1 984 la despesa esti mada fou d ' uns 1 9 mil m i l ions, equ ivalents a l 0,38% del P I B- és només aprox imadament la meitat del que ens pertocaria s i l ' esforç global de tot l ' Estat fos d istri buH d ' u na manera un iforme per tot el territori . I no cal d i r que el repart iment encara ens resu ltaria més desfavorable s i fèiem la d istr ibució d ' una forma proporcional a l nostre P I B (un 20% de l tota l ) . a l 'esforç industr ia l o a la su­posada potencia l itat científ ico-un ivers itàr ia .

Des d 'aquest punt de vista , s i comparem la situació de Cata lunya amb la de les reg ions europees capdavan­teres, veu rem que e ls resu ltats són encara més preocupants . En efecte, tot i que determ inades condic ions ens s igu in propícies (trad ició industr ia l i empresaria l , xarxa de comun icacions, ub icació geog ràf ica, c l ima) . la comparació ens és clarament desfavorable pel que fa a la despesa global en R+D, a la contri bució de les empreses a aquesta despesa i a l 'oferta un iversitària en formació de t itu lats en ciència i tecnolog ia .

Les causes d 'aquesta situació són complexes, vénen de l l uny i deriven fonamenta lment del fet -aba ns ja esmentat- del retard de la incorporació per part estatal a l corrent científico-tecnològ ic que comporta en pri­mer l loc la potenciació de la recerca . Ja hem ind icat també que l'esforç -en especial durant la d ictadura­restà àmpl iament centra l itzat. La promu lgació de l ' Estatut de Catalu nya féu pensar que aq uesta situació po­d ria canviar substanc ia lment atès que, en l ' art ic le 9 7 , l ' Estatut ator ga a la Genera l itat competències exc lus i­ves en i nvestigació " sens perjud ic i d 'a l lò que d isposa el nú mero 1 5 de l 'apartat 1 de l ' a rt ic le 149 de la Cons­t itució " . Així, en teoria , les competències queden sotmeses ú n icament a la coord inació genera l que li corres­pon a l ' Estat.

Dissortadament les coses no han anat. per ara , tal com feia preveu re una lectura, potser " i ngènua " , d 'a­quests textos legals . En efecte, per un cantó, l ' Estat amb prou feines ha fet cap transferència en aquesta matèria a la Genera l itat . I , a ltrament. amb la promulgació de la l le i 1 3/1986 " de fomento y coord inación ge­neral de la investigación científ ica y técn ica " sembla haver tancat les vies que haurien de condu i r a la rea l assumpció per part de la Genera l itat de les competències que li reconeix l ' Estatut .

En rea l itat. només han estat t raspassats a la Genera l i tat de Cata lunya e ls centres de recerca agrà ria i ocea­nogràfica . I, no cal d i r-ho, les U n ivers itats transferides l ' any 1985, després d 'aprovada la " Ley de Reforma Un iversitaria " ( LR U ) q ue, amb tot i e ls seus defectes, ha permès l l u r expansió en e l camp de la recerca i de la transferència tecnològica. Val a d i r, però, que els recu rsos un ivers itaris per a recerca cont inuen depenent d ' u na manera gai rebé global de la " Comis ión I nterm in isterial de Ciencia y Tecnología " (C I CYTl . que e ls d i s­tribueix d 'acord amb el Plan Nacional de I nvestigación Científica y Desarro l lo Tecnológico. Cal remarcar, a més, que l 'Admin istració centra l s 'ha negat f ins a ra a entau lar negociacions per al traspàs dels I nstituts del CSIC existents a Cata lunya.

De fet. tant la C I CYT com el Plan Nacional són fruit de la l le i 1 3/86 abans esmentada, contra la qua l la Ge­neral itat. en el seu moment. interposà recurs davant el Tr ibunal Constituciona l . Han transcorregut quatre anys, i aquest organ isme no s 'ha pronu nciat encara . No cal dir que, des del nostre punt de vista, considerem que el text legal vigent atempta g reument contra les nostres competències atès que , d 'acord a m b e l seu redac­tat, l 'Adm i n istració centra l pot planif icar i decid i r un i latera l ment la distr ibució dels recursos a través de la C I CYT, Comiss ió a la qual no tenen accés les Comun itats Autònomes (CCAA) (que només són representades en el Consejo Genera l de la Ciencia y la Tecnología , òrgan essencia lment assessor i consu l t iu ) Altra ment. perquè la funció coord inadora fos efectiva cald ria que les CCAA t i nguessin mi tjans per a desplegar l l u rs com­petències, i aquests m itjans només poden proced i r de l ' Estat a través de les oportu nes transferències . F ins ara l ' ú n ica part ic ipació inst ituciona l de Cata lunya en el " Plan Naciona l " s ' ha produït g ràcies a l 'acceptació per part de la C I CYT d'un sol dels deu programes presentats per la C I R IT per a ésser i nclosos en el susdit pla . Aquest programa, que té com a object iu potenciar la recerca en el terreny de la qu ím ica f ina, és f i nançat a parts iguals per l 'Ad m i n istració centra l i la Genera l itat.

Certament. aq uests contenciosos han cond icionat greument la pol ít ica científ ica de la Genera l itat. que no ha d isposat. d 'una manera autònoma, dels recursos suficients. Tot i això, és ben cert que s 'han emprès tota una sèrie d ' i n ic iatives i que , para l · le lament. bé que no s ' hagin produït les t ransferències, una part dels recur­sos de l ' Estat vénen a parar a ls centres rad icats a Cata lu nya amb independència de l l u r t i tu laritat.

La pri mera de les i n iciat ives fou la creació, el 1980, de la Comissió I nterdepartamental de Recerca i I nnovació Tecnològ ica ( C I R IT) amb la m issió d 'elaborar i plan if icar la polít ica científ ica a Cata lu nya i de coord i nar , en aquesta matèria , les actuacions dels d iferents Depa rtaments de la Genera l i tat . D'una manera s imu ltània fou

9

creada la D i recció Genera l d ' U n iversitats, que, a través del Gabinet Tècnic de Recerca, s 'ocupà ja del foment de la recerca un iversitària des de tres anys abans que es produïss in els traspassos de les U n ivers itats . E ls pressupostos de la General itat han anat i ncrementant els fons desti nats a aquests dos organ ismes (en con­junt , de 320 m i l ions de pessetes l 'any 1 982 s 'ha passat a 1 .937 m i l ions enguany) ma lgrat no haver rebut per aq uests conceptes cap mena de transferència des de l 'Admin istració central. Aquests organ ismes, en d ispo­sar de fons re lativament l im itats per les causes esmentades, han hagut de prioritza r-ne l 'eventua l ap l icac ió . Per a ixò s 'han dedicat especia lment a consol idar les insta l · lacions i els equipaments de recerca ja existents, a f inançar determi nats programes considerats prioritaris i a conced i r beques de d iversos tipus amb una es­pecia l atenció aq uests darrers anys a les de formació de personal i nvestigador, que complementen les que adjud ica e l M i n isterio de Educación y Ciencia .

Altrament, per l le i de l Parlament de Cata lunya es constituí l ' I nstitut de Recerca i Tecnologia Al imentària ( IRTA) , adscrit a l Departament d 'Agricu ltura , Ramaderia i Pesca, que, amb un pressupost actual de 1 . 246 m i l ions , té l 'object iu d ' impu lsar la recerca i la i n novació tecnològica en el seu àmb it i de rea l itzar la corresponent trans­ferència tecnològica a ls agents econòm ics interessats . F ina lment, el Centre d ' I nformació i Documentació E m­presaria l (C I D E M ) , adscrit a la D i recció Genera l d ' I nd ústria, i amb un pressupost de 1 .363 m i l ions, promou actuacions en recerca, in novació i organització ind ustr ia l i transferència tecnològ ica .

AI costat d 'aquests organ ismes que depenen d i rectament de la General itat, hi ha a Cata lunya e ls centres pú­b l ics de recerca ja esmentats abans : les un iversitats i el conjunt de centres propis del CS IC, sense que pu­guem obl idar la recerca bàsica i ap l icada duta a terme en el sector san ita r i , en especia l en e ls hospita ls de tercer n ivel l . De fet, la recerca sanitària a Cata lunya ha exce l · l i t sem pre en el conj u nt de l ' E stat, com ho de­mostra la considerab le proporció de recu rsos rebuts procedents del Fondo de I nvestigaciones Sanitar ias de la Seg uridad Social ( F I SS) , una a ltra font important de f inançament de la recerca, el repart iment de la qua l es fa d ' u na manera centra l itzada per part d ' un organisme adscrit a l M in isterio de Sanidad y Consumo. M és d if íc i l de valorar és la recerca apl icada i el desplegament tecnològic dut a terme per les empreses púb l iques i p ri­vades rad icades a Cata lunya . Altrament, ja hi ha una considerable col · laboració entre tot aquest entramat de centres de titu laritat i poss ib i l itats ben d iverses i els organ ismes que hem esmentat abans -així com l ' I ns­t itut d ' Estud is Cata lans- que hi contribueixen amb l l u rs accions de foment

Crec que no és exagerat d 'af irmar que aq uests darrers anys -malgrat les g reus insuf ic iències- el panorama de la recerca a casa nostra ha m i l lorat s ign ificativament. No ca l d i r que el notable increment de ls recu rsos pú bl ics desti nats a aquest camp hi ha contribu ft d ' una manera fonamental: la in f rastructura s ' ha posat més a l d ia , i e l nombre tota l i la quantia de beques i a juts són molt superiors . Aquest fet queda a basta ment re­f lectit pel nombre de treba l l s pub l icats per i nvestigadors catalans en revistes de g ran prest ig i i nternaciona l . Però h i ha també un a ltre ind icador q u e pot resultar molt revelador d ' u na nova i esperançadora tendència : l ' i ncrement de la contractació de serveis tecnològics a les Un iversitats de Cata lunya. Aquest era un camp f ins fa ben poc amb prou fe ines explotat per les em preses. És ben cert que la recerca un iversitària no ha de ten i r forçosament una rendib i l itat pràctica i m mediata ; però no és menys cert que també fer recerca ap l icada reporta beneficis mutus . En aquest sentit , és d igne de remarcar que l 'any 1 988 la contractació g lobal a les tres un ivers itats de Cata lunya per serveis tecnològics ascendí a 2 .2 1 3 m i l ions i que aquesta xif ra s 'e levà l 'any passat a 3 .427 m i l ions, amb un i ncrement d 'un 55 per cent només en un any.

No obstant a ixò, no podem ca ure en un cofoisme encegador. Hem afirmat abans que la s i tuac ió era preocu­pant, i és a ix í . No podem sent ir-nos satisfets, ni atribu i r totes les cu lpes a l centra l i sme . Per tal de posa r-nos, en aquest importantíss im sector, a l ' a lçada que ens correspond ria , cal que siguem ben conscients de les nos­tres mancances. En efecte, a més de perfeccionar la coord inació de les l ín ies d 'actuació de l 'Ad min i stració cata lana, hauríem de conèixer més a fons quins són e ls nostres recu rsos humans i materia l s ; hau ríem d 'e­labora r un p la general de R + D per a Cata lunya que, tot respectant l 'absoluta l l ibertat dels investigadors, as­segu rés el foment de la recerca fonamenta l , no obl idés en cap cas que també cal potenciar la recerca en el sector de les human itats, fac i l i tés la ded icació de nous contingents de joves, f ixés les l ín ies est imades pr io­ritàries i fomentés enca ra més les relacions amb els sectors producti us . I tot això sense renunciar, no cal d i r-ho, a a l lò que és de justícia: la partic ipació de la General itat de Cata lunya, en la mesu ra que l i correspon, en e l total de fons i recu rsos que s igu in destinats a la recerca en el conj unt de l ' E stat Altrament, en espera que el Tr ibunal Constitucional es pron unciï sobre el recu rs de la Genera l i tat davant l ' anomenada l le i de la C ièn­cia, ca ldrà segurament estab l i r una norma legal sobre el foment d 'aquesta activitat pr imord ia l a l nostre terri­tor i .

Ta l com acabem d 'assenyalar, una de les pr imeres necessitats que ca l cobr i r és la de conèixer amb més pro­fund itat qu ins són els recu rsos hu mans i materia ls existents a Cata lu nya en e l terreny de R+ D. " La recerca científica i tecnològica a Cata lunya . 1990" té la pretensió de cobrir, ni que sigui parcia lment, aquest ambiciós objecti u . Fa ja uns quants anys, l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans empreng ué la tasca d 'estab l i r un cens d ' i nvesti-

10

gadors a l nostre país, una mena de l l i bre blanc de la recerca. U na sèr ie de d i ficu ltats imprevistes va demorar aquesta rea l ització, a la qua l , per especial i nterès de la C I R IT, l ' I nstitut ha dedicat un esforç molt cons iderable aquest darrer any. Difíc i l ment una obra d 'aq uestes característ iques pot ésser perfecta o absol uta ment com­pleta, i no ca l di r que aquesta tampoc no ho deu ésser. Però pensem que és molt m i l lo r de publ icar-la ta l com està i fer-ne ben aviat una segona edició amb les correccions i afegits que ca lgu i, que no pas demorar encara més l ' apar ic ió d 'aquest volum . Malgrat aquestes eventua ls defic iències, entenc que " La recerca cien­tífica i tecnològica a Cata lunya . 1 990" ens serà a tots molt út i l per a anar-nos apropant a l 'object iu que tots desitgem : que Cata lu nya ocupi en el terreny de la recerca el l loc que li correspon .

Josep LAPO RTE Pres ident de la C I R IT

,

PRESENTACIO

13

Algú ha dit que la polít ica científica d ' un país -amb tot al lò que suposa de facu ltat per a p lan if icar, assenyalar prioritats i d isposar de recursos per a fer-les executar- és un atribut de la sobiran i a . I que només en la me­sura que gaudeix de sobiran ia , hom pot parlar d ' una polít ica científ ica pròp ia . E l fet que no hi hagi avui cap país a l món que pugu i fer-ho tot en el camp de la recerca -i que, per tant. tots e ls pa·l sos s igu in d 'a lguna manera i nterdependents- no inval ida l ' afi rmació anterior. Ara bé : havent d 'admetre que , per raons de pol í­t ica genera l . Cata l unya no pot ten i r s inó una pol ítica científ ica subord inada, cal afeg i r tot seg u it que de cap manera no estic form u lant una proposta d ' i nactivitat o de resignada inh i b ic ió . Per més que en aquest camp no totes les decis ions pugu in ésser preses a Cata lunya , n i l 'ordre de les opcions possibles s igu i establert per i nstitucions cata lanes, les poss ib i l itats de trebal l són moltes, i la necessitat de conèixer- les const itueix una tasca prior itàri a .· Conèixer la rea l itat de la recerca c ientífica i tecnològica a Catal unya, prendre consciència de les seves l im ita­cions, mesu rar les seves possib i l itats, és el pr imer acte posit iu d ' una polít ica científ ica . L ' I nstitut d ' Estudis Cata lans, d 'acord amb l 'esperit fundacional i amb una tradic ió i nvestigadora que ni la d ic­tadura franqu ista no va poder interrompre del tot. té com a un dels seus object ius estatutaris " contri bu i r a I? p lan if icació, la coord inació i la rea l ització de la recerca en les d i ferents àrees de la c iència i la tecnolog ia " . Es lòg ic , doncs, que l ' I nstitut se sentís cridat a elaborar u n balanç de la recerca científ ica i tecnològica a Ca­talunya, com a un pr imer pas cap a una possib le p lan if icació científ ica . Això és e l que havia d 'ésser i n i c ia l­ment el Llibre B/anc de /a Recerca, els primers treba l l s del qua l començaren el 1 983. I nterromputs per man­ca de recu rsos, foren represos posteriorment g ràcies a l 'ajut de la Com issió I nterdepa rtamenta l per a la Re­cerca i la I nnovació Tecnològica que presideix l ' Honorable Consel ler d ' E nsenyament . Avu i , amb un títol potser menys reivind icat iu , l ' I nstitut pot ofer i r un pr imer i nventari de l ' activitat i nvestiga­dora a Cata lunya, la qua l cosa comporta una tr iple satisfacció. En pr imer l loc per la resposta que la seva con­vocatòria ha obt ingut entre la comun i tat científ ica cata lana, els membres de la qua l treba l len en i nstitucIons que, massa sovint. més que ponts dreçats a la m útua comun icació, semblen trinxeres i naccess ib les . Que l ' I nstitut d ' Estud is Catalans hag i esdevi ngut la plataforma de t robada i d ' i nterrelació d ' i nvestigadors proce­dents de tres un iversitats, del Conse l l Superior d ' I nvestigacions Científ iques i de l 'empresa privada, acred ita la seva vocació integradora , generosa i d ia logant. El segon motiu de satisfacció és poder af i rmar que , des de l ' a lta d i recció d 'aquest l l i bre -exercida pels doctors Enr ic Casassas i S imó i Ramon Coy i Y I I- fins a la ta­bu lació i el tractament estadístic dels m i lers de dades cont ingudes en l 'enquesta -obra del Centre d ' Estud is i Desenvolupaments I nformàtics del mateix I nstitut-, tot ha estat dut a terme pe l personal de l ' I nstitut i des de l ' I nst itut . Aquest fet demostra les poss ib i l i tats que en recursos humans i mitjans i nformàtics ofereix la nostra inst itució. I , f i na lment. voldr ia destaca r que la tasca convinguda ha estat acomplerta en el term i n i pre­vist; la qua l cosa és encara un motiu de satisfacció .

L'esforç rea l itzat en la confecció del present i nventari esdevi ndria inút i l s i la feina s'acabés aquí . No ta n sols ca ldria reom pl i r en una segona ed ició les l lacunes que h i pugui haver, s inó que aq uest conj unt de notícies ha de consti tu i r la base d ' u n futur banc de dades que manti ngui actual itzada en cada moment tota la informació sobre la recerca a Cata lunya Només amb aquesta continuüat serà del tot rend ible la co l · laboració i l 'esforç de tots els qu i han contribuït a la rea l ització d 'aquesta obra . L' I nst itut d ' Estud is Cata lans confia que, en e l futur , podrà oferi r una informació sempre actual a la comun itat de científ ics per a serv i r-se'n i a les institu­cions pol ít iques per a poder estab l i r, sobre fonaments reals , les d i rectri us d ' una pol ít ica científica .

Em i l i GIRALT I RAVENTÓS

President de l ' I nstitut d ' Estud is Cata lans

1 5

Quan , cap a la f i de l 'any 1 983, la Presidència de la Genera l i tat de Cata lunya, in teressada en d isposar d ' una descripció objectiva de l ' estat de la recerca científ ica a l nostre país, encarregava a l ' I nst itut d ' Estudis Cata lans la preparació d 'aquest t ipus indef in it de recu l l que sol rebre el nom de l l i bre blanc, l ' I nstitut se sentí sota la tensió d ' u n repte, sota la tensió d ' un comprom ís extrem . Aquest encàrrec de la Genera l itat era una prova de confiança que en aquel l moment a lguns van considerar injustif icada, o excessiva, o i nescapablement desti­nada a una decepció f ina l -és d 'esperar que després de l ' anàl is i de ls volums presents a lguns d 'aque l ls com­prend ran que anaven errats, i que la Genera l i tat va encerta r en l ' encàrrec. E l fet és que aquest encàrrec l ' I ns­titut l 'assumí, enorgu l l i t , amb sentit de la responsab i l itat i amb decisió, i serví tam bé per a esperonar l ' I nst itut en el seu cam í vers la normal itat a l servei del país i dels seus òrgans de govern.

L' I EC s ' havia incorporat feia poc a la seva antiga seu de la Casa de Conva lescència de l ' ant ic Hospita l , d ig­nament restau rada per la D iputació de Barcelona, i d isposava ja d 'espai físic, comptava tam bé a m b membres decid its a fer- l i reprendre , malgrat pressupostos exigus i insegurs , part de les tasques i nterrompudes amb la guerra del 36 i que l i havien conferit e l prestigi que adqu i rí en la seva primera època, però tam bé a fer- l i em­prendre noves l ín ies d 'actuació que s ignif iquessin noves prestacions d 'acord amb l 'esperi t dels nous temps, i ntentant destria r en aq uests, a ixò sí , a l lò que era tendència estable o permanent d 'a l lò que fos només va­riab i l itat frívola i, per tant, efímera .

U n a d 'aq uestes noves prestacions havia d 'ésser l 'e laboració del l l i b re blanc sobre l a recerca a Cata l unya, per a la qual d isposàvem en aquel l moment d ' una infrastructura material relativament escassa, però que la vo­lu ntat i l ' entusiasme de l 'equ ip de personal que constitu írem (format per Ignasi O l ivel la i Prats , Josep Rossel l i Josep Joanbaról va permetre d 'estab l i r ràpidament. Cal d i r, a part, que d isposàvem de les potencia l itats d ' u n inc ip ient centre de cà lcu l , que mai no fou pensat a l ' I EC com a eina a l servei de l ' admin istració de la casa, s inó com a eina pol i facètica a l servei de qua lsevol requeriment de la recerca científ ica, orientat en par­t icu lar cap a la recerca en ciències humanes i socia ls , i que havia d 'ésser capaç d 'assum i r a m b eficàcia les bases de dades que ca lgués, centre que s 'ha convertit en l ' esplèndida rea l itat actual del Centre d ' Estud is i Desenvolupaments I nformàtics (CED l l de l ' I EC, bastit al voltant d ' un ordi nador I B M AS/400, sense el qua l centre l 'e laboració d 'aquest l l i bre no hauria estat poss ib le (ca l . doncs, agra i r a l personal d 'aquest centre , co­mençant pel seu d i rector, Josep M . Solanel las, però també a Pere Compañó i Olga M i ra l les, tots els esforços que han dedicat a la resolució de ls problemes que l 'equ ip d i rectament imp l icat en el l l i b re b lanc els hem p lan­tejat, que han estat molts i amb un r itme cada vegada més accelerat en aq uests darrers temps . Per a poder iniciar amb eficàcia la tasca ens cal ia estab l i r un pla de treba l l , però prèviament cal ia arr ibar a a lgu nes defi n i­c ions, per a la qua l cosa convocàrem d iverses reunions d ' un conse l l permanent assessor constituït per les persona l i tats següents : Josep M. Tura i Soteras , Eduard Bonet i Gu inó, Josep R ivera i Aranda, Jord i Porta i R i balta, Josep M . Suris , Jaume Bassa i Pascual , Albert Savala i Duran , Francesc Gacia i Escapa, Antoni Ca­parrós i Bened icto, Domènec Turuguet, Pere Na rbona i Coll , Pere Aramon i Ste in , Martí M inguel la i G iné , Sal­vador Ga l í i Med i na i Ignas i O l ivel la i Prats . A tots e l ls cal agra i r l ' i nterès que van posar en la col · laboració q u e s e ' l s demanava, gràcies a l a q u a l va poder ésser bastit un esquema d e l l l i b re, defin ida u n a estratègia p e r a la recol l ida i el tractament dels materials i estab lerta una plan ificació tempora l . Hom decidí que el l l i b re con­tingués e l conjunt de dades recollides sobre el terreny mitjançant enquestes directes trameses a ls i nvesti­gadors, i també e l recu l l de tota la in formació pub l icada en anuar is , memòries, opuscles i tot t ipus de pub l i-

16

cacions relatives a ls centres de recerca existents. E ls resu l tats d 'aquestes enquestes i d 'aquest recu l l cons­t itueixen el nuc l i i n ic ia l de la base de dades existent al C E D I de l ' I EC . Una da rrera part del l l ib re havia d 'ésser al lò que vam anomenar potser impròpiament un estudi sociològ ic de la comun itat d ' i nvestigadors. Amb la col · laboració de personal procedent de la Fundació Bofi l l (a la qual agra'lm profu ndament la bona d ispos ic ió amb que acol l í e ls nostres suggeriments i l 'esperit cooperat iu amb què ens comun icà les seves preocupa­cions) encapça lat per Joan Costa i R iera, fou ens in istrat un grupet de personal per tal que entrevistés un cert nombre d ' i nvestigadors . Foren entrevistats 487 científ ics, repartits entre tots els àmbits pr incipals de la c ièn­cia , que expressaren l l u rs opin ions sobre una d iversitat de temes, entre d 'a ltres la natu ra lesa de l 'activitat de recerca en e l l a mateixa , l 'organ ització de la recerca a l país, les re lacions recerca-i ndústr ia, recerca-admin istra­ció i, d ' una manera més genera l , recerca-societat. etc. Cada conj unt de respostes reco l l ides a cada àmbi t cien­tífic fou sintetitzat i ana l i tzat per l 'equ ip de sociòlegs d i rig i t per Joan Costa i R iera i és la base del capítol " La recerca a Cata lu nya des del punt de vista dels investigadors " del present l l i b re.

El text de les enquestes d i rectes fou curosament elaborat; les enq uestes es d istribUlren àmpl iament (en fo­ren enviats 4000 exemplars) entre persones vincu lades a centres de tota mena que poguess in ten i r a lguna activitat que pogués ésser considerada de recerca . A ix í , per exemple, foren inclosos entre e ls centres d ' in­terès potencia l museus i b ib l ioteques, f ins i tot els d 'àmbit loca l , centres d 'estud is loca ls i molts d 'a ltres . Les respostes rebudes ( i tam bé, i potser sobretot. les manques de resposta) permeteren de fer una c lass if icació més correcta . Semblava en aquel l moment ( i encara ho sembla ara) que un inventa ri de centres no era pas l 'objecte d ' i nterès major (ja que les un ivers itats, les d i reccions genera ls , les d iputacions en solen ten i r fetes parts essencia ls , i la C I R IT és actualment a punt de publ icar-ne un recu l l molt complet) , s inó que era impor­tant un inventari de persones que permetés la ident if icació dels grups de recerca o " u n itats de recerca " rea l­ment existents . U n departament un iversitar i , posem per cas, és una entitat amb existència inst itucional itzada d intre del qual solen coexist i r d iversos g rups productors de recerca, grups o un itats l ' ex istència dels qua ls genera l ment no respon a cap esquema oficial però que són una rea l itat amb una determi nada capacitat pro­ductiva. Es tractava, sem blava aleshores, de reco l l i r les pistes per a a rribar a conèixer qu i ns eren aq uests n u­cl is elementals , sobretot en aquel ls moments, anteriors a la promu lgació de la l lei de reforma un iversitària i de l ' anomenada l le i de la c iència, moments en què les estructu res ofic ia ls supervivents de l ' ant ic règ i m es­taven evidentment en cris i i encara no havien crista l · l itzat les noves estructu res que a ra es porten .

Potser plantejàvem un projecte massa ambiciós, q u e havia d ' inc loure així mateix l ' i nventari de m itjans mate­rials existents (que des d 'aquel ls moments inc ia ls que ara descric f ins ara s 'han incrementat molt íss im a to­tes les un ivers itats i a tots els centres de recerca s i tuats a Cata l unya) i e l recu l l de totes les dades existents sobre els f luxos del d iner desti nat a la recerca, tema sobre el qual pers isteix la nebu losa d ' u na certa i ndefi­n ició , no solament pel que fa a ls fl uxos procedents de Madrid ( i ara , a més, e ls procedents d ' Eu ropa) , s i nó f ins i tot els propis de la General itat. ja que no existeix una frontera clara entre al lò que és recerca i al lò que és servei , n i és c la r moltes vegades s i a l l ò que una d i recció genera l encarrega a un centre de recerca és una s imple reco l l ida de dades o és rea lment una part substancia l d ' un trebal l d ' i nvestigació .

Tot el materia l cont ingut a les respostes de les enq uestes fou acum u lat a la base de dades i fou ana l itzat. tractat estadíst icament i e laborat conceptualment fins a ésser recol l it en e l text i n ic ia l d ' u n l l i b re de d iversos vo lums que contenia nombrosíssimes taules i gràf iques que havia d 'ésser ( i en gran part és) e l fona ment de la pr imera redacció del l l i b re que se'ns havia encomanat. Algunes còpies d 'aquest text ci rcu lare n : una fou l l i u rada a Presidència de la Genera l i tat, una altra a la C I R IT. A l 'equip de col · laboradors que rea l itzaren tot aquest trebal l hi figu raven , a més dels ja esmentats in ic ia lment. Josep R ibas i Seix i M . Dolors de Castel lar , de ls qua ls cal reconèixer l ' i nterès, la ded icació i l 'eficàcia .

Va semblar especia lment i nteressant en aquel l moment i nc loure com a i ntroducció a l l l i b re blanc, abans de tota la matèr ia descriptiva i estad ística, una sèrie de textos, que podríem defi n i r com a petits assaigs, sobre l 'estat de la recerca en àmbits científics concrets, que serien encarregats a especia l istes més o menys des­tacats d intre de la nostra comun itat científ ica, assaigs que haurien de representar cadascun d 'e l l s , més que un estudi complet sobre el tema, una expressió de les opinions de ls autors formades a l l la rg de l l u r expe­riència vita l , sorg ides de l l u rs coneixements generals de l 'amb ient que descrivien . En aquel la pr imera època , aq uesta part del l l i b re va resta r només en projecte

E l conven i s ig nat amb la Genera l itat f ixava uns term ins per a la real ització del treba l l , que es comp l i ren a m b força aproximació amb el l l i u rament d e l pr imer text abans esmentat. i unes contrapart ides econòmiques q u e , essent com eren insuficients per a l a confecció completa d e l treba l l f i n s a l a seva edic ió i pub l icació, hom donava per entès que an i rien segu ides per subvencions complementàries sense que l ' i mport d 'aquestes fos especif icat en e l text del conven i , ja que haurien d 'ésser establertes segons l ' evo lució de la tasca que s 'anés rea l i tzant . E l fet és que entrà rem en un període d ' indefin ició a l començament del qua l l ' I EC amb els seus fons propis va subven i r a les necessitats de l 'equ ip que treba l lava en el l l ib re blanc; després l ' I EC travessà

1 7

u n a època de col ' lapse econòmic de l a q u a l a ra j a h a sortit g ràcies a un conjunt ben conegut de c i rcu m stàn­cies. A partir de la nova posició de la Genera l itat de Cata lu nya en relació amb l ' I EC, i depenent la C I R IT a ra del Departament d ' Ensenyament, s ' ha man ifestat renovat l ' i nterès d 'aquestes inst itucions vers el materia l re­col l it a l 'IEC i vers l 'enfocament general que s 'havia donat al l l i bre blanc de la recerca . L' I EC ha estat u rg it a com pletar-lo i a acaba r-lo, amb la deguda actual ització de totes aquel les parts que ho exig iss i n .

Encarregat Ramon Coy i Y I I de la coord inació i gestió de tota la tasca que encara quedava per fer, va semblar convenient proced i r a una redef in ició d 'object ius i a un replantejament de la g lobal itat del l l i b re, a la qua l cosa es proced í en u na sèrie de reun ions mantingudes a la C I R IT o a l Departament d ' Ensenyament de la Genera­l i tat, amb assistència de representants d 'aquests organismes i de l ' I EC . E l fruit d 'aquel les reun ions fou en darrer terme el l l i b re que ten iu a les mans, resu ltat de dos anys de fe ina intensa dedicada a la reco l l ida de nou material per a com pletar les dades obtingudes anteriorment (de l 1 984 a l 1 986) i a l 'anà l is i i l 'ordenació de les noves dades, ju ntament amb les ant igues, per a constitu i r una base de dades que actua lment ja té un volu m considerable i que resta oberta, amb la intenció clara d 'ésser en el futur una font de consu lta obl i­gada sempre que ca lgu i fer a lgun estud i o prend re a lguna decis ió en relació amb la recerca . Para l · le lament, s 'encarregà a les personal itats ad ients els assaigs sobre l 'estat de la recerca en l lur àmbit concret respectiu que constitueixen la pri mera part del pr imer volum d 'aquesta obra , i s 'actual itzà i redactà de nou l ' estudi so­ciològic de què abans he tractat i que fig ura a la segona part d 'aquest vol u m .

Per a fer tota aquesta tasca s ' ha hag ut de constitu i r un nou e q u i p de treba l l . Així , h a calgut demanar esforços com plementaris a d iverses persones de l ' I EC , en pa rticu lar a les mateixes del CED I ja esmentades abans, a M . Rosa Franq uesa i G lòria M u ndó, de Secretaria de Presidència ; a Mercè Boronat, E l i senda Vi la i Ester Vi­ñua les, del Departament d 'Admin istració i a Manuel Pascua l , del Departament de Publ icac ions . Ha ca lgut de­manar la col · laboració a Teresa Balagué i S ílvia Solanel las. I la partic ipació de Betty Als ina , M . Teresa Catalan, E lena Fontanet, Marta Garc ia , F rancesca Maceda, Joan R iba i Rosa Viñolas. S 'ha comptat amb l ' esforç de Josep Llobera i , de nou, amb el de Francesc Gacia i Escapa. A tots el ls s 'ha d 'ag ra i r públ icament l l u r dedica­ció. U ltra el suport i la col ' laboració rebuda dels Vice-rectorats de Recerca de les tres un iversitats de Cata l u­nya i de la D i recció de ls Departaments un iversita r is , ha calgut també recórrer a l 'a jut extraord inari de l ' I nst itut d ' Estadística de Catalunya, del Centre d ' I nformació i Desenvo lupament Empresaria l , de l ' I n st itut de Recerca i Tecnologia Agroa l imentàries, del Laboratori Genera l d 'Assaigs i I nvestigacions i de l ' I nstitut d ' Estudis de la Salut. S 'ha comptat també amb el suport de la D i recció dels instituts del CS IC a Cata l unya, de l ' Escola Su­perior d 'Ad min istració d ' E mpreses ( ESADE) , de l ' I nstitut Ou ímic de Sarrià ( l OS) i de l ' I ESE ( I nstitut d ' Estud is Superiors de l ' E m presa) .

L'esforç d e tothom q u i h i h a col · laborat i e l del conjunt dels autors d e les parts q u e apareixen s ignades fa d 'aq uesta una obra col · lectiva, de la qual la responsabi l itat f ina l , però, és globalment de l ' I nst itut d ' Estud i s Cata lans, que espera rebre de la com u n itat científ ica tots aquel ls suggeriments que pugu in contribu i r a m i­l lorar una poss ib le conti nuació del l l i b re, a completar la base de dades, o a correg i r les errades que inadver­t idament pugu in haver aparegut a l 'edició actua l , malgrat tots els esforços fets per a evitar-les .

En ri c CASASSAS

Setembre 1 990

REFLEXIONS

SOBRE LA

RECERCA A

CATALUNYA

,

INTRODUCCIO

23

En els països de democràcia representativa els responsables de les preses de decis ions són e ls pol ítics que el poble ha escol l i t per l a via de l sufrag i . Però e ls problemes de les societats modernes són massa com­plexos perquè, amb això sol , s 'asseguri automàticament l ' autenticitat del procés democràtic i l ' eficàcia de ls seus resu ltats de cara a l bé com ú . Cada vegada més resu l ta necessària a lguna forma de participació d i recta, el més ampla possib le , de tots els i nteressats . I cada vegada més és més ind ispensable una consu lta a l s experts, no a ls que s 'autotit l len experts però coneixen e ls problemes només des de l 'exterior, s i nó a ls que rea lment e ls v iuen, a ls qu i estan involucrats en cos i àn ima perquè, de l ' activitat on aquests problemes es plantegen, e l l s n ' han fet una raó de vi u re .

E l vast conjunt de q üestions relacionades amb les activitats de recerca i amb la i nnovació tecnològ ica no és pas una excepció en aquest sentit , ben a l contrari . Per tant, un i ntent seriós de donar una vis ió g lobal i f ide­d igna de la s ituació present de la recerca a Cata l unya, no pod ia prescind i r d ' una reflexió rea l itzada pels propis investigadors . ¿ Qui m i l lor que el ls , cadascun en e l seu camp, per a descri u re i comentar la tasca rea l i tzada , pe r a ava luar-ne e l s resu ltats, per a d iagnosticar-ne les i nsuficiències i pe r a marcar e l s futurs object ius a l nostre abast? És a part i r d 'aqu í, a parti r d 'aquest mosaic de descripcions i comentar is , de jud ici s de va lor i d 'opin ions motivades, que esdevindrà poss ib le rea l itzar una síntesi operativa, la qua l ha d 'ésser un dels p i lars sobre e ls qua ls es podrà concretar la pol ít ica científ ica de Cata lu nya que f ins ara les ci rcumstàncies han per­mès tot j ust d 'esbossar.

Cata lunya necessita i té d ret, en efecte, a una polít ica científ ica pròpia . Qualsevol fórm ula d 'autogovern que­daria coixa i t ind ria el seu futur h ipotecat si Cata lunya renunciés a impe l · l i r i ordenar la recerca segons e ls seus propis criteri s ; a propiciar i encoratjar la innovació segons les seves pròpies necessitats ; a promoure les activitats de desenvolupament d 'acord amb els seus propis objectius . Per damunt de les l i m itacions del marc j u ríd ic que ens encot i l la (que natu ra lment no hem pas de considerar com a intang ib le i def in i t iu ) , Cata­lunya ha de fer tot l 'esforç econòmic i polít ic que calgu i per a actuar, en matèria de recerca i i nnovació, d ' u na manera autònoma En moltes aspectes ja ha començat a fer-ho, però cal prossegu i r per aquest camí d ' u na manera més de l iberada i s istemàtica, tant per raons de principi com per raons purament pragmàtiques .

La recerca , planejada i efectuada autònomament, constitueix una af irmació d ' identitat ja que assegura una presència d i recta, sense intermed iar is n i et iquetes a l ienes, en la com unitat i nternaciona l . Però la recerca re­presenta encara molt més de cara al futur del país . U na nació, des del punt de vista humà, és la conjunc ió harmònica d ' u na rea l itat quot id iana específica, d ' uns sentiments ind iv iduals de perti nença, d ' u na voluntat col· lectiva de permanència h istòrica i d ' un projecte de futur més o menys conscient però poc o molt eng res­cador. Un país petit com el nostre, en un entorn cosmopol ita com és l 'entorn europeu i a més sotmès, com està, a press ions assim i l istes molt fortes, no pot dura r, no pot manten i r-se, s i no és capaç d 'anar ofer int a l s seus c iutadans unes condicions de vida massa a l l unyades de l 'estàndard occidental i unes perspectives de futur, unes oportun itats ind iv iduals de rea l i tzació personal i de progrés, suf ic ients per a est imu lar i j ust if ica r la vol untat d 'emprendre i de crea r. I a ixò, en el món actual , a l menys mentre d u ri l 'asp iració fàustica q ue l 'a­n ima, només hi ha una via per a garant ir-ho d ' una manera durab le , que és la vida de la recerca i la i nnovació, que han esdevingut condicions prèvies absolutament crucials per a la creació sostinguda de riquesa L'esforç de descoberta és de resu l tats a leator is , però només l 'afany i l ' i ntent de descobèrta posen en situació d 'as-

24

s imi lar i desenvolupar les descobertes dels a ltres . I un país que no és capaç de rea l itzar aquesta assi m i lació, aquesta adequació permanent de les seves estructu res productives a les noves situacions, és un país con­demnat a la l l a rga a exti ng i r-se com a nació si no compta amb defenses d 'un a ltre t ipus que, ma lauradament. a nosaltres ens manquen .

Altres raons poden encara invocar-se per a justif icar la necess itat de formular d ' una manera precisa i de de­senvolupar activament la nostra pròpia política en matèria de recerca . En pr imer l loc perquè una po l ít ica prò­pia -concu rrent amb la que i nevitab lement contin uarà mantenint l ' Estat Espanyol i amb la que va desenvo­lupant, cada cop amb més ampl itud, la Comun itat Europea-, és una garantia de p lu ra l i sme . En matèria de recerca resu lta in necessari argu mentar sobre la fecund itat del pl u ra l isme car, en termes genera ls , tothom h i està d 'acord , tant s i es tracta de p lural itat d 'equ ips de recerca com si ens referim a l l u r d istribuc ió territoria l o a l es fonts i s istemes de f inançament . Així i tot, però, és un error molt estès el creure que e l rend iment dels recursos afectats a la recerca mi l lora sempre organitzant-la sobre una base territoria l més ampla . La coo­peració entre equips geog ràf icament a l lu nyats, els contactes estrets i sovintejats entre i nvestigadors de pa·¡­sos d i ferents, la mobi l itat de les persones i la posta en comú d 'equ ipaments costosos , són elements posit ius i avu i en d ia tota l ment i nd ispensables. Però el r i sc de burocrat ització i d 'esclerosi augmenta ràp idament s i la recerca es vol d i r ig i r i admin istra r des de l l uny i des d ' un sol l loc. I la desitjable imbricació de la recerca aca­dèmica amb el teixit industria l , necessita tant la prox im itat física com una sensib l itat com u na i ve ind iscuti­b lement fac i l itada per la consciència de pertànyer a una mateixa comun itat. on beneficis i pèrd ues són d 'a l­guna forma compartits.

La comun itat c ientíf ica ha estat internacional des dels seus orígens , i uns pocs segles enda rrera ho era , se­gurament. tant o més que a ra . Cata lu nya ha d 'apostar i aposta de fet per una internacional ització creixent. Però s i la Comun itat Econòm ica Europea és ja , des de molts punts de vista, un espai insuficient. ¿ com pot just if icar-se el tancament que representa l 'afany de centra l ització des de Madrid , i en part icu lar la reserva a l ' E stat, que la Constitució estableix , del foment i coord inació general de la recerca ? N i ngú no hauria de ten i r competència exc lus iva per a fomentar la recerca . Aq uesta és una responsabi l itat que mora l ment i pol ít ica­ment comparteixen tots els poders públ ics , des dels poders loca ls f ins a l poder comun itar i de B russel · les , i que tots han d 'assumi r, cadascun d ins de la seva esfera d 'acció, amb vistes a obten i r els m i l lors resu ltats i a fer de la recerca i del desenvolupament uns instruments de progrés i no una ei na de dominació . I pel que fa a la coord i nació, la coord i nació més eficaç és l a que asseguren , en e ls àmbits respect ius , d ' u na manera natu ra l , la pròpia comun itat científ ica i el món empresaria l , que són els m i l lors jutges de l l u rs interessos i e ls que més interessats estan en la màxima eficàcia del treba l l i en el m i l lor rendi ment dels recu rsos. És para­doxal que, quan la desconfiança en la capacitat de gestió d i recta de les admin istracions de tot ord re és tant de moda i àdhuc la segu retat dels edif ic is públ ics es va confiant a mans privades, l ' Estat aspiri encara a " coor­d inar" des de fora un s istema tan complex, tan canviant i del icat com és el s istema d i nàmic que constitueixen les activ itats de recerca i de desenvol upament. I ho és tant més encara quan es tracta d ' u n sistema on els recursos humans (que per def in ic ió no són robots s inó persones q ue pertanyen a un g rup nacional i tenen l l u rs pecu l ia ritats i en particu lar una l lengua i una cu ltura que els són pròpies) . han d ' estar dotats de capacitat creadora, d 'experiència i d ' hab i l i tat excepcionals i per tant són l 'e lement més fràg i l , e l més costós d 'obten i r i e l més preciós del conj unt.

E l cas de la recerca és seg u rament el cas més clar on l 'autogestió es justif ica plenament. tant des d ' u n punt de vista doctri nal com pels resu ltats , i on l ' ú n ica via d ' i ntervenció dels poders púb l ics hau ria d 'ésser el fi­nançament selectiu d 'acord amb les conveniències i necessitats de l 'entorn social on la recerca es rea l itza . Ara bé, com que , lògicament, la def in ició i la caracterització d 'aquestes conveniències i necessitats qu i m i l lor pot fer-les és cada com u n itat naciona l , e l n ive l l òpti m de poder per a d ispensar el f i nançament és, en e l nos­tre cas, el n ivel l nacional cata là , sense que a ixò hagi d 'excloure tota lment. a priori , n ive l ls més baixos, mu ni­c ipals o comarca ls , o nivel ls s ituats per damunt. com el de l ' Estat o el de la Com un itat Eu ropea .

Perquè Cata l unya pugu i avançar en l 'e laboració de la seva pol ítica científica, ca l ia doncs, en pr imer terme , conèixer e ls pu nts de vista de ls més d i rectament impl icats, és a d i r, de ls i nvestigadors , sobre la branca on cadascun treba l la . Les nombroses aportacions aquí aplegades, que cobreixen ga i rebé tots e ls camps del sa­ber i sorprenen per la r iquesa i varietat de ls enfocaments, constitueixen un material molt va luós, i a tots i a cadascun dels autors cal agra i r-los la cooperació i l 'esforç de síntesi que han rea l itzat. Personalment estic con­vençut que aquesta cooperació haurà d'anar encara més l l uny. S i volem resoldre pos it ivament els i nevitab les confl ictes que sempre es plantegen i volem conci l iar els interessos de la c iència, és a d i r, de la creació i d i­fusió del coneixement. amb e ls i nteressos pol ít ics i e ls del sector product iu , cal que la com un itat c ientíf ica cata lana part ic ip i formalment en el procés mateix de l 'estab l iment i revisió periòdica de la nostra pol ít ica c ien­tífica . I aquesta partic ipació cal que e ls investigadors la rea l itz in a la vegada com a ind iv idus i com a membres dels col · lecti us científics existents . No n ' h i ha prou amb donar un parer sobre e ls mecan ismes d 'execució

25

d ' una pol ít ica científ ica ja establerta . Ca l , sobretot. que els investigadors s igu in escoltats, amb el deten iment necessari , tot al l la rg del procés del seu estab l i ment i revis ió .

Àdhuc presc ind int de les altres parts d 'aquest vol um inós i nforme (que condueixen, amb tanta o més força encara, a la mateixa conclus ió) , la lectu ra de les reflexions que segueixen demostraria a bastament que Ca­ta lu nya d isposa de l 'experiència i dels recu rsos humans necessaris per a executar amb èxit una pol ítica de recerca pròpia . Queda en peu la tasca -compromesa i apassionant- d'entre tots def in i r-la i portar-la a bon terme.

Her ibert BARRERA

La rece rca e n fi l o sofi a Francesc Gamà

Ex-President de la Societat Cata lana de F i losofia . I EC

29

En el marc de la recerca c ientífica i tecnològica, la i nvestigació pròpia de la Fi losofia p resenta notables pe­cu l iar itats :

1 .- E ls temes de poss ib le indagació no es presenten amb l 'objectivitat característica de les c iències empí­r iques : no es proposen forçosament com a dades de fet.

2 .- En conseq üència , el mètode per a a rr iba r a l l u r coneixement i exploració no és un camí i ntermed ia ri neu­tra l . Ben a l contra r i , el m itjà d 'accés i l 'objectiu són i nterdependents . Això no vol d i r que qua lsevol m ètode, esco l l it a rbitrà riament , sigui bo. Senz i l lament , mètode i objecte conegut constitueixen un cercle fonamenta l i ú lt i m : precisa ment el cercle de la veritat.

3 .- El p rog rés de la recerca no avança per senzi l la agregació l i neal dels nous resultats als ja aconseguits anteriorment, s i nó per la revis ió i constant confirmació de ls pr incip is que fonamentaren les i ndagacions a n­ter iors.

4.- En e l vessant subjectiu i respecte dels mateixos investigadors, el t rebal l en equ ip , amb la corresponent div is ió i a rt icu lació de les tasques de cadascú, no és sempre fact ib le , com ho demostra la recerca feta f ins avu i .

5 .- Les dif icu ltats anteriors només e s poden salvar -en part- en les recerques pertanyents a h istòria de la fi losof ia , accentuant e l vessant h istòric respecte del f i losòfic. Això es nota sobretot en les i nterpretacions de textos i en l ' hermenèutica, en genera l .

E l context històr ic i social té una importància fonamental per a orientar la recerca fi losòfica : selecciona i je­rarq u itza els p roblemes i les f igures h istòr iques, segons els interessos i les d i ficu ltats del moment en què s 'enceta l 'estud i . E l s que passen a p rimer p la organitzen la perspectiva genera l . A a ixò ca l afeg i r que e ls cor­rents d 'op in ió contam inen el mateix i nterès teòric de la i nvestigació. La doctr ina fi losòfica que i nteressa es converteix , d 'aq uesta manera , en una ideologia que dóna aco l l ida a altres aspi racions : rel ig ioses , socia ls , po­l ít iques, etc. Això mateix podem d i r dels corrents contra ris , quan hom fa l 'exploració amb à n i m de p rotesta o de debel · lac ió . Pot haver-hi mètodes i recerq ues or ientades, només, a la refutació de les doctr ines adverses.

La dens itat d ' i nvestigadors , pola ritzats en algun dels temes més atraients del p resent i nforme, s 'expl ica , en part, per les ci rcu mstàncies sòcio-pol ít iques viscudes els darre rs anys pel nostre país. De la mateixa manera es poden j ustif ica r a lgunes de les concentracions en l ín ies pr inc ipals de recerca que f iguren , també, en aques­tes pàg i nes

És obvi , d 'a ltra banda, que els p lans d 'estud i i les matèries ensenyades determinen , en bé i en ma l , l 'o rien­tació dels i nvestigadors. Més d i recta, encara , i més efectiva, és la i nf luència de les personal itats destacades de l 'ensenyament .

C reiem que en a lguns casos, però pocs, hom pot par lar d 'escoles de pensament, pròpiament dites. En l ín ies genera ls , e ls " ismes " doctr ina ls i de contingut han donat pas a ls " ismes " de mètode : h i ha més repetició d 'actituds menta ls que no pas progressió en r iqu idora de doctr ina .

Les Facu ltats un iversitàries i les pertanyents a altres centres superiors manifesten unes certes l ín ies preferen­cials de recerca , l 'eficàcia de les quals Influeix en la primera opció que ha de resoldre el jove estudiant en tr iar el tema de la seva exploració inaugural : la tes ina de l l icenciatura . Aqu í comença el seu viatge i ntel· lectua l .

30

Per desgràcia, a lgu nes vegades, la decisió és presa per la possibi l itat de trobar un l loc bu i t d ins el venta l l de temes oferts pe ls mentors i per ta l de sort i r del pas .

La recerca actua l en f i losofia a Cata lunya, i q u e compti j a a m b una i nvestigació efectiva i l a pub l icació d 'a lgun art ic le o l l i b re, es pot ordenar segons els àm bits temàtics següents, amb i nd i cació de ls Centres : U n iversitat de Barcelona ( U B ) , Un ivers itat Autònoma de Barcelona (UAB) , Facu ltat de Teo log ia (F Teol ) , Consel l Supe­r ior d ' I nvestigacions Científiq ues (CSIC)

Teoria del coneixement i filosofia de la ciència

En ambdues Un iversitats hom investiga en el camp de la fi losofia de la ciència, en genera l , i de la b iologia (Magí Cadeva l l , UAB) i de la f ís ica, en part icu lar . A la U B (Departament de Lòg ica , H istòria i F i losofia de la Ciència) , hom fa estudis sobre " representació i inferència " , i sobre h istòria de la farmàcia , de la lògica i de la matemàtica . A la UAB han estat publ icats d iversos l l ib res sobre f i losofia del l leng uatge (Victòria Camps, J . M . Terricabras, Danie l Quesada) i teoria de la na rració (Enrique Linch ) .

Filosofia de l a història e n g eneral i teoria d e l a comprensió històrica

El Departament d ' H i stòria de la F i losofia de la UB té en curs i ndagacions sobre el coneixement que fa pos­sib le la c iència h istòrica, s igu i segons els clàssics, o bé segons autors actua ls . Tam bé i nvestiga el pas del coneixement de les fonts a la narració h istòrica pròpiament d ita .

Filosofia de la cultura i la política

AI Departament de F i losofia teorètica i pràctica de la UB hom investiga sobre sociologia i f i losofia de la cu l­tura (Josep M . Als ina) i també sobre el concepte de " raó pràctica " (Norbert B i l beny) i sobre ètica ap l icada (Artur J uncosa, Norbert B i lbeny) .

A la UAB la recerca d 'aquest sector jé) fa uns anys que es desplega en tres l ín ies temàtiques pr incipals fi­losofia pol ít ica (Josep Ramoneda) , f i losofia de la religió (Pere L lu ís Font) i f i losofia de l 'educació (Octavi F u l lat . Joan Carles Mèl ich ) . Els resu ltats s'han concretat en l l i bres ben coneg uts .

Ètica

Aquest és l 'àmbit més atès i cu lt ivat de la i nvestigació fi losòfica actual que podríem anomenar sistemà tica, és a d i r, no h istòrica en sentit estricte.

A I Departament corresponent de la UB la recerca va vers la b ioètica i la sociologia de la mora l (Artur J u nco­sa) , i e l neocontractua l isme ètico-pol ít ic (Francisco López Frías) A la UAB han estat pub l icats treba l l s sobre ètica, retòrica i política (Victòria Camps) , èt ica i l l i bertat (J . M Terricabras) , i sobre les condicions h u manes de la s ituació moral (Gera rd Vi lar)

Estètica

L' Estètica s istemàtica ha estat objecte d ' una publ icació extensa i r igorosa a la U B ( David Estrada) . Tam bé la UAB té publ icacions d ins aq uest camp de la fi losofia (R . Gabas, Gerard Vi lar ) . Professors d 'aquestes U n i­versitats han pub l icat assaigs de molt alt nivel l sobre temes d 'a rt i sobre determinats períodes de la seva h is­tòria .

Història de la filosofia

Les recerques que pertanyen a aquest camp es poden subd ivid i r segons els períodes estud iats en :

Història de la filosofia antiga

A la U B la investigació es refereix especia lment a ls pre-socràtics i a Plató (Anton io Alegre) , i també a P luta rc . A la UAB els temes predi lectes són, a més de Plató, la f i losofia a lexand rina i la contemporàn ia a ls pr imers temps del cristian isme : gnòstics i neoplatònics (Josep Montserrat ) .

Història de la fi losofia medieval

La UB s ' interessa per sant Tomàs i la f i losofia escolàstica en genera l , com ho evidencien obres extenses i d 'art iculació molt r igorosa i f idels a la trad ició tomista estricta (Francesc Canals, Eudald Forment) . H i ha tam­bé estud iosos del nomina l isme d 'Ockam i de les seves connotacions polít iques.

A la UAB han estat tema d ' i nvestigació Dionís Areopag ita, sant Anselm (Josep Bata l la , Josep M. Udina) , Ma i­mòn ides ( Eduard Fel i u ) La recerca actual sobre L lu l l i N icolau de Cusa comença amb E usebi Colomer ( F . Teol ) i seg ueix amb Josep Perarnau (F Teo l1 q u e estudia manuscrits i edita textos importants per a l a h i s­tòria del l u l · l i sme. De la UAB cal esmentar J . M . Ru iz S imón.

31

Arnau de Vi lanova és investigat per Josep Perarnau ( F Teol ) . i e ls seus escrits mèdics ho són per LI . Garcia i Bal lester (CS IC ) Altres estud is de Josep Perarnau i Jaume de Puig (UAB) es refereixen a N icolau Eymerich .

Sant Vicenç Ferrer i F rancesc E ix imenis han estat estudiats també per Josep Perarnau . E l Col ' legi U n iversitari de G i rona (UAB) ha emprès la publ icació s istemàtica de les obres catalanes d ' E ix imenis .

Eckhart ha estat tema de la investigació de Joaqu im Mar istany i de Josep Bata l la (UAB) Ramon de S ib iuda ho ha estat per part de Jaume de Puig (UAB)

Història de la filosofia moderna

A la U B i al Departament d ' H i stòria de la F i losofia s 'estant fent importants recerq ues sobre pensadors re­naixentistes i de l seg le XV I : Maqu iavel i Francis Bacon ( M A Granada) .

A la UAB, Montaigne ha merescut estudis valuosos de Pere L lu ís Font i Jaume Casals .

Tam bé e ls g rans f i lòsofs del XV I I : Descartes, Hobbes, Pasca l , Leibn iz, etc , han estat tema de recerca a totes dues U n iversitats (Agustí Gonzalez, Jord i Sales, Salvi Tu rró ( U B ) i Pere L lu ís Font (UAB) ) .

Recerq ues sobre la f i losofia de la 1 1 · l ustració han estat publ icades a la U B (José Manue l Bermudo) També a lt res referides a Kant (F . Martínez Marzoa, J . A leu , Salvi Tu rró (UB) i Josep Olest i , A . Fre i re i P . L lu ís Font (UAB) ) .

Història de la filosofia moderna i contemporània

Professors pertanyents a la UB han ed itat importants estudis sobre Hegel (Ramon Va l ls , Gonçal Mayos) i Marx (J . M . Bermudo ( U B) . i Gerard Vi lar , (UAB) ) . N ietzsche ha estat tradurt i comentat per Andrés Sanchez Pascual ( U B ) .

A l s Departaments de F i losofia teorètica i d ' H istòria de l a F i losofia de l a U B , un grup de professors fan recerca sobre fenomenologia i sobre Heidegger. Cal esmentar el molt important estudi que sobre aq uest darrer fi lò­sof inclou Eusebi Colomer (F . Teol ) en la seva extensa obra ded icada al pensament a lemany des de Kant fins a ra .

A la UAB, Joaqu im Maristany ha publ icat importants textos referits a Sartre. A aquest Centre pertany també Josep M. Terricabras , autor d 'obres sobre Wittgenste in .

A les dues U n iversitats han estat estud iats i publ icats art ic les i l l i bres entorn de l ' Escola de Frankfurt : Mar­garida Boladeras ( U B ) , Raü l Gabàs (UAB) i a ltres, centrats en la figu ra d ' E rnst Bloch (J . M . Ud ina ) .

E ls darrers corrents de l pensament f i losòfic francès -especia lment Foucau l t- han estat el tema de recerca de M iquel Morey ( U B ) .

Perspectives de la recerca e n filosofia

La situació crítica de la F i losofia en el món actual no permet de mantenir g rans esperances. En concret. i pel que fa a Cata lu nya , cald ria :

1 - Obri r nous horitzons d 'exploració -no solament intel ' lectuals i científics- vincu lats a la vida actual i ve­ritab lement congruents amb la nostra cu ltura més autèntica.

2 .- Aconsegu i r que en els p lans d 'estudi ofic ia ls de les nostres Facu ltats de Fi losofia fig u ri n matèries com Història de la filosofia i de la cultura catalanes, on no ún icament s 'estud iln les doctri nes dels f i l òsofs perti­nents, s inó tam bé el context humà, sòcio-polít ic i a rtístic que ha condicionat l l u r pensament i n 'és, a l hora, e l ressò i la f ide l expressió .

3 .- No segu i r servi lment la temàtica i les orientacions més " exitoses " en la premsa i les ed itoria ls i d ist ri­bu ldores de l l i b res estrangers, que sovint determi nen la selecció dels l l ib res que ca l tradu i r i, poss ib lement. l leg i r i àdhuc estudiar . E l s factors comercials i de mercat poden arr ibar a desviar l 'atenció de docents i d ' a­l umnes.

4.- I nstar les institucions no un iversitàries de cultura i les publ icacions de més a l t n ivel l perquè fac in co­nèixer a la societat la temàtica fi losòfica actual en forma rigorosa i comprens ib le . D 'aquesta manera, les .ac­t ivitats dels centres superiors de docència i d ' i nvestigació i nteressaran la societat ambient i hi seran ben re­budes. Cal fug i r de la falsa a lternativa viciosa que fa cau re la fi losofia, o bé en la rec lus ió d ' u na investigació m i noritària que s 'exposa en un l lenguatge críptic que només poden entendre e ls especia l istes, o bé en la vulgarització banal que par la per no d i r res o per bressolar mental itats adormides.

Cal esperar que, en un futur no l l unyà, la continu·ltat eficaç i creadora de la recerca f i losòfica a Cata l unya s 'es­tab i l itz i en unes g rans l ín ies temàtiques, a lhora d 'acord amb la nostra cu ltura h istòrica i amb la nostra perso­na l itat col · lect iva , i a l hora prou vives i i nteressants perquè, degudament actual itzades, mereix in l ' atenció de tots e ls sectors cu ltura ls , més en l là de l ' estricta erudic ió de ls professionals de la fi losofia . Aquesta i rradiació forma part del sent it rad ical de la f i losofia i de l ' essència mateixa de l ' home.

La rece rca m ate m àt i ca Man uel Cas telle t

Depa rtament de Matemàtiques. Un ivers itat Autònoma de Barcelona

Membre de l ' I nstitut d ' Estud is Cata lans

35

Condicionants històrics i geogràfics

Per a ana l itzar la s ituació de la recerca matemàtica a Cata lunya cal remuntar-se u na m ica en la h istòria i, es­pecia lment. fins a la s ituació existent vint anys enrera .

No h i h a hagut m a i a Cata lunya ( n i a Espanya) una trad ic ió matemàtica important. ben a l contrari d e l que ha passat en a ltres branques de la ciència i en d isc ip l i nes a rtístiques. Fa vint anys, l levat del malaguanyat Ferran Sunyer, no h i havia pràcticament ningú a l nostre país suscept ib le d ' ésser invitat a fer una exposic ió en u n congrés i nternacional o que fos citat en a ltres art ic les de recerca valuosos, i e l s treba l l s pub l icats en revistes d ' un cert prest ig i eren molt escassos. La s ituació arribà a ésser crít ica (una bona prova n 'és el nombre de tesis doctora ls l l egides en el decenn i dels seixanta ) . malgrat q ue, cal reconèixer-ho, a lguns professors esta­bles d 'aquel la època ajudaren a in ic iar un canvi essencia l .

Vint anys després, l a s ituació és tota lment a ltra. E l nombre de tes is doctora ls , el de treba l l s de recerca , e l d 'exposicions a congressos, e l d ' i nvitacions, etc . , ha crescut exponencialment i ha situat e ls matemàtics de Cata l unya a l capdavant de ls de l ' Estat espanyol i en franca competitivitat amb e ls dels països més desenvo­l u pats . Hem passat de no-res a una situació francament acceptable en la qua l els nostres matemàtics pub l i­q uen amb freqüència a les m i l lors revistes internacionals .

Cal b uscar les causes d 'aq uest canvi , essencia l ment. en el major i m i l lor contacte dels nostres joves i nves­tigadors amb la comun itat matemàtica i nternaciona l . Aquest contacte s 'ha produït o bé fac i l i tant les sortides pre- i postdoctorals a l 'estranger, o bé augmentant el nombre de professors estrangers que han fet estades de recerca a Cata lunya . En e l primer cas, però, malgrat que les faci l itats són cada vegada més g rans , consi­dero que és encara escàs e l nombre de doctorands i joves doctors en matemàtiques que es tras l laden a al­tres centres, i encara h i ha massa professors que han fet tot el currícu l u m a la mateixa un iversitat . Això és certament empobridor i els departaments un iversitaris no ho haurien de permetre. En el segon aspecte, h i ha t ingut u n paper essencial el Centre de Recerca Matemàtica de l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans, creat el 1 984, com a i nst itut de recerca per a professors vis i tants, a l servei de la comun itat matemàtica cata lana .

H i ha, però, encara , u n factor d istors ionador : la d ispersió geogràfica . E l contacte científic entre e ls matemà­tics de les tres u n ivers i tats és escàs en genera l , i moltes vegades no s 'aprofiten bé els recu rsos en no ha­ver-hi u na bona col· laboració.

Les relacions internacionals

A part i r de l ' any 1 970 s ' i n icia un contacte estret amb centres i equ ips de recerca de l 'estranger ; e ls pri mers passos foren donats per doctorands que veien en aquesta escapada ga i rebé l ' ú nica possib i l itat d ' introdu i r-se en les noves teories i tècn iques . Neixen d 'aquesta manera els grups que treba l len en Geometria Diferencia l -a parti r d ' u na estreta relació amb el Col lège de France de París- i en Topologia Algebra ica -a part i r de l ' E idgenòssische Techn ische Hochschu le de Zu ric-, però també el grup d 'Anàl is i -vinculat a un iversitats nord-americanes i f ranceses-, e l de Sistemes Dinàm ics, el de Teoria de Nombres -a part i r del grup de Re­gensbu rg-, el de Geometria Algebra ica -amb vincu lacions a Holanda i F rança-, el d 'Àlgebra -essencial­ment connectat amb Ang laterra- i e l de Probabi l itats .

Les relacions amb a ltres equ ips de recerca de l ' Estat espanyol és escassa , a causa essencia lment de

36

condicionants sòcio-polítics que propic ien la desi nformació, i a la d iferència de n ivel l en d iverses à rees .

És mundia lment acceptat que el veritable laboratori dels matemàtics és el contacte persona l . E n no ésser una ciència experimenta l , la confrontació personal d ' idees i resu ltats és essencia l . En aquest sentit , a lguns g rups han afavorit aquests contactes promovent i organ itzant congressos a n ivel l nacional -Equacions Dife­rencia ls- i/o a nivel l i nternaciona l : Topologia Algebraica ( 1 982 , 1 986 i 1 990) i Geometria Algebraica .

El contacte amb i nvestigadors d 'arreu s ' ha vist intensif icat a part i r del 1 984 g ràcies a l 'activitat del Centre de Recerca Matemàtica, que invita anua lment més de trenta i nvestigadors de prestigi a rea l itzar estades de re­cerca a Cata lunya per períodes que osci l · len entre 1 mes i 1 2 mesos. D 'aquesta manera hom assoleix d iver­sos object iu s : posar en contacte els nostres equips amb els de l 'estranger i faci l i ta r-ne el treba l l conj unt, obr i r noves perspectives a ls més joves, donant a conèixer e ls darrers avenços, i fac i l itar la sort ida a l ' estranger de ls nostres matemàtics. E l C R M , ún ic a Espanya i en tota l ' àrea med iterràn ia , és un punt de trobada de pres­t ig i i nternaciona l . Recentment ha estat signat un conveni amb la Un ió Sovièt ica per a l ' i ntercanvi d ' i nvestiga­dors i l 'organització anua l de s imposis bi latera ls especia l i tzats.

Alguns factors addicionals

H i ha encara tres factors, a l meu entendre, que han contribuït a la s ituació esplendorosa actua l .

La B ib l ioteca de Matemàtiques de la Un iversitat de Barcelona, molt ben dotada, bé que no sempre prou ben organitzada, aplega un volu m considerable de monografies i de revistes especia l itzades, que es completa, i moltes vegades dup l ica , amb els l l i b res i revistes de la B ib l ioteca de Ciències de la Un iversitat Autònoma, més nova, però amb fortes subvencions de la C I CYT.

Les dues revistes de recerca, " Col lectanea Matematica " -de la Un iversitat de Barcelona- i " Pub l i cacions Matemàtiq ues " -de la Un ivers itat Autònoma-, són dos vehic les de divulgació, promoció i i nterca nvi . La pri­mera ha passat els darrers anys per unes hores baixes, però representa una font d 'estalvi i m portant per a la b ib l ioteca . La segona, nascuda molt modestament, s ' ha anat convertint de mica en m ica en una revista molt acceptable, amb un comitè ed itoria l i un s istema de referees ben qual if icat i una im press ió moderna de qua­l i tat.

F ina lment, la Societat Cata lana de Matemàtiques, f i l ia l de l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans , que va renéixer a m b empenta ara f a 1 0 o 1 2 anys, t é un paper aglutinador i d ivu lgador a lhora , per b é q u e , p e r a poder esti m u lar la recerca, l i falta la capacitat (econòmica) de què d isposen aq uestes societats en a ltres països.

Algu nes l ín ies de recerca més destacades

Àlgebra

H i ha un g rup de trebal l potent centrat a la U n iversitat Autònoma que trebal la essencia l ment en à lgebra no com m utativa i especia l ment en C*-à lgebres, teoria d 'anel ls i de mòdu ls , anells noetherians, i teoria de g rups . Tenen un contracte amb la C I CYT i col · laboren sovint a l ' Estat espanyol amb la Un iversitat de G ranada. En l ' àmbit internacional tenen molts contactes amb Anglaterra ( Londres i Manchester), amb Bèlgica i amb els Estats Un its (Pennsi lvània i Rutgers) ; aquests contactes es rea l itzen sobretot a través del CRM i molt escas­sament amb sort ides dels membres a l 'estranger. A la tardor del 1 989 hom organ itzà al Centre de Recerca Matemàtica un semestre especia l itzat, amb molta activitat.

Anàlisi

Hi ha activitat de recerca en quatre temes : anàl is i complexa, anàl is i harmònica, anàl is i fu ncional i equacions en derivades parc ia ls .

E l grup més potent és el de la Un iversitat Autònoma, que es dedica a func ions d ' u na o d iverses variables complexes i és e l més important d ' Espanya en aquesta àrea . És un grup reconegut i nternaciona lment i man­té molts contactes amb F rança (Tolosa) , Alemanya (Ber l ín) , Suècia ( Estoco lm) i Estats Un its (Nova York i Ma­d ison) Ha t ing ut regu larment ajuts de la C I R IT, la C I CYT i el Comité Conjunto H ispano-norteamericano .

A la Un ivers itat de Barcelona h i ha un petit grup que treba l la en anàl is i harmònica, amb ajuts de la C I CYT i amb força relació amb el de la Un iversitat Autònoma.

Repartits entre les tres un iversitats h i ha professors aïl lats que treba l len en d iferents aspectes d 'anà l is i fun­cional i un grup que trebal la en teoria qua l i tativa d 'equacions en derivades parc ia ls .

Geometria algebraica

E l grup central en aquesta àrea es troba a la Un iversitat de Barcelona amb una gamma de temes molt àm­pl ia : corbes a lgebra iques, superfícies algebraiques, f ibrats vectoria ls , teoria de la intersecció, s i ngu la ritats, geo-

37

metria aritmètica , teoria de Hodge i homotopia racional de varietats a lgebra iques. E n e ls dos darrers temes, h i col · labora gent de la Un iversitat Pol itècn ica .

Aquest g rup col · labora estretament amb la Un iversitat de Val ladol id i amb la Complutense de Madr id , i a n i­vel l i nternaciona l amb França (Pa rís i L i l la ) . Ang laterra ( Liverpool) i Holanda (Utrecht) . per bé que les estades postdoctora ls a l 'estranger no són freqüents . Han rebut el suport econòm ic de la C I R IT i la C I CYT.

Geometria diferencial

E l nuc l i centra l d ' investigadors en aquesta àrea es troba a la U n iversitat Autònoma. És un grup no ga i re nom­brós però molt prestigiat internacional ment, que treba l la en fol iacions r iemannianes i fol iacions holomorfes essencia lment, però ta m bé, esporàd icament, en geometria h iperbòl ica . J untament amb els grups de G ranada i Sant iago de Composte l · la constitueixen els centres més acti us en geometr ia diferencia l . E n l 'à m bit interna­cional tenen estretes relacions amb F rança ( Montpel ler, Tolosa i Lió). Mèxic i Suïssa (G inebra ) . A la tardor del 1 988 hom organ itzà a l Centre de Recerca Matemàtica un semestre especia l i tzat de g ran i nterès c ientíf ic . D is­posen d 'un contracte amb la C I CYT des de fa anys .

Probabilitats

L'activitat princ ipa l és centrada a la Un iversitat de Barcelona amb un equip bastant reduït que treba l la fona­menta lment en ap l icacions del cà lcu l de variacions estocàstic a problemes d'anà l is i estocàstica , equacions d iferencia ls estocàstiques, anà l is i estocàstica ant ic ipativa i processos estocàstics amb parà metre m u lti d imen­s iona l . No h i ha cap a ltre grup s imi lar a l ' Estat espanyol , on hom treba l la més l 'estadística i la investigació operativa. Malgrat que el grup s 'ha format quasi exclusivament a Barcelona, actua lment té contactes esta­bles a m b probab i l i stes de França, Alemanya, I s rael , Estats U n its i U rugua i .

Sistemes dinàmics

És un camp relativament ampl i en el qual treba l la un gran nombre d ' investigadors repartits entre les tres un i­vers itats . E ls tres g rups més importants tenen el nucl i , un a la Un iversitat de Barcelona, trebal lant en mecà­n ica celest i s istemes hami l ton ians, i e ls altres dos a la Un iversitat Autònoma, treba l lant en teoria qua l itativa d 'equacions d iferencia ls ord i nàries, d i nàmica topològica i teoria qua l itativa d 'equacions en derivades parcia l s juntament amb p roblemes relacionats amb la h idrodinàmica. D isposen de d iversos contractes a m b la C I CYT i d ' u n ajut de la Comun i tat Europea i representen, probablement, el 75% de la producció de l ' Estat espanyol en aquests temes. La col· laboració i les estades a l 'estranger són freqüents, especial ment a Estats Un its ( Bos­ton i Cal ifòrn ia ) . Brasi l ( I M PA). F rança ( Pa rís i Tolosa) i G ran Bretanya (Warwick i Ed imburg ) . A la tardor de l 1 990 hom organ itzarà, a l Centre de Recerca Matemàtica, un semestre especial itzat, i a l 'est i u del 1 99 1 , a l ' Equad i ff , el cong rés més important del món en aquest tema.

Teoria de nom bres

És una à rea que s 'ha desenvolupat molt e ls darrers anys, centrada sobretot a la Un ivers itat de Barce lona, però formada in icia l ment a la Un iversitat Autònoma. Les l ín ies de trebal l bàsiques són : formes modu lars, ex­tensions galo is ianes, teoria de cossos de classe i representacions galois ianes p-àd iques . El nuc l i centra l , que d isposa d ' un contracte a m b la C I CYT, nasqué a l voltant de teoristes de nombres d'Alemanya, i a i xò fa que s igu in amb aquest país les relacions més estretes ( Regensburg, Saarbrücken, Bon n , Münster) , per bé que col · laboren també amb el potent grup de París .

Topologia

Malgrat que hom trebal la en topologia a totes tres un iversitats, el nucl i i n ic ia l i més fort es troba a la U n iver­sitat Autònoma, sorg it de l 'escola de Zur ic . Hom treba l la essencia lment en topologia a lgebraica i una m ica en topolog ia de d imensions ba ixes . A topologia algebra ica hom con rea dues l ín ies d ins la teoria d ' homotopia : rea l itzab i l itat d 'à lgebres de cohomologia i loca l ització de g rups i espa is . El grup té des de fa anys un contracte amb la C I CYT i ha t ingut ajuts de la C I R IT . A escala estatal ha t ingut relacions amb Saragossa, Va lència i La Laguna, i en el camp de la topologia geomètrica a m b el grup de la Un iversidad Complutense de Madr id .

I nternaciona lment és molt ben considerat i trebal la amb moltes connexions amb gent de Suïssa (Zu r ic) , Ale­manya (Gòtti ngen i H eidelberg) i Estats Un its (Ohio, Nova York i Berkeley) . Ha organitzat tres congressos i n­ternacionals , e ls dos darrers de g ran prest ig i , i un semestre especial itzat al Centre de Recerca Matemàtica .

Ciència de la Computació

En aquesta à rea, l l igada a la d ' l ntel · l igència Art i f ic ia l , s ' h i treba l la des de la I nformàtica teòrica però també des de la Matem àtica apl icada, l 'Àlgebra i els Llenguatges i S istemes. Hi ha grups i mportants, encara que recents, a la Un iversitat Pol i tècnica , a la Un iversitat Autònoma i a l Centre d ' Estudis Avançats del CS IC . La

38

varietat de temes de recerca és molt gra n : teoria de grafs, i en particu lar s istemes de Stei ner, cod is detec­tors i correctors d 'errades, s im ulació de s istemes de transmiss ió d ' i nformació, d isseny de s istemes cripto­gràfics, adquis ic ió i tractament d ig ital d ' i matges, mesurament automàtic de l 'edat òssia m itjançant l ' anà l i s i d ' imatges obt ingudes per rad iograf ies, creació d ' u n itats d idàctiques de logo 3D, . . . i molts d 'a ltres .

Les e ines usades són bàsicament de la matemàtica : lògica, à lgebra l i nea l (i en a lguns casos homològica, com en les i nvestigacions sobre codis completament regu lars) , teoria de grups i d 'anel ls , i teoria de nombres . Tam­bé l ín ies pròpies de la com binatòria : d issenys, esquemes d 'associació, conju nts de d i ferències, etcètera .

A la ma nca d 'h i stòria i trad ició en I nformàtica teòrica, s 'afegeix la d if icu ltat per a aconseg u i r que t itulats re­cents optin per la recerca . Des de 1 980 s 'ha avançat molt , però és u na àrea que ca ldria protegir .

A tall de conclusió

H i ha en aquest moment a Europa poques àrees matemàticament més actives que Barcelona, cons iderades g loba lment ; potser només quatre o cinc. Nogensmenys, en cada àrea concreta h i ha a lgu nes u n iversitats eu­ropees que exce l · le ixen més que les nostres .

E l problema més g ran amb què es troba actua lment la recerca en matemàtiques és la manca de beq ues pre­doctora ls , que provoca un nombre baix de doctors, pràcticament només aquel ls que faran carrera un ivers ità­ria . Això representa un gran desavantatge respecte a a l tres països europeus, on les faci l itats per a fer un doc­torat són més g rans , sobretot en no estar l l igat a la docència un iversità r ia .

U n segon problema és la manca d 'estímuls o de condicionants que forc in els nostres doctors a fer estades postdoctora ls fora del país . Només així es pot enriqu i r el panorama nacional i les generacions més joves po­d ran superar les actua l s . L 'obl igatorietat d 'un canvi d ' un iversitat -tan freqüent en a ltres països-, hau ria d 'és­ser una norma en e l nostre . Aquesta mesura hau ria d 'anar acompanyada de la implantació s istemàtica de ls períodes sabàtics, essencials per a la captació i l ' aprofund i ment de noves idees.

En aquest tema podria ten i r un paper essencial la Societat Cata lana de Matemàtiques, organ itzant una reu n ió anua l en la qua l e ls joves doctors exposess in l l u rs projectes, i d isposant d ' una capacitat econòmica que li per­metés de conced i r u n nombre l im itat de beques o ajuts

Malgrat que hom d isposa de la i nfrastructura necessària, d ' i nvest igadors i d i rectors capaços i d ' una recerca de bona qua l itat, manquen incent ius prou esti mu lants i sobretot manquen f igures destacades en a lguna à rea , susceptibles d 'ésser i nvitades, per exemple, al Cong rés I nternacional de Matemàtics, o d 'ésser cons iderades per a la concessió d ' una Meda l la Fields. Aquest ha d 'ésser el nostre repte per als propers 1 0 anys.

La rece rca e n fís i ca teò r i ca Rolf Tarrach

Departament d ' Estructura i Constituents de la Matèria . U n iversitat de Barcelona

41

A Cata lunya els g rups que fan recerca en fís ica teòrica es concentren a ls Departaments d ' E structura i Cons­tituents de la Matèria i de F ís ica Fonamental de la Un iversitat de Barcelona (U B) i a l Departament de F ís ica de la U n iversitat Autònoma de Barce lona (UAB) A la Un iversitat Pol itècn ica de Cata l unya existeixen i nvesti­gadors en física teòrica en a lguns departaments de Física o Matemàtiques (en part icu lar a l ' E scola de Tele­com u n icacions) , però, s igu i per l l u r formació o per l l u rs col · laboracions, es poden considera r associats a ls g rups de física teòrica de la UAB o de la U B , o bé , per la temàtica de la recerca, s 'han de considerar perta­nyents més aviat a l ' à rea de matemàtiques apl icades que no pas al de física teòrica . Amb aquests c riteris e l nombre d ' i nvestigadors en fís ica teòrica a Cata lunya és d ' uns quaranta a quaranta-cinc doctors .

El grup més nombrós treba l la en física d 'a ltes energ ies, és a d i r en teoria quànt ica de camps, teoria de par­tícu les elementals , teoria de cordes i fenomenologia de partícu les elementa ls , i en menor g rau en temes de cosmolog ia , camps quàntics en espais corbats, gravitació quàntica , estructura en g ran escala de l ' U n ivers i mecàn ica quàntica . E l grup de la UAB és l leugerament més gran que el de la U B i con rea e ls aspectes més fenomenològics i ap l icats d 'aquest camp de recerca, mentre que e l de la UB és de ca i re més teòric i forma l . En segon l loc, des de l punt de vista de la d i mensió, vénen e ls g rups de física nuclear i de re lativitat. E l g rup de física nuclear és tot e l l a l a U B i treba l la en estructura nuclear, reaccions de nuc l is i d ' ions pesants, molts cossos i, en menor g rau , astrofísica nuclear. En relativitat. el g rup més nombrós és el de la UB que treba l la en mecàn ica predictiva, relativitat genera l , teoria clàssica de camps i s istemes d inàmics , mentre que e l de la UAB, mol t petit. i nvestiga en relativitat genera l . cordes còsmiques i camps quànt ics en espa is corbats . F i ­nalment la mecàn ica estad ística, tot i que va ten i r un paper i mportant d ins la física teòrica cata lana, ja no pot ésser considerada, per d iverses raons, una activitat investigadora d ' un grup de recerca de física teòrica . E ls investigadors més sèniors d 'aq uest camp estan i nactius com a ta ls , per bé que un d 'e l ls cont inua organ itzant les prestig ioses Conferències de Mecàn ica Estad ística de S itges, mentre que els més jú n iors estan actual­ment a l ' à rea de matèria condensada . No la inc lourem, doncs, en aquestes consideracions, tot i que a lguns temes que poden ésser considerats propers a la mecàn ica estad ística (caos, superfícies a leatòries , teories de Gauge en retic les) són estudiats en els g rups de relativitat i de f ís ica d 'a ltes energies .

Quina és la qua l itat d 'aquests grups ? E ls g rups de física d 'a ltes energies de la UB i la UAB tenen un n ivel l d ' i nvestigació m itjà molt correcte . És fàc i l que els investigadors d ' una quarantena d 'anys superin la c inquan­tena de pub l icacions en revistes internaciona ls , t ingu in un volum de citacions externes i mportant i bons con­tactes a l ' estranger, passin una part i mportant de l l u r temps en centres de recerca estrangers , fac in semina­ris a l 'estranger i t ingu in una certa presència, no suf ic ient però, com a conferenciants invitats a congressos internacionals . El f inançament. fonamenta lment per part de la C I CYT, és sufic ient, com per cert ta m bé ho és per a tots els a ltres g rups de física teòrica. Aquests grups de física d 'a ltes energies tam bé reben força v is ites d ' i nvestigadors estrangers , a lguns com a sabàtics i postdoctorals per a períodes d ' u n any o diversos anys. E l bon nivel l genera l és degut a l fet que pràcticament tots aquests i nvestigadors han gaud it d 'estades post­doctora ls l la rg ues a l ' estranger, en gran part fomentades i f inançades pel G I FT (G rupo I nterun ivers ita rio de Física Teórica) e ls anys seixanta i la primera meitat de ls setanta, i cont in uades posteriorment g ràcies a ls pro­g rames postdoctora ls de l ' Estat i, en menor grau , de la Genera l itat de Cata lunya .

Tot el q u e ha estat dit dels g rups de fís ica d'altes energies és trasl ladable a l de fís ica nuclear, que és de ls g rups més acti us a l seu camp d ins l ' Estat espanyo l .

42

Per desgràcia e l n ivel l m itjà de la i nvestigació en relativ itat no és el mateix que el dels grups anteriors . E n pràcticament cap dels pu nts esmentats a dalt. i amb l 'excepció d e l grup quasi-un ipersonal de l a U A B , hom assoleix les cotes desitjables . Això és degut fonamenta lment a l fet que els investigadors en relativitat no han t ingut en general estades postdoctora ls a l 'estranger de prou entitat. per la qua l cosa han fet una investigació massa aïl lada i a l marge de les l ín ies de recerca i nternacional ment dominants. Cal d i r, però, que recentment a lguns membres d 'aquest grup han aug mentat l l u rs contactes amb grups estrangers, la qual cosa és, sens dubte, esperançadora .

Qu ins problemes i qu ines perspectives de futur tenen aquests g rups?

Començant de nou amb els grups de física d 'a ltes energies el pr imer problema és que, tot i que e ls ind ica­dors b ib l io- i hemeromètrics de l l u r activitat investigadora són q uantitativament bons, no han aconseg u it . a ra per ara , el salt qua l itati u de ten i r a l l u r haver a lguna investigació que s igu i de citació i referència obl igada . E ls manca un investigador acti u de pr imera l ín ia i nternacional És d if íci l de saber si entre l l u rs membres més jo­ves i els que, per sort relativa ment nombrosos, són actua l ment en centres de recerca a l ' estranger com a i nvestigadors postdoctora ls , sorg i rà aquest investigador a ltament qual if icat. però sí que és re lativament c lar que no serà fàc i l d 'aconsegu i r-lo d ' una altra forma, ja que els sous, les l im itacions lega ls i les part icu la ritats legals de Cata lunya no fan fàcil de fer ven i r un investigador d 'aquestes característ iques . Un a ltre problema específ ic de ls grups de física d 'a ltes energies és l 'abandonament prematur de l 'activitat i nvestigadora de l l u rs membres més sèniors. De cinc catedràtics de Física Teòrica d'Altes Energ ies, només dos encara pub l iquen en aquest camp d ' i nvestigació.

L'Admin istració públ ica, en dos casos, i la recerca històrica, en el tercer, són la causa d 'aquesta pèrdua de recu rsos h u mans dedicats a la recerca en física teòrica . L'expl icació d 'aquest fet. que per cert ocorre tam bé a la resta de l ' Estat espanyol , és en part el ritme vert ig inós amb el qual els coneixements en física teòrica d 'a ltes energies esdevenen obsolets i , com a conseqüència , la permanent necessitat de recic latge i nou apre­nentatge . F ina lment les poq ues perspectives de càtedres vacants en el futur pròx im està ten int efectes ne­gati us sobre e ls i nvestigadors cand idats potencia ls a aquestes places , i a i xò mateix es pot d i r respecte a pla­ces de professor t itu lar, tot i que no podem afirmar que la física teòrica d 'a ltes energies estigu i subdesenvo­lupada a Cata lunya. E l grup de f ís ica nuclear comparteix amb els de física d 'a ltes energ ies el problema de la manca de p laces de catedràtic, però no el de places de professors titu lars , ja que ha format molta menys gent que aquel ls .

Pel que fa a ls g rups de relativitat. convé tractar per separat la U B i la UAB. El grup de la U B té pendent d 'as­sol i r un n ivel l d ' i nvestigació satisfactori des del punt de vista dels ind icadors b ib l io- i hemeromètr ics. Això no serà fàc i l . ja que està formant pocs investigadors i aquests pocs, malauradament. no marxen a l ' estranger per completa r l lur formació com a investigadors independents. No és gens cla r que aquesta m i l lora la pugu i asso l i r el grup per e l l mateix. Pe i que fa a l grup de la UAB, el seu problema fonamental és que n i a rr iba a una m ida acceptable ni les perspectives que té de créixer són ga i re bones .

Respecte al f inançament i la infrastructura, tots els grups de física teòrica de Cata l unya tenen un f inançament correcte i resolts e ls problemes bàsics d ' i nfrastructura , és a d i r, d isposen de m itjans de càlcul i de revistes científ iques i l l i bres . Al lò que no està resolt. amb excepció dels g rups de la UAB, és el problema de personal de suport. En poques parau les, molts investigadors en física teòrica conti nuen fent de secretària una bona part de l l u r temps.

Abans de passar a les conclus ions, volem fer esment del grup de física experi mental d 'a ltes energies de la UAB pel seu estret l l igam, tant per l 'activitat científ ica com pels orígens, amb els G rups de física teòrica d 'a l­tes energ ies . Aquest grup, dedicat a l 'experimentació en física de partícules i a l 'anà l i s i fenomenològica de les dades experi mentals obtingudes, és eng lobat d ins una gran col · l aboració i nternacional d i rig ida per un Pre­mi Nobel i que ha constru'ft un dels quatre detectors, ALE PH , que prenen des de l 'estiu del 1 989 mesures a l LEP ( l 'accelerador més g ran del món s ituat a G inebra ) , i està actualment ana l itzant dades proporcionades per aquest detector. La recerca d 'aq uest grup és d 'a lt n ivel l , però té un problema extremament g reu d 'esta­b i l ització : només dos dels seus membres són professors permanents ; totes les a ltres persones, en particu­lar sis doctors, estan f inançats pel " Progra ma de F ís ica de Altas Energías " del " Plan Nacional de I nvestiga­ción y Desarro l lo" i per tant en una s ituació molt precà ria . El possib le desmembrament d 'aquest g rup per manca d 'expectatives de conso l idació t indrà conseqüències clarament negatives pel que fa als g ru ps teòrics de física d 'a ltes energies, a més de s ign if icar un deseq u i l i br i en perjud ic i de la investigació exper imental que Cata lu nya no es pot permetre de cap de les maneres .

Concloent : A Cata l unya, i en absència d 'accions de pol ítica científ ica positiva, la f ís ica teòrica probablement mant indrà un nivel ! m itjà d ' i nvestigació bo en el qua l . però, d i f íci lment h i haurà canvis substancia ls . Amb ac­cions de pol ít ica científ ica positives, la física teòrica és poss ib lement una de les poq ues branques de l ' acti­vitat i nvestigadora en les qua ls , per un cost financer molt poc i mportant, hom podria assol i r n ivel ls d 'excel ' lèn­cia internaciona l .

La rece rca e n fís i ca a p l i ca d a * Josep Lluís Morenza

* * Jordi Pascual * * * Xa vier Tejada

* Departament de F ís ica Apl icada . Un ivers itat de Barcelona

* * Departament de F ís ica . Un ivers itat Autònoma de Barcelona

* * * Depa rtament de Fís ica Fonamenta l . U n ivers itat de Barcelona

45

1 .- Per tal d 'entendre la s ituació actual de la física ap l icada a Cata lunya fóra bo de rea l i tzar una breu m i rada retrospectiva sobre e l desenvolupament de la Física a l nostre país durant e ls darrers trenta anys.

Una pr imera u l lada sobre el t ipus d ' investigació que es rea l itzava a l pr incip i dels anys seixanta mostra que la ún ica branca de la f ís ica que es desenvol upa tímidament amb object ius determ inats i assoleix un nivel l m í­n imament acceptable és la branca que es dedica a l 'estud i teòric de problemes i fenòmens relacionats a m b e l s constituents bàsics de l a matèria ; é s a d i r, e l camp d 'estudi de les pa rtícu les elementa ls .

Aquest èx i t a'l l lat de la física teòrica era donat com a resultat de dos factors mol t importants . D ' una banda, aquest fou el pr imer camp de la recerca on els i nvestigadors s'adonaren de la importància que tenia per a l desenvolupament c ientíf ic que investigadors joves marxess in a països amb una bona base científ ica per ta l de completar l l u r formació . D 'altra banda, la reinserció d 'aquests científ ics era relativament fàc i l perquè la i n­frastructura necessària per a cont inuar la recerca al nostre país era condicionada per la importació de mèto­des de treba l l i aproximacions a ls problemes p lantejats .

El f ina l dels anys seixanta i el pr incipi dels setanta suposaren un trencament més en profund itat a m b el pas­sat com a resu ltat que un g ran nombre de c ientífics trebal lant en d i ferents camps de la f ís ica decid i ren de cont inuar l ' exemple endegat pe ls teòrics per ta l de completar l l u r formació més en l là de les nostres f ronte­res. Tanmateix, e l retorn d 'aquests investigadors, decid its a fomentar la base de la f ís ica experimenta l , fou molt més dur en troba r-se immergits en una estructu ra un iversitària obsoleta i inf lex ib le . Tot i a ixí , aq uests nuc l is (sorgits a la U n iversitat de Barcelona) varen fer e l seu camí i a poc a poc s'estengueren a d 'a ltres cen­tres, de tal manera que a la da rreria dels anys setanta i a l pr incip i dels vu itanta podríem d i r que fou assol ida una primera consol idació de ls equ ips . És evident que la condic ió necessària per a aquest pr imer estadi va ésser la sensib i l ització de l 'Admin istració envers la recerca, ag i l itant la pol ít ica c ientíf ica .

Com era d 'esperar, aquest pri mer estadi va ésser ma rcat per l 'adqu is ic ió de nous equips i i nstrumentació de­d icats a la caracterització de materia ls que, la major part, procedien de l 'exterior. Durant aq uesta pr imera fase, pocs, i molt l loables, han estat els esforços ded icats a l desenvolupament in situ de noves tècn iques, tasca poc agraïda per les d i ficu ltats d ' i nfrastructura que suposava .

Durant la segona meitat de ls anys vu itanta, hom ha fet un segon salt endavant ; a ix í , un cop assol its e ls m í­n ims necessaris per tal de fer una recerca de qua l itat, en la preocupació dels investigadors en el camp de la f ís ica apl icada h i ha latent ded icar una part de la recerca a esbrinar les potencia ls apl icacions dels materia ls estudiats . Aq uesta preocupació és la que ens ha abocat a considerar un de ls temes pendents més i m por­tants com és el de procurar equ ipament i m itjans per a obten i r els materials d ' i nterès . E l p rog rés en aquest camp s 'està accelerant vert ig inosament els ú lt ims anys, tot i que encara queda molt de cam í per recórrer, I és justament aquesta empenta la que ha fet revisar la necessitat de nous equips de caracterització que com­pletin aquel ls dels qua ls hom d isposa i n ic ia lment.

2 ,- Passem a continuació a fer un breu resum dels temes del camp de la física apl icada que hom estud ia a ls d iferents centres .

Pe i que fa a i La borato ri de Caracterització de Materials per la Microelectrònica de la U n iversitat de Barcelona, l ' activitat és centrada a aprofund i r sobre la física dels sem iconductors i d ispos it ius electròn ics , abastant tots

46

aquel ls aspectes referents a les propietats f ís iques , s igu in pròpies del material o degudes al procés d 'obten­ció, que configu ren característ iques susceptibles d 'ésser apl icades a l camp de la m icroelectròn ica i optoelec­tròn ica . En aquest àmbit el Laboratori d isposa de tècn iques d 'anà l is i i caracterització de propietats composi­cionals, morfològ iq ues, òptiques i electròn iques, a ixí com d 'eines de s imulació i de comprovació de d isposi­t ius . Les l ín ies de recerca actua lment en curs es refereixen a : defectes a ls semiconductors, estud i de capes a·l l lants, superxarxes, estructu res SOI/S IMOX, ceràmiq ues electròn iques (varistors), nous d isposit ius i sensors .

Pel que fa al Laboratori de Fís ica de Capes F ines de la Un iversitat de Barcelona, el camp de recerca inc lou la preparació, la caracterització, les propietats fís iques i les apl icacions dels materials en forma de capa f i na . Les apl icacions es troben pr incipalment centrades en el camp de l 'òptica, la meta l · l ú rg ia , la m icroelectròn ica , l 'optoelectròn ica i la conversió de l 'energ ia solar .

E l Laboratori ha desenvolupat una notable i nfrastructura tecnològica pròpia per a d ipositar capes f ines m it­jançant tècniques fís iques d 'alt i u ltraalt bu it i f ís ico-qu ímiques amb plasmes Per a la caracterització com po­s ic ional . morfològ ica , crista l · l i na , òptica i elèctrica de les capes, hom ut i l i tza eq u ips propis i de servei s de la Un iversitat.

E l Laboratori i n ic ià les activitats l 'any 1 978 treba l lant en una pr imera fase en la prepa ració de capes f ines semiconductores pol icr ista l · l ines (CdTe, CdS, Cu l nSe2' Zn3P2) per a la conversió fotovo ltaica de l 'energ ia solar .

Les l ín ies de recerca actual ment en curs són : l ' estud i de capes f i nes semiconductores de s i l ic i amorf i a l iat­ges, capes f ines de carbon i t ipus d iamant. capes f i nes de nitrur de t itan i d 'a lta du resa, capes f ines supercon­ductores i mu lt icapes f i nes de materia ls magnètics .

Pel que fa al Laboratori d ' Òptica de la Un iversitat de Barcelona, el camp de recerca és l ' òptica f ís ica, p ri nci­palment ap l icada a la formació i tractament d ' imatges, amb apl icacIó a la m icroscòpia electròn ica i la med ici na nuclear . E l Laboratori d isposa d 'eq u ips de tractament d ig ital d ' imatges, tractament òptic d ' i matges, m icro­densitometria, holografia i fotograf ia . E l Laboratori i n ic ià les act iv itats l 'any 1 970 treba l lant en una pr imera fase en e l cà lcu l i correcció d ' instruments òptics, i derivà cap a l 'estudi de la qual itat d ' i matges i poster ior­ment cap a l tracta ment òptic i d ig ital d ' imatges.

Les l ín ies de recerca actualment en curs són : l 'estud i de la funció de transferència òptica i qua l itat d ' imatge, el tractament d ig ital d ' imatges, el reconeixement de formes, el tractament òptic d ' i matges i el tracta ment híbr id d' imatges .

Pel que fa al Departament de Fís ica Fonamental de la Un iversitat de Barcelona, està duent a terme en aquests moments -i en el camp del magnetisme- recerca en magnetisme bàs ic i ap l icat. Dins el magnet isme bàsic hom estudia e ls fenòmens següents : magnetisme de s istemes fora d 'equ i l ibr i , s istemes en equ i l ibr i , nous fenòmens magnètics, magnetoqu ím ica, re laxació i metastab i l itat.

Els mater ia ls que hom estudia són mu lt icapes metà l · l i ques, capes primes d 'a l iatges metà l · l i cs, partícu les pe­tites d 'òxids i molècules qu ím iques. Referent a l magnetisme ap l icat . hom estudia materia ls magnètics tous per tal d 'apl icar-los a transformadors i sensors , partícu les petites per a ferroflu ids en l l u rs ap l icacions de con­vers ió d 'energ ia , t ints, precintes, i es fa recerca sobre nous materia ls per tal d 'obten i r noves apl icac ions tec­nològ iques .

Experi menta lment tots aq uests temes són abordats ut i l itzant les tècn iques de magnetometr ia SQU I D , Fa ra­day, susceptímetre AC, espectroscòpia Mbssbauer i deposició per· evaporació d 'e lectrons .

A ix í mateix, en col · laboració amb teòrics del mateix Departament de F ís ica Fonamenta l , hom fa recerca de s imu lació pel mètode de Monte Cario de s istemes ideals que no es troben a la natu ra .

Hom trebal la tam bé sobre temes de magnetisme a l ' Escola de Telecomu nicacions, concretament sobre mag­netoòptica de materials d 'a l iatge metà l · l ic , a través dels efectes Kerr i Faraday

Quant a les propietats mecàn iques de la matèria, el Departament de Meta l · l ú rg ia de la U n iversitat Pol itècn ica de Cata l unya estudia propietats metà l · l i ques d 'acers, materia ls ceràm ics i b iomateri a ls , i e l Departament de Física de la mateixa inst itució fa estud i de mesures tèrm iques i propietats d ielèctriques (p iezoelectric itat i fer­roelectr ic itat) , i tam bé de propietats mecàn iques i e lèctriques de d i ferents mater ia ls (a l iatges amb memòria de forma) .

A la Un ivers itat de Barcelona hom fa també recerca en el camp de ls crista l ls l íqu ids (mesures tèrmiq ues de les d i ferents fases dels estats l íqu ids ) , a ixí com recerca sobre processos termod inàmics en bacter is .

Podríem d i r d ' u na forma genera l que , d ins el marc de la física apl icada, e ls temes que hom tracta a la Un i ­versitat Autònoma de Barcelona i a l ' Escola d ' Òptica de Terrassa estan associats a l 'estud i de propietats mag-

47

nètiques, òptiques i tèrmiques fonamenta lment. I que, d ins aquests g rans apartats, el t ipus de recerca és condicionat pels apare l ls de què hom disposa .

En el camp de les propietats magnètiques, hom ha esmerçat esforços per tal de caracteritza r les estructu res electròniques d 'òxids de terres rares i ferm ions pesants superconductors així com comprendre els estats d 'ex­citacions magnètics en composts ant iferromagnètics . Més recentment, ha estat endegat un estudi dels pro­cessos de re laxació i crista l · l ització d 'a morfs magnètics t ipus (Fe-N i ) P i (Fe-N i )B , donant pas a l ' estudi de pro­pietats magnètiques i morfològ iques de materials magnètics d 'a lta eficiència amb estructura Th 1 M n 1 2 i de­rivats de Fe N d B + terra rara obtinguda pel procés de microcrista l · l ització de les aleacions amorfes m itjançant evaporació amb un feix d 'electrons i per refredament ultraràpid .

Així mateix, des dels i n icis hom ha abordat l ' estud i dels superconductors d 'a lta temperatura posant especia l èmfas i en la determinació del corrent crític indu lt ut i l itzant mesures de susceptib i l itat complexa . Aq uests es­tud is es completen amb el desenvolupament i l 'anà l is i de d iferents models de l 'estat crít ic . A hores d 'a ra , l 'object iu d 'aconsegu i r e l s corrents crítics ens ha dut a fabricar superconductors en capes pri mes i g ru ixudes per mètodes de deposició.

D ins e l camp de les propietats electromagnètiques hom aprofu ndeix també l ' estudi de la resposta d ielèctr ica de ls sòl ids i la ca racterització de n ivel ls electrònics associats al gap fonamental en compostos semiconduc­tors . L 'estudi de la resposta d ielèctrica en el camp de l ' inf ra roig es rea l itza mitjançant l 'espectroscòpia inf ra­roja transformada de Fou r ier ( I RTF) , essent el t ipus d 'estructures estud iades les de materials semiconductors (calcop i ri tes, pn ict ides, b id imendionals t ipus T1 SbS2, etc . ) i materia ls piezoelèctrics (ternar is derivats del S i02 ) , en col · laboració a m b e ls eq u ips de s íntes i . Complementària d 'aquesta tècn ica i a cava l l a m b les propietats electròniq ues, hom ut i l itza l 'espectroscòpia Raman. D ins el camp concret dels sem iconductors, l ' estud i de ls nivel ls electròn ics del gap fonamental i impureses poc profundes és dut a terme ut i l itzant tècn iques clàssi­ques d 'absorció, ref lectivitat i foto luminescència .

Pel que fa a les propietats òpt iques, el venta l l de temes que es tracten cobreix e l desenvolupament de pro­tot ipus làser de C02, del t ipus gu ia d 'ona i s inton itzable i de làsers d ' i nfraroig l l unyà bombejats òpticament . Així mate ix , part de la recerca és orientada a l 'estud i de d isposit ius òptics bé s igu in no l i neals en l l u rs ca rac­teríst iques entrada/sortida ( les ap l icacions potencia ls dels qua ls són, com a elements lògics per processat d i­g ita l , e lements de memòria t ipus f l ip-flop, moduladors b id imensionals , etc . ) . bé desenvo lupant s istemes de­tectors inf raroigs de banda espectra l ampla i elevada sens ib i l itat (tipus cel · la de Golay) i detectors u ltra ràp ids ( t ipus Hg-Cd-Te) . Hom ded ica també una atenció especial a la tecnologia, ja s igu i de fabricació i anà l is i d 'es­t ructures mu lticapa amb tècn iques de deposició sota bu it (per tal d 'obten i r d i spos it ius òptics no l i neals i f i l ­tres de v is ib le) o bé desenvo lupant tècn iques de pol i ment de lents mitjançant l l um làser de C02 . F ina l ment, part de la ded icació dels g rups és enfocada vers el tractament d ' i matges ; concretament, vers el processa­ment òptic d ' imatges ( reconeixement del color tant per s im u lació com experi menta lment) . estud i de qua l itat en s istemes òptics (apodització i h iperresolució) i encetant un apa rtat en ap l icació de la imatge al d iag nòstic mèdic (gam magrafia del cor, etc. ) .

E l camp d 'estudi de propietats tèrmiq ues é s fonamenta lment centrat e n l 'estudi estructura l , c inèt ic i termo­d inàmic de la formació de vidres metà l ' l i cs i de calcogenurs . Concretament, a través de t racta ments tèrmics adequats hom arr iba a separar e ls processos de nucleació del de creixement cr ista l · l í , observant que la velo­citat de refredament i ord re local (en var iar l leugerament la composició) afecta ambdós processos . L'estudi s istemàtic de la cinètica és dut a terme rea l itzant mesuraments calori mètrics i observació d i recta a l m icros­cop i . Associat a aquest estud i , hom profund itza l 'estudi de la tendència a la formació de v idres tant en a l iatges de calcogenurs com metà l · l ics, a ixí com l l u r modif icació, en funció de la composició, de la velo­citat de refredament del l íqu id , del tractament tèrm ic i -en general- de la h istòria tèrmica a la qua l és sotmès el crista l l . Es clou e l trebal l de propietats termod inàmiques amb l 'estud i la f ina l itat del qual és el mesurament de la desviació de magnituds tals com l 'enta lp ia , l 'entropia, o l ' enta lpia l l i u re, dels v id res en es­tat metastable , respecte al crista l l o l íqu id , a la mateixa temperatu ra . L 'e ina d 'estudi és la determinació de la capacitat calorífica des de temperatures per sota de la tem peratu ra de Debye f ins a la tem peratura de fusió

3 .- La física apl icada a l nostre país és, tot i l 'avenç dels últ ims anys, l l uny dels n ivel ls dels països més des­envolupats . És cert que freqüentment hom pot l leg i r a rt icles científ ics dels nostres i nvestigadors a les m i l lors revistes internacionals , que h i ha una creixent mobi l itat i un in tercanvi d ' i nvestigadors amb a ltres de centres estrangers i que e ls nostres equ ips investigadors part ic ipen en projectes i nternacionals amb assiduïtat . . . , però ca l fer un darrer salt endavant i ntentant sorti r de ls l ímits estr ictes en què es mouen els d iferents equ ips i n­vestigadors . Aq uest és el repte del futur im mediat, repte que no tan sols depèn dels investigadors s inó que h i és i m pl icada l 'Admin istració i la societat en genera l ; a ix í :

Hi ha d 'have r un l l igam entre el desenvolupament c ientíf ic a la U niversitat i la dotació de places a tots e ls n ivel ls , la qua l cosa no és ga i re fact ib le d ins la normativa vigent sobre e l funcionar iat .

48

S' hauria de fer un esforç considerable per a m i l lorar els object ius de recerca dels g rups ; object ius que han de permetre a la Un iversitat d 'avançar-se a les necessitats tecnològiques del país, tot fent una ciència bàs ica esco l l i da ; a més, convind ria que els g rups poguessin aconsegu i r el n ivel l adient de massa crít ica per a la re­cerca .

Les d if icu ltats de recerca en aquest camp es veurien força superades amb la creació d ' I nstituts Un ivers itaris . I nstituts q u e consist irien e n u n a àrea d ' interès -un pol de coneixement i informació a termin i m i tjà- d i rig ida per personal un iversitar i . E ls partícips, però , ser ien els industr ials que n 'extraurien benefic is . Aquests I nsti­tuts esborrar ien les tasques burocràt iques que es creen en les act uals relacions entre un iversitats i empreses.

Co nt r i b u c i o n s a l a rece rca d e l a S o c i etat Cata l a n a d e F ís i ca , f i I i a I

d e l ' I n st i tut d ' E stu d i s Cata l a n s Josep M. Tura

I nstitut de Tecnolog ia Química i Tèxt i l . CS IC

Ex-President de l a Societat Catalana de Ciències fís iques. qu ím iques i matemàtiques. SCCFQM. I EC

51

La Societat Cata lana de F ísica, sorg ida de l 'antiga Secció de Fís ica de la SCCFQM ( 1 932-1 987) . s ' ha caracte­ritzat per un t ipus d 'activitat molt amp l i , que a voltes ha depassat el que hom entén com a p ropi d ' u na cor­poració científica tradiciona l .

Quan el nom d 'A lbert E i nstein era pràcticament desconegut a l nostre país, j a trobem publ i cada d ins e l s Ar­x ius de l ' I nstitut de Ciències una àmpl ia ressenya del l l i b re de Laue sobre la Teoria de la Relativitat presen­tada per Esteve Terrades, L'any 1 922 , i f inançat per la Mancomun itat de Cata lunya, t ingué l loc a l ' I nstitut un curs a càrrec de l famós relativista Hermann Weyl . Com és prou conegut. el mateix Albert E instein féu una estada a Cata l unya l 'any 1 923, d u rant la qua l v is ità la seu de l ' I nstitut. que l lavors era encara a l Pa lau de la Genera l itat.

Amb aquestes activitats, l ' I nstitut no feia s inó donar compl iment a l ' esperit fundacional que l i marcà P rat d e la R i ba , el q u a l assignà a l a Secció de Ciències, entre d 'a ltres tasques, l a de fer ciència en cata là , l 'estab l i­ment de laboratoris, la investigació i l 'estructuració dels estudis científics a Cata l unya, Aq uesta Secció in ic ià l ' any 1 9 1 5 la col · lecció " Cursos de Física i Matemàtica " amb l 'obra " Els elements d iscrets de la matèria i la rad iació " , conjunt de quatre conferències fetes per Esteve Terrades l 'any 1 9 1 0 i recol l i des per I s id re pòl i t . En aquesta sèr ie de pub l icacions, u ltra treba l ls de personal itats espanyoles com J u l io Rey Pastor i J u l io Pa­lacios, hi aparegueren recu l ls de conferències de c ientíf ics estrangers que havien estat convidats per l ' I nsti­tut. com Francesco Severi i Levi-Civita , E l curs fet a Barcelona l 'any 1 922 per Hermann Weyl , que versà so­bre " L'anà l is i matemàtica del problema de l 'espa i " no a rr ibà a publ icar-se en els "Cu rsos " , a causa , proba­blement. de ls d issortats fets del 1 923. De tota manera , la vers ió a lemanya n 'ha de ixat constància .

No fou, però, f ins l 'abr i l de 1 93 1 quan s 'aplegaren en una sola Societat els estud iosos de les c iències físico­q u ím iques i exactes , La creació per la Secció de C iències de l ' I nstitut d ' Estud is Cata lans de la Societat Ca­talana de Ciències Fís iques, Quím iques i Matemàtiques féu conf lu i r els esforços de científ ics de procedència d iversa : els del Servei Meteorològic de Cata lunya, d i rig it per Eduard Fontserè, i e ls agrupats a l voltant de la revista " Ciènci a " in iciada el 1 926 sota la d i recció de Ramon Peypoch, D 'aquest darrer nuc l i hav ia sorg it la Societat de Química de Cata lunya, la qual acordà a l f ina l del 1 93 1 la seva d issolució i l ' i ngrés dels seus as­sociats a la nova Societat, de la qua l foren el nucl i fu ndador més nombrós, La nova I nstitució in ic ià tot seguit una sèr ie d 'activitats acadèmiques, i l 'any 1 932 l ' I nstitut. com a acte inaugura l de l seu any jub i lar , presentà a l món científ ic la nova Societat f i l i a l , en una sessió solemne celebrada a la Casa de Convalescència sota la presidència del Molt Honorable President F rancesc Macià, La vida de la Societat fins a l ' i n ic i de la g uerra c iv i l fou molt intensa, amb nombroses comun icacions de Fís ica , Química, Matemàtiques i Eng inyeria , U lt ra la i n­formació que apareixia a la revista " C iència " , la Societat edità quatre volums del " But l letí " , e ls anys 1 934 i 1 935, i dos volums de les " Memòries " ,

Durant la l larga postguerra , la Societat passà per les mateixes penal itats que l ' I nst itut . La pres idència e s man­t ingué en la persona d ' Eduard Fontserè, que actuà també com a President de la Secció de Ciències, d u rant aquel ls anys d ifíci l s , Un primer intent de norma l ització de les activitats de la Societat t ingué l loc e l maig de 1 959, en un acte privat presidit per Ramon Aramon i Serra i Antoni Esteve i Sub i rana ; la com issió organ itza­dora era integ rada, entre d 'a ltres, pels qu ím ics Enr ic Casassas i Heribert Barrera, el matemàtic Joan Casu l le­ras i el f ís i c F rancesc Gaci a , Entre el 1 959 i el 1 975 les activitats foren molt poc vis ib les a causa de les c i r­cumstàncies a bastament conegudes, que dif icu ltaren la celebració de reun ions i i mposs ib i l itaren qua lsevol

52

t ipus de pub l icitat. Ma lgrat tot, g radua lment al l larg d 'aquest període , les activitats anaren normal itzant-se pel que fa a sessions científ iques, l l i u rament de premis i concessió de borses. Cal destacar les " Pr imeres Ses­sions d ' Estudis de l fonament i estructura de la Ciència" celebrades entre el 1 97 1 i e l 1 973 . Com a òrgan de la Societat fou prosseg uida la publ icació del Butl letí de la SCCFQM .

D 'ençà de l ' any 1 976 s 'establ í una àmpl ia autonomia entre les Seccions de Física , Qu ímica, Matemàtiq ues i Eng inyeria . Una de les pr imeres activitats de la Secció de Física fou l 'establ iment d ' u n cicle de conferències sobre " Ciència i Societat" Gerard Vasa l ls l ' i naugurà l ' any 1 976 parlant del " Pensament c ientíf ic avui " . Algu­nes de les aportacions foren les següents : Jaume Agustí, sobre " La ciència en la societat cata lana del seg le XVI I I ; la introducció a la revo lució científica " , Joaq u im Sempere sobre " Canvi científico-tècn ic i pol ít ica " , i Joan G u itart , sobre " Pol ít ica científica : plantejaments previ s " .

Gru ps de treball

Una idea novençana que t ingué una ràpida i favorable aco l l ida fou l 'estab l i ment de " G rups de treba l l " d ins la Societat. Aq uests consistien en l ' ag rupament d ' investigadors en prog rames pl ur ianuals , amb un esperit obert. ben l l uny de l 'encot i l lament admin i strat iu que ben sovi nt ens envolta .

E l G rup de Relativitat, format, entre d 'a ltres, per L lu ís Bel , Josep Llosa i Alfred Mol ina , organ itzà l ' any 1 98 1 les Jornades sobre " Acció relativista a d istància ; aspectes clàssics i quàntics " . Aq uestes sessions com pta­ren amb l ' ass istència de nombrosos especial istes estrangers i t ing ueren com a object iu donar a conèixer e ls avenços en aquest camp aconsegu its a part i r de l 'any m i l nou-cents seixanta i a lhora estab l i r i reforça r re la­cions amb grups s im i lars de trebal ls s ituats arreu . És important de remarcar que una editorial de la categoria de Spr inger Verlag es féu càrrec de la publ icació de les Actes de les Jornades .

Les tres l ín ies de recerca que actua lment duu a terme aquest g rup són les següents : 1 ) Re lativitat Genera l . 2 ) D inàm ica de s istemes relativistes a m b i nf in its g raus de l l i bertat. 3 ) Estadística. Moments n o enters d e l pri­mer temps de pas per processos estocàstics conduïts per sorol l d icofòn ic .

E ls resu ltats de les i nvestigacions d 'aquest grup han estat publ icats en revistes especia l itzades.

E l Grup d'Astrofísica és format per una vintena d ' i nvestigadors. Les l ín ies de recerca pr inc ipa ls que conreen són les següents : 1 ) Estructu res a g ran escala de l ' u nivers. 2 ) Evolució qu ím ica i morfològ ica de les galàxies espira ls . 3) Medi interplaneta ri . 4 ) Supernoves i estrel les de neutrons . 5) Medi interste l - Iar : reg ions de forma­ció este l - la r .

E ls resu ltats d 'aquestes investigacions han donat l loc a d iverses tes is doctorals i a publ icacions en revi stes especial itzades

E l G rup d'Història de la Física fou creat el 1 986 amb la f ina l itat concreta de promoure la i nvestigació en H istòria i D idàctica de la Física al nostre país . N 'és responsable L lu ís Navarro, i en són membres Marina Cas­tel las, Josep Chabàs, Jesús M . Montserrat i Antoni Roca .

Les l ín ies pr incipals de recerca en què han treba l lat són : 1 ) Teoria Quàntica d ' E i nste in . 2) D idàctica del mo­v iment relati u , 3) F ís ica romana a través del " De Rerum Natu ra " de Lucreci , 4) Astronomia M ed ieva l : anà l is i de l 'obra de J . B . D . Bonjorn

De l ' activitat d 'aquest grup han sorgit les primeres tes is doctora ls i pub l icacions en revistes especia l itzades.

Altres conjunts d 'especial istes han dut a terme una activitat s im i lar, constitu i nt-se en els g rups de treba l l se­güents : Energ ia solar fotovolta ica , B iofísica Molecu lar, Radiologia i Radiometria, Automatització, Fís ica de ra­diacions, Qu ím ica quàntica, H i stòria de la ciència i Energies renovables . A part i r de certs equ ipaments ja exis­tents a ls I nstituts de l CS IC a Cata lunya i a les U n iversitats, h i ha hagut també la voluntat d 'enfort i r una xa rxa incipient de Laboratoris especial itzats en tècniq ues avançades d 'anàl i s i .

Cursos postgrau i seminaris

Des del 1 98 1 la C I R IT ha f inançat l ' estada d ' i nvestigadors estrangers a Cata lunya per tal que impart iss in cur­sos de l l u rs especial itats a les Societats f i l ia ls de l ' I nstitut. La Societat Cata lana de Fís ica n ' ha organitzat una m itjana anua l de dos.

La nostra Societat. tot reprenent la l ín ia oberta pels Estud is Un iversitaris Cata lans , ha organ itzat d iversos cur­sos postgrau . L'any 1 984, J esús Faig i Su reda d i rig í el " Curs informati u sobre neutròn ica , segu retat i protec­ció rad iològica " . Entre el 1 985 i e l 1 986 fou impartit el " Curs postg rau sobre tècniques de caracterització en ciència de materia ls " , on s 'exposaren les més recents tècn iques a càrrec dels especia l i stes següents :

" U na vis ió genera l de tècn iques espectroscòpiques " per Enric Casassas ; " Espectroscòpia Raman " , per Ra­mon Coy ; " Espectrometria Auger" per René Erre ; " D ifracció dels ra igs X " , per Manuel Font i Altaba ; " De-

53

terminació d 'estructures " , per Carles M i ravit l les ; " Caracterització de capes f ines " , per Josep L lu ís Morenza ; "Apl icació del mètode de la funció de Green a l 'espectroscòpia de fotoelectrons " , per Wolfgang von N ies­sen ; " Espectrometria de masses " , per Josep R ivera ; "Apl icació del mètode de Montecarlo a l 'espectrome­tria d 'electrons " , per Francesc Salvat ; " Espectrometria d ' ions secundaris excitats per làser " , per Walter He inz Schróder; " Espectrometria XPS/ESCA" , per Josep M . Tura ; " Sondeig de la i nd ústria catalana des del punt de vista de la ciència de materia ls " , per Francesc Gacia .

Publicacions

La Societat in icià l 'any 1 979 la publ icació de dues col ' leccions : " Seminaris de F ís ica " i " Treba l l s de F ís ica " . També ha col ' laborat activament a l ' ed ició del " B utl letí de les Societats Catalanes d e F ísica, Quím ica , Mate­màtiques i Tecnologia " , en especial als volums destinats als Premis per a estudiants que es concedeixen cada any.

Congressos i jornades científics

Des de la recuperació de les i nstitucions catalanes la Societat. i, en genera l , l ' I nstitut. ha organitzat nombro­sos congressos tant nacionals com estata ls o i nternacionals . E ntre els pr imers ca l destacar les Jornades d 'ho­menatge a Albert E i nste in , celebrades l 'any 1 979 amb motiu del centenari de la na ixença del físic d ' U l m , a ix í com les Jornades " C i nquanta anys de ciència i tècnica a Cata lunya, entorn de l 'activitat científ ica d ' E steve Terrades ( 1 903-1 950) " , celebrades l 'any 1 984.

També h i ha hagut activitats conjuntes amb corporacions espanyoles, com la "V Reunió espanyola del B u it i les seves apl icacion s " , que t ingué lloc a l ' I nstitut l 'any 1 979 .

En l ' aspecte i nternacional , ca l assenyalar e l " Primer Col ' loqu i internacional d 'energ ia so lar" celebrat a l 'Aud i­tori de la B ib l ioteca de Cata lunya l 'any 1 977 .

Trobades sobre recerca experim ental en física i química als Països Catalans.

Les Societats Catalanes de F ís ica i de Qu ímica han escol l i t el marc de ref lexió de la U n ivers itat Cata lana d ' Es­t iu a Prada de Conflent per a estudiar la s ituació d 'aquests camps de la ciència a l nostre país.

La I Trobada donà l loc a un Man i fest de Prada ( 1 982) i a d iverses publ icacions. La Segona Trobada ( 1 983) versà sobre les relacions de la recerca en aquests àmbits i la producció industria l . La I I I Trobada ( 1 984) ana­l itzà la física i la qu ím ica experimental com a suport de la Medic ina . La IV Trobada ( 1 985) fou ded icada a l 'es­tudi i protecció del med i . La V Trobada ( 1 986) tractà de la ciència de materials La VI Trobada ( 1 987) i nvestigà i debaté les causes de l 'accident nuclear a Txernòbi l i les seves conseqüències als Pa'lsos Cata lans . D 'aques­ta reun ió sorg í un Man i fest que fou l l i u rat a les autoritats catalanes corresponents. La V I I Trobada ( 1 988) fou dedicada a la problemàtica de la indústria a l imentària . La VI I I Trobada ( 1 989) tractà sobre la tecnologia dels res idus i l l u r transformació. La IX Trobada, celebrada enguany, ha estat ded icada a " Ceràmiques Modernes - Caracterització" .

Trobades científiques de la Mediterrània

La Societat Cata lana de F ís ica organ itza conjuntament amb l ' I nstitut M enorqu í d ' Estud is , des del 1 985, aques­tes Trobades. La i n iciativa sorg í, en bona part. de la bona amistat que un í Jord i Porta i Jué amb Josep M ique l V ida l i H ernéí ndez.

Cada setembre tenen l loc les Trobades a Maó, en un ambient d ' una placidesa envejab le .

F ins enguany, hom ha organ itzat les trobades següents :

1 985 . " Relat iv itat"

1 986. " Xarxes sísmiques. I nstrumentació i apl icació a la s ismotectòn ica " .

1 987 . " H istòria de la F ís ica " .

1 988. " Tècniques fís iques d 'anà l is is " .

1 989. " M icroelectrònica " .

1 990. " Energ ia , medi ambient i edif icació " .

Malauradament. enguany ja no h i serà el nostre President i amic Jord i Porta i Jué . Tots e ls que ens honorà­rem a m b la seva amistat el recordarem sempre al seu despatx de la s isena planta de la Facultat de F ís ica de la Un ivers itat de Barcelona . Al l í sempre el trobàvem envoltat de pi lons de dossiers, aparentment desor­denats, però que e l l reconeixia a l ' i nstant. i tots e l ls relacionats sempre amb la física . La generositat del nos­tre amic i el seu esperit no conform ista contribu í en bona part a la represa , a la ta rdor de l 'any 1 975 , de la l lavors Secció de F ís ica de la SCCFQM .

La rece rca e n a st ro n o m i a i a st rofís i ca Jordi /sern

Centre d 'Estudis Avançats de B lanes . C S I C

57

Resu m introductori

L'exploració de l ' U n ivers, començant pel Sistema Solar i acabant en els quasars més l l unyans, representa una de les aventures més importants de l ' esperit humà . Durant els ú lt ims anys, la visió del nostre entorn ha canviat completament . Hem passat d ' un Un ivers pacífic i harmoniós en el qual els astres segu ien tranq u i l · la­ment l l u rs òrbites, a un Un ivers turbu lent, ple de catacl ismes en els qua ls s 'a l l i beren enormes q uantitats d 'e­nerg ia en temps molt cu rts .

Aquest canvi en la nostra vis ió del Cosmos és producte de l ' increïble progrés tecnològic i conceptua l v iscut e ls darrers c inquanta anys, a l qua l l ' astronomia ha contribuït notablement. i de l qua l s ' ha benefic iat : el repte formidable que representa caçar els pocs fotons que ens arriben de les estre l les, tria r-los i extre u re 'n la i n­formació que porten ha donat impu ls a les tecnologies òptica i e lectrònica . Llançar a l 'espai de l icats instru­ments científics i manten i r-los operat ius anys i anys a g rans d istàncies és una proesa tecnològica que genera moltes tècniques d 'àmpl i a apl icació a la i ndústria . L'estudi dels processos còsmics ha plantejat nous p roble­mes i ha insp irat solucions a d 'a ltres que ja hi havia plantejats en d isc ip l ines tan d iverses com la física dels plasmes o la d inàmica dels f lu ids .

No té res d 'estrany, per tant. que els pa·¡sos i ndustr ial itzats no considerin l 'astronomia un luxe cu ltu ra l (per bé que, v ist l 'enorme i nterès popular que desperta, a ixò no s igu i un aspecte gens menyspreable) , s inó una de les branques c ientíf iques amb més futur, ta l com ho demostren les enormes invers ions assignades a ls programes de l ' espai o a la construcció de nous observatoris .

Les excepcionals cond ic ions c l imatològiques de les i l les Canàries i del Sud d 'Andalus ia han induït a la i ns­ta l · lació de g rans observatoris europeus en aquests indrets (amb una gran inversió tam bé per part espanyo­la ) . L'existència d 'aquests aparel ls , que són a l ' abast de qualsevol investigador reconegut. representa una opor­tunitat ún ica perquè Espanya es converteixi en un dels l íders europeus en el camp de l 'astronomia . Són pre­cisament aquestes c i rcumstàncies les que han propiciat la creació d ' un g ran centre a Tenerife.

L'astronomia a Cata lunya, de l larga trad ic ió, ha experi mentat d u rant els darrers vint anys un notable creixe­ment. tant pel que fa a l nombre d ' i nvestigadors professionals (professors un iversitaris i i nvestigadors de l CS IC ) com per la qua l itat de l l u rs trebal ls , i és, a lmenys de moment. la de més qua l i tat d ins l ' Estat espanyo l . Però e s troba fraccionada en petits grups, de manera q u e cap d 'e l ls , p e r separat. t é el vol u m necessa ri per a ten i r el pes que l i correspon per la qua l itat científ ica, n i per a abordar projectes de recerca que imp l iqu in un vol u m elevat de recursos, n i per a "adqu i ri r una imatge de marca " capaç d 'atrau re c ientíf ics i estud iants de fora . Una reestructuració d 'aquest sector permetria , doncs, d isposar d ' u n centre de recerca de primera magnitud a un cost molt reduït.

Consideracions generals

L'astronomia té com a object iu l 'estud i de les estre l les i de l l u rs s istemes planeta ris ( i nclòs el Sistema Solar) , de l medi i nterste l · lar , de les galàxies, de l l u rs ag rupacions, a ixí com de les interrelacions que s 'estable ixen entre els d i ferents astres . U n nombre tan gran i divers d 'objectes obl iga a una certa especial ització, i per bé que és una de les d isc ip l ines menys compart i mentades, hom sol subdiv id ir- la en fu nció de la reg ió de l 'es-

58

pectre e lectromagnètic que fa servir per a observar (per tant, de les especif icitats tècn iques dels i nstru ments d 'observació) i en fu nció de la d isc ip l ina bàsica en què recolza la interpretació dels fenòmens astronòmics . Així, doncs, en el pr imer cas es parla de rad ioastronom ia, d 'astronomia infraroja , òptica, u ltraviolada, etc , men­tre que en el segon cas es parla d 'astrofísica (f ís ica apl icada a l 'astronomia) , es comença a parlar d 'astroqu í­m ica (com en el cas de la qu ímica dels núvols i nterste l · lars i de la formació de g rans de pols) , de bioastrono­m ia (en el cas de la recerca de vida extraterrestre) o de les especia l itats de mecàn ica celest o de planetolo­gia , que estan molt arrelades a la matemàtica i la geologia . Òbviament, d ins cadascuna d 'aquestes branques existeix una especia l i tzació segons el t ipus d 'objecte que hom estudiï (evol ució de les estre l les, estructu ra de les galàxies, etc . )

Com a totes les ciències de l a Natura , h i h a u n a certa divis ió entre " teòrics" i " observadors " . L'object iu de l l u rs respectives activ itats és el mateix, excepte que els astrònoms teòrics no fan , en genera l , observacions, n i e ls observadors solen desenvolupar models quantitat ius o s imu lacions numèriques que permet in de donar sentit a les dades provi nents dels i nstru ments i estructu rar-les. Tanmateix ambdues activ itats són comple­mentàries, i la tendència actual és la de treba l lar coordinadament.

Objectius científics

Les l ín ies de recerca dominants en l ' astronomia actual (en funció dels quals hom està p lan if icant l ' activitat científ ica dels propers vint anys) es poden agrupar en quatre grans branques : 1 ) S istema Solar ; 2) formació i evol ució de les estre l les ; 3) formació, estructura i evolució de les galàxies ; 4) origen i estructura a gran es­cala de l ' U n ivers.

El Sistema Solar

La superfície del Sol, i ncloent-hi l ' hel iosfera, ocupa una part molt important dels estud is sobre el S istema So­lar . Dins aquest capítol destaquen els problemes que fan referència a l 'origen i les propietats de l 'activitat solar (taques, fu lgu racions, etc . ) , de la corona solar o del vent sola r.

La fís ica dels p lasmes és un a ltre dels capítols priorita r is d ins aquest camp . Conèixer les propietats dels camps magnètics i l l u rs efectes sobre el plasma a esca la i nterplanetària, l 'estructu ra de les magnetosferes i ionos­feres, la formació d 'ones de xoc i les propietats d inàmiq ues de les i nterfases crít iques que separen les d i fe­rents regions d 'aq uestes estructures, representa una oportun itat ún ica de conèixer un medi impossib le de reprodu i r en el laboratori i en el qua l l ' home s 'haurà de moure en un futur pròx im , ja que e l S istema Solar és el seu hàbitat còsmic natu ra l .

La p lanetologia és el tercer gran tema de recerca sobre el S istema Solar . L 'estud i de ls d iferents objectes per­met de reconstru i r la h istòria del s istema planeta r i , ja que, com més cap a l 'exterior es troben, menys evo­lucionats estan . L 'estudi dels cometes i dels asteroides pot proporcionar una informació preciosa sobre les condicions f ís iques en què es trobava la nebu losa protosolar . Cal fer nota r, f ina l ment, que l 'estudi comparatiu de ls p lanetes i satè l · l its representa una oportunitat ún ica per a ampl iar e ls nostres coneixements sobre parts tan vitals per a la human itat com l 'atmosfera i la crosta terrestres.

Formació i evolució de les estrelles

Avu i d ia són coneguts d ' una manera qua l itativament satisfactòria els mecan ismes que fan evolucionar les es­trel les, a ix í com l l u rs fonts d 'energia i l l u r estructura . Queden, però, moltes etapes fosques i molts proble­mes (a lguns d 'e l l s tan fonamenta ls com el dels neutri ns solars) per reso ldre . E l s més i mportants estan re la­cionats amb les etapes d inàmiques de la vida d ' una estrel la , com són les associades a la seva formació o a les fases f ina ls de la seva vida (formació d ' una nana blanca, o d ' u n estel de neutrons seg u it d ' una explosió de supernova) Els esforços durant els propers anys s' encami naran , sens dubte, a l 'obtenció de dades fona­menta ls de les estrel les (d istàncies, masses, l l um inositats, etc) , a l sondatge profund de l l u r estructura m it­jançant telescopis de neutr ins i tècn iques asteros ismològiques, i a la construcció de rèp l iques n u mèriques d 'a lta precisió que incorporin efectes d inàmics a ixí com un tractament correcte de la convecció i la turbu lèn­cia . Uns a ltres temes que tam bé s 'emportaran una bona part de ls esforços teòrics i observacionals seran tots aquel ls relacionats amb les a ltes energies (fenòmens que es produeixen als voltants dels objectes col · lap­sats, com les estre l les de neutrons i els forats neg res) i les propietats de la matèria a dens itats molt a ltes (nanes blanques i estre l les de neutrons)

Formació, estructura i evolució de les galàxies

L'aparició dels grans telescopis i dels moderns detectors ha permès de posar les bases per a l ' estud i de les galàxies . Tanmateix, encara no h i ha cap resposta satisfactòria a la major ia de les pregu ntes més fona men­tals que hom pugu i p lantejar . Com es van formar les galàxies a part i r de les f luctuacions primord ia ls 7 Qu ina és l l u r composició q u ímica ? Quins objectes són e ls responsables de la massa fosca 7 Aquestes pregu ntes, a

59

les qua ls només han estat donades respostes parc ia ls , marcaran una bona part dels esforços científ ics de ls propers anys ,

Cal preveure que s ' i ntensif icaran e ls estud is sobre la d inàm ica del medi i nterste l · lar , l 'origen de ls e lements pesants, l ' evolució q u ím ica i d i nàmica de les poblacions d 'estrel les , l 'origen de la radiació còsmica , l 'estruc­tura del centre de la galàxia i la natura de la font d 'energia dels nucl is galàctics act ius , a ixí com l 'efecte de la interacció de les galàxies sobre l 'estructura d 'aquestes ,

Origen i estructura a gran escala de l'Univers

L'or igen de l ' U n ivers és probablement el problema més antic que té plantejat la Hu manitat. Avui sabem que aquest es pot descri u re a través de ls models homogenis i i sòtrops més s imples que pred iu la Relativitat Ge­nera l . Tanmateix, la solució més completa a aquest problema depèn, no tan sols de l 'astronomia , s i nó també dels avenços que es produeix in en física fonamenta l , especia lment en f ís ica d 'altes energ ies , Des del punt de vista de l 'astronomia, els esforçs es ded icaran a determ inar els pa ràmetres fonamentals de l ' U n ivers, com són la seva esca la de d istàncies, la seva edat, la seva densitat i e l valor de la constant cosmològ ica . També ca ldrà determ inar la seva h istòria evolut iva, trobar les estructures a gran esca la que conté i estud iar les relí­qu ies còsmiques , com són la rad iació de fons i les abundàncies dels elements pr imord ia ls , per tal de co­nèixer qu ines condicions fís iques i mperaven a ls voltants de l ' i nstant zero,

Interès científic i social

L'astronomia ha ocupat i ocupa un l loc molt important d ins la vida cu ltura l dels pobles, La trobem tant a les cu ltures prehistòriques (celtes, ind is precolombins) , com clàssiques (Mesopotàmia , Eg ipte, X ina , G rècia) . com modernes , De fet, en aquests moments, i sobretot als països més industria l i tzats , l ' astronomia mereix una atenció preferent per part dels organismes gestors de la pol ítica científica , L'origen d 'aquest interès és tr ip le : bàsic , c ientíf ico-tecnològic i cu ltura l .

La ciència de ls astres, com totes les c iències bàs iques, té com a object iu descobr ir les l l e i s que governen l 'Un ivers , Aquestes ciències no aporten , norma lment, resu ltats i mmediats n i rend ib i l itat a curt term in i ; però, g ràcies als coneixements que proporcionen, donen a l ' home un poder cada vegada més g ran sobre la Natu ra , D ifíci lment podríem ten i r e ls apare l ls elèctr ics de què d isposem a la vida quotid iana s i Coulomb, Ampère i tants d 'a ltres no haguessin descobert els pr inc ip is bàsics de l 'e lectric itat ' I d ifíci lment hauria pogut Newton f ixar les bases de la mecàn ica si prèviament Kepler no hagués descobert les l le is que governen el moviment dels astres ,

L'astronomia tam bé proporciona coneixements út i l s i d 'apl icació immed iata , L'estudi de l Sol , per exemple , ens proporciona i nformació sobre e l planeta en què vivim ( l 'efecte h ivernacle, tan de moda avui d ia , va ésser descobert g ràcies a l ' estudi de Venus) ,

De fet , e ls astres, per no parlar de l 'Un ivers prim i t iu , són un laboratori insubstituïb le per a les c iències bàsi­ques, on l 'observació supleix aquel ls experi ments que mai no pod ran ésser rea l itzats a la Terra , Això fa q u e moltes vegades ca lgu i constru i r models matemàtics dels objectes estel· lars i tractar-los com s i foss in objec­tes de laboratori , La coexistència d 'escales de temps i de longitud molt d iferents en aquestes rèp l iques nu­mèr iques fa que e ls problemes que apareixen a ls models matemàtics sig u in especia l ment d if íc i l s i que posin a prova , d 'una manera espectacular, la capacitat i e l rendiment de ls ord inadors més g rans, i es converteix in d 'aquesta manera en poderosos est imu ladors del càlcu l científ ic, i cal no obl idar que e l cà lcu l c ientíf ic és a la base de tots els avenços científ ics i tecnològ ics, S imu ltàniament, el caràcter extrem de les cond ic ions as­tronòmiques fa que hom s igu i sempre a la frontera del coneixement humà i que, per tant, l 'astronomia s igu i una font constant d ' i nsp i ració per a ls especial istes de d iferents branques capdavanteres de la f ís ica i la ma­temàtica ,

L'astronomia també és un potent est imu lador tecnològ ic , El procés d 'observació i mpl ica reco l l i r i ana l itzar quant itats ínf imes d 'energ ia provinents de les estre l les, i per a a ixò cal constru i r apare l ls d 'a lta tecnologia que van mo l t més en l l à de les necessitats actuals de la indústria, però que una vegada construïts generen noves apl icacions i productes, Penseu en els detectors CCD que h i ha darrera els telescopis i que tam bé han acabat a l da rrera de les cambres de vídeo, O penseu també en e ls satè l · l i ts astronòmics construïts, no pel plaer de d isposar d 'una nova andròmi na , s inó per donar resposta a les preguntes que plantegen els astrònoms,

Sembla c lar, després d 'aquests comentaris, que l 'astronomia no és un ornament cu ltura l . Però f ins i tot en el cas que ho fos, seria un luxe que ens hauríem de permetre ja que aquesta ciència pretén donar una res­posta a moltes de les preguntes que la H umanitat s 'ha plantejat des del pr incipi dels tem ps i desperta , per tant, un interès popular extraord inari (només cal m i rar la quantitat d 'obres de d ivu lgació ded icades a temes astronòmics, el poder de convocatòria que tenen les conferències sobre astronomia o el nombre i qua l itat de les societats d 'astrònoms afeccionats que hi ha arreu del món) , Això fa que s igu i un vehic le exce l · lent per a

60

i nteressar la societat (que és la que en def in itiva paga la recerca) i per a mostra r la qua l itat del teixit c ientífic d ' u n país.

L'astronomia a Europa

La recerca astronòmica a E u ropa és, en aquests moments, c larament competitiva amb la que hom fa als Es­tats Un its, i es troba per da munt de la que hom fa a la Un ió Soviètica i a l Japó. Aquesta situació és deguda, no tan sols a ls esforços ind ividuals de cada país , s inó també a la polít ica de col · laboració a l larg termi n i que han portat a terme e ls d iferents països europeus.

En el camp de l ' astronomia òptica, la tendència mu ndia l és de concentrar e ls grans instruments en l locs pr i­vi leg iats (cel serè d u rant la major part de l 'any i poca turbu lència atmosfèr ica ) , la de fer-los fu ncionar per con­trol remot i anar tancant o reconvert int els petits observatoris s ituats a prop de les c iutats o en l locs sovint ennuvolats. Eu ropa d isposa en aquests moments d'un observatori a l 'hemisferi sud , l ' E u ropean Southern O b­servatory (La S i l l a , Xi le) . i molts països han insta l ' lat grans instruments a les i l les Canàries ( Roque de los M u­chachos i Izaña) que van en camí de convert i r-se en la seu de l 'Observatori Europeu Septentriona l , a Anda­lus ia (Calar Alto, i nsta l ' lat per Alemanya) . a Hawai (Mauna Kea, per G ran Bretanya i F rança) i a Austrà l ia (S i­d ing Spr ing, i nsta l ' lat per Gran Bretanya ) .

Pe l que fa a la rad ioastronomia , no h i ha cap restricció geogràfica en la s ituació de ls rad iotelescopis , j a que les ones de ràd io són mo l t poc afectades per l ' atmosfera . Només ca l buscar un l loc sec i en la i rat en e l cas que hom treba l l i amb ones m i l ' l i mètr iques, ja que aq uestes són molt atenuades pel vapor d 'a ig ua . En qua l­sevol cas, ca l evitar fonts de sorol l rad ioelèctric com les que hi ha a les c iutats . En aquests moments, E u ropa d isposa d 'a lguns dels rad iotelescopis més g rans del món (Jod rel l Bank , a la G ran Bretanya ; Bonn, a Alema­nya) i un dels mi l lors i més moderns rad iotelescopis d 'ones m i l ' l imètriques ( Pico Veleta , a Andalus ia)

Aq uests telescopis funcionen en règ im d'assignació de temps. Tots els astrònoms dels països pa rtic ipants en la construcció i el manteni ment dels apare l ls ( i ndependentment de la institució a la qual pertanyen i , f i ns i tot. de l país or ig inar i ) tenen d ret a presentar una proposta d 'observació que és anal itzada i ava luada per una comissió d 'experts que assigna un cert temps d 'observació .

L 'astronomia des de l 'espai també ha evol ucionat mo l t a Eu ropa du rant e l s darrers vint anys , i hom ja pot af i rmar que ha a rribat a la madu resa . En aquests moments, la situació és s im i la r a la de la i nstru menta l ització basada en terra . Cada país té e l seu propi programa espacial (en el qual caben tota mena de re lacions b i la­tera ls amb altres països, europeus o no) i molts d 'e l l s part ic ipen en l 'Agència Espacia l Europea ( ESA) .

El règ im de funcionament de ls satè l ' l i ts és l leugerament diferent pel que fa a ls telescopis . U nes vegades fun­cionen en règ im d 'ass ignació de temps i a ltres són usufructuats d u rant tota l l u r vida operativa pel consorci de científics que n ' ha d issenyat els object ius , amb la condició que, passat un cert temps, les dades quedin a la l l i u re d isposició de la comun itat c ientíf ica internaciona l .

L 'ex istència d 'aquesta instrumentació astronòm ica e n règ im d e l l i u re ut i l i tzació fa que l a recerca pugu i ésser feta des de tota mena de centres, des d ' un Departament Univers itari pet it f ins a un gran I nstitut. passant pels observatoris tradic ionals reconvert its . És evident. però, que són els grans I nstituts e ls que tenen més pes específic a l ' hora de decid i r la d i str ibució de recu rsos i d 'atribu i r prioritats .

L'astronomia a Espanya

Fins a l pr incip i dels anys 70, l ' astronomia era representada a Espanya per uns quants petits observatoris , a l ­gunes càted res un ivers itàries, l ' Observatorio de Mad rid (avui en dia anomenat Observatorio Astronómico Na­cional , que depèn de l M i n isteri d 'Obres Púb l iques a través de l ' l nstituto GeogrMico Nacional ) i l 'Observatorio de la Marina (que depèn de l M i n i steri de Defensa)

L 'evolució subsegüent ha estat marcada pel fet que les i l les Canà ries i S ierra Nevada són uns dels indrets més adequats del món per a i nsta l · lar-hi telescop is : d isposen d ' una atmosfera molt poc tu rbu lenta, d ' u n c l i­ma amb poques nits ennuvolades i es troben a d istàncies raonables de les d iferents capitals europees. Aques­tes c i rcumstàncies van propiciar que països com Alemanya, Ang laterra, Holanda, D i namarca , Suècia , Norue­ga i F in lànd ia decid iss in col · locar l l u rs i nsta l · lacions astronòmiq ues en aq uests l locs. La i nstru mentació ja ins­ta l · lada és i mpressionant. tant per la potència com per la modern itat , i és probable que s ' i ncrementi en el futur .

E ls acords de funcionament garanteixen a les propostes espanyoles la concessió d ' u n mín im del 1 0 % del temps d 'observació a totes les insta l · lacions d 'Andalus ia i d 'un 20 % a les de Canàries, la qua l cosa repre­senta una quant itat g lobal de temps d 'observació enorme. Precisament per a cobri r aquest temps, fou creat a l seu moment l ' l n stituto de Astrofís ica de Canarias, amb estatut d 'organ isme públ ic de recerca , que s 'en­carrega de la gestió de les insta l · lacions a les I l les i d isposa a més a més de les seves pròpies (un telescopi d ' l ,5 m i un observatori solar) ; tam bé fou creat l ' l nst ituto de Astrofísica de Andalucía, a Granada, que és u n

61

centre propi del CSIC i que d isposa d 'un telescopi d ' l ,5 m i un de 80 cm a Pico Veleta, i hom potencià l 'Ob­servatorio Astronóm ico Nacional amb l ' adquis ic ió d ' un telescopi d ' 1 , 5 m situat a Calar Alto i un rad iotelescopi d 'ones m i l ' l imètr iques situat a Yebes (Guadalajara ) . La gestió del temps d 'observació de l 'Observatori de Ca­lar Alto correspon a la Comis ión Naciona l de Astronomía, òrgan consu lt iu del Govern Central que ha estat reformat recentment i que delegarà aquestes funcions en un dels I nstituts d 'Astrofísica , mentre que la gestió del rad iotelescopi de Pico Veleta correspon a l 'Observatorio Naciona l .

S imu ltàn iament. i per raons ún icament de prestig i , Espanya v a part ic ipar , a l pr incip i dels anys 7 0 , en l a crea­ció de l 'Agència Espacial E u ropea, a la qua l contribueix amb un 5% aprox imadament. E ls acords de coope­ració preveuen un retorn científ ic i industrial equ itati u entre els Estats contribuents ; però, en el cas d ' Espa­nya, a ixò no ha estat poss ib le per la fa lta d ' indústria d 'a l ta tecnologia , d ' una bona coord inació entre e ls cen­tres de recerca i la indústr ia i d ' una fa lta de tradic ió científ ica en aquest camp . Cal recordar una vegada més que e ls satè l · l its són l lançats amb una f ina l itat científica, i que és a la fase de def in ic ió d 'objectius i requeri­ments tècnics on es decideixen, en gran part. les empreses que s 'emportaran el contracte. En aquest sentit . una pol ít ica de l ' espai que només t ingui en compte l ' aspecte industrial sempre quedarà coixa i d if íc i l ment per­metrà d 'aprofitar al màxim les poss ib i l itats que l 'espai ofereix .

L'astronomia a Catalunya

Tal com ho demostra l ' ex istència dels Observatoris Fabra i de l ' E bre o el nom de Comas i Solà, Cata l unya sempre ha t ingut una forta trad ició astronòmica. En èpoques anteriors, aquesta tradició es va manten i r a t ra­vés de la Càted ra d 'Astronomia de la Un iversitat de Barcelona i de la Reia l Acadèmia de Ciències i Arts de Barce lona, pe l que fa a l cantó professiona l , i a través de les vigoroses societats d 'afeccionats, pe l que fa a l cantó popular . AI pr inc ip i de l s anys 70 van aparèixer a l Departament de Fís ica de l a Terra i de l Cosmos de l a Un iversitat de Barcelona (aleshores, Centre Coord inat de l CS IC) nous g rups d 'astrònoms que van int rodu i r nous corrents c ientífics i que després es van disseminar cap a a l tres inst itucions. En aquests moments es poden trobar g rups d 'astrònoms a ls departaments d 'Astronomia i Meteorolog ia , i de Matemàtica Apl icada i Anà l i s i de la U B , a ls de Fís ica i Enginyeria Nuclear i de Física Apl icada de la U PC, al de Matemàtica de la UAB i a l Centre d ' Estudis Avançats de Blanes del CS IC ; a més, una part considerable tam bé part ic ipa en e l grup d 'astrofís ica de la Societat Catalana de F ís ica . E l nombre total d 'astrònoms (entenent per ta ls aque l l s doctors que fan recerca en astronom ia i que estan vincu lats professiona lment a un centre de recerca) es pot xifrar en uns 30 (nombre superior a l de qua lsevol a ltre centre d ' Espanya) , i e l nombre d 'estud iants de docto­rat en una quantitat equ iva lent.

Les l ín ies de recerca que es conreen a Cata lunya s ' insereixen, sens dubte, dins e ls corrents considerats cap­davanters en els medis científ ics internaciona ls . La contribució dels astrònoms cata lans a aquestes l ín ies tam­bé és i mportant, com ho demostren e l nombre de publ icacions, l l u r qua l itat (atès l ' impacte i el prest ig i de les revistes). les contri bucions a cong ressos i col ' loqu is, la col ' laboració amb a ltres centres europeus i la pa rtic i­pació en projectes de tota mena.

Als enormes recursos ( insta l · lacions astronòmiq ues) access ibles ca l afeg i r l ' ex istència de dues b ib l ioteques molt completes ( les de Física i Qu ímica de la UB, i la de l ' Observatori de l ' Ebre, producte, ambdues , de la nostra herència cu ltura l . car les b ib l ioteques no s ' i mprovisen s inó que són e l resu ltat d ' una feina de molts anys) i la insta l · lació per part del Consorci de Càlcul I ntensiu d 'a lguns dels ord inadors vectoria ls més potents que h i ha avu i a rreu del món i que permetran d 'abordar prob lemes que f ins a ra eren intractables a Cata lunya.

Al là on h i ha més carències és en l 'equ ipament de t ipus petit i m itjà, i en la forma com està estructu rada la recerca astronòmica a Cata lunya .

Pel que fa a l 'equ ipament, situat a la franja d ' l a 20 Mpts, fa falta adqu i r i r estacions de treba l l o equ ivalents per a tractar les observacions ( i matges, espectres, etc . ) i organ itzar les dades de les s imu lacions nu mèriq ues. Això es pot resoldre parc ia lment i a m ig term in i m itjançant les convocatòries ord inàries dels p lans estata ls i europeus de recerca i dels pressupostos per a infrastructura dels organismes de recerca .

Pel que fa a les estructures, l 'astronomia cata lana es troba atom itzada en mu ltitud de grups que treba l len a d iferents centres un iversitar is i de l CS IC , cap dels qua ls no està dedicat íntegrament a aquesta d isc ip l ina . Això fa que , tot i que el nombre d 'astrònoms cata lans és considerable, que l l u r prestig i i nd iv idua l és g ran i que la producció científ ica g lobal és qua l itativament i quantitativament superior a la d 'a ltres centres, l l u r pes s igu i molt i nferior a l d 'aquests a l ' hora de decid i r sobre la p lan if icació i la d istribució de recu rsos . Un bon exem­ple el proporciona el nou reg lament (BOE de 2 de juny de 1 989) de la Comisión Nacional de Astronomía (que té per object i u rea l itzar el segu iment i l 'assessorament a la C I CYT en temes d 'astronomia) . e l qua l ind ica que aquesta serà formada, a parts iguals , pels d i rectors dels I nstituts de recerca en astronomia i per científics de reconegut prestigi i nternacional esco l l its pe l President de la C I CYT. Una altra conseqüència d 'aquest f raccio-

62

nament és la impossib i l itat de crear un focus científic que atregu i d ' una manera espontàn ia un nombre con­siderable de científics amb els qua ls hom pugu i establ i r l ' i ntercanvi d ' idees necessa ri per a manten i r v ius l 'es­perit d ' i nnovació i la cu riositat científ ica a casa nostra .

Conclusions

En aquests moments h i ha unes ci rcu mstàncies molt favorables perquè Cata lunya es converteix i en un focus de pr imera magnitud en e l ca mp de l ' astronomia . Hom d isposa de personal suf ic ient, tant des del punt de vista quantitati u com qua l itatiu ; hom té accés sota condicions molt favorables a la m i l lor infrastructu ra obser­vacional i de cà lcu l , i les l ín ies de recerca que ja es conreen són c larament competitives a n ive l l i nternaciona l .

Per contra , els g rups d e recerca e s troben molt f ragmentats (per bé q u e l a co l · laboració científ ica entre e l ls és molt forta) i ca ldria fomentar-ne el reagrupament a fi de donar una i matge més un itària ; ca ldria tam bé m i­l lorar l 'equ ipament de t ipus m itjà de què d isposen els d iferents grups, i convindr ia , f ins a l là on fos possib le , p lan if icar un creixement rea l ista però sost ingut que permetés d ' i ncorpora r a ls grups actua ls els m i l lors estu­diants que vag in sorti nt entre les noves generacions

F ina lment, i enca ra que s igu i obvi , ca ldria potenciar totes aquel les i n ic iatives que imp l iqu in una m i l lora en l ' ex­plotació dels recu rsos existents (tant telescopis com grans ord inadors) i una major part ic ipació en els p rog ra­mes de l 'espa i .

La rece rca e n c i è n c i es q u ím i q u es Enric Casassas

Departament d e Química Anal ít ica . Un iversitat d e Barcelona

Membre de l ' I nstitut d ' Estud is Cata lans

65

La qu ímica no és una d iscip l i na compacta que est igu i constituïda per cap bloc monol ít ic de coneixements, s inó que comprèn àrees molt d iverses, d iverses no solament per la mena de treba l l que es fa a cadascuna d 'e l les s inó tam bé pel mateix joc dels conceptes que h i són emprats, que o bé són conceptes d iferents d ' u na àrea a una a ltra o bé són man ipu lats d iferentment. Aquí , ens hem acostumat a d ist ing i r d ins de les c iències qu ím iques (que a ixí , en p lura l . com correspon a la complexitat que assenyalem, són designades la majoria de facu l tats de Quím ica de les un iversitats espanyoles) les àrees tradic ionals que la denomi nació de les càted res o els departaments un iversitaris ens han habituat a considerar com a substancia ls : orgàn ica , inorgàn ica, ana­l ít ica , qu ím ica-fís ica, qu ím ica tècn ica o enginyeria qu ímica, bioqu ím ica . En real i tat. aquestes són d iv is ions nas­cudes dins de la qu ím ica princ ipa lment per raons h istòriq ues i només parcia lment per raons essencia l s de cont ingut . i que la inèrcia de les estructu res un ivers itàries de molts pa·'sos ha mantingut com s i encara foss in vigents . En a ltres països e ls p lans d 'estudis i conseq üentment l ' estructu ra del professorat ad hac s ' han or­gan itzat a pa rt i r de les divis ions conceptuals , de doctri na o de mètode, que hom pot d isti ng i r en la qu ímica que avui d ia es fa. E ls electroqu ím ics, e ls cinetistes, e ls qu ím ico-quàntics, per exemple , són grups coherents de persones que treba l len amb una metodologia comuna en una ciència específica , l 'electroquímica , la ci nè­tica qu ím ica , la qu ímica quànt ica, respectivament. i a ixò ho fan al nostre país tam bé, havent de saltar en molts casos els l ím its ríg ids que tendeixen a emmura l lar e ls departaments existents .

Per a ixò, en el present assaig, on hom ens ha demanat de fer una anà l is i d 'aq uests camps, des de la nostra vis ió genera l pròpia, haurem de vagarejar una mica des d ' un s istema de classi ficació a l 'a l tre , una vegada ex­closos e ls camps de la qu ím ica orgàn ica i de la b ioqu ímica, que són objecte d 'estudi per a l t res a utors.

La complexitat i la divers itat conceptuals existents dins e l món de la q u ímica s 'h i perceben fàc i lment sense moure 's de la pròpia natu ra intrínseca de cadascuna de les seves parts . Es magnif iquen sense mesura , però, s i hom surt del camp conceptual i entra a l terreny de les apl icacions, o de determinades d isc ip l i nes coI - late­ra ls de les qua ls la qu ímica forma part amb un cert pes ; la qu ím ica agrícola , la qu ím ica tèxt i l . la meta l - I ú rg ica, la q u ím ica amb ienta l , la geoq uímica, i tantes altres qu ímiques amb adject iu són camps d 'actuació híbr ids, on la qu ím ica juga a voltes un paper decis iu o pot. potser, ocupar només una pos ic ió de servei a a l lò que és la base d ' u na activitat certament important en els àmb its econòmic , socia l , san itar i , o a ltres . Haurem de fer al­guna referència a l 'activitat qu ím ica que a Cata lunya existeix en aquests camps ap l icats ( la qual en força ca­sos ha estat descrita en el capítol corresponent a l 'àmbit en qüestió) . encara que aquesta activitat qu ím ica no dóna l loc mo ltes vegades a tasques que pugu in amb propietat ésser qua l if icades de recerca .

L 'àmpl ia contrada que hem de recórrer, constituïda per tants i tan d iversos paratges, molts d 'e l l s a ra ja f lo­rents i fecunds, no ha sorg it de sobte del desert. s i nó que és el resu ltat d ' u n procés h istòric protagonitzat en molts moments per uns homes als quals se' l s ha de reconèixer a lmenys les qua l i tats de pacients i te­naços. Durant el seg le XX, l 'activitat de recerca en qu ímica s ' ha anat i ntrodu int a la un iversitat i a a lguna es­cola tècnica per un procés d 'acreció, sempre amb d i ficu ltats i amb uns recursos sempre molt magres per no d i r eteris . Foren pr incipalment e ls professors A. García Banús i E m i l io G imeno qu i , abans del 1 936, estab l i ren uns laboratoris , tan pobres com vulgueu, però que foren els primers, on es rea l itza ren ja a lguns trebal ls de recerca, pub l icats majorment a ls Anales de la Rea l Sociedad Española de Fís ica y Quím ica o àdhuc en a lguna revista estrangera . G imeno , orientat més cap el conreu d'apl icacions , mu ntà u n I nst itut de la M eta l - I ú rg ia i de la Mecàn ica des d 'on començà a fomentar les relacions universitat-empresa, i a estab l i r convenis de col - Ia-

66

boració amb ind ústr ies. Fora de la un iversitat. l 'ambient també estava canviant favorablement a l 'activitat c ien­tífica : es fundà en aquel ls temps la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, a m b part ic ipació molt important dels qu ím ics ; a l ' Escola de D i rectors d ' i ndústr ies, pr imer, a l ' E scola de l Trebal l des­prés, i en tots els àmbits en què part ic ipà l 'esperit inq u iet del doctor Josep Agel l i Age l l , contri bu í a la con­sol idació d ' u na nova mental itat ; com ho féu la revista Ciència , com hi contri buí també la tasca de repercuss ió públ ica que aquel ls anys t ingué la Secció de Qu ímica del Laboratori M u n ic ipa l de Barcelona. Després de la guerra civi l , García Banús s ' havia exi l iat a Colòmbia , G i meno es trasl ladà a Madr id, i l 'amb ient que descrivíem es desbaratà tota lment. La qu ímica a la Facu ltat de Ciències de la Un ivers itat de Barcelona passà a ésser impart ida per professors relativament joves, deixebles que havien estat en la seva majoria dels esmentats, i que d i rig i ren e ls laboratoris docents i de recerca d 'aquesta facu ltat du rant molts anys, a través d ' u na època que no era propícia a l desenvolupament de la c iència en genera l ( i menys en zones territor ia ls tan pèrfides com Cata lu nya) , època en la qual e l recentment creat C . S . I .c . era ut i l itzat pr incipal ment com a eina per a l favorit isme i el c l iente l isme. E l s professors que, part int pràcticament d e zero, portaren e l s laboratoris de l a Facu ltat de Barcelona a u n cert grau de productivitat foren Josep Pascual i Vi la (professor a Barcelona des del 1 934 f i ns a l 1 965). continuat per Ricard Granados i Jarque (de 1 967 a 1 977) . José I ba rz Aznàrez (de 1 942 a 1 972) , conti nuat per Josep Virg i l i i Vinadé (de 1 973 a 1 984). Joan Ma ria Coronas i R i bera (de 1 950 a 1 982) . Ferran Ca lvet i Prats (de 1 95 1 a 1 972) . Francisco Buscarons i Úbeda (de 1 944 a 1 976) i Joan Baptista Vericad i Raga . Entre tots ajudaren a manten i r un n ivel l que les condicions de l 'època tendien a fer baixar per dessota dels mín ims . Amb aquel ls professors es formaren moltes promocions de qu ím ics ; a lguns d 'aquests reberen i nd iv idualment estímu l i impu ls per a desenvolupar u na aparentment suïcida vocació un iversità ria ; segu i ren a i x í una carrera acadèm ica, amb u na component de recerca qua s 'anà enforti nt a mesura que e ls tem ps avançaven , uns nous professors o i nvestigadors, la pri mera fornada dels quals s 'està ju b i lant aquests anys (Manue l Bal lester, Josep Castel ls , Jorge Boza l . Àlvaro Izqu ierdo, el que a ixò signa) i amb nom brosos mem­bres de promocions més joves que encara són en act iu , a la un iversitat, al C . S . I . C . i en a ltres centres de re­cerca de natu ra d iferent . Cal d i r que aquesta generació que ara està passant al reti r ha estat protagon i sta de la profu nda reforma que aquests darrers anys ha sofert la u niversitat i e l món de la c iència en genera l . Aques­ta reforma començà a ls volts de l ' any 1 970 amb la creació de nous centres un iversitari s : nous laborator is un ivers itaris per a l ' estud i i e l conreu de la qu ím ica foren establerts aleshores a Bel laterra, a Tarragona i a G i rona . U n dels fru its d 'aquesta reforma fou la prol iferació de les places de personal docent f ix a les u n iver­sitats, les vel les i les noves, i de personal i nvestigador a ls centres del C S. I . C . resu ltà a leshores que existia d ispon ib le un p lanter de qu ímics d ' un n ive l l de preparació més o menys idoni per a ocupar-les, i existia com a conseqüencia del reforçament de l ' activitat de recerca que amb volu ntarisme i amb fe, més que no pas amb suf ic iència de recursos, s 'havia anat produ int i que després del franqu isme es pogué produ i r amb uns recursos que s ' i ncrementaren substanc ia lment. d i ns d ' uns certs l ímits , any rera any , i que han permès més o menys que cadascú rendís, a la un ivers itat i a ls centres oficials de recerca, segons la seva capacitat i sense excuses fàc i ls , i que han permès que es posés f ina lment de manifest que e l país d isposava de grups humans més o menys prepa rats i n:otivats, i d ' una categoria científ ica d iguem suf ic ient .

En rea l itat. no fou s inó f ins ara fa uns quaranta o c inq uanta anys que començà a i ntrodu i r-se, després a ge­neral itzar-se i f ina lment a imposar-se, la idea que els laboratoris qu ímics un ivers itar is són centres de recerca, i que aquesta és u n dels objecti us de la tasca del professor u niversitari . Para l · le lament. sobretot des de l 'a­cabament de la segona guerra mundia l , la i ndústria qu ímica, d 'acord amb l 'evoluc ió cada cop més ràpida dels coneixements, exigeix qu ím ics més i més ben preparats, i preparats també per a la recerca . Amb e ls ense­nyaments de tercer cicle i amb l 'e laboració de tesis doctora ls , la u n iversitat adqu i reix un nou paper en la for­mació d ' i nvestigadors.

Tot aquest l larg preàmbu l ha volgut posar de man ifest aquest ca ràcter que tenen els qu ím ics a la un ivers itat. potser en un g rau màxim dist int iu , que els porta a creure que la condició d ' i nvestigador és inherent a l l u r pro­fessió a la u n iversitat. i, d ' u na manera natura l . se senten amb l 'obl igació d ' i nvest igar . L 'èxit. la prod uctivitat o la qua l itat que assoleix cadascú en el compl i ment d 'aquesta obl igació, això és un a ltre tema .

Haurem de tractar de ls g rups de recerca existents a Cata lu nya en les d iferents branques de la q u ím ica no tractades en a ltres capítols d 'aquest l l ibre. Haurem de fer servir criteris com més object ius mi l lo r per a ava­luar-los . Però el cas és que no n 'existeixen, de criteris tota l ment objecti us, malgrat procedi ments moderns aux i l iats per les bases de dades i la i nformàtica ; el cas és que tota ava luació té sempre u n component s u b­jectiu : aquí rau el factor de r isc que l 'aval uador accepta. Quan e ls qu ím ics cata lans perderen la por h ispàn ica d 'enviar treba l l s d ' i nvestigació a revistes estrangeres i es decid i ren a enviar-n ' h i , es trobaren que molts els foren acceptats . E l nom bre d 'a rt ic les publ icats en aquestes revistes, i la qua l itat i e l r igor ben coneguts de cadascuna d 'aquestes, poden servir com a pr imera i nd icació de la vàlua del treba l l d ' u n grup .

L 'eclosió que aquests darrers anys ha experi mentat a Cata lunya el treba l l de recerca que es fa en química inorgànica és el resu ltat del conjunt de ls esforços de d iversos grups, que treba l len a la U n ivers itat de Barce-

67

lona ( Pedra lbes) i a la Un ivers itat Autònoma de Barcelona, derivant uns i a ltres pr inc ipalment d 'antics de ixe­bles de Joan M . Coronas (encara que en el g rup de Bel laterra hi de ixà una empremta consistent. com a pro­fessor i com a d i rector de recerca, Her ibert Ba rrera) . i els grups de la Facu ltat de Química de Tarragona, for­mats a més per components procedents d 'a ltres escoles. Uns dels grups de recerca de la U A B . estan es­tretament re lacionats amb els investigadors del Centre de Ciència de Materia ls que e l C S I . C . té a Bel laterra , del qua l centre la recerca és descrita en un capíto l específ ic d 'aq uest l l i bre .

Una característica genera l q u e e s dóna a tots e l s Departaments de Química ( i a ls centres de qu ím ica del C . S . I . C . també) és que el personal relativament nombrós (almenys comparat amb el d 'èpoq ues força recents) que h i trebal la no constitueix en cap cas una un itat coherent de recerca amb un o diversos d i rectors, s inó d i ferents g rups de recerca i ndependents, que coexisteixen en un mateix àmbit f ís ic i que han de compart i r i nsta l · lacions i recursos, però que treba l len cadascun pel seu compte i exclouen en pr inc ip i tota poss ib i l itat de col · l aboració entre e l ls . Això es va anar estab l int així quan es va voler debo l i r l 'autoritat autocràtica del ca­tedràtic a l 'antiga ; la l lei de reforma un iversitària ho ha consagrat en reconèixer plena capacitat i nvestigadora a tots els professors t itu lars . Sembla que existeix una fonda susceptib i l i tat subconscient que tracta d ' im ped i r d e totes passades q u e les co l · laborac ions puguin fer aparèixer d iferències i s ímptomes de suped itació q u e acabarien restab l int e l mandari natge . É s i nteressant remarca r q u e a lguns dels g rupúsculs existents co l · labo­ren amb fru it amb i nvestigadors i eq u ips d 'a ltres un iversitats, majorment estrangeres . Però n ' h i ha que f i ns i tot col · laboren amb grups d 'a ltres departaments de l a mateixa facultat. Aquest és un tema que una pol ít ica científica cata lana s 'hauria de plantejar com a problema i hauria de tractar de reso ldre, per tal d ' i ncrementa r el potencial existent.

Després d 'aquest comentari , que és de t ipus completament general i no pretén pas a l · l ud i r en concret a ls departaments de qu ímica i norgàn ica de qu i havíem començat a tractar, reprenem el f i l de la qüestió i tornem a la descripció de la recerca en química inorgà nica

Els g rups de recerca que coex isteixen en els Departaments de química inorgà nica que comentem conreen temes de recerca que s 'emmarquen bé d i ntre de les l ín ies generals de la c iència i nternaciona l : en qu ímica d 'organometà l · l ics i en qu ímica de la coord inació. Se centren, aq uests darrers, al voltant de cinètiques i m e­can ismes de reaccions bio-i norgàniques, d 'estructu res de complexos d ' ions p lano-quadrats bons conductors e lèctrics o cata l i tzadors de reaccions d ' i nterès tècn ic, constituents de membranes si ntètiques, selecti us per a l transport iòn ic , i a l voltant de l 'estudi de propietats magnètiques, ferroe lèctriques i a ltres, mentre que aquel ls pr imers toquen temes com l 'estud i de compostos amb c lusters metà l · l ics amb o sense ponts d ' h i­d rocarbu rs, de compostos amb enl laços s igma metal l-carbon i , de reaccions de cic lometa l · lació a m b l l igands d iversos, i d 'a ltres . A part dels dos g rans conju nts de temes de recerca de�crits, h i ha tam bé els temes con­reats pels inorgàn ics participants en el grup de qu ímica quàntica que he esmentat abans, que se centren en l 'estud i de l 'estructura e lectròn ica i de les propietats pr incipa l ment dels sò l ids inorgànics . E ls grups de Be l la­terra, constitu fts en conjunt per un personal f ix de 1 8 membres l 'any 1 988-89 (no incloent els membres de l Centre de Ciència de Materia ls del C.S . I .C . ) publ icaren aquest any 1 6 treba l ls en revistes internacionals sol­vents ; els grups de Pedralbes, amb 33 professors i ajudants com a personal f ix , h i pub l icà 27 treba l l s de re­cerca aquel l mateix any. Ambdós grups, i el de Tarragona també, tenen connexions i nternacionals sòl ides i produe ixen treba l ls en col · laboració amb un iversitats estrangeres .

La química analítica es troba present a Catalunya en més centres docents i de recerca, però en a lguns l locs aquesta branca de la q u ím ica és entesa només com a una activitat de servei i no dóna l loc a la producció de trebal ls d ' i nvestigació.

Aquesta producció surt pr incipalment dels g rups un iversitaris que duen aquest nom, el de Quím ica Anal ít ica, a la Un ivers itat de Barcelona, nucl is de Pedralbes (personal científ ic f ix el curs 1 988-89, 35 membres ; 41 tre­bal ls de recerca pub l icats en aq uest període en revistes internacionals) i de Tarragona, i a la U n iversitat Au­tònoma de Barcelona, nuc l i de Bel laterra d ins el qua l és integrat el g rup del Col · leg i un iversitari de G i rona (personal f ix , 1 9 ; treba l ls pub l icats, 2 1 ) . També treba l len en qu ím ica ana l ít ica g rups a les escoles d 'enginyers industria ls , d 'eng inyers de telecomun icació, d 'enginyers tèxt i ls, d 'ag rònoms; g rups a l ' I nstitut Químic de Sar­rià i en a lguns centres del CS I . c .

Per a tractar de ls temes q u e aq uests g rups tenen sotmesos a recerca segregarem a lgunes à rees d 'especia­l itat. com la cromatografia i l 'e lectroanà l is i , entre d 'a ltres, i començarem parlant de la química analítica en sen­tit estricte. La recerca en q u ím ica ana l ít ica estrictament és una recerca orientada a l desenvolupament i m i­l lora de tècn iques, mètodes i proced iments d 'anà l is i , des l l igadament de la f ina l itat per a la qua l són esta­blerts ; és a d i r, no és una recerca orientada a resoldre problemes en a ltres àrees, i l ' i nvest igador ana l ít ic en aquest sentit estricte no els resol, s inó que forneix a ls qu ímics interessats en aquestes a ltres à rees les tèc­n iques, e ls mètodes o els procediments que necessiten. En aquest sentit -que adq u i re ix tot el seu valor quan el qu ím ic ana l ít ic s 'avança a les demandes d 'aquel les altres àrees- volem destacar en primer terme

68

la recerca sobre nous sensors q u ímics que es fa a Bel laterra, nous sensors de d iversos t ipus i a d iverses escales de treba l l , cooperant amb projectes internacionals amb part ic ipació de Portugal i del País de Ga l · les entre d 'a lt res ; la recerca sobre nous proced iments de sepa ració per extracció ut i l itzant membranes l íq u ides i nous extractants, en cu rs a Bel laterra i a l ' E .T .S . d ' E nginyers Industr ia ls , sobre l ' ú s de tens ioact ius en l ' ex­tracció, sobre nous mètodes f l uorimètrics per a l 'anàl is i de traces, en curs a Ped ra lbes, sobre control de m è­todes d 'anà l is i en f lux cont inu o en f lux interromput, de mètodes automatitzats en l ín ia , i d 'a lt res .

Cal remarcar l ' i nterès amb què aquests centres de recerca anal ít ica s ' han i ntroduït al treba l l en q u im iometr ia, per a resoldre problemes pràctics en l ' anàl is i de mostres molt nombroses o en el de mostres m u lt icompo­nents, o per a plantejar-se qüestions fonamentals sobre les pròpies tècniques qu im iomètr iques (anà l is i de fac­tors, anà l is i de components pr incipals, apl icats a l 'estudi de sistemes reaccionants en equ i l i b ri ) .

Ex isteix en aquests centres una preocupació, manifestada amb agudesa només recentment, pe r a ls prob le­mes de ca l ib ratge de proced iments, de val idació de ls resu ltats obting uts en el laboratori propi , i de l ' estab l i­ment de patrons de referència . El grup de Pedra lbes col · labora en un programa d 'abast com u n itari organ itzat per la C . E . E . Hom treba l l a en aquests temes des de fa temps a l ' I . O S . , des d 'on s ' han organ itzat treba l l s d ' i ntercal ib ració de laboratoris especia l i tzats en anà l i s i agroal imentà ria . E l Servei d ' Espectroscòpia de la U n i­versitat de Barcelona fa també una tasca de mèrit en l 'establ iment de procedi ments de ca l ib ratge i de ma­terials de referència per a tècniq ues de treba l l com l 'espectroscòpia d 'emiss ió amb excitació per I C P, i a ltres . Tècniques d i ferents acoblades en sèrie per a sumar les potencial itats de dos o més instruments moderns (això si no es prod ueixen efectes s inèrgics) , per e l ls mateixos ja molt potents, com les que ut i l itzen a lguns laboratoris avançats del Departament de �uímica Ambiental del C . S . I . c . , p lantegen problemes especia ls en el context que ara d iscut im, i e l treba l l per a resoldre ' l s exigeix eng iny i ded icació .

Des de l 'a ltra punt de vista, el de la química analítica imp l icada en la recerca sobre problemes d iversos, molts d 'aquests essent problemes que afecten l 'entorn on la universitat resideix, com problemes sanitar is , ambien­ta ls , de conservació de la natura , i a ltres, tots e ls grups de químics ana l ít ics de Cata lunya se senten obl igats mora lment a treba l la r-h i , i aprofiten aquest treba l l per a extreure 'n també peces d ' i nvestigació pub l icables. Esmentem, com a exemples, els treba l ls sobre estudis dels mètodes d 'anà l is i de vins, fets a Tarragona, e ls d 'anà l is i de traces de meta l ls en aigües f l uvials, a Bel laterra . Destaca aquí el grup de Pedra lbes, que trebal la en els proced i ments d 'anà l is i de traces de pol · l uents ( ions metàl · l ics, compostos orgàn ics) en a igües i en se­d i ments, també en l 'anà l is i de res idus de pesticides o plagu icides en el med i , ju ntament amb a lguns g ru ps del Departament de �uímica Ambiental del C S I . C (dels quals tractarem al paràgraf dedicat a la cromatog raf ia ) .

Una fracció important dels qu ím ics ana l ítics de Cata lunya (part dels de Ped ra lbes, de l ' Escola d ' E ng i nyers I n­dustr ia ls , dels de Bel laterra i dels de G i rona) fa una recerca intensa i de qua l itat sobre e ls equ i l i br is en soluc ió , que s i bé va començar fa anys amb la determ i nació de constants d 'estab i l itat de complexos, ha anat evolu­cionant vers l 'estudi de problemes més compl icats, d ' i nterès genera l itzat entre e ls especia l istes com són l 'es­tudi de les i nteraccions entre els ions metà l · l ics i pol ie lectròlits d ' i nterès amb iental (àcids húmics i fú lvics, pol i sacàrids, àcids pol ica rboxíl ics) o bé d ' i nterès biològ ic (pol inucleòtids o l l u rs constituents) , o vers l ' estudi de problemes amb un vessant pràctic més d i recte com és la recuperació per vies extractives modernes de traces d ' ions metà l · l ics de valor estratèg ic presents en aigües res iduals o la model ització en soluc ions sa l ines dels combust ib les nuclea rs esgotats . Cal d i r que no és s inó amb un coneixement aprofund it dels eq u i l i br is qu ím ics en solució que hom pot optim itzar sobre bases fermes els procedi ments ana l ít ics . Aquestes g rups d 'experts en equ i l ibri s tendeixen a treba l lar amb les tècn iques experi mentals més depurades (segu int major­ment l 'escola del Depa rtament de �uímica I norgàn ica i Anal ítica de la U n ivers itat Pol i tècnica d ' Estoco lm , Suè­cia)

Un grup d ' u nes ca racteríst iques especia ls el constitueixen els cromatografistes, que a Cata l unya són relati­vament nombrosos i repartits per molts centres. Deixant a part e ls que treba l len en centres de bioqu ímica, f is io logia , o ciències af ins , i en centres hospita lar is , i centrant-nos a ls pròpiament qu ím ics, destaquen per la qua l itat del trebal l i l ' i nterès dels temes estud iats e ls del C . S . I . C . (Departament de Ouímica Ambienta l , secció de biogeoqu ímica, secció d 'espectrometria de masses), e ls de l ' I . O S ; els de la Facu ltat de C iències de la U n ivers itat de Barcelona . No solament s ' i nvestiga l 'ap l icació de les tècniques a problemes concrets (traces de pesticides en matrius d iverses, traces d 'orgànics en sediments mar ins, ent re d 'a ltres) s inó que s ' investiga en la pròpia tècn ica : nous materia ls per a reb l i ment de columnes, estudi de les interaccions a l ' i nterior de la co lumna , etc.

Un altre grup específic és el dels que treba l len en tècn iques electroanal ít iques, dels quals ca l destacar e l grup de la Facu ltat de Ciències de la U . B . , e l camp princ ipa l d ' i nvestigació del qua l és l 'estudi voltamperomètric de les i nteraccions entre e ls ions metà l ' l ics i les macromolècu les pol ie lectrol ít iques pol i funcionals , en pr inc ip i d ' i nterès ambienta l . g rup connectat amb grups estrangers dels més prestig iosos, i que fa ús de processos de s imu lació n u mèrica molt sofisticats (col ' laboren en el grup qu im ico-físics experts en aquest tema) Tam bé

69

s 'ha d 'esmentar el grup de l ' I nstitut Químic de Sarr ià, de l larga trad ic ió . Aquest darrer g rup s ' ha anant espe­c ia l i tzant en estud is de corrosió, i aquests estudis ens porten a altres grups d 'e lectroqu ímics que treba l len aquests temes tan relacionats amb la qua l itat ambienta l , a la Un iversitat de Barcelona i a la Un iversitat Autò­noma de Barcelona. Altres g rups acti us en electroquímica estudien els processos de l ' e lectroq u ím ica orgàni­ca (c inètiques i mecan isme d 'oxidacions permangàniq ues), fenòmens d 'adsorció (crista l · l ització en processos de deposic ió electròdica) o la d inàm ica de s istemes en no-equ i l i b ri (formació d 'estructu res en crista l l s l íqu ids , fenòmens d 'agregació dam u nt d 'e lectròdes, processos en s istemes heterogenis complexos) o l 'estructura de la i nterfíc ie electròd ica i la seva relació amb la c inèt ica electròdica. A G i rona hom estudia fenòmens d 'as­sociació iòn ica en solucions concentrades, m itjançant mesures de conductivitat . L'electroquímica és, doncs, una àrea d 'activitat preferent en els depa rtaments de Química Física de Cata lunya, en part icu lar e l de la U . B . ; una a ltra àrea preferent és l a química quàntica, particu larment a Bel laterra i a G i rona, encara que a l a U . B . h i ha un grup coherent que fa estud is teòrics d 'estructura mo lecu lar, de bona qua l itat . A Bel laterra s 'estudien per les tècniques de la q u ím ica quàntica els efectes del d issolvent en les reaccions q u ímiques, la qüestió més fonamental de la reactivitat qu ímica, l ' estructu ra dels compostos organometà l · l ics i e l seu paper en pro­cessos de catà l is is , i a ltres temes més relacionats amb la qu ím ica orgàn ica . El g rup de G i rona, menys nom­brós però molt potent. treba l la en les relacions estructura-propietats . Ha organitzat s i mposis internacionals d 'a lt n ive l l , i e l seu cap ha actuat d 'ed itor i d 'autor d 'a lgunes obres publ icades per editoria ls internacio­na ls .

Afegirem que e ls q u ím ico-físics de la U . B . el curs 88-89 en conj unt eren 35, i pub l icaren 43 trebal ls en revis­tes internacionals , i que els de la U A B . ( inclosos els de G i rona) eren 1 8 i pub l ica ren a l 'estranger 2 1 treba l l s .

La i nvestigació en metal·lúrgia, malgrat existi r dues un itats de docència i recerca que duen aquest nom, una a la Facultat de Química de la U . B . i una a l ' Escola d ' Eng inyers I ndustrials de Barcelona, no té la quantitat de producció de les a l t res à rees de la qu ím ica , potser per les d imensions d 'aquestes un i tats, que s 'han man­t ingut més reduïdes, amb menys personal f ix que d 'a ltres, potser a causa del vol u m de trebal l de servei per a la i nd ústria que ambdues un itats atenen. Recentment. la un itat de l ' Escola d ' Eng inyers ha rebut una em­penta molt notable, la instrumentació existent h i ha m i l lorat molt i l 'activitat h i és g ran , sobretot la que s ' h i duu a terme en connexió amb l a indústria i en connexió amb programes europeus ; a l a Facu ltat de Quím ica la recerca que s 'h i està fent versa sobre temes com la determ inació i la recuperació de traces de meta l l s preciosos, l ' estudi de ls comportaments d 'a l iatges d iversos amb memòria de forma, les propietats anòdiques de l tànta l i les característ iques de la corrosió de vidres metà l · l i cs , temes que han estat tractats en e ls 1 0 tre­ba l l s pub l icats en revistes internacionals du rant l ' any 88-89.

L'enginyeria química és una àrea d ' u nes característiques especia ls ; l 'activitat dels seus especial i stes inc lou , per la pròpia natu ra de la d iscip l ina, a més d 'a l lò que e ls altres qu ímics entenem per recerca c ientífica , un marge de dedicació a problemes pràct ics i mmediats, que potser es poden considera r com activitats de de­senvol upament. A Cata lu nya ten im cinc centres dedicats al conreu de l ' e nginyeria química (o de la tecnologia qu ím ica , o de la qu ím ica tècnica, que tot a ixò són noms amb què s'han dist ingit aquests centres segons e l l loc o l ' època) , que posen de manifest en l l u r trebal l d iferents concepcions de la d isc ip l i na ; són situats a la U . B . els departaments de les Facultats de Qu ímica de Tarragona i de Barcelona, a la U A B . la un itat d 'engi­nyeria q u ím ica del Departament de Quím ica de la Facu ltat de Ciències , i a la U P C . , el Departament de Tec­nologia Quím ica de l ' Escola d ' Enginyers I ndustria ls ; a part. l ' I nstitut Químic de Sarrià . A l ' Escola d ' Eng inyers I nd ustr ials treba l len fa temps sobre temes de f luïd if icació i de reactors de l l i t f lu id , i sembla important tot e l t reba l l que s 'h i fa en relació amb l 'automatització de processos, però a nosa ltres ens sembla especia l ment i nteressant la l ín ia de recerca sobre r isc a la i ndústria, i a la i ndústria q u ímica en part icu lar, l ín ia i n iciada a m b molt bon peu, segons acred iten l e s co l · laboracions i nternacionals que s 'h i h a n captat. És un tema que s 'està introdu int com a prioritari en institucions acadèmiques de tot el món i que preocupa cada d ia més els orga­n ismes de govern dels països o de les comun itats de països.

A Tarragona s ' h i fa molta feina en d iversos temes, pr incipalment orientats a resoldre problemes bàsics del nuc l i industr ia l petroleoqu ímic tarragoní, i problemes subsid iar is, com són e ls dels controls de pol · l uc ió d ' a i re i a ig ües, per exemple . Aquest és un centre pol ifacètic de qua l itat a lta .

La un itat de Bel laterra or ienta el seu trebal l vers a l lò que e l ls anomenen enginyeria bioquímica, i que potser a lguns q ua l if iquen de b iotecno logia, i que i nclou recerca sobre l 'ap l icació tècnica de processos b ioquímics , entre els qua ls podríem esmentar : l ' ús de cèl · l u les i mmobi l itzades com a biocata l itzadores de processos de fermentació alcohòl ica, de producció de metabòl its secundaris, de r ibonucleòsids, de proteïnes, de l i pases ; el desenvolupament de reactors enzimàtics en medis amb d issolvents orgàn ics, l ' estudi de la h id rò l is i de ls materials l ignoce l · lu lòsics, a lguns d 'aquests temes rea l itzats en col · laboració amb un ivers itats est rangeres, d 'a ltres en connexió amb necessitats sentides per la i ndústria agroal imentària loca l . Treba l len també en al­guns temes més de caràcter ambiental com els de digestió aeròbia de res idus , l 'optim ització en la gestió de

70

la qua l itat de l 'a igua f l uvia l , l 'automatització de processos de co ntrol de plantes depuradores d 'a igües resi­d uals , i a ltres .

F i na lment, el Departament d ' Enginyeria de la Facu ltat de Quím ica de Barcelona , amb un personal f ix d ' u na v intena de membres, és des del punt de vista del nom bre de pu bl icacions per any en revistes estrangeres, el més destacat (amb 3 1 a rt icles publ icats e l curs 88-89) . En canvi, e l venta l l de temes que toca en les seves recerq ues sembla potser més clàss ic : recuperació de meta l l s per via fotocata l ít ica, s íntesi de tens ioact ius en columnes de parets m u l lades, reologia de f lu ids no newtonians, síntesi de membranes ceràmiq ues per a pro­cessos de sepa ració, les res ines su lfòn iq ues de bescanvi com a cata l i tzadors, el control i la reducció de les emissions de d iòx id de sofre, l 'extracció amb f lu ids supercrít ics, el d i sseny de reactors fotoq u ím ics i e l d is­seny i la seqüenciació d ' i nsta l · lacions mu lt iproducte i m u ltipropòsit .

A les memòries pub l icades sobre aquests centres per les un ivers itats respectives no es troba s inó una molt breu menció a patents industria ls reg istrades, que no semblen u n fruit majorment perseguit pels i nvestiga­dors d 'aq uests centres .

L 'enu meració que hem fet de les pr inc ipa ls activitats de recerca en els camps tan d iversos de la qu ím ica crec que pot haver servit per a posar de manifest la magnitud del sa lt que s 'ha fet en pocs anys en el nivel l de prod uctivitat de ls nostres centres de recerca i laboratoris un iversitar is . I nteressa més a l país, evidentment, u n salt en e l sentit d 'elevar la qua l itat de la recerca que no pas en el sentit d 'augmentar el nom bre de treba l l s que es pub l i quen (que potser és això darrer a l lò que interessa més des de l punt de vista personal i és a l lò que mou a més d ' un i nvestigador) ; de tota manera, l ' acceptació d 'a lguns dels treba l l s sorg its dels nostres centres en revistes i nternacionals solvents és un s igne posit iu del nivell de q ual itat assol it . No vold ríem donar la i mpressió d 'excessivament opt im istes ; cal veu re s i aquests r itmes de treba l l i de publ i cació es mantenen en el futu r, perquè aquests darrers anys la modificació profunda que han sofert les plant i l les de professorat i la necess itat de part ic ipar en concursos de mèrits han representat estímu ls genera l itzats per a l treba l l de recerca . E l s istema de f inançament de la recerca que s 'ha imposat darrera ment, que subvenciona t reba l ls específics seleccionats a través de concu rsos generals, pot representa r un estím u l add ic ional per a la recon­versió dels investigadors vers temes del major interès, de la major actual itat, per a l ' adopció de tècn iques de treba l l més i més rigoroses; però el fet que s 'hag in ma rcat uns grans temes prioritaris d ' i nterès major per a l país, a ls qua l s s 'han d 'ajustar e l s projectes que es presentin a concurs, és un factor de d istorsió que pot pro­voca r el malbaratament d 'a lguna experiència i habi l itat acum u lades, que pot augmentar els desn ivel ls exis­tents al nostre país entre unes àrees d 'activitat c ientífica i unes a ltres. De q u ina manera es pot asso l i r u n nivel l m itjà homogeni satisfactori dels grups d e recerca existents e n les d i ferents àrees d 'especial itat, i a par­t i r d 'aqu í desenvo lupar les accions prioritàries que com puntes de sageta avançaran vers els més a lts n ivel ls , és un problema que tenen plantejat els planif icadors de pol ítiques científ iques arreu del món i que hem d 'es­perar que a Cata l u nya se sabrà enfocar i que arr ibarà a ésser possib le de reso ldre ' l degudament .

La rece rca e n q u ím i ca o rg à n i ca Ern es t Giralt

Departament de Química Orgànica. Un ivers itat de Barcelona

73

Un títol adequat per a l que segueix seria potser el de : "Algu nes reflex ions sobre la s ituació actual de la qu í­m ica orgàn ica a Cata lunya " . Vu l l d i r amb a ixò que , en accepta r l 'encàrrec de l ' I nst itut d 'escri u re unes rat l les sobre aquest tema ho he fet amb la condic ió que aquestes poguessin ésser simplement unes ref lexions a títol personal d ' u n i nvestigador " de base " , i no la conseqüència de cap estud i , ni el ref lex de l 'estat d 'op in ió de cap col · lecti u , n i , tan so ls , una opin ió "autoritzada " . D'a ltra banda, a ls volums I I i I I I d 'aquest estud i tro­bareu una i nformació detal lada de l 'activitat científica dels d i ferents grups d ' i nvestigadors al nostre país, i jo no entraré en el deta l l d ' una enumeració exhaustiva n i faré cap selecció, segons criteris de qua l itat. d ' uns o a ltres g rups. Si us p lau , preneu el que segueix s i mplement com el que és : un comentari personal sense cap pretensió.

En aquest petit a rt ic le no pretenc parlar del passat. s inó del present, de la q u ím ica orgàn ica . Abans, però, vull deixar ben clar que molts dels aspectes pos it ius que mostra aq uest present són conseqüència d i recta de l 'ex istència d ' u n conjunt de científics de prest ig i que en èpoques més dif íc i ls que les actuals van fer u n g ran esforç per a s ituar l a q u ímica orgànica a un nive l l homologable a l d 'a ltres paisos d e l nostre entorn . Al­guns (García Banús , Pascual Vi la ) ja no són entre nosaltres ; d 'a ltres (Granados, Ba l lester) ja estan a l l u nyats de la vida c ientíf ica activa, i f i na lment a lguns (Castel ls , Serratosa) es troben encara en actiu quan escric aques­tes rat l les . A tots e l ls la meva ad mi ració i la meva gratitud .

L'art d e la síntesi orgànica

L'àtom de carboni presenta la propietat ún ica de formar l largues cadenes carbonades . En aquestes cadenes cada àtom de carboni pot esta r un it f ins a quatre a ltres àtoms de carboni i , a més, pot estar unit a petits accidents no ca rbonats (grups funcionals) . Aquestes propietats donen l loc a la concepció de m i l ions d 'estruc­tures d iferents amb una increïble r iquesa topològica . U na petitíss ima part d 'aquest conjunt és representada a la Natura ; són els compostos que els organismes de la nostra biosfera han generat per a bast i r el m i racle quot id ià de la vida.

Una part encara més petita d 'aquest conjunt és formada per productes art if ic ia ls , compostos " i nèdits " a la Natura fins que foren s intetitzats per primera vegada per la mà de l ' home als laboratoris de s íntesi ( molts medicaments, p làstics, colorants, etc . pertanyen a aq uesta categor ia) . Però la immensa major ia de com pos­tos orgà n ics resta encara per descobri r ; són com postos amb noves estructures, .am b tota probab i l itat a m b noves propietats ; constitueixen el desaf iament p e r a l a qu ímica orgàn ica d e l futur.

L 'any 1 965 la Reia l Acadèmia de Ciències sueca concedia el Premi Nobel de Química al científ ic nord-americà Robert B. Woodward per la seva contribució a l ' '' Art de la Síntesi Orgàn ica " . Aquest guardó, com tantes ve­gades, prem iava la punta d ' u n g ran iceberg de científ ics que a molts països estaven i estan treba l lant per tal d 'asso l i r un object iu molt am biciós, inabastable : la s íntesi de qua lsevol compost orgàn ic per complexa que s igu i l a seva estructura .

S i ens preguntem q u i n é s l ' estat d e l a recerca e n e l nostre país e n aquesta àrea de l a q u ím ica orgàn ica , l a resposta h a d 'ésser per força pos it iva. A Cata lunya, parlant sempre e n termes relati us a l nostre context, es fa molta s íntesi orgànica i es fa bona s íntesi orgàn ica. H i ha una part de " l 'art de la s íntesi " que s 'adreça a la prepa ració de biomolècules (en parlaré més endavant) . Hi ha una altra part d 'aq uesta branca de l 'orgàn ica que té per object iu posar a punt nous mètodes de s íntes i . Nous mètodes per a i ntrodu i r aquest o aquel l g ru p

74

funcional , per a tancar anel ls de tal o qual mida, per a transformar una amina en un alcohol . per a a l largar una cadena carbonada amb dos o tres àtoms addic ionals, etc. AI nostre país (especia lment a la U n iversitat de Bar­celona (UB ) i a la U n iversitat Autònoma de Barcelona (UABl . però també a pràcticament totes les altres i ns­t itucions com per exemple l ' I nstitut Químic de Sarrià) h i ha g rups de recerca que treba l len a m b aquest t ipus d 'orientació i , en a lguns casos, amb índexs de qua l i tat tota lment homologables a l n ive l l i nternaciona l . També d isposem de grups especial itzats en la síntesi de determ inades famíl ies de compostos orgàn ics ; tant en e l camp dels alcaloides com en el de ls heterocicles, per posar-ne dos exemples, d isposem de g rups de recerca de prest ig i reconegut internaciona lment. Tot i a ixò, hi ha una certa mancança de grups dedicats a la síntesi tota l de compostos orgànics l 'estructura dels quals representi un desafiament per l l u r topologia , de g ran com­plexitat i d i ferent a la de tots e ls compostos si ntetitzats per l ' home precedentment. Aq uest cam í, molt d u r i poc recompensat sovi nt des d ' una perspectiva mesqu ina de com ptab i l i tzar pub l icacions, és el que a Espanya, amb un cert nivel l de qua l itat. ha segu i t tan sols Fèl ix Serratosa, i a mi em sabria greu que aquesta tasca no t ingués contin uïtat .

G ràcies a l s nous mètodes de síntes i ; g ràcies a les reflexions sob r·e estratèg ies si ntètiq ues (en a lguns casos concretades en forma d 'ord inador) ; g ràcies, sobretot. a la casu ística que representen les noves síntesis to­ta ls , e l fet és que els qu ím ics orgànics de f i de segle som capaços de s intetitzar estructu res real ment com­plexes. La nova qüestió que es planteja, però, és : qu ins compostos cal s intetitza r? F ins ara podríem d i r que la p ista d 'entrenament han estat e ls productes natura ls . Aquest camp no està exhaurit . com veu rem més endavant . Tot i a ixò, el d isseny racional de nous compostos orgànics, en altres parau les , l a previs ió de pro­pietats de compostos inèdits, representa un camp obert en e l qua l , malauradament. cap grup a l nostre país no ha rea l i tzat f ins ara contribucions veritab lement s ign if icatives . Aq uest camp és, però, encara molt jove i potser ens podem permetre de ser opt im istes de cara al fUTUr .

De la química orgànica dels productes naturals a la quím ica bioorgànica

No cal ésser cap expert en eti mologia per a adonar-se que el terme qu ím ica orgànica fa referència a la q u í­m ica dels compostos que formen part de ls organismes , és a d i r dels éssers v ius . Per tant l ' ús del terme Quí­m ica Orgàn ica dels Prod uctes Natura ls , o d 'aquest horrible neolog isme de Quím ica B ioorgànica, sembla di­fíci l de justif icar. En real itat quasi a i�ò mateix pod ria d i r-se temps en rera dels termes B ioquímica o , f ins i tot. B iologia Mo lecu lar . En qua lsevol cas, en ciència els canvis de nom responen en genera l a un canvi d 'act itud d ' un col - lect iu de científics ; o, a lmenys, a un canvi de centres d ' i nterès, o de metodolog ia . Aquest és e l cas que ens ocupa .

AI l la rg de la seva h istòria, la q u ímica orgàn ica no ha deixat mai de banda l 'estudi dels productes natura ls . F ins i tot avu i d ia , l 'aïl lament d ' una nova toxina d 'a lgun molusc o d ' un nou antibiòt ic prod uït per un fong , la determinació de la seva estructura , i la confirmació d 'aquesta estructura mitjançant la seva s íntes i , consti­tueixen una pràctica habitual a molts laboratoris de prest ig i . Tot i a ixò, el desenvolupament espectacu lar, ver­t ig inós, de la b iologia molecular ha requerit i potenciat l 'apa ric ió d ' un nou t ipus de qu ím ica orgàn ica . Es tracta d ' intentar apl icar totes les ei nes experi mentals i conceptuals de la qu ímica orgànica al m i l lo r coneixement de l ' estructu ra i mode d 'acció de les molècules que són a l cor del funcionament de la cèl - I u la viva : àc ids n u­cleics, enz ims, proter·nes estructura ls , determ inats ant igènics, etc. El món científic ha descobert amb satis­facció que les mateixes regles de conservació de s i metria orbital que poden ap l icar-se per a interpreta r una senz i l l a reacció orgà:l ica entre dues molècules de deu o v int àtoms cadascuna, resu lten també d ' ut i l itat per a preveure e l curs d ' u na reacció amb catà l is i enzi màtica en la qua l un dels components té m i lers d 'àtoms . Des d 'un punt de vista s intèt ic , e ls qu ím ics orgànics hem posat a punt metodolog ies que ens permeten de preparar pèptids , és a d i r petites proteïnes, i ol igonucleòtids, és a d i r molècu les de DNA o R NA de poca lon­gitud. D isposar d 'aquests t ipus de compostos ha permès de plantejar i dur a terme experi ments impensables fa molt pocs anys . E l resu ltat d 'aquests t ipus d 'experi ments aporta nova l l um sobre e ls processos vita l s i obre les portes a tota una nova era d 'apl icacions dels com postos orgàn ics d ins el context de les noves b io­tecnolog ies .

Òbviament em resu lta d ifíc i l de fer un jud ici de va lor sobre la qua l i tat d 'aquest t ipus de recerca a Cata l unya, ja que és el ca mp en què s ' inscriu la major part de l 'act ivitat del meu equip d ' i nvestigació a la U n iversitat de Barcelona. De tota manera m 'atreviria a dir que e ls aspectes sintètics estan d ignament coberts per equ ips a la U B i al Consejo Superior de I nvestigaciones Científicas (CS I C) . E l balanç des d ' un punt de vista estructura l podria qua l if icar-se també com de qua l i tat g ràcies a l n ivel l de l s estud is ut i l i tzant ra igs X a la Un ivers itat Pol i­tècn ica de Cata lu nya ( U PC) i ressonància magnètica nuclear a la UAB i a la U B . Des d ' u n punt de vista m e­can ístic, el panorama és desolador per la manca de tradició en estud is ci nètics en qu ímica orgànica conven­ciona l , manca de tradició a la qual em referiré més endavant.

La quím ica orgànica com a ciència interdiscipl inària

Òbviament. els aspectes a ls quals m 'he referit a l 'apartat anterior representen un bon exemple dels req u i s its

75

d ' i nterd isc ip l i narietat de la qu ímica orgànica actua l . Podríem d i r que la q u ímica orgàn ica ha esclatat per les seves fronteres, i parlo d 'esclat i no de creixement perquè e l canvi està essent enorme i acce lerat ; en la meva opin ió, a ixò és conseq üència d ' una actitud prepotent i academic ista de les generacions passades (no parlo només del nostre país, s inó de ls qu ímics orgànics en genera l ) . La frontera amb la b iologia i la medic ina és tan so ls u na d 'aquestes fronteres, car passa e l mateix amb les fronteres amb la q u ím ica física, a m b la qu ímica inorgàn ica o amb la f ís ica .

Podríem parlar de química orgà nica teòrica per a referi r-nos a l 'estudi de l 'estructura i la reactivitat de les mo­lècules orgàniques ut i l itzant d ues eines poderoses de què no d isposaven els nostres predecessors : 1 ) la m e­càn ica quànt ica i totes les teories i formal ismes actuals que ens ajuden a descriu re més acuradament el com­portament del món físic que ens envolta, i 2 ) els potents ord inadors . E l n ivel l assolit a Cata lu nya en aquest tipus d 'estudis pot ésser q ua l ificat de remarcable . No és possib le d 'assenyalar on acaba la contribuc ió dels qu ímics orgàn ics i comença la de ls qu ím ics-físics o viceversa, però això no té cap importànc ia . E l fet és que a la U B , a la UAB , de Barcelona, o a l Col · legi Un iversitari de G i rona, h i ha grups que fan trebal l i n novador i de q ua l i tat en aquesta branca de la c iència .

La química organometàl·lica és u na altra de les d isc ip l ines científ iques en plena expans ió . Aqu í s í que podem af irmar que e l mèrit que la q u ímica organometà l · l ica a Cata lunya t ingui u n nivel l d igne correspon q uasi exc l u­s ivament a ls nostres col · legues inorgànics. H i ha excepcions, òbviament, però el que resu lta més pos i t iu és corrobar que la major ia de grups de qu ímics orgànics ded icats a l 'estudi de compostos organometà l · l ics , a l CS IC, a la U B , a la UAB, treba l len en col· laboració amb grups de q u ímics inorgàn ics .

L'estud i de nous materials orgànics constitueix un dels nous territor is de frontera de la q u ím ica orgàn ica ac­tua l . Es tracta d ' u n camp amb molt poca tradició en el nostre país . En el terreny dels polímers a rt i f ic ia ls , e ls plàstics, tan sols a la U PC i darrerament a la Facu ltat de Quím ica de Tarragona h i ha g rups de recerca actiu s . La poss ib i l itat de desenvol upar conductors orgànics h a despertat l ' i nterès d ' i nvestigadors de qua l itat a rreu del món. A Cata l unya aquest esforç està ben representat per grups de recerca que treba l len a la UB i a l C S I C .

L'im pacte de la i nstru mentació e n el desenvolupament actua l de la química orgànica

Una vis ita a q ualsevol laboratori modern de qu ímica orgàn ica palesa im mediatament u na i mportant transfor­mació que ha t ingut l loc a l l larg d 'aquest da rrers anys : la qu ímica orgànica ha deixat d 'ésser u na ciència de tub d 'assaig per a transformar-se en una ciència en g ran part instrumenta l . Protagonistes d 'aquesta transfo r­mació han estat successivament : les tècn iques espectroscòpiques ( u lt raviolada, i nfra roja, de masses, de res­sonància magnètica, d icroïsme c i rcu lar, etc . ) . les cromatogràf iq ues (de gasos, de l íq u ids) i . més recentment, els instru ments que poss ib i l i ten l 'automatització de processos sintètics tediosos (s i ntetitzadors automàtics de pèpt ids. d 'o l igonuc leòtids. etc . )

Podem demanar-nos f ins a qu in punt la q u ímica orgànica a l nostre país ha estat capaç de seg u i r aquesta ten­dència característica de l ' evolució de tots els països del nostre entorn . En la meva opin ió . la resposta a aques­ta pregu nta és. afortunadament, positiva. Evidentment hi ha mancances ; en a lguns casos (d icroïsme circu lar, per exemple) . hom no d isposa d ' un sol instru ment en tot Cata lunya ; en a ltres, e ls instru ments d ispon ib les estan a l l u nyats de grups de recerca actius en l 'à rea corresponent. En qua lsevol cas, però, el balanç g lobal resu lta posit i u . S i agafem com a exemple la ressonància magnètica nuclear. s ' ha passat d ' u na s ituació (any 1 98 1 ) en què hom disposava d ' u n ún ic instrument d ' imant superconductor (200 M Hz. d ' u n preu aproxi mat de 20 m i l ions de pessetes) a una situació en la q ua l hom disposa, en centres públ ics de recerca, de s is apa­rel l s d 'aquestes característ iques (500. 400. 300 i 3 x 200 M Hz. d ' un preu aproximat global de 300 m i l ions de pessetes) i. en laboratoris industrials, de tres apare l ls d 'aquestes característiq ues (300 i 2 x 200 M Hz . d ' u n preu aproxi mat global d e 8 0 mi l ions d e pessetes) . L'elecció d 'aquest exemple n o h a estat a l 'atzar. D ' una banda, la ressonància magnètica nuclear representa. j untament amb l 'espectrometria de masses. la i nstru­mentació de cost més alt en u n laboratori de qu ímica orgànica. D 'altra banda . el d i fíci l accés a aquest t ipus d ' i nstrumentació. com passava fa molt poc temps. imposs ib i l itar ia. en el moment actual , de dur a terme una activitat científ ica competitiva.

Diferents factors han contribuït a aquest canvi brusc de panorama. El primer. i probablement el més decis i u . u na important actuació de les autoritats responsables de la polít ica científ ica en e l sentit d ' afavor i r l es i nver­s ions en inf rastructura científica . En segon l loc, el fet que molts investigadors s 'adoness in que ca l ia i nvert i r moltes de l l u rs hores de trebal l per any a la no gens agradable tasca d 'ompl i r papers. papers i més papers. demanant recursos a totes i cada u na de les possibles fonts de f inançament. F i na l ment, un canvi d 'actitud en el sentit d 'afavorir, en el cas de g rans instrumentacions, la creació de Serveis Comuns que permeten u na explotació més racional dels recu rsos .

No voldria, però. donar a entendre que la meva vis ió d 'aquest aspecte de la qu ím ica orgànica és triomfa l i sta . S implement, en aquest camp quasi hem rectificat u na situació deficitària catastròfica ; hem a rribat més tard

76

que e ls a ltres, i a ixò impl ica u na gran manca de tradic ió en moltes d 'aquestes tècn iques i nstrumenta ls ; com en tot procés de creixement ràpid, es detecten disfuncions (manca de dotacions per a personal tècnic, poca atenció a les despeses de manteniment de ls equ ips, etc . ) ; f ina lment. el nostre nivel l de dotació és encara l l uny del que correspon a ls pa'l sos més avançats . I ntentar de redu i r aquesta d istància imp l icaria un salt q ua­l itat i u en la i nversió públ ica en aquest camp.

La q u ím ica orgànica com a ciència aplicada

La qu ímica orgàn ica s'ha caracteritzat tradic ional ment pel fet d 'ésser u na de les branques de la qu ím ica a m b m é s impl icacions de t ipus industria l . Des de les i nd ústries de colorants d e l segle passat f i n s a l a moderna indústria farmacèut ica o les fàbriques de plàstics, els exemples són molt nombrosos. Aquesta tendència cap a les ap l icacions tecnològ iques dels nous descobriments en química orgàn ica no sembla que en el futur hag i de presentar variac ions . De fet, més amu nt ja m ' he referit a les impl icacions b iotecnològ iques de l ' accés a pèptids o àcids n ucleics s intètics, a ix í com a la importància dels desenvolupaments de nous materia ls orgàn ics .

U na de les característ iques de ls centres de recerca a Cata lunya és la d 'estar envoltats d 'un entramat indus­trial molt r ic si hom el compara amb el de la resta de l ' Estat (per bé que modest comparat amb la resta de la CEE ) La quantitat i la qua l itat de la recerca que hom fa en laboratoris industrials ha evolucionat favorab le­ment els darrers anys, bé que probablement a un ritme no tan ràpid com en els laboratoris púb l ics de recer­ca . En qua lsevol cas, en a lgunes àrees, molt concretament en la ind ústria farmacèut ica i , més recentment. en la qu ím ica f ina , hom compta amb laboratoris que d uen a terme i nvestigació d ' un nivel l respectab le . Po­dem pregu ntar-nos f ins a qu i n punt cadascun d 'aquests dos mons , la recerca industr ia l i la recerca més fo­namenta l , és sensib le a l ' ex istència de l ' a ltre ; qu in grau de com u nicació, permeabi l itat. co l · laboració, és as­solit entre e l l s . Tam bé en aquest sentit la situació admet una doble lectura . Si parlem de tendències, la con­c lus ió pot ésser francament opti m ista . Tot un conj unt d ' ind icadors (vo lum de contractació en projectes coor­d inats Un iversitat- Indústria gestionats per entitats com la Fundació Bosch i G impera de la U B , exigència creixent del títol de doctor per a càrrecs de responsabi l itat tècnica o científ ica, etc . ) suggereixen c larament que s' està superant u na època de desconfiances i recels en tots dos sentits : desconfiança, probablement en molts casos justif icada, des de l món i nd ustria l , sobre els coneixements i la capacitat de fer dels investi­gadors un iversita ri s ; u na mena de pudor mal entès des del món acadèmic a veure 's " em bol icat" en temes amb repercussions econòmiques.

Contrà r iament. s i en l loc de par lar de tendències ana l itzem, s im plement. l 'estat de la qüestió, ens adonem que ens queda encara molt i molt camí a fer si volem acostar-nos a les s ituacions de transvasament constant d ' i nformació i tecnologia característ iques dels països més desenvo lupats . Tota u na sèrie d ' ind icadors donen, en aquest cas, resu ltats negati us : percentatge de professors un ivers itar is que rea l itzen conti nuadament tas­q ues de consu ltors per a indústries amb activitats relacionades amb l l u rs temes de recerca ; mobi l itat profes­sional reversible en tots dos sen tits entre el món industria l i l 'acadèm ic ; patents en explotació la propietat i nte l ' lectual de les q uals pertany a professors un iversitar is o altres investigadors públ ics (CS I C ) ; etc. Comentari f inal

F ins aqu í he intentat de fer una descripció de l 'estat de la qu ímica orgàn ica a Cata l unya . Pot tenir sent i t p lan­tejar-nos com és el seu nive l l respecte a la resta de l ' Estat o respecte a la resta de la C E E .

A Cata l unya, l a q u ím ica orgànica h a comptat a m b una molt bona tradic ió . Això h a fet q u e , e n termes q ua l i­tati us , en molts moments s ' ha pogut parlar d ' una posició capdavantera respecte a la resta de l ' E stat . Jo m 'a­trevir ia a dir que aquesta situació es manté, a lmenys per a a lgunes de les seves branques, sense que la d i­ferència tendeixi a augmentar ni a desaparèixer. Per contra , si ens comparem amb aquel ls estats de la C E E a l s q ua ls ens agradaria d 'assemblar-nos, s 'observen encara difer'ències q ual itatives i q uantitatives notab les . És cert que les d iferències probablement van d isminu int. però el camí a recórrer s i vo lem aprox imar les po­s ic ions és u na qüestió de molts anys . . . si és que hi a rribem .

E ls aspectes de la qu ím ica orgànica a ls q uals he fet referència són aquel ls que tenen relació a m b la q u ím ica orgànica que hom fa en el nostre país. H i ha, però, àrees senceres de la qu ímica orgàn ica en les qua ls , sal­vant com sempre les excepcions, hom fa molt poca cosa o no fa res . L'estud i experimental dels mecan ismes de les reaccions orgàniques constitueix, per exem ple, un dels camps que en la major ia dels pa'lsos ocupa un gran nombre d ' i nvestigadors ; no a ix í a Cata lu nya , on , a més, h i ha u na manca q uas i absoluta de trad ic ió . Qua­si podríem d i r el mateix de la qu ím ica de macromolècules artif ic ia ls .

La meva opin ió és que no ca l lamentar massa aquestes mancances ; probablement el nombre d ' i nvestigadors de la nostra com un itat no s igu i suf ic ient per a abastar totes les àrees importants d ' u na d isc ip l ina en contínua expansió . Part icu larment. crec que el nostre desafiament per al futur és, sobretot. desafiament de cara a la qua l itat. no a la q uantitat. Cal i ntentar de superar la situació actual , en la qual podríem d i r que es comencen a produ i r força aportacions científ iques interessants més a lgunes poques de rea lment rel levants . És fàc i l de d i r, però dif íc i l d 'assol i r .

La rece rca e n b i oq u ím i ca i b i o l o g i a m o l ec u l a r

* Josep Carreras i Barn és * * Pere Puigdomènech i Rose!!

* Departament de Ciènces F is iològ iq ues H u manes i de la N utr ic ió . Un iversitat de Barcelona

Membre de l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans

** Centre d ' I nvestigació i Desenvolupament . CS IC

79

Orígens i evolució de la bioquím ica i la biologia m olecular

La bioqu ímica o q u ím ica b iològica es va anar conf igurant com a àrea d 'act ivitat i de coneixement c ientíf ic a l l la rg del seg le XIX, a part i r de dues altres àrees que en constitueixen les arrels fonamentals : la qu ím ica o r­gànica i la f is io log ia . Abans que la revolució qu ímica fes possib le l ' estud i científ ic dels aspectes moleculars de la vida, s ' havien desenvolupat ún icament teories més o menys fi losòfiques sobre la " matèria de la vida " i les " forces de la vida " , mancades de tota base experi menta l , i que constitueixen la que Florki n ha anomenat la protobioqu ím ica.

L'estructu ració de la qu ím ica com a ciència, a part i r de la segona meitat del seg le XVI I I , i la introducció dels mètodes d 'anà l is i i m mediata i d 'anà l is i elementa l . permeteren el prog ress iu aïl lament i caracterització dels d i ferents constituents de la matèria v iva. Aparegué així la que Flork in ha anomenat bioquímica precientíf ica, identif icada amb la in icial qu ím ica orgàn ica o q u ímica de la matèria organ i tzada o vivent. E ntrat ja e l seg le X IX, la s íntesi a rt i f ic ia l de d iferents components de la matèria vivent desterrà la creença que aquests com­postos eren essencia lment d iferents dels components de la matèria no vivent. La nova qu ímica orgàn ica , o q u ím ica dels compostos de carbon i , prengué a ltres camins , i l 'estudi dels aspectes qu ímics de la vida passà a les mans dels f is iò legs : es desenvolupà la que Florkin ha anomenat qu ím ica f is iològica, centrada en l 'estudi de les bases molecu lars de les funcions vita ls i caracteritzada per la ut i l ització de mètodes típics de la f is io­log ia , com a ra la vivisecció i els estud is en òrgans a ll lats.

D 'a ltra banda, i com a conseqüència de les relacions ínt imes mant ingudes amb la qu ím ica orgàn ica, d u rant tot el seg le XIX la bioqu ímica estructura l experimentà un gran creixement, que permelé d 'esbrinar pr imer l ' es­tructura de les b iomolècules s imples o un itats estructu ra ls i, més tard, l 'estructu ra de les b iomolècules com­plexes .

AI f i nal del seg le X IX s ' i n ic ià una nova etapa en l 'estudi químic de la matèria vivent i de les fu ncions vita ls , en incorporar la b ioquímica, a r itme creixent, tècn iq ues i mètodes procedents d 'a ltres c iències, i en esten­dre's el camp de la recerca des dels an ima ls f ins a la total i tat dels éssers vivents, i nclosos e ls m icroorgan is­mes. Com a conseq üència d 'aquesta ampl iació metodològ ica i de conti ngut, la qu ím ica f i s io lògica experi men­tà un g ran i m pu ls i es convertí en la química biològica o bioqu ímica dels nostres d ies .

L 'expansió extraord inà ria que ha experi mentat la bioqu ímica durant aquest seg le deriva, en pr imer l loc , de l ' amp l iació dels camps d ' interès bioquím ic . D' una banda, els bioqu ím ics han investigat fenòmens b io lògics de complexitat cada cop més g ran , i , d 'a ltra banda , les d iverses ciències bio lògiques han emprat d ' u na forma creixent els conceptes i e ls mètodes bioquímics per a aprofund i r les àrees respectives . E l desenvo lupa ment progress iu de les ciències biològiques ha conduït a plantejar a l n ivel l molecular un vental l cada cop més g ran de temes i prob lemes ; s 'ha prodUlt una molecularització creixent i progress iva de tota la b iolog ia . E n segon l loc, e l desenvolupament progressiu de noves tècniques fís iques i qu ím iques ap l icades a la bioqu ímica ha per­mès nous abordatges de la problemàtica bioq u ímica, tot posant a les mans dels i nvestigadors eines de t reba l l de gran ef icàcia , que han obert poss ib i l itats i nsospitades. A més , l 'automatització de certes tècn iques i l ' a­p l icació creixent de la informàtica han proporcionat a la recerca bioqu ímica una eficàcia que no es podia i ma­g i nar .

En el que va de segle s ' han rea l itzat avenços extraord inaris pel que fa a l 'a·l l lament de d iferents t ipus de pro-

80

teïnes (enz ims, hormones, receptors, transportadors) i al coneixement de la seva estructura i func ió . Han apa­regut tècn iques , actual ment automatitzades o in formatitzades, que permeten la determ i nació de la seqüència de les cadenes peptíd iques i de l lur conformació trid imensional (f ins i tot en condic ions semblants a les f i­siològ iq ues) , i l 'estudi de les i nteraccions entre les subun i tats i amb els d iferents t ipus de l l igands . Pel que fa a l s enz ims, són i nnombrables les descobertes rea l i tzades sobre e l s mecan ismes ínti ms de l 'acció cata l ít i­ca, l l u r especific itat i regu lació. A la i nvestigació del metabol isme han estat ap l icades una gran varietat de tècn iques d 'estudi in vitro i in viva, que han permès d 'arribar a conèixer en deta l l moltes vies metabòl iques : e ls d iferents intermediar is , e ls enz ims regu ladors i e ls mecan ismes de control específics. Hom ha avançat molt en el coneixement de les membranes cel · l u la rs, l l u rs components i l l u r organ ització estructura l ; els me­can ismes de pas i transport , i l l u r regu lació; els mecan ismes de reconeixement de les hormones i d 'a ltres missatgers i nterce l · l u la rs , i de transducció i ntrace l · l u la r dels senya ls ; els mecan ismes imp l icats en el reco­neixement i l ' associació de les cèl · l u les . Altres camps d ' i nvestigació b ioqu ímica intensa han estat els proces­sos d 'obtenció, em magatzemament i ut i l ització d 'energia per a la rea l i tzació dels d iferents t ipus de t reba l l cel ' l u lar ; e ls processos impl icats en la transm issió, expressió I repa ració de l m issatge genèt ic ; e ls mecan is­mes de regu lació supracel ' l u la r oel metabol isme i de les fu ncions cel · l u la rs , hormonal i nerviosa ; les bases moleculars de les funcions específiq ues dels d iferents tipus de cèl · l u les .

En els nostres d ies cal esmentar com un factor causa l del constant avenç dels coneixements bioq u ím ics la pressió que sobre la recerca biològica rea l itzen les necessitats econòmiques i socia ls , que determina que si­guin estudiades a nivel l molecular noves à rees d ' i nterès Cal destacar, en aquest sentit , la i n fl uència recípro­ca entre la recerca bioq uímica, la medic ina, l ' agr icu ltura i la i nd ústria .

La inf l uència de la medic ina sobre el desenvo lupament de la bioquím ica és evident . Van ser les mala lt ies ca­rencia ls les qu i portaren a l descobriment de les vitamines, i els trastorns endocrins els qu i determ i na ren l ' i n ic i de les i nvestigacions que conduïren a l concepte de secreció interna i a l descobri ment de les hormones. M és recentment, el coneixement de les mala lt ies metabòl iques congèn ites ha donat l loc a i m portants descobri­ments sobre el metabol isme i les relacions estructura-funció en el camp dels enz ims i d 'a ltres proteïnes.

D'altra banda, la moderna farmacologia ha orig i nat descobertes bioqu ím iq ues de gran transcendència, espe­c ia lment en el ca mp de la neuroquím ica, a lhora que ha proporcionat noves e ines d ' i nvestigació bioqu ím ica, com ara e ls anti metabòl its i e ls anà legs estructura ls .

Recíprocament, la repercussió de l 'avenç de ls coneixements bioq uímics sobre e l progrés en la comprensió de ls mecan ismes de la mala lt ia , en els mètodes de d iagnòstic i en les poss ib i l itats terapèutiq ues, ha estat extraord inàr ia . Així com el desenvolupament de la biologia a l n ivel l cel · l u lar donà lloc a l ' apar ic ió d ' u na pato­logia cel · l u lar , el desenvolupament de la biologia a l n ive l l molecu lar està donant l loc a l ' aparició d ' u na patolo­g ia molecular . Alhora que e ls nous mètodes d 'anà l is i b ioqu ímica eixamplen d ' u na manera espectacu lar les possib i l itats de diagnòstic precoç, el m i l lor coneixement de les a lterac ions moleculars imp l icades en les ma­la lt ies està permetent una terapèutica molt menys agressiva i més específica, ef icaç i c ientíf ica .

La inf l uència recíproca entre la bioqu ím ica i l ' agricu ltura és gran en sectors de tanta importància pràctica com la producció de fert i l i tzants i adobs, i en la l l u ita contra les plagues i les mala lt ies de les plantes . En el camp de la indústr ia, ca l destacar, j u ntament amb les clàssiques indústries de fermentació, l es més modernes i n­dústries a l i mentàries i les indústries farmacèutiq ues.

Poq ues d isc ip l ines científ iques han t ingut un desenvolupament tan explosiu en la segona meitat del seg le XX com la b io logia molecu lar . En el seu origen es t roben d iverses tradic ions científ iques, complementàries i , en certs aspectes, contrad ictòries . D ' una banda, h i ha la tradic ó estructura l que té en el seu i n ic i l ' aproxi ma­ció crista l ' log ràfica d 'origen f ís ic . Sobretot en la tradició anglesa, que prové dels estructura l i stes del pr inc ip i del seg le, hom troba una l ín ia de pensament que basa el seu trebal l en el supòsit que en l 'estructura de les molècules h i ha l 'expl icació ú lt ima de l l u r funció. Però, s i bé és cert que la reso lució de l 'estructu ra de les prote·l nes i dels àcids nucle ics obrí les portes de noves aproximacions fu ncionals , no és menys cert , tam bé, que e ls resu l tats posteriors demostra ren que e l coneixement de l 'estructura només proporciona una in for­mació pa rcia l per a la comprensió de la d i nàmica i la funció d 'aquestes molècules a la cèl · l u l a .

Una a ltra via de coneixement essencial en el na ixement de l a biolog ia molecu lar prové de l a m icrobiolog ia . En particu lar, l es dades obti ngudes du rant e ls anys posteriors a la I I G uerra M u ndia l a parti r de la genètica bacteriana amb ut i l ització de virus, van permetre d 'estab l i r les bases per a entendre el funcionament de ls gen s .

F ina lment, la genètica, en el s e u i n ic i , és bastida sobre uns conceptes que semblen a l l u nyats, s i no contra ris , a ls de la biologia molecular . E l concepte de gen, per a a lguns , no era s inó un concepte sense base física rea l . D e tota manera , é s c lar que é s de l a genètica d 'on van part i r e l s conceptes essencia ls p e r a l a comprensió dels mecan i smes de les fu ncions cel · l u lars . I és la genètica la que ha prod uït els materia ls biològics que han estat decis i us per a l ' esclat de la b io logia molecu lar, en el darrer terç del nostre seg le .

81

E l fet és que el decenn i dels anys setanta, d iverses d isc ip l ines -la biologia molecu lar, la m icrobiolog ia , la bioqu ímica , la qu ímica orgànica i àdhuc la informàtica- han anat donant l loc a un conjunt de metodologies que permeten d 'estudiar la maquinària que governa el fu ncionament dels éssers vivents en el seu deta l l més ínt im . E l gen ha esdevingut una entitat aïl lable i l legib le amb gran faci l itat, i de funcionament anal itzab le .

Les metodologies del ONA recom binant (o enginyeria genètica) han obert la poss ib i l itat d 'aïl lar , caracteritzar i modif ica r qua lsevol f ragment de ONA (s igu i o no un gen) . Això dóna una informació essencia l per a com­prendre les bases molecu lars de les funcions, l ' evolució i la patologia cel · l u lars. Però aquestes metodologies permeten, tam bé, de man ipu lar la i nformació cont inguda en els gens, la qua l cosa obre un conjunt de pos­s ib i l itats d 'ap l icació d ' un g ran abast.

Un cop aïl lat un fragment de ONA pot ésser uti l itzat per a detectar la seva presència, amb g ran sens ib i l i tat i especif icitat . Per a ixò, les metodolog ies del ONA recombinant ofereixen unes enormes possib i l itats de d iag­nòstic de malalt ies i nfeccioses i tumora ls , i estan obri nt perspectives noves per a la medic ina preventiva .

D 'a ltra banda, les metodolog ies de l 'eng inyeria genètica permeten d ' i ntrodu i r en pràct icament q ua lsevol t ipus d 'organ isme (bacter i , l levat. planta o an imal ) e l ONA que prèviament hag i estat afi lat i manipu lat in vitro. Per a ixò , la b io logia molecu lar s ' ha convertit en una eina de prod ucció. Les tècn iques d 'expressió de gens en bac­teris o cèl · l u les ja s 'estan fent serv i r per a la producció de substàncies, de g ran valor afegit a causa del trac­tament . La presència en el mercat de plantes o an ima ls transgènics, amb propietats genètiques modif icades, és només una qüestió de temps.

Tot p legat ha donat l loc a una transformació a fons de la biologia molecular , que ha rebut in fl uències de ls i nteressos industr ia ls i comercia ls , amb tota mena de conseqüències. D ' una banda, l ' aprox i mació de la i n­dústria a la recerca escu rça el temps que la societat tr iga a rebre les apl icacions de les descobertes bàsiq ues, i ha conduït i mportants recu rsos cap a la recerca . D'altra banda, e ls i nteressos comerc ia ls han transformat la manera com l ' i nvestigador considera el seu propi treba l l i e ls seus resu ltats .

La bioq u ím ica i la biologia molecular a Catalunya

Les a rrels de la bioq u ímica a Cata lunya són semblants a les de la resta d ' E u ropa, per bé que a casa nostra la recerca bioqu ímica es va in iciar amb retard respecte a d 'a ltres països. F ins a arr ibar a l segle XX, a Cata l u­nya pràcticament no hi havia laboratoris ni escoles, i la ciència avançava a remolc de les descobertes fetes per a ltres, i encara amb un retard molt considerable . AI final del segle XIX, s ' havien creat a les un iversitats espanyoles càtedres de F is io log i a ; però la investigació f is iològ ica no existia, i l 'ensenyament d 'aquestes cà­tedres es red uïa a d isqu is ic ions teòriq ues que no arr ibaven ni a reflect i r els coneixements de l 'estranger . L 'en­senyament de la medic ina a la Un iversitat de Barcelona era tan rutinari i mancat de pràct iques, que l ' any 1 872 c inc estudiants van fundar " E l Laboratorio " per tal de rea l itzar trebal ls exper imenta ls .

La conversió de la medic ina en una ciència experimental s ' i n ic ià d u rant la Rena ixença , e ls ú lt i ms anys del m i l vuit-cents, g ràcies a unes poques persones defensores del mètode experimenta l . entre les q ua ls ca l esmen­tar Jaume Pi i Sunyer ( 1 85 1 -1 897) , nomenat catedràtic de Patologia genera l l 'any 1 882 ; Jaume Ferran i C l ua ( 1 852- 1 929) . pr imer d i rector del Laboratori M icrobiològic Mun icipal de Barcelona, creat l 'any 1 886 en un in­tent de reprodu i r l ' I n st itut Pasteur de París, i , sobretot, Ramon Tu rró i Darder ( 1 854- 1 926) . que fou d i rector d 'aquest Laboratori a part i r del 1 905. Turró sabé envoltar-se de col ' laboradors eficients i act ius , que t rebal la­ren en el camp de la m icrobiolog ia , la immunologia , la f i siologia i l 'endocrinologia , i entre els qua ls havien de sorg i r g rans f igu res de la medic ina catalana que rea l i tzaren notables aportacions a la qu ím ica f is io lògica.

Un a ltre g rup que t ingué un paper capdavanter en la recerca f isiològica i b ioquímica a Cata l unya va ser el for­mat a l 'entorn d 'August Pi i Sunyer ( 1 879-1 965). cated ràtic de F isiologia de la Facultat de M ed ic ina des d e l ' any 1 9 1 6 . Aquest grup constituí el nuc l i fonamental de l ' I nstitut de F is iologia, nascut sota el patronatge de l ' I nst itut d ' Estudis Cata lans i creat per la Mancomun itat de Cata lunya l 'any 1 920. L ' I nst itut de F is io logia , es­tructurat en d iverses seccions especial itzades, una d 'el les de bioquímica, rea l itzà una recerca de g ran serio­s itat i r igor referida , pel que fa a l ' à rea de la b ioqu ímica, a d iferents aspectes del metabol isme dels carbohi­d rats, la insu l ina , les hormones de la parati roide, l a secretina i certes malalt ies de la nutric ió . Les seves ac­tivitats, de g ran p rojecció a la resta d ' Espanya i a l ' estranger, asso l i ren els nive l ls màxims, en quantitat i q ua­l i tat, amb la instau ració de la Genera l i tat de Cata lunya i la consecució de la Un iversitat Autònoma .

Altres nuc l i s re lacionats a m b l ' in ic i de la bioq u ímica a Cata l unya foren els laboratoris de la Un iversitat I nd u s­tr ia l ( Laboratori de B ioquím ica de l ' Escola Superior d 'Agr icultura , Laboratori d ' Estudis Superiors de Química i Laboratori de l ' Escola Superior d ' E ng inyers ) ; les càtedres de Química Orgànica de les Facu ltats de Ciències i de Farmàcia, i l ' I nstitut Químic de Sarrià de la Companyia de Jesús.

En el desenvolupament de la ciència a Catalunya t ingueren un paper cata l itzador molt important l ' I n stitut d ' Es­tud is Cata lans i les seves Societats f i l i a ls . Creat l 'any 1 907 per la Diputació Provincia l de Barcelona, i com-

82

pletada l 'any 1 9 1 1 la seva estructuració en tres Seccions, una d 'e l les de C iències, a redós de l ' I n st itut es fu ndaren d i fe rents Societats fi l ia ls relacionades amb l ' i n ic i de la recerca bioquímica. La pr imera d 'e l les, crea­da l 'any 1 9 1 2 , fou la Societat de B iologia de Barcelona, que aplegà molts metges i estud iosos de la b io log ia , i que d isposà, des dels in ic is , del suport i de les insta l ' lacions tant del Laboratori M icrobiològic M u n ic ipa l com de la Càtedra de F is iologia de la Facu ltat de Medic ina . A les seves sessions i a través de les seves pub l ica­cions es d i fonien les descobertes més i nteressants de la recerca biològ ica cata lana, i en les seves activitats part ic ipaven científ ics d 'a ltres ind rets d ' Espanya i de l 'estranger. La I nstitució Cata lana d ' H istòria Natu ra l , fun­dada el 1 899, s ' i nteg rà com a fi l ia l a l ' I nstitut d ' Estudis Catalans l ' any 1 9 1 5, i el 1 93 1 fou creada com una altra Societat f i l i a l de l ' I nstitut la Societat Catalana de Ciències Fís iques, Químiques i Matemàtiques .

Ma lauradament. tota aquesta obra fou truncada per la Guerra Civi l . L 'any 1 939 su posà e l desmante l lament de l ' I nstitut de F is iologia i la desfeta de l 'escola de f is iologia catalana, amb la d ispersió de la majoria de ls seus membres a rreu del món, on formaren noves escoles. L ' I nstitut de F is iologia fou substitu·ll per l ' l nst ituto de I nvestigaciones Médicas, amb tres seccions -Fisiolog ia , Farmacologia i Medic ina Experi menta l- adscrites a càted res de la Facultat de Medic ina .

E l Laboratori M icrobiològic Mun ic ipa l també veié l ' èxode de la majoria dels seus membres . Quedà reduït a unes precàries cond ic ions de vida, i es l im i tà a la rea l ització d 'anà l is is rut inàries i de control h ig ièn ic . F ins a l decenn i dels seixanta no i n ic ià la recuperació i e l redreçament.

L' I nstitut d ' Estudis Cata lans fou donat per desaparegut en acabar la guerra ; e ls seus locals foren deixats en un abandonament total o foren cedits a d 'a ltres organismes. A part i r del 1 942, els membres que no havien hagut d 'exi l i a r-se reprengueren les reun ions en la clandestin itat . A la c landestin itat tota l dels anys quaranta seg u í una època de semiclandest in itat i d 'activitat tolerada, més tard, f ins a asso l i r la plena legal ització l 'any 1 976. Les Societats f i l i a ls segu i ren un camí semblant . La Societat de Biologia de Barcelona no reprengué les activitats reg u la rs f ins l 'any 1 962, en què adoptà el nom de la Societat Catalana de B iolog ia . La I n st itució Ca­talana d ' H istòria Natura l recuperà les activitats l 'any 1 949, bé que f ins l 'any 1 97 2 es mantingué en una s itua­ció somorta.

L 'aparició de nous nuc l is de recerca b ioqu ímica, ara ja d iferenciada de la recerca f is io lògica , es va anar pro­du i nt. de manera lenta i progressiva, fonamenta lment a la U n ivers itat. Hi contr ibuí , sobretot, la i m portància creixent de la b ioquím ica en e ls ensenyaments un ivers itar is, que determinà la creació de càtedres de B ioquí­m ica , i el retorn a Cata lunya de joves estud iosos formats en laboratoris estrangers. Així , en d i ferents depar­taments de la U n ivers i tat de Barcelona (departaments de B ioquímica de les Facu ltats de Química i de Far­màcia, departament de F is io log ia i Bioquímica de la Facultat de Medic ina , departament de F is io log ia de la Fa­cu ltat de B io logia) i de la nova Un iversitat Autònoma de Barcelona, creada l 'any 1 968 (departaments de B io­qu ímica de les Facu ltats de Medic ina , Ciències i Veterinària ) . s 'ana ren constitu int grups que han rea l i tzat apor­tacions notables a la recerca bioqu ím ica . A més de les l ín ies de recerca i n ic ia ls , centrades especia l ment en l 'enz imologia, el metabol isme energètic i intermediari de ls carboh idrats, l íp ids, am inoàcids i proteïnes, i la seva regulació, s'han desenvolupat. més recentment. noves l ín ies sobre estructu ra i funció de la cromatina, expressió gènica , b iomembranes, mecan ismes d 'acció hormonal , neuroquímica i b ioq u ím ica bacteriana . A més, en col ' l aboració amb departa ments hospita laris , hom estudia d iferents aspectes de patologia molecular . Cal esmentar que la progressiva molecularització de la b io logia i de la medici na, a què hem fet abans refe­rència , ha determ inat que tam bé en altres departaments un iversitaris es faci actual ment investigació b ioquí­m ica d 'a lta qua l itat. L 'ag rupació recent de ls grups dispersos de les d iferents Facu ltats en nous g rans depar­taments un iversitaris podria contribu i r a potenciar encara més, en un futur, la recerca b ioquímica que es fa a les Un ivers itats cata lanes, sempre que hom els proporcionés l 'adequada i nfrastructura i el personal tècnic i admin istratiu necessari . D 'a ltra banda, la creació de Facultats de la Un iversitat de Barcelona a Lleida, a Tar­ragona-Reus i a G i rona està donant l loc a l 'aparició de nucl is de recerca bioquím ica en aq uestes ci utats, es­tenent, per pr imer cop, la recerca en aquesta àrea de la ciència més enl là de Barcelona.

Ju ntament amb els grups de recerca bioqu ím ica a les un iversitats , cal fer esment dels grups que han apare­gut vincu lats al Conse l l Superior d ' I nvestigacions C ientíf iques. Per la pròpia natura de la inst itució, el CS IC va trigar a implanta r-se a Cata lu nya d ins l ' àmbit de les ciències de la vida, i hi ha ti ngut una presència molt in­fer ior a la que ha t ing ut a Madr id . E l decenni dels seixanta es creà un redu·ll nombre de Centres Coord inats l l igats a Càtedres i Departaments de la Un iversitat de Barcelona i , posteriorment. de la Un ivers itat Po l i tècni­ca . Amb la desaparició dels Centres Coord inats, els g rups que els i ntegraven han acabat re lacionats , de d i­ferents maneres, amb el Centre d ' I nvestigació i Desenvolupament de Barcelona . Aquest centre, que té l 'o­rigen en la qu ím ica orgàn ica i la farmaco log ia , és l ' I nstitut de Recerca del CS IC més gran fora de Madr id . D 'a l­tra banda, el CS IC t ingué una relació temporal amb l ' I nstitut de Biologia Fonamental de la Un iversitat Autò­noma de Barcelona, un dels pocs I nstituts Un ivers itaris de Recerca creats a Cata lunya, actual ment trasl ladat a Bel laterra .

83

Entre a ltres inst itucions cata lanes amb nucl is de recerca bioquímica, cal fer esment de l ' I nst itut M u nic ipa l d ' I nvestigació Mèdica, creat a l 'Hospital de Nostra Senyora del Mar l 'any 1 948 per l 'Ajuntament de Barcelo­na, amb grups dedicats fonamenta lment a la immunologia, la m icrobiologia i la fa rmacolog ia ; l ' I nst itut d e B io­qu ím ica C l ín ica de la D iputació de Barcelona, inaugurat l 'any 1 970 i tras l ladat l 'any 1 975 a Cerdanyola , d i rig i t especia lment a l d iagnòstic i la recerca en el camp de les metabolopaties genètiq ues ; i els Serveis de B ioquí­m ica C l ín ica dels grans Hospita ls . Per acabar, cal assenyalar que els ú l t ims anys a lgunes indústr ies, fonamen­tal ment farmacèut iques i de la nutr ic ió, han creat g rups de recerca que treba l len en d iferents temes de b io­qu ím ica apl icada, en col ' laboració creixent amb els g rups de les U n iversitats i de l CS IC, i obr int interessants perspectives de futur .

Com ha passat amb la b ioquímica, la b iolog ia molecu lar s 'ha introduït a Cata lu nya segu int passos semblants a ls que s 'han seg u it en a ltres parts del món, bé que amb calendar is d iferents. E ls actuals grups que treba l len en aquests temes procedeixen de la genètica, la biofísica , la b ioquímica, la m icrobiologia o la med ic ina , i es troben a totes t res U n ivers itats catalanes, a l CSIC, a l ' I RTA i a ls pr inc ipals Hospitals de Barcelona .

En el camp de la genètica, h i ha g rups que uti l itzen les metodologies del DNA recom binant per a l 'estud i de la d inàm ica de poblacions en an ima ls inferiors. La genètica del desenvolupament està essent estudiada en an imals infer iors i en plantes, i les sondes de DNA s'estan apl icant per a la m i l lora de les plantes. Les sondes de DNA són ut i l itzades, també, en la detecció de virus i de mala lties d 'origen genètic en e ls g rans Hospita ls , on les tècn iques de la b iologia molecu lar comencen a converti r-se en una ruti na . Tam bé es comencen a uti­l i tzar els organismes transgènics, fonamentalment plantes i petits mamífers .

Diferents grups del camp de la microbiologia han adoptat la b io logia molecular com a eina de treba l l . Això inclou l ' ús de sondes de DNA per a la detecció de bacteris i virus, i la transformació de bacteris per a obten i r soques amb propietats m i l lorades. L 'ús de transposons bacterians per a la producció de m utants és també existent.

D iversos grups b ioqu ím ics han adoptat també les tècn iques del DNA recombinant per tal d ' estudiar seqüèn­cies de proteïnes o àdhuc per tal de modif icar-les segu int les noves aproximacions de l 'enginyeria de p rote'l­nes. H i ha també grups que, trebal lant en temes af ins a la biologia molecular , ut i l i tzen aquestes metodolo­gies o els donen un g ran suport. Cal destacar e ls g rups de química orgàn ica que s'ocupen de síntesi de pèp­t ids i o l igonucleòtids, e ls grups d ' immunologia i els de biologia cel · l u lar .

L'aspecte més biofísic de la b iologia molecu lar té una gran tradició a casa nostra . Actua lment h i ha g ru ps de crista l ' lografia que s 'ocupen de l 'estructu ra de proteïnes i d 'àcids nucleics, o de parts d 'e l l s , i de l l u rs inter­accions . E ls efectes de l 'estructura del DNA sobre l 'expressió de gens és també objecte d 'estud i . En aquest sentit, h i ha g ru ps que treba l len en l 'estructu ra de la cromatina des de d iferents pu nts de vista .

Malgrat la importància creixent d'aquests temes i l ' ús de metodologies molecu lars per un nombre c reixent de grups, la massa crítica de biòlegs moleculars a Cata lunya és l luny de l 'ex istent en països de d inàm ica com­parable , àdhuc dins l ' Estat espanyol . Camps de g ran importància tenen un desenvol upament insuf ic ient, i la indústria demostra un i nterès i ncipient en temes que, en altres països, ja són ruti nar is .

La rece rca e n c r i sta l · l o g raf i a Man uel Fon t i Altaba

Departament de Crista l · lografia i M i neralogia . Un iversitat de Barcelona

Membre de l ' I nstitut d ' Estud is Cata lans

87

CristaHografia : ciència d'ahir i d'avui

La crista l ' log raf ia és una ciència jove que no agafa cos de doctrina pròpia f ins a la darreria del seg le XVI I I . que t ingué un desenvo lupament pecul iar durant e l seg le XIX, i que trobà l a seva perspectiva actual a part i r de l 'experiment de la d if racció de ls ra igs X rea l itzat per F riedrich i Knipping, prèviament teoritzat per Laue a part i r de la h ipòtesi ret icu lar l ' any 1 9 1 2 .

Durant el seg le X IX quedà emmarcada pels coneixements qu ím ics i f ís ics i per la natura m inera l de ls pr inci­pals crista l ls coneguts -la qua l cosa féu que el seu camp quedés l im i tat i d i rig it per les necessitats de la qu ím ica i la m ineralogia-, tot i que seguia la seva pròpia l ín ia de recerca, essencia lment matemàtica i espe­cu lativa, i a m b l 'estudi ún icament morfològ ic i f ís ic dels cr ista l l s : així nasqueren la h ipòtesi ret icu lar i l 'ap l ica­ció matemàtica dels g rups de simetria, d ' una banda ; de l 'a ltra, les observacions morfològ iques i l 'estudi ex­haust iu de les propietats òptiques i f ís iques dels minera ls . Un exemple d 'aquesta af irmació ens el donen e ls l l i b res de l 'època, entre e ls qua ls són un c la r exponent Krystallsysteme und Krystallstructur de Schoenf l ies, publ icat a Leipzig l 'any 1 89 1 , i Physikalische Krystallographie de P . Groth, publ icat també a Leipzig l 'any 1 905 .

P . G roth va crear, l 'any 1 877 , la pr imera revista de crista l ' log rafia i m i neralogia, sense que h i apa reguessin trebal ls de geolog ia , petrografia o paleontolog ia , cosa que passava normalment a les revistes existents f ins aleshores . La seva relació personal amb els c ientífics mundia ls del moment féu que el " Zeitschrift fü r Kr is­ta l log raphie und M i neralogie " fos, des del seu in ic i , una revista de d i fus ió i nternaciona l . P . G roth va edita r-ne els volums des de l 'any 1 877 f ins a l 1 920, i fou després dels treba l l s de Laue i dels B ragg sobre la d if racció dels ra igs X que la revista es ded icà ún icament a la crista l · log rafia . Fou la revista i nternacional ind iscut ib le de crista l ' lografia f ins l ' any 1 945 ; després de la l / Guerra M u nd ia l no va poder continuar editant-se a l mateix ni­vel l , però després del 1 957 ha tornat a publ icar-se f ins a l ' actua l i tat .

La crista l ' lografia va néixer de l 'observació dels crista l ls natura ls , e ls minera ls , i es desenvo lupà in ic ia lment l l igada a la mi nera logia que donava una bona part del materia l . Matemàtics i sobretot gent interessada en la s imetria i en l ' atomística van apartar-hi l l u rs idees . Però quan tot feia pensar que els estud is cr ista l ' logràf ics ja havien arribat a la cu lm inació, un fenomen netament f ís ic , la d ifracció dels ra igs X, obrí la porta de l coneixe­ment de la d istribució dels àtoms en els medis materia ls . A part i r de l 'experiència de Laue, l ' any 1 9 1 2 , la cr ista l ' lografia passà a resoldre problemes essencia l ment de natu ra qu ím ica i f ísica .

I n ic ia lment. els c ientíf ics que es dedicaren a trebal lar en la d ifracció dels ra igs X a m b profund itat i a desen­volupar els estud is sobre l 'estructura interna de la matèria foren pocs, i se'n formaren g rups act ius a Angla­terra, Alemanya, França, Japó i Rússia i a lguns a Escandinàvia i Països Baixos . Aquesta activitat restà enca ra més reduïda amb mot iu de la primera guerra mundia l , encara que es fess in treba l ls posit ius sobre la d ifracció dels ra igs X per pols cr ista l · l i ns , a f i d ' identif icar compostos, el d isseny d 'apare l ls en relació a m b l 'òptica geo­mètrica de ls ra igs X i la teoria d inàmica del fenomen de la d ifracció d 'aquests.

Aquests g ru ps de trebal l es transforma ren en a lguns casos en veritables escoles científ iques a partir dels anys 1 920, a les qua ls s 'associaren les formades a ls Estats Un its . Això comportà un i ncrement ràpid del nom­bre de c ientífics en aquest camp . Un camp, però, que encara no havia donat fru its rea lment i m portants .

A Anglaterra, W. L . B ragg, i nteressat princ ipa lment en l 'estud i de l 'estructura crista l · l ina , va obten i r una sèr ie

88

important de determ inacions estructura l s ; acostant-se a ls l ím i ts entre la física i la qu ím ica, interessà en la matèria qu ím ics inorgàn ics i orgànics que desenvoluparen més tard l l u rs pròpies escoles ,

Entretant a Alemanya es determ inaren un nombre molt reduït d 'estructures crista l ' l i nes, quedant la d i f racció de raigs X en mans dels físics, mentre que els qu ím ics, molt segu rs de l l u rs propis mètodes, no toleraren l 'entrada d ' u na nova tècn ica física d ins l lur ca mp,

Una de les activitats importants que es desenvo luparen els anys 20 fou el contacte personal entre e ls cien­tífics d 'aquest camp, essent abundants les visites i estades de personal en els laboratoris d 'a ltres pa'lsos , Això féu que el personal t ingués un i nterès especia l a conèixer a l lò que hom feia a la nació veïna per resoldre e ls abu ndants problemes en què es trobaven , Així les dues famoses escoles angleses, la Roya l I n st itut ion i e ls laboratoris de Manchester, d i rig ides per W, H , i W, L, B ragg foren especia lment vis itades per nord-ame­ricans, francesos i neerlandesos, cosa que donà una gran força al desenvo lupament d 'aquesta ciència a ls Es­tats Un its, nació que ràpidament se situà entre les pioneres en la determinació d 'estructures crista l · l i nes, am­pl iant-ne la ut i l ització a la majoria de camps dels materia ls sò l ids tant natura ls (m inera ls) com biològics (b io­crista l ' lograf ia)

A Alemanya, e ls laboratoris de Mark i Polanyi a Dahlem, de R i nne-Sch iebold a Leipz ig i de G locker i Ewa ld a Stuttgart van atraure estudiants estrangers, a ix í com, a França, e ls laboratoris de Maugu in a París, encara que tots e l ls amb molta menor afluència que e ls anglesos , Posteriorment ca l citar les escoles de J , M , Robertson sobre materials orgànics a Glasgow, la de G , E , Cox a Leeds i les famoses de Bernal i Lonsdale a Londres, a ixí com la d isseminació dels mètodes experimentals i teòrics d 'anàl is i estructura l a l l la rg de la G ran B retanya

Una part i mportant de l ' i ntercanvi internacional de científics joves fou dut a terme gràcies a diverses Fu nda­cions i en particu lar a la I nternat ional Education Board (Fundació Rockefel ler ) , A Espanya, on havien estat co­mun icats l ' experiment de Laue i e ls trebal ls de Bragg per F , Pard i l lo, catedràtic de Crista l ' log rafia i M i nera lo­g ia de Barcelona ( " Bo l . R , Soc, H ist . Nat . " 1 3 ( 1 9 1 3) 336) i dos anys més tard per Blas Cabrera ( " An , Soc, Esp, F ís , Qu í . " 1 3 ( 1 9 1 5) 7 ) exist ien dos l locs de t reba l l en aquest camp, el de Barce lona funcionant sense suport exter ior i amb greus defic iències econòmiques, i e l de Madrid a l ' l n stituto Nacional de F ís ica y Quími­ca , on la Fundació Rockefel ler havia contribuït àmpl iament a la seva insta l · lac ió ,

Una c i rcumstància que podem considera r afortunada fou que per a molts dels i nvestigadors en aquest camp era fàci l la coneixença i la d iscussió dels problemes presents, W, H , B ragg ( 1 862) . Maugu in ( 1 878) . von Laue ( 1 879). eren e ls més g rans ; e ls seguien un g rup intermedi amb Andrade, W, L B ragg, Daurin, B rentano, G loc­ker, Ewald , Westgren, James i B i jvoet. i entre e l ls Pard i l lo, seguits d ' un grup nombrós que va posar-se a l capdavant en acabar la guerra mund ia l . Aq uest ú lt im grup conté e l s deixebles de W. H , B ragg a l a Roya l I ns­t itution i de W, L , B ragg a Manchester, a més a més dels nord-americans Wyckoff, Pau l i ng , Patterson , War­ren , Buerger, Donnay i a ltres, i de caps en a ltres països com Mark a Alemanya , Math ieu i Wyart a F rança, Hagg a Suècia , N itta a l Japó, B ru i Rivo i r a Espa nya i Amorós i Sor iano a Barcelona ,

Segu int l ' exemple dels més antics en aquesta moderna crista l ' lografia , e ls grups més joves que han anat as­sol int posic ions investigadores privi legiades han mant ingut contactes i portes obertes en l l u rs I nstituts, de manera que en el moment actual e ls crista l ' lògrafs formen una mol t nombrosa fam íl ia i axò fa que la cris­ta l ' log rafia s igu i actua lment una ciència de molt àmpl ia envergadura ,

Un pr imer pas cap a la consol idació i nternaciona l de la crista l ' lografia va efectuar-lo Ewald quan va proposar la " internacional itzac ió" del "Zeitschrift f ü r Kristal lograph ie" en el meeting celebrat a Romanshorn ( l lac de Constança) de manera que s 'h i acceptess in articles escrits en anglès i en francès a més dels a lemanys,

N ig l i , editor de la revista, conjuntament amb els coed itors Laue i Fajans, acceptaren la proposta, que s imp l i­f icà la tasca de la impremta i que fou molt ben rebuda pel distr ibu'ldor, que acceptà i mmediatament propa­ganda en tots tres id iomes, La condició que G roth havia imposat a la revista d 'ésser ún icament crista l ' logrà­f ica no tan sols fou respectada s inó que es radica l itzà en aquest sentit . Cal d i r que quan la " Cambra de Cu l­tura " nazi imposà per Decret que totes les revistes a lemanyes només acceptessin a rt ic les en a lemany, e l "Zeitschrift fü r Krista l lograph ie " va refusar la seva apl icació addu int que era una revi sta internacional i que e l seu editor en cap era su ís , Aquesta revista fou adq u i rida des del pr imer número de l ' any 1 877 per la càted ra de Crista l ' lografia i M i neralogia de Barcelona, i el professor Pard i l lo i e ls seus successors l ' han conservada fins a l 'actua l i tat . d ipositada a la B ib l ioteca de la Facultat de Geologia de la Un iversitat de Barcelona.

Un segon pas en la consol idació internacional va ésser la creació de les Taules I nternacionals ( I nternationa le Tabel len zu r Bestimmung von Krista l lstrukturen ) .

La consol idació i c laredat que la publ icació d 'aquestes taules donà a la crista l ' lografia fou molt important. i es pot considerar que l l u r uti l ització féu possib le l 'anà l is i de les estructu res de materials cristal · l i ns en mol ts i n­drets i laboratori s .

89

E ls membres del Com itè de Tau les, reforçats per la presència de Kolkmeijer, James, Lonsdale , Mark , Schnei­der, Schiebold i B randenberger, van d iscut ir, d ' una manera intensiva i durant quatre jornades, el materia l pre­parat i a rr ibaren a acords punt per punt . La publ icació de ls textos f ina lment e laborats, fou poss ib le g ràcies a l fet que C . Hermann, W. L . B ragg i M . von Laue acceptaren d 'ésser-ne editors honoraris, i , juntament amb Maugu in , Kol kmei jer i Wyckoff, obtingueren e ls subsid is necessaris d ' I nstitucions, acadèmies i societats, per tal que n 'apareguess in els dos pri mers volums l 'any 1 935.

Un tercer pas d ' importància extraord inària en el desenvolupament ràpid de la c iènc ia crista l - Iog ràfica es pro­d u í cap al f ina l de la Segona G uerra M u ndia l . El 1 943 e ls cr ista l - Iògrafs britànics havien format el " X-ray Analy­s is Group (xRAG ) " d ins l ' I n stitut de Física, i dos grups s imi lars existien a USA. 1 ' ' 'American Society for X-ray and E lectron Diffractio n " (ASXF R E D) fundada l 'any 1 94 1 i formada essencia lment per f ís ics , i la " Cristal lo­g raphic Society of America (CSA) " , fu ndada el 1 945 i inc l inada cap a ls mi nera logistes. La reun ió del x RAG es va celebrar a Oxford, i Ewald , que era a Belfast, va ser invitat a fer la conferència .i naugura l . Aquesta confe­rència va consist ir en un recu l l de la moderna crista l - Iog raf ia, i al f ina l va sorg i r la pet ic ió que e ls crista l - Iògrafs es reun iss in en una organització i nternaciona l , ja fos una societat o una un ió, que representés no tan sols la d i f racció de ra igs X i l 'anà l is i estructural . s i nó totes les d i ferents i variades branques de la crista l - Iograf ia que h i havia en aquel l moment. Aq uesta idea va ser adoptada per W. L . B ragg, que , com a president de l x RAG, va organ itzar una conferència internacional a Lond res el mes de juny de 1 946, a la qua l van assist i r 1 20 cr is­ta l - Iògrafs procedents de molts dels països a l i ats . Val a d i r que també hi assistí Amorós, que a leshores es trobava fent un curt estatge a l Laboratori de Lonsda le .

A pesar de les restricc ions amb Alemanya, hom va aconsegu i r que Laue h i assistís, i e ls russos, que van a r­r ibar cap al f ina l , van inte rven i r en una sèrie de comissions creades en la reun ió plenàr ia .

E l trobar-se e ls uns amb els a ltres científics que havien estat separats i incom un itats pels anys de g uerra , i a ltres que ún icament es coneixien pels a rt icles pub l i cats, comportà una reun ió extraord inàr iament fructífera i agradable .

E l resu ltat més i mportant fou la decis ió de formar una Un ió I nternacional (s i fos possib le una Un ió de Cris­ta l - Iografia independent de les ja existents) ; i , mentre hom n 'aconsegu ia la formació defin it iva, fou acordat de formar un comitè representat iu i nterí per tal de preparar comitès naciona ls de crista l - Iografia en els d ife­rents països, i d 'encarregar a P .P . Ewa ld i R . C. Evans que exploressin les poss ib i l i tats i preparess in e ls pas­sos necessaris a m b 1 ' '' l nternational Counci l of Scientif ic Un ions ( ICSU ) " per a redactar els estatuts i convocar la pr imera assemblea genera l tan aviat com fos poss ib le , la qua l . per invitació de la delegació dels USA. es va celebrar a la Un iversitat de Harvard . Les persones interessades en el coneixement de com es desenvo­luparen aquel les reun ions són pregades de l leg i r Fifty years of X-ray diffraction, ed itat per P .P . Ewald i pub l icat per la Un ió I nternacional de Crista l - Iograf ia l ' any 1 962, i Crystallography in North America, editat per Don McLah lan j r. i Jenny P. G hesker i publ icat per l 'American Crysta l log raphic Association l 'any 1 983.

La pri mera Assemblea Genera l de la IUC reun í 3 1 0 crista l - Iòg rafs, i J . L. Amorós h i representà Espanya . H i foren l leg its 8 0 treba l ls . Entre a ltres molts acords, foren aprovats tres pu nts molt i m portants :

1 ) La creació d ' u na nova revista de cristal - Iograf ia , a causa de la impossib i l itat de pu bl icar el " Zeitschrift " des­prés de la guerra . Aquesta nova revista seria propietat de la Un ió I nternacional de Crista l - Iograf ia a m b els coe­d i tors següents : P. P Ewald , R. C. Evans, I . Fran kuchen, J . Wyart i A. V. Shubn ikov :

2) Publ icar " Structure Reports" (amb A. J . Wilson com a editor) . que seria la continuació de " Stru ktu rbe­richt " ; i

3) Publ icar unes noves International Tables for X-ray Crystallography, ed itades per K. Lonsdale .

D 'aquests projectes , e l que hom rea l itzà im med iatament fou l 'apar ic ió de la revista " Acta Crysta l lograph ica " , nom que fou degut a l suggeriment d e Shubn ikov, coeditor rus du rant e ls primers n ú meros, però que va re­nunciar a causa de la d if icu ltat de la pub l icació de ls treba l l s sovièt ics ; per aquest moti u , l 'Acadèmia de Cièn­cies de l ' U RSS va editar una revista en rus destinada a ls temes crista l - Iog ràfics denomi nada " Krista l lograf ija " i que en l 'actual i tat es publ ica b i mensual , amb un nombre de treba l ls que osc i l - Ia entre els 300 i e ls 350 anua ls i amb un nombre de pàg ines entre 1 .500 i 1 .700 (els 6 nú meros de l 'any 1 989 varen publ ica r 33 1 tre­bal ls en 1 .583 pàg ines) . El volum de l 'any 1 989 fou el nú mero 34, i e l primer número es pub l icà l 'any 1 955 ; tots els volu m s de la revista són traduïts a l 'anglès a ls Estats Un its.

Cata l unya s 'adherí a la I nternational Un ion of Crysta l log raphy en fer-ho el Consejo Superior de I nvestigacio­nes Científicas per tot Espanya des del primer moment, ten int una partic ipació activa amb 3 vots efectius , enfront de ls 4 de França i de ls 5 d ' Estats Un its i l ' U RSS. És evident que la proporció de vots anava l l igada a la quantitat que hom abonava anualment a la Un ió , però e ra també l im itada pel nombre de crista l - Iògrafs q u e existien a l país . Espanya pogué aconsegu i r u n a importància superior a ls Països Baixos, a Canadà i a ltres molts

90

països, els q ua ls , en adher i r-se més tard, va n haver de compl i r exactament l 'establert a ls Estatuts de la U n ió . Aq uest èx i t fou degut a l 'activitat de J . L . Amorós, membre destacat de l ' escola de F . Pard i l lo , fu ndador de l ' Escola Cata lana de Crista l · lograf ia .

La I nternational U n ion of Crysta l lography celebra u n Cong rés mundia l cada tres anys, en l locs diferents que es determ inen sobre propostes fetes mitjançant el vot de l 'Assemblea Genera l de la U n ió . Així , e l s Cong res­sos de la Un ió s ' han celebrat respectivament a Harvard (Cambridge, U SA) l 'any 1 948, Estocol m (Suècia) l 'any 1 95 1 , París ( F rança) el 1 954, Montréa l (Canadà) el 1 957, Cambridge (Gran B retanya) el 1 960, Roma ( I tà l ia ) e l 1 963, Moscou ( U RSS) el 1 966, Stony B rooks (Estats U n its) el 1 969, Kyoto (Japó) el 1 972 , Amsterdam ( Països Baixos) el 1 975 , Varsòvia (Polònia) el 1 978, Montréal (Canadà) el 1 98 1 , Hamburg (Alemanya) el 1 984, Perth (Austrà l ia ) el 1 987, Bordeus ( F rança) el 1 990. A més se celebren s i mpos is d ins els espais de 3 anys entre Congressos, que són subvencionats per la Un ió .

Per ta l de ten i r u na idea més exacta del desenvolupament i extens ió que té actua lment la U n ió I nternacional de Crista l ' log raf ia , farem menció de dos fets : el nombre de Comissions que actuen entre e ls Congressos programant projectes per a resoldre e ls problemes que van sorg int. i la força de cada Congrés expressada en el nombre de treba l ls , reun ions de subcomissions, d i scussió de resu ltats i Assem blees Genera ls de la Un ió . A cada Congrés s'adju nten un nombre de m icrosimposis per temes pu ntuals cr ista l · logràfics .

Les Comissions existents (ju l iol 1 990) són :

Comissió de Revis tes. Chairman i Ed itor d ' " Acta Crystal lographica " , e E . Bugg, i Co-Cha i rman i editor del "Journal of Appl ied Crysta l log raphy " , M. Schlenker,

Comissió de "Structure Reports ". Chairman, G. Ferguson .

Comissió d 'lnter national Tables. Chai rman, A J . e Wilson .

Aquestes comiss ions anteriors són una garantia de la publ icació de les novetats en cr ista l ' lografia que es va­g in prod u i nt . E ls mem bres de les comissions tenen el deure d 'actuar com a anal itzadors dels treba l ls que es pub l iqu in a les revistes i de rea l itzar o acceptar les modif icacions a " Structure Reports " i a les Tau les I nter­nacionals)

Comissió de Macromolècules. Chairman, G. G. Dobson .

Comissió de Càrrega, Spin i Momentum densities. Chairman, J . R . Schneider .

Comissió de Creixement cris tal·lí i caracterització de materials. Chairman, e Paoric i .

Comissió d 'Aparells cristal·logràfics. Chairman, D . e Creag h .

Comissió d e Crys tallographic computing. Chairman H . Schenk La Comissió de Crystal lographic comput ing és u na de les un itats que més exigeix a ls seus membres, tenint en com pte que e l g ran i nterès existent en les estructu res de macromolècules demana fac i l i tats i s impl i ficació del cà lcu l cri sta l ' log ràfic, la qual cosa vol dir creació de programes, anàl is is dels existents i adaptació a les noves màqu ines que s ' estan prod u i nt , és a d i r adaptació a la informàtica, que està evolucionant quasi massa ràpida per a poder-la segu i r .

Comissió de Dades. Cha i rman E . H . Al ien .

Comissió de Nomenclatura. Chairman, S e Abrahams.

( Les dues comiss ions que acabem d 'esmentar són ded icades a l control i recol l ida de dades per ta l d ' evita r-ne la d ispersió i a lhora fer que les descripcions s 'adaptin a les tècn iques aprovades)

Comissió d 'Ensenyame nt. Cha i rman , J. P . G l usker.

Comissió de Difracció electrònica. Chai rman , J . M. Cowley.

Comissió de Difracció de neutrons. Cha i rman H. G. Smith .

(Les tres comissions anteriors són ded icades especia l ment a noves tècn iq ues que permeten aprofundi r pro­blemes crista l ' logràfics concrets)

Comissió de difracció de pols. Chai rman, R. A Young . Aq uesta Comissió, molt activa, està connectada a m b el Jo int Com mittee for Powder D i f raction Standards q u e publ ica d iferents nivel ls de l e s dades de d if racció de pols de tot e l món . E l control de d i f ractogrames rebuts és cie gran i nterès per a la i ndúst ria i per als tre­bal ls c ientíf ics, ja que és un mètode senz i l l d ' identif icació de compostos. Actua lment. a Tolosa de lleng ua­doc (ju l iol 1 990). ha estat fet un curs sobre aquesta tècnica i sobre la seva apl icació a la recerca estructu ra l m itjançant el mètode Reetweld.

Comissió de Molècules petites. Chai rman, J . J . Stezowsk i .

Comissió d 'Estructures modulades, politipus i quasi-cristalls. Chairman, D . Grat ias.

Comissió de !iadiació sincrotrònica. Chairman, J . R . He l l ivel l .

9 1

En l ' ú lt im congrés de la U n i ó de Crista l · lografia, celebrat a Bordeus (ju l iol 1 990) , el nombre d 'ass istents va passar de 3.000 i hi foren presentats 309 trebal ls per via ora l , 1 .280 pòsters i 1 9 conferències genera ls . Això dóna un c lar ref lex de l 'ampl i camp en què es mou la crista l ' log rafia actua l .

A conti nuació i amb l a f ina l itat q u e el lector pugu i conèixer l 'extensió i l ' i nterès de la recerca crista l ' logràfica, reprodu'lm e l programa científ ic del XV Congrés i Assemblea Genera l de la Unió I nternacional de Crista l ' log ra­f ia (Bordeus, del 1 9 a l 28 de ju l iol de 1 990), ind icant-ne el nombre de treba l l s presentats en forma ora l (O) o en forma de pòster (P ) .

Programa científic del X V Congrés i Assemblea General d e l a Unió Internacional d e Cristal'lografia (Bordeus, del 19 al 28 de juliol de 1 990)

0. 1 .- Instrumentació i tècniques experimentals (raigs X. neutrons i electrons, etc.)

0 1 .01 Detectors d'àrea en d ifracció de raigs X 0 1 .02 Difracció d 'electrons en feix convergent 0 1 .03 Radiació sincrotrònica en difracció biològica. 0 1 .04 Instrumentació per radiació convencional i sincrotrònica, per neutrons i per difracció electrònica

02.- Mètodes d'anàlisi. ordinadors (computing) i gràfics.

02 . 0 1 Tendències en ordinadors cristal' logràfics 02.02 Exactitud en les densitats electròniques experimentals. 02.03 Estudis de d ifracció de pols de materials polimèrics f ibrosos i simi lars imperfectament ordenats 02.04 Avanços en determinació d 'estructures a partir de dades de difracció de raigs X de pols. 02.05 Uti lització d e densitats de càrrega en la sim ulació per ordinadors i en el disseny molecular. 02.06 D inàmica molecular en cristal· lografia. 02.07 Graphics Workstation per a molècules petites i macromolècules. 02 . 08 Mètodes d i rectes

03.- Cristal'lografia de macromolècules biològiques.

03.01 Interaccions entre àcids nucleics i proteïnes. 03.02 Associacions macromoleculars. 03.03 Assessorament sobre l 'exactitud i precisió de les estructures macromoleculars. 03.04 Virus i proteïnes v i rals. 03.05 " Estructures calentes " (Estructures macromoleculars noves). 03.06 Models i d ibu ixos de proteïnes. 03.07 Dinàmica i estructures macromoleculars a part ir de scattering de neutrons. 03.08 Proteïnes de sistema immune. 03.09 Metodologia i estructures per raigs X. 03. 1 0 Estructures d ' interès mèdic. 03 . 1 1 Serin-proteases. 03. 1 2 Estructures macromoleculars, I . 03. 1 3 Estructures macromoleculars, I l .

04.- Cristal'lografia de molècules biològiques i petites.

04.01 Conformació molecular, teoria i experiments. 04.02 Complexos de drogues i ONA. I nspiracions per a dibu ixos de drogues. 04.03 I nteraccions intermoleculars en crista l ls : models per a processos biològics. 04.04 Compostos farmacèutics actius.

05.- Cristal'lografia de compostos orgànics.

05.01 E ng inyeria de crista l ls . 05.02 Compostos d ' inclusió i clatrats ( i ncloent-hi zeolites). 05.03 Estruct u res orgàniques, I . 05.04 Estructures orgàniques. 1 1 . 05.05 Estructu res orgàniques. I I I .

06.- Cristal'lografia de compostos organometàl·lics i de coordinació.

06.0 1 Complexos orgànics amb aplicacions mèdiques 06.02 Estructures de compostos organometàl · l ics. I . 06.03 Estructu res de compostos organometàl · l ics. 1 1 . 06.04 Estruct u res de compostos organometàl· l ics. I I I .

07.- Cristal'lografia inorgànica i mineralògica.

07.01 Transició de fases en minerals. 07 . 02 Química crista l · l ina dels compostos Cu ( I I I ) . 07.03 Propietats i estructures de minerals. 07.04 M inerals, estructura de si l icats.

(O) (P)

5 1 0 7 1 7 2 1

33

6 2 1 6 3 1 6 5 6 1 6 4 5 2 7 1 0 7 1 6

4 4 6 1 7 5 7 4 1 6 4 24 7 24 7 1 2

1 3 1 7 1 1 1 8 28

9 23 6 1 0 7 1 2

2 1

6 5 37

33 30 28

5 1 44 37 35

7 8 4 5

25 1 7

92

07.05 M inerals, estructura de sulfurs i su lfosals. 07.06 Estructures inorgàniques, I . 07.07 Estructures inorgàniques, 1 1 . 07.08 Estructures inorgàniques, I I I .

08.- Propietats físiques i químiques de materials en relació amb l'estructura

08.01 Aspectes dinàmics de l scattering de neutrons. 08.02 Moció molecular i desordre en cristalls. 08.03 Anisotropia i anharmonicitat en vibracions tèrmiques. 08.04 Difracció de neutrons en recerca de ciència de materials. 08.05 Estructures i propietats de superconductors en alt Te. 08.06 Microscòpia electrònica de superconductors en alt Te. 08.07 Crista l ' lografia de superconductors en alt Te. 08.08 Mecanismes atòmics de transició de fases. 08.09 Crista l · lografia d 'alta pressió. 08. 1 0 Chiral ity i Química . 08 . 1 1 Propietats físiques en relació amb l 'estructura.

09.- Superfícies, interfases i pel'lícules primes.

09.01 Cristal ' lografia de superfícies per difracció de raigs X i de neutrons. 09.02 Aplicació d 'ones estacionàries de raigs X en material físic condensat. 09.03 Estructura superficial per difracció d 'electrons i per altres mètodes.

1 0 .- Materials amorfs, ordenats imperfectament i quasi-periòdics.

1 0 . 0 1 Cristal' lografia N-d imens ional 1 0 .02 Materials quasi-periòdics i estructures modulades. 1 0 .03 Materials amorfs i vidres.

1 1 .- Defectes, microstructura i textura.

1 1 .0 1 Defectes, microstructura i textura

1 2 .- Física de la difracció i Òptica.

1 2 .01 Scattering magnètic de raigs X 1 2 .02 Extinció. 1 2 .03 Qifracció d inàmica d 'ones múlt iples i el problema de les fases. 1 2 .04 Optica dels raigs X. 1 2 .05 Física dels raigs X, difracció i absorció. 1 2 .06 Topografia de raigs X i de neutrons.

1 3 .- Creixement cristal·lí.

1 3 .01 Creixement cristal · l í en condicions de gravitació 1 3 .02 Crista l · l i tzació macromolecular. 1 3 .03 Creixement cristal · l í .

1 4 .- Simetria i les seves generalitzacions.

1 4 . 0 1 Centenari de la descoberta dels grups espacials. 1 4 .02 Simetria.

1 5 .- Handling. Tractament de dades.

1 5 .01 Dades cristal' logràfiques sotmeses a formes interpretables per màquines . 1 5 .02 Identificació i correcció d 'errors de grups espacials en l 'anàlisi d 'estructu res cristal· l ines. 1 5 .03 I nternational Tables.

1 6.- Ensenvaments cristaJ./ogràfics i la història de la cristal·lografia.

1 6 .01 E nsenyança de la cristal· lografia : com trobar i encoratjar estudiants de ciències per a l 'any 1 990 i

7 6 8 7 6 5 7 6 7 6

6 6 6

5

5 7 6

5 6

5

4 4 7

per a més tard . 9

1 4 36 42 39

1 9 7

1 6 34

1 27 45 1 2

3 4 1

2 5 4 8

24 1 9

24

4 23 1 6 1 6 1 6

1 3

23

1 3

2 2

1 6.02 E nsenyaments cristal·logràfics. Didàctica cristal·logràfica. General itats i història. 8

Les conferències generals es localitzaren essencialment en un dels punts més interessants de la recerca estructural cristal · l ina : les ma­cromolècules.

D'altra banda, la importància -ara fa cent anys- dels grups espacials, fou exposada per B . K. Va inshtein, D i rector de l ' I nstitut d e Cr is­tal'lografia de Moscou , el qual repassà el desenvolupament in icial de la cristal'lografia (Romé Del is le , Haüy, B ravais, Hessel, Gadolin , etc . ) i l a deducció final d e l s 2 3 0 grups espacials trobada pel r u s E . S. Fedorov i l 'alemany A. Schoenflies, la qual, tenint e n compte l 'a­portació atòmica (Pope, Tedelman, etc . ) . va permetre el descobriment de la difracció dels raigs X feta per von Laue, Friedrich i Knipping el 1 9 1 2 , tal com ja hem esmentat abans.

Els anys 30, l 'anà l is i estructural era un mètode d 'estudi molt lent, àdhuc per a crista l ls senzi l l s . E l primer in­conven ient era poder reco l l i r totes les dades exper imentals que la d ifracció pod ia submin istrar ; el m ètode del crista l l osci l · lant pr imer i el mètode Weissenberg posteriorment. possib i l itaren aq uesta recol l ida de da­des ; l ' apa re l l de Weissenberg encara és ut i l i tzat en molts laboratoris , i les f i rmes d 'aparel ls de d i f racció el

93

produeixen com a aparel l de rutina ; una descripció molt completa d 'am bdós mètodes, a ixí com les tècn iques d ' interpretació de d iagrames, fou publ icada per J . M . Buerger en el l l i b re X-Ray Crys tallography l ' any 1 942 (John Wi ley and Sons, Nova York) . E l segon inconven ient, el que més dif íci l ha estat de superar i que enca ra avu i en d ia és la pr incipal barrera oposada a l 'anà l is i estructura l , és el fet que les dades experi mentals no proporcionen la tota l itat de les incògn ites, car, del fe ix d ifractat, només en podem mesura r la i ntens itat, però no ten im i nformació sobre la fase de l 'ona d ifractada . Actualment, e ls mètodes de cà lcu l i les investigacions en aquest sector han resolt part del problema .

La pri mera aportació a l 'anà l is i estructura l fou la ut i l ització de les sèries de Fourier . L'any 1 928, B . Warren i W. L. B ragg ( " Zeits . J . Krist . " , 69 ( 1 928) 467) pub l icaren l 'estructu ra crista l ' l ina del d iòps id , s i tuant 1 0 àtoms mitjançant la determinació de 27 paràmetres ; l 'eng inyós mecanisme que uti l itzaren per a com binar les i nten­sitats observades amb les fases que anaven dedu int en situar els d iferents àtoms, és tota una l l i çó de saga­citat i sentit com ú . L'apl icació de l 'anà l is i de Four ier per a trobar la densitat electròn ica en els d iferents punts de la cel · la fonamenta l segu ida per W. H. B ragg i ap l icada a l 'estructu ra del d iòpsid fou un dels passos i m­portants en la determ inació de les estructu res crista l · l i nes .

Un a ltre punt important en el desenvolupament de l 'anà l is i estructu ra l en genera l , i específicament en la re­cerca de l ' estructu ra atòmica tr id imensional de proteïnes, fou la ut i l ització per part d 'A. L. Patterson de les sèries de Fourier, però prenent com a coef icients els quadrats de les ampl i tuds de les ones d i f ractades, que són d i rectament proporcionals a l l u rs i ntensitats.

Aquesta modificació, coneg uda per s íntesi o funció Patterson, def ineix una d istr ibució de densitats que es corresponen amb els vectors interatòm ics en e l cr istal l (" Phys . Rew. " 46 ( 1 934) 372 ; "Zeits . J . Kr ist . " 90 ( 1 935) 5 1 7 , 543) . La professora Dorothy Hodg kin , premi Nobel per les seves i nvestigacions sobre l 'estructura atòm ica de la vitam i na B 1 2 , d iu : " d i fíci lment s 'hauria pogut resoldre cap estructura de proteïna sense la uti­l i tzació de les sèries Patterson " . La s íntesi de Patterson és d ifíci l d ' i nterpretar ja que el nombre de vectors interatòm ics és superior al de posicions atòmiques . La s íntesi de Harker ( "J . Chem . Phys . " 4 ( 1 936) 38 1 ) . e l mètode de les superposicions de Buerger ( Vector Space, John Wi ley and Sons, Nova York ( 1 959)) ; Crystal Structure A nalysis, ib idem ( 1 960)) , etc . , ajudaren a la interpretació dels mapes de Patterson , i s imp l if icaren la resolució de les posicions d 'àtoms pesants, mètode actual de g ran i m portància i punt d 'a rrencada per al cà lcu l de les fases de les ones d ifractades.

Actua lment, e ls sofist icats d ifractòmetres automàtics de crista l l ún ic mesuren amb gran precis ió la intens itat del feix d ifractat . E l mecanisme consisteix en un goniòmetre de quatre cercles, que d i rig i t per un m in io rdi­nador o connectat a un ord i nador gran, s itua e l crista l l i e l detector en la posic ió de ref lexió de B ragg per a cada pla ret icu lar i per a cada ord re de d i f racció d ' un mateix p la . La mesura correspon a la i nteg ració de l màxim de d i f racció i és correg ida automàticament pe ls factors de l 'aparel l .

Malgrat l a seg uretat i p recisió a m b q u è aquests aparel ls prenen l 'espectre d e d ifracció d ' u n crista l l , e l temps que necessiten és de l 'ordre de 8 a 1 2 dies, treba l lant contínuament, per a un crista l l de proteïnes de pes molecu lar comprès entre 5 .000 i 1 5 .000. La inestab i l itat dels crista l ls de proteïnes, encara que s igu i n d i ns les a igües mare, fa que normalment s ' hagin d 'emprar 3 o 4 crista l ls , cosa que d isminueix notablement la p rec is ió del conjunt d ' i ntensitats .

Tant a l ' I nstitut per a l 'estud i de proteïnes de B rooklyn ( Estats Un its) , com a ls de C rista l ' lograf ia de Moscou i Len ingrad, hom està uti l itzant uns tipus de d ifractòmetre que porten un detector que permet de reg istrar s imu ltàn iament un gran nombre d ' i ntensitats, cosa que red ueix unes 60 vegades el temps necessa ri per a la presa del d iagrama de d if racció. E l terme mitjà de temps necessari és d ' l a 2 d ies, cosa que fa poss ib le d 'obten i r tot el d iagrama de d ifracció amb un so l cri sta l l . Un altre mètode consisteix a augmenta r la in tens itat del feix de ra igs X, cosa que ha estat assol ida ut i l itzant la tècnica de l ' ànode g i ratori .

Actual ment també hi ha la poss ib i l itat d 'obteni r treba l ls de d ifracció m itjançant la radiació X generada al s i n­crotró, la qua l cosa permet una gran reducció del temps d 'exposic ió dels crista l l s .

La util ització de la radiació sincrotrònica augmenta contínuament, sobretot en la recerca sobre material biològic.

El g reu problema de la determi nació de les fases que tots els crista l ' lògrafs tenien, després de l 'ap l icació de la síntesi de Four ier i del mètode de Patterson , podia resoldre 's per les estructu res atòmiques de molècules petites i m itjanes, sobretot s i el crista l l conten ia a lgun àtom pesant que permetés la seva loca l i tzació en e l mapa de Patterson i que fac i l i tés e l posterior refi nament per s íntesi de Fourier .

E l mètode de l ' àtom pesant fou i és d 'ut i l ització genera l ; s i hom d isposa d ' u n derivat d ' una molècula orgànica que contingu i , ja sigui àtoms de brom o de iode, o bé alguns àtoms metà l · l ics, això s impl i fica l 'obtenció de l 'estructu ra atòmica trid i mensional de l compost.

AI començament dels anys 50, e l g rup que trebal lava a Oxford, capitanejat per Dorothy Hodgk in , va aconse-

94

gu i r de reso ldre l 'estructu ra atòmica tr id imensional de la vitamina 8 1 2 . És interessant de conèixer aq uest fet perquè fou la pr imera vegada que hom resolgué una estructura orgàn ica complexa sense conèixer-ne la fór­m u la completa . E l treba l l , que es desenvolupà en estreta col ' laboració amb els bioqu ím ics d 'aquel la Un iver­s itat, demostrà d ' u na manera ineq u ívoca la composició de la pa rt centra l de la vitamina , composició que no havia pogut ésser resolta per mitjans ún icament qu ím ics. Aq uest fet, com ja hem dit , s ign if icà el premi Nobel per a Dorothy Crowfoot Hodg k in .

Un a ltre cam í per a resoldre el problema de les fases és el fet que l 'existència d 'un àtom pesant en una es­tructu ra complexa pot produ i r d iferències en les intensitats de l 'espectre de d ifracció, anomenades " d ifracció anòmala " ; quan l 'espectre de d ifracció es pren ut i l itzant rad iació X de dues o més longituds (amb tubs de ra igs X a m b ànodes de Cu, Mo, Cr o Fe) . la d ifracció anòmala produïda en els espectres permet de determi­nar el nombre suf ic ient de fases ( 1 0% a 30% ) per a ca lcular la d istr ibució de la dens itat electròn ica del com­post. Aquest mètode fou descrit per J. M. 8 ijvoet ( " Proc Kon kl . Ned. Akad . Wetenschap" 8 52 ( 1 949) 3 1 3) i apl icat a la determ inació de la conf iguració absoluta de l 'estricn ina .

E l 1 948, Harker i Kasper ( "Acta Cryst . " 1 ( 1 948) 70) observaren l 'existència de relacions de des igua ltat entre els factors d 'estructura que pod ien, en a lguns casos, determ inar la fase associada a cadascun d 'aquests fac­tors d 'estructura . Per a derivar aquestes relacions varen ut i l i tzar l ' equació de desigualtat de Cauchy. L'obser­vació de Harker i Kasper fou d ' una gran transcendència en la determ inació d 'estructu res crista l · l ines , car per pr imera vegada es veia un camí que portava a obten i r els va lors de les fases d i rectament a partir de l 'ap l ica­ció de fórm u les matemàtiques concretes.

El " mètode d i recte " , a ixí anomenat perquè no existeix en el seu procés cap pas que faci necessària una in­terpretació intuït iva o subjectiva, va ten i r relativament poca acceptació a l començament, a causa de la quan­titat important d 'operacions de cà lcul necessàries . Qualsevol de ls mètodes que ut i l i tzaven la s íntesi de Pat­terson com a punt de pa rtida necess itaven menys cà lcu l i eren de més fàci l comprensió.

No obstant això, un grup i mportant de crista l ' lògrafs conti nuaren teòricament per aquest camí . Així , Sayre (" Acta Cryst . " 5 ( 1 952) 60) va trobar una relació matemàtica q e l l igava els productes dels s ignes de ls vec­tors en la transformada molecular de Fou rier, apl icables a les estructu res amb centre de s i metri a , que uns anys més tard féu extensives a les no centrosi mètriques ( " Acta Cryst . " A28 ( 1 972) 2 1 0 ; A30 ( 1 974) 1 80 ) . Karle i Hauptman van troba r l ' equació de la tangent que dóna les fases d ' una estructura centrosi mètri ca ( 50-/utions o n the phase prob/ems. " Ann. Cryst. Assoc . " 3 ( 1 953) i d ' una estructura no centrosi mètrica adoptant 3 factors d 'estructura suplementaris que defineixen l 'origen ( " Acta Cryst " 6 ( 1 955) 1 3 1 i 1 36 ; 9 ( 1 956) 635) ; Karle i Karle van idear e l mètode d e l 'ed ició s imbòl ica ( " Acta Cryst. " 2 1 ( 1 966) 849) . E ls treba l l s d e crista l · lo­grafia estructu ra l de J. Karle i H. Hauptman i l 'ap l icació de l 'equació de la tangent i del mètode de l 'add ició s imbòl ica genera l itzats en l ' actual itat, van ésser moti u perquè hom e ls atorgués el premi Nobel de Quím ica l 'any 1 986.

Durant l ' ú lt im decenn i , l ' estudi dels mètodes d i rectes i la construcció de programes per a l l u r apl icació ut i l it­zant els més sofisticats m itjans de cà lcu l ha prol iferat, i actualment la resol ució d 'estructu res de molècules petites o m itjanes, f ins a 200 àtoms aproximadament, es rea l itzen per m itjà de l 'apl icació d 'a lguns dels pro­grames coneguts, genera lment escrits en Fortan 77 i que són uti l itzables amb d iferents t ipus d 'ord inadors.

Entre els prog rames de més ús h i ha el Mu ltan c reat per Mai n i Woolfson ( " Acta Cryst . " A29 ( 1 97 1 ) 368) apl icat a nombroses estructu res per Germain i Declerq (Un iversitats de York i de Louva in-Ia-Neuve, Var ious 1 974, 1 976, 1 977 , 1 978, 1 980, 1 984) . Woolfson, Declerq i Germain han publ icat darrerament el mètode dels nombres màgics, Magic 78 i Yzarc 78, per a aque l ls casos d 'estructu res complexes que el M u ltan era i nca­paç de resoldre.

Ma lgrat l l u r ut i l itat i l ' impu ls que han donat a la resolució d 'estructu res crista l · l i nes, e ls mètodes d i rectes te­nen unes l i m itacions importants : la primera , que es necessita una g ran precis ió en la mesura de les i ntens i­tats del diagrama de d ifracció, la qua l cosa obl iga a ut i l itzar un d ifractròmetre automàtic de crista l l ún ic, apa­rell que encara no és a l 'abast de tots els laboratoris de crista l ' lografia ; la segona, que cal ten i r accés a m it­jans de cà lcu l apropiats ; i la tercera , i n herent al mateix mètode , que només és suf ic ient amb crista l ls cons­titu'lts per molècules petites o m itjanes i que s igu in formats per àtoms s im i lars . Això vol d i r que no són ap l i­cables a m b tota l 'efectivitat per a obten i r d i rectament l 'estructura d ' una prote'lna, però en canvi són d ' u na g ran ut i l itat bé com a mètode auxi l iar per a determinar la posició dels àtoms pesants en el derivat correspo­nent de la proteïna o bé en e l cas que un nombre important de fases són conegudes i es tracta de refi nar-les .

Steitz ( " Acta Cryst . " 824 ( 1 968) 504) fou el pr imer que apl icà l 'equació de Sayre per ta l de trobar les 4 po­s ic ions del mercuri en el derivat mercu riat de la carboxipeptidasa, en una resolució de 2 ,8 A. N iedle ( "Acta Cryst . " 829 ( 1 973) 2645) va uti l itzar la fórmula de la tangent en derivats de l 'e lastasa per a resolucions molt baixes (de més de 8 A) . La ut i l ització dels mètodes d i rectes s ' ha demostrat út i l per a determinar les posic ions

95

dels àtoms pesants a causa del petit nombre que n 'h i ha a cada estructura i que són de l mateix pes, cosa que dóna una a lta probabi l itat de trobar relacions entre l l u rs fases.

Actualment, a m b els programes descrits, tots el ls expressats en Fortran 77 o l lenguatge s im i lar , juntament amb D I R D I F , TRA D I R , MUL TAN 84 i els programes d 'af inament SH ELLX84 i a ltres (alguns d 'e l l s i ncorporant les sèries Patterson, com el SH ELLX84 que té la determi nació de l 'espai Patterson amb i nterpretació auto­màtica ) , donen f lexib i l itat suf ic ient per a resoldre estructu res crista l · l ines sempre que hom obtingu i un bon d iagrama de d ifracció .

Les macromolècu les, a parti r d 'una certa mida presenten dif icu ltat ja s igu i per l l u r constitució, ja s ig u i pel nom­bre d'àtoms que contenen . En l ' ú lt im Congrés de la I . U . Cr . , M. M. Woolfson exposà que, a partir de la me itat del 1 960, els mètodes d i rectes es van desenvolupar ràpidament basant-se en dues fórmules , les relacions de fases pel producte trip le i la fórmula de la tangent. J u ntament amb nous a lgoritmes de solucions mú lti­ples, aquestes dues fórmules van poder resold re pràcticament totes les estructu res a m b menys de 200 àtoms a la un i tat as imètr ica .

La introducció de d iversos mètodes per a ca lcu lar m i l lor els valors de les quantitats dels i nvariants i semi in­variants d 'estructu ra , ut i l itzant conceptes o teories de representació veïnes, va ajudar-hi però no va m i l lora r essencia lment l a s ituació. Actualment, ut i l itzar l a teoria de màxima entropia o usar l a fórmu la de la tangent fundada en l 'equació de Sayre, ofereixen alguna promesa d'estendre els mètodes d i rectes en el camp de les macromolècu les .

Paradoxa lment, la més poderosa fórmu la út i l per a def in i r les fases és la descrita més ant igament, el desen­vo lupament de la matr iu de desigualtats descrita per Karle i Hauptman el 1 950. La manca de poder de cà lcu l en va fer a leshores d i f íc i l l ' ús , però l ' actua l poder de cà lcu l i la faci l i tat de la seva ut i l ització fa possi b le que aquestes des igua ltats don i n el cam í cap a la so luc ió de rutina per mètodes d i rectes de les estructu res de macromolècules .

En el nostre país e ls estudis sobre crista l ' log rafia s ' i n ic iaren a la Càtedra de Crista l ' lografia i M ineralogia de la Facu ltat de Ciències Natura ls , on Francesc Pard i l lo i Vaq uer va publ icar e l pr imer trebal l sobre les experièn­cies de Laue l ' any 1 9 1 3 . L lu itant amb les d i ficu ltats que patien les un ivers itats de la Pen ínsu la , no va poder aconsegu i r un aparel l de ra igs X f ins l 'any 1 930, i a leshores començà immed iatament les investigacions so­bre estructu res crista l · l ines . Mentrestant les investigacions sobre crista l ' log raf ia foren rea l itzades ut i l itzant u n exce l · lent goniomètre de dos cercles a m b mesuraments molt exactes . E l s doctors Naranjo, Soriano i Font Tul lot foren e ls seus col · laboradors més d i rectes, i e l pr imer treba l l de crista l ' lografia estructu ra l fou rea l i tzat e l 1 934, completat el 1 975 en publ icar l 'estructu ra atòm ica de la g lauberita .

Posteriorment a la guerra civ i l , es formà un grup de recerca que produ í les següents tesis doctora l s : Estruc­tura del bórax, de J . M . Font Tu l lot ; Estructura de la kernita de J . L. Amorós i Portolés ; Estructura de la ana­paíta de F rancesc J . Fabregat Gu inchart ; Morfología, propiedades físicas y estructura de las trifenilterpinas de M . de la A. B randoly; i Morfología, propiedades físicas y estructura del derivado manganoso de la sacari­na, de M . Font i Altaba.

Francisco Pard i l lo i Vaquer , nat a Castel ló de la Plana l 'any 1 884, es jub i là com a catedràtic de la U n iversitat de Barcelona i morí el 1 9 de ju l io l de 1 955 . El l fou el creador de l ' Escola Cata lana de Crista l ' lografia que pos­teriorment conti nuà J. L . Amorós, cr ista l ' lògraf molt apreciat internacionalment, i M . Font i Altaba, que des del 1 960 conti nua la labor que havia après de Pard i l lo . Avu i existeixen a lum nes d'aquesta Escola arreu de les un ivers itats espanyoles i en e l Consejo Superior de I nvestigaciones Científ icas .

Tot a ixò ha estat apreciat pel món internac ional de crista l · lògrafs i es traduí en l 'organització de la Reun ió Eu­ropea de Crista l ' lografia de l 'any 1 980, que se celebrà a l Palau de Congressos de Barcelona. Cal d i r que a part i r del 1 970 s 'organ itzava anua lment una Reunió dels crista l ' lòg rafs europeus, excepte e ls anys que hi ha­via Congrés I nternaciona l de Crista l · log rafia . A Barcelona es presentaren 452 treba l ls entre ora ls i pòsters i h i concorregueren més de 800 persones.

De fet, l ' Escola Cata lana de Crista l ' lografia ha aconseguit d ' i nteressar un nombre i m portant de persones que treba l len en la recerca i en la indústria . A ix í és molt important l 'equ ip de d i f racció de pols c rista l · l i na , u bicat a l Servei d ' Espectroscòpia i M icroscòpia E lectrònica, on hom treba l la amb 3 d i f ractòmetres com plets as­sociats a un equip informàtic d 'anà l is i de resu ltats, i el que posseeix l ' I nstitut Jaume Almera del C S I C . D 'altra part , a Cata lunya h i h a g rups de l ' Escola Catalana a totes tres un iversitats : amb ca i re general i norgà­n ics i orgànics el del Departament de Cri sta l · lograf ia, M ineralogia i D ipòsits M i nera ls de la Un iversitat de Barcelona; el dedicat a l 'estud i de crista l l s d i rig it per Xavier Solans i H uguet ; el dedicat a les b iomolècules, especialme nt relacionades amb ONA i proteïnes f ib roses, al Departament de Química de la Un ivers itat Po­l itècnica de Cata lunya, d i rig it per Joan Antoni Sub i rana i Torrent ; i en fase de consol idació e l del Depar-

96

tament de Química de la U n ivers itat de Barcelona a Tarragona d i r igida per Magdalena Agu i ló i D iaz .

És important d ' i nd icar que l 'ag lut inació de persones al voltant de Carles M i ravit l les i Torras , totes e l les i nte­ressades per la recerca crista l ' logràfica, ha portat a la creació, pel CS IC d ' un I nstitut de Ciència de Mater ia ls , que d i rigeix M i ravit l les, ub icat a ls terrenys de la U niversitat Autònoma de Barcelona .

Com a f ina l d 'aquest resum, vu l l deixar constància de la tasca en pro de la crista l ' log raf ia feta per L lu ís M i­ravit l les i M i l lé , el mestre que va saber ensenyar la importànc ia dels temes crista l ' logràf ics a unes q uantes generacions de farmacèutics i que ens donà suport i ca l i u en les nostres recerques .

Notes

És evident que intentar introduir en uns quants lul ls la bibl iografia sobre la mate ria és absolutament ridícul ja que podem comptar que són diversos m i lers el nombre de fitxes necessàries que s 'h i haurien de posar.

Per això, aquesta bibl iogralia es l imita a indicar un nombre no molt elevat d'obres que presenten un aspecte històric o de revisió de la Cristal· logralia.

AMORÓS, J. L . La Gran Aventura del Cristal, Ed. Un iversidad Complutense, Madrid 1 978. Molt important.

MARTíN EZ STRONG, P Nicolàs Steno y su obra, I y Il. " Bol . R. Soc. Esp. H ist. Nat" , G(60) ( 1 962) 253 i G(6 1 ) ( 1 963) 7 1 .

V E R N ET i G I NÉS, Joan. Historia de la Ciencia española, I nstituto de España, Catedra de Alfonso X el Sabio, Madrid 1 97 5 ; Un acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona i la Ciència a la Barcelona Romàntica, " Mem. R. Acad Ciències i Arts de Barcelona " , 3a. època, XLIV, 792( 1 978)

GAR R I D O , J. René Just Haüy, en el Segundo centenario de su nacimiento " Bol R. Soc. Esp. Hist. Nat . " 41 ( 1 943) 441 .

EWALD, P. P Fifty years of X-ray diffraction, I nternational Un ion ol Crystallography. N VA. Oosthoek's U i t geversmaatchappij, Utrecht ( 1 962) Molt important.

H O D G K I N , D. C. " C rystallographic measurements. The Structure ol Proteins Molecules as they are " , dins The Origines o f Modern Bio­chemistry. A retrospect on Proteines. "Annals ol the New York Academy ol Sciences " , 325 ( 1 979)

FONT-ALTABA, M. Problemàtica històrica de la Cristal·lografia. La Cnstal'lografia catalana del segle XIX. Plen. R . Acad. Ciències i Arts de Barcelona. XLV, 81 1 ( 1 982)

M C LACHLAN Jr., Dan, i GLUSKER, Jenny P. Crystallography in North America, American Crystallographic Association ( 1 983) Molt im­portant.

FONT-AL TABA, M. Biocristal·lografia. Ahir i avui. " Memòries Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona " , X LV I I I , 866 ( 1 989).

La rece rca e n fa r m a co l o g i a Francesc Jan é

Departament de Farmacologia i Psiqu iatria . U n iversitat Autònoma de Barcelona

99

Podríem def in i r la farmacologia com aquel la ciència que estudia l 'acció de les substàncies q u ím iq ues sobre e ls éssers v ius o, potser m i l lor , d ' una forma més àmpl ia , les i nteraccions entre les substàncies qu ímiques i els éssers v ius . Trad icional ment, d ins l 'àmbit de la Medic ina , coneixem amb el nom de fàrmacs aquel les subs­tàncies que hom ut i l itza per a l tractament, la prof i laxi o el d iagnòstic de les mala lt ies, bé que , en un sentit eti mològic, un fàrmac pot ser també un producte tòxic o que pot produ i r un encís o un encantament . Quan un fàrmac es prepara d ' una forma adient per a ésser admin istrat a l ' home o a l ' an ima l , hom l ' anomena m e­dicament .

Def in i r l 'àmbit de recerca de la farmacolog ia és part icu larment d if íc i l . Efectivament, la farmacologia és f i l la de la f is iolog ia , i com a ta l no solament empra molts de ls seus mètodes, s inó que també ha contribuït d ' u na forma decis iva a l coneixement de les funcions normals de l 'o rganisme. D 'a ltra banda, la seva ut i l itat pràctica depèn del coneixement de la f is iopatologia de les malalt ies, coneixement que li permet de modif icar-ne l ' e­voluc ió natu ra l . Per tant, la farmacologia és una ciència m u lt id isc ip l inàr ia que recolza en tots e ls mètodes que l i permeten d 'a rr ibar a aquesta f ina l itat, com són, per exemple, la b ioquímica, la f is io logia, la i m m unologia, la biotecno log ia , la qu ímica orgànica, la qu ím ica ana l ít ica, la farmàcia ga lèn ica , la m icrobiologia i moltes a lt res tècn iques impresci nd ibles per a conèixer els efectes dels fàrmacs (farmacodi nàm ica) . i l l u r pas per l ' o rgan is­me (farmacocinètica) experi menta lment i c l ín ica. En molts casos, a més a més, la complexitat de les accions dels fàrmacs, terapèutiques i tòxiques o indesitjables, fa peremptòria la ut i l ització de mètodes epidem iolò­g ics , cada dia més i m portants .

U ltra la seva f ina l itat pr incipal . que és la prevenció i el tractament de les mala lt ies i la m i l lo ra de la qua l itat de vida dels ciutada ns, la recerca farmacològ ica té un altre objecti u de considerable importànc ia , que és la creació de r iquesa. S i la pr imera pot ésser ava luada m itjançant, per exemple , el nombre i la i m portància de les publ icacions en revistes científ iques, e l nombre d ' i nvestigadors dedicats a aquesta tasca o e l de p rem is Nobel , la segona, com qua lsevol a ltre s istema de recerca i desenvolupament ( R + D) . s 'esti ma per les patents i la balança de pagaments tecnològ ica ( ing ressos i despeses l l igats a patents, roya lt ies i l l icències) . Per exem­ple, segons les dades de l 'OCDE referents al comerç internacional de productes farmacèutics, l ' E stat espa­nyol es troba en el l loc 1 2 (entre 24 països) pel que fa a l quocient i mportació/exportació d 'aquests productes. E ls valors dels anys 1 984, 1 985 i 1 986 foren de 0,89, 0,99 i 0,89, respectivament. L'any 1 986, aq uests va lors eren, respectivament, per a Suïssa 3 ,43, Regne U n it 2 ,2 , D inamarca 2 ,3 i Repúbl ica Federa l d 'Alemanya 1 ,90 . E l benefici de la recerca de nous fàrmacs és molt d ifíci l de pred ir , pu ix que es tracta d ' una recerca d 'a lt r isc (s i ens referi m , natura lment, a fàrmacs la introducció de ls qua ls suposi una m i l lora s ign if icativa sobre e ls ja existents ) . Hom considera que, per reg la genera l , són necessa ris a l menys 1 0 anys entre e l d isseny d ' u na nova molècula amb eventual activitat terapèutica i la seva comercia l ització com a medicament .

Evolució històrica

La d ispon ib i l itat d ' u n g ran nombre de medicaments út i ls en el tractament d ' una gran varietat de mala lt ies, i l l u r ut i l ització raciona l . és un fet modern, pràcticament dels ú lt ims c inquanta anys . Bé que d isposem de nom­broses referències que demostren que des dels seus orígens la human itat ha ut i l i tzat substàncies d 'or igen natu ra l i posteriorment s intèt ic per a i ntentar guar ir les seves malalt ies o per a a ltres f ina l itats, l 'estudi c ien­tífic de les accions dels fàrmacs no fou poss ible f ins a la introducció de la f is iologia com a ciència exper imen­ta l , a part i r de la segona meitat del segle XIX, de la qual es va independitzar la farmacologia cap a l 1 870 .

1 00

La recerca farmacològica ha travessat, en el curs del seu desenvo lupament, d iferents etapes, i en cadascuna d 'e l les ha estat dominada per u n determ inat enfocament científic i una determ inada metodolog ia . E ntre les metodologies de més g ran impacte i l l u r cronologia es pod rien citar les següents :

Metodologia

Química orgàn ica s intètica Aïl lament de compostos natura ls Fermentació/m icrobiologia B ioquímica B io logia cel · I u lar/biotecnologia

Època de més impacte

Des del 1 880 Des del 1 930 Des del 1 942 Des del 1 950 Aprox . des del 1 985

La q u ím ica orgànica s intètica va començar a ten i r u n elevat grau de sofisticació a parti r del f inal de l seg le passat, i va permetre l 'obtenció de medicaments antipa rasitaris , ant i i nflamatoris i ana lgèsics, i ma lgrat la in­troducció de noves i im portants metodologies contin ua essent la principal font d 'obtenció de nous fà rmacs . Una fase posterior fou caracteritzada per l ' af i lament de compostos f is io lògics importants com les hormones i les vitam ines a part i r de matèries orgàniques, i de prod uctes d 'o rigen vegeta l , especia l ment alcaloides. Molts d 'aquests compostos i l l u rs derivats s 'obtingueren posteriorment de forma s i ntètica . Des del començament del seg le es coneixia el fet que a lguns m icroorganismes tenien la capacitat de generar prod uctes qu ím ics que eren tòxics per a a ltres m icroorgan ismes, però f ins el 1 942 aquesta c i rcumstància no fou ut i l itzada i n­d ustria l ment per a la producció de les substàncies que actualment coneixem amb el nom d 'ant ibiòt ics . Molts ant ib iòtics són encara obtinguts d 'aq uesta forma, bé que després són sotmesos a nombroses modif icacions (ant ib iòt ics semis i ntètics) . o s 'obtenen també d ' u na forma tota lment si ntèt ica . A partir dels anys c inquanta, la b ioquím ica va ésser la d i sc ip l ina científ ica que més profundament va marcar l ' evol ució de la farmacolog ia . La caracterització dels anomenats " receptors " com les zones cel · l u la rs en les q uals es produeix l ' acoblament entre transm issors endògens i fàrmacs que dóna l loc a les respostes cel · l u la rs específ iques, l ' ex istència de fàrmacs que poden estim u lar aquests receptors (agonistes) o b locar-los (antagonistes). e l coneixement de com l 'organisme és capaç de " manipu lar" els fàrmacs, és a d i r, l l u r absorció, d i str ibució, metabol isme i el i­m i nació, processos que integradament coneixem com a farmacoci nètica, varen proporcionar u na nova d i men­s ió a la investigació farmacològ ica . La combinació d 'aquestes q uatre metodologies donà l loc a a l lò que és qua l i f icat com de " p rimera revolució farmacològ ica " o " edat d 'or de la farmacolog ia " , que hom podria c i r­cumscri u re aproximadament a ls 20 anys posteriors a la segona Guerra M undia l . En aquesta època foren i n­troduïts en terapèutica a lguns dels més importants grups de medicaments ut i l itzats actual ment : ps icofàr­macs, ant ih ipertens ius , ant im icrobians, anestès ics, relaxants musculars , corticosteroides, ant i i nf lamatoris no esteroïda ls , q u i m ioteràpics ant i neoplàstics, entre molts d 'a ltres.

El present

La constatació que els med icaments. a més de l l u rs efectes beneficiosos, poden prod u i r efectes i ndes itja­bles, és probab lement tan vel la com la mateixa terapèutica . Aquesta poss ibi l itat, però, va ésser d u rant molts anys menysva lorada. E l terri b le desastre de la ta l idomida, un fàrmac que va produ i r u na epidèmia de ma lfor­macions congènites al començament dels anys seixanta, va fer recordar dramàticament la poss ib i l i tat que e ls medicaments poden produ i r efectes indes itjables, a vegades g reus, i en ocasions, desastrosos.

Aquest fet va ten i r un impacte extraord inari sobre la recerca de nous fàrmacs i va suposar la f i d 'a l lò que q ua l i fi càvem com l ' edat d 'or de la farmacolog ia . Un nou concepte, e l de " segu retat" , ha g ravitat no solament sobre la recerca dels nous fàrmacs, s inó també sobre la ut i l i tzació dels ja existents . En la relació benefici/r isc, consubstancial amb la terapèutica, el denominador s 'ha ampl if icat converti nt-se en un factor essencia l en l 'a­provació de nous medicaments, i en el segu iment dels ja comercial itzats mitjançant els moderns mètodes de farmacovig i lànc ia . Caldr ia d i r, potser, en aq uest punt, que és necessari conscienciar el metge i el ma la lt , les autoritats sanitàries i el conju nt de la societat, que una fe cega en els med ica ments " meravel losos " i l l i u­res de peri l l s pot ser tan i rracional com considerar-los inúti ls , ant inatura ls o peri l losos , atesa, natura lment, l l u r ut i l ització raciona l , é s a d i r, per a l malalt i e n el moment ind icat per part d e l metge i nformat de l l u rs propie­tats . S i bé és cert que en la m i l lora de les estad ístiques de la morbi l itat i la mortal itat de la població en aquests ú l t ims decennis han i nf luït poderosament factors no farmacològ ics com són la h ig iene, la sa lubritat, els pro­grames de prevenció i uns servei s sanitaris d 'abast genera l , no hi ha dubte q ue, malgrat els possibles peri l l s , e ls benefic is obtinguts per la societat mercès a ls med icaments es decanta cla rament cap a l costat posit i u .

En qua lsevol cas, e n e l període q u e va entre els anys 1 965 i 1 980 e l nom bre d e med icaments nous introd u·lts en terapèutica no solament va ésser molt inferior al del període anterior, s inó que en genera l i en comptades excepcions no aportaven benef ic is s ubstancials en relació amb els ja existents . Els estud is sobre nous fàr­macs esdevingueren molt més sofisticats , tant pel que fa a la investigació preclínica (en part icu lar en tot e l referent a la tox icologia) com en la ut i l i tzació científ ica de la farmacolog ia c l ín ica (estud is en vol u nta r is , as-

1 0 1

saigs cl ín ics controlats, farmacocinètica, epidemiologia, b iostadística ) . com a conseqüència de les majors exi­gències de les a utoritats san itàries per a l ' aprovació del registre dels medicaments. No obstant a ixò, es p ro­duïren i es cont inuen produ int espectaculars avenços en el que podríem anomenar la " biologia cel ' l u la r" i en part icu lar en la genèt ica i en la immunologia, amb profundes repercussions en la recerca farmacològ ica . Al­guns autors suggereixen que som a les portes d ' u na " segona revolució farmacològica " , d ' una " segona edat d 'or" de la terapèutica. Les tècn iques d 'enginyeria genètica i en general de la biotecnolog ia , de les q ua ls es tracta amb més profund itat en aquesta mateixa monografia, han donat ja resu l tats pràctics importants des d 'un punt de vista terapèutic, com són per exemple l 'obtenció de compostos de natu ra proteica com l ' hor­mona hu mana del creixement. la i nsu l ina o l 'activador t issular del plasm inogen, o certs i nterferons, g ràcies a bacteris man ipu lats genètica ment.

El futur

Les pos i ib i l i tats que tot a ixò obre no solament a la recerca farmacològica, s inó tam bé a la recerca mèd ica en genera l , són enormes, bé que no s igu i fàci l de predi r-ne els termin is de la traducció pràct ica . És p robable que a mig term in i puguin produ i r-se avenços importants en el tractament de les mala lt ies re lacionades a m b el s istema i m m unitar i , com s ó n les malalt ies autoim munes, les i nfeccioses -part icu larment l e s vír iques-, certs t ipus de càncer, i els dèficits immun itaris pr imar is i secundaris, g ràcies, per exemple, a l 'obtenció de factors estim u ladors dels macròfags, d ' i nterleuquines, o d 'agonistes i antagonistes dels receptors de les l i m­foqu ines, de natura pol ipeptíd ica o no pol ipeptíd ica . És previs ib le que es produeix in avenços importants en la comprensió i en e l tractament de les malalt ies metabòl iques de base genètica i de l 'enve l l iment. en la far­macologia dels trasplantaments i en altres processos morbosos.

F i na l ment, però, cal no obl idar la transcendència que probablement continuarà ten int la s íntesi q u ím ica orgà­n ica tradic ional com a font d 'obtenció de nous fàrmacs i , d 'a ltra banda, la importància en e l progrés d 'aquel ls camps de la terapèutica en e ls qua ls ja h i ha tractaments efecti us però no plenament satisfactoris , la conve­niència de m i l lorar la qua l itat de vida dels malalts sotmesos a tractaments farmacològics i l ' ús racional de ls medicaments, i la necess itat de trobar tractaments efect ius per a malalt ies tan importants, tan esteses i tan d iverses com poden ser les drogodependències i les mala l ties endèmiques paras itàries en moltes zones del món .

La recerca en farmacologia a Catalunya

E l caràcter essencialment mult id iscipl inari de la farmacologia, defin ida en el sentit que ho hem fet a l comença­ment. fa d ifícil l 'anàl is i de la situació precisa de la recerca a Catalunya, la qual cosa, d'altra banda, no és tampoc l 'objectiu d 'aquestes ratl les. L'any 1 978 Eduard Rodríguez Farré publicà e l trebal l " Aproximació a les caracterís­tiques de la recerca farmacològica a Cata lunya . Consideracions sobre aspectes sanitaris i socioeconòmics dels medicaments i de la indústria farmacèutica " (La Recerca als Països Catalans. Congrés de Cultura Catalana. Bar­celona 1 978, pp. 1 67-223). on anal itzava d 'una forma detallada la situació del tema en aquel l moment.

A casa nostra, podríem considera r que la farmacologia com a tal va néixer en el s i de l ' extraord inari I nst itut de Fis iologia creat l 'any 1 920 a l voltant de la f igura d 'August Pi i Sunyer. Aquest I nstitut tenia d iferents sec­cions especia l itzades, una de les qua ls era la de Farmacolog ia , d i r ig ida pel catedràtic Jesús M . Be l l ido i Gol­ferichs . La tasca duta a terme per l ' I nstitut i per les seves seccions des de la seva creació fou exemplar ; però, d issortadament. l a dava l lada de la guerra civi l s 'endugué l ' I nstitut i e ls seus creadors. La represa de la recerca farmacològica en l 'àmbit acadèmic es produ í, bé que amb les l im itacions que és fàc i l d ' i maginar-se, justa ment després de la guerra civ i l , amb l 'a rr ibada del Dr . F rancisco Ga rcía-Va ldecasas com a Catedràtic de Farmacologia de la Facu l tat de Medic ina . És de justíc ia, cre iem, ressaltar els mèrits del Dr. Garc ía-Va ldecasas en el que després ha estat la farmacologia en e l nostre país . Des del primer moment impu lsà el coneixement c ientíf ic de la farmacologia com a base de la terapèutica, valorà la importància de la recerca posant-hi e ls m it­jans apropiats, s 'envoltà d ' un excel · lent grup de col' laboradors i comprengué la conveniència de la col · labo­ració entre la U n iversi tat i la indústria farmacèutica. De fet. hom pod ria d i r que la recerca farmacològ ica a Cata l unya f ins a l f ina l dels anys seixanta t ingué l loc bàsicament a la Càted ra de Farmacolog ia de la Facu ltat de Medici na de la Un iversitat de Barcelona. Tant la qual itat de la recerca duta a terme a l ' Escola de Farma­colog ia com el nombre -extraord inari- de personal itats que en sort i ren ocupant l locs destacats a la u n iver­sitat. la indústria i l ' admin istració, són el test imoni d ' una tasca remarcable.

AI començament del decenn i de ls setanta, nous e lements poss ib i l i taren l ' ampl iació i potenciació de la recer­ca farmacològ ica a Cata lunya . E ntre els més importants pod ríem destacar la posada en marxa de l ' I nst itut de Farmacologia del " Consejo Superior de I nvestigaciones Científ icas" de Barcelona, la creació de la Un iversitat Autònoma de Barcelona, la part ic ipació d 'a l t res facultats un iversitàries, part icu larment la de Farmàcia, i l ' i m­puls que hom donà a la recerca en la indústria farmacèutica, que ja es produïa, bé que modestament, des d 'a lguns anys abans.

1 02

Aquesta ampl iació, d ivers if icació i m i l lora de la q ua l i tat de la recerca farmaco lòg ica en e ls 20 ú l t ims a nys a l nostre país pot sens dubte ésser qua l if icada de mo l t notable, bé que encara ca l fe r un g ran esforç pe r a a r­r ibar a u n ple desenvolupament . La participació de l f inançament públ ic en la recerca farmacològ ica i b iomè­d ica en general s 'ha i ncrementat d ' u na forma s ign if icativa Entre els prog rames estatals podem esmenta r el " Fondo de I nvestigaciones San itarias de la Segu ridad Socia l " ( F I S) , la " Comis ión Asesora para la I nvestiga­ción Científ ica i Técnica " (CAI CYT) i el " Centro para e l Desarrol lo Tecnológico I ndust ria l " (CDT I ) , entre d ' a l­tres . L'any 1 988 fou aprovat el " Plan Nacional de la I nvestigación Científica y Desarrol lo Tecnológico " previst en la " Ley del Fomento y Coord i nación Genera l de la I nvestigación Científica y Técn ica" ( " Ley de la C ien­cia " ) , que subsumeix a lt res prog rames més antics, com per exemple el CAI CYT, d ins l 'anomenat " Programa Nacional de I nvestigación y Desarro l lo Farmacéutico " , un dels vu it programes que constitueixen l ' à rea " q ua­l i tat de vida " d ins el " Plan Nacional de I nvestigación " . A Cata lu nya hom d isposa dels ajuts (encara molt re­d u·lts) de la Comissió I nterdepartamental de Recerca i I n novació Tecnològ ica ( C I R IT) de la Genera l itat de Ca­ta l unya . D ins el f i nançament públ ic , i nsuf ic ient probablement però d ' una certa importància, ca l assenya lar que l 'aportació d i recta de l a U n iversitat a l a recerca és pràcticament nu l · l a , bé que la i nst itucional ització de l s Cen­tres de Transferència Tecnològ ica creats a l s i de les u n iversitats cata lanes ha fac i l i tat els plans de recerca coord i nats i la gestió de ls recu rsos. Cal . d 'a ltra banda, esperar a veu re qu i n impacte t indran d i ns aquest sec­tor els programes com u n i tar is eu ropeus , per ara d ifíci ls d 'ava l uar. Ha contri buït a l ' impu ls de la recerca la par­t icipació privada, particu larment en forma de Fu ndacions que atorguen beques i aj uts, o f ins i tot premis , a ls i nvestigadors destacats, la qua l cosa fac i l ita els l l igams impresc ind ib les entre ciència i societat. És de des itjar que aquesta participació s ' i ncrementi en el futur .

La recerca farmacològica públ ica a Cata l unya es desenvolupa essencia l ment a la U n iversitat, a l " Consejo Su­perior de I nvestigaciones Científicas" (CS IC) i a ls H ospita ls . Les Facu ltats on prioritàriament es concentra la recerca són la Facu ltat de Med ic ina i la Facu ltat de Farmàcia de la U n ivers itat de Barcelona ( U B) , i la Facu ltat de Medic ina i la Facu ltat de Veteri nària de la U n iversitat Autònoma de Barcelona (UAB) , bé que poden ha­ver-hi també p rogrames concrets de recerca en altres Facultats. AI Depa rtament de Farmacologia de la Fa­cu ltat de M ed ic ina de la UB es desenvolupen l ín ies d ' i nvestigacIó bàsica sobre els med iadors de la in f lamació i els fàrmacs ant i i nf lamatoris i sobre opioides, i c l ín iques sobre l i posomes. A la Facu ltat de Farmàcia de la UB trebal len sobre farmacocinètica (Subun itat de B iofa rmàcia i Farmacoci nètica) , sobre cronobiologia (F is io­logia An imal ) i sobre neu rofarmacolog ia , ant i i nf lamatoris i apare l l d igest iu (Fa rmacologia i Farmacognòsia) , en­tre d 'a ltres aspectes .

AI Depa rtament de Fa rmaco logia de la Facultat de Medic ina de la UAB h i ha, d ' u na banda, recerca bàsica sobre neu rofarmacologia ( receptors adrenèrgics i col inèrgics) i farmacologia càrdio-vascular , i , d ' u na a l t ra , re­cerca c l ín ica , que es desenvo lupa generalment a ls Serveis de Farmacolog ia C l ín ica dels Hospitals Docents de la Facu ltat de Medicina (Hospital de Sant Pau , C iutat San itària de la Va l l d ' Hebron, H ospital de l Mar i Hos­pital Germans Trias i Pujo l ) . Entre els temes de recerca podem citar, entre d 'a ltres, psicofarmacolog ia , fa r­macocinèt ica , farmacovig i lànc ia , estud is d 'ús de medicaments, fa rmacogenètica, toxicomanies i toxicolog ia . AI Depa rtament de Fa rmacologia de la Facultat de Veterinàr ia de la UAB hom estudia la c inètica de ls fàrmacs i la toxicolog ia .

AI Centre d ' I nvestigació i Desenvolupament del CS IC trebal len d iferents g rups sobre toxicolog ia , q u i m ioterà­pia antineoplàstica, i t rombosi i a rterioscleros i .

En els darrers a nys, l a recerca farmacològ ica i b iomèdica e n genera l a ls hospita ls h a adqu i rit u n a notable i m­portància , gràcies a I n st ituts o Departaments d ' I nvestigació constituïts a l 'efecte, o a ls Serveis de Farmaco­logia C l ín ica, de Farmàcia o C l ín ics . Exemples d 'aq uests instituts o departaments són, entre d 'a lt res, l ' I n st itut M u n icipal d ' I nvestigació M èd ica a ls hospita ls m u n icipals de Barcelona, o e l Departament d ' I nvest igació dels Hospita ls de Sant Pau o de Bel lvitge. És important d 'assenyalar el notable volu m d 'assaigs c l ín ics amb m e­d icaments que es real itza a Cata lunya. Segons les dades d ' u n l l i b re acabat d 'aparèixer ed itat per la " Di rección Genera l de Farmacia y P roductos Sanitarios" del " M i n isterio de San idad y Consu mo " , el nombre ( N ) i e l per­centatge ( % ) d 'assaigs c l ín ics aprovats per aquest organ isme en el període comprès entre el 1 982 i el 1 988 en les d i ferents comun itats autònomes de l ' Estat és el següent :

Comunitat Autònoma (N) ( % )

1 .- Cata l unya 949 32,4 2 .- Madrid 791 27 ,0 3 .- Anda lusia 280 9,6 4.- Comu nitat Valenciana 276 9,4 5.- Navarra 1 23 4,2 6.- País Basc 92 3 , 1

1 03

Als hospitals de Sant Pau , del Mar i Germans Trias i Pujol , h i ha un itats especia l itzades en estud is anomenats de Fase I . és a d i r, sobre els efectes de l 'admin istració de nous fàrmacs per pr imera vegada a l ' home (vo­lu ntari no ma lalt)

La indústr ia farmacèutica ocupa necessàriament un l loc important en la recerca farmacològica, tant per la seva investigació pròpia ( i ntramura l ) com per la que genera en molts àm bits exteriors (extramura l ) , q u e van des de la qu ím ica s intètica i la recerca bàsica fins a la investigació c l ín ica . E l pes específ ic de la indústria far­macèutica catalana d ins l ' Estat ha estat sempre considerable, i encara ho cont inua essent . Dels 249 labora­toris farmacèutics associats a la patronal farmacèutica (Fa rma indústr ia) . 1 27 (51 %) són rad icats a Cata lunya, 92 (37 % ) a Madrid , i la resta en altres comun itats autònomes (dades de l 'any 1 987) S i hom ana l itza el volu m d 'aquestes empreses per les x ifres d e vendes e n conj unt, classif icant-les e n grans (vendes d e m é s de 1 .300 m i l ions de pessetes) . mitjanes (entre 250 i 1 .300 m i l ions) i petites (menys de 250 m i l ions) , veiem que el 26, 1 % corresponen a empreses grans, mentre que eI 46,2 % són empreses petites . Cal insist i r a dir que aques­tes dades es refereixen al 1 987 . E l 52% de laboratoris farmacèutics g rans i m itjans són empreses estrange­res. Potser ca ld ria observar que qua l if icar com a empreses g rans les que venen més de 1 .300 m i l ions pot ésser d iscut ib le, ateses les xif res de vendes de les mu lt inacionals del sector i els mín ims necessar is per a inverti r en recerca en indústr ies d 'aquesta natura . Les empreses de capital espanyol (genera lment cata là) a Cata l unya , grans, m itjanes i petites són, respectivament, 1 6, 2 1 i 59, mentre que a Madrid són 9, 1 4 i 24. De les empreses estrangeres a l ' Estat espanyol , 38 són g rans ( la majoria a Madrid ) . 33 mitjanes i 1 0 petites . És clar , doncs, que la indústr ia autòctona és majoritàr iament petita, mentre que l 'estrangera és m itjana o gran. És probable que aquestes xifres hag in variat notablement en pocs anys, pu ix que un dels fenòmens ca racterístics del sector és una extraord inària tendència a la concentració i fus ió d 'empreses.

Les ú lt i mes dades ofic ia ls ind iquen que h i ha aproximadament entre 30 i 40 empreses a l ' Estat espanyol a m b programes de recerca quantitativament valorables, m é s de l a meitat de les qua ls e s troben a Cata lunya, que dediquen un 7 % (en a lguns casos més ) de l a x ifra de vendes a la recerca i que , en genera l , tenen un f inança­ment suplementari estata l procedent del " Prog rama Nacional de I nvestigación y Desarrol lo Farmacéut ico" i d 'a lt res fonts. És curiós de constatar que les empreses (35) integrades en el " Programa" l ' any 1 987 foren la majoria (20) de capital espanyol , mentre que les i ntegrades els anys 1 988 (5) i 1 989 (8) eren totes estrange­res , excepte una . La major part dels laboratoris espanyols amb programes de recerca solen desenvol upar com­pletament el medicament (és a d i r, des de la s íntesi f ins a l ' eventual ut i l ització c l ín ica ) , mentre que e ls es­t rangers tenen programes més concrets, en molts casos més de desenvolupament que de recerca . Potser l ' i nterès d 'aquestes empreses en la recerca ha estat est imu lada pels benefic is que, teòricament, s 'ofereixen a les que tenen programes d ' i nvestigació, com, per exemple, fac i l itats de reg istre de nous medicaments i revis ió dels preus .

F ina lment, recordem que el " Centro de I nvestigación y Desarrol lo Aplicado SA" de Santa Perpètua de Mo­goda, és un centre privat que es dedica, mitjançant contracte, a la rea l ització de treba l l s sobre farmacolog ia , toxicolog ia , qu ím ica ana l ít ica i m icrobiolog ia .

En conclus ió , h i ha a Cata lunya, possib lement, les bases per a desenvolupar una recerca farmacològ ica mo­derna, tant pel que fa a la recerca bàsica i c l ín ica com a la i ndustria l ; però, com dèiem al pr inc ip i , el n ivel l no és encara ga i re satisfactori . És imprescindib le una atenció més gran de les autoritats autonòmiques a l f inança­ment, f ins a ra i nsuficient, de la i nvestigació que duen a terme grups amb una tasca contrastada i de qua l itat . Cal est imu lar la formació i promoció dels investigadors, en els programes de tercer cic le o en cursos espe­c ia l itzats com el que hom imparteix a l ' Escola Professional de Fa rmacolog ia ( U B-CS IC ) . Hi ha una manca qua­s i absol uta de personal tècnic qua l if icat de grau m itjà, com en molts d 'a ltres camps de recerca. Ha d ' i ncre­mentar-se la relació un iversi tat-indústr ia , per a la qua l cosa hi ha ja canals oberts . Un nombre reduït però sig­n if icat iu d ' indústries farmacèut iques cata lanes dediquen recursos importants a la recerca, cosa que e ls ha per­mès d 'obten i r un nombre important de patents i de productes, a lguns dels qua ls han estat objecte de l l i cèn­cies i nternaciona ls . Seria molt desitjable la màxima potenciació de la recerca a la indústria farmacèutica ca­talana pels seus benef ic is socia ls , c ientíf ics i econòmics. F ina lment, seria conven ient una com u n icació més f lu ida entre els estaments imp l icats en la recerca fa rmacològ ica, en fòrums com per exemple la Societat Ca­talana de Farmacologia (fu ndada e l 1 958) de l 'Acadèmia de C iències Mèdiq ues de Cata lu nya i Ba lears .

La recerca en ciències de la salut Joan Rodés i Teixidor

Departament de Medicina . Universitat de Barcelona

Membre de l ' I n stitut d ' Estudis Catalans

1 07

E l decenni que tot just acaba de concloure ha estat molt i mportant per a l nostre país. AI l la rg d 'aquests anys Cata lunya ha gaudit d ' un període de consol idació i modernització que ha fet que s ' incorporés, a m b totes les seves conseqüències, d ins el que podríem anomenar la societat occidental avançada . Això, que és cert per a una g ran pa rt de l ' activitat de la nostra v ida socia l , pol ít ica i inte l ' lectual , també ho és pel que fa a la recerca d ins les ciències de la sa lut . En efecte, els darrers deu anys hem vist com s 'ha incrementat s ignif icativament la p resència de ls científics del nostre país en els congressos i reunions internaciona ls , i a ix í mateix estem veient que cada cop és més freq üent que es pub l iqu in, a les més reconegudes revistes, treba l l s rea l itzats pels nostres investigadors . No obstant això, no hem d 'obl idar que aq uests progressos han estat deguts no solament a l canvi d 'actitud envers la recerca per pa rt de l 'Administració, s inó també, i jo d i r ia que fonamen­talment. a l g ran esforç ind ividual i col · lectiu rea l i tzat pels professionals d 'aquesta àrea. És doncs una ocas ió oportuna per a reflexionar entorn de les nostres mancances així com de les v ies més ad ients per a soluc io­nar-les .

Des del nostre p unt de vista, la recerca en ciències de la salut ha d 'ésser orientada cap a l descobriment de les causes, e ls mecanismes i e ls tractaments més eficaços de les malalt ies en qua lsevol de ls domin is de la medicina . Aquesta recerca i mpl ica, per tant, l ' ú s de la tecnologia més moderna i perfeccionada, i comp rèn des de la rea l i tzació d ' estudis c l ínics i assaigs terapèutics de nous medicaments fins a la biolog ia molecular i cel · l u lar , la f is io logia i la b ioqu ímica i l 'experi mentació anima l . La mu lt id isc ip l inarietat en l 'àmbit de la inves­tigació en ciències de la salut és per tant evident. Així, els equips de recerca han d ' estar integrats per inves­tigadors c l ínics, b ioq u ím ics, f is iòlegs i , d ' una forma genera l . per tots aquel l s professiona ls que a m b l l u r con­cu rrència contr ibueixen a aprofund i r el coneixement dels problemes f is iopatològ ics de les mala lt ies . Amb aquestes p remisses seria convenient de q üestionar-se e l t ipus de recerca mèdica que hom fa en aquest m o­ment a Cata lunya, i també els l locs on es rea l itza i el g rau d 'especial ització i p rofessional ització de ls investi­gadors del nostre país.

Raons h istòriques i estructura ls han donat l loc a fer que, a l lò que podríem anomenar investigació c l ínica (es­tud is p rospect ius i retrospect ius , assaigs c l ínics, etc . ) . s igu i la part més rel levant de la recerca mèd ica a l Prin­c ipat. Això es degut al fet. que per a d u r-les a terme, no es necessita cap mena d ' insta l ' lació especial ni de persona l , fora de l ' habitual del mateix hospita l . La rea l ització d 'aquests estudis depèn, fonamenta l ment. de la dedicació i l 'esforç dels investigadors per a superar les dif icu ltats associades a la manca d ' una estru ctu ra adequada de recerca a ls hospita ls . G rups de recerca c l ínica de l ' Hospital C l ínic, l ' H ospital de Sant Pau , l ' Hos­pital Germans Trias i Pujol o l ' Hospital de la Val l d ' H ebron han efectuat destacades contribucions en aq uest cam p i són à m pl iament reconeguts al nivell estatal i internaciona l .

Mo lt diferent és l a s ituació e n l'àmbit de l a recerca biomèd ica . E n aquest cas e s necessiten i mportants in­vers ions en equ ipaments, personal adequat i espa is ; inversions que les d iverses institucions són molt refrac­tàries a ass u m i r amb totes les conseqüències. En cond icions òpt imes, la investigació biomèdica req uereix la concentració de recu rsos en una à rea restring ida . Aq uesta fórm ula permet la posada en com ú un conjunt de serveis, com a ra sales d ' ut i l latge sofisticat. sales d 'experimentació ani mal , b ib l ioteca, au les per a semina ris i conferències, g rans cambres fredes, à rees de rentatge i ta l lers mecànics i elèctrics. D 'a ltra banda , aquest sistema afavoreix l'esperit d'equip, esti mula l' i ntercanvi d'idees a tots els nivel ls i ajuda a crear una atmosfera p ropícia a la p roductivitat c ientífica i l 'exce l · lència inte l · lectua l . A Cata l unya, en el moment actua l , no d ispo-

1 08

sem de cap centre que gaudeixi com pletament d 'aquestes condic ions. Tot i a ixò, és cert que les Facu ltats de Medic ina , els Hospita ls U n iversitar is, l ' I nstitut Mun ic ipa l d ' I nvestigacions Mèdiq ues o determ inats centres dependents del Consell Superior d ' I nvestigacions Científiques reuneixen d ' una forma més o menys parcial aquests req ueriments ; malauradament existeixen g rans d if icu ltats per a rea l itza r adequadament la recerca bio­mèd ica a ls nostres g rans hospitals, el l loc on des d ' u n punt de vista teòric aquesta activitat seria més eficaç. Probablement els mot ius econòmics no són els menys i mportants, tot i que, e ls da rrers deu anys, s ' han i n­crementat cons iderablement les xifres ded icades a la recerca . De fet, en el moment actua l , no és ga i re d if íc i l per a ls g rups consol idats aconsegu i r ajuts per a projectes de recerca , de pa rt de la Comissió I nterdeparta­mental de Recerca i I nnovació Tecnològica, el Fondo de I nvestigaciones San ita rias de la Segu ridad Social i l a Secretaría de Estado de U n ivers idades e I nvestigación (antiga CAI CYT) , bé que hem de constata r que e ls ajuts provi nents d 'agències estatals són quantitativament molt més i mportants que els aportats pel Govern cata là. En q ualsevol cas, les fac i l itats per a fer servi r aquests d i ners són m i nses, ja que habitualment a rr iben amb u n retard que osc i l - I a entre 6 mesos i un any, amb la q ua l cosa les previs ions fetes en el moment de l 'ajut han experi mentat i mportants variacions. F i na lment, com que els ajuts són gestionats a t ravés de l 'es­tructu ra admin istrativa de ls centres, en determ inades ocasions aquesta no és capaç de respondre amb l 'agi­l i tat que req uereixen determ inats projectes de recerca . Això ens porta de nou a constata r que p robablement un dels i nconven ients més g rans per a dur a terme els projectes és la manca d ' una organ itzac ió adequada . En el fons , e l que probablement succeeix és que els responsables dels grans hospitals encara no han assu­m it, amb totes les conseqüències, que la recerca biomèd ica s'ha de rea l itzar en aq uests centres . D 'a lt ra ban­da, té poc sentit aug menta r els fon s dedicats a la invest igació si a ixò no és acompa nyat d ' u n i ncrement pa­ra l- Ie l del nombre d ' i nvestigadors, amb la qual cosa entrem de ple en els aspectes relacionats amb e l perso­nal i nvestigador.

Clàssicament hom havia considerat que el p rotagonista de la i nvestigació era el metge, que donava resposta a q üestions que anaven des de qu in era el substrat cel - I u l a r d ' una malalt ia f ins a l ' ef icàcia de determinades pautes terapèutiques . Amb l 'extraord inari desenvo lupament dels m itjans de què d isposem per a la recerca, l 'activitat d ' i nvestigació s ' ha anat a l l unyant del que podríem anomenar "metges cl ínics " , als qua ls els és d i­fíc i l de compag inar u na elevada capacitat cl ín ica amb una elevada capacitat i nvest igadora . Per aquest moti u , darrerament h o m ha promogut l a f ig u ra d e l ' i nvest igador com l a d 'a lgú que d isposa de m itjans m o l t especí­fics i com plexos per a resoldre problemes biològics. No obstant això, mentre l 'objecti u de la recerca mèdica sig u i solucionar els problemes sanitaris de l ' i nd iv idu o de la col- Iectivitat , hem de considera r la i nvestigació mèd ica u na tasca consubstancia l a l 'activitat dels professionals sanita ris . Per tant, hem de reiv ind icar la f ig u ra de l ' i nvestigador com la de q ua lsevol p rofessional que pugu i aportar q uelcom per a un m i l lor coneixement de la sa lut de la població. Ara bé , hem d 'admetre que q ua lsevol l ínia d ' i nvestigació b iomèdica amb certa entitat req uereix personal per a d u r-la a terme; persona l que en molts casos no és el típ ic d ' u n hospita l , com u n especia l ista en biologia molecu lar, un enginyer o u n especia l i sta e n tracta ment de dades, p e r anomenar ca­sos ben d iferents . En el moment actua l , p ràcticament l ' ún ica poss ib i l itat per a obten i r aquest personal és la sol- l ic itud de beques de formació de personal i nvestigador. Lòg icament, el personal que hom pot aconseg u i r a m b aq uest t ipus de beq ues n o és, n i de ben l l uny, el més qua l i ficat, s i n ó q u e , com e l s e u n o m ind ica , é s personal en fase de formació. Consegüentment, en l a majoria dels casos e l s responsables dels projectes as­su meixen la tasca de formar aquest personal , tot i que a ixò ún icament representa retarda r e l problema d u rant quatre o c inc anys . Una vegada format, les poss ib i l i tats d ' incorporar aquest personal a l mateix g ru p de recer­ca o a un a ltre són pràcticament nu l . les i la majoria dels becaris acaba ded icant-se a qualsevol activitat d ife­rent de la investigació Amb aquest s istema, que i m poss ib i l ita el creixement dels g rups de recerca , aquests corren el risc de transformar-se en formadors permanents d 'un personal i nvestigador que no es dedica rà mai a la recerca .

F i na l ment, a més de fi nançament i de persona l , e ls projectes d ' i nvestigació necessiten espai f ís ic on hom els pugu i rea l itzar . Hem de ten i r em compte dos aspectes a l ' hora de ca l ibrar la magn itud d 'aquest p roblema. D 'una banda, la majoria de ls g rans hospita ls de Cata lu nya presenten u n important dèficit d 'espai per a des­envo lupar còmoda ment l l u rs tasques assistencia ls . D'altra banda, f ins fa poc hom no ha considerat seriosa­ment l 'ex istència de g rups de recerca biomèdica en aquests hospita ls . Aquest doble inconvenient ha donat l loc a una ext raordi nària precarietat dels espais de què hom d isposa, els qua ls en genera l han estat aconse­gu its, com si d ig uéss i m , de sotamà. A més, l l u r ut i l ització està d i rig ida a funcions molt específ iques, com àrees d 'experi mentació an ima l o laboratoris , amb la qual cosa manca espai per a a ltres ap l icacions .

Per a conc loure, m'agradar ia reprendre la idea del començament . Mo lts dels problemes que té la recerca en ciències de la sa lut, a lguns dels qua ls han estat descrits a les l ín ies precedents, tenen l 'or igen en l ' i m portant creixement quantitati u , però també qua l itati u , que ha experimentat aquest cam p en els ú l t ims deu anys . Pro­bablement avu i ens trobem en una situació òpti ma per a donar una resposta adequada a tots aquests pro­blemes i aconsegu i r per a Cata lu nya un n ivel l científic completament comparable al de la resta de ls paisos del nostre entorn cu ltu ra l .

La recerca en botànica Oriol de Bolòs

Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona

Membre de l ' I nstitut d 'Estud is Cata lans .

--------------------------

1 1 1

Dins l a h i stòria, certament modesta , d e la ciència cata lana, una d e les branques d 'estud i que tenen una tra­d ic ió més l larga i que han gaudit de més continuïtat és la botànica.

E l treba l l dels botànics no s'ha interrom put pràcticament mai , a ls Pa¡'sos Cata lans, des del seg le XVlè , l 'època de més activitat de la Càtedra d ' H e rbes de la U n iversitat de València i , a lhora , l ' època de pub l icació de ls Krau­terbücher que, a l ' E u ropa centra l , i n ic iaven la botàn ica moderna. E ls estud is de Josep M . Camarasa mostren que f ins i tot en el període obscur del seg le XVl l lè i de la pr imera part del seg le X IXè , temps en q uè, a lmenys a l Princ ipat, no hi hagué amb prou feines cap progrés en els coneixements botànics, es mantenia un ca l i u i mportant, que va fac i l itar, m é s endavant, l ' eclosió de l 'escola de Costa .

Podem d i r que, en l 'aspecte botànic , el Pr incipat de Cata lunya i el conjunt dels Països Cata lans se s ituen d ig­nament enmig dels a ltres països europeus, per bé que els estudiosos que ha produït la nostra terra han es­tat, amb molt poques excepcions, f igu res actives sobretot a nivell territoria l , que no han intervi ngut a penes en l 'e laboració de les bases teòriques de la ciència de les p lantes.

S i exam i nem l ' estat de la botàn ica cata lana els pr imers anys del segle XXè, f ins el 1 936, observarem que en aquel l tem ps la recerca c ientíf ica es concentrava ga i rebé tota lment en una sola persona : pr imer Cadeva l l , des­prés Font i Quer, eren els botàn ics catalans per antonomàsia .

Pe ls volts de 1 930-1 935 , a l costat de Font i Quer només h i havia Carlos Pau , un a potecari de Sogorb, pr in­c ipa lment autod idacte, i ja molt vel l , i l 'occità Frère Sennen, de les Escoles Crist ianes, bon recol·lector, però home que, com el seu mestre Gandoger, no s 'h i pensava ga i re a l ' hora d 'atr ibu i r la condició d ' espècie nova a les p lantes que trobava . Hi havia, a més, a lguns joves deixebles de Font i Quer, que pujaven , com Josep Cuatrecasas, catedràtic a Madrid des del 1 931 , i uns quants a mateurs de bona volu ntat i d 'ambic ions l im itades.

Però, s i en aquel l temps eren molt escassos els botànics p rofessionals , la intensitat i la qua l itat de l lu r t rebal l feren q u e l a botàn ica cata lana ocu pés un l loc eminent d ins l ' Estat espanyol i fos respectada e n e l s medis científics i nternaciona ls . És l 'època de creixença de l ' I nstitut Botànic de Barcelona, l 'època en què Font i Quer explorava e l Marroc, encara poc conegut, i , amb la col · laboració de l ' a lemany Werner Rothmaler, prepa rava el magne projecte de Flora Occidental , que havia de reu n i r, en u na g ran s íntesi , els coneixements sobre les p lantes de l ' espai que va des dels Alps provença ls f ins a Portuga l , a les I l les Canàries i al desert del Sà­hara .

La g uerra de 1 936-1 939 i l e s seves conseqüències foren nefastes p e r a la botànica catalana i ob l igaren a a r­raconar e ls projectes en curs . Però, u n cop estab i l itzada la s ituació, es va començar a defi n i r u n nou estat de coses que ens condueix g radualment a l 'actual itat.

Des dels pr imers anys de postguerra cal considerar acabat el període que podríem anomenar u n i pe rsona l . Pe ls volts de 1 945-1 950 l a botànica era cu ltivada a Barcelona e n tres centres separats : l ' I nst itut Botànic , que , encara que era d i rig it per Antoni de Bolòs, continuava sota la inf l uència d i recta de Font i Quer ; la càtedra de Botànica de la Facu ltat de Farmàcia, on Mariano Losa i Pere Montserrat feien u n intens trebal l f lorístic, i la càtedra de Botànica de la Facu ltat de Ciències, en la qua l Prudenci Seró in ic iava la formació de l ' escola de briologia que , més tard, ha t ingut u n vigorós desenvo lupament.

Aquests tres grups e ren plenament autònoms, però mantenien bones relacions entre el ls . Losa actuava pel

1 14

En aquest camp el n ivel l de coneixements avança ràpidament. Això pot semblar que no estigu i d 'acord a m b la tendència, perceptib le en a l g u n s d e l s països capdavanters, de deixar a segon terme la f lorística p e r ta l d e ded icar l 'atenció pr incipal a l e s noves vies d 'estud i que obre la ciència actua l . C a l tenir en compte, però, q u e a ls Països Cata lans , com , en genera l , a l conj unt de les terres mediterrànies, n o seria convenient l a marg i na­ció dels estud is f lorístics perquè encara som força l luny del nive l l de coneixements que pod ria j ust if icar e l desviament de l ' atenció cap a d 'a ltres object ius . No hem d 'obl idar, tampoc, que f ins i tot en els països eu­ropeus més avançats, de f lora ja molt coneguda, la recerca f lorística, bé que no a l 'avantguarda de la c iència, conti nua regu larment, sostinguda per una infrastructura molt més vigorosa que la que nosa ltres posseï m .

Les noves generacions de taxonomistes s'esforcen p e r superar e l s mètodes de treba l l trad ic ionals i per i n­corpora r les noves tècn iques de la biotaxonomia i les concepcions teòriques modernes. A hores d ' a ra en molts dels nostres centres hom fa estud is de cariolog ia , de genètica, de bioquímica , de taxonom ia n u mèrica, etc. Alguns autors joves treba l len en la revisió taxonòm ica de g rups crít ics segons cr iter is actua ls . Però hem de reconèixer que, en aquest terreny la nostra activitat és feble, encara , s i la comparem amb la de ls països més avançats. És conven ient, doncs, que els investigadors estrenyin les relacions amb e ls nucl is i nternacio­nals capdavanters i, a més, que pugu in d isposar dels mitjans necessaris per a ap l icar les noves tècn iques , que sovint requereixen material de cost elevat.

Els botànics cata lans no han t ingut mai cap intervenció d igna d 'esment en l 'e laboració de les teories de la macrotaxonomia . F ins fa poc aq uest cam p semblava reservat als científics dels g rans països, on la recerca d isposa d ' u na forta i nfrastructura . Ara , però, amb u na fac i l itat de comun icacions molt més gran, ja no és pas tan just if icada la nostra marg inació en aquest terreny. És veritat que per a entrar-hi ca ldria una preparació prè­via que, no ten i nt mestres especial itzats, és molt d ifíc i l d 'obten i r .

U n dels fets més notables que caracteritzen la botànica catalana posterior al 1 939 és la gran expansió de l ' estud i de ls vegeta ls inferiors, la cr iptogàmia . Abans de la guerra, la recerca en aquesta branca de la botànica era quasi i nexistent. Ara h i trebal len nucl is molt act ius d ' investigadors, que, entre tots, cobreixen ga i rebé to­tes les especial itats pr inci pa ls . En aquest camp els d iversos centres mostren una especial ització bastant c lara .

L 'a lgolog ia , i n iciada per Ramon Margalef a les aigües dolces i per Juan Seoane a les mar ines, é s conreada actualment a la Facu ltat de Farmàcia de Barcelona, a G i rona, a Blanes, etc .

L 'estud i dels fongs, la m icologia, s ' ha expandit i ha avançat d 'una manera molt notable. Recordem que e ls esforços que féu Font i Quer per asso l i r un coneixement bàsic de la f lora fúngica cata lana hagueren de re­colzar en l ' ajut d ' especia l istes estrangers i que, abans del 1 936, Font no s'atrevia ni tan sols a organ itzar ex­posicions de bolets, en el fons una activitat de s i mple divulgació, si no era sota la d i recció d 'aquel ls espec ia­l i stes. Així ho férem també l 'any 1 96 1 , quan l ' I nstitut Botànic reprengué e l costum de les exposic ions de bo­Iets tardora ls . Però, pocs anys després, la i ntervenció d 'estrangers ja no era necessàr ia . A hores d 'a ra , no tan sols a la Facultat de B io logia de Barcelona, s inó a d iversos altres centres hom fa estud is regu la rs sobre e ls fongs. La creació de la Societat Catalana de Micologia , l ' any 1 972, entitat que reuneix m icòlegs profes­sionals i s imp les a m ics dels bolets, representà un pas i mportant en la consol idació de l 'activitat m icològ ica .

La l i quenolog ia , l ' estud i de la qua l havia estat i n i ciat, amb resu ltats med iocres, a l començament del seg le , romangué aba ndonada f ins que sorgí una vigorosa escola d ' i nvestigadors de ls líquens, in iciada per Xavier Ll i­mona a la Facu ltat de Biologia de Barcelona. Actualment encara manca molt per a ten i r un coneixement sa­tisfactori dels líq uens de Cata lunya i de les terres properes, però els avanços fets pels l iquenòlegs cata lans, que han treba l lat en una g ran àrea del territori mediterran i occidenta l , són ja molt i m portants .

E ls estud is de briologia, que és la ciència que s 'ocupa de les molses i els vegeta ls af ins, foren i n iciats per Prudenci Seró a l Laboratori de Botàn ica de Ja Facu ltat de Ciències de Barcelona devers 1 940. L 'obra rigorosa i modesta del doctor Seró ha donat fruit en l 'escola d ' i nvestigadors molt act ius que ha crescut sota l ' i m pu ls de ls seus deixebles i m mediats .

En el moment actual la briologia és cu ltivada a d iversos centres, però el nuc l i més i m portant i més ben equ i­pat conti nua essent el de la U n iversitat Autònoma de Barcelona .

La morfolog ia i la f is iologia dels vegeta ls no han estat a penes gens cu lt ivades pels nost res botànics f ins fa poc temps . Només a part i r de la v inguda a la Un iversitat de Barcelona del professor Arturo Caba l lero López, l ' any 1 949, la recerca sobre temes de F is iologia dels vegeta ls ha passat a ocupa r un lloc d igne al costat de les a ltres branques de la botànica. Ara, hom treba l la sobre f is iologia i ecofisiologia de les p lantes en d iversos centres u n iversitar is . Però, en el cam p de la morfologia, la producció dels botànics cata lans és enca ra molt escassa.

La geobotàn ica , que tracta la problemàtica relacionada amb la local ització de ls vegeta ls , ha t ingut u n desen­volupament considerable després del 1 939. La inf luència d i recta d ' u na de les persona l i tats més i m portants

1 1 2

seu compte, però era respectuós i sempre correcte amb Font i Quer i a mb els seus deixebles . Pere M ont­serrat i Prudenci Seró treba l laven en estret contacte amb l ' I n stitut Botàn ic .

No podem pas d i r, doncs, que aquests anys de postguerra, que, en general , foren molt negat ius per a la cu l­tura cata lana, correspongu in a u na fase d ' i nacció en el camp de la botànica. Això sí , la manca de suport i ns­t itucional superior, la m isèria dels pressupostos , la p ràctica i m poss ibi l itat de viatjar, la d i f icu ltat de publ icar e ls resultats del trebal l , obl igaven a una reducció molt acusada de l 'ambic ió dels projectes c ientífics . Així va néixer una manera de fer especia l , d ' horitzons necessàriament l im itats : hom només podia tractar de treure el màxim partit d 'a l lò que tenia a la mà, però no podia aspira r a a ltres object ius que, en l là de la nostra terra , haur ien estat perfectament asseq uibles.

Passant e ls anys, la s ituació ha canviat de m ica en m ica, però enca ra romanen d ins la botàn ica act ituds nas­cudes e ls anys quaranta, que es mantenen, en pa rt a conseqüència d ' hàbits adq u i r its i en part perquè no ha desaparegut p lenament la marg inació de la cu ltura científica cata lana que les va provocar.

Actualment, com aleshores, el centre de recerca més ben dotat per a l trebal l taxonòmic i floríst ic sobre plan­tes vascu lars és l ' I n stitut Botàn ic de Barcelona, que posseeix u nes potencia l i tats i ncomparablement supe­riors a les de les a ltres entitats botàn iques cata lanes per a rea l itzar treba l ls en les d ites especial itats.

Un i n strument bàs ic per a trebal lar-hi és e l material de comparació, les col· leccions de p lantes o herba r is . Per això hom considera el volu m i la qua l itat dels herbaris un exponent molt s ign if icat iu de la categoria dels cen­tres de recerca botànica . E n aquest aspecte, l ' I nstitut Botànic , a mb un vo l u m de col · leccions que s 'acosta a l m i l ió d 'exemplars , és p lenament comparable a molts dels centres europeus d ' i m portància m itjana i és su pe­rior a les entitats corresponents d ' u n nombre cons iderable de c iutats a mb tradició científ ica més arrelada que la de Barcelona .

La bibl ioteca de l ' I nstitut Botànic , tot i les seves deficiències, és molt va l uosa i no es pot compara r amb cap altra dels Països Cata lans . Són notables, en particu lar , e ls fons flo rístics i geobotàn ics, a ixí com la co l · lecció de l l ib res antics procedents del museu de la fam íl ia Salvador.

En a ltres aspectes l ' I nstitut Botàn ic és més f luix. De tota manera , les col · leccions de plantes i nferiors que posseeix tenen també un valor ind iscutible. Quant a eq u ipament de laboratori per a estud is biotaxonòm ics i ecològics, hom ha fet i fa esforços per tal d 'obten i r el material ind ispensable, però h i ha mancances que , sen­se aportacions econòmiques importants, no poden ésser reduïdes.

Si els mitjans acu m u lats a l ' I nstitut Botànic en fan un centre de recerca amb poss ib i l i tats molt elevades, la plant i l la de personal que h i treba l la , per més que i nclogu i i nvestigadors de g ran qua l itat hu mana i c ientíf ica, és netament insuf ic ient . El petit nuc l i d ' homes de ciència i de personal auxi l iar, responsable no sols del fun­cionament de l ' I nstitut, s inó també del Jardí Botànic an nex, la Importància del qua l per a Barcelona és evi­dent, resu lta numèricament molt i nferior a l mín im necessari perquè una entitat de la magnitud de la que trac­tem doni el rend i ment que en ca ldria esperar .

És preocupa nt, sobretot, la s ituació admin istrativa de l ' I n stitut Botàn ic . E ls M useus de Ciències Natura ls de Barcelona i , entre e l ls , el de Botànica, l 'actual I n stitut Botànic , foren fu ndats a l pr incipi de l segle actual per l 'Aju ntament de la ciutat, que , davant la i noperància de l ' Estat i de la U n iversitat, es cons iderà obl igat a fer una func ió de su plència que ha estat transcendental per a la nostra cultura .

J a fa molts anys, però, q u e l 'Aju ntament, havent d 'atendre les necessitats imperioses d e l a població, sovint su periors a les seves forces, no veu pas tan clar que l i correspongu i aquel la funció de suplència en el camp de la recerca c ientífica . No és possible d 'obl idar, a ixò no obstant, que e ls Aj untaments actuals són e ls hereus dels que varen crear e ls centres científics barcelon ins . Tenen, doncs, la responsab i l itat i ne lud ib le de vetl lar per tal que no es mal meti un patrimoni cultura l que tenen a les mans i que pertany a tot el poble ba rce loní i cata là .

L ' I nst itut Botàn ic rep també el suport del Consel l Superior d ' I nvestigacions Científ iq ues, d 'acord a mb u n con­veni que a rrenca de l 'any 1 946. Però, evidentment, el Conse l l només pot fer a l ' I nstitut funcions compatibles amb e l nivel l d 'a utonom ia que requereix un centre vincu lat plenament, d 'ençà del seu origen, a la cu ltura ca­ta lana.

D 'a ltra banda, la Genera l i tat de Cata lunya, que no es pot desentendre d ' u n organ isme c ientífic l 'àmbit de l qua l u ltrapassa a mplament el marc de la c iutat de Barcelona, només l i ha concedit a lguns ajuts ocas ionals a través de la C I R IT . E n l 'estat de coses actual només u na actuacIó decid ida de la Genera l itat pot assegu ra r la conti n uïtat de l ' I nstitut Botànic com a centre de recerca científ ica i la seva adaptació a les exigències, cada vegada més grans, dels nous temps.

És ben clar que l 'Aju ntament, p ropietari de la major part dels materia ls de l ' I nstitut, h i té uns d rets ind iscu-

1 1 3

t ibles, que han d ' ésser respectats . Però, entre tots, caldria trobar la fórmula que fes compatib le aquest res­pecte amb l ' aprofitament òptim del potencial c ientífic existent.

El propòsit de crear un nou Jard í Botàn ic a Montju'lc, gràcies a l qual Barce lona no hagi de s uportar m és la vergonya d ' ésser l ' ú n ica c iutat del món, de la seva categoria, sense un jardí botàn ic d igne, pot condu ir cap a la solució de la problemàtica general de l 'Institut Botàn ic . Esperem que totes les institucions afectades sa­bran actuar d 'acord a m b les responsabi l itats que els corresponen i que s 'esforçaran harmònicament per tal que el futur de la botàn ica a Barcelona resti garantit .

A hores d 'ara , una gran part de la recerca botàn ica es fa a les U n iversitats . En el curs dels darrers decenn is , la botàn ica u n ivers ità ria s 'ha amp l iat d ' una manera mol t notable, tant en nombre de centres com en persona l . E ntre la situació que hem conegut abans del 1 960 -un catedràtic i u n ajudant de pràct iques gratu lt. que en­senyaven a lguns a lumnes escadussers, entre els qua ls rarament a lgun es vol ia ded icar a la botàn ica- i l 'es­tat de coses actua l hi ha una d iferència enorme. Ara, eq u ips relativament nombrosos de professors atenen una gran q uantitat d 'estudiants, dels quals s 'or ig inen grups nodrits i selectes de joves investigadors .

Abans del 1 936, a la Un iversitat de Barcelona hi havia dues càtedres de Botàn ica separades, una a la Facu ltat de Ciències i l ' a ltra a la de Farmàcia . En aquel l temps, sota la inf luència de Font i Quer, hom considerava seriosament la poss ib i l itat d 'agrupar-les en un Departament de Botàn ica ún ic , obert a ls estud iosos de totes les Facu ltats . La guerra va fer i m poss ible aquest projecte.

Ara, ja no hi ha dos centres univers ita ris a Barcelona, s inó t res : els dos de la U n iversitat antiga i e l de Bel la­terra . Hi hem d 'afegir encara e l nucl i del Col'legi U n iversitari de G i rona. En aquesta situació ja no sembla pos­s ib le de pensar en u na fusió, però sí que seria convenient a lgun nexe de coord inació entre els centres botà­nics cata lans, u n iversita ris o no, que ajudés a sumar esforços de tothom i a evita r dup l icacions inút i ls .

Actua lment són m oltes les persones que fan recerca botàn ica i la majoria ho fan en centres un iversitaris o d 'a lta cu ltura. No fa pas tants anys que pràcticament només l ' I nstitut Botàn ic i la U n iversitat de Barcelona s 'ocupaven de l 'estud i de la f lora i la vegetació dels Paisos Cata lans . Ara , fora de Barcelona hi treba l len ac­tivament les U n iversitats de València, la U n iversitat de les I l les Ba lears, el Col- Iegi U n iversitari de G irona, e l Centre U n iversitari de Perpi nyà, el Laboratori Aragó de Banyuls, el Centre d ' E studis Avançats i el Jard í Botà­nic Mar i M urtra , de Blanes, l ' I nstitut d ' Estudis I lerdencs de Lleida, l' l nstituto Pirena ico de Ecolog ía de Jaca, i encara d 'a ltres .

E ls botànics amateurs, que han contribul"t tant a l progrés dels coneixements f lorístics a la nostra terra, han perdut i mportància relativa a mesura que la professional ització s ' ha i m posat cada vegada més. De tota ma­nera , grups especia l itzats i persones isolades conti nuen fent una feina meritòria i digna de consideració. R e­cordem ací , per exemple, l 'activitat important de la Societat Catalana de M icologia o la feina inest imable de D E . PA. NA. en defensa del patri moni natura l de la nostra terra , per esmentar d ues societats i ntegrades prin­cipalment per a m ics de la natura no professiona ls .

L'extraord inari i ncrement del nombre de persones interessades en l ' estudi de la v ida vegeta l i , més en g e­nera l , de la natura , crea, certament. problemes pràctics. La U n ivers itat pateix una gran desproporció entre e ls recursos humans i mater ia ls de què d isposa i el nombre d 'estudiants que ha d 'atendre . Molts de ls que estudien l ' especia l i tat de botàn ica asp i ren a participar en l a recerca i no hi ha possib i l itat d 'ofer i r- los u n mín im de mitjans per ta l que pugu in avançar en l lur camí . E l tercer cic le, que mena a l doctorat. es troba completa­ment satu rat, i joves que hi voldrien accedir, tot i tenir bones q ua l itats, n 'han d ' ésser exclosos .

L'abu ndor de persona l obl iga també a de l imita r el camp de treba l l de cadascú . No tr igarà gaire, per exem ple, a ésser d ifíci l de trobar àrees poc conegudes per a fer-hi monografies loca ls , per l 'esti l de tantes de les tes is de doctorat fetes f ins ara .

U n a l tre problema és la d if icu ltat de publ icació dels resu ltats de la recerca . Si l 'obra feta ha de restar inèd ita , la seva ut i l itat és gairebé nu l - la . I a ixò és el què passa en un nombre massa gran de casos .

U n dels canvis més i mportants que s 'han produ"lt els darrers temps ha estat l ' amp l iació de l 'espectre d ' es­pecia l i tats tractades pels investigadors.

F ins el 1 936 els nostres botàn ics s 'havien ocupat gai rebé només de microtaxonomia i florística de les p lantes vascu lars . D'acord amb els mètodes clàssics, hom s 'esforçava per tal d 'afinar el coneixement de les espè­cies i de l l u rs s u bdivis ions i per fer augmentar la informació sobre l lur d istr ibució geogràfica i l l urs exigències ecològiques. Això condul"a a l 'elaboració d 'obres florístiques de síntes i , de d iversos n ivel ls .

F ins ara aquests estudis no tan so ls no s 'han interromput. s inó que, amb l 'augment del nombre de botàn ics i amb la millora de les possibilitats de circu lació , han rebut un nou impuls. A la gran majoria de ls centres bo­tànics cata lans h i ha gent que treba l la , amb més intensitat o menys, en la florística de les plantes superiors .

1 1 5

que ha donat aquesta ciència a nivel l m u ndia l . Josias Braun-Blanquet. ha estat decis iva per a fer q u e e ls PaI­sos Catalans f igur in entre les terres europees en què la vegetació és més ben coneguda . Ga irebé a tots e ls centres de recerca h i ha gent que fa treba l l geobotàn ic . D'acord amb les l ín ies d 'actuació desenvo lupades per l ' escola de la S . I . G . M A , la geobotànica no es proposa pas una s imple descri pció de la vegetació, s inó que tracta d 'aprofund i r el coneixement de l 'estructura i la d inàmica de la coberta vegetal i de les relacions de la vegetació amb l 'ambient. Entra de ple, doncs, dins el gran conju nt de les ciències eco lòg iques . Geobo­tàn ica i ecolog ia de les plantes són ciències que tenen la major part dels object ius en com ú i que , per a ixò, han estat tractades en gra n part conjuntament. En el moment actual . l ' existència de càtedres de Botànica i d ' Ecologia separades tendeix a afavorir u n cert g rau d 'especial ització, que no s 'oposa, però, a l ' activitat coor­d inada de tots dos grups d ' investigadors .

E ls estud is geobotànics troben una apl icació d irecta en la fonamentació científ ica de les tècn iques foresta ls i p ratícoles . Com que l 'augment de la potència tecnològ ica fa que la problemàtica relacionada a m b l ' aprofita­ment dels recursos natura ls adquireixi una g ravetat cada vegada més gran, la societat reclama amb ins istèn­cia la intervenció dels científics d 'orientació ecològ ica en la gestió del patrimoni natura l i en l 'ordenació del territor i . Per aquesta causa les actuacions dels geobotànics en aquest terreny han esdevingut freqüents.

La pa leobotànica en part és cu ltivada per pa leontòlegs de formació principalment geològica, que s 'ocupen sobretot dels fòss i ls d ' edat preq uaternària . L 'estudi dels microfòss i ls i , sobretot. dels grans de pol ' len , en es­pecial dels que corresponen a temps posteriors a la darrera g laciació, té un interès extraord inari per a la com­p rensió dels canvis d 'ambient que s ' han p rod uït i de la història dels éssers vi us que els han hagut de sofrir. Després de reiterats intents infructuosos fets per tal que es constitu ís un nucl i d ' i nvestigadors d 'aquesta es­pecia l itat. ara la pa l inologia és conreada seriosament per d iversos grups un iversitar is . E ls resu l tats obt inguts ja són notables, bé que pa rcia ls . Cal esperar que la conti nuació de les investigacions permetrà u na com pren­sió més completa, no tan sols de com eren les coses en temps pretèrits, sinó també de les rea l i tats biogeo­gràf iques actua ls .

E l tema l i ng ü ístic és important semp re que hom parla de la recerca científica cata lana . En botàn ica el cata là ha estat l ' id ioma emprat majorità r iament d 'ençà que Estanis lau Vayreda va publ icar el Catàleg de la Flora de la Vall de Núria l 'any 1 882. L 'experiència de més d ' u n segle ens d iu que l ' ús del cata là no ha estat cap obs­tacle que dif icu ltés apreciablement la comprensió de les publ icacions en els medis científics i nternacionals que h i poden tenir interès ni que privés la citació dels texts en publ icacions estrangeres. En relació amb això, tradu'lm e l paràgraf següent. inclòs d ins la recensió d ' una obra botàn ica cata lana feta per l ' i l · l ustre botàn ic de l lengua a lemanya J urko Grau i a pareguda fa pocs mesos en una de les revistes botàn iques més prestigioses d ' E u ropa: " De moment hom es pot entrebancar amb el català , però aviat s 'adona que el text no resu lta pas prohibit iu per a qu i t ingui una cu ltura l ingü ística norma l i conegui l lengües romàniques o l lat í" . ( 1 )

Rea l ment, el cata là escrit no ofereix cap dif icu ltat seriosa a ls coneixedors del caste l là , de l portuguès o de l ' i ta l ià , i ben poques a qu i domina e l francès . En això la s ituació de la nostra l l engua és més bona que la d ' a l­tres id iomes sostinguts per un Estat.

Natura lment. hom ha fet serv i r també altres l lengües en les publ icacions botàn iques. Castellà en escrits ad reçats pri ncipalment a gent no catalana de l ' Estat espanyol o d 'Amèrica del Sud . També caste l là d ' u na ma­nera quasi exclus iva per i m posició governativa en temps de la d ictad ura franqu ista . E l francès, com a l lengua científica internaciona l de pr imer ordre, ha estat emprat en publ icacions que hom vo l ia que foss in l leg ides amb faci l itat a tot Europa . En el moment present el francès perd ràpidament la cons ideració que havia t ingut i a ixò obl iga a substitu i r-lo progress ivament per l ' anglès.

En e l futur sembla possib le, doncs, u na producció en cata là, sobretot per a ls treba l l s de caràcter territoria l . i una producció en anglès, per a a l lò que interessi igualment a Cata l unya que a ls Estats U n its o al Japó.

L leg int e ls paràgrafs precedents, que descriuen el quadre d 'especial itats sobre les qua ls fa feina la nostra gent. i considerant l 'abundor d ' i nvestigadors joves de què d isposem, fàc i lment ens podríem fer una idea op­t im ista de la s ituació actual i futu ra de la recerca botàn ica a Cata lunya. Però, s i exam inem a m b cura tots e ls aspectes de la rea l itat. veu rem que les coses són molt més complexes i que no hi ha pas ga i re moti u per a actituds triomfa l i stes .

És cert que e ls botàn ics catalans, en conju nt. fan una obra sòl ida, d 'acord amb el projecte general d 'actuació que arrenca de Pius Font i Quer i que condueix a un cOr:leixement cada vegada més complet de la f lora i de la vegetació dels nostres països i de les terres properes . Hom treba l la a ls Països Cata lans i a les terres veïnes i, sovint. estén el camp d 'exploració a tota la part or iental de la Pen íns u la I bèrica, dels Piri neus al Sistema de muntanyes Iberídic, o sigui. fins al País Basc i a Múrcia. Hom ha iniciat. també, la represa de ls estud is en terres l l unyanes. L 'exploració botàn ica del Marroc, a la qual Font i Quer ded icà un esforç tan g ran , és conti-

1 1 6

nuada per a lguns botàn ics barcelonins actuals . Campanyes d ' exploració han estat d i rig ides a l a Med iterràn ia orienta l . a la Macaronèsia i a d iversos països d 'Amèrica del Sud .

Però, s i la qua l itat g loba l de la recerca botàn ica cata lana ha estat reconeg uda reiteradament per la crítica in­ternaciona l , no ens és poss ib le de d issi m u la r que entre la nostra gent és força d i fosa una certa i nèrcia que fa que costi de comença r l ín ies de treba l l noves i d'adaptar-se a nous mètodes d ' i nvestigació . És un fet que la botàn ica catalana no es troba pas a la primera l ín ia de la recerca internacional i que, en a lguns aspectes, n i tan sols conserva les posic ions d 'avantguarda, dins l ' Estat espanyol. que havia ocupat en a ltres temps . Cal ten i r present que l ' expansió dels estud is botànics que hem i ntentat de descriu re en aquestes pàg i nes no és pas un fenomen exclusivament cata là, s inó molt més ample . E l terrible desert c ientíf ic que l 'any 1 936 s 'es­tenia entre Barcelona i Lisboa, només interromput per l 'oasi madri leny, ha desaparegut . Ara hi ha nuc l is d ' i n­vestigadors acti us a Aragó, al País Basc, a Anda lus ia , a Astúries i a d iversos l locs més. D 'a ltra banda l 'estruc­tura molt centra l itzada dels organ ismes de recerca fa que els mitjans materials que a rriben a Cata l unya s igu in una proporció mol t petita en re lació amb els que són atribuïts a ls centres de Madri d . Aquesta pobresa de m itjans condic iona fortament l 'esperit de ls investigadors cata lans i deu ésser, a lmenys en part , responsable de la feble capacitat d ' i n i c iativa a què hem a l · lud i t .

La poca consideració que han rebut a Cata lunya a lgunes l ín ies de treba l l que són objecte d ' i ntensa atenció en e l conjunt del món pot afectar, per exemple, els anomenats índexs d ' i m pacte, que haurien de serv i r per a determ i na r e l valor rea l de la feina feta per cada persona o per cada grup.

Aquests índexs, pensats en primer l loc per a c iències de caràcter no territorial . so len donar resu ltats molt poc s ign if icat ius s i hom els vol apl icar a ciències com la botànica. Però, com que els fan servir e ls organ ismes ofic ia ls a l ' hora de d ist ribu i r recursos, e ls g rups que, d 'acord amb les normes adoptades, fan u n paper poc br i l lant, resten cada vegada més marg inats. Convé que els joves pensin en aq uests problemes, que s 'esfor­c in per i nterven i r en l 'estud i dels g rans temes d ' interès general per a l conj unt del món i que no deix in que la botàn ica catalana perd i e l l loc ben d igne a l q ua l la van fe r pujar e ls nost res predecessors.

Nota

1 .- "Man mag zwar zunachst über das Katalan isch stolpern. stellt aber rasch fest. dass bei Kenntnis romanischer Sprachen oder von Latein auch der Text s ich dem übl icherweise Sprachkundigen nicht verschliesst" . Botanische Jahrbücher 1 1 1 ( 1 ) : 1 40. Stuttgart. 1 2 SepL 1 989.

La recerca en micro biologia Joan Jafre

Departament de M icrobiolog ia . U n iversitat de Barcelona

1 1 9

La microbiologia a Catalunya

La m icrobiologia com a d isc ip l ina neix d u rant e l darrer terç del seg le X IX fonamenta lment com a conseqüèn­cia dels treba l l s de les escoles francesa i a lemanya de Pasteur i Koch . Durant aq uest període tenen l loc al­guns dels descobriments essencia ls per a l desenvolupament de la m icrobiologia com són la demostració de la no existència de la generació espontàn ia , el descobriment de la funció dels microorganismes en la trans­formació de la matèria orgàn i ca , el descobriment de la funció dels m icroorgan ismes com a causants de ma­la lt ies i la posada a punt dels mètodes de cult iu pur . A Cata lunya el desenvolupa ment de la m icrob iologia, que s ' i n ic ia a les acaba l les del seg le, va l l igada exclusivament a l 'estudi i control de ls microorgan ismes cau­sants de mala lt ies . La figu ra més rel levant d 'aquest pr imer període fou Jaume Ferran , el pr imer d i rector del Laboratori M u n ic ipa l de Barcelona, on es desenvolupa la major part de l 'activitat de recerca m icrobiològica f ins a la Guerra Civi l . E l seu successor, Ramon Turró, en fou també una fig u ra destacada. Posteriorment tam­bé hi desenvoluparen l l u r activitat a ltres coneguts microbiòlegs com Pere Domi ngo i P. Cartañà, i s ' h i forma­ren prestig iosos especia l istes que desenvoluparen l l u r activitat a l 'estranger, com F rancesc D u ran-Reyna ls , i , sobretot. Jord i Casa ls , que f i n s a la meitat d e l s anys setanta ha estat la pr imera autoritat m u n d i a l sobre a r­bovi rus.

La G uerra Civ i l desorgan itzà tota lment els centres establerts i f ins el decenn i dels seixanta només es man­t ingué una feble activ itat en a lguns centres mèdics, princ ipa l ment en el nuc l i Facu ltat de Medic i na-Hospital C l ín ic de Barcelona on J u sto Cova leda, Amadeu Foz i pr incipalment Agustí Pomarola mant ingueren la torxa de la m icrobiolog ia.

E ls anys seixanta van ésser crucia ls per al desenvol upament de la m icrobiologia a Cata lunya . Hi va haver dos fets importantíss ims . Un fou l 'establ i ment dels Serveis de M icrobiologia en e ls Hospita ls de la Segu retat So­c ia l , exemple segu it també per altres hospita ls que no pertanyien a la xarxa públ ica . L 'a ltre fou el desenvo­lupament d 'activ itats en microbiologia no l l igades d i rectament a l 'estudi dels m icroorgan ismes com a agents causals de mala lt ia , i de les quals podríem fixar e ls i n ic is en les activitats de Ramon Parés a la Facu ltat de Ciències de la U n ivers itat de Barcelona .

E ls anys vu itanta s 'han caracteritzat per la incorporació a centres hospitalaris i un iversitaris de nombres i m­portants de m icrobiòlegs joves, que han completat la formació a centres d 'excel ' lència a E u ropa i Amèrica. Això fa que hom pugui af irmar que el potencia l humà és francament important, igua lant. malgrat les l i m ita­cions de personal i de infrastructures, el n ivel l m itjà de països de l 'òrbita europea . Això queda reflectit en les nombroses publ icacions que els m icrobiòlegs catalans en general aporten a les revistes especia l itzades de major impacte científic, i també en l ' i nterès que estudiants postgraduats i f ins i tot postdoctora ls de països amb més trad ic ió que nosa ltres tenen per fer estades als nostres centres.

Seria desitjable que, d i ntre d ' u ns anys, poguéssim d i r que els anys noranta han representat la nostra i ncor­poració a l conj u nt de països d 'avantg uarda en dos aspectes : el primer en la i ncorporació de la i ndú str ia a la recerca pu nta en estreta col · laboració amb les U n iversitats i e ls Centres de recerca ; el segon, en la col · labo­ració de la recerca microbiològica amb altres activitats científ iques i tecnològ i ques.

Actualment. pel que fa a la recerca en microbiologia clín ica , la major part de l ' activitat és d uta a term e en e ls g rans centres hospitalaris de Barcelona l l igats a l 'ensenyament u n ivers itari , com són l ' H ospita l de Sant Pau ,

1 20

l ' Hospital C l ín ic , les Residències Sanitàries de Bel lvitge i de la Val l d ' H ebron i l ' Hospita l del Mar . Activitats menors són dutes a terme en a lguns a ltres centres com l ' H ospital de Sant Joan de Déu, I : Hospital del Sagrat Cor, etc. Cal destacar l 'exce l ' lent qual itat dels serveis de microbiologia de petits hospitals comarca ls , que fa que puguin partic ipar en estud is multicentre de gran interès sobretot en el cam p de l ' ep idemiologia .

Sens dubte l 'activitat de recerca més i m portant es refereix a la bacteriolog ia , mentre que les activ itats de recerca en virologia, m icolog ia i parasitologia han estat més redu·'des. En genera l la recerca real itzada es re­fereix a la posada a punt de mètodes de d iagnòstic, ut i l itzant si cal tots els recursos que les modernes tèc­n iques i m munològ iques i genètiques ofereixen actualment ; estud is relacionats amb metabol isme i constitu­ció dels m icroorgan ismes per a faci l i ta r-ne el d iagnòstic; estud is de resistència a ls ant ib iòtics ; epidem iolo­g ia; estudi d ' i nfeccions nosocomia ls ; estudi de noves pautes de tractament en col ' laboració amb i nfecciò legs , etc.

La recerca en m icrobiologia fonamental es concentra gai rebé tota a les Un iversitats, on també hom fa re­cerca orientada cap a aspectes ap l icats de la microbiolog ia . Òbviament e ls nuc l is més i mportants d 'activitat són a ls centres més g rans i amb més trad ic ió : Facultats de B iologia i Farmàcia de la U n iversitat de Barce­lona i Facultat de Ciències de la U n iversitat Autònoma de Barcelona, amb nucl is més reduHs a la Facultat de Veter inàr ia de la U n iversitat Autònoma, Col ' leg i U n iversitari de G i rona, Facultat de Medicina de Reus i Escola d ' E nginyers Agrònoms de Lle ida. Aquesta gai rebé exclus ivitat de les U n ivers itats és remarcable per­què en a lt res indrets de l ' Estat és molt i m portant l 'aportació de centres de recerca , genera lment perta­nyents a l Consejo Superior de I nvestigaciones Científicas, dedicats específ icament a la m icrobiolog ia , mentre que a Catalunya només es fan a lgunes activitats de microbiologia ma rina a l ' I nstitut de Ciències del Mar .

Com a la microbiologia cl ín ica , l ' à rea més important d 'activitat és sense cap mena de dubte la bacteriolog ia . Aspectes bàsics re lacionats amb genèt ica , metabol isme i estructura són estud iats uti l itzant pràct icament la tota l itat de les modernes tècniques que la biologia molecular ha posat a l ' abast dels i nvestigadors a m b u n a incidència especial en el cam p de l 'expressió gènica ; estudi d e l s embolca l l s bacterian s ; fenòmens de transport ; factors de v i rulència ; mecanismes de reparació de l 'ADN; i tam bé temes d ' ecolog ia com és l 'es­tud i de comunitats bacterianes que afecten els c ic les dels elements en aigües dolces, mari nes i tapets m i­crobians, estudi de poblacions de bacteris a l 'Antàrtida, etc. Des d 'un punt de vista més orientat cap a una apl icació, hom estud ia aspectes relacionats amb la producció de metabòl its, pr inc ipalment pol ímers; fenò­mens de res istència bacteriana a tòxics com poden ésser e ls meta l l s pesants, o aspectes relacionats a m b m icrobiologia ambienta l , j a sigui en l 'estudi dels mateixos microorgan ismes com a contaminants, o en l ' ú s de microorgan ismes com a e ines per a estudiar l a presència de contam i nants n o m icrobia n s ; o en la posada a punt de metodologies d ' identif icació fonamentades en proves im munològ iques o sondes genèti­ques per a detectar bacteris o l lurs productes, ja s igui en mostres patològ iques, d 'a l iments o en e l medi a m­bient

L'activitat en v i rolog ia no estrictament c l ín ica és molt l im itada . Hom duu a terme a lgunes activitats re lacio­nades amb v i rologia a mbienta l , posada a punt de tècn iques de diagnòstic i mala lt ies víriques en peixos .

Les activitats en m icologia i parasitolog ia no c l ín ica són en aquests moments molt l im itades . Òbvia ment aquest comentar i es refereix només a aquel la part de la m icolog ia i la parasitolog ia que ha estat tradic ional­ment l l i gada a la m icrobiolog ia .

En e l cam p més estrictament apl icat convindria esmentar les activitats que hom duu a terme en el sector a l imentari en el Laborator i Munic ipa l de Barcelona pel que fa a l contro l , i en alguns centres de l ' I n st itut de Recerca i Tecnologia Agroa l imentària pel que fa a processament d 'a l iments. D 'a ltres aspectes de m icrobio­logia apl icada hauran estat sens dubte tractats en la secció corresponent a biotecnolog ia .

Crec que h i ha a lguns punts a destaca r de la s ituació actual de l a m icrobiologia a Catalunya : a l en pr imer l loc, que h i ha un potencia l humà i mportant; bl que h i ha un predom in i molt i m po rtant de la bacteriolog ia; cl l ' ex­cessiva concentració de la recerca en a lguns hospitals i a les U n ivers itats .

És molt d ifíci l i f ins i tot agosarat de determinar cap on an i rà la m icrobiologia en el futur, però segurament que no s 'a l lunyarà massa de l 'estud i aprofundit dels patògens actua l ment coneguts i dels que pugui n apa­rèixer pel que fa a llur estructura i e ls mecan ismes impl icats en v i rulència ; l ' aprofundiment en tot el que és l 'ap l icació de les activ itats dels microorgan ismes; l 'estudi de l 'ecolog ia dels m icroorgan ismes que habiten en medis extrems ; desenvolupament important del coneixement dels microorganismes eucariotes ; etc. És en canvi , previs ib le una dava l lada i mportant de la ut i l i tzació de v i rus i bacteris com a models per a estud is ge­nètics i de metabol isme, ja que les tècn iques actua ls permeten de fer-ho amb cèl ' lules eucariotes . S igui e l que s igui el rum b que la m icrobiologia emprengui en el futur més im mediat. sembla que a Catalunya h i se-

1 2 1

rem més a prop que en cap a ltre moment de la h istòria de la m icrobiolog ia . En qua lsevol cas , perquè la i n­corporació fos plena seria convenient de corregir a lguns dels dèficits existents, potenciant aquel les àrees menys desenvolupades i correg int a lguns dels dèficits infrastructurals abans esmentats .

Nota

Una part molt important de la informació uti l itzada per a escriure aquesta reflexió, ha estat extreta d 'un article(l ) publ icat pel Dr . Gu i l lem Prat, a qu i agraeixo, a ix i com a l professor Ramon Parés, l 'ajut .

1 .- Prat. G u i l lem ( 1 988) Pasado y futura de la micrabiología clínica en España. Enfermedades Infecciosas y M icrobiologia Cl ín ica 6: 227-234.

La recerca en biotecnologia Ricard Guerrera

Departament de M icrobiologia . Unive rsitat d e Barcelona

President de la Societat Catalana de B iolog ia . I EC

1 25

Introducció

La biotecnologia es pot defi n i r com el conjunt d 'activitats científ iques, tècn iq ues i econòm i ques que , m it­jançant processos basats en s istemes b io lògics natura ls o a lterats, modif ica organismes vius o l l u rs derivats per tal d ' obten i r-ne e l màxim rend i ment econòm ic, tot satisfent determinades necessitats soc ia ls .

Recentment han estat donades tantes defin ic ions de biotecnologia com persones s 'han posat a fer-ho. S i re­capacitem sobre la que hem donat. veiem que no es tracta d ' una tecnolog ia o indústria específ ica, ja que es pot considera r integrada per un conjunt de tècn iq ues que tenen apl icació en camps molt d iversos, aprofita recursos ja existents i desenvol upa productes mitjançant canvis a ltament select ius i ef ic ients . Tan mateix, les d iferents activitats biotecnològ iques presenten una característica com u na : la uti l ització d ' u n ésser viu , q u e l ' home aprofita p e r treure 'n el màxim rendiment. L'organ isme impl icat en el procés biotecnològ ic pot pertà­nyer a qua lsevol nivel l d 'organ ització biològica . Pot ser un an ima l , genera lment un mamífer, com a ra el porc o la vaca ; una planta, com ara el blat de moro o la patata ; un fong, com ara el l levat emprat en l 'e laboració de la cervesa, o la f loridura que fabrica la penici l ' l i na ; un bacteri , com a ra e ls que produeixen vitam ines o p làs­t ics biodegradables; fins i tot un virus, com ara els que hom ut i l itza per a l 'obtenció de certes vacunes . Però, enca ra a ra , la biotecnologia no ha assolit, n i de bon tros, el màxim desenvolupament possib le , i hom en pre­veu un creixement espectacu lar en un futur pròx im .

Breu història de la biotecnologia

Tot i tractar-se d ' u n tema tan actua l , no pot d i r-se que la biotecnologia s igu i una activitat nova, ans al contrar i , es basa precisament en tecnologies d ' una tradic ió mi l · lenàr ia . De fet. sempre ha exist it una relació entre l ' ho­me i els organ ismes ; especia lment a part i r de la revolució neo l ít ica , l ' home ha depès per a la seva subs is­tència no solament dels an imals domèstics i del con reu de plantes, s inó tam bé de la ut i l ització de diferents m icroorganismes. Totes les civi l itzacions neol ítiques (amb una edat que pot osci l · l a r entre 1 0 .000 i 6 .000 anys) coincide ixen en la preparació d ' u n tipus o un a ltre de beguda a lcohòl ica (fermentada) i d ' u na variant o u na a ltra de massa de farina que hom ha fet fermentar . La indústria a l imentària sempre ha estat relacionada amb e ls m icroorganismes, cosa que l ' home ha ignorat durant molts segles, tot i haver-la desenvo lupada f ins a un g rau de perfecció sorprenent. I aquesta relació ha estat mantinguda en dos vessants contraposats . D 'una banda, la ut i l ització de ls m icroorgan ismes per a obtenir nous productes ; de l 'a ltra, el desenvol upament de d iferents mètodes per a evitar la destrucció de ls a l i ments per l 'acció d 'a ltres m icroorganismes.

Tam bé han estat ut i l itzats els m icroorganismes des de molt ant ic en processos de transformació de s ubs­tàncies per a u sos no a l imentar is . Així, ten i m l 'assaonament de les pel l s i el processat de determinades plan­tes (com a ra el l l i ) per a l 'obtenció de f ibres tèxti l s .

Moltes de les civ i l itzacions antigues veien la intervenció d ivina en la producció de les beg udes alcohòl iques . Durant la primera meitat del segle XIX hom va estudiar per pr imera vegada la part ic ipació dels microorgan is­mes en e ls processos industria ls . El 1 837 , i d ' una manera i ndependent els uns dels a ltres, Cagn iard Latou r, Schwann i Kütz ing a rr iba ren a la conclusió que la fermentació a lcohòl ica era el resu ltat de la fu nció f is io lògica de la cèl ' l u la de l levat, sempre present en el procés de conversió dels sucres del most en a lcohol etíl i c i diòxid de carboni . De tota manera, aquesta idea no fou àmpl iament acceptada al pri nc i p i , i qu ím ics destacats de l 'època, com a ra Berze l ius , Liebig i Wbhler, van refutar-la, tot manten i nt e l punt de vista que la fermen-

1 26

tació, igua l que la putrefacció (sic). eren processos exclusivament de t ipus qu ímic . Basaven l l u rs op in ions e n el fet recent (any 1 828) de l 'obtenció d ' u n compost orgàn ic, l a u rea, a parti r de substàncies ino rgàn iques. Això els va fer pensar que u na g ran pa rt dels fenòmens naturals de transformació de substàncies pod ien ser expl icats des del punt de vista físico-químic .

Fou Pasteur, ja a la segona meitat del segle X IX , q u i convencé els científ ics que e ls processos fermentat ius eren el resu ltat de l ' activitat m icrobiana ; els seus estudis demostraren que aquests fenòmens sempre van acompanyats del desenvo lupament de microorganismes. A més, demostrà que cada m icroorgan isme era es­pecíf ic per a cada tipus qu ímic de fermentació ; es pod ia fer la descripció dels agents causants (bacteris o l levats) segons l ' aspecte morfològic i segons les ca racterístiques f is iològ iques .

La biotecnologia en l'actualitat

E l tret característic de la biotecnologia actual és la combinació d 'aquel les tècn iques tan antig ues a m b e ls avenços científics desenvo lupats a l p resent segle , per ta l d 'obten i r-ne molts de completament nous . A part ir de la meitat dels anys setanta, l ' home ha vist i ncrementada enormement la seva capacitat d ' i ntervenció en e ls processos biològics fonamenta ls . De fet, fou a leshores quan es desenvoluparen les tècn iques més i nno­vadores i i mportants en aq uest camp, com a ra la ut i l ització del D NA recombinant o el control efecti u de les reaccions i e ls processos enzi màtics . Això va permetre d 'adaptar e ls organ ismes a les n ecess itats de cada cas . N ingú no hauria pogut imaginar abans del 1 970 que Escherichia coli esdevi ndr ia un m icroorgan isme d ' ú s industr ia l o que determ i nats t i p u s de cèl · l u les an i mals serien emprats com a pr imera matèria en moltes in­dústries .

Aquests canvis i ntrodu fts en la biotecnolog ia e ls anys setanta ens permeten de fer una d ist inció entre la b io­tecnolog ia clàssica, o tradic ional , que i nclou les tècn iques habituals de fermentació i e ls d iversos mètodes coneguts de fa temps per a la m i l lora de plantes i an imals , i la biotecnologia contemporàn ia , basada en la man ipu lació genèt ica , en la i m mu nologia i en u na mun ió de tècn iques noves.

La biotecnologia, ciència integradora

U na altra ca racterística i m portant de la biotecnologia és el fet que no constitueix una indústria o tecnologia específica ; la seva apl icació es d ifon en sectors molt d iferenciats, com ara les indústr ies fa rmacèut iques, la zootècn ia , l ' a l imentació i l 'agricu ltura . Això fa que siguin moltes les d iscip l i nes científ iques que h i estan im­p l icades (b ioq u ím ica , genèt ica , i m m u nologia, m icrobiolog ia , biologia molecular , etc . ) i les tècn iques que h i són emprades ( D NA recombinant, ant icossos monoclonals, fermentacions, cu lti us cel · lu lars, etc . ) . De la fus ió de diferents sectors de d isc ip l i nes tradic ionals , han sorgit noves matèries científ iques. U n exemple recent e l te­n i m en e l desenvol upament de la reacció en cadena de la pol imerasa ( RCP) Aquesta tecnolog ia , que té ap l i­cació en estud is molt d iversos (diagnòstic cl ín ic , metodologia de clonatge bàsic, i nvestigació jud ic ia l , etc ) . ha sorg it de la unió d 'aspectes específics de camps com a ra l 'enzimolog ia , la qu ím ica dels àcids n u cleics, la q u í­m ica-fís ica , la qu ímica orgàn ica s intètica, l 'engi nyeria i la i nformàtica .

Línies principals del desenvolupament biotecnològic a Catalunya

Les dades recol l ides en l ' ed ició del 1 988 de la " G uia de la B iotecnologia a Cata lunya " , a cura de l 'Agència de B iotecnologia de Cata l unya de la CI R IT, ens proporcionen u na àmpl ia vis ió de la s ituació actual de la b io­tecnologia a l nostre país .

Tot i que possib lement no es tracta d ' u n recu l l exhaustiu , i q ue, com s 'h i i ndica, la Gu ia resta oberta a l 'a­portació de noves dades, pensem que la seva lectura és força interessant . També ens donen i nformació so­bre el tema a ltres pub l icacions d 'abast estata l , com a ra el catàleg " Span ish groups working i n B iotechnology and related sciences " , ed itat per la C I CYT també el 1 988, per bé que aq uest catà leg només considera e ls eq u ips de recerca en centres públ ics d ' i nvestigació

A grans trets, i basant-nos, doncs, en les dades obtingudes a part i r de la Guia esmentada , hom treu la i m­p ressió que l 'empresa privada té un pes important en el desenvolupament de la biotecnologia a Cata l u nya (42 equips cata logats) , ja que no són ga i res més els g rups de recerca pertanyents a centres púb l ics que es consideren d ins el camp biotecnològic ( 5 1 equ ips catalogats) .

E n tota l , són u nes 330 les persones q u e e s dediquen a l a i nvestigació biotecnològ ica en centres públ ics . Des­coneixem quantes són les persones que fan recerca a les empreses privades, ja que, en les f itxes tècn iques , hom només ind ica el nom de les persones amb càrrecs d i rectius .

E ls equ ips de recerca b iotecnològ ica que rea l i tzen l lu r tasca en centres públ ics es d i stribueixen de la manera següent, segons la Gu ia :

Univers itat Autònoma de Barcelona U n iversitat de Barcelona Consel l Superior d ' I nvestigacions Científ iques U n iversitat Pol itècn ica de Cata lu nya I n stitut Qu ímic de Sarr ià I nstitut Català de la Salut Hospital C l ín ic Provincia l Hospita l de la Santa C reu i Sant Pau I nstitut M u n icipal d ' I nvestigació Mèd ica I nstitut de Recerca i Tecnologies Agroa l imentàries Servei d 'Agricu ltura i Ramaderia (D iputació de Barcelona) C S I C-U PC

20 1 4

5 4 1

1 27

Quant a les branques de la ciència i la tecnolog ia que contemplen els diferents projectes de recerca , i segons la class if icació que en fa la U N ESCO, la d istr ibució és com ind iquem a cont inuaci ó :

B ioquímica Química macromolecu lar Genètica B iologia hu mana Fis iologia humana I m m u nolog ia Microbiologia Biologia molecular B iologia vegetal Virologia Altres especial itats biològiques Ciències c l ín iques Patologia Sa lut públ ica Toxicologia Tecnolog ia bioquímica Engi nyeria i tecnologia qu ímiques Engi nyeria i tecnologia ambientals Tecnolog ia de materia ls Tecnologia tèxt i l

20 1 3 1 2

1 1 6 8

1 4 5 2 1 2 1 1 2 7 4 7 1

Aquestes dades, però, reflecteixen únicament la situació en un moment determinat. De fet, els d iferents t ipus de recerca poden variar molt d'un any a l 'altre segons els tipus d 'ajuts concedits per d iferents entitats estata ls (C ICYT, Min isteri d ' Educació i C iència, etc. ) , per la Comissió de les Comunitats Europees, per la C I R IT. etc.

Perspectives immediates

Cata lu nya compta amb una sèrie d ' i ndústries de g ran tradic ió, com a ra els sectors a l imentar i , q u ímic i fa rma­cèutic, que semblen ad ients per a l desenvolupament de les noves biotecnolog ies . A més d 'aquests camps tradic ionals d 'apl icació de la b iotecnologia, n 'han sorg it uns a ltres de nous, que són molt prometedors . E n conj unt, l e s à rees de les q uals sembla q u e s ' h a de treure més profit en un futur proper són :

a) E ls temes relacionats d i rectament amb la salut (hu mana i an ima l ) . a . l . Producció de nous ant ib iòtics i vacunes. a .2 . Producció d ' i m munomodu ladors d 'o rigen m icrobià . a .3 . Desenvolupament de nous mètodes de d iagnòstic.

b) Les indústries q u ímiques . b . l . De producció de substàncies de " q u ím ica f ina " . b . 2 . Extractives : l ix iviació d e meta l l s m itjançant la ut i l ització de m icroorgan ismes. b .3 . Energètiq ues : p roducció d ' h id rocarburs a parti r d 'a lgues que n 'acumulen . b A De protecció del medi a mbient :

b A l . Producció de p làstics biodegradables. b .4.2 Ut i l ització de m icroorgan ismes per a la m i l lora de la q ua l i tat ambienta l .

b 4 2. 1 . Descontaminació i recuperació d 'a igües res idua ls . b .4 .2 .2 . E liminació del medi de m etal l s que s ' h i trobin , s igu i en forma solub le , s igu i en forma

de partícu les.

1 28

b .4 . 2 .3. Tractament de res idus nuclears , per d iverses tècniques : " B ioabsorc ió" mitjançant cèl · l u les (especia lment biomassa morta) Aquesta sem­bla la tecnolog ia més efectiva a curt term i n i . Tractament amb biopol ímers com ara l a l ign ina , qu it ina, " q u itosa n " , derivats de la cel · l u losa, etc. Aquesta seria la solució m i l lor a l larg term i n i .

c ) E ls temes agroa l imenta ris . c . l . Producció d ' ho rmones vegeta ls del creixement. c . 2 . Producció de nous pestic ides no tòxics d 'origen biològic . c .3 . Obtenció de noves vacu nes o substàncies ant im icrobianes d 'ús en veteri nària .

Per tal que la recerca biotecnològica vagi endavant, cal la intervenció de les i nstitucions ofic ia ls , cosa que a Cata lu nya no s 'ha donat amb la intensitat que és pa lesa en altres comun itats autònomes, com a ra la basca, l 'andalusa i la madri lenya. Això ha estat degut, en part, als problemes existents en la transferència de com­petències del govern de l ' Estat a la Genera l itat, que s'ha vist força l i m itada per la imprecis ió const ituciona l .

La Comunitat Europea i la biotecnologia

Atesa la i m portància actual de la biotecnologia i del g ran desenvo lupament que ha aconseg u it en països com ara e ls Estats U n its i e l Japó, resulta necessària la col· laboració internacional per tal de poder competi r-h i . La Comissió de les Comun itats E u ropees, conscient de la seva posició d ' i nferioritat respecte a aquel ls dos paï­sos, duu a terme des del 1 982 d iversos programes d ' investigació en aquest camp.

Per ta l d 'aug mentar l lur capacitat competitiva, e ls diferents pa·l sos de la Com un itat E u ropea s ' hagueren d 'en­frontar, tot tractant de resoldre' ls , a d iversos problemes. D 'una banda, trobem l 'escala redu·lda de l l u r poten­c ia l i nvestigador, amb a lguna excepció, com ara Ang laterra o la Repúbl ica Federal Alemanya . No hi ha cap Estat dels que formen l ' E u ropa com u n itària que sig u i capdavanter en totes les à rees de la biotecnolog ia . D 'al­tra banda, e ls recu rsos h u mans, tot i ser-h i relativa ment abundants (ja que són moltes les persones que cada any s ' i nteg ren en aquest cam p de la ciència) , es trobaven amb moltes d i ficu ltats per a dur a terme la tasca i nvestigadora , especia lment per l 'a·ll lament a què es veien abocats en l l u r treba l l . Aquest aïl lament era e l re­su ltat d ' u na estructu ra basada en la fragmentació dels grups de trebal l , dels equ ipaments i, consegüentment, dels esforços dedicats a la recerca . F ina lment, era preocupant de veure que, molt sovint el seg u i ment i l ' ex­plotació de ls descobr iments b iotecnològics rea l i tzats a pa·lsos europeus es portaven a terme solament a ls Es­tats U n its o al Japó.

E l p rograma BEP (B iomolecular Engineering Programme) , desenvol upat entre e ls anys 1 982 i 1 985, marcà l ' i n ic i de la i ntervenció de la Comissió de les Com un itats Europees en el cam p de la recerca i del desenvo­lupament b iotecnològic. Tot i comptar amb un pressupost força redu lt ( 1 5 m i l ions d ' EC U per al f inançament d 'uns cent projectes de recerca ) , va aconsegu i r uns resu l tats molt encoratjadors. E ls projectes que part ic ipa­ren en aq uest programa, igua l que tots aquel ls desenvolupats en programes posteriors, havien de ser rea l i t­zats per equ ips de treba l l d ' u n mín im de dos Estats comun ita r is . Així sorg i ren e ls anomenats Laboratoris E u­ropeus Sense F ronteres ( E u ropean Laboratories Without Wal ls , E LWW), que consisteixen en g rups de treba l l de d iferents països i d 'especia l itats diverses que treba l len aplegats en programes conju nts i nterd isci p l i nar is . E ls efectes d 'aquesta i n ic iativa foren posit ius des del comença ment; la cooperació d 'equ ips internaciona ls , afavorint la mobi l itat de ls investigadors i la transferència d ' informació i de materia l b iològic, produ í u n efecte s inèrg ic que donà uns resu ltats molt satisfactoris .

E l 1 986 s ' i n ic ià el programa BAP (B iotech nology Action Program me) , amb u n abast molt m é s a m p l i que e l B E P i pensat p e r a f ina l itzar el 1 989. La integ ració d ' Espanya i Portugal a l a Comun itat Europea el mateix any de l ' i n ic i del p rojecte en determ i nà una revis ió, per tal que aquests dos països s ' h i pog uessin incorpora r . Aques­ta revis ió, que ha a l l a rgat d ' u n any la durada del programa, ha permès l ' aprovació de 34 projectes dels 82 presentats per equ ips d ' i nvestigació espanyols . Molts d 'aquests projectes aprovats han s ign if icat l 'entrada of ic ia l d 'eq u i ps espa nyols en grups de treba l l que ja desenvolupaven l l u r activitat en el BAP.

De cara als propers q uatre anys, hom ja compta amb un altre programa comunitar i , e l B R I DG E ( B iotech no­logy Research for I nnovation Development and Growth in Europe), que té com a object iu conèixer a fons les propietats de les cèl · l u les vives i garanti r-ne l 'explotació, en interès dels consumidors , tant en la indústria com en l 'agr icu ltura . S 'h i contemplen dos tipus d 'activitats ; d ' u na banda , la p romoció de la recerca i de la formació de personal investigador, tot preveient les necessitats comun itàries per a ls propers a nys ; de l ' a ltra , el desenvol upament d ' u n conjunt de projectes de g ran abast amb la f ina l itat d 'e l im inar els problemes inhe­rents a la l i m itació d 'escala, o a l 'estructu ra dels grups redu·lts. Es tracta de dues activitats d iferents, a l hora que com plementàries. El pressupost que s 'h i ha dedicat a rr iba a ls 1 00 m i l ions d ' E C U .

1 29

Biotecnologia i indústria

Com ha estat ind icat en u n a ltre apartat, la consideració del nombre d 'empreses que es dediquen a la b io­tecnologia a Catal unya, en comparació amb el nombre d 'eq u ips que ho fan en centres púb l ics, podria d u r a la conclusió que la recerca a la i nd ústria és molt i ntensa . La rea l itat. però, és ben d iferent ; la incorporació de l 'empresa privada a la b iotecnologia és força lenta, potser perquè no s ' h i veu una rend ib i l itat a curt termi n i . D e l a mateixa manera , s i h o m contempla l a quantitat de d i ners que l 'empresa privada destina a a l lò que h a estat anomenat activitat R + D ( recerca i desenvo lupament) . hom treu l a i mpressió que es tracta d ' u n sector extremament acti u . Cal, però, tocar de peus a terra i comprovar que norma l ment es cons ideren des peses R + D les derivades de l 'adqu is ició de patents. De fet. l 'orientació empresarial va d i rig ida bàsicament a obten i r benef ic is a curt termin i , cosa que dif icu lta la tasca de recerca continuada .

Com que, a Cata l unya, la petita i m itjana empresa absorbeix més del 80 per cent de la m à d 'obra , ca ldria estab l i r mesures que afavoriss in aquest tipus d 'empreses. De fet. són les més adeq uades per a desenvolu­par-h i programes biotecnològics . D ' u na banda, les inversions in ic ia ls no són ga i re e levades i l l u r estructu ra els permet d 'adaptar-se fàc i lment a les necessitats del mercat, canviant l 'orientació, sempre que ca lg u i , molt més ràpidament que no ho fa ria una g ran empresa . A més, a aquestes empreses e ls resu lta rend ib le actuar en mercats redu fts, fora del camp d 'acció de les g rans m u lt inaciona ls .

Conscient de les def ic iències existents en el cam p de la tecnologia , l ' Estat, en la seva l le i de pressupostos del 1 989, ha establert una sèrie d 'avantatges fiscals per tal d 'afavori r les inversions R + D . Així , a parti r de l 1 989, les empreses poden ded u i r el 1 5% de les despeses intang ibles i e l 30% de l va lor d 'adqu is ic ió d 'act ius fixos que s igu in ap l icats a projectes o despeses R + D de nous procedi ments industria ls o de nous productes . Cal espera r que aquesta m i l lora en el tractament fiscal de la recerca tecnològica t ingu i efectes positi us també en el cam p de la b iotecnolog ia .

Universitat i indústria

Les relacions entre la u n iversitat i la i nd ústria, que tan beneficioses pod rien ser per al desenvo lupament de la b iotecnolog ia , no són pas fàc i ls . Es tracta de dos mons complementaris que sovint semblen, però, i ncom­patib les . La un iversitat és el nucl i on es generen e ls coneixements i les noves tecnologies que després t in­dran ap l icació industria l . La indústria, però, contempla la u n iversitat com una entitat enca rcarada , a m b u na d inàmica molt a l l u nyada de la seva pròpia, i que ded ica ún icament esforç a la recerca bàsica, molt d iferent de la i nvest igació ap l icada que l 'empresa requereix .

A Cata lunya, on la i m portància de la petita i m itjana empresa és cabda l . e ls fru its de la col ' laboració indús­tria-un iversitat podrien ser molt i mportants. De fet. aquest t ipus d 'empreses no poden afrontar les des peses que representen la creació i e l manten iment d ' u n departament R + D que els permeti de competir amb les grans m u lt inacionals . Una de les solucions més adients és l 'establ iment de conven is amb la un iversitat. Aquests convenis són u na mena de relació s i mbiòtica, de la qual ambdós participants surten beneficiats . L 'em­presa , m itjançant una compensació econòmica, té la possib i l itat d 'aconsegu i r nous productes, de resoldre els seus problemes i de m i l lorar la seva producció, cosa que, a ltrament. no podria aconsegu i r sense unes fortes despeses d ' i nvers ió . La u n iversitat té, amb aquests convenis , uns ingressos econòmics que li permeten d 'am­p l iar i modern itzar e ls seus equ ips inventariables i que l i fac i l iten la contractació de personal i nvest igador en­cara en període de formació.

E ls Centres de Transferència Tecnològ ica (CTT) de les tres u n iversitats catalanes van néixer amb la f ina l itat d ' establ i r la connexió entre les institucions promotores i el món empresaria l . Aq uests ú l t ims anys, e l nombre de contractes rea l itzats a través d 'aquests centres ha augmentat notablement. De tota manera , la biotecno­logia és enca ra u na mica la Ventafocs d 'aquestes actuacions, especia lment si la com pa rem a m b altres camps tecnològics, com a ra la i nd ústria e lectròn ica.

Patents i biotecnologia

Com que les noves companyies b iotecnològ iqes no tenen sovint e ls recursos s uf ic ients per a introdu i r l l u rs productes en el mercat. la protecció de l l u rs descobriments mitjançant patents de protecció industr ia l e ls és de g ran i mportància . De fet. e l producte que ofereixen a ls possibles cl ients és precisament la patent que ator­ga el monopol i d ' ut i l ització de la nova tècn ica .

Per ta l que u na i nvenció pugu i ésser patentada, ha de compl i r uns certs requ is its, que són : a) ha de ser nova ; b) ha de ten i r activitat i nventiva, i c) ha de ser susceptible d 'ap l icació industria l .

La concessió d e patents e n e l camp d e la biotecnolog ia é s una pràctica moderna, j a q u e abans ú n icament es consideraven patentables les invencions ci rcumscrites a la matèria inan imada . Des de molt ant ic , però, h i ha hagut una i mportant excepció : la producció de substàncies m itjançant fermentació .

1 30

Biotecnologia i risc ecològic. Aspectes legals

Essent la biotecnologia una tecnologia que mod ifica trets essencials dels éssers v ius i una indústria enca ra en desenvolupament, l ' ex istència de per i l l potencial d i recte per a l ' home en cas d 'accident o d 'a l l i berament dels organismes modif icats resu lta evident. I essent e ls organismes vius u na de les pr imeres matèries em­prades, en molts de ls casos h i ha el peri l l que l l u r a l l iberament intencionat o l l u r pèrdua inadvert ida pugu in p rodu i r canvis i rreversibles en el med i ambient. Per ta l de fer front a aq uest problema, són moltes les entitats que d uen a terme programes d 'ava luació de riscs en projectes biotecnològics.

Una ja famosa reun ió internacional celebrada el 1 975 a As i lomar (Ca l ifòrn ia , EUA) ma rcà les pr imeres pautes a segu i r en la ut i l ització de les noves tècniq ues biotecnològ iques . L'object iu n 'era estab l i r unes normes que regu lessin la man ipu lació genètica de microorgan ismes, tot considerant les imp l i cacions ètiques i de segu­retat de la nova tecnologia que ut i l itzava el D NA recombi nant. En sorti ren uns acords q uant a les precauc ions de t ipus f ís ic , equ ips especial itzats i s istemes ad ients que ca l ia ten i r en compte en aq uest t ipus d 'experi men­tació. Aquest conj u nt de normes és coneg ut com codi d'Asilomar i , tot i no ten i r va l idesa j u ríd ica , és respec­tat per la g ran majoria de científics que trebal len en manipu lació genètica. Als Estats U n its, els N I H ( National I nstitutes of Health) van reco l l i r les normes d'Asi lomar i es crearen uns Com itès Consult ius enca rregats d 'a­prova r tots e ls experi ments que uti l itzaven la tècnica del DNA recombinant .

L'observació d i recta d u rant els ga i rebé vint anys transcorreguts des que s ' i n ic iaren les tècn iques de man ipu­lac ió genèt ica (els pr imers experi ments es publ icaren el 1 972) ha demostrat que el treba l l en el laboratori no imp l ica grans r iscs, l levat que hom treba l l i amb un material genètic o un m icroorganisme que s igu in per i l losos per l l u r pròpia natura . E l problema sorgeix quan l ' experi ment surt del laboratori i e ls organismes man ipu lats són a l l i berats al medi a mbient. El risc és sobretot important quan es tracta d ' espècies de d ispersió fàci l .

L a Comiss ió de les Com un itats Europees s 'ha preocupat p e r aquest tema ; e l programa B E P j a va dedicar una part del seu pressupost a l desenvol upament de projectes que avaluessin els possibles r iscs de les noves biotecnolog ies . Seg u i nt la mateixa l ín ia , en el p rog rama BAP van ser aprovats recentment setze projectes de­d icats a l 'ava luació de ls riscs d ' i ntroducció en el medi ambient d 'espècies (pr incipalment microorganismes) man ipu lades genètica ment.

En alguns camps d 'apl icació de la biotecnologia , com ara la terapèutica h u mana, e l r isc que cal ten i r en com p­te és el de l ' eficàcia i seg u retat del producte f ina l . De fet, hi ha medicaments a ls qua ls han calgut més de deu anys de proves abans que no es comercial itzess i n .

Malgrat aquel les pr imeres normes de segu retat reco l l ides a l codi d 'Asi lomar, poc s 'ha avançat d e s d 'a lesho­res. Sovint, l ' i nvestigador considera qua lsevol t ipus de regulació de la seg u retat biològica com una càrrega o com u na mena de control de la recerca , i , de fet, aquest és el cas . U na manera de canal itzar e ls problemes de segu retat i les reg u lacions que se'n deriven ser ia estab l int uns comitès institucionals de segu retat b io lò­g ica que actuess in a nivel l i nternaciona l . Aquests com itès haurien d 'asseg u ra r que els experi ments que com­portessin un cert r isc ecològ ic foss in duts a terme solament en laboratoris de tecnologia avançada, o que, s i es real itzaven en països en procés de desenvolupament, s'h i haguessin establert p rèviament mesures de se­gu retat biològica.

És i mportant que la societat estigu i assabentada de la tasca que rea l itzen els científics ; ca l , per tant, que hi hagi i nformació en tot moment de ls experi ments que es real itzen . Això, però , no és sempre fàc i l . Per exem­ple, les l le is de patents vigents a molts països i m posen com a requis it per a la patentabi l itat d ' u na invenció b iotecnològica la seva novetat ; és a d i r, que no se n ' hagi fet publ ic itat abans de la data de sol · l ic itud de la patent. I , quan la recerca es rea l itza en empreses privades, el peri l l de perdre aquesta possib le patent o que les empreses competidores pugu in a propiar-se ' n , fa que h i hagi u na g ran resi stència a proporcionar i nformació .

L'experimentació biotecnològ ica , i científ ica en genera l . ha d 'afrontar u n a ltre peri l l , que sovint pot represen­tar u n fre molt i mportant a l seu desenvolupament : el de la informació errònia i sensacional ista, que pot do­nar-se fins i tot en revistes especia l itzades de prest ig i i nternacional . En són exemples recents els casos de " la memòria de l 'a igua " i de " la fusió freda " , que tant de rebom bori han causat a la premsa d iària i a les revistes científ iques, que foren les pr imeres a fer-se'n ressò.

Futur de la biotecnologia

U n dels problemes a què ha de fer front la b iotecnologia prové de les seves mateixes característ iques. E n tractar-se d ' u na c iència activa i q u e e s desenvolupa i p rogressa contínuament, l ' aparició de nous prod uctes i noves ap l icacions és molt més ràpida que no pas la comercia l ització. L 'embranzida que mou la ciència sovint queda a paivagada per l 'actitud dels governs i de la indústri a . E l pensament c ientíf ic no posa l ím its al desenvolupa ment de la biotecnologi a ; l ' ún ica barrera que troba és la manca de suport mora l , f inancer i comercia l . Ú n icament aquel ls pa'lsos en què la indústria i el govern proporcion in a la B iotecnologia tot el su-

1 3 1

port que l i calg u i , se'n beneficiaran i no hauran de depend re del que hom faci fora de l l u rs fronteres .

Caldr ia ten i r en compte la pol ít ica que han seguit e ls paisos capdavanters en la biotecnolog ia , e ls Estats U n its i e l Japó, per a veu re on es troba la clau de l 'èxit en aquest camp de la indústria . Si considerem la l ínia se­guida als Estat U n its, veurem que són d iversos e ls elements que han contribu·lt a l g ran desenvolu pa ment de la biotecnolog ia . D 'una part . h i ha el suport que el govern ha donat sempre a la recerca bàs ica en el cam p de l a biolog ia . A més, h i h a una i mportant xarxa d e recerca e n l a major pa rt d ' u n ivers itats, q u e han sabut combinar perfectament docència i recerca . També s ' ha comptat amb la presa de consciència per part de la com u n itat c ientíf ica, la qual . tot acceptant la seva responsab i l itat. ha informat l 'opin ió púb l ica de ls poss i bles r iscs inherents a les tècniques de recombinació genètica i s 'ha sotmès a l contro l d 'organ itzacions governa­menta ls . A més, enca ra que sovint associem els Estats U n its a abundor de mitjans tècnics i econòm ics, cal tenir en compte que una g ran part de la recerca b iotecnològ ica ha estat possible perquè e ls i nvestigadors han sabut suplementar amb eng iny i esforç les mancances tècniques inherents a les fases pioneres d ' u n pro­jecte.

AI Japó han estat aconseg u its uns resu ltats també molt i mportants segu int u na pol ít ica que , en a lguns punts, és molt d iferent de l ' americà . E l govern japonès ha afavorit molt més la recerca ap l icada i ha donat un g ra n suport econòmic a projectes específics, tot promovent l a cooperació entre empreses privades per ta l de d u r a terme projectes conju nts El M i n isteri japonès de Comerç Estranger i I ndústria ha d issenyat u n progra m a de d e u anys p e r a promoure la recerca e n tres cam ps molt específics de la biotecnologia : l e s tècn iques de cu l t iu cel · l u l a r, la tecnolog ia del DNA recombinant i e l desenvo lupament de bioreactors. A banda d ' a ixò, més d 'una dotzena d 'empreses privades han constituït una fundació per a la recerca i e l desenvolupament de la biotecnolog ia .

Tot i que, com hem d it . aquests dos països són els més avançats en els estud is i ap l icacions b iotecnològ ics, tant l 'un com l 'a ltre han d 'afrontar una sèrie de problemes fru it de les respectives pol ít iques que , d 'a ltra ban­da, els han dut a ocupar els pr imers l locs mundia ls en aquest camp. Als Estats U n its, on tant ha estat pro­moguda la recerca bàsica, manquen eng inyers en bioprocessos i e ls falta la infrastructu ra acadèm ica neces­sària per a la formació . Sovi nt els representa un problema la implantació a esca la industr ia l del treba l l a petita esca la real i tzat en un laboratori . AI Japó passa el contrar i . E l país d isposa de suf ic ients enginyers en b iopro­cessos, mentre hi manquen investigadors que treba l l i n en genètica molecular . És el l íder mund ia l en la pro­ducció de determ inats compostos q u ím ics, com a ra e ls aminoàcids, i en la tecnologia de la fermentació. En canvi, va molt per darrera dels Estats U n its en les tècn iques de cu lt ius de teixits o en l 'eng inyeria de proteïnes.

Les experiències del Japó i e ls Estats U n its, tot i considerant l 'enorme diferència d ' escala, ens poden servir de models per a veure per on ha d 'anar la pol ít ica científica del nostre país, d 'acord amb les nostres carac­teríst iques, a m b les nostres poss ib i l i tats q uant a med is materia ls i h u mans, i amb les necessitats del nostre mercat. De la seva correcta apl icació, de l 'adequada ut i l ització dels m i nsos recursos a l ' abast i de la sàvia e lecció de les estratèg ies a apl icar depèn e l futur c ientífic i l 'autosuf ic iència ( relativa , és c lar) de Cata l unya en d iversos camps de la b iotecnolog ia .

La recerca en nutrició i ciència dels aliments

Abel Mariné i Fon t

Departament de Ciències f is io lògiques, humanes i de la nutr ic ió. U n iversitat de Barcelona

1 35

Introducció

L'existència de recerca en un àmbit determ i nat depèn de d iverses variables :

1 .- Ambient favorable, i el conseg üent estímu l i suport en l ' àmbit púb l ic i en el privat, la q ua l cosa req uereix u na t radic ió, tant cu ltura l com científ ica i tecnològica, i la corresponent sens ib i l ització social i pol ít ica .

2 .- Recu rsos h umans i mater ia ls suficients, és a d i r i nvestigadors i p rofessors, a ix í com centres un ivers ita ris on s 'estud iïn i s ' i nvestigu i n els temes adients, i també centres dedi­cats exc lus ivament a la recerca, i nclosos els del sector productiu corresponent.

3.- I nterès econòmic i social de les repercussions a curt i l larg termi n i dels resu ltats de la recerca .

L a recerca en q üestions relacionades amb la nutrició i la ciència dels a l iments no ha t ingut, f i n s no f a ga i res decenn is , àdhuc a nivel l i nternaciona l , e l re l leu i l 'entitat que s ' ha donat en a ltres cam ps del saber. Això no vol d i r que la p reocupació dels ci utadans i de les admin istracions púb l iques per les relacions entre a l i menta­ció i sa lut i per la q ua l itat dels a l iments no s igu i mÇ)lt antiga, però aquest ha estat un à m bit en el qua l l 'em­p i risme ha dominat molt més temps que en a ltres, i que ha estat subord inat a ls prog ressos de ciències més " bàsiques " , sobretot q u ím ica i f is iologia, que no tenien els a l iments i l ' a l imentació com u n objecte pri mord ia l de l l u r activitat, s inó com a q uelcom molt " apl icat" i per tant secundari .

A més a més, en u n món fonamenta l ment rural f ins no fa relativament massa temps, els consu m idors tenien u n contacte molt proper amb els a l iments i amb els qu i els produïen i transformaven , i per tant , u n coneixe­ment d i recte que feia que no fos una necessitat social molt sentida l ' i nvestigar sobre la natura i qua l itat de ls a l iments. E l món i ndustr ia l itzat i u rban itzat s 'a l lunya de la relació d i recta amb les pr imeres fases de p roducció d 'a l iments i àdhuc amb la seva transformaci ó ; per tant , actua l ment a ixò ha canviat, i , per raons san itàries ( les relacions entre a l imentació i sa lut són avui conegudes i acceptades, a vegades àdhuc exagerades o deforma­des) i tecnològ iques ( importància creixent de la indústria a l i mentària ) , la recerca en nutric ió i ciència i tecno­logia d 'a l iments és objecte d ' i nterès creixent.

Efectivament, molts problemes de salut es poden radu i r o a lmElnys controlar amb una d ieta equ i l ib rada o es­pecífica : d iabetis, malalt ies càrdio-vasculars, mala lt ies d igestives i a ltres .

D 'a ltra banda, e ls menjars ràpids a casa i la resta u ració col· lectiva ( " cateri ng " ) converteixen cada vegada més ciutadans en " consum idors condicionats " , que no controlen n i preparen, i a vegades n i trien , d i rectament e ls a l i ments, s inó que a ixò ho fan g rans, m itjanes o petites indústr ies, que req uereixen e ls corresponents " i n­puts" en R + D .

E n def in itiva e ls factors demog ràfics, les exigències labora ls , e l n ive l l cu ltura l , les d ispon ib i l itats d ' energ ia , a i ­gua i pr imeres matèries, l ' e l im inació de res idus de les i ndústries a l i mentàries i la . p rotecció del medi a mbient, la situació econòmica i nd iv idual i col · lectiva i les normes leg is latives que d icten les admin i stracions púb l iques per a garant i r la seg u retat dels a l iments fan necessària l 'existència d ' u na pol ít ica de recerca agràr ia i a l imen­tàr ia en els seus vessants c ientíf ics, tecnològics i sanitar is . Aquesta po l ít ica , per moltes raons entre les q ua ls destaca la importància del co.merç a l imentari . no. po.t quedar reduïda a u n àmbit reg io.na l o nacional , s inó q u e c a l que segueixi criteris internacionals .

1 36

Tant en la planif icació com en l 'execució de la recerca a l i mentària, cal que hi partic ip in les admin istracions públ iques, e ls organ ismes i centres de recerca (un iversitaris o altres) i e ls productors d 'a l iments i per tant també la indústria a l i mentàr ia . •

Es tracta d 'obten i r a l iments de més qua l itat i varietat i en ocasions f ins i tot d issenyar-los per tal de satisfer necess itats específiques , tant d ' i ndiv idus sans (en s ituació normal o d 'esforç f is iològic) com mala lts . Els tres reptes que han d 'afrontar e ls països que com Cata lunya tenen les necessitats primàries cobertes ( l levat de bosses de marg inació m inoritàries a les quals cal atendre preferentment) són e ls d ' a ssol i r, com d i u C lotet " màxim valor nutri t iu , màxima segu retat i màxima acceptació sensorial (valor gastronòmic) " . A aquests ob­ject ius , la tecnologia a l imentà ria s ' h i acosta com una funció l ím it , la qual cosa s ign if ica que cada increment o mi l lora és més costosa en recerca i/o insta l · lacions .

Situació a Catalunya

Com en altres à rees de recerca en el vessant públ ic , en la que ara ens ocupa, Cata l u nya no ha estat t inguda en compte per l ' Estat espanyol en la deguda proporció. Fem esment que el Consejo Superior de I nvestiga­ciones Científicas sempre ha dedicat força atenció a la c iència i tecnolog ia dels a l i ments, i té d iversos centres d 'entitat i prestig i dedicats a aquest camp a la resta d ' Espanya, però cap a Cata lunya, malgrat que aquí es concentra la part més important de tot l ' Estat de producció i transformació de molts a l iments tant en el sec­tor pr imari com en el secundar i .

E l sector industrial a l i mentari cata là representa respecte a l total espanyol més d ' una c inquena part de la p ro­ducció bruta i del valor afeg it, i el 1 8% del total de l locs de treba l l .

En l 'àmbit acadèmic , e l s nuc l is importants de recerca i d 'ense�ya mént o n específ icament es contemplen les ciències de l ' a l imentació, f ins fa relativament poc temps, es redu·len a la Facu ltat de Fàrmacia de la U n iver­s itat de Barcelona -on des de la seva existència (que remu nta a l segle passat, any 1 845) s 'estudien qües­tions relacionades amb els a l iments i l ' a l imentació (bromatologia) i s ' h i i nvestiga- i a l ' Escola d 'Ag ricu l tura de Barcelona, creada per la Mancomun itat de Cata lunya (any 1 9 1 1 )

Altres centres, com l ' I nstitut Químic de Sarrià o a lguns departaments u n iversitaris de Facu ltats de Ciències (Qu ím ica ana l ít ica, Eng inyeria qu ím ica i a ltres) o de Medic ina, tam bé han dedicat una certa atenció a aquests problemes. E l paper de la nutr ic ió a la medic ina és obvi , però en els plans d 'estudis de moment no es con­templa de forma expl ícita i i ndependent aq uesta matèr ia , de la qua l cosa es pot ressent i r la intensitat de la recerca que s ' h i fa a l respecte . Cal remarcar, també, aportacions d ' interès de l ' escola d ' i nvestigadors sorgida de l ' I n stitut de F is io logia , creat per la Mancomun itat de Cata lunya l 'any 1 920, en re lació amb la nutric ió (en especial en el vessant endocrinològ ic) , i del Laboratori Mun icipal de Barcelona (existent des del 1 887) en e ls aspectes d ' h ig iene i contro l de la q ua l itat dels a l iments i en molts a ltres àmbits f is io lògics, mèdics i sanitar is en genera l .

Actua lment la s ituació ha m i l lorat substancial ment a part i r de l a creació de l ' Escola Tècnica Superior d ' E ngi­nyers Agrònoms de Lleida l 'any 1 976 i de l ' I nstitut Politècnic de G i rona l 'any 1 974 (el qua l i m parteix estud i s d ' Eng inyeria Tècn ica Agrícola) . dependents de la U n iversitat Pol itècn ica de Catalunya, i de la Facu ltat de Ve­terinària de la U n ivers itat Autònoma de Barcelona l 'any 1 982.

Més recentment ( 1 988). la posada en marxa per part de la U n iversitat de Barcelona de l ' Escola d ' Enologia a Tarragona inpu lsarà les recerques corresponents a Cata lunya, que ja tenen tradició a casa nostra .

Pel que respecta a la recerca no vincu lada d i rectament a les U n iversitats, ha estat decis iva la c reació l 'any 1 985, per pa rt de la Genera l itat de Cata lunya, de l ' I RTA ( I nstitut de Recerca i Tecnologia Agroa l imentària) . organisme que assumeix un dels pocs camps de recerca que e l Govern central ens ha transferit, l ' ag rar i . L ' I R­TA desenvolupa una i mportant tasca, molt l l igada a les necessitats del sector, i en depenen cent res espe­c ia l itzats com l ' I N CACA R N ( I nstitut Cata là de la Carn ) . s ituat a Monel ls (G i rona ) .

Ca l també esmentar l ' I NCAVI ( I nstitut Cata là de l a Vinya i e l V i ) c reat l 'any 1 980, i a ltres centres de ls Depa r­taments d 'Ag ricu ltura , Ramaderia i Pesca ( Laboratori Agrari de Cabri ls) i de San itat i Segu retat Socia l de la Genera l itat.

Encara que el Consejo Superior de I nvestigaciones Científ icas no té cap centre a Cata lunya dedicat a recerca a l imentària, a lguns dels seus laboratoris s 'han ocu pat de temes d 'ap l icació en ciències dels a l iments.

En nutr ic ió, tant com u n itària com cl ín ica, es fa recerca a Cata lunya a la Facu ltat de Farmàcia de Barcelona i a les Facultats de Medic ina . Fem esment que en aquest com en a ltres àmbits h i ha activ itats també i m po r­tants en e ls centres territoria ls de fora de la local ització Barcelona-Bel laterra , destacant en nutr ic ió l ' Extensió U n iversitària de M ed ici na de la U n iversitat de Barcelona, a Reus, que depèn dels Centres U n iversitar is de l Camp de Tarragona. Cal afegir a lguns g rups de Bioqu ím ica i F is iologia d 'a lgunes Facultats de Ciències B io lò­g iques i Químiques catalanes. També h i ha una interessant activitat en d ietètica per part d 'a lguns professors

1 37

d ' escoles d ' i nfermeria, en especial la de la U n iversitat de Barcelona . En el vessant més c l ín ic , és i m portant la tasca de d iversos centres hospita lar is catalans, especia lment les g rans residències de l ' I n stitut Català d e l a Salut (Va l l d ' H ebron, Bel lvitge, Germans Trias i Pujol ) i a ltres centres hospitalar is de Cata l unya (com l ' Hos­pital C l ín ic Provinc ia l de Barcelona, l ' Hospita l de la Santa Creu i de Sant Pau i l ' Hospita l Genera l de la Mare de Déu del Mar) . a través dels serveis d ' Endocrinologia i N utrició, Dietètica, Apare l l Digest iu , Gastro-entero­log ia , C i rurg ia Digestiva, B ioqu ím ica o Farmàcia, fonamenta lment. Cal esmentar també, ¡ast but nat ¡east, l ' ac­tivitat que impu lsa i coord i na el Departament de San itat i Segu retat Socia l de la Genera l i tat de Cata lu nya a través del Prog rama d 'Al imentació i N utr ic ió.

El sector industr ia l a l imentari (de producció d 'a l iments, d ' i ngredients i d 'addit ius , i també d 'equ ipaments) a Cata lu nya és molt i mportant tant per la imp lantació en el nostre país de g rans companyies m u lt inacionals com per l ' existència d ' indústries autòctones g rans, m itjanes i petites . H i ha a més u na notable capacitat ex­portadora . A Cata lu nya, l 'activitat de la indústria a l i mentària representa de l 'ord re del 1 4% del valor de la pro­ducció industria l i ocupa unes 70.000 persones (un 9% dels treba l ladors industrials ) . Això inclou indústries de pr imera transformació (productes càrnics, l let i derivats, o l is , sector avícola , a igües m inera ls , v ins) i de se­gona transformació (pastisseria, gelats, conserves càrn iques, industrial ització de cafè, ga letes, pastes a l i men­tàr ies, a l i ments desh idratats, a l iments a base de cereals , begudes refrescants, cervesa i a l tres begudes al­cohòl iques) .

Moltes d 'aquestes indústries tenen la seu i a lguns centres de producció a Cata lunya, i d 'a ltres a la resta de l ' E stat. L lur grau de ded icació a activitats de R + D és d ivers segons e ls casos ( les m u lt inacionals estrangeres no solen ten i r aqu í centres de recerca) però d igne d 'ésser t ingut en compte. Ca l remarcar que en aquesta àrea , com en moltes a lt res, afortunadament s 'està produïnt un acostament i i nteressants interaccions entre la indústria i les u n iversitats i a ltres organismes de recerca .

E n el cas u n ivers itari , l 'activ itat dels seus òrgans de cooperació i relacions amb les empreses i i nstitucions del seu entorn econòmic i socia l , pel que fa a la investigació i serveis tècnics, també s'ha or ientat vers e l sector a l i mentari . Esmentem l 'oferta de serveis u n iversitat-empresa que fa la fundació Bosch i G i mpera (de la U n iversitat de Barcelona) a l sector agroa l i mentari . H i ha tam bé interaccions semblants de les a ltres un iver­sitats cata lanes, importants especia lment pel que fa a la Facu ltat de Veteri nària de la U n iversitat Autònoma de Barcelona, a ixí. com dels centres un iversitaris de Lleida i G i rona abans esmentats.

O rganismes com l ' I RTA i l ' I N CAVI també col - laboren amb els sectors productius .

Així doncs, a més de les activitats de R+D que desenvolupa d i rectament la indústria, podem espera r molt d 'aquestes relacions que contri bueixen a acostar e ls i nteressos socia ls i econòmics del païs a l món acadèmic i de la recerca . Ca l també esmentar la tasca de col - Iaboració que despleg uen a Cata lu nya a lguns laboratoris privats independents amb el sector dels a l iments i begudes. També és cert que la indústria m itjana i petita no sempre és p rou conscient de la ut i l itat de les activitats de R + D . L'existència de les esmentades relacions amb organismes de recerca i assessorament pot esti mu lar aquesta presa de consciència , imprescind ible cara al futur .

En defi n it iva, després d 'aquesta descripció esq uemàtica i segu rament que no exhaustiva de la s ituació a casa nostra, podem constatar que en aquest camp tan clarament interd iscip l inari d isposem d ' u n potencia l h u m à , d 'ensenyament i de recerca, prou estimable p e r a afrontar l a recerca que cal a Cata lu nya p e r ta l d 'assol i r u n nivel l competit iu i nternaciona lment. com d e fet a lguns grups j a e l tenen prou reconegut. Però enca ra hem d 'anar més en l l à , amb la segu retat que les bases h i són.

Esperem que en un futur pròxi m el nostre s istema un ivers itari podrà " produ i r " personal ja d 'entrada més p re­parat en certs à mbits el d ia que el catà leg de titu lacions s 'enriqueix i amb la l l icenciatura de " Ciència i Tec­nologia d 'Al i ments " i la d ip lomatura de " D ietètica i Al i mentació H umana " , que existeixen a rreu del món però no enca ra a Cata lunya .

U na preparació ja orientada a la recerca la proporcionen e ls programes de doctorat de " N utrició i Tecnologia i H ig iene dels A l iments" que porten a terme la U n iversitat de Barcelona i la U n ivers itat Autònoma de Barce­lona conj u ntament. o el de " Tecnolog ia dels Al iments" que desenvolupa a Lleida la U n iversitat Pol itècnica de Cata lunya .

Temes de recerca

La recerca en a l imentació té dos vessants que es complementen :

1 ) E l que pot ésser designat com a intern (d ' interès im mediat per al país ) . que té u n doble objecti u :

a) Vetl lar per una correcta al imentació dels ciutadans, sans i mala lts, dins una política global de Sa lut Públ ica i ass istencia l .

.

1 38

b) Promoure la prod ucció d 'uns productes a l i mentic is (pr imar is o industra l i tzats) de qua l itat. d ins una pol ít ica de promoció dels nostres a l i ments en un mercat cada vegada més g ra n i competit i u .

2 ) E l general . és a d i r , la promoció de recerca d 'abast " un iversa l " sobre relació a l i mentació/sa lut . noves tecnologies en l 'obtenció d 'a l iments, coneixements bioquím ics i f is io lòg ics d ' i nterès en nutr ic ió, la b iotec­nologia en l 'obtenció d 'a l iments o d ' i ngredients i addit ius a l imentaris, noves tècn iques d 'anà l is i i contro l . etc.

Observant les l ín ies de recerca que actua lment es f inancen o promouen, tant a nivell cata là (ajuts de diversos tipus que atorga la C I R IT d ins l ' àmbit " Ciències i Tècniques de l 'Al imentaci ó " ) com estata l ( l ín ies preferents del " Plan Nacional de I nvestigación Científ ica y Desarro l lo Tecnológico " ) o internacional (especia lment en el marc de la C E E ) , podem exposa r que els grans temes d ' i nterès, i a lguns dels més concrets, a ra i avui són els següents .

- Mecanismes de les reaccions químiques i bioquímiques responsables de les modificacions en aliments . M a­d u ració i senescència de fru ites i horta l i sses, processos fermentat ius i d'adobat i envel l i ment d 'a l i ments, po­l i fenols en v ins .

- Transformació d 'aliments per processos biotecnològics . Obtenció de nutrients i add it ius a l imentar is per v ia microbiana, p rocessos de règ im conti nu , apl icacions enològiques i en indústria càrnica, enginyeria genètica apl icada a la m i l lora de matèries primes a l i mentà ries an i mals i vegeta ls .

- A valuació de la qualitat dels aliments i de les matèries primeres . Ava luació sensorial d 'a l iments, mesura de la " f rescor" dels a l iments manufactu rats, i nf luència de la var iabi l itat de les pr imeres matèries, anà l i s i d 'a l i­ments, impureses i conta minants en a l iments, am ines biògenes en a l i ments.

- Enginyeria de processos de transformació d 'aliments . Manipu lació en fresc de fruites i horta l i sses, i ntro­ducció de l 'e lectròn ica en els processos d 'obtenció d 'a l iments,. envasat asèptic i al bu it, tècn iques de mem­b rana en l 'obtenció de sucs, i rradiació d 'a l iments, desenvolupament de nous productes i per a a l i mentació especia l , tècn iques de desh idratació, desenvolupament d 'equ ips .

- Composició, caracterització i tipificació d'aliments . Determ i nació de la v ida út i l dels a l i ments, mètodes no destruct ius d 'anà l is i , l íp ids de peixos, f ibra a l i mentàr ia, esteroides en a l iments .

- Toxicologia alimentària . Anà l is i convencional i ràpida de substàncies tòxiques en a l i ments, a l ' lèrgies a l i me n­tàries, desenvolupament i supervivència de m icroorgan ismes en a l i ments.

- Nutrició . Tècn iques de transformació d 'a l i ments que en manting u in el valor n utr it iu i la sa lubritat. mesura­ment de la biodispon ib i l itat de ls n utrients, problemes de d iabetis, h iper l ipoprotelnèmies, obes itat. osteopo­ros i , a l imentació i càncer, valor nutr it iu dels productes obting uts per " agr icu ltura ecològ ica " , transport i ntes­t ina l de n utr ients.

- Promoció i millora de formes de producció d 'aliments . Aq üicu ltura

Evidentment una pol ít ica de recerca en nutrició i ciència i tecnologia d 'a l iments ha d 'ava luar i jerarq u itzar tots aquests temes i establ i r pr ioritats . Remarquem que en moltes d 'aquestes qüestions ja s 'està treba l lant ac­tualment a Cata l unya

Podríem res u m i r aquestes l ín ies de recerca tal com ho ha fet Tarragó. " E ls aspectes tecnològics relati us a l sector agrari i a la i ndústria agro-a l imentària h a n cobrat tam bé avui u na importància rel levant . Alhora han can­viat també les característiques dels problemes a resoldre mitjançant la tecnolog ia . Si fa u n s anys l 'èmfasi es posava en l ' i ncrement de les produccions u n itàries de diferents conreus, espècies o races de best iar i pro­ductes, a ra es contemplen bàsicament els aspectes q ua l itati us -incloent també e ls de segu retat per al con­sumidor- i els aspectes de d iversif i cació de les produccions donada la satu ració dels mercats " .

La recerca en nutrició i ciència dels aliments a Europa

En la l ín ia de la progressiva i ntegració a Europa ( C E E) , aq uest serà cada vegada més el nostre marc de refe­rència per a i ncorporar-nos als grans g rups i l ín ies de treba l l en tots els àmbits, i també en ciències dels a l i­ments i de l 'a l imentació .

Són d iverses les d i reccions generals de la CEE que s 'ocupen de temes de recerca . Recordem el projecte "Ag ro-Food " d i ns el Progra ma de Recerca Agrària de la D i recció Genera l VI (Ag ricu ltura ) , que tenia per ob­jectius m i l lorar la q ua l i tat de ls productes agraris destinats al consum h u mà, fent especial referència a la in­f luència del s istema de prod ucció (extens iu o i ntens iu ) en la qual itat de la pr imera matèria a l imentàr ia , a ls mètodes d 'ava luació objectiva de la qua l itat de ls a l iments, a la comercial ització en re lació amb la qua l itat de ls

1 39

productes f ina ls , a ls desigs dels consumidors, a ls nous productes i a les noves tècniques de transformació de productes -ag rar is .

A càrrec de la D i recció Genera l V I I (C iènc ia , I nvestigació i Desenvolupament) cal esmentar el Programa de B iotecnologia ( B R I DG E) , amb repercussió en ciència i tecnolog ia d 'a l iments, i e l p rograma d ' I nvestigació en Medic ina i Salut Públ ica , en el q ua l un dels subprogrames ha tractat del desenvolupament i m i l lo ra de les tècn iques d ' examen dels productes a l imentic is . A càrrec de la D i recció Genera l I I I (Mercat I nterior i Afers I n­d ustria ls ) hi ha u na Divis ió que s 'ocupa de prod uctes a l imentic is .

La D i recció Genera l I I I ha promogut. d 'acord amb la D i recció Genera l X I I . accions concertades en el camp de la ciència i tecnologia d 'a l iments d ins el marc COST (Cooperació Científ ica i Tècn ica entre la CEE i països tercers europeus) , en les q uals han i ntervingut a lguns equips de recerca espanyols . Entre aquestes accions COST destaquen la 90 bis , " Efectes dels processos sobre les propietats f ís iques de ls a l iments " , i la 91 i 9 1 b is , " Efectes dels tractaments tèrm ics i d e l a d istribució sobre l a qua l itat i e l valor nutr it iu dels a l i ments " .

Sempre ha estat palès l ' i nterès per part de la Comun itat Econòmica Europea per a portar a terme un programa comun itari sobre " Recerca i Desenvolupament en Ciència i Tecnologia dels Aliments " que coord in i i aprofun­deixi els existents, amb l 'objectiu de compensar la competència dels Estats Un its d 'Amèrica i el Japó, que estan desenvolupant un considerable esforç econòmic i científic per a donar a l l u rs indústries al imentàries una base científica i tècnica encara mi l lor, que permeti d 'obtenir a l iments d 'una qual itat i un valor nutritiu òptims.

Això ha desembocat en la l ín ia 4 .2 del Programa Marc de R + D ( 1 990-94) : el Prog rama F LAI R ( " Food-Lin ked Ag roind ustr ial Research " -Recerca agro industrial relacionada amb els a l iments) que i nclou accions concer­tades, contractes de recerca a despeses compartides i beques de formació i mobi l itat.

E l contingut científic d 'aquest programa es pot resumi r de la manera següent :

- Avaluació i millorament de la qualitat i varietat dels aliments : Defin ició de criteris i normes de qua l itat. d is­seny de nous i m i l lors mètodes ana l ít ics i d 'assaig sensoria l .

- Problemes d'higiene, de seguretat i de toxicitat: Estudis de toxicolog ia i segu retat a l imentàries, mètodes ràpids d 'anà l is i en m icrobiologia a l imentàr ia , interaccions entre components dels a l iments, estud i de nous pro­cessos i productes que m i l lor in la segu retat dels a l iments .

- Problemes de nutrició i salut: Nous ingredients, biod ispon ib i l itat de nutrients, valor nutrit i u dels a l iments per a g rups especia ls .

Altres programes comun itaris també fan incidència en a l iments, com és el cas del de metrologia ap l icada ( l í­n ia 3.4 del Prog rama Marc) que fa esment de l 'anà l is i d 'a l iments , o el de recerca mèd ica i san itària ( l ín ia 1 . 1 del Programa Marc, que inc lou la n utr ició entre els problemes sanitar is relacionats amb el medi ambient i la manera de v iure . Cal afeg i r-h i , òbviament, el Programa ECLA I R d ' En l laç de col · laboració europea entre l ' agri­cu ltura i la i ndústria a través de la recerca ( l ín ia 4.2 del Programa Marc, igual que el F LAI R) i e l Programa de Recerca sobre competit ivitat de l 'agricu ltura i gestió dels recursos ag rícoles ( l ín ia 4.3 del Prog rama Marc ) .

També inc lou temes ag roal i mentaris i de n utrició el Programa de recerca a l camp de la ciència i la tècn ica a l servei de l desenvolupament ( l ín ia 6 d e l Prog rama Marc) . C a l citar altres prog rames relacionats amb e ls recur­sos mar ins , a ix í com el fet que el programa de recerca del " Centre comú d ' i nvestigacions per a la Comun itat Econòm ica E u ropea " inclou l 'anà l is i d 'a l iments en els seus programes específ ics en l ' apartat " Qual itat de vida " .

La C E E té molt present que la recerca europea, en àmbits com el que aquí ens ocupa, respongu i a ls inte­ressos rea ls del sector productiu i de ls c iutadans . És a d i r, que cal ten i r en compte també òbviament el sec­tor industrial i els consumidors .

Textualment la convocatòria per a la presentació de propostes per al p rograma F LAI R d i u :

" L'object iu del programa s e centra e n l a competitivitat d e l a indústria a l i mentària europea , l a mi l lora de l a se­g u retat i la q ua l i tat de ls a l i ments per a l consu midor i un enfort iment de I c iència i tecnologia a l i mentàr ies en la Comun itat. La seva funció serà la de complement de les in ic iatives existents en la Comu n itat m itjançant el desenvolupament de noves relacions de col· laboració entre d iferents grups d ' i nvest igadors i i ndústr ies, i es concentrarà en la interacció existent entre l 'elaboració d 'a l iments, l l u r d i str ibució i el consu midor" .

Consideracions finals

Davant el repte decis iu de la recerca i el desenvolupament que Cata lunya ha d 'afrontar per a estar a l ' a lt u ra del nivell europeu i mundial actual i per a estar en la l ín ia de les reg ions eu ropees amb les qua ls manten im relacions cu ltura ls , científ iques, tecnològ iq ues i econòmiques més i ntenses, en el camp de la nutr ic ió i les

1 40

ciències dels a l i ments d isposem d ' uns recu rsos h umans d ' una certa entitat que, a m b un pla de recerca es­pecífic , d ins un eventua l i desitjable marc genera l , poden ésser m i l lorats, coord inats i en def in itiva opti m itzats.

En aquesta eventual programació i opti m ització dels nostres recu rsos de R + D en a l i mentació, ca l que h i s ig u i p resent el sector producti u , é s a d i r l a ind ústria a l imentària , tant a m b e l s seus propis recursos com p e r a con­tr ibu i r a formular les necessitats i e ls object ius a assol ir , amb una f ita últ i ma : uns m i l lors a l i ments i una m i l lo r a l i mentació de ls " ciutadans-consumidors " , tant els d e l país com e l s receptors d e l s productes que a Cata lu­nya produïm .

L'evolució genera l dels coneixements i dels problemes actualment plantejats en aq uest terreny a nivel l ge­nera l , i molt especia lment els que ha form ulat amb força concreció la C E E , ens ind iquen q u ins són els temes a abordar , en d iversos dels quals ja h i ha g rups de recerca trebal lant a Cata lunya. Cal doncs continuar apro­fundi nt la nostra participació en programes estata ls i molt especia lment en e ls europeus, tot a ixò a part i r d 'una po l ít ica de R + D que també en ciències de l 'a l imentació pot ésser i ha d ' ésser d issenyada des de Ca­ta lunya, sense obl idar que conti n uen pendents les transferències de recerca, per part del Govern centra l , però que no per a ixò ens hem d 'atura r n i hem de desestimar les possib i l itats de col· laboració amb altres grups de recerca d 'a rreu d ' Espanya, d 'a rreu d ' E u ropa i d 'arreu del món.

La recerca en ciències ag roa l i mentàries

Ramon Clotet Pere Cos ta-BatI/ori

Xavier Martínez Mon tserrat So/iva

Escola Superior d 'Agricultura de Barcelona

1 43

Recerca i ramaderia

Si ten i m en compte que la producció ramadera supera el 60% del valor de la producció f ina l agràr ia a Cata­lunya, no cal i ns ist i r sobre la i m portància que la recerca tecnològica té en el sector .

Si estab l im la i m portància dels d iferents subsectors , els classif ica rem per l 'ordre seg üent :

- Porcí

- Avi ra m (carn i ous)

- Boví ( l let i carn)

- Cun icu ltura

- Oví

- Apicultura

Porcí

La i nvestigació d u rant els anys proppassats ha estat centrada en : Producc ió : m i l lora d 'aquesta a través de la reducció de ls índexs de consum de pinso, desl letament precoç i i ntervenció en la reproducció m itjançant

- I nsemi nació a rt if ic ia l

- Mi l lora dels índexs de producció de les truges : fert i l itat i prol if icitat.

D 'a ltra part, cal fer ressa lta r la selecció de reproductors e l im inant els posit ius a l stress, en relació d i recta a m b e l s an ima ls prod uctors de canals pà l ' l ides, humides i toves.

En e l camp de la nutrició an imal , ressalta l ' aprofitament de subproductes i pr imeres matèries a lternatives .

La san itat cont inua essent u n object iu important que té com a posit iu l 'e rad icació de la pesta porcina afr icana i clàss ica .

F ina lment cal prosseg u i r l ' estud i de la qua l itat de la canal quant a l 'anomenat olor sexua l , a través de la cas­tració dels mascles o de la mod if icació de la correlació de sexes a favor de les femel les .

Avi ram

E l fet que tota la tecnologia de la producció avícola s ' importa d ' Estats U n its (genètica, a l imentació, profi laxi san itària , maneig) pot fer semblar que queda poc a fer, però no és així .

U na l ín ia d 'actuació i m portant és la recuperació de les races autòctones cata lanes com ara la del Prat, Pene­desenca i Empordanesa, per tal d 'aprofitar-ne la rusticitat i adaptació al med i .

L a q ua l itat de la carn de pol lastre é s u n a ltre object iu a estud iar a través dels t reba l ls d ' h ibridació .

Boví

Aquesta àrea zootècnica ha aconseg uit importants avenços en el terreny d e :

1 44

- Transferència d 'em brions, que permet d ' ut i l i tza r al màxi m les possib i l itats de les vaq ues d 'a lta qua l itat ge­nètica de ixant a les i nferiors el paper de la matern itat. La determinació del sexe és una a ltra fita i m po rtant, a ixí com la producció a rtif ic ia l de bessons.

- L'hormona del creixement revol uciona el camp de la producció en permetre l ' i ncrement de la quantitat de l let a l voltant de l 20% , cosa que pot orig inar profunds canvis en l 'estructu ra del sector .

- En el cam p de la nutrició cal cita r l ' acció dels ant ib iòtics correctors de les fermentacions de la panxa, els ami noàcids i g re ixos by-pass i la uti l ització de pri meres matèr ies a lternatives.

Cun icultura

La seva m i l lora genètica és encara mancada d ' una forta recerca . El camp de l 'a l imentació és interessant en relació amb l 'ús de pr imeres matèries alternatives, addit ius prevent ius i afavoridors de les produccions i l ' e­q u i l i bri nutr iciona l .

L'apar ic ió d e noves mala lt ies obl iga a una forta recerca en aquest aspecte .

Oví

La m i l lora genèt ica per a i ncrementar-ne la productivitat ha estat i serà objecte de recerca (parts m ú lt ip les, m i l lora càrn ica) pr inc ipa l ment a les races autòctones, i nteressants per l lur rusticitat i adaptació a l med i .

Apicultura

La recerca relat iva a noves mala lties és un objectiu important, així com els estud is sobre genètica per tal d ' i n­crementar la productivitat dels ruscs .

Recerca i producció vegetal

La recerca en l 'àmbit de producció vegetal està actua l ment treba l lant en camps molt d iversos, com a ra :

Ecofisiologia vegetal : a fi de conèixer les respostes fisiològ iques dels conreus a les condic ions am bienta ls -microcl i màtiques i edàfiques- per ta l de diagnosticar l ímits i ajustar òpti ms .

Protecció vegeta l : per ta l de red u i r l a uti l ització de productes peri l losos, estudiar la problemàtica de ls resi­dus de pestic ides en productes a l imentaris i afavori r tècn iques com a ra la l l u ita integrada i la sola ritzac ió .

Genètica : per ta l d 'aconseg u i r espècies més productives, de més qua l itat i més res istents a p lagues i con­d icions adverses ; a lhora hom està i ntentant de conservar espècies autòctones.

Fertilització : racional ització de l ' ús de fert i l itzants m inera ls , estudiant la reuti l ització de res idus o rgàn ics t rans­formats i introd u i nt nous fert i l i tzants, ja s igu in sòl ids d 'a l l iberació controlada o l íqu ids que i nclouen a m i noà­cids, extractes d 'àc ids h ú m ics, activadors biològics, etc. S 'estan també posant a punt tècn iques de fert i r ri­gació i automatització que porten a una m i l lor nutrició del vegeta l , ensems que a un estalvi d 'a igua i ferti l i t­zants .

Maqui nària : hom h i treba l la poc. La temàtica en estudi i nclou els s istemes de polvorització de productes fitosa n itar is i de d ifusors de reg .

Implantació de nous conreus o conreus alternat ius per a substitu i r excedents i cobri r necessitats de pro­ductes dels qua ls som defic ita ris .

Edafologia, q u e i nclou aspectes molt d iversos :

- Obtenció de mapes de sòls i bancs de dades.

- Qual itat i conta m inació d 'a igües.

- Erosió, restauració de terrenys.

Biotecnologia vegetal : La ut i l ització de les tècn iques de conreu in vitro en l 'agr icu ltura ha permès d 'abordar amb èxit d iversos camps, amb object ius a term i n i curt , m itjà i l larg :

- M u lt ip l icació vegetativa d 'espècies i varietats d ' i nterès ( m icropropagació)

- Obtenció de plantes l l i u res de patògens, especia lment virus (programes de sanejament) .

- Conservació de material vegetal d ' i nterès genètic (crioconservació)

- Obtenció de productes natura ls d ' ut i l i tat farmacològ ica o ind ustria l .

- Programes de genètica i m i l lora de ls conreus.

1 45

- Engi nyeria genètica .

En u n futur s 'ha d 'aconseg u i r u na agr icultura més imaginativa, més innovadora, que, més que pretendre d ' i n­crementa r la producció, ha de m i l lorar-la salvaguardant al màxi m el medi a mbient i e ls recu rsos d isponibles .

En camps part icu lars ha d 'aconsegu i r :

- A part i r de la informació donada per l 'ecofis iologia vegeta l , model itzar e l s conreus per a saber-ne e l com­portament en el temps i poder-h i estab l i r les correccions a prior i .

- En el cam p de la maq u i nàr ia , estud iar i racional itzar la problemàtica del treba l l de l sòl i altres operacions cu ltura ls .

- B uscar substrats a lternatius a la torba per a ut i l i tzar-los en hort icu ltura intens iva .

- I nventaria r i qua l if icar e ls res idus orgànics amb possib i l itat d 'ésser emprats en agricu ltu ra .

Indústria alimentària

Hom defineix com a indústria a l imentària aquel la que produeix una segona transformació de pr imeres matè­ries agroa l i mentà ries (o l is , far ina, carn, peix, etc . ) . El procés producti u i ntrodueix en general més estab i l itat i més procés c u l inari .

Cata lunya é s pr imera d ins l ' Estat espanyol e n aquest t ipus d ' i ndústries (20% de tot l ' Estat, i les més grans, enfront del 1 6% de la població) . Aquesta s ituació cal complementar-la amb la gra n penetració de capita l ex­terior, sobretot a les empreses grans, en la majoria de les qua ls el poder decis iu tecnològ ic és fora de Cata­lunya.

Aquest tipus d ' i nd ústria necess ita recerca sobre :

- Processos .

- Material d 'envàs i vida comercia l .

- Estab i l itat sensoria l i nutriciona l .

- Segu retat (de m icrobiologia i de contami nants q u ímics) .

Cal assenya lar que la recerca en processos i material d 'envàs es fa moltes vegades en conjunció entre l 'em­presa a l imentària i la productora d 'equ ip i/o material d 'envàs .

La s ituació descrita no és generadora d ' una investigació i ntensa en aquest camp .

D ' una banda, les empreses grans, amb idees sobre el futur, tenen e ls centres de recerca i desenvolupament fora de Cata lunya ( l i m itant-se a ten i r aquí centres de control i adaptació) . Aquesta s ituació es veu agreujada també per la falta de g rans empreses d issenyadores d 'equip i productores de material d 'envàs .

D 'a ltra banda, h i ha empreses petites i m itjanes amb, en genera l , no ga i re vis ió de l futur, més preocupades pel d ia a d ia i les traves burocràt iques, i poc tecnif icades conceptua lment.

E ls centres un ivers itaris són escassos, i trebal len en temes de l l uïment acadèmic però la major ia de vegades de poca incidència rea l . E l d ià leg amb la indústria es fa d if íc i l (problemes per ambdues bandes) .

U n exemple d e l q u e h o m pot fer amb rea l isme é s l ' I nstitut Català de la Carn, o n també poden copsar-se e ls problemes i les d if icu ltats de dià leg que està ten int amb el sector industria l petit i m itjà .

El que ha estat exposat i ntenta d 'ésser una expl icació g lobal de la situació que, com tota cosa que afecta u n col - lecti u , adqu i reix u n a d istr ibució estadíst ica i per tant poden donar-se situacions d iferents a l a descrita, la qual correspon, però, segons els autors, a la més freqüent.

La recerca en zoologia i ciències . " .

veterl na r ies * Eduard Goñalons

* * Jacin t Nadal

* Departament de B iologia Cel · l u l a r i F is iolog ia . U n iversitat Autònoma de Barcelona

* * Departament de B iologia Animal . U n iversitat de Barcelona

1 49

En el món de la ciència l 'estud i de moltes d isc ip l ines és vàl id i impresci nd ib le pel seu valor int rínsec. Es fa l 'entramat de coneixements que permet l 'avenç equ i l ibrat i afrontar a ixí e ls problemes pràctics que es pre­senten a l 'home. L'avenç científic té una g ran inf luència sobre els corrents de pensament però tam bé és cert que aquests, amb el plantejament d ' i nterrogants, fan que la investigació c ientífica es faci en determ i nades à rees.

Per a faci l itar l 'avenç en una determinada d i recció surt l ' especia l i tzació, que fa que es con reï la c iència en una à rea concreta, però a ixò pot ser més vàl id en l ' apl icació de la ciència que no en el seu avenç, ja que per avançar s 'ha de part i r d ' una bona base. L'edif ic i de la ciència serà tant més a lt com més à mpl ia i profunda s igu i la seva base m u lt id iscip l inàr ia .

Però, podem considera r d i ferents i f ins i tot m u lt id iscip l inàr ies la zoolog ia i la veter inàri a ? ¿ No és rea l ment exagerat. d 'estud iar separadament l 'an ima l domèstic i el sa lvatge ? ¿ És que tenen, per exemple, u n t ipus de n utrició o de reproducció d iferents ? En def in i tiva, ¿ és d iferent l l u r anatomia , l l u r f is io logia , genètica, n utr ic ió o reproducció? Som, doncs, en una frontera absolutament a rt if ic ia l . ja que l 'estudi de les dues d isc ip l i nes, en molts casos, té idèntiques tècniques , i sempre es complementen magníf icament.

Tot i m i rant la veteri nària en e l seu sentit més ampl i , en els estudis de patologia, traumatolog ia , genètica, etc. es veu u na necessitat de profu nds coneixements de base biològica, que són i m p resci ndib les també per a l zoò leg .

La col ' laboració entre ambd ues d iscipl i nes pot teni r, d 'a ltra banda, conseqüències magníf iques ; per exemple, l 'esbr inar amb tècn iques zoològ iques adequades (com ara la i m m unoelectrofores i , estud i d 'àc ids n ucle ics, etc . ) l 'origen de les races domèstiques ; o bé a rr iba r a saber qu ina població actual representa l ' estoc a partir del qual va apa rèixer seleccionat per l ' home el tronc domèstic que, en a lguns casos, tantes races ha donat. Aquesta població, s i enca ra existeix en l 'actual itat. té una potencial itat genètica formidable i . ben seg u r que , a part i r d 'e l la , es podria seleccionar amb tecnologia d 'ara races amb especia ls característ iques basades en una var iabi l itat no explotada .

Molts són e ls punts que permeten de veure una potenciació entre zoologia i veterinària a parti r d ' u n major coneixement m utu entre especia l i stes. L'any 1 968, en una reun ió de l PBI auspiciat per la U N ESCO, es feien paleses les poques races domèstiques d 'an imals i la g ran quantitat d 'espècies existents. També ca l consi­derar el món de la parasitologia amb tota la problemàtica de paras itacions s i estan en contacte poblacions sa lvatges i domèstiques; la relació amb el medi ambient. o bé veu re l 'an ima l domèstic i mbricat en l 'entorn, etc. I d 'a ltra banda, q u ina és la reg la ut i l i tzada per a separar el cam p del zoòleg i e l de l veteri nar i ? Ú n i cament que l ' u n treba l la amb u n an ima l sa lvatge i l 'a ltre amb u n de domèstic, o l ' un treba l la més en p roblemes am­bientals i l 'a ltre en producció . . . Rea l ment les fronteres en molts casos són ben d ifuses.

També hem de d i r, i a ixò sobretot en la veter inàr ia, que no a tot a rreu la idea que hom té del que és aq uesta essència és la mateixa. La veterinària a E UA o a Alemanya inclou l 'estudi de l 'an ima l salvatge a m b la proble­màtica a mbiental que comporta, supòsit d if íc i lment pensa ble aqu í, on veiem una problemàtica ecològ ica d i­f íc i lment abordable pel veterinari trad iciona l . Sí que sembla que s ' hagi d 'acceptar, d ins del r isc que h i ha a fer esquemes, que la veter inària s 'aboca cap a camps més tècnics, més d 'expert. i el zoòleg a l 'estud i de la base biològica a mbienta l , de la variabi l i tat i de la d iversitat.

1 50

Anant una m ica més enl là , hom veu imprescind ib le per a un bon veter inar i tenir u na sòl ida formació biològica i zoològ ica en pa rticu lar, a ixí com hom no comprèn un zoòleg que no visq u i o no es p reocupi per a l lò que moltes vegades és coneg ut com a zoo logia apl icada.

E ls temes fona mentals a considerar són : la pato logia, la prod ucció d 'an imals d 'abastament. de laborator i , l 'a­qü icu l tura , la tecnologia a l imentà ria i la conservació de les espècies i dels ecos istemes.

La formació dels esmentats profess ionals corre a cà rrec, a Cata lunya, dels centres següents :

-Escola Tècnica Superior d ' E nginyers Ag rònoms de Lleida

-Escola U n iversitària d ' E ng inyers Tècn ics Ag rícoles de Lleida

-Escola Superior d 'Ag ricu ltura de Barcelona

-Escola U n ivers itària d ' Eng inyers Tècn ics Agrícoles de G i rona

-Facu ltat de B iologia, U n iversitat de Barcelona

-Facu ltat de Ciències, U n iversitat Autònoma de Ba rcelona

-Col · legi U n iversitari de G i rona

-Facu ltat de Veterinàr ia , U n iversitat Autònoma de Barcelona

- I nstitut de Recerca i Tecnologia Agroa l imentària

-I nstitut de les Ciències del Mar (CS IC )

-Centre d ' Estudis Avançats (CS IC )

En l 'àm bit de la pato log ia, ca l d iferenciar dos aspectes rad ica l ment d i ferents : e l relacionat amb els an imals de com panyia (on e l tractament és ind iv idua l itzat) . i e l relacionat amb els an ima ls d 'abastament (en e ls qua ls la pr::lblemàtica és col · lectiva)

En el pr imer cas, els esforços actua ls , i en un proper futur, s 'encaminen a l ' apl icació de mètodes de d iag­nòstic i tractament que s 'han desenvolupat en c l ín ica hu mana, atès que, en aquesta, la pressió social i eco­nòmica ha portat. evidentment, a avenços més ràpids que en el cas de la c l ín ica an ima l .

En el cas de ls a n i ma ls d 'abastament. Cata lunya ocupa un l loc destacat en e ls à mbits porcí, aviar i boví, es­pecia l ment el l leter . En aquestes espècies, la i ntensificació ha conduït a problemes relacionats amb la pato­logia infecciosa i la patologia de la nutr ic ió. En tots dos camps ca ld rà rea l itzar esforços per a m i l lorar la s ituació.

En l ' àmbit estrictament prod uct iu , la producció de les espècies esmentades s 'està portant a l l ím it de les pos­s ib i l itats f is io lògiques de l ' an ima l , de tal manera que incrementar la producció per aquesta via no és ja pro­blema fàci l . E l p roblema essencial és el de redu i r e ls costos de producció per ta l d ' i ncrementar la competi­tivitat i augmenta r les exportacions. Una de les vies per a aconsegu i r aquesta fita é s la ut i l ització de prod uc­tes autòctons i subproductes de menor cost, la qua l cosa es relaciona íntimament amb la tecnologia de ls cor­rectors per a p insos.

Altres espècies com l 'ovina i la capr ina han estat menys estudiades. Són molt dependents del medi , i no h i sembla rend ible la producció i ntensiva . Caldria , però, considerar la possib i l itat d ' estud iar s istemes de produ c­ció més rendib les en e ls d iferents ecosistemes de Cata lunya (aprofitament de rosto l l , zones semià rides, pas­tures natu ra ls , etc . ) .

Cal esmentar també q u e , e n espècies com el con i l l , l a guatl la i moltes d 'a ltres, encara resta molt p e r estud iar en el marc de la producció intensiva, la qual cosa podria permetre una d iversif icació d 'espècies cap a mercats actua lment m i norita ris .

De qua lsevol manera , i sense excloure la m i l lo ra genètica, ca l considerar que la b iotecnologia -la ferti l i tzació in vitro pot resultar molt interessant- pot fer una aportació i m portant en aquest camp. Un bon exemple e l constitueix l ' i ncrement de la producció de l let aconseguida ut i l i tzant hormona de creixement obt inguda per enginyeria genètica . F ins i tot podria ser i nteressant de plantejar-se la uti l i tzació d 'an imals transgènics

F ina lment. i atès que el problema no rad ica actualment en la quantitat d 'a l iment s inó en la qua l itat. l ' homo­geneHzació de la producció seria u n a ltre factor a considerar .

En l ' àmbit de l ' an ima l de laborator i , hom pot af i rmar que un model biològic és l 'objecte eventual de la recerca experimental en biologia, i més concretament en medic ina experi menta l . F reqüentment. l ' èxit d ' u na determi­nada recerca depèn de la bondat del model ut i l itzat, atès que, per raons ètiques, morals i lega ls , la poss ib i l itat d ' experimentar en l ' home es troba extraord i nàr iament l im itada .

1 5 1

Són l ' anatomia , la f is iologia i la patologia compa rades les que ens permetran de trobar espècies susceptib les de ser ut i l itzades com a model , ja s igui espontan i o induït exper imenta lment. Bons exemples són el " jerbi l " , que pot ser ut i l itzat com a model d ' isquèmia cerebra l experimenta l , la rata h ipertensa, e l rato l í at ímic i per tant i m m u nodeprim it , la rata B ratlebo ro, genèticament carent d ' hormona antid i ü rètica , e ls m utants de d iver­ses espècies desprovefdes de pèl , molt út i ls per a estud is farmacològ ics i toxicològics en el cam p de la der­matologia , el ratol í i m m u nodepr imit al q ua l han estat trasplantats l imfòcits h umans i que , per tant, són sus­ceptibles de ser i nfectats per v irus de la S I DA i pat i r la malalt ia que solament pot desenvolupar-se espontà­niament en els pr imats, etc.

En el moment actua l , la m utagènesi i molt part icu larment la transgènesi obren les portes a la consecució de models específ ics orientats a patolog ies concretes que constitu i ran una à rea i mportant de recerca.

D 'a ltra banda, cal fer esment que, en el món occidenta l , la geriatria està adq u i ri nt una i m po rtància cada ve­gada més g ran i, a l hora, apareixen les anomenades " mala lt ies de la civi l ització " . Ca ldrà , doncs, estab l i r mo­dels cada vegada més específ ics d i r igits a la recerca en aquests camps.

L 'estud i dels recu rsos, les espècies i l lu r biologia ha i ncrementat substancia lment el nombre d ' espècies ex­p lotables. I mpu lsat per la FAO, hom ha fet un estudi dels possibles recu rsos marins explotables i cal fer u n segu i ment de les poblac ions explotades i d e l l u r eq u i l ibri . Però h i h a més coses : l a pràctica d e l 'eng re ix d 'es­pècies aquàtiques és rea l ment antiga però tan sols és poss ible de parla r pròpiament d ' u na " tècn ica de p ro­ducció " a part i r del començament del seg le, pel que fa a l 'aqü icu ltura continenta l .

Quant a l 'aqü icu ltura marina , exceptuant però a lguna espècie en part icu lar, e l s coneixements c ientíf ics sobre aspectes de la biologia de diferents espècies mar ines, i l l u r apl icació tècn ica en el cam p de la producció con­trolada, són més recents, tant que, en rea l itat, només es pot parlar d 'aqü icu ltura mari na com a biotecnolog ia des dels anys 50-60. Aq uest fet pot faci l itar la comprensió de l 'actual s ituació en e l nostre país .

El desenvol upament d 'aquest sector rep un decidit i mpuls des del Congrés de conreus marins C O N C U­MAR I , celebrat el 1 979 a Lanzarote, que condueix a l 'e laboració del Pla Estratèg ic Nacional d 'Aqü icu l tura (PE N A) en el qua l s 'exposaven e ls object ius a aconsegu i r i les estratèg ies a seg u i r. L 'entrada a la C E E ( 1 986) dóna u n nou impu ls a aquest sector. S 'ha d e d i r, però, q u e tant pel q u e fa a l sector empresar ia l com a l c ientífic, hom és encara l l uny d 'asso l i r e ls object ius plantejats en el seu dia. Cal fer molt enca ra en els camps de la nutr ic ió, reproducció, patolog ia , genètica, etc .

Malgrat la sensib i l ització genera l socia l que té l 'aqü icu ltura , no s 'ha d 'obl idar la tasca feta en la p lan if icació de l ' explotació dels recu rsos mar ins i la seva quant ificac ió . Aqu í queda una tasca enorme a rea l itzar, a ixí com en la valoració de recu rsos terrestres i en l l u r raonada explotació.

L'object iu f ina l de la producció an ima l , en tots els seus aspectes, és l ' a l i mentació h u mana. E ls productes que es deriven de mamífers, ocel ls i peixos, a ix í com altres d 'origen vegeta l , són l 'objecte de la c iència i tecno­logia dels a l iments. E l veterinar i , bé que d ' una manera no exclusiva , té molt a d i r en aquest camp .

E ls canvis pol ít ics i socials que s 'estan produ int en el món en el moment actual poden condu i r a canvis en els hàbits a l i menta ris de la població .

Aquest fet condic ionarà probablement la recerca en el camp de la ciència i tecnologia dels a l iments que s ' ha u­rà de d i rig i r cap a objecti us que planteg in solucions a ls problemes de l 'a l imentació a rreu del món .

A les societats tecnològ icament avançades s ' im posen cada vegada més els s istemes d ' a l i mentació col · l ec­tiva, e ls menjars preparats i els a l iments d ietèt ics. D 'a lt ra banda, existeix u na marcada tendència a aprecia r cada vegada més les d ietes de t ipus med iterran i que, segons sembla, inf l ueixen positiva ment en la d i sm i nu­ció de la incidència de malalt ies cà rd io-vasculars .

E ls hàbits a l imenta ris i l l u r evol ució exig i ran una reestructuració de les tecnologies relacionades a m b la t rans­formació i conservació dels a l i ments .

D 'a ltra banda, s ' imposaran tecnolog ies que m i l lor in la conservació dels a l i ments sense i nf lu i r negativam ent en l l u r qua l itat. El tractament U . H .T . (a lta temperatura durant períodes molt curts de temps) , ut i l i tzat in ic ia l­ment a la l let, passarà a ser apl icat a d 'a ltres a l iments, g ràcies a l g ran desenvolupa ment que han sofert e ls s istemes d ' envasament asèptic. En un breu espa i de temps han aparegut en el m e rcat d iversos productes elaborats basant-se en les esmentades metodolog ies . La tecnolog ia que fa ús de les m icroones és ut i l itzada cada vegada més a n ive l l domèstic i en hosteler ia , però enca ra no ha estat apl icada a escala industria l , on pot ten i r una g ran importància . La i rrad iació de ls a l iments, malgrat a lgunes restriccions, es presenta com una tecnolog ia de g ran i m portància en el futur per l 'apl icació a productes concrets i f ins i tot, possib lement, com a t ra ctam ent integ ra l de men ú s destinats a col · lect ivitats . Aquesta podria ser una de les formes d 'evitar les tox i infeccions, tan freqüents avu i d i a .

1 52

Bàsicament hom pot afi rmar que a l lò que persegu i rà en el futur la c iència i la tecnologia de ls a l iments serà d 'aconseg u i r productes de més q ua l itat san itària sense pèrdues de valor n utriti u , nous t ipus d 'a l i ments a par­ti r de pr imeres matèries fàci ls d 'obteni r i de baix cost. ut i l itzant s istemes de tractament més efect ius per a controla r la població bacter iana, i envasaments de manera asèpt ica .

C a l esmentar, f ina l ment. l e s ap l icacions q ue, en aquest camp, t indrà la biotecnolog ia : noves soques micro­bianes destinades a processos de fermentació, noves pr imeres matèries aconseg u ides a partir d 'an ima ls , ve­getals o bacteris genèticament manipu lats .

Pot ser que u n dels temes cabdals a tractar, en el qua l és imp l icada tota la human itat i no tan sols e ls vete­r inar is i e ls zoòlegs, s igu i la conservació de les espècies i la conservació dels ecos istemes, sense e ls qua ls hom no pot pensar en el manten i ment de les pr imeres.

Amb aquesta problemàtica ca l anar molt més en l là ; hom no tan sols ha de fer un t reba l l de seg u i ment i de­n ú ncia dels saqueigs que hom fa de la biosfera, s inó que ha de ten i r un paper en la programació de noves actuacions. En a ixò no es pot ten i r un punt de vista anticuat. No es pot acceptar que una sèrie de coses que es feien f ins ara s ig u i n correctes pe l so l fet que existeixi una tradi ció i en canvi no se ' n pugu in fer u nes a ltres de noves que suposin un risc menor . Tot i que la segu retat de les dades és d ifíci l a vegades de contrastar, no es pot accepta r que l ' i m pacte de l ' home a la b iosfera es pugui valorar en l ' actual itat com a causant de l 'extinció de m i l espècies anua lment i f ins fa pocs anys fos només -i ens esga rrifa de d i r-ho- d ' u na l ' any .

L 'estudi del món an ima l en les condic ions naturals dóna dades i m portantíss imes per a valorar la s i tuac ió am­bienta l . Així , en zones on la contaminació atmosfèrica per S02 i N02 condueixen a pluges àcides, l ' estud i de la fa una vertebrada , que és e l que malauradament només s 'arr iba a fer moltes vegades, permet de detectar u n i ncrement estadíst ic del pes dels an imals , ja que aquests gasos formen àcids en el cos dels éssers v ius , que i mmediatament són transformats en sals , que ob l iguen a la retenció d 'a igua per ta l de contro lar a ix í la problemàtica osmòtica que en darrer terme es planteja . En estud is més acurats s 'observen a lt res modif ica­c ions, com ara l ' i ncrement de la c i l iació de les vies respi ratòr ies.

E l manteniment d ' u n ecosistema determi nat pot ten i r un preu , i aq uest ha de ser assumit s i volem que les coses segueixin , com a mín im, de la mateixa manera . Així en el delta de l ' Ebre, on t rad iciona lment s 'ha con­reat a rròs , s i volem que es mant ingui la mateixa r iquesa d 'ocel ls l l igats a l ' a igua de ls arrossars, és i mp res­c ind i ble que hom no substitueixi el conreu d 'a rròs pel d 'horta l isses . Per a conserva r les espècies és i mpres­c ind ible de conservar-ne l ' hàbitat.

El paper de l 'espec ia l ista en ciències biològiques resu lta impresci ndible en tota problemàtica de p lan if icació i gestió ambienta l .

No e n s hauríem d 'a larmar p e r l 'ext inc ió natura l de les espècies . H i ha hagut períodes en què l a velocitat d ' ex­t inció ha estat molt elevada. Ens hem d 'a la rmar per l ' i ncrement desmes u rat d 'aquesta ext inció per les mo­dif icacions introdu'ldes per l ' home, i pel que suposa de pèrdua de varietat de genomes. E l qu i ho vu lgu i veu re com una m i nva de recu rsos, que ho veg i a ixí, però també s 'ha de veure com una g reu responsab i l itat mora l . No entrem a parlar de la p roblemàtica d 'exti nció de g rups racia ls h u mans, que es dóna a més à rees del p la­neta que no ens sembla .

Per a valorar e ls i mpactes, ca l conèixer prèviament la diversitat existent i la i m portància de les pob lacions, i això requereix u n estudi s istemàtic previ, un inventari q ue, en molts casos, falta enca ra fer. I un fet i m po rtant a ten i r en compte : qua lsevol treba l l c ientíf ic ha de poder ser reproduït i per tant s ' ha de conèixer perfecta­ment l 'espècie o espècies amb les quals hom treba l la .

Queden enca ra tot un segu i t de tasques a rea l itzar i de g ran trascendència . Ca l esmentar la manca de des­envolupament de ciències com l 'etolog ia (de g ran i mportància per a la zoologia) . la veteri nària i la medic ina .

Obl igació de tots és afrontar amb decis ió les noves fronteres de la c iènc ia . Hom cu lpa moltes vegades e l biòleg, terme ut i l i tzat ac í en el sentit més ampl i , de veure i enfocar e ls reptes actua ls a m b e ls mateixos u l l s que en el passat. A l lò que s 'esdevé, és que encara queda per fer molta feina , però a ixò no just if ica la fa lta de decis ió que s ign if ica no endinsar-se en la problemàtica zoològ ica actua l , que req uere ix saber ut i l itzar totes les tecnologies que li posen a l 'abast a ltres ciències.

La recerca en geo l ogia Oriol Riba i Arderiu

Departament de Geologia dinàmica, Geofísica i Paleontologia. Universitat de Barcelona

Membre de l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans

1 55

Esbós històric de la geologia a Catalunya

El desenvo lupament h istòric de la geologia a Cata lunya, especia lment pel que fa a ls seus i n ic is , no es pot desglossar de tots els esdeven i ments ocorreguts a rreu del món científ ic . L luís Solé i Sabarís i Jaume Truyols han dedicat nombrosos treba l l s monogràfics a les pr imeres etapes dels segles XVI I I , XIX i part de l XX. Potse r amb u n a m ica més de perspectiva h istòrica i atesos e ls autors esmentats podem estab l i r l e s etapes següents :

1 .- F ins a l f ina l de l s. XVI I I ( 1 795) . Temps pregeològ ics. 2 .- Del 1 795 a l 1 860. L 'etapa dels Pioners . 3.- Del 1 860 al 1 936. L 'etapa heroica, dels geòlegs pol ivalents . Guerra Civi l , Guerra mund ia l . 4 .- Del 1 943 a l 1 957. L'etapa soleriana o de transic ió . 5 .- Del 1 957 a l 'actual itat. L 'etapa del desenvolupament o dels geòlegs de professió.

És admès per tots e ls h istoriadors de la ciència que la geolog ia, considerada en sentit estricte, com a c iència independent, no va aparèixer f ins a l tombant del s . XVI I I amb els tractats de J . H utton ( 1 795) . W. S m ith , G . Cuvier, C h . Lyel l i A . B rongiart . e n què foren estab lerts els pr incip is d e l ' un iformitar isme i les bases estrati­g ràf iques i paleontològ iques per a una h istòria geològica de la Terra . F ins a leshores només tenien un cert desenvolupament la m ineralogia i la petrografia vistes com a matèries precioses o úti l s .

A Cata lu nya , i a tot el Reg ne d ' Espanya , e l segu it de guerres de ls segles XVI I i XVI I I no dugueren pas a a l lò que a ra en d i ríem u n període de normal ització. L'abol ic ió de ls Estudis Generals de Barcelona ( 1 7 1 7) com a sanció imposada per Fe l ip V, amb el seu trasl lat a Cervera , produ í una cr is i intel · lectua l i de docència q ue, forçadament, conduí a la creació d 'escoles de suplència . Així cal recordar el paper exercit per la J u nta de Co­merç ( 1 760) i d ' u na manera molt particu lar la fundació de l 'Acadèmia de Ciències a Barcelona ( 1 764) , on s 'or­gan itzaren d iversos ensenyaments científ ics . Per exemple, l 'any 1 835 hi havia a l 'Acadèmia dotze càted res i 356 a lum nes matricu lats ( I g lésies, 1 974) . Cal recorda r que h i professaren matèries geològ iques Pere Güe l l i Joan Comes. Aquest darrer fou un acadèmic molt actiu al qua l són deguts a més d iversos treba l l s sobre les m untanyes de M ontjuïc i de Montserrat, sobre el carbó de pedra, les sa l ines de Cardona i ben d 'a ltres estu­d is de ca i re geològ ic . Un a lt re acadèmic de prestigi fou Antoni Llobet i Val l- l losera ( 1 769-1 862) , a utor d ' u n s " E lementos de Jeolog ía " i de d iversos trebal ls de geologia apl icada . D i n s aquesta etapa c a l esmenta r e l s noms de J A de Fiva l ler , J A Navarro, J . Sanchez Cisneros, F . Sala, P. Als ius i F X de Bolòs, aquest darrer descobridor dels volcans d ' O lot.

La guerra napoleònica i e ls episod is posteriors empitjoraren força la situació a l nostre país en un moment que la geologia naix ia com a c iència independent. " E l retard polít ic , a causa de les pertorbacions i de les guer­res civi ls que en derivaren, expl ica la lentitud en la incorporació de la geologia catalana al moviment e u ropeu i l ' escassa i ntervenció de ls geòlegs estrangers en el descobriment de la nostra geolog i a " (Solé, 1 986) . E l tràn­sit del seg le XVI I I a l X IX fou u n moment cabda l de la h istòria científ ica . Ten i m l ' exem ple de Carles G i m be rnat (vegeu els treba l ls de Solé). pr imer geòleg cata là, un g ran científic, que no treba l là quas i ma i , però, a la seva terra . De Madrid anà a Ang laterra i més ta rd a F re iberg a estudiar amb Werner, i després tota la resta de la seva vida va ésser u na pereg rinació per E u ropa per raons pol ít iques. La seva estada a Suïssa i a l T i ro l l i per­meté de fer els primers mapes geològics d 'aquests dos països alpins amb unes normes que avui q ual i f ica­ríem de wernerianes . El pr imer, el de Suïssa, apa regué publ icat el 1 803, dotze anys abans que el d 'Ang laterra

1 56

de W. Smith ( 1 8 1 5) . reputat com el pr imer mapa geològic del món. E l cas de G i mbernat és parad igmàtic del desbal lestament en què visqué el nostre país, ca r fou un home que, a ltrament. potser hauria aportat molt més a la c iència . Durant la pr imera meitat del s . X IX, el nostre país fou explorat per grans geòlegs estrangers (Solé, 1 986) : hi v ingueren McClure i el famós Charles Lyel l ( 1 830) . que estudiaren els volcans d ' O lot després d ' haver-los descobert ben abans Xavier de Bolòs . E l sa l í de Cardona fou estudiat per Bowles ( 1 775) , Tha lbot ( 1 780) , Card ier ( 1 8 1 6) , Tra i l ( 1 8 1 6) i H u nter ( 1 834) . Aparegueren els pr imers mapes geològics esquemàtics de conj unt. com els de Verneu i l , Col lomb i Lorière ( 1 855) . Maestre ( 1 863). Bauzà ( 1 865) . etc.

L 'any 1 837, retornada la U n iversitat a Barcelona, els ensenyaments de ciències natura ls s ' h i renovaren a m b molt poca empenta . C a l esmentar Agustí Yañez, que v a ensenya r m ineralogia ( 1 8 1 8-1 838) i fou autor d ' u n text d ' H istòria Natural ( 1 820) , un dels pr imers textos ed itats q u e conten ien rud i ments d 'estrat igrafia i geolo­g ia d inàmica a més de crista l ' lografia i m ineralog ia . Cal recordar tam bé la f igura d ' Odón de B uen, pertanyent ja a l 'etapa de la segona meitat del s. XIX, l ' ún ic professor de natura ls ( 1 889- 1 9 1 0) . que ensenyava de tot a la Facu ltat de Ciències (s 'especial itzà, però, en oceanog rafia) . i a e l l devem el mèrit d ' haver fet les gestions per a la creació, el 1 9 1 0, de la Secció de Ciències Natura ls . Aquesta secció, de Buen la va m u ntar amb gent sorg ida de Madrid : San M iguel . Pa rd i l lo , Fernandez Gal iano, Arias, Cabal lero .

D u rant la segona meitat del s . X IX la recerca geològica, feta , és clar, fora d 'aquel la U n iversitat t a n plena de m isèria c ientífica, era conduïda segons dues v ies d iferents : d ' una banda h i havia la necessitat de recerca de pr imeres matèries, especial ment del carbó, cosa que anava un ida a l 'estudi s istemàtic del substrat del nostre país, és a d i r e l mapa geològ ic . D 'a ltra banda la geologia no apl icada era feta també fora de la U n ivers itat a l M useu d e l Seminar i d iocesà, a l M useu Martore l l i a l e s societats excursionistes, com el C lub M untanyenc o el Centre Excurs ion ista de Cata lunya, o a la I nstitució Cata lana d ' H i stòria Natura l i a la Societat Cata lana de Geog raf ia , f i l i a ls de l ' I nstitut d ' E stud is Catalans .

Les investigacions mineres fetes pels eng inyers del cos de mines aprofund i ren la recerca del carbó, a Sant Joan de les Abadesses (Amal io Maestre, Ezquerra del Bayo), E r i l l-Castel l i Peranera , a les q ua ls segu i ren d 'a l­tres per part d ' Ezquerra del Bayo, Rosa les, Barreda, Sanchez, Bauzà, Tessier , Decol le , etc. Madrid , des de la " Comis ión de l Mapa Geológico de España " , va impu lsar el reconeixement s istemàtic del Regne, fent es­tud is geològics provi ncia ls sobre u na base topogràfica molt petita ( 1 : 400 000) i de t raçat molt deficient (e l mapa de Coel lo ) E l reconeixement de cada província era fet mitjançant uns i t ineraris poc densos i que obl i ­gaven a fer moltes interpolac ions. L'a ixecament geològic i les memòr ies corresponents foren fetes , a Cata­l unya , per F. Bauzà ( 1 86 1 ) i més tard per J . Maureta i S. Thos i Cod i na , a la província de Barcelona ( 1 88 1 ) ; L . M . Vidal va treba l lar les províncies d e G i rona ( 1 866) i d e Lleida ( 1 875) i , f i na lment l a d e Tarragona fou feta per L. Ma l lada ( 1 877) Amb això, el pr imer mapa d ' Espanya quedà conclòs l 'any 1 889-1 890 . Les edic ions sub­següents, i e ls mapes per exemple a escala 1 : 1 .000.000, f ins el 1 936, eren reduccions del mapa esmentat.

A la darrera pa rt del segle XIX apa reix la g ran fig u ra del canonge Almera , considerat u nàn i mement amb L lu ís Marià Vida l , e l fundador de l ' escola geològ ica cata lana . Per raons d idàctiques, Al mera funda al Seminar i D io­cesà el " M useu de Geognòsia i Paleontolog i a " ( 1 874) Més tard , cap a l 1 886 el Dr. Almera organ itza un " Ser­vei Geo lòg ic de la Diputació Provincia l de Barcelona" i publ ica el pr imer mapa dels voltants de Barcelona a 1 : 1 00.000; aviat. però, va abandonar aquesta escala per la d ' 1 : 40 .000. La topog raf ia a ixecada pel topògraf E. Brossa era extraord i nàriament més deta l lada. La geologia traçada sobre aq uest mapa costà a l Dr . Almera més de 30 anys de recerca de camp, d ' i t inerar is a peu. Així va en l lest i r e ls s is fu l ls merid ionals de la província barcelonina ( 1 9 1 5) . Aquest estudi tan acurat i detal lat l i va donar un gran prestigi i nternacional , ja que no hi havia res de s im i la r a la resta de l ' Estat espanyol . Aquesta tasca era complementada amb l ' estud i petrogràf ic , estratigràfic i paleontològ ic dels terrenys cartografiats . Tant el m useu del Semina ri com el M useu M a rtore l l s 'en riq u i ren amb tot el material rocós i paleontològ ic aplegat durant tantes cam panyes . L 'any 1 9 1 7 , Almera , en atènyer l a ve l lú ria , fou succeït per M . Faura i Sans. La Mancomun itat f é u possib le que hom proced ís a l 'a ixecament d ' u n Mapa Geològic de tot Cata lunya, en el marc d ' u n " Servei Geològ ic de Cata lunya " (creat amb e l suport de l ' I EC) . a una esca la, però, més reduïda ( 1 : 1 00.000) N 'apareg ueren sis fu l l s . Ma lauradament. amb la pr imera Dictad u ra , el projecte del Dr. Faura anà de mal borràs . D 'una manera desan imada el Serve i Geològ ic retornà a la D iputació, i se'n féu càrrec M . San M igue l . Aquest però, abandonà la i n ic iativa de Fau ra i es posà a t reba l la r en el projecte de l ' l n stituto Geológico y M i nero de Madr id , amb el mapa " naciona l " a escala 1 : 50 . 000. El pr imer fu l l , fou el número 42 1 de " Ba rcelona" ( 1 928) . F i ns a la Guerra Civi l només n 'a­paregueren tres més. A part i r de l 1 943 la tasca cartogràfica fou represa amb més embranzida per L. Solé i Sabarís .

La s ituació de la geologia durant el pr imer terç d 'aquest segle, o mi l lor f ins l 'any 1 943, quan Solé i Saba rís es féu càrrec del seu laboratori un iversitar i . era ben decebedora . Des del 1 9 1 0, any de la c reació de la Secció de Ciències Natura ls , f ins al 1 930, solament sorti ren cinc estudiants amb u na veritable vocació de geòleg. Aquesta m igradesa de recursos hu mans feia que els estud is geològics est iguessin molt endarrerits. Només

1 57

Almera i Vidal i e ls successors Font i Sagué i Faura i Sans resplend i ren, efímera ment. en aquel l panorama g ris . Per totes aquestes raons , la geologia es feia fora de la U n ivers itat. a l Centre Exc u rs ion ista, a l C lub M u n­tanyenc, a la I n st itució Catalana d ' H i stòria Natu ra l , etc . , en els cursets i conferències que s ' h i organ itzave n . C o m d i u Solé ( 1 974). " La Secció de Ciències Natura ls de Barcelona n o varià ga i re en e ls anys i m mediata­ment poster iors a l ' establ i ment de la U n iversitat Autònoma ( 1 933-1 939 ) ; les transformacions afectaren molt més les a lt res facu ltats, però aquel la col la de professors forasters (de Natura ls ) . poc i ntegrats a l país, e ren f rancament hosti ls a l nou s istema, el qua l acceptaven si us p lau per força " . " En fi n i r la G uerra Civi l , molts d 'aquel ls professors demostraren u n cop més la manca d ' i nterès pel país en proposar que fos supri m ida la Secció de Barcelona, amb la qual cosa tots el ls haurien passat a Madr id . Afortu nadament el m i n istre I bàñez Martín ti ngué més seny i més visió de futu r " . Caldr ia fer un esforç d ' imaginació per a ded u i r les conseqüèn­cies nefastes que a ixò hauria t ingut per a l nostre país.

Per les raons esmentades, l 'any 1 943, e l de la vinguda de Solé i Sabarís a la U n iversitat de Barcelona, és una fita a reten i r . E l desvetl lament de la geologia fou un fet que n ingú no negarà . Espanya en aquel ls a nys a nte­r iors e ra un veritable desert geològ ic . Tot era per fer. Les publ icacions que hi havia eren puntua ls , descon­nectades. Només h i havia les s íntesis fetes pels geòlegs a lemanys de l 'escola de H . St i l l e . E l panorama de ls geòlegs en acti u (és a d i r d 'aquel ls que sabien trebal lar-h i ) e ra corprenedor, hom pod ia com ptar-los amb e ls d its de les mans.

So lé , amb l 'equ ip format per e l l , e l Dr . N . Llopis i e ls nous l l i cenciats J . M . R ibe ra i J . M . Fontboté, formaren el nuc l i de l 'escola de geologia cata lana que va rebrotar amb nova saba i embranzida. E l nou cated ràtic es posà a constru i r u n centre de recerca que s 'anà enr iquint amb el materia l . la b ib l iog rafia i la cartografia i m­prescindibles per a la recerca, amb uns pressupostos migradíss ims . E ra una època en què no h i havia vehi­c les , tot cal ia fer-ho a peu, per uns camins dolentíss ims, no h i havia fotografies aèr ies . E l rendiment científ ic era rea l ment molt ba ix . E l l fomentà les vocacions estud iant i ls i organ itzà les excurs ions científ iques, les tro­bades i les conferències a l laborator i . E ra la pr imera vegada que la U n iversitat no es veia a m b malf iança. Hom ha comparat aquest ressorg iment amb el que es produí s imu ltàniament a la Facu ltat de Lletres a m b el Dr . Jaume Vicens i Vives .

Amb aquesta fita entrem a l 'època moderna de la geologia cata lana. Deu anys més tard ( 1 953) ja e ra c reada la Secció de Geolog ia , i e l 1 957 s u rt la pr imera fornada de l l i cenciats en aquesta nova branca de la c iència . La U n ivers itat ja pot emetre títols de doctor ( 1 954) . L'any 1 965 és de g ran transcendència u n iversità r ia a m b la c reació d e l s Depa rtaments i de l ' I nstitut de Recerca Geològ ica " J a u m e Almera " d e l CS IC . Tres a nys des­prés és creada la nova Secció de Geologia a la U n ivers itat Autònoma de Bel laterra ; necessària o no, és a ra u n fet inamovib le . Per fi la Facu ltat de Geologia (UB ) . creada, com moltes a ltres ( 1 974) , per exigències pol í­t iques del f ranqu isme en plena decadència, té u n edif ic i propi ( 1 988) . Nous centres de recerca sorgeixen a poc a poc, com a ra el " Se rvei Geològic de la Genera l itat " i les escoles de la Pol itècnica ( M a n resa , Camins ) . A Lletres, Geografia crea una secció de Geog rafia Fís ica ; el C S I C crea nous centres i es reorgan itza d iverses vegades, amb més crèdits que ma i ; sorgeix una un itat de recerca de Geologia M a rina ; la geofísica rep una nova empenta i s 'associa amb e ls geòlegs . Sorgeixen nous centres de recerca, com l ' I nstitut de Paleontolo­g ia de Sabade l l i el Casal dels Volcans d 'Olot. És creada la g ran bibl ioteca de la Facu ltat de Geolog ia . L'Aca­dèmia de Ciències i l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans es reorgan itzen. Els plans d ' estud is són reformats, i els d e­partaments u n ivers itaris esdevenen, sembla, més funciona ls . Acaba d 'ésser creada una nova carrera : la de G raduat Super ior d ' E ng inyeria Geològ ica , coord inada amb l ' Escola de Camins ( U PC) i la Facu ltat de Geolog ia ( U B ) . Hom entra en una època de molta competitiv itat geològica . E ls nous geòlegs han deixat d 'ésser " po l i­valents " , cadascun tendeix a una especial itat ben necessària per a prog ressar en profunditat i col · loca r-nos a nivell i nternaciona l .

Taula Cronològica dels fets més rellevants que han afectat el desenvolupament històric d e l a geologia a Catalunya

1 40 1 .- Martí I de Catalunya i Aragó dota la ciutat de Barcelona d'un Estudi de Medicina i Arts. però fins el 1 450. Alfons IV no en con­cedeix l 'autorització. El 1 533 h i ha l'establiment defin it iu .

1 7 1 7 .- Els Estudis Generals de Barcelona són abolits per Fel ip V com a sanció per la guerra de Successió, i es crea la Un iversitat ún ica a Cervera (R .D 1 1 maig 1 7 1 7) .

1 760.- Fundació de la J unta de Comerç a Barcelona, que organitza a lguns ensenyaments: nàutica 1 769; nobles arts 1 774, comerç 1 787. 1 764.- Fundació de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona. 1 766.- Són organitzats a la Conferència cursos l l i u res de mineralogia i geologia . 1 770.- La Conferència esdevé la Real Academia de Ciencias Naturales de Barcelona (Real Cédula de 1 4 octubre ) . 1 777.- Creació de la primera escola de M ines a Almadén. 1 785-1 795.- James H utton, un dels fundadors de la geologia, presenta ( 1 785) la seva Theory of the Earth, que és editada l 'any 1 795 a

Edimburg . 1 799.- Wi l l iam Smith , un altre fundador de la geologia, enllesteix el primer mapa geològic d'Anglaterra, que ho és del món , però no

l'edita f i ns el 1 81 5 . Aquesta data és posterior a la de l mapa de Gimbernat ( 1 803). 1 803.- Carles G imbernat, cons iderat el pr imer geòleg català,. i mprimeix la pr imera carta geològica de Suïssa, que és e l primer mapa geo­

lòg ic fet per un català. Aquest autor també féu la d'Austria, que restà inèdita a l M useu de Geologia del Seminar i i després des­truïda el 1 93 6.

1 833.- Fundació a Madrid de la D i rección General de Minas i del Real Cuerpo Facultativo de M inas.

1 58

1 835.- És creada a Madrid l ' Escuela Especial de M inas. 1 835.- A l 'Acadèmia de Ciències de Barcelona. en aquest any. h i havia 356 a lum nes matricu lats i 1 2 càtedres ; entre d 'a ltres, s'hi en-

senyava geologia, m ineralogia i explotació de m ines. 1 837.- Restabl iment de la Un iversitat de Barcelona. 1 842.- Apareix editada l 'obra d'A. Llobet i Vall-llosera. Elementos de Jeolog;a. 1 849.- És creada (20 ju l io l ) la Comisión de la Carta Geológica del Reino que més tard ( 1 851 ) és anomenada Comisión del Mapa Geoló-

gico de España. . . 1 850.- Joaquín Ezquerra del Bayo, publ ica e l primer esbós de mapa geològ ic : Geognostische Ubersichtkarte von Spanien. ( Escala

1 : 2 .755.000). amb un mapa geològic de la zona volcànica de Castel lfol l it de la Roca. 1 854.- Comença la investigació de la conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses per Amalio Maestre. Santiago Rodríguez i Joan

Nicola u . L 'estudi apareix el 1 855. 1 856.- Alexandre Vézian edita e l primer mapa geològic de Catalu nya ( E : l : 1 80.000). que acompanya la seva tesi editada a Montpel ler. 1 861 .- Fel ip Bauzà f ineix el Bosquejo geològica del distrito de Barcelona amb un mapa geològic. Roman inèdit a l ' I G M E . 1 863.- Apareixen e l s pr imers mapes : Bosquejo Geològico general de España y Portugal, ( E . l : 2 .000.000). d 'A. Maestre, I la Carte géo­

logique de l'Espagne et du Portugal (E . 1 : 500.000). mapa geològic peninsular (1 a. Ed . , 1 864, i 2a . , 1 868). per E. de Verneu i l i E . Collomb .

1 870.- �s restablerta la Comisión de l Mapa Geológico de España . 1 874.- Es fundat el M useu de Geognòsia i Paleontologia, del Seminari Diocesà de Barcelona, pel canonge Or. Jaume Almera . 1 876.- Neix l 'Associació Catalanista d ' Excursions Científiques ( 1 6 novembre). 1 878.- F undació del M useu Martore l l . 1 878.- Fundació de l'Associació Catalana d ' Excursions ( 18 octubre) 1 882.- Inauguració del nou edifici del M useu Martorell de Barcelona. 1 886.- El D r. J. A lmera es fa càrrec del Servei Geològic de la Diputació Provincial de Barcelona . 1 887.- L'Acadèmia esdevé definitivament la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Segons e ls Estatuts (7 desembre) i el

Reglament (juny 1 893 i modificacions de gener 1 9 1 7 i setembre 1 925) constava de cinc seccions, cadascuna de les q uals era dividida en tres comissions. La Secció 3a. constava de les comissions de M i neralogia, de Geolog ia i Paleontologia i de Geograf ia . Cada secció tenia nou membres.

1 89 1 - Apareix publ icat el primer ful l del Mapa Geològico y Topografico de la Provincia de Barcelona, de J. Almera, 1 a. Ed . ; la 2a. Edic. ( 1 900) a escala 1 : 400.000.

1 89 1 . - Fundació del Centre Excursionista de Catalunya per la fusió de l'Associació Cata lanista d ' Excursions Científiques i l 'Associació Catalana d ' Excu rsions (26 novembre)

1 897-1 9 1 4.- Ed icions del Mapa Geològico y Topografico de la Provincia de Barcelona, a escala 1 : 40 .000. fulls 1 , 2 ,3 .4 i 5 d i rig its pel Dr . J . Almera.

1 898.- Reunió extraord inària de la Société Géolog ique de France a Barcelona, organitzada per J. Almera, A . Bofi l l i L . M . Vida l . 1 899.- Fundació de l a Institució Catalana d 'H istòria Natural ( 3 desembre, e l s estatuts 1 4.04 . 1 900) a m b estatge a l Centre Excurs ion ista

de Catalunya . 1 900.- Pla universitari d ' Estud is . 1 904.- Inaugurat l 'Observatori de l ' Ebre, a Roquetes, Tortosa, de la Companyia de Jesús. Té una estació sismològica. 1 906.- Neix el Club Muntanyenc, que té com a subtíto l : " Associació de Ciències Naturals " , amb una branca de ciències geològ iques ,

un g rup espeleològic, cursets de divulgació i la formació d 'un museu geològic. 1 907.- I nauguraciò de l 'Observatori Fabra ( 1 7 .04. 1 907) a la serra de Collserola, Barcelona, de la R . Acadèmia de Ciències i Arts. Té una

estació sismològica. . 1 907.- F undació de l ' I nstitut d ' Estudis Catalans. La Institució Catalana d ' H istòria Natural és invitada a col' laborar amb l ' Institut. i el 1 9 1 5

esdevé una f i l ia l d e la Secciò d e Ciències. La I C H N passa a l palau de la Diputació (Generalitat). 1 9 1 0.- Creació de la Ll icenciatura en Ciències Naturals a la Un iversitat de Barcelona. 1 9 1 1 - Creació de la Secció de Ciències de l ' I EC ( 1 4 febrer). 1 9 1 6.- Creació del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, de la Mancomunitat i patrocinat per l ' I nstitut d ' Estudis Catalans. D i rector,

Marià Faura i Sans. Aquest servei fou actiu fins a la desaparició de la Mancomunitat de Catalunya, l 'any 1 924, per causa de la Dictadura. Només foren editats 6 fulls del nou Mapa Geològic de Catalunya, a escala 1 : 1 00.000.

1 924.- E l M useu Martorell esdevé un m useu d 'especialitat exclusivament geològica, deixa de ser el M useu de Ciències Naturals. 1 926.- XIV Congrés Geològic I nternacional. a Madrid. 1 933.- Creació de la Un iversitat Autònoma de Barcelona. No comportà cap canvi pel que fa als estudis un iversitaris en Ciències Naturals. 1 935.- Fundació de la Societat Catalana de Geografia, f i l ial de l ' I EC 1 936.- Devastació de l M useu del Seminari Diocesà de Barcelona. 1 939.- Restauració i represa del M useu del Seminari . 1 942.- .Creació de l ' l nstituto de Estudios Pirenaicos, del CSIC D i rector: L I . Solé I Sabarís. 1 942.- Creació de l 'Escola de Facultatius i Capatassos de M ines de Manresa. 1 943.- Creació de la Càtedra de Geografia Física i Geologia Aplicada i vinguda a Barcelona del Or. L lu ís Solé i Sabarís. 1 943.- Creació de les Seccions de Geomorfologia, Petrografia i M ineralogia de l ' Institut Lucas Mal lada, del CS IC , a Barcelona. 1 944.- Nou pla d 'Estudis de la Llicenciatura en Ciències Naturals (7 .7 . 1 944). Passa de 4 a 5 anys la durada dels estudis . 1 949.- És creada i proveïda la càtedra de Paleontologia, amb e l Dr. J . R . Bata l ler . 1 950.- És creada i proveida la càtedra de Petrolog ia. amb e l Or. A. San Miguel . 1 952.- S u rt e l pr imer doctor en Ciències Naturals amb la menció de " Geologia " . doctorat fet encara a Madrid (Un iversitat Centra l ) . 1 953.- Decret (de 29 agost) de divisió de ls estudis de Ciències Naturals en dues l l icenciatures : Geologia i Biologia, i les dues Seccions

de Madrid i Barcelona. 1 954.- Decret en què s'atorga a la U niversitat de Barcelona i a totes les altres de l' Estat la facultat de concedir e l títol de Doctor. Primera

tesi de la Facu ltat de Ciències: desembre 1 954 : Dr. Codina; de Geologia Dr. C Virg i l i . 1 957.- Surt la primera promoció de Ll icenciats en geologia i , amb això, apareixen e ls primers professionals amb un títol de geòleg. 1 960.- Manuel Font i Altaba nomenat catedràtic de Cristal ' lografia i Mineralogia de la UB ( 1 .07 . 1 960) ; successor del Dr . F . Pard i l lo . 1 963 .- Jubi lació del Dr . Batal ler i retorn a Barcelona de l Dr . M . Crusafont per a ocupar la càtedra de Paleontolog ia . 1 963.- Creació de la Secció de Biostratigrafia de l ' Institut Lucas Mal lada (després J . Almera) a l Seminari D iocesà, la qua l desaparegué

l 'any 1 980 en jubi la r-se e l seu di rector Or. Lluís Via. H i és creada també la Secció de Paleontologia, d i rig ida pel Or . M. Crusafont. 1 965.- Creació dels departaments un iversitaris. A la Secció de Geolog ia : Geomorfologia i Tectònica (Dr. Solé); Cristal ' lografia i M inera­

logia (Or Font i Altaba) ; Petrologia i Geoquím ica (Dr. San Miguel) . i Paleontologia (Or Crusafont) . Apareix la f igura de Professor Agregat.

1 965.- Creació, pel CSIC, de l ' I nstituto Nacional de Geología, d 'àmbit estatal. i de l ' I nstitut Jaume Almera , a Barcelona, tots dos d i rigits pel Or . Solé i Sabarís.

1 966.- Creació dels C u rsos I nternacionals d 'H idrogeologia Subterrània. 1 968.- És creada la Un iversitat Autònoma de Barcelona (Llei 6 juny 1 968). a Bel laterra (Cerdanyola) . Primer Rector : Vicenç Vi l lar Palasí.

Creada la facultat de Ciències (27 ju l io l ) . 1 969 .- I nauguració de l ' I n stitut de Pal�ontologia M iquel Crusafont. de Sabadel l , de la Diputació de Barcelona, i inauguració del nou edif ici . 1 969.- Creació de la Secció d e Geolog ia a la U n iversitat Autònoma de Bellaterra.

1 59

1 969.- Creació del Departament d 'Estratigrafia i Geologia H istòrica, amb la vinguda del Or. Oriol Riba, i creació del departament de Pros­pecció Geològica i Geofísica, a càrrec del Or. A . San M iguel .

1 97 1 .- Creació de l ' Escola de Gemmologia (O. M . 22 . 1 0 . 1 97 1 ) a la Facultat de Ciències (després Geologia). d ins e l Departament de Cris­tal' lografia i Mineralogia.

1 97 1 .- Comença e l segon Curs de la l l icenciatura de Geologia a la Un iversitat Autònoma, ja a l campus de Bellaterra. Als cu rsos ante­riors havien començat les assignatures de Select iu .

1 97 1 .- Creació de la Un iversitat Politècnica de Barcelona, (després " . . . de Catalunya " ) (U Pe) . que agrupa, entre d 'a ltres un itats, l ' Escola Un iversitària de Manresa. L'antiga Escola de Facultatius i Capatassos de M ines, és transformada en una Escola d 'Eng inyeria Tèc­nica de M ines.

1 972 . - Represa de les activitats de la Institució Catalana d ' H istòria Natural ( 1 0 febrer). 1 973.- Surten els pr imers 1 3 l l icenciats en Geologia de la U niversitat Autònoma de Barcelona. 1 973.- Nou pla d 'estudis de la Secció de Geolog ia, de la U B . 1 973.- Fundació (28.09.73) de l ' Escola Tècnica Superior d e Camins, Canals i Ports, de l a U n iversitat Politècnica de Catalunya, amb u n s

departaments de geologia. 1 974.- Creació de la Facu ltat de Geologia ( O . M . 27 . 1 2 1 973, B.O. Min. Ed. y Cien cia, 6.06. 1 974). per la d ivisió en 5 facu l tats de l 'antiga

Facultat de Ciències de la U niversitat de Barcelona. 1 974.- Creació de la Facultat de Geografia (U B) . segregada de la d 'H istòria. 1 975.- Constitució del G rup Autònom de Manresa, de la ICHN (30 maig) . 1 976.- Inauguració del nou edif ic i de l ' Escola U niversitària Politècnica de M ines de Manresa ( U PC) . amb dos departaments : Enginyeria

M inera i Recursos Natura ls . 1 978.- Jub ilació del Dr. Solé i Sabarís ; v inguda del Dr . J .M. Fontboté a Barcelona. 1 978.- Creació del G rup Mineralògic Català. 1 978.- Reestructuració de l ' I nstitut Jaume Almera del CS IC (28. 1 2 1 978) amb independència de la Facu ltat de Geolog ia . Desapareix l ' l ns­

tituto Nacional de Geología del CSIC, creat el 1 965. 1 978.- Creació de la societat I nstitut Català de M ineralogia i Gemmologia. 1 979.- Creació del Servei Geològ ic de Catalunya del departament de Política Territorial i Obres Públ iques, Generalitat de Catalunya ( 1 0

octubre 1 979, 2 octubre 1 981 , 1 8 març 1 982). 1 980.- Creació del M useu Valentí Masachs, de Manresa, a l ' Escola de M ines (UPC) . 1 980.- Creació del Departament d ' Enginyeria del Terreny i Cartogràfica a l 'Escola Tècnica Superior de Camins de Barcelona, fusió dels

antics departaments de Geotècnia i Geologia Aplicada. 1 98 1 .- Creació del Servei de Sismologia de Cata lunya. (24. 1 2 . 1 981 ; desenvo lupament 22 ju l iol 1 982) . 1 982.- I nauguració del nou edif ic i de l ' I nstitut Jaume Almera, CSIC, a Pedralbes. 1 982.- Creació (23 setembre) de la nova Biblioteca de Geolog ia a la Facu ltat de Geologia de la UB, i conveni marc de cooperació amb

l ' I nstitut Jaume Almera, CS IC . 1 982.- L le i 2/1 982 de l Parlament de Catalunya (DOGC 206 de l 10 març) i Decret 43/1 983 (del 15 ju liol 1 983) de Protecció de la Zona

Volcànica de la Garrotxa. La primera llei proteccionista de Catalunya S 'h i preveu la supressió de les explotacions m ineres de les g redes i la protecció dels volcans quaternaris, únics a Cata lunya, i , en general. la protecció de tot el medi ambiental de la zona volcànica.

1 983.- Nova reestructuració (22.07 . 1 983) de l ' I nstitut Jaume Almera, en dues un itats estructurals. S 'h i crea la U . E . de Geologia Marina, d i r igida pel Dr . A . Maldonado, i la de Recursos i Materials ; s 'h i crea també la Un itat de Serve is : Bibl ioteca de Geolog ia, comu na amb la Facu ltat de Geologia.

1 985.- Defunció del Dr. Lluís Solé i Sabarís ( 1 4 07 1 985). 1 985.- I nauguració (8 setembre) del Casal dels Volcans, a la Torre Castanys, d 'Olot; D i rector del centre i de la Zona Volcànica, el geòleg

Josep M. Mal larach (abri l 1 985). I nstal· lació de l 'estació sísmica (desembre 1 985) al Casal . 1 985.- Llei 1 2/1 985, d e l Parlament d e Catalunya, del 1 3 de juny, d 'Espais Naturals (DOGC n ú m . 556, 26.06 1 985). a m b l a q ual és regu­

lada la classificació dels espais naturals que preveu la l lei 2/1 982 (Garrotxa) i es i fa extensiva a tot e l territori català la possibi l itat de creació de nous espais naturals.

1 985.- Comença e l curset de Doctorat de Ciències del Mar, entre la U PC i la U . E . de Geologia Mari na, CS IC . 1 986.- L'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona actualitza e ls seus Estatuts i Reglament (26 ma ig 1 986). De 45 membres, passa a

60. Les especial itats de cada secció són posades al d ia. 1 986.- Creació de dos departaments a la Facultat de Geografia ( U B ) : 1 r , de Geografia Física i Anàlisi Regional. i 2n. , de Geografia H u mana. 1 986.- Nova reestructuració de l ' I nstitut Jaume Almera (9.04 1 986) S'h i segrega la Un itat de Geologia Marina, que s ' incorpora a l ' I ns­

titut de C iències del Mar, CSIC, de la Barceloneta. 1 986.- Reestructuració (27.06 . 1 986) de l ' I nstitut Jaume Almera. que s 'escindeix en dos de nous : I nstitut Jaume Almera, i I nstitut de

Ciències de Materials ( I N CMAB). CSIC. 1 987.- Reestructuració departamental de la Facultat de Geologia de la UB; de sis departaments passa a tres : Departament de Cristal · lo­

grafia, M ineralogia i D ipòsits Minera ls ; Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, i Departament de Geo­logia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia.

1 987.- Trasllat de la Facultat de Geologia al nou ed if ici , que és inaugurat oficialment l'any 1 988. 1 987.- Nova reestructuració de l ' I nstitut Jaume Almera del CSIC, en dues un itats estructura ls : Geologia ambiental. i Geofísica (4.03 . 1 987 ) . 1 988.- Reorganització de l ' I nstitut d' Estudis Catalans ( Reglament de 27 maig). La Secció de Ciències és dividida en Secció de C iències

B iològiques i Secció de Ciències i Tecnologia. E l nombre de membres numeraris de cada secció passa de 7 a 2 1 ; desapareix la f igura de Membre Agregat. i els que n 'eren passen a numeraris. Els numeraris passen a emèrits en complir els 70 anys.

1 988.- I nauguració del M useu de Mineralogia Joaqu im Mol lfu l leda, a Arenys de Mar. 1 989.- Defunció del Dr . J . M . Fontboté ( 1 3 09 1 989) 1 990.- És aprovada la carrera de G raduat Superior d 'Eng inyeria Geològica, coordinada entre la Facu ltat de Geologia (UB) i l ' Escola de

Camins ( U PC). febrer ( 1 990) . 1 990.- Nova reestructuració de l ' I nstitut "J . Almera " . Ara passa a d i r-se " Institut de Ciències de la Terra (Jaume Almera )" . No s'acaba

d'entendre el parèntes i .

Els museus de Catalunya que contenen coHeccions de geologia (per ordre alfabètic de local itats, ll istat basat en el BIDAC, 1 989).

G = Geologia general M = Mineralogia P = Paleontologia * = M useu esmentat per J . M . Mata i J . Sanz ( 1 988).

Agramunt. M useu M unicipal d'Agramunt (P) .

tArenys de Mar M useu Joaquim Mollful leda de Mineralogia i M useu de Minerals Catalans. Conté una col· lecció molt important de minerals catalans, de la Península Ibèrica i d ' internacionals (M) .

1 60

Alcover. M useu mun icipal (P) .

Artesa de Segre. M useu del Montsec (G .M P. ) .

*Baldomar (Artesa de Segre). M useu Arqueològic i Paleontològic (M . P. ) .

Barberà del Vallès. Can Llobateres. Jaci ment paleontològic (P )

*Barcelona. M useu de Geologia (Museu Martorell) . Gran museu amb col· leccions molt importants de mineralogia, paleontologia. petro­logia, planetologia i geologia general (G .P. M . ) .

*Barcelona. M useu d e Geologia d e l Seminari de Barcelona. Conté u n a col' lecció molt i mportant de fòssils (46 000 fòssils registrats), typotheca (200 esp. tipus) (P)

* Barcelona. Col' lecció Joaquim Folch i G i rona. Gran col· leccló particular de mineralogia, amb exemplars molt seleccionats procedents d 'arreu del món. Col · lecció de categoria mundial ( M ) .

Banyoles. M useu M u nicipal Darder d ' H istòria Natural . Conté la mandíbula d e Banyoles ( M . P . )

* Berga. M useu M u nicipal de Berga. M useu de Ciències Natura ls (M .P . )

El Bruc. M useu de Geolog ia, Paleontologia i Prehistòria ( M P. ) .

Caldes d e Montbui. M useu d ' H istòria (P. )

Cardona. M useu de la Sal Gemma, de Josep Arnau (G)

Cervera. M useu Duran i Sanpere (P) .

*L'Espluga de Francolí. M useu de la Vida R u ra l (Fundació Jaume I ) ( G . M .!

*Falset. M useu-Arxiu de Falset i Comarca (M P )

*Fogars de Montclús. M useu Monogràfic del Montseny ( G . M . ) .

Granollers. M useu de Granollers.-Ciències Naturals ( M . P . )

Igualada. M useu Comarcal de l 'Anoia (PI .

*Manresa. M useu Comarcal de Manresa (G.M )

*Manresa. M useu de Geologia Valentí Masachs. (Esc. U niv. Politècnica) (G .M. P .!

Moià. M useu Arqueològic i Paleontològic (P) .

Montcada i Reixac. M useu Municipal Les Maleses (M . P .!

*Olot. M useu Comarcal de la Garrotxa. Secció de Ciències Naturals. Torre Castanys. Casal de ls Volcans (G . M . P. ) .

Palau d e Plegamans. M useu Parroqu ia l de Palau-solità (M . P .!

El Prat. M useu del Prat. Secció del Delta ( G . M .!

Prats de Lluçanès. M useu M u n icipal M iquel Soldevila (P ) .

Reus. M useu d'Arqueologia Salvador Vilaseca (Pre'!

Rubi. M useu Vall honrat ( M . P ) .

*Sabadell. M useu d e l ' I nstitut d e Paleontologia Miquel Crusafont Gran col· leccló paleontològica d e valor internacional , especialment de vertebrats (P)

*Sabadell. M useu de Sabadell (G . M .!

Sallent. Casal de Col·leccions M unicipals ( M P. ) .

*Sant �.ndreu d e l a Barca. M useu Mun icipal ( G . M . ) .

Sant Andreu d e Llavaneres. M useu-Arxiu (G)

*Sant Celoni . M useu de Geologia de Sant Celon i . Conté diverses col · leccions mineralòg iques de la comarca i de tot el món ( M . P . ) .

Sant Joan de Mediona. M useu de Sant Joan de Mediona (M . P.!

Sant Llorenç de Morunys. M useu de la Vall de Lord (M .P . ) .

*Santa Coloma de Gramenet. M useu Pu ig Castel lar ( G . M .!

1 61

Tàrrega. M useu Comarcal . Fòssils del Ta l ladel l ( P) .

Vilabella. M useu de l Camp ( P)

*Vilafranca del Penedès. M useu Comarcal de Vilafranca (G .P . )

Vila-rodona. M useu de la V i l a ( P) .

*Vilobí d e l Penedès. M useu de Geolog ia (del Gu ix) (G . M . ) .

E l Casal dels Volcans ( e de Santa Coloma, s/n, 1 7800 Olot) . Inaugurat e l 8 .09 . 1 985 a l a Torre Castany.

Muntat pel Di rector-conservador de la Zona volcànica de la Garrotxa, Sr. Josep Maria Mal larach i Carrera, geòleg. Casal cedit per l 'Ajun­tament d 'O lot. forma part de la Secció de Ciències Naturals del M useu Comarcal de la Garrotxa. Conté una exposició monogràfica sobre vulcanisme i sismologia amb peces i dades procedents d'aquesta àrea volcànica catalana i d 'a ltres l locs del món. Hi ha sales de confe­rències i de vídeos, laboratori, i i nstal' lació del sismògraf dels Servei Geològic de Catalunya (té el sensor a la serra de Xenacs i t ransmet el senyal a l 'enregistrador del Casal) . El Casal dels Volcans és un centre de divulgació i alhora un m useu on hom fa recerca vulcanològ ica i de geologia especialment de la Garrotxa, i reuneix tota la docu mentació i b ib l iografia especialitzada. Té personal d ' investigació i moni­tors per a expl icar als visitants i investigadors, sobre el terreny, les característiques dels volcans olotins. Hi ha una J unta de Protecció, presidida pel D i rector del M ed i Ambient de la General itat. i una Junta Permanent; aquestes Juntes tenen cura de tota la gestió del Parc Natura l de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

CoHecció mineralògica Joaquim Folch i Girona (C. de Pau Claris, 1 80, 4t. , Barcelona).

En morir e l Dr. J. Folch i G i rona ( 1 984) va deixar a la famíl ia una de les col·leccions particulars de m inerals més importants del món. La col· lecció, feta personalment pel Sr. Folch, du rant més de 75 anys, conté uns 1 3 .800 exemplars de m inerals catalogats i ordenats s is­temàticament. Són exemplars de gran valor museístic i de g ran bellesa, que e l l va triar d 'entre els més perfectes. Folch anà recol'lectant personalment els m inerals fent viatges l l u nyans als meners, o els obtingué per exploradors sufragats per el l mateix, o per intercanvi, per via comercial, etc. Quan vivia ell . e l museu era un centre de recerca, cosa que testimonia e l bon nombre de publ icacions del Or. Folc h ; en morir aquest. se'n féu càrrec e l seu fi l l , després el nét. Hi ha hagut el peri l l que un tresor d 'aquesta mena es d ispersés, o que la col· lecció, venuda a peces o en bloc, pogués anar a l 'estranger a engruixir un museu oficial o particular . Aquest peri l l , sembla, s 'ha esvaït, i per això ha estat constituïda una Fundació que en té cura . Hom cerca un local on pugui ésser exhibida.

Museu Mollfulleda de Mineralogia i Museu de Minerals Catalans (Arenys de Mar) .

Col · lecció de minerals feta per Joaqu im Mol lfu l leda, d 'Arenys de Munt. Consta de d ues parts: la de Minerals de Catalunya i la genera l de m inerals de tot e l món. Ha estat reunida durant més de 50 anys de recerques, de viatges i de contactes amb els m ina i res i col · lec­cionistes. A 74 anys ha cedit aquesta doble col·lecció a l 'Ajuntament d 'Arenys de Mar ( 1 988) i n ' ha m untat e l m useu en un local veí al M useu de Puntes. És d i rigit per ell mateix, assistit per un patronat. El museu és públic i conté 2 .300 exemplars i 525 espècies m inerals diferents que són classif icats amb cura per jaciments comarcals, composició, etc. Té una part de les vitrines dedicada a la d idàctica mi­neralògica. Aquest m useu té un problema personal de continuïtat pel que fa a la d i recció, i d'assistència tècnica.

Museu de Vilafranca del Penedès.

Té una secció de Geologia i Paleontologia amb una col' lecció important de fòssils aplegats, pel D r. LI. Via, a partir del 1 930 (unes 5 .000 un itats), procedents de la comarca del Penedès. Hi ha un bloc geològic en relleu d'aquesta comarca. Hi col · labora e l Or. Carles M a rtín C losas. El Dr. Via n 'és d i rector.

Els centres de recerca geològica

Com a centres de recerca geològ ica cal incloure-h i e ls museus següents : el M useu Geològ ic del Seminar i , e l M useu Geològic de Barcelona (Martore l l ) i e l M useu Paleontològ ic de Sabade l l .

a) Museu d e Geologia del Seminari d e Barcelona ( C . d e l a Diputació. 231 , 08007 Barcelona). D i rector, D r . L I . Via, Subd i rector, O r . S . Calzada.

És el m useu més antic de Catalunya. Encara que en els seus orígens e l m useu del Seminari Diocesà remunta a l 'any 1 81 8, e l veritab le museu, però, no fou fundat f ins e l 1 874; fou traslladat de l 'edif ici de la Rambla, prop de Betlem, a l 'edif ici actual el 1 882. La data crea­cional coincideix amb e l pr imer any de docència del Dr. J. Almera al Seminari . Era un museu d ' H i stòria Natural i Geolog ia creat a m b final itats didàctiques i d i rig it a l s seus a lumnes; aviat. però, esdevingué un important centre de recerca que reunia u n a g ran quantitat de material paleontològic procedent de les investigacions de camp, especialment les de l Mapa Geològic de la província de Barcelona. A l a mort del canonge Almera ( 1 9 1 9) . el succeí en la d i recció de l m useu e l D r. M . Faura i Sans. Devastat el 1 936 (només se'n salvà la bi­blioteca). fou reconstruït pel Dr . J . R . Bata l ler, continuador de Faura , el qual sabé mantenir i augmentar la seva importància. Batal ler h i afermà una secció de Paleontologia del CS IC ( 1 95 1 -1 963) . secció que, per raons polítiques, esdevingué de B iostratigrafia en succeir-lo e l Dr . L lu ís Via. Aquesta secció o centre subvencionat del CSIC quedà anul · lada, sense cap raó que ho j ustif iqués, en jub i lar-se el O r. Via ( 1 980)

El m useu contenia més de 32.500 un itats taxonòmiques, l 'any 1 981 , i a més comprèn una " tipoteca" en la qual són exposats els " ti­pus " (uns 1 90) d 'espècies o gèneres nous per a la paleontolog ia . H i han estat incorporades recentment les col· leccions paleontològ iques del Dr . Llopis Lladó i dels Srs. G uérin, Uthoff. Almi ra l l . Faura i Sans, Crespel l i Thomas-Domènech. A més h i ha ingressat l ' esquelet complet d ' u n mastodont, la mandíbula d 'un s imi i la molt important fauna d'Alcover-Mont-ra l . La b ib l ioteca, antiga i molt va l uosa, aplega uns 1 0.000 volums i uns 4 .000 extrets. E l m useu, ben exposat i modernitzat. té un fitxer que permet de fer les consultes per d iverses vies d 'accés, especia lment de biostratigrafia, taxonomia, loca l itats, etc. Té un fitxer de B iostratigraphia H ispana. Ha començat a editar la revista " Bata l leria " .

E l M u seu, e n u n compactus, manté un arxiu documenta l , d e correspondència, l l ibretes d e camp, apunts i altres papers d ' u na bona sèrie de geòlegs cata lans : Almera, Font i Sagué, Faura i Sans, Bataller, Candel-Vila, Guérin, Solé i Sabarís, Masachs, Fontboté.

El museu té cura de la classificació dels fòss i ls , de les preparacions de roques i microfòssils, i d 'una manera sistemàtica del material

1 62

del Mapa Geològic de Catalunya, d 'acord amb un conveni subscrit amb el Servei Geològic de la Generalitat.

AI m useu de Geologia del Seminari no l i manca espa i , com s'esdevé per exemple en el " Martorel l " ; té, per contra, prob lemes g reus de manca de personal adscrit. de coordinació amb altres organismes i , molt particularment. econòmics.

b) Museu de Geologia de Barcelona. " Museu Martorel l" (Passeig dels Ti l · lers, s/n, 08003 Barcelona) . D i rectora, Dra. Alícia Masrlera.

E l museu fou creat e l 1 878 amb la deixa de Francesc Martorell a la ciutat de Barcelona. L'edifici que l 'acu l l va ésser inaugu rat l 'any 1 882, abans de l 'exposició del 1 888; és el més antic dels museus municipals barcelonins. En temps de la Mancomu nitat. M. Faura i Sans volgué convertir-lo en el M useu Geològic de Cata l unya ( 1 9 1 6-1 923) . El canonge Almera i el DL Faura hi treballaren durant molt de temps en la tasca del Mapa Geològ ic ; avui dia continua essent u n centre de recerca geològica. Des del 1 924 fou destinat exc lusivament a geolog ia . E l museu ha rebut durant els anys d 'existència moltes donacions i d iverses col , leccions : la fundacional de F. Martorel l . i les de L . M . Vidal , J. Almera, N. Font i Sagué, A . Bofi l l i Poch, J . Rosa ls, M. Faura i Sans, Ferrer i Martí, M . de Chia, J . Colominas, F. Macau, J . Mir , M . Masferrer, E . Suñer i Coma, J . Gómez-Alba, J . F . de Vi l lalta, i moltes altres donacions que consten en els nombrosos inventaris del M useu.

E l Museu de Geologia té una sala lateral dedicada a la M ineralogia, Petrologia i Geoplanetologia, i l ' a ltra lateral ho ès a la Paleontologia i Estratigrafia . El vestíbul o sala central conté, a mès, diversos plafons i maquetes geològ iques, m icrofotografies, vitrines d 'exposició especial (Col· lecció Vi l lalta, E N H E R ) . Té uns serveis oberts a l públic d'atenció pedagògica, d 'atenció individual sobre consu ltes, de b ib l io­teca, etc.

AI Museu h i ha quatre titu lars (conservadors!. b ibl iotecària, un becari i quatre subalterns. La b ib l ioteca, amb un fons antic de l l ibres, con­té uns 2 .400 vol ums i 3 1 4 revistes. L'edifici és massa petit per a la importància de les col·leccions del m useu. Pràcticament. no ha estat remodelat el vell edif ici des de la inauguració; hi ha, però, un projecte de modernització. Li manca, entre d'a ltres coses, una sala de conferències i de vídeos per a acol l i r els visitants; per contra, les dues sales laterals són molt altes, cosa que permetria de dupl icar-ne la superfície amb un entresolat.

c) Museu de l'Institut de Paleontologia "Dr. Miquel Crusafont" (C. de l ' Escola Industrial , 23, 08201 Sabadel l ) .

L'edif ici modern del M useu, inaugurat l 'any 1 969, pertany a la Diputació de Barcelona. Actualment és u n centre de recerca paleontolò­g ica d ' importància i nternacional . La col· lecció que acul l , especialment de vertebrats fòssils, fou reun ida durant molts anys de recerca pel DL Miquel Crusafont i Pai ró a la Secció de Paleontologia del M useu de la C iutat de Sabade l l . " Partint així del contingut clàssic comple­ment d ' u n m useu local. aviat esdevingué u n conjunt de relleu internacional, g ràcies a la g ran activitat exploradora del seu d i rector i a les nombroses publ icacions a què donà lloc l ' estudi del material obtingut. Cal destacar, per la seva i mportància el contingut de peces de primats del Terciar i , procedents en bona part de la conca foss i l ífera del Vallès-Penedès. Les insta l · lacions modernes d 'aquest I nstitut permeten una exhibició atractiva del material exposat i enriqu it darrerament amb d'a ltres elements, pertanyents en especia l a microma­mífers i vertebrats i nferiors (rèpti ls) " (Truyols 1 988).

E l d i rector actual és e l D r. Jordi Agustí, especial ista en micromamífers, assistit per quatre altres t itulars , Drs. G ibert. Santafè, Casanovas i Moyà, i dos auxi l iars tècnics. La bib l ioteca, amb el fons del D r. Crusafont i part dels de J . F . de Vi l lalta, conté més de 1 0 .000 volums, de ls q uals 3 o 4 m i l són l l i b res. Té 80 revistes per intercanvi amb la pròpia del centre. Hom treballa en mamífers fòssils del Terciari i Quaternari i herpetologia del Cretaci, ibèrics. Com a noves l ín ies de recerca hi ha la biostratigrafia continental i la magnetostratigrafia , l ' estudi de les conques terciàries d 'Andalusia i e l Projecte " Pi rineu s " . L ' I nstitut col· labora en el projecte internacional de Correlació Geo­lòg ica, i en el de Correlació del Neogen Mediterran i . Ho fa també amb el Servei Geològ ic de Cata l unya i el Pla MAGNA de cartografia geològica, i amb altres instituts com el J. Al mera i l ' ITG E de Madrid, amb les un iversitats de Granada, de Barcelona, etc.

L ' I nstitut, segons la nova Llei de M useus, passarà d intre de poc de la Diputació a la General itat. i és probable que s igu i un centre coor­d inat amb el CS IC .

A més h i ha e ls següents :

Institut de Geologia Jaume Almera, del CSIC (C . de Martí i Franquès, s/n, 08028 Barce lona ) . Di rector Dr . Enr ic Banda.

I nstitut. creat l 'any 1 965 per L. Solé i Sabarís, es va reestructurar l 'any 1 978 tot separant-se de la U n iversitat. E ls membres de carrera van a l 'edif ici propi del c. de les Eg ipcíaques i després al de nova planta de Pedralbes, tocant a la Facu ltat de Geolog ia . D 'a leshores ençà l ' I nstitut ha sofert diverses reestructu racions. Se n'ha segregat u n equip o un itat de Geolog ia Marina ( 1 986) i un institut de C iències de Materials ( 1 986) . Actualment el Jaume Almera consta de dues un itats d ' investigació ( 1 987) Geologia Ambiental . i Geofísica. Aquest Institut ha sofert un canvi de nom i ha passat a ser " I nstitut de Ciències de la Terra" (Jaume Almera) (maig 1 990) . En planti l la té 3 pro­fessors d ' investigació, 7 investigadors i 9 col ' laboradors científics, 1 2 d'a ltres titulars i 6 laborals i subalterns. Com a un itats de servei té la bibl ioteca i la reVista, coordinades amb la Facultat de Geolog ia, un servei de preparacions, un laboratori de ra igs X i un altre de paleomagnetisme, coordinats amb altres centres. Com a projectes h i ha en marxa : l 'estudi geotèrmic del sud dels Pir ineus, mar d 'AI­boran, f lux tèrmic, Canàries, canvis c l imàtics, processos d'erosió, sedimentació lacustre, petrologia aplicada, teledetecció minera, estudi de residus.

Servei Geològic de Catalunya (C . de la Diputació 92, 5è, 080 1 5 Barcelona) Di rector : Dr. Cai Pu igdefàbregas.

Creat per la Generalitat (octubre 1 979!. en e l Departament de Política Territorial i Obres Públ iques. Té per m issió la promoció i gestió de les activitats geològ iques a Catalunya I l 'assistència tècnica als diversos departaments, organismes i entitats de l 'Admin istració i del sector privat que ho demanin . Es va desplegar la seva estructura en dues seccions: la de Geolog ia i Recursos i la de Geotècnia . Més tard ( 1 981 ) s'hi va crear un servei de sismologia, per a l 'estudi especial de la m lcrosismicitat, coordinat amb l ' l nstituto Geografico Na­ciona l ; i , posteriorment ( 1 982), h i fou creada la secció de Geofísica.

En començar només h i havia dos geòlegs de planti l la, però foren contractats un bon nombre d'especialistes d'a ltres organismes que cobriren les necessitats de recerca geològica i geofísica de l 'ens. La feina realitzada és , no ca l d i r-ho , molt important, i els m itjans eco­nòmics molt cons iderables.

Dins cada camp d'actuació hom pot diferenciar quatre tipus d 'activitats investigació, geologia apl icada, infrastructura bàsica i treba l ls de difusió. Entre moltes tasques empreses cal esmentar les següents : Mapa Geològic de Catalu nya ( 1 : 250 000, ja publ icat); cartografia a 1 : 25.000, col' laboració en el projecte MAGNA a 1 : 50 000, mapa g ravimètric, mapa aeromagnètic, s ismologia, geologia i estudi de re­cursos, geologia minera, h id rogeologia, geologia ambienta l . síntesi geològica, cartografia geomorfològica, estudis geològics del TGV i d ' a­bocadors, estudis geotèrmics, risc d'al laus, etc. Hom manté un banc de dades geològiques i geofísiques. E ls trebal ls de difusió han es-

1 63

tat igualment molt nombrosos: publ icacions, assistència a congressos i organització d'aquests, etc. El Servei té o ha t ingut un bon nom­bre de convenis amb l ' I nstituto Geológico y M inero de España, amb la Fundació Bosch i G impera, M useu Geològic del Seminari D ioce­sà, I nstitut Jaume Almera , I n stitut Paleontològic de Sabadell, Facu ltats de Geolog ia UB i UAB, Un iversitat Politècnica de Catalunya, Aca­dèmia de Ciències i Arts, I nstitut d ' Estudis Catalans, Fundació Empresa i Ciència, Bureau de Recherches Géologiques et M i n ières, etc.

Geologia Marina (U E . de Geolog ia Marina, I nstitut de Ciències de la Mar, CSIC) . (Passeig Nacional . s/n, la Barceloneta, 08003 Barce­lona). D i rector, D r. Andrés Maldonado.

Aquesta unitat investigadora és l 'hereva de l 'equip de Geologia Marina, creat l 'any 1 969 per O. R iba a la Secció d ' Estratigrafia i Sedi­mentologia de l ' I nstitut Jaume Almera ( Universitat). Més tard se n'escindí una Un itat investigadora ( 1 982) que fou integrada en e l nou I nstitut de Ciències de la Mar, CSIC ( 1 982) . Aquesta unitat és integrada per quatre científics titulats : 1 professor d ' investigació i 3 col, la­boradors, més 7 becaris i d 'altre personal tècnic i laboral. L 'edif ic i de la Barceloneta s 'està remodelant. Aquesta un itat té diverses l ín ies de treba l l , coordinades amb diversos organismes, principalment: evolució dinàmica del Delta de l ' Ebre; estudi de la mar d'Albora n ; evo­lució dels marges continentals, golf de Cadis, etc. Disposa d ' importants subvencions per tal de realitzar les campanyes marines en vaixells oceanogràfics.

Institut de Ciència de Materials (lCMAB), CSIC (e de Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona). Tindrà edifici propi al campus de Be­llaterra. Di rector Dr . Carles M i ravitl les.

Creat l 'any 1 986. Té com a personal i nvestigador 1 8 persones, 2 professors d ' investigació.

Junta d'Aigües de Catalunya, abans Comissaria d'Aigües del Piri neu Oriental (C. de Beethoven 1 5, 3r., 0802 1 Barcelona).

Depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públ iques de la General itat de Catalunya. Fa recerca d 'a igües, té cura dels recu rsos hidràu lics i control dels aqüífers de Catalunya. Té tres delegacions a G i rona, Lleida i Tarragona.

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Rambla dels Estudis, 1 1 5, 08002 Barcelona) . President D r. E nric Freixa .

L'Acadèmia és dividida en 5 seccions. La Secció 3a. és anomenada " Ciències de la Terra" i consta de quatre comissions de tres mem­bres cadascuna ; comprèn la geologia en les diverses branques i aplicacions, i les ciències af ins, com la geografia, la geofísica, la geo­química i els estudis de recursos natura ls . E l nombre de membres passa de 9 a 1 2 per a cada secció. L'Acadèmia té una bibl ioteca molt antiga, nodrida amb nombroses donacions i adqu isicions i amb el bescanvi de les " Memòries" que publica. Té, a més, l 'Observatori Fabra, amb una estació sísmica doble. L'Acadèmia, a més de les sessions ordinàries i extraord inàries organitza cursets i conferències.

Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (e del Carme, 47, 08001 Barcelona). President de la Secció : Dr . Her ibert Barrera.

Pel que fa a les ciències de la Terra la Secció manté el Laboratori d' Estudis Geofísics E. Fontserè i elabora el Diccionari de Geologia. Publ ica els " Arxiu s " .

La infrastructura docent geològica

Facultat de Geologia (UB) (e de Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona).

L'actual Facultat de Geologia (creada el 1 974) és l 'hereva de l 'antiga Secció de Geolog ia, amb el Pla d 'estudis de l'any 1 953, de la pri­mera divisió en departaments ( 1 965). del nou pla d'estudis del 1 973 i de la reestructuració departamental del 1 987. Actualment ja té edif ic i propi i modern a Pedralbes (és la darrera Facultat de Geologia de tot Espanya a tenir-ne). un edif ic i suficient pel que fa a au les, bibl ioteca i laboratoris i serveis, insuficient. però, pel que fa als despatxos de professors.

Professorat, Actualment té 1 0 catedràtics i 2 professors emèrits, 34 professors titulars, 4 ajudants i 1 6 professors associats.

Alumnes (curs 1 989-1 990) : De primer any: 1 1 4 ; de segon : 96; de tercer : 1 00 ; de quart : 66; de cinquè : 6 1 . total, 437 a lumnes.

Alumnes per professor t itu lar o catedràtic ; 437 : 46 = 9,5 . Id. pel total de professors: 437 : 66 = 6,6.

Pla d'estudis, La l l icenciatura consta de 5 cursos dividits en dos cicles de 3 i 2 cursos. E l Pr imer Cic le consta de les assignatures tron­cals amb un total de 1 0, més un idioma. Hi ha incompatib i l itats, i per a passar al segon cicle cal haver aprovat tot el primer. El Segon Cicle ofereix dos blocs de 1 5 i 14 assignatures optatives a cu rsar a 4t. i 5è. (4 i 4 cada any), escoll ides d 'acord amb un pla assessorat per un professor. En total, 23 assignatures. El pla del Tercer Cicle s'està reorganitzant.

Estructura departamental. Actualment la Facultat és dividida en tres grans departaments:

Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia. Té els grups de recerca i docència següents : G rup de Geofísica, 5 pro­fessors ; Grup de Geologia Marina, 2 profs . ; G rup de Geomorfologia, 4 profs . ; Grup de Geologia Estructural, 5 profs . ; Grup de Sedimen­tologia i Anàl is i de Conques, 7 profs ; Grup de Paleontologia, 7 profs

Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geofísica : Grup de Petrologia i Geoquímica de roques endògenes, 4 profs . ; Grup de Petrologia i Geoquímica de roques sedimentàries, 7 profs . ; Grup de Prospecció Geològica i Geofísica, 6 profs.

Departament de Cristal' lografia, Mineralogia i D ipòsits M inera ls : G rup de recerca d 'Aliatges Moleculars; Grup de Cristal' lografia Estruc­tural; Grup de Dipòsits M inerals; G rup de Materials Ceràmics.

A més h i ha: Departament de B iologia Vegeta l : Pedolog ia ; Departament d 'Estadística : Mètodes Estadístics en Geologia.

Bibl ioteca de Geologia. La més i mportant de Catalunya d 'aquesta especialitat. la més ben servida i funcional . És coord inada amb l ' I ns­titut Jaume Almera, del CSIC, amb fons econòmics de totes dues procedències, però no gaire suficients. És servida per 2 b ib l iotecàries del CSIC, 3 de la U n iversitat i 2 " laborals " . Conté 50.000 volums, dels quals 6.300 són l l ibres, i uns altres 5 o 6 mil són l l ibres " h istòrics " o obsolets. Té un nombre considerable i no especificat de l l ibres i de col · leccions de revistes dupl icats, procedents de les antigues bi­blioteques departamentals. Té a més uns 7 .500 extrets catalogats. H i ha un fons de tesis doctorals i tesines de l l icenciatura. Pel que fa a les revistes científiques especialitzades i d ' actualitat. en reben 644, de les quals 1 99 són procedents de subscripció a càrrec de la U B , 42 a càrrec d e l C S I C , 333 són rebudes per bescanvi i 7 0 per donat iu . L a bib l ioteca és ordenada en petites sales d 'especia l itats, de noves

1 64

adquisicions, de revistes ordenades per països. El catàleg de la bib l ioteca és molt complet. Hom pot accedir-hi per fitxers manuals d'au­tors, de revistes, d 'àrees territorials, de temes. A partir del 1 985, totes les adqu isicions són introduïdes en un ordinador, el qual és con­nectat amb d'altres serveis i nformàtics, amb bescanvi d ' informació. Té una cartoteca amb 8.600 mapes, i una fototeca de fotografies aèries que cobreixen tot Catalunya i d 'altres àrees (amb estereoscopis) . Hi ha una videoteca i sala de visionament amb vídeos i TV. Té un autoservei de xerocòpies dintre la mateixa b ib l ioteca.

Serveis. Dibuix i reproduccions; l i toteca i preparacions ; xerocòpies; ordinadors.

Escola de Gemmologia. Creada l 'any 1 97 1 (O M 22 . 1 0.7 1 ) dins el Departament de Crista l ' log rafia i Mineralogia, té com a comesa prin­c ipa l l 'ensenyament corresponent a la formació científica i tècnica de les persones que volen exercir activitats en relació amb les pedres precioses, les síntesis i les im itacions. Atorga els títols de capacitació i especialització corresponents.

L'ensenyament és de dos cu rsos, amb uns altres d 'especial ització en Diamant i en Gemmes s intètiques i tractades. Aquesta escola té un nombre molt elevat de matriculació (supera els quatre-cents a lumnes).

Secció de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Secció de la Facultat de Ciències que ara té la categoria de Departament; fou endegada cap al 1 969. en ésser creada la Un iversitat Autònoma. S 'h i concedeixen els títols de Llicenciat i Doctor en Geolog ia . D'aleshores ençà ha anat enriqu int-se en professorat i laboratoris. Hi ha les unitats següents: Paleon­tolog ia ; Estratigrafia ; Geodinàmica Externa i H idrogeologia; Geotectònica ; Cristal'lografia i Mineralogia. En total h i ha 7 catedràtics, 1 7 titulars (més 2 d 'escoles universitàries) i 4 adjunts; 30 en tota l . A l 'Escola de Mestres h i ha 2 titu lars de Geologia. El nombre d 'estu­diants matriculats va assol i r e ls 1 63 (curs 1 987-1 988) i va baixar e l curs següent a 1 35 . Corresponen 4,5 a lumnes per professor (comp­tant-hi 30 professors). Fins e l 1 988 n ' han sortit 1 75 l l icenciats, és a d i r a una mitjana de 1 75 : 1 4 = 1 2 ,5 títols per any. Tesis doctora ls : 25 en 16 anys.

Els serveis són considerats suficients. La bib l ioteca acabada d ' inaugurar, comuna a tota la Facultat de Ciències, acull uns 2 . 500 volums i 63+ 1 1 6 revistes de geolog ia ; un arx iu de mapes i un de fotografies aèries complet de Catalunya. La secció disposa a més d 'un centre de càlcu l ; uns laboratoris de preparacions, de triti , de carboni 1 4, de deformacions petrològ iques experimentals, de difracció de raigs X, d 'absorció atòmica, etc.

Unitat de Geologia de l'Estudi de ciències. Estudi General de Girona (UAB) ( PI de l 'Hospita l . 6, 1 7001 G i rona) D i rector Dr . L lu ís Pal l í i Buxó.

Un itat de docència i investigació formada per un catedràtic, un titular i dos professors associats. Hom i mparteix les assignatures de Geo­logia de 1 r . de Farmàcia, de 3r. de Biologia i una assignatura de tercer cicle. Hom treballa en recerques geològ iques locals i en mor­folitolog ia .

Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Biologia (UB) (Av de la Diagona l , 645, 08028 Barcelona).

En aquest departament e l Dr. Jaume Bech té un equip de pedologia (format per un catedràtic I un titu lar) on fa recerques de cartografia i sistemàtica de sòls. Hi és explicada l 'assignatura d ' Edafologia per a biòlegs i u na altra, amb el mateix títol, però amb continguts dife­rents, per a geòlegs.

Departament de Geografia Física. Facultat de Geografia i Història. Secció de Geografia (e. de Baldir i Reixac, s/n, 08028 Barcelona) .

La Facu ltat de Geografia fou dividida durant e l curs 1 986-1 987 en dos departaments : el de Geografia Física i Anàl is i Geogràfica, i el de Geografia H umana. E l pr imer departament té 3 catedràtics, 7 titulars i altres professors. El nom tradicional de Geografia Física és equi­valent al de Ciències de la Terra. Tots dos, conceptualment, comprenen la geomorfologia, evidentment una ciència geològica. Hom h i fa recerques i h i són impartides les assignatures de Geomorfologia, C l imatologia, Geografia del paisatge, Biogeografia, etc. La b ib l ioteca de la Secció és comuna amb la de tota la Facultat; com que queda molt al lunyada dels departaments de geografia, pot ésser conside­rada poc funcional , i a més és mal dotada per a accedir a la documentació bibl iogràfica. E l Departament publ ica la revista " Notes de Geog rafia Física " .

Departament d'Enginyeria del Terreny i Cartogràfica. Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) (e. de Jordi G i rona, 3 1 , 08034 Barcelona).

H i ha 1 0-1 2 professors titulars, o associats, dels quals 5 són geòlegs. Actualment hi són impartides les assignatures de Geologia, Geoes­tadístlca, S ismologia, Reconeixement geològic i geotècnic dels massissos rocosos, Geologia del Ouaternari, Enginyeria Geològica i e l C u rs I nternacional d ' H idrogeologia Subterrània (gener-juny de cada any). A m é s h i h a un Doctorat en Ciències d e l M a r començat e l cu rs 1 985-86. I ara ha estat aprovada ( 1 990) una l l icenciatura de G raduat Superior d'Eng inyeria Geològica, de 5 anys de durada, coordinada amb la Facultat de Geologia ( U B) .

Escola d'Enginyeria Tècnica d e Mines. Escola Universitària Politècnica d e Manresa, Universitat Pol itècnica d e Catalunya (UPC) (Av. de les Bases de Manresa, 61 , 08240 Manresa) .

L'antiga Escola de Facultatius i Capatassos de M ines, creada l 'any 1 942, ha esdevingut amb les reformes un iversitàries l ' Escola d ' E n­ginyeria Tècnica de M ines de Manresa, que ara inclou dues branques: la I ndustrial i la d'Enginyeria M i nera i Recursos Natura ls . La se­gona té sis departaments : Matemàtiques apl icades; Meteorologia i Ciència del Sòl ; Geologia i Explotació de Mines ; Economia, Leg iS­lació i O rganització d ' Empreses; Ciències dels Materials i Meta l ' lúrg ia , i Enginyeria M inera i Recu rsos Naturals. Aquest darrer departa­ment. especialment geològic, tracta d ' I nvestigació i Prospecció Minera, Explotació de Mines, i Meta l ' l ú rg ia Minera. Com a professors té 2 enginyers de m ines, 8 titulars de m i nes, 1 catedràtic (J . M . Mata) i un doctor en geologia. Aquesta escola té un bon m useu de Geologia (el M useu Valentí Masachsl. i és al lotjada en un edifici modern. De 1 .400 a lumnes matriculats ( 1 989), només 76 ho són a l 'es­cola de m ineria. La carrera té 3 anys, i els a lumnes hi són repartits ( 1 989-90) 55 al 1 r. cu rs, 6 al 2n. i 1 5 al 3r. Gairebé tots els g raduats d'aquesta Escola troben feina en f in i r els estudis.

Departament de Meteorologia i Ciències del SÒl. Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrària de Lleida. Universitat Poli· tècnica de Catalunya ( UPC) (Av. de l 'Alcalde Rovi ra Roure, 1 77 , 25006 Lleida). D i rector Dr. Jaume Porta.

S'hi fan recerques i docència de pedologia i meteorologia

1 65

Unes consideracions finals

1 .- E n genera l e ls m useus de Cata lunya relacionats amb la geolog ia , malviuen per d iverses causes : manca d'ajut econòm ic, manca d 'espais i d ' i nfrastructura , manca de personal tècnic o suba ltern, manca de coordi­nació, manca de custòd ia . Ara que h i ha a les portes del Parlament una nova Llei de M useus, tot a l lò q u e ara podem d i r pot a rranjar-se e n u n temps molt breu .

No sabem , però, que s ' hag i previst la creació d 'un M useu Nacional de Ciències Natura ls . ¿ Caldrà anar a re­molc d ' u n M useu de la Ciència i de la Tècnica? Cal recordar que ja al començament del seg le hi havia una J unta de M useus d ' H istòria Natura l . Cal recordar també que en aq uest escrit hem censat quaranta-quatre entitats m u seíst iques, d 'a rreu de Cata lunya . Petits o grans museus que serven fons geològics, m inera lògics, petrogràfics i paleontològics de và lua molt desigua l . Enca ra se n 'ha de fer l ' ava luació . N ' h i ha tres, però, q u e podrien const i tu i r e l nuc l i d e l M useu Naciona l : e l Martore l l , e l d e l Seminar i i e l de Sabadel l . A tots t res, a més, s 'h i fa investigació . Cadascun d'aquests podria rebre la qua l if icació d ' " interès naciona l " . Com hem d it abans, però, h i ha deficiències g reus, cal remodela r-los i engrand i r-los ; el de l Seminar i no té personal , ni e ls fons econòmics per a u n desenvo lupament norma l . H i ha casos que exigeixen una solució i mmed iata, com la " Col ' lecció Folch " , esmentada més amunt .

2 .- La recerca i l a docència geològiq ues a Cata lunya han experimentat una g ran empenta de trenta anys ençà . La geologia s ' ha professional itzat . S 'ha passat. geològicament parlant. d ' u n desert f ís ic i h u mà a poder parlar de superpoblació avui d ia .

Sobre a ixò ca l fer diverses consideracions. La professió de geòleg impl ica una g ran vocació. D ' u na banda, cal com batre, a l ' i ng rés a la Facu ltat. les vocacions indu ldes i les que anomenem " per excl us ió " d ' a ltres carre­res . Hi ve a més a més el rebuig d 'a ltres facu ltats que tenen establert el numerus clausus. D 'a ltra banda, són j ustif icades, a Cata lu nya, dues facu ltats que atorgu in el títol de Geòleg ? Aquesta pregu nta ha anat sor­g i nt. d ' una manera i ntermitent. des del 1 969. Hem a rribat a la conclus ió , en fer aquesta consu lta, que a hores d 'ara som en els processos i rrevers ib les . Una reu n ificació seria impopular per a tothom ; h i ha molts interes­sos i nvolucrats ; de professorat. estudianti ls , d 'edif ic is i equ ipaments. La formació d ' u n professional de la g eo­logia podríem d i r que és " d 'artesan ia " . El tracte de professor a a lumne ha d 'ésser m olt pròxim i constant. Per experiència , hem pogut constatar la pèrdua de temps i d 'eficàcia que representa fer excursions de pràc­t iques al cam p amb grups de més de trenta a lumnes. Això justif ica, d 'a ltra banda, la baixa proporcional itat d ' '' a l u mnes per professor" .

Les necessitats de professors s 'han anat cobrint e ls darrers anys. H i ha una tendència marcada a assol i r q u e cada professor només t ingu i u na assignatura . A m b a ixò desapa reixen aquel ls temps en què n ' h i havia q u e ten ien tres encà rrecs p e r curs escolar ; n o obl idarem m a i el desassossec que e n s produïa . I a ixò d u u a u n a preparació r igorosa dels cu rsos i a u na especial ització més g ran . Sobre això volem i ns ist i r q u e , poc a poc, han estat cobertes certes especia l i tats c ientífiques que no fa ga i res anys no es conreaven a casa nostra, com ara les de paleonto log ia , encara que en manquen. La incorporació d ' u n equip d 'especia l i stes de geofísica ha estat considerada u n dels avançaments més i mportants de ls da rrers anys. Això comporta la creació d ' u na nova l l icenciatu ra en Geofís ica . E ls estud is interfacu ltat ius , amb la l l i cenciatu ra corresponent. són en marxa : ha estat aprovada fa poc u na l l icenciatura en Enginyeria Geològ ica entre l ' Escola de Camins ( U PC) i la Facul­tat de Geologia ( U B )

E l s plans d 'estudis també exigeixen una revisió. La concessió del "grau e n Geologia " , e n f in i r el pr imer cicle, ha estat u n fracàs perquè els estudiants han temut la competència dels l l icenciats que no troben feina . Hom té en projecte una reducció de 5 a 4 anys en els cursos de la Ll icenciatura , i ensems ampliar molt el Tercer Cicle.

Pel que fa a l ' ús de la l lengua cata lana, la Facu ltat de Geologia ( U B) es t roba a u n nivel l molt més alt que la mitjana d 'a ltres centres. El qui escriu aq uestes l ín ies ha dut u na estadística dels a l u m nes que s 'examinen per escrit en cata là . En uns q u i nze anys s 'ha assol it u n bon 60 per cent. Ara bé , passen coses paradoxa ls , augmenta el nombre d 'estudiants que enraona en caste l là . H i ha els estud iants del p la Erasm u s , v inguts de la un ivers itat de Perpi nyà (geologia marina) , que han rebutjat que les classes sig u i n fetes en cata là i hom ha cedit , i són fetes en l lengua espanyola .

La recerca geològica teòrica i ap l icada tam bé va endavant. pa ra l ' le lament a l 'ensenyament. Cal augmentar les dotacions perquè el coneixement geològic bàsic, d ' i nfrastructura, del nostre país s igui fet aviat . especia lment el mapa geològic, a una escala deta l lada : a l : 25 .000. Això és u na tasca empresa pel Servei Geològ ic de Ca­ta lunya. Resten encara per en l lesti r les síntesis estratig ràf iques, petrològ iques i m i neres, tot i que s'ha avançat molt en aquest sentit. Cald ria fomentar noves especia l i tats en pa leontolog ia . Els estud is de geologia mar ina , ara , es troben escind its en dos equ ips desavinguts; la geologia mar ina és u na especia l i tat que requereix uns mitjans (vaixel ls, equ ips) molt cars i de tècniques molt avançades, la qual cosa demana, en general , una col' la­boració a n ivel l i nternaciona l .

1 66

Han estat creats d iversos serveis comuns de suport a la recerca i promoguts per la D i recció Genera l d ' U n i­versitats, l ' I EC i el C S I C , que aba rateixen la i nvestigació i a lhora l 'abreugen, sense cap necess itat de des­plaçaments a laboratoris l l unyans (vegeu-ne el prospecte), serveis a més com el de microscòpia e lectròn ica, de l triti i del carbon i-1 4, de geoqu ím ica, de geofís ica , etc.

Per conclou re, pel que fa a la geolog ia , s 'ha avançat molt en el país pel que fa a l 'ensenyament i a la recerca . És un prog rés que , massa sovint, és frenat per la manca de d ispon ib i l itats econòm iq ues i de persona l . La recerca of ic ia l va avançant molt . E ls museus en genera l necessiten molt una nova empenta . La C I R IT és en­cara massa feblement dotada. E l CS I C i el C ESYT són, però, admin istrats de massa l l uny . Un geòleg ben co­negut ens va d i r que científ icament la geologia a Cata lunya, a nivel l i nternaciona l , es trobava a " p rimera d i­visió . . però baixa " .

Revistes catalanes relacionades amb la geologia

"Acta del Grup Autònom de Manresa " . ICH N Manresa ( 1 980)

" Acta Geológica H ispànica " . I nstitut Jaume Almera. CSIC. Barcelona ( 1 966)

"Anales " de la Escuela Técnica de Peritos Agrícolas de Barcelona ( 1 94 1 ) .

"Arxi us d e la Secció d e Ciències " . I nstitut d ' Estudis Catalans. Barcelona ( 1 9 1 1 ) .

" Bata l leria " . M useu i Laboratori de Geolog ia del Seminar i . Barcelona ( 1 989)

" Butlletí de la Institució Catalana d ' H istòria Natura l " l a . sèrie, 1 -20 ( 1 901 - 1 920) : 2a. sèrie 2 1 -37 ( 1 92 1 - 1 949) : 3a. sèrie, a part i r del núm. 38 ( 1 974)

" B utl letí del Gru p M i neralògic Cata là" ( 1 978- 1 981 1 . després " Revista dels M ineralog istes de Cata lunya " del G rup Mineralògic Cata là . Barcelona.

" B utl letí I nformat iu " ( " Actividades Europeas de Paleontología de Vertebrados " ) Museu de Paleontologia de Sabadel l . Sabadel l ( 1 956-1 982)

" Butl letí Sismològic " . Servei Geològic de Cata lunya Generalitat de Catalunya. Departament Política Territorial i Obres Públ iques ( 1 984) .

" Canti l " . Revista de Geolog ia . Manresa.

" Ciencia Mar ina" Institut de Ciències del Mar, CSIC. Barcelona .

" Exploracions " . Espeleo C lub de Gràcia. Barcelona ( 1 977) .

" Memorias " . de la Rea l Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. 3a. època ( 1 892).

" Memorias y Comunicaciones " del I nstituto Geológico de la D iputación de Barcelona ( 1 929-1 971 ) .

" Memòries " de l a I nstitució Catalana d ' H istòria Natural . 5 títols.

" M ineralogistes de Cata lu nya " . Revista de Mineralogia i Paleontologia. Grup M ineralòg ic Català. Barcelona ( 1 981 )

" Notes de Geografia Física " Departament de Geografia. Un iversitat de Barcelona ( 1 979).

" Paleontologia i Evolució " . I nstitut Paleontològic Miquel Crusafont. Sabadel l ( 1 97 1 ) .

" Publ icacion(e)s" d e l a J unta d e Ciències Naturals d e Barcelona. M useu d e Ciències Naturals. Barce lona.

" Pu bl icacions de Geolog i a " de la U n iversitat Autònoma de Barcelona ( 1 972) .

" Pu ig Caste l lar" B utlletí del Centre Excursionista de . . ( 1 965) .

" Pyrenae" Instituto de Arqueología y Prehistoria. U n iversitat de Barcelona ( 1 965) .

" Revista Catalana de Geografia" Institut Cartogràfic de Cata lu nya. Barcelona ( 1 985).

" Revista de Geografia" Departament de Geografia ( U B ) ( 1 970).

" Revista d ' I nvestigacions Geològiques " de la D iputació de Barcelona ( 1 980) .

"Trebal ls " de la Institució Catalana d ' H i stòria Natural ( 1 9 1 5)

"Treba l ls" del M useu de Ciències Naturals de Barcelona ( 1 9 1 6)

"Xaragal l " . Revista de Ciències de la Catalunya Centra l . Manresa.

Referències bibliogràfiques

ANÒN I M ( 1 978) . Centenari del Museu de Geologia, 7878- 7978. Ajuntament de Barcelona. Programa d 'Actes. Opuscle, 38 pp. Barcelona.

1 67

ARAGONÈS, Enric , i SOLER , M iquel ( 1 980) La geología en la sociedad española: evolución y perspectivas. La formació del geòleg de l ' immediat futur. Ponències i materials del Seminari , 5-7 desembre 1 977. Opuscle. Fac. de Geolog ia . Un iversitat de Barcelona, pp. 27-47. Barcelona.

ASSENS , Jaume ( 1 975) Futuro profesional del geólogo. Seminarios de Estratigrafía, núm. 1 0 : 25-3 1 . Dep. Estratigrafía, Un iv . Madrid. CSIC, Dep. Geo l . Económica. Madrid.

BATALLE R , Josep Ramon ( 1 945) . El Doctor Jaime Almera Comas. Miscelanea Almera ( 1 a . Parte). Publicaciones del I nstituto Geológico de la Diputación Provincial de Barcelona, núm.7 , pp. 1 -42, 37 figs. Barcelona.

B I DAC, Banc I nformatitzat de Dades Culturals ( 1 989) . Los Museos de Cataluña. La Vanguardia. Gu ías 7 , 8 i 9. Barcelona.

BOSCH-G I M PE RA Pere ( 1 97 1 ) . La Universitat i Catalunya. Ll ibres a l 'abast, 97. Edicions 62. 1 37 pp. Barcelona.

CALVET, Jaume; CLOTET, N ú ria ; GALLART, F . ; MARQU ÈS, M. Àngels; MAS, Daniel de ( 1 980) . La geomorfologia avui. Ponències i ma­terials del Seminar i , 5-7 desembre 1 977. Opuscle, Fac. de Geologia. U n iv. de Barcelona, pp. 73-75. Barcelona.

CAPOTE, Ramon ( 1 987) Ponencias de Geodinamica interna y Geofísica. La Geodinàmica interna. Ponencia. Prospectiva en C iencias de la Tierra. U n iv. I nt . " Menéndez Pelavo " , jun.-j u l . 1 986. CAICYT, CSIC. Opuscle, pp. 1 1 9-1 25 . Madrid.

CARRE RAS, Jordi ( 1 980). Tendencia actual de la geología estructural en el estudio de la deformación interna de rocas: el papel de la mecanica de los continuos y de la física metalúrgica. Ponències i materials del Seminari , 5-7 desembre 1 977 . Opuscle, Fac. de Geolog ia . U niv. de Barcelona, pp. 48-60. Barcelona.

CASAS, Albert ( 1 980). Prospección geológica y geofísica. Ponències i materials del Seminari, 5-7 desembre 1 977. Opuscle. Fac. de Geol . U n iv. Barcelona, pp. 60-61 . Barcelona.

CASAS SAS i S IMÓ, L lu ís ( 1 980) . Pau Vila, el geògraf. Soc. Cat. de Geografia. IEC, U n iv. de Barcelona, I nst. Ciènc. Educ. Opuscle, pp. 1 3-23. Barcelona.

CAZURRO, Manuel ; SAN M I G U E L DE LA CAMA RA, Maximino, i PAR DI LLO, Francisco ( 1 924) . El llmo. Sr. D. LU/s M. Vidal Carreras, Ingeniero de Minas 1 1842- 1922). Publ. Junta Ciencia. Natur. Barcelona. 56 pp. 1 Fig. Barcelona.

CORRETGÉ, Luis G u i l lermo ( 1 987). Ponencias de Petrología y Geoquímica. Tendencias actuales en Petrología de rocas ígneas y meta­mórficas. Ponencia. Prospectiva en Ciencias de la Tierra . U n iv. I nt. " Menéndez Pelavo " , jun .-ju l . 1 986. Opuscle. CAI CYT, CSIC, pp. 67-74. Madrid.

D U PUY DE LOME, Enrique ( 1 975) . Geología e Industria Minera. Seminarios de Estratigrafía, núm. 1 0 : 7-9. Dep. Estratigrafía. Fac. C ienc. U n iv. Madrid, CSIC, Dep. de Geol. Económica. Madrid.

FONT i SAGU É , Norbert ( 1 908). Història de les Ciències Naturals a Catalunya, del Segle IX al Segle XVIII. La Hormiga de O ro . 1 vol. 257 pp. Edic. facsími l Bibl . Altafu l la . sèrie B-1 . Barcelona.

GALL Salvador ( 1 980). Visió històrica i actual de l 'ensenyament i l'exercici de la geologia. Ponències i materials del Semina ri , 5-7 desem­bre 1 977 . Opuscle. Fac. de Geologia. U n iversitat de Barcelona, pp. 62-72. Barcelona.

GÓMEZ ANGU LO, J uan Antonio ( 1 975) . Nuevos campos de la Geología. Seminarios de Estratigrafía, núm. 1 0 : 1 5-23. Departamento Es­tratigrafía, U n iversidad de Madrid. CSIC. Departamento Geología Económica. Madrid.

IGLÉS IES , Josep ( 1 964). La Real Academia de Ciencias Naturales y Artes en el siglo XVIII. Mem. R . Acad. C iencias V Artes Barcelona, 3a. ép., núm. 707, Vol. 36/1 : 1 -635, 1 5 làms. Barcelona.

LÓPEZ DE AZCONA J uan Manuel V H E RNAN DEZ SAM PELAYO, J uan ( 1 974) La Geología y Minería españolas. Notas H istóricas. I nst. Geo l . V Min . de España. 1 vol . 1 00 pp. Madrid.

LÓPEZ R U IZ, José ( 1 987) La Geoquímica. Ponencia. Prospectiva en Ciencias de la Tierra . U n iv. Int . " Menéndez Pelavo " . CAICYT, C S I C : Opuscle, pp. 75-79. Madrid.

MALDONADO, Andrés ( 1 987) . La Geología marina en España. Ponencia. Prospectiva en Ciencias de la Tierra. U niv. I nt . " Menéndez Pe­lavo" jun-ju l . 1 986. CAICYT, CSIC . Opuscle, pp. 57-66. Madrid.

MARTíN ESCORZA, Carlos ( 1 987). Cuantificación en Geología. Prospectiva en Ciencias de la Tierra. Univ. Int . " Menéndez Pelavo " , j un­ju l . 1 986. CAICYT, CS IC . Opuscle, pp. 1 57-1 63, 2 figs. Madrid.

MART I N E LL, Jordi ( 1 980) . Anàlisi crítica de la Paleontologia a l 'Estat Espanyol. Ponències i materials del Seminari , 5-7 desembre 1 97 7 . Opuscle Fac. Geologia, U n iv. Barcelona, p p . 76-78. Barcelona.

MART I N E LL, Jordi ( 1 980) . Resposta dels professionals de l'ensenyança superior de la Geologia espanyola al qüestionari elaborat per la GE W PE C. Ponències i materials del Seminari , 5-7 desembre 1 977 . Opuscle Fac. de Geolog ia, Un iv . de Barcelona, pp. 86-9 1 . Barcelona.

MARTI N E LL, Jordi , i DOMÈNECH, Rosa ( 1 981 ) . Comentaris sobre /'International Symposium Concept and Method in Paleontology. Qua­derns de l 'Obra Social. oct. 1 98 1 , pp. 23-26. " Museu de la Ciència " . Barcelona.

MARTI N E LL, Jordi ( 1 98 1 ) . La Paleontologia catalana: des de les arrels, mirant el futur. Acta Geol. Hispimica, 1 6/ 1 -2 : 1 1 3 . 1 fig. Dins Mar­tinell ed. Concept and Method in Paleontology. Invited papers. Dep. Paleontologia. Un iv. Barcelona.

MAS R I E RA Alícia ( 1 978) . El Museu de Geologia (Museu Martorell). Un segle d'història, 1878- 1978. Opuscle. Ajuntament de Barcelona, M useu de Geolog ia . Servei de Publ icacions. 1 9 pp. , 2 figs. Barcelona.

M EZCUA RODRíGUEZ, J u lio, i BANDA Enric ( 1 987). La Geofísica en España. Ponencias la. y 2a . Prospectiva en Ciencias de la Tierra .

1 68

Univ. InI . " Menéndez Pelayo " , jun -juL 1 986. CAI CYT, CSIC. Opuscle, pp. 1 27-1 38. Madrid.

M I N I STE R I O D E E D U CACIÓN Y C IENCIA ( 1 988) . Plan Nacional de Investigación y Oesarrollo Tecnológlco. Promoción General del Co­nocimiento. 1 vol. 1 08 pp. Madrid.

M O RALES, Jorge, i R IVAS, Pascual ( 1 987). Bioestratigrafía. Ponencia. Prospectiva en Ciencias de la Tierra. U n iv. I nI . " Menéndez Pela­yo " , jun .-juL 1 986. CAICYT, CS IC . Opuscle, pp. 99-1 1 8, 1 3 figs. Madrid.

N I COLAU, Francesc ( 1 98 1 ) . Mn. Lluís Via i Bonada. Fac. de Teologia Barcelona. Opuscle, pp. 25-38. Barcelona.

N I COLAU i POUS, Francesc, i VALLS i J U L IÀ. Joan ( 1 987) El Or. Almera i la seva Escola de Geologia. Col · lec. Cultura i Pensament. 6. Ed. Terra Nostra, S A Catalunya Cristiana, pp. 1 - 1 90. Pròleg de S . Reguant. Barcelona.

O RTEGA. Concepción, i VAzOU EZ, Manuela ( 1 987) . Estudio compara do de las revistas españolas de Geología. Prospectiva en Ciencias de la Tierra. U niv. I nI. " Menéndez Pelayo " , jun .-juL 1 986. CAICYT, CSIC. Opuscle, pp. 1 75-1 85. 3 annexos. Madrid .

ORTí CABO, Federico ( 1 987) . Analisis crítico d e la Petrología sedimentaria. Ponencia. Prospectiva en C iencias de la Tierra. Un iv . I n! . " Me­néndez Pelayo " , j un.-j uL 1 986. CAICYT. Opuscle, pp. 8 1 -90. Madrid.

PÉREZ DE AG R E DA, Eduardo Alonso ( 1 986) Tendencias en Geotecnia. Ponencia. Prospectiva en Ciencias de la Tierra . Un iv. In!. " Me­néndez Pelayo " , jun .-j u l . 1 986. Opuscle, CAI CYT, CS IC . pp. 41 -55. Madrid.

PÉR EZ-GONZÀLEZ, Alfredo ( 1 987). Tendenclas actuales de la Geomorlologia. Ponencia. Prospectiva en Ciencias de la Tierra ; U n iv. In! . " Menéndez Pelayo " , jun .-juL 1 986. Opuscle, CAICYT, CSIC. pp. 1 7-27. 2 f igs.

RAM BAU D, Fernando ( 1 975) . Formación universitaria y demandas de la industria geológica. Seminarios de Estratig rafía, n ú m . 1 0, pp. 1 1 -1 4. Dep. Estratigrafía, U n iv. Madrid. CSIC. Dep. GeoL Económ. Madrid.

REGUANT S E R RA, Salvador ( 1 978). La Geologia Catalana: ahir, avui i demà. Opuscle . Discurs acte de clausura del Centenari del M useu de Geolog ia . 1 8 desembre de 1 978. Ajuntament de Barcelona, pp. 7-25. Barcelona.

REG UANT, Salvador ( 1 980). Les matèries no geològiques a geologia. Fac. de Geologia. Univ. Barcelona. Ponències i materials del Se­minari , 5-7 desembre 1 977. Opuscle, pp. 22-26. Barcelona.

REG UANT, Salvador ( 1 980) . Geologia Històrica-Geologia Regional - Biostratigrafia. La formació del geòleg de l ' i mmediat futur. Ponèn­cies i materials del Seminar i , 5-7 desembre 1 977 . Opuscle, Fac. de Geolog ia . Un iv. Barcelona, pp. 79-8 1 . Barcelona.

R EG UANT, Salvador ( 1 98 1 ) . Lluis Via Boada, una vida fecunda. Fac. de Teologia Barcelona. Opuscle, pp. 9-1 6 p. Barcelona.

REG UANT, Salvador ( 1 988) . El Programa Internacional de Correlación Geológica (PIGC): situación actual y perspectivas futuras en Espa­ña. 1 1 Congr GeoL de España, Granada 1 988. S imposio sobre : Aportación al Programa Internacional de Correlación Geológica. Soc. GeoL Esp., pp. 437-444. Granada.

R I BA A R D E R I U , Oriol ( 1 989) Necrologia del Dr. Lluis Solé i Sabarís, la seva vida com a mestre universitari. Mem. R . Acad. Ciènc. i Arts. Barcelona, n ú m . 869, Vol . 49/1 : 2 1 -30. Barcelona.

R I BA i A R D E R I U , Oriol ( 1 990) . Lluis Solé Saba ris ( 1908- 1985), maestro de Geólogos y Geógrafos R. Soc. Esp. H is!. Na!. (en premsa) .

RODRíGUEZ GALLEGO, Manuel ; ARR I BAS, Antonio, i VÀZQU EZ, Fernando ( 1 987). Ponencias de Mineralogia y yacimientos minerales. La Mineralogia en España. Ponencia la. i Los yacimien tos minerales. Ponencia 2a. Prospectiva en Ciencias de la Tierra. Un iv. I n! . " M e­néndez Pelayo " , jun.-j u L 1 986. CAICYT, CSIC. Opuscle, pp. 1 39-1 55. Madrid.

ROS ELL, Joan, i V ILLENA, Joaquín ( 1 987) . Ponencias de Estratigrafia y Paleontologia. Sedimentologia y analisis de cuencas. Prospectiva en Ciencias de la Tierra. Un iv. In! . " M enéndez Pelayo " , jun .-juL 1 986. CAICYT, CSIC, Opuscle, pp. 9 1 -98. Madrid.

SANTAFÈ i LLOPIS, Josep V. ( 1 984). Gestació de /'Institut de Paleontologia. "Quadern " de les Arts i de les Lletres de Sabadel l , núm. 38 monogràfic. pp. 48-5 1 , 8 f igs . Sabadel l .

SANTANACH PRAT, Pere ( 1 980) La geologia als paisos capdavanters: principals tendències de recerca. Ponències i materials del Se­m inari, 5-7 desembre 1 977, pp. 4-1 2 , 1 f ig . Opuscle, Fac. de Geologia. U n iv. Barcelona. Barcelona.

S E R RA. Jordi ( 1 980) . Situació actual i tendències de la Geologia Marina. Ponències i materials del Seminar i , 5-7 desembre 1 977 . Opus­cle Fac. de Geolog ia . U n iv. Barcelona, pp. 82-83. Barcelona.

SOLÉ i SABAR íS, Lluís ( 1 945) . El mapa geológico de la Provincia de Barcelona. M iscelanea Almera, ( l a . Parte ) ; PubL I nstituto Geológico de la D iputación Provincial de Barcelona, núm. 7 , pp. 43-62, 5 f igs. Barcelona.

SOLÉ i SABARíS, Lluís ( 1 969) Noel Llopis Lladà. Estudios Geograficos, núm. 1 1 5 . pp. 1 87-203. 1 fotog . Madrid.

SOLÉ i SABARís, L luís ( 1 974). " L'Ensenyament de les Ciències Naturals a Catalunya mig seg le enrera " . Ll ibre Homenatge a M a dels Àngels Ferrer Sensat. Instituto Nacional de Enseñanza Media " Infanta Isabel de Aragón " , pp. 69-99. Barcelona .

SOLÉ i SABARíS, L lu ís ( 1 975) . Los primeros geólogos catalanes. Estudios Geológicos, 3 1 : 83 1 -836. Madrid.

SOLÉ i SABARíS, Lluís ( 1 979) Sobre els origens de la modernització de la didàctica de les Ciències Naturals a Catalunya. "ButiL Ins! . Ca!. H is! . Na!. " , 43. (Sec. GeoL2) : 1 9-37 . Barcelona.

SOLÉ i SABARíS, Lluís ( 1 980) . A Pau Vila, l'home. Opuscle. Soc . Cat. de Geografia, I EC . I ns!. de Ciènc. Educació. pp. 5-1 2 . Barcelona.

SOLÉ i SABARíS, L luís ( 1 98 1 ) . Raices de la Geologia española. " Mundo Científico" , núm. 9: 1 0 1 8-1 032, 1 4 f igs. Barcelona.

1 69

SOLÉ i SABAR is, L lu ís ( 1 98 1 ) . Els mapes geològics més antics de les comarques gironines. " Rev. de G i rona " , núm. 96 : 209-2 1 4, 4 f igs. G i rona.

SOLÉ i SABARis, Lluís ( 1 982). Recordant Valentí Masachs Alavedra 1 1 9 7 5- 798 7) " But l l . Inst. Cat. H ist. Nat. " , 48, secc. geol . 3 , 5-1 0 . 1 fotografia. Barcelona.

SOLÉ i SABAR is, L lu ís ( 1 983) . Desarrollo histórico de los estudiós de Geomorfología en el Pirineo español, " Geographica " , año 2 5 : 5-26, 21 figu res.

SOLÉ i SABARis, Lluís ( 1 984). Nuevas orientaciones epistemológicas en la historia de la geología española, particularmente la geomor­fología. " Bo l . Asoc. de Geól. Españoles " , núm. l , 2a. ép . , pp. 1 0-25. Madrid.

SOLÉ i SABAR is, L lu ís ( 1 986) Descobriment de la geologia de Catalunya pels geòlegs estrangers a començaments del segle XIX. " Buti l . I nst. Cat. H ist. Nat. " , núm. 53. (Secc. Geol .4) : 37-43.

SOLÉ i SUGRAÑES, L luís ( 1 987). Estado actual de la Teledetección. Ponencia. Prospectiva en Ciencias de la Tierra. Un iv . Int . " M enén­dez Pelavo " , jun .-ju l . 1 986. CAICYT, CS IC . Opuscle, pp. 1 65-1 74. Madrid.

TRI LLA i A R R U FAT, Josep ( 1 987). Ponencia sobre Hidrogeología y Geologia ambiental. Ponencia. Prospectivas en Ciencias de la Tierra en España. Un iv. I nt . " Menéndez Pelavo " , j un .-ju l . 1 986. Opuscle. CAICYT, CS IC . pp. 29-40. Madrid.

TR UYOLS i SANTONJA. Jaume ( 1 984). Miquel Crusafont paleontòleg. " Quadern " de les Arts i de les Lletres de Sabadell n ú m . 38, mo­nogràfic d'homenatge, pp. 42-47, 5 f igs. Sabadel l .

,

TRUYOLS i SANTONJA, Jaume ( 1 985). Miguel Crusafont Pairó ( 7 9 7 0- 7 983) " Bol. R. Soc. Esp H ist. Natura l " , t .81 ( 1 983) Actas 37-55, 1 fotogr. Madrid.

TRUYOLS i SANTONJA. Jaume ( 1 986). L 'obra científica del Doctor Miquel Crusafont i Pairó. " Buti l . Inst. Cat. H ist. Nat . " (Secc. Geol. 4). núm. 53 : 1 9-36. 1 f ig.

TRUYOLS i SANTONJA, Jaume ( 1 988) . "Aspectes històrics dels estudis paleontològics als Països Catalans " . Dins Història Natural dels Països Catalans. Vol . 1 5, " Registre fòssi l " , pp. 83-93, 1 0 f igs. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

TRUYOLS i SANTONJA. Jaume ( 1 989) . La Geologia catalana entre l'oficialitat i la iniciativa privada. Conferència feta a la Facu ltat de Geo­logia, 23 nov. 1 987. Fasc. "Actes un iversitaris " . Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques. Publ icacions de la U n iversitat de Barcelona, 64 pp.

VALENCIANO, A. ( 1 980) . La investlgación geotécnica en España. Ponències i materials del Seminari , 5-7 desembre 1 977 . Opuscle, Fac. de Geolog ia . Univ. Barcelona, pp. 84-85. Barcelona.

VERA TORRES, J uan Antonio ( 1 987). Anélisis crítico sobre las Ciencias de la Tierra en España. Ponencia de Apertura. Prospectivas en Cien cia s de la Tierra. U n iv. I nt. " Menéndez Pelavo " , j un.-jul . 1 986. CAI CYT, CSIC, Opuscle, pp. 7-1 6 . Madrid.

VIA i BOADA. Lluís ( 1 975). Cien años de Investigación Geológica. (En el centenario del Museo Geológico creado por el Dr. Almera en 7874). Discurs l legit el dia 29 d'abri l 1 975. Cons. Sup . I nv. Científ. 1 - 1 64 pp. , 1 2 fotogr. Barcelona.

La recerca en geofísica An toni M. Correig

Depa rtament de Geologia d inàmica , Geofísica i Paleontolog i a . U n ivers itat de Barcelona

1 73

Antecedents

La geofís ica , tal com s 'ha desenvolupat f ins avui d ia , s ' i n ic ià a Cata lunya l 'any 1 972 en cobri r-se la p laça de Professor Agregat de Geofís ica de la U n iversitat de Barcelona. Amb anterioritat. l ' ú n ica presència activa de la geofís ica la trobàvem a l ' Observatori de l ' E bre, on hom trebal lava en el cam p del geomagnetisme, i a l s Observatoris de l ' E bre i Fabra en el camp de la s ismologia, en el sentit d 'enreg istrar l 'activitat s ís m i ca i rea­l itzar una anà l is i de l ' activitat sísm ica local predom inant. Cal remarcar que l ' Observatori de l ' Ebre tenia una presència internacional molt important. car era ben representat d ins els organ ismes d i rect ius de la U n ió I n­ternacional de Geodèsia i Geofís ica ( I UGG) . Continuava així una tradició que datava , en u n sentit modern, de l començament d 'aquest seg le , en ésser creats els Observatoris esmentats .

Si bé des de l lu r creació f ins a l 'any 1 936 la recerca en sismologia i magnetisme pot ésser considerada notable, després del 1 939 aquesta activitat va anar esvaint-se de mica en mica a causa de la impossibi l itat d 'avançar. Hom continuava una tradició clàssica d 'Observatori on l 'èmfasi era donat a l 'enregistrament dels fenòmens na­turals i a la publ icació de les dades obtingudes, ambd ues activitats portades a terme amb una voluntat només superada per la pobresa de mitjans, i hom deixava pràcticament de banda la interpretació d'aquestes observa­cions. L'absència de recerca era en una bona part deguda a la i nexistència de la geofísica com a d iscipl ina d ins el món acadèmic, en concret a la U niversitat. Els ún ics especialistes específicament formats foren els jesu'ftes de l 'Observatori de l ' Ebre, que ho foren en centres estrangers (Un iversitats i Observatoris) .

Per tal de situar-nos d ins el context i nternaciona l . d i rem que fou precisament e ls a nys trenta i quaranta quan les d iverses branques de la geofís ica comença ren a ten i r entitat pròpia, d iferenciant-se clarament del cam p d e l a geologia per tal de passar a formar part de les d iscip l i nes físico-matemàtiques. L'avenç de la geofísica en aq uests decenn is és només comparable a l ' experimentat el decen ni dels setanta, quan les d iverses d is­c ip l ines de la geofís ica juntament amb les de la geologia es complementaren per a estudiar la Terra com u n tot i d ' u na manera un i ficada, donant l loc a l que actua lment en molts països é s conegut com a ciències de l a Terra. E l comportament de la Terra com u n tot é s expl icat. en la seva man ifestació externa, p e r la tectòn ica de plaques. A Cata lunya e ls avenços dels anys trenta i q uaranta foren ignorats (excepte per honroses excep­cions ind iv iduals) , i e l renaixement que sofrí els a nys setanta ho fou a la l l um (més qua l itativa q u e no pas quantitativa) de la tectòn ica de plaques.

F ins a ra hem considerat imp l ícitament la geofísica com l 'estud i de l ' i nterior de la Terra sòl ida. Des del punt de vista de la seva part f lu ida , els estudis d 'oceanog rafia són gairebé i nexistents a Cata l unya i e ls de l ' atmos­fera estan eng lobats en una d iscip l ina separada, coneguda a les U n iversitats com a Fís ica de l 'Aire .

Per a acabar, d i rem q ue, para l · le lament a la geofís ica com a estudi de la Terra i amb moltes interaccions a m b l a geofís ica clàssica, s 'ha anat desenvolupant la prospecció geofísica , apl icació de l e s d iverses branq ues de la geofísica a la recerca de recursos minerals i h íd rics . S i bé e ls princ ip is físics són e ls mateixos, la metodo­logia d 'anà l is i s 'ha anat d iferenciant. de manera que avui dia hom pot considera r- la una d isc ip l ina i ndependent a caval l entre la física i la geolog ia . El mateix podem d i r de la mecàn ica de sòls, que estudia la constitució dels materials en e ls pri mers metres o desenes de metres de cara a l ' assentament d 'obres civi l s . Trad ic io­nalment, aquests camps han estat conreats a les U n iversitats Po litècniques i a les Escoles d ' E ng inyers de Camins i de M i nes .

1 74

Desenvolupament de la geofísica a Catalunya

Deixant de moment de banda la tasca dels Observatoris de l ' Ebre i Fabra , que comentarem més endavant , ta l com ja hem d i t la geofís ica s ' i n ic ià l ' any 1 972 a la U n ivers itat de Barcelona, d ins e l Depa rtament de Fís ica de la Terra i e l Cosmos, amb l 'a rribada del Dr . Agustín Ud ias, que ocupà l 'Ag regadoria de Geofís ica f ins el 1 977, que es trasl ladà a Madrid. La seva plaça fou l lavors ocupada interinament pel Dr. Anton i M. Corre ig f ins el 1 984, moment en què s ' i n icià una remodelació de l 'estructura un iversitàr ia com a conseqüència de l 'entrada en v igor de la L le i de Reforma U n ivers ità ria .

Des d ' u n bon començament els ensenyaments de geofís ica cons isti ren en dues assignatu res , anomenades genèrica ment Geofísica I i Geofís ica 1 1 , que cobrien les d iverses branques de la geofísica de la Ter ra sòl ida . No fou f ins el 1 984 que hom pog ué posa r en marxa l 'ass ignatura de Geofísica Apl icada Des del punt de v ista de la recerca, foren promoguts els estudis de s ismolog ia , en concret en les branques de focus s ísmic (m it­jançant projectes amb institucions nord-americanes i a parti r de dades p roporcionades per organ ismes i nter­naciona ls ) , estud is de s ismicitat (ut i l i tzant per a a ixò les dades en reg istrades a Cata lu nya i zones p roperes) i determ inació d 'estructu res a parti r de s ísmica de refracció (a parti r d 'enreg istraments amb eq u i ps portàti l s ) . Aquesta ú lt i ma l ín ia es desenvo lupà com una col· laboració de les d iverses i nst itucions espanyoles a m b d i­verses i nst itucions eu ropees, d ins el Projecte Geod inàmic ( internaciona l ) , i es portà a terme a pa rti r de sub­vencions específ iques . En d iverses moda l i tats, aquestes tres l ín ies de trebal l són enca ra actives . Cal remar­car que s 'accelerà la formació del nou personal a parti r d ' estudis i estades de recerca a i nstitucions estra n­geres, pr inc ipa lment als Estats U n its , F rança i SU lssa.

Cap a l f ina l dels setanta fou ben pa lesa la necess itat de crear una i nf rastructu ra moderna de cara a estud is de s ism icitat , a ix í com d 'ampl iar el venta l l de la geofísica, f i ns a leshores centrada en l a s ismolog ia . Així fou impu lsada la p rospecció geofís ica, endegada pels Ors. Albert Casas i Jaume Pous . La creació de la i nf ras­tructura per a estudis de s ismicitat hagué d 'esperar f ins a l 1 98 1 quan , a rran del debat a l Par lament de Cata­l unya sobre la segu retat de la Centra l N uclear de Vandel lòs, es féu patent la insuf ic iència de la Xarxa Sísm ica Cata lana . Per tal de soluc ionar-ho, l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans creà l 'any 1 983 el Laboratori d ' Estud is Geofí­sics " Eduard Fontserè " , d i rigit pel D r. Antoni M . Corre ig , amb la fi nal itat de promoure i portar a terme estudis de s ismologia a Cata lu nya a pa rt i r de les dades enreg istrades a Cata lu nya mateix, a ixí com d 'anar-se estenent a d 'a ltres camps de la geofís ica quan les cond icions ho permetess i n Para l ' le la ment, l ' I nstitut d ' Estud is Ca­ta lans impu lsà la creació del Servei de Sismologia de Cata lunya, que fou aprovat pel Pa r lament de Cata lunya l 'any 1 98 1 , i que entrà en funcionament l 'any 1 983 com a Secció de Geofís ica i S ismolog ia del Servei Geo­lòg ic de Cata lu nya, del depa rtament de Polít ica Territor ia l i Obres Públ iq ues Des de bon començament , hom reconegué e l ca ràcter complementari del Laboratori d ' Estudis Geofís ics i de la Secció de Geofísica i S ismo­log ia, el pr imer més encaminat cap a la recerca més teòrica i el segon cap a dotar-nos de la xarxa sísm ica i portar a terme els estud is de s ism ic itat corresponents, i foren sig nats conven is específics de col · laborac ió . E l pr imer Cap de la Secció de Sismologia i Geofís ica fou el Dr . E n ric Banda, substitu'lt el 1 987, en obte n i r u na p laça a l ' I n stitut d ' Estudis Geològics " Jaume Almera " , pel Dr . Anton i Roca .

S imu ltàn iament, el 1 984 fou endegada una nova l ín ia en el cam p de la geofís ica a l ' Escola Tècnica Super ior d ' Eng i nyers de Cam ins , Canals i Ports de la U n iversitat Pol itècnica de Cata lu nya, d i r ig ida pel Dr . José A Ca­nas, orientada a porta r a terme estudis sísmics d ' i nterès per a l 'eng inyeria civi l .

D'acord a m b l a f i losofia u n if icadora d e les ciències d e l a Terra, a l a U n iversitat d e Barcelona, e l 1 986, l a geo­física s ' i nteg rà al Departament de Geologia D inàmica, Geofís ica i Paleontolog ia , com a Departa ment i nterfa­cu ltati u (Facu ltats de F ís ica i Geolog ia) de la Divis ió de Ciències Experimenta ls i M atemàtiques .

Estat actual de la recerca als d iversos centres

Anem a fer a cont inuació una molt breu descripció de l ' activitat i nvest igadora a ls d iversos centres que tre­bal len en geofís ica a Cata lunya.

Institut d'Estudis Geològics " Jaume Almera" (CSIC)

Ag rupats d ins la U n itat Estructura l de Geofísica, els seus membres porten a terme una recerca activa en la determinació de g rans estructu res geològ iques a parti r de sísm ica de ref lexió i ref racció ( E . Banda, J. Ga l la rt , J . J . Dañobeitia ) , estud is de pa leomagnet isme ap l icats a la geod i nàmica (J . M Pa rés) i estud is de f lux tèrmic (M Fernandez) , i n ic iats el 1 983 a l Servei Geològ ic de Cata l unya D isposa d 'estacions s ísm iques portàt i ls i d ' u n Laboratori de Paleomag netisme.

Laboratori d'Estudis Geofísics " Eduard Fontserè" ( lEC)

En col · laboració amb la Secció de Sismologia i Geofís ica, rea l itza estudis de vig i lànc ia s ísm ica i s i sm icitat a la Cata lu nya mer id ional i al P i r ineu (J . Batl ló) Treba l la activament, en col · laboració amb la U n ivers itat de Bar-

1 75

celona , en la posada a punt de noves metodologies d 'anà l is i de les propietats del medi i estud is del focus sísmic (A. M Corre ig ) . D isposa d ' u na estació sísmica permanent a la Cerdanya, integrada a la xarxa s ís m i ca de Cata lunya , que de m ica en m ica es va transformant en estació geodinàm ica.

Observatori de l'Ebre

Disposa d 'una estació sísm ica des del 1 906, integrada a la xarxa sísmica de Cata l unya . En e l cam p de la re­cerca pròpiament d i t. la seva pr inc ipa l activitat rau en l 'estudi de la ionosfera , formant part d ' u na xarxa i nter­nacional d ' O bservator is .

Observatori Fabra

Disposa d ' u na estació sísmica des del 1 906 i actual ment en manté una a ltra al Montseny, ambdues i nteg ra­des a la xarxa sísmica de Cata lunya. La recerca , en el cam p de la s ismicitat. la porta a terme en col ' laboració amb el Servei Geològ ic de Cata lunya (M .T. Susagna) .

Servei Geològic de Catalunya (Secció de Sismologia i Geofísica)

És responsable de la insta l · lació i del bon funcionament de la xarxa sísmi ca de Cata lunya . En col ' laboració amb la resta d ' i nstitucions que d isposen d ' instru mental sísmic , coordina i porta a terme e ls estud is de sis­m icitat a Cata lu nya i desenvolupa estudis de s ismicitat h istòrica, r isc i determi nació dels parà metres de m o­viment del sòl (X. Goula , e Ol ivera i A. Roca ) . Publ ica mensualment i anua lment el But l letí S ismològic , base per a q ua lsevol estud i posterior. Aplica també tècniq ues geofísiques a la prospecció geològ ica . Ha rea l i tzat els mapes g ravimètric i magnètic de Cata lunya .

Universitat de Barcelona

Col ' labora molt estretament amb el Laboratori d ' Estud is Geofísics " Eduard Fontserè " , per la qua l cosa és và­l id el que hem d i t en aq uest apartat pel que fa a s ismologia . A més, també porta a terme estud is d 'estructu ra (A. M . Correig i E . Suri ñach) I ndependentment. es porten a terme estudis de p rospecció e lectromagnèt ica (J . Pous) . ap l icada a la determi nació d 'estructu res geològiques, a ixí com també a l 'estud i de noves metodo­logies d 'anà l is i . Hom treba l la també en prospecció geològica amb mètodes geofísics (A. Casas) . ap l icant bà­s icament mètodes elèctrics i g ravimètr ics. Disposa de dos g ravímetres, un equip de p rospecció elèctrica i u n altre de prospecció magnetote l · l úr ica .

U niversitat Politècnica d e Catalu nya

La recerca està bàsicament enfocada a l 'enginyeria civi l i centrada actualment en estudis d 'atenuació i deter­m i nació d 'acce leracions màximes del terreny (J A Canas) així com anàl is i de risc s ísmic (J . J . Egózcue) . ba­sant-se en les dades submin istrades pel Servei Geològic i altres institucions de l ' Estat espanyo l .

Valoració i previsions de futur

Totes les institucions participen en programes de recerca nacionals i i nternacionals i tenen l l igams més o menys estables amb U n ivers itats i centres de recerca estrangers. El fet de part ic ipar en projectes internacio­nals ha permès una presència remarcable dels investigadors cata lans a l 'estranger, bàsicament a E u ropa, fa­c i l itant així la c i rcu lació d ' i nformació . L'assistència a Congressos nacionals i i nternacionals , sempre a m b a po r­tació de treba l ls , a ix í com l 'organització a Catalunya de Congressos i Workshops, és també notab le . Com que una bona part de la recerca es porta a terme a partir de projectes específics, normalment hom d isposa d ' u n pressupost sufic ient. Resum int. podem d i r q u e l a recerca en geofís ica a Cata l unya gaudeix de bona salut i té empenta, i que es pot situar a un nive l l i nternacional força acceptab le .

Tanmateix, més que complau re 'ns en el que hom ha aconseg uit . crec que ca l posar de man ifest les c i rcu ms­tàncies que poden amenaçar aquest creixement i detu rar-lo . Sense intentar a ra aprofund i r-los -l'espai d i s­pon ib le no ho permet- cal rema rcar e ls pu nts següents :

- Insuficient infrastructu ra instrumental i de servei de manten i ment. Sovint hom ha d 'espera r la d ispon ib i l i­tat d ' i nstruments pertanyents a d 'a ltres institucions (norma l ment estrangeres) . i el problema es converteix en molt g reu en necessita r reparacions ; en genera l . l ' ún ica solució consisteix a acudir a les cases proveïdo­res , a m b uns preus proh ibiti us . Cal potenciar un Laboratori d 'electrònica.

- G rups de trebal l reduïts, d ' u na , dues o tres persones com a màxim . Aquest fet obl iga a no poder fer geo­física a Cata lunya, ans hom es l im ita a apl icar tècniq ues desenvolupades en a ltres instituc ions, convert int a ix í e ls centres cata lans en centres de " pas" de determ inades tècn iques.

- Falta d' infrastructura ci entífica . A conseqüència del punt anterior (bé que potser tam bé n 'és la causa) . ex­cepte en honroses excepcions hom no presta la suficient atenció a ls fonaments de les metodolog ies i tèc-

1 76

niques que apl ica , tot confiant que en el l loc on es desenvoluparen " treba l len bé " . Això imp l ica la desaparic ió del mètode de trebal l en haver d ' ésser apl icat per terceres persones.

- Acotament del camp de la geofís ica . Possiblement com a conseqüència del P lan Nacional de Recu rsos Natura les, h i ha una tendència bastant genera l i tzada a redu i r la geofís ica a tan sols prospecció de recu rsos natura ls , determi nació d ' estructu res geològ iq ues i determ inació de riscs natura ls , en detr iment dels a ltres ca mps.

Conclusions

Durant els ú l t ims qu inze anys, la geofís ica a Cata lunya ha passat d ' u na s i mple existència a un desenvo lupa­ment molt important, tant al n ivel l nacional com a l ' i nternaciona l . Com a cau sa i conseqüència a lhora d 'aqu est creixement tan ràp id , hom ha tendit a empra r metodologies foranes tot deixant-ne de banda la fonamentació, podent així aconsegu i r res u ltats ràpids . D'acord amb u na s imp l ista i nterpretació de determi nades pr ioritats en projectes de recerca, hom tendeix a confondre la part amb e l tot . Estem, doncs, en uns moments força crítics . Si conti nua l 'orientació de la recerca en geofísica en la mateixa l ín ia actual excloent. a ixò pod ria com­portar un progress iu empobriment. redu int-la a una metodologia al servei d 'a ltres d isc ip l ines . Tanmateix, a ca usa precisament del bon moment actua l , i sense deixa r de banda el que hom ha aconseg u it f ins a ra , crec que cal potenciar el que podríem anomenar recerca de r isc o bàsica, sense una u rgència de resu l tats i mm e­d iats i p ràctics, que vagi creant aquesta infrastructura científica tan necessària, la qua l es tradu i rà en el des­envo lupament de la geofís i ca sense adjectius .

La recerca en eco logia * Jaume Terradas

* * Miquel Alcaraz

* Centre de Recerca Ecològica i Apl icacions Foresta ls

* * I nstitut de Ciències del Mar. C S I C

179

Introducció

L'ecologia ha coneg ut entre nosaltres un desenvo lupament ràpid els darrers anys, però e ls in ic is encara són molt recents . Cal pensar que no es crea la pr imera càted ra un ivers ità r ia d 'aq uesta especial itat fins l ' any 1 967 . No ens cal ací remuntar-nos a ls precedents h istòrics, ni reconstru i r en deta l l com ha estat l 'evoluc ió de la recerca ecològ ica , i n ic ia lment protagon itzada per la f igura cabdal de Ramon Margalef, però s í que és i m por­tant d 'assenyalar que aquesta recerca comença sobretot en els àm bits de la l i m nologia i l ' ecologia marina . A parti r dels a nys setanta es produeix un increment en el nombre d ' i nvestigadors i una expansió de la temà­t ica ecològica estudiada, sobre la base d 'a l lò que hom havia anat fent des de l 'òptica de l 'oceanog raf ia , a l ' an­t ic I nstitut d ' I nvestigacions Pesqueres, i de la botàn ica i la zoologia, a ixí com ( i sobretot, és c la r) dels treba l l s més estrictament ecològics in ic iats per Margalef.

•

La d iversif icació temàtica conduí a u na especial ització que persisteix avu i , a lmenys en e ls tres grans cam ps de la l imnolog ia , l 'ecolog ia marina i l 'ecolog ia terrestre, q ue, tot i compa rt int uns pr inc ip is generals que es poden relacionar en el context del que podríem anomenar ecolog ia teòrica (un terreny en el qua l Margalef ha fet aportacions substancia ls) , apa reixen prou separats a la pràctica per una metodologia i u n àmbit de t reba l l c larament a l l unyats . Les fronteres entre ecologia marina i oceanograf ia , i entre ecolog ia terrestre i botànica o zoolog ia , romanen enca ra força i mprecises, natu ra lment ; però els ecòlegs semblen cercar més decid ida­ment l 'anà l is i funcional (dels f luxos d 'energia i matèria) dels col - lect ius d 'espècies que conviuen formant co­mun itats o ecosistemes, o l 'anà l is i poblacional (demog ràfica) o ecofisiològica del comportament de les d ife­rents espècies . Prog ressivament, hi ha també una i ncorporació de la temàtica a mbiental a ls i nteressos de ls ecòlegs , que confl ueix amb l 'àmbit de recerca anomenat " Medi Ambient" en e l present estu d i . M i rarem d ' o­cupa r-nos successivament de tots aquests camps.

Ecologia teòrica

La recerca de regu la ritats en el funcionament de ls ecos istemes, i de la natura en genera l , ha estat l ' i mpu ls bàsic de l 'obra de R . Margalef. D ' u na banda, parti nt d ' u n dens treba l l de natu ra l i sta de camp, s ' i nteressà pri­mer per la idea de d ivers itat i les seves relacions amb la teoria de la i nformació. Posteriorment, anà desen­volupant tot u n conj u nt d ' idees sobre la consideració de la biosfera en un marc físic més ampl i , especia lment posant en re l leu la base termod i nàm ica dels processos ecològ ics .

Per la seva pròpia natura , no és esperable q ue, tot i la inf luència d i recta de Margalef, l ' ecologia teòrica es converteixi en camp d 'acció de molts i nvestigadors. F ins a ra no ho ha estat, certament, en el nostre cas, tot i a lguns treba l l s meritoris en l 'òrbita del mestre. Cal que destaquem que la recerca de la d iscussió interd i s­c ip l inà ria ha permès l ' aparició d 'aportacions en la l ín ia de la termod inàmica i la model ització del comporta­ment dels ecos istemes. Però la previs ió de l 'evolució futu ra és força d ifíci l de fer, j ustament per l 'escassetat d ' i nvestigadors amb u na forta projecció teòr ica . M és que u na previs ió, caldr ia expressa r el desig que hom cont inu·1 aprofitant la presència de Marga lef per ta l de propiciar els intercanvis i nternacionals d 'a lt n ive l l i n ­tel- Iectual i la formi3ció de joves en aquest sentit .

Limnologia o ecologia de les aigües continentals ( 1 )

H a estat desenvolupada sobretot pel departament d ' Ecolog ia d e l a U n iversitat de Barcelona sota l ' impu ls d i -

180

recte de R . Marga lef, amb a lguns g rups que l ' han complementat en d iversos aspectes, com l 'equ ip d ' ecolo­g ia bacteriana in ic iat a la U n iversitat Autònoma i actua lment també a la de Barcelona, e ls treba l ls fets per tècnics de les empreses de serveis i , més recentment. l 'equip de l ' I nstitut d ' Ecologia Aquàtica del Col ' leg i U n iversitari de G i rona (UAB) Tots aquests grups han participat en nombrosos treba l l s sobre l lacs i estanys, especia lment els del s istema de Banyoles i els p i rinencs, sobre embassaments de tot l ' Estat. i sobre rius i l lacunes associades com l ' Ebre i les l lacunes del Delta , i el Llobregat. el Cardener i la Tordera . Cal esmentar que existeix u na publ icació, " O ecolog ia Aquatica " , ed itada pel departament d ' Ecologia de la U n ivers itat de Barcelona, que s 'ocupa sobretot d 'aquest cam p de la recerca ecològ ica .

La creixent problemàtica de l 'eutrofització i la contaminació de les aigües continentals fa que es produeixi u na demanda d ' i nformació des d ' u n punt de vista tècn ic d ' usua ris de l 'a igua . També per raó de l ' ús de l ' a igua és i mportant de considera r qu ins són e ls cabals m ín ims tolerables per a l manten i ment de la qua l itat de les a igües i de les comun itats biològiques que s 'h i a l lotgen. E ls estud is fets segons aquestes perspectives solen rea l itzar-se per encà rrec de l 'Admin istració o les empreses de serveis i no tenen una f ina l itat de veritable re­cerca, però poden contribu i r a submin istrar dades d ' i nterès prou genera l sobre les característ iques dels nos­tres s istemes aquàtics conti nenta ls . Aq uests són molt inf lu'lts per la conca de la qua l procedeixen les a igües, i per tant pels ecosistemes terrestres que s 'h i troben i les pertorbacions a què estan sotmesos, ja que aquests factors determinen les quantitats d 'a igua que c i rcu len o a rriben a ls l lacs i embassaments en cada moment, i la seva composic ió, a ix í com la càrrega que arrosseguen de materia ls particu lats i norgàn ics o orgànics .

La i nterdependència entre e ls ecosistemes terrestres i l 'a igua d 'escorri ment ha estat anal i tzada en deta l l a casa nostra només a ls s istemes de petites conques experimenta ls , de vegetació homogènia i subst rat i m­permeable, del M ontseny i la serra de Prades, que corresponen a t ipus molt l im itats d 'ecosistemes (alz inar m untanyenc, landes) . pe ls ecòlegs de la U n iversitat Autònoma, de la Un ivers itat d 'Alacant i de la de Barce­lona. Estud is més restri ng its a l ' a rrossegament de sed i ments s 'han fet també en altres l locs per geòlegs de l ' I nstitut Jaume Almera i l a U n iversitat de Barcelona, i per geògrafs d 'aquesta darrera i nstitució.

E l fet de d isposar de s istemes de conques de condicions semblants permet. en principi , un plantejament ex­perimenta l , manten int a lgu nes conques i nalterades com a contro l , i sotmetent-ne d 'a ltres a d iversos t i pus de pertorbacions, com estassades, incendis , fert i l ització, i rr igació, tractaments f itosan itar is o a ltres . Aleshores , l 'estud i comparat de ls canvis en les a igües d 'escorriment pot donar una informació preciosa sobre la respos­ta global de l 'ecosistema considerat davant la pertorbació. Es tracta d ' u na de les poques poss ib i l itats d 'ex­perimentació contrastable amb ecosistemes sencers de què d isposem en ecologia terrestre i en l i m nolog ia . Actua lment. s ' in ic ien uns primers trebal ls d 'aquesta mena a la serra de Prades, sobre l 'a lz inar m u ntanyenc. És previs ib le , o a lmenys desitjable, que aquests p lantejaments experimenta ls es faci n més freqüents i s 'es­tengu in a a l t res tipus d 'ecosistemes.

Les condicions dels nostres ri us varien fortament. E ls caba ls específics m itjans dels g rans r ius posen de m a­nifest aquesta variació : trobem des de 900 mm/any de d renatge superf ic ia l a l ' extrem nord-oest (Va l l d 'Aran , Alta R ibagorça, pa rts a ltes dels dos Pa l lars) f ins a 1 00 mm/any a les parts més seques de la m u ntanya me­d iterràn ia subhum ida, i no ca l d i r que baixen força més a les parts més e ixutes del territori . I nvest igadors del departament d ' Ecologia de la U n iversitat de Barcelona han establert u n mapa de les a igües conti nenta ls a ls Pa'lsos Cata lans basant-se en la conductivitat. que permet de classif icar , en una pr imera aproximació, e ls d i­ferents t ipus d 'a igües que s 'h i troben . La composició genera l de les comun itats aquàt iques ha rebut relati­va ment força atenc ió, des dels estudis s istemàtics rea l i tzats en aquesta d i recció per R . Marga lef els a nys 50, però la interpretació és sovint d if íc i l . Posteriorment. s ' ha aprofund it el coneixement d 'a lguns grups com­p l icats, com els q u i ronòmids i a ltres. No obstant això, en la composic ió, i sobretot en la d i nà mica tempora l , la d istr ibució i la importància relativa de les com u n itats, queda molta feina per fer . Sobre e l funcionament (f luxos d 'energia) i les relacions tròfiq ues i de competència a l s i de les comun itats, així com sobre els cic les vitals de ls organ ismes, ens manca molta informació. En els medis f luv ia ls , s ' ha fet especial atenció a la com­posició i les característ iques físico-qu ímiques de les a igües i a la composició específica de les comu n itats, sobretot de fitoplàncton i d ' i nvertebrats. En el cas dels peixos hom pot destacar e ls estud is ecològics fets al Matarranya per i nvestigadors de la U n itat de Vertebrats de la U n iversitat de Barce lona.

En una perspectiva genera l , l ' i nterès per l ' estudi de ls recursos h íd rics i les compl icacions afegides a l ' ú s d 'a­q uests recu rsos per una gestió que sovint no ha estat capaç d 'exclou re la conta m i nació, no tan sols per ai­gües res iduals s inó també per abocaments tòxics, garanteixen un interès sostingut per l ' ecologia dels s iste­mes f l uvia ls .

E ls l lacs són els ecos istemes aquàtics continenta ls que tradicionalment han estat més objecte d 'atenció per part dels ecòlegs . Un l lac , per les seves característ iques, apareix des de la l i te ratura c ientíf ica més clàssica com u n microcosmos relativament fàc i l de de l imitar en relació amb l 'entorn i mmediat. i més ta rd com u n exemple tòpic d ' ecosistema. A Cata lunya , e n a l g u n cas s 'han fet esforços de recerca molt concentrats . Cal

1 8 1

esmenta r especia lment el s istema lacustre de Banyoles, sobre el qua l es té una i nformació molt com pleta del cicle anua l dels paràmetres físics i q u ímics, així com de les variacions en les com u n itats biòtiques i de la producció pr imàr ia . A Banyoles es presenten fenòmens interessants de meromixi per formació d ' u na q u i mio­c l ina . El petit estany de Can Cisó, tocant a l de Banyoles, ha donat l loc a estud is de notable repercussió i n­ternacional ( R . G uerrero i col ' laboradors) pels canvis espectacu lars que s ' h i produeixen al l larg de l 'any i e l paper dec is iu que h i tenen els m icroorganismes, que presenten una estratif icació estival i u n c ic le d ia ri i a n ua l d ' u n g ran interès, ja que el funcionament de l ' estany podria recordar el de situacions molt ant igues de la h i s­tòria terrestre. L 'ecolog ia bacteriana ha conegut u n fort i mpuls a parti r d 'aquests estudis , i és de preveu re que conti n u i desenvolupa nt-se cons iderablement en anys propers .

U n cas especial de s istemes lacunars associats a f luctuacions importants el trobem a les l lacu nes del delta de l ' Ebre . El seu funcionament ha estat objecte d 'atenció pels ecòlegs de la U n iversitat de Barcelona. L'as­sociació entre aquestes l lacunes i e l règ im de conreus perifèric, així com amb les aigües del ri u , fan que e l s istema s igu i especia lment interessant per a interpreta r e ls canvis ambientals a l delta . Atès e l ca ràcter pro­blemàtic d 'a lguns d 'aquests canvis, no es pot dubtar que l ' i nterès per aquestes l lacunes es mant indrà en e l futur proper.

Un a ltre cas d ' especia l i nterès és el dels l lacs de m u ntanya . La creació, per la U n iversitat de Barcelona, de l ' I n stitut d ' I nvestigació d 'Alta M untanya de Viel la , que fa les funcions de laboratori de camp, ha permès la rea l ització d ' estud is d iversos al l larg de tot l 'any.

L'estudi dels embassaments ha estat fortament associat a aspectes ap l i cats . E ls primers treba l l s e ls i n ic ià Marga lef e ls primers a nys seixanta. Durant vint-i-c inc anys, s 'ha estud iat l ' evolució de l 'embassament de Sau, en el context del control de la qua l i tat de l 'abastament de l 'a igua del Ter a Barcelona. Entre el 1 972 i e l 1 976 , d 'a ltra banda, s 'estud ià sota la d i recció de Margalef u n conjunt de més d 'un centenar d 'embassaments a tot l ' E stat espanyol . Actua lment. es trebal la al departament d ' Ecologia de la U n iversitat de Barcelona en u n pro­jecte ampl i que ve a ser una continuació i una reavaluació de les conclus ions trobades en aquel l pr imer es­tud i . En el cas dels embassaments, com que molt sovint es pretén l ' ús de l 'a igua per al submin istrament a ci utats, és essencia l controlar el nivel l d 'eutrofització de l 'a igua . La selecció del n ivel l de sort ida per la presa, e ls transvasaments entre embassaments connectats per cana ls , la modif icació de les cadenes tròf iques (per exemple substitu int peixos carnívors per planctòfags) i la pesca són d iverses vies que permeten de l i m ita r e ls problemes de l 'eutrofització i ret ira r matèria orgànica del s istema . Avu i d isposem d ' una t ipologia compa­rada de ls embassaments segons la morfometria i els paràmetres físico-q u ímics i segons les com u n itats que h i v iuen. Tam bé h i ha u n bon coneixement de la successió estaciona l , anua l i p lur ianua l d ' esdeven iments l i m­nològics en el cas de Sau, com ja queda d it .

E ls estud is de balanços d 'entrades i sortides d 'a igua i de materia ls a l 'embassament. de la d inàmica de ls po­blaments de plàncton i peixos i de l 'evolució de ls sedi ments, com a i nteg radors de la h istòria de ls canvis so­ferts pel s istema, són temes de g ra n i m portància, en els qua ls hauran d ' i ncrementar-se en els propers anys e ls esforços de recerca . És essencial continuar e ls estud is a l larg term in i , com el de Sau, per a entendre els processos evolut ius que tenen l loc de forma espontàn ia , a ixí com els canvis que determ inarà l ' i ncrement d e l 'activitat h umana i l a poss ib le pertorbació de l e s condicions ambientals genera ls , i per a m i ra r de relacionar tot a ixò amb les tendències observades a l n ivel l de conca .

Ecologia terrestre

Els pr imers treba l l s autodefi n its com a ecològ ics sobre el medi terrestre s ' in ic ien a Cata lu nya a les acabal les dels a nys seixanta , com a extensió dels camps coberts pels estudis de cai re fitosociològic que es rea l i tzaven des dels departaments de Botàn ica de la Un iversitat de Barcelona i des de l ' I nstitut Botàn ic . De fet. la pròpia fitosociologia, arr ibada a Cata lunya de la mà de B raun-Blanq uet a la meitat dels a nys trenta , i que ha t ingut el seu g ran impu lsor en Oriol de Bolòs, té molt d ' u na aproxi mació a l 'estudi de l ' ecologia vegetal . AI f inal de ls seixanta i a l pr inc ip i de ls setanta, sota la d i recció del mateix Bolòs i amb una forta inf luència de les idees rebudes de Margalef, s ' i n icien d iversos treba l l s que ampl ien els punts de vista de la fitosociologia cap a as­pectes de fenologia , ecofis iolog ia , taxonomia numèrica i ecolog ia quantitativa i ecolog ia ap l icada .

S 'estableixen després equ ips de recerca d i ferenciats en ecologia terrestre a la U n ivers itat Autònoma, a la U n i­versitat d 'Alacant i a la U n iversitat de Barcelona, tots el ls estretament relacionats. Són aquests equ ips e ls que posen en marxa, ja a l f ina l de ls setanta, e ls estudis de conques a què ens hem referit a l començament de l 'apartat anterior, amb la intenció d 'entendre m i l lor el funcionament d ' u n ecosistema tan parad igmàtic del nostre país com és l 'a lz inar , en la seva variant m u ntanyenca .

A més dels balanços d 'entrades i sort ides per via aquàtica, e ls estud is sobre l ' a lz inar han comportat tam bé l ' anàlisi detal lada de l ' estru ctu ra del bosc, de la distribució de l 'activitat fotosi ntetitzadora i dels f luxos mate­rials a l ' i nterior de l 'ecosistema, com són la l ix iviació, la caiguda de vi rosta, la descomposició, l ' absorció i re-

1 82

tenció per la biomassa, etc. E l funcionament de l ' a lz inar s 'ha pog ut compa rar a ixí amb el d 'a ltres ecos istemes ben estud iats del món, i s ' h i han trobat a lgu nes característ iques interessants que es relacionen amb e l ca­ràcter perenn ifol i de l 'a lz ina i amb el règ im d 'activitat propi dels pa'l sos med iterran is . Les i nsta l · lacions expe­rimenta ls de l ' Estació B iològica de la Castanya, a l Montseny, i de la serra de Prades han estat, i conti nuen essent, els focus pr inc ipa ls d 'activitat dels g rups esmentats , entorn dels c ic les biogeoqu ím ics i del ba lanç h id rològic de ls ecosistemes foresta ls .

H i ha també a ltres tendències de recerca en ecolog ia terrestre . Una d 'el les apa reix a la U n ivers itat Autòno­ma, sobre demografia de poblacions vegeta ls , pr imer en comun itats de camps abandonats i després expan­d i nt-se cap a una problemàtica d ' una forta incidència socia l , com és la de la resposta de la vegetació a les pertorbacions, entre el les el foc. Cap a aquesta mateixa temàtica s 'orienten també d iversos t reba l ls que te­nen u na aproximació més ecofis iològ ica a lguns i més centrada en l 'estructura de la vegetació e ls a ltres . Així, e l tema de la resposta a les pertorbacions esdevé, amb el dels c icles biogeoqu ím ics, el dominant en ecologia terrestre a Cata lu nya e ls a nys més recents, i tot sembla ind ica r que la tendència es mant indrà algun temps . També com una continuació de la l ín ia sobre demog rafia vegetal , ha apa regut da rrerament a l 'equ ip de la U n i­vers itat Autònoma un interès per aspectes del m utual isme entre plantes i an ima ls en relació amb la d ispersió i germi nació de les l lavors, que es relaciona amb la recerca rea l itzada per e Herrera de la " Estación B iológica de Doñana " .

L 'any 1 987 es constitueix e l Centre de Recerca Ecològica i Ap l icacions Forestals ( C R EAFl . u n consorci de l qua l formen part actua lment la Genera l itat de Cata lunya, l ' I nstitut d ' Estud is Cata lans, la U n ivers itat Autònoma i la U n iversitat de Barcelona . La intenció és potenciar les l ín ies descrites en ecologia terrestre i empren d re, per pr imer cop, un I nventari Ecològic i Forestal de Cata lunya que incorpora nombrosos paràmetres nous en relació amb els inventaris foresta ls clàssics . L ' i nventari es configura com un projecte i mportant per a ls pro­pers anys, que donarà l loc a una molt àmp l ia reco l l ida d ' i nformació que d 'a ltra manera hauria costat molts anys d 'obten i r .

L'existència d 'un centre específ icament ded icat a l ' ecologia terrestre obre poss ibi l i tats noves i m portants per a l futur i m m ed iat i a u n term in i m itjà . E l C R EAF ha emprès estud is de segu iment dels efectes de la cons­trucció de vies de transport sobre els ecosistemes en d iversos aspectes, i sobre l ' apl icació de tècn iques de restau ració de zones deg radades com a resu ltat d 'aquestes actuacions . Això estab l i rà les bases científ iques d'un desenvolupa ment tecnològ ic orientat a m in i m itzar els i m pactes sobre l 'entorn, una temàtica de la màxi­ma actual itat

Els propers anys, no obstant a ixò, veu ran créixer molt de pressa l ' i nterès per la temàtica del canvi global i e ls seus efectes sobre els ecosistemes. Aquesta és una afirmació que hom pot fer sense por a equ ivocar-se, ja que la p reocupació pel canvi g lobal avui ha a rribat ja a les més altes i nstàncies i es comencen a abocar recu rsos molt i m portants a estudis en aquest camp . D iversos aspectes del canvi g lobal es relacionen amb els estudis d ' ecologia terrestre, i sense pretendre d 'esgotar el tema vold ríem esmenta r a lmenys e ls següents : l 'anà l is i dels i ntercanvis entre els ecosistemes i l ' atmosfera, que determ inen el paper d 'aquests ecosistemes en el balanç global de l q u i misme atmosfèric, i e ls efectes del canvi c l imàtic sobre e ls ecosistemes (una bona raó per a i nsist ir en la importància dels i nventar is i l l u r repetició a lmenys parcial en e l temps) . S 'ha reconegut internaciona lment l ' i nterès d 'establ i r observatoris que permetin de real itzar e ls estud is necessaris a l n ivel l d ' e­cos istema i el d 'estudis de transsectes al l l a rg de g radients ambienta ls s ign if icat ius . Creiem que a Cata lu nya es pod rien estab l i r a lguns d 'aquests observatoris, aprofitant les faci l itats de l locs com l ' E stació de B iologia de la Castanya o l ' I nstitut d ' I nvestigació d'Alta M u ntanya de Vie l la . D 'a ltra banda, la reg ió med iterrà n ia podr ia resultar especial ment sensible a l canvi c l i màtic, ja que es troba en una zona de trans ició en què u n canvi l leu­ger en el balanç h íd ric, esperable si més no de l ' i nc rement tèrmic pred it a ls models c l imàtics, com portaria el pas cap a processos força sensib les de va riació en aspectes de vegetació, d iversitat b iològica, geomorfolo­gia, etc. No h i ha dubte, en defin it iva, que ca ldrà fer un esforç seriós de recerca en aquests i a l tres camps associats .

Igua l ment, sembla i nd ispensable d ' estudiar els processos de destrucció d ' hàbitats i fragmentació dels espais natu ra ls , i les conseq üències de tot a ixò sobre la d iversitat biològica. En genera l , e l segu iment dels canvis requer i rà , u ltra el treba l l de cam p intensi u , la ut i l ització de tècniques de percepció remota . Aquestes, després de consti tu i r una esperança sempre i nsatisfeta durant força anys, estan entrant en u na fase cada cop més operativa, i hom pot començar seriosament a pensar en l lu r apl icació regular a l ' estudi de l medi terrestre .

La creació p revista d ' u na Escola d ' E nginyers de Monts, i l 'expansió de ls treba l l s ecològics cap a aspectes més apl icats, han de donar pas a un increment de la recerca en a ltres d i reccions, com en els efectes am­bientals de les repoblacions, introduccions d 'espècies (potser manipu lades genèticament) i a ltres transforma­cions importants del paisatge, amb les tecnologies associades .

1 83

Ecologia marina

El nuc l i bàsic de la recerca cata lana en aquest camp ha estat l ' I nstitut de Ciències del M a r (aba ns, I n stitut d ' I nvestigacions Pesqueres) del CSIC, amb seu a Barcelona . Fou també R. Margalef l ' i n ic iador dels treba l l s d ' ecologia marina a part i r de l 1 952, i és de les seves idees d ' ecologia teòrica que es nodreix pr inc ipa lment enca ra l 'activitat en aquest camp. De fet. moltes d 'aq uestes idees les derivà de l 'estudi de l p làncton marí, enca ra que s igu in genera l itzables a a ltres t ipus d ' ecosistemes. D u rant molts anys, l 'ecologia cata lana q uedà centrada en l ' esmentat centre, i l a seva revista, " Scientia Marina " , abans anomenada " I nvestigación Pesque­ra " , és la de més projecció internacional de les que publ iquen treba l ls ecològics al país . E ls darrers anys, han apa regut ecòlegs marins vincu lats a altres centres, i especia lment a l departament d ' Ecologia de la U n iversitat de Barcelona i a l Centre d ' Estudis Avançats de Blanes.

U na part important dels estudis rea l itzats es refereix a ls s istemes pelàgics marins . E ls darre rs a nys , aquests estudis s 'han orientat a l 'anà l is i de les relacions entre fenòmens físics i biològics, i la recerca catalana en aquest camp ha estat en una pos ició capdavantera a l n ivel l i nternacional , sobretot pel que fa a ls efectes de l 'energia aux i l i a r (turbulència) i a la i nteracció fito-zooplàncton en e ls processos de producció mar ina , a ix í com a l ' estructu ra de les comun itats. Darrerament. el tema s 'ha abordat des d ' una òptica doble : 1 ) En s istemes naturals (e l Med iterran i occidenta l ) , s 'han estudiat els mecan ismes de producció i l 'estructura de les com u­n itats en condicions d 'estratificació tèrmica (desenvolupament de màxims profunds de fitoplàncton i zoo­plàncton) i en relació amb fenòmens físics de mesoscala com estructu res pers istents (fronts h id rogràf ics) , i a ixò s 'ha fet amb la participació de personal científic de l ' I nstitut de C iències del M a r, de centres nord-ame­ricans (en especial el B igelow Laboratory). de la U n iversitat de Barcelona i de la de Màlaga i de l centre de B lanes . 2 ) AI laboratori , en models reduïts d ' ecosistemes marins (m icrocosmos). s 'han estudiat e ls efectes de la turbu lència de petita escala en la selecció de formes biològiques de fitoplàncton , l ' evoluc ió de les po­blacions de fitoplàncton i zooplàncton , els mecan ismes de transferència d ' energ ia entre productors, consu­m idors i descomponedors i en el metabol isme i taxes de desenvolupament d 'organismes consum idors. Part d 'aquests estud is s ' ha fet a l ' I nstitut de Ciències del Mar, amb col · laboració de centres nord-americans (Woods Hole i Skidaway I nstitute of Oceanography) .

Una segona g ran l ín ia d 'actuació ha partit de l ' estud i de sistemes d 'estuaris i a ltres zones m a rines confina­des. Bàsicament. s 'ha real i tzat un estud i integrat de les badies del delta de l ' Ebre, que comprèn l 'anà l i s i de la capacitat de producció de la zona, els mecan ismes rectors i e ls factors l im i tants . Contempla tant e l s istema pelàgic com la interacció entre plàncton i bentos, les entrades d 'energia i e l balanç global de la zona . S ' ha fet especial atenció a l paper dels macròfits i del m icrofitobentos en la producció pr imàr ia . Actualment. h i ha u n interès especial en l 'estud i de ls mecanismes pertorbadors i les entrades d 'energia mecàn ica com a fac­tors acceleradors de successió. Aquesta l ín ia ha estat desenvolupada sobretot per personal de l ' I n stitut de Ciències del M a r, de l departament d ' Ecologia de la Un iversitat de Barcelona i del Centre d ' I nvestigació i Des­envo lupa ment del CS IC , també a Barcelona .

La tercera l ín ia que cal considerar és la dels estud is de sistemes bentònics . Una part s 'han ocu pat sobretot de les plantes, i en especial de la d inàmica i de la producció de les comun itats a lga ls sobre substrat d u r i dels cicles de successió en relació amb l 'estructu ra vertical de la variab i l i tat d 'a lguns factors, a ix í com de la descripció dels estadis s uccessionals en relació amb propietats estructu ra ls . Sobre substrats tous , s ' ha ins is­tit més en l ' estructura a l ' espai i en la producció de comun itats de fanerògames. U na a ltra part dels estud i s sobre e l bentos h a n anat m é s d i rig its a les com u n itats an imals , l l u r producció i estructura en l ' espai , l l u r re­lació morfolog ia-funció i la h id rodinàmica. Destaquen tam bé e ls estudis d 'ambients s ingu la rs , com les coves submari nes, on la var iab i l itat dels factors (ext inció de la l l um , etc . ) no té lloc en sentit vertical i l ' h i d rod i na­misme és molt reduït. També podríem destacar, per la novetat que representen , els estud is sobre interpre­tació del pattern o model de distr ibució de les comun itats per mètodes estadístics i d 'anà l is i d ' i matge . E n tota aquesta l ín ia , h i treba l len investigadors dels t res centres cata lans esmentats a l començament de l ' apar­tat d ' ecologia mar ina .

F i na lment. ca l esmentar també e ls esforços fets en la recerca sobre ecosistemes més exòtics, tot i que no tenen la mate ixa entitat que els que hem enumerat f ins ara . Assenyalem els que es fan sobre com u n itats de fitoplàncton i p roducció pr imària de la zona marina antàrt ica i sobre l 'af lorament de les costes de N a m íb ia . H i treba l len invest igadors de l ' I nstitut de Ciències del Mar i de l Centre d ' Estudis Avançats de B lanes .

E l desenvolupa ment e ls propers anys sembla que es farà en el sentit de la consol idació o contin uació d e les pr incipals l ín ies que acabem d ' exposar, en part icu lar l 'associació entre e ls poblaments planctònics i e l seu funcionament i les estructu res físiques de mesosca la, e ls models de laborator i , e ls s istemes d ' estuari i e ls estud is bentònics .

Igua l com passa en l i mnologia i en ecolog ia terrestre, en ecolog ia mar ina es deixaran sent i r fortament les

1 84

preocupacions derivades dels efectes a mbientals de l ' activitat humana i del canvi g loba l . Almenys en pa rt, aquesta temàtica correspon potser més aviat al capítol sobre medi ambient.

Conclusions

E ls estud is ecològ ics han avançat cons iderablement entre nosaltres e ls darrers anys, a lhora que es produïa tant u n fort increment del nombre d ' i nvestigadors com un considerable desenvolupa ment del marc institu­ciona l amb la remodelació de l ' I nstitut de Ciències del Mar i la creació del Centre de Recerca Ecològica i Apl i­cacions Forestals i l ' I nstitut d ' Ecologia Aquàtica. a ixí com del Centre d ' Estudis Avançats . Tot a ixò ha suposat un considerable progrés pel que fa a les fonts de f inançament de la nostra recerca en ecologia, d ins les di­f icu ltats generals que pateix la ciència en aquest sentit . Existeixen revistes d 'aquesta especial itat. a m b un bon nivel l de d ifus ió internacional però, potser excepte " Scientia Mari na " , amb considerab les d if icu ltats en la conti nuïtat i amb relativament escasses aportacions de científ ics de fora . La comu n icació amb g ru ps po­tents d 'a ltres països és molt apreciable a quas i tots els sectors de la nostra recerca ecològ ica . La pub l icació per part de ls nostres científics en revistes i nternacionals va m i l lorant ràpidament. i té el m i l lor n ivel l quanti­tat i u ja en ecologia marina i ecolog ia m icrobiana. En aquest sentit. cal ten i r present que el r itme de publ i cació en alguns camps de l ' ecolog ia és sempre relativament baix (arreu del món) a causa de les d if icu ltats del tre­ba l l de camp, sobretot si aq uest és exper imenta l , perquè ha d 'anar associat a ls r itmes natu ra ls i no a ls desigs de l ' experimentador. En ecolog ia teòrica, les aportacions princ ipals depenen encara de la tasca de R. M arga­lef . H i ha , en genera l , u n fort impacte dels aspectes derivats de la problemàtica ambienta l no tan sols perq uè han faci l itat l 'a rribada de recursos per a la recerca . s inó també en el sent i t d 'orientar a lgu nes de les l ín ies de treba l l cap a camps que semblen molt prometedors i interessants. En conjunt. considerem que la recerca ecològica seg ueix entre nosaltres un procés força d inàmic i esperançador. cosa que no exclou la necessitat enca ra de reforçar les bases i nstitucionals i les fac i l itats de trebal l (un punt especia l ment crític continua es­sent la d if icu ltat per a d isposar d 'aux i l ia rs de laboratori i de cam p per a la recerca i el manten i ment d ' obser­vator is amb reg i stre continuat de mesures) i de m i l lorar la com un icació i l ' i ntercanvi amb e ls g rans centres de producció de recerca .

Nota

1 .- Aquest apartat ha estat redactat sobre la base de diverses contribucions de F. Rodà, N. Prat i J. Armengol, a l volum " Sistemes natura ls" de la Història Natural dels Països Catalans (J . Terradas, N. Prat. A. Escarré, R. Margalef i altres, 1 989) Enciclopèdia Cata lana . Barcelona. 500 pp.

La recerca en medi a mbient Joan A/baigés

Depa rtament de Química Ambienta l . Centre d ' I nvestigació i Desenvolupament. C S I C

1 87

La transformació més radica l que s 'està produ int en el món occidental a la segona meitat del seg le XX és marcada pel paper que e ls coneixements, expressats en forma de saber c ientífic i tecnològ ic , tenen en e l desenvolupament econòmic . Aquest es basa, més que ma i , en la capacitat de generar i assim i la r nous co­neixements i en l 'aprofitament de tota la potencia l itat creativa i i nnovadora existent en la mateixa societat . Més que mai , però, s 'ha posat en evidència, des del punt de vista del funcionament g lobal de la societat, l 'ambivalència d 'aq uest procés de desenvolupament. Perquè s i bé s ' ha de reconèixer que ha fet aportacions cabdals per a la mi l lora de la nostra q ua l itat de vida, no ha estat prou capaç d'aportar solucions per a red u i r e l s grans deseq u i l ibris sòcio-econòm ics existents e n e l món, n i imped i r d 'ésser acusat d 'ocas ionar canvis cada vegada més profunds i accelerats en el nostre entorn, f ins a l punt de comprometre la viabi l itat futura del planeta , si no s ' h i i ntrodueixen elements correctors.

Seria l larg d 'enumerar els fets o les c i rcumstàncies que abonen aquesta percepció. Avu i , a la darreria del se­gle XX, ga i rebé el 50% de la població mund ia l es veu obl igada a sobreviure amb poc més del 1 0% dels re­cursos econòm ics existents, i tot sembla ind icar que la d inàm ica de la pobresa i la riq uesa entre països, o entre grups socia ls d ins u n mateix país, és cada vegada més asi mètrica. D'a ltra banda, tant les estructures l l igades a l c reixement econòmic com les associades a la ind igència, són causes principals del deteriora ment, moltes vegades i rrevers ible, del nostre entorn . Les pr imeres, pel baix rend i ment energètic de ls p rocessos industria ls i e l molt escàs n ivel l de recic latge dels productes ; i les segones, per la necess itat que tenen de sobreexplotar els recursos, pr incipalment la terra , per tal de subsist ir .

És obvi que el tractament d 'aquests problemes ens podria dur a consideracions molt d iverses, tant concep­tuals com pràct iques, sobre les perspectives del desenvolupament humà en u n món fràg i l i de recursos l i ­m itats, que s 'apa rtarien però de l 'object iu d 'aquesta reflexió . Per a ixò, sense negar la indubtable d imens ió sòcio-po l ít ica del tema -que ha estat objecte f ins i tot del l lançament l 'any passat d 'un Prog rama I nterna­cional sobre les D imensions Socia ls del Canvi M u nd ia l , sota el patroci n i de la Federació I nternacional d ' I ns­tituts d 'Alts Estudis ( I F IAS) , el Consel l I nternacional de Ciències Socials (C l CS) i la Un iversitat de les Nacions Un ides ( U N U )-, ens l i m i ta rem ací a apuntar a lgunes qüestions més d i rectament relacionades amb l ' i m pacte sobre e l medi del s istema ind ustrial , base del nostre model de desenvolupament, que requereixen u na aten­ció preferent per part de la com un itat científica .

El metabolisme industrial

Certament, la deg radació a mbiental i la contaminació, que n 'és la forma més palpable, estan associades , en­cara que no d ' u na manera exc lus iva, a ls processos d ' industrial ització i u rban ització de la societat m oderna . Aquests processos s 'a l imenten de recu rsos natu ra l s i energètics i mportants, d ' u na manera semblant a la dels organismes i e ls ecosistemes que uti l itzen la matèria i l 'energia per a sobrevi u re . Es par la , a ixí , de l 'existència d ' u n metabolisme industrial, que seria compa rable, com ha assenyalat Robert Ayres de la U n ivers itat Carne­g ie-Mel lon de Pittsbu rgh , al metabol isme fermentatiu (anabòl ic) dels s istemes biològics existents a la terra abans de la " invenció " de la fotosíntes i . Aq uestes modal itats de vida obtenien l 'energ ia per a formar l l u r bio­massa per descomposició d ' u n " brou " orgànic format a ls oceans per processos natu ra ls (p . ex . , descà rre­gues elèctriques) i podien coexist i r amb una sèr ie de compostos a ltament tòxics, per al món d'avu i , com són el monòxid de carbon i , e l cianur d 'h id rogen i el su lfur d ' h idrogen . El d iòxid de ca rbon i era s implement el pro-

1 88

d ucte res idua l de tot el procés, que s 'anà acu mu lant a l ' atmosfera pri mit iva i que va poss ib i l i tar l ' aparició de ls organ ismes fotosintètics, pr imer anaerobis , i després aerobis , que són els predomi nants avui d ia

E ls s istemes industr ials que avu i coneixem, basats en la combustió i la reducció carbotèrmica, recorden e l mode d 'acció d 'aquel les pr imeres cèl · l u les vives, que representen la fase més pri m it iva de l 'evol ució biològi­ca . Igual que el les, depenen de processos relativa ment i neficaços per a transformar en " biomassa " industr ia l unes reserves r iques en energia (p . ex . , e ls combustib les fòssi l s ) , tot generant quant itats cons iderables de res idus , la major part dels q ua ls no seran ut i l i tzats mai més. En aquest sentit cal d ir q ue, malgrat la corres­pondència abans esmentada, en els s istemes industr ia ls , les funcions de d igestió o reut i l ització de ls mate­ria ls produ'lts , per tal d ' incorporar-los a ls cicles biogeoqu ím ics fonamenta ls , estan clarament subdesenvolu­pades . A d iferència del que succeeix en la biosfera, els s istemes industr ia ls són molt l l u ny enca ra d 'aconse­g u i r un c ic le tancat, basat en la ut i l ització d 'energ ies renovables.

La rea l itat és que d u rant e ls darrers 1 50 anys, en els q uals el consum d ' energia s'ha mu lt ip l icat per 80 i la producció industrial ( i nclosa l 'agrícola ) per molt més de 1 00, els continguts a l 'atmosfera de d iòx id de carbon i i de metà han augmentat un 25% i u n 1 00% , respectivament, essent el segon un contri buent q uatre vega­des més efect iu que no pas el pr imer a l 'efecte h ivernacle. Els fluxos d 'a ltres elements també i m portants com a ra el S i e l N, resu ltants de l 'act ivitat humana, són ja compa rables a ls natura ls . D 'a ltra banda, les emis­sions antropogèniques de meta l ls traça com ara el Pb, el Cd i el Zn són 1 8, 5 i 3 vegades superiors, respec­tiva ment, als f luxos natura ls . Tot a ixò, sense obl idar que hi ha en l ' actua l i tat més de 60.000 substàncies o productes s i ntètics en ús (uns 4.000 representen el 99% de la producció globa l ) , la producció, em magatze­matge, transport i ap l icacions dels qua ls comporta la d ispersió a l medi de res idus , a lguns d 'e l l s extremament persistents o tòxics .

Cap a on evolucionarà aq uesta s ituació? ¿ F ins a quin punt aquesta d inàmica imposada per l ' home té e le­ments interns de correcció o d 'autoregu lac ió? ¿ Qu ines són les accions que cal emprendre en la perspectiva d 'asseg u rar un desenvo lupament perd urable per a les futu res generacions? Aq uestes són a lgunes de les q ües­tions crucia ls a les qua ls cal respondre . S 'ha de ten i r present, però, que s i l ' evol ució biològica va tardar més de 2 .000 m i l ions d 'anys ( la meitat de la seva h istòr ia) per a aconseg u i r u n cic le quasi tancat per a l carbon i , que ens assegu ra avu i u n equ i l ibri durable, és poss ib le que s 'hag i d ' esperar encara 1 . 000 anys per a ten i r a lguns ind ic is que el metabol isme i nd ustrial evoluciona e n l a mateixa d i recció. Mentrestant, haurem d 'accep­tar com a inevitable u n cert g rau de deg radació ambienta l .

Per a a ixò, é s absolutament necessari q u e tota aquesta problemàtica sig u i abordada a l s d iferents n ivel ls con­cernits amb decis ió i r igor, per tal de poder desenvolupa r instruments ef icaços per a descri u re, preven i r o correg i r els efectes negat ius del metabol isme industrial sobre el medi natu ra l , ja s igu i loca l , reg ional o m u nd ia l .

De la intuïció al coneixement científic

La contaminació de l ' a i re i de les a ig ües és tan vel la com la mateixa human itat. Hom pot imaginar-se com deurien ser les aigües del Tíber, ara fa 2000 anys, convertit en la claveguera pr incipal de Roma, o l 'atmosfera a la G ran B retanya a cau sa de l ' ús del carbó, quan s ' i n ic ià el procés d ' industria l ització al f ina l de l seg le XVI I I . D e tota manera, é s a m itjan seg le actual quan hom començà a intu i r l a veritable magnitud del problema, per bé que no d isposava a leshores de les dades n i dels coneixements necessaris per a convert i r aque l les i ntuï­cions en models interpretat ius f iables .

AI cap i al f i , e ls pr imers i ntents d 'aproximació al tema dels anys 50-60, tot i ten i r unes bases raonables, no passen de ser observacions més o menys anecdòtiques a part i r de les qua ls hom fa interpretacions o infere ix conclus ions que després no sempre s 'han v ist confi rmades. Aix í podem recordar , entre d 'a ltres, la pr imera anàl is i m u lt id iscip l inària de W . L . Thomas ( Man 's role in changing the face of the earth, 1 956) , la vis ió c ientí­fica-l iterària de Rachel Carson en Silent Spring ( 1 962) , o les denúncies de Ba rry Com moner, sobre e ls peri l l s d 'apl icar e ls avenços científico-tècnics sense un coneixement complet de l l u rs imp l icacions per a la hu man i­tat, expressades pr imer en Science and Survival ( 1 963) i després en The Closing Circle ( 1 97 1 ) . N o podem obl idar, tampoc, per la importància que van ten i r en el seu moment, les p revis ions de l ' i nforme sobre e ls l í­m its del creixement, elaborat pel M IT per encàrrec del C lub de Roma, el 1 972, en el qua l hom adoptava u n model de l creixement exponencial en u n medi f in i t , evidentment massa s i m p l e per a interpretar la complexa real itat dels processos globals .

Van ser e ls anys del naixement de l 'ecologisme po l ít ic , que van representa r u n punt d ' i nflexió en el tracta­ment de la problemàtica a mbienta l , en el sentit no tan sols de posar de manifest els confl ictes existents en­tre qua l itat ambienta l i desenvolupament industrial s inó també en el de la necessitat d 'emprendre accions immediates a nivel l governamenta l . Aquestes es concretaren en la convocàtoria de la Conferència d ' E sto­colm sobre l ' Home i el Medi ( 1 972) on fou concebut el Programa de les N N . U U . per al Medi Ambient ( U N E P)

D 'a leshores ençà s 'han acumulat observacions, s 'han desenvolupat conceptes i s 'han m i l lorat e ls coneixe-

1 89

ments sobre els canvis produïts per l ' home sobre e l med i . Les teories s impl istes del determ in isme a mbiental han estat substituïdes per apreciacions cada vegada més refi nades sobre com els entorns fís ic i b io lògic res­ponen a l metabol isme industria l . No d isposem, però, d ' u n paradigma que , a pa rti r de l 'à m pl ia gamma de co­neixements existents, ens permeti d 'ava luar seriosament les inf luències del s istema i nd ustr ial sobre l 'entorn .

Des d ' u n punt de vista teòric, la s ituació present té molts punts de contacte amb les teories de ls s istemes autoorgan itzats i les estructu res d iss ipatives descrites en termodinàmica per I lya Prigog ine , a l pr inc ip i de ls 80. Aquest model conceptual tracta d ' interpretar els processos d 'autoorganització dels s istemes que reu­neixen unes certes condicions, com ara ésser oberts, estar a l l unyats de l 'equ i l ibri termod inàmic i posse i r una d i nà mica de processos interns no l i neals . La teoria de les estructures d iss ipatives mostra que aquests s iste­mes, amb una g ran entropia i nterna, mantenen un ord re estructu ra l a part i r d ' i ntercanvis amb l ' exterior i, d 'a­q uesta manera , són capaços d 'absorbir, en els mecan ismes i relacions entre l l u rs elements, f l uctuacions ori­g inades tant des de dins com des de fora del s istema, o d 'evoluciona r, s i aquel les f luctuacions passen d ' u n l ímit , cap a nous règ ims estables a m b una nova estructura característica . E n s t robem a ra a l l l i ndar d ' una d 'a­questes situacions ?

La constatació dels fets, posa efectivament en evidència que la problemàtica de la deg radació del medi , en el sentit que l ' estem considerant aquí , u ltrapassa els l ímits dels fenòmens que podem observar d ' u na ma­nera i m mediata i que potser ens són més fami l ia rs . La contaminació no reconeix fronteres. Les catàstrofes industrials del R i n , la nuclear de Txernòbi l , la marít ima de l ' Exxon Va ldez o l 'escàndol de l 'exportació de re­s idus industr ia ls a països africans per part de mu l t inacionals, per esmentar només a lguns fets més recents i espectacu lars, no han fet s inó confi rmar-ho.

De tota manera, sense negar la i mportància d 'aquests incidents, com la de tots aquel ls de menor entitat que es produeixen constantment a escala loca l , avui d ia són motiu d 'especial preocupació les em issions d ifuses o cròniques de molts compostos qu ím ics a l ' atmosfera o a les a igües, continentals o mari nes, que són molt més díf ic i ls de detectar i ava l uar , però que poden afectar el medi a escala globa l . L 'esca lfament del c l ima , per l 'aug ment de gasos amb efecte panta l la a l 'atmosfera, procedents de la combustió, la m od if icació de l c ic le h i d rològic per la destrucció accelerada dels boscos t ropica ls i les emissions de gasos biogènics p rodu'lts en à rees costaneres eutròf iques, o l 'empobri ment de la capa d 'ozó a cau sa de l ' ú s de compostos s intètics fotoreacti us, són a lgunes de les conseqüències més s ignificatives observades.

En aquest sentit , James Lovelock, en el seu darrer assaig The Age ot Gaia, fa notar que , des d ' u na perspec­tiva geològica, ara és el p i tjor moment per a aug mentar els continguts atmosfèrics de diòxid de carbon i , ja que és precisament en e ls períodes interglacials quan aquel ls són més elevats i, per tant, són més a prop del l ímit per damunt del qua l les condicions del planeta poden sofri r canvis més espectacu lars . I el que és especia l ment preocupant és que precisament e ls compart iments a mbientals més afectats, com l 'atmosfera o e ls oceans, són aque l ls que són patri moni de tots, però que, pel que fa a l l u r vig i lància , sembla que no s ig u i n de n ingú .

De tota manera , és cert que estem entrant en u n període de conscienciació semblant potser a l de ls anys 68-72 i que haurà de donar contingut a la Conferència I ntergovernamental que és prevista de celebra r e l 1 992 , 20 a nys després de la d ' Estoco lm . Algunes coses, però, han canviat : s i e l 1 972 la pr inc ipa l preocupació era la contaminació a escala local o reg ional , associada al procés d ' industria l ització, 20 a nys després existeix u n convenciment creixent q u e e l s problemes són d 'abast mund ia l o planetari .

La rapidesa amb què podrem anticipar-nos a aquests problemes i actuar eficaçment dependrà del grau de comprensió que t inguem dels processos o de ls fenòmens que els or ig inen. Per a ixò, el Consel l I nternacional de Societats Científ iques ( I CSU) , en el seu document The Global Change ( 1 986), p lantejà el desenvo lupa­ment d ' u n Prog rama I nternaciona l , l ' I G B P ( I nternational Geosphere-B iosphere Programme) , en el qua l hom advoca per la necessitat d 'avançar en la comprensió de les interaccions entre e ls processos fís ics, q u ím ics i biològics, que regu len el funcionament g lobal del planeta i que són més susceptibles de ser modif icats per l ' home.

Només des de bases científ iques sòl ides hom podrà respondre a a lgu nes de les qüestions c laus que h i ha plantejades :

Com es reg u len e ls processos qu ím ics a l 'atmosfera?

¿ Quin és el paper dels s istemes terrestres i aquàtics en la producció i consum de gasos impl icats en la q u í­m ica de l 'atmosfera ?

Com els processos biogeoquímics en e ls oceans i nf lueixen i responen a ls canvis c l imàtics?

Com la vegetació interacciona amb els processos fís ics del cic le h id rològ ic?

1 90

Amb la f inal itat de desenvo lupa r aquel les d isc ip l ines i aquel les estratèg ies de treba l l que poden aportar e ls coneixements c ientífics necessa ris per a abordar tota aquesta problemàtica , s 'han def in it una sèr ie de pro­g rames mobi l i tzadors, que començaran a ésser d uts a terme aquest any i que són previstos de manten i r du­rant 1 5 anys Entre el ls podem fer menció de l ' I GAC ( I nternat ional G lobal Atmospheric Chemistry Program­me) , del J G O FS (Jo int G lobal Ocean Flux Study) , del Past G lobal Changes, de l Land-Ocean I nteraccions in the Coastal Zone i del Model l ing Global B iogeochemical Cycles.

Les l im itacions d ' espai d 'aquestes consideracions no ens permeten de descri u re deta l ladament el cont ingut de cadascun d 'aquests programes, tot i que els títols són prou i l · l ustratius . En qua lsevol cas, s 'ha de dir que l l u rs object ius científics constitueixen una i mportant font d ' idees per a desenvolupar i que l l u r èxit dependrà dels esforços dels científics a integrar l l u rs coneixements en el marc d 'estudis mu lt id isc ip l i nar is de gran abast .

La recerca sobre la problemàtica ambiental g loba l . però, no es l i m ita tan sols a l 'estudi d 'aquel ls processos o fenòmens que tenen la consideració de g loba ls per raó de l l u r abast o de l l u rs impl icacions, sinó també a l d 'aque l ls q u e tot i s e r de caràcter local o reg ional e s repeteixen a rreu i que, per tant, passen a s e r motiu de preocupació genera l . Exemples d 'aquesta segona categoria de problemes serien : les pluges àcides, la con­taminació dels aq ü ífers o dels estuaris i zones costaneres, la desertif icació o l 'e rosió dels sòls, etc.

En u n cas i a l tre h i ha una sèrie d 'elements conceptuals i metodològics que són comuns a tots aquests es­tudis, com a ra la identif icació de fonts contam i nants, els processos de transport i i ntercanvi entre comparti­ments am bientals de tota u na sèrie de compostos natura ls i antropogènics s ign if icati us , des de la perspec­tiva global , reg ional o loca l , així com les transformacions biòtiques i abiòt iques que sofreixen en el medi i l l u r destinació f i na l en aquest . L 'estimació de ls fluxos (o cicles) imp l icats en aquests processos i les formes d 'a­va luar-ne els efectes sobre les comun itats biòt iques, en són a ltres elements bàs ics .

E ls programes de R + D en Medi Ambient dels països desenvol upats, a ixí com el de la CEE ( 1 987-92) . p lan­tegen el foment de la recerca en aquests temes . Tot amb la f inal itat d 'aprofund i r la comprens ió del fu ncio­nament dels s istemes natu ra ls i de l l u r resposta a l ' i mpacte humà a cu rt i l larg termin i , i de proporcionar les bases científ iq ues sobre les quals assentar les corresponents po l ít iques de gestió a mbienta l .

Dels coneixements científics a la gestió ambiental

E l 1 972 h i havia una forta tendència a pensar que la problemàtica ambiental havia de l im itar el c reixement econòm ic i e l desenvolupament. Ara hom creu , en part pels treba l ls de la Comissió M u nd ia l per a l M ed i Am­bient (WCED) pres id ida per la Pri mera M i n istra noruega B rundtland, que és poss ib le una solució de compro­m ís entre el desenvolupament econòmic i la salvag uarda del med i . Que l 'estratèg ia d ' u n desenvo lupament perd u rable, és a d i r, d 'un desenvolupament que atengu i les necessitats del present sense comprometre les capacitats de les generacions futures per a atendre les l l u rs, no és només compatib le des dels pu nts de vista ecològ ic i econòm ic, s inó que també té aspectes positius per se.

En aq uest sentit , el Quart Prog rama d 'Acció en Med i Ambient de la CEE , per a l període 1 987-92, def ineix com a objecti u pr inc ipa l l 'assol i r un desenvolupament sòcio-econòmic qua l itativament d iferent del que va ca­racteritzar el decenn i dels 60-70 i en el qual el medi a mbient estigu i i nteg rat des d ' u n bon començament en les pol ít iques econòm ica, industr ia l , energètica, agrícola i social de la Com u nitat. Aquesta proposta es basa en el convenci ment que les estrictes normes de protecció ambiental que cal adoptar no són ja una condic ió i rrenunciable per a m i l lorar la qua l itat de vida dels c iutadans, s i nó que els costos que repercuteixen sobre l 'activitat industr ia l o agríco la poden ser compensats per l ' estímul que poden exerci r sobre la innovació tec­nològ ica , la creació d 'ocupació i l 'obertura de nous mercats.

Ara bé, la " modernització ecològ ica " de la societat industrial exigeix dotar-se d ' i nstru ments de gest ió am­biental adequats, q ue, com hem d i t abans, es fonamentin pr imer de tot en un coneixement científic del medi . Cal ten i r present que , malgrat tots e ls prog ressos rea l i tzats da rrerament per les ciències a mbientals , la nost ra comprensió del med i és encara deficient en molts aspectes i ofereix sorpreses imprevistes, com per exem­ple ho va ser la descoberta del forat d 'ozó a l 'Antàrtida o ho és, en un terreny més pròxim , e l descobr iment conti nu de nous contaminants en l ' a i re, l ' a igua o els a l i ments, que obl ig uen a repla ntejar sovint les mesures de control adoptades. Només aquel l coneixement pot permetre, per exemple, ava luar la capacitat receptora d ' u n compa rti ment amb ienta l i, per tant, def in i r els nivel ls d 'emissió que sig u i n acceptables per a un t ipus determinat de contaminant .

U na gest ió que vulgui afrontar els reptes d'un desenvolupament perd u rable, tal com ha estat defi n it per la WCED, ha de prioritzar també e ls plans de prevenció sobre els d 'emergència . I n struments bàsics per a aqu es­ta gestió són e ls programes de vigi lància ambiental , entesos no com a s i mples exercicis de recol l ida o acu­m u lació de dades (tot i que, com deia lord Kelv in , una cosa es comença a conèixer quan ha estat mesurada o expressada en xifres) , s inó com una forma d ' identif icar problemes i donar respostes a q üestions planteja-

1 9 1

des. En aquest sentit , a mesura que es vagi generant la informació, e ls programes s 'han d 'anar adaptant con­venientment i , s i sorgeixen noves qüestions, s ' han d 'anar complementant amb activitats de recerca per a do­nar-h i resposta . Un programa de v ig i lància serveix, en darrer terme, per a fer un seg u i ment de l ' eficàcia de la imp lantació de les mesures reguladores o de control de la contaminació en la m i l lora del medi .

Natura lment, tota aquesta activitat ha d 'anar acompanyada de l ' ap l icació de tècn iques ad ients de m i n i m itza­ció de l ' im pacte ambienta l . per a anar avançant en la i ntroducció de tecnologies més conservacion istes , és a d i r, més avantatjoses des del punt de vista del consu m energètic i de la prod ucció de res idus .

Des d 'aq uest punt de vista s 'ofereixen tres àrees princ ipals d 'actuació o desenvolupament :

a) la de les tecnologies netes, és a d i r poc o no gens contaminants o que econom itzin recu rsos natu ra ls .

b) la de les tècn iques de reciclatge o reut i l i tzació de res idus, i

c) la de les tècn iques de rehabi l itació d 'espa is natu ra ls (sòls, boscos, platges, etc . ) .

En e l camp de les tecnologies netes, s ' h a de impu lsar el desenvolupament de sistemes m é s eficaços de ge­neració i ut i l ització d 'energia , així com de processos o productes a lternati us que com porti n menys riscs per a ls s istemes natura ls , i nclòs l ' home, tant a esca la local com globa l .

Quan n o és possi ble d 'actuar sobre les fonts, ca l fer-ho sobre l e s emissions o e l s res idus , m i n i m itzant-ne e l vol u m o bé reciclant-los . Aq uest és el cas de ls efluents u rbans, que poden genera r materia ls d ' interès per a l 'agricu ltura o per a la producció d 'energ ia . Per a m i l lorar la depuració d ' ef luents, la biotecnologia té u n l l a rg cam í a recórrer, especia lment. en les tècniques de manipu lació genètica de m icroorganismes deg radadors .

La rehabi l itació d ' espais o sistemes degradats com a resu ltat de processos natura ls (erosió, i nu ndacions, i n­cend is , etc . ) o a ntropogènics (explotacions a cel obert. abocadors, etc ) necessita tam bé e l desenvo lupa ment de tecnologies específ iques basades en el coneixement del funcionament d 'aquel ls s istemes, ja que per l l u r natura solen tenir una capacitat d 'autoreg ulació molt d isminuïda .

F ina lment. com h a demanat Wi l l ia m Clark, editor d e l a revista " Environment " , s 'ha d 'anar avançant e n l a cons­trucció de mecanismes de coord inació de les funcions de gestió a mbiental . tant a n ive l l naciona l com inter­naciona l . De fet. hi ha una abundant leg is lació a molts pa'lsos, a ixí com u n bon nombre de protocols o con­ven is internacionals sobre p roblemàtiques ambientals d iverses, encara que hom en qüestiona de vegades l ' e­ficàcia . La C E E ja ha avançat també la voluntat de crear una Agència E u ropea de Medi Ambient. a i matge de la que existeix a ls E E . U U .

Tot sembla i nd icar q u e l a temàtica ambiental centra rà una bona part del d iscurs polít ic e n e l decenn i q u e co­mença , de la mateixa manera que l 'economia ho va fer en l 'anterior . De fet. des del 1 98 1 f ins al 1 989, e l percentatge de persones del Pr imer Món que considera prioritàries en les polítiq ues governamenta ls les ac­cions en matèria de medi ambient ha passat del 40 a l 80% .

A tall de conclusió

En les consideracions p recedents hem fet un recorregut. per força s impl if icat. del que creiem que ha estat l ' evol ució de la problemàtica a mbiental en la societat industrial en el darrer quart de seg le, des de la pers­pectiva del coneixement c ientíf ic . Hem posat l 'accent d ' una manera especial en el fet que des d ' u n coneixe­ment més intuït iu o casuístic s 'ha anat configu rant un veritable cam p d 'act ivitat científ ica, a m b l 'aportació de d isc ip l i nes ben d iverses, i que des d 'observacions particu lars o més o menys loca ls , hom ha derivat cap a la percepció d ' una problemàtica global que condiciona el model de desenvol upament econòmic vigent. Natura l­ment, hem acabat referint-nos a la gest ió ambiental perquè en pocs camps de la recerca c ientíf ica h i ha una relació tan pròxima entre la generació de coneixements i la presa de decis ions político-admin ist ratives . És més, només des de bases científ iques hom pot d isposar dels i nstruments de gestió a mbiental adequats.

Cata lunya és u n país r ic , ecològicament par lant . En ecolog ia, d iversitat és s igne de r iquesa i n ingú no pot ne­gar que tenim un medi ben d ivers. Però Cata lunya és també un país modern, socia lment i econòm icament. i ndustria lment desenvolupat, i l ' ú n ica manera que té de preservar aq uestes dues r iqueses és la d 'avançar de­cid idament per la via de la " modern i tzació ecològ ica " , tal com abans l ' hem descrita. M odernització ecològ ica que impl ica una opció c lara per la m i l lora de la qua l itat de vida en la nostra societat. amb tot el que a ixò com­porta , i , a lhora , u n compromís sol idari amb la comun itat internacional dels països desenvol upats, de la qua l formem part, de no malmetre les condicions de vida de les generacions futures .

Seg u ra ment. com ja hem d it en u n a ltre l loc, no ens pertocarà de ten i r u n paper capdavanter en el món de les real itzacions científico-tècniques o de les decisions pe l que fa a ls fenòmens q ue avu i ens afecten a escala planetària, però s í que ens ca ldrà d isposa r d ' u n potencial c ientífic de qua l itat i competit iu a escala i nternacio-

1 92

nal per a poder seleccionar i i ncorporar els beneficis i adequar i reparar les conseq üències del prog rés tec­nològic forà. D isposem de bons equips, com ho demostra el fet que quasi el 50% dels ajuts a projectes de recerca a mbiental de la convocatòria 1 987-1 989 de la CEE , concedits a tot l ' Estat. ho van ser a i nvestigadors de centres de recerca de Cata lunya, quan tots sabem que el nostre potencia l c ientíf ic ( i nfrastructu ra l ) no a r­r iba a l 20% . Cal , però, cobrir a lguns bu its en àrees poc desenvol upades, d u r a terme una major coord i nació d 'esforços en aquest à mbit i la mobi l ització d 'equ ips m u lt idiscip l inaris , per a ser capaços d 'abordar proble­mes rel levants i donar les respostes que la societat demana.

Per a asso l i r aquests objecti us ser ia bo d 'a rt icu lar u n pla d 'estim u lació de la recerca en medi a mbient a Ca­ta lunya, que podria dur a terme la recentment estrenada D i recció Genera l de Medi Ambient. amb l 'ajut de la CI RIT. Seria bo, també, de fomentar la creació d ' u n lobby científ ico-tècnic capaç d ' i nteraccionar tant amb l ' ad­m i n istració com amb l 'opin ió públ ica .

En aq uest sent it . no descobrim res de nou si d iem que h i ha un notable desconeixement per part de la so­cietat dels treba l ls i de les aportacions que la comun itat científica està fent en aquest cam p . És més, podríem d i r que h i ha u n certa sensació d ' inseg u retat del púb l ic entorn d 'aquests temes, i una manca de criteris a l ' hora d 'aprecia r s ituacions confl ictives o factors de r isc. Així, és sorprenent de veu re la fac i l itat amb què hom accepta situacions ben negatives pel sol fet de ser més fam i l ia rs i reacciona f ins i tot amb ag ressivitat en­front d 'a ltres de més desconegudes. N i ngú no posa el crit a l cel . per exemple, quan l ' a i re de la c iutat esdevé i rresp i rable per un excés de trànsit . o quan hom es veu obl igat a resp i rar el fum dels fumadors en reci ntes tancats, i, en canvi , es produeixen reaccions inexpl icables enfront d ' u na inc ineradora que pot l lença r quanti­tats tota l ment i rrel levants de d ioxines, o en l ' abocament controlat d ' uns res idus industria ls .

És evident que un component més d 'aquel l procés de modernització a l q ua l ens referíem abans , serà la for­mació d ' una consciència social com més objectiva m i l lor sobre tota la problemàtica a m bienta l . Formació en la qual té un paper fonamental la transferència d ' i nformació científ ica a l públ ic . ¿ No es donen expl icacions abundants, moltes vegades amb tecnicismes incomprensib les per a l g ra n públ ic, sobre temes econòmics o de pol ít ica i nternaciona l ? Per què no pot fer-se amb les qüestions am bienta ls? El g ran repte que se 'ns plan­teja a la darreria del segle és, com molt bé ha assenya lat la " Revista I nternacional de Ciències Socia ls " , e l de reconci l iar la biosfera amb la sociosfera .

La recerca en enginyeria elèctrica, mecà n ica i tèxti I

Enric Ras i O/iva

Escola Tècn ica Superior d ' Eng inyers I n dustrials de Barcelona . Un iversitat Pol itècn ica de Catalunya

Membre de l ' I n stitut d ' Estud is Cata lans

1 95

La recerca i la innovació tecnològica

En tractar de la recerca apl icada, cal tenir consciència del seu rendi ment d isminuït si hom la considera sepa­radament d 'a ltres factors essencials per a la innovació tecnològ i ca úti l .

E l pr imer factor de l 'avenç tecnològ ic el constitueix l a societat. m é s exigent i col · labo radora en uns països que en a ltres, i a ixò és un fet important per a la recerca . E ls ens i ndustr ia ls i de serveis , a ix í com els acadè­m ics, reaccionen, i e ls més a rriscats s 'ant ic ipen. D ins l 'empresa, els factors d ' i n novació són, o caldria que ho foss in , tots e ls m itjans h u mans i ntegrants . E l producte (servei) avança pe l cúmu l d ' idees que s ' h i apo rten, amb punts de m i ra d iversos . És per a ixò que la bona formació dels quadres i de tot el personal és ind ispen­sable per tal de desenvolupar la in iciativa orig ina l , la im i tativa o l 'adaptativa.

El concepte trad icional de la recerca ha estat restrict iu , fet que ha cau sat rendi ments baixos. La recerca pu­rament tècnica sovint és ineficaç sense la del mercat. E l producte (servei) reeixit imp l ica : concepció, desen­volu pa ment. procés de producció, comercial ització. E l plantejament previ és el d isseny global de l p roducte (servei)

Un bon nombre de països industr ia ls capdavanters tenen, genera lment. balances negatives de pagaments tecnològics (Japó, Alemanya , I tà l ia , etc . ) enfront dels EUA. gran proveïdor. L'adquisic ió de tecnologia i m por­tada pot ésser rendib le s i té un bon aprofitament. condicionament que requereix recerca d 'adaptació del pro­d ucte ( redisseny) . E l cas d ' Espanya és paradigmàtic ja que, d ins l 'OCDE, sol ésser el país a m b el sa ldo ne­gati u pitjor. Tot i a lguns factors que en part ho just if iquen, el fet constitueix un exemple de mals aprofita­ments. D 'a ltra banda, u n producte reeixit a l 'origen, no és garantia suficient per a l transferiment convenient . És i mportant l ' establ i ment ind icatiu de les recerques adients, i d 'entre e l les les priorità ries, per a la i nnovació tecnològica d ' u n país . Programes d 'aquesta mena han estat establerts f ins i tot en països ben desenvolupats, tot respectant la l l i u re in iciat iva .

Deixant de banda a l tres factors, la baixa competitivitat del nostre país, entre e ls de l 'OCDE , procedeix de l 'es­cassetat de recer¿a apl icada, però també del seu aïl lament. Sovint, la recerca parteix d ' u n encà rrec determi­nat. però el plantejament del problema no és sempre l 'adient . Especia lment la un iversitat cal que entr i a la indústria per tal de participar en l 'estab l i ment encertat del problema .

.

La quant itat de la recerca no és decis iva per al desenvolupament tecnològic d ' u n país . Amb f lexib i l itat, són essencials e ls controls dels processos de desenvolupament de les recerques, que sovi nt esdevenen impro­cedents en no enquadra r-se en el marc de la i nnovació o del d isseny plantejat . Tan mateix, ca ldrà examinar s i , pe ls resu ltats assol its, la recerca mereix continuar per nous motius : de prest ig i , pe l fet d ' i n ic iar noves pers­pectives, entre d 'a ltres possibles. Una causa d ' estancament o alent iment de la recerca procedeix de la man­ca d 'aportació d ' experts complementaris a l 'equ ip i n ic ia l . que cal renovar a m b l 'avenç, per bé que sovint el grup es reclo u .

Volem, doncs, advert i r sobre u n a qüestió important. L a recerca bàsica t é u na f ina l itat en e l l a mateixa, com pot ésser el descobri ment de les l le is de la natu ra . En canvi , la recerca ap l icada i el desenvo lupa ment són etapes del procés d ' innovació que porten a l 'assol iment de productes o processos nous o m i l lors. La i nvenció no i mmed iatament ap l icable pot ésser considerada una etapa previs ib lement út i l per a aquel la f ina l i tat .

1 96

Els laboratoris i la R + D

L ' i nterès dels laborator is n o s 'ha posat tota lment d e manifest mentre e l mercat intern n o h a estat exigent amb la qua l itat i amb el comp l iment de les normes tècn iques. D 'altra banda, els laboratoris han estat precà­r iament equ ipats i així l 'assaig ha q uedat menystingut i la recerca apl icada frenada .

Actua lment. la perspectiva del respecte ind ispensable per les normes, especia lment per les comu n itàr ies, ob l i­ga a u n red isseny precipitat de productes, amb u n fort conti ngut de R + D i el suport de l ' assa ig .

Aqu í. ca l esmenta r e l ràpid desenvol upament actual del Laboratori General d 'Assa igs i I nvest igacions que , a les envistes de l 'Acta Ú nica, permetrà de rea l itzar u n notable venta l l d 'assaigs, destinats a d ictam i nar sobre el compl iment de reg laments i normes i també a obten i r homologacions. En aquest sentit és i m portant l 'es­forç que rea l itza el Laboratori per a obten i r reconeixements a l n ivel l com u n itari . Aquestes rea l itats, ja assol i­des parc ia lment. i n fl u i ran en el futur im mediat.

Un laboratori general , però, no pot sup l i r els laboratoris de treba l l i e ls d ' especia l itat que la i n dú stria i la u n i­versitat necessiten, a m b el personal especia l i tzat adient . Aquests laboratoris req uere ixen atenció, i e l fet que sov int són infraut i l i tzats demana una coord inació encara gai rebé i nexistent . Alhora ca ld rà actuar amb criteris ampl is però r igorosos. Sense a ixò, la productivitat i la competitivitat del país romandra n baixos i e ls índexs de dedicació a la recerca estaran falsejats.

La perspectiva del futur proper permet d ' espera r un increment de la recerca exper imental i de la basada en l 'assaig, especia l ment en retard f ins a ra, fet que ha caracteritzat els pa·lsos tecnològ icament dependents.

les enginyeries tradicionals : elèctrica, mecànica i tèxtil

En aquest sector es prod ueix el fet que e ls joves són atrets per les noves tecnologies en perj ud ici de les trad ic iona l s ; la tèxti l n 'és l ' exemple més clar . E ls laboratoris i e ls centres de recerca tenen d if icu ltats per a poder d isposar, a m b continuïtat. de col· laboradors experts. Això, ju ntament amb l 'escassetat d 'equ ipaments, fa que e l n ivel l m itjà de la recerca s igui g loba lment baix en relació amb els corresponents de l ' E u ropa co­m u n itàr ia .

Actua lment, a Cata lunya es produeix un i nteressant avenç en la i n novació tecnològica, corresponent a les e n­g inyeries trad ic ionals , degut a la progressiva penetració de les enginyeries noves. U n exemple, no pas aïl lat . és l ' exportació genera l itzada de tricotoses amb control electròn ic, creades per un equip i nterdisc ip l inari cata là ( Prem i a la Creativitat 1 988) .

En el camp de les engi nyeries tradic ionals han existit grups i i ndiv idual itats notables, emergents del n ivel l mit­jà de R + D, que els da rrers anys van en augment a la i ndústria i a la un ivers itat.

Enginyeria elèctrica

La indústria e lèctrica sempre ha t ingut un bon assenta ment a Cata lunya. Tanmateix, les dades corresponents a l ' any 1 987 que es troben a Determinació de les despeses en R+ D a Cata lunya (C I R IT, Barcelona, e n prem­sa) , e n el desg lossament percentual . segons la class if icació de l 'OCDE , atorguen a l grup d ' i ndústries e lèctri­ques el valor modest del 2.42% respecte a l total de les despeses, sense inc loure-h i el grup d 'e lectròn ica i d ' i nformàtica . E n canvi , el nombre de laboratoris existents no és ba ix ; a ixí, només pel que fa a ls laborator is d 'a lta tensió, d 'entre e ls 25 reg istrats per l 'AS I N EL, 1 0 corresponen a Cata lunya Gairebé tots, però, són la­boratoris de trebal l i n dustrial on g lobalment es fa poca recerca, com ho ind iquen les xifres precedents. Les majors indústries constructores de materia l elèctric són estrangeres i fan poca cosa més que R + D d 'adaptació .

Aqu í, una altra vegada, ca l esmentar e l nou eq u ipament del Laboratori Genera l d 'Assa igs i I nvestigacions, e n particu lar la plataforma d 'assaigs en curts c i rcu its, tot i que l im itats a l e s ba ixes tensions.

E l sector més i mportant de R + D el constitueix el conju nt de companyies generadores i d istr ibuïdo res d ' e­lectricitat que treba l la sobre la base del P l E (Programa de I nvestigación E lectrotécnica ) . E ntre e ls anys 1 983 i 1 989, els plans rea l itzats o en curs superen el valor de 30 .000 M PT A. En cada pla de recerca , h i poden pa r­t ic ipar d iverses empreses, fet pel qua l no és fàc i l de destriar la part corresponent a les empreses cata lanes . Tan mateix, hom pot i nd ica r que aquestes admin istren plans va lorats en uns 4 .400 M PTA (amb participació d 'empreses de fora) Al hora , les empreses cata lanes part ic ipen en plans adm i n istrats per a ltres, valorats en uns 1 5 .600 M PTA. Les companyies constitueixen l l u rs equips hu mans de recerca, però també enca rreg uen treba l l s a la u n ivers itat i a la i ndústria .

La font de f inançament del P l E persisteix, fet pel qua l convé de posar atenció a ls seus plans, que es d istri­bueixen en set àree s : s istemes e lèctrics; combustibles sòl ids ; energia n uclear; ut i l ització de les en erg ies ; energ ies renovables ; p lan if icació i ava luació; d iversos . Pel que fa al futu r i mmed iat. hom preveu de reforçar les R + D corresponents a esta lvis, combustible i reactors nuclears no reproductors.

1 97

Enginyeria mecàn ica

Aquesta engi nyeria intervé ga i rebé en totes les tecnolog ies, amb moda l i tats que comprenen des de la m e­càn ica f ina f ins a la pesant i en altres amb d iversitat de materia ls . A les g rans indústries bàsicament mecà­n iques, són freq üents les participacions de f i rmes estrangeres i els convenis de fabricació, fet pel qua l la re­cerca sovint és forana . Tan mateix són poss ib les i út i ls els convenis locals amb la g ran indústria (cas de col · la­boració de la U PC amb la indústria de l ' automòbi l )

E l país té u n bon teix it d ' i ndústria, petita i m itjana, constructora de maquinària i d ' elements m ecàn ics , t rans­formadora en genera l . La u n iversitat. les enginyeries i e ls laboratoris hauran d 'atorgar més suport a aquestes empreses i a ixí forn i ran un i mportant i mpuls a aquest sector ampl i sotraguejat pels avenços tècnics de d iver­ses à rees i , molt part icu larment, pels canvis que es deriven del que hom anomena l 'engi nyeria assist ida per ord i nador (CAE, " Computer Aided Engineering " ) . que està transformant profundament e ls tres estad is bàsics de l 'eng inyeria mecà n ica : el projecte, la fabricació i l 'assa ig .

Les noves exigències pel que fa a ls productes que ca l produ i r i les poss ib i l itats fornides pels nous recu rsos de projecte i d 'assaig -disseny ass ist it per ord inador, ut i l ització de model itzacions matemàtiques molt acu­rades i rea l i stes, mesurament de propietats i magnituds mecàn iques , etc.- han obert un gran cam p a les actuacions de R + D ; i , a lhora , la m i l lora, l 'adaptació i l ' ampl iació d 'aquests recursos constitueix u n terreny ade­q uat per a la recerca a la u n iversitat.

Malauradament, la m igradesa de la i nfrastructura i nstitucional ha i m pedit una actuació decid ida en la recerca bàsica enca m i nada a l desenvolupament de nous recu rsos per a l 'activitat de R + D a la indú stri a . L 'op in ió , equ i­vocada, però estesa els da rrers decennis , segons la qua l l 'enginyeria mecàn ica no és u n sector de pr imer rengle pel que fa a l 'avenç tecnològic , ha fet desviar els recursos de recerca a d 'a lt res sectors. No ha estat creat cap g ra n centre i nstitucional de recerca dedicat específicament a l 'eng inyeria mecà n ica . A la U PC aqu es­ta recerca es troba fragmentada entre l ' I nstitut d ' I nvestigació Apl icada de l 'Automòbi l i d iversos departaments l 'efectivitat dels quals es veu l im itada per l lur d imensió massa petita i per trobar-se sobrecarregats per l 'ac­t ivitat docent .

Aq uesta manca d ' i nfrastructura a la u n iversitat ha estat. d 'a ltra banda, u n obstacle per a l desvet l lament de la vocació i nvestigadora entre els estudiants d 'eng inyeria .

L 'experimentació ha estat. en el passat. l 'activitat m é s com una en la col · laboració de la un iversitat a m b l a recerca indu stria l . Com que aquesta req uereix u n a g ra n varietat d ' instru mental específic i de personal molt especial itzat, sol quedar fora de l ' abast de les empreses petites i m itjanes. U na bona part d 'aquesta activitat. però, ha estat desplaçada actua lment a l Laboratori General d 'Assa igs i I nvestigació .

Recentment, s 'ha p roduït u n fet esperançador: la creació del Laboratori de Fabricació Flexible -actua l ment en fase d ' i nsta l ' lació a la U PC- finançat conj untament pels governs centra l i autonòmic . Aquest Laboratori , que ha estat previst com a infrastructura de recerca , formació i assessorament per a la com un itat investiga­dora cata lana, ha de consti tu i r u n punt de trobada dels d iversos equ ips imp l icats en la recerca sobre la fabri­cació assist ida per ord i nador. En aquesta l ín ia apuntava també la proposta , malau radament no aprovada, feta per la C I R IT al govern centra l , d ' u n pla sectorial de recerca per a la promoció de la Fabricació F lexib le, la qua l cosa, sota d iverses formes, és previs ib le que assoleixi u n grau d ' i mplantació elevat en les empreses petites i m itjanes, en retrobar el concepte a rtesanal de la fabricació de " peces ún iques " en el context de la fabricació industrial automatitzada.

Una à rea de recerca que està emerg int amb força d ins l 'enginyeria mecàn ica és la relativa a la vibro-acústica, l 'object iu de la qual és de permetre projecta r màqu ines que t inguin un funcionament més suau i s i lenciós . La creixent preocupació per l i m itar la pertorbació per sorol l i vibracions, traduïda en normes cada vegada més estrictes, fa que calgu i p lantejar aquest problema ja a les fases in ic ia ls del projecte. Aquesta és u na bona à rea per a la recerca bàsica a la un ivers itat. la qua l . d 'a ltra banda, h i ha estat manten int una activitat p ionera d u rant e ls darrers anys .

Pel que fa a l 'aven i r, la recerca a les empreses del sector mecàn ic dependrà molt de com es resolgu i el su­port i nstituciona l .

Enginyeria tèxtil

Referent a l sector públ ic , la recerca està concentrada en tres nucl is : l ' I nstitut d ' I nvestigació Tèxti l i de Coo­peració Industr ia l ( U PC-Terrassa ) ; l ' I nstitut de Tecnologia Química i Tèxt i l (CS I C-Barcelona ) ; i els departaments de les Escoles d ' Eng i nyeria Tècnica i I nd ustrial de Terrassa . Tots aquests centres es troben afectats per la i nsuficient vocació envers la tecnolog ia tèxti l i, a lhora, per la desatenció de l ' Estat per la recerca d 'aq uest sec­tor.

1 98

AI sector privat. la recerca de les empreses manufactu reres és pobra, la cooperativa es manté activa a l 'A­sociación de I nvestigación Texti l Algodonera ( Laboratorios AlTA) amb m itjans l im itats per manca de f inança­ments of ic ia ls i per la crisi del sector . Aquest no és el cas dels constructors de maq u i nàr ia , especia l ment per a teixits de punt. estampats, t intura i acabats . Alguns desenvolupaments han estat s ignif icati us a escala m u n­d ia l . Hom ha fet programes d ins el camp de la CAI CYT (C I CYT) i amb l 'ajut de la C I R IT.

En conclusió, la R + D del sector tèxt i l està en desproporció amb la importància d 'aquesta ind ústr ia a Cata lu­nya . Malgrat tot. hom h i treba l la sufic ientment per a ésser coneguts en els sectors i nternaciona ls .

Les perspectives d 'aq uest sector en cris i no poden ser favorables sense aportacions de m itjans per a la re­cerca que, a lhora , ajud in a promoure vocacions i permeti n el prog ress i u canvi generaciona l . Per tal de gua­nya r en eficàc ia , cal estab l i r coord i nacions que superin l ' i ndiv idua l i sme .

Intent de diagnosi i perspectives futures

En un mercat protegit. hom pot aprofitar la tecnolog ia d i spon ib le ( i nversió estrangera , importacions de tec­nolog ia , serveis i maqu i nària) amb un risc (temps, inversió) més previs ib le . Això i l 'escassetat de m itjans ten­deixen a exp l ica r les xifres baixes del país en la majoria dels ind icadors de nivel ls tecnològ ics .

Amb la d isminució del proteccionisme i la i nternacional ització dels mercats, les empreses descobreixen que la competitivitat req uereix l ' antic ipació, cosa que comporta una m i l lora en R+ D . Les que han sobreviscut a la crisi darrera es troben en a lgun punt de transició entre la fase anterior i la de com petitivitat actual a la C E E i més en l l à . Algu nes empreses l 'assoleixen, d 'a ltres són absorbides pel capital estranger.

És previs ib le un augment dels esforços ded icats a les d iverses facetes de la innovació tecnològica, en par­t icu lar al desenvolupament R + D . D'a ixò, en constitueixen factors favorables :

- la m i l lora del s istema ciència-tecnologia-empresa ;

- la col · laboració, perfectible, un iversitats-admin istracions-inst ituts-associacions professiona ls ;

- el Plan Nacional de Ciencia y Tecnolog ía ;

- la conscienciació de les un ivers itats i de les empreses vers la tecnologia, posada de rel leu amb la partici-pació en els programes europeus .

E l rea l isme, però, fa veure que el retard del país és g ran , com ho mostra la manca genera l de competit ivitat . Així, doncs, sense un g ran sentit de l 'efectivitat. també pel que fa a R + D, serà desfavorable el procés de servar el contro l industria l que convé a l país.

Nota :

En la redacció d 'aquest text han col · laborat: Joan Ag ul ló i Bata l ler ; Albert Barel la i M i ró ; Pere Escorsa i Castel ls i José Ma G iménez Tresaco.

La recerca en ciències de materia l s

* Maria Teresa Mora * Jordi Pascual

* * Carles Miravitlles

* Departament de Física . U n iversitat Autònoma de Barcelona

* * I nstitut de Ciència de Materia ls . C S I C

201

Introducció

És molt d if íc i l d ' estab l i r fronteres entre la ciència de mater ia ls , les à rees del coneixement af ins , com poden ésser la f ís ica de la matèria condensada, la q u ímica de l 'estat sòl id i tantes d 'a ltres d isc ip l i nes relacionades entre e l les .

Potser l ' ú nica forma coherent d 'enfoca r aquests problemes formals consisteix a considera r que e ls materials són substàncies amb propietats físiques i químiques que els fan útils, com a components de màq u i nes, d i s­positi us , etc . , tot considerant també que e ls aspectes tecnològ ics i e ls aspectes científics són, en aquest camp, enca ra més dif íc i ls de separar que en a ltres . Així, com que es posa més èmfasi en e ls aspectes cien­tíf ics que en e ls tècn ics, podem considerar que som d ins de la ciència de materia ls . G lobalment. es pot con­sidera r que existeixen tres aspectes clarament d iferenc iats : I Aspectes fonamentals, I I Aspectes experimen­tals i I I I Enginyeria de producció de materials.

Podem a ra tractar de veure què i nclou cadascun d 'aquests aspectes .

E ls aspectes fonamentals e l s podem considerar i nclosos d i n s u n a sèrie de d isc ip l ines trad ic iona ls , és a d i r, física de la matèria condensada, qu ímica de l 'estat sòl id , crista l · lografia, termod inàmica , c inètica, f ís ica de su­perf íc ies, catà l is is , etc . ; mentre que e ls aspectes experimentals ( 1 1 ) , que són l 'e ix de la c iència de materia ls , podem considerar que i nclouen la s íntes i , p reparació i p rocessament de ls materia ls , d ' u na banda, i de l ' a ltra l l u r caracterització. També es pot considera r un tercer aspecte experimenta l , com és l 'acu m u lació de dades i posterior model ització, per tal de tanca r el clàssic cic le :

S íNTES I - CARACT E R ITZAC i Ó - M O D E L ITZAC i Ó

q u e permet d 'a rr iba r a obten i r un material en funció de les seves expectatives d ' ut i l i tzac ió .

La s íntes i qu ím ica de materia ls i nclou tant la preparació de substàncies i norgàn iq ues com orgàn iques, però la característica més defin it iva és donada pel denominat processament dels mater ia ls , que m itjançant tècn i­ques fís iques (a ltes i baixes temperatu res , a ltes pressions) o físico-qu ímiques (deposició en fase vapor CVD, creixement de monoc rista l l s , epitàxia per feixos moleculars M BE, etc . ) i qu ímiques (ser igraf ia, po l imerització, s interització, etc . ) . permeten d 'obten i r substàncies amb propietats def in ides.

Podem considera r que la caracterització comporta, en pr imer l loc, l 'anà l is i de la composició, de les i m p u re­ses, de les superfícies, de les interfases, etc . , m itjançant tècn iques clàssiques com l 'anà l is i elemental , l 'a nà­l is i orgàn ica i i norgàn ica, l 'a nà l is i funcional , la microscòpia òptica i e lectrònica, la cromatografia l íqu ida o ga­sosa o q ua lsevol a ltra tècn ica a na l ítica destructiva o no destructiva, però en segon l loc comporta tam bé la determ inació de l 'estructura crista l · l ina , de la m icrostructura , de la morfologia, de la textura i de ls defectes cristal · l i ns , m itjançant tècn iques específ iques com poden ésser les espectrometries ( inf ra roja, raman , u ltra­violada) la resonància magnètica, l 'espectroscòpia de masses, l 'espectroscòpia Móssbauer, la d ifracció de ra igs X, neutrons i electrons, l 'anà l is i d ' imatges, etc . , etc . ; i , en tercer l loc, comporta l 'ava luació de les p ro­p ietats q u ímiques, reològ iques, tèrmiques i termod inàmiq ues, d ielèctriq ues, magnèt iques, òptiques i especí­f iques (c i rcu its integrats, materials compostos, etc . ) .

F i na lment, l a caracterització comporta, també, la model ització q u e impl ica el càlcul de les propietats físico-

204

Com podem veu re, el 1 er . apartat coincideix amb la teoria de la Química i Física de l ' Estat Sòl id , mentre que l 'apartat 2 ho fa a m b aspectes de Química i F ís ica apl icada i i ndustria l .

Impacte dels avanços científics al camp de la ciència de materials, i tendències i nternacionals

Aquests ú lt i ms anys els avanços en recerca estan posant a prova , constantment. l 'estabi l itat i e l contro l dels mercats i nternacionals dels materia l s ; aq uest fet ha donat l loc que e ls governs de ls països industr ia l i tzats i les g rans companyies m i ri n de contro lar i segu i r de forma molt propera l l u rs avanços i per tant. i nverteix in quantitats espectaculars en el desenvolupament . Així, a ls USA. l 'any 1 989 hom ca lcu la que el govern ha i n­vertit, ún icament en projectes de recerca de superconductivitat. uns 1 30 m i l ions de dòlars , i el Japó u n s 70 m i l ions de dòlars ( Nature, vol . 345, n . 627 1 , pàg . 1 03 ) .

La construcció àtom a àtom de nous materia ls, el control exacte de ls paràmetres fís ico-qu ím ics d u rant la sín­tesi i e l processament d 'a ltres, han permès de descobr ir nous fenòmens, com ones d 'electricitat de càrrega, ones de dens itat de spin, transicions de fase mono- i b id imensionals , pol ímers conductors ; i f ina lment. la s íntesi d 'òxids m ixts de cou re i terres rares ha permès de descobri r la superconductivitat a alta temperatura.

Tam bé l 'estudi estructural deta l lat . tant de mater ia ls ordenats com desordenats, ha permès de comprendre una sèrie de fenòmens i i nterrelacions Propietat-Materia ls f ins ara desconeguts, tant en l 'estud i de defectes aïl lats d 'estructures modu la rs d 'ordre de curt abast. com en els semicond uctors amorfs . Això ha estat pos­s ib le per l 'ap l icació s istemàtica de les modernes tècn iques de scattering i d ifracció, c larif icant les estructures d'òxids, pol ímers, ferroflu ids , gels , agregats coloïdals , etc.

Igua lment s ' han obt ingut i mportants avanços en el reconeixement molecular, permetent de d issenyar mem­branes específiques i detectors ; també l 'avanç constant en el d isseny de nous cata l itzadors, f ins a arr ibar a la idea de p rote·'nes d i positades a voluntat en superfícies metà l · l iques ( Nature, 344, 1 2 abr i l 1 990, 591 ) . està ten i nt un g ran impacte.

Aquests fets, entre molts d 'a ltres, han donat un gran d i namisme científic a aquest cam p ; així , una ràpida u l la­da als Premis Nobel de F ís ica i Química d 'aq uests ú lt ims anys ens demostra que han estat atorgats en g ran mesura a i nvestigadors que treba l len en problemes relacionats amb la ciència de materia l s .

D'a ltra banda, aquests avenços han donat l loc a altres tecnologies, i per tant. hom pot cons iderar que part de les noves tecnologies són f i l les de la recerca científ ica en aquest cam p . Així la revoluc ió en els ord i nadors està estretament i nterre lacionada amb les recerques en el camp dels semiconductors i a m b el de l 'em ma­gatzematge d ' i nformació, e ls imants de gran potència amb l 'estudi dels materials mag nètics, les bateries d 'es­tat sòl id a m b el dels conductors iòn ics, etc.

Actua lment hom dóna prioritat com a base de desenvolupament de la resta als mètodes modern s de prepa­ració de materia ls , que precisament és la part econòmicament més cara , tant de m u ntatge com d ' i nfrastruc­tura ; així , les tècn iques de sol id if icació ràpida, p rocessament de meta l ls i pol ímers, deposició en fase de va­por, epitàxia de feixos moleculars, oxidació i nduïda per plasma, etc . , són tècn iques que s ' han de potenciar .

A cont inuació hom dóna prio ritat a la caracterització m icroscòpica deta l lada, m itjançant una gran quantitat de tècn iques ind ispensables per a mesurar les propietats físiques a esca la atòmica, com poder ésser e ls E FAXS, XAN ES, R M N , Difracció de RX i de neutrons, microscòpia electròn ica i de cam p iònic, etc.

Podem, a cont in uació, i ntentar de concretar a lguns dels temes que a n ive l l i nternacional es consideren com a d i reccions més i nteressants, actua ls i futures, de la recerca en ciència de materia ls .

- Fenòmens d ' i nterfase i estructu ra de les superfícies en VLS IC ( Very Large Scale Integrated Circuits), a ix í com l 'estructura e lectrònica dels materia ls a uti l itzar .

- Tècniques de Chemica l Vapour Oeposit ion i a ltres tècn iques de creixement de capes f ines i d isseny de superxarxes amb sem iconductors .

- Els mètodes de sol id if icació ràpida i l l u r apl icació a materia ls per a enginyer ia .

- Sistemes de processament per LÀS E R i implantació d ' ions per a modificació de superfícies i p roced iments de soldadura .

- Estudi de materials sotmesos a radiacions molt i ntenses en generadors de f issió n uclear.

- Estud i de canvis estructurals d u rant e ls proced i ments de fabricació, a fi de m i l lora r els mètodes p roducti us .

- Estudi de ls mecan ismes de fractura per fatiga i de corrosió de materia l a l larg term i n i .

- Uti l ització de plasmes i m icroones en la fabricació de ceràmiques a fi d 'augmentar-ne la velocitat de s i n-terització i la producció de partícu les de mida i forma controlades.

202

q u ímiques a parti r de models, la determi nació teòrica de les estructures, i en res u m , les re lacions profundes entre estructu ra , m icrostructura i p ropietats .

El tercer i ú l t im aspecte és donat per l 'enginyeria de producció de materia ls , és a d i r, d issenys de p lantes p i lot, d isseny conceptual , economia de processos, metodo logia del d isseny, estimació de vida, f ina l itat i to­lerància , etc.

Materials tradicionals o nous materials

La taxa de creixement de la producció de nous materials u ltrapassa la taxa de c reixement m itjà en e ls pa·lsos industria l i tzats ; aquesta taxa de creixement ve a ésser, segons fonts de la C E E , d ' u n 3 % anua l , i aqu esta és, potser, la man ifestació més clara de ls canvis que s'estan produ int en el present dels materia ls . De tota ma­nera , no és u n canvi ràp id , s inó lent i p rogress iu .

Després que , a l pr incip i de ls anys setanta, e ls poders públ ics de ls pa·lsos desenvo lupats varen posar com a prioritàries les tecnologies de la informació, a m itjan decenni dels 70 les noves energies, i al pr inc ip i dels 80 les tecnologies de vida, és indubtable que avu i d ia l 'accent fonamental se situa en la pr ioritat que es dóna a l desenvo lupament de ls nous materia l s . Aquestes estratèg ies confirmen que, precisament, estan o han estat prioritzats els quatre p i lars bàs ics del s istema tècn ic , és a d i r, i nformació, energ ia , tècn iques de la vida i ma­teria ls . Els canvis que es produeixen en el context general dels materia ls , són deg uts a dues raons fonamen­tals :

1 - S 'ha pres consciència d e l ' i nterès que tenen els materia ls , enca ra que represent in ún icament una petita pa rt del valor afegit d ' u n producte. Ll u rs propietats int rínseques constitue ixen u n dels e lements crítics per a l 'èxit d ' u n producte.

2.- E l p rog rés tècn ic està generant una enorme varietat de materia ls . Aquest fet s ign if ica que, per a u n p ro­ducte donat, no existeix una competència que s ' imposi def in it ivament al mercat, s inó que existeix una competència contin uada de d iversos mate ria ls , entre els q ua ls n 'h i ha a lguns que s ' i m posen per unes fu n­cions determinades, per un benefici gran , però per u n temps l im itat.

Aquesta segona raó, de fet, canvia a poc a poc una de les lògiques de la producció ; és a d i r, la quantitat que hom produïa d ' u n material era l ' '' ava l '' per a la seva incorporació a u n producte, mentre q ue, avu i , sembla que les especif icacions d 'un producte condicionen tota l ment el materia l .

També es pot ded u i r que aquest fenomen é s afavorit p e r l a idea general d 'atenuar a l 'econom ia e l s poss ib les efectes dels problemes d 'aprovisionament d 'un material determ i nat, és a d i r , tracta que els materials deno­m i nats " crítics " o " estratèg ics " , pugu in ésser ràpidament substituïts per altres. Per a ixò els països industria­l itzats tracten d ' i m posar a l 'economia u na altra l ín ia a lternativa ; en l loc de parlar de materia ls estratègics aviat es parlarà ú n icament de " productes estratèg ics " .

Així a rr ibarà u n moment que e l consum idor no d isting i rà els objectes pels materia ls que e ls constitueixen, s inó per la funció . És a d i r, e ls materia ls seran " transparents " com els sistemes operat ius dels ord inadors.

Es poden considerar com a Nous Materia ls els plàstics tècnics, e ls materials composites, les ceràmiques no trad ic ionals , e ls materia ls per a l 'e lectrònica, els materia ls superconductors, i d 'a ltres grups de materia ls com els meta l ls amorfs, les terres rares, etc.

Una anà l is i fina permet de d isti ng i r categories de " novetat" segons l 'estudi de desenvolupament (sempre ten int en com pte que entre la fase de recerca i la d ' i ndustria l ització existeix un "gap" m itjà, actua lment quas i 20 anys ) . És a d i r, podem preveu re qu ins materia ls seran industria l i tzats els anys 2000-20 1 0 .

Segons l 'estudi de la C E E resu ltant del Programa FAST ( 1 987) aquests han d 'ésser :

- Materials actual ment e n fase d'industrialització recent : t itan i , plàstics reforçats de g ran d ifus ió .

- Materials en fase de pre-industrial ització : compos ites d 'a ltres prestacions mecà n iq ues, ceràmiq ues f i -nes .

- Materials en fase de desenvolupa ment : al iatges a lum in i-l i t i , etc.

- Materials en fase de recerca : m u lt icapes, materia ls amorfs, superconductors .

Davant aquestes dades es dedueix que segons el marc d ' i nterès en els materia ls , pot ésser més i nteressa nt l 'estudi d ' u ns o d 'a ltres. Així és evident que per a la recerca científica els materia ls interessants són els del darrer grup .

De tota manera , l im itar aquesta ref lexió ún icament a ls materia ls d its " nous" seria u n error enorme, ja que l 'examen de l ' i m pacte econòmic d 'aquest t ipus de materia ls ens ha de fer molt prudents .

203

Així, per exemple , aquests nous materia ls no a rriben avu i d ia a representar u n 5 % del total de l conju nt de tots e ls materia ls . Encara que acceptem, ta l com hem vist a l pr incip i , que presenten u n augment re lat iva­ment espectacular , és evident que d 'aquí a 20 anys enca ra t indran una i m portància econòm ica petita .

A més, es pot veure que , com més es progressa en els " nous " , e ls " tradic ionals " ( l 'acer, la fusta, el v idre, e ls p làstics, e ls c iments) es " modif iquen " i " reorgan itzen " a fi de manten i r l lur competitivitat.

Per a ixò, encara que d ismin ueixi l l u r consum per habitant, augmenten progress ivament l l u rs qua l itats . És evi­dent que el desenvo lupa ment dels nous materia l s és, també, un element necessa ri per a extraure e l màxim profit de ls materia ls tradic ionals .

U n exemple que tothom fa servi r com a element de polèm ica en aquest cas, és el de l ' a l umin i , car, g ràcies a una m i l lora constant dels proced iments de ref inatge, del control d ' impureses, de la ut i l ització del d isseny assistit per ord inador a f i d 'aconseg u i r que cada vegada sigui més l leuger i més resistent, ens dóna l loc que puguem considera r e ls a l um in i s actua ls com materia ls d iferents de ls d 'abans.

Per tant es pot d ir que no existeix contraposició entre nous materials i materials tradicionals.

És evident que el concepte " nou " no es pot apl icar solament al materia l , s inó que s 'ha d 'estendre a ls pro­cedi ments d 'obtenció i tractament, a ix í com en e ls productes dels qua ls formen part.

Un a ltre exemple clar d 'aq uest fet és el del s i l ic i monocrista l · l í , que hom ut i l itza en microelectròn ica ; u n ma­terial no s ' imposa només per les seves qua l itats i ntrínseques, s inó perq uè també s 'han i m posat u na sèrie de procediments industria ls pràctics i competit ius.

U n a ltre tema, o reflexió que cal fer , d ins aquest context és donat per les diferents trajectòries tecnològ iques i industria ls i de vigència, que a pareixen tota lment d iferenciades segons que hom consideri e ls materials de funció (út i ls per les propietats físico-q u ímiques) o e ls materials d'estructura. En aquest ú lt im cas l l u r avanç és degut, com hem vist, més a una q üestió de procedi ments industria ls que de recerca científ ica.

Ordenació dels àmbits de la ciència de materials

Per tal d 'ana l i tzar l 'estat actual i les d iferents perspectives que se' ns presenten en el cam p de la recerca, ens és i mprescindib le tractar d 'ordenar els d i ferents àmbits d'aquesta ciència . Així farem servir com a refe­rència el document de la National Science Foundation (USA) i e l docu ment " Prospectiva en Fís ica " pub l icat per l 'AN E P i el CS IC , en l 'apartat de Fís ica de Materia l s .

Podem entra r en u n tema determinat de tres maneres diferents : per fenòmens o propietats, per les tècni­ques de preparació i caracterització o bé pel mateix material que es treba l la , i a ix í la c lassif icació pot q uedar de la manera seg üent :

1 . - Fenòmens

1 .a . Propietats electròniques (fenòmens electrònics, magnetisme)

1 . b . Fenòmens reticu lars ( i nteracció electró-fono, s istemes desordenats)

1 .c . Fenòmens a baixes tem peratu res (superconductivitat, etc . )

1 .d . Fenòmens crít ics i e lements de l 'eq u i l ibr i (transicions de fases, c inètica)

1 .e . Defectes

1 . f . Propietats mecàniq ues

1 .g . Superfícies i i nterfases

2.- Preparació i caracterització de materials

3.- Materials

3 . a . M ateria ls electrònics

3 .b . 1 . Pol ímers

3 . b . 2 . Cerà m iques

3 .b .3 . M eta l ls

3 .c . M ateria ls òptics

3 . d . Materia ls compostos

3 .e . B iomateria ls

3 . f . M aterials per a catàl is i

205

- Prepa ració d 'a l iatges i estud i de l l u r m icrostructura a fi d 'estab l i r els camins per al d isseny d 'a l iatges d e propietats específ iques.

- Estud i , obtenció i preparació de nous materia ls supercond uctors a fi d ' estab l i r les bases de l l u rs possib les apl icacions, a ixí com aprofund i r l 'estudi dels mecan ismes d 'aquest fenomen .

- Disseny, preparació i estudi de pol ímers amb propietats conductores i ferroelèctriques, estud i de l l u rs ap l i­cacions i propietats in herents .

- Polímers d 'a lt model elàst ic reforçats amb cerà m iques .

- Reconeixement molecular , membranes selectives i detectors.

- Disseny de conductors iòn ics u ltra ràpids .

- B iocompatib i l itat en materia ls avançats per a ofta lmologia, pròtesis òssies, denta ls i càrdio-vasculars .

Situació a Catalunya

És molt dif íc i l de fer una anà l is i exacta de la s ituació econòmica i de personal , ja que només d isposem de dades parc ia ls en aquest cam p ; a més , aquestes dades ún icament fan referència, en genera l . a l f inançament públ ic , a ixí . per exemple, la C I CYT va atorgar l 'any 1 988, pr imera convocatòria del Pla Nacional de Materia ls , uns 1 35 m i l ions de ptes . , per tres anys, a Departaments i Laboratoris rad icats a Catalunya ( U B 3 6 ; UAB 1 6 ; U PC 7 , 5 ; CS IC- I C MAB 75 ,7 ) . Aquests d i ners són ún icament per a Projectes de Recerca, i vénen a ser aproxi­madament el 1 3, 5 % del total de la convocatòria .

D 'a ltra banda, p e r exemple, en e l cam p de la física de materia ls (AN E P-CS IC ) , la producció científ ica de les tres u n ivers itats catalanes del 82-87 ve a representar 1 ' 1 1 , 5 del total de la producció c ientíf ica de l ' Estat es­panyol en aquest à mbit . Tam bé hom va calcu lar, sempre aproximadament, que el nombre d ' i nvestigadors (pro­fessors u n iversitaris + CSIC) , que constaven com a tals i que part ic ipaven en els projectes de recerca públ i­ca , eren aproximadament 3 1 1 , xifra molt reduïda, que aquests darrers anys pot haver estat ampl iada (a Ca­tal unya, 1 8-20)

L'estud i portat a terme pel C I D E M l 'any passat, dóna a la U B unes 1 00 persones (probablement i ncloent-h i estudiants de 3er. c ic le i becari s ) ; a la UAB u nes 22, mentre que de la U PC no dóna la quantitat ; tam bé el ICMAB (CSIC) com pta, actua lment, amb u nes 60 persones, és a d i r que en total . com ptant tot t ipus de per­sonal dedicat a la recerca a l 'àmbit púb l ic a Cata lunya, deu haver-h i entre 200 i 300 persones, i evidentment, moltes d 'e l les a temps pa rc ia l . i possib lement entre professors u niversitaris i i nvestigadors del C S I C a n ivel l postdoctoral permanents n o se superen les 30-40 persones, actualment .

En la q üestió d ' infrastructura , aquests dos darrers anys h i ha hagut un esforç considerable ; per exemple e l CS IC , a l ' I CMAB ha invertit prop de 500 mi l ions (construcció d ' u n edif ic i de 3 .700 m2) . i , tant a través de la DG ICYT com d 'a ltres mecan ismes de f inançament, han estat adq u i rits a lguns importants equ ips de recerca desti nats a les tres un ivers itats .

Aquestes dades parc ia ls ens mostren que la s ituació és desastrosa, sobretot s i la compa rem amb la de ls paï­sos industr ia l itzats ; les xifres d ' i nvestigadors i de recu rsos d ifereixen en % de població, a lmenys en una xifra (és a d i r, són 1 0 vegades més baixes al sector públ ic ) .

Per tant , a ixò vol d i r que totes les institucions imp l icades han de fer u n esforç enorme per a augmentar e l nombre d ' i nvestigadors, de recursos i d ' i nfrastructura .

És evident que e l reduït nombre d ' invest igadors i de recursos existents no permeten d 'abordar de p l e tots els temes que, per exemple, han estat esmentats en l 'apa rtat anterior, i per tant, sembla més lògic pola ritza r e ls esforços en temes i qüestions en què treba l l i u n nombre crític d ' investigadors, tot m i rant de genera r, tam­bé, nous g rups de recerca en temes de g ran i nterès .

Aix í tam bé s 'ha de modu lar aquesta activitat científica tenint en compte la demanda ind ustria l .

Mentre que en a lgunes à rees es detecta u n a certa activitat de recerca, en a ltres à rees n o existeixen grups que h i treba l l i n .

Així es detecta una certa activitat en l 'obtenció de materia ls amorfs, bé magnètics o metà l · l ics , i en les tèc­n iques de sol id ifi cació ràpida, en l 'estud i de preparació de materia ls magnètics, en la d 'obtenció de nous su­perconductors i l l u rs apl icacions, en l 'estudi i preparació de monocapes de semicond uctors, en la ca racterit­zació de semicond uctors I I -V, I I I - IV, i en la prepa ració de pol ímers magnètics i conductors ; tam bé es detecta activitat en membranes , en detectors i en biomateria ls , i en ceràmiques de formes de partícu la controlada, a ixí com en el c reixement de certs t ipus de monocrista l l s per tècn iques de sol ució, h idroterma l , etc.

206

Consideracions generals i recomanacions

De tot el que ha estat exposat f ins aquí, es poden extra u re una sèrie de recomanacions .

1 . - Ca l incrementa r la i nversió g lobal tant en infrast ructu ra com en equ ipament científic i persona l .

2 . - Ca l potenciar e ls aspectes experimenta ls , fonamenta lment e ls que com porten la prepa ració i processa­ment de nous materia ls , sobretot en els camps ind icats a l 'apartat F ( materials amorfs, superconductors, m u lt icapes) .

3 . - Cal potenciar e ls aspectes de caracterització de materia ls , sobretot d 'aquel ls que comporten la resoluc ió de problemes punta , tot fac i l i tant l 'accés a grans insta l · lacions europees (s incrotró, neutrons) .

4.- Cal crear mecan ismes de formació d ' investigadors en els temes de més actual itat i i nterès.

La rece rca e n m i c roe l ect rò n i ca Francesc Serra

Centre Nacional de Microelectròn ica . CS IC

Membre de l 'Institut d' Estudis Cata lans

209

Quan hem de parlar del desenvolupament de la m icroelectrònica en un país, hem de referi r-nos, necessària­ment. tant a aspectes cientif íco-tecnològics associats a organismes públ ics i privats de recerca com a aspec­tes merament i ndustria ls . No podem excloure aquests ú lt ims, ja que hem de ten i r en compte que el desen­volupament de la microelectrònica s 'ha produït majoritàriament dins un entorn i ndustria l . Només ca l veure a lgunes fites h istòriques que han esdevingut transcendenta ls en la seva evolució.

E l na ixement de la m icroelectrònica es pot situar, d 'una forma convenciona l , e l 24 de desembre de 1 947 quan W. Shockley, J . Bardeen i W. B ratta in mostren als direct ius dels Be l l Laboratories el pr imer trans istor en fu ncionament. L'aportació dels investigadors d'aq uests laboratoris, estretament l l igats a la com panyia ame­ricana de comun icacions ATT, va ser transcendenta l per al futu r desenvolupament de la microelectròn ica .

Deu anys més tard, set i nvestigadors de la companyia Shockley Sem iconductor Laboratory funden l 'empresa Fairch i ld Semiconductors i posen a punt la tècnica planar que permet la fabricació s imu ltània de m i lers de trans istors en una obl ia de s i l ici d 'uns centímetres de diàmetre i menys d 'un m i l'l imetre de gru ix . Aquesta tècnica , que fonamenta lment és encara ut i l itzada avui , va permetre, l 'any 1 960, que J . Ki lby, de la com panyia Texas I nstruments, i R. Noyce, de la mateixa Fai rchi ld, i nventessin i desenvolupessi n el ci rcuit integrat mo­nol ít ic, peça clau en l 'espectacu lar trajectòria de la microelectròn ica . El decenn i dels anys 60 hom fu nda un g ran nombre de companyies de m icroelectrònica i i nformàtica en unes va l ls s ituades a l sud de San Francisco (Cal i fornial. i comença l 'efervescència industrial coneguda amb el nom de " Si l icon Va l ley" .

L'any 1 970 tres investigadors de la Fa irchi ld funden la companyia I NTEL per ta l d'explotar les poss ib i l itats que oferia la nova tecnologia MOS d'augmentar la complexitat dels c i rcuits i nteg rats . I nvestigadors d'aquesta com panyia desenvolupen e l pr imer m icroprocessador i comercia l itzen les p ri meres memòries semiconducto­res, la qua l cosa va permetre la popularització de la i nformàtica . La microelectrònica va proporcionar- l i u n tec­nologia barata, potent i f iable .

A part i r d'aquest pu nt, la cu rsa per a fabricar xips cada vegada més com plexos i més ràpids, g ràcies a la m i­n iatu rització dels trans istors que e ls constitueixen , ha estat espectacu lar i no sembla que hagi a rribat a ter­m in i . Pensem que el x ip del primer microprocessador, el 4004, conten ia uns m i lers de trans istors d 'unes di­mensions característ iques de l 'ordre de 1 0 micres i que la capacitat de la pr imera memòria semiconductora fou d'l K . Vint anys després el m icroprocessador 80486 conté més d'un m i l ió de trans istors de menys d 'una m icra i la capacitat de les últ i mes memòries desenvolupades és de 64 M .

Tot aquest progrés va ser dut a terme per com panyies com I NTEL. Texas Motorola, etc . , i també pels labo­ratoris de la companyia informàtica I B M . A m itjan decenn i dels 80, hi va haver una i rrupció espectacular d ' i n­dústries japoneses en el món de la m icroelectrònica, sobretot en el cam p de les memòries semiconductores . Aquestes indústries s ' han caracteritzat per l 'obtenció de rendiments d e producció molt alts, i com a conse­qüència han pogut redu i r el cost de ls productes i obten i r una quota de mercat cada vegada més alta . Aquest fet els ha permès de generar recursos importants que han dedicat a una recerca tecnològica de pri mera l ín ia , i d'ésser avui capdavanters en les tecnologies més avançades.

Per com prendre la im portància actual i futura de la microelectrònica, ana l i tzem a lgu nes xifres . La p roducció mundia l de productes microelectrònics és de 50.000 mil ions de dòlars, i podrà superar àmpl iament els 1 00 .000 m i l ions de dòlars l 'any 2000. L'any 1 974, aquesta p roducció es distribuïa a ix í : e l 73% EE U U . , el 1 4% Japó,

210

1 ' 1 1 % Eu ropa, el 2% a ltres paisos. Avu i aquesta d istr ibució és : el 36% EE . U U . , el 50% Japó, el 8% Eu ropa i el 6% entre Corea, Taiwan, Xina i a ltres. Podem observar que el cre ixement del Japó ha estat espectacu lar i el seu l ideratge, avu i , és inqüestionable . Pensem que les tres pr imeres empreses m icroelectròn iques més i mportants del món són : N EC, Tosh iba i H itach i , seg uides en quart l loc per Motorola .

El paper d 'Eu ropa encara resu l ta més preocupant que el mostrat en les anteriors xifres, si cons iderem que el nostre mercat microelectrònic és e l 18% de l m undia l i que només en prod Ulm el 8%. Per intenta r supera r aquest fet. l es tres com panyies europees més i mportants en el mercat microelectrònic, S iemens, Ph i l ips i SG S-Thomson han posat en marxa, per a ls propers q uatre anys, el programa J ESS I que contem pla la gene­ració d 'ap l icacions, tecnologies i equ ips necessaris per a intentar frenar el repte plantejat per les companyies japoneses i en u na mesura més petita per les americanes. E ls recursos assignats a J ESSI a càrrec de les mateixes companyies, dels pressupostos nacionals d ' Holanda, Alemanya, F rança i I tàl ia i de la mateixa CEE , són de l 'ordre de 500 .000 mi l ions de pessetes, quantitat considerable en valor absolut , però no tant s i con­siderem que és del mateix ord re del que gasta una sola companyia japonesa, la N EC, en el mateix període de temps per a ls seus programes de R + D.

La i mportància de la m icroelectrònica no q ueda reflectida només en u nes xifres de producció/mercat s inó que va mol t més en l là d 'aquests aspectes purament mercant i ls . No hem de perd re de vista el seu ca ràcter bàsic i invas i u . La microelectròn ica és a la base mateixa del desenvolupament de les anomenades Noves Tec­nologies i la modernització de les clàssiques, i la seva i mportància estratègica en la ind ústria i nformàtica i de comun icacions és fonamenta l . E l paper de la microelectrònica davant la revol ució de la i nformació que ens condueix a la societat post industr ia l del segle XXI és com parable a l de la s iderú rgia a l seg le passat : les na­cions que van produ i r acer van fer la revolució industria l , les a ltres no.

Davant aquest panorama, què ha de fer Cata lu nya? Abans d ' i ntentar abordar aquesta qüestió hem d'exposar u nes consideracions prèvies molt i mportants .

A la p regu nta sobre si hem de fer o no hem de fer microelectròn ica, la resposta és un sí rotund . Cata l u nya no es pot permetre, ni de bon tros, deixar abandonat el sector microelectrònic davant la com petència afer­rissada d 'a ltres reg ions europees o del mateix País Basc i la Comun itat de Madrid . Davant les d if icu ltats, que h i són, no es pot esg rim i r a l lò que més va l deixar-ho per a l s japonesos, no h i ha res a fer, l es i nvers ions són massa g rans , etc. o s igu i a fi de comptes la versió moderna de la frase d ' U namuno " que inventen e l los " . Hi ha un exemple cla r de l 'error que representa deixar un país sense activitat en u n sector determi nat per pu res raons mercant i ls . Fa uns anys els EE . U U . van abandonar e l sector de l 'electrònica de consum a favor dels industrials japonesos sota l 'a rgu ment que era un sector pu rament mercant i l sense cap va lor estratèg ic . Avu i u na tecnologia impu lsada des d 'aquel l sector, l a televisió d 'a lta defin ició (H DTV). es configu ra com una tec­nologia d ' i m portància estratèg ica en molts sectors, entre el ls el de Defensa . E ls E E . U U , amb aque l la decis ió erròn ia , van perdre el tren, i no es fàci l que e l recuperi n .

U n a ltre p u n t que ca l considerar é s que quan d iem que hem d e fer microelectrònica o s implement q u a n par­lem de m icroelectrònica tenim la imatge de les grans i nversions, de les tecnologies submicròn iques , dels m i­croprocessadors i de les memòries. Tot a ixò és, evidentment. microelectròn ica, però afortu nadament no és tota la microelectrònica. Hi ha moltes altres coses en la m icroelectrònica que són precisament les més i nte­ressants per a nosaltres .

Avu i el camp de la m icroelectrònica més important és el re lacionat amb els c ircuits i nteg rats de s i l ici . En la real ització d ' un c ircu it i ntegrat h i ha d ues fases ben defin ides. La pr imera fase és el d isseny del xip, que fixa la seva arqu itectu ra i per tant la m ida i les interconnexions dels trans istors necessaris perquè rea l itzi una de­termi nada funció electròn ica . Per analogia podríem d i r que són els plànols d ' un edif ici que determinen que aquest s igu i u na oficina, u n apartament o u na fàbrica . La segona fase és la fabricació pròpiament d ita del x ip mitjançant u na successió de processos tecnològ ics que , tot e l l s , conf iguren u na determ inada tecno logia .

Un fet molt important és que a partir dels primers anys del decenni dels 80 podem considerar que h i ha dos t ipus de circuits integrats en el mercat. E ls clàssics, anomenats "standard " , realitzen una determinada funció electrònica que ha escol l it el mateix fabricant del xip. Aquests circuits integrats són venuts a mercats de d imen­sió mundia l i comprats pels fabricants de sistemes electrònics que han de d issenyar els productes a parti r de l l u rs característiques, que no poden modificar. Són els microprocessadors, les memòries, les portes lògiques , etc.

L'a ltre t ipus de c ircu its i nteg rats són els anomenats AS IC (App l ication Specific I ntegrated C i rcuit) o ci rcuits i nteg rats a m ida (custom I C's) . Les característ iques d'aquests c ircu its integrats són f ixades per l ' ut i l itzador, que moltes vegades també els d issenya . Aq uest d isseny s 'envia a un fabricant de xips perquè en fabriqu i u n determi nat nombre, que seran ut i l itzats exclusivament per l a indústria que e l s ha d issenyats segons l e s se­ves pròpies necessitats. Els AS I C només representen el 1 8% del mercat de c ircuits i ntegrats, però tenen u n creixement anua l d ' un 2 1 % enfront d e l 1 4% de tot e l mercat de c ircu its i nteg rats .

2 1 1

No farem u n catàleg dels avantatges actua ls dels circu its i ntegrats AS I C enfront dels " standard " , però s í q u e volem insist ir en l a i mportància que t é d e cara a l futur, p e r a un país com Cata lunya, l a i ntroducció d'aquest t ipus de c i rcuits en els seus productes . Productes que actua l ment són fabricats per la indústria e lectrònica però que en futur pròxim es poden estendre a molts altres t ipus d' indústries . La competit ivitat de molts dels nostres productes en preu , qua l itat i característ iques necessitarà l 'aprenentatge, per part de la nostra i ndús­tria i sobretot de la petita i m itjana empresa, de les condicions en què la ut i l ització d 'un AS I C és l ' adequada, i també com ha de dissenyar-ho.

Per a la introducció de la m icroelectrònica a la indústria en forma d'AS IC es necessiten programes d'estim u­lació tant de cara a ls empresa ris com als tècnics, i sobretot es necessita i ncidi r sobre u n problema fonamen­ta l : la formació. Així ho ha entès la CEE , i ha posat en marxa programes de formació de dissenyadors d'AS IC , de reciclatge de tècnics de les indústries, etc.

U na tasca semblant s 'ha de fer a Cata lunya . Tant les U niversitats Autònoma de Barce lona i Pol itècnica de Cata l unya com el Centre Nacional de M icroelectrònica u bicat a Bel laterra col · laboren en aquests programes europeus i tam bé tenen prog rames propis d ' introducció d'AS IC a la i ndústria que necessitarien u n s u port més decidit per part de les nostres autoritats .

La formació en disseny microelectrònic també ha de donar-se a les nostres Escoles d 'Eng inyers, tant Tècn ics com S uperiors , i a les nostres Facu ltats. Només així els futurs professionals de les nostres i ndústr ies t indran les bases suficients per a abordar el disseny de productes amb el ple coneixement que e ls pot oferi r la m i­croelectròn ica .

Les tecnologies per a la fabricació de c ircuits in tegrats també es poden ut i l itzar en a ltres cam ps menys afer­risadament competit i us , on els mercats són molt més redu'lts però els productes tenen u n valor afegit molt a lt . També es poden trobar sectors d ins aquests camps on les tecnologies de fabricació poden ser menys crít iques i per tant les invers ions per a i mplantar-les industria lment menys costoses .

Sectors tecnològics d'aquests t ipus són poss ib lement e ls ún ics que es poden abordar dins u na perspectiva i ndustr ia l cata lana, i e ls podem trobar dins els cam ps de la m icroelectrònica de potència i de sensors . U na activitat d ins aquests sectors permetria de manten i r u n substrat tecnològic en el país que , encara que fos reduït. seria molt important per a manten i r la tecnologia microelectrònica viva amb un grup de profess iona ls , tècnics i i nvestigadors, amb u na experiència industr ia l q uotidiana.

Actua lment. i n iciatives en aquests sectors tecnològics poden ser una rea l itat g ràcies en part als recu rsos de què disposa el Centre Nacional de M icroelectrònica que poden serv i r de catal i tzador, i tam bé gràcies a la for­mació microelectròn ica que diferents grups de les tres Un iversitats Cata lanes estan impart int .

D isseny d'AS I C i fabricació de disposit ius o ci rcuits integ rats en nínxols tecnològ ics de l cam p de la potència i dels sensors són in iciat ives m icroelectròniques que Cata lunya té a l seu abast. Ara bé, totes aquestes i n i­ciatives han d'estar necessàr iament recolzades, com ja hem dit . en uns programes de formació a tots els n ivel ls i tam bé en u na modernització en e ls p lans d'estudis, introdu int-h i més varietat i u na formació tecno­lòg ica d'àm pl ia base científica de què actualment estan mancats .

Tota act iv itat i ndustr ia l i de formació necessita u n entorn científ ic i tecnològ ic, que només u na tasca de re­cerca pot mantenir v i u . Per tant ca l incrementar el nombre d' investigadors dels grups de recerca m icroelec­tròn ica a les nostres u n iversitats perquè pugu in a rr ibar a la massa crítica , i dotar-los de m itjans adequats a l l u r tasca .

La m icroelectròn ica no és u na tecnologia fàci l , però Cata l unya no pot quedar-se'n fora si no es vol convert i r en un país aïl lat dels desenvolupaments industr ials del futu r i del t i pus de societat que en sort i rà . Tocant de peus a terra, amb seny, però també amb una m ica de rauxa, Cata l unya pot entrar en el concert de les na­cions que mantenen u na act ivitat m icroelectròn ica .

2 1 6

ÉS evident. doncs , que d 'aq uesta manera és poss ib le de flex ib i l itzar la producció, és a d i r, no tan so ls fabrica r d ' una forma q uasi i m mediata a l lò que ha estat d issenyat. s inó també manten i r en p rocés de fabricació d ' u na manera a lternada d iferents prod uctes sense temps morts de preparació en cada ca nvi .

Una estructura CIM permet doncs la fabricació f lexib le, consistent a poder fabricar u na àmpl ia gamma de pro­ductes amb e ls mateixos recursos product ius , a adaptar-se constantment a les necessitats de producció de cadascun i a i ntrodu i r-hi constantment tantes m i l lores com calgu i .

El disseny assistit per ordinador (CAD)

Amb l 'apar ic ió dels pr imers l lenguatges i a lgorismes basats en la geometria projectiva, entre el 1 965 i el 1 970, varen poder comença r a ésser ut i l i tzats els ord inadors per a efectuar el d ibu ix geomètric de peces . I és a part i r del 1 975 que amb l 'augment de la velocitat i potència de cà lcu l dels ord i nadors, comença a ésser pos­s ib le el d isseny de sòl ids a partir de corbes i superfíc ies. La ut i l i tzació d ' un suport informàtic per a l d isseny industria l permet una notable reducció d'aquesta tasca en poder fer ús de d iferents faci l itats com ara són les repetic ions, canvis d 'esca la , s i metries, generació de corbes a part i r de pol igonals, generació de s uperfícies per trans lació o del im itació, i la de volums per revolució . D 'a ltra banda, el d issenyador podria efectuar canvis de punt de vista o muntar o desmuntar subconju nts sobre la panta l la , subst itu int el paper o les maquetes per un suport in formàtic.

E ls avantatges del d isseny assist it no acaben en un més ràpid i eficient disseny geomètric, s i nó que la veri­table eficàcia es man ifesta en poder ésser efectuat un postprocessament. Aquest postprocessament consis­teix en pr imer l loc a efectuar u na s imu lació del funcionament del d isseny, en condic ions semblants a les de treba l l , sobre un model de càlcu l . Quan aquests models d isponibles són suf ic ientment aproximats i f iables, hom pot efectuar u na tasca d'enginyeria assist ida per ord inador (CAEl. tot d uent a terme d ' u na forma inter­activa, successives operacions de : d isseny - s imu lació - avaluació resu l tats - correccions - red isseny, f ins a aconsegu i r els resu ltats desitjats .

Aquesta engi nyeria pot ésser complementada amb la generació automàtica de ls programes i nformàtics que permeten la fabricació amb màquines-eina de control nu mèric i robots, a ixí com amb els programes que se­ran necessaris per a la seva verificació du rant la seva fabricació i a l f ina l d 'aquesta .

El disseny assist it per ord i nador no tan sols s ' ut i l itza en d iferents sectors de la producció (meta l ' l ú rg ic , elèc­tr ic, electròn ic , p làst ic , fusta, tèxt i l , etc . ) s inó que també és ut i l i tzat per a ltres sectors com ara l ' arqu itectu ra , l 'obra c iv i l o l es a rts gràfiq ues.

Planificació i control de la producció (PPC)

La plan if icació i el control de la producció és ja un camp clàssic de l 'apl i cació de la informàtica en la i ndústr ia . E l seu object iu bàsic és d 'estab l i r un prog rama de producció compatible amb la capacitat productiva d ' u na planta en els temps previstos i amb els costos com més reduïts m i l lor .

Aquesta tasca pot esdeven i r molt complexa pel fet d 'exist ir restriccions de t ipus tecnològ ic, derivades de de­termi nats temps de procés ina lterables, o restriccions degudes als recu rsos d isponib les . Aquestes ú lt imes restriccions són les que poden ésser modif icables s i e ls costos/resultats ho j ust i f iquen.

L'obtenció de la defi n ic ió del procés òpt im i l 'assignació de càrregues a cada màq u ina són poss ibles en u n temps suf ic ientment redu lt amb aj ut d 'ord inador.

Com que és poss ib le d 'efectuar estimacions de la demanda a curt term in i d ' u na forma força precisa, amb e ls s istemes de p lan if icació i control de l a producció es fa possible d ' imp lantar la filosofia just in time (J I T) . cons istent a aprovis ionar-se de cada proveïdor en les q uantitats estrictament necessàries per a manten i r e ls estocs a l mín im, però sense posar en r isc la cont inu(tat de la producció.

F ins i tot dins el mateix procés, hom pot aconsegu i r que cada secció produeixi estrictament al lò que serà requerit en etapes successives (tècn ica Kauban) . Aquest s istema de producció és ut i l itzat en moltes ind ús­tries japoneses i permet de m in i m itzar els costos dels materia ls i p roductes emmagatzemats . En les i ndús­tr ies del nostre país, i en genera l en la majoria de les occidenta ls , no és possib le arr ibar a les d ràst iques re­duccions de ls magatzems que hom aconsegueix al Japó, ja que és d ifíc i l d 'estab l i r el f lux d ' i nformació amb e l s proveïdors que permeti de planif icar acuradament cada l l i u rament .

Fabricació assistida per ordinador (CAM)

El concepte de fabricació ass istida per ord inador fou introduït a el decenn i dels 80 a partir del control n u mèric i la robòtica .

Aquest pas fou donat q uan les màqu i nes-eina dotades de control nu mèric pogueren ésser connectades amb

La rece rca e n p rocessos d'a uto m atitza c i ó i ro bòt i ca

Josep Ama t

Depa rtament d 'Eng inyeria de S istemes d'Automatització i I nformatització I ndustr ia l

Universitat Politècnica de Cata l unya

Membre de l ' I nst itut d'Estudis Cata lans

215

Introducció

La ut i l i tzació en massa dels recursos informàtics en els processos de producció és una conseqüència lòg ica de l 'evolució segu ida per la informàtica els darrers 20 anys.

L'aparició dels m iniordinadors els anys 70, amb la reducció de costos aconsegu ida, permeté d' introdu i r els com putadors en el control d'a lguns processos i ndustr ia ls, i també l ' i n ici del desenvolu pament de la robòtica .

L'aparició del m icroprocessador el 1 972 i la seva g ran ut i l ització en molts equ ips de control industr ia l a part i r del 1 975, suposà l ' i n ici de la implantació de sistemes CAM (Computer Aided Manufacturing) , és a dir , el con­trol de la producció ass istit per ordinador. Això és possi ble a partir d 'un cert nivel l d ' introducció dels s istemes loca ls de control basats en m icroprocessadors, ja que permeten la interconnexió informàtica a un ordinador de control. que rep constantment les dades sobre l 'estat de cada fase del procés, i envia e ls paràmetres de control que permeten una certa opti m ització g lobal de la producció.

A partir del 1 980 comencen a i ntrodui r-se en el mercat els computadors personals ( PC) . que per la relació pres­tacions/preu, així com pel nivel l d'estandardització aconseguit, justifiquen la gran difusió aconseguida. A part i r del 1 985, els PC tam bé s' introdueixen com a estàndard industria l , uti l itzat per a un gran nombre d'apl icacions que van des del disseny f ins a la planif icació o el control de moltes funcions de la producció. Això facilità la intro­ducció de l 'estratègia C IM (Computer I ntegrated Manufacturing). consistent en el control i ntegral de tot el s is­tema product iu . Això impl ica no solament disposar del suport i nformàtic en cada pas d'un procés product iu , s inó poder disposar també de les corresponents l ín ies d' intercomunicació entre el ls , per tal de poder trencar l 'anel l de real imentació de la informació que permet d'optimitzar el cicle Demandes-Disseny-ProducciÓ-Qual itatlPreu .

La dificu ltat d ' imp lanta r l 'estratèg ia C IM és precisament la integ ració de la informació, però permet d'acon­segu i r uns a lts n ivel ls de flexib i l itat, qua l itat i p roductivitat a què la com petitivitat ob l iga .

L'estratègia CIM

Després de la informatització de cada una de les funcions que i ntervenen en un procés product iu :

- el disseny

- la plan if icació i control de la p roducció

- la fabricació

- la inspecció i el control de qua l itat

- el manten i ment

sorgeix una poss ib i l i tat d ' integra r tota aquesta informació sobre una base de dades ún ica . Això permet u n intercanvi d e dades entre totes aquestes funcions e n un temps extremament reduït i f a possib le fab ricar i m­mediatament a l lò que ha estat dissenyat, ja que cada objecte dissenyat amb l 'ajut d'ordinador pot ésser con­vertit en un conjunt de programes informàtics que permeten fabrica r-lo. D 'altra banda, el procés de p roducció és i ntegrat per màquines i robots controlats per ord inador, capaços de rebre aquests nous programes durant la rea l i tzació de la tasca anterior.

217

un ordinador exterior que podia admin istrar els programes de control per a cadascuna, la qual cosa permetia de distribu i r les tasques d'una forma molt més eficient entre un conjunt d'aq uestes màqu i nes. Per a acon­segu i r un com plet control per ordinador d'una cèl · l u la de fabricació, ca l també automatitza r la càrrega i des­càrrega de les diferents màquines i modificar i nformàticament el flux dels materia ls .

Per a dur a terme la pr imera funció , ha estat necessària la incorporació de la robòtica , no tan sols com a e le­ment manipu lador controlable per ordinador, s inó també com a e lement capaç d'efectuar diferents tasques productives com poden ésser la p intura , la soldadu ra o el muntatge .

Per a la segona funció, consistent en la modificació de l f lux de peces i materials en curs de fabricac ió , ca l preveu re s istemes autònoms de transport. en contraposició amb les l ín ies ríg ides ut i l i tzades en la fabricació en cadena .

Aquests vehicles autònoms, gu iats ja s igu i per uns f i ls gu ia s i tuats sota e l pav iment. que són segu its radio­elèctricament pel mòb i l . o pel segu iment fotoelèctric d'unes ratl les de gu iatge marcades sobre el terra, per­meten d'ésser gestionats per un ordinador i estab l i r a ixí el f lux adequat en cada moment.

Assol i r un s istema de fabricació f lex ib le (que necessàriament ha d'ésser controlat d 'una forma g lobal per un ordinador a f i d'assegu ra r la coordinació i s incronització que requereix un procés que var ia d inàm ica ment se­gons les necessitats) requereix també l 'existència d 'un magatzem automatitzat.

Aq uests magatzems disposen de transelevadors o disposit ius d'entrada/sortida mecan i tzats, igua lment con­trolables per ordinador, que a l hora controla les existències i rea l itza la gestió dels aprovis ionaments.

La robòtica.

La robòtica ha estat un dels elements claus que ha poss ib i l itat la i ntroducció del concepte de fabricació flexi­ble, tot aconsegu int n ivel ls de productivitat semblants a ls de la fabricació rígida en sèrie.

E ls pr imers robots industria ls apareixen el 1 962, però l l u r implantació i ndustr ia l no fou s ign if icativa fins a par­t i r del 1 970.

E ls robots de primera generació, encara vigents industria lment, es caracteritzen perquè operen sense rea l i ­mentació de l 'entorn . És a dir, duen a terme l lur tasca prog ramada i ndependentment de l 'entorn, cosa que req uere ix que s igu i aq uest el que hagi d'adaptar-se a l lur funcionament. Això no és difíc i l d'aconsegu i r en ope­racions de p i ntura , soldadura i manipu lació en què hom pot configurar i posicionar els e lements de l 'entorn d'una forma precisa .

E ls robots de segona generació, en canvi , es caracteritzen pel fet d'estar dotats de sensors de l 'entorn, que e ls permeten d'adaptar-se a certes va riacions que s 'h i pugu in produ i r . E ls pri ncipa ls sensors ut i l itzats són e ls de presència, de força i de v is ió .

La uti l ització dels sensors de força permetrà a ls robots, per exemple, d'apreciar les dif icultats que pugu in sor­g i r durant una tasca d ' inserció, i per tant ésser uti l itzables en la rea l ització de determinats m u ntatges.

La v is ió per ordinador permetrà a l robot de detecta r, loca l itzar i seleccionar peces del seu entorn , augmentant a ix í la seva capacitat operativa .

Actua lment una gran part dels robots ut i l i tzats a la indústria són de la pr imera generació, i l l u r ut i l i tzació es preveu que cont inuarà augmentant enca ra considerablement en els propers anys, segu int la tendència actua l dels pr inc ipa ls països industr ia l itzats, en què el nombre de robots insta l · lats és el següent :

País 1980 1985 1990 Japó 1 6 .000 95.000 250 .000 EUA 5 .000 20 .000 50.000 Alemanya 2 .000 9 .000 24.000 Anglaterra 500 3 .500 8.000 F rança 550 4 .200 1 2 .000 I tà l ia 300 4 .000 1 1 .000 Espanya 1 20 690 2 . 1 00 Tota l Món 26 .000 1 40 .000 375 .000

E l nombre de robots insta l · lats constitueix avui en dia un dels indicadors del n ivel l d'automatització d' u n país . El relat iu endarrer iment d' Espanya respecte a d'a ltres països europeus, és encara més notab le si hom té en com pte el relat ivament e levat nombre de fàbriques d'automòbi ls existents. S i no ten im en compte e l nombre de robots i nsta l'lats a la i ndústria de l 'automòbi l . a leshores el nombre és encara més reduït, un 30% aproxi­madament. D 'aquest 30% resu ltant quas i la meitat són a Cata lunya : 250 ; mentre que els de la i ndústria de

218

l ' automòbi l hi són uns 1 00 ; resu ltant-ne doncs u na distr ibució més equ i l ib rada, però en termes absoluts, d ' una xifra força redu·fda .

La robòtica avança ara cap a u na tercera generació caracteritzada per la ut i l ització de les tècn iques de la i n­te l ' l igència a rt if ic ia l per a la p lan ificació automàtica de tasq ues. Això fa que no s igu i necessària la prog ra mació pas a pas d ' u na tasca, s inó que aquesta pod rà ésser executada especificant ún icament e l punt de sort ida i l 'object i u f ina l . La generació automàtica de p lans d 'acció i una més eficient ut i l ització de la capacitat senso­ria l , especia l ment de la v is ió , farà que la robòtica assoleixi graus d ' inte l ' l igència creixents i amb capac itat d 'au­toaprenentatge, la qua l cosa farà que e ls robots s igu in aptes per a du r a terme moltes més tasques en l 'en­torn industria l .

La visió per ordinador

La v is ió per ord i nador ofereix, especia lment a la robòtica, la possib i l itat d 'obten i r informació de l 'entorn amb un sensor remot, és a d i r, sense necessitat de cap contacte fís ic amb e l s objectes de l ' escena .

Ma lgrat que els pr imers assaigs de vis ió foren in ic iats a part i r del 1 970, f ins el decenni del 80 no comença a ésser ut i l itzada la visió a la indústr ia, tant pel cost dels s istemes de tractament d ' imatges , com pel temps de processament que requereix l 'anà l is i i la interpretació de l 'escena.

Les pr inc ipa ls apl icacions ind ustr ials de la vis ió són el reconeixement de formes, d 'ap l icació a l gu iatge de ls robots i a la selecció automàtica, i les tasques d ' inspecció. La ut i l ització de cambres de TV per a la i nspecció automàtica, permeten d 'efectuar controls de t ipus q uantitati u , com ara e l mesurament d imensional o e l comp­tatge d 'objectes, i permet controls de t ipus més qua l itat i u , com a ra el control de la presència i correcta loca­l i tzació d ' u n objecte, o la detecció de defectes com taques, rat l les, esquerdes, deformacions, etc.

Els sistemes de vis ió per ord i nador, per a arribar a poder ésser operat ius en temps rea l , és a d i r, a velocitats semblants a les dels processos de fabricació a què hom els apl ica, requereixen que una part del tractament de la imatge, el preprocessament, s igu i rea l i tzada en processadors específics, mentre que el processament posterior pod ria ésser dut a terme sobre ord inadors convenciona ls incloent-hi e ls Pe. Com a princ ipa l funció a rea l itzar en l ' etapa de preprocessament, pot considerar-se la b i na rització, que té per objecte redu i r la i mat­ge ún icament a blanc i negre. És per a ixò que l 'elecció d ' un adequat s istema d ' i l ' l u m inació, que permeti con­trastar adequadament l 'escena per ta l d 'a'f l lar els objectes a visual itzar, ajuden notablement a red u i r la com­plexitat i el temps de resposta del s istema de vis ió ut i l itzat .

La inc ip ient ut i l ització del color en e ls sistemes de vis ió farà també que el nombre d 'ap l icacions a ug menti notablement e ls propers anys.

Sistemes experts

La ut i l ització dels s istemes experts en la ind ústria, és una de les apl icacions de la i nte l ' l igència a rt if ic ia l des­t inada a i ntrod u i r a lgor ismes de control amb capacitat de raonament i autoaprenentatge . D 'aquesta manera, u n s istema a part i r de la informació d isponib le en u na base de dades i de la base de coneixements (consti­tulda pel conju nt de reg les i normes ad ients) podrà resoldre d ' una manera òpt ima situacions canviants o i m­previstes.

En e l control de producció els s istemes experts tenen una apl icab i l itat creixent en tots l l u rs nive l l s .

En el d isseny assistit, són ut i l itzats especia lment per a l 'obtenció d ' unes especif icacions coherents a part i r del conjunt de necessitats de ls usuar is , i també per a la s imu lació i val idació dels d issenys efectuats .

En e l segon nivel l d ins e l procés de fabricac ió, el de la planif icació i el contro l , el creixent nombre de var iables que intervenen en la defi n ic ió de la configuració d ' una p lanta, o f ins i tot d ' u na cè l · l u la de prod ucció i la de­f in ic ió de ls f l uxos de peces i materials, fa que la combinatòria resu ltant s igu i d ' uns exponents molt e levats i el seu tractament clàssic donaria temps de cà lcu l extremament l largs . El fet addic ional que mo ltes var iab les no s iguin numèr iques o lògiques, s inó de t ipus d ifús , és a d i r, amb capacitat d 'estats i ntermed is entre e l ve­ritab le i el fa ls , com poden ésser " possible " , " d ifíci lment poss ib le " , " molt probable " , etc . , fa que , amb la introducció en e ls s istemes experts del raonament aproximat i l 'ap l icació d ' un conju nt de regles de raona­ment donades, hom aconsegueixi de resold re aquests problemes amb major eficàcia i menys temps, possi­b i l itant les mod if icacions estratèg iq ues de certes variables del procés, per tal d ' aconsegu i r u na adaptació d i­nàmica a variacions detectades del seu entorn .

E l s s istemes experts tenen igua lment ap l icació en la generació automàtica de prog rames, d'especia l ap l i cac ió a l 'obtenció dels programes de fabricació per a màqu ines de control nu mèric i robots a part i r de d issenys efectuats per CAP. AI f ina l ja del cicle productiu , e ls sistemes experts tenen tam bé apl icació en la genereció de programes de verif icació i test,

. tant del producte acabat en planta com dels programes de suport que ca l

219

forn i r a l ' usuar i per a poder rea l itzar eficientment el test i d iagnòstic de fal les en les operacions de mante­n iment.

Conclusions

La ut i l ització en massa de ls recu rsos informàtics en els processos de producció, j u ntament amb la int roduc­ció de noves tecnologies com poden ésser la robòt ica , la v is ió per ord inador o el desenvo lupament dels s is­temes experts, està produ int un g ran canvi en l 'estructura d 'aquests processos.

Anal itzant els costos de producció d ' una p lanta en funció del nivell d 'automatització i ntroduït. hom observa que existeix un nivel l òpt im en termes de rend ib i l itat econòmica a curt term in i , ja que uns pr imers n ivel ls d 'automatització reporten sense g ran esforç una notable red ucció de mà d 'obra , però assol i r l 'objecti u de la fabricació tota lment automat itzada req uereix una inversió en recu rsos tecnològ ics que la fa proh ib it iva . Hom pot constatar, però, que en molts països avançats e l n ive l l d 'automatització adqu ir it no sembla j ust if ica r-se ú n icament per conceptes econòmics s inó que h i són t inguts més en compte factors estratèg ics de futu r a term in i m itjà i l la rg .

Aquesta inversió tecnològica q u e cal afrontar, proporciona una major capacitat competitiva e n amp l i s sectors de la producció a ls països més i nd ustria l i tzats, mentre que en els a ltres proporciona capacitat competit iva en determ inats sectors, permet d 'ass imi la r la tecnologia que és rebuda i permet d ' uti l itzar més efic ientment e ls recursos tecnològics que resu lten cada vegada més assequ ib les en termes econòmics, però que req uereixen un n ive l l major de formació .

Evidentment a Cata l unya, amb un entorn industr ial caracteritzat per u n teixit molt dens de petites i m itjanes empreses, es fa d if íc i l que aquestes indústries per el les mateixes solucionin les pròpies necessitats de re­cerca i desenvo lupament en automatització.

Això fa que calg u i enfort i r els grups de recerca tecnològica ja existents, i c rear-ne de nous, tot asseg u rant e l servei a la indústria de l 'entorn i asseg urant una formació d 'a l t n ivel l a ls tècn ics que la indú stria de Cata lu nya requereix.

La rece rca e n te l eco m u n i ca c i ó Lluís Ja fre i Roca

Escola Tècn ica Superior d ' Eng inyers de Telecomun icació. Un iversitat Pol itècnica de Cata l unya

223

La qua l itat de la recerca i les seves l ínes de treba l l i organ ització estan condicionades en g ran manera pel context c ientíf ic i tecnològ ic . Abans d 'end insar-nos en el tema específ ic de la recerca en telecomun icació fa­rem , doncs, una ràpida u l lada a aquest entorn.

Resu lta d íf ic i l , avui en d ia , de fer una valoració del context cata là o espanyol sepa radament de l ' eu ropeu , i d 'aquest separat del mund ia l . És per això que en aquesta breu anà l is i i ntentarem d ' i nterrelacionar tots tres nive l l s .

La s ituació econòmica internacional pot esquemat itzar-se com formada per una zona central o de desenvo­lupament ¡ una zona perifèrica . En aquest procés la tecnologia ocupa un lloc predom i nant . La i nnovació tec­nològica, que s 'orig ina en els països centra ls , tendeix a concentrar-hi els benef ic is d ' una major productivitat i una més g ran competitivitat. En els països perifèrics, a l contrari , una escassa o nu l · l a creació tecnològica s ign if ica una importació de tecnolog ia , una dedicació a prod uctes poc especial itzats i un díf ici l accés a l mer­cat exterior.

Les noves tecnologies presenten trets diferenciats de les tecnologies marcadament sectoria ls dels proces­sos product ius anteriors. Posseeixen una g ran velocitat de penetració i tam bé d 'obsolescència , i s 'ap l iquen a la major part del segment product i u . Això demana personal amb noves especial itzacions i més interdisci­p l inar i , i una m i l lora de la infrastructu ra científ ica i tècn ica.

Les ap l icacions i mmediates d 'aquestes consideracions són les següents :

- Una ràpida evoluc ió s ign ifi ca un cont ingut científ ic de la tecnologia cada cop més g ran , i a ixò augmenta la importància de la recerca i exigeix un apropament indústria-un iversitat-instituts de recerca.

- La necessitat d 'aquest apropament produeix un fenomen de concentració labora l entorn de ls pols de re­cerca . Aq uest p lantejament s ign if ica que, d iferentment de s ituacions anteriors on el cost de la mà d 'obra era decis iu , en el futur el n ive l l d 'ocupació estarà fortament l l igat a l procés tecnològic. D ins aquesta pol ít ica d ' in­novació, les tecnologies de la informació, que apareixen com un procés de convergència entre d iverses à rees de coneixement: electròn ica , comun icacions i telemàtica, ocupen un l loc molt destacat.

La situació industr ia l i tecnològ ica espanyola del passat recent s 'ha caracteritzat per una forta expans ió a m b u n a dependència exterior elevada. La penetració a Espanya d e noves tecnologies e s va concentra r en l a m i­l lora dels processos de fabricació, però no hi va haver para l · le lament la necessària assim i lació en tecnologies de concepció de processos, productes i equ ipaments, a ixí com d 'eng inyeria en genera l . No obstant això, els ú lt ims anys, tant l 'Admin istració com la indústria estan assum int , d ' una manera cada cop més decid ida, la necessitat de generar internament aquestes noves tecnologies de processos i productes .

L 'obertura a mercats cada cop més competit ius , en especial després de la nostra integ ració a la Com un itat Europea, ha evidenciat encara més la necessitat d 'aquest procés.

La indústria e lectròn ica a nivell i nternacional és caracteritzada per una certa especia l i tzac ió . M entre que e ls EUA i el Japó (b loc asiàt ic) controlen e ls mercats de components i consum, Europa, inclosa Espanya, sem bla anar cap a l 'e lectrònica professional, sector que econòmicament pot ésser menys rend ible en tractar-se de mercats norma l ment capt ius i cl ients estata ls .

224

La situació de la indústria espanyola en el sector electròn ic, tot i la seva tendència de creixement. ofereix encara u na v is ió de conju nt pobra , comparada amb l 'entorn europeu en la qua l està integ rada .

U na aprox imació més deta l lada ens d i u que els subsectors de consum i components, relat ivament modestos i i nterre lacionats, van experimentar una certa mi l lo ra amb la i ntegració a la CEE , però no van ésser capaços, posteriorment. de segu i r la forta expansió del sector, la qual cosa va provocar l 'augment de les i m portac ions .

E l subsector professional es pot caracteritzar per una ind ústria re lativament jove, amb un n ive l l tecnològic en augment, u na inf l uència de control púb l ic importa nt i una dependència exterior considerab le . Es pot destacar la posit iva evol uc ió del gru p de Defensa per u na pol ítica de planificació a curt i l larg term in i per part de l 'Ad­min ist rac ió . En el moment actual . tanmateix, la d istensió internacional ha posat certs interrogants en aquest sector.

En e l s ubsector de telemàtica, la forta expansió econòmica , j untament amb u na falta de p lan if icació, va fer que es d ispa ressin les importacions, d ' una banda, i es produís u na deteriorac ió de l servei , d ' u n a lt ra , en no poder donar abast a aq uesta demanda. E l mercat, controlat en gran mesura pel grup de Te lefònica, està ex­per imentant u na tendència clara cap a la l i bera l ització dels serveis que, amb la creixent demanda de serve is teleinformàtics, ofereix unes bones perspectives a l s submin istradors.

Cata lunya, d ins el context espanyo l , ha sofert una forta reestructu ració els ú lt ims anys . De ten i r un paper des­tacat en e ls subsectors de consum i components, va passar a oferi r un panorama molt desolador propiciat per u na caiguda genera l d ' ambdós sectors, u na falta de vis ió comerc ia l i , sobretot. u na falta d 'esforç innova­dor. La sort ida d 'aquesta situació es produeix lentament de la mà de la insta l· lació de plantes de producció d 'empreses m u lt inacionals, u n cop més, de productes de consum i components.

La i ntegració d ' E spanya i , per tant. de Cata l u nya a la Com un itat Eu ropea té d ues conseqüències i mmediates : competit iv itat i cooperació. E l g ran repte davant aquesta integració és la competitivitat enfront d ' E u ropa m i­l lorant la i nnovació i la q ua l itat dels productes. La cooperació científ ica i tècnica a n ivel l eu ropeu ha d 'ésser un factor positi u en la mesura que permeti d isminu i r la fragmentació i d ispersió dels recursos h u mans i ma­teria ls en recerca i desenvo lupament. i una ampl iac ió del mercat.

En l 'entorn cata là , la recerca l l igada amb telecom un icació està bàs icament estructurada entorn de la U n iver­s itat i molt espec ia l ment entorn de l ' Escola Tècn ica Superior d ' Eng i nyers de Telecomun icació de la U n iversi­tat Pol itècnica de Cata l unya.

L ' Escola, que cel ebra aquest any el vintè an iversari , ha aconsegu it en el transcurs d 'aquests anys un grau d ' imp lantació i reconeixement important en l 'entorn social i i ndustrial dels sectors l l i gats amb les tecnolog ies de la informació i les comun icacions.

La recerca a la Un iversitat. que en aquests moments s 'estructura entorn de Departaments, recolza, en el cas de la telecomun icació, en quatre Departaments que trebal len en les tecnologies de la informac ió : Departa­ment de Teoria del Senyal i Com un icacions, Departament d ' Eng inyeria E lectrònica, Departament de Mate­màtica Apl icada i Telemàtica, i Departament d 'Arqu itectu ra de Computadors .

Passem a conti n uació a descriu re amb més deta l l les l ín ies de trebal l desenvolupades per cadascun d 'aquests Departaments .

Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

La seva activitat abasta l 'espectre electromagnètic des de baixes freqüències f ins a freqüències òpt iques : la generació, l 'emiss ió , la recepció i el tractament del senya l . i també la i nformació que porta associada ; la pro­pagació pels d iferents medis , i les seves apl icacions.

Més concretament, el Departament està equ ipat amb m itjans materia ls i humans per a estudiar i desenvo­l u par les tècn iques i tecnolog ies l l igades amb les apl icacions següents : radiod ifus ió i televis ió , rad ioenl laços, transmiss ió gu iada, com u n icacions per satè l · l i t , teledetecció, com un icacions mòbi ls , s istemes de transmiss ió per f ibra òptica, radar, sonar, tractament de la veu i de la i matge, apl icacions biològ iques de la rad iofreqüència i electroacústica, entre d ' a ltres .

E l Departament. que compta u nes 70 persones entre professors, i nvestigadors i personal aux i l iar , està es­tructurat en els 7 grups de trebal l següents :

- Antenes, microones i radar.

Subs istemes de m icroones i ones m i l ' l imètr iques, estacions terrenes per a com un icacions per satè l · l i t . s is­temes de radar, anà l is i i d isseny d 'antenes, formació d ' imatges e lectromagnèt iques .

- Comun icacions òptiques.

Ampl if icador òptic semiconductor, s istemes de transm issió per f ibra òptica.

- Com u n icacions per ràdio.

Radioenl laços, comu n icacions mòbi l s .

- Electrònica d e com u nicacions.

225

Disseny de c i rcu its per a electròn ica de com un icacions, comun icacions òpt iques a l 'atmosfera a l 'espectre inf raroig .

- Laboratori de comun icacions digitals.

Radiocomun icacions d ig ita ls en ones decamètriques, comun icacions d ig ita ls per a suport físic i ràd io , d isseny de mòdems per a la transmiss ió de dades per l ín ia telefòn ica .

- Òptica integrada.

G u ies òptiq ues, com m utació òptica, d isposit i us no l i neals .

- Processament del senyal.

Processament del senyal en radar, sonar i sistemes de comun icacions, codif icació de la veu i la i matge, re­coneixement i síntesi de la parla, processament de la i matge (segmentació i c lassif icació) .

Aquesta activitat investigadora és f inançada tant per organismes púb l ics com per ent i tats privades. Entre e ls pr imers ca l c ita r la Comis ión I ntermin isterial de Cienc ia y Tecnología (C ICYT) , l 'Agència Espacia l Eu ropea (ESA) , les empreses de l ' l nstituto Nacional de Industria ( I NSEL, CASA) i el grup de Telefònica . D ins e l sector privat h i ha hagut conven is de recerca i desenvolupament amb les empreses CESELSA. E N SA. IBM , Alcatel S . E . , M ier Com u n icaciones, S A , i Tagra S A , entre d 'a lt res .

Departament d'Enginyeria Electrònica

La seva activitat té d ues or ientacions c lares, u na d i rig ida a l 'e lectròn ica de com u n icacions i u na a l t ra a m b una orientació més cap a l 'electròn ica industr ia l .

E n e l vessant més orientat cap a les telecomu n icacions, e l Departament compta u nes 3 0 persones entre pro­fessors, investigadors i personal aux i l iar , i està estructu rat en les 4 l ín ies de trebal l següents :

- Dispositius semiconductors.

Física , modelació i d isseny de d ispos it ius semiconductors de s i l ic i , d iscrets i i nteg rats, que i nc louen : cèl ' l u les fotovolta iques, transistors b ipolars amb contacte d 'emissor de pol i s i l ic i , sensors integrats t ipus fototrans istor i trans istors b ipolars ràp ids amb emissor amorf ; tecnologia de materia ls i p rocessos relacionats amb els d is­posit ius esmentats, especia lment l 'obtenció de capes fi nes, per a la qua l cosa hom d isposa d ' u n laboratori de tecnologia d 'estat sò l id , a més d ' infrastructura de sala neta .

- Instrumentació i bioengi nyeria.

I nstrumentació mèdica, s istemes d 'adquis ic ió i monitorització de senya ls f is io lòg ics ; tomografia d ' i m pedàn­cies e lèctriques ; processament de senya ls b iomèd ics; anàl is is d 'electrocardiog rafies .

- Disseny digital .

Disseny de s istemes d ig ita ls , incloent-h i d isseny VLS I ; anàl is i de fal lades en c i rcu its integrats .

- Electrònica de potència.

Modelació, s íntesi i control de convertidors DC/CC, s istemes fotovoltaics apl icats a l 'electrif icació de n uc l is rura ls aïl lats.

.

Aquesta activitat investigadora és f inançada tant per organismes públ ics com per ent itats privades, entre les q ua ls podem citar la Comisión I ntermin isterial de Ciencia y Tecnolog ía (C ICYT) , l 'Agència Espacia l E u ropea (ESA) , el Br it ish Counci l i e l CEC .

Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica

En el vessant més orientat cap a les telecomun icacions, el Departament compta unes 20 persones entre p ro­fessors, investigadors i personal aux i l iar, i està estructu rat en les 6 l ín ies de treba l l següents :

- Sistemes distribuïts i integ ració de serveis.

Xarxes locals i commutadors de paquets . I ntegració de veu i dades en xarxes loca ls .

226

- Sistemes de comm utació.

Disseny de maquetes de centra leta telefòn ica de contro l per p rog rama emmagatzemat i de selector de g rup d ig ital pe r a telefonia i dades amb l leng uatges de programació concu rrent .

- Codificació de canal .

Disseny de cod is t ipus bloc i convencional , ava l uació de tècniques per a com un icacions i nteriors, tècn iques d 'accés i protocols de com m utació .

- Criptografia i criptofonia.

Disseny de software per a l xifratge de les dades, que permet el control de l ' accés, l ' autenticació i la f i rma ; d isseny de hardware específi c ; t ransm issió xifrada de fitxers de veu, i dades en xarxes loca ls i xarxes com­m utades amb gestió de claus d 'accés.

- Codificació d'imatge.

Sistemes de t ransmiss ió d ' i matges estàt iq ues i d inàmiques en canals de baixa velocitat.

- Sistemes en temps real i tracta ment del senya l .

Esti mació espectra l , problemes de desconvoluc ió , s imu lació de senya ls i s istemes síncrons, s imu lació con­t ínua.

Aq uesta activitat investigadora és f inançada tant per organ ismes púb l ics com per ent itats privades . Ent re els pr imers ca l citar la Comisión I nterm i n isteria l de Ciencia y Tecnología (C ICYT) , la Comissió I nterdepartamental de Recerca i I n novació Tecnològica (C I R IT) , e l g rup Telefònica, l 'Agència Espacia l Eu ropea (ESA) i l ' I nst itut Català de Tecnolog ia . Dins el sector privat s 'han desenvolupat convenis de recerca i desenvo lupament amb les empreses S iemens, Apple-Espanya , Alcatel S E , Comelta S A , IBM, EPROMOS , entre d 'a ltres .

Departament d'Arquitectura de Computadors

la seva activitat té dues orientacions d iferenciades, una d i r igida a l ' a rqu itectura de les com u n icacions i u na a l tra amb una orientació més d i rig ida a l camp de la informàtica .

En el vessant més orientat cap a les telecomun icacions, e l Departament compta unes 25 persones entre pro­fessors i nvestigadors i personal aux i l iar, i està estructurat en les dues l ín ies de treba l l següents :

- Arq uitectura de sistemes distribuïts.

Comun icac ió entre ord i nadors : sistemes d istr ibuïts, protocols i serveis de comun icacions, comm utació de c i r­cu its i paq uets de dades en xarxes d ig ita ls , segu retat per a sistemes de comun icacions, xarxa dig ita l de ser­veis integrats de banda ampla , s istemes d 'oficina d istribuïda .

- Algoritmes i a rqu itectura paraHels.

Processadors vector ia ls , m u lt iprocessadors amb memòria comuna, mu lt iprocessadors amb memòria d istri­buïda i processadors sistòl ics, a lgoritmes de grafs i processament del senya l .

Aq uesta activitat investigadora é s f inançada per organ ismes púb l ics a m b una forta pola rització cap a l f inança­ment amb fons europeus de la Com un itat (COST, ESPR IT, RACE) j untament amb les empreses I Cl, Alcate l , Mier, Tri u mph-Adler, F isher lorenz i Bu l l , entre d 'a ltres) . Entre e l s organ ismes púb l ics espanyols ca l c ita r la C I CYT, I R I S i Aj untament de Barce lona.

En l ín ies genera ls , i després d ' aq uest ràp id repàs a ls Departaments re lacionats amb la recerca en telecomu­nicació, podem af irmar que tant el vol u m con la qua l itat de la recerca desenvol upada són considerables . la tasca desenvolupada és el resu ltat dels d i ferents grups i de l l u r cooperació amb a ltres centres de recerca tant nacionals com internacionals (europeus i americans) . E l treba l l rea l itzat és pu nter i posseeix un recone­gut prestig i tant en el món ind ustrial com en el científ ic .

l'a ltre costat de la moneda és la seva i ncidència en el teixit industrial i tecnològic de l 'entorn . A n ive l l cata là , va l a d i r que l ' i nvolucrament tant i nd ustrial com de l 'Admin istració ha estat molt ba ix . No hem d 'obl idar que la indústria professional capaç de rebre i aprofitar els resu ltats d 'aquesta recerca és pràct icament i nexistent a part d 'a lgu nes excepcions. A nivel l espanyol , e ls resu ltats, sense ésser br i l lants, són u na m ica més posi­t ius, ja que la imp l icació tant industr ia l com de l 'Admin istració ha estat molt més important i cla ra aquests ú lt ims anys . No obstant això, el desenvolupament tecnològ ic de la indústr ia és encara recent i el seu n ive l l de dependència exterior elevat.

les mesures necessàries per a m i l lorar aquesta s ituació industr ial i tecnològica són indubtablement com-

227

plexes, i l l u rs resu ltats d if íc i ls de preveure . De tota manera, de l 'anà l is i anterior es pot desprendre una p ri­mera conclusió, si no es vol perdre la possib i l itat d ' integració en el b loc desenvolupat : ca l ten i r en compte la innovació tecnològ ica i l l igada amb e l la la investigació científ ica. En aquest sentit , les tecnologies l l igades a la telecomun icació tenen uns object ius ben clars :

Per pa rt de la indústria i de les Admin istracions.

- Una pol ít ica c lara i decidida a favor de la i n novació tecnològica .

- U n esforç de p lan if icació a term in i m itjà i l larg .

- U n a potenciació d e les indústries especial itzades e n s istemes avançats que, amb u n a lt cont ingut d 'enginyeria i en el marc de petites i m itjanes empreses, pot ésser una soluc ió especia l ment ben adaptada a la s ituació de Cata lunya.

Per part de la U n ivers itat i a ltres centres de recerca.

- Oferi r els m itjans per a la formació i el reciclatge dels professionals en aquests nous sec­tors tecnològ ics.

- Rea l itzar un pont entre la indústria i la recerca per mitjà d ' una col · laboració estreta i ben orientada .

Voldríem apuntar, f ina lment. que la indústria i l 'Admin istració catalanes han de ref lexionar seriosament sobre el paper que volen tenir en l ' à rea de les noves tecnologies en genera l , i de la telecomun icació en part icu lar, i l 'aposta industrial que volen fer. Val a d i r que la la futura l ibera l ització del sector amb l 'apar ic ió de ls seNeis de valor afegit poden representar un sector molt atract iu per a l 'entorn de Cata lunya .

La rece rca e n c i è n c i es d e l 'u rba n i s m e

Man uel Ribas i Piera

Escola Tècn ica Superior d 'Arqu itectura de Barcelona . U nivers itat Pol itècnica de Catalunya

Membre de l ' I nst i tut d ' Estud is Cata lans

231

Cal prèviament advert i r a l lector i nteressat que el cam p de l ' u rban isme no és fàc i l ment destriab le . Si a lgú argü ís que aquesta d if icu ltat es dóna, poc o molt a tots e ls cam ps científ ics, cal d i r- l i de seg u ida que e l cam p d e l ' u rbanisme n i tan solament és, e n exclusiva, u n cam p científ ic . O bé, d i t d ' u na a ltra manera , q u e l ' u rba­n isme no és ún icament una c iència .

La ciència, la tècnica i l 'art d'organitza r l'espai pel que toca a l'acompliment de les fu ncions socials i col· lectives, això és l 'urban isme. Els components científ ics ens donen la pauta , les tècn iques u rbaníst iques ens forneixen u na tipologia d 'estris comprovats, i f ina lment -parlant en un l lenguatge molt c làss ic i conser­vador- ca ldrà que el producte f inal v isual itzable s 'acomodi a uns cànons compos it ius que reforc in la seva comun icació formal fins als l ím its de l ' expressió estèt ica i s 'h i endins i n s i el creador és prou hàbi l ( = prou artista) .

En l ' u rbanisme, com a mín im, ca l d ist ingir entre la recerca teòrica, que pot afectar d i rectament el camp de les ciències u rbanes, i la recerca pràctica sobre els mètodes i s istemes del planejament u rbanístic. Per a entendre-ho m i l lor, i sa lvades totes les d istàncies i d iferències, el que acabo de dir és com parlar en pa­ral · le l de medic ina i de c i ru rg ia .

Una tercera entrada, aquesta mo l t menys important però que demostra la imprecis ió de l nostre cam p d isci­p l inar i , fóra la de passar l l ista a tots e ls professiona ls d iferentment t itu lats que h i treba l len . Però això sí , no h i trobaríem cap d iplomat u n ivers itari en U rban isme, senz i l lament perquè és u na carrera i nexistent a casa nos­tra.

L 'U rban isme és para l · le lament u na ciència i u na tècnica modernes que no tenen pas més de cent anys. S i , però ( i com tothom sap) , l es c i utats arrenquen molt probablement de l c inquè o potser quart m i l · len i abans de l 'era cr ist iana, com s 'expl ica la modern itat de la discip l ina? Per a contestar-ho breument repet i ré la cone­guda frase que equ i pa ra la formació i el c reixement de les c iutats " ta l com u n cargol segrega la seva closca " ; volent expressar u na situació així q uasi automàtica , espontàn ia , segu ra i no gens traumàtica, com rea l ment ha estat. Fou la Modern itat -tothom ho sap- a part i r de la meitat del Set-cents que en motivà la c ri s i , i de passada també grans i br i l lants remeis .

Per a acaba r aquest enquadrament prel im ina r, només afeg i ré que mai la H umanitat no havia ren unciat a l ' a rt u rbà, que tantes vegades havia fet ús de la tècn ica en el traçat i ús de la ci utat però que mai no havia afron­tat g lobalment ( i amb genera l itat en el món occidental) tants i tan g rans problemes.

Com a la resta del món avançat Cata lunya es fa ressò a la fi de la pr imera meitat del seg le XIX dels pri mers moviments utopistes més o menys escapistes de la ciutat partic ipant en el Moviment I car ià . A l ' hora de ls tractad istes, a l darrer quart de segle , Cerdà s 'avença a tots amb el seu P la i amb el seu l l i b re . I ja a l comença­ment del segle en què som, la utopia dels u rban istes ant iurbans es troba magníf icament reflectida en la for­mació de la Societat cív ica " La C iutat-Jard í " i en la revista que editava. F i na l ment, quan comença el segon quart del seg le XX, la vera Modernitat és representada pel grup GATCPAC i pels esquemes de la C iutat Ra­cional, que com en el moment de Cerdà aporten innombrables elements de recerca que es difonen a rre u .

Si f ins aquí és l 'enquadrament remot els precedents del q u e passa avui en el nostre cam p cal trobar-los e n el ressorg i r de l a postguerra civi l .

232

Duran vint-i-c inc anys ( 1 948-1 973). la recerca u rbanística es genera només a l voltant i a causa de l 'e laboració dels g rans plans que la societat cata lana demana. Així , en el període 1 948-1 953, hom investiga sobre l ' ú s del zoning i a l hora, paradoxa lment -perquè hem arribat tard-, també sobre l 'estructu ra orgàn ica dels assenta­ments ; tot això mentre hom enl lesteix el pr imer Pla Comarcal de Barcelona ( 1 953)

La recerca i l 'estudi adqu i reixen d i mensions territoria ls més extenses du rant l 'e laboració del Pla Provinc ia l de Barcelona ( 1 962 ) . Però és certament 1 963-68 l 'època més extraord inàr iament creativa en tots sentits quan u n grup interd isc ip l i nari d ' u rbanistes, autodidactes però entestats, debaten apassionadament la rea l itat eu ro­pea del moment per tal d 'endegar l ' Esquema D i rector del Pla metropol ità ; el Pla que mai no a rr iba rà a néixer com a document púb l ic i normat i u . Hom pot assegu rar que, del debat, en surt una teoria de les à rees m e­tropol itanes força constru·'da però malauradament poc apl icada .

De la segona etapa d 'aquest mateix intent, 1 968-1 973, només l 'experiència plan if icadora del segon Pla Co­marcal de Barce lona (el que encara avui és vigent) aportarà un va l uós i madur aprofund iment en e ls proble­mes de l 'estructura u rbana. E ls pretesos contin uació i acabament del p la metropol ità donen molt poc de si com a laboratori de recerca . La que en començar hem anomenat recerca teòrica comença t ímidament en aquest període . Algunes tècn iques com l 'anà l is i factorial i les mesures d'access ib i l itat, però sobretot la i rrup­ció de la model ística més o menys matemàtica, es fan sent i r a les Càtedres d ' U rban íst ica de l ' E scola d 'Ar­qu i tectura de Barcelona . El 1 968 s ign if ica el retorn al rea l i sme : d ' una banda hom orienta la recerca cap a les formes del creixement u rbà i cap a l problema de la forma u rbana ; d 'a ltra banda, hom abandona vol u ntària­ment (a les escoles d 'Arqu itectu ra , però no a Geografia ni a Cami ns) la recerca sobre les estructu res del ter­ritori per conced i r tota l ' atenció a la recerca forma l , és a d i r, a l 'arqu i tectura de la c iutat

Entre parèntesis acabem de fer esment de centres un iversitaris altres que les Escoles d 'Arq u itectura cata la­na (a ixí en p l u ra l des del 1 973) . els qua ls òbviament mereixen q uelcom més.

En ordre d 'antigu i tat, potser la Facu ltat de Ciències Econòmiques en la seva especial itat de Macroeconòmi­ca, i en particu lar d ' Economia u rbana i reg ional , hauria de ser la pr imera en la re lació. La col · l aboració d 'eco­nomistes (a petic ió dels a rqu i tectes) arrenca del f ina l dels c inquanta . L 'e laboració de prognosis demogràf i­q ues i laborals i la q uantif icació i periodificació de ls programes romangueren exc lus ivament en l l u rs mans . La sociolog ia , per raons de l 'estructura un iversitària catalana, t ingué menor incidència en la recerca u rbana.

A les Facu ltats de Geografia, i amb s igne ben d iferent cadascuna, la recerca u rbanística es portava des del cam p de la geografia h u mana però sense obl idar destacades col ' laboracions de geògrafs físics en plans territoria ls . En aquest terreny, la nova Escola Superior d ' Enginyers Agrònoms aviat s ' i ncorporà a la recerca sobre planejament Val a d i r, però, que en ambdós casos, i per ser breu , hom s ' i nteressa més a abordar quantitativament l ' ú s del sòl , q ue, per a ls a rq u itectes, consisteix preferentment en problemes de qua l itat i de forma .

Arribats en aquest punt i per ta l de reforçar l 'afi rmació d ' i ndeterm inació de l ím its que he fet a l ' i n ic i , hau ria de par lar de la recerca en el cam p del Paisatg isme. Aquesta especial itat moderna fou part del tronc h istòric anomenat arq u itectu ra ; avui és d isc ip l ina específ ica però amb totes les adherències del cas en bastants de ls pal'sos avençats. A Cata lunya, com a cam p de la recerca cu ltura l però sobretot a rtística, neix a l seg le XX i avença de la mà d ' un o dos noms conspicus : s 'aconsegueixen obres magníf iq ues però no n 'h i ha prou per a parlar d ' un cam p de recerca . Avu i , afortu nadament, la situació és d iferent, com d i ré en exposar la s ituació actua l .

Les Escoles d ' Enginyers I ndustria ls i la de Camins, Cana ls i Ports aporten a la recerca u rbana e ls aspectes tecnològics que a molts u rban istes-a rqu i tectes se' ls han fet marg ina ls . La quantif icació i la d ivers if icac ió i n­dustria l , mentre la indústria fou encara el pr inc ipa l motor de ls p lans, sobretot l 'enginyeria de tràns it , la defen­sa de les costes i les previs ions de tota mena de xarxes contínues o d iscontínues de serveis u rbans, aquests són els grans temes d 'aportació i per tant de recerca experi mental que es rea l itzen a les Escoles ind icades.

E ls Departaments de Dret púb l ic , i molt pa rt icu larment el dels admin istrativistes, han estat. són i seran una peça importantíss ima en la recerca u rbana. Sobretot. la metodologia del p lanejament. en tant que esdevé nor­ma púb l ica obl igada i amb repercussions notables sobre el dret de propietat. és u n dels camps en e ls qua ls els p lans moderns han avençat més mercès a la recerca d 'a lguns ju ri stes d ist ingits .

Modernament, e ls darrers a rribats a la recerca u rban ística han estat les Facultats de B iologia, tam bé pel que fa a l pa isatge, però encara més en e l s cam ps de l 'ecologia terrestre i foresta l .

A manera de resu m , abans de dedicar e l s darrers paràgrafs a comentar la situació i l es l ín ies actuals de re­cerca en el cam p de la u rbaníst ica , cald ria deixar cla r :

a) Que la recerca teòrica u rban ística va sempre encami nada a l planejament : l ' u rbanisme es fa amb els p lans .

233

b) Que la recerca teòrica u rban ística fa referència a la ciència i a les tecnologies de la ciutat ; però la qua l itat de l 'art u rbà només admet la m i l lora per experimentació, a pa rti r sempre d ' u ns dots en l ' autor g ratuïtament adqu i rits .

Pel que fa a la situació actual de la recerca u rbana a Cata lunya , que és u n reflex de la s ituació europea i tam­bé nord-americana, les característ iques pr inc ipals són les següents :

1 .- La nova d imensió de la ci utat. que tanta tinta va fer córrer a l là cap a ls anys seixanta i setanta , ja no és avui cap novetat . Però sí que ho és la nova estructura de reparti ment de les func ions u rbanes, per a les qua ls hom demana la màxima perm issivitat o promiscultat. La recent def in ic ió a Barcelona d 'à rees de nova centra­l itat ha estat un i mportant esforç de síntesi -i per tant d ' i nvestigació- en aq uesta d i recció , per tal d 'asse­gurar l 'estructura sense prefixar-ne estèri lment els usos. Encara que sembl i mentida, la c i utat torna a som­niar en topografies socials com les medievals, i hom fu ig , defin it ivament. de l pol ígon i de l barri-dormitori com a imperdonable s uccedan i del que rea lment ha de ser una ciutat, l loc de barreja i d ' i ntercanvi s .

2 .- H i ha una clara consciència de crisi en a l l ò que han de se r e ls p lans. Hom ha estat parlant de " desregu­laci ó " progressiva dels p lans, en e l sentit de pèrd ua de l lur constrict ivitat i de l l u r genera l itat en q uant que regu len per i gua l l es s ituacions també previstes com a anàlogues. És a d i r, que a l lò a què u n p l a obl iga podrà dependre de les c i rcumstàncies -polít iques, natura lment-, i tothom es pregunta on q ueda el pr inc ip i de la segu retat j u ríd ica .

Aquest és, a lhora, u n s igne de l temps i u n camp de recerca. Ja fa temps que hom pregona e l re lativisme i ntrínsec del seg le XX i encara més de l 'època postmoderna que ens toca vi u re . Però s igu i qu i n s ig u i e l nos­tre jud ici sobre les qua l itats de l 'època, no hi ha d u bte que els corrents van , a l menys per ara, en u na d i recció que marca u na cr is i profu nda sobre els plans que hem conegut f ins avu i .

3 .- Com a conseqüència d e l fenomen q u e h a estat anomenat Nova Rena ixença de l a C i utat. és a d i r, d ' i n­tensa renovació de la ciutat com a a rtefacte const ruït i v is ib le , ha ressorg it sota formes noves la vel la polè­m ica entre p lans i projectes : e ls p lans, i nstru ments mediats, q uantitatiu s i numèrics, i per això mateix poc formal itzadors de les Ciutats a les q uals s 'adrecen, han de deixar pas als projectes forma l i tzadors per ex­cel · lència , d i rectes, i mmediats, prefiguradors en u na parau la . El món de la recerca u rbana -no pas encara el dels projectistes i el dels executors pol ítics-, u n cop passada la foguerada i l ' en l l uernament de ls molts i bons projectes u rbans construïts e ls darrers deu anys, ha tornat a g i rar els u l ls cap a ls p lans (una nova ge­neració de p lans, hem dit) sense els q ua ls els projectes haurien esdevingut mera escenografia a la manera de les efímeres " màscares reia l s " del f ina l del segle XV I I I . És u na tendència d ' ú lt ima hora, però sobretot u n repte .

4.- En aspectes més concrets, hom pot d i r que les l ín ies de recerca rea lment innovadores apunten avu i cap a una tr ip le d i recció :

4 .a . L 'estudi aprofundit de les peces de la c iutat. en particu lar del b loc o i l l a d ins la ci utat, i de ls centres fun­cionals tals com els parcs tecnològics i e ls parcs de negocis .

4 .b . La i nvestigació sobre e ls g rans carrers, que combin in l 'eficàcia d 'un gran cabal de tràns i t amb la condi­c ió sociològ ica de fer ci utat. tal com ha estat sempre.

4.c . L 'atenció posada en el marc de la ciutat. si és que hom pot anomenar marc q uelcom tan i ntrínsec com el paisatge u rbà . E l paisatg isme, ja n 'hem parlat. és un cam p nou en el qua l la c iència u rbana també s 'esmerça . Però sobretot la rea l d imensió de l ' u rban isme i la s ituació de buit cu ltura l paisatgístic han fet f lorir , potser precipitadament i tot. moltes in ic iatives en aquest camp .

----------------------------------------------------------------------

La rece rca e n g eo g rafi a Lluís Casassas i Simó

Departament de Geografia Física i Anà l is i Geog ràfica Reg iona l . U niversitat de Barcelona

Membre de l ' I n st itut d ' Estud is Cata lans

---------------------------------------------------------------------------------------

237

La recerca geogràfica a Catalunya ( 1 970-1 990)

La re lació de l 'estat de la recerca geogràfica actua l a Cata lu nya suposa un risc i una d if icu ltat. El r isc és el de cau re en una " comptabi l i tat avorrida " d ' i nstitucions i de l ín ies de treba l l , encara que és cert que aquesta comptab i l itat cal fer-la si hom vol d isposa r d ' una eina que faci l i t i les recerq ues futures i les reflexions pròpies. La d if icu ltat rau en la manca de pub l icacions que permetin d 'anar segu int l 'actua l desenvo lupament de la re­cerca còmodament pels qu i no estan especial itzats en geograf ia . També, d 'antuvi , cal assenyalar que la re­cerca geogràfica a Cata lu nya té una h istòria no massa a l la rgada, ja que la i nst itucional ització i el reconeixe­ment d 'aquesta ciència és relativament recent . No es poden deixar en l 'ob l i t . és clar , els i ntents fets per a incorporar la recerca geog ràfica al camp del pensament científic contem poran i durant e ls segles XVI I I i X IX i , e n especia l . e l s fets des de l a Renaixença . En aquest aspecte caldria destaca r l 'aparició de d icc ionaris geo­gràfics ( l ' im pacte del de Madoz és ben ca racteríst ic) . l 'explotació dels censos de població i a ltres fonts esta­d ístiques elaborades per d iversos organismes de l ' Estat espanyol . la redacció de les topograf ies mèd iques , la pub l icació tan sovintejada de gu ies excursionistes, la col · laboració amb natura l istes i geòlegs, les pr imeres obres cartog ràf iques serioses, etc. Aquestes activitats i les recerques relacionades amb e l les anaren i n ic iant i completant la coneixença geog ràf ica de Cata l unya, i atr ibu int a la geografia u n bagatge científic notable que proporcionà fruits importants en l ' etapa 1 93 1 - 1 938 : e ls treba l ls de la Ponència de la Divisió Territorial, La Cer­danya de Pau Vi la , La Plana de Vic de Gonçal Reparaz, el Regional Planning dels germans Rubió , e ls treba l l s d ' H uguet del V i l lar , de Santa ló , de B las i , de Pa lau , d ' lg lésies i de tants a ltres, ind iquen a bastament la i mpor­tància de la recerca efectuada en aquel ls anys .

Després de la guerra civi l de 1 936-1 939, la recerca que s 'efectuà i l ' activitat genera l dels geògrafs sofr i ren la para l i tzació genera l de la cu ltura cata lana. L 'ex i l i de molts investigadors, el tancament de les i nst ituc ions, la l im itació dels trebal ls un ivers itar is i la d ispersió de molts mater ia ls foren hand icaps d if íc i l s de superar . No obstant a ixò, a lguns grups de geògrafs in ic iaren recerq ues a l ' I nst itut F rancès de Barce lona, o a casa de Jo­sep Ig lésies, o a n ivel l ga i rebé particu lar . Més endavant començaren a treba l lar al Consejo Superior de I nves­t igaciones Científ icas .

A la U n ivers itat de Barcelona, en canvi , el panorama no era satisfactor i . Exist ien una càtedra de Geografia F ís ica a la Facu ltat de Ciències -on foren duts a terme trebal l s de notable qua l itat a l voltant de Llu ís Solé i Sabarís- i una altra càtedra i ntegrada en e ls estud is generals d 'h i stòria de la Facu ltat de F i losofia i Lletres, càtedra sovint menysti nguda i no gens valorada.

Per tot el que acabem de d i r, una descripció de la recerca geogràfica a Catalunya ha de començar amb l 'anàl is i de l 'estructura originada a parti r de la creació a Barcelona del departament universitari de geografia l 'any 1 966. Això vol d i r que la primera promoció de geògrafs un iversitaris que acabà els estudis oficials a l Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona ho va fer el curs 1 97 1 -1 972 . Amb tot. no es pot ignorar la tasca feta fins aleshores, que en algun cas assolí fruits importants tot i les dificu ltats inherents al moment històric.

L'estructura de la recerca geogràfica a Catalunya

En aq uest trebal l entenem per " estructu ra " el conjunt d ' instruments amb els quals o a parti r dels q ua ls hom fa la recerca i porta e ls resu ltats a la coneixença del púb l ic .

238

La U n ivers itat -i no podia ésser a ltrament- és el l loc principal on es fa la recerca i des d 'on es poden d i­vu lgar amb més faci l i tat i amb una certa periodic itat e ls resu ltats.

Després de l ' i mpu ls donat als estud is i a la recerca des del nou Departament de Geograf ia de la U n iversitat de Barcelona, i com a conseqüència, també, de l 'a rribada en massa d 'estud iants a la U n iversitat, l 'any 1 968 hom fundà la Un ivers itat Autònoma de Barcelona, que s 'establ í a Bel laterra i on, des dels in ic is , hi hag ué u n Departament de Geog rafia actiu i i nnovador.

La Un iversitat de Barcelona f ins e l 1 978 t ingué una Facu ltat de Fi losofia i Lletres -am b estud is de geografia molt interessants- a Pa lma de Mal lorca, que, en certa manera , contin uava el trebal l emprès per l ' Estudi Ge­neral Lu l · l i à fu ndat el 1 95 1 . A pa rt i r de l 'any 1 978, la Facu ltat esdevingué el nuc l i al voltant del qua l fou creada la U niversitat de les I l les Ba lears .

Més endavant foren creades delegacions de les dues un ivers itats cata lanes en a lgunes altres ciutats . Ja no ca ldria d i r que en totes les Delegacions (G i rona, L le ida i Tarragona) els estud is i la recerca geogràfics assol i­ren u n g ran predicament.

L'any 1 973, la Facu ltat de F i losofia i Lletres existent a la U n iversitat de Barcelona es d iv id í en tres facu ltats noves, u na de les q ua ls té el nom de Facu ltat de Geografia i H istòria . E l 1 986, com a conseq üència de la nova Llei d 'Ordenació Un iversitària , el Departament de Geografia de la U n iversitat de Barcelona es d iv id í en dos departaments nou s : el de Geografia F ís ica i Anàl is i Geogràfica Regional i e l de Geografia H u mana .

Així doncs, a les un ivers i tats de Cata lu nya h i ha els següents departaments que fan recerca en geograf ia :

1 ) U n ivers itat de Barcelona :

1 .a . Facu ltat de Geografia i H i stòria . D iv is ió I .

- Departament d e Geografia F ísica i Anàl i s i Geogràfica Regional .

- Departament d e Geog rafia H u mana.

1 . b . Facu ltat de F i losofia i Lletres . Div is ió V I .

Estudi Genera l de Lle ida.

- Departament de Geografia i H istòria.

1 . c . Facu ltat de F i losofia i Lletres . Div is ió VI I .

Centres U n ivers itaris del Camp d e Tarragona.

- Departament de Geograf ia, H i stòria i F i losof ia .

2 ) U n ivers itat Autònoma de Barcelona :

2 . a . Facu ltat de F i losofia i Lletres.

- Departament de Geograf ia .

2 . b . Col ' legi U n iversitari de Geografia .

- Departament de Geograf ia .

Aquest augment de centres de recerca i de docència, a ixí com del nom bre creixent de professors que es dedicaven a aquestes tasques, comportà, també, l ' expansió nu mèrica de nous ensenyaments i de noves vies de recerca . Aquest fet és el que caracteritza, potser, el període 1 970-1 990.

Relacionades amb les u n ivers itats, h i ha d iverses i nstitucions amb personal itat j u ríd ica p ròpia que també fan recerca geog ràfica . Ent re aquestes, cal destacar :

- e l Centre d'Estudis Demog ràfics , que efectua recerques sobre e l s temes següents : l a s ituació demogrà­fica a Cata l unya en re lació amb la d ' Espanya (sobretot la baixada de la fecunditat, l 'envel l i ment i les m igra­cions ) ; estud is de població i poblament de determinats àmbits territorials (comarques i zones de m untanya, comarques i m unic ip is de l ' à rea metropol itana de Barcelona) ; estudis sobre la constituc ió de la parel la i noves estructures fam i l iars ; previs ions de població per a la demanda de diversos serveis (d 'ensenyament u n iversi­tari , de Telefòn ica , d ' habitatges per a C iutat Badia) ; etc .

- l'I nstitut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, que ha efectuat recerques sobre l 'est imació de la renda fami l i a r bruta per d iversos àmbits territoria ls (d istrictes de Barcelona, m unic ip is i comarq ues de Cata lu nya) , sobre la xarxa de transports i com u n icacions de l 'à rea metropol itana de Barcelona, sobre el règ im u rbaníst ic del sòl no u rban itzable a Cata l unya , sobre e l balanç de l ' actuació de les i nst itucions loca ls democràt iques, so-

bre les condicions de vida i hàbits de la població de l 'à rea metropol i tana de Barcelona, etc.

Altres centres de recerca relacionats amb la geografia dins l 'àmbit u n iversitari són e ls següents :

239

- amb la Un iversitat de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, que s 'enca rrega de les relac ions inst itucio­nals en els aspectes de relació amb el sector privat per a la recerca en tot u n ampl i venta l l de branques , ent re les qua ls h i ha la geog raf ia ; també hi ha la Fundació Pedro i Pons, que atorga beq ues per a l l i cenciats per la U n ivers itat de Barcelona en geograf ia, entre d 'a ltres branques, per a l desenvo lupament de trebal ls d ' i n­vestigac ió ; i , darrerament, es creà el Servei de Gestió i Evolució del Paisatge.

- amb la U n ivers itat Autònoma de Barcelona, el Servei de Documentació Cartogràfica, l ' I n stitut d'Eco­logia Aquàtica i e l Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals .

A les inst itucions púb l iq ues, des de l 'adveni ment de la democràcia i l 'obtenció de l ' autonomia, h i ha d iversos l locs on s 'efectuen actuacions púb l iques que necessiten recerques molt relacionades amb la geograf ia i que , per tant, les d uen a terme. Entre aquestes i nstitucions ca l mencionar :

a) La General itat de Catalunya, on s 'efectuen recerq ues interessants en d iversos Departaments . E ls resu l­tats acostumen a ser d ifosos pel Servei de Publ icacions de la Genera l itat.

E l Departament de Governació i la seva D i recció Genera l d 'Admin istració Loca l . A aquesta D i recció Genera l pertoca l 'organització i e l funcionament de la Comissió de Delim itació Territorial que ha estud iat, ana l itzat i emès informes sobre totes les peticions relatives a variacions de l ímits comarcals i m u nic ipa ls , c reació de nous ens territor ia ls , annexions i segregacions, etc.

E l Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en el qua l són molt val uoses les i nvest igacions efectuades per la D i recció General de Carreteres, la D i recció Genera l d 'Arqu i tectura i Habitatge i la D i recció Genera l d ' U rbanisme. Cal remarcar e l treba l l m inuciós d 'anàl is i terr itorial que h i efectua la Com issió d'U rba­n isme de Cata lu nya per tal de fonamentar degudament els seus i nformes.

E l Departament d'Agricu ltura, Ramaderia i Pesca amb u na menció especial a la recerca de la D i recció G e­neral del M ed i Natura l .

De la Genera l itat depenen a ltres centres de recerca de gran valor geogràf ic, com són l ' Institut d e Recerca i Tecnologia Agroali mentària, l ' Institut Català del Vi, l ' Institut Català d'Estudis Mediterranis, la J unta d'Aigües de Catal u nya i l ' I nstitut Cartogràfic de Catalunya, entre d 'a l tres .

b) Les Diputacions encara conserven competències i recu rsos que e ls permeten d ' efectuar recerques i nte­ressants i ap l icacions de programes, obres i serveis tendents a la m i l lora de l 'admin istració local cata lana . En­tre d 'a ltres, hom pot cita r e l Servei de Parcs Natu ra ls , el Servei de l Medi Ambient, e l Servei d 'Agr icu ltura i Ramaderia, el Servei de l Desenvo lupament R u ra l , el Negociat de Control Ambienta l , el Gabinet d ' Estud is de la Presidència, etc. En a lguns casos patrocinen actuacions privades de recerca i , també, la pub l i cació de t re­bal ls geog ràfics i revistes d ' i nterès geogràfic genera l .

c ) E ls Aju ntaments, l es Mancomu nitats d e Mun icipis i e ls Consells Comarcals. Moltes d 'aquestes insti­tucions tenen serveis de recerca que posseeixen un cont ingut geogràfic ben c lar : d iv is ions m u n ic ipa ls admi­n istra�ives, f ixació de l ín ies de transport, estab l iment de mercats, determinació de zonif icacions u rbanes, mo­d if icacions del traçat v iar i , c reació i manteniment de parcs i jard ins , etc . Tot això comporta u na actuació sobre el territori que efectuen serveis tècnics especia l itzats, en molts dels q ua ls trebal len geògrafs .

D 'aquest tenor són notables a lguns resu ltats obtinguts a d i ferents m unic ip is i comarq ues per l l u rs patronats de l ' hab itatge, per les oficines d ' informació cartogràfica, per les del pad ró d ' habitants, per les oficines de m i­l lora del pa isatge u rbà, etc .

A Barcelona, és clar, ca l afeg i r-h i les ofic ines encarregades de la preparació dels Jocs O l ím pics, que han ha­gut d 'efectuar treba l ls de recerca referents a l 'estructura del subsòl , a problemes d 'escorrent i u , etc.

A més d 'aq uests tres g rans blocs d ' institucions que real itzen recerca geogràfica (Genera l itat, D iputacions, Aju ntaments, Mancomun itats i Conse l ls Comarca ls) h i ha a ltres inst itucions, tant of ic ia ls com privades, q u e tam bé efectuen recerca científica en el camp de l a geograf ia . Seria enutjós, p e r reiterati u , de fer e l deta l l de l l u rs actuacions, ja que es repetir ien conceptes que ja han estat expl icitats . Potser per a ixò és suf ic ient de mencionar-les :

- Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya ;

- Consejo S u perior de Investigaciones Científicas, on existeix un Departament de Geografia i nclòs en l ' Institut de Geog rafia, Etnolog ia i Història de la I nstitució Mi là i Fontanals ;

- els serveis d'estudis d 'a lgunes caixes i d 'a ltres entitats f inanceres i d 'estalvi , entre e ls qua ls ca l mencio-

240

nar per la seva continu·ltat. extensió i qua l itat la " Col · lecció Cata lu nya Comarca l " de la Caixa d ' Estalvis de Ca­ta l unya ;

- Institut Català de Pro moció del Transport ;

- Servei Geològic de Catalunya ;

- Servei d'Extensió Agrària ;

- Com issió Geogràfica del Servei Geog ràfic de l'Exèrcit ;

- Institut Català d'Antropologia ;

- Cong rés de Cultura Catalana, Àmbit VIII d'Ordenació del Territori i a lguns grups de trebal l que al seu redós emprengueren estudis de caràcter loca l i comarca l ;

- Corporació Municipal Metropolitana de Barcelona i Entitat Mu nicipal Metropolitana de Barcelona ;

- Instituto de Estudios de Adm in istración loca l ;

- Associació Catalana d e Ciència Regional ; etc.

F ina lment. cal fer menció de l ' Institut d'Estudis Catalans, en el qual la Secció de Ciències aplega la Insti­tució Catalana d'Història Natural que efectua recerques d 'evident contingut geogràfic, tal com es posa de manifest en mol ts dels a rt ic les i nclosos en el seu Butlletí. i la Secció de Fi losofia i Ciències Socia ls que ap le­ga d ues Entitats f i l ia ls que específ icament orienten l l u rs activitats a la ciència del territori : la Societat Cata­lana d'Ordenació del Territori (SCOT) i la Societat Cata lana de Geografia .

Des del 1 935, data de la seva fundació, la Societat Cata lana de Geografia es ded icà a la recerca i a la d ivu l­gació de la c iència geog ràfica . Són notables els seus cu rsos especial itzats, els trebal ls conju nts amb p rofes­sors estrangers especia l ment invitats, els debats que ha organitzat sobre temes d iversos de caràcter geo­gràfic, i la seva part ic ipació en la recerca en cam ps específics : organització del territori , debat sobre la d iv is ió territoria l , defensa de l medi ambient, d idàctica i metodologia de la geograf ia , etc. Per la seva p ròpia natu ra , la Societat Cata lana de Geog rafia no està adscrita a cap corrent científic o ideològ ic . Per a ixò, l a seva preo­cupació pels problemes de la terra i el camp de les seves recerques és obert i p l u ra l , i ha experi mentat. a l l larg de l tem ps , l es mateixes variacions i a lteracions que ha viscut la ciència de la geograf ia .

Quan, l ' any 1 986, el Departament de Geografia de la U n iversitat de Barcelona s 'encarregà de l ' organ i tzació del Congrés Regional de la U G I (U nió Geogràfica I nternacional) ded icat als Països Med iterran is , la Societat Catalana de Geografia t ingué cura de la preparació de la reun ió de la Comissió del Comerç i, després, en pu­b l icà les actes . L'any abans havia organ itzat a Barcelona la I I I Reun ió Plenàr ia del Grup de Trebal l Permanent I nternacional de la Geografia de la I nd ústr ia Tèxti l . E l 1 987 , la Societat Cata lana de Geografia , conju ntam ent amb l 'Acadèmia de Ciènc ies d 'Hongria i el Departament de Geografia de la U n ivers itat de Barcelona, orga­n i tzà la Pri mera Reun ió Cata lano-Magiar sobre Planejament Regional i U rbà . L'any 1 989 organ itzà les Jorna­des sobre Reg ional ització del Territor i , amb el suport de la D iputació de Barcelona . De totes aquestes reu­n ions, han estat pub l icats els trebal ls en la revista de la Societat. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.

Hom pot veu re, doncs, en aquest breu resum, que la Societat Cata lana de Geografia ha estat present en e ls debats més punyents de la ciència geogràfica, contribu int a l lur organ ització i aportant e l resu ltat d 'a lgunes de les recerq ues dels seus soci s .

La difusió de la recerca geogràfica : les revistes

Sens d u bte u na part i mportant de qua lsevol branca de la ciència és la de d ivu lgar e ls resu ltats de les recer­q ues. Això s'aconsegueix pub l icant aquests resu ltats en forma de l l ib res i a rt ic les de revista . Si bé c ita r aqu í tots e ls l l ib res que tracten específicament temes geogràfics seria força l larg , el que s í que es farà serà de destaca r U I1 conju nt de revistes s ign ificatives .

A la U n ivers itat de Barcelona hom pub l ica les revistes següents : la Revista de Geografia, el pr imer n ú mero de la qua l aparegué el j u l io l-desembre de 1 967, i que ha aportat uns treba l ls , sobretot en el decenn i de ls se­tanta, que mostren una obertura molt i mportant als nous corrents ; la revista Geo-crítica va publ icar el pr imer nú mero el gener de 1 976, i f ins a l 'actua l itat n 'ha pub l icats vu itanta-dos ; aquesta revista es ca racteritza per la introducció de qüestions innovadores, s i no provocatives, sobretot en e l cam p de la geog raf ia h u mana ; u na tercera revista és Notes de Geografia Física, que va aparèixer el desem bre de 1 979, i ha publ icat setze n ú­meros, i que tracta dels temes medioambientals pr incipalment (geomorfolog ia , c l i matologia , paisatge vege­ta l , etc . ) . AI Departament de Tarragona hom pub l ica Tarraco, centrada especia lment en temes geogràfics re­lacionats amb les terres de Tarragona ; i l ' Estud i Genera l de Lleida pub l ica els Quaderns del Departament de Geografia i Història.

241

La revista Documents d'Anàlisi Geogràfica, d 'aparic ió semestra l , és la pub l icació del Depa rtament de Geo­grafia de la U n iversitat Autònoma de Barcelona. Es caracteritza pel seu l l igam amb els problemes més ac­tua ls i per l 'atenció que presta als corrents més recents del pensament geog ràf ic, amb un especial i nterès pels continguts de la geog rafia ang losaxona. Aquesta revista és la fus ió de d ues ant igues rev istes del mateix departament, Documents d'Anàlisi Territorial i Documents d'Anàlisi Metodològica.

La Revista Catalana de Geografia fou l 'òrgan de la Societat Catalana de Geografia a la pr imera etapa de la seva pub l icació, quan comptava amb el mecenatge de Josep M. Puchades . En aquel la etapa (del gener de 1 978 a l j uny de 1 982) aparegueren d ivu i t números on es van inc loure a rt ic les de cont ingut d ivers. Després de la mort de Puchades, la Revista Catalana de Geografia pertany a l ' I nstitut Cartogràfic de Cata l unya, q u e des d e l maig de 1 985 n 'ha pub l icat 1 1 números.

Des del mes de desembre de 1 984, la Societat Catalana de Geografia pub l ica la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. F ins a l 'abr i l de 1 990 n 'han aparegut vi nt-i-dos números, en e ls qua ls ha publ icat e l text de nom broses conferències i l l i çons impartides a la tribuna de la Societat, a ix í com treba l l s de ls seus socis i e ls resu ltats de d iverses reun ions i trobades amb geògrafs estrangers.

La revista Espais és pub l icada pel Departament de Polít ica Territoria l i Obres Públ iques, i té un doble interès : d ' una part són mo l t interessants e l s art icles de contingut teòric, i de l ' a ltra destaquen les informacions sobre el territori de les actuacions del mateix Departament.

Ideologies, mètodes i paradigmes

La recerca geogràfica a Cata lu nya avui reflecteix l 'estat general d 'aquesta ciència, que es caracteritza per l ' ex is­tència coetàn ia de d iferents corrents ideològics, de d iferents maneres d 'enfocar e ls trebal ls d ' i nvestigació .

J a sóm l l uny d e l a un iformitat existent du rant e ls pr imers decennis del seg le XX, quan l a geografia cata lana seg u ia f idelment els camins fixats per l 'escola poss ib i l i sta francesa d i r igida pels postu lats de Vidal de la B la­che. Fou a partir dels anys c inquanta quan començà a l món c ientífic geogràfic u na revis ió profunda de ls m è­todes i dels conting uts d'aquel la escola . Aviat la ciència de Cata lunya i ntentà sort i r de l ' aïl lament i m posat pel règ im pol ít ic imperant i s 'obrí a ls nous corrents.

És veritat que e ls plantejaments vel l s i nous coincid i ren -i coincideixen-, i no es pot assegu ra r que avui no existeix in geògrafs que d ' u na manera més o menys clara conti nuïn f idels a l model vida l i à ; però també és cert que a la geografia catalana s 'han succeït i assajat e ls mètodes i p lantejaments que han anat portant e ls a i res renovadors .

A més, l ' i nterès de l ' i nvestigador s 'ha obert a problemes que abans hauria semblat estrany de t robar-los en el fonament d ' u na recerca geogràfica seriosa . Per exemple, la concepció de la reg ió com u na un i tat de p la­n if icació i no com una u n itat estàtica i concreta, com u na un itat entesa com un ens de l ímits i ndef in its en la qua l són determinants els feixos de fl uxos i d ' i nterrelacions ; els problemes de subdesenvolu pa ment no so­lament atr ibuïbles a països l l unyans, s inó a ls inserits a l si de la societat cata lana, tant a ls sectors més degra­dats i marg ina ls de la societat u rbana com a à rees determ inades del món rura l ; l ' anà l is i dels moviments pen­d u lars , l ' actuació dels g ru ps de press ió popu lars entesos com a factors d inàmics de configu ració de la ciutat ; la valoració de les relacions entre la geog rafia i l 'ecolog ia ; l ' estudi dels impactes dels riscs natura ls en les activitats humanes, i les d 'aquestes sobre el medi f ís ic ; tots aquests exemples són u na petita mostra de les qüestions que ocupen les pr incipals l ín ies d ' i nvestigació dels geògrafs catalans d 'avu i .

Durant aquests darrers v int anys q u e van des del 1 970 f ins a l 1 990, a l a geografia cata lana s 'han produït can­vis metodològics q ue, com és natu ra l , han afectat la recerca i e ls resu ltats que s 'han obt ingut . Ja hem ind icat abans que fins els anys c inquanta-seixanta, en el conjunt de la geografia cata lana era preponderant la ten­dència possib i l ista que en certs casos ha contin uat f ins ara , determ inant trebal ls d ' i nvestigació de caràcter molt més sociològic que no pas especu lat i u . La crítica a l possib i l i sme a rribà a Cata lu nya més tard que a d 'a l­tres parts d ' E u ropa (per raons pol ítiques, ideològ iques, institucionals i , f ins i tot, corporat ives) , amb la sepa­ració cada cop més profunda entre geografia apl icada i geografia activa, segu int e ls postulats de Pierre Geor­ge, i la renovació quantitativa que caracteritzà part de la geografia catalana dels anys setanta amb la i nt roduc­ció de noves tècniques d 'anà l is i i de noves temàtiques q ue, per la teoria de s istemes, portava a una manera deductiva d 'entendre e ls problemes, essent notables a lgu nes recerques de geog rafia agràr ia , de ls t ransports i anà l is i locaciona ! . Segu rament, però, la geografia q uantitativa no va ser mai majoritària a Cata l unya .

També el decenn i dels setanta a Cata l u nya es va estendre, com a tots e ls països de l 'occident eu ropeu , una nova orientació que marcà profu ndament l a recerca : la constatació ja antiga que el geògraf no pot ob l i da r e l mètode h istòric i que l i ca l afeg i r la preocupació social i la sens ib i l itat envers els problemes econòm ics portà la geografia cap a u na anàl is i clarament marxista . Val a dir que, per la tradició i nd iv idual ista dels geògrafs de Cata l unya, pel pes de l 'amb ient i per una certa desconfiança envers les edif icacions massa concretes i aca-

242

bades, les recerques dels geògrafs marxistes cata lans no es caracteritzaren per u na estretor dogmàtica n i es preocuparen massa de manten i r ortodòxies -o heterodòxies- determinades.

E ls movi ments pol ít ics i socia ls , el canvi de les expectatives econòmiques, i les var iacions en e l context i en l 'equ i l i b ri i nternacional amb l 'aparic ió de plantejaments geog ràfics nous i tendències d isg regacion istes, portà, de nou, a una revis ió dels objecti us i mètodes d 'anà l is i de la geograf ia . Tota u na sèrie de fets que es produ f­ren tam bé a la societat cata lana no podien permetre que la geografia catalana hi restés insensib le : la creixença u rbana, l 'explosió demogràfica, el bu idament rura l , la general ització del transport privat i la construcció de nous eixos de comu n icació, l 'agud ització dels problemes socials i pol ít ics, l ' esgotament d 'a lgunes fonts d 'e­nergia clàssica, el peri l l que comportava l 'explotació prematura d 'a ltres, la necessitat de conservació del medi natura l , la constatació de l 'existència d 'à rees marg i nades, el convenciment que la p lan if icació cal assentar-la en fonaments nous i més rea l i stes, la creença d ifosa que les ideologies antigues no podien respondre ade­q uadament a les exigències noves, també portaren la geog rafia a u n canvi de p lantejaments. Fou el moment en què hom veié l ' apar ic ió del corrent radical , del corrent human ista, de l 'eclosió d ' u na nova geografia reg io­na l , mostres dels assaigs d 'enfocar els problemes de la recerca geogràfica des de punts de vista d iferents.

D'a lguns d 'aquests corrents nous, la geog rafia cata lana ja en pot mostrar els resu ltats . Tes is doctora ls , re­cerq ues en curs, treba l ls pub l icats en forma de l l i bre o en les revistes anteriorment citades mostren aquesta adaptació de la geografia cata lana a les aventu res més actuals del pensament científic geog ràf ic .

Molts d 'aquests moviments han estat adaptats amb èxit g ràcies a la madu resa i a l 'extensió adqu i rida d u rant aquest v icenni descrit . pel cos d 'ensenyants i investigadors. Per molt que hom pugui adopta r u na act itud crí­t ica i p unyent davant la jerarq u ització de la docència u n iversitària, és obl igat de reconèixer que les dades se­güents són reveladores de dues situacions ben d ispars : en començar l 'any 1 970 hi havia un catedràtic de geografia a les un ivers i tats catalanes. S 'acaba 1 990 amb u na desena de catedràtics i amb u na consol idació dels estud is del tercer cicle, amb tota la corresponent f lor ida de tesis i de noves recerq ues.

Una conclusió que obliga a mirar endavant

Es pot acabar aquest trebal l af irmant que la geografia cata lana està cada vegada més integ rada en la societat actual i que se sent coprotagon ista de la transformació constant de la c iència . Els estud is i la recerca geo­gràfica en general , tant si volen cont inuar essent bàsicament descriptius , com si es volen inc loure en els es­tud is de plan if icació, com s i formen part de l 'onada crítica que mou les ciències socia ls , contrib ueixen a u na posada al d ia i a u na modernització de la geografia que la conti nuarà fent út i l a la societat .

Potser en constatar aquest fet i senti r la necessitat d 'aprofund i r u na med itació com u na sobre el p lantejament teòric i l 'ori entació futu ra de la recerca, la Societat Catalana de Geografia ha volgut i n ic iar e ls treba l l s enca­m inats a la celebració, a l començament de la pr imavera del 1 99 1 , del Pri mer Cong rés Català de Geograf ia .

Nota :

En la redacció d 'aquest text ha col· laborat E n ric Mendizàbal i Riera , de la Societat Catalana de Geograf ia .

La rece rca e n h i stò r i a Mon tserra t Duran

Societat Catalana d ' Estudis H i stòrics. I E C

245

L'objecte d 'aq uestes pàg i nes no serà ni u n compendi més o menys parcial de les l ín ies de recerca q u e se­gue ix la h istoriografia catalana actua l , ni una anàl is i crítica de ls trebal ls pub l icats e ls darrers anys . Més mo­destament. el que es pretén és presentar a lgunes reflexions de ca ire genera l que sorgeixen de l 'observació de la tasca c ientífica que desenvolupen e ls h istoriadors catalans els darrers qu i nze anys.

La h istoriografia cata lana s ' havia centrat tradic ionalment en e ls aspectes pol ít ics i inst ituciona ls . I nteressava especia l ment l ' evol uc ió de les formes de govern i de les i nstitucions de poder. Avui dia aquest t ipus d 'aproxi­mació ha perdut el seu paper hegemònic, però s ' ha mantingut en l 'àmbit de la h istòria del d ret. per un costat. i en la h istòria pol ít ica moderna i contem porània , per un a ltre. En aquest aspecte ca ldria destacar els avenços obtinguts en l 'estudi de les inst itucions mun icipals i , amb u na metodologia completament d iferent. l 'aparic ió d ' u na àmpl ia l ín ia de recerca ded icada a l 'anà l is i de les agru pacions pol ít iques i dels com portaments e lecto­rals . U na tercera via d 'aproximació s ' ha orientat vers l 'estudi de les relacions entre poder i societat, a cava l l entre la h istòria pol ít ica i la història soc ia l . U n bon exemple d 'aquesta darrera v ia són e ls trebal l s sobre la cr is i de l 'Antic Règ im i les repercussions de la Revoluc ió francesa .

En genera l , malgrat la và l ua de moltes de les aportacions fetes, per a les èpoques més ant igues p redomina encara l 'anà l is i factua l i no s ' ha avançat prou cap a una h istòria del poder que vag i més en l là del marc i nsti­tuc ional , mentre que per a les èpoques més modernes la investigació es l i m ita sovint a l ' estudi dels i nst ru­ments d 'acció pol ít ica.

Entre les noves l ínies d 'aproximació a l 'estudi del passat cal incloure la dedicada a l 'estud i de l 'evolució econò­mica . Els temes econòmics sempre havien desvetllat interès, però ha estat els darrers vint anys que s 'han mu l­t ipl icat les activitats de recerca en aquest àmbit . U na de les branques que ha rebut més atenció ha estat la de la història agrària. E ls avenços en el coneixement d'aquests aspectes han estat molt grans, tant per a les èpo­ques medieval i moderna com per a l 'època contemporània. Més enl là de l 'estudi de les activitats agràries (tèc­niques, conreus, etc. ) . s 'ha aprofundit l 'anàl is i global de l 'economia pagesa i de les formes de propietat i d 'apro­piació de l 'excedent vigents en l 'àmbit rura l . La reconstrucció de sèries (preus, rendes, producció) ha estat ob­ject iu central per als estudis referits a les èpoques moderna i contemporània, però menys per a l 'època medieva l .

No obstant a ixò, e ls investigadors tenen encara un ampl i cam p per recórrer, especia l ment pel que fa a la rea­l ització d 'estudis a part i r dels arx ius part icu lars de la noblesa catalana. En conju nt . la recerca en aquest àmbit pateix encara del caràcter estrictament local de molts dels treba l ls que es rea l itzen i de la d ivers itat de la m e­todologia emprada. Manca sovint u na vis ió g lobal itzadora que integri les especif icitats comarca ls en una ex­p l icació de més g ran abast.

Les activitats comercials i cred itícies no han atret tant l 'atenció dels i nvestigadors . Hi ha hagut més dedicac ió a l ' estudi de l comerç exterior medieval i de les relacions comercia ls amb Amèrica en l ' època moderna . Ma l­g rat la qua l itat d 'aquests i d 'a ltres trebal ls dedicats al comerç interior i a les formes de crèd it , manca encara u n coneixement e lemental del funcionament d 'aquestes activitats en totes i cadascu na de les fases de la h istòria cata lana . Les qüestions monetàries han estat prou estudiades fins a l 'època medieva l . però molt poc per a d 'a ltres períodes. Les qüestions h isendíst iques i f inanceres, en canvi , només han estat objecte d 'anà l is i acurada per a l seg le XVI I I i , especia lment. per a l segle X IX .

246

Pel que fa a les activitats manufactureres i industria ls , hi ha hagut també aportacions molt notables . En l ín ies genera ls , és més complet el coneixement que hom té de l 'evo luc ió industr ia l a ls segles XIX i XX que a ls se­g les anteriors . Per a aquests períodes hi ha hagut més treba l ls dedicats a l ' estud i de les organ itzacions cor­poratives de productors que a l 'estudi de les tècniques i de les f luctuacions de la producció . En tots e ls àm­bits i èpoques queden encara ampl is espa is de desconeixement que es van ompl int amb massa lent itud . S i hom vo l continuar aprofund int la H istòria Econòmica i I ndustr ia l caldrà posa r, d 'a ra endavant. una major aten­ció en la H istòria de la Tecnologia .

F ina lment. ca l d i r que les pr imeres aportacions en l 'àmbit de l 'anàl is i econòmica genera l , que i nclou l 'estud i de les macromagnituds, mostren l ' estat encara molt precari de ls nostres coneixements sobre el passat eco­nòmic i les d if icu ltats derivades de la ut i l ització de metodologies no compati bles

La h istòria social no té un perfi l temàtic n i metodològ ic gaire def in it , però s'h i poden inc lou re recerques que han obert vies in novadores d ins la h istoriografia cata lana. U n bon nom bre de treba l l s han estudiat e ls movi­ments socia ls , des de les revoltes u rbanes i pageses de l 'època medieva l i moderna fins a les v ic iss ituds dels a ixecaments carl i stes i a l naixement i les l l u ites del moviment obrer a ls segles XIX i XX. Aq uests estud is han proporcionat informació de pr imera importància per a l coneixement de la h istòria de les d iverses èpo­ques, però sovint s ' han mant ingut molt a rrapats a l 'anà l i s i dels fets sense introd u i r-h i prou , per exem ple, la necessària preocupació comparativa.

També en l ' àmbit de la h istòria social podríem inc loure els estudis sobre les condicions de vida q uot id iana centrats en l ' a l imentació i la pobresa . Ha estat sobretot per a l període medieva l que aquests estud is han ad­qu i ri t u na major mad u resa . Quan han estat inclosos en l ín ies d ' i nvestigació d 'àmbit internacional , aquestes recerq ues han ofert e lements comparati us de la major importància per a situar el cas cata là en un context adequat . Per a les èpoques moderna i contemporània , en canvi, comptem encara amb molt pocs treba l l s re­marcables sobre aquests aspectes.

En un sentit ampl i podríem inc loure en la h istòria social corrents de recerca com la H istòria de la Cu l tu ra , d ins la qua l ca l considerar la H i stòria de la Ciència en la seva vers ió externa l i sta, u n cam p tot j ust encetat pels h istoriadors cata lans i que obre àmpl ies possib i l itats ; la denominada H istòria de les M enta l itats, i la H is­tòria de les Dones . La H istòria de les Mental itats ha donat l loc a recerques d ' interès, pr inc ipa lment pel que fa a l 'època moderna , que han estat ana l itzades com a ind icadors del comportament i de l ' evol ució social en el seu conju nt . S ' han explotat a ixí, des d 'u na nova perspectiva, fonts ja coneg udes ; massa sovint aquestes aproxi macions no han arribat però, encara , a integrar e ls elements descoberts d ins un context més vast. La H i stòria de la Sexual itat. de g ran actual itat en altres països, tot j ust ha començat a desenvolupar-se en el nos­tre.

La H i stòria de les Dones s 'ha d ' i nscri u re en un corrent més ampl i que centra el seu i nterès en la famí l ia com a un itat bàs ica d 'estud i . Des d 'aq uesta perspectiva, a lgu nes de les propostes d ' i nvestigació sorg ides d 'aquest àmbit presenten un gran i nterès, sobretot q uan p lantegen el tema amb l 'amb ició de no l i m itar-se exclus iva­ment a l ' estudi de les condic ions de la vida femenina s inó que pretenen anal itzar la d iv is ió sexual de funcions en els d iversos s istemes d 'organ ització socia l .

L a renovació de l e s ciències h istòriques h a afectat també les ciències instrumentals de l a històr ia . E l s majors avenços han estat assol its en l 'àmbit de l ' a rqueologia, a la q ua l han estat incorporades les innovacions tèc­n iques més recents . E ls estudis arqueològics clàssics han mantingut així una g ran vita l itat. És també espe­cia lment destacable el sorg i ment de noves l ín ies d ' i nvestigació en arq ueologia med ieval , que s 'estan mos­trant molt productives, i les pr imeres passes, encara vaci l · lants, de l ' a rq ueologia industria l . cridada sens d u b­te a ten i r una gran importància .

Altres ciències instrumentals , com la genea log ia , la paleografia i d ip lomàtica i la n u mismàtica, han contribu·'t d 'u na forma remarcable a l ' avenç de la ciència h istòrica amb l 'ed ició de corpus documenta ls i num ismàtics que han permès precisar cronolog ies i àmbits d 'actuació.

Vold ria c loure aquestes reflexions amb alguns comentar is de cai re genera l sobre l ' estat de la recerca h istò­rica a Cata lu nya . La recerca h istòrica es desenvolupa, actualment. tant d ins com fora de l 'àmbit u n iversitar i . De sempre la h istoriografia local ha estat practicada a Cata lunya, a vegades amb u n nivel l de r igor ben re­marcable . Però els da rrers anys s 'ha produït. en aquest àmbit. un progrés q ua l itat i u que ca l destacar . Pot és­ser concretat en l 'enorme tasca que d uen a terme els centres d 'estudis comarca ls i loca ls , on són molt act ius nombrosos h istoriadors amb formació un ivers itàr ia . La g ran producció que fomenten i publ iquen ha s uperat. e ls anys recents, el ca i re estretament erudit per incorporar-se als corrents h istoriog ràfics més actua ls . És per a ixò que resu lta del tot ind ispensable m i l lora r els canals d ' i nformació i de coord inació entre e ls centres co­marcals i e ls departaments un iversitari s .

247

Una pr imera passa en aquest camí hau ria d 'ésser assegura r u na d ifus ió suf ic ient de les pub l icacions rea l itza­des pels centres comarca ls . En aquest sentit és especia lment lamentable que l 'esforç in ic iat per la Genera­l i tat per a posar a l ' abast de tothom les pub l icacions d'aquests centres m itjançant u na Hemeroteca Nacional no hagi a rr ibat f ins ara a bona f i . Caldr ia , també, m i l lorar les xarxes de d ifus ió de tesis doctora ls i de l l i cen­ciatura per tal de fer-les més fàc i lment abastables per a ls investigadors i nteressats .

U n segon problema d 'especial gravetat deriva del caràcter ind iv idua l de la majoria de l 'esforç de recerca q ue es desenvo lupa a Catal u nya. Aquest i nd iv idua l isme impedeix d'abordar programes d ' investigació de gran abast, aprofitar com caldr ia les noves tècniques de tractament de la informació, i extreu re benefic is del t re­ba l l interd isc ip l inari . Conseq üència en bona part d 'aquestes l im i tacions és que e ls nombrosos trebal ls de s ín­tesi pub l icats e ls darrers anys no presenti n ga i res aportacions noves. És ind ispensable, doncs, fomentar l ' i n­tercanvi d ' i nformació i la col · laboració entre els d iversos departaments u n ivers itar is dedicats a la recerca h is­tòrica, a ixí com entre e l ls i e ls a ltres n uc l is de treba l l act ius en el país .

U na darrera qüestió a considerar és el relat iu aïl lament en què es desenvolupa la tasca de recerca h istòrica respecte a l ' estranger. En u na bona part , aq uest aïl lament deriva d ' u na i nèrc ia que afecta moltes a ltres acti­vitats a més de la h istòria . Les conseqüències són molt greus . Arriben tard i d istors ionades les i nnovacions metodològ iques sorgides a l 'estranger. Es perd, tam bé, la poss ib i l itat de rea l i tzar h istòria comparativa , a m b l a g reu l im itació fonamenta l q u e a ixò comporta . D'a ltra banda, existeix molt poca col ' laboració d ' investigadors catalans en projectes de recerca d 'àmbit supranacional , i no es fomenta n i entre els a l um nes n i entre els ma­teixos h istoriadors l ' i n terès per les h istòries d'a ltres països, desconeixement que suposa un g reu dèficit en la formació dels investigadors cata lans . Quedem així condemnats a fer una h istòria tancada i pobra en u n país que es caracteritza per haver t ingut una h istòria oberta a l món. H i ha ara més poss ib i l i tats de superar aq uest problema, però cal que des de tots els àmbits v incu lats a la recerca h istòrica, i nclosos e ls inst i tuc ionals , hom fac i tots e ls esforços per a fer-ho viable .

La rece rca e n ped a g o g i a Jaume Sarramona

Departament de Pedagog ia . U n ivers itat Autònoma de Barcelona

251

Consideracions inicials

Cata l u nya té u na g ran trad ic ió pedagòg ica. Les pr inc ipals innovacions educatives d 'aquest seg le sempre han t ingut u n ressò especial entre nosaltres, de manera que s 'ha mantingut un ca l i u , f ins i tot d u rant e l l l a rg pe­ríode paral itzador i regress iu que sign if icà la d ictadu ra franqu ista . I ha estat precisament aquest ca l i u el que ha permès de retrobar el camí renovador u na vegada normal itzada la democràcia i recu perades les nostres i nstitucions nacionals de govern.

Ara bé, el temps no ha passat en va, de manera que se'ns exigeix u n esforç compensador i s up lementari per a posar-nos a l n ivel l i nternacional que teníem a l començament del seg le . D 'a ltra banda , l 'educació és u n dret general itzat i no n ' h i h a prou amb i n ic iatives puntuals , que afectin grups concrets de mestres i a l u m nes, s inó que cal pretendre la genera l ització de tots e ls avenços a l conjunt del s istema educati u , perquè beneficïl tots el c iutadans de Cata lunya.

Precisament per l 'ampl i tud, la complexitat i la d ivers itat del s istema educatiu , no resu lta fàc i l de fer una anà­l is i acurada de la situació actual de la recerca pedagòg ica . ( l ) Certament hi ha moltes in ic iatives de caràcter més o menys puntua l , però la falta d ' un organ isme que les recu l l i totes d 'u na manera s istemàtica en d if icu lta el coneixement i la d i fus ió .

La segona q üestió és que quan s ' i nforma sobre i n iciatives pedagògiq ues novedoses no h i sol haver l 'avalua­ció perti nent respecte a ls res u ltats rea ls i pr incip is de genera l ització ; en a ltres casos es tracta d 'ava luac ions per a excl us iu ús intern de l 'organisme o centre que les real i tza .

A aquests antecedents cal afegi r en els darrers temps l ' existència d ' u n debat epistemològ ic sobre la m eto­dolog ia més apropiada per a du r a terme la recerca pedagògica, debat que s 'estén a la natura mateixa d 'a­q uesta recerca . Es tracta de supera r els estrictes esquemes empírico-experimenta ls , i mportats de les c ièn­cies físico-natura ls , i trobar les variacions i metodologies més adients per a poder conèixer en profunditat e ls fenòmens educatius . La resoluc ió del debat serà , sens dubte, enr iqu idora i superadora de p lantejaments s im­p l istes, però en aquests moments suposa una certa desorientació en e ls investigadors i . a vegades, l ' esta­b l iment de posicions antitètiq ues, no mancades de forta càrrega ideològica . El peri l l pot estar a v incu lar po­s ic ions pretesament renovadores amb la manca de rigor, quan aquest ha d 'ésser present en tota recerca , s igu i de l cai re que s igu i . En aquest mateix sentit s ' ha de reaf irmar el princ ip i que no es pot considera r recerca q ua lsevol i n iciativa, encara que s igu i innovadora .

Per a compl i r l 'encàrrec que se m ' ha fet. repassaré els diferents nivel ls i modal itats del s istema, posant a l mateix temps les aportacions i l es mancances o pu nts crítics que esperen soluc ió . U na segona part es ded ica a fer propostes concretes per a potenciar la investigació a Cata lunya en el futur .

Tam bé ca ldrà fer l 'adverti ment que en molts casos no es diferenciarà entre la investigació pedagògica de ca i­re científic estricte, i els programes que tracten de mi l lorar o qüestionar la pràctica pedagòg ica m itjança nt propostes innovadores, encara que no hag in arribat a formular u na teoria pedagòg ica estructurada. Això és 8i x í d8v8nt 18 dificu ltat de dist ing i r-ho en certs casos, i com a advert iment que una i n iciativa experiencial pot ésser el pr imer pas d ' u na recerca posterior més acurada.

252

El nivell pre-escolar

El n ivel l pre-escolar és, sens dubte, u n dels més inqu iets i de més tradic ió al nostre país. L 'educació psico­motri u , el coneixement de l 'entorn i la preparació per a la lecto-escriptu ra han estat els pr inc ipals cam ps d 'ac­ció ; aquesta darrera d ins l ' àmbit genera l de desenvolupament de la comu n icació interpersonal .

Arribades les propostes d e norma l ització l i ngüística, e ls programes d ' immers ió han posat a prova l a capacitat del sistema per a ensenyar el cata là a ls nens de medis fami l iars i socials on no és emprada hab itua lment la nostra l lengua. Cal d ir que no h i ha hagut problemes en aquest terreny, quan e ls mestres són cata lanoparlants.

No hem avançat tant, però, en els mètodes per a l 'ensenyament de la lecto-escriptura . Per d ues raons fona­menta l s : a) la genera l ització d ' u na metodolog ia específ icament anal ít ica, fonamentada en l 'aprenentatge a'll lat dels sons ( mètode " l letra a l letra " ) . i b) el poc convenci ment que molts mestres de pre-escolar han t ingut f ins fa poc de la necessitat i poss ib i l itat de l 'aprenentatge de la l lengua escrita abans dels s is anys. La s itua­ció, tanmateix, està variant i els mestres han introduït modif icacions sensibles en la metodolog ia de la lectu­ra , a lhora que es genera l i tza la confiança en les poss ib i l itats de l 'aprenentatge de la lecto-escript u ra a part i r dels q uatre anys. Prog rames que incorporen l 'ord inador en aquest n ive l l , m itjançant la su bstitució del teclat per targetes, constitueixen demostracions palpables dels canvis esmentats .

En aquest mateix n ivel l es podr ien s ituar els avenços aconseg u its en el desenvo lupament de les tècn iques d 'estim u lació precoç dels nens deficients, f ins al punt que s 'aconsegueixen uns aprenentatges i i ntegració social impensables anys enrere. En aquesta l ín ia ca ldrà interpretar la i ntegració dels nens amb necess itats educatives especia ls als centres ord i nar is d 'educació bàs ica . L l igar la immersió l ingü ística i el t ractament de certes deficiències -la sordesa, per exemple- encara té molt camp per recórrer.

L'ensenyament bàsic

L'ensenyament obl igatori , amb la seva d ivers itat d 'àmbits d 'actuació, ha estat trad iciona lment u n l loc adient per a la investigació pedagòg ica . Si l 'avenç no ha estat major, poss ib lement hagi estat perquè d u rant anys ha existit u na separació entre les inst itucions un iversitàries i formadores dels mestres i les in iciadores de la formació permanent i de renovació pedagòg ica . Les pr imeres s ' han mant ingut desl l igades de la rea l itat de les au les, fent reflexió pedagògica descontextual itzada, mentre el món de la pràctica docent avançava per camins bàsicament experiencia ls , sense el necessari suport teòric i científ ic . Fins a la recuperació de la de­mocràcia, els projectes d 'oposició po l ít ica han pesat moltes vegades més que la co l ' laboració entre persones i i nst itucions. L 'expl icació és fàc i l de trobar q uan s'adverteix que l 'ed ucació sempre és un fenomen ideològic per naturalesa, de manera que resu lta dif íc i l sostrau re ' l del debat polít ic q uotid ià , especia lment en períodes confl ict i us .

La superació d 'aq uesta d istanciació es pot avu i constata r en la part icipació de ls centres i departaments u n i­vers itaris en la rea l ització i ava luació de prog rames innovadors, a ixí com en la rea l ització de cursos de post­grau d i r ig its a l professorat en acti u : educació especia l , música , educació física, logopèd ia , assessorament psi­copedagògic, educació d 'adu lts, etc.

Capítol a part mereixen e ls I nstituts de Ciències de l ' Educació de les nostres U n iversitats que, a banda de la seva tasca en la formació permanent del professorat -especial ment per haver assumit la responsab i l itat del reciclatge del cata là-, també han t ingut protagonisme en la recerca. especia lment perquè són organ ismes de suport f inancer per a i n iciatives dels centres escolars, s i bé no h i ha criteris gaire objectivables per a va­lorar e ls d iferents projectes ; les propostes obeeixen a vegades a " modes " i, f ins i tot. a necessitats de rea­l itzar trebal l s acadèmics per part de professors que segueixen estud is de l l i cenciatura o de postgrau .

E n conju nt. l 'ensenyament bàsic h a avançat e n e l procés d e normal ització l ingüíst ica , però aqu í ca ldria d i r que molt més en la l lengua escrita que en l 'ora l . E l fet que una g ran part de l professorat s igu i caste l lanopa rlant segueix essent un obstacle dif íc i l de salvar. Amb tot. h i ha estud is que demostren la conveniència dels pro­g rames d ' im mers ió ; atès que no perjud iq uen, ans al contrari , e ls a l umnes que hi part ic ipen, amb indepen­dència de l l u r l lengua fam i l iar . Cal d i r que els programes de norma l ització l i ngü ística han estat potser e ls més preocupats per investigar acuradament els resu l tats aconsegu its.

Un terreny igua lment i m portant és el d ' i ntegració dels a l umnes amb necessitats educatives especia ls , oficia­l i tzat des del 1 984. A manca d ' una ava luació àmpl ia , que demostri totes les imp l icacions que la mesura a rriba a ten i r, ca l advert i r la d imensió posit iva que suposa la convivència d 'aquests a l umnes amb la resta de les escoles ord inàr ies. La i ntegració ha portat també la i ncorporació a l s istema escolar d 'equ ips de profess iona ls especial itzats -equ ips d 'atenció psicopedagògica- que han reforçat l 'acció dels docents de l ' au la i han des­envo lupat programes, tècniques i i nstruments específ ics . Hi ha hagut investigacions concretes sobre progra­mes i metodologies per a a l umnes deficients físics i psíqu ics.

Un a ltre aspecte innovador, que amb el temps haurà de demostrar la seva eficàcia i viab i l itat. és l ' apl icac ió

253

d ' un nou concepte de p lan if icació cu rricu lar. Proposat a m itjan decenn i de ls vu itanta, encara té u n ca i re ex­perimental però s 'haurà de genera l itzar en la futura pri mària i secu ndàr ia . Aquesta proposta, que deixa u n a m­p l i marge d 'autonomia a ls centres i professors, constitueix u na autèntica prova de foc per a la profess ional itat del docent i per al trebal l en equ ip del professorat. Un aspecte posit iu és el fet que la i nspecció s 'ha vist imp l i cada i ntensament en aquest terreny, però una l im itació important és que l 'estructu ra de d isseny propo­sada res u lta molt complexa i no massa clara en a lguns aspectes, la q ua l cosa pot dif icu ltar-ne l 'ap l icació per part de tots els mestres i professors . La incorporació de mitjans àud io-v isuals i noves tecnologies en general és encara reduït. H i ha u n abisme entre el paper que aquests m itjans tenen a la vida ord inàr ia i el que tenen a l ' escola. L'escassa d ifus ió de les noves tecnologies es pot expl icar tant per u na manca de coneixements tècnics per a emprar-los degudament. com per u na concepció de l 'ensenyament com u na tasca exc lus iva de comu n icació i nterpersona l . La rea l itat és que no s 'esgoten les poss ib i l itats que les noves tecno log ies ofe­reixen per a l 'adqu is ic ió de coneixements i hab i l itats, com ja han demostrat sobradament en la formació ap l i­cada a l món labora l , per exemple .

Són comptats e ls exemples de centres escolars que treuen tot e l partit a ls mitjans de comun icació, amb pro­g ramacions integradores de l l u r ús ; una excepció notable, però, ha estat la ut i l ització de la premsa a l ' escola . Dels programes de ca i re monogràfic referits a la ut i l ització del vídeo i l 'ensenyament assist it per ord inador a l 'ensenyament bàsic, que en el sector púb l ic s ' i n ic ià a mitjan decenni dels vu itanta, hi ha xifres of ic ia ls de centres, p rofessors i a l umnes imp l icats, però no han estat pub l icats els possibles res u ltats educati us , a ex­cepció d ' un programa específ ic sobre el logos . La creació dels " centres de recu rsos " ha suposat un i m por­tant pas per a confecciona r i fac i l i tar material pedagòg ic àud io-v isua l i i nformàtic , però el problema cont inua essent la preparació i les actituds del professorat. com s 'ha d it . A les i n ic iatives ofic ia ls ca l afeg i r les sorg i­des del sector privat. en centres concrets que a ra són també una bona mostra del que hom pot fer en aquest àmb it .

Ca l afeg i r que d ins l 'ensenyament bàsic h i ha programes específics, sobre aspectes puntua ls , d ' i ndubtable interès per a la preparació de ls a l umnes per a la vida actua l : educació per a la sal ut. educació m usica l , d ' i n­troducció de la c iència , etc. Amb tot. novament manquen les valoracions exhaustives que permetin de treu re conc lusions genera l itzades.

U n problema pendent . tant pel que fa a l n ivel l pr imari com a l secundar i , és l 'ava luació segons criteris m íni­mament objectivables. La total autonomia que tenen centres i professors imposs ib i l i ta de fer com paracions i t reure concl us ions sobre els n ivel ls rea ls de coneixements dels nostres a l umnes, la qual cosa passaria per l 'ap l icació en algun moment de proves estandard itzades. Encara que el tema s igu i polèmic, la p resa de de­cis ions en pol ít ica i p lan if icació macrocurricu lar hau ria de fomentar-se en l 'objectivació dels n ivel ls assol i ts ; sense que a ixò s ignif iqu i v incu lar forçosament res u ltats i qua l if icacions personals dels a l umnes. H i ha proves elaborades i pub l i cades -encara n 'h i podria haver més-, però falta la i n i ciat iva de fer-les servir amb caràcter d iagnòstic i p rospect i u . S ' han donat a lguns antecedents a l respecte, una valoració global del cicle i n ic ia l i de l c ic le m itjà d ' E . G . B . En ambdós casos la in ic iativa ha estat del M EC, amb la participació d i recta de la i nspec­c ió . Els resu ltats, molt genera ls en el cicle in ic ia l i no d ifosos en el mitjà, no t ingueren a ltres conseqüències pràctiques s inó paral itzar la reforma del cicle superior.

L 'educació compensatòria es veu reflectida en in ic iatives com les "au les-ta l ler" i e ls progra mes d 'atenció es­pecia l , en zones depr im ides de l 'à rea metropo l itana de Barcelona. En aquest mateix context caldria s i tuar l 'a­tenció que , des del curs 83-84, s 'ha començat a donar a l 'escolarització dels nens g itanos i d 'or igen afr icà, s i bé s ' ha de reconèixer que l 'èxit no ha estat el desitjat. car el n ive l l de deserció és e levat .

A més d 'aprofund i r i ampl iar aquests prog rames, ara caldria pensar en l ' educació m u lticu l tu ra l en u n sentit molt més ampl i , de cara a la plena i ntegració europea, quan l ' i ntercanvi de persones serà un fet genera l itzat . Educació m u lt icu l tura l que passa pe l conreu de les actituds corresponents i que es complementa amb l 'en­senyament de les l lengües estrangeres. I aqu í té el nostre s istema educat i u u n autèntic desafiament, si vo­lem aconsegu i r l 'object i u del domin i genera l i tzat de q uatre l lengües en f ina l itzar l 'ensenyament ob l igatori a setze anys . Aquest object iu no passa tant per l ' in ic i pr imerenc de l 'ensenyament de les l lengües -com es fomenta en u n programa de cai re experimental- com per la preparació adequada del professorat, i la intro­d ucció d 'aq uests ensenyaments u na vegada consolidats el cata là i castel là ; precisament quan l ' a l umne pugu i fer servi r l es l lengües estrangeres més enl là de l ' au la .

Ensenyament secundari

La més recent renovació pedagògica de l 'ensenyament secundari passa per l ' experi mentació del nou període 1 2-1 6, que s ' i n ic ià el curs 84-85 i que impl ica una reforma curr icu lar i organitzativa important. Sens d u bte ha estat decisiva aquesta " experi mentació" -entre cometes, perquè no es tracta rea lment d ' un d isseny experimenta l de recerca- per a la renovació que proposa la nova l le i d 'ed ucació. Afeg im , tan mateix, q u e

254

una valoració global que contrastés va loracions internes i externes encara no ha vist la l l um a l nostre país .

La i nvestigació pedagòg ica en l 'ensenyament secundari ga i rebé es pot dir que es redueix a les " d idàctiques de . . . " , a la preocu pació de com ensenyar les d iverses matèries, com si aquest fos l ' ún ic àmbit d 'acció peda­gògica en aquest n ive l l . Sense entrar ara a debatre s i rea lment existeix una manera d iferenciada d 'aprendre les d iverses matèries escolars -cosa que avu i d iscuteixen molts autors-, aquesta preocupació d idactic ista s 'expl ica en func ió de la ma nca de formació professional pedagòg ica que tenen els professors, els qua ls ac­cedeixen a l 'ensenyament des de l l i cenciatures un iversitàries de caràcter no-docent (del CAP va l més no par­lar-ne) La preocu pació que després senten grups de professors per adqu i r ir u na formació professional itzada no ens pot fer obl idar el dèficit genera l in ic ia l , i va en la l ín ia d idàctica ind icada . Tot a ixò sense fer desme­rèixer en absolut la dedicació i el n ivel l de coneixements en continguts que té el professorat de batx i l le rat, ceítament a l t . La s ituació és provocada per una tradic ió europea, que atorga a l 'ensenyament secundari post­obl igatori un paper de selecció per als estud is superiors, de manera que els aprenentatges semblen d 'exclu­s iva responsab i l i tat de l ' a l umne .

La introducció dels ord inadors s 'ha dut a terme en la secundària públ ica a parti r del 1 986, i han a rribat ja a la tota l itat del sector. Tanmateix s ' ha posat en fu ncionament la xarxa telemàtica educativa de Cata lunya (XTEC) , que con necta e ls centres entre e l ls i amb altres i nst itucions . Aq uest " prog rama d ' i nformàtica " , igua l com suc­ceeix amb l 'ensenyament bàsic , ha estat genera lment interpretat com la i ncorporació d ' u na matèria més a l cu rrícu l um , la " i nformàtica " , amb u n hora ri d i ferenciat, sense inserció en el conjunt de l s programes acadè­mics ; a ixò sense obl idar aquel ls casos on s 'ha interpretat que s ' havien d 'ensenyar l lenguatges de prog rama­c ió (bàsic, especia lment) , en detriment de potenciar les apl icacions d ' usuari .

D ins l 'ensenyament secu ndari podem inc loure l a formació professional , també d e g ran tradic ió a l nostre país, però i nevitablement cond ic ionada pel paper secundari que el sistema educatiu l i ha atorgat f ins a ra . La c rea­ció ( 1 986) de l ' I nstitut de Noves Professions ha estat una in ic iativa que ha obert noves perspectives, propo­sant, entre a ltres coses, una nova estructu ra curr icu lar en forma de " mòdu ls " , que tam bé ha estat adoptada pel M E C per a la pròxima reforma del s istema educati u .

Com a aspectes pa ra l ' le ls a l a F P . e s poden considerar e ls estudis q u e fan referència a l a inserció dels joves en el món labora l , així com la formació permanent rea l itzada d ins les mateixes empreses, on s 'han començat a donar col . laboracions personals i i nstitucionals entre les un ivers itats- ICEs , Departaments de Pedagogia, Escoles de mestres- i e ls sectors labora ls . Aquest és un camí que ofereix encara moltes possib i l i tats, i més si es vol fer rea l itat el pr inc ip i de la formació laboral permanent.

Formació permanent del professorat

És ben sabut que no hi ha prog rés pedagòg ic sense un professorat ben format i actual itzat . Sense entra r ara a d iscut i r qu i nes són les tasques concretes que corresponen al professorat d 'avui i de l futu r, es pot af i rmar que els programes de formació perma nent són la garantia de la recerca pedagògica ; tant és a ixí que avui es vinculen ambdós aspectes : el professorat es forma mentre investiga, i e ls programes de formació que resu l­ten efect ius són aque l ls que es v incu len a tasq ues d ' i nnovació i de recerca .

Entre les aportacions que Cata l unya ha fet a la resta de l ' Estat destaquen les " escoles d 'est iu " , estructures organ itzatives de formació permanent du rant el període de vacances d 'estiu . S i bé en els ú l t ims temps ha baixat la q uantitat d ' inscrits, el nombre d 'escoles d 'estiu s 'ha m u lt ip l icat i d ivers ifi cat considerablement, i com­prenen tam bé el període d ' " h ivern " ; tanmateix s ' ha evolucionat en la professional ització dels cursos i semi­naris, d i sm inu int els actes de contingut estrictament polít ic i de l leure, mentre es potencia la presentació d 'ex­periències renovadores i de programes de recerca .

Amb moti u de la p ròxima renovació del sistema educat iu , el Departament d ' Ensenyament ha elaborat u n pla de formació permanent, que comprèn tot el conju nt de necessitats del s istema per a u n pr imer term in i de q uatre anys .

Encara que la formació permanent es presenta com un dret i un deure del professorat, i la seva necessitat no la d iscuteix n ingú , l ' eficàcia rea l que pugu i tenir és determinada per d ues cond icions : establ iment d ' u n s istema d ' incentivació q u e estimu l i persona l ment cada professor -la qua l cosa passa per u n reconeixement de mèrits envers la promoció econòmica i professiona l-, i l 'apl icació d ' un nivel l d ' exigència que permeti de verif icar l ' ap l icab i l i tat a la tasca educativa ord inàr ia de la formació rebuda . F ins avu i , u n i a ltre aspecte no es donen, de manera que la formació permanent ha estat fruit de la inqu ietud del professorat, i no h i ha infor­mació va l idable de la seva incidència en la pràctica escolar .

Propostes

1 .- Confecció d ' un " Pla Nacional de Recerca Pedagòg ica " , que d iagnostiqu i i p lan i f iqu i les invest igacions

255

bàs iques que tenen interès per a la m i l lora genera l del s istema educat i u . La confecció d 'aquest Pla de­manaria u na recerca in icia l sobre l 'estat de la qüestió i les necessitats del s istema, de la qua l es pogues­sin dedu i r les prioritats pertinents.

2.- C reació d ' u n " I nstitut Naciona l de Recerca Pedagòg ica " , que fomenti , coord in i i d ifongu i les accions in­novadores en l 'àmbit pedagòg ic . Aq uest I nstitut podria i ncloure també un servei de documentació a l ser­vei de la recerca pedagòg ica.

3 . - Fomentar la creació de nous materia ls pedagògics, especia lment en la l ín ia de materia ls autoinstruct ius , que aj ud in a fer rea l itat el pr incip i de f lexib i l itat de ls nous d issenys curr iculars, especia lment en el n ivel l secu ndari i d 'educació d 'adu lts .

4 .- I ncorporació més decid ida de les noves tecnologies en els domin is de ls coneixements i les hab i l itats, començant des del n ive l l p re-escolar . Tots els nostres a lumnes haurien d 'acabar l ' escolaritat ob l igatòria dom inant com a u suar is les noves tecnologies i amb actituds crít iques envers l l u r funció socia l . Pa rt d ' a­questes fites es podrien v incular amb la futu ra matèria de tecnologia del currícu l u m de secundàr ia .

5.- Organ ització s istemàtica d 'equ ips d 'experts q ue, amb la part ic ipació conju nta de l 'Admin i strac ió i de ls mateixos centres imp l icats, aval uïn els prog rames i nnovadors.

6 .- Potenciació de les l leng ües estrangeres, amb especial cura per a determinar, segons centres i ambients, el m i l lor moment per a in ic iar- les. Atenció especial a les situacions que parteixen del català com a l len­gua pròpia, car h i ha menys materia ls pedagògics .

7 .- P lanif icació d ' u n programa d 'object ius educati us m u lticu ltura ls , que es pugu in integrar en el cu rrícu l um escolar ord inar i , a més de tenir un paper rel levant en l 'educació de l s adu lts.

8.- Potenciació de l 'ensenyament general de la l lengua, oral i escrita, i n ic iada des del pre-escolar m itjançant metodologies natura ls i ap l icatives ; sense excloure l 'ap l icació de les noves tecnolog ies a aquesta f ina l itat.

9 .- V incu lar e ls programes de formació permanent del professorat amb projectes innovadors de recerca, com a manera de verif icar pràcticament aquesta formació.

1 0 .- Confecció i ap l icació d ' u n " Estatut del Professorat" o equ ivalent, que signif iqui el reconeixement efect i u de ls mèrits professionals i , per tant, suposi u na incentivació de la recerca pedagòg ica . Sobre e l tema ja h i ha propostes sorgides d 'un equ ip d 'experts nomenat pe l mateix Departament d ' Ensenyament ( 1 986)

1 1 .- Ava luació periòd ica dels rend iments i s istema organ itzatiu dels centres escolars, com a una manera d e permetre el d iagnòstic i consegüent m i l lora de les inst itucions. Així mateix respecte a l professorat. Aq ues­tes són tasq ues pròpies del servei d ' i nspecció .

1 2 .- Obertu ra d ' una l ín ia de recerca sobre el tractament dels a lumnes m é s dotats, que en permeti e l d esen­volupament inte l · lectua l , afecti u i social d ' una manera harmònica.

Nota :

1 .- Per a realitzar el present informe he consultat persones vinculades amb l 'educació catalana, coneixedores del nostre sistema edu­cat iu . Concretament, agraeixo l 'atenció prestada per Jaume Agui lar, P. Darder, M . Martínez i M. Teixidó. Les deficiències i valoracions aquí presentades són, però, d 'exclusiva responsabilitat de l 'autor.

La rece rca e n ps i co l o g i a Miquel Siguan

Departament d e Psicologia Bàsica. U n ivers itat d e Barcelona

259

Els antecedents

Abans de la guerra i en l 'àmbit un ivers itar i , la psicologia era exc lusivament u na assignatura de la l l i cenciatura en fi losofia . Fora de la Un iversitat, però, i en u na bona pa rt per inf luència de la Mancomu n itat, el decenn i dels v int es va començar a man ifestar un fort interès per la psicologia ap l i cada i aquest i nterès produ í a l seu voltant u na certa activitat investigadora . U n exemple característic en aquest sentit el constitueix el " Labora­tori de Psicologia Escolar" d i rig it pel Dr. Dwelshauers, que desgraciadament d u rà ben poc . E l que s í que acon­segu í d 'estab i l itzar-se i porta r a terme u na tasca important va ser 1 ' '' l nstitut d 'O rientació Professiona l " q u e d i rig í e l D r . Em i l i M i ra . U n a part important de l 'activitat de l ' I nstitut consistia en l a creació i l 'adaptació de tests d 'apt itud i de persona l i tat per a la selecció i l 'orientació professiona ls . AI mateix I nstitut treba l lava tam­bé e l Dr . Soler Doff, dedicat a la psicofisiologia del treba l l . I cal recordar el prest ig i i nternacional que havia assol i t el D r. Tu rró amb els seus estudis sobre els orígens del comportament humà .

En canv i , després del l larg parèntesi de la guerra i la postguerra , el desenvo lupament de la psicologia com a c iència del comportament humà estudiat empír icament va anar estretament l l igat a l progrés de l 'ensenya­ment de la psicologia a la U n ivers itat i més concretament a l ' estab l i ment de la l l i cenciatu ra en Psicologia ( 1 968) . U n ensenyament que va res u ltar tan atractiu que, a l cap de pocs anys, el pr imit iu Departament de Psicologia hagué de convert i r-se en u na facu ltat independent amb m i lers d 'a l umnes. Aviat tam bé la l l i cenc ia­tura en Psicologia es pogué cu rsar no tan sols a la Un iversitat de Barcelona s inó tam bé a la U n iversitat Au­tònoma i a l Campus de Tarragona de la Un iversitat de Barcelona. Aquest creixement tan ràp id dels estud i s de psicologia ha anat acompanyat de l naixement i de l a ràpida expans ió de la professió de psicòleg, que avu i està organ itzada en el Col o leg i Of ic ia l de Psicòlegs . Però el creixement ràp id dels estud is de ps icologia ha provocat tam bé l 'apar ic ió d ' u na activitat i nvestigadora progressivament en augment .

De manera que , sense obl idar la joventut i la manca de trad ició de la psicologia empírica, a casa nostra es pot parla r ja d 'equ i ps i de l ín ies de recerca . A cont inuació intento de donar-ne u na imatge genera l .

Psicologia experimental. Metodologia. Etologia. Personalitat

Des de la seva const itució, el Departament de Psicologia de la Un iversitat de Barcelona es va esforçar per i n ic iar la recerca experi menta l en e l que podem anomenar psicologia bàsica, u na tradic ió que s 'ha mant ingut f ins a ra i que ha donat ja resu ltats apreciables. Ha estat sobretot en el camp de la metodologia c ientíf ica ap l i­cada a la psicologia que aquests res u ltats són importants i que es pot parla r d 'equ i ps i d ' u n cos de recerques . Tam bé a la Un iversitat Autònoma, des del seu començament, el Departament de Psicologia in ic ia la i nvesti­gació experi mental però en aquest cas amb u na orientació estrictament conductista , u na orientació que en part encara avui es conserva .

AI l larg del temps transcorregut s 'ha produït però, a tot arreu i tam bé entre nosaltres, u n desplaçament de l conductisme a l cogn itivisme. Entre els representants d 'aquesta tendència a lguns es poden inc loure d ins el que hom coneix com a c iènc ia cognitiva o inte l o l igència artif ic ia l . Com a resu l tat d 'aquest desplaçament, són pocs els i nvestigadors que es ded iquen a l 'estudi del comportament amb an imals de laboratori . Notem en canvi l ' ex istència d ' un br i l lant equ ip dedicat a l ' etolog ia, l ' estudi del comportament an ima l en el seu med i na­tLlral . E n Llna direcció independent de les anteriors notem també l 'existència d 'estud is empírics i experimen­tals sobre la personal itat.

260

Modificació del comportament. Psicoteràpia

Els comentaris anteriors es refereixen al que podem anomenar psicologia bàsica, però u na part d 'e l l s tenen conseqüències i repercussions que poden ésser ut i l itzades en la p ràct ica. Les i nvestigacions inspi rades pel cond uct isme, que ben bé podria caracteritzar-se com una doctrina de l ' aprenentatge, tenien i tenen una ap l i­cació d i recta en el conj unt de tècniques que hom coneix com a " modif icació de conducta " , i la modif icació de conducta té d ist ing its conreadors tant a la Facultat de Barcelona com a l ' H ospita l Cl ín ic . Però, a l costat d 'aquesta orientació que ha estat d u rant molts anys majorità r ia, actua lment guanyen terreny propostes d ' in­f lu i r sobre el comportament. que hom desitja modif icar des d 'orientacions cog nit iv istes i també des d ' una perspectiva human ista .

F ina lment. citem u na ref lexió teòrica i ap l icada sobre la psicoanà l is i que té l loc sobretot en contextos extra­un ivers itaris i en la qua l podem d isti ng i r u na l ín ia " ortodoxa " o tradic ional i d iferents corrents que se'n sepa­ren , molt especia l ment els que s ' inspi ren en Lacan , molt acti us a Cata lunya .

Psicologia infantil. Psicopedagogia

Quan, per atzars de la v ida, em va correspondre al f ina l del decenni dels seixanta posar en peu el pr imer De­partament de Psicologia al mateix temps que s ' i n iciava la l l icenciatura en aquesta especial itat. vaig dec id i r que la mi l lo r manera de provocar u n creixement relativament ràp id d ' u na activitat i nvestigadora que pogués prestar suport a la formació de ls futurs professors era estab l i r contactes i co l · laboracions amb escoles i cen­tres de recerca d 'a ltres països que t inguessin experiència i prestig i , amb els q ua ls fos fàci l manten i r contac­tes des de Barcelona. Ten int en compte el moment de què estic parlant. u na elecció òbvia era la ps icolog ia experimenta l que es feia a París i també sobretot el mestratge de Piaget que insp i rava u na escola de psico­logia genètica reconeguda un iversa lment. La col ' laboració amb aquesta escola, tant a G i nebra com a París, va resu ltar extremament profitosa, i amb el temps va portar a terme u na tasca de recerca molt considerab le . Actual ment aquests equ ips han desbordat àmpl iament e ls postu lats in ic ia ls piaget ians donant més paper a ls factors socials, però en canvi han conservat a l lò que era u na característica típica del pensament de Piaget. el manten i r u n ida la reflexió teòrica amb la consideració de les ap l icacions pràct iques, la qua l cosa e ls ha por­tats a fer u n paper im portant en el cam p de la psico logia educativa .

AI costat d 'aquesta l ín ia pr inc ipa l de recerq ues podem tenir en compte la tasca d 'a lguns equ ips ded icats a estud iar els problemes dels nens amb dèficits físics -sords, cecs, etc.- i menta ls . i l l u rs possib i l itats edu­catives, que en a lguns casos han permès rea l itzacions importants .

Llenguatge infantil. Psicolingüística

L ' interès per la psicologia del nen ha t ingut a ltres conseqüències, i entre e l les cal citar especia l ment el con­reu de l 'estudi de l 'origen i el desenvo lupament del l lenguatge del nen, un estud i que avui compta amb equ ips consol idats i amb una bona quantitat d ' i nvestigacions rea l itzades. Progressivament l 'àmbit de les investiga­cions s ' ha estès al nen que aprèn a parlar en d ues l lengües, a l 'adq u is ic ió , precoç o no, d ' u na segona l lengua i en genera l a l b i l i ngü isme escolar . I , més en genera l . a tot el camp de la psico l ingü íst ica . Tam bé en aquest cam p la reflexió teòrica i les possibles apl icacions pràctiq ues apareixen estretament re lacionades.

Psicologia social. Psicologia del treball i de les organitzacions

U n altre dels grans camps de la psicologia on s ' han obert camins de recerca or ig ina ls és el de la ps icolog ia socia l . F ins ara les l ín ies de recerca més importants semblen concentrar-se, per u n costat, en l 'estud i dels fonaments teòrics de la psicologia social i de la seva metodologia i , per u n a ltre, en l 'estud i de les d ivergèn­cies i e ls confl ictes socia ls . També l 'estud i de la psicologia de les organ i tzacions està agafant volada, i tam bé el de la psicologia ambienta l .

Psicofisiologia. Psicologia clínica

La psicofis iologia té l ím its d ifíci ls de f ixar amb la f is iolog ia i per tant amb les investigacions que es porten a cap a les Facu l tats de Medic ina . Notem com a fet destacable l 'existència d ' un grup de conreadors de la neu­ropsicologia d ' i nf l uència russa i relacionats amb el Departament de Neurologia de l ' Hospita l de Sant Pau i a l­gun a ltre . I tam bé e ls estud is sobre les afàsies, les repercuss ions dels tumors cerebra ls o a ltres patolog ies neuro lòg iques .

Respecte a la psicologia anomenada c l ín ica, el seu camp es conjuga amb el de les d i ferents modal itats de psicoteràp ia a les q uals abans ja he fet a l · l us ió . Afeg im-hi a ra la importància que estan prenent e ls estud is sobre d rogoaddiccions. I fora de l ' àmbit de la psicolog ia cl ín ica, però relacionada amb e l la , notem els esforços per a l 'estudi de l ' estructura de la persona l i tat amb u na metodologia científ ica r igorosa.

Queden encara a ltres temes de recerca de dif íc i l c lassif icació però que desperten u n g ran interès , com és el

261

cas de la ps icologia de l 'esport. que recu l l dades de la psicofisiologia i de la ps icolog ia de la personal itat per u na banda, i de la ps icologia socia l , per l 'a lt ra . I . en un terreny tota l ment diferent. recordem els estud i s d ' h is­tòria de la psicologia a Cata l unya que comencen a ten i r una certa volada.

Resum i conclusions

Com començava d ient. la i nvestigació en psicologia a Cata lunya, malgrat la seva joventut. ha assol i t ja una certa mad u resa i pot asp i ra r ( s i no avu i , en u n futu r pròxim) a fonamentar u n ensenyament seriós i una p ràc­tica professional . cosa que fa uns anys hau ria estat impensable. Per a aconsegu i r-ho caldrà fer encara es­forços seriosos i f ins i tot una certa plan if icació que podria resum i r-se en dos punts :

En el que anomenem recerca en psicologia bàsica, identif icar e ls equ ips que ofereixen més garant ies per a l futur, i m pu lsar-ne l 'activitat i encoratjar-los a augmentar e l s contactes i l es col · l aboracions a n ivel l i nternaciona l .

Quant a l s d i ferents cam ps de l a psicologia apl icada, ca ldria fer u n esforç p e r a redu i r l a d istància que avu i existeix entre les i nvestigacions un iversità ries i les necessitats dels professionals que treba l len en la pràctica, i a lhora intentar d ' identif icar e ls problemes que des del punt de vista de la societat poden considera r-se pr io­rita r is i est imu lar-ne la recerca científ ica.

La rece rca e n I i n g ü íst i ca i c i è n c i es d e l l l e n g u atg e

Joan A . Argen te

U n iversitat Autònoma de Barcelona

Membre de l ' I n st itut d ' Estudis Cata lans

265

Tendències " panoràmiques"

Si hom vol caracteritzar l ' evol ució de la ciència del l lenguatge a l l larg d 'aquest segle, cal reconèixer-hi a g rans trets u n doble procés, apa rentment contrad ictori , en v i rtut de l qua l de pr imer la l i ngü ística va voler destacar­se i estab l i r-se com a ciència autònoma i i ndependent, tot separant-se, doncs, de la f i lolog ia , en el si de la q ua l hav ia nascut , i deseixint-se, doncs, de tota mena d ' impl icació l iterària, h istoricista, psicològica, f i losòfica o a ltra, a f i de reivi ndicar un espai propi i específ ic . A mesura , però, que aquest voler esdeven ia un g uany consol idat, cal ia redefin i r la relació d 'aquesta nova c iènc ia amb altres d isc ip l ines : de l lur encontre han sorgit nous espa is d ' imbri cació, noves perspectives i una persistent necessitat de comun icació interd isc ip l i nàr ia . En al lò que segueix i ntentem descri u re les característ iques generals de les d isc ip l ines i subd isc ip l i nes a què aquest doble procés ha donat l loc, tot considerant-ne el reflex cata là .

Lingüística descriptiva i lingüística teòrica: del descriptivisme formalista a les ciències cog­noscitives

Constitueixen e ls dos vessants del pensament predominant -el mainstream thought- de la l ingü ística mo­derna . Associats sobretot a les d iverses versions de l 'estructura l isme l ingü ístic i de la gramàtica generativa -o programa chomskyà-, respectivament, van a rribar a condicionar la recerca local amb un relat i u retard . Val la pena remarcar q ue, s i bé és veritat que l 'estructura l isme es d ifongué en l 'àmbit estatal més des de Madrid que des de Barcelona i més des de la f i lologia c làss ica que des de la f i lo logia romàn ica mentre que el procés s ' invertí en el cas de la g ramàtica generativa, en canvi , en tots dos processos part ic iparen activa­ment i de forma pionera investigadors catalans o de l ' àmbit l i ngüíst ic cata là .

L 'estructu ra l i sme afavorí en genera l l ' estud i de la fonolog ia i la morfolog i a ; pel que fa a la s intaxi, atès q u e l e s l im itacions de l ' estructu ra l i sme en aquest terreny són de caràcter intrínsec, n o cal ia espera r-ne ga i re cosa .

L 'estructura l isme -que cal entendre més com u n conjunt de procediments ana l ít ics, més com u n mètode, que no pas com u na teoria un if icada- adoptà formes d iverses segons les d iverses escoles, europees i ame­ricanes. Si l ' estructura l isme americà tenia una base f i losòfico-metodològica comuna i fàc i lment ident ifi cab le -el behaviorisme-, l 'estructura l isme europeu no sembla haver t ingut u na base doctr ina l s im i lar. La proxi­mitat geogràfica i cu ltu ra l va faci l itar, és clar, l ' a rribada de les versions europees de l ' estructura l i sme : de la fonolog ia de Praga i de la g lossemàtica danesa -divu lgades a lhora, potser sense adonar-se de la contrad ic­ció, per la mate ixa persona en el context acadèmic espanyo l . Més endavant cal remarcar la inf luènc ia de L . Tesn ière en s intaxi , a i x í com la reivindicació de l s renovadors de la gramàtica trad ic ional (entre a ltres, O . Jes­persen, Ch . Bal ly, J . Wackernagel , H . G l inz ) .

Cu riosament la posterior ec los ió de la g ramàtica generativa transformacional a part i r de ls darrers anys seixan­ta i primers setanta comportà com una conseqüència la introducció i consol idació loca l de l ' estructura l i sme nord-americà -de la trad ic ió que porta de L . B loomfield a Z .S Harris- aix í com de la base cond uct ista con­tra la qual reaccionava precisament la G . G . Entre nosa ltres, els pri mers treba l ls de g ramàt ica generativa t in­gueren u n caràcter marcadament descript i u , com ho fou de fet si no d ' i ntencions la G .G . en la pr imera etapa. L ' i nterès temàtic s 'orientà cap a la s intaxi i cap a la fonolog ia .

D iferentment de l ' estructura l isme, la G . G . no es presentava com una mera innovació metodològ ica, s inó com

266

u n canvi substancia l de la concepció de l 'objecte d 'estudi i s ign if icava un canvi d 'orientació considerab le en el sentit d 'avançar cap a una teoria un if icada del l lenguatge. Tanmateix, no fou f ins a l decenni de ls vu itanta que aquest object iu abandonà el reia lme de les declaracions de pr incip is per a convert i r-se en un àmbit de recerca empírico-teòrica específ ic .

La G G , que massa sovint s' identif ica amb la l ingü ística teòrica i que en un cert sentit és una b ranca de la l ingü ística matemàtica -però també de la psicologia cognoscitiva-, ha trobat una bona acol l ida a la UAB quasi des de la seva creació ( 1 968), a ixí com la l i ng üística matemàtica en un sentit ample ha trobat el seu recer a la Un iversitat de Barcelona s i fa no fa cap a la mateixa època .

L 'evoluc ió de la l i ngü ística moderna ha portat a explorar els d iversos nivel ls de l ' estructu ra l i ng ü ística , de la fonologia a la morfologia, d 'aquesta a la s i ntaxi , de la s intaxi a la semàntica -a l 'estud i de l s ign if icat l i ngü ístic intrínsec- i d 'aqu í a l ' estud i de la s ign if icació social i de la pragmàtica . Dues característ iques, que en un cert sentit no són s inó u na de sola, s 'han evidenciat en aquest procés : la descoberta de la interre lac ió i nterna entre aquel ls n ivel ls i la central itat de la s i ntaxi . La descoberta de nous nivells d 'anà l is i , com ara la morfofo­nologia o e ls d iversos n ive l l s de representació sintàct ica, posà de man ifest les l im itacions d ' u na concepció del mecan isme del l leng uatge basada en les operacions de selecció i de com bi nació, i portà la recerca cap a l 'estudi de les operacions que permeten l 'apl icació d 'estructu res d ' un determ inat nivel l en estructu res d ' un altre nivel l . En aquest context e l s intents d 'expl icar l a relació sistemàtica entre certes estructu res sonores i certes estructu res de sentit han menat a descobr ir el paper m itjancer de les estructu res s i ntàct iques i el pa­per central de la s i ntaxi com a garant de la capacitat creativa de l ' ús l ingü íst ic . D 'a ltra banda, en voler anar més en l là de la s intaxi formal , quan hom ha volgut explorar la semàntica i la pragmàtica, hom h i ha descobert una mena de s istema s intàcti c de segon ord re ; és en aquest sentit que la s intaxi apareix novament com un aspecte central de l 'estructura l ingü ística i és també en aquest sentit que es fa palesa la i nterrelac ió entre si ntaxi , semàntica i pragmàtica, a ixí com abans s ' havia descobert la interrelació entre els n ive l ls i nferiors . Sen­se obl idar la descoberta del caràcter jeràrqu ic -sintagmàtic i no estrictament l i neal- d ' u na part a lmenys de l 'estructura fono lògica (fonolog ia mètr ica, fonolog ia autoseg mental i tota mena de fonologia no l i neal )

D 'a ltra banda, a u na etapa i nteressada sobretot en el problema de la formal ització i de les regles ha succeft una nova etapa en què l 'èmfasi és posat en les representacions i en els pri nc ip is generals que en ga ranteixen la bona formació .

Cal destacar l ' i nterès de què recentment ha estat objecte la pragmàtica -entesa com u na perspectiva g lo­bal . més que no pas com u n nive l l d 'anàl is i- entre estud iosos de procedència d iversa, com ho demostra la formació d ' un Grup d ' Estudis de Pragmàtica (GrEP) . impu lsat per membres catalans de l 'Associac ió I nterna­cional de Pragmàtica ( I PrA), i la convocatòria del I I Congrés de l ' I PrA a Barcelona ( ju l io l 1 990) .

Així, doncs , tant l 'or ientació forma l de la l ingü ística -específ icament la G . G .- com l 'orientació funciona l i pragmàt ica han abocat a i nteressar-se pel problema de la representació del coneixement l i ngü íst ic -entès com el dom in i de les formes lèxiques i estructu res gramatica ls-, del coneixement conceptual i dels p roces­sos inferencia ls . En aquest sentit. la l i ngü ística, j u ntament amb la neuropsicolog ia , la lòg ica i la matemàtica, i la i ntel - l igència art if ic ia l , i ntegra aquel l conjunt de coneixements, problemes, object ius i estratèg ies que hom anomena ciència cognoscit iva .

E ls Congressos de Llenguatges Natura ls i L lenguatges Formals, organitzats per la Secció de L ingüística de la Un iversitat de Barcelona, ref lecteixen aquesta confluència d ' i nteressos des de la d iversitat de les d isc ipl i­nes trad ic iona ls .

La lingüística com a ciència social : lingü ística històrica i lingüística de contacte

La l ingü ística, malgrat el predomin i de l 'orientació formal i tot i haver desem bocat en una de les anomenades " ciències cognoscit ives " , mai no ha deixat de ser una " ciència socia l " . En aq uest sent it ca l remarcar les apor­tacions de la " l ingü ística antropològ ica " -poc representada entre nosa ltres-, però tam bé de la l i ngü ística h istòrica -am b una in interrompuda trad ic ió entre nosaltres- i la recentment constituïda " l i ngü íst ica de con­tacte" .

L ' i nterès tardà dels grans romanistes europeus pel català i la inf luència del mestratge de R . M enéndez y Pi­dal són a l 'or igen del fet que la l i ngü íst ica com a activitat c ientífica es materia l itzés a l nostre país segons el paradigma h istòrico-comparat iu fixat pels Ju nggrammatiker a l darrer q uart del seg le passat. en la seva versió romaníst ica -sens dubte la més perti nent des del punt de vista del nostre àmbit l ingü íst ic i cu ltu ra l , però tam bé una de les menys i nteressants des del punt de vista de l 'aportació teòrica i metodològica a la formació del pensament l i ngüístic modern- i amb les modif icacions introduïdes ja per la geog raf ia l i ngü ística . Potser per a ixò la trad ic ió acadèmica local s ' i n iciava i s 'acabava, doncs, amb l ' activitat fi lològica i d ia lectològ ica, i es­pecíf icament amb la creació d ' una f i lologia nacional entesa com un ingredient important de l ' aparel l concep-

267

tua l en què havia de basar-se la presa de consciència col · lectiva -ta lment com, d 'a ltra banda, s ' havia fet arreu .

Tan mateix, foren a lguns d 'aquests darrers descendents locals de l s neog ramàtics e ls q u i van haver de re 0-

rientar la recerca en el sentit que assenyalaven els nous corrents de la l i ngü ística moderna, reprodu i nt , bé que amb motivacions d iverses, el procés que havia gu iat e ls grans mestres fundadors d 'aquesta . La sola par­t icu la ritat era que aque l ls , d iferentment d'aquests, coneixien ja el punt d 'arribada . Aquesta reorientac ió sig­n if icà u na desviació de l ' i nterès per la d iacron ia cap a la s i ncronia .

Tot amb tot. l 'objecte d 'estud i de la l ingü ística h istòrica és el canvi l ingü ístic . La concepció de qu in és l 'ob­jecte canviant és a l lò que caracteritza l 'evo lució de la d isc ip l ina . Per al paradigma h istòrico-compa rat iu can­vien els sons, i les l le is fonèt iques expressen la regu laritat del canvi ; a més l 'analogia permetria expl icar certs canvis de naturalesa morfològica . Per a l 'estructura l isme, que concep la l lengua com un s istema en equ i l i br i i nestab le , canvia el s istema segons u na d inàm ica i nterna . Per a la G . G . , canvia la g ramàt ica -mitjançant l 'ad­q u is ic ió de noves reg les, la pèrdua de reg les o l ' a lteració en l 'ordre d'apl icació de les reg les .

En l 'estudi del contacte de l lengües hom ha parat esment més en l 'anà l is i de les causes socio l ingü ístiq ues del contacte que no pas en la de les seves conseqüències l i ngü ístiques -llevat el cas, és clar , de l seu im­pacte en la i matge normativa de la l lengua. En l ' actual itat existeix u n i nterès renovellat en l 'estudi g lobal de l contacte de l lengües, el qua l ens ofereix una nova tipologia de s i tuac ions i una nova aportació a la conside­rac ió del canvi l i ngü íst ic . El punt de partença d 'aquesta concepció és que la h istòria d ' u na l lengua no es pot concebre ja com l 'evoluc ió interna d ' un s istema l ingü ístic aïl lat. s inó que més aviat és e l res u ltat de la h istòria sociol ingü ística dels seus parlants.

Fonètica experimental i tecnologia de la veu

En u na pr imera etapa in ic iada després del l larg parèntesi que suposà la desaparic ió de Pere Barn i ls ( 1 882-1 932) , la fonètica es desenvo lupà en u na l ín ia purament descriptiva i no instrumenta l . dedicada a l 'es­tab l iment de l ' i nventari de sons i de les seves variacions. Un pas endavant es donà amb l ' apar ic ió de ls pri­mers treba l l s experimentals centrats en la caracteritzac ió acústica del vocal isme i del consonant isme del ca­talà, i amb la creació de Laboratoris de Fonètica a les Un iversitats del país : U n ivers itat de Barcelona ( 1 978) . U n iversitat Autònoma de Barcelona ( 1 981 ) i Estudi Genera l de L le ida ( 1 983) . Mentre que a lguns i nvestigadors s ' han dedicat a l 'estudi acústic dels elements segmentals i suprasegmenta ls del català i de l caste l là i ncloent­hi la descripció de la variació d ia lecta l i esti l ística, d 'a ltres han d i r igit la seva atenció a temes més ap l i cats , com l 'estudi de la i nterferència fonèt ica en l 'adqu is ic ió de l lengües estrangeres, la patolog ia del l lenguatge o la s íntesi de la parla . Pel que fa a aquest darrer aspecte, h i ha hagut aportacions molt importants en el camp de la s íntesi i e l reconeixement de la veu rea l i tzades des del Laborator i d 'Acústica de l ' Escola U n iversitària d ' Enginyers de Telecomun icacions de La Sal le i des del Departament de Teoria del Senyal i Comu nicació de l ' Escola Superior d ' Engi nyers de Telecomun icació. Fora del terreny experi menta l , s 'han ded icat també es­forços a la determ inació de l ' estàndard ora l , a la creació d 'e i nes per a la transcripció fonètica automàtica i a la reva luac ió de la labor de ls nostres primers fonetistes.

Lingüística aplicada

El camp de la l i ngü ística ap l icada és ample i confús . U ltra el fet que la l i ngü ística descriptiva és en e l la ma­teixa una ap l icac ió de la l ingü ística teòrica a una l lengua concreta i que no es pot constru i r u na l i ng ü íst ica teòrica que no es basi en el coneixement dels fets descripti us de l lengües concretes, les ap l icacions de què pot ser objecte la l i ngü ística són molt variades i no es redueixen, malgrat el que podria donar a entendre una certa trad ic ió en l ' ús de l terme, a l 'ensenyament de l lengües estrangeres . Entenem que l ' ús de l ' aparel l teò­r ic i conceptual e laborat per la l i ngü ística per a la soluc ió de problemes l ingü ístics -o dels aspectes l i ngü ís­t ics de problemes- que no han contribuït a la formació d 'aquel ls conceptes const itueix un àmbit d 'ap l icació de la l i ngü íst ica . La l ingü ística apl icada no és, doncs, una l ingü ística d iferent de la l i ngü íst ica teòrica , s inó que n 'és l ' ús pràct ic .

En aquest sentit . a casa nostra existeix u na c lara d issociació entre la l ingü íst ica acadèmica i a lguns d 'aquests àmbits d 'ap l icació com poden ser la d idàctica de les l lengües o la terapèut ica del l lenguatge .

Quant a la qüestió de la i nterrelació entre la l ingü ística teòrica i la l ingü ística ap l icada, en e l sentit prec isat més amu nt, h i observem dos problemes d iferents : 1 ) el de la val idació externa de la teoria, que ga i rebé per defin i ció ha preocu pat pocs teòrics -i en a ixò els del pa ís no són cap excepció-, i 2 ) el de la necess itat que e ls professiona l s que treba l len en terrenys ap l icats d ispos in de s istemes de descripció l i ngü íst ica que s igu i n a lhora adequats des d ' u n pun t de vista teòric, út i ls des d ' un punt de vista apl icat i manejables des d ' u n punt de vi sta pràctic . Malaurada me nt tam poc aq uest repte no sol excitar l ' i nterès, l 'eng iny o la passió de ls profes­sionals teòrics .

268

Psicolingü ística, biolingü ística i neurolingüística

La psicol ingü íst ica teòrica (o cognoscitiva) no s 'ha desenvolupat encara a casa nostra, si no és pel cantó de la l ingü íst ica teòrica estricta . La psico l ingü ística experimental a l servei de la l ingüística teòrica tampoc no sem­bla haver interessat els nostres psicòlegs ; ara , aquest fet no ha preocupat els l ingü istes teòrics, que s 'acon­tenten amb la j ust i ficació i nterna de l l u rs teories . La incom un icació entre psicòlegs i l i ngü istes (o l l u r comu­nicació episòd ica) ha estat a l 'ordre del d ia . La inf luència de Piaget ha estat gran i la de Vigotsky tot j ust s ' ha in ic iat en els darrers vu itanta, provocant un interès més g ran pel cognoscit ivisme.

S i e ls l i ngü istes s ' interessen pel problema lòg ic de l 'adquis ic ió l ingü íst ica, e ls psicòlegs ho han fet pel pro­b lema de l 'adqu i s ic ió en temps rea l . Malgrat la confl uència d ' i nteressos que s 'ha produït entre aquests dos enfocaments en el decenni dels vuitanta en altres l locs, no sembla que a ixò hagi t ingut cap reflex a nivel l loca l .

Això n o obstant des dels Departaments d e Psicologia Bàsica i d e Psicologia Evo lutiva d e l a U n iversitat d e Barcelona s 'ha fet recerca sobre l 'adqu is ic ió del l lenguatge i sobre l a patologia del l lenguatge ( retard i d isfà­s ia ) . a ix í com sobre e ls problemes psicol ingüístics de l 'aprenentatge de l lengües i els problemes relacionats amb el b i l ingü isme en genera l i amb el b i l i ngü isme escolar part icu larment (enquestes, tipologia escolar, etc . ) .

E l concepte de l a b io l ingüíst ica, entès com l 'estudi dels fonaments b io lòg ics de l l lenguatge, ha estat poc des­envo lupat a casa nostra ; la neurol ingüíst ica, en canvi , ha rebut u na considerable empenta per part d 'a lguns professionals de la neurologia i la neuropsiqu iatria , centrats sobretot en la problemàtica de ls mala lts afàsics i en l 'estud i de varietats anòmales del l lenguatge, com el l lenguatge dels esqu izofrèn ics . U na característ ica notable d 'aquest cam p ha estat el fet q ue, a la inf luència in ic ia l de l 'obra de Jakobson relativa a la descr ipció i c lassif icació l i ngü íst ica de les afàsies, s'h i ha afeg it s ign if icativament la i nfl uència de l 'escola moscovita (A Lur ia) . eminentment empírica, per damunt de la nord-americana, eminentment teòrica (models c ibernètics del l lenguatge entès com a funció neurològica) . però potser més relacionada amb la l ingü íst ica teòrica (mo­dels l i ngü íst ics) .

Sociolingüística

La socio l ingü íst ica, nascuda a rran dels estud is sobre b i l i ngü isme i contacte de l lengües real i tzats poc després de la segona Guerra M undia l , s 'estengué a l contacte de varietats i a l 'anà l is i de la variac ió i nterna i es con­sol idà com a d iscip l i na a m itjan decenni de ls seixanta . Entre e ls corrents d 'anà l is i més rel levants, hom pot d ist ing i r-h i la sociol ingü íst ica correlacional -d 'origen l i ngü ísti c i socio lòg ic-, associada als estud is macroso­c io l ingüístics, i la socio l ingü íst ica interactiva -d 'origen antropològic-, associada als estud is microsociol in­gü ístics (etnogràfics i pragmàtics) . Tots dos han t ingut repercussió a l nostre país i n 'existeixen grups de tre­bal l or ig inats entorn de les u n iversitats d 'Alacant i Barcelona, i de l 'Autònoma de Barcelona, respectivament . També la ps icologia social i la sociologia del l lenguatge estan representades a les inst ituc ions un iversitàries del país, i poden presentar investigadors catalans, valencians o balea rs que treba l len en u n iversitats de fora .

Cal admetre, tanmateix, q u e aquesta p resentació de l a d isc ip l ina é s absolutament inusua l i no fa j ustícia a u n desenvolu pament autòcton important que podem q ual if icar pròpiament de " socio l ingüíst ica cata lana " . Tant des del punt de vista de la sociolog ia de la i nvestigació com des del punt de vista de la fi losofia de la c iènc ia , convé d ist ing i r aquest moviment de ls anteriors. La " sociol ingü ística catalana " neix de determi nades condi­c ions sociopol ít iques específ iq ues, sovint fora de l 'àmb it de les inst itucions acadèmiques i de l 'activitat pro­fessional , amb un object iu c larament reivind icati u , amb un esperit c larament m i l i tant i amb un ca ràcter i n i­c ia lment més assag íst ic que investigador, més ideològic que object iu , i més conceptual que empír ic .

No des itja ria induir a ma lentesos : aquesta caracterització -que pretén ser més informativa i descriptiva que avaluat iva- no i mpl ica n i que aquesta sociol ingüíst ica catalana no hagi entrat f ina lment a l es i nst itucions aca­dèmiques , n i que no hagi sabut connectar amb els corrents internacionals , n i tampoc que no s 'h i hag in des­enrotl lat treba l l s empír ics -necessàriament l im i tats, atesa la desinformació of ic ia l respecte a la q üestió l i n­gü íst ica (absència de censos l ingü ístics, de qüestionaris adequats, de bases sociològ iques i estadíst iques , etc . ) . Ara bé, tant per la insp i ració com per l 'or ientació i les rea l i tzacions, el gru ix de la producció d 'aquesta " sociol i ngü ística catalana " es pot qua l if icar més com a sociolog ia del l lenguatge ( una branca de la sociolog ia ) que no pas com a socio l ingü ística en un sentit estricte (una c iènc ia del l lenguatge) .

Temàticament la socio l ingü íst ica cata lana ha estat obsessiva i s 'ha centrat en el problema de la re lació ca­talà/castel là a les d iverses zones dels Països Cata lans, és a d i r en el problema del conf l icte l i ngü íst ic i de tot a l lò que en deriva . Categories sociol ingü íst iques descriptives com "d iglòssia " , " bi l i ngü isme " , " conf l icte l i n­gü íst ic " , " normal ització l ingü ística " , " su bstitució l i ngü íst ica " , etc . han estat d iscut ides a bastament ( i sov int esbiaixadament) . problemes com el paper de la immigració, la persecució de la l lengua cata lana, etc. han es­tat reiteradament anal itzats, i han estat ob l idats, en canvi, els aspectes de la variació l i ngü ística interna, l 'es-

269

trat if icació sociol ingü ística, el repertori verba l , la cu ltura i el desenvol upament de la l lengua, la i nteracció ver­bal com a forma d ' i nteracció social i de construcció de la rea l itat social , i àdhuc tots e ls aspectes l l igats a la l ingü íst ica de contacte pròpiament dita. Aquesta desviació comença a ser actua lment correg ida, sense q u e això imp l iqu i l ' abandonament dels temes trad ic ionals .

U ltra l 'activitat del G ru p Cata là de Sociol ingü íst ica , cal ten i r en compte l ' aportació de la sociol i ngü ística aca­dèmica, així com de l ' I n st itut de Socio l ingü ística Catalana i a ltres inst itucions de recerca (fundacions, depar­taments de l 'Admin i stració, Ajuntaments ) . U na menció específ ica mereix l 'aportació valenciana -certament capdavantera- al conju nt de la socio l ingü íst ica cata lana.

L ' I nstitut de Socio l ingü ística Cata lana fou creat per in iciativa governamental amb l 'objecti u de fer un segu i­ment del p rocés de normal ització (DOGC núm . 1 05, de 7 de gener de 1 981 ) i resta l l igat j u ríd icament, orgà­nicament i fu nciona lment a l 'Admin istració autonòmica , en concret a la D i recció Genera l de Pol ít ica L ing ü ís­t ica, responsable, d 'a ltra banda, de d issenyar i du r a terme aquel l p rocés. Des de l ' I S . C . s ' han promogut en­q uestes i estud is , com l 'anà l is i del cens de 1 981 o u na enquesta sobre actituds i usos entre la població adu lta de la con u rbació barcelon ina . Tam bé s 'han d ut a terme a ltres enquestes en d iverses zones del domin i l i n­gü íst ic , com al País Valencià ( 1 985) o a les I l les ( 1 986), de vegades encarregades pels respect ius governs, a ltres vegades per in ic iativa d ' u n grup d ' i nvestigadors, i actualment h i ha en curs una enquesta que p retén abraçar el conju nt del domin i l ingü íst ic ( 1 990), per in iciativa de l ' I nstitut d ' Estud is Avançats (Un ivers itat de les I l les Balears - CS I C) , amb la col- Iaboració de les un iversitats de Perpinyà, Autònoma de Barce lona, i de Va lència _

L ' I S.C. ha promogut i coord inat recerq ues p lu rid isc ip l inàries sobre aspectes concrets de la s ituació sociol i n­gü ística al país, i , tot i que té assignada una funció ben específ ica, també ha part ic ipat en p rojectes d ' àmbit internacional o ha actuat com a coord inador de la partic ipació d ' i nvestigadors del país en aq uesta mena de projectes . Aquest fet, tanmateix, no pot fer obl idar -ans més aviat palesa- l 'absència d ' u na i nst itució u n i­versitàr ia independent de l 'Admin istració, dedicada a la coord inació, p lan if icació i execuc ió d ' i n ic iatives en u n terreny d ' u n i nterès i d ' una pert inència socials àmpl iament reconeguts.

La importància de la " socio l ingü ística catalana " -independentment del seu status acadèmic i de la seva apor­tació científ ica- ra u , d ' una banda, en l 'aportació d 'a lguns conceptes c lau en l 'anà l is i del conf l i cte l ingüíst ic i en la contri buc ió al coneixement de la s ituació socio l ingü íst ica loca l , i de l ' a ltra, en la capacitat de promoure la presa de consciència i en ocasions la mobi l ització de la població civi l davant e ls problemes que l ' afecten d i rectament ( recordem el ca ràcter a l hora científic i cívic del I I Congrés de la Llengua Cata lana ( 1 986)) , en la inf luència que ha exercit en la const itució de la socio l ingü íst ica occitana, basca i ga l lega, a ixí com en l 'orien­tació de l 'acció pol ít ica que en major o menor grau ha promogut en l ' àmbit cata là i, derivadament, en e ls à m­bits suara esmentats.

Juslingüística

Recentment s ' ha donat aquest nom a ls estudis que posen en relació la l lengua i el dret . En pri nc ip i , hom pot d ist i ng i r-ne dos aspectes qua l itativament diferenciats : 1 ) L'estud i del l lenguatge j u rídic i adm in istrat iu des de q ua lsevol n ive l l de l 'estructura l i ngü íst ica (term inològic, si ntàct ic, lèxic i est i l ístic , especia lment) . És un camp que desperta u n interès genera l en les d iverses l lengües ; per a l cata là p resenta u n i nterès afegit, ateses les mancances de l ' ús l i ngüíst ic en aquest camp. Des de l 'Admin istració autonòmica i des de les i nst itucions re­lacionades amb l 'activitat j u rídica i admin istrativa (Col - Iegi d 'Advocats, Escola d 'Adm in istració Púb l ica de Ca­ta l unya) s 'han dut a terme in ic iatives i programes. 2) D 'a ltra banda, des d ' un punt de v ista específ icament j u ríd ic i pol í t ic , i nteressa l 'estudi de ls drets l ingü ístics personals i col - lecti us . L'esforç és necessari en un camp tradi cionalment marginat de la leg is lació expl ícita -tant pel que fa a ls d rets l i ngüístics com pel que fa a ls d rets col- Iectius- i dels i nteressos acadèmics i profess ionals corresponents .

Lingüística computacional

Les ap l i cacions informàtiques al camp de la l i ngüíst ica són importants, tant des del punt de vista i nstru mental -formació de bancs de dades, man ipu lació de g rans masses d ' informació en terrenys tals com la lexicog ra­f ia , l 'e laborac ió de concordances, la l ingü íst ica h istòrica-, com des del punt de vista teòric -estud i de l 'es­tructu ra estad ística del l lenguatge, va l idació externa de les teories gramaticals, e laboració de g ramàt iques q u e constitue ix in n o solament u na representació substancia l d e l coneixement l ingü ístic i u na h ipòtesi s ign i f icat iva sobre la seva organització formal , s inó també un model rea l itzable en termes de les funcions de processament .

D 'a ltra banda, existeixen àmbits de recerca específica d ins el que genèricament hom pot q ua l if icar de " l in­gü ística computacional " . U n d 'aquest àmbits, pa rt icu larment important, és el de la t raducció automàtica . En aquest respecte ca l rem arcar la participació d ' investigadors cata lans en p rogrames de recerca internacional i d 'envergad u ra , com ara E U R OTRA -programa promogut per la Comu n itat Eu ropea-, amb la formació d ' u n

270

grup barceloní d ' E U ROTRA-Espanya. Es tracta d ' un projecte de traducció automàtica entre les l lengües de la CE Existeixen dos grups d ' E U ROTRA-Espanya : un a Madrid -que trebal la sobre els aspectes relacionats amb morfolog ia i d i cc ionari- i un a Barcelona -que s 'ocupa dels aspectes s i ntàctics i semàntics a ix í com del desenvolupament d ' u n mòdul de transferència . Existeixen, a més, i n i c iatives en el terreny de l 'empresa privada : així , e l programa ATLAS 2, promogut per una mu lt inacional japonesa , i e l programa M ETAL, promo­gut per una mu lt inacional a lemanya . No cal d i r que la introducció del català en aquests programes no era pre­v ista or ig inalment i no s 'h i ha inc lòs enca ra en el moment de redactar aquestes l ín ies ; la qüestió, tan mateix, s 'ha susc itat i ca ldria que no quedés s i mplement en parau les .

U n segon àmbit de recerca és e l de la tecnolog ia de la veu , del qua l ja s 'ha par lat més amunt. La col · laboració entre fonetistes i engi nyers és cada dia més i nevitab le . En aquest sentit, la i n ic iativa del Laboratori de Fonè­t ica de la UAB i del Departament de Tractament del Senyal i Comu nicació de l ' ETSET (U PC) o l ' Escola de Telecomun icacions de La Sal le, a ix í com d 'a ltres centres no cata lans, és admirable .

Cal encoratjar tam bé les i n iciat ives tendents a la consol idació de prog rames de Doctorat en Engi nyeria Lin­gü ística, un terreny on la cooperació entre les d iverses d isc ip l i nes concurrents ha de donar l loc a la formació de professionals prou i nteg rats, que sens dubte trobaran la sortida en el terreny cada d ia més act iu i més estès de les anomenades indústries de la l lengua. U n repte a què cap l lengua moderna amb prou vita l i tat no hauria de sostreure 's n i de fet podrà sostreu re-s' h i .

Publicacions periòdiques

En el capítol de publ icacions periòd iques especial itzades destaca l ' escassa aportació d ' i n iciatives sorgides de les i nstitucions acadèmiques ofic ia ls . A la UAB i a la Un ivers itat de València s 'han c reat co l · leccions que do­nen sortida a tes i s i a ltres treba l ls , però es troben a faltar pub l icacions periòdiques. Hom pot esmentar, com a excepcions, Estudios de Lingüística (Alacant. 1 983). Sintagma ( L le ida, 1 990) . i en àmbits més específ ics Folia Phonetica ( Lleida, 1 984)

Nascudes fora de les inst itucions, però no del tot desvincu lades q uant als promotors, ten im Treballs de So­ciolingüística Catalana (València , 1 977) . Límits. Revista d'Assaig i d'Informació sobre les Ciències del llen­guatge (Barcelona, 1 985) . i , si més no parcia lment. Els Marges (Ba rcelona, 1 974)

No podem pas s i lenc iar e l fet que no existeix encara una Societat Catalana de L ingüística, que haur ia de ten i r u n caràcter integrador quant a orientacions i interessos, per bé que n ' h i ha d 'a ltres que en part n 'acomple ixen la suplènci a .

Valoració i perspectives

El present report abraça massa cam ps per a pretendre'n u na descripció deta l lada ; però hom té l 'esperança d ' haver sabut mostrar-ne l 'ebu l l ic ió actual i la i nterrelac ió . El l leng uatge humà és un fenomen massa complex perquè una sola perspectiva en doni una descripció o una exp l icació compl ida . Tanmateix en aquest ca mp, com en qua lsevol a ltre camp científic, de m ica en m ica s ' imposa l 'espec ia l ització i el desenvo lupament a u­tònom de cada d isc ip l i na i subd iscip l ina . Si hi ha un camp de les H u manitats que ofereix poss ib i l itats de re­cerca teòrica i ap l i cada a ixí com de professional ització en la v ida extraacadèmica, aquest és sens dubte el de la l ingü ística i les ciències del l lenguatge. Aq uest fet. àmpl iament reconegut. no té , tan mateix, el correspo­nent ref lex en les estructu res acadèmiq ues de recerca i de docència ; és més, els fets més recents sembla que van en la d i recció contràri a . N i totes les d isc ip l i nes a l · l udides en el seu conju nt n i cap d 'e l les separada­ment no es veuen ref lectides en les titulacions acadèmiq ues actuals o previstes . D 'a ltra banda només exis­teixen càtedres de L ingüística General , i encara aq uestes es troben redufdes a la m ín ima expressió, sense que a ixò pugui atribu i r-se a u na reagrupació de t itu lac ions en u na de sola com a efecte de la L R U . Tampoc no existeixen Departaments de L ingü ística -malgrat que a la Un iversitat de Barcelona n ' havia exist it un, i n­tegrat a ra com a " secció " en un Departament de F i lologia Romànica per efecte de la LRU . F i na lment no sem­bla que hagi prosperat una proposada l l icenciatura en L ingü íst ica. Això pel que fa a l ' estructura acadèm ica docent.

Pel que fa a l ' estructura de recerca, i deixant de banda potser el camp de la fonètica experi menta l , la tecno­logia de la veu , i certs aspectes de la l ingü ística computacional , la situació és si fa no fa igua lment precà ria . Ara, s i de les estructu res passem a l ' activ itat de recerca, és a dir a la in ic iativa dels i nvestigadors, ca ldrà re­conèixer que és absol utament desproporcionada respecte al seu reconeixement acadèmic expl íc it .

La l ingü ística , entesa com a àmbit acadèmic, entra en un confl icte object iu amb les f i lo logies nacionals res­pectives en el s istema acadèmic espanyo l . Això, és c lar, és un problema admin istratiu , no científ ic . Però té les seves conseqüències a n ivel l c ientífic, atès que aq uest conf l icte és a l 'origen de l 'absència de reconeixe­ment acadèmic expl íc it i, doncs, a l 'origen del ca ràcter marg ina l que ocupen la l i ngü ística i les c iències de l l lenguatge en el conju nt de l s istema.

La rece rca so b re l a I l e n g u a cata l a n a

Joaquim Ra fel i Fon tanals

Departament de Fi lologia Cata lana . U n iversitat de Barcelona

Membre de l ' I n st itut d ' Estud is Cata lans

273

L'estud i c ientíf ic de la l lengua catalana ha experi mentat al l la rg d 'aquest segle una evoluc ió congruent a m b els canvis produ·'ts e n l a concepció d e l a l i ngü ística, d e tal manera q u e podem d i r q u e les escoles, teories, tendències i mètodes més representatius sorgits des que aquesta discip l i na es configu rà com u na ciència amb personal itat pròpia han estat experimentats amb el cata là : l l u rs pr inc ip is h i han estat ap l icats d ' u na ma­nera més o menys profusa no tan sols per pa rt d ' i nvestigadors cata lans, s inó tam bé per part de l i ngü istes estrangers . L 'anà l is i de la b ib l iog rafia sobre la l lengua catalana ens permet de comprovar, d 'a ltra banda, q u e e l català h a atret l 'atenció d ' investigadors especial itzats en e l s més d iversos aspectes de l 'estud i de l a l len­gua, l 'activitat de ls q ua ls ha donat uns f ru its comparables -si no superiors en a lguns casos- als que ha pro­d uït l 'activitat c ientíf ica apl icada a d 'a ltres l lengües del món; hi trobem treba l ls tant de caràcter d iacròn ic com de caràcter s i ncròn ic, tant predominantment descript ius com amb preponderància de la interpretació, tant re­ferits a aspectes molt concrets i particu lars com a fenòmens d ' un abast més genera l ; hi trobem també es­tud is de f i lo logia i crít ica textual , de d ia lectologia, de lexicografia, d 'et imologia , d 'onomàstica, etc. , o bé de fonètica, de fonologia, de morfolog ia , de s i ntaxi , de semàntica, etc. Així, doncs, podríem considera r des d ' una perspectiva g lobal -i a l marge de les vic issituds que ha experi mentat l a l lengua pe l que fa a l seu ús en e ls d iferents àmbits de la societat- que l 'estud i científic de l català no ha estat a l l unyat de la d i nàmica m etodo­lòg ica del seg le XX, especia lment activa .

Si abordem, però, aquesta qüestió des d ' un altre punt de v ista, el balanç potser no serà tan satisfactori , so­bretot s i entenem com a object iu de l 'estud i científic d ' una l lengua la descripció coherent de les u n itats i m e­can ismes que la constitueixen, i encara més si ten i m en compte que la l lengua no és formada per u n s iste­ma monolít ic i estab le s inó que la d iversitat s incròn ica i la variació en el temps li són ca racteríst iques s ubs­tancia ls . ¿ Qu i podria dir que avui d isposem d ' una descripció completa i satisfactòria de la l lengua actua l ten int en compte la seva d iversitat per raó del l loc on es parla, per raó de l ' i nd iv idu que parla -la seva classe socia l , e l seu nivel l cu l tura l , etc.- o per raó d e l a d iferent situació e n q u è é s u sada ? I més encara , ¿ q u i podria d i r que d isposem de descripcions d 'aquest t ipus per a moments anteriors de l a l lengua a part i r de l e s q ua ls pu­g uem estab l i r com paracions s istemàtiques?

Algú pod ria qua l if icar d 'exagerades aquestes preguntes retòr iques, sobretot si pensa en descri pc ions ut i l ità­ries, de t ipus escolar, que tenen com a f ina l itat l ' aprenentatge o la progress ió en l 'aprenentatge de la l lengua . Aquestes descripcions no són, en la seva g ran majoria, descripcions científ iques ; les seves formu lac ions i e ls seus plantejaments són de vegades contradictoris amb els científics, i , encara , la majoria tenen com a punt de referència especia lment aspectes normat ius de la l lengua, restr ingits a la seva man ifestació escrita , que no són objecte -almenys pr incipa l- d'estudi de la l ingü ística . El caràcter uti l itar i i la f ina l itat d idàctica probablement no estan renyits per natu ra lesa amb el r igor i el mètode científics, però, de fet, hi ha una no­table d i ficu ltat pràctica a com binar les d ues coses . Podem veure u na mostra d 'aquesta rea l itat, pel q ue fa a la descripció l i ngü ística, en a lguna de les g ramàtiques de Pompeu Fabra , en què l 'autor fa equ i l i br is de re­dacció a fi d 'a rribar a l màxim grau d ' ut i l itat pràctica amb el mín im de renúncia a la rea l itat c ientíf ica coneguda per e l l .

A lgú a ltre podria qua l if icar de maximal ista la pretens ió de ten i r una descripció exhau?tiva i satisfactòria de la l lengua com la que acabem de demanar; podria considerar- la un objectiu inasso l ib le . I t indria raó ; no sola­ment pel mateix caràcter m u ltiforme, variat i i nestable de la l lengua, que dif icu lta l 'enregistrament de ls fenò-

274

mens i elements que la constitueixen, s inó per la mateixa natura lesa de les d iferents teories l i ngü íst iques que s 'han anat succeint en el temps, que tenen les seves pròpies l im itacions. En general , per a descriu re u n fenomen l i ngüíst ic determ inat n o h i h a u n proced i ment satisfactori per excel · lència, s i n ó que aquest fenomen pot ésser interpretat des de planteja ments de base diferents, de ta l manera que u n d 'aq uests plantejaments exp l iqu i m i l lor uns aspectes determinats del fenomen, i un a ltre plantejament n 'expl iqu i m i l lor uns a ltres .

Si he d it que des d 'aq uest a ltre punt de vista el balanç no és tan pos iti u , no és, doncs, perquè no hàg i m arribat a l coneixement científ ic tota l i satisfactori de l a l lengua cata lana en e l s seus aspectes m é s d iversos -pretensió, d 'a ltra part, inút i l i vana-, sinó per a ltres raons.

D ' una banda, l ' ap l icació que hom ha fet en els darrers anys de d iferents mètodes d 'anà l is i o de d iferents teo­ries, seg u i nt l ' evol uc ió del pensament l i ng üístic un iversa l , podria haver donat, vista g lobalment, uns resu ltats més com plets i més satisfactoris . No són prou satisfactoris els resu ltats d 'aquel ls treba l l s que supediten la veracitat de la descripció a les exigències d ' u n mètode o d 'una teoria, d ' una manera comparab le -salvant les d iferències- a la supeditació a la g ramàtica l lat ina que observem en la majoria d ' i ntents de descripció de la l lengua per pa rt dels g ramàtics f ins a l f inal del seg le XIX; tampoc no són satisfactoris els resu ltats dels treba l ls que, s igu i per manca de dades, s igui per interpretació pa rcia l o inadequada -fruit sovint de la preci­pitació- condueixen a conclusions que contrad iuen la rea l itat : a la descripció d ' un fenomen que no ocorre, a u na genera l i tzació abusiva, a l 'atr ibució a un element l i ngü ístic d ' una propietat que no té en català , etc. No són prou complets aquel ls coneixements que , encara que satisfactoris, són fru it de trebal ls que tracten as­pectes molt restr ingits de la l lengua, q uan aquests trebal ls són poc nombrosos ; en aquest cas, el que hem de lamentar, doncs, és la manca d 'estud is anà legs que completin e ls pr imers f ins a u n punt que permet i de començar a sort i r de la fase de coneixement fragmentari .

D ' u na a ltra banda, la s ituació actual no és prou satisfactòria a causa de la manca de repertoris s istemàtics de dades empír iques -tant de la l lengua actual com de moments anteriors en la h istòria ; tant de la l lengua ora l com de la l lengua escrita- que pugu in servir de base a les i nterpretacions l i ngü ístiques . L 'absència de repertoris sobre la l lengua coetània s 'expl ica en una època en què els estudis sobre les l lengües s 'encam i­naven més al coneixement de la l lengua antiga m itjançant la reconstrucció a través dels textos que no pas a l 'estudi de les característ iq ues de la l lengua viva ; però, a part i r del moment en què l 'activitat descriptiva si ncròn ica adq u i reix un paper preponderant sobre els plantejaments h istoricistes basats en e ls mètodes de la f i lo logia tradic ional , sembla que aquest t ipus de repertoris sobre els més d iversos aspectes de la l lengua hau rien d ' haver prol i ferat. La rea l itat és molt d iferent . És cert que gràcies a la d ia lectologia i a la geografia l i ngü ística ten im determ inades informacions sobre la d i stribució en l 'espai de determ inats fenòmens de la l leng ua ; també és cert que e l cata là d isposa d 'un repertori tan s ingu lar com el Diccionari Alcover-Moll, que aporta dades sobre la d i str ibuc ió espacial i temporal dels elements l ingü ístics . Tant aquest darrer, com e ls vocabu laris d ia lecta ls , atles l i ngü ístics, d iccionaris, etc . , d ' una banda, i a lgunes gramàtiques, d ' u na a l t ra , han fet i poden fer enca ra una fu nció i mportant en el conj unt de l ' activitat de recerca relacionada amb la l lengua . Però l es exigències de la l ingü íst ica descriptiva actual van genera lment més en l là de l que aquests instru­ments de t reba l l , e laborats amb supòsits metodològics d ' una altra època, ens permeten . Sense sort i r del cam p dels repertoris, pensem només quin benefici no hauria pogut obtenir la l i ngü íst ica cata lana s i e l gavadal de dades i nèd ites que conté el recent Diccionari etimològic de J . Corom ines hagués estat objecte d ' u n trac­tament s istemàtic i objecti u més pròxim a la concepció actual de la c iència .

Pel que fa a la l lengua estrictament coetània , encara a lgú pod ria defensar la i dea que e l mateix i nvest igador ha de rea l itzar o pot rea l itzar la tasca de reco l l i r les dades necessà ries, tot i que aquesta tasca pot res u ltar ímproba en a lguns casos ; però és evident q ue, pel que fa a la l lengua de moments anteriors, l ' i nvestigador depèn exc lus ivament de les aportacions en aq uest sentit que pot espigolar en l 'obra d 'a lguns autors que va n sent i r la responsabi l itat de reflect i r en l l u rs trebal ls dades s igu i sobre pronu nciació, sobre morfolog ia , sobre recu rsos s intàctics o sobre lèxic. L'absència, precisament, de repertoris s istemàtics ha convertit en i nestima­bles les dades esparses que trobem en la b ib l iografia pretèrita .

Aquesta anà l is i pot semblar aparentment contrad ictòria : d ' u na banda constatem la presència de la l lengua cata lana com a objecte d 'estudi científic a l costat de moltes altres l lengües del món, constatem l 'ap l icac ió dels d iferents corrents metodològics de la l ingü ística del seg le XX a l 'anà l is i c ientífica de la l lengua, i d ' u na altra part sembla que vu lguem dedu i r-ne unes conseqüències pesim istes . Aquestes conclus ions són para­doxa l s només en aparença ; és ben cert que d ins el conjunt de la ciència l i ngü ística apl icada a l lengües par­t icu lars, el català té avui un l loc no gens menyspreable, tant gràcies a ls estud is rea l i tzats a Cata l unya, com gràcies a d 'a ltres notoris treba l ls rea l itzats per estrangers, i aquest fet sol ja ens podria portar a unes conc lu­s ions posit ives ; però també és ben cert que, si enfoquem aquesta qüestió des del punt de vista de les pos­s ib i l i tats actuals del coneixement c ientífic sobre la rea l itat l i ngüística, e l balanç no és tan favorab le . El dèf ic it , d 'a ltra banda, no és pas i mputable a aquel ls autors que amb l lur esforç personal i molt sovint sense e ls

275

recu rsos necessaris han ti rat endavant els treba l l s , els estudis i les investigacions que a ra ens permeten de parlar d ' un l loc honorable d ins el conju nt de l 'estudi c ientíf ic de les l lengües, s inó a u na sèrie de fenòmens socials -alguns de l la rga trad ic ió en la nostra h istòria i d 'a ltres més recents en e l tem ps- que han donat l loc , d ' una part , a l 'absència de p lan if icació i , d ' u na a ltra, a la manca de recu rsos (tant humans com materia ls ) En e l nostre ba lanç ens podríem haver fixat més en a l lò que ten im que en a l lò que ens manca, més en a l lò que hem fet que en a l lò que ten im per fer , però a ixò ens pod ria haver portat a u nes concl us ions massa op­t im istes, a un cofoisme veí de la i nactivitat anorreadora ; en canvi . si posem en rel leu les mancances més que les fites assol ides potser t indrem u na sensació d ' i nsatisfacció, però potser aquesta mateixa sensació ens pot portar a la inqu ietud productiva i creadora . No és la meva i ntenció a ra de m i rar endarrere per a fer u na anàl is i deti nguda de les causes que el balanç no s igu i més favorable, però no podem perd re de vista en u n debat sobre aquest tema la precària s ituació en què q uedà la un iversitat en general després de la g uerra civi l espanyola n i , sobretot, la total absència du rant molts anys de la l lengua catalana de la i nstituc ió acadè­mica, no solament com a vehic le d 'expressió s inó com a objecte d 'estud i c ientífic : f ins en p lena dècada de ls seixanta la l lengua no comença a obr ir-se pas en l 'àmbit un iversita ri en les dues vessants que acabem d 'es­mentar, i , encara , d ' u na manera més tímida que u na s imple visió des de fora podria donar a entendre ; e ls trebal ls de recerca que s ' han dut a terme abans d 'aq uest moment i molts dels posteriors són resu ltat de la voluntat i nd iv idua l d ' uns pocs investigadors . Aquestes c i rcumstàncies contribuïren, sens d u bte, a accentuar a l lò que ja és u n defecte molt general en els estudis humanístics, és a d i r, la manca d ' u ns objectiu s expl ícits acceptats per la comu n itat c ientíf ica, i , en certa manera , com a conseq üència d 'a ixò, l 'actuació aïl lada de ls i nvestigadors , que treba l len cada un pe l seu compte, sense formar part de l 'engranatge d ' una empresa co­m u na, resu ltat d ' u na p lan if icació. No podem perd re de vista tampoc un a ltre fet de g ran t ranscendència : la pràctica an ih i lac ió, a part i r de 1 939, de l ' I nstitut d 'Estud is Cata lans, l ' existència del q ua l q uedà reduïda a una subs istència testi monia l f i ns a uns moments tan p ròxims a nosaltres com l 'any 1 976, en què fou rehab i l itat legal ment, o l 'any 1 988, en què l ' I nstitut es dota d ' u ns nous estatuts adeq uats a la real i tat actua l , com a re­su ltat d ' una ferma vol untat. tant de renovació, com d 'acceptació plena de les seves comeses fonamenta ls , que són, a part d 'estab l i r la normativa l i ngü ística, ten i r cura de l 'estudi c ientífic de la l lengua i contri bu i r a la p lan if icació de la coord inació de la recerca en e ls més d iversos àmbits de la c iènc ia i la tecnolog ia , entre e ls q ua ls s ' i nc lou la l i ngü íst ica .

No crec que ens trobem massa l l uny de la real i tat si af irmem que la manca de coord inació i l 'absència de planif icació en la recerca són precisament causes pr incipals de l ' escàs rendiment objectiu dels trebal ls d ' in­vestigació sobre la l lengua cata lana . Rares són les vegades que en la h istòria de la recerca sobre la l lengua s 'han aju ntat e ls esforços de grups d ' i nvestigadors per a trebal lar amb u n mateix object i u estab lert prèvia­ment com a camp de recerca prioritari , com ocorre sovint en altres sectors de la com un itat c ientífica . L ' i nd i­v idual isme dels i nvestigadors ha impedit sovint la confluència d 'esforços encaminats a u n mateix fi i ha estat la causa o bé de la repetic ió in justif icada, o bé de la d ispersió debi l itadora , essent ambdues actituds contrà­r ies a l ' esperit c ientíf ic . La manca d ' una trad ic ió en aquest sentit i les c i rcum stàncies socia ls desfavorab les dels da rrers c inquanta anys, a què hem fet referència, poden expl i car en certa manera aquesta s ituac ió , però no crec que pugu in j ustif icar la cont inuació a perpetuïtat d 'aq uesta manera de practicar l 'act ivitat c ientíf ica . La imatge tan comuna de l ' i nvestigador que treba l la aïl lat en el seu despatx personal , basant la seva tasca en mètodes que es j ustif iq uen sobretot en la tradic ió , ha d 'ésser progressivament substituïda pels grups de científics que treba l len amb u na f ina l itat comu na, amb mètodes defi nits c larament en func ió de ls objectiu s i serv int-se dels recursos que la tecnologia moderna posa a l l u r abast.

És tasca de les i nstitucions esmentades ( U niversitats i I nstitut d ' Estud is Catalans) de def in i r l ín ies de recerca prioritàries, de promoure g rups de trebal l que pugu in enfrontar-se a l l u r execuc ió amb la pepa rac ió adequada, de crear centres de recerca on es duguin a terme les i nvestigacions fonamenta ls , etc .

E ls membres de la com un itat c ientífica hau rien de saber conj uminar e ls esforços, i les i nstituc ions acadèm i­q ues i l 'Admin istració haurien de saber compl i r la funció que els és pròpia : les pr imeres en el camp de la promoció, la p lan if icació i la coord inació de la recerca, i la segona en la provis ió dels recursos necessaris per a poder asso l i r e ls object ius f ixats .

H e a l ' l ud i t d ' u na manera reiterada a l 'absència de plan if icació i de recu rsos com u na de les mancances i m­portants de l 'activitat investigadora a pròposit de la l lengua -que probablement ho és tam bé d 'a ltres camps de la c iència-, però potser hau ríem de precisar que un aspecte va necessàr iament l l igat a l ' a ltre. De res no serveix la p lan if icació c ientífica -o de molt poc- si hom no d isposa dels mitjans i dels recu rsos materia ls per a porta r a bon terme els programes de recerca projectats, però fóra u na g ran imprudència d 'atri bu i r re­cu rsos en el bu it, a parti r de decla racions d ' intencions i no de projectes estructurats d 'acord amb les condi­c ions esbossades i amb una viabi l itat assegu rada.

La s ituació actual des d 'aquest punt de v ista és molt l l u ny de la desitjable. Probablement la manca de t rad ic ió

276

entre nosaltres pel que fa a la plan if icació de la recerca -almenys en el camp de les c iències humanes­és un hand icap no gens menyspreable, i un altre és la manca de consciència i nst itucional de la necess itat d ' u n fi nançament adequat. Caldr ia , doncs, un m i l lorament para l ' le l de les condic ions en un i a ltre aspecte per a arr ibar a prod u i r el canvi que u na organització coherent de la recerca en aquest terreny demana.

Podríem afeg i r enca ra que avu i la necessitat d ' una organització adequada i efectiva de la recerca sobre la l len­gua es fa més peremptòria si, a l costat de l ' i nterès científic genera l , considerem la repercussió que tenen e ls resu l tats de la investigació sobre la determ inació dels aspectes normat ius .

La rece rca e n h i stò r i a d e l a l i te ratu ra cata l a n a

Joaquim Ma/as

Depa rtament de Fi lologia Cata lana. U n iversitat de Barcelona

Mem bre de l ' I n stitut d ' Estudis Cata lans

279

1 .- Per d iverses raons, entre el les, les d if íc i ls relacions amb l 'admin istració central i el ba l l de les modes, e l panorama dels estud is sobre l i teratura catalana mostra moltes l lacunes i , en el m i l lor dels casos, u n fort des­equ i l i br i , que , els darrers anys, s 'ha tendit a correg i r . Així, per exemple, els ded icats a l ' Edat M itjana compten amb d ues sòlides trad icions, que , en molts d 'aspectes, s ' i nterfereixen : 1 ) la formada pels roman istes, q u e arranca de M i là i q ue, tot passant p e r Massó, N icolau i Bohigas, arriba f ins a R iquer, i 2 ) l a formada pels h is­toriadors de la cu l tura, que arranca de la l i - l ustració i q ue, tot passant per M i là , assoleix els seus moments més bri l lants amb A. R ubió i L luch , J . Rub ió i Balaguer i M iquel Batl lori . Per contra, els estud is sobre l i teratura moderna i contem poràn ia no han existit. com a ta ls , fora d 'a lgunes excepcions, com les d ' I gnasi Casanovas i Josep M . de Casacuberta, f ins a la creació de les pr imeres càtedres de F i lologia catalana a la U n ivers itat d e Barcelona ( 1 965). a l 'Autònoma de Bel laterra ( 1 97 1 ) i a l a U n ivers itat de València ( 1 976) . Certament. h i ha hagut una trad ic ió de g rans teòrics i crít ics q ue, cada un des de la seva tri nxera, han trebal lat sobre la marxa, és a d i r, a mesura que es produlen els fets i , doncs, amb la intenció de modif icar-los o d 'organ itzar estats d 'opin ió, formada, entre d 'a ltres, per Yxart. Sardà, Maragal l , Ors, Folguera, R i ba, Manent i Foix ; a ra : els qu i , superant l es exigències de l ' actual itat. i ntentaren de treba l lar-hi amb u n m ín i m de d istanciament. convertiren en dades c ientífiques e ls pr inc ip is programàtics de la Renaixença . O del Noucent isme. I , per tant. adu lteraren els res u ltats . De fet. fins als anys 60 no s ' ha començat a a rt icu lar u na trad ic ió d 'estudiosos que , l l i u res de prej udic is o, a lmenys, amb els mateixos que els seus co l - Iegues d 'a ltres cu l tures, posen en joc tots els i n­g redients necessaris per a expl icar una època . O un text .

2 . - Altrament. la cata lanística, q ue, a causa de la situació polít ica del país i de la seva poca consistència de­mogràfica, resu lta d 'escassa rend ib i l itat acadèm ica, afegeix a ls problemes apuntats la seva pròpia precarietat. De fet. la cata lanística, que, per raons òbvies, és més important en el camp de la l i ngü íst ica que en l ' estric­tament l i tera ri , s ' ha format i desenrotl lat. no en un àmbit específ ic , s inó en un a ltre de més amp l i que , se­gons els casos, han estat els estud is h ispànics . O els de fi lologia romànica . En aquest moment. per exem ple, només a I tà l ia h i ha càtedres específiq ues de l lengua i l i te ratura catalanes, en tota l . dues. Probablement. les tradic ions més importants són l 'a lemanya i la s Ulssa, que és més l ingü ística, però, que l iterà ria ; la ita l iana , inaugurada per u n g ran romanista , Mario Casel la ; la britàn ica, creada per Al l ison Peers, Entwistle i GonzÉllez Ll u bera ; la francesa, q ue, du rant molts d 'anys, fou a l imentada per professors rossel lonesos, com A . Pagès, J . Amade i el poeta J . S . Pons, i la més recent de totes, la nord-americana i la canadenca . La de l lengua es­panyola, a despit de Menéndez y Pelayo, és u na de les més dèbi ls . A la pràctica, existeix u na sola t itu la ritat. la de Madr id, i , deixant de banda les incursions esporàdiques, bé que posit ives, de DÉlmaso Alonso, F rancisco Rico i Mario Vargas Llosa, només compta , en l 'actual i tat. amb dos especial istes reconeguts : Hans J u retsch­ke i Vicente Cacho Vi u . Ma lgrat la seva feblesa, la cata lanística, a part i r del 68 i a i matge de l 'Ang lo-Cata lan Society, fundada el 54 per u n g ru p de professors u n iversitaris i d 'exi l iats pol ít ics, ha p romogut la creac ió d ' u na sèrie de societats destinades a fomentar els estudis de l lengua i l iteratu ra , q ue, com l 'Associac ió I nternacio­nal de Llengua i Literatu ra Catalanes (A I LLC). aplega especial istes de tots e ls països , i nclosos els cata lans , o q ue, com l 'Associazione I ta l iana d i Studi Cata lan i (AI SC). la North-American Cata lan Society ( NACS) i la Deutsch-Kata lan ische Gesel lschaft (DKG) . apleguen monog ràficament e ls d ' u n sol país o, a lmenys, e ls d ' u na sola àrea cu l tura l , a lguns d 'e l ls , cata lans i ncorporats a ls seus centres un iversitar is . En conju nt. aquestes so­cietats organ itzen de forma regular col - loqu is , publ iquen les seves actes i f ins mantenen, amb l ' ajut de les inst itucions púb l iques catalanes, a lgunes revistes, com la " Catalan Review" ( 1 986) i la " Zeitschrift für Kata-

280

lan ist i k " ( 1 988) Sens dubte, la trad ic ió més internacional i, amb tot, la més com pacta és la dedicada a l 'es­tud i de Llu l l , q ue, d 'a lguna manera , cont inua el l u l ' l i sme med ieval i, sobretot, l ' i l · l ustrat i que, els da rrers anys, ha pres u n vol um de notables proporcions. A destaca r, en aquest sentit . l 'activitat desplegada pel Ra i m undus Lu l l us I nstitut ( R L I ) . de la u n iversitat a lemanya de Fr iburg , fundat el 1 957 per F ried rich Stegmü l ler i consagrat a la pub l icació completa de l 'obra l lat ina del beat ( l )

La investigació i els seus gran centres d'interès

3.- Des de l ' apa rició, el 70, de l 'estudi que vaig fer amb Josep Massot sobre els estud is l iterar is , la s ituació ha var iat de manera sensib le (2) Pr imer : s ' ha renovat a fons els mecanismes metodològics no solament en e l camp de la h istoriografia , s inó també en el de l 'anà l is i textua l . I , per tant, s 'ha produ'lt, aq u í tam bé, la con­frontació, a vegades, violenta entre les d iverses opcions i , sobretot, entre els h istoriadors i els qu i pretenen d 'ana l itzar l 'obra en el la mateixa . Val a d i r, però, que la confrontació no ha assol it el n ive l l teòric que ha t ingut en a ltres països i q ue, en conseq üència, no ha donat e ls fru its que ha u ria pog ut donar. Segon : la i ntroducció dels estudis de l i teratura en e ls plans del segon ensenyament i , a lhora , la correlativa consol idació dels u n i­versitar is (que, avu i , amb l l icenciatu ra pròpia, o no, s 'estenen des de Perpi nyà i Ma l lorca f ins a Alacant, tot passant per Lle ida, G i rona, Tarragona i Castel ló) . han propu lsat la producció de manua ls i d 'edic ions escola rs i , amb el la , la investigació pura . Així , ha estat traduïda al català la h istòria i nacabada de J . R u bió i Ba laguer, a la qua l han estat afegits a lguns capítols inèd its sobre el segle XIX ( 1 984-86), i, para l ' le lament, ha estat edi­tada de nou i com pletada la in iciada el 64 per M . de R iquer i conti nuada, a l cap de deu anys, per A. Comas ( 1 984-88) . Altrament, han sort it d iversos manuals destinats a un púb l ic més o menys genera l , com e l d i r ig it per J . M . Prado i F . Val lverdú i pub l icat conjuntament per Edicions 62 i Edic ions Orbis ( 1 984-85) ; a un púb l ic un iversitari estranger, com la Catalan Literature ( 1 972) . d 'A. Terry, o a u n a ltre de molt concret. e l del segon ensenyament, com Solc ( 1 980), de G. Casals, M . L1anas, R. Pinyol i Torrens i L I . Soldevi la , i Tornaveu ( 1 986). de J. Auferi l i A . Serrà Campins . (3) A més, ha estat publ icat un volum inós Diccionari de la literatura catalana

( 1 979) i moltes antolog ies escolars o destinades a un públ ic , en pr inc ip i , ind iscr im inat, entre e l les la sèrie " Les mi l lors obres de la l iteratu ra catalana " (MOLC, 1 978-83) . que consta de cent volums entre obres sen­ceres i antologies de gèneres. O d 'autors concrets . Tercer : s ' ha tendit , especia lment, pel que fa a la l iteratura moderna i contem porània , a resoldre els problemes previs més u rgents, aquel ls que a ltres l i teratu res que d is­posen d ' u n apa rat estatal i d ' una trajectòria h istòrica més reg ular ten ien, ja , resolts des del seg le passat. Per exemple, s 'ha començat a cata logar els autors i les obres dels segles XVI -XVI I I , molts d 'e l l s desconeguts, han estat revisats conscienciosament els conceptes encunyats per les successives prog ramacions pol ít ico­cu ltura ls i transformats en veritats inamovibles, com els de " decadència " i " rena ixença " , s ' ha intentat de reor­denar el material aplegat segons els patrons vigents a l ' Eu ropa occidenta l . ha estat promoguda de manera s istemàtica la confecció de monografies doctorals sobre els fets i els autors més rel levants, etc. Quart : s ' ha organ itzat col , loqu is de tota mena, s 'ha ded icat miscel · làn ies d ' homenatge a d iversos prohoms, en a lguns ca­sos, potser amb massa generositat, però, sens dubte, amb treba l ls importants, i s ' ha i n ic iat la pub l icació d ' una sèrie de noves revistes, a lgu nes d 'e l les f inançades per empreses privades : " E ls Marges " ( 1 974) , " Ran­da " ( 1 975). " L'Espi l l " ( 1 979) . " Estudis de l lengua i l i teratura catalanes" ( 1 980). " Arxi u de textos cata lans an­t ics " ( 1 982) . " Llengua i l i teratura " ( 1 986) i " Capl letra " ( 1 986)

4.- Pel que fa a la l iteratura med ieva l . després de la profunda renovació de la l ír ica d uta a terme per R iquer a l l larg de ls anys 40-50 i cu lm inada, el 64 , amb els seus volums de la h istòria de la l i teratura , s 'ha produït de manera espectacular la dels estud is l u l · l ians i , en molts d 'aspectes, la del món cava l leresc del Tirant. (4) E n efecte : e l s treba l l s de J . Rubió i Balaguer, M . Batl lori , R . Pring-M i l l , F A Yates, Ch . Lohr, A. Bonner i L . Badia han provocat un canvi substancial d 'orientació en les investigacions l u l · l ianes, com a mín im , en tres sentits : 1 ) l 'ordenació cronològica, que sembla, ja , def in it iva, a lmenys, en les seves l ín ies genera l s ; 2) la un i tat de la f igura i , per tant, la necessitat de no estudiar per separat l ' home d 'acció de l pensador, i aquest, de l d ivu lgador o l 'escriptor; 3) la reva loració de l 'or igina l itat del seu pensament(5) Altrament. e l Tirant, a remolc dels treba l l s de R iquer apareguts des de l 'any 47 , ha estat " descobert " no solament pe l públ ic i la crítica loca ls , s inó tam­bé pels internaciona ls , i la " descoberta " ha donat l loc a una exce l ' lent lectura crít ica de Mario Vargas Llosa ( 1 969). que se suma a la clàss ica de Damaso Alonso rea l itzada el 5 1 , i a una q uantitat ingent d 'edic ions, de traduccions i de papers crít ics o de d ivu lgació. Per al novembre del 90, any en què se celebra e l c inquè cen­tenari de la seva aparició, s ' ha projectat a Barcelona un s imposi en el qua l interv indran e ls majors especia l is­tes en l iteratura cava l leresca . A més d 'aq uests dos temes, s ' ha posat en qüestió el sentit de l ' h u man isme, s 'ha trebal lat en l 'ed ic ió de l 'obra d ' E ix imenis , (6) s 'ha revisat a fons la poesia d 'Ausiàs March(7) i , f ina lment, s 'ha i n iciat la reva loració del darrer gran clàssic, el més " ma leït " de tots : Joan Roís de Core l la . (8)

5.- En conjunt, l 'època, s i no més estud iada, més rectif icada ha estat la moderna, és a d i r , la que la h istorio­grafia romàntica qua l if icà de " decadent" i que comprèn tres seg les l largs , des del pr incip i del XV I f ins al de l XIX. De fet, aquests segles , hom comença, ja , a veure ' ls , no com un magma obscur i monol ít ic , s inó com u na f luència que, s i més no en termes " provincia l s " , reprodueix amb puntua l i tat els d iversos corrents d 'opi-

281

nió d ' E u ropa i, més en concret. d ' Espanya . Probablement. g ràcies a la moda provocada per la poesia s imbo­l i sta , el Barroc és el moviment o, a lmenys, la poètica q ue, f ins ara , ha estat objecte d ' una revis ió més o rgà­nica i més profunda, pr imer, a través del s i mposi celebrat, el 87, al Col - Ieg i un iversita ri de G i rona i pub l i cat. dos anys després, a Barcelona, i , segon, dels treba l ls monogràf ics sobre les seves f igures més parad igmà­t iques, Francesc Vicenç Garcia i F rancesc Fontanel la . Per contra, el seg le XVI no ha estat replantejat com u n tot. ma lgrat que h o m h a treba l lat a lguns cam ps específics amb resu l tats exce l - Ients : l 'e rasmisme, l a h isto­riog raf ia , la poesia de cançoner i de certamen . I el teatre, que, gràcies a Josep Romeu, ja havia conegut u n salt qua l itat i u molt i mportant abans d e l 6 5 . Altrament. M . Batl lor i , V . Peset i A . M estres h a n renovat l 'estudi de la l / - l ustració i , més exactament. dels jesuïtes expu lsats per Carles I I I i del va lencià G regori Mayans i S is­car_ I . per ú l t im, s 'ha començat a investigar seriosament la poesia neoclàssica, en especia l . la prod u·lda a l ' I l la de Menorca. (9)

6 _- La Renaixença i el Modern isme són els dos movi ments contemporanis que han estat replantejats més a fons . Amb motiu dels cent c inq uanta anys de La Pàtria, d 'Aribau , per exemple, hom rea l i tzà a Barcelona u n col - loqu i sobre l a Renaixença, o n n o solament foren debatudes qüestions de t ipus genera l . s i n ó ta m bé d 'al­tres de particu lars relatives a autors concrets . O a gèneres . En conjunt. els autors més estud iats han estat Aribau, M i là , Verdaguer i O l ler . De fet. l ' i nterès per Verdag uer, malgrat el desenfocament produït per la seva àmpl ia popularitat. la seva cond ició cape l lanesca i la lectu ra promoguda pels noucentistes, ha estat sempre v iu entre el púb l ic estud iós . F ins a ls anys 1 945-52 , però , els treba l l s apareguts, fora dels de R iba, havien estat anecdòtics i memorístics ; a parti r del doble centenari , i g ràcies a Casacuberta i a l seu deixeble Joan Torrent i Fàbregas, s ' i n ic ia ren els de caràcter, ja , científ ic i de tema fonamenta lment biogràfic . Pels volts del 83, fi­na lment. i com a conseq üència del col - loqu i renaixentista, s ' i n ic ià la relectura de l 'obra l i terària i , sobretot la rev is ió global del sentit de la f igura . De moment. ja s ' han fet dos col - loqu is a Vic sobre e l Canigó ( 1 986) i sobre Pàtria ( 1 988), s ' ha l lançat una revista monogràfica ( " Anuari Verdaguer" , 1 986) i s ' ha p rog ra mat la pu­b l icac ió d ' u na ed ic ió crít ica de les obres completes . ( 1 0) Altrament. Narcís Ol ler i e l seu g rup , amb Yxart a l da­vant. g ràcies a la recu peració de la g ran novel- Ia rea l ista del seg le XIX produïda a tot Eu ropa i , més en con­cret. a Espanya , han estat objecte de nombrosos estud is sectoria ls, a lguns d 'e l ls positivament importants . ( l l )

7 . - Per d iverses raons, entre el les la proximitat en e l temps, la l iteratu ra del segle XX ha estat la que ha des­pertat u n major interès entre e ls investigadors . Sens dubte, el Modern isme, com a conju nt h istòric i a rtíst ic, és e l que ha generat u na b ib l iografia més extensa i br i l lant. De fet. la seva reva loració, in ic iada en el camp de l ' a rq u itectu ra i la p intura i amp l iada després a totes les a l tres arts, la l iteratu ra inc losa, coinc id í. per u n cos­tat. amb un moviment para l - Ie l d ' '' actua l ització '' a tota Eu ropa i, per l 'a ltre, amb la crisi del rea l i sme d ' insp i­rac ió més o menys marxista, i provocà, no sempre amb bones maneres, un debat ideo lòg ic , l i terari i , a l cap­dava l l , metodològ ic que configurà al l larg dels anys 70 la mateixa creació poètica . O nove l - I ística . I teatra l . ( 1 2) Per contra, la b ib l iografia sobre els a ltres moviments o grups l i teraris no és tan copiosa ni p recisa . Amb tot. h i ha bones aportacions sobre el Noucentisme o les Avantg uardes. O sobre la poesia s imbol ista . I sobre l 'a­nomenada crisi de la nove l - Ia i la seva recuperació dels anys 30. O sobre la l iteratu ra a Mal lorca d u rant la guerra c ivi l . I sobre la de l 'exi l i . Segons les provatu res metodològ iq ues o les f luctuacions de la moda, han estat pub l icats estud is , a lguns d 'e l ls , dec is ius , sobre moltes de les crestes de la poesia i , eventua lment. de la nove l - Ia i e l teatre , com, entre d 'a ltres, Rai mon Case l las, Joan Maraga l l , Josep Carner, G uerau de L iost. Carles Riba, JV Foix, Josep Pla , Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i Joan Brossa . De tots e l ls , Maraga l l i , amb Maraga l l , Ca rles Riba, a q u i , e l 84, e s dedicà un s imposi monogràf ic , són e l s qu i compten amb una bi­b l iografia més vol um inosa . ( 1 3)

Conclusions

8.- Ma lgrat e ls avenços assol its, hi ha encara moltes reg ions per explorar i moltes d 'a ltres per revisar a fons _ O per completa r . Per exemple, falten estudis sobre molts de ls moviments i g ru ps moderns i contemporan is i , més en concret. sobre les institucions q ue, com la de ls Jocs Flora ls , rea l itza ren , en un moment donat. una fu nció h istòrica decis iva ; s 'han d 'acabar de pub l icar e ls catàlegs bio-bib l iogràfics de ls autors de ls segles XVI­XV I / I ; falten estud is sobre els g rups editoria ls més importants, com el de " La Renaixença " o él de la fam íl ia López ; falten edic ions com pletes o crít iques no solament de la majoria de ls g rans autors moderns i contem­poran is , sinó tam bé dels antics, com Roís de Core l la ; no ten im aplegats n i pub l icats els epistolaris de g ran nombre d 'autors , per no d i r la majoria ; falten bones biografies, és a d i r, b iog rafies que s igu in fru it d ' u na re­cerca documental exhaustiva i , a lhora, d ' una interpretació a fons del personatge ; falten estud is c rítics sobre t ipus tan i mportants com , sense anar més l l uny, Víctor Català o Josep Carner ; falten estud is seriosos sobre el pensament l i terari i , per tant, sobre els teòrics , e ls crítics i e ls h istoriadors més rel levants, etc. Altra ment. s i , la l i teratu ra , l ' entenem, no com un fet monol ít ic , s inó com una d ia lèctica entre les opcions cu ltes, i entre aquestes, i les q ue, g loba lment. podríem q ua l if icar de semicu ltes i les popu lars , falta u n estudi pràcticam ent complet de les darreres_ Certament. a l l larg dels dos darrers segles, s 'ha arreplegat molts de ls materials l i­teraris o paral iteraris transmesos per via oral de generació en generació, però, sens d u bte, falta encara u n

282

estudi seriós de molts dels seus aspectes essencia ls . I , sobretot. falta l 'estudi dels transmesos per via I m­presa , i, de manera espec ia l , dels produl"ts en p lena era industria l .

Notes

1 .- Sobre la catalanistica, cf. BARRAL i ALTET, X L 'Ensenyament del català a Europa i Amèrica del Nord, Barcelona 1 97 1 ; El català a Europa i a Amèrica, Publ icacions de l 'Abadia de Montserrat. 1 982 ( " Estudis de l leng ua i l iteratura catalanes " , V I , 11 con tribu to Italiano agli Studi catalani 7 945- 7 979, Cosenza 1 981

2 .- BAD IA i MARGARIT, A . M . ; MASSOT i M U NTAN E R , J . ; MO LAS, J . Situación actual de los estudios de lengua y literatura catalanas, Amsterdam 1 970 ( " N o rte " , X I )

3 .- Sobre e l s problemes de l e s històries generals de la l iteratura catalana, c f . R O M E RO M U ÑOZ, C . Breve historia d e las historias de la literatura catalana, "Rassegna Iberistica ", XVII ( 7 983), 3-34; MOLA S, J Sobre la periodització en les històries generals de la literatura catalana, dins Symposium in honorem prot. M de Riquer, Barcelona 1 986, pàgs. 257-76.

4.- Per a u n l l istat b ib l iogràfic complet dels estudiosos de l iteratura catalana, cf. Repertori de catalanòfils, 3 vols . , Publicacions de l 'A­bad ia de Montserrat, 1 983-88 ( " Estudis de l lengua i l iteratura catalane s " , VI I -V I I I , XVI I )

5 .- Sobre e l s estudis lu l · l ians, c f . PLATZECK, E .W. Miscelanea luliana. Investigaciones publicadas e n los últimos veinte años sobre la vida y la interpretación de las doctrinas de Raimondo {sic} Llull, " Verdad y vida " , XXXI ( 1 973) 38 1 -454; B R U M M E R , R . Bibliographia lulliana. Ramon Llull-Schriftum 7 870- 7973, H i ldesheim 1 976; SALLE RAS i CAROLÀ. M . Bibliografia lul·liana ( 7 974- 7 984), " Randa " , n ú m . 19 ( 1 9861 . 1 53-98.

6.- V I E RA. D.J . Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis ( 7 340?-7 409?), Barcelona 1 980.

7.- ESTEVE, L . ; R I PO LL, L. Assaig de bibliografia ausiasmarquiana, " Llengua i l i teratura " , 1 1 ( 1 9871. 453-84.

8.- En general , sobre els punts 4-6, cf. MASSOT i M U NTAN E R , J. Tren ta anys d'estudis sobre la llengua i la literatura catalanes ( 7 950- 7 980), vol. 1 1 : La literatura. De l'Edat mitjana a la Renaixença, Publicacions de l 'Abad ia de Montserrat, 1 980.

9 .- Sobre aquesta època i , més en concret. sobre F.V. Garcia, cf. " Butlletí del grup d 'estud iosos de la l lengua i la l iteratura cata lanes dels segles XVI a XVI I I " , núm. l , 1 987 (ún ic publ icat) , ROSS I C H , A. Francesc Vicent GarGIa: tres segles i mig de referències escrites, "Arxiu de textos cata lans antics " , 1 1 1 ( 1 984 1 . 259-76.

1 0 .- Cf. G U I LL E U MAS, R. Deu anys de publicacions verdaguerianes ( 7 945- 7 954), " Estudis romànics " , IV ( 1 953-541. 2 5 1 -87 ; GARO LE­RA, N. Publicacions verdaguerianes de 7986 (Bibliografia del cen tenari de "Canigó "), dins Anuari Verdaguer 7 987, Vic 1 988, 245-62.

1 1 .- En genera l , sobre el segle XIX, cf . J O R BA. M . Noves publicacions sobre la literatura catalana del segle XIX, " Els M a rges " , n ú m . 4 ( 1 9751 . 88-97.

1 2 .- M O LAS, J. Segona història del Modernisme, dins El Modernisme. Museu d 'Art Modern de Barcelona, 7 0-Xl3 7 -XII- 7 990, Barcelona 1 990 (en premsa)

1 3 .- Cf. les ressenyes de conjunt sobre les darreres publ icacions relatives a alguns autors contemporanis , com Verdaguer, Carner, Riba , Pla i Foix, que dóna la revista " Llengua i l i teratura " ; sobre EspriU, cf . PIJOAN PICAS, M . 1 . Selección bibliografica de Salvador Es­priu, " Nuevo H ispanismo " , n ú m . 2 ( 1 982) , 235-49.

La rece rca e n eco n o m i a Xa vier Calsamiglia

Joan M. Es teban

I n st itut d 'Anà l i s i Econòmi ca . · CS I C

285

Fa quas i quaranta anys que fou creada la pr imera Facu ltat d ' Econòmiques a Cata l unya . D ins u n c l ima i ntel · lec­tual poc est imu lant i aïl lat internacionalment, la tasca del g ru p i n ic ia l de professors es va concentrar en la formació de les pr imeres generacions d 'economistes. Avu i la professió d 'economista està tota lment conso­l idada i és, de fet, u na de les que més atract iu tenen per a ls estud iants que entren a la U n iversitat . La de­manda social d 'economistes és molt intensa .

E l retard amb què s ' i n ic iaren a Espanya e ls estud is d 'econom ia expl ica q ue, a l marge d 'a lgu na excepció, la irrupció de la investigació econòmica cata lana en els vehicles c ientíf ics i nternacionals no es produ ís fins fa tot j ust qu inze anys. Mentre que en l 'etapa in ic ia l les pub l icacions d 'economistes cata lans a les pr inc ipa ls re­v istes acadèmiques de pr imera l ínia es pod ien comptar amb els d its d ' una mà, en l ' actual itat passen del cen­tenar. La presència dels nostres investigadors en els Cong ressos internacionals ha esdev ingut habitua l . La celebració a Barcelona del Congrés M undia l de l ' Econometric Society del 1 990 -cong rés que té l loc cada cinc anys- constitueix e l reconeixement imp l ícit de la com unitat c ientífica internacional de l l loc que ocupa la recerca catalana d ins el mapa de la ciència econòmica.

L'escala de valors acadèmics a l nostre país ha anat adaptant-se també als estàndards habitua ls a rreu del món . La vàlua c ientífica de ls un ivers itaris es mesura cada cop més per la qua l itat de les pub l icacions. Una part de les revistes espanyoles d 'economia segueixen ja e ls proced iments d 'ava l uació anòn ima prèvia a la publ i cac ió . Aq uest és el cas de la Revista Española de Economia, Investigaciones Económicas i Revista de Historia Eco­nómica. D'a ltra part, la celebració regu lar de reu n ions c ientífiq ues constitueix el vehic le natura l perquè es produeixi no tan sols l ' i ntercanvi d ' idees de recerca s inó també d 'aq uest nou conjunt de va lors acadèmics . E l S im posi d 'Anà l is i Econòmica que se celebra anua lment a Barcelona des del 1 975 ha estat e l p ioner en aquesta d i recció. D iversos factors han fet poss ib le aquest notable progrés. En pr imer l loc , la dec is ió d ' uns q uants estudiants, els pr imers anys setanta , de deixar de banda les cues usua ls a les càtedres de la Facu ltat, per emprendre u na aventura intel · lectual a l 'estranger de conseqüències i mprev is ib les . Es tractava de segu i r el programa complet de formació de postg rau que en e l s països avançats és el cam í habitual pe r a incorpo­rar-se a la comun itat c ientíf ica . La reincorporació d 'aquesta generació va s ign if icar a més a més la formació d ' un grup intel · lectual que ha compartit plenament la volu ntat de crear a Cata l unya les condic ions i nst ituc io­nals per a homologar la nostra recerca i docència avançada .

En segon l loc, l 'apar ic ió en el mapa un iversita ri cata là de la Un iversitat Autònoma de Barcelona, que sempre s ' ha d ist ingit per la decid ida vol untat d 'evitar que el seu c laustre de professors es nodreixi exc lus ivament d 'a­cadèmics formats a les pròpies au les. És aquesta actitud la que va portar a convidar les noves generacions que s 'estaven formant a l 'estranger a incorporar-s ' h i . D ins aquest marc recept iu , el 1 976 hom va c rear e l Pro­g rama de Doctorat d 'Anàl is i Econòmica, pr imer a tot l ' Estat espanyo l . Aquest Programa ha s ign if icat per a més de dos-cents estud iants la via d 'accés a les pr imeres u n iversitats a n ivel l m u nd ia l . Són aquests a l u m nes els que permeten de ser molt optim ista sobre el futur c ientífic de Cata lunya en Economia . L ' I nstitut d 'Anà l i s i Econòmica del CS IC , creat el 1 985, i la U n iversitat Pompeu Fabra són el complement i nstitucional que per­met d 'esperar que en u n futur proper l 'activitat acadèm ica a Cata l unya se situï entre les m i l lors d ' E u ropa.

En da rrer l loc, cal destacar que u n element molt important en aquest procés ha estat l ' aug ment espectacu lar del5 recur505 públ ic5 de5tinat5 a promoure la investigació, i la voluntat de les autoritats educatives de cana­l i tzar-los selectivament. La mateixa creació de l ' Institut d'Anàlisi Econòm ica és u na man ifestació d 'aquesta

286

volu ntat polít ica . Aquest suport ha permès de frenar la fugida de cervel ls i recu perar-ne a lguns que estaven rea l itzant una bri l lant carrera acadèm ica fora .

Qu ines són les grans àrees en les q uals s ' ha concentrat la recerca cata lana? No es tracta ací de fer u n catà­leg exhaust iu de tota la recerca de qua l i tat que hom fa a Cata l unya. Començarem t ractant d ' identif icar les l ín ies de recerca seguides pels grups i nvest igadors que han t ingut més projecció i nternaciona l .

E l pr imer grup d ' i nvestigadors formats a l ' estranger es va dedicar especia lment a qüestions de Teoria de l 'Equil ibri General i Economia Pú blica . I ntegren aq uest grup prop d 'una v intena d 'acadèmics radicats fo­namenta lment a la Un ivers itat Autònoma de Barcelona i l ' I nstitut d'Anà l is i Econòmica, i tam bé en a lgunes un ivers itats estrangeres . E ls temes que han desenvolupat van des dels mecan ismes de decis ió col , lectiva, f ins a extensions del model d 'equ i l i bri general que porten a la macroeconomia i a la moderna economia fi­nancera .

Posteriorment s 'ha consol idat un grup entorn de Teoria d e Jocs i Organització Industrial . E ls membres d 'aquest grup pertanyen a ls centres esmentats, amb part ic ipació d ' I ESE . Dins aquesta l ín ia , hom fa recerca sobre temes molt d iversos que van des de les contri bucions teòriques f ins a models encam i nats a entendre les imp l icacions dels comporta ments estratèg ics de les empreses sobre l 'estructu ra dels mercats i l ' impacte de la pol ít ica ind ustr ia l .

H i h a d 'a lt res l ín ies d e recerca d e ca i re més ap l icat que tenen u na projecció nacional s ign if icativa i que han contribuït a m i l lorar les relacions entre les un iversitats i la societat. Algunes d 'aquestes l ín ies tenen e ls orí­gens en l ín ies teòriques . Del grup de Teoria de l'Equil ibri General i Economia Pública han sorgit g rans pro­jectes com ara la ut i l i tzació de models d 'equ i l i bri general apl icat per a predir l ' impacte de la i ntroducció de l ' I VA o l 'anà l is i de ls mecan ismes de f inançament autonòmic . De l grup de Teoria d e Jocs i Organització In­dustrial han sortit estud is de concentració industrial en d iversos sectors product ius o de les i mp l icacions del com portament estratèg ic de les empreses respecte a l 'eficàcia de les pol ít iques de R + D . Aq uestes investi­gacions entronquen amb les d 'altres grups de la U n ivers itat de Barcelona i del Centre d ' Estudis de la Pla n i­f icació que , des d ' una perspectiva d 'economia apl icada, també han trebal lat sobre temes d ' h isenda púb l ica, federa l isme fiscal i organització i ndustria l . Pel que fa a l 'econom ia de l 'empresa, h i ha tam bé u na activ itat de recerca en qüestions teòr iques sobre els fonaments de l 'empresa i la problemàtica de les empreses púb l i­ques . Sense àn im de ser exhaust ius, aquesta descipció dóna una idea de l 'ampl i venta l l de qüestions objecte d ' i nterès del teòric .

Un aspecte que tam bé cal remarcar és l ' important canvi de tendència que hom ha pogut observar e ls darrers anys . Contràr iament a una af irmació prou estesa, un dels problemes de les nostres un iversitats és l ' exces­s iva atenció posada a les demandes soc ia ls . No hi ha hagut un abisme entre U n iversitat i societat . Tot el con­trar i . La societat ha demanat molt a la Un iversitat i aquesta ho ha donat tot. En comptes d 'endur-se e ls tre­ba l ls de l ' i nvestigador, les empreses públ iques i privades han preferit d 'endu r-se d i rectament l ' i nvestigador. Això ha estat cert f ins a tal punt que s ' ha arribat a comprometre la capacitat reproductora de la U n iversitat, privant-la a ixí d ' una de les seves funcions pr inc ipa ls . Avu i , però, els g rups d ' investigació assessoren d iferents M in i steris i Consel leries de les Admin istracions Centra l i Autonòmiques sense deixar de pertànyer a la U n i­vers itat . Aquesta és, sens d u bte, una forma de cooperació menys depredadora i molt més productiva a l l a rg term in i .

Aq uesta descripc ió de la situació de la recerca a Cata lunya pot semblar tr iomfa l ista. Ca l deixar ben c l a r que les coses han canviat i que ho han fet en la d i recció apropiada. E l que queda per fer és , però, mo l t més que el que ja ha estat fet. L 'experiència de ls darrers anys ens ind ica que h i ha pol ít iques de foment de la recerca que poden ésser fact ib les i rendib les .

En pr imer l loc, cal posar e ls mitjans per a fomentar la mobi l itat de professors i estud iants. Cal trencar defi­nit ivament els esquemes endogàmics que permetien que un investigador fes tot e l c ic le vita l -des d 'estu­d iant fins a catedràtic- a la mateixa inst itució i transformaven les nostres " un iversitats " en " pa rt icu la ritats " . I p rogrames com les Beques Fu lb right-Ia Caixa són inversions de futur per a Cata lunya .

En segon l loc, cal crear inst itucions q u e canal itz in recursos h umans i f inancers per a l a recerca i l a docència avançada . U na bona estructura i nst itucional és condic ió necessària per a l 'èxit d ' un programa de recerca .

L 'experiència de la creació de l ' I nstitut d'Anà l is i Econòmica del CS IC a la Un iversitat Autònoma de Barcelona ens porta a fer les següents reflexions sobre la creació d ' i nst ituts de recerca i docència avançada :

Pr imer, han d 'ésser suf ic ientment independents de les un iversi tats . A les Facu ltats d 'Econòmiques la mas­sif icació i la pressió docent són tan intenses que la pràctica tota l itat del personal i e ls recursos f inancers s 'as­s ignen d 'acord exc l usivament amb les necessitats de la docència de pr imer i segon c ic le . I mpermeab i l itzar

287

aquests instituts de les pressions docents i de les d isfuncions pròpies del gegant isme de les u n iversitats és u na condic ió necessària .

Segon, han d 'estar sufic ientment re lacionats amb les un iversitats . E l s i nstituts de recerca que no estan si­tuats en un campus un ivers ita ri degeneren fàci lment en serveis d 'estud i s . E l context un iversitari és l ' ún ic apro­piat per a la recerca i la docència avançada . Cal , a més, u na estructura de relacions f lex ib le entre els depar­taments un ivers itaris i e ls i nst ituts de recerca . Això és més d ifíci l que no sem bla . En pr inc ip i sembla abs u rd que la d istri bució entre feines de recerca i docència s ' hagi de fer pe l criteri exc lus iu de pert inença a una o a ltra i nst itució . Però, a la real itat. a ixò és dif íc i l de portar a la pràct ica.

En tercer l loc, ca l fer u n esforç considerable per a la formació de professorat m itjançant u n p rograma de doc­torat molt a mbic iós . Hi ha les cond ic ions i el personal per a fer-ho. D'a ltra banda, la necess itat és g ran . La pressió docent generada en u na carrera tan popu lar com la d ' Econòmiques fa la v ida difíci l a l professorat. Com que pa ra l - Ie lament h i ha u na g ran demanda social d 'economistes, la fuga de professors és un fet im­portant i q uotid ià . Es pot d i r que els departaments d 'economia són víct i mes de l seu mateix èx i t . La manca de professorat ben preparat és aguda i ho serà molt més encara amb la creació de les noves facu ltats de Ciències Econòmiques a la U n iversitat Pompeu Fabra i les Un ivers i tats de Tarragona, Lleida i G i rona .

En quart l loc , ca l evitar la pol ít ica del " cafè per a tots " i no tan so ls perquè q uan e ls recu rsos són escassos tocarà molt poc a cadascú ( la qual cosa és evidentment un prob lema) . sinó també perquè aquesta po l ít ica destrueix tota l ment e ls i ncentius . Un col - lect iu de científics necessita termòmetres object ius que mesurin la và l ua de les contribucions. Hem ind icat que les pr imeres passes en aquesta d i recció ja han estat donades. Cal . però , ser molt més rad ica l , especia l ment en el cas dels centres de recerca i docència avançada. En aques­tes inst itucions cal anar cap a un model contractua l , no funcionar ia l . que permeti de retribu i r els invest igadors segons l l u rs mèrits i esforços.

La rece rca e n co m u n i cac i ó soc i a l Josep Gifreu i Pinsach

Departament de Period isme, Un ivers itat Autònoma de Barcelona

291

Les ciències de la comun icació comencen a ésser reconegudes a ls a lts estaments de las Lletres, de les Arts i de les Ciències. Un bon símptoma és aquesta mateixa inc lusió en un informe sobre l ' estat de la recerca a Cata lunya . F ins fa poc, la recerca com unicativa no semblava d igna de figu ra r en el q uadre d ' honor de l ' a lta i nvest igació, reconeguda per la comun itat c ientífica i sosti nguda pels poders púb l ics i per la demanda socia l . La situació està canviant . E s nota a Cata lunya, com a molts a ltres països d ' E u ropa, una progressiva sens ib i­l itat per la problemàtica específica que generen e ls complexos fenòmens de la com u n icació a les nostres so­cietats avançades i al món modern en genera l . És probable que encara , per a molts sectors, aquest àmbit científic s igu i v ist amb ret icències o amb poques s impaties. La veritat és que e ls resu ltats de la recerca en com unicació no han estat f ins ara prou espectaculars per a merèixer l 'acceptació automàtica de la com un itat científica i nternacional o loca l . Les reticències, doncs, són comprens ib les. I la confess ió de les dif icu ltats d 'a­vançar en aquest àmbit de pretensions científ iques no és un s imple exercici de modèstia, s inó u na exigència de rea l isme i d 'autocontro l .

Tanmateix, ca l afeg i r tot seg u i t que l ' h i storial dels avenços fets en e l s estudis de com unicació a l l l a rg sobre­tot de ls darrers decennis , no pot deixar ind iferent cap sector científic, s ingu larment els de l ' à rea de les cièn­cies socia ls . La rel levància de les aportacions acumulades, en d i reccions molt variades i amb aprox imacions m u lt id isc ip l i nà ries i sovint i nterd isc ip l i nàries, en l ' estud i de la comun icació a tots e ls n ivel ls de l ' experiència humana, comença a ésser, s i no i nd iscut ib le , a lmenys t inguda molt en compte.

En aquest breu informe sobre l 'estat de la qüestió de la recerca com un icativa, ens hem de centrar fonamen­tal ment en la s ituació i d i nàmica de Cata lunya . Abans, però, creiem convenient de presentar una breu pano­ràm ica de l 'estat de les c iències de la com un icació en genera l , destacant-ne aquel ls aspectes avui més pro­blemàtics encara en la def in ic ió de l l u r estatut científ ic , qüestions que , per tant, desborden però a lhora em­marquen la d inàmica cata lana. Lòg icament, la pecu l ia r implantació i l 'actual d inamisme de la invest igació co­mun icativa a Cata lunya serà objecte de la pa rt més extensa d'aquest breu informe.

F ina lment, u na observació cautelar obl igada : aquestes rat l les no poden n i volen ésser un jud ic i més o menys categòric sobre la recerca catalana en com un icació. Pretenen ofer i r només un breu q uadre de les pr inc ipa ls etapes, de les l ín ies de força i de recerca i de les perspectives que podem inventar iar en una v is ió d ' u rgència sobre aquesta activitat i nvest igadora .

Breu panorama de les ciències de la comunicació

L'estudi c ientífic de la comun icació social es troba en u na etapa que podríem considerar constituent arreu del món. L'obtenció d ' un estatus científic i d isc ip l inari pot costar prop d ' un segle d 'esforços, de dedicacions, de contradiccions, de fracassos i d 'a lgun èxit . S i fa no fa, com ha passat en la majoria dels domin is del saber científ ic .

Des de la ta la ia dels anys 90 que comencen , poderm m i rar en rera ja amb un cert d istanciament e l camí fet, i destacar-ne, a l ' hora de s intetitzar un esbós d 'estat de la qüestió, dues pr imeres constatacions, igua lment importants i deicis ives .

1 .- D ' u na banda , l a ind iscutible consolidació a tots els continents, i especia lment a Amèrica i a Europa, de ls estud is en i de la com un icació socia l . com un dom in i acadèmic específ ic . Més en l là de la d iversitat de deno-

292

minacions, a la immensa majoria de països és comprovable l 'existència de centres, programes, cu rrícu l ums i recu rsos destinats a activitats de formació i de recerca en un àmb it que podem designar sota l a denom ina­ció genera l de comun icació socia l .

2 .- D'a ltra banda, una certa d if icu ltat de de l i m itació d 'aquest àmbit com a camp científ ic prop i , tant per raons d 'objecte com de mètode com de teoria . La mateixa d iversitat de denominacions, a ix í com la d ' u bi cacions en e ls prog rames de recerca i estructu res acadèmiq ues dels d iferents pa·lsos i cont inents, trans l l ue ix les di­f icu ltats de trobar un status ampl iament reconegut en els medis científ ics com a àmbit d isc ip l i nari consol idat .

E l problema de de l im itació del camp deriva ja d ' una mena de pecat or ig ina l : l ' absència de " pa res fu ndadors" que rea lment s igu in ind iscutits, no solament per la com un i tat científ ica en genera l . s inó sobretot d ins mateix del domini que hom pretén acotar. Amb això no volem d i r que la h istòria de la recerca com u nicativa no comp­ti ja amb f igures i l · l ustres i amb obres de categoria . Només volem suggeri r que d i fíc i l ment t robaríem a lguna personal itat i a lguna obra que , com ha passat en a ltres dom in is , representés sense d iscussió e ls orígens i les bases de part ida d ' u n nou domin i c ientíf i c, el de la comun icació. En tot cas, les f igu res i les obres més re l leva nts ho són en tant que així són ava luades dins una trad ic ió o escola part icu lar .

La rea l itat és que els o rígens de les c iències de la comu n icació, com sol passar en la formació de nous do­min is c ientíf ics , resten en u na zona de penombra , que se situa entre el f ina l del segle X IX i e l pr inc ip i del XX. És la zona ( l 'Occident industr ia l itzat) i l 'època en què comencen a emerg i r les pr imers i nterrogacions per part d 'u nes classes d i rigents i d ' unes él ites intel · lectua ls preocupades per l ' i mpacte dels pr imers m itjans de mas­sa . Des de la ref lexió fi losòfica, des de la mateixa pràctica professional i des d 'a lgunes d isc ip l ines socials en període de consol idació (antropolog ia , sociologia, psicolog ia , c iència pol ít ica o l ingü íst ica ) . van sorg int i ncu r­s ions cap a l 'exploració de les noves cond ic ions d ' i ntegració social o d 'exerc ic i del poder o de reproducció cu ltura l , per exemple, derivades de la i rrupció de les telecomun icacions, de la premsa de massa o de la i mat­ge en moviment .

AI pr imer quart de segle comencen a d ibu ixar-se les pr imeres escoles i trad ic ions, que s 'acabaran de defi n i r en el període d 'entreguerres i en la im med iata postg uerra . A l s Estats Un i ts d 'Amèrica va consol idant-se com a dominant la tradic ió anomenada " empírico-admin istrativa " , aglut inada in ic ia l ment entorn de l ' Escola de Ch i­cago (W I . Thomas, R . E . Park, G . H . Mead, W. L ipmann, H . D . Laswel l ) i que havia de cu lm inar en la famosa " Mass Com m u n ication Research " , escola que reconeix ten i r quatre " pares fu ndadors " (H D. Laswel l , P . F. Laza rsfe ld , K. Lewin i C. I . Hovland) A Eu ropa la tradic ió més important. coneguda com a "especu lativo-crí­tica " , s 'ag l ut ina entorn de l ' Escola de Frankfurt I nstitut für Sozialforschung, que com ptà amb un nuc l i im por­tant d ' i ntel · lectuals bri l lants i inf luents ( M . H orkheimer, T. Adorno, E . F rom m, L. Lbwentha l , W. Benja m in , H . Marcuse)

Ambdues trad ic ions, la pr imera interessada fonamenta lment en l 'estud i empírico-q uantitat iu del que defi­neixen com a " comun icació de massa " , i la segona, en l 'anà l is i qua l itativa de la " i nd ústr ia cu l tura l " , han exer­cit una inf luència enorme en tot el desenvo lupament. d iscussió, cr is i i renovació de models i parad igmes des de la postg uerra f ins ara .

Para l · le lament a l ' etapa expansiva e n tots els camps dels Estats Un its e n l a im mediata postguerra , l a " Mass Communication Research " fou l ' enfocament dom inant en la investigació com un icativa d u rant els anys 40 i 50, apl icant a aquest nou terreny de recerca els pressupòsits i mètodes de la teoria funcional i sta . Després, factors i nterns i externs propic iaren una profunda i prog ressiva cr is i d 'aquest corrent, j untament amb la cr is i de la teor ia social nord-americana, que continua f ins avu i . Durant el f inal dels 60 i els 70, la renovació d 'en­focaments i teories provingué sobretot dels sectors crít ics, molts d 'e l ls d i rectament v incu lats a les noves de­mandes dels països descolon itzats i del Tercer Món . Aquesta nova situació t ingué com a marc pr imordia l d 'ex­pressió el debat internaciona l de la comu n icació, sum mament dens i polèmic a la meitat del 70, el qua l debat cu lm inà amb un document h istòric impu lsat per la U N ESCO, conegut com a " I nforme Mac B ride " , que donà carta de c i utadania m undia l a l ' estudi dels problemes de la comun icac ió .

E l panorama de la recerca comun icativa dels anys 80 no és fàc i l ja de resum i r en poques rat l les . En rea l itat. ha esdevi ngut tan complexa com la majoria de domin is que gaudeixen ja d ' una de l im itació acadèmica més o menys consol idada. És cert q ue, tant a nivell i ntern de la majoria de països com a nivell internaciona l , e ls estud is de com u n icació són considerats estratèg icament primordials Cosa que no vol d i r que hag in estat as­solits els acords suf ic ients per a deixar de plantejar el problema del status de les ciències de la comu nicació .

Tot fa pensar que e n s trobem ara a l f ina l d ' una relativament l l a rga etapa d 'a l · l uv ió en q u è , des d ' u na g ran quant itat de d isc ip l ines -de la c iència pol ít ica a l a psicologia, de la biologia a la h istòria , de la sociolog ia a l a l i ngü ística, de la f ís ica a la fi losofia, etc.- , s ' han anat consol idant unes aportacions (teories, models , meto­dologies, escoles, obres, recerca empírica s istemàtica, etc ) que ja permeten amb fonament de parla r de cièn­cies de la comun icació en genera l i , més en part icu la r, de ciències de la com un icació socia l . Hom sol accep-

293

tar com a denom inació preferent el p lu ra l (c iències) i no el s ingu lar (c iència) per remarcar el caràcter p l u ri- i interd isc ip l i na ri de l ' estudi de la com un icació, a ixí com per destacar el fet q ue, a l menys f ins a ra , més que u n objecte d 'estud i , l a com un icació é s u n camp i u n a cru·ll la o n conflueixen interessos c ientíf ics d iversos i com­p lementari s (un " gathering p lace " , deia W. Schramm)

F ina l ment, ca ldria valorar molt pos it ivament la constatació d 'un cert i prog ress i u consens sobre la u bicació acadèmica i docent dels estudis de comun icació . Tant a l Nord ric com a l Sud menys desenvo lupat, va aug­mentant el reconeixement de la investigació comun icativa com un àmb it específic de recerca, acceptada per les inst itucions acadèmiques superiors i sovint impu lsada per les polít iques científiques dels poders púb l ics .

Estat de la investigació comunicativa a Catalunya

Precedents

Els orígens de la ref lexió i de la investigació a Cata lunya dels nous fenòmens comun icatiu s derivats de la i n­dustrial ització, se s ituen també en una zona de penombra entre el f ina l del seg le passat i el pr inc ip i de l 'a c­tua l . No trobem a Cata l unya cap f igura preemi nent que permeti de parlar d 'a lgun p ioner ind iscut ib le dels es­tud is de com un icació. En canvi , sí que hom pot apreciar, sobretot al l la rg del pr imer quart de seg le , u n p ro­gressi u i nterès, sovint d ifús en les pràctiques professionals i pol ítiques, devers l 'anà l is i de ls canvis socia ls , cu l tura ls o pol ít ics derivats de la g radual i mplantació dels m itjans i de la cu ltu ra de massa a Cata lu nya

És poss ib le que només a posteriori puguem atorgar u na certa coherència i s ign if icació a persones, obres, de­dicacions i preocupacions, aparentment d isperses, que abordaren i centraren en a lguns casos e ls d iversos problemes relati us a les pràct iques i a les conseqüències dels nous fenòmens com un icati u s : de l period isme a l c inema, de la ràdio a la propaganda, de la revista i l · l ustrada a l carte l l isme publ ic itar i .

A falta de molts estud is monogràfics i vist amb la perspectiva que ens ofereix la s ituació actual , l ' i t inera ri d ' i m­p lantació i de consol idació dels estud is de comu n icació a Cata lunya hauria pog ut segu i r u n camí ascendent i cont inuat s i no hagués estat per la derrota i ocupació franqu ista del 1 939, que representà també aqu í tota u na generació perd uda (a part d 'a ltres pèrdues, lògicament, de persones, d ' i nst itucions, de recu rsos, etc . ) .

Si a tot a rreu l ' apar ic ió d 'aquest nou domin i dels estud is socia ls va estretament l l igada a l es noves demandes socia ls i pol ít iq ues que afloren d 'acord amb les c i rcumstàncies concretes de cada reg ió o país, a Cata lu nya aquesta v incu lac ió es fa ben necessària, de manera que només una h ipòtesi en aquest sentit sembla poder i l · l uminar i donar cons istència a tot l ' it i nerari , des dels pioners f ins a ls darrers anys . Podríem avançar la h ipò­tes i , en efecte, que l ' evoluc ió de la recerca comu n icat iva a Cata lu nya ha d 'ésser v ista com un esforç p ro­g ress iu d 'aproximació al paper dels " mass med ia " en la reconstrucció cu l tura l , soci la i pol ít ica del país . Això no pressuposa defensar u na v is ió n i l i neal n i sem pre positiva d'aquesta evoluc ió . E l mateix estab l iment de la com un icació i la cu l tura de massa a Cata l unya a l l larg d 'aquest segle presenta g rans vic iss ituds, confl ictes i ruptures, cosa que s 'expl ica per la confl ictiva h istòria del país. La investigació d 'aquest cam p no pot deixar de pat i r de l mateix ma l .

E l p r imer objecte d 'atenció fou lògicament el periodisme, però sobretot el period isme des d ' una òpt ica par­t icu lar : la seva v incu lació amb l 'organ ització del moviment cata lan ista . Recordem, només a ta l l d 'exem ples paradigmàtics, l ' aparic ió del pr imer d iari en català de Valentí Al m i ra l l ( " D iari Català " , 1 879) o del m és i m por­tant d ia ri en cata là , fundat per Enr ic Prat de la R iba ( " La Veu de Cata l unya " , 1 899) , que fou pr inc ipa l organ it­zador del cata lan isme polít ic del començament del segle i després pr imer president de la Mancomun itat de Cata l unya. És cosa sabuda que el Modern isme confiava especia lment en el period isme, sobretot a través de la revista " L 'Avenç" ( 1 88 1 ) , per a la modern ització de la societat i l a cu l tura cata lanes sota u na òptica nacio­nal ista . Aq uesta v is ió d ' i nterdependència encara s'accentuà més amb el Noucent isme i la madu rac ió del ca­talan isme polít ic, com ho testi monien la vida i les obres d ' important polít ics i periodistes del pr imer quart del seg le (Prat de la R iba, Eugeni d 'Ors , Rovi ra i V i rg i l i o Llu ís Companys) . Posteriorment, una de les polèmiques h istòriques més i mporta nts es referia a la funció atr ibuïda al period isme : per la " doctr ina Prat de la R i ba " , la premsa només podia contri bu i r a l cata lan isme s i era en cata là, mentre que per la " doctri na Gazie l " tam bé la premsa en caste l là podia serv i r a l cata lan isme ; en ambdós casos, tanmateix, la p reocupació era la mateixa : el paper de la premsa en el redreçament cu l tura l i pol ít ic de Cata l unya .

També l 'of ic i de l periodisme i la h istòria de la premsa motivaren ja e ls pri mers anys del segle aportac ions pioneres, que a poc a poc s 'anaren intensif icant. L 'aparic ió de noves tècn iques i de nous m itjans de com u­nicació a l l la rg dels pr imers decenn is , com el c inema, la rad iod ifus ió i la paub l ic itat, s ing u larment, or ig inaren igua lment d iferents estud is i ref lexions, que haurien pogut ésser probablement més s istemàtiqu es si , la g uer­ra pr imer i la derrota després, no ho haguessin impedit . Sembla c lar que , a lmenys en a lguns aspectes, les aportacions cata lanes en relació amb els " mass media" f ins els anys 30 eren molt més avançades que a la resta d ' Espanya

294

Com hem d it . aquest it i nerar i ascendent d ' i nterès i preocu pació pels nous fenòmens cu l tura ls i com u n icatiu s d e l a societat cata lana, s 'estroncà e l 1 939. Però n o tan sols s'estroncà, s i n ó que les vies obertes a Cata l unya en relació amb la cu l tura cata lana foren escombrades i substituYdes s istemàticament per les i m posic ions de la l lengua i la cu l tura espanyoles en totes les man ifestacions mediàt iques. Les ún iq ues a lternatives eren o bé la c laud icació o bé la res istènc ia .

De la recuperació a la consolidació

Després dels dos pri mers decen nis de franqu isme dur , a Cata lunya es va anar notant u na certa recuperació d ' i n ic iativa tam bé en l 'atenció d ispensada a l s problemes de la comun icació, que anà en aug ment sobretot arran de la Llei de Premsa i I mpremta del 1 966. També és cap a la meitat dels anys 60 que comencen a introdu i r-se a Cata lunya els g rans autors de la " Mass Commu nication Research " americana, bé que d ' u na forma t ímida i amb poca i nc idència . Poc després, els corrents amb més inf luència foren e ls procedents d ' E u­ropa , s ingu larment de les escoles ital iana i francesa d 'estètica i de semiolog ia , inf luYdes especia lment per la l ingü ística i l ' estructura l isme.

E ls pr i mers anys 70, tots aq uests factors conf lue ixen en unes obres i i nvestigacions d ' una certa envergadura . Però e l fet que després adqu i ri rà una importància decis iva fou la creac ió de la Facu ltat de C iències de la I n­formació d ins la U n ivers itat Autònoma de Barcelona (a part i r del 1 972) . Superant amb recu rsos i am bic ions les ant igues Escoles de Periodisme (Ofic ia l i de l ' Església) i de Pub l ic itat. la Facu ltat. amb e ls Departaments corresponents segons les etapes (abans o després de la LRU ) , ha exercit el paper ag lut i nador més dec is iu de la recerca en com un icac ió a Cata lunya f ins avu i .

E n efecte, a part i r d e l a segona meitat dels 70, j a e s pot nota r un salt qua l itat i u e n l a recerca com u n icat iva que hom d u u a terme a Cata lunya . Els factors sòcio-pol ít ics que hi ha a l país, després de la mort de F ranco i en plena transició cap a la democràcia i l ' autonomia, no són pas i rrel levants, sinó ben a l contrar i . D 'a lguna manera torna a fer-se candent a Cata l unya, en el ca mp de la com un icació, la qüest ió bàsica que s ' havia sus­c i tat abans de la guerra, p lantejada l lavors en relació amb el period i sme : com han de contri bu i r e ls processos i c i rcu its de la com un icació social i de massa a la reconstrucció cu l tura l i nacional d ' u n país secularment opri­m it i reprimit en les seves senyes d ' ident itat ; i com h i havien de contri bu i r a ra en una nova s i tuac ió de de­mocràcia a Espanya, d 'autonom ia a Cata lunya i de perspectives d ' i ntegració a E u ropa.

Les expectatives de professional ització a la U n ivers itat en un nou camp obert -docent. acadèmic i c ientí­f ic- com el de la com u n icac ió de massa, impu lsen d iverses l ín ies d ' i nvest igació que van cu lm i nant amb la rea l itzac ió de tes is doctora ls i, per tant. amb la consol idació de ded icacions més o menys estables a certs àmbits de recerca comu n icativa . Aquesta d inàmica ja es nota ben consol idada a mesura que avancen e ls anys 80 , etapa d ' una certa maduració d ' u na " escola cata lana" en investigació comun icat iva. A pa rt de la U n i­vers i tat. a ltres i nst itucions (especia l ment l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans i el Centre d ' I nvestigació de la Comu­nicació de la Genera l itat de Catalu nya) comencen també a i nteressa r-se per la investigació en com u n icac ió . Aquest progress iu interès dels da rrers anys per l ' estud i de la problemàt ica específ ica de la comun i cació de­nota u na creixent demanda social i pol ít ica de recerca sobre el camp . I suggereix tam bé que la com u n itat cient ifíca cata lana comença a acceptar com a camp d i ferenciat el de les ciències de la comu nicació .

A I f ina l dels anys 80, doncs, ja era possi ble de presenta r un cert balanç força pos it i u de l a recerca desenvo­l upada a Cata lu nya en aq uest àmbit du rant el decenn i . El conj unt de la recerca podria agrupar-se, només a efectes d 'expos ic ió descr ipt iva, en s is g rans l ín ies, defin ides per l l u r enfocament predom inant. que serien :

a) Història de la comunicació a Catal unya. Ignorada gairebé tota l ment du rant el franqu isme, la h istòria de l passat de la comu n icació a Cata lu nya suscita u n evident i creixent i nterès, no tan sols dels acadèmics, s i nó de molts estud iosos de procedència d iversa . En general no són h istoriadors e ls que produe ixen estud is h is­toriogràfics sobre e ls m itjans i els processos, s inó estud iosos d 'àmbits professionals (premsa, ràd io , c inema, telev is ió , etc . ) o de c iènc ies de la informació o d 'a lgun altre àmbit u n iversitari p roper.

b) L'estructura com u n icativa de Catalunya. El coneixement de l 'estructura i dels trets pecu l ia rs dels m it­jans, processos i c i rcu i ts de la comun icació socia l ha motivat l ' aparició d ' una abundant documentació en for­ma de l l i bres, a rt ic les, dossiers o a ltra " l iteratura grisa " . D iverses inst itucions cata lanes s 'han anat sens ib i l i t­zant davant la u rgència d 'adqu i ri r, p rocessa r, s istematitza r i ana l i tzar les dades pert inents sobre el sector de la com u n icació ; en aquestes demandes, h i han col · laborat ja un notable nombre d ' i nvestigadors, un iversitaris o no.

c ) " Mass media" i reconstrucció cultural i naciona l. Vinculada a la recerca anterior, la invest igac ió sobre la funció de ls m itjans en relació amb la problemàtica de la reconstrucció de la identitat pròp ia . especia lment la l lengua i la cu l tura , començà tam bé a fer-se un espai en les ocupacions dels i nvestigadors . Aq uesta pro­b lemàtica podia plantejar-se concretament per al cas de Cata lunya o bé, més en genera l . com a problemàtica

295

com u na a molts a ltres paisos ; de fet, la reflexió més teòrica i genera l a penes s 'havia i n ic iat ; en canvi , la pr imera havia aconsegu i t a lgu nes recerques s ign if icatives.

d ) Recerca teòrica i metodològica. Aquest és un dels enfocaments problemàtics de la recerca segu ida a Cata l unya en matèria de comun icac ió . Tot i que els grans corrents i nternacionals han anat ten i nt u n evident ressó entre e ls i nvestigadors cata lans -del funcional isme nord-americà a l ' Escola de Frankfurt . de la semiò­tica textua l a l ' economia pol ít ica de la comun icació-, no es pot d i r que s 'hagi arribat a consol idar ni a lg u n grup de recerca important n i a lguna obra notable a aquest n ive l l . Cosa n o pas estranya s i h o m t é en compte els pocs anys d ' i mplantació a Cata lunya d'aquest àmb it de recerca .

e) Problemàtica internacional de la comun icació. L' interès per la comu n icació internacional i la seva pro­b lemàtica cada cop més com plexa a rrelà també a Cata lunya a la darreria dels setanta, sobretot a rran de la confl uència de d iversos factors, entre els q ua ls cal destacar e l debat a l s i de la U N ESCO i l 'encàrrec i apro­vació de 1 ' '' l nforme Mac Br id e " , i posteriorment. el procés d ' i ntegració de la CEE .

f ) Recerca apl icada. Es tracta d 'un ampl i bloc de dedicacions i d 'obres, més o menys extenses o constants, que incloem aqu í, per s imp l if icar, en un apartat de recerca apl icada en un sentit amp l i . U na de les pr imeres demandes ha consistit aq uests anys en la preparació de textos par a la formació de professionals , per a la docència més o menys d i recta . Tam bé hauríem de fer esment de tota u na altra sèr ie de recerq ues relatives especia lment a les noves tecnologies de la com un icació (vídeo, telecomun icacions, cable, nous serveis , etc . ) .

L a nova etapa que s'obre amb el canvi de decenn i sembla que pot comporta r la defin i t iva consol idació a Ca­ta lunya de la investigació de la comun icació com un camp prop i , no subs id iari d 'a ltres cam ps científ ics i aca­dèm ics, per bé que plenament conscient de la seva natura p lu ri- i interd isc ip l inària .

La rece rca e n c i è n c i es soc i a l s i po l ít i q u es

Josep M. Vallès

Departament de Ciència Pol ít ica i Dret Púb l ic . Un ivers itat Autònoma de Barcelona

299

Ens proposem aqu í de presentar una panoràmica sintètica de les pr incipals l ín ies de t reba l l de la recerca en c iències socia ls , i ncorporant sota aquest epíg raf genera l l 'Antropolog ia , la Ciència Pol ít ica i de l 'Adm in istració , les Relac ions I nternacionals i la Sociolog ia .

En u n pr imer apartat. fem u nes consideracions genera ls sobre l 'estat de la recerca en aquestes d isc ip l i nes i la seva evol ució a casa nostra . Tot segu it . passem a fer una ressenya su mària per camps c ientíf ics especí­f ics. En l 'elaboració d 'aquestes ressenyes hem comptat amb la col · laboració de la Dra . Esther Barbé ( Rela­cions I nternacionals , UAB), del Dr . Fausto Mig uélez (Sociologia, UAB) i de la Dra . Teresa San Roman (Antro­pologia, UAB)

Emergència tardana i desenvolupament recent de la recerca en ciències socials

És sorprenent a pr imera vista -i podria const itu i r per si mateix u n objecte de recerca- que u na societat com la cata lana que ha hag ut de defensar la seva ident itat hagi negl ig i t fins ara u nes d iscip l i nes científ iques út i ls per a defi n i r aque l la ident itat i per a copsar-ne l 'evol uc ió . Per què aquesta tasca fou encomanada trad i­c ionalment a la h istòria o -amb menys intensitat- al d ret privat. demanaria u na resposta extensa, que no hem de tractar aqu í .

Però el fet és que el desenvo lu pament de les ciències socia ls a Cata lunya presenta un retard més agut en­cara que el que pateixen a ltres d isc ip l ines .

1 .- Cata l u nya , doncs, per u na combi nació de raons ideològ iques, pol ít iques i i nstituc ionals , no part ic ipa en el desenvo lupament i n ic ia l de les ciències socials, que es produeix a l f ina l del segle XIX i la pr imera meitat del segle XX en els paisos europeus del nostre entorn . Aquesta s ituació és agreujada per la posic ió poc fa­vorab le del règ im franqu ista a l foment i la inst itucional ització de d isc ip l i nes que comporten sovi nt un vessant crít ic respecte de la s ituació socia l . econòm ica i polít ica.

2 .- Només cap als anys seixanta es fa percept ib le la presència de grups de científics socials en les d isc ip l i­nes abans esmentades, l levat d 'a lgu nes ind iv idua l itats precu rsores . L 'organització trad ic ional de les i nstitu­c ions d 'ensenyament superior i de recerca comença a reconèixer gradua lment aquestes d iscip l i nes i a donar u n cert suport a l l u rs activitats. Per la seva pa rt, i nst itucions privades com la Fundació Jaume Bofi l l o l ' I C E S B -I nstitut Catò l ic de Ciències Socia ls de Barcelona- serveixen, respectivament. de font de f inançament o de l loc d 'aco l l iment per a la formació d 'especial istes i per a la rea l ització de la recerca .

3 .- En e l moment present. la i nst itucional ització de la recerca en aq uests cam ps ja té u na relativa densitat. accelerada els darrers deu anys

Pel que fa a l 'Antropologia, a més dels Departaments corresponents de les dues Un ivers itats -la U n iversitat de Barcelona i la seva seu de Tarragona, a ixí com la Un ivers itat Autònoma de Barcelona- cal esmentar l ' I ns­t itut Català d 'Antropologia .

Per a la C iència Po l ít ica i la C iència de l 'Ad min istració, la creació de la Facultat de C iències Polít iques i So­cio logia de la U n ivers itat Autònoma de Barcelona ( 1 985) ha representat un salt qua l itat iu i mportant i ha re­forçat la presència de nucl is previs en les Facu ltats de D ret. Ciències Econòm iq ues i Ciències de la I nforma­ció . Tam bé s 'ha potenciat activitat de recerca en aquests àmbits des de l ' I nst itut d ' Estudis Autonòmics .

300

Les Relacions I nternacionals s ' han vist potenciades també a part i r de la creac ió de la Facu ltat de Ciènc ies Polít iques i Sociologia de la Un iversitat Autònoma ( UAB) . a més d ' una presència menor en les Facu ltats de Dret i C iències de la I nformació. A la Un ivers itat de Barcelona, ha estat i mportant l ' actuació del Centre d ' Es­tudis I nternaciona ls . D 'a ltra part. el C I DO B -Consorci d ' I nformació i Documentació I nternacionals de Ba rce­lona- ha operat com un centre de referència per a activitats de recerca i documentac ió .

Quant a la Demografia, els g rups o investigadors especial itzats provi nents genera l ment d 'a ltres d isc ip l i nes (h istòria, economia, geog rafia, sociologia) . han trobat en el Centre d ' Estud is Demog ràfics (UAB) un l loc de fort impu ls per a desenvo lupar prog rames de recerca estables.

Pel que fa a la Sociologia, la nova Facultat de Ciències Pol ít iques i Sociologia ja esmentada se suma des de fa q uatre anys a ls Departaments de Sociologia ja existents a la U n iversitat de Barcelona i a la U n iversitat Au­tònoma de Barcelona, que operaven sobretot a les respectives Facu ltats de Ciències Econòm iques o de Lle­tres.

F ina lment. a ltres i nst itucions, com l ' I nstitut d ' Estudis Metropol itans -adscrit a la UAB- o l ' I nst itut de Cièn­cies Pol ít iques i Soc ia ls -consorci constituït l 'any 1 988 per la U n ivers itat Autònoma de Barcelona i la D i pu­tació de Barcelona- acul len, orienten i f inancen recerca vincu lada a la major part de les c iències socia ls es­mentades .

4 .- Podem comprovar, com a resum, que el període 1 970-1 990 ha contemplat un salt qua l itati u en e l po­tencial de recerca d 'aquestes d isc ip l ines . Tanmateix, el seu grau de desenvol upament encara és feble en com­paració amb a ltres d isc ip l i nes científ iques al nostre mateix país mateix.

Fins ara , la manca d 'estructures permanents de recerca i de fonts regu lars de f inançament havien perj ud icat aquest prog rés, en impedir la formació d 'especia l i stes i l ' estab i l itat dels equ ips i nvestigadors .

Sembla , però, que s 'estan vencent les reticències -tant d 'origen sòcio-pol ít ic com acadèmic- que havien retardat f ins ara la normal ització d 'aquestes d iscip l i nes a casa nostra i que el reconeixement socia l i acadèmic que han obti ngut e ls darrers anys n ' ha de poss ib i l i tar la gradual consol idació .

A aquest fet contr ibueix probablement la consciència creixent que les c iències socials aquí comentades po­den expl icar m i l lor i, a més, ajuden a reg u lar, a lguns dels problemes de la nostra societat en una etapa nova de la seva existència h istòr ica .

La situació de la recerca per disciplines

Podem ara considera r la s ituació de cada d isc ip l ina , un cop establerta en l ' apartat anterior la p roblemàtica que comparteixen.

La recerca en Antropologia s 'organ itza entorn d ' una sèrie de l ín ies pr inc ipa ls , que podem ordenar en g rans apartats i que -en a lguns casos- se centren en àmbits territorials més ampl is que el cata là .

U na pr imera l ín ia la constitueix la recerca sobre tècn iques d ' i nvestigació, especia l ment sobre el treba l l de camp o la i nvestigació transcu ltu ra l .

U na segona l í n i a l ' ofereixen e ls estud is d 'Antropologia apl icada : problemes u rbans, de sa lut . educació, m i no­ries i re lacions ètniques o marg i nació soc ia l .

F i na l ment. un tercer capítol i nclou ria aproximacions d'Antropolog ia Crítica referides a la s ituació i organ i tzac ió de la dona o .-en el cas d 'Amèrica Llatina- a la situació de les poblacions ind ígenes.

Pel que fa a la Ciència Política, presenta tres grans l ín ies d 'or ientació d iferents. La pr imera s 'or ienta a es­tudis de ca i re més i nst itucional i comprèn l 'estudi dels partits pol ít ics com a organ itzacions, el govern local i l 'anà l is i dels processos de decis ió i part ic ipació pol ít i ca en l 'àmbit local o la construcció gradua l , l ' evoluc ió i el rendiment del nou model d ' '' Estat de les Autonomies " .

La segona es concreta més e n processos i com portaments i inc lou estudis sobre e l comportament pol ít ic , especia lment en el camp electora l . tant des de la perspectiva dels sistemes electora ls , com des de l 'anà l is i de les conductes electora ls a Cata lunya ; els processos de socia l i tzació política i e ls valors dominants de la cu l tura pol ít ica del pa ís o e l procés de constitució i la composic ió de les élites polít iques (personal pol ít ic elec­t iu i/o d i rigent de ls partits) en l 'etapa democràt ica.

F i na lment. la tercera consta de trebal ls sobre la teoria polít ica contem poràn ia i les seves pr inc ipals tendèn­cies, les teories sobre l ' Estat i la Nació i l l u rs expressions ideològ iques en el context espanyol i cata là .

Per la seva banda, la Ciència de l'Admin istració -més recent encara en el nostre panorama c ientíf ic- ex­plora fonamenta lment dos terrenys de recerca . D ' u na part. l 'anà l is i dels processos d 'e laboració i ava l uació

301

de polít iques púb l iques en d iversos sectors de l 'act ivitat púb l ica i . especia lment. en el camp dels serve is so­c ia ls . D ' una a�ra part . les tècn iques de decis ió i gestió en l 'Admin istració públ ica i , especia lment. en el n ivel l autonòmic i loca l .

S i e n s referim a l e s aproximacions metodològ iq ues domi nants, h e m de constatar que s ó n presents a casa nostra la major part de les experimentades en altres països, amb tendència a un " eclect ic isme " de c i rcums­tàncies. En canvi , la temàtica de recerca queda per ara molt c i rcumscrita a la rea l itat catalana i deixa de banda -diferentment de l que succeeix en altres països- l 'anàl is i d 'a ltres societats . Aquest " etnocentrisme " , ex­p l icab le en una fase in ic ia l de producció, pot anar-se redu int gradualment. a parti r de la cooperació ja existent amb equ ips i inst itucions estrangers que introdueixen u na perspectiva comparada en les anà l is is .

Aquesta darrera constatació -vi ncu lació i nternacional creixent- ens porta a una segona consideració sobre la pos ic ió relat iva en Ciència Polít ica i Ciència de l 'Admin istració a Cata l unya. Malgrat el seu endarreriment relat i u , la seva connexió amb centres i especia l istes estrangers és creixent i consol idada. Això ha fac i l itat que aquestes d isc ip l i nes t ingu in a Cata lunya una posic ió destacada respecte de la que tenen a ltres parts de l ' E stat.

Pel que fa a la Sociologia, l 'act ivitat de recerca i nstituciona l s'ha concentrat genera lment en cinc g rans camps, en els qua ls es rea l itzen d iversos programes de treba l l .

U n pr imer apartat és del im itat per la problemàtica de l mercat de trebal l i l es relacions industr ia l s . Entre l a temàtica tractada consten e ls canvis en el mercat de treba l l t radic ional que porten a l treba l l " submerg i t " o al treba l l i nestable o precari i el paper dels actors que hi intervenen (empresaris, s ind icats, Estat) ; les rela­cions labora ls i e l paper dels s ind icats, l l u r d inàmica inst itucional i l l u r v incu lació amb els treba l ladors ; la m i­g ració dels països del " tercer món " a Cata l unya i l l u r inserció laboral i socia l ; e ls processos de trans ic ió de l ' ed ucació i sociologia del treba l l , o l 'anà l is i teòr ica de les transformacions del treba l l i l l u r repercuss ió sobre la vida quotid iana i e ls s istemes d 'oci i l leure .

U n segon apartat podria defi n i r-se com el relacionat amb condicions i formes de v ida i l l u r estructurac ió . I n­clou estud is sobre l 'atur, la desigualtat econòmica, la desigua ltat en la i nstrucció o en el coneixement de la l lengua i la seva relac ió amb les variables sòcio-demogràfiques . Igua l ment. recerq ues sobre joventut. vel lesa i noves formes de fam íl i a . F ina lment. han adqu ir i t una certa importància qüestions com la redef in ició de la pobresa i la marg inació socia l , a ixí com l ' estudi de les intervencions o polít iques púb l iques que les tracten com a problema a resoldre.

Un tercer apartat el constitueixen els estudis sobre la dona , q ue, des de fa anys, són impu lsats per d iversos grups de recerca , acum u lant bases de dades, defi n int ind icadors de la s ituació de la dona i anal itzant la seva presència en àmbits socia ls específ ics : po l ít ica, treba l l , educació, etc .

U n quart apartat el def ineixen els estud is u rbans, amb referència a l desenvo lupament de la u rban ització i a l seu impacte en les condic ions de vida, l es organ itzacions i moviments soc ia ls d 'actuació u rbana, l es estratè­gies d ' i ntervenció o correcció d issenyades pels poders públ ics, etc . Aquest camp ha generat tant recerca de caràcter global com de caràcter específ icament dedicat a una població, un barri , etc . , amb anà l is is refer ides a eq u ipaments col · lect ius i privats (transport. l leure, habitatge, etc . ) .

En un c inquè camp pod ríem inc loure les l ín ies de treba l l referides a aspectes cu ltura l s : sociologia de la re l i­gió, socio l ingü íst ica, identitat naciona l .

Pe l que f a a les Relacions Internacionals, l a s ituació de l a recerca passa encara per u n a s ituac ió i ncip ient . tot i que amb un bon impuls in ic ia l per part dels reduïts efect ius persona l s . La recerca dels nucl is existents ha portat a l 'anà l is i de la pol ít ica exterior espanyola del període democràtic i , en espec ia l . en la seva relació amb el s istema m i l i tar at lànt ic o en àrees com la de l 'Amèrica Centra l . També s 'han dut a terme estud i s so­bre la gestió del conf l icte internaciona l , les polít iques de defensa i l l u r relació amb el comerç i nternacional d 'armament.

,

A P R OX I M AC I O A L ' E STAT ,

D E LA R E C E R CA C I E N T I F I CA ,

I T E C N O LO G I CA A

CATA L U N YA

306

2 .- A parti r de l ' anà l i s i comparativa de ls s is i nformes anteriors, hom defi n í 27 qüestions d ' un evident i nterès genera l . Du rant els pr imers quatre mesos de l 'any 1 990, aquestes 27 qüestions foren sotmeses a la consideració de 87 científ ics . E l 80 ,5% dels c ientíf ics parti­c ipants ten ien aleshores responsabi l itats de d i recció a l s i dels departaments un iversita ri s i a ltres organ i smes de recerca a Cata l unya .

3 .- Amb la f ina l itat de detecta r aquel les qüestions que més s 'a justen a les característ iques actua ls de la recerca a Cata l unya o que es cons ideren essencials per a l bon desenvo lupa­ment d 'aq uesta , hom apl icà el cr iteri de ten i r només en compte aquel les qüestions que ha­v ien estat assenyalades per un percentatge de científics igua l o superior al 70% del tota l de part ic ipants . Aquest procés permeté f ina l ment la selecció de set q üest ions .

D 'acord amb els matisos expressats pe ls mateixos científics pa rt ic ipants, el text or ig ina l de les set qüest ions seleccionades ha estat refet tot tractant de m i l lorar-ne la comprensió i l ' abast L ' " Assaig de s íntes i " transcr iu aquestes set q üest ions .

Hom reconeix l ' absurd itat de f ixar unes fronteres o l ím its a l progrés del coneixement c ientíf ic i tecnològ ic . Però també és cert que aquest progrés no pot manten i r-se a l marge d ' una d ispon ib i l itat de recu rsos hu mans i f inancers , tanmateix sempre l i m itats . D 'aquí ve que 1 ' ' 'Assaig de s íntes i " presenti tam bé a lgu nes dades s ig­n if icatives sobre l ' evol ució dels recu rsos humans i la despesa en recerca i desenvo lupament ( R + D) a Cata­l unya . Aquestes dades són acompanyades per un segu it de tau les i g ràf iques i l - I ustratives de la producció científ ica de Cata lu nya

La segona part (vo lums I I i I I I ) descriu 2 .341 un itats de recerca, 2 . 20 1 de les q uals pertanyen al sector d i t i nst ituc iona l , format per centres un iversitaris , i nst ituts del CS IC amb seu a Cata lu nya i a ltres organismes pú­b l i cs de recerca . Només 1 40 pertanyen a l sector estricte d 'empreses . Aq uestes u n itats de recerca es pre­senten classif icades d 'acord amb els à mbits c ientífics establerts per la U N ESCO (codi de 4 d ígits) i les s is g rans à rees d 'activitat c ientíf ica i tecnològ i ca que també estable ix aq uest organ isme ( les mateixes s is g rans à rees ja em prades a l l l a rg de la pr imera part de l ' estud i )

Cal remarcar que la descr ipció de les un itats de recerca té més a veu re amb u na relació documentada del trebal l dels i nvestigadors que no pas amb una relació dels efect ius de les estructu res departamentals o ins­t ituciona ls de recerca existents a Cata l unya . E l nom genèr ic d ' un itat de recerca ha estat ap l i cat tant al cas de l ' i nvestigador que t reba l l a ga i rebé tot sol com a l cas de l ' i nvestigador que col - l abora freq üentment amb a ltres pe r tal de d u r a terme u n projecte concret o desenvol upar una l ín ia de recerca. E l nom de l ' i nvest igador a redós de l qual es desenvol upen u nes determ i nades activitats investigadores és, doncs, e l pr i mer e lement ident if icable de les 2 . 20 1 un itats de recerca en reg istrades d ins el sector inst ituciona l . Ara bé, hom ha cregut convenient que l 'e lement ident if icable de les 1 40 un itats de recerca del sector d 'empreses sig u i el mateix nom de l 'empresa a la qua l aquestes un itats pertanyen .

D 'antuvi pot sorprendre que el nombre d ' un itats de recerca enregistrades d i ns el sector d 'empreses sig u i tan ba ix e n com paració del corresponent a l sector i nstituc iona l . Però a ixò t é l a seva lògica s i hom cons idera que en l ' u n cas i en l ' a ltre han estat ap l i cades estratèg ies de proced i ment d iferents.

En el cas del sector d 'empreses, l 'obtenció de dades ha estat aconsegu ida a part ir d ' un qüestionari sobre l 'estructu ra de les un itats de recerca i l l u rs l ín ies de recerca , relacions, recu rsos f inancers i resu l tats obtin­guts . Aquest q üestionari ha estat ad reçat a un total de 600 empreses establertes a Cata lunya , i n ' ha estat ob­t inguda només una resposta de l 23% . La s ign if icança d 'aquesta resposta pot ésser ava luada i nd i rectament pel fet que e l 80% de les empreses enregistrades g lobal itzen per a l 'any 1 990 u na despesa pressupostada en R + D d ' uns 1 0 m i l m i l ions de pessetes, una q uanti tat no gens neg l ig i b le . Amb tot, la decis ió d ' i ncorpora r les 1 40 u n itats em presaria ls de recerca a la present aproxi mació, només s'autojustif ica per la voluntat de fer palesos, encara que s igu i d ' una manera parc ia l , e ls àmbits que són d ' un i nterès comú per a la recerca em­presa rial i la recerca inst ituciona l .

Pe l que fa a l sector inst ituciona l , l 'obtenció de dades ha estat aconsegu ida, d ' una ba nda, m itjançant e l bu i­datge s istemàtic de memòries i a ltres documents rel levants ; d ' una altra banda, a part i r de la informació que e l s mateixos i nvestigadors han fet arribar a l ' I nstitut d ' Estudis Cata lans a l l larg de l cu rs 1 989-1 990, responent a ls apartats d ' u na f itxa tècnica prèviament tramesa a un total de 3 .200 i nvestigadors .

D 'acord amb les dades de l 'any 1 985 ( M EC, 1 986), el nombre d ' i nvestigadors aleshores relacionats a les tres un ivers itats de Cata lu nya i els i nstituts del CS IC amb seu a Cata lu nya sumaven u n tota l de 4.875. E l 46% d 'aq uesta quantitat corresponia a la suma dels efect ius existents d ins les categories de catedràt ic d ' u niver­s itat, professor t i tu lar d ' un iversitat, professor d ' i nvestigació (CSIC) . i nvestigador (CS IC) i col - Iaborador (CS IC ) . A l ' i n i c i de l cu rs 1 989-1 990, l a suma d 'efecti us en les esmentades categories era de 2 .945 . La relació docu-

305

"

O BJ E CTI U S I M ETO D E

L 'estudi consta de d ues parts perfectament d iferenciables. La pri mera, t itu lada " La recerca a Cata l u nya des del punt de vista de ls investigadors " té l 'object iu pr imord ia l de fer conèixer com es fa la recerca a Cata l u nya, més que no pas descriu re què es fa.

Aquesta darrera qüestió és precisament l 'object iu de la segona part U na pa rt que comporta la descripció de 2 .341 un itats de recerca (Vo lums I I i I I I ) . Un anomenat " Assaig de síntesi " fa de nexe de les d ues parts es­mentades .

En la preparació de " La recerca a Cata l u nya des del punt de vista dels investigadors " , hom ha seg u it e ls pas­sos metodològ ics següents :

1 - L'any 1 985 foren reco l l ides les opin ions de 487 científ ics. Per a la selecció d 'aquests, fou t inguda en compte la població d ' i nvest igadors en cadascun dels àmbits c ientíf ics de la U N ESCO aleshores conreats a Cata lunya. No obstant això, hom considerà necessari que el mètode a leatori de selecció fos correg it amb la inc lus ió de persones amb u n especia l pres­tigi c ientífic . L 'anà l is i subsegüent de les opin ions recol l ides permeté d 'elaborar sis i nformes, un per a cadascuna de les s is àrees c ientífiques en què se solen agrupar els esmentats àm­bits de la U N ESCO:

I . Ciències exactes i natura ls .

1 1 . Eng inyeria i Tecnolog ia .

I I I . Ciències mèdiques .

IV . C iències agronòmiques .

V . Ciències socia ls .

V I . H u man itats .

El nombre d 'entrevistats en cadascuna de les s is à rees precedents és donat a la f igura 1 . Les fig u res 2 i 3 informen de l 'edat dels investigadors entrevistats i de l t ipus d 'organ isme a l qua l pertanyen, respectivament La figu ra 4 mostra el repart iment de ls i nvestigadors en­trevistats d ins e l sector de Centres un ivers itar is , I nstituts del CS IC a Cata l u nya i a ltres Or­gan ismes no empresaria ls de recerca . Atesa la importància de poder fer u na lectu ra com­parativa dels sis informes esmentats, aquests inclouen d 'u na manera s istemàtica els vu i t subapartats temàtics següents : 1 ) abast i f ina l itat de la recerca ; 2 ) formació d ' i nvestigadors ; 3) estructuració i organització de les un itats de recerca ; 4) productivitat de la recerca ; 5) re­lacions entre u n itats de recerca ; 6) recerca i ind ústria ; 7) l ín ies prioritàries de recerca , i 8) projecció socia l de la recerca . En aquests i nformes són tractats tant els p roblemes propis de l ' i nvestigador del sector públ ic com els de l ' i nvestigador de l 'empresa privada.

307

mentada del trebal l dels i nvest igadors que aquí es presenta i nclou prop del 70% de l ' anterior cens de 2 . 945 investigadors . D'a ltra banda, h i són citats 5 .293 i nvestigadors addic ionals .

La segona pa rt de l ' estudi no és evidentment una contr ibució exhaustiva a l coneixement dels recursos hu­mans de què d isposa Cata lunya per a la recerca . No obstant això, la informació obtinguda és prou consistent perquè d 'a ra endavant resti connectada a l mateix progrés científic i tecnològ ic de Cata lunya.

LA RECERCA

A CATALUNYA

DES DEL PUNT DE VISTA

DELS INVESTIGADORS

311

C IÈ NC IES EXACTES I NATU RALS -I 1.- Abast i final itat de la recerca

Els entrevistats ens han donat tres vis ions d iferents del que és la recerca en els àmbits de les c iències exac­tes i natural s :

1 .- L a recerca com a professió.

2.- La recerca com a necessitat social .

3 .- La recerca com a font de coneixements .

El pr imer grup correspon a aque l ls investigadors que creuen que la recerca és u n aspecte més de l l u r fe ina. Són un g rup poc important n u mèricament. i aquests són alguns dels seus comentaris :

" La recerca és u na obl igació l l igada a la U n ivers itat . "

" La recerca é s una feina que, q u i l a fa, t é l a sort d e trebal lar e n e l q u e l i agrada. "

El segon grup és format pels qu i creuen que la recerca ha d 'acompl i r u na funció social. molt especial ment en època de cri s i . Són investigadors que fan recerca ap l icada, i hem triat el següent comentari per a expres­sar l l u r idea :

" La i nvestigació és u na necess itat social , que en períodes de cris i entenc que ha de buscar noves formes de desenvo lupament. "

E l tercer grup és el majoritari i e ls seus membres entenen la recerca com u na necessitat de desenvo lupa­ment humà i científ ic .

Aquestes són algu nes de les definic ions que hom ha donat :

" La recerca consisteix a estud iar i trebal lar en la f rontera del coneixement . "

" La recerca és u n treball creat iu enfocat en el coneixement d ' una part important de la Na­tura : el món físic . "

" La recerca cons isteix a defi n i r u n objectiu i trebal lar per aquest object i u sense cap més con­dic ionament. "

Hom és partidari de d iferenciar la recerca teòrica de l 'apl icada, tot i que hi ha qu i reconeix que és d ifíci l de de l im itar-ne els camps:

" Ex isteix una d iv is ió entre recerca teòrica i recerca apl icada, però les zones i ntermèdies en­tre cada recerca són d i fíc i l s de del im itar . "

" Mentre la recerca apl icada és la que hom fa per tal d 'obten i r beneficis econòmics i hom no la dóna a conèixer fins que ha estat patentada, la recerca teòrica és la que busca ampliar els coneixements i no posa cap impediment a la seva d i fus ió "

312

" De recerca n 'h i ha u na, però té uns object ius molt d iferents . La recerca teòrica no fracassa mai , és més fàc i l de fer, perquè s i estudies un fenomen i comproves que la teva teoria no era correcta, pu bl iques un i nforme o art ic le expl icant per què, i quedes la mar de bé, però quan fas recerca apl i cada, s i tens un problema l 'has de resoldre i si no te ' n surts, has fra­cassat sense pal · l iat ius . "

E ls qu i defensen la un i tat de la recerca opinen, si més no, que :

" La recerca és sempre apl icada i fonamental . Pots fer u na recerca apl icada i a l cap de dos d ies de trebal lar-h i , ja tens una qüestió teòrica al davant que has de resoldre ; quan trebal les a fons et trobes sempre amb problemes teòrics i qüestions d 'apl icació pràctica. Els concep­tes de recerca teòrica i pràctica són molt permeables . "

" La d iv is ió entre recerca aplicada i recerca teòrica ha estat creada e n funció de l 'especial it­zació, però la metodologia i les tècn iques són les mateixes . "

Són d ues respostes q ue, tot i que admeten la div is ió entre els dos t ipus de recerca, busquen més e ls punts de coincidència que no pas els de d i ferenciació.

Nogensmenys un grup d 'entrevistats opina que tot és ciència, i que totes les div is ions són artif ic ial s :

" C rec q u e n o h i h a d iferència entre ciència apl icada i c iència teòrica, e l q u e h i h a é s c iència bona i c iència dolenta. "

Opinen que tota recerca, per teòrica que s igu i , t indrà, si és ben feta, u na apl icació i que , per tant, serà út i l :

" Qualsevol recerca ben feta té sempre a la l larga u na ut i l itat . "

" La recerca en matemàtiques, un dels exemples més clars d e recerca fonamental ( o teòri­ca) , és una recerca de la qual hom no treu sovint un profit immed iat, però n ingú no posa en dubte que ella repercuteix enormement en el progrés de la c iència. "

E ls investigadors que defensen la u nitat de la recerca, ut i l itzen bàs icament dues l ín ies d 'arg u mentació :

(1 ) Quan la recerca és aplicada es converteix en u na tècn ica.

(2) La d iv is ió de la recerca no té sentit i només la plantegen les societats subdesenvolupades .

Hem escol l it e ls següents comentaris que rat if iquen aq uestes l ín ies d 'argumentació :

" Només existeix la recerca teòrica, perquè quan aquesta és apl icada deixa de ser recerca i es converteix en u na tècn ica. " ( l )

" La d iv is ió entre recerca apl icada i recerca bàsica, així com la d ialèctica entre l letres i c ièn­cies, són típiques d ' u na societat subdesenvolupada. Només responen a una voluntat d 'au­toafi rmació a través de títols i g rau s . " (2)

" Les d ues ( recerq ues) són el mateix, l ' ún ica d iferència entre una recerca i l 'altra és la me­todologia i la f inal itat del trebal l . "

Respecte als investigadors que creuen que malgrat tot cal d iferenciar entre l a recerca teòrica i l a recerca apl i­cada, els arg u ments es ref lecteixen en les opinions següents :

" La recerca apl icada parteix d ' u ns resu ltats lògics obtinguts i i ntenta de ref lect i r- los física­ment . La teòrica parteix d ' u na axiomàtica coherent i troba un model del problema per a ex­treu re ' n les propietats i les conclus ions . "

" La recerca apl icada é s resoldre un problema amb l 'apl icació d 'uns models, l a recerca fo­namental fa plantejaments conceptuals i permet la construcció de models que després se­ran apl icats . "

2.- Formació d e l'investigador

Els i nvestigadors que pertanyen als àm bits de les ciències exactes i naturals han estat, en general , molt crí­tics amb la formació un iversitària rebuda i també amb la que hom dóna actualment . Hom ha crit icat la manca de base formativa i , sobretot, de formació pràctica. Consideren que els prog rames actuals són massa amplis , amb molts temes que no tornaran a ésser tocats en la vida professional .

" La carrera és excessivament descriptiva i poc formativa. És u n problema dels programes i dels professors . "

" L'ensenyament perd qual i tat, només e n gaudeixen petits grups d 'estudiants d ins e l total

del curs , i les pràctiques les rea l i tzen amb u n eq u ipament vel l , molt d i ferent del que t roba­ran si aconsegueixen u na feina en acabar la carrera . "

313

Així, e ls problemes de formació també són marcats per la manca de materia l dedicat a l 'ensenyament. For­mar amb aquest material ho consideren un problema g reu .

D'altra banda, h i hauria uns cond icionaments que serien com a requ is its per a assol i r u na bona formació i per a manten i r e ls n ivel ls adqu i rits. En aquest cas c iten pr imord ia lment les estades a l ' estranger, i en un a ltre n ivel l , la lectura i la feina autod idacta .

" En acabar la carrera saps a lguna cosa, però és necessari anar a fora u n any com a mín im , per a començar a s ituar-te . "

" J o veig q u e du rant e l s cinc anys d e carrera , e l s a lumnes d e l a U nivers itat n o han après a estud iar, hau rien d 'entendre que vénen a formar-se, no a i nformar-se. La cu lpa és també dels professors . Per a un professor el més senzi l l és l leg i r u n l l ibre i repeti r-lo, sense apro­fund i r . E l professorat no és tan bo com hauria de ser perquè la Un iversitat ha crescut massa ràpidament . I això és peri l lós, perquè la immaduresa es transmet. "

La formació rebuda també és molt cr it icada per part de ls investigadors d 'empreses . Consideren que la veri­table formació l ' han ti nguda en e l treba l l pràctic a l 'empresa i en els cursos de reciclatge sobre tècn iques específiques

La majoria dels entrevistats opinen que la part icipació de ls a lumnes, o bé e l coneixement per part d 'aquests de la recerca que fan e ls seus professors, és important de cara a la formació dels pr imers. Hom proposa de fomentar aquesta relació per tal com els estud iants desconeixen norma lment qu ines són les activitats de re­cerca del professorat. Consideren que hom hauria d 'estudiar fent recerca o ut i l i tzant e ls mètodes de la re­cerca, però actua lment la Un ivers itat no dóna les bases s uf icients per a poder-ho fer . L'excés d ' a l umnes a les au les i les deficiències qua l itatives del professorat conformen al cap i a la fi aquestes insuf ic iències .

No h i ha acord sobre quan s ' hau ria d ' i ncentivar o motivar l 'esperit de la recerca, però s í que n'h i ha a l ' ho­ra de declara r-se contra ris a desenvolupar treba l l s de recerca quan encara no es tenen uns coneixements mín ims .

En genera l cons ideren que l ' i nvestigador es comença a formar du rant e ls estud is de l l i cenciatura , i el seu apre­nentatge cont inua d u rant el 3r. c ic le i e l període que segueix el doctorat. Aquestes tres etapes són les q u e formen u n bon investigador. Ara bé, abans d 'a rribar a l a Un iversitat és convenient que hom comenci a des­vet l lar en els a l um nes l ' i nterès i la cu riositat per les coses que l 'envolten . Aquesta opin ió q ueda ref lectida en e ls seg üents comentaris de dos dels entrevistats :

" Hom ha de començar la recerca a la U n iversitat, però a n ivel ls més baixos ca l a judar e ls nois a descobri r u n món nou i d i rig i r la seva cu riositat i despertar el seu interès per les co­ses que els envolten . Cal despertar l ' i nterès científic dels joves "

" És important que a part ir del B U P hom ensenyi e ls nois a preguntar-se el perquè de les coses

És quas i genera l itzada l 'opin ió segons la qua l les tes is i les tes i nes que d i rigeixen tenen les cond icions ne­cessàries per a ser considerades u n veritable treba l l de recerca . Depenent de cada a l umne, aquest treba l l és o bé u na in ic iació o bé tot u n treba l l madurat de recerca , però sempre dins u nes condicions metodològ iques que li donen el caràcter de recerca amb tot el dret. Aquesta seriositat que demostren e ls porta a asseg u ra r que la tesi doctoral hom la fa majoritàriament per i nvestigar i que poq ues vegades hom la pren com u n tràmit legal per a obten i r e l títol, pu ix que, d 'a ltra part. el títol de Doctor no és especia lment apreciat en el nostre pa ís . I ns isteixen en la necessitat de promou re que els estud iants facin el doctorat com a base per a m i l lorar la qua l itat de l ' ensenyament i el futur tècnic de la indústr ia, i també per a m i l lorar en la comprensió del m è­tode científic segu rament poc ass im i lat du rant la carrera .

Expl iquem segu idament u n cas i nteressant que hom ha trobat en fer el buidatge de les entrevistes :

" La tesi es basa en u n pr incip i molt vàl id , però el plantejament és erron i . Sóc crític amb l ' o­bligatorietat de fer la tes i . Penso que a vegades seria més vàl id conti nuar s implement es­tud iant per a esdeven i r expert en u na àrea, sense les exigències forma ls de la tes i . Un a ltre aspecte és el del plantejament que la tesi s igu i i nèdita . C rec que u na tesi ha d 'ava luar-se segons el treba l l , no segons l 'orig ina l itat . Aquesta pretesa orig ina l itat provoca que la gent f aci tesis de coses increïbles, perquè: ¿ com poden haver-h i milers de persones i nventant. fent coses orig inals , a l mateix temps l''

314

Però les anteriors apreciacions no són compart ides per a lguns i nvest igadors , que consideren que la tes i na i la tesi són :

" Ba rreres burocràt iques que cal saltar ràpidament per a poder fer recerca."

D'altres consideren que la tesi ha perdut el seu va lor, perquè la gent la fa per ten i r el títol , i no perquè preo­cupi la tasca de recerca .

" La fan en bona part perquè no troben fei na i es q ueden estudiant mentre no troben alg u na cosa .

La rèpl ica d 'aq uesta opin ió és que els estudiants fan la tesi per interès essencia lment vocaciona l .

3.- Estructu ració i organització de les unitats de recerca

Són poques les u n itats de recerca que man ifesten d isposar dels mitjans i la i nfrastructura necessaris per a poder treba l la r en bones cond ic ions. La manca de recu rsos infrastructura ls és u na constant que s ' ha repetit a l l larg de moltes de les entrevistes . Aquest és un problema que afecta especialment les U . R . u n iversitàr ies, i es resu meix en e l següent comentari d ' u n dels entrevistats:

"A la U n iversitat només hi ha professors i b idel ls , no hi ha personal aux i l iar , els professors es veuen obl igats a fer de tot i la seva feina està desaprofitada."

Entre els professors i els b idel ls cal que hi hagi un personal que faci les tasques aux i l iars , admi n istratives, de control i de laborator i .

" E l prob lema és que hom dóna més ajudes per a comprar materia l . per a fer experi­mentació o per a comprar l l i bres , que no pas per a contractar persona l . n i tan sols temporal­ment . "

E l tema del personal de les un itats de recerca està dominat per la mancança genera l i tzada de personal ad­min istrati u , tècnics per a l manteniment dels apa re l ls , col · laboradors científ ics i i nvestigadors en genera l . Tam­bé hom nota que cada vegada hi ha menys becaris que vu lgu in treba l la r amb els equ ips de les U n itats de Recerca, ja que el que busquen és una feina fixa i més segu ra .

La problemàtica laboral de l persona l de recerca, se centra en tres pu nts :

1- Retribucions.

2.- I nestab i l i tat labora l .

3 .- Falta de personal tècnic, administrat iu i aux i l iar.

Sobre el primer punt. els investigadors un ivers itar is ma nifesten que l l u r retr ibució és i nferior a la de ls i nves­tigadors de l 'empresa privada. Això fa que a lguns i nvestigadors deix in la tasca de recerca un ivers ità ria, atrets pel sou i les condicions labora ls que ofereixen les institucions privades .

El segon aspecte confl ict iu és el de la i nestab i l itat labora l . Aquest problema afecta pr inc ipa lment el món u n i­vers itari , on moltes de les un itats de recerca funcionen gràcies a l trebal l desinteressat i vocacional d 'a lg u ns a lumnes de tercer c ic le .

Altres un itats tenen l 'ajuda de beca ris o a lguna persona contractada, i a rr iben a extrems com el que expl ica un dels entrevistats :

" Només u n membre de l 'equ ip és personal de planti l la , la resta són ajudants o simples col' la­boradors . És un equip inestable, perquè la gent no h i veu un futu r c lar . "

Aquesta i nestab i l itat dels equ ips afecta el trebal l de recerca, ja que hom no pot portar u na l ín ia de treba l l con­tínua , perquè en canviar el personal cal ensin istrar les persones noves, i hom perd molt de temps f ins que l 'equ ip torna a fu ncionar amb normal itat.

Pel que fa a l tercer pu nt. e ls problemes de personal es basen en la manca de serveis admin ist rat ius i tècnics especia l istes. Hom troba a faltar personal admin istrat iu que l 'a l l i beri de molta feina que actua lment es veu obl igat a fer persona lment ; d 'a ltra banda, té necess itat de tècnics especial istes en manteniment. pu ix que e l s i nvestigadors no saben solucionar molts de l s problemes que es presenten a la maq u i nàr ia que ut i litzen per a l l u r treba l l . La manca d 'aq uests especial istes provoca u na pèrdua de temps : i ntentar de reparar uns apa re l ls complexos, i espera r que a lgú e l s repari quan hom no es veu capaç de fer-ho. Alguns donen respos­tes ben defin it ives a aquests problemes d ient que ni les feines admi n istratives n i les reparacions de la ma­qu inàr ia no formen part de l l u r feina i consegüentment hi hau ria d ' haver el personal contractat per a aquestes tasques . Altres crít iques van d i r ig ides a l fet que falten més investigadors fixos i no tants equ ips de recerca,

315

a pa rt d 'a lgunes propostes de maximització del treba l l del personal a part i r de d iferents combi nacions d 'a­q uest d ins l 'organ igrama de fu ncionament de l 'equ ip .

També h i ha molts investigadors que consideren i nsuficient la i nfrastructu ra que tenen per a fer recerca .

Això és u n factor que d istors iona g reument la capacitat de treba l l dels eq u ips de recerca . En aquesta l ín ia , molts investigadors es q ueixen que :

" Hom pot compra r e l s grans aparel ls gràcies a pressupostos extraord i nar is , però hom no pot comprar els apare l ls normals amb el pressupost ordi nari perquè aquest és massa petit . "

És a d i r, hi ha un itats de recerca amb apare l l s molt cars, i que no d isposen de l materia l més e lemental , o no poden manten i r l ' ut i l latge que tenen per falta de recu rsos per a comprar per exemple els reacti u s :

" Ten im els aparells q u e necessitem, e l problema rau e n e l manteni ment i els react i us . "

" Són u n problema per les petites despeses d iàries d e funcionament . "

El s istema actual d 'ajudes, en comptes de les despeses ord inàr ies, dóna preferència a la demanda de gran material. Ma lgrat els comenta ris anteriors, no totes les un itats de recerca d isposen de l ' ut i llatge necessari per a poder trebal lar en condic ions, i els q u i e l tenen fan comentaris com aquests :

"Tenim els aparel ls impresc ind ibles, però no és sufic ient per a competi r amb l 'estranger. "

" E ls apare l ls que ten im són bons, però fa massa temps que hom no e ls renova . Ten im u n g ran equip , però f a 5 anys que n o podem reposar material i va perdent efectivitat . "

La necessitat de material nou i maqu inària per a ls nous projectes de recerca pot ser compensada quan e ls projectes són externs i poden obten i r recu rsos d 'aquest treba l l . De tota manera, també es q ueixen de l 'exis­tència de materia l i maq u i nà ria que està en condicions d ' infraut i l ització .

Certament. aquesta situació genera l no és apl icable a totes i cada u na de les u n itats de recerca. Algunes es­tan ben equ ipades, d isposen del material i la infrastructu ra adequades, i tenen les ajudes que necessiten . Normal ment. aquestes u n itats són les que treba l len en l ín ies de recerca establertes com a priorità r ies pels organismes de pol ít ica científ ica .

De fet. en el tema de d ispon ib i l itats de mitjans econòmics i de material per a d u r a terme els projectes de recerca, no existeix una tendència c lara d 'opin ió que domin i entre les a ltres. Trobem investigadors que con­sideren que tenen els elements sufic ients per a t i ra r endavant l l u r recerca , i d 'a ltres que assegu ren que no tenen el mín im ind ispensable. Entre els pri mers, però, u na part m i ren el futur amb u na certa recança i es pregu nten si podran cont inuar gaudint du rant ga i re temps d 'aquests elements mín ims de treba l l .

La problemàtica de l material pe r a investigar de l 'empresa privada, és d i ferent de l 'observada a l es inst itu­cions púb l iques connectades amb el món de la recerca , encara que en a lguns casos reben ajudes d 'organ it­zacions, com el COTI pr incipalment i la Genera l itat en segon terme . Consideren que tenen el materia l suf i­cient per a portar a terme el trebal l de recerca, i també u na infrastructu ra adequada .

E l fu ncionament de l 'equ ip de recerca no acostuma de ser jeràrqu ic, però sí que observem s u bgíups que for­men capel letes d ins els mateixos equ ips. Una part dels investigadors fan el trebal l de recerca en equ ip , però també n ' hi ha u na altra que treba l la i ndiv idua lment. encara que de tant en tant posin en comú la metodologia i e ls resu ltats de la da rrera recerca efectuada. E ls problemes dels equ ips tenen relació amb qüestions d 'or­ganització i p lan if icació i nterna del treba l l , sobretot en les u n itats de recerca més g rans, però això és menys problemàtic q uan formen els equ ips interdepartamentals d ' u na manera flexib le i per l ' i nterès d ' integrar-se en u n projecte de recerca concret. L ' i nterès científ ic i l 'ap l icació pràctica serien, per aquest ordre, a l lò que e ls far ia decid i r a l ' hora de dur a terme les l ín ies de recerca. Les l ín ies de recerca les f ixen generalment e l ls ma­teixos, encara que a vegades e ls encàrrecs determinen la formació del grup i segueixen el que se' ls ha de­manat . Efectivament, d iversos investigadors expl iquen que han canviat la l ín ia de recerca perquè estava a l l u­nyada de les l ín ies pr ior ità ries i d 'aquesta manera no era possib le el f inançament .

Les relacions entre el personal de l 'equ ip de vegades són bones i de vegades dolentes . E ls problemes de relació sembla que procedeixen de riva l itats professionals entre els integrants d 'un equ ip , per la compet it ivi­tat i l ' ind iv idua l i sme. Tanmateix, a vegades, els problemes de relació són provocats pels d i rigents de l 'equ ip per la manera d ' admin istrar e ls pressupostos , pe l concepte i valoració dels prestigis ind ividua ls i per la jerar­q u ització de l 'equ ip de treba l l . També han crit icat la polít ica de personal d uta a terme per l 'Admin istració i les conseqüències que se'n deriven .

En el cas que les relacions entre els membres de l 'equ ip són generalment bones, és i nteressant de veure el " perquè" d 'aquestes bones relac ions. Així veiem que les bones relacions serien donades perq u è :

316

"Tots depenen de tots i es necessiten els uns a ls a l t res . "

" No h i ha mot ius de competit ivitat . "

" No treuen cap benefici i nd iv idua l de la seva recerca . "

" Fan associacions l l i u res per a cada projecte "

" No tenen estructu ra de funcionament jerà rqu ica . "

Amb tot, s 'estableix e n genera l u na certa jerarqu i tzació e n els equ ips d e recerca . La gent d e més prestig i , o s implement el catedràti c en a lguns casos, són els qu i marquen les pautes del trebal l que cal fer, encara que consu lten amb els membres de l 'equ ip abans de prendre una decis ió . E l que succeeix en a lguns casos és q ue, enca ra que el s istema de trebal l és obert i tothom pot d i r-h i la seva, a la pràctica, l 'op in ió de les perso­nes que tenen més experiència és la que preval i, de fet, de partic ipat i u en té només la forma . Altres equ ips de t reba l l tenen u n funcionament més obert i tothom està en u n pla d ' igua ltat a l ' hora de dec id i r la manera de treba l lar, però són u n grup més aviat mi noritari .

A l 'empresa privada existeixen u nes l ín ies d i rectri us de recerca que són marcades per les necessitats de l ' em­presa . D 'ací su rten les l ín ies d 'anà l is i i cada tècnic fa el seu treba l l específic i després posa en comú e ls re­su ltats en reun ions s istemàtiq ues.

4.- Productivitat de la recerca

Hom considera e l rendiment de la recerca un problema de racional ització arrelat a l desenvolupament d ' u na pol ít ica c ientífica concreta .

Hom està d 'acord que la productivitat de la recerca ha de ser controlada d 'a lguna manera o a l tra . Una ava­l uació tècn ica del treba l l i u na mi l lor gestió semblen també pu nts necessaris . Crit iquen, però, el fet de perdre massa temps ompl int u na gran quantitat de papers : " semblen ideats per a aconseg u i r u n bon contro l , però només serveixen per a perdre el temps " . A més també ens han d i t q ue, per molt que s ' i ntenti el control a part i r dels papers omplerts, té poca rel levància , i el que serveix rea lment és envia r persona l a controlar e l treba l l , e l material ut i l i tzat, l 'acompl i ment de pactes f i rmats i els resu ltats .

Encara que a lguns avisen que les publ i cacions no han de ser l 'objecte fi nal de la recerca, la majoria creu que si en a lgun l loc hom pot mesu rar la prod uctivitat és precisament en aquestes . E ls críti cs d 'aquest tema ob­serven un procés que ha anat " degenerant " els da rrers anys, per la necessitat de fer cu rrícu lum i la creació d ' índexs quantitat ius de control. Vegem la problemàtica de les publ icacions com a afer social:

" Molts cops hom fa u na recerca que no és massa úti l a la societat, perquè el que hom exi­geix als professors són pub l icacions fetes i no l ' i nterès d 'aquestes . A l ' hora de pub l icar , té més importància el que és novetat i hom deixa les coses ja estud iades però interessants perquè no són rend ib les, ja que després serà molt d ifíc i l pub l icar-ho. "

Estan força d 'acord que hom hau ria de controlar la productivitat del treba l l del personal de recerca . A lguns ins inuen que hom perd productivitat per fa lta d 'organ ització i coord inació de l treba l l , d 'a ltres af irmen que no es tracta de fer g rans canvis, s inó s implement de controlar el d isponible actua l .

Una a l tra proposta porta ria e l control cap a l cantó de ls resultats f ina ls de ls invest igadors .

A l ' hora de concreta r, creuen que e l control hauria de recaure sobre l a recerca ap l icada pri ncipalment, ja que d 'aquesta hom espera e l s resu ltats a term in i mitjà i curt per a l es necessitats de l país .

Accepten l 'ex istència de personal qua l if icat per a fer informes crítics sobre les un itats i equ ips de recerca, i crit iquen part icu larment la falta d ' una gerència c ientífica a tots nivel l s . E l problema sorgeix de la imposs i bi l i tat d 'ava luar objectivament la q uantitat i qua l itat del trebal l c ientífic, a part que alguns també opinen que la pro­d uctivitat no ha de ser l 'object i u f ina l de la recerca . Alguns comentaris específ ics avisen que la recerca no s ' ha de veu re pressionada pels resu l tats, sota peri l l de perdre, d 'aquesta manera , u na bona pa rt de l 'efecti­vitat i de l 'ètica del treball .

Com ja hem d it , la publicació és l 'object iu de la major part dels treballs de recerca . Encara que hom publ ica per tal de donar a conèixer el t reba l l real itzat, també hom real itza moltes publicacions per tal d 'augmentar el cu rrícu l um de l 'autor :

" La màxima aspiració del qu i fa recerca a la Un ivers itat és la de pub l icar en revi stes i nter­nacionals , adq u i r i r prestig i "

" E l meu camp de treba l l és molt competit iu , si esperes massa a comprovar u n resu ltat i no el pub l iques, sempre hi ha algú que te'l trepitj a ; això és degut, en part, a l fet que la gent

318

tactes personals entre membres part icu lars d 'aq uests eq u ips . Aconsel len el foment d 'aquestes relac ions però amb u na d inàmica d ' intercanvi de personal que vagi creixent. Hi ha a lguna proposta que ind ica que la i nsti­tuciona l i tzació dels contactes seria positiva, en el sentit que reg ularia i donaria suport a un nombre sufic ient d 'aquests . De tota manera també hem detectat crít iques concretes sobre aquest tema :

"Acords formal i tzats de co l · laboració amb l 'estranger, el meu grup no els vol perquè aq uests acords l l ig uen massa, ob l iguen a fer informes constantment . "

" Hom estableix el 80% aproximadament de les relacions entre e ls investigadors a n ivel l per­sonal i no inst ituciona l . La transmissió de la informació és ora l entre e ls i nvestigadors d ' u n cert n ivel l . "

" Les relacions es basen massa en les meves amistats . "

L ' i ntercanvi d ' i nformació entre les U . R . està molt condicionada per la d isc ipl ina e n què treba l len . Per norma general , hom coneix més o menys el que fan els a ltres eq u ips del mateix camp de treba l l . enca ra que aquest coneixement és a nive l l del que hom pub l ica .

E ls contactes entre les d i ferents un i tats de recerca són molt escassos i acostumen a ser informals , si bé e ls darrers anys hom ha notat una mi l lora en aquest aspecte, i comença a haver-hi un intercanvi mi l lor de la in­formació.

Alguns dels comenta ris de ls entrevistats són força eloq üents :

" H i ha u na manca de comun icació a la mateixa Un ivers itat, la tendència a l ' i nd iv idual i sme és molt c lara . "

"A vegades, q uan u n estudiant se'n va a fer la tesi a fora, descobre ix que a l là saben mi l lor que e l l q u ina fe ina fa el seu departament a Barce lona . Malgrat tot, a ra comença a haver-h i més contactes, a lmenys a la Un iversitat . "

La majoria dels entrevistats citen contactes i i ntercanvis a nivel l ind iv idual o inst itucional amb U n itats de Re­cerca de l ' estranger. També citen contactes amb a ltres centres de Cata l unya i de l ' Estat espanyol, però par­Ien poc d 'aquests. Consideren bàsics els contactes amb l 'estranger i a lguns ens han assegu rat que i ntenten de manten i r més contactes amb l 'estranger que dins l ' Estat espanyo l .

H i ha suggeriments que recorden que e ls contactes mantinguts actua lment no són suf ic ients n i de bon tros i que concretament hi ha poca col · laboració i nteru niversità ria . Ens exp l iquen també la importància d 'assist ir a cong ressos on pug u in exposar i intercanviar experiències i resu ltats . Ara bé, també hem trobat q ue, a cau­sa de la pobresa científ ica en a lgu nes d iscip l i nes, ens expl iquen que en els cong ressos naciona l s o estata ls sempre es troben els mateixos .

E ls i nvestigadors de més prest ig i trien molt els congressos o simpos is a què ass isteixen, i ta l com ref lecteix l 'opin ió d ' u n entrevistat, prefereixen aquests ú lt ims :

" E ls simposis són els l locs on t ' i nviten amb molta menys gent i hom pot treba l lar mi l lor ; norma lment en els s imposis h i van invest igadors sèn iors, mentre que a ls congressos mul­t itud inaris h i van els investigadors júniors . "

L ' intercanvi de ls estudiants postg raduats acostuma a ser un id i recciona l ; hom no pot parlar d ' i ntercanvi de per­sona l , s i nó d 'estada de persona l i estudiants a les un iversitats estrangeres :

" Tenim contactes amb organ ismes estrangers, sobretot amb u n grup de Perpinyà, hem fet i ntercanvis de personal , i tenim contactes freqüents amb grups d 'Ang laterra , d ' I tà l ia i de F rança ; també mantenim relacions amb Alemanya. En aquests països el que fem és enviar gent a aprendre, no és intercanvi , és formació de personal en aquests l locs . "

Amb tot. a lguns equips treba l len e n l ín ies d e recerca conju ntament amb a ltres un itats d e recerca . Aquestes col · laboracions encara no són prou nombroses. Afecten genera lment l ín ies de recerca molt especia l itzades .

E ls contactes científics de ls investigadors de l 'empresa privada sovint són marcats pe l " secret indu stria l " . Vegem-ne u n exemple :

" D ins de la indústria és lògic que h i hagi poc coneixement de l que fan e l s a l t res . Quan érem u na fi l ia l americana, erem molt estrictes amb la confidencia l itat. Ara bé, quan sents parlar d ' u na cosa, no t 'a rriba ma i per una sola via , s inó per més d ' una . "

6.- Recerca i indústria

Són molts els qu i veuen amb optimisme les poss ib i l i tats d 'acció en els contactes de les un itats púb l iq ues de

319

recerca amb la i ndústria . I no tan sols a ixò, s inó que a lguns s ' han plantejat seriosament començar o augmen­tar aquest t ipus de relacions. El canvi legis lat iu , u na veritable autonomia de treba ll i l ' i nterès cre ixent. són e ls tres p i lars per a engegar aquest desenvolupament potencial i q ue, amb el temps, agafi una mecànica pròp ia . Per a agi l i ta r e l procés també han esmentat la necessitat que investigu in u n iversitar is desvincu lats de la do­cència i que es valor i l 'aprofitament industr ia l de la recerca a l larg termi n i . Hom considera aquest darrer factor molt important. ja que des del punt de vista industrial la recerca és més aviat a cu rt termin i . També hom veu amb bons u l l s la transferència de personal invest igador de la u n itat púb l ica de recerca cap a la indústria i vi­ceversa .

D'a ltra banda, i en un sentit més pessimista, u na part dels investigadors veuen problemes i expressen des­confiances en la mecàn ica i en el concepte d 'aquestes relacions. Hi ha l 'opin ió que l 'empresa vol resu ltats molt ràp ids i les u n itats púb l iq ues de recerca acorden termin is de l l i u rament dels res u ltats que després no poden compl i r, s igu i per la uti l i tzació de persona l en període de formació, s igu i per u na i nfrastruct u ra tècn ica i admi n istrativa deficient

" La indústria, en conju nt . fa mol t poca recerca. Es dedica, sobretot. a ls controls de qual i tat o a l mi l lorament de les tècniques de prod ucció."

Respecte de la confiança o desconfiança que les u n itats públ iques de recerca i les empreses es mereixen, hem de d ir que h i ha dos corrents oposats . D ' una banda tenim els qu i noten que va d ismin u int . però a l ' a l tra hi ha els q u i avisen que l ' actual eufòria i propaganda d 'aquestes relacions començarà a minvar tot j ust co­menci n e ls primers problemes i ma lentesos en els contactes i trebal ls comuns . Però d ' u na manera g lobal hom cons idera que les relacions entre les u n itats públ iques de recerca i el món de l 'empresa poden ser be­neficioses, i que hom hauria d ' i ncrementar-les i mi l lora r- les. La Un iversitat pot vendre la recerca a la indústria com a base de desenvo lupament Això reporta d iners a la Un iversitat i representa una forma de f inançament. però d 'a ltres ens han dit q ue, àdhuc tenint pressupostos suf ic ients, no recorrerien mai a treba l l a r conj u nta­ment amb la indústr ia .

De fet. les relacions entre les un itats públ iques de recerca i la indústria van des de relacions i i ntercanvis importants f ins a la desconnexió tota l . Prop de la meitat dels entrevistats assegu ren que no mantenen cap t ipus de re lació amb la indústria o l 'empresa privada . Vegem exemples de tres casos típics :

" Aq u í h i ha molts bons industria ls , petits ta l lers, que no s'atreveixen a acud i r al món de la recerca. Però són gent estupenda. L' i ntercanvi indústria-recerca és fonamental i , a més, aba­rateix e ls costos . "

" Tenim relacions esporàd iq ues amb el món d e la indústria . De tant e n tant ens vénen a por­tar u n problema per a resoldre, però a penes et donen la informació necessària per a fer la feina i prou . "

" No he t ingut cap mena de contacte amb el món de la indústria , ja que m'he dedicat sem­pre a la recerca fonamenta l , i aquesta recerca només pot interessa!" els empresaris a l la rg termi n i . Actua lment no h i ha ni la infrastructura n i el desenvo lupament tecnològic al nostre país per tal de fer u na investigació apl icada, partint de la base de la recerca fonamental en què estem treba l lant "

U na bona part dels entrevistats veu amb bons u l l s les relacions de les un i tats púb l iques de recerca amb la indústria, ja que així aconsegueixen uns d iners extres que els treuen u na mica de la migradesa econòmica tan comentada . Aquesta idea, però, també és du rament crit icada per un sector i nvestigador que considera aquesta relació u n procés de degeneració del concepte de l l ibertat en la recerca . En tot cas, acceptarien tre­ba l l s esporàdics, però no acceptarien ma i u na relació regu lar .

Les relacions entre la indústria i les un itats públ iques de recerca hom les pot enfocar també des del punt de vista de l ' i ntercanvi de personal i de maq u i nària, ta l com proposen a lguns i nvestigadors en observar les ne­cessitats i les possib i l itats, segons el cas. Vegem-ne una cita :

" La U n ivers itat hau ria de fer la recerca que necessita molta instrumentació i que la indústria no pot fer, degut a l cost del material i e l personal especia l itzat del qual no d isposa . Això hom ho podria corregir, però, amb u na mob i l itat del personal i de la maqu i nària d i ns un con­text de relacions més f lexibles entre aquests dos t ipus d 'organ ismes."

Alguns i nvestigadors creuen que les un itats púb l iques de recerca poden contribu i r a red u i r la dependència tecnològ ica de l 'exter ior ; però, de fet . d 'a ltres estan convençuts que les empreses compren les patents a l'exterior pe r s i stem a i desconeixen o desconfien del que se'ls pugui aportar des de d ins. També ens han d it que la U n ivers itat es podria beneficiar dels contactes amb la indústria , per a aprendre els problemes del des-

320

envo lupament i conèixer m i l lor el que fa falta a la i ndústria, cosa que ajudaria a entendre si ca l fer canvis en les l ín ies de recerca .

H i ha investigadors d 'empresa que ens han expl icat l l u rs experiències en relació amb contactes a m b institu­cions púb l iques de recerca . A vegades, les ut i l i tzen per a resoldre problemes concrets, d 'a ltres per a inter­canviar materia l . Ara bé, també creuen que la indústria no es f ia de la U n ivers itat ni de l CS IC . En aquesta l ín ia existeix la idea que aquestes institucions públ iques de recerca no treba l len amb u n s istema que pugu i ser út i l a l ' empresa, i cu lpen d 'a ixò l 'estructura d 'aquestes inst itucions , la q ua l no permet de ten i r u n tracte d i recte amb la rea l itat. A més a més , creuen que els empresaris no tenen consciència de la i m portància de la recerca , i han expl icat que a lgunes empreses tanquen l l u rs centres d ' i nvestigació per manca d ' u ns resu l­tats que convencin la d i recció de l 'empresa .

H i ha u n cert ressenti ment entre la i nd ústria i la Un ivers itat. com es dedueix del comentari seg üent d ' u n de ls entrevistats :

" La gent de la indústria vol dona r l l içons a ls professionals de com cal organitzar la recerca apl icada. "

Altres investigadors han q uedat descontents de la relació que han t ingut amb la indústria , pel fet que aquesta exigeix uns resu ltats a curt term in i , a ls q ua ls la Un iversitat d ifícilment pot respondre :

" L'experiència amb l a ind ústria h a estat negativa. E l s estudis q u e hem fet per a empreses ens els han demanat sobretot per a cobri r e l ls l 'expedient. per a justif icar una sèrie d 'ac­cions, per a obten i r un permís. Són estudis molt condicionats i med iatitzats per interessos, no pots segu i r les teves pròpies idees, només estudiar els que els interessa . "

" Prefereixo treba l lar amb organ ismes púb l ics perquè són més oberts, no tenen tants inte­ressos darrera i no et trobes tan med iat itzat. Això ens dóna més camp per a aprofund i r en a ltres aspectes que ens i nteressen especia lment. encara que estigu i n fora de l 'object iu ú l ­t im de l 'encàrrec. "

La indústria tampoc no està massa contenta amb la U n ivers itat, els fa lta confiança en el treba l l u n iversita ri i pensen que la U n ivers itat fa uns estud is molt a l lunyats de la rea l itat socia l .

" La indústria i l 'Admin istració volen resu ltats concrets. I a ixò l a Un iversitat n o està acostu­mada a donar-ho. Trad icional ment. la Un ivers itat ha buscat la comod itat. i com que només hom exigeix la docència, hom ha fet un t ipus de recerca poc compromesa amb la societat . "

Aquesta situació no és bona per a l desenvolupament de la recerca, ja q ue, tal com reconeixen una bona part dels investigadors, la col 'laboració entre la ind ústria i la Un iversitat dóna l loc a molt bones recerq ues, com ho demostra l 'experiència que en aquest ca mp tenen els a ltres pafsos industria l itzats . Aquesta col · laboració pot afavor ir tots dos estaments, ja que moltes indústries no poden pagar eq u ips de recerca propis , i les u n i­versitats necessiten suport econòmic per a l l u rs investigacions .

Hom hauria , doncs, de canviar la menta l itat d ' uns i d 'a ltres, ja que f ins ara la U n ivers itat només persegueix e ls d iners de la indústria, i aquesta vo l una recerca feta a la mida, i que l i permeti d'obten i r beneficis a cu rt termin i .

" L' experiència industrial em revela que és imprescind ib le la relació U n iversitat o recerca l l i u­re i indústria , però hom hau ria de canviar de mental itat. La U n iversitat només vol de la i n­dústria e ls d iners per a poder anar fent la recerca que li agrada. La i ndústria vol segu retat . rapidesa, èx it espectacular i poca invers ió . "

Per tal d e canvia r aquesta situació, un dels entrevistats proposa l ' a lternativa següent:

" Hom ha de trencar la s ituació d 'aïllament en què es troba la U n iversitat. Per això, la U n i­versitat ha d 'acceptar que pot extreure i nterès de l ' estudi dels problemes de la indústria, i la indústria ha d 'adqu i ri r confiança en la U n iversitat."

7.- Línies prioritàries de recerca

Malgrat a lgunes q ueixes, els investigadors en c iències exactes i naturals creuen necessà ria la p lanif icac ió de la recerca . Cal plan if icar per a d istribu i r e ls recursos assignats a la recerca, maximitzar-ne la ut i l itat. evitar les despeses inút i ls i donar seriositat a la profess ió . Les l ín ies prioritàries haurien de d i rig i r-se a resoldre o abonar les necess itats econòmiq ues i socia ls del país . La societat demana resoldre problemes u rgents i a ixò afecta la decis ió f ina l sobre les l ín ies prioritàries que cal estab l i r.

La majoria dels investigadors són part idari s d 'estab l i r unes l ín ies priorità ries de recerca, ja que , en u n país

de la meva generació no es pot col · locar bé si no té un bon cu rrícu lum, i tothom procu ra pub l icar al màxim. Aquesta pressa a publ icar pot d istorsionar el res u ltat dels treba l l s , el que científ icament és més correcte és no publ icar f i ns que no has comprovat tota la fe ina, i f i ns que no has trobat totes les respostes de l problema que tens sobre la tau la , però aquesta competitivitat ha fet que la gent pub l iqu i f ragmentàriament els seus treba l ls , de segu ida que hom té u n resu ltat parc ia l . corre a publ ica r-lo . "

317

Aquests dos comentaris són un bon exemple del problema que representa l 'afany de pub l ica r, sobretot per part dels joves investigadors. Aquesta tendència a publ icar molt. no és general a tots e ls equ ips d ' i nvestiga­ció. Normalment. els equ ips de més prest ig i prefereixen publ icar poc, i quan su rt i un treba l l , que estigu i en consonància amb e l seu nivell de qua l itat.

" La pub l icació dels treba l l s no ha estat mai un objectiu prioritari . Hom ha procu rat fer-ho amb molta moderació i rigor, i hom ha f renat una processó d 'a rt ic les, i això ha repercutit posit ivament en la seva qua l itat. "

Aquests equ i ps prefereixen publ icar l l u rs art icles en revistes estrangeres, ja que , en genera l , consideren q u e les revistes espanyoles són de poca qua l itat:

" Per a acced i r a u na més gran d ifus ió cal l imitar-se, com fa el meu departament. a fer 8 o 1 O pub l icacions en anglès en bones revistes, en l loc de fer-ne un centenar en revistes del país , d 'escàs prestigi i d i fusió. "

Aquesta opin ió sobre les revistes espanyoles és molt estesa entre e ls i nvestigadors , encara que en a lgu nes d iscip l i nes o subd isc ip l ines que tracten problemes molt loca ls no té sentit pub l icar en revistes de fora . Ve­gem el comentari que sobre aquest tema fa un dels entrevistats :

" E l problema és que hom valora més el fet de publ icar en revistes estrangeres, i a ixò en e l nostre camp és absurd , perquè són estudis d 'à rea o de zona, i e l que seria lògic fóra publ i­car-ho a Espanya . "

U n grup força minoritari d ' i nvestigadors (sobretot d ' institucions n o un ivers itàries). considera desmesu rat aquest interès a pub l icar a l 'estranger, i pensen que val la pena de potenciar i crear rev istes científ iq ues a u­tòctones.

" H i ha u na saturació de revistes estrangeres i per a ixò intentem crear i publ icar una revista pròpia . "

Ens han d it que les revistes d 'aqu í han mi l lorat e ls darrers anys i que publ icar en aquestes seria la manera de promou re-les per tal que a la l la rga t inguess in u na incidència més internaciona l :

" Quant a les pub l icacions del país, una cosa que fa baixa r molt e l n ivel l és que tots ens co­neixem. E ncara que l 'a rt icle es mant ingu i anòn im, és molt fàc i l de saber qu i l ' ha fet, perquè som relat ivament pocs en cada especial itat. D 'altra banda , publ icar en u na revista estrange­ra dóna més punts que fer-ho a qualsevol revista espanyola . Hau ríem de tenir en compte la qua l itat de les revistes, no pas l 'origen . "

Hem detectat d iversos equ ips que posseeixen patents com a resu ltat de l l u rs treba l l s d e recerca , però a n u n­cien que normalment no en fan propaganda .

E ls i nvestigadors d 'empresa sembla que donen molta importància al factor " p roductivitat" de la recerca por­tada a terme, i a lguns critiquen la manca de rend ib i l i tat de la recerca de la U n ivers itat i del CS IC .

Altres equips, per l l u r dependència i nstituciona l o pe l mateix treba l l , expressen que fer publ icacions no és l l u r pr incipal objectiu . De fet tenen altres object ius , com ara mi l lora r la producció o controlar una plaga.

5.- Relacions entre les unitats de recerca

En parlar del tema dels contactes científics i de la projecció internacional de la ciència de casa nostra, a lguns científics garanteixen que e ls darrers anys han estat bastant posit ius respecte d 'anteriors decenn is , i q u e e l prest ig i i nternacional no apareix tan pobre com abans.

Si bé sembla que tenen g ran interès a expl icar els contactes i i ntercanvis amb altres equ ips de l ' estranger, no solen comentar-ho pel que fa a altres equ ips cata lans. Sembla, d ' u na part. que no donen importància a aquests da rrers, encara que en a lguns casos això és provocat per la inexistència d 'a ltres eq u ips que treba l l i n e l mateix tema. Aquest és u n veritab le ind icador de pobresa científica; veiem que la contrastació del treba l l s'ha d'anar a fer a l'estranger , per ta l com aquest h ipotètic equip català de recerca trebal lar ia en una il la sen­se i ntercanvi interior. Els contactes i i ntercanvis amb equ ips de recerca estrangera s 'efectuen a part i r de con-

pobre en recursos, és molt important de f ixar uns object ius de recerca concrets.

u Hi ha d ' haver u na pol ít ica de temes prioritar is per a cobri r les necessitats del país, sense dependre de modes, i estudiar mol t bé en cada cas si no és més barata la importació de tecnologia estrangera. u

u Per a f ixar les l ín ies prioritàr ies, ca ldria escoltar e ls col ' leg is profess iona ls , mi rar de reflectir les necessitats de la societat i procurar sempre que fossin i nterd isc ip l i nàr ies . u

321

Encara que a lguns no veuen gens clara l 'e laboració de les l ín ies priorità ries de recerca marcades per l 'Admi­n istració, hom accepta que com a país pobre no hi ha a ltre remei s inó d i rig i r e ls pressupostos, pu ix que no h i ha d iners per a totes les l ín ies. De tota manera av isen que a ixò no ha pas de servi r de p retext per a ta l la r recerq ues en curs.

u Hom hau ria de def in i r les l ín ies prioritàries sense que a ixò representi col ' lapsar el desen­vol upament d 'a ltres i nvestigacions. u

Entre e ls investigadors que abonen la necess itat de marcar unes prioritats, creuen que hom hau ria de decid i r segons les necessitats socials. Algú, però, observa que mentre l a recerca no s igu i , pe r e l l a mateixa, una prio­ritat d ins la pol ít ica general de prioritats del govern, no té ga i res poss ib i l i tats de ree ix i r.

La idea sobre les l ín ies pr ioritàr ies és ben d i ferent pel que fa a la gent d 'empresa :

u Les l ín ies prior itàries podrien ser posar f i l a l 'ag u l la del problema de la recerca , però, a ixò, s i hom dóna una certa independència econòmica ; i no cal deixa r que tothom faci el que l i doni la gana , s inó crear una estructu ra simi lar a la de l 'empresa privada, la qua l destina uns d i ners, deixa en l l i bertat per a uti litzar-los i després demana comptes d 'aquests d iners mit­jançant els resu ltats que presentes. "

Concretant en el Govern de la General itat. a lguns exclamen que les l ín ies prioritàries haurien d 'anar d 'acord amb les eu ropees i amb les necess itats de la indústria . D'a ltres observen u na d ispersió dels recursos esmen­tats, accentuada per u na manca de valoració de la importància relativa dels d iferents projectes .

D ' u na manera genera l hom creu que e l s organismes públ ics n o ha u rien de l imitar-se a d ist ri bu i r recu rsos, s inó també a coord inar i ana l itzar les capacitats i l a ut i l ització de la infrastructu ra i dels recu rsos ja existents. Les línies prioritàries depenen de l 'existència d 'equ ips amb personal suf ic ientment preparat -al lò que a lgú anomena la massa crít ica suf ic ient per a t i ra r endavant un projecte priorita ri-o Cal desenvo lupar equ ips de recerca f iab les i homologats de les capacitats requerides. Hom ens ha parlat d 'un sistema mobi l itzador que actuï en funció de ls recu rsos h umans i materials d isponibles i de la importància de l fet que les pr ioritats en matèria de recerca entr in d ins el joc de prioritats genera ls de l ' Estat i del país. En genera l . man ifesten que les prior itats les han de marcar els po l ít ics, però també rema rquen que els pol ít ics s 'en l l uernen fàci lment amb determinades l ín ies, i no saben massa bé el perquè. És per això que hom veu les l ín ies també com una possib le d iscussió entre pol ít ics i c ientíf ics, ja que les va loracions són molt subjectives i moltes vegades d e­penen més de Uqu iU les ma rca, que del tema en e l l mateix.

8.- Projecció social de la recerca

Els investigadors en e ls àmbits de les ciències exactes i natu ra ls estan convençuts de l 'ex istència d ' u n bu it important entre el món científic i la societat, a vegades per desconeixement, d 'a ltres per desinterès . No h i ha prou pressió social a favor de la recerca, i consideren que una mi l lor formació c ientífica de la societat evi­taria part d 'aquests problemes.

De tota manera , també h i ha qu i creu que els darrers anys hom ha notat u n canvi en el concepte socia l de l ' i nvestigador, que ha mi l lorat la seva imatge, i que hom observa la ciència i la tecnologia com dos elements d ' importància creixent en la vida q uotid iana. La necessitat de publ icitat. d ivu lgació i promoció de la recerca s ' ha evidenciat en bona pa rt de les entrevistes .

u Hom no fa la suficient publ ic itat de la recerca. La c iència encara no és prou not ic iable, per­què és u na gran desconeguda, a la qua l la gent té por, i perquè els informadors de ls mitjans de comun icació tenen, en genera l , una formació humanística que fa que involuntàriament margin i n a l lò que desconeixen. Hom hau ria d 'estimu lar l 'entrada de c ientífics en els mitjans de comun icació. u

U n g rup d 'entrevistats cons idera que el veritable problema és l ' educació del país, i que ca ldria , amb u na ac­tuació a l larg te rmini, modificar els programes escolars per tal de desvetl lar en les noves generacions l ' inte­rès pels temes de la recerca.

322

AI nostre país, f ins ara la gent no ha començat a adonar-se de la importància de la recerca. Però encara no està prou conscienciada . E l sent it pragmàtic de la vida encara impera molt . És qüestió d 'educació, i aquesta educació és q uelcom que hom hau ria de ten i r en compte en els programes d 'ensenyament escolar . "

" L'ún ica manera que u n país t ingu i recerca, és que la gent se 'n senti sol idà ria, i això només hom ho aconsegu i rà si la recerca té unes repercussions socia ls . "

Alguns i nvestigadors consideren que l a cu lpa de la desconnexió entre la recerca i la societat és d e l 'Admi­n istració, perquè no té u na pol ít ica científica ben def in ida Altres creuen que el c ientífic té e l deure d ' informar la societat. i les propostes de mi l lorar les relacions del món de la recerca amb la societat rauen en el foment social de les activitats un iversità ries, mitjançant reu n ions i col ' loqu is, i en l ' i ncrement de la recerca amb com­ponents de clara repercussió socia l .

323

ENG I NYERIA I TECNOLOGIA -1 1 1 .- Abast i final itat de la recerca :

L'opin ió d ' u na bona part dels entrevistats coinc ideix en els comentaris següents :

" La recerca consisteix a ser capaç de metoditzar e ls coneixements existents en u na à rea molt concreta, defi n i r uns poss ib les object ius que poden ser innovadors en més o menys mesu ra (a ixò no és impresc ind ible) i que quan hom els assoleixi permeti n obten i r una mi­l lora o bé dels productes industr ia ls , d 'ap l icacions dels processos i ndustr ia ls o de cond ic ions de trebal l . "

" La recerca consisteix a intentar trobar noves tecnologies. Tota recerca és una mi l lora tec­nològ ica apl icable a la vida q uotidiana i comercia l . "

" Recerca é s trobar soluc ions a problemes plantejats e n u n determinat producte o cosa, mit­jançant mètodes c ientífics . "

Alguns dels entrevistats (pocs) han def in it la recerca com una pa rt de l lur treba l l com a professors, o com una manera d ' i nc id i r en la societat del moment.

Quasi tots e ls entrevistats s ' han mostrat part idar is de d iferenciar la recerca apl icada de la teòrica , si bé n ' h i h a u na g ran part que n o veu c lara l a frontera entre ambdues recerq ues.

" Entenc que h i ha una recerca bàs ica i una recerca apl icada, però no h i ha u na frontera n í­t ida entre u na i a ltra . "

" Ambd ues són ind ispensables per a l desenvo lupament d e la c iència . La recerca bàsica se­ria aquel la que tracta d ' i nvestigar els fenòmens físics bàsics. L'apl icada és aquel la que , ut i­litzant les e ines de la bàsica , aporta apl icacions amb rendiment econòmic i socia l . Nosaltres fem aquest segon t ipus de recerca . "

" C rec que és correcte d iferenciar entre recerca teòrica i ap l icada. Faria u na d isti nc ió pràcti­ca : la recerca teòrica és la que no té un comprador immediat, i la recerca ap l icada és la que ja té un comprador i u na apl i cació immediata . "

La pràctica tota l itat dels investigadors trebal la en recerca apl icada, j a que consideren que " la recerca ap l ica­da és la que ha d 'empènyer l ' a ltra ciència " . Per a ells també és molt important que la recerca que hom fa serveixi per a ajudar a l desenvo lupament tecnològic del país i t ingu i u na incidència pràct ica en el món in­dustrial .

En aquest context, pràcticament tots els entrevistats són partidar is de potenciar la i nvestigació ap l icada, i no­més algun professor un iversitari i un investigador de l 'empresa privada consideren que cal donar p rioritat a la recerca teòrica.

" C rec que la recerca fonamental és la que caldria fer i la recerca apl icada és la que hom fa . "

324

2.- Formació d e l' investigador

La formació de l ' i nvestigador ha de començar amb una bona formació h umana del futur i nvestigador, que passa per una potenciació dels estud is de B U P i COU En aquest n ive l l de l 'ensenyament ca l procu rar que e ls estud iants ti ngu in una idea de l que és l a recerca i de com pot mi l lorar la recerca les condic ions de vida del ser humà .

La veritable formació a n ivel l tècn ic de l ' i nvestigador cal in ic iar-la a ls cu rsos superiors de la carrera u n iversi­tària, quan els estudiants comencen a ten i r un esperit crític i una base intel · lectua l .

" Ca l promoure la recerca com a inqu ietud personal en tots e ls n ivel ls i a totes les edats . Però la recerca requereix uns coneixements bàsics previs , i per tant no ca l i ntrodu i r-la f ins a ls últ ims anys de carrera i , f ins i tot. mi l lor després. "

Sobre la ut i l itat de la formació u n iversitària rebuda, els investigadors es d ivideixen en dos g rups :

1 .- E ls professors u n iversitari s .

2.- E ls i nvestigadors de les empreses privades o les i nstitucions públ iques no u n iversitàr ies .

Per a ls professors u n iversitaris la formació rebuda és, en genera l , bona, i e ls ha estat úti l per a treba l la r :

"Valoro molt positivament l a formació q u e vaig obtenir . Penso f ins i tot q u e era mi l lor abans que ara. Els nois d 'ara estan en pitjors condicions quant a l 'apl icabi l itat de coneixements per­què hom ha i ntensificat molt les assignatures de caràcter teòric i ha anat abandonant les altres . "

" La formació que vaig rebre m'ha servit per a saber-me i nformar i també em donà una v is ió de conju nt del que e ra ciència i tecnolog ia . N 'estic satisfet. "

" La formació u niversità ria rebuda ha estat u n 70% úti l . de manera g loba l . Però ma i n o pot ésser suf ic ient. perquè hom no pot fer u na carrera d ' i nvestigació . "

Per a ls i nvestigadors no u n iversitari s la formació rebuda no va ser n i bona n i úti l , tal com ho expressen en l l u rs comentaris :

" La formació un iversitària rebuda no és úti l . Només és úti l l ' hàbit d 'estudiar . La gent es for­ma segons les necessitats, sobretot si estàs v inculat a la indústria . "

" La U n ivers itat no dóna coneixements prou ampl is de ls problemes rea ls . Peca d ' u n excés de teoricisme l l i b resc que va perpetuant-se de professors a a l umnes . "

" A l a U n iversitat n o vaig aprendre pràcticament res ; encara d u bto s i h i havia a lgun profes­sor que conegués rea lment la matèria . Quan he necessitat informacions concretes he acu­d it a professionals , l l i b res, però mai a la U n iversitat . "

La formació que poss ib i l ita el treba l l actual l ' han adqu i rida, a més d e la U n iversitat. a ls congressos, amb les lectures de revistes i l l i b res i , sobretot. amb el trebal l de cada d ia :

" La formació que poss ib i l ita la meva feina actual és autodidacta, i per experiència labora l hom aprèn sobre la marxa . "

Les tesi nes i tesis són considerades treba l ls de recerca per la major part de ls entrevistats ; en a l lò que ja no estan tots d 'acord és en la ut i l itat d 'aquests treba l ls . D ' una part. h i ha els investigadors que consideren que les tesines i tesis són úti ls , ja que són u na etapa de la formació de l ' i nvestigador i aporta el treba l l molt va luós de la gent jove que fa u na feina amb i l · l us ió .

3.- Estructuració i organització de les U . de R.

La falta de personal i nvestigador i , sobretot. la falta de personal tècn ic i auxi l iar ofega u na bona part de les i n iciatives de les u n itats de recerca .

" C rec que el pr inc ipa l problema és que ma nquen recursos humans . Des de fa 5 a nys anem aconsegu in t el necessari q uant a recu rsos materia ls . Quant a ls recu rsos h umans, però, n i el Consejo n i la U nivers itat no ens ajuden . Aq u í pod ríem fe r moltes més coses si t ingués­sim més gent . A més , com que la gent que h i ha cobra poc, costa molt portar gent nova . "

" E l que ens manca és equ ip secundar i , som massa " savis " i pocs laborants, admin istrat ius , ajudants, aux i l i a rs . . . "

Aquest problema afecta també les u n itats de recerca de les i nst itucions púb l iques no u n iversitàr ies, que es troben en una s ituació simi lar a la de la U n ivers itat .

" Des de fa c inc o s is anys hom està molt bé q uant a ut i l latge, però molt ma lament q uant a personal . Les plant i l les estan tancades . "

325

L'empresa privada sol ten i r u nes planti l les més equ i l i brades (h i ha doctors , però també tècn ics i aux i l iars) , s i bé per raons econòmiques aquests equ ips solen ser petits i dedicats a uns treba l ls molt específics.

La fa lta de personal tècn ic i aux i l ia r fa que a la U n iversitat a lguns investigadors hagin de fer moltes a ltres feines a més de les de recerca .

" Ens manca i nf rastructura , persona l de secretaria i serve is . Hem de fer de secretà ria, pale­ta, lampista i d u r-ho tot. Aquesta és la d iferència entre la recerca un iversitària i la indústria , aq u í no ten im n ingú que ens faci les feines de suport. i l ' Estat paga a preu de titulat supe­rior moltes hores de tasques bu rocràtiques . "

La situació i nversa és la que es dóna tot sovint e n l ' empresa privada, o n e l personal tècnic h a d e fer feines de l l icenciat. ja que l ' empresa no vol contractar més t itu lats superiors per no pagar sous a lts.

Les un itats de recerca d 'aquest àmbit solen ser uns eq u ips de treball estables, d i r ig its jeràrq u icament per u n responsable :

" L'organ ització de l treball la fem de l a següent manera : hom divideix el projecte en activi­tats concretes, aquestes hom les divideix en temps i per cada temps hom assigna la gent i el material que ca l . És per a ixò que sempre es compleixen els termi n is."

Alguns equ ips prefereixen a ltres sistemes de treba l l més " democràtics " , i la feina la p lan if iquen entre e ls membres de l 'equ ip .

" Hom plan if ica el trebal l entre tots, i e ls d iners de les ajudes i de ls pressupostos e ls repar­t i ran entre tots els g rups, independentment de qu i e ls hag i rebuts en concret. Aquesta d is­tribució equ itativa dels d i ners ha evitat que hi hagi tensions per cu lpa dels recu rsos de ca­dascú, i que no hi hagi una competència entre els g rups del departament. Les relac ions en­tre el ls són, doncs, bones i la feina fu nciona bé. "

Les u n itats de recerca solen estar formades per u n nombre reduït de persones, i hom estructu ra la fe ina d ' a­cord amb la d ispon ib i l itat dels equips, que a l 'empresa privada solen esta r formats per u n l l i cenciat. u n o dos tècnics i u n nombre d 'aux i l iars variable, segons la d i sc ip l ina en què treba l len. A la U n ivers itat, e ls equ ips es­tan formats, generalment. per tres o quatre professors que compten amb l 'ajuda dels estud iants. A les i ns­t itucions no u n ivers itàries es repeteix l ' esquema de la Un ive rs itat. encara q ue, en comptes d 'a l umnes, tenen algun aux i l iar contractat.

Les l ín ies de recerca en les q uals trebal len les un itats de recerca també depenen molt de les entitats patro­c inadores.

A les un itats de l ' empresa privada, les l ín ies de recerca són, en genera l , imposades per la d i recció .

" E ls criteris per a acceptar u na determi nada recerca són competència de l 'a lta d i recció, que es reu neix , fa estud is de marketing i decideix fe r un cert producte."

A les inst itucions púb l iques no un iversità ries, hom treba l la en u nes línies d 'actuació general que vénen mar­cades i pels projectes de treba l l que presenten e ls investigadors, els q ua ls , generalment. són aprovats.

A la U n ivers itat no h i ha un criteri ún ic , ja que cada departament o un itat de recerca decideix en què vol tre­bal lar i q u ins són e ls seus criteris a l ' hora de seleccionar u na recerca . Normalment. les un itats fan u na recer­ca adreçada a compl i r uns object ius de treball que s 'han f ixat. si bé tenen opcions per a compl i r aquests ob­jectiu s :

1 .- La recerca q u e fan per interès propi , q u e té l 'object iu fonamental d e doctorar e l s g raduats . Aquesta re­cerca pot ser bàs ica , o si és aplicada serà per a posar en pràctica uns coneixements fonamenta ls .

2.- Recerca d i ns les l ín ies selectives que marq uen e ls organismes o inst itucions que convoquen ajudes o concursos per a la recerca . En aq uest cas, hom s 'ha d 'emmotl lar a les condicions f ixades en les bases del concurs o la l ín ia que marca l 'organ isme que ofereix l 'ajuda .

3.- I nvestigació del desenvo lupament a compte de les empreses, q uan aquestes demanen que hom els re­solgu i problemes concrets d 'ap l icació. En aq uest cas estan l imitats per les necessitats que té l ' empresari i per les condic ions que posa, com per exemple, que hom no faci púb l ic el resu ltat de la i nvestigació

En tots tres casos, e ls treba l l s han de ser sobre els temes de treball que l'equ ip de recerca està estudiant . ja que, s i no, e l ls mateixos rebutgen l 'encàrrec o no es presenten a l concu rs , ja que no es consideren s ufi-

326

cientment preparats per a fer bé la feina que els proposen. A ta l l d 'exemple, vet aqu í la posic ió d ' u n eng inyer i la d ' u n arqu i tecte :

" E l departament no agafa cap trebal l s i no està segur de poder-lo fer i fer-lo ben fet. L'a ltra condició i nd ispensable és que no es tracti d ' un treball rut inar i que no aporti res. Han de ser treba l ls que permetin aprendre a nivel l d ' equ ip , que report in alguna cosa a algun membre de l 'eq u ip . "

" E ls criteris a l ' hora de tr iar u na recerca són tres : que s igu in trebal ls que afectin uns pro­blemes sign if icat ius i específics del moment actual . que afect in Cata l u nya i que t ingu in u n interès per a l g rup, é s a d i r, q u e prod ueix in una satisfacció intel · lectua l i serve ix in per a les activitats acadèmiques . "

4.- Productivitat d e l a recerca

A les u n itats de recerca de l 'empresa privada hom mesura la productivitat pels resu l tats que hom obté en la mi l lora de la qua l itat dels productes de l 'empresa o per la creació de nous prod uctes .

" La meva feina consisteix a mi l lorar i d iversif icar els prod uctes de l 'empresa . "

" E l treba l l d ' i nvestigació consisteix a i ntentar simplif icar el tractament. mi l lora r el producte i abarat i r-lo. Això inclou l 'estudi de ls productes qu ímics més adients . "

Això no vol pas d i r que tota la feina es redueix i a aquests treba l ls ; a lgunes d e les un itats d e recerca d e l 'em­presa privada també pub l iquen articles i fan monograf ies, tal com ho expl ica un dels entrevistats :

" Segu im i l legim els resums de les i nvestigacions bàsiques que hom fa en e l nostre camp. Nosa ltres mateixos fem publ icacions de divu lgació per a ls empresaris (dues l 'any) i hem edi­tat fins ara setze monografies específ iques, a més d 'a lguns a rt ic les a l 'Amèrica del Sud . "

Malgrat a ixò, n o podem obl idar que l 'object iu d e l a recerca empresarial és l 'obtenció d e nous productes per a comercial itzar-los i treu re 'n beneficis : és per a ixò q ue, tal com d iu un dels entrevistats d ' una g ran empresa :

" Qua lsevol equ ip d ' i nvestigació ha de comptar amb un servei de market ing . Abans d 'em­brutar un sol tub d 'assaig, cal estud iar amb deta l l la v iabi l itat dels submi n istraments, el ren­d iment de les reaccions, les possib i l itats del CS IC que no tenen altra apl icació que un art ic le . "

Les inst itucions púb l iques no u n iversitàries centren l l u rs esforços a intentar ser u n nexe d ' un ió entre la in­dústria i la societat. Volen ser u n suport tecnològ ic per a la indústria del país.

" Per a nosa ltres, la relació amb la ind ústria és importantíssima . La nostra tasca és la creació de nova tecnolog ia per a la indústria . Hem fet coses amb repercussió i nternaciona l , però que no han estat comercial itzades a Espanya perquè som així, no sabem el que ten im. "

" L'object iu d 'aquest centre és el de servi r de suport per a la innovació tecnològ ica . La seva f ina l itat és la de col · laborar amb la i ndústria en tots els problemes que aquesta pugu i plan­tejar . "

No obl idem, però, la d ivu lgació de l l u r treba l l de recerca, que es fa a través de la pub l icació d 'a rtic les en re­vistes, estrangeres si pot ser, que són les de més prestig i .

" En el nostre àmbit. hom dóna la comun icació i la informació sobretot a través de les pu­bl icacions internacionals i nacionals. Existeix una certa por en la nostra à rea que ens copiïn . Jo, personalment, no la sento, però n 'h i ha molts que prenen precaucions innecessà ries , i d ic innecessàries perquè no és tan fàci l copiar . Nosa ltres, quan tenim patent. ho donem a conèixer. Crec que les publ icacions constitueixen u n mitjà sufic ient. "

Les patents són la tercera via de sort ida del trebal l de recerca dels investigadors de les i nst itucions púb l iq ues no un iversitàr ies. Són pocs els qui arr iben a fer patents, i això pot ser degut a :

" Respecte a l tema de les patents, puc d i r que fer patents a Espanya no és cap signe es­pecia l d 'ef icàcia . Mentre que a E u ropa existeix l 'ob l igació que la patent passi per u na co­missió que d ictamina si a l lò és realment u na innovació, a Espanya no hi ha cap examen pre­vi, qua lsevol pot patentar qua lsevol cosa. A més , a l ' i nd ustrial no l ' i nteressa massa, perquè aleshores es veu obl igat a u na certa informació i el que l ' i nteressa és l 'exc lus iva. "

Les un itats de recerca u n iversitàries tenen object ius molt d i ferents i l l u r treba l l es reflecteix també de d ife­rents maneres :

327

1 .- E ls equ ips ded icats a trebal ls pràctics, que subsid iàriament poden ésser publ icats, són equips que tre­ba l len normalment per a indústries o inst itucions púb l iques que f inancen la i nvestigació.

" E ls productes de l ' eq u ip són l 'apl icació pràctica, i també les publ icacions i presentacions a cong ressos . "

" La ut i l i tat de la meva recerca és obten i r u na cosa que funcion i , la publ icació no és més que un subproducte. "

2 .- H i ha u n itats de recerca que donen sortida a l l u r treba l l a través de les pub l icacions d 'a rt ic les en revistes especial itzades. Són u n itats que treba l len en l ínies de recerca pròpies i només fan a lguns trebal ls concrets per a la indústr ia .

"A les pol itècniques no h i havia tradic ió de publ icar i a ra som els que més ho fem. La rela­ció q uantitat-qua l itat és a l mateix n ivel l que als EUA. E l meu grup és dels que pub l iquen més, només pot s uperar-los a lgun centre oficia l . "

" La meva feina es veu ref lectida en les publ icacions -les més importants en l lengua an­g lesa-; s i no pub l iques en anglès, no et coneix n ingú . "

3.- Altres unitats, a lhora que elaboren i nformes o fan patents per a les indústries i empreses q ue els h o de­manen, publ iquen els resultats de les investigacions en les publ icacions especial itzades de l lur àmbit de trebal l.

" F ins a ra , com que hem treba l lat mol t per convenis , ens hem trobat imposs ibi l itats de pu­bl icar. Però la tendència és que h i hagi producció en forma d 'art ic les, cada vegada més , f ins hom en fa esment a l contracte. "

En genera l , hom considera que les publ icacions són l ' i nd icador del trebal l rea l itzat per les u n itats de recerca . En això h i ha inf luït molt el currícu l um, amb la seva exigència de ten i r el màxim d 'a rt ic les pub l icats .

Aq uest afany per publ icar és crit icat per bastants investigadors, ja que consideren que la quantitat de les pu­bl icacions no té relació amb e l va lor de la recerca .

"Jo no veig massa pos it iu aquest para l · le l isme entre recerca i publ icacions, perquè crea u na mica d 'obsessió i hom fa a rt icles amb u rgència i sense massa valor científ ic . "

Articles q ue, d 'a ltra banda, hom va repetint en d iverses publ icacions, tal com apunta un a ltre entrevistat :

" No som u n equ i p que pub l iquem massa , perq uè no repetim el mateix a rt ic le en s is l locs d i ferents com hom sol fer. Som més escrupolosos . Fem de 2 a 4 pub l icacions anua ls i les f i rmen ún icament i exclu siva els qu i han fet la feina . "

Tot i veient aquest problema de l 'excés de publ icacions, a lguns investigadors es pregu nten si aquesta no és l ' ún ica manera de va lorar el t reba l l que hom rea l itza.

" Respecte a les publ icacions, penso que és dubtós que hom pugu i mesu rar l ' activitat de recerca per les pub l icacions que hom fa, però és potser l ' ún ica manera de comprovar que hom treba l la . "

E n genera l . e ls investigadors prefereixen d e publ icar en revistes estrangeres (normalment e n l lengua ang le­sa), ja que són Ie,s que tenen més prest ig i i d i fus ió .

5.- Relacions entre les U . de R.

La comun icació entre les un itats de recerca (f ins entre investigadors a nivel l personal ) és bastant defic ient. a causa pr incipa lment de tres factors :

1 .- E l persona l . E ntre e ls i nvestigadors h i ha u na certa por que un a ltre col · lega pugu i copiar la idea en què hom està treba l lant i publ icar abans e ls resu ltats . Aquesta por és motivada per la gelosia (qu i és mi l lor, q u i pub l ica més, etc . ) . i també pels problemes de ca i re laboral que tenen bastants investigadors :

" Sempre h i ha hagut actituds crít iques envers els a ltres grups, però a ixò no vol d i r que les relacions no s igu in bones, e l què h i ha és una certa ret icència a donar informació, per cu lpa de la s i tuació laboral dels i nvestigadors. Moltes places estan pendents d ' u n concurs o d ' u­nes oposic ions, i la gent no vol donar i nformació per a poder fer currícu lum i que u n a ltre no pug u i presentar un treba l l mil lor que el seu. El problema, més que no pas de relació en­tre la gent. és un problema admin istrat i u que cald ria solucionar. "

2 .- La manca de canals de comunicació que permetin un i ntercanvi fluid de la informació. La comun icació req uereix u na certa infrastructura i uns canals d ' i nformació, uns congressos operat ius . S i hom no crea aq uests

328

canals , només pot esta r al corrent del que pub l iquen un nombre reduït de g rups de treba l l amb els qua ls man­té un contacte més d i recte.

" La c reixent complexitat de la ciència fa dif íc i l estar a l dia de tot. És ga i rebé impossi ble l le­g i r tot el que t 'arr iba, i no d ig uem ja tot el que hom publ ica. Crec que hi ha u na explosió d ' informació desbordant. ma lgrat la migradesa de recerca que patim. Potser caldr ia que a lgú ho canal i tzés, a lgun organisme una mica a l iè a la U n iversitat que controlés u na mica tota aquesta qüestió. "

" Crec que hi ha poca i n formació, en genera l , del treba l l que hom porta a terme a les U n i­vers itats. Els Departaments són molt tancats, la gent és poc transparent. No existeixen e ls cana ls d ' in formació adeq uats i a més la gent no és gaire part idària d 'expl icar e l que està fent. "

3 .- La competència empresaria l . Aquest problema afecta principalment les un itats de recerca dependents de les empreses pr ivades, però també els equips de les inst itucions i un iversitats que fan treba l l s per a la indústria, que no poden donar a conèixer els resu ltats de molts dels trebal ls que fan per a les empreses.

" La pub l ic itat de la recerca en el món industr ia l és molt d if íc i l , la competit ivitat que hi ha entre les empreses d ' u n mateix sector fa que tothom t ingu i en secret les innovacions tec­nològ iques i d ' i nvestigació, per tal que només el ls en pugu in treure un profit econòmic ; això és lògic en u na economia de mercat.

Aquesta s ituació comporta que a lgunes empreses t ingu in zones restr ingides (e ls laboratoris d ' i nvestigació), per tal d ' evitar que la competència esbrin i en què estan treba l lant .

"A l 'empresa h i ha zones de pas restringit . perquè hom h i estudia i d issenya coses secretes. "

Alguns investigadors consideren que precaucions com aquesta són innecessà ries i no porten en l loc.

" H i ha g reus problemes d ' incomun icació, ag reujats pels recels entre empreses (esqu izofrè­nia del secret de producció) que fan que hom no pugu i treba l lar . "

Però, per desgràcia, sembla que les un itats de recerca fa n bé de prendre precaucions, ja que els investiga­dors són els primers que admeten que fan tot el possib le per esbrinar en què estan treba l lant e ls equ ips de recerca de les a ltres empreses.

" La i nvestigació en la indústria és sempre top secret, però jo conec el que fan els meus competidors perq uè miro d 'aconsegu i r la informació. "

" Sempre estem a l 'aguait del que fan l es altres empreses riva ls de mercat. Quan u na em­presa treu un prod ucte que nosa ltres també rea l itzem, el primer que fem és comprar-lo per tal d 'anal itza r la seva compos ic ió i veu re què en podem treure de profitós de ca ra a la mi­l lora dels nostres prod uctes. "

Tots aquests problemes fan que la comunicació entre els investigadors es l imit i , en molts casos, al que s u rt pub l i cat a les revistes i a l ' i ntercanvi d ' i nformació amb altres equ ips en els q ua ls treba l l a a lguna persona co­neguda.

" Conec el que estan fent a ltres equ ips de treba l l a través de les revistes, però només man­tenim contactes amb altres equ ips q uan anem a congressos o s impos is ; és un coneixement superf ic ia l i que serveix per a evitar de treba l lar sobre un tema que ja està endegat per u n a ltre, evitar l e s repetic ions de treba l ls . "

E ls congressos són un element molt important per a relacionar-se amb altres investigadors :

"Ass isteixo, com els membres del meu eq u ip , a tots els congressos de la meva especia l itat que se celebren, tant a Espanya com a l 'estranger, la majoria de vegades com a ponent. i estem a l corrent de tot el que fan els a ltres equ ips . Cons idero tan important fer invest igació com donar-l i la publ ic i tat necessà ria . "

E n genera l , solen seleccionar e ls congressos a ls q ua ls assisteixen, per la despesa econòmica que represen­ten i perquè no tots els congressos tenen el mateix interès.

"Assisteixo a congressos, però tampoc no en sóc un entusiasta. H i ha molta gent que h i va per a f e r cu rrícu lum. També passa a l lò , j a s e sap, de "e l congreso s e d iv ierte " . "

" L'ass istència a congressos és i nteressant. però ara tendeixo a seleccionar, perq uè també es perd molt el temps anant a congressos q ue són més folk lòrics que u na a ltra cosa . "

329

L'a ltre s istema de comun icació entre e ls equ ips de trebal l són els intercanvis de personal i les vis ites de pro­fessors estrangers . Aquest és un s istema molt propi de la U n iversitat i hom l 'estable ix a m b u n màx im d ' u n o dos departaments d 'a ltres un iversitats. També é s freqüent l 'estada d 'a l umnes de les u n iversitats cata lanes a u n ivers itats europees o nord-americanes.

" Ten im contactes amb altres grups, com la trobada anua l de la gent que trebal la en el meu camp en e ls Països Catalans, rebem regu larment v is ites de professors estrangers, enviem gent a a ltres laborator is , sobretot a To losa, i a ra mateix ten im u na persona a H olanda i u na a ltra a ls E UA. "

" Ten im contactes amb l 'estranger, fem intercanvis de professors. Cada any organ itzem cur­sos que els fan professors de fora ; nosa ltres e ls aprofitem per fer reu n ions de treba l l i con­su lta amb aquests professors, a més de les classes del cu rs. "

6.- Recerca i indústria

Les relacions entre la recerca (un ivers ità ria) i la indústria no són tan bones com caldr ia , segons el parer de ls investigadors entrevistats.

Per a e l ls , la i nd ústria no té prou en compte els trebal ls que hom fa a la U n iversitat. ja que , en genera l , con­siderem que la U n ivers itat està mancada d 'esperit rea l ista, ja que els i nvestigadors u n ivers itar is són uns teò­rics ded icats a fer " volar colom s " .

"Veig q u e l a U n iversitat insp i ra desconfiança per l a seva manca de seriositat i d 'esperit rea­l i sta . Hi ha massa traves bu rocràt iques i d iversificació de tasques (docència i recerca) d ins de la U n iversitat. La Un ivers itat també té fama de no fe r coses acabades, hom no pot trac­tar un encàrrec de la indústria com u na tes ina . "

La indústr ia tam bé t é l a seva part d e cu lpa que les relacions n o s igu in més intenses, ja q u e h i h a per part dels empresaris u n g ran desconeixement de ls treba l ls que hom fa a la Un ivers itat.

" H i ha una ignorà ncia per part de la ind ústria de les poss ib i l i tats dels centres de recerca del nostre país. H i ha gent molt capaç, absolutament desaprofitada . Conec personalment molts casos, gent Q'ue tornen d ' un iversitats amer icanes i que no troben un cana l d 'actuació ade­q uat. I és que -la i nd ústria espanyola ho ha ti ngut tot molt còmode, però a ra pateix mancan­ces fonamenta ls , ha dedicat els esforços sobretot a la capacitat de gestió, però no a la re­cerca. Anem molt endarrera respecte a ls altres països. "

Les d ues darreres opin ions dels i nvestigadors exposades tenen u na s ign if icació especia l , si ten i m en compte que la primera (on hom critica el paper de la U n iversitat) és feta per un professor un ivers itar i , i la segona (on hom cr it ica la indústria) és d ' un investigador industria l .

D i n s aquest marc genera l , l e s relacions q u e mantenen uns i altres són a vegades superf ic ia ls i es basen so­bretot en els informes, projectes o anà l is is que els industr ia ls demanen a ls departaments u n iversitar is .

" Els contactes amb el món de la indústria són habituals, però amb indústries d iferents, no h i ha u na continuïtat en els trebal ls conju nts amb la i ndústria . "

" Ten im molts contactes ocasionals amb el món de la indústr ia per a resoldre temes pun­tua ls , fer dictàmens, etc. Però, en genera l , les empreses no estan d isposades a fer front a les despeses i al r isc de subvencionar u na recerca de certa envergad u ra. Les empreses l le­geixen el que és pub l i cat i de vegades ho treba l len pel seu compte, sense posar-se en con­tacte amb l 'equ ip que porta a terme la recerca . "

E n a ltres casos e ls departaments un ivers itar is tenen relacions estretes amb l a indústria.

" E ls contactes amb el món de la indústria són molt freqüents. H i ha un cont inu i ntercanvi d ' i nformació en ambdós sentits. Considero que és molt i mportant donar el màxim suport a l 'entorn industr ia l . "

Teni m contactes freqüents amb els industr ials i amb e ls seus tècnics. Normalment són per a resoldre e ls problemes concrets que se' ns han plantejat a l ' hora de fer treba l ls , sinó q u e fem v is ites a l e s empreses, perquè e l s a l umnes veg in e l func ionament i s 'h i fam i l i a ritzi n . "

Però aquests casos n o poden fer obl idar e l problema d e fons q u e a lguns i nvestigadors defineixen com u n " p roblema d e l lenguatge " . Per a e l ls , l a ind ústria i l a U n ivers itat parlen dos l lenguatges d i ferents (encara que no arriben a especifica r quin és el l lenguatge de cada un) i caldria que els departaments o les indústr ies t i n­guéssin u n personal especial itzat. capaç de parlar amb l ' i ndu strial i l ' un iversitari.

330

" E ls ind ustr ia ls tenen una g reu d i ficu ltat de d ià leg amb l ' i nvestigador. E ls costa def in i r exac­tament la seva idea perquè l ' i nvestigador sàpiga en qu i n aspecte concret ha de començar a treba l lar . La d iferència amb els països desenvo lupats rau en què en aquests països totes les empreses tenen una persona que s 'ocupa de les relacions amb els i nvestigadors, una persona que coneix el l leng uatge empresarial i l ' un iversitari . "

" La indústr ia i la U n iversitat parlen d iferents l lenguatges, i seria i nteressant que a cada De­partament hi hagués a lgú que fos capaç de parlar el mateix l lenguatge que la gent de la in­dústri a . "

7.- Línies prioritàries de recerca

La pràctica tota l i tat dels entrevistats són partidaris d 'estab l i r l ín ies priorità ries de recerca , però són molt pocs els q u i estan d 'acord amb les l ín ies que hom ha establert . Per a aq uests, en fer les l ín ies prioritàr ies, s 'han deixat en l luernar per camps que són molt de moda i han obl idat altres sectors que són e ls que a ra tenen la major part de la producció del país a n ivel l tecnològ ic .

" Les l ín ies priorità ries són quelcom molt bonic a nive l l de defi n ició, però ens hem de pre­guntar si no seria més út i l una recerca més modesta i més a prop de la rea l itat ; ca l valorar els recu rsos h umans i materials. En moltes coses crec, però, que ja hem perdut e l tren . I em pregu nto de què poden serv i r certs " centres d'excel ' lència " aquí , q uan a fora d ' Espanya hi ha centres d 'aquest t ipus que tenen un pressupost equivalent al que aqu í a Espanya hom destina a tot el conjunt dels centres de recerca "

" C rec que si hom ha escol l i t u nes determi nades l ín ies prioritàries hom ho ha fet perquè són temes dels q uals tothom parla i que a l'estranger els consideren també priorita ri s . Crec que caldr ia ten i r més en compte les necessitats rea ls : qu i nes primeres matèries tenim, què i n­teressa exporta r, etc . "

Les l ín ies prioritàries també tenen un risc important. ja que poden b locar la resta de la recerca . És a d i r, hom pot gastar tots e ls d iners en uns camps en els q ua ls l 'esforç pot no ten i r els resu ltats esperats, ja que a ltres països amb més recu rsos hauran obt ingut resu l tats abans que nosa ltres.

" Les l ín ies de recerca de les q uals ara par len com a priorità ries poden ser peri l loses, perquè en a lguns casos exigeixen uns equ ips molt costosos i serà d i fíc i l que en certs camps hom pugu i arribar ma i a competir, no amb la fei na que fan als altres països, sinó ni tan sols amb la recerca privada de les mult inaciona ls . Caldr ia buscar unes l ín ies de trebal l en què t inguem l 'oportun i tat de ser competit i u s . "

8.- Projecció social d e l a recerca

La societat v iu d 'esquena a la recerca i no valora convenientment el trebal l de l ' i nvestigador. E ls investiga­dors consideren que estan submergits en un ambient social que no valora prou la c iència . El país no h i creu , i no s ' h i dest inen prou recu rsos.

" La recerca és sovi nt una actitud persona l , socia l , que a Espanya hom no reconeix ga i re . L ' i nvestigador està una mica marg inat. Es troba amb una fa lta de mitjans, a ix í com de pos­s ib i l itats professionals i salar ia ls . H i ha molta inseguretat . "

" Per part de la societat encara hi ha una mica la idea que l ' i nvestigador és en una mena de " torre d ' ivori " . I a ixò només és cert en e l sentit que no se'ns ha fac i l itat la promoció, l 'o­bertu ra envers la i ndústria. "

Aquest ambient social és motivat. en part. per l 'actitud dels mitjans de comu n icació, que no han donat prou d ifus ió a ls programes científ ics.

" Tinc la sensació que els mitja ns de d i fus ió no han potenciat suf icientment la recerca ; no h i ha hagut una tasca de divu lgació. La televis ió hauria de ten i r més espais científ ics, hom podria i m portar programes de l 'estranger . "

Aquesta situació sembla que està canviant, ja que da rrerament hom promou revistes, programes a la ràd io i televisió i planes ded icades a la ciència en els d iar is .

331

C IÈNC IES M È DIQUES -I I I 1 .- Abast i final itat d e l a recerca

La recerca en med ic ina presenta u nes connotacions especia ls, perq uè en a ltres àmbits hom treba l la amb pro­d uctes, màq u i nes o f ins i tot an imals . A med ic ina , els "objectes " d ' i nvestigació són persones, amb tota la problemàtica que a ixò comporta. Problemàtica ref lectida en e ls comentaris següents :

" La sanitat és una relació interpersonal entre u n mala lt i uns professiona ls amb recu rsos per a poder canviar- l i la seva situació. Per desgràcia, aquesta relació s ' ha t ingut poc en comp­te . "

" Actua lment, e n med ic ina es corre e l risc d e tracta r e l pacient com s i fos u na màq u ina es­pat l lada, sobre la q ua l hom pot experi mentar sense respectar la d ign itat personal de cadas­cú. Cal ten i r molt present la repercussió h umana i social de la nostra feina, per a no fer de la tècn ica u n instrument de man ipu lació en l loc d ' un mitjà a l servei de l ' home i de la societat. "

Part int d e la premissa bàsica de respecte a la persona mala lta, els i nvestigadors d 'aquest àmbit def ineixen de d i ferent manera la recerca :

" La investigació és l 'estud i s istemàtic per a aprofund i r el coneixement de determ inats fe-, " I nomens.

" És la manera d 'augmentar e l domi n i cog noscit iu d ' u na matèria . "

" U n procés i nte l · lectua l adreçat a trobar expl icació a fenòmens de la natura . "

" La recerca és e l que ens fa avançar, e l que mi l lora l a qua l itat d e l 'ass istència i e l rend iment en el treba l l . "

E n efecte, són def in ic ions genera ls que tant pod rien ser fetes per u n metge com per u n tecnòleg, u n h isto­riador o un f i lòsof. Totes, menys la darrera . Aquesta és l ' ún ica que entra d ins la problemàtica específ ica d 'a­q uest à mbit i enfoca la recerca com una necessitat orientada a la mil lora en les prestacions al ma lalt.

AI l la rg d ' aq uest i nforme, hom t indrà l 'ocasió de copsar que, en un moment o a ltre, els investigadors man i­festen que la f inal itat ú lt ima de l l u r feina és la mi l lo ra de l 'assistència, però a l ' hora de defin i r la recerca d ins l l u r àmbit han optat per donar respostes genera ls sense tocar l ' aspecte humà que té la recerca mèdica .

La majoria de ls i nvestigadors (en u na relació aproximada de 3 : 1 ) d iferencien entre u na recerca ap l icada i una a ltra d 'estr ictament teòrica :

"Aquí hom només pot fer recerca apl icada, si a lgú la fa teòrica es troba que els americans ja han trobat la solució 6 mesos abans . "

El sector minoritari no veu la d i ferenciació entre ambdues :

" La recerca només és teòrica, l 'ap l icada és això, apl icació del que ja ha estat descobert i per tant no és recerca. "

332

" És u na terminologia art i f ic ia l , tota i nvestigació té la seva apl icació . "

Les persones que consideren que h i ha d ues recerques d iferenciades trebal len pr incipa lment en investigació apl icada o també, d i uen, en teòrica. E l nombre d ' investigadors que man ifesten que treba l len només en re­cerca teòrica és molt petit. i aquests pertanyen a la Un ivers itat.

Sembla lògic que e l personal de recerca d 'aquest àmbit fac i , majoritàriament. i nvestigació ap l icada, ja q u e una gran majoria treba l la en hospita ls, tot procurant que l a recerca est igu i l l igada a l a tasca ass istencial . E n a lguns casos, les necessitats de ls ma la lts són les que defineixen les l ín ies de recerca de l ' equ ip :

" E ls criteri s de selecció de la recerca estan condicionats pel t i pus de malalt sota consu lta . "

U na bona part dels psicòlegs entenen que la recerca és " la base del coneixement científ ic , i la seva j ustif i­cació és fer-lo avança r " . Partint d 'aquesta def in ic ió com a idea bàsica, altres investigadors han anat fent apor­tacions personals matisant. ampl iant o concretant aspectes determi nats. U n grup força m i noritari enfoca la recerca com u na activitat essencial en la vida de l 'ésser humà en genera l o de la seva en concret.

E ls psicòlegs entrevistats no es posen d 'acord sobre si hom pot d iferenciar la recerca entre apl icada i teòrica, o bé s i només n 'h i ha una. Aquestes d ues actituds són representades pe ls comentaris següents :

" La investigació bàsica s 'hauria de fer sobretot a la Un iversitat i al Conse l l . mentre que l 'a­p l icada seria més pròpia (en el cas de psicologia f is io lògica) dels hospitals i escoles . "

" No podem fer recerca apl icada s i no fem a l mateix temps recerca bàsica, i tampoc no po­dem fer recerca teòrica descontextua l itzada, s inó que sempre hem d 'estar en contacte amb el laboratori . "

Aquesta d ispa ritat d e criteri pot ésser motivada per les d iferents d iscip l ines e n q u è treba l len e ls i nvestiga­dors . Per a u n psicòleg cl ín ic , la d iferència és molt c lara , la recerca apl icada és la que hom fa sobre el pacient, mentre que la teòrica hom la fa sobre el paper (correspondria a l pr imer comentari). Mentre que, per a a lguns psicòlegs d 'a ltres d isc ip l ines, la recerca és u na , ja que consideren que no poden separar l ' a rgumentació teò­rica de les proves de laboratori , que per a e l ls són l ' ap l icació de l l u r treba l l (seria l 'op in ió defensada per l 'en­trevistat del segon comentari). Aq uestes opinions corresponen a dues maneres de treba l lar en psicolog ia : la primera seria la dels psicòlegs que t rebal len d i rectament sobre problemes concrets en centres com hospi­ta ls , centres d 'assistència primària o despatxos professiona ls . La segona correspon als psicòlegs que treba­l len a un ivers itats, centres privats o i nstitucions púb l iques no un ivers itàries, que no tenen un contacte d i recte amb les persones i que treba l len pr incipa lment a l laboratori , i q uan fan proves, tests o a ltres experimenta­cions amb persones, ut i l i tzen personal vol untar i .

2.- Formació de l'investigador

Alguns metges g rans critiquen l l u r formació, perquè actualment la c iència avança molt de pressa i l l u r carrera ha quedat antiquada, o bé perquè després de la guerra mancaven bons professors . Ara bé, el que també afe­geixen , en un percentatge molt elevat. és que :

"A l a U n iversitat hom dóna només una docència basada en informació ja coneguda, i hom no estimula els estudiants a resoldre prob lemes pel seu compte . "

Aquesta i nformació deficient obl iga e ls investigadors a fer u n g ran esforç per a posa r-se a l d ia u n cop acaba­da la carrera . Un treba l l que normalment hom fa a nivell ind ividua l , amb un gran component d 'autod idactis­me. Així , la majoria creu que els estud is un ivers itaris només serveixen :

" Per a obten i r l ' autorització per a començar a treba l lar . La veritab le formació ve després . "

U n elevat tant per cent de psicòlegs considera que la seva formació un iversitària fou dolenta, bé perquè la facu ltat era de creació recent. o bé, sobretot. perquè el professorat fou contractat a corre-cu ita i e l seu n ivel l no permetia de portar correctament l 'assignatura :

" Molts investigadors han acabat tot j ust la carrera q uan comencen a exerc i r l a docència, q uan encara no tenen n i tan sols els seus coneixements assimi lats . D 'aquesta manera és dif íc i l motivar els a l umnes, perquè els mateixos professors no ho esta n . "

Amb tot, consideren q u e aquest problema e s va resolent, j a q u e e l professorat v a adq u i ri nt experiència i es va adequant a l n ive l l que exigeix la Un iversitat .

Per a sup l i r les deficiències de la formació un ivers itària, e ls entrevistats en genera l han hagut de t reba l l a r mol­tes hores per l l u r compte, en u na feina evidentment autod idacta, que han anat pol i nt g ràcies a ls contactes que han mant ingut amb a ltres investigadors, en a lguns casos estrangers.

333

Les tesines i tesis són considerades treba l ls de recerca, encara que a lguns opinen que es fan per a obten i r e l títo l , ja q ue-són , com d iu u n de ls entrevistats :

" U n obstacle bu rocràtic, vénen a ser una mena d 'oposicions . "

Encara que , tal com d i u u n a ltre dels investigadors entrevistats :

" Totes les motivacions que porten la gent a fer la tesi són và l ides, s ig u i el mot iu que s igu i és benvingut, perquè n o h i h a massa nois i noies que fan tesines o tesis . "

I é s q ue, ma lgrat les crítiques que hom els fa, les tesines i tesis són considerades uns trebal ls út i l s e n e l procés de formació de l ' i nvestigador :

" No h i ha cap a lumne que es penedeixi de fer la tes i na . En la tes i na els a lumnes es veuen obl igats a ap l icar i i ntegrar molts coneixements que han rebut de forma d ispersa . H i ha un trebal l personal que hom no pot substitu i r amb res . "

Alguns i nvestigadors consideren que caldria canvia r o mi l lorar el tercer cic le :

" Caldria buscar s istemes per tal d ' i ncentivar la tesi . "

i que cald ria canviar la menta l i tat dels qu i l ' han de fer :

" La tesi és la cu lminació en l loc de ser l ' i n i ci d ' u na tasca. És important que la tesi no esde­v ingu i u n fet aïl l at . "

U n investigador proposa la següent a lternativa al s istema actual de la tes i :

" Ca ldria fer la tesi q uan hom ja portés molts anys trebal lant en la recerca, i després d ' haver demostrat la vàlua pub l icant en revistes de prestig i . "

La majoria dels entrevistats són partidaris q u e hom comenci a despertar e n e l s nois l a cu riositat pel món q u e els envolta des d e l ' i n ic i d e l a formació escolar. Opinen q u e cal estimular l a curios itat dels i nfants i i ncu lcar­los l ' esperit de recerca, a lhora que hom els va formant en l ' hàb it de l'estud i . Això no vol pas d i r q u e ja des de l ' E G B es puguin fer investigacions, s inó que ca l ensenyar e ls nois a treba l lar perquè t ingu i n u na base quan arrib in a la U n iversitat. de manera que estalviïn e ls problemes que ens exposa u n dels entrevistats :

" H i ha u n g reu problema de formació al l larg de tot l ' ensenyament. La formació en la recer­ca hom l ' ha u ria de fer sempre, hau ríem d 'aconsegu i r que e ls a l umnes t inguessin u na certa menta l itat d ' investigació . "

D 'a ltra banda, u n entrevistat ens ha dit que :

" Cal d ist ing i r entre l 'esperit de recerca, que neix j a amb l a cu riositat infant i l i que ca l educar des del pr inc ip i de l 'etapa escolar, i la recerca pròpiament dita. Aquesta cal in ic iar-la a partir de l projecte de final de carrera, ja que abans seria inút i l perquè l ' ind iv idu no està encara si­tuat en e l marc de la seva à rea . "

3.- Estructuració i organització d e les unitats d e recerca.

U na bona pa rt dels investigadors es q ueixa del fet que d isposa de poc personal i que part d 'aquest personal trebal la sense ésser ret ribuït :

" Sense els ajudants no remunerats hom no podria fer recerca. "

La majoria d e les plant i l les d e les un itats d e recerca són formades per personal que n o t é cap relació laboral amb la inst itució, perquè es tracta de becaris , d 'estudiants que treba l len sense cobrar o de gent contractada per a fer una feina concreta :

" La majoria de gent dels equ ips de recerca no tenen cap relació labora l , n ' h i ha que treba­llen tot e l dia i no cobren res . Un dels problemes que tenen és que hi treba l len molts estu­d iants i quan s 'acaba el curs, la majoria deixen la recerca . Això té conseq üències greus, ja que hom crea recerca, però no pas investigadors . "

La fa lta d e personal afecta tots e l s n ive l ls d e l a recerca perquè n o falten tan sols admin istrat ius o aux i l iars, s inó que tampoc no h i ha suf ic ients investigadors . La falta d ' investigadors és deguda a l que ja dèiem a l ca­pítol anterior : el personal d 'aquest àmbit ha de compl i r tasques assistencia ls , docents i de recerca . Les hores que poden dedicar a la recerca no permeten de treba l lar-h i amb la intensitat que fóra des itjab le :

" Donat que hom ha d 'acompl i r l ' assistència mèdica, e l nombre de persones per a fer recer­ca acaba per ser insuf ic ient . "

334

" Com que hem de fer visites, ens q ueden poq ues hores per a fer recerca . "

La inestab i l itat labora l afecta els equ ips de recerca de tres maneres d iferents :

1 .- Perquè el personal no pot treba l lar amb la mateixa efectivitat i i nterès si no té cap perspectiva labora l en el l loc on treba l la .

2.- Perquè les u n itats de recerca pate ixen u na gran mobi l itat professional que impedeix de formar equ ips estables .

3 .- Perquè e l personal que no té un l loc de treba l l intenta fer mèrits per a aconsegu i r a lguna de les poques places que h i ha vacants, fet que provoca fortes tensions entre les persones que opten a la mateixa p laça .

Aquest problema afecta tant les un ivers itats :

" La i nestab i l itat laboral trenca el procés natu ra l de la recerca . Per cu lpa d 'aquesta inestabi­l i tat h i ha ma l ambient a les un ivers itats, ja que tothom va a l da rrera de les poques places que su rten "

com les a ltres institucions no u n iversità ries :

" L'ambient de l ' hospital no és del tot agradable, s 'acosta una mica a l d ' u na empresa . So­bretot entre les generacions joves hi ha molta competència per la manca de l locs de treba l l i impera la necessitat de fer cu rrícu lu m . "

U n a ltre problema que afecta g reu ment el persona l de recerca és la manca de personal tècnic , aux i l i a r i admin istrat i u . Aq uesta manca de personal obl iga l ' i nvestigador a haver de fer u na sèrie de tasques q ue no li corresponen per la seva categoria profess ional i que fan perdre moltes hores a l veritable treba l l de recerca .

Encara que aquest problema no sembla tan important com la retribució salar ia l o l 'estab i l itat profess ional , té u na gran inf luència en els joves que comencen a treba l lar en la recerca. En genera l , són e l ls e ls qu i han de fer les feines burocràt iques de ls equ ips de recerca i a ixò provoca un desencís, que porta en a lguns ocasions a abandonar la i nvestigació, ja que passen u na bona part del seu temps picant i nformes a màq u ina o b uscant f itxes a ls a rxius :

"Ten im el material que necessitem, però ens manca l 'e lement h umà . "

D 'una manera més concreta les un i tats de recerca s'enfronten a dos problemes fonamenta ls :

1 .- La compra de material que necessiten per a fer recerca.

2.- La manera d 'aconsegu i r els recu rsos econòmics que els permetin de contractar el persona l o , com a mín im , les beq ues i els ajuts econòmics per a ls postg raduats .

Sobre el primer punt. aproximadament dos de cada tres metges entrevistats creuen que tenen e ls e lements ind ispensables per a fer recerca, encara que confessen que els ha calgut l l u itar molt per a aconsegu i r-los :

"Tenim materia l , però després de molts anys d 'esforços per a aconsegu i r-lo . "

E l que no ha arribat són e ls recu rsos econòmics que permeten de contractar el personal . En aquest punt . retrobem totes les q ueixes que havíem vist anteriorment. Aquesta manca de recu rsos fa que hom no ut i l itzi e l material a p le rend iment. o en a lguns casos que hom no pugu i pagar-ne el manten iment :

" Donen d iners per a comprar el material però no per a pagar el personal que l ' ha de fer fun­cionar. Arriba u n moment que tenim bon material però resta i nfraut i l i tzat per manca de per­sona l . "

E l s recursos que permeten pagar les despeses de la recerca (medicaments, agu l les, sèrums i material f u n­g ible en general) arr iben amb comptagotes i , en genera l , després de superar moltes traves b u rocràt iques que retarden el pagament.

" E ls cr iter is admin istrat ius passen per damunt de q ua lsevol a ltre . "

U n altre problema q u e han addu lt e ls metges, a l 'hora d e fer recerca , é s l a manca d ' i nfrastructura :

" Treba l lem a hospita ls que no són centres de recerca, i les condicions són dolentes . "

"Als hospitals no h i ha l loc per a mu ntar e ls laboratoris . "

Aquestes dif icultats també afecten les U . R . de les facu ltats de Psicologia, i és q ue, com d i u un dels entre­v istats :

335

" Som u na facu ltat de ciències amb u n pressupost de l letres . "

Aquesta idea l ' han repetida d iverses vegades d iferents entrevistats . Consideren que la Psicologia és u na c ièn­cia experimental que necessita u n ut i l latge, uns laboratoris, un espai com els que tenen les facu l tats de c ièn­cies.

I ndependentment que hom treba l l i d ' una forma i nd iv idua l . en equ ips reduïts o en g rans equips, la majoria dels i nvestigadors entrevistats comenta els resu ltats de la recerca entre tots els membres del departament . És a d i r, que les un itats de recerca d 'aq uest àmbit funcionen com a veritables equ i ps de treba l l , i , encara que cada persona t reba l l i pel seu compte, tothom està al corrent de la feina i pot ajudar, col · labora r i , si ve a l cas, cr it icar el trebal l dels companys .

A través de les respostes dels entrevistats, hem constatat que l 'equip funciona amb u n s istema jeràrq u ic quan el cap de la un itat de recerca és u na persona de certa edat que té u n prestig i persona l reconegut . En aquests casos, e l responsable de l 'equ ip organitza i reparteix persona lment les fei nes que han de fer la resta de membres de la u n itat de recerca .

Altres U . R . tenen un responsable de les mateixes característ iques, però poden treba l lar d ' u na altra manera , j a que el cap de l departament no s 'ocupa d i rectament de les tasques de recerca i dedica el seu temps a les feines d 'ass istència a ls ma la lts i de docència .

La majoria dels i nvestigadors trebal len en l ín ies de recerca escol l ides per el ls mateixos, normalment molt re­lacionades amb l l u r feina assistencia l . L lurs invest igacions van adreçades a buscar un med icament. u n trac­tament o u na mi l lora de les ma lalt ies amb què es troben habitua lment. En aq uest aspecte sí que podem d i r que el metge ded ica e l s seus esforços a t reba l l s molt concrets q u e l i permeten de ten i r mi l lors elements a l ' hora de guari r e ls ma la lts .

La manca de recu rsos de les u n itats de recerca les obl iga a haver d 'acceptar treba l ls , anà l i s is , i nformes i a l­tres feines enca rregades per laboratoris farmacèut ics. Normalment. hom fa aquestes feines perquè d ' u na part serveixen com a font d ' ingressos per a la pròpia un itat de recerca, i de l ' a ltra permeten avançar en e l tractament d 'a lgunes mala lt ies a pa rt i r de ls treba l ls sobre nous productes.

En el cas part icu lar de ls psicòlegs treba l lant a la U n ivers itat, les u n itats de recerca d 'aquest àmbit no s 'aca­ben d 'estructurar en equ ips de treba l l sòl ids i estab les. Són equ ips que solen formar-se a l voltant d ' u n pro­fessor que ha sabut engrescar els a lumnes per a trebal la r en la recerca :

" Actualment compto amb l 'ajuda d 'estudiants i ex-estudiants meus, els q uals ho fan per vo­l u ntar isme. Però això impedeix ma rcar un compromís. Per aquesta causa els equ ips es d is­g reguen sovi nt . "

En aquestes ci rcumstàncies, el professor només pot ofer ir a aquesta gent que el seu treba l l e ls serveix i per a fer cu rrícu lum, si aconsegueixen de publ icar-lo en alguna revista.

" La d istr ibució de tasques es rea l i tza en funció del propi treba l l . No h i ha u na estructuració inamovib le . Jo coord ino i proposo la recerca i la gent s'h i acu l l o no. L'ún ica cosa que e ls puc oferir és que sign in e ls art ic les . "

Com ja ha estat d i t, aquesta situació afecta principa lment les un itats de recerca de les facultats d e Psicolog ia , mentre que les de les facu l tats de Medic ina han pogut estructu rar mi l lor e ls equ ips i poden treba l lar molt més en funció de l l u rs i nteressos, sense dependre tant de la col · laboració dels estudiants .

Les un itats de recerca dependents d 'organismes públ ics no docents, treba l len norma lment en l ín ies de re­cerca marcades prèviament pels responsables, en a lguns casos, polít ics, de la inst itució de q u i depenen.

E ls eq u ips de recerca de les empreses privades es troben igua lment condicionats per les demandes que fan els d i rect ius de l 'entitat. Demandes que responen, normalment, a les necess itats comercia ls de l ' empresa a l ' hora de reti rar , mi l lorar o canviar u n producte farmacèutic, ja que la majoria de les empreses són laboratoris dedicats a la producció farmacològ ica.

En els equ ips de recerca psicològ ica no un iversitaris , hom estructura la investigació a l voltant del servei que presta la u n itat de recerca ( s i és un hospita l en fu nció de l ' ass istència a l ma lalt , s i és una inst itució munic ipal en funció dels programes pedagòg ics que e labora, etc) . però normalment, són equ ips molt més estables i estructu rats .

El següent comentari de com organ itzen la feina en una d 'aquestes un itats és u n bon exemple de l l u r f u n­cionament :

" H i ha un d i rector de recerca . El prog rama de recerca hom l 'estableix per u n període de 2

336

anys . Cada setmana celebren una reun ió per a discut ir u n dels temes de recerca. Cada tres mesos dediquen dos d ies a s íntesi de treba l l s . A f ina l d 'any fan u na va loració g lobal . "

4.- Productivitat de la recerca

En a ltres à m bits de la c iència hom pot ten i r u na i dea de la qua l itat de les un i tats de recerca, m itjançant les publ icacions . E n medic ina també és important de publ icar, i de fer-ho en revistes de prestig i , però e ls inves­tigadors creuen que encara és més important de m i l lorar la q ua l i tat de l ' assistència que donen a ls mala l ts . És per això que a l ' hora de parlar sobre la uti l itat i apl i cació de la recerca , e ls metges ens han donat respostes com aquestes :

" La f ina l itat de la i nvestigació mèdica és redu i r la mortal itat . "

" I nvestig uem per a red u i r les malalt ies i p rovar l 'ef icàcia dels medicaments i e ls aparel l s . "

" La investigació ajuda a m i l lorar e ls tractaments i e ls diagnòstics . "

" E l mala lt és el pr incipal beneficiar i de la recerca . "

D 'a lt ra banda, e ls metges prefereixen d e pub l icar els resu ltats d e les recerq ues a revistes estrangeres per­què consideren que les publ icacions periòdiques de l país són de poca qua l itat :

" Les pub l i cacions que es fan a Espanya són força dolentes i no responen a treba l l s or ig ina ls de recerca . "

" Les rev istes són generals i poc especia l i tzades . "

" No h i ha revistes especial itzades, i a ixò no afavoreix la d ivu lgació . "

" H i ha massa pub l i cacions. De cent títo ls , tan sols deu valen la pena . "

En genera l , doncs, prefereixen les revistes ang leses o americanes, perquè són les q u e assegu ren u na més g ran difus ió de la tasca, malgrat que exigeix in u n n ive l l molt a lt per a pub l icar un treba l l .

Com d i u u n d e l s entrevistats : " q u i n o pub l ica e n anglès, n o é s conegut enl loc . "

N o obstant a ixò, a lgun dels entrevistats n o creu q u e publ icar e n anglès s igu i e l més important. j a q u e con­s idera que cal ut i l itzar altres l lengües com a vehic le de cu l tura :

" No crec e n l a c iència un iversal , perquè cada cu l tura té la seva part icu laritat. Una cu l tura que neix ha de preservar e ls mots i a ixò la ciència ha de veh icu lar-ho. "

L ' i nterès per pub l ica r és genera l en tots els investigadors, s i bé els mot ius no semblen pas e ls mateixos . U n dels entrevistats comenta que :

" E ls investigadors ja coneguts publ iquen per donar a conèixer el seu treba l l , e l s joves per fer cu rrícu l um . "

Aquesta és u na af irmació molt taxativa, però que té la seva part de raó. Com hem vist anteriorment, e ls joves i nvestigadors tenen necessitat de fer cu rrícu l um per a acced i r a les places convocades, o s i poden, a les es­trangeres . Els investigadors de més prestig i elaboren molt més els estud is , i q uan pub l iquen prefereixen de fer-ho en una revista estrangera de d ifus ió internaciona l .

5.- Relacions entre unitats de recerca

E ls i nvestigadors tenen contactes amb els equips i grups que trebal len en l ín ies de recerca s im i lars a la l l u r . Són contactes personals que, en genera l . no estan instituciona l itzats :

"Ten im contactes a n ivel l personal amb la gent que ens interessa . "

" Per a l ' i ntercanvi d ' i nformació, les relacions h umanes i professionals són tan i m portants com els contactes instituciona ls . En el meu àmbit, com que som pocs els especia l istes, aquesta relació personal es dóna amb una certa faci l i tat . "

U n dels object ius més importants d 'aq uests contactes és evita r la dup l icació d e feines :

" Hom no pot fer recerca sense saber què fan els a ltres grups, ca r, si no, hom estaria d u­p l icant e ls treba l l s . "

Ara bé, l ' i ntercanvi d ' i nformació no és massa freqüent :

" Mantenim contactes però sempre de caràcter l im itat perq uè hom no informa mai tota l­ment . Hom amaga i nformació . "

" La in formació, lamentablement. hom la ut i l itza com a s istema de poder. Hom amaga in for­mació . Hom va en contra de l 'esperit c ientíf ic i a favor de l 'esperit competit i u propi de la U n iversitat. "

337

Per tal d 'evitar la competència d 'a ltres companys i no q uedar-se al marge del que hom està fent, e ls inves­t igadors i ntenten de manten i r contactes amb personal d ' un itats de recerca estrangera . Aq uest interès pels congressos estrangers fa que a lgú menyspre·1 els que es fan a Espanya :

" E ls congressos espanyols crec que no valen la pena, des del punt de vista c ientíf ic tenen u n i nterès mín im . Només serveixen per a fer contactes . "

6.- Recerca i indústria

Aproximadament. un 50% dels i nvestigadors entrevistats es relaciona amb la indústria farmacèutica . Aqu ests contactes són pr inc ipalment a nivel l de treba l l , ja que la indústria farmacèutica s 'adreça a les u n itats de re­cerca per comprovar la rend ib i l itat i el grau d 'optim ització dels seus productes . Tal com hem d it en altres apar­tats, aquests contractes permeten u na relaxació econòmica de les un itats de recerca , però a lhora serveixen tam bé perquè aquestes estigu i n en contacte am.b la demanda de nous productes i a ixí pugu in donar respos­tes als laborator is :

" E ls contactes et fan tocar de peus a terra i et posen en contacte amb les necessitats de la societat . "

Les relacions a m b la indústr ia són, en general . d i f íc i ls , donat el sistema de patents i el secret de la i nvestigació :

" Malgrat e ls contactes, el món de la indústria farmacèutica és molt tancat . "

" Les relacions amb la indústria són bones però compl icades donat el secret de les patents . "

Algunes u n itats d e recerca han pogut resoldre aquests inconvenients, g ràcies a acords d 'aquesta mena :

" Hem impu lsat acords amb la indústria, e ls contactes van començar a nivel l personal . i a ra ja f i rmem contractes . L'acord consisteix que la propietat intel · lectual ens la repart im , i la pro­pietat industr ia l q ueda per a l laboratori . "

Malgrat e ls problemes, e ls investigadors que tenen contactes amb l 'empresa privada creuen que ca l poten­ciar les relacions :

" Per a fer recerca cal e l suport bàsic d e la indústria, sense e l qua l n o podem avançar . "

L'a ltra q uasi meitat dels investigadors entrevistats no tenen contactes a m b la i nd ústria privada, ja s ig u i perq u è :

a ) Trebal len en camps molt a l l unyats dels laboratoris industria ls .

b) Fan recerca bàsica.

c) Treba l len en la mateixa d isc ip l ina (normalment la Farmacolog ia) , però e ls i nteressos d ' uns i a l tres entren en conf l icte .

Als membres de l pri mer d 'aquests g rups, no els preocupa la q üestió i normalment ni tan sols opinen sobre el tema perquè el desconeixen :

" La i ndústria no fa ga i re recerca en el meu camp. "

E ls i nvestigadors un ivers itaris creuen que la manca de relacions amb l 'empresa és deguda a la poca con­f iança i el desconeixement entre els dos mons. Vet aqu í d ues reflexions representat ives :

" La falta de contactes pot ser deguda a la manca de confiança entre Un iversitat i i ndústria . "

" No ten im contactes n i ens interessen perquè el ls volen que ens dediquem a fer compro­vacions dels seus productes, no pas a fer un veritable treba l l de recerca . "

E ls components del tercer g rup són els que s 'han mostrat més c rít ics amb els laboratoris , i ens han donat respostes com aquestes :

" La indúst ria espanyola no està ga i re interessada per la recerca, la dependència c ientífica de l 'exterior és molt forta . Hi ha pocs productes d 'origen espanyol . "

" Per la repercuss ió de ls nostres treba l ls , h i ha laboratoris que no ens volen n i veure . "

Dins l 'àmbit de la Psicologia , les unitats de recerca es mantenen bastant al marge de la indústri a . Com d iu u n de l s entrevistats :

338

" Som els parents pobres, tota la investigació que encarrega la indústria va cap a M edic ina . "

Les dades vénen a corroborar l 'opin ió d 'aq uest entrevistat . Hem detectat q u e l ' ún ica un itat d e recerca entre­vistada que té contactes i re lacions amb la indústria és la que treba l la en un hospita l . De tota manera , la ma­joria dels psicòlegs entrevistats sembla que només considera la indústria com a un poss ib le camp de t reba l l per a ls professionals de l l u r especial itat. amb la creació de l psicòleg d 'empresa.

7.- Línies prioritàries de recerca

L'opin ió dels entrevistats sobre aq uest tema la pod ríem resumi r en dos punts :

1- Cal estab l i r unes prioritats, però respectant i potenciant la recerca en les l ín ies no prio­ritàr ies .

2 .- Les prioritats cal fer-les basant-se en les necessitats socia ls del país .

Sobre el pr imer punt. els i nvestigadors parlen més de l ín ies recomanables o de prioritats, que no pas de l í­n ies prioritàries .

" L' E stat ha d 'estab l i r unes l ín ies recomanables i esti mu lar-les amb ajuts o a ltres avantat­ges, però sempre tenint en compte el que hom està fent. Si posàvem una cot i l la a la recer­ca la desnatura l itzaríem . "

" Cal estab l i r prioritats basant-nos en l ' i nterès dels treba l ls , els problemes més u rgents, sen­se ob l idar la investigació a l la rg term in i i el control del trebal l de la gent. "

" H i ha d ' haver u n pla de prioritats amb els d i ners suf ic ients per a dur-lo a terme. "

Sobre el segon punt. hem recol l i t els comentaris següents :

" Ca ldria del im itar unes l ín ies generals d 'objecti us perquè els recu rsos són l im itats i ca ldria concentrar-los en els camps que són de més necess itat per a l país . "

" Quan h i h a problemes socia ls d e gran u rgència hauria d ' haver-h i prioritats, però quant a la recerca bàsica no h i ha d ' haver cap tema pr imord ia l . La recerca no sempre és un pro­blema d 'ap l icab i l i tat. i les prioritats no han de suposar un detri ment de la recerca fona­menta l . "

De fet. han estat pocs els metges que han tractat aquest tema al l la rg de l 'entrevista, però e ls pocs que ho han fet ha estat per assenyalar la necessitat que té el país d 'estab l i r unes determinades l ín ies pr ioritàr ies d ' i n­vestigació.

Pel que fa a l cas part icu lar de ls psicòlegs, els investigadors han estat molt cautelosos a l ' hora de def in i r-se sobre el tema de les l ín ies pr ioritàr ies . Han expressat. s i més no, el temor que el ls sem pre quedaran a l mar­ge de les possibles l ín ies que hom estableix i

8.- Projecció social de la recerca

Els i nvestigadors creuen que la societat no està a l corrent de la fe ina que rea l itzen . Hom no comprèn la im­portància de l lur treba l l . La majoria opina que hom hauria de procu rar que la societat conegués m i l lor l l u rs problemes, l l u rs necessitats, i poder arr ibar a comprendre els benef ic is que pot obten i r de la recerca . Per acon­segu i r-ho, confien en la d ivu lgació i la pub l ic itat de l l u r feina :

" La pub l ic itat fac i l ita majors pressu postos, hom només dóna d iners per a a l lò que hom con­s idera necessari . "

Pràcticament tots e ls metges reclamen que hom doni més publ ic i tat a l l u r feina, per tal d 'evitar que l a gent t ingu i imatges equ ivocades sobre els investigadors :

" Ca ldria fer més publ ic itat de la invest igació de cara al públ ic , per tal d 'evitar que es veg i a l ' i nvestigador com un " caçamosq ues " i dona r-l i la importància que té . "

" L'opin ió púb l ica cont inua veient l ' i nvestigador com una persona poc pràctica, desconnec­tada de la vida rea l . "

Consideren que u n dels problemes més g reus de la recerca és que el país no té prou consciència de la seva importànc ia :

" Hom no promou la investigació per falta de consciència co l · lectiva i política de la necessi­tat de la investigació i també per una manca de valoració de la seva importà ncia per a l futur del país . "

"A Espanya l 'am bient general és ind iferent respecte a la investigació. Tenim cent anys de cu ltu ra per a recuperar respecte d 'a ltres països . "

" U n a ltre problema de la s ituació actual d e la recerca a Espanya és que no té prou d imensió socia l , hom no aprofita els resu l tats n i en bé de la societat n i en bé de l 'economia. Hom hauria de conced i r beques-crèdit per ta l d 'assegurar un rend i ment de la i nvers ió . "

" En genera l , veig q u e l a societat està molt l l uny del q u e fem aquí , l a societat n o espera res de nosaltres. És un problema en què la societat i la U n ivers itat es repa rteixen la cu lpa a m it­ges. La societat vol a l lò què és pràctic , en genera l no entén la uti l itat de la recerca , i com més pura és aq uesta , menys. La U n iversitat, per la seva banda, també s'ha mant ingut tan­cada, potser també perquè v iu molt preocupada per l ' aspecte docent, i la càrrega de l 'en­senyament l i d if icu lta una m ica obrir-se a l 'exterior per fer serveis a la societat.

339

D'a ltres tenen u na opin ió ben d iferent i creuen que e ls responsables de la falta de sens ib i l ització que pate ix la societat envers la recerca són els mateixos i nvestigadors :

" E ls i nvestigadors ens dediquem als nostres problemes i a pub l icar a revistes superespe­cia l itzades. Hau ríem de procu rar d 'a rr ibar més a la gent. "

U n g rup molt m i noritari creu que no cal promocionar la recerca ni fer-ne pub l ic itat, perquè :

" Donar resu ltats de l a investigació a l públ ic en general a través de l s m itjans de com un icació pod ria representar que enganyéss im el públ ic donant fa lses esperances. "

Altres creuen que el problema rau en els professionals de la premsa que no saben reflecti r en l l u rs i nforma­cions els problemes amb què es troben, i només s ' in teressen pels descobriments sensaciona l i stes :

" Mentre e ls periodistes no s 'especia l i tzi n i no hi hagi bons period istes c ientíf ics , és peri l lós fer pub l icitat de la recerca . "

U n a ltre aspecte d 'aquest tema el plantegen els investigadors de les empreses privades i fa referència a les fac i l itats o a ls avantatges f iscals per a promocionar la recerca . Aquestes persones consideren que la m i l lor manera d ' i ncentivar i promoure la recerca és :

" Desgravar impostos a les empreses que facin recerca , a ixí s ' h i i nvert i rà més . "

" Les i nversions en recerca hau rien d e desgravar impostos i a ix í h i hauria més prestacions . "

Com a conclus ió d 'aquest tema, podem d i r que els investigadors consideren que la societat no va lora prou l l u r feina, i que es veuen obl igats a treba l lar en un ambient general d ' i ncomprensió .

341

C IÈ NCIES AG RON Ò M IQUES -IV 1.- Abast i final itat de la recerca

Per a començar a parlar de recerca en l 'àmbit de Ciències Agronòmiques ens ha semblat interessant de re­col l i r d ues opin ions ben d iferenciades sobre què és la recerca :

" La recerca és l ' ú n ica forma d ' i ncrementar la nostra comprensió del món . "

" La recerca é s cercar m i l lores i i nnovacions dels recu rsos tècn ics i adaptar-los a ls proces­sos existents per a fer-los més rendibles i optimitzar- los . "

Cada u na d 'aquestes def in ic ions ens dóna una imatge d iferent de la recerca i respon a la d iv is ió d 'aquesta en Recerca Teòrica i Recerca Apl icada. Sobre aquest tema, les opin ions dels i nvestigadors de l ' à m bit estan repart ides, tot i que la majoria opina que no es pot parlar d ' una recerca apl icada i u na recerca teòrica perquè tota recerca és và l ida i té una ut i l itat a lhora teòrica i pràct ica. Consideren que la d iferenciació de la recerca és u na qüestió " acadèmica " que no respon a la rea l itat. E l grup que opina que es pot d i ferenciar u na recerca de l 'a ltra és format ga i rebé en la total itat per professors un iversitaris que remarquen d iferències com les se­güents :

" Recerca fonamental és el coneixement dels mecan ismes bàsics que regeixen el funciona­ment de la natura . "

" Recerca ap l icada é s l a destinada a obten i r ut i l itat d i recta i respondre a problemes concrets, pràctics i econòm ics . "

Aq uest interès a d ivid i r la recerca en d ues parts d iferenciades rau , possiblement, en el fet que l ' i nvestigador un iversitari treba l la bàsicament en recerca teòrica o bàsica, que és la que hom considera més p restig iosa . Això és el que es desprèn d 'a lgu nes opin ions de ls entrevistats :

" A la U n ivers i tat hi ha u n rebu ig de la recerca apl icada perquè sembla que fer-la és reba ixar­se . "

" La recerca que faig és de base científ ica però amb l 'esperit d 'apl icació. M ' he trobat, per aquesta causa, amb moltes ret icències per part de la U n ivers itat, on encara i mpera u na m ica el cr iter i que s 'ha de fer només recerca bàsica . "

2.- Formació d e l'investigador

En genera l e ls entrevistats consideren que la recerca és una activitat que s 'ha d ' i n ic iar a les facu ltats u n iver­s itàr ies, ja q u e :

" Per a f e r investigació, s 'ha de ten i r u n a base teòrica q u e n o tenen e l s a l umnes de B U P, costaria molt posar-los al d ia i no va l la pena . "

" E ls q u i creuen que la recerca e s pot començar e n nivel ls inferiors a l ' u nivers itari , h o fan p8ns8nt 8 promocionar l 'esperi t de la recerca , més que no pas a fer i nvestigació d i recta­ment . "

342

" L'esperit de la recerca s ' ha de fomentar en el jovent tant com es pugu i ; en aquest sentit e ls premis de la C I R IT per als joves em semblen un encert . "

La formació u n ivers itària és considerada un pr imer pas, crit icat per un sector dels investigadors que ut i l i tzen argu ments com aq uests :

"Ara els estudiants su rten més ben preparats a nivel l teòric però tenen menys preparació pràctica , no saben moure's en un laboratori, ja que no han fet pràctiques, perquè a la U n i­versitat hom considera que les pràct iques són secundàries, són feines per a encarregar a ajudants de curs, que acostumen a ser xicots que han acabat la carrera l 'any anterior . "

" Fa l la molt la formació, el futur investigador ha de tenir u na base molt àmpl ia , per això em sembla u na aberració que es fac i l ' especial ització a tercer quan els a l umnes tan so ls tenen v int anys . "

D 'a ltres consideren q u e l a formació h a estat correcta j a que els h a donat u na base per a començar a tre­ba l lar :

" Té molta importància on comences a treba l la r i com ho fas, en rea l itzar tasques de recerca es van actual itzant els coneixements, la carrera només et dóna una metodolog ia . "

E n e l que estan d 'acord tots e ls investigadors és que la tesi és u n treba l l de recerca que e ls estud iants fan perquè els interessa el tema en el qua l trebal len :

"Ta l com està valorat avui d ia el títol de doctorat. si a lgú s 'embarca a fer la tesi és perquè té veritable interès pe l tema en què treba l la . "

U n altre aspecte d 'aquest mateix prob lema ens e l planteja u n altre de ls entrevistats :

" El meu sector profess iona l no demana doctors , cosa que representa u na f rustració per a ls que ho són . "

J a que la formació u n ivers ità ria no és com els investigadors desitjar ien, creuen que la m i l lor manera d e com­pleta r la formació dels estudiants és enviar-los a fer estud is a l 'estranger :

" L' idea l ser ia poder enviar e ls estudiants a fer el doctorat a l 'estranger perquè aquí no h i ha i nfrastructu ra per a donar u na formació com cal . "

3.- Estructuració i organització d e les u n itats d e recerca

Hi ha una queixa bastant genera l itzada sobre la ma nca de persona l aux i l iar i admin istrat i u , tot i que aquesta q ueixa és més f reqüent entre el personal de recerca un iversita ri :

" Les feines burocràt iques les hem de fer entre tots perq uè no h i ha persona l admin istrati u . "

" En no haver-hi personal auxi l ia r per a laborator i , totes les feines rut inàries han d e fer-les t itu lats superiors . "

E l problema d e l ' estab i l i tat del persona l afecta pri ncipa lment els departaments un ivers itar is . Les u n itats d e recerca d e l 'empresa i dels organ ismes públ ics n o u n iversitaris poden tenir més o menys personal depen­dent de l l u rs possib i l i tats, però el persona l que tenen és de plant i l la i té la feina assegu rada. A la U n iversitat trobem equ i ps i nestables per cu lpa de la manca de recu rsos que fa que s 'acabin les beques, que no es pugu i pagar els a l umnes que col - laboren i , resumint . que existeix i un " personal flotant " , a l qua l u n i nvestigador ha anomenat " fantasmes " , format per nois joves que trebal len sense cobra r i que deixen la feina s i troben al­guna oportun i tat professiona l :

" L'equ ip d e recerca é s format per u nes vint persones a m b u n a dedicació raonable, j a q u e a més d e l personal del departa ment h i h a l a gent q u e prepa ra tesis i els becar is , però com que no tenen cap re lació laboral el compromís de trebal l és molt lax i la feina se' n ressent. "

Malgrat aquesta situació en què es troben un bon nombre dels membres dels equ ips de recerca, les rela­cions d ins els grups de trebal l són bones i freqüentment les qua l i f iquen d 'excel - Ients. Els i nvestigadors no es posen d 'acord en e l tema dels equ ipaments de les un itats de recerca . Una m ica més de la meitat op ina que la seva u n itat té e ls elements ind ispensables per a fer recerca mentre que la resta creu que estan insu­f ic ientment equ ipats . Aq uesta dispersió de criteris es pod ria resumi r en els dos comentaris següents :

"Tinc els elements bàsics per a treba l lar, m ' han augmentat el presupost el darrer any. "

" La manca de recu rsos fa que la feina es converteixi en un hobby. "

343

En al lò que estan d 'acord la majoria dels investigadors és en el fet que s 'han d 'aprofitar mi l lor e ls recu rsos, a través d 'una bona p lan ificació i d ' un treba l l seriós per part del personal investigador :

"Amb una m i l lor p lan if icació es podrien fer salts considerables de progrés sense i nvert i r un cènt im més . "

Aquest aprofitament dels recursos és una poss ibi l itat d e futur que n o pot em mascarar e l problema actua l , i hom s ' ha de centrar en la necessitat d 'augmentar e ls pressupostos de recerca per evitar comentaris com a ra aq uests :

" Podem compra r el materia l , però no pas pagar-ne el manteniment . "

" E l dèficit econòmic rebaixa l ' ef icàcia de la recerca però no priva de fer-ne. "

Comentaris fets per investigadors un iversitaris que són els qu i treba l len genera lment en unes condic ions més precàries.

El personal de les i nstitucions públ iques no un ivers itàries i de l 'empresa privada, tenen una opinió ben diferent :

" E ls i nvestigadors es queixen molt de la manca de recursos, però moltes vegades la qües­tió econòmica emmascara fracassos de cerve l ls . Els bons investigadors poden fer descobri­ments a m b pocs recursos . "

Encara que no podem d i r que s igu i una opin ió general i tzada, s í que és força s ign i ficat iu u n comenta ri com aquest .

En genera l hem constatat que els investigadors consideren que la s ituació ha m i l lorat e ls darrers anys, cosa que obre perspectives m i l lors per a l futur, s i bé es queixen que per a obten i r aquests recu rsos s ' han de fer molts trà mits i moltes gestion s :

"A cada departament necessitem un manager j a q u e e s perd molt d e temps per a aconse­gu i r d iners . Hi ha molta gent que s 'ha quedat endarrerida perquè s 'ha ocupat d 'aquesta qües­t ió tan compl icada . "

Les un itats de recerca d 'agronomia fu ncionen com a veritables equips de trebal l amb una bona col ' laboració entre les persones que formen l 'equ ip, i , en genera l , treba l len conjuntament encara que cada i nvest igador t ingu i la seva pròpia especia l i tat. Normalment el que marca la d iferència entre uns i nvestigadors i a l t res és l ' experiència de les persones :

" A l 'equ ip , la jera rqu ització i les idees principals vénen de la gent amb més experiència , però totes les l ín ies es discuteixen conjuntament . "

Aquesta mateixa frase es repeteix ga i rebé parau la per parau la e n altres entrevistes i ens dóna una i matge de com fu ncionen les un i tats de recerca en aquest àmbit . No h i ha doncs una jerarqu ització en v i rtut de l s càr­recs, però sí que hi ha una " op in ió qua l if icada " per part del personal més preparat.

Aquesta i matge no és, però, per a totes les un itats de recerca ; a lgunes, funcionen a m b una estructura més ríg ida (pr incipa lment les que depenen d ' institucions públ iques no un iversitàries) en què e l cap del departa­ment és qu i decideix qu i ha de fer la fe ina i com cal fer-la .

Les l ín ies de recerca, les decideixen e ls mateixos equ ips de trebal l en un elevat percentatge dels casos, s i bé en a lgu nes ocasions aquests equ ips accepten de fer anà l i s is o altres feines que e ls encarreguen a ltres entitats . Per accepta r e ls encàrrecs, en general demanen que la feina t ingui un cert interès c ientíf ic i que s i­gu i del seu à mbit concret .

Les un i tats de recerca de les i nstitucions públ iq ues no un ivers itàries i d 'empreses privades són les que tenen menys l l i bertat a l 'hora d 'escol l i r la l ín ia de recerca , tot i que alg unes treba l len en e ls temes que e ls semblen més interessants. Hem esco l l it dos comenta ris que ens han semblat s ign i ficati us a l ' hora de def in i r qu in és el marc de trebal l d'a lgunes un itats dependents d 'aquests organ ismes :

" Les l ín ies de recerca les defineixen els pol ítics responsables de la institució . "

" Tot i que depenen d ' una mu lt inacional i que les d i rectrius de recerca vénen marcades per la seu centra l , en qüestions agràries es deixa molt de marge de l l i bertat ja que els proble­mes locals són específics de cada contrada . "

4.- Productivitat de la recerca.

U na bona part de la tasca de recerca té sortida a través de les pub l icacions, pr incipal ment en a rt ic les per a revistes. El problema és que falten revistes per a donar a conèixer a ls i nvestigadors a l lò que hom està fent :

344

" És d ifíci l de pub l i car perquè h i ha saturació de trebal ls per a les poques revistes que su rten . "

Altres investigadors entrevistats han matisat aquesta falta d e revistes amb comentaris s im i la rs a l seg üent :

" Fa lten revistes de t ipus m itjà , només h i ha revistes especia l itzades o de d ivu lgació. Falten revistes d ' u n cert n ivel l i d i r igides a ls agricu ltors . "

" Pel q u e fa a les revistes agràries, manca u n n ivel l i ntermed i , j a q u e o b é tenen u n n ivel l molt a lt amb u na c i rcu lació mín ima, o bé un nivel l molt ba ix . D 'a ltra banda manquen revistes especial itzades. A l ' Estat espanyol no n 'h i ha pràcticament cap, la majoria són agràries ge­nera ls . "

Aquests comentaris, bé que s im i la rs , tenen un punt de d ivergència molt important : el pr imer és fet per u n i nvestigador d ' u na i nstituc ió públ ica , que real i tza t reba l l per a ls pagesos, i q u e vol pub l icacions per a e l l s . E l segon é s el comentari d ' un investigador un iversitari preocupat per ten i r u n vehic le que l i permeti de f e r co­nèixer e ls seus t reba l l s .

A I voltant de les pub l icacions h i ha un altre aspecte que preocupa a lguns entrevistats : l ' excés de pub l i ca­c ions, per part d 'a lguns investigadors , per tal de fer cu rrícu l um :

" S ' ha d 'anar amb compte amb a ixò de les publ icacions, ja que ú lt imament es pub l ica molt només per fer cu rrícu l um i considero que a ixò és u n veritable vic i . H i ha molts " Lope de Vega " que escr iuen el que s igu i , q uan de fet h i ha una relació d i recta entre pub l icar poc i de qua l itat o molt i dolent . "

Les tasques d e recerca d 'a lg u nes un itats de recerca, n o e s fan ún icament a m b l 'objecti u d 'ésser pub l icades i ampl iar els coneixements. Els orga n ismes públ ics es deuen a ls pagesos que e ls demanen les anà l is is de ls sòls o e ls porten plantes mala ltes o a ltres problemes concrets . U n dels entrevistats ens comentava de la ma­nera següent el problema de la qua l itat de les investigacions :

" E ls centres d ' i nvestigació ofic ia l han de tenir serios itat i r igor en el seu treba l l , la c red ib i l i tat s 'ha de guanyar . "

U n altre i nvestigador d 'aquest esta ment parla de la d i ficu ltat de fer un bon treba l l de cara a l 'agr icu ltura :

" Per a convèncer els pagesos calen granges pi lot i demostracions que requereixen molt de temps í d iners . "

Les empreses privades treba l len , evidentment. a m b l a vista posada e n altres object i us :

" Les activitats que d uem a terme són i nvestigar en l 'opt im ització de productes existents i en la creació de nous productes i processos d 'elaboració d 'aquests. Tam bé rea l itzem una tasca genera l d 'ass istència. "

La indústr ia trebal la per a obten i r uns benef ic is , i la publ icació dels resu ltats de les seves investigacions no entra , evidentment. en els seus projectes :

" E ls i ntercanvis de coneixement en el camp de la recerca d ins de la i ndústria són d if íc i ls de rea l itzar ja que l 'empresari cerca les i nnovacions tecnològ iques per a la seva empresa i no per fer-les conèixer a tothom . "

5.- Relacions entre les unitats d e recerca.

E ls contactes entre les d i ferents u n itats de recerca d 'aquest àmbit depenen molt de la inst itució i f ins i tot de les persones responsables de cada un itat. En el que hi ha acord és que els contactes no són tan bons com ca ldria :

" S i ens restr ing im a l ' à rea d 'agronomia, el problema de la incomun icació és u n tòpic, no és tan greu com es d i u . Hom coneix força la feina de ls altres, h i ha reu n ions periòd iques , con­tactes personals , encara que no a u n nivel l òpti m . "

En aquest comentari trobem un dels aspectes q u e fa d if íc i l l a com un icació entre les d iverses u n itats : les re­lacions són a nivel l persona l . Són contactes no i nstitucional itzats . Això és degut en part a l 'e levat nombre d ' i nst ituc ions que treba l len en aquest àmbit en relació amb el nombre d ' investigadors :

" Dins el camp de la recerca agrària, h i trebal la molt poca gent. D 'a ltra banda a l ' Estat espa­nyol existeix u na d iversif icació molt gran ( U niversitat. CS IC , Contracte d ' I nvestigador . . . ) . Això fa que hi hagi més compl icacions. Dif íc i l comu n icació, doncs, a nive l l i nst ituc ional i també a nivel l i nterd isc ip l inar i . Ara s 'està fent un pr imer intent de treba l l conj u nt . I a ixò és molt bo

perquè q uan la gent es coneix, la relació és més fàci l . Per això caldr ia fomentar més les re­lacions a nivel l of ic ia l . "

Malgrat aquesta problemàtica, e ls i nvestigadors estan d 'acord :

" Si no tens contactes i no estàs al d ia de les recerq ues que hom fa, et quedes tota lment aïl lat . "

345

A part dels problemes que ja hem esmentat, ens han aparegut dues a ltres qüestions problemàt iques ben d iferents que defineixen la s ituació concreta en què es troben els investigadors un ivers itari s i de l 'empresa privada.

E l s pr imers de vegades es troben amb problemes de gelos ia i enveges entre e l ls que fan a lent ir la bona mar­xa de la feina :

" E ls pocs g rans cerve l ls que hi ha a la un iversitat a rriben al punt de no transmetre coneixe­ments, de no i ntercanviar i n formació per tal de no ten i r competència . "

A l 'empresa privada hom centra e l problema d e la competència entre d i ferents empreses :

" E ls contactes amb altres grups de recerca semblants són ga i rebé inexistents, ens re lacio­nem més amb els d iferents tècn ics i i nvestigadors de les d iferents v is ions del g rup indus­tria l . "

6.- Recerca i indústria

En aq uest punt q ueda palesa la d i stància que separa la investigació un ivers itària de la i nvestigació en l 'em­presa pr ivada . U na d istància que no és marcada ún icament pels objectius que persegueix la recerca en cada tipus d ' inst itució, sinó també per la mental itat que tenen els investigadors de cada l loc. Vegem-ho en e ls se­güents comentaris que hem esco l l it d 'entre e ls i nvestigadors un iversitari s :

"Crec que l a recerca industrial està poc potenciada per les empreses i q u e e l s invest igadors depenen de les decis ions dels empresaris i de ls i n teressos econòmics que pot portar la re­cerca.

" La col · laboració amb les empreses hau ria d 'ésser essenc ia l . E l problema és que e ls i ndu s­trials se centren molt més en e ls interessos econòmics quan fan recerca . "

" Més que no pas investigació, a la ind ústria el que fan és experimentació, la majoria són sucursals de les m u lt inacionals i es l im iten a explotar i veure com reacciona, amb e l nostre c l ima , u n producte que ja e ls ve preparat per la seva casa mare . "

Dels i nvestigadors d 'empresa i organ ismes públ ics n o u n ivers itar is , n ' hem extret les cons ideracions se­güents :

" La U n ivers itat va tan lenta i està tan desconnectada dels problemes rea ls , que la i ndústria s ' ha de resoldre els problemes o ha de recórrer a u n ivers itats estrangeres . "

" La indústria podem d i r que va més avançada que les un iversitats . "

" Perquè la indústria col · labori , la Un ivers i tat h a d e demostra r que fa trebal ls ben fets . "

Aquests comenta ris ens vénen a demostrar la desconfiança que h i ha entre uns i a ltres, desconfiança q u e podem resum i r en l a següent opin ió d ' u n entrevistat :

" La U n ivers itat m i ra amb mals u l ls la i nd ústria perquè veu que té molts d iners i c reu que es vol aprofitar de l s seus coneixements . És una s ituació de susceptib i l itat. Per a ixò, molts un ivers itaris (professors i catedràt ics) mantenen que només volen fer recerca pura , i la col ' la­boració amb la indústr ia la veuen com un reba ixament de la recerca .

La i nd ústr ia, per la seva banda, creu que la U n ivers itat li pot aportar ben poc. El r itme de trebal l de la indústria és més accelerat ja que l 'empresa privada ha d 'opt im itza r tot el que fa , mentre que això a l 'Adm i n istració no es dóna. L'empresa busca l 'ef icàcia . "

Malgrat aquests comentaris, a lguns entrevistats han comentat la necessitat d ' incrementar e ls contactes en­tre ambdós sectors, ja que :

" A l a indústria l i su rt molt car de ten i r e l s seus propis equ ips de recerca , mentre que els equips d e recerca universitar is pateixen en gran mesura l a manca de recursos econò-mlcs .

346

7.- Línies prioritàries de recerca

El tema de les l ín ies prioritàries de recerca preocupa seriosament els i nvestigadors , pràcticament tots han fet u n comenta ri o altre sobre aquesta q üestió, i en general és per a mostra r l l u r preocupació per les l ín ies de recerca que s 'estan escol l i nt. ja s igu i perq uè són fora de les poss ib i l i tats del país :

" Hom escu l l l ín ies d ' i nvestigació molt sofisticades que no podem dur a terme per manca d 'ut i l l atge "

perquè hi ha interessos polít ics que fa que preva lgu in determ inades l ín ies de recerca :

" H i ha molta i nterferència pol ít ica en la invest igació, de cop es posen de moda uns temes i tots e ls d iners van a parar a l là , q uan passen de moda els deixen abandonats i n ingú no ho recorda més. Per cu lpa d 'aquestes modes, s 'han donat d i ners per a fer investigacions real­ment i núti l s "

o perquè les l ín ies que tr ien no responen a les necessitats que té el país :

" En l loc d ' i ntentar pal ' l ia r els dèficits que tenim, i donada la manca de coneixement de les necessitats del país, es posen de moda certs temes com a ra la c ibernètica . "

E l desig dels investigadors e n aquest à mbit e l podríem resumi r amb e l següent comentari fet per u n d 'e l ls :

" La planif icació científ ica ha de ser f lexible i oberta . A part de l 'ajut a l ín ies de recerca con­cretes h i ha d ' haver una plan if icació de la infrastructura i la c reació de serveis d ' ú s comú per a ls investigadors . "

AI costat d 'aq uestes demandes, e ls i nvestigadors ta mbé veuen la necessitat d e demanar que els esforços que es fan per a dotar de materia l les u n itats de recerca, t ingu in la contrapartida en un major rend iment. tant de les persones com del materia l :

" Hom ha d e fer plan if icació, però ta mbé hom ha d 'exig i r rend i ments i l l u itar contra la neg l i­gència . És intolerable que aparel ls costosos estigu in atu rats i es vag in deteriorant . "

8.- Projecció social de la recerca

La recerca està poc promoguda i els investigadors tenen la impressió que la societat no valora prou l l u r feina . Consideren que a la societat l i fa lta sensib i l itat per a entendre el problema de l a recerca, ta l com ho expressa aq uest entrevistat :

" E l problema de la recerca és l ' actitud de la societat. Manca sensib i l itat envers aquests te­mes, i no pensen en e l futur . La investigació és u na inversió que produeix benefic is a l larg term in i . "

Aquesta manca d e coneixement social envers la recerca és deguda, segons a lguns investigadors, a la manca de pub l ic i tat i a l fet q ue, quan es fa, només es refereix a grans descobriments en camps " exòtics " , de ma­nera que la demanda socia l va ad reçada a demanar descobriments espectacu lars . Alg u n i nvestigador es que ixa que la societat e ls obl iga a treba l lar en temes que no els i nteressen :

" Per a fer recerca calen uns d iners. I a ixò ma rca molt l 'activitat que pot du r-se a terme. S 'ha de s intonitzar amb la societat. coincid i r amb els seus interessos, i per tant poq ues vegades podem fer el que rea lment volem fer. "

Altres i nvestigadors prefereixen que la publ ic itat q uedi al marge de la recerca :

" M és que promoció o publ ic itat de la recerca, el que crec és que s 'ha de crear en el jovent u na mental itat c ientíf ica, ja que la ciència és l ' ún ica manera lògica d ' i nterpreta r el món . "

E n e l sector d e l 'empresa privada, les defin ic ions són molt més concretes i , en l 'opin ió dels investigadors :

" La promoció de la recerca en el camp de l 'empresa s 'hau ria d 'enfocar en la desgravació d ' impostos. "

347

C IÈNC IES SOCIALS -V 1.- Abast i final itat de la recerca

U na bona part de ls entrevistats defineixen la recerca com un instrument que permet augmenta r els coneixe­ments que hom té sobre u n tema :

" Per a m i la recerca és u na forma d 'arribar a saber coses mitjançant la formu lació i compro­vació d ' h ipòtes is , les q uals permeten fer-ne u na apl icació a uns object ius determ inats . "

Altres respostes en aquest mateix sentit són :

" La recerca es basa a indagar noves relacions entre els fenòmens raciona ls . "

" Recerca e s basa a arr iba r a veritats desconegudes a part i r d e veritats coneg udes . "

Pel que fa a les opin ions expressades d ins u n à mbit concret de les c iències soc ia ls , vegem a lgu nes def in i­c ions que han donat e ls sociòlegs :

" La recerca hau ria d 'ésser una eina per a una major comprensió de la rea l i tat . "

" La recerca és la i nvestigació constant de nous camins de lectu ra de la rea l itat socia l . "

E l comentari següent é s e l que ens ha semblat més sign if icat iu del pensament dels antropòlegs :

" La recerca en el nostre camp consisteix a aconsegu i r l ' expl icació d ' uns fets part int d ' uns pressupòsits que són la d iferència entre cu l tures, amb la f ina l itat de descobri r la lògica i n­terna de la societat . "

Per a ls polít ics i advocats. la recerca té u n component social molt important :

" La recerca és u n trebal l d 'estud i . pensament i deducció. per a arr ibar a conclusions pròpies que v indran determ inades per la rea l itat mateixa . En ú lt im terme. la recerca en C iències So­c ia ls intenta emmotl lar aquesta rea l itat . "

" La recerca és u n estud i de les raons del Dret, perquè existeixen normes i com hom pot m i l lorar ies. "

E l s investigadors en genera l creuen que es pot d iferenciar la recerca teòrica de !a recerca apl icada. Tam bé consideren que hom fa la recerca ap l icada basant-se en els interessos de les persones. g ru ps o inst itucions que encarreguen e ls estud is . E l personal que treba l la a les un itats de recerca un iversitàries no és partidari de d iferenciar e ls dos t ipus de recerca. ja que entén que tota recerca apl icada necessita u na recerca teòrica .

Així a lguns j u ristes no veuen clara la d iferenciació de la recerca en teòrica i apl i cada :

" En aquest camp hom no pot fer u na d iferenciació entre recerca ap l icada i fonamenta l . ja que a la investigació l i cal u na ref lexió sobre els temes bàsics i a l hora uns estud is relacio­nats amb la rea l itat immed iata . "

Però e n a ltres à mbits d e les Ciències Socials els part idaris d e d iferenciar l a recerca són majoria :

348

" La dist inc ió entre recerca fonamenta l i recerca apl icada és ap l icable tam bé al terreny de les Ciènc ies Socia ls . La primera serveix per a constru i r models, és la que ajuda a e laborar conceptes i mètodes per a l 'anà l is i de la rea l itat socia l ; la segona és la que apl ica l ' a nterior a estud is de la rea l itat contemporàn ia (un exemple serien els estudis de mercat) . "

F i na l ment. hi ha un g rup prou nombrós d ' i nvestigadors que considera que la d ivis ió de la recerca està molt ant iquada, ja que totes les recerques que hom fa actua lment poden ten i r ap l icab i l itat. i de tota experiència hom pot extreure noves i dees de treba l l :

" Hom sol parlar d e recerca bàsica i apl i cada, però aquesta d iv isió n o hauria d 'exist ir e n la realitat, perquè la teoria sense la vessa nt pràctica és pura e lucubració i la pràctica sense teo­ria comporta el r isc d 'equ ivoca r-se aparatosament. En Ciències Socia ls hom no pot fer una teoria desl l igada de la rea l itat. La pràctica aporta una casu ística molt àmpl ia . "

2.- Formació d e l' investigador

Els investigadors entrevistats no estan massa satisfets de l lur formació un iversitària , ja que fou molt teòrica, amb un bagatge de coneixements insuf ic ient. i no els ensenyà a investigar :

" La formació un iversitària no serveix mai de gaire cosa. Hom aprèn la i nvestigació investi­gant . "

No la consideren, però, tota lment negativa, ja que els dóna una d iscip l ina de trebal l i un esquema menta l de com ca l enfocar e ls problemes.

De la Un iversitat actual cr it iquen la manca de coord inació que h i ha entre e ls professors . E ls departaments (segons els entrevistats) s 'han convertit en unes un itats admin istratives, en comptes d 'ésser el nucl i de la vida acadèmica . Cada professor fa les seves classes, i només tenen en comú el pla docent.

Un a ltre problema molt important que pateix la Un ivers itat actual és el de la massif icac ió . Molts dels profes­sors un iversitaris consideren que és imprescindib le que hom faci numerus clausus per tal de resoldre aquest problema. En les condic ions actuals és imposs ib le de formar i nvestigadors i d i fíc i l ment poden donar una do­cència m ín imament acceptable :

" E l problema número 1 de la U n ivers itat és la massif icació. Per molt que em repugni d i r-ho. L'èxit d 'escoles com l ' ESADE és e l numerus clausus. A la U nivers itat. vulguis que no, cal­d ria fer una cosa s im i la r . "

La darrera q üestió apuntada pels entrevistats sobre la formació de l ' i nvestigador fa referència al rec ic latge dels professionals de la recerca . Sobre aq uest punt h i ha dues rea l itats d iferents . D ' una part . e l professor un iversitari té unes faci l i tats per a cont inuar la seva formació gràcies a la tasca acadèmica que desenvolupa . Per a preparar les classes ha de l leg i r i estar a l d ia , s i no vo l expl ica r sempre el mateix :

" E l trebal l actua l , mentre no facis massa hores de classe, et permet cont inuar la teva for­mació. Seria molt im portant que els professors pog uessin d isposar d ' u n any sabàtic en mo­ments crít ics de fer una recerca, per tal de dedicar-se a aquesta exc l usivament . "

D ' una a ltra banda, tenim els professors que treba l len a l 'empresa privada, que estan absorbits pel treba l l de cada d ia i tenen poques oportun itats de l leg i r e ls trebal ls que hom fa , per ta l d 'estar a l corrent dels avenços que es van produ in t :

" Ca l recic lar-se, però d i ns una empresa és mo l t d i fíc i l de fer, perquè hom tendeix a tenir e l m ín im de personal i a ten i r-lo sempre ocu pat. per tant és dif íc i l de troba r el moment, ja que sempre van carregats de feina . Com més petita és l 'empresa, més g reu és aquest proble-ma "

" La formació de l ' i nvestigador ha de començar e ls darrers anys de carrera o al 3r . c ic le . No és convenient que hom malgasti esforços preparant persones que no faran mai investiga­ció . "

Aq uestes dues frases poden resu m i r l 'op in ió de polítics i advocats sobre quan cal in ic iar la formació de l ' i n­vestigador. Començar a investigar massa aviat consideren que pot ésser contraproduent. perquè la persona no està preparada, ja q u e :

" La recerca pressuposa el domini d e dues l lengües estrangeres i un coneixement d e l a bibl io­grafia fonamenta l . Això no treu que hom est imul i una actitud més "curiosa " en els més jove­nets, però hom no pot confondre la recerca amb el que és un exercici d'aprenentatge per a ls estudiants. Hom hauria d ' i ntrodu i r la recerca a la Universitat. i no pas en els primers cursos . "

349

Les tesi nes i tesis són el pr imer intent seriós per part del l l icenciat de fer recerca, I són u n " termòmetre " que permet de valorar la seva competència com a i nvestigador. Ma lauradament. no totes les tes i nes i tesis són treba l l s de recerca, ja que e ls darrers anys n ' ha baixat la qua l i tat . Sovint es l im iten a fer u n recu l l d ' i nfor­mació que compleix uns requ isits formals .

A la degradació de la tes i han contri buït dos factors :

1 .- E ls professors que fan d e d i rectors, i e ls tribuna ls que permeten que hom presenti treba l ls i nd ignes d e ser anomenats tes is .

2.- E ls doctorands que fan la tesi a corre-cu ita per ta l de ten i r e l títol i poder aconsegu i r u n l loc de treba l l a l a U n iversitat.

No h i ha acord sobre l 'edat en què hom pot promoure la recerca . Els sociòlegs puntua l itzen que en els ma­teixos cursos de B U P hom pot portar u na pri mera tasca que algú ha def in it com de " Recerca Experimental i Recerca Documenta l " . Altres, però, pensen que promou re la recerca des de massa jove comporta certs r iscs , i que va l més incitar-hi du rant la carrera o m i l lor a la f i d 'aquesta, a l 'etapa de tesina o tes i .

E l s antropòlegs tampoc no es posen d 'acord sobre l 'entrada a la recerca, però l l u r v is ió i nc ideix més sobre u na qüestió de mètode i d 'experiència :

" En el cas de l 'antropolog ia , el mètode bàsic que és el treba l l de camp requereix u na ma­d u resa no tan sols intel ' lectua l , s inó també humana, són cond ic ions que hom no té a qua l­sevol edat . "

Uns consideren que, a vegades, tant la tesina com la tesi són efectivament uns t reba l ls de recerca, i d ' a ltres que no aglut inen els elements ind ispensables per a ser considerats com a ta ls . De la tesina d i uen que la fan tant per investigar com per ten i r el títol corresponent. De la tesi hom veu més la tendència a considerar la necessitat de ten i r el t ítol de doctor per a optar a futures activitats, i a ixò porta a pensar més a s u perar e l tràmit legal que a i nvestigar en s i . D ins aquests, ha sorg it també u n tema puntua l referit a ls d i rectors de tes i . La críti ca ha anat en el sentit que aquests ajuden poc e l s futurs i nvestigadors que tenen a l seu càrrec, i que d i r igeixen un nombre massa elevat de tesi s a l hora, sense aprofund i r cap d 'e l les .

3.- Estructuració i organització de les unitats de recerca

Pràcticament tots e ls entrevistats trebal lant a la U n iversitat es queixen de la manca de m itjans per a poder treba l lar en bones condic ions. La manca d ' i nfrastructura és u na constant que han anat repet int a l l l a rg de les entrevistes :

"Trobo a faltar u na inf rastructura que permeti la investigació, tant material com d 'organ itza­c ió . Cada cop que in ic io un estud i , m ' ho haig de constru i r tot de nou . "

Hom pot resum i r e ls problemes plantejats pels entrevistats e n dos, que són, per ord re d ' i mportà ncia :

1 .- La manca de personal aux i l iar .

2.- La manca de poss ib i l itats per a poder oferir a lguna cosa a ls col · laboradors .

La manca de personal admin ist rat i u i aux i l iar obl iga els i nvestigadors a haver de fer totes les fe ines bu rocrà­t iques (des de picar a màqu ina u na carta a fer les fotocòpies o passa r en net els treba l ls ) , de manera que les poques hores que poden destinar a feines no docents es perden en treba l l s d 'of ic i na :

" El problema del persona l adm i n istrat iu és g reu , nosaltres mateixos ens hem de passar e ls trebal ls a màqu ina . "

La falta d e m itjans econòmics fa que els professors no pugu in oferi r cap mena d'ajut o retribuc ió a ls col ' la­boradors que treba l len amb e l ls :

" És molt dif íc i l rea l itzar trebal ls en equ ip ja que hom no pot oferi r res a ls co l · laboradors . E l s treba l ls es tornen tota lment vol untaristes i personals . "

" E l que més m ' i rrita és la impossib i l itat d e crear equ ips estables amb e ls m itjans necessa­r is . Pots trobar d iners per a fer investigació, però no per a pagar sous, sembla que hom no s'adona que la i nvestigació la fan les persones, i e l primer que han de preveu re és que cal pagar perquè la gent de qua l itat faci recerca . "

De fet. la problemàtica del personal d e recerca és molt d iferent, segons qu ina s igu i l 'ent itat e n què treba l len . E ls professors universita ris que no tenen cap altra ocupació són els qui tenen més problemes. La manca de persona l no afecta e ls investigadors que trebal len a empreses privades importants (caixes, bancs , etc . ) o ins-

350

t itucions públ iq ues no un iversitàries, ja que norma lment d isposen d ' un personal f ix i p lan i f iquen e l treba l l d 'a­cord a m b les d ispon ib i l itats horàries de ls membres de l 'equ ip .

La ma nca de mitjans fa que u na bona part dels professors entrevistats , que no es q ueixen per la s ituació econòmica, express in l l u r ma lestar per la manca de condic ions de treba l l :

" No tenim prou instruments ni elements bàsics per a trebal la r, h i ha u na manca crònica de m itjans N ecessitem ord inadors, aux i l iars, mobles arx ius , professors ajudants i u n pressu­post anual per a recerca . "

Però en aquest cas, més que no pas parlar de l 'economia i la infrastructu ra d e les U . R . en genera l , cal parla r de l 'economia i la infrastructura dels depa rtaments un iversita ris , el marc inst itucional dels professors u n iver­sitar is per a fer recerca .

Un nombre cons iderable d ' investigadors entrevistats treba l len per l lur compte i només demanen a l departa­ment una infrastructu ra mín ima : despatxos, secretaria i poca cosa més. L lur preocupació no és la manca de m itjans f ís ics que tenen e l ls en concret. s inó la manca d 'una i nfrastructura social (b ib l ioteques, bancs de da­des, a rx ius , centres de documentació, etc ) , que no els permet de tenir accés a la i nformació s i no és a través de contactes persona ls .

A l 'empresa privada i a ls gabinets d 'estudi , la s i tuac ió és ben d iferent . L 'empresa posa a d isposició de ls seus investigadors e l material necessari (b ib l ioteca, ord inadors, personal . etc ) . s i bé han de dedicar tot l 'esforç en els t reba l ls que l 'em presa encarrega :

" No ten im cap problema, gaud im d ' u n gran suport. pràcticament per a cada i nvestigador h i ha u na persona aux i l iar . A més, ten im u na bona b ib l ioteca, a m b u n pressupost anua l de tres m i l ions . L 'ún ica l im itació és la de les necessitats de l 'empresa . "

" D isposem d ' un centre d e processament d e dades, d ' una bona b ib l ioteca i d ' un centre de telecomun icació con nectat amb tot el món, és a d i r, que d isposem de tot el materia l suf i ­c ient per a fer recerca . L 'ún ic recu rs escàs és e l temps . "

Hem detectat l ' existència d e dos models organ itzat ius d e les un itats d e recerca e n ciències soc ia l s :

1 .- Les un itats d e recerca estables, formades per persones q u e j a f a un cert nombre d 'anys que treba l len j untes

2 .- Els equips de recerca que es formen per tal de fer a lgun trebal l en concret

E ls equ ips de recerca estables són poc importants numèricament i són formats per un nombre reduït de per­sones que es coneixen de fa anys. D ins l 'equ ip acostu men a treba l la r cadascú pel seu compte, i es troben periòd icament per a posar en comú el treba l l rea l i tzat :

" Hom reparteix la fe i na després de d iscut i r l ' índex i la b ib l iog rafia del trebal l que volem fer ; un cop repartit el trebal l segons les aptituds o l ' i nterès de cadascú, treba l lem i nd iv idualment i ens reun im periòdicament per fer la crít ica de la feina i posar en comú e l treba l l rea l i tzat "

" De la meva experiència en el t reba l l d 'equ ip he tret el convenci ment que e ls esforços no se sumen, s inó que es m u lt ip l iquen, la rend ib i l itat del treba l l en equ ip és enorme. "

Altres i nvestigadors no es plantegen treba l la r en equ ip , n i tan sols esporàd icament. ja que consideren que el trebal l inte l · lectua l és emi nentment ind ivid ual :

" E ls joves tendeixen a agrupa r-se ; jo sempre he treba l lat en sol ita ri i a casa meva, amb u na bona b ib l ioteca, que em permet no haver de recórrer a d 'a ltres b ib l ioteq ues. "

Però u n nombre considerable prefereix treba l lar en sol itari i col · l aborar de tant en tant en a lgun t rebal l concret amb a ltres professors . Són col ' laboracions esporàd iq ues que no pretenen ser la base d ' u n equ ip de recerca :

" La meva recerca la faig com a professor un iversitari , però no d ins del marc del departa­ment de la facu ltat. és una recerca personal . En equ ip faig a lguna col · laboració amb a ltres companys però són coses molt esporàd iques . "

" Normalment treba l lo amb un grup d e gent concret. però n o puc fer u n equ ip estab le per­què no hi ha prou feines. Treba l lo amb grups reduïts de gent, perquè en el meu camp no són aconsel lables e ls equ ips grans . "

Les g rans empreses privades són pràcticament les ún iques que tenen equ ips d e recerca estables que nor­malment fu ncionen jerà rq u icament. amb uns responsables que són e ls qu i d i rigeixen les recerq ues . Però e ls

351

i nvestigadors u n iversitaris que treba l len en centres de recerca creats per e l ls mateixos, no solen ten i r equ ips de treba l l estables, ja que la feina és i rregu lar i no permet de manten i r e l personal necessari .

I ndependentment de la forma d 'organ itzar-se per a treba l lar, e ls i nvestigadors han de tr iar les l ín ies de recer­ca d 'acord amb dos paràmetres contraposats :

1 .- E ls interessos persona ls .

2.- E ls treba l ls que encarreguen les inst itucions.

Normalment. hom busca compag inar ambd ues poss ib i l i tats, ja s igu i :

1 .- Fent treba l l s per encàrrec, que f inancin la recerca persona l ; o

2.- Trebal lant en a l lò que i nteressa, però buscant qu i subvencioni l 'estud i ; o bé

3 .- Seleccionant. de les recerques que li encarreguen, aquel les que l ' i nteressen especia l ment .

Totes tres opcions són ut i l itzades pels investigadors, s i bé la tercera és potser la més ut i l itzada . Per a accep­tar u na recerca, posen u na sèrie de condic ions, de manera que la investigació no s igu i només u n treba l l ru­t inar i . s inó que t ingu i un i nterès cient íf ic i aporti quelcom d ' i nteressant:

" Quan t inc u n projecte que m ' i nteressa, busco la i nstitució a la qua l pot i nteressar i la vu lg u i f i nançar. S i trobo e l s d i ners , busco l a gent per a fer aquel la feina concreta . E l f inançament el trobo en les entitats i organ ismes interessats en la meva feina , normalment organ ismes públ ics . "

E l que en e l fons ens demostren tots aquests s istemes d 'organ itzar el treba l l . és el g ran i nd iv idua l isme de ls i nvestigadors. S igu i el que s igu i l l u r marc de treba l l (equ ips estables, equ ips tempora ls, contactes esporàd ics, etc . ) . tots e ls investigadors prefereixen treba l lar ind iv idua lment i després com unicar e ls resu l tats de la feina a ls altres companys.

Aq uest s istema de treba l l comporta que les relacions entre els membres de l 'equ ip s igu i n en pla d ' igua ltat. i que no formin equ ips jerarqu itzats :

" Les relacions entre els components de l 'equ ip són relacions d ' igua ltat. no hi ha jera rqu it­zació i a ixò és enutjós quan les coses van malament . "

Per tal d 'evitar el problema que planteja l 'anterior comentari (fa lta d ' u n responsable) . a lguns i nvest igadors que acostu men a trebal lar conj untament nomenen u n d i rector per a cada treba l l , de manera que sempre h i hag i u n responsable de cada feina a qu i demanar expl icacions de com estan desenvolupant el trebal l :

" Considero important que en u n equ ip h i hagi una d i recció, u na persona que assumeix i la responsabi l itat de la i nvestigació i que t ingu i l ' ú lt ima parau la , però sem pre en u n marc de d iscuss ió " de tu a tu " . De vegades he fet aquesta fu nció, però d 'a ltres, no. "

U n a ltre problema i nclòs d ins el s istema de funcionament i organ ització de les un itats de recerca és e l que fa referència a l ' estructura considerada " excessivament competitiva " per part d 'a lguns invest igadors . Això portaria a no expl icar e l t reba l l i e ls resu ltats aconsegu its per por. Diuen els investigadors que existeixen certs recels entre e l ls per a passar-se força informació sobre els temes treba l lats . Aquest fet podria ésser provocat per l 'actual estructura un iversitària, que fomenta -segons aquesta vis ió- els entrebancs entre i nvestiga­dors, en no deixar que l ' a ltre es promogu i més que u n mateix . Segons u n dels entrevistats, aquest és l ' es­perit del funcionari i no pas de l ' i nvestigador científ ic .

Com d i u u n dels entrevistats :

" A n ive l l de re lacions estem passant u na època d if íc i l , a ra hom està fent concursos, oposi­cions, promocions de persona l , etc. En aquests moments de moviment professional , la gent està molt en contacte, perquè sempre h i ha la poss ib i l i tat que en un tr ibuna l et trobis a m b u na persona que coneixes . "

4.- Productivitat de l a recerca

La publ icació en forma d 'a rt icles de revista o l l i b res és la sort ida públ ica dels treba l ls de recerca d ' u na bona part dels investigadors (pr incipalment els un iversitaris ) .

La publ icació d 'un art ic le en revistes especia l itzades és l ' i nstrument que permet de donar a conèixer a la co­m un itat científ ica els treba l ls que hom fa i estar al corrent dels treba l ls que fan els a ltres :

" E ls m itjans de contacte entre els investigadors són els congressos (nacionals i i nternacio-

352

nais ) . e ls semi naris, e ls cu rsos i , sobretot, les publ icacions en revistes especia l itzades . "

Alguns i nvestigadors opinen que e l nombre d e revistes especial itzades és i nsuf ic ient i n o permet d e donar sort ida a ls treba l ls d ' i nvestigació que hom duu a terme.

A d iferència d 'a ltres àmbits c ientíf ics, e ls invest igadors en c iències socia ls no sembla que t inguin u n i nterès especial a pub l icar l l u rs a rt ic les a les revistes estrangeres, ga irebé només par len de pub l icacions espanyoles .

A través de la pub l i cació del l l u rs treba l ls de recerca, els i nvestigadors pretenen de ten i r u na i nf l uència en la v ida soc ia l de l pa ís , pe ls canvis que hom pugu i introdu i r en la legislació o per les conc lus ions que en pugu in treu re e ls responsables de l 'Admin istració. Per a tenir i nf luència en la societat. necessiten que l l u rs escrits t ingu in la màxima d i fus ió possible i per a ixò procu ren de publ icar els treba l l s en forma de l l ibre , sense ren u n­c iar a escriu re a rt icles per a les revistes especia l itzades :

" La feina es ref lecteix en la pub l icació d 'a lguns art ic les, però pr incipalment en e ls l l ib res que anem traient periòdicament . "

E n aquest cas, e l l l ib re pretén d 'ésser -com j a hem dit anteriorment- u n vehic le que permeti fer arr ibar a ls legisladors, polít ics i gestors, noves idees per a m i l lorar la convivència soc ia l .

E ls comenta ris següents en són un exemple :

" La nostra f ina l itat és aconsegu i r una ordenació més pràct ica , més efectiva i més ajustada a les necessitats socia ls , a lhora que s igu i més entenedora per a la gent. "

" La f ina l itat de la nostra feina és publ icar per veu re si a lgú ho l legeix i en treu conseqüèn­cies per tal de m i l lorar l 'activ itat socia l . "

E ls i nvestigadors d 'empresa fan els informes per a la d i recció i les entitats econòmiq ues, mentre q u e e ls que treba l len en gabinets privats fan e ls informes o estud is que e ls encarreguen les i nst itucions, e ls qua ls , u n cop f ina l itzats, queden de propietat de l 'entitat proposant. i hom e l s publ ica o no, d 'acord amb e l s seus i n­teressos :

" E l pri nc ipa l prod ucte de la meva feina són els informes que faig per a la Genera l i tat. el Cer­c le d ' Economia o a lguna Caixa ; que hom pub l iqu i o no aquests treba l ls , no em preocupa . Amb u n equ ip d 'entre 3 o 4 persones fem un o dos i nformes l 'any . "

" U n problema q u e h i h a e n e l meu camp d e treba l l é s q u e hom encarrega molts estud is per " cobri r l ' exped ient" , perquè no es d igu i que hom no fa investigacions Aquests estud is serveixen com a cobertora per a ls polít ics, però no tenen cap ut i l itat. perq uè queden morts a ls prestatges . "

5.- Relacions entre les unitats de recerca

Els investigadors tenen un coneixement parc ia l del que fan els a ltres professiona ls que trebal len en l l u r à m­bit . La informació e ls a rriba a través de les pub l icacions, e ls congressos i e ls contactes personals :

" H i ha u na relat iva comu n icació entre els i nvestigadors a través de les relacions personals i les pub l i cacions científ iques . "

" H i ha u n coneixement parc ia l de les investigacions que hom fa . És un coneixement poc inst ituciona l itzat. per conductes informals , sense contacte real amb les invest igacions pa­ra l · le les que hom està fent . "

Una qüestió que preocupa la majoria dels entrevistats és el de l ' accés a la informació :

" Coneixem les recerques d 'a ltres grups i organismes, i el que volem fer és ampl iar la xarxa informativa a f i que la gent interessada pugu i fer consu ltes . "

D 'a ltra banda creuen que la manca d e contactes entre els investigadors també té molt a veure a m b l 'act itud d 'aquests, ja que existeix u na competència professional bastant forta :

" H i ha una trad ic ional desconfiança mútua, que fa que hom amagui les i nvestigacions per por de plag is , de materia ls sense citació, d 'apropiació de conclusions, etc. La recerca enca­ra és u na forma de poder i hi ha u na pugna entre grups riva ls que no volen col · l aborar entre e l ls . "

"Afortunadament, no estic vincu lat a l món d e les capel letes que funcionen e n e l meu àmbit de treba l l . Per sort, puc fer la meva fe ina a l marge d 'aquests grupets . "

El problema per a estab l i r u nes relacions estables és la manca d ' un itats de recerca estables, la qua l cosa fa

353

i mposs ib le u n intercanvi estab le a n ive l l d ' i nst itucions. Aquesta falta del marc inst i tucional la cobreixen e ls i nvestigadors que treba l len en el mateix tema . Tenen contactes i i ntercanvis d ' i nformació amb a ltres i nves­tigadors de l 'estranger, però també comenten -al contrari d 'a ltres àmbits c ientíf i cs- l l u rs relacions a m b cen­tres del país i de la resta de l ' Estat :

"A nivel l ind iv idua l , est ic en contacte amb altres professors estrangers . Com jo, hi ha a l t res professors que mantenen contactes regu lars amb gent d 'a ltres un iversitats . Per desgràc ia , aquests contactes són purament personals i hom no fa res a n ive l l inst ituciona l . "

" Conec e l que fan altres equ ips d e treba l l , n o perquè h i hagi bona comun icació, s inó perquè el camp és restr ingit i ens podem conèixer persona lment . Quant a l ' i ntercanvi d ' i nformació, no és bona, perquè no h i ha la infrastructura necessària que faci poss ib le la com u n icació entre la gent . "

Amb tot. un sector m inoritari d ' i nvestigadors entrevistats no creu que existeixi aquest problema de la manca de com un icac ió :

" Conec e l que fan d 'a ltres equ ips de treba l l ; e l meu és molt obert. h i ha molta in formació d isponib le i , g ràcies a això, no h i ha problemes de relació entre la gent . "

L 'ass istència a congressos no és valorada massa pos it ivament per u na bona part dels entrevistats, que con­sideren que els congressos són poc úti ls des del punt de vista c ientíf ic i serveixen, sobretot. per a fer " re­lacions socia l s " :

" Les jornades i congressos són molt profitosos, més pels contactes que estab le ixes que no pas pe l que hom d iu . "

6.- Recerca i indústria

El tema en què treba l lem no permet contactes freqüents amb e l món de la indústr ia . En canvi , però, a lguns de ls investigadors tenen contactes i relacions freqüents amb t ipus específics d ' indústr ies, com a ra la i ndús­tria ed itorial i la de m itjans de com un icació. Hom pot resumi r l 'op in ió dels entrevistats sobre el paper de les editor ia ls en e l següent comentar i d ' u n d 'e l ls :

" L'editorial és una an imadora de la vida cu ltura l , però es mou per criteris econòmics, pre­veu els temes que poden ten i r un mercat i busca qu i li prepari el l l i bre.

L 'a ltre t ipus de contacte que tenen amb el món i nd ustr ia l són els estud is rea l itzats sobre el món labora l . Hem detectat que són especia l ment e ls sociòlegs els q u i han trebal lat sobre qüestions labora ls i professionals en el món de la indústr ia (sociologia i antropologia i ndustrial ) . Consideren aquestes investigacions a m b una idea pràctica d ' ut i l itat doble, tant per l l u r experiència en un tema que consideren molt important per a l 'època, com per l ' ús que la indústr ia en pot fer. De tota manera, noten que, malgrat l ' i nterès que creuen que hau ria de ten i r, la indústria no ho fomenta gens. A aquest fet cal sumar-hi la s ituació, cada cop més corrent, q u e fa que e ls encàrrecs que reben vénen cada cop menys de l 'empresa privada i cada cop més dels organ ismes púb l ics, i en l 'actual itat aquests constitueixen la majoria d 'encàrrecs per part de les d iferents i nstituc ions ; c ri­t iquen l ' ús tendenciós dels res u ltats dels trebal ls , que moltes vegades real i tzen tant els organ ismes púb l ics com l 'empresa privada . De fet. les un i tats de recerca un ivers itàries tenen poques relacions amb l 'empresa privada, ja que són norma lment les i nstitucions públ iques les que encarreguen els estud is :

" No he t ingut ma i contactes professiona ls amb el món de l 'empresa privada, la majoria d 'en­càrrecs de treba l ls de recerca són d 'organismes públ ics . Crec que l 'empresari sempre està cond icionat per la q üestió econòm ica i això fa que les invers ions de la recerca s igu in i nsu­f ic ients. "

E ls contactes entre els professionals un iversitaris i la ind ústria es prod ueixen a través de ls centres d 'estud is , en e ls q ua ls col - laboren a lguns professors un iversitaris . Aquests centres sí que tenen contactes a m b les em­preses, ja que real itzen a lguns treba l ls que els demanen.

U n de ls entrevistats d iu , s i més no, que :

" E l problema de re lacionar-se amb l a indústr ia és que aquesta té u na vis ió molt operativa i pretén treure un benefici a curt termin i del treba l l que ha encarregat . Fa u na inversió i en vo l treu re uns benef ic is a curt term in i , i a ixò amb la recerca és mol t d ifíci l . "

7.- línies prioritàries d e recerca

Els entrevistats s 'han mostrat molt sensibi l itzats sobre el tema de les l ín ies prioritàries de recerca . H o m ob­serva u na d iscussió sobre la necess itat i e ls peri l l s de marcar unes l ín ies prioritàries de recerca i la p lan if icació

354

corresponent. D iuen que les prioritats hau rien de comptar més amb la interd isc ip l inarietat de la recerca .

E ls qu i estan d 'acord amb la plan if icació de la recerca remarquen la falta de coord inació i d 'ag i l itació de ls trà­m its i recu rsos, tant a la U nivers itat com en altres instituc ions . Els i nvestigadors entrevistats no han estat ga i re expl ícits q uant a les responsab i l itats de la planif icació, sense especif ica r s i parlaven del Govern de la General itat o bé del Govern de l ' Estat. Quan ho han fet. pel que fa a l cas de Cata lunya han i nc id it sobre la necessitat d ' u n conse l l c ientíf ic que agrupi el Govern, la Un iversitat. l ' I EC, etc , per a d iscut i r sobre necessi­tats, recursos, poss ibi l itats i prioritats . En aquest punt han crit icat les reu nions de personatges i l · l ustres de la c iència , que no porten a cap f i concret. Pe l costat de l Govern centra l , la crít ica l ' han ad reçada a l 'excess iu tancament de cada M i n isteri per a planif i car el que considera que l i és prop i .

" La Genera l itat promou certes coses, però no sembla que respong u i a cap política concre­ta . H i hauria d ' haver u na coord inació de tot el que hom està fent en recerca, tant per a te­n i r-ho reg istrat. com per a veu re 'n les mancances. "

" En un sentit més genera l , la polít ica científ ica que cal segu i r hauria de part i r d ' u na anà l i s i de la s ituació actua l i d ' u na def in ic ió dels camps més prioritaris d 'atenció a la recerca . "

E l que sí que han comentat d ' una forma genera l itzada és la marg inació que pateixen els investigadors de C ièn­cies H u man ístiq ues i Socia ls :

" C rec que s ' ha produït u n avenç en la recerca tecnològica molt superior a l 'experimentat en les ciències humaníst iques i socia ls , cosa que caldr ia solucionar m itjançant una pol ít ica c ientíf ica adeq uada . "

" La G enera l i tat sembla que només s ' i nteressa a potenciar la recerca en à rees tecnològ i-q ues "

La marginació de les Ciències Socials és expl icada per u n dels investigadors de la manera següent :

" Es potencien poc les investigacions en Ciències Socia ls , perq uè resu lten molestes per a ls poders públ ics . "

Alguns dels entrevistats contemplen l a plan if icació d e l a recerca com u n tema que afecta a a ltres à mbits d i­ferents del seu o, en tot cas, que e ls afecta secundàriament. Aquest és el cas que ens mostren quan citen la necess itat de la p lan i ficació en camps com l 'a lta tecnologia, i d 'ací su rt la c rít i ca segons la qual e ls poders púb l ics pensen massa a desenvo lupar tecnologia i no pensen en una recerca a l l a rg termin i que permeti la base de qua lsevol desenvolupament científ ic i tecnològ ic :

" La pol ít ica c ientífica i tecnològ ica hauria de ten i r molt present q u ina és la rea l itat del pa ís i no f ixar-se ún icament en els object ius de la ciència mund ia l . No ens hau ríem de deixar en­l l uernar pels avenços dels a ltres. "

" U n país pot ten i r, en u n moment donat. unes prioritats, u nes à rees que cal promoure, però això en cap moment no ha d ' impedir el desenvo lupament d 'a ltres in ic iatives . Jo crec que el que s ' imposa és la recerca l l i u re, que la gent amb vocació pugu i treba l lar . I en el cas que hom defineix i unes prioritats, cosa també necessàr ia , aquestes han de ven i r marcades pels interessos econòmics del país . "

Tam bé preocupa els entrevistats q u i h a d e defin i r les l ín ies priorità ries, s i e ls pol ít ics o e ls c ientíf ics :

"Assenya lar u nes l ín ies prioritàries em sembla una cosa fantàstica, però sempre que hom sàpiga a qui està donant els recu rsos. Em sembla que a ixò, a ix í com l 'e lecció de les l ín ies priorità ries, ca ldria deixar-ho en mans de les un ivers itats . E l s pol ítics no tenen massa a d i r q uant a recerca . "

" La def in ic ió d ' u nes pr ioritats correspon a ls polít ics, però la viabi l i tat d ' u n o a ltre t ipus de recerca, correspon a ls científ ics de determ inar-la, per ta l de no fer vola r coloms. De totes formes, la qüestió pr inc ipa l , que és la manca de mitjans humans i materia ls , no és en mans dels c ientífics resoldre-la . "

8.- Projecció social d e l a recerca

Un dels problemes fonamentals de la recerca, per a a lguns dels i nvestigadors entrevistats, és que la societat resta a l marge dels problemes de la investigació i no valora e l treba l l que hom fa als centres de recerca :

" El problema fonamental de la recerca és que no hi ha una demanda socia l , la societat de­mana aud itors, tècn ics en informàtica, etc. , però no demana investigadors . "

355

U n a ltre problema important és que, en aq uest país, l ' i nvest igador no té u n prestigi socia l com a l ' estranger. Aqu í hom considera que l ' i nvestigador és una persona estranya que ha esco l l i t una professió que no dóna d i ners :

" H i ha una falta de consideració de la societat envers l ' i nvestigador, no li és gens s impàt ic i a ixò fa que h i hagi poca vocació de recerca . Caldr ia més connexió dels i nvestigadors amb la societat ; són uns col · laboradors, no uns fabricants de prod uctes nocius i peri l losos, tots els conforts de la societat els tenim gràcies als i nvestigadors . "

En pedagog ia , d iuen q u e tenen l a sort d e treba l lar a m b pa res i mestres, i estan e n contacte a m b l a rea l itat soc ia l . sobre la qua l tenen una certa inf luència . Però, en genera l , la societat no coneix a l lò que hom està fent en a ltres à mbits de la c iència :

" La societat v iu d 'esquena a la recerca . En el nostre cas no es dóna tant, perq uè treba l lem amb mestres i pares . Una de les nostres idees és fer arr ibar e l coneixement c ientíf ic en pe­dagogia a pares i mestres, i fer de pont entre la teoria i la rea l itat ap l icada . "

Altres i nvestigadors exposen que el desenvolupament d e la ciència i la tecnologia ha d 'anar l l igat a la proble­màtica de les necessitats socia ls . El problema s 'evidencia q uan expl iq uen que la recerca no té repercuss ió socia l , d ' u na part pe l treba l l excessivament atomitzat, i d 'a ltra part pe l d ivorci de la U n iversitat respecte de la societat .

Més i m i l lor pub l ic i tat, d ivu lgació i promoció de la recerca, seria un requ is it míni m de cara a qua lsevol prog rés en aquest aspecte. Però hi ha qu i remarca que hom no pot pensar a d ivu lgar la recerca que fa, mentre no h i hag i una oferta més interessant per a mostrar a l púb l i c .

357

H U MAN ITATS -VI 1.- Abast i final itat de la recerca

E ls entrevistats han donat u nes opin ions molt d iferents sobre què és la recerca. Hi ha investigadors que con­sideren que la recerca és u na mena de hobby personal , a ltres creuen que és u na part de la seva fe ina , per a a ltres es tracta de posar en qüestió els coneixements . Davant aquesta d iversitat de c riteris, val més veure a lgunes de les defi n ic ions que n 'han donat :

" La recerca és el treba l l metòd ic sobre u n objecte de coneixement determinat amb i ntenció d 'e laborar tesis susceptibles de ser argu mentades, és a d i r, legit imades . "

" Recerca és plantejar-se preguntes i crear u n model que serveixi per a contestar-les . Tam­bé és la meva forma de vida . "

" Recerca és una forma d e d iversió i acompl iment persona l . Tam bé és u na forma d 'apropar­me al món i portar una activitat creativa . "

" La recerca té dos aspectes, dos motors , u n afany persona l de coneixements i u n desig o necessitat de comunicació de ls resu ltats de la invest igació, que és el que dóna fru it per a la comu nitat. La recerca no és ún icament descobrir una cosa, és interpretar i com u n icar l 'ob­jecte de la recerca . "

" Fa ig recerca perquè el treba l l d ' un professor u n iversitari és meitat docència i meitat recer-ca "

E ls investigadors en els d iversos à mbits d ' H u man itats han donat unes def in ic ions de recerca centrades en dos e ixos :

1 .- La recerca en el seu àmbit de treba l l concret.

2.- La recerca com a instrument per a obten i r coneixements.

Les def in ic ions de recerca que fan referència a l ' àmbit de treba l l de la geografia o la h istòria intenten de de­l i m itar e l camp de la i nvestigació i els seus object ius .

Alguns h istoriadors ens han dit q u e :

" La investigació h istòrica é s l 'estud i d e l passat per a entendre el present i q u e porti so lu­c ions futures . "

E ls mus icòlegs veuen així la recerca :

" La recerca que fa el compositor no és una recerca c ientíf ica, és u na recerca d 'esti l s . E l com­positor s'ha d ' i nteressar pels est i ls que l 'han precedit i i ntentar u na síntesi de l 'evoluc ió de la m ús ica . "

E ls l i terats :

358

" Entenc la recerca com l ' i ntent d 'aportar descobriments inèdits que permetin la lectu ra re­novadora d ' u n autor o d ' u n tema ja estud iat per altres. M ' i nteressa el què i el com d 'omp l i r bu i ts . "

Les def in ic ions del segon grup donen una visió més genèrica d e l a recerca , sense que h i t ingu i cap i nf luènc ia el seu àmbit de treba l l :

" La i nvestigació té per objecte augmentar la qua l i tat de vida i la fel ic itat de l ' home, tant a nivel l social com a nivel l col · lect i u . "

Tam bé h i h a u na d ispa ri tat d 'op in ions sobre e l tema d e l a d iferenciació d e l a recerca . U n grup l leugerament majorita ri op ina que de recerca només n 'h i ha una, que té com a f ina l itat el coneixement . S i , després. aquest coneixement té u na ap l i cació pràctica o no, és una altra qüestió. La seva opinió la podríem resum i r en el se­güent comentari d ' un dels entrevistats :

" La recerca no és teòrica o apl i cada, s inó bona o dolenta . "

E l s a ltres entrevistats consideren que hom pot d iferenciar entre una i altra recerca :

" En el meu camp podem parlar ta mbé de recerca fonamental i ap l icada. La recerca fona­mental és la que serveix per a avançar en el coneixement abstracte i conceptua l . La recerca apl icada és la que estableix e ls mecan ismes d 'aprof itament d 'aquests coneixements a la rea­l i tat quot id iana . "

Alguns d 'e l l s no creuen que en l l u r camp concret pugu in apl icar aquesta div is ió :

" En Literatura no podem parlar de recerca teòrica, fonamental i ap l icada. E ls textos tenen u na dua l itat de lectu ra , d ' una banda com a textos h istòrics i de l ' a l tra com a textos encara vigents i và l ids . "

E l s qu i han fet la d iferenciació entre ambdues recerques treba l len pr incipa lment en la recerca teòrica, ja que creuen que és la que e ls correspon fer com a professors un iversitar is .

Les d iferències entre recerca teòrica i ap l icada no semblen massa c lares per a ls i nvestigadors de geografia i h istòri a . F ins els pa rtidar is de manten i r aquesta d iv is ió creuen que és dif íc i l de del i m itar els camps respec­t ius . Aquestes són a lg unes de les respostes dels entrevistats :

" Ex isteix, encara que confusa, una div is ió entre recerca apl icada i recerca fonamenta l . A m í, com a professor un iversitar i , m ' i nteressa la recerca bàsica . A més. d ins de la recerca ap l i­cada, sempre hi ha a lgú que ma rca d i rectriu s . "

" I nvestigació bàsica i ap l icada tenen diferents estratèg ies i object ius , però han d 'esta r sem­pre en ínt ima re lació. Actua lment estan entramades, però amb gran confus ió . "

Per a a ltres i nvestigadors, la d iferència entre recerca apl i cada i teòrica cal fer-la a parti r de la d iv is ió dels à m­bits en ciències i human itats .

" En H i stòria h i ha u na sola recerca. la divis ió entre recerca teòrica i apl icada és pròpia de les c iències. la H i stòria és tan poc metafís ica , tan concreta. que no h i sé veure la div is ió en­tre u na recerca i l ' a ltra . "

Amb tot. l a d i ferenciació entre recerca teòrica i apl icada no sembla preocupar massa e ls entrevistats . E n el marc u n iversitari creuen, s i més no, que és m i l lor treba l lar en la teòrica :

"A la U n ivers itat m ' incl ino per l ' aspecte teòric, procurant de no caure en u n excés de cons­c iència teòrica que pug u i i nh ib i r la creat ivitat . "

2.- Formació de l' investigador

Una bona part dels entrevistats considera que la seva etapa un ivers itària no va ser gens posit iva. És per això que alguns d iuen que "en acaba r la carrera és quan vaig començar a estud iar" . Normalment. el treba l l de formació postun iversitari és autod idacte i exigeix un gran esforç, ja que hom el fa a nivel l i nd ividua l . Molts d 'e l l s estud iaren e ls anys 60 i 70, quan la U n ivers itat passava una època molt dolenta :

" La meva formació un iversitària fou dolenta . Només fa 1 O anys que sóc professor a la U n i­versitat i vaig estudiar al pr incipi dels 70, quan hi havia més vagues . "

" La formació un iversitàr ia que vaig rebre era " el desert " , un desastre. E ra u na Un ivers itat molt ideològica, amb un sentit de la ciència molt l im itat. Només recordo a lguns professors que m'ensenya ren a lguna cosa, a fer classes, per exemple . "

359

U n grup m inoritari d 'entrevistats està content amb la formació que rebé, ja que a lguns professors foren molt bons i e ls saberen interessar en el trebal l de recerca i també en la docència . D 'a ltres creuen que la formació un iversitària depèn molt de l 'actitud de cadascú . La Un iversitat el que fa és orientar, perquè cada estud iant sàpiga què ha de fer. Consideren que l ' i nvestigador s ' ha d 'anar formant amb el seu propi trebal l :

" No puc valorar l 'ensenyament un iversitari d 'aqu í, perquè no l ' he viscut com a a l umne, però crec que darrerament han fet progressos molt notables per a m i l lorar-lo, de tota manera crec que l ' i nvestigador ha d 'ésser en u na bona part autodidacte . "

Malgrat aquesta idea d 'autod idactisme, creuen que per a la formació d e l ' i nvestigador és important d e poder fer estades a l 'estranger.

Les tesines i tesis són considerades una part i mportant de la investigació que hom fa a la U n iversitat. Les opin ions dels entrevistats estan molt d iv id ides a l ' hora de valorar la ut i l itat d 'aq uests treba l l s . Majoritàr iament creuen que les tesines i les tes is són treba l ls út i ls que permeten a ls estudiants d 'entra r en contacte a m b e l món de la recerca .

L 'op in ió ja no és tan majoritària a l ' hora de valorar la q ual itat científ ica de les tesis i tes i nes que hom fa . H i ha un g rup ( n o massa g ran ) que considera que són trebal l s molt ben fets :

" U na de les coses bones de la Un iversitat espanyola és el doble títol de l l icenciat i doctorat Moltes tes ines d ' u n iversitats espanyoles són molts superiors a moltes tesis d ' u n iversitats europees

Un a ltre sector molt ampl i dels investigadors entrevistats considera , però, que les tesis, tot i que poden ser út i ls perquè permeten entra r en contacte amb el món de la recerca, són, en genera l , uns treba l l s fets per a ten i r accés a u na plaça com a professor u n iversita ri :

" Hom fa la tesi per acced i r a un l loc de trebal l a la U n iversitat, no per un afany de recerca . "

Evidentment, no tots pensen el mateix sobre les motivacions dels qu i fan la tes i , ja que tam bé han donat respostes com aquesta :

" No hi ha una sola resposta de per què hom fa les tes is doctora ls , cadascú té motivacions d iferents, fonamenta l ment pel gust de fer-la . "

Per a evitar e l problema que representa la manca d ' i nterès per a la tesi , a lguns entrevistats han proposat q u e el doctorat e s faci q u a n l ' i nvestigador j a t ingu i darrera s e u u na tasca de recerca :

"Jo veig el doctorat més aviat a l 'edat madura quan hom ja ha assol it u n n ivel l més bo de recerca "

U na a ltra q üestió que preocupa a lguns investigadors és que la no obl igatorietat de la tesina ha reduït el nom­bre de trebal ls real itzats, i consideren que això no és bo per a a lgunes d isc ip l i nes en concret :

"Actualment, la no obl igatorietat de les tesines ha fet que hom en redu ís el nombre d ' u na manera d ràst ica i a ixò ha estat molt dolent, perquè les tes ines cobrien encara molts camps verges, sobretot en Literatu ra Catalana, en què ga i rebé tot és per fer. "

E ls m usicòlegs són e ls q u i han expressat més preocupació pel tema de la formació dels investigadors , ja que l l u r d isc ip l ina presenta u nes característ iques molt especia ls :

" L'ensenyament en composició és molt d iferent a a ltres d iscip l ines un iversitàries . E n com­posició no es fa servi r cap l l ibre . És una prova que jo considero molt difíci l de valorar. Tot al lò en què intervé la creació és molt difíci l de valorar . "

La majoria dels investigadors considera que des dels nivel ls inferiors de la docència ca l est imu la r e ls joves perquè t ingu in curiositat L'esperit de recerca cal promoure ' l des de l 'escola, perquè és u na qüestió d ' hàb its , que cal desenvo lupar des d ' u n pr inc ip i , i encara que els nois no torn in a fer mai més recerca , a lmenys hauran estat desenvo lupades l l u rs apt ituds en aquest senti t :

" Hom hau ria d ' i ntrodu i r la recerca en les seves formes elementals ja a l 'ensenyament f ins a la U n ivers itat Quan l ' a l umne entra clarament en un nive l l professional itzat és en e l segon cicle u n iversitari i , per descomptat, el tercer c ic le ha d 'estar dedicat a la recerca . "

E l procés d ' introducció a la recerca passaria doncs, per l 'ensenyament primari, el BUP i e l COU i seria a la U ni­versitat on realment hom podria començar un treba l l eficient de formació d ' i nvestigadors . Arribarien a lumnes pre­parats per a assumir els nous coneixements i hom no hauria de perdre el temps expl icant les coses més ele­mentals . Aquesta preparació prèvia de l 'estudiant evitaria que a la Universitat els professors es queixessin que :

360

" E ls estud iants no saben l leg i r n i escri u re, tenen mala s intaxi . La pedagog ia i l ' escr iptura , a més de c iència , són a rt i of ic i , cal molta pràct ica i això hom ho obl ida massa sovint . "

3.- Estructuració i organització de les unitats de recerca

La majoria de ls entrevistats opina que els recu rsos econòmics que tenen d isponibles per a fer recerca , són escassos. Tenen poc material per a treba l lar en bones condicions, i per desgràcia no veuen sortides i m me­d iates per tal que la cosa m i l lor i ; i, segons e l l s :

" E l camp de les c iències hu manes està molt abandonat . "

Aquesta manca d e rec u rsos repercuteix e n l a feina q u e obl iga e l professor a haver de preocupar-se d 'obten i r ajuts per ta l de fac i l i ta r que, com a mín im, els m i l lors a lumnes pugu in fer a lgun treba l l d ' i nvestigació . Res­pecte d 'aquest tema hem triat aquesta opin ió que ho reflecteix clarament :

" E l professor ha de preocupa r-se de promoure els a l umnes avançats o g rad uats i ha d 'a­consegu i r ajuts (beques, ajuts d 'estud i , etc . ) . "

E l problema més im portant per a obten i r recu rsos per a l a recerca é s q u e les ajudes arr iben pr inc ipa lment a les u n itats de recerca de ciències i obl iden tota lment les de l letres en genera l .

Alg uns i nvestigadors accepten estoicament aquesta situació i acaben comprant amb l l u rs d i ners e l poc ma­terial que necessiten :

"Tinc els elements bàsics per a trebal lar, perquè jo mateix me' ls he proporc ionats comprant­me els l l i bres . "

Respecte a l repart iment d e feines, són pocs els entrevistats q u e e s q ueixen per manca de personal aux i l ia r . Les demandes que es fan , van adreçades, sobretot. a aconsegu i r professors per a les c lasses de 1 er. c ic le . Les u n itats de recerca -en aq uest cas els departaments un iversitaris- estan molt poc estructu rades, i en genera l cada investigador treba l la pel seu compte, i e ls contactes amb els seus companys de departament es l im iten a u n i ntercanvi d ' i nformació. Arriben a d i r que no creuen en el treba l l en equ ip . Per reforçar aques­ta idea, hem extret el següent comentari d ' un entrevistat :

" En el departament estem molt atomitzats i cadascú trebal la pel seu compte sense que h i hagi ga i re comunicació entre nosaltres. Quan volem munta r a lguna cosa, tots ten im la sen­sació que estem perdent el temps . "

E n genera l , la manca d e personal aux i l iar o d'ajudants tècnics no els preocupa massa, ja que l l u r treba l l és molt persona l i l ' ú n ica ajuda que poden necess ita r seria, en tot cas, la d ' u na secretàr ia .

Tal com hem vist anteriorment. hom no fa sovint la recerca d ins el marc inst itucional de l departament u n i­versitari i, per tant. en va lorar l 'equ ipament i la inf rastructu ra , la problemàtica que plantegen els entrevistats és g lobal i no pas referida específ icament a l l u r departament.

Les fonts de f inançament dels equ ips de recerca passen , teòricament. pels departaments un iversita ris , però, en tractar-se de fons molt petits, no serveixen per a cobri r les més m ín imes necessitats i així hom entén que els investigadors en treba l l i n a l marge

Aquesta fa lta de f inançament ha provocat que la situació de la recerca en e ls à mbits d ' h uman itats s igu i pro­blemàtica, ja que no hi ha la infrastructu ra necessària per a poder rea l itzar un treba l l efecti u :

,

"AI departament no ten im els instruments necessaris per al treba l l de recerca. La compra de l l i b res i revistes passa per un procés tan lent, que la gent opta per m u nta r-se b ib l iote­q ues privades. No ten im prou pressupost per a fotocòpies i microf i lms i això fa que les tesis su rt in molt cares . "

" Estem molt l l uny d e ten i r els m itjans sufic ients . Malgrat l 'esforç de ls darrers anys, e l dè­f ic it d ' i nfrastructu ra és g reu . "

En aquest tema torna a haver-hi unan imitat entre investigadors, car tots e s q ue ixen d e l a manca d ' ut i l latge i d ' i nfrastructura per a poder treba l lar en bones condic ions :

" E l departament no té les eines necessàries per a treba l l a r : la b ib l ioteca és pobra, manca u na i nfrastructu ra i n i tan sols ten im un espai n i despatxos decents . "

" No tenim e ls i nstru ments necessaris per a fer e l nostre treba l l , necessitem més ajudes, més poss ib i l itats econòmiques per a aconsegu i r ord inadors, màqu ines per a l leg i r m icro­f i lms , etc . "

361

Tal com ja hem apuntat en u n primer comentari , l ' ún ica manera que tenen a lguns investigadors per a pal ' l i a r aquests problemes és comprar-se e l ls mateixos el material que necessiten, sempre que s igu i d i ns l l u rs pos­s ib i l itats .

Alguns h istoriadors consideren que no hi ha problemes d 'equ ipaments, perq u è :

" Els h istoriadors ten im l 'e lement bàs ic : e l s arxi us . Qu i n o investiga é s perq uè n o vol . "

Però tam bé cr it iquen la manca d 'ag i l itat d e les inst itucions que tenen e l materia l i nd ispensable per a la recerca :

"A vegades em desespero per la manca de mitjans i d 'organ ització . Perdo moltes hores fent tràmi ts en b ib l ioteques q ue , en un moment determ inat, no tenen un l l i bre que hau rien de ten i r, i en organ ismes on falta i nformació. Aquestes traves, a vegades, són pitjors que les econòmiques "

" Cal c rear u na infrastructu ra , i a ixò comporta : l 'organ ització d 'a rx ius , completar les b ib l iote­q ues, poss ib i l itar e ls intercanvis amb altres b ib l ioteques, informatitzar-les . "

E l s i nvestigadors en c iències humanes solen treba l lar en sol itari i , segons e l ls , a ixò és degut a d ues raons :

1 .- L ' i nd iv idua l isme dels i nvestigadors.

2 .- La falta de cohesió dels depa rtaments per a promou re u na línia de recerca .

L ' i nd iv idua l isme de l ' i nvestigador no es demostra només en el fet que treba l l i so l ; f ins e ls qu i treba l len en equ ip es reparteixen la fe ina i cadascú treba l la pe l seu compte :

" AI nostre país és molt d i fíc i l treba l lar en equ ip , per raó de la nostra formació i nd iv idua l ista . "

E ls departaments estan formats ún icament per a cobri r l a q üestió docent i n o s ' han plantejat m a i com e l nuc l i d ' u na un itat de recerca . La gent que treba l la en equ ip ho fa per afi n itat amb les persones a m b les qua ls col · la­bora, no perquè treba l l i n al mateix departament.

Altres factors poden in f l u i r també en el fet que l ' i nvestigador decideixi treba l lar en sol ita ri . U n dels entrevis­tats apu nta les poss ib i l itats següents :

" F ins a ra , la investigació ha estat centrada a l voltant de la tesi doctora l . que havia de ser ind ividua l . Això no ha ajudat gens a formar equ ips . "

Ara bé, q uan a lgun d 'aquests investigadors t é a lguna feina d e molta envergadura q u e n o pot fer i ndiv idua l­ment, sol buscar les persones que considera ad ients per a portar a terme aquel l treba l l :

" Trebal lo e n sol i tari i n o t inc un equ ip d e trebal l f ix ; segons les feines que m 'encarreguen , busco e ls col · laboradors per a fer-les . "

Altres i nvestigadors prefereixen incorporar e ls a l um nes a ls treba l l s de recerca , perquè e ls serveix in d e s u port per a les i nvestigacions :

" Treba l lo ind iv idua lment. però hi incorporo molts dels estudiants q uan la recerca ho dema­na

Aquestes col ' laboracions dels estud iants són l im itades pel temps del treba l l concret que rea l itzen (normal­ment d ' u na d u rada l im itada) i perquè la manca de beques fa que els estudiants g raduats no torn i n a aparèixer per la Facu ltat.

E l s l i ngü istes acostumen a treba l lar sols, encara que e l seu treba l l formi part d ' una feina més àmp l i a en la qual col ' labor in a ltres companys :

" Més que no pas d ' u n equ ip de recerca pod ríem parlar de persones amb u nes af in i tats, de persones que treba l len d ' u na manera coord inada, encara que aquesta coord inació es pro­dueix i d ' u na manera bastant espontàn ia . Per a ixò fem reun ions s istemàt iques de treba l l , però el contacte conti nuat permet que estiguem a l corrent de l que fa cada u n de ls a l t res membres i co l · laborem q uan sembla oportú . "

E ls c inèf i ls treba l len en equip , s i bé són equ ips inestables que canvien amb el tem ps , ja que , com d i u u n dels entrevistats :

" És d i f íci l que u n equ ip cohesionat treba l l i molts anys conju ntament. ja que a m b l 'evoluc ió del trebal l e ls in teressos es d ivers if iquen, a més que existeixen sempre a ltres raons c i rcu m s­tancia ls . "

Literats i m usicòlegs prefereixen treba l lar ind iv idualment. ja que l l u r tasca creativa no la pot compart i r n i ng ú .

362

E l següent comenta ri d ' u n dels entrevistats és igua l ment và l id tant per a ls músics com per a ls l i terats

"Tothom t rebal la molt en sol itar i , no com els de ciències ; el mús ic és un solitari , està acos­tu mat a passar-se vint anys tancat deu hores d iàries amb un instrument, i per tant, li costa molt més de comu n ica r-se. És i ndiv idual ista . "

L'excepció són les un itats de recerca estables, formades genera lment per u n nom bre redu"ft de persones que són conscients que l l u r forma de treba l l és u na excepció en el seu cam p :

" M 'agrada treba l lar e n col · laboració Tinc un equ ip més o menys estable aqu í i fora d 'aqu í . De fet, es tracta d 'equ ips red u"fts, de 2 o 3 persones . Crec que treba l lem en equ ip f ins i tot més del que és comú en el meu àmbit La f inal i tat d 'aquestes col ' laboracions solen ser les pub l icac ions . "

E ls entrevistats que treba l len en equip ens han donat tres models d 'organització, que són :

1 - Jerarqu itzat, en el qua l plan if iquen la feina els caps de l 'equ ip i la reparteixen a la resta de col · laboradors :

" E l treba l l el planif iq uem un altre cated ràt ic i jo, repart im la tasca entre els membres de l ' e­qu ip i cadascú treba l la autònomament El treba l l és ind iv idua l . "

2 .- Equ ips no jerarqu itzats, en els quals u na persona per edat i prestig i és més escoltada i , encara que for­malment no h i ha un cap de l 'equ ip , a la pràctica hom el considera com a ta l .

" L' eq u ip n o està gens jerarqu i tzat, tots e l s i nvestigadors són joves i estan en u na s ituac ió molt s im i la r . A la pràct ica, depenen una m ica de m i i he de reconèixer que el meu est i l és u na mica paterna l ista . "

3 .- Els equ ips oberts i partic ipat ius , en què cada i nvestigador aporta en igualtat de cond ic ions les seves idees i opin ions :

" E n genera l , hom intenta treba l lar en igual tat de condicions, e ls equ ips no estan jerarq u it­zats. Hom d iscuteix com cal portar a terme la investigació i hom elabora un pla de treba l l . H o m reparteix l a feina equ itativament, ten int e n compte l 'especia l itat i e l temps d e q u è d is­posa cada persona . Mentre treba l lem un tema fem reu n ions periòd iques. Cada mem bre re­dacta el seu treba l l i, f ina l ment, fem u na posada en comú , de manera que tothom coneix el treba l l com plet "

Les l ín ies de recerca les f ixen, normalment, els mateixos investigadors i busquen, a través d 'ent itats o edi­toria ls , qui les f inanci . En alguns casos, a lguna inst itució encarrega un estud i i a leshores l ' i nvestigador ha de valorar en q u ines condicions està d isposat a fer-lo :

" En el meu cas no hi solen haver propostes de recerq ues, és al revés, a partir de les meves i nvestigacions demano ajudes. Quan em proposen a lguna feina, el que valoro és ten i r l l i ber­tat d 'opin ió, i ndependència respecte de la inst itució que fa la demanda i ten i r la segu retat que hom acceptarà les conc lusions a què arribi i hom no en modif ica rà e ls resu l tats "

"Alguns estud is que he fet me' ls ha demanats a lgun Ajuntament o els he presentats a con­g ressos o sessions monogràf iques d ins la U n ivers itat Quan m 'encarreguen un estud i valo­ro la possib le ut i l itat d 'aquest per a la persona que fa la demanda i m i ro que hom l ' i nclogu i en el marc de la meva recerca . "

Altres investigadors ( m inoritar is) no estan d isposats a fer treba l ls per encàrrec, ja que consideren que és una investigació que estarà su ped itada a qu i la proposa :

" Ma i no he trebal lat per encà rrec, no ho accepta ria. Quan en el cu rs de la meva recerca he trobat a lguna cosa interessant ho he ofert a aquel la inst i tuc ió que en pog ués sorti r benefi­c iada . Per a mi, la cosa primord ia l és que la recerca t ingu i un i nterès c ientíf ic . "

Pel q u e fa a les relac ions entre e l personal d e recerca, n o sembla pas que h i hagi problemes, sobretot perq uè la majoria d ' investigadors treba l la per l l u r compte i no h i ha massa contacte entre els investigadors del mateix departament No obsta nt a ixò, un entrevistat ens ha d i t que :

" La U n iversitat és plena de travetes i guerres per a acced i r a ls l locs de treba l l i nteressants . "

4.- Productivitat de la recerca

El trebal l de recerca es natura l itza a través de les pub l icacions. Així s 'expressa la majoria d ' investigadors per­tanyent a ls d iversos à mbits d ' hu manitats :

" La pub l i cació de la recerca és im presc ind ible, és un mecan isme de d i fusió de nous co­neixements, a més d ' u n i ncentiu per als mateixos i nvestigadors . "

363

E l problema que han apuntat a lguns dels entrevistats en relació amb les publ icacions és l 'excés de treba l l s que hom publ ica sense acabar de po l i r . Són trebal ls fets per a a l la rgar e l currícu l um :

" S 'està produ int un fenomen terrib le, que és que per a ten i r un bon cu rrícu l um cal haver publ icat, haver fet comun icacions . Això és un problema internacional , e l de la gent que va darrera de qu i s igu i per poder pu bl icar . F ina lment les coses s ' inf len d ' una manera estranya, f ins a l l ím i t que h i ha revistes que tenen com a únic objectiu publ icar autors nove l ls . Aq ues­ta necess itat fa que hom pub l iqu i moltes bajanades o que ho faci prematurament . Hom pu­b l i ca molt, i per tant, coses d ' ínf ima qua l itat . "

" En l a gent q u e fa recerca s 'aprecia una excess iva pressa per a pub l icar , per a fer cu rrícu­l u m . E l nivell de les publ icacions no és massa bo "

Com ja apu nten e ls anteriors comentaris, el prob lema de l 'excés de pub l icacions és i nternaciona l , i és pro­vocat per la com petit iv itat que h i ha entre els i nvestigadors, bé s igu i per u na qüestió de prest ig i , bé per a obten i r una plaça de professor.

En genera l , e ls i nvestigadors no tenen massa problemes a l ' hora de pub l icar e ls treba l ls en forma d 'a rt ic les , però només les persones que ja tenen un nom i són coneguts a les editorials poden pub l icar en forma de l l i b res :

" He pub l i cat a lguns trebal ls i genera lment ha hagut d 'ésser en revistes, ja que és molt d i­f íc i l de pub l i car u n l l i bre si el tema no té un interès present molt actua l . No hi ha una pol ít i ca de pub l icació inst itucional per a investigació que aboni t reba l ls al marge d ' i nteressos molt i mmediats. "

" En H u manitats té una importància especial pu b l icar el t reba l l en forma de l l ibre, i és per això que l 'ed itoria l h i juga un paper molt especia l . "

E l n ivel l d e les revistes del nostre país sembla que és força acceptable, pel que d i uen els entrevistats :

"A l 'estranger h i ha a lguna revista que està m i l lor, però a part de les tres o quatre que són e l súmmum, les a ltres són d ' un nivel l semblant a l nostre. Podem dir que estem a nivel l e u­ropeu . Les noves d i rectri us i tendències a rriben i s 'adapten aqu í . H i ha a lgu nes revistes d ' u n cert prestig i . "

E ls compositors musicals q ueden u na mica a l marge del s istema de com u n icació a través dels l l i b res, cana­l itzen la feina sobretot a través dels encàrrecs que reben, i la seva difus ió, a través de la sala de concerts .

5.- Relacions entre les unitats de recerca

" No conec massa la i nvestigació que hom fa, perquè hi ha u na falta de com un icació. V iv im centrats en el nostre camp concret, a part que una de les característ iques de l nostre caràc­ter és l ' ind iv idua l isme, que ens porta a treba l lar cadascú pel seu compte . "

N o obstant l 'anterior comentari , l a majoria dels i nvestigadors mantenen relacions i contactes amb professors d 'a ltres un iversitats de l ' Estat espanyol i de l 'estranger. Però aquests contactes personals no sembla que f ru c­t if iq u in en u na relació inst itucional entre les un ivers i tats :

" En e l departament hi ha poca connexió entre la gent que invest iga, i hom ignora què fan al departament equ ivalent de la U .A. B . "

" Les relacions que hom estableix són m ín imes i mai n o són i nstituc ional itzades. Potser aquesta falta de comu n icació és deguda a la rutina i a la manca de recu rsos que ten im per a i nvestigar . "

D'a l t ra banda, a lguns i nvestigadors (especialment els d ' h istòria) expressen el temor que a lgú pugu i copia r-los la feina :

" E ls contactes tenen el per i l l de les còpies . Nosaltres ja ho hem sofert i anem amb molt de compte. "

" La publ ic i tat en i nvestigació és peri l losa, perquè et poden copiar el treba l l . El m i l lor és es­perar a ten i r la feina acabada . "

Aq uesta por a la còpia afecta, ig ualment, els treba l l s que hom fa en els congressos :

364

" E ls congressos resu lten peri l losos, perquè et poden robar les fonts docu mentals i les idees, i hom arriba a un extrem en què et fa por d ' i nformar del que fas . "

Però aquesta preocupació n o é s compartida per l a majoria dels entrevistats, q u e consideren que e l s congres­sos són molt út i ls , ja que permeten de estab l i r relacions i conti nuar en contacte amb altra gent que treba l la en el mateix ca m p :

" La ut i l itat dels cong ressos rau e n l a intercomun icació personal , a conèixer d i rectament e ls col · legues . "

"Jo sempre aconsel lo d 'anar a ls congressos perquè és molt posit iu d 'establ i r noves rela­cions o mantenir- les. Són interessants ta mbé per l' " i ntercanvi de cromets " que hom h i fa . H i ha molta gent enem iga dels congressos, però sempre és molt posit iu de veu re la gent i poder-hi xerrar, hom coneix moltes coses . La tradició oral és encara molt important per a la gent de l letres . "

" Constantment estic part ic ipant e n cong ressos, jornades, s i mpos is a n ivel l i nternaciona l , on fem uns contactes c ientífics molt va l uosos . "

Com ja hem pogut comprova r anteriorment. h i ha poca confiança entre e ls investigadors, h i ha por que un altre s 'aprofiti de la fe ina que hom ha fet. i pot crear un ambient q ue, en a lgun cas , a rriba a ser tan confl icti u com el que ens descriu un dels entrevistats :

" Dins la U n ivers itat hom no coneix e ls altres treba l ls de recerca que es porten a terme. AI nostre departament, per exemple, hom v iu una situació pèss ima de desavi nences perso­nals i labora ls . Parlo d ' u n cas particu lar, però em sembla bastant genera l itzab le . La gent gai­rebé actua els uns contra e ls altres . Com que la gent ve a fer cu rrícu lum, amaguen la re­cerca i la ut i l itzen com una arma , "

Una bona part dels entrevistats expressen, s i més no, que l ' i ntercanvi d ' i nformació entre e ls investigadors és bo, ja que e ls contactes entre els investigadors són freqüents i no s 'amaguen la feina e ls uns a ls a ltres .

Però ta l com ens ha d it un entrevistat. no deixa d 'ésser sorprenent el moti u pel qua l s 'estable ix una bona relació entre els i nvestigadors :

" No ten im prob lemes de relació perquè els investigadors som am ics, i amb l 'a ltra gent que trebal la en el meu ca mp tampoc no h i pot haver problemes, perquè e ls problemes neixen quan h i ha d iners per reparti r, per interès ; en el nostre treba l l no h i ha cap esperança de treure 'n un benefic i econòmic . "

6.- Recerca i indústria

Una bona part dels investigadors entrevistats consideren que el contacte amb la indústria pot ser interessant per a la investigació (entenent-la en genera l , no en el seu propi camp) . Això representaria una i njecció eco­nòmica per a ls equips de recerca, que podria revert i r en beneficis per a la indústria . El problema és que e ls mateixos investigadors són conscients de les l im itacions de la recerca que hom fa a l nostre país i consideren que és dif íc i l que la indústr ia es pugui interessar per la recerca un iversità ria :

" La indústria no és pa rt idària de perdre d iners, evidentment, i només i nverteix quan se sent que pot confiar-h i plenament. En les actua ls condicions econòmiq ues, la U n iversitat no té la poss ib i l itat d 'oferi r una i matge de crèd it científic a la i ndústria, en genera l . "

El contacte dels investigadors en H u manitats amb l 'empresa privada i la indústria, hom el fa especia lment a través de les editoria ls . Hi ha unan im itat a considerar que les ed itoria ls es l im iten a donar sort ida a la pro­ducció intel ' lectual que creuen que pot ser més acceptada pel públ ic en genera l . Segons un dels entre­vistats :

" Les ed itoria ls són e ls estim u ladors de la feina de l ' investigador. L 'ed itor aj uda a trebal la r amb una exigència, a fer les coses ben fetes . Altres ed itors, només pub l iquen les coses que són més comercials i tenen un rend iment econòm ic . "

E l paper d e les editorials com a divu lgadores dels treba l ls de recerca, és apreciat per a lguns investigadors i v i l ipendiat per d 'a ltres . Per a ls pr imers , l ' ed itorial és el vehicle que ut i l i tza l ' i nvestigador per a a rribar al púb l ic , i s i no potencien més els treba l l s d ' i nvestigació, és per manca de m itjans :

" Les ed itoria ls fan una feina de divu lgació de l a recerca . Quan hom prepara un l l i bre, hom aprofundeix el d ià leg entre autor i editor . En aquest d ià leg hom veu la necessitat de l 'obra , l ' i nterès que pot ten i r i s i es pot incloure en a lguna col · lecció . Les ed itoria ls tenen u n paper

important quant a divu lgadores de la recerca, però no tenen base econòmica suf ic ient per a fer -recerca o impu lsar-la, ja que compten només amb els seus m itjans "

365

Per a ls segons, l 'editorial només s ' i n teressa per aquel les investigacions que e ls seus estud is de mercat p re­veuen que t indran u n bon acol l iment :

" Les editorials fan la feina per a obten i r benef ic is , les persones que hi treba l len tenen u na feina molt poc autònoma, estan molt condicionades, i és cert que en a lguns estaments u n i­versitar is hom les m i ra amb u na m ica de menyspreu . "

Per a ls estud iosos del c inema é s dolent que no h i hagi contactes entre la Un iversitat i la indústr ia . L 'estud iant no es pot aprox imar a la rea l itat del c inema s i no coneix la problemàtica de l c inema des del punt de vista tècn ic .

E ls h istoriadors, l iterats i l i ngü istes només estan en contacte amb les editorials i les obres soc ia ls de les Caixes, les qua ls e ls permeten comerc ia l itzar a lguns de ls treba l ls , mentre que e ls compositors mus ica ls d iuen que no coneixen aquest tema, ja que no h i veuen cap para l · le l isme amb el món de la mús ica .

7.- Línies prioritàries de recerca

Malgrat que hi ha a lgunes opinions a favor d 'estab l i r unes l ín ies prioritàries de recerca, la major part de ls i n­vestigadors creuen que en ciències humanes el més prioritari no són les l ín ies de recerca, s inó l 'a jut a la in­vestigació. Hem recol l it e ls següents comenta ris per a i l · l ustrar el que d iem :

" Hom ha de coord inar però no plan if icar el treba l l de recerca . En el camp de les H u man itats no pot haver-hi d i rig ismes . "

" Les recerques human íst iques n o les hem d e d i rig i r amb l ín ies prioritàr ies . "

" No m ' agrada parlar de prioritats. Crec que cal protegir tota recerca que benefic iï la h istòria i la cu l tura del país . "

Hem observat que, en parlar d e la necessitat de no establ i r l ín ies prioritàries de recerca, a lguns i nvestigadors relacionaven aquestes línies amb una uti l ització selectiva de diners en temes específics. En concret. creuen que les l ínies prioritàries sign ifiquen una " xuclada " de recursos de les facultats humanístiques, destinada a afavorir les facultats tecnològiques i c ientíf iques. Per tal de donar suport a aquesta idea hem recol l it l 'opinió seg üent :

" U na societat necessita tres à mbits de referència, el tecnològic, el c ientíf ic i l ' human íst ic . Aquest darrer és el que sempre queda més abandonat . "

Aquesta actitud crítica dels investigadors en ciències humanes pot ésser motivada per la poca in formació que sobre el tema han donat les mateixes i nstitucions públ iques :

" No conec massa el tema de les àrees prioritàries, però em fa u na certa por. Suposo que seran les patums amb una certa inf luència polít ica les que marcaran les pautes . "

" H i ha u na g ran desorientació en l 'admin istració, i més a Cata lunya . Cada consel ler té u nes i dees (suposo que les dels seus assessors) , però jo no he vist que hom hagi fet u n gran debat sobre les prioritats de la cu l tura i la recerca . "

La desconfiança que aquest entrevistat té envers la General itat no és u nàn ime entre e ls i nvestigadors , però s í que és força estesa, pel fet que hom havia creat u nes expectatives segons les q ua ls la Genera l itat afavo­riria espec ia lment la recerca h u man ística, ja que, com d iu un dels entrevistats :

" La Genera l itat hau ria de veu re amb molt d 'afecte la recerca humanística . Hom pot fabr icar l 'asp irina a Alemanya, però Ramon Llul l hem d 'estudiar-lo nosaltres . "

E l tema de les l ín ies prioritàries preocupa els entrevistats, ja que si bé a lguns estan d 'acord que hom ha d 'es­tab l i r u nes prioritats, la majoria veuen en les l ín ies priorità ries un instrument que pot concentrar els recu rsos que hom destina a la recerca en genera l cap a i nvestigacions de ca i re tecnològ ic .

Davant aquest fet, a lguns dels entrevistats plantejaven la ut i l itat rea l que poden ten i r els treba l l s que hom vo l impu lsar en les tecnolog ies punta, i aquesta és la resposta que h i donen :

"Tenint en compte la manca de recursos humans i materials que pateix el nostre país, no tindria sentit pretendre organitzar i planificar la recerca amb vista a situar-nos a l'avantguarda de la inves­tigació tecnològica, no hi ha mitjans per a potenciar tecnologies puntes ni trebal ls inèdits . "

De fet. e l que demanen és q u e les línies prioritàries contempl in u n s temes suf icientment a mpl is de manera que no qued in sense ajuda e ls treba l l s que no tenen u n resu ltat immediat .

366

8.- Projecció social de la recerca

Han estat molt pocs e ls entrevistats que han fet referència a aquest tema a l l l a rg de les entrevistes rea l i tza­des. Els qu i han fet a lguna aportació creuen que la recerca té poca inf luència en la vida social del país, tot i q ue, en a lguns casos, tracten problemes molt concrets ( la local ització industria l , les xarxes viàr ies, l 'engran­d i ment del port. l 'e ix transversal , els túnels, e ls a iguamol ls de l ' Empordà, el pantà de R ia lb , etc . per part de ls geògrafs) que afecten d i rectament la societat.

Aq uesta falta d ' i nterès social és deguda, pr incipa lment. a la mala d ivu lgació que hom fa dels treba l ls de re­cerca . El púb l ic no està assabentat dels estud is que hom fa, ni de la importància que tenen, i si hom no té cura del vessant i n formatiu no ho sabrà mai .

Aq uest problema, l ' exposa a ix í u n de ls entrevistats :

" Les recerq ues, enca ra que t ingu i n un bon n ivel l c ientífic, han de ten i r u na vessant impor­tant de divulgació . E ls a rticles d 'en Pau Vi la, per exemple, sortien a la premsa d iària . D iuen que " l ' heroi no és fort s i no es recolza en les masses ; a la recerca l i passa el mateix S i no ho fem així , q uedarem m itja dotzena de " savi s " perd uts en u n racó. "

L'opin ió més contundent ens la dóna u n altre entrevistat que d i u :

" La nostra societat n o ofereix avantatges n i fac i l itats per a l desenvolupament d e l a recerca . "

Hom podria resum i r l 'op in ió dels entrevistats sobre aquest tema e n una frase, " la societat no s ' i nteressa mas­sa pel tema de la recerca " ; s i bé admeten que els darrers anys hom ha notat un canvi en la menta l itat de la societat i dels poders públ ics, i sembla que les coses comencen a anar per un a ltre cam í .

E l s músics són els més crít ics de cara a valorar l 'op in ió que la societat té de la recerca. La seva opin ió podria q uedar ref lectida en e l següent comentari d ' un dels entrevistats :

" Hom considera el músic com un " pelagal l s " que no serveix de res i , en canvi , hom dóna un cert crèdit a u n títo l u n iversitari d ' u na persona poss iblement molt incompetent . Hom no té cap respecte per a l músic , quan a Europa el veneren . "

367

,

AS SAI G D E S I N TE S I

E ls científ ics solen expressar-se d 'acord amb un ampl i venta l l de parers d iferents, a voltes contrad ictoris, so­bre les coses i les s ituacions que config u ren l l u r treba l l . Hi ha, però, un nombre de qüestions que fàc i l ment semblen concitar l 'expressió de parers quasi unàn i mes.

Les qüestions detectades com a s ign ificatives d 'a l lò que interessa o preocupa els i nvestigadors de Cata lu nya han estat les següents :

- Les institucions i els organismes de recerca a Catalunya comencen a disposar dels equi­paments necessaris per a dur a terme programes de qualitat. No hi ha, però, recursos su­

ficien ts per a atendre les despeses induides per la mateixa operativitat d'aquests equipa­

ments : despeses de personal tècnic i despeses de man teniment, amortització i substitució.

- El nombre d 'investigadors en formació encara no és prou alt dins el sector cien tífic i tec­

nològic de Catalunya. D 'altra banda, la càrrega docent dels professors universitaris in volu­

crats en recerca és, en general, massa alta.

- Malgrat que els darrers anys hom ha fet esforços notoris per a racionalitzar el foment i el desen volupament de la recerca, les polítiques cien tífiques són encara inconnexes.

- Cal establir unes prioritats de recerca d'acord amb les necessitats del país. Però d 'això no es pot desprendre una marginació de les ciències no tecnològiques.

- Les publicacions en revistes i llibres de difusió internacional i les patents d'innovació tec­

nològica són la plasmació més convenient del treball d'investigació.

- La relació del món universitari amb el de l'empresa és més i més freqüent. Però no per això aquesta relació es troba exempta de dificultats.

- Hom no valora prou la projecció cultural, social i econòmica de la recerca. Roman encara massa estesa la idea que l 'investigador és generalment una persona poc pràctica que viu desconnectada dels problemes reals.

Les anteriors qüestions no són ga i re l l unyanes de les assenya lades per altres co l · lect ius c ientíf ics . D 'acord amb u n informe que elaborà la Societat Sigma Xi (S IGMA Xi , 1 987) , hi ha quatre qüestions que foca l itzen majoritàriament l ' i nterès dels membres de la comu n itat c ientíf ica :

- La interrupció de fons destinats a la recerca.

- La manca de comprensió que la societat mostra envers el treball de l 'investigador.

- L 'excessiva politització de la recerca.

- La manca d'una formació veritablement interdisciplinària dels investigadors.

ÉS cosa ben sabuda que la qua litat de la recerca no depèn necessàriament del nombre total de pub l icacions produïdes. U n i nd icador adient és la f reqüència amb què les publ icacions dels i nvestigadors d ' u n país són

368

citades per investigadors a l iens. U n a lt re ind icador, metodològ icament més a l 'abast. és l ' evol uc ió tem poral del nombre de treba l l s que els investigadors publ iquen en revistes de d i fus ió internacional , ana l itzades pels g rans bancs de dades. Va l a d ir q ue, segons aquest i nd icador, la prod ucció científ ica espanyola en els ú lt ims anys mostra u n notori augment en comparació de ls períodes anteriors . La tau la 1 mostra aquest fet a pa rti r de les dades pub l icades per PASCUAL ( 1 989 ) . En relació amb el total d 'enregistraments anua ls del Science Citation I ndex (SC I ) , del Social Science Citation I ndex (SSCI) i de l 'Arts & H u manit ies Citat ion I ndex (AH C I ) , la presència espanyola va ésser, l ' any 1 988, d ' un 1 3 .4 per mi l . d ' un 2 ,0 per m i l i d ' u n 2 , 7 per m i l . respecti­vament . L 'any 1 982, aquesta presència només e ra d ' un 8 per mi l , d ' u n 1 ,2 per m i l i d ' u n 1 , 1 per m i l , res­pectivament .

E l SC I ofereix la poss ib i l itat d 'acced i r a ls àmbits c ientífics que aquesta base de dades ha estab lert per a l 'a­nà l is i b ib l iomètrica de les revistes . Les taules 2-9 i nd iquen els àmbits SCI q ue, a l l la rg del període comprès entre l 'u de gener de 1 987 i el vint de març de 1 990, havien comptab i l itzat un cert nombre de pub l icacions, e ls autors de les q ua ls -un com a m ín im- eren membres d ' un organ isme amb seu a Barcelona-c iu tat o bé a Barcelona-província . U n total de 92 à mbits foren anal itzats. A les tau les 2-9 hom ha agrupat e ls àmbits SCI segons els epígrafs generals de la U N ESCO (codi de dos d ígits ) : matemàtiques, f ís ica, qu ímica, c iències de la vida, c iències de la Terra, c iències agronòm iq ues, c iències mèdiques i c iències tecnològ iques .

La pr imera colu m na ( B ) de les tau les 2-9 ind ica , en tants per mi l , la presència de Barcelona a l 'à mbit SC I cor­responent. La segona columna (T) i nd ica , per a cada àmbit. el total d 'enregistraments existent a la base de dades . E ls valors de la tercera colu m na (M) són s ign if icati us de la presència de Madr id , també expressada en tants per m i l , als àmbits del SCI prèviament assenyalats . Les dades per a Madrid foren obtingudes d u rant el mateix període de consu lta on fine que fou esmerçat per a l 'obtenció de ls va lors corresponents a Ba rce­lona. La quarta colu m na ( N R ) de les tau les 2-9 ind ica el nom bre de revistes de d ifus ió internacional que e l SCI anal itza en cadascun de ls àmbits .

La tau l a 1 0 ind ica les presències mitjanes de Barcelona i de Madrid en cadascun dels àmbits genera ls asse­nya lats a les Tau les 2-9. U ltra la possib le existència d 'a lgu nes om issions rel levants, és obvi que les dades sector ia ls obtingudes no són a l ienes a l decantament del Science Citation I ndex vers a la producció c ientíf ica en l lengua ang lesa . Cal remarcar el fet que l 'aportació g lobal de la Repúbl ica Federal d 'Alemanya, F rança , I tà­l i a i Espanya, a l 'esmentada base de dades, només representa un 1 5% del total anua l d 'enregistraments. D 'a l­tra banda, sembla prou evident que la producció científica en e ls à mbits tecnològics es d i r igeix vers a ltres mitjans de difusió, no necessàr iament vers e ls art ic les en revistes .

D'acord amb els en reg istraments produïts a la base de dades SC I , la relació entre el nombre de pub l icacions de Barcelona, de Madrid i de la resta de l ' Estat és ind icada a la f ig u ra 5 .

La tau la 1 1 i les f igures 6, 7 i 8 i l · l ustren altres consu ltes del t ipus on fine fetes a l a base d e l S C I , però ara només concernent els s is pr imers mesos de l ' any 1 990. A la f igura 7 , el nombre de pub l icacions assignat a Cata lunya ha estat i nferit a part i r de les dades que pertoq uen a Barce lona, G i rona, Tarragona i Lleida (tau la 1 1 )

Les f igures 9 i 1 0 mostren els resu ltats corresponents a les consu ltes fetes en el Social Science C itation I n­dex i l 'Arts & H u man it ies C itation I ndex, respectivament. Aqu í, de nou hom no pot ignora r el decantament de les bases consu ltades vers els trebal ls en l lengua anglesa.

La ponderació dels ind icadors d 'activitat investigadora a Cata lunya (taules 2-1 1 i f igures 5- 1 0) passa, neces­sàr iament. per l 'anà l is i de dos factors decis i us : d ' una banda, e ls recu rsos humans existents per a la recerca ; d ' u na a ltra banda, e ls recursos f i nancers que h i entren en joc.

Les f igures 1 1 , 1 2 , 1 3 i 1 4 mostren a lgu nes dades sobre els recu rsos humans que d ' u na manera plena o parc ia l d uen a terme l 'esmentat t ipus d 'activitat. En relació amb la t itu lac ió del personal d 'empreses que es troba immerg it en tasques de recerca i desenvolupament ( R + O) a Cata lunya, la fig u ra 1 5 ind ica els percen­tatges corresponents . Pel fet que aquests percentatges han estat obtinguts a través d 'enquesta ( C I R IT-U PC, 1 990 ; I EC, 1 990) , les f igures 1 6 i 1 7 presenten l ' evolució rea l del nombre de t itu lats superiors a l s i de l ' I ns­titut de Recerca i Tecnologia Ag roal imentàries ( I RTA) i del Laboratori Genera l d 'Assa igs i I nvestigacions ( LGAI ) , respectivament ; d ues empreses d e l a General itat d e Cata l unya q u e actuen notòriament e n e l sector d e R + O ( i de l ' assaig tecnològic pel que fa a l LGA I )

E l segu it de dades i ncloses a l es f igu res 1 8-30 pretén donar una vis ió ordenada de les pr incipals magn ituds f inanceres que i ntervenen en la conf iguració de la recerca c ientíf ica i tecnològ ica a Cata lunya . Hom ha pro­curat de reco l l i r totes aquel les quant if icacions que foss in el resu ltat d ' u na elaboració metodològ ica rigorosa, d 'acord amb els criteris acceptats i nternacionalment. Hom no pot ignorar, però, l ' ex istència d 'a lgunes d if ic u l­tats afeg ides quan es tracta d 'anal itzar la reg ional ització de la despesa en R + O de l 'Adm i n istració centra l , de ls organ ismes de recerca estatals i de les empreses i mplantades, s imu ltàniament. a Cata lu nya i a la resta

369

de l ' Estat. A més a més, la coex istència de d iverses accions que provenen de l 'Admin istració centra l . l 'Ad­min istració a utonòmica i l 'Admin i st ració local fa que la detecció i l 'anà l is i de la R + D a Cata l u nya present i , d ' an­tuv i , u na certa complexitat .

Pel que fa a ls anys 1 984 i 1 987 , la f igura 1 8 mostra d ' una manera comparat iva les quantitats més represen­tatives de la despesa interior bruta en R + D ( D I RD) a Cata lunya. Les dades han estat extretes de l 'estud i pe­riòd ic que sobre aquesta qüestió duu a terme la Comissió I nterdepa rtamental de Recerca i I nnovació Tecno­lòg ica (C I R IT-U PC 1 987, 1 990) .

L'est imació del va lor del P I B de Cata l unya per a ls anys 1 984 i 1 987 fou de 4, 982 i de 6 ,573 b i l ions pta . , res­pectivament . Això fa que el coneg ut paràmetre (D I RD/P I B ) prengu i en el cas de Cata l unya els va lors següents : 0 ,38% , l ' any 1 984, i 0 .46 % , l ' any 1 987. L'esforç en R + D del conjunt de l ' Estat fou , l ' any 1 987, d ' u n 0 ,68% del P IB ( I N E , 1 990) Cal remarcar que en l ' i nterva l 1 984-1 987, el paràmetre ( D I R D/PI B) estatal assol í u n creixe­ment del 36% . En el mateix interva l , el paràmetre ( D I RD/P I B ) de Catalu nya només assol í un creixement del 2 2 % .

A l a f igura 1 8, hom tam bé comprova q u e e l percentatge d e participació del sector púb l ic a l a despesa total en R + D a Cata l u nya passa d ' u n 38, 6% , l 'any 1 984, a un 50, 0% , l ' any 1 987 . Aquest creixement relat iu -ju n­tament amb u na d isminuc ió del percentatge de pa rt ic ipació del sector d 'empreses- config u ra , per a l 'any 1 987, una estructura de la despesa en R + D a Cata lunya que s 'a l l u nya de la detectada a nivel l estatal (f i gu ra 1 9) La part ic ipació de la D I R D de Catalunya en la D I R D estata l hauria estat. l ' any 1 987, d ' u n 1 3 ,8% Això s ign if icar ia una d isminució de dos pu nts en relació amb el percentatge de partic ipació que assolí Cata l u nya l 'any 1 984 ( C I R IT-U PC, 1 984 ; 1 990) .

Atesa la importància relativa de la despesa en R + D de les u n ivers itats (a Cata lu nya el 20 ,3% del tota l ) , les f igures 1 8 i 1 9 presenten aquesta magnitud d 'u na manera ind iv idua l itzada L'any 1 987, la despesa en R + D d e les u n iversitats de Cata lunya representà el 1 8, 1 % de la despesa en R + O del sector u n iversitari estata l .

La f igu ra 20 i l ' l ustra l ' evo l ució de l a despesa estatal e n R + D a l l larg d e l tr ienni 1 987- 1 989 ( I N E , 1 990) . L 'e­voluc ió de la D I RD estata l no mostra cap variació notòria en els percentatges de contribuc ió de cada sector (vegeu-ne les xifres amb parèntesis de la f igura 20). En efecte, hom constata que e l percentatge de partici­pació de l sector un ivers itari tendeix a romandre estable dins la banda del 1 5 , 5- 1 6 ,0% . Pel que fa a ls a ltres dos g rans percentatges de partic ipació sectoria l : e l de l 'Ad m in istració públ ica i el d 'empreses (púb l iques i p ri­vades) , la tendència evol utiva del percentatge del segon sector és la de créixer l leugerament en detr iment del percentatge del pr imer.

En el supòsit que per a ls anys 1 988 i 1 989 els percentatges de part ic ipació de Cata l unya a la D I R D estatal no foss in ga i re d iferents dels assol i ts l 'any 1 987, les dades de la figu ra 20 permeten d 'obten i r u na p rimera estimació de la D I RD de Cata lu nya per a ls anys 1 988 i 1 989 : 36. 670 i 44.240 m i l ions pta . corrents, respec­tivament. En relació amb aquestes quantitats esti matives, la contribució del sector u n ivers i ta ri de Cata l u nya seria de 7 .637 m i l ions pta . , l ' any 1 988, i de 9 . 1 70 m i l ions pta . , l 'any 1 989.

La despesa en R + D de les un ivers i tats se sol ca lcu lar mitjançant l 'ap l icació d ' u n cert percentatge a l press u­post de despesa tota l d 'aquestes inst ituc ions. En l 'actua l itat, la Comisión I nterdepartamenta l de C iencia y Tec­nolog ía (C I CYT) considera que un 20% és un percentatge prou representati u . La C I R IT ap l ica tam bé corrent­ment el mateix criteri . La fig u ra 2 1 mostra les estimacions corresponents als anys 1 986, 1 987 i 1 988. Ca l remarcar que l ' est imació de 7 . 900 m i l ions pta . per a l 'any 1 988 és prou coherent amb la quantitat ja esmen­tada de 7 . 637 mi l ions pta . , obtinguda a part i r dels percentatges de participació de Cata l unya a la D I R D estata l .

H i h a , però, un a l t re criteri p e r a ca lcu lar l a despesa en R + D de les un iversitats (C I R IT-U PC, 1 990) . En aquest. hom cons idera la determ inació dels su mands següents :

1 - Despesa equ ivalent a 1 13 de la despesa de personal docent .

2 .- Subvencions per a infrast ructura i projectes de recerca .

3 .- Recu rsos obt inguts mitjançant conven i o contracte.

La determi nació dels sumands anteriors per a l conjunt de la despesa en R + D de les u n iversitats púb l iques de Cata lunya, donà , l ' any 1 987, un total de 7 .062 , 2 mi l ions pta . ( f igura 22 ) E l cà lcu l d ' 1 /3 de la despesa de personal docent donà la quantitat de 4 .307,9 m i l ions pta . (6 1 ,0% del tota l ) . E l s recursos atrets m itjançant s u b­venció, conven i i contracte foren uns 2 .754,3 mi l ions pta. (39 ,0% del tota l ) . Cal remarcar que la quantitat total de 7062 , 2 m i l ions pta . és només un 1 3% més g ran que l 'obt inguda m itjançant el cà lcu l del 20% del pres­supost total de despesa (f igu ra 2 1 )

La capacitat de les un ivers i tats per a atreure recursos a l iens i el desenvo lupament investigador d 'aqu estes

370

i nstituc ions són, de fet. dos elements i nteract ius . Hom pot copsar l l u r importància a parti r de l seg u i ment tem­poral dels sectors i nd icats a la fig ura 22 .

L'any 1 988, Cata lu nya obti ngué, pe r a un total de 1 39 projectes aprovats per la C I CYT -programa de Pro­moción G eneral del Conoc im iento- la quant itat de 852.4 m i l ions pta . L'any 1 989, el nombre de projectes aprovats fou de 1 06 per a un total de 636,0 m i l ions de pessetes (f igura 23) Pel que fa al f i nançament pro­vinent del Plan Nacional de I + D, Catalunya obt ingué entre els anys 1 988 i 1 989 un tota l de 1 56 projectes , sumant u n total de 2 .2 1 2 , 1 m i l ions pta . (f igura 24) La f igura 2 5 ind ica la d i stribució del total de recu rsos apor­tats per la C I CYT a Cata lunya, l ' any 1 989 . Cal remarcar que el l l i u rament de la subvenció per a projectes té l loc norma l ment en tres anua l itats.

D'acord amb les dades de les f igures 23 i 24, l ' any 1 989, la C I CYT subvencionà a Cata l unya 206 projectes per un total de 1 .959,9 m i l ions pta. Aquesta darrera quantitat s ign if ica un 28.4% del tota l repartit a n ivel l de l ' Estat : 6.896 m i l ions pta . (C I CYT, 1 990) L'any 1 983, la part ic ipació de Cata lu nya en el conjunt de projectes subvencionats pel Fondo Nacional de Oesarrol lo de la I nvestigación Científ ica y Técn ica fou només del 1 7 ,8% ( M EC, 1 985) . En el cas de l s projectes concertats, l 'aportació de l COT I a l conju nt de projectes contractats a Cata lu nya s ign i f icà , l 'any 1 983, el 22 ,7% del total de l ' Estat (MEC , 1 985) . L'any 1 986, la part ic ipac ió de Ca­ta l unya en aquest concepte fou d ' un 37% (SEBASTIÀ. 1 988) .

La f ig u ra 26 dóna u na estimació dels nivel ls de subvenció i de contractació assol i ts , l ' any 1 989, pel conju nt de les un iversitats púb l iques de Cata lunya : 4 .047 m i l ions pta . En re lació amb l ' any 1 987 (sectors 2 i 3 de la f igura 22) , l 'esmentada quantitat s ign ifica un creixement del 47% . D 'altra banda, la quant itat de 4 .047 m i l ions pta . -aconsegu ida extramurs pel conjunt de les u n iversitats públ iques de Cata lunya, l 'any 1 989- represen­taria el 44% de la corresponent despesa g lobal en R + O d 'aquest sector (vegeu-ne l ' anterior comentar i de la f ig u ra 20). L'any 1 987, la quantitat aconsegu ida extramurs representà e l 39% del corresponent total (7 .062 ,2 mi l ions pta . ; f ig u ra 22 ) .

E l 1 5 , 2% de l 'esmentada quantitat de 4 .047 m i l ions pta . correspon a les aportacions de l Gabinet Tècn ic de Recerca de la D i recció G eneral d ' U n ivers itats.

En relació a m b la quantitat global de 1 .424 mi l ions pta . , concernent el concepte de contractes de les u n iver­sitats de Cata l u nya amb l 'empresa privada, la Un ivers itat Pol itècnica de Cata lu nya hi partic ipà amb el 66.4 % , l a U n ivers itat d e Barcelona amb e l 20,0% i l a U n ivers itat Autònoma d e Barcelona amb e l 1 3 ,6% restant Ara bé, aquesta quantitat de 1 .424 m i l ions pta . només representa el 4 1 , 5% de la contractació global (contractes amb empreses privades més a ltres organismes) de les un iversitats de Cata l unya d u rant l 'any 1 989 : 3 .427 m i l ions pta . D 'aquesta quantitat. e l 49 ,2% pertoca a la Un iversitat Pol i tècn ica de Cata lu nya ; el 29 ,8% a la U n iversitat de Barcelona, i e l 2 1 ,0% a la Un ivers itat Autònoma de Barcelona (PU IG, 1 990)

La f igura 27 representa l 'evolució dels recu rsos que Cata lunya ha atret globalment del Fondo de I nvestiga­ciones Sanitarias de la Segu ridad Social ( F I SSS)

En e l context de la recerca c ientíf ica i tecnològica a Cata lunya , les f igures 28, 29 i 30 i l · l ustren, f ina l ment. l ' evoluc ió d 'a lguns pressupostos rel levants.

Com a punt de transició entre el present assaig i la descr ipció subsegüent d ' u n itats de recerca a Cata l unya, la f igura 31 ind ica els països que han estat més citats d ins l 'apartat de relacions externes a les pròpies u n itats de recerca . D ' u n conju nt global de 2 .4 1 2 citacions, un 56% correspon a relacions establertes d ins l ' àmbit de l ' Estat espanyo l . Segueixen F rança ( 1 2 , 6% ) ; Estats U n its (8,2% ) ; G ran Bretanya (5 ,0% ) ; I tà l ia (3 ,6% ) ; Ale­manya (3, 3 % ) . Països Baixos ( 1 , 5 % ) ; Bèlg ica ( 1 , 0% ) ; Portugal ( 1 ,0% ) . Su·'ssa (0 ,8% ) ; B ras i l (0, 7 % ) ; Canadà (0, 7 % ) ; Argentina (0, 5 % ) ; Mèxic (0 , 5 % ) ; Suècia (0, 5% ) ; Xi le (0, 5 % ) .

"

G RA F I Q U E S

160

140

120

100

80

60

40

20

o

Fig u ra 1 . Aproximació socio l òg ica a ls I nvest igado rs de Catal u nya

Nombre d ' entrevistats per àrees de la C iència i Tecno log ia

l I I

I . Ciències Exactes i Naturals 1 1 . Engi nyeria i Tecno log ia I I I . Ciències Mèd iq ues IV . Ciències Ag ro nò m i q ues V. Ciències Socials VI . H u man itats

I I I I V

� j r / . . n ; ,

� ............. �v ��I/ V VI

Figu ra 2 . Aproximació socio lòg ica a ls I nvesti gado rs de Cata l u nya Edat de ls entrevistats , en percentatge

de 31 /40 anys

de 41 /50 anys de 25/30 anys

més de 65 anys

de 61 /65 anys

de 51 /60 anys

Fi g u ra 3 . Ap roximació socio lòg i ca a ls I nvest igado rs de Cata l u nya Nomb re d ' entrevistats per I nst ituc ions

U n ive rs itat

368

21

CSIC

Empreses

M useus , B i b l i oteq ues i Arxi us

D i putac ions i Aj u ntaments

General itat

Fig u ra 4 . Aproximaci ó socio lòg ica a ls I nvest igado rs de Catal u nya Centres Un iversitar is i CS I C

Un ive rsitat Po l itècn ica

de Cata lu nya (U PC)

nombre d 'entrevistats : 389

U n ive rsitat Autònoma de Barce lona

(UAB)

Un iversitat de Barce lona

(UB)

Centres p rivats

CS IC

Centres Mèd ico-hosp italar is

Fig u ra 5 . Nomb re de pub l i cacions de Barce lona i de Mad rid en re lac ió amb les de l ' Estat . Base de dades de l SC I . Anys 1 987 ,

1 988 , 1 989 i e l pe r íode comp rès f ins a la data de consu lta on I¡ne e l 28 d ' agost de 1 990

Mad r id 1 0 . 51 7 (30 ,4%)

Resta de l ' Estat 1 6 . 343 (47 , 2%)

Barce lona 7 . 743

(22 , 4%)

Total Espanya: 34 . 603

3000

2500

2000

1500

1000

500

o

Figu ra 6 . Nombre de pub l icacions de Barce lona en comparació amb a lt res ci utats . SC I , gener-j u ny 1 990

Barce lona L ió He ide lberg M i l à Madrid Mun i c Montréal To ronto

Fi g u ra 7 . Nomb re de pub l icacions de Cata l u nya en comparac i ó amb a ltres te rrito r is . SC I , gener-j u ny 1 990

(en m i le rs)

B

6

4

2

o

� /

'-----"v

, / 11 '/ /

L----..-----"V L----..-----"V Cata lu nya Massachusetts M i n nesota

,L. /

L----..-----"V F lor ida

?. /

L----..-----"V Québec Ontar io

Fi g u ra 8 . Nombre de pub l i cacions d ' Espanya en comparaci ó amb altres estats . SC I , gener-j u ny 1 990

(en m i le rs)

25

20

15

10

?- / / �

5 / 71 ,/ /

o L....--___ V Suïssa

L....--___ V L....----JV ",--_V Espanya Països Baixos Ità l ia

, / 7

I-.---JV França

?- -7

Io...--__ V RFA

Figu ra 9 . Nomb re d e pub l icac ions de Barce lona en comparació amb a ltres c i utats . Base de dades de l Socia l Science C itat i on I ndex (des de l 1 972 fi n s a la data de consu lta e l 2 de j u l i o l d e 1 990)

(en m i le rs)

20

15

10

5

o Barce lona L ió Madr id

, ,. ¡:. / L..--___II/

i / I

L..--___�I/

/ I i

L-__ V M i l à He ide lbe rg Mun i c Montréal To ronto

Fig u ra 1 0 . Nomb re de pub l i cacions de Barce lona en comparació amb altres ci utats . Base de dades de l 'A rts & Human it ies Citat ion I n dex

(des de l 1 980 fi ns a la data de consu lta e l 2 de j u l i o l de 1 990)

( en m i le rs)

7

6

5

4

3

2

1

o Barce lona M i l à Lió He ide lberg M un i c Madr id Montréal To ronto

Fig u ra 1 1 . Recu rsos h umans per a la recerca a Cata l u nya

Madr id 30%

Resta del l ' Estat 54%

Personal un i vers itari i de l CS I C ( 1 985) Tota l : 29 . 757 (MEC , 1 986)

Cata lu nya 1 6%

Mad r id 44%

Cata l unya 25%

País Basc 1 5%

Resta de l ' Estat 1 6%

Personal ded i cat a R + D (en equ iva lent a ded icació p lena) Secto r d 'emp reses ( 1 987) Total : 6 . 835 e . d . p . ( I N E , 1 990)

(en m i le rs)

8 -

6 -

4 -

2 -

o -

Figu ra 1 2 . Nombre de p rofesso rs a les u n ivers itats de Catal u nya ( I EC 1 990)

84/85 85/86

UAB

86/87

UPC UB

87/88

D total

88/89

Fig u ra 1 3 . Nombre de beq ues a les Un ivers itats de Catal u nya a càrrec de l P lan de Fo rmación de Personal I nvesti gado r

(MEC 1 985 , 1 987)

Any 1 984 Any 1 987

Cata l unya

87%

Resta de l ' Estat

tota l : 2 . 076 total : 2 . 798

180 -

160 -

140 -

120 -

100 -

80 -

60 -

40 -

20 -

o -

Fi g u ra 1 4 . Evo l uc ió de l persona l de ls i nst ituts de l CS IC a Cata l u nya ( I EC 1 990)

Científ ics Tècn ics

c===J 1987 � 1990

Ajudants i Auxi l iars

Titu lats de g rau m itjà

Fi g u ra 1 5 . Titu lac ió de l persona l d ' emp reses que d u u a te rme tasq ues de R + O a Catal u nya ; en percentatges

(C I R IT-U PC , 1 990 ; I EC , 1 990)

1 987

Titu lats super iors

Resta de pe rsona l

Titulats de g rau

m itjà

1 990

Titu lats superi o rs

Resta de personal

Figu ra 1 6 . Evo l uc ió de l personal p rop i de l ' I nst itut de Recerca i Tecno log ia Ag roal imentàries

( I RTA , 1 988)

Any 1 985 Any 1 987

Titu lats de g rau m itjà Titu lats super iors Titu lats su per iors

Docto rs

60%

Resta de personal Resta de personal

Total : 1 60 Tota l : 204

Titu lats de g rau m itjà

F igu ra 1 7 . Evo l uci ó de l persona l p rop i de l Labo rato ri Gene ra l d 'Assa igs i I nvesti gacions ( LGAI , 1 990)

Any 1 984

Total : 66

Titu lats superio rs

Titu lats de g rau

m itjà

Resta de personal

Any 1 989

Titu lats super iors

40%

52%

Resta de persona l

Tota l : 75

Figu ra 1 8 . Despesa i nte ri o r b ruta en R + D a Catal u nya (C I R ll-U PC , 1 987 ; 1 990)

Any 1 984

3 1 ,4%

Tota l : 1 8 . 988 m i l i ons pta 0 , 38% de l P I B de Cata lu nya

Any 1 987 1 . Ad m i n istració central 2. General itat 3 . U n ivers itats 4 . Ad m i n i stració local 5. Empreses 6. Altres entitats i fons estrangers

2

2 1 ,4%

.' ' 6 1(0 , 6%)

Total : 30 . 596 , 1 m i l i ons pta 0 , 46% de l P I B de Cata lu nya

Figu ra 1 9 . I n d icado rs de despesa i act iv itat en R + D a Cata l u nya i a Espanya per secto rs d ' execució . Any 1 987

Espanya

26 , 3%

���§.§��'I ( 0 , 9%)

Total : 221 . 247 m i l ions pta ( I N E 1 990)

Catalu nya

(0 , 6%)

Tota l : 30 . 596 , 1 m i l i ons pta (C I R IT-U PC 1 990)

1 . Ad m i n istració púb l ica 2. U n ive rs itats 3 . Empreses (púb l i q ues i p rivades) 4. Estranger

Fig u ra 20 . Despesa en R + D a l ' Estat espanyo l ( I N E 1 990 : 1 987 dades def in it ives ; 1 988-89 dades estimatives)

(en m i l e rs de m i l io ns)

200 -

150 -

100 -

50 -

(0 , 9%)

0 - �

(59 , 0%)

(58 , 2%)

(57 , 3%)

2 1988 3 4 2 1989 3 4

D i _ 2 3 4 Estranger Un ive rs itats Adm in istrac ió Empreses

púb l i ca ( púb l i q ues i p ri vades)

10 -

8 -

6 -

4 -

2 -

o -

Fig u ra 2 1 . Estimac ió de la despesa en R + D a les u n ive rs itats p úb l i q ues de Cata l u nya , en m i l e rs de m i l i o ns de pta

( I EC 1 990)

6 , 224 ]

5 ,450 >

1986 1987 1988

UAB UB upe D total

7 , 900 ]

Fig u ra 22 . Estimac ió de la despesa en R + O a les u n ive rs itats p úb l i q ues de Catal u nya

(C I R ll-UPC 1 990)

Any 1 987

1 4 , 5%

24 ,5%

Total : 7 . 062 , 2 m i l ions pta

1 . Despesa equ ivalent a 1 /3 de la despesa de personal docent

2. Su bvenc ions

3. Conven is i contractes

F igu ra 23 . F inançament C I CVT per a p rojectes de recerca a Catal u nya D i str i buc ió segons les g rans àrees de la c iencia i la tecno log i a

( I EC 1 990) P rog rama Promoción General del Conocim iento

23 ,5%

I I I

Reso l uc ió de l ' any 1 988 852 . 404 . 200 pta ( 1 39 p rojectes)

I I I Reso l uc ió d e l ' any 1 989

636 . 007 . 000 pta ( 1 06 p rojectes )

Ciènc ies exactes i natu ra ls

I I Eng i nyeria i Tecno log ia I I I Ciènc ies mèdiq ues IV Ciències ag ronòmi ques V Ciències socia ls VI H u man itats

Figu ra 24 . F inançament C I CVT per a p rojectes de recerca a Cata l u nya D istr i b uc ió segons les g rans àrees de la c iènc ia i la tecno l og i a

( I EC 1 990) Plan Naciona l de 1 + D

�< <I V-VI

Reso l uc ió de l 'any 1 988 888 . 254 . 594 pta

(56 p rojectes)

Ciències exactes i natu rals

1 1 Engi nyeria i Tecnologia

I I I Ciències mèd iq ues IV Ciències ag ronòmiq ues V Ciències socials VI H u man itats

Reso luc ió de l ' any 1 989 1 . 323 . 93 1 . 380 pta

( 1 00 p rojectes)

Figu ra 25 . Subvenc ió de l a C I CVT per a p rojectes i despeses d ' i nfrastructu ra a Cata l u nya , en m i l i ons pta

1800 -

1600 -

1400 -

1200 -

1000 -

800 -

600 -

400 -

200 -

o -

( I EC 1 990) . Reso l uc ió de l ' any 1 989

I I

· r

Projectes de les Un ivers itats

l1 / 7

L-----r-�v I

Projectes de ls Projectes I nstituts de l CS IC altres o rgan ismes

a Catalu nya

I ¿ 7

I

L---__ �V I

I nfrastru ctu ra

--C'I:S

+-' Cl.. en e o

E e el)

--

Figu ra 26 . Estimac ió de la despesa u n ivers itàr ia en R + D a Cata l u nya , sense comptar-h i cap q uantitat i nfe ri da de les despeses

de persona l docent . Any 1 989

2000 -

1500 -

1000 -

500 -

o -Subv . C ICYT Subv . F ISSS Subv . DGU-GTR Contractes amb

empreses p rivades

..-.. ro

+-' o.. en c: o

E ----

Fig u ra 27 . Recu rsos de l F I SSS per al f i nançament de p rojectes a Catal u nya

400 -

350 -

300 -

250 - / .uu 71

200 -

150 - I 100 -

50 -

O - "--""1"'"'-�' V 1 986

( I EC 1 990)

H

I / 7

,,--.....---,V ,,--.....--.-V 1 987 1 988

/ / , .

,,--.....---,V 1 989

Figu ra 28 . Evo l uc ió p ressu postària de l ' I nstitut de Recerca i Tecno log ia Ag roal imentàr ies

--ro ...... a.

1400 -

1200 -

1000 -

� 800 -o

E

600 -

400 -

200 -

o -

� /

'"'""----r-_V' 1 985

( I EC 1 990)

/ 7 � .

l/ I

1 986

,L. --7

v I

1 987

/ 7 � .

T v

1 988 1 989

.-ro

+-' c. en c: o

E --

Fi g u ra 29. Evo l uci ó de l p ressupost per a eq u i paments tecno lòg ics (sense ed ifi c is ) de l Labo rato ri General d 'Assa igs i I nvesti gacio ns

( LGAI 1 989)

2000 -

1500 -

1000 -

500 -�

o - T

"1 984 1 985 1 986 1 987

�

/ 7 � L

l�',

T 11

1 988 1 989

-. C'O

+-' o.. en e o

E

Figu ra 30 . Evo l uc ió conj unta de ls p ressu postos per a act ivitats de s upo rt i p romoció de la rece rca de la D i recció Genera l

d ' Un iversitats i de la C I R IT . Departament d ' Ensenyament de la General itat de Cata l u nya

2000 -

1500 -

1000 -

500 -

o -1 987 1 988 1 989 1 990

..-. Q) Ol ...... ro ...... c: Q) c..:> l-Q) c. c: Q)

Figu ra 31 . Re lacions exte rnes de l es u n itats de rece rca descrites a ls vo l ums 1 1 i I I I . Pe rcentatges sob re 2 . 4 1 2 citac ions d ' àmb it

i ntraestatal i i nte rnac ional

60 - ( I EC 1 990)

50 -

40 -

30 -

20 -

10 -

o -� ro CJ) ro ro ro CJ) ro ro >. Ü'l ...... >. >. o c..:> c: c: c: c: ,ro c: x . - Ol

Ol :::J ro ro ::::::> � ...... � ro t C. "- ...... E co ,Q)

CJ) u.... CJ) Q) co o l- Q) lJ..J ...... co CJ) eL � « ...... o CJ) c: CJ) lJ..J ro ro I-

C.!J eL

ro ,ro � c..:> ro Q) CJ) CJ) -o c: ' x CJ) ro ro c..:> X ...... ,Q) ,Q) : I- c: c: :::J co � :::J ro Q) C/) C/) c....:> Ol

I-«

403

TAU LE S

Taula 1

Evol ució temporal del nombre de publ icacions d ' Espanya al Science Citation I ndex (SC I ) , Soc ia l Science Cita­tion I ndex (SSC I ) i Arts & H umanit ies Citation I ndex (AH C I ) ( PASCUAL, 1 989) .

SCI SSCI AHC I

1 980 3 .908 1 30 78 1 98 1 4 . 1 82 1 35 98 1 982 4 .967 1 53 1 29 1 983 5 .747 1 79 225 1 984 6 .2 1 8 1 73 274 1 985 6.956 225 298 1 986 8.033 1 89 286 1 987 8 .81 5 2 1 3 360 1 988 9 .3 1 5 238 308

Ta ula 2

Presència de Barcelona ( B) i Madr id (M ) en àmbits SCI af ins a la matemàtica . Anys 1 987, 1 988, 1 989 i e l període comprès f ins a la data de consu lta on fine, el 20 de març de 1 990. E ls va lors de les col u mnes (B ) i ( M ) són e ls tants per m i l del total d 'enreg istraments en cadascun dels àmbits SC I , colu mna (T) .

E ls valors de la col umna ( N R ) ind iquen el nombre de revistes ana l itzades en cadascun dels à mb its SC I .

MATEMÀT IQUES

(B ) (T) ( M ) ( N R )

Apl icacions d e l 'ord i nador i c ibernètica 2 ,5 2 5 .449 2 ,0 64 Estadística i Probabi l i tat 3 ,2 5 .923 2 ,0 20 Matemàtica 4, 1 32 .22 1 4, 1 58 Matemàtica apl icada 2 ,0 1 0 .944 2 ,7 39

404

Taula 3

Presència de Barcelona (B ) i Madrid ( M ) en àmbits SC I af ins a la física . Anys 1 987, 1 988, 1 989 i el període comprès fins a la data de consu lta on fine, el 20 de març de 1 990 . Els va lors de les col u m nes (B ) , (T) , ( M ) i ( N R ) tenen la mateixa s ign if icació que els de la tau la 2 .

F íS ICA

(B ) (T) ( M ) ( N R )

Astronomia i astrofísica 2 .4 20.497 5 ,7 32 Ciències de materia ls 3,0 22 .038 6 ,2 39 Crista l ' lografia 4.4 1 1 . 1 60 5 ,2 1 4 Espectroscòpia 3 ,0 1 0 .049 5 ,9 24 F ís ica 2 ,6 1 85 . 797 6, 1 60 F ís ica ap l icada 1 ,8 45 .600 4 ,3 35 Fís ica atòmica i molecu lar 2 .4 22 .4 1 9 6 , 1 1 8 F ís ica de f lu ids i p lasmes 1 ,6 5 . 1 25 5 ,6 9 Física de la matèria condensada 2 ,0 38 . 270 9 , 1 2 3 F ísica de partícu les i d e camps 5 ,0 8 .728 9 , 7 8 Mecànica 1 , 1 9 .798 2 ,9 3 1 Òpt ica 1 ,6 1 5 .3 1 6 4,7 2 1

Tau la 4

Presència de Barcelona (B ) i Madrid ( M ) en àmbits SCI afins a la qu ímica . Anys 1 987, 1 988, 1 989 i el període comprès fins a la data de consu lta on line, el 20 de març de 1 990. Els va lors de les co l umnes (B ) , (T), ( M ) i ( N R ) tenen la mateixa s ign if icació que els de la ta u la 2 .

QU íM I CA

(B ) (T) ( M ) ( N R)

B ioq u ím ica i bio log ia molecular 3 ,7 1 07 .622 6.4 1 38 Química 4 ,2 1 94 .666 6 ,6 69 Qu ímica ana l ít ica 7 , 7 30 .347 8,6 42 Quím ica apl icada 1 ,9 6 . 73 1 1 ,9 1 2 Química fís ica 3 ,2 32 .777 1 1 .4 49 Química i norgàn ica 6 ,5 23 .920 1 0 , 1 30 Química orgàn ica 6 ,5 35 .240 1 0 ,6 33

405

Ta ula 5

C I È N C I ES DE LA V IDA

Presència de Barcelona (B ) i Madrid (M) en àmbits SC I af ins a les ciències de la vida . Anys 1 987, 1 988, 1 989 i el període com près f ins a la data de consu lta on fine, el 20 de març de 1 990. E ls valors de les col u m nes (B) , (T), (M) i ( N R ) tenen la mateixa s ign if icació que els de la tau la 2 .

(B ) (T) ( M ) ( N R)

Anatomia i morfologia 5 ,0 69 .049 5 .4 1 5 B iofísica 2 ,6 29 .667 5 ,5 32 B iologia 3,3 1 56 . 567 5 , 1 4 1 B iologia marina i d 'a igües dolces 6,6 1 0 .885 1 ,2 33 Botàn ica 2 , 1 34.209 4,8 86 Ciències del comportament 2,2 5 .866 2 .4 22 Citologia i h istologia 1 .4 27 .389 5 ,3 61 Ecologia 2 ,5 1 1 . 1 1 7 2 ,9 37 Embriologia 2 ,5 3 .627 5 ,2 1 1 Entomologia 1 , 8 8 .694 1 ,7 30 F is iologia 2 ,9 33 .476 3 ,7 49 Genètica 3 , 1 27 .449 8, 1 54 I m m u nologia 3,3 46. 1 02 6, 1 72 M icologia 7 , 1 3 .673 5 ,2 1 2 Microbiologia 3,8 35 .477 6 ,9 56 Pa rasitolog ia 1 ,0 7 .052 3 .4 1 8 Virologia 1 .4 1 0 .277 8,2 1 7 Zoologia 1 , 7 2 1 .372 3 ,0 7 1

Taula 6

C I È N C I E S D E LA T E R RA

Presència de Barcelona ( B) i Madrid ( M ) en àmbits SCI afi ns a les ciències de la Terra . Anys 1 987, 1 988, 1 989 i el període comprès fins a la data de consu lta on fine, el 20 de març de 1 990 . Els valors de les col umnes (B ) . (T), ( M ) i ( N R ) tenen la mateixa s ign if icació que els de la tau la 2 .

(B ) (T) ( M ) ( N R) Ciències del medi am bient 3,5 2 1 .779 2 ,8 60 Geociències 2 ,2 23 . 1 48 1 . 4 73 Geologia 1 , 5 1 2 .5 1 5 1 , 6 37 Meteorologia i c iències de l 'atmosfera* 0 ,6 1 1 .773 0,3 25 Oceanografia 2 ,2 7 .233 0 ,5 3 1 Recursos h ídr ics 3 , 1 9 . 0 1 8 0 ,9 22

* Consu lta del 28 d 'agost de 1 990

Taula 7

C I È N C I ES AG R O N Ò M I Q U E S

Presència de Barcelona (B ) i Madr id (M) e n àmbits S C I afins a les ciències agronòm iques . Anys 1 987, 1 988, 1 989 i el període comprès f ins a la data de consu lta on fine, el 20 de març de 1 990. Els valors de les co lum­nes (B ) . (T), ( M ) i ( N R ) tenen la mateixa s ignif icació que els de la tau la 2 .

(B ) (T) ( M ) ( N R) Agronomia 1 ,0 33 .9 1 7 3 ,8 52 Ciències del sò l* 1 ,3 7 .848 2 ,9 1 7 Horticu l tura 1 ,2 6 .032 0 ,7 1 0 I ndústria pesquera 1 .4 4 . 1 97 1 , 0 1 2 Veteri nària 1 , 0 28 .639 1 ,8 69

* Consu lta del 28 d 'agost de 1 990

408

"

R E F E R E N C I E S

CICYT 1 990 Balance 1 989 del Plan Nacional de I + D Política Cien tífica 2 1 , 2 1 -25 , Madrid

CIRIT-U PC 1 987 Determ inació de les despeses de R + D a Cata lu nya l 'any 1 984 P Escorsa et a l . Comissió In terdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica; Barce lona

CIRIT-UPC 1 990 R + D a Cata lunya , Despeses i activitats dels sectors púb l ic i p rivat ( 1 987 ) p, Escorsa et a l , Comisisó Interdepertamental de Recerca i Innovació Tecnològica, Barcelona

I EC 1 990 Banc de dades sobre la recerca científ ica i tecnològica a Cata lunya, Institut d'Estudis Catalans, Bar­celona

INE 1 990 Algu nos resu ltados de la estadística de investigación y desarrol lo tecnológ i co (años 1 987 def in it ivo ; 1 988 y 1 989 estimados) Instituto Nacional de Estadística, Madrid

I RTA 1 988 M emòria d 'Activitats 1 986- 1 987 , Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimen tàries, Barcelona

LGAI 1 990 Memòria d 'Activitats, 1 989, Laboratori General d'Assaigs i Investigacions, Bel laterra

M EC 1 985 Memoria CAI CYT 1 983, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid

M EC 1 986 Recu rsos hu manos en i nvestigación y desarro l lo ( U n ivers idades y CSIC) vo ls , I y 1 1 , Minis terio de

Educación y Ciencia, Madrid

MEC 1 987 N uevas becas para i nvestigación , Política Científica 7 , 1 8-20 , Madrid

PASCUAL, P . 1 989 Evol ución de l as pub l icaciones científ icas, Política Científica 20 , 28-38, Madrid

PUIG, M . 1 990 Cata lu nya davant el mercat interior , Algunes l ín ies d 'actuació desitjab les , Tecno 2000 32, 20, Barcelona ,

S EBASTIA, J. 1 988 Fonts de f inançament de la in novació tecnològica Tecno 2000 8, 2 1 -28, Barcelona

SIGMA Xi 1 987 A new agenda for science, Sigma Xi , The Scien tific Research Society, New Haven Conn, EUA 47 p ,

406

Ta ula 8

C I È N C I ES M È D I Q U E S

Presència de Barcelona (B ) i Madrid (M ) e n àmbits S C I afins a les c iències mèd iques . Anys 1 987 , 1 988, 1 989 i el període com près fins a la data de consu lta on l/ne, el 20 de març de 1 990. Els valors de les col u m nes (B) . (T) , (M) i ( N R ) tenen la mateixa s ign if icació que els de la tau la 2 .

(B ) (T) ( M ) ( N R )

Abús de d rogues 4,8 3 .343 1 ,8 8 AI' lèrg ies 5 ,0 6 .6 1 0 5 ,0 1 0 Andrologia 2 ,6 1 . 1 33 4.4 4 C i rurgia 2 ,7 45 .832 2 ,9 48 Dermatologia 6,0 1 7 . 1 68 4 ,6 22 Endocrinologia i metabol isme 3,7 27 .230 7,3 45 Farmacologia 3 ,5 7 1 .926 3,3 1 25 Gastroenterolog ia 8 ,0 28 .449 5 ,8 2 1 Hematologia 6 ,0 24.963 2 ,8 32 I nvestigació cl ínica 1 ,3 4 1 .nO 1 ,2 4 1 Medic ina 2 ,7 2 1 3 .968 2 , 1 68 Medic ina tropica l 3 ,3 4 .79 1 0 ,6 1 1 Neurologia 3,0 7 1 .907 4, 1 1 1 3 Nutrició i d ietètica 2 ,0 1 1 .057 1 , 9 23 Obstetrícia i g i necolog ia 1 .4 1 8 .264 1 ,2 30 Ofta l mologia* 0,7 1 6 .705 0 ,7 25 Oncologia 1 ,8 39 .423 2 ,3 54 Patologia 1 ,8 24.808 2 ,0 42 Ped iatria 1 , 9 2 7 .2 1 5 2 , 1 33 Pneu molog ia 5 ,6 1 4 .086 1 ,8 1 8 Ps icolog ia 2,0 1 0 . 640 1 ,6 23 Ps iqu iatria 2 ,2 1 6 .995 1 ,2 30 Radiologia mèdica 1 ,9 32 .070 1 ,6 47 Reu matologia 8 ,5 6 .673 5.4 1 2 Salut públ ica 1 ,8 1 5 .901 0 ,9 34 S istema càrd io-vascu lar 2 .4 50.3 1 5 3 ,0 47 Toxicologia 4,2 1 1 .625 2 .4 34 U rologia i nefrologia 8 ,5 22 .078 1 1 .4 22

* Consu lta del 28 d 'agost de 1 990 .

Ta ula 9

C I È N C I ES TECNOLÒ G I Q U E S

Presència de Barcelona (B ) i Mad rid ( M ) en àm bits S C I afi ns a les ciències tecnològ iques . Anys 1 987 , 1 988, 1 989 i el període comprès fins a la data de consu lta on l/ne, el 20 de març de 1 990. Els va lors de les col um­nes (B ) . (T ) , (M) i ( N R ) tenen la mateixa s ign if icació que els de la tau la 2 .

(B ) (T) ( M ) ( N R )

B iotecnologia i m icrob iologia apl icada 4 ,7 7 . 573 4,2 2 1 Ciència i tecnologia nuc lea rs* 0 ,7 23 .805 3,7 29 Engi nyeria 1 ,2 1 00 .672 1 , 6 2 7 Engi nyeria biomèdica 2 ,6 8 . 1 22 3 .4 23 Engi nyeria c iv i l l ,O 8 . 5 1 9 1 ,2 26 Engi nyeria e lèctrica i e lect ròn ica l ,O 42 .386 1 . 4 64 Engi nyeria mecàn ica l ,O 7 . 1 93 0 .4 2 1 Eng inyeria q u ím ica 2 ,0 2 1 .940 2 .4 40 Meta l ' l ú rg ia i m ineria l ,O 29 .895 1 ,8 49 Tecnologia de l ' a l i mentació 1 ,3 1 6 .375 6,3 37 Tecnolog ia mèdica 1 ,2 3 .266 3 , 1 8 Tecnologia de les telecom un icacions* 0 ,7 1 3 .0 1 4 1 ,9 22

* Consulta del 28 d 'agost de 1 990

407

Taula 1 0

Presències m itjanes d e Barcelona i Madrid e n cadascun dels àmbits genera ls assenya lats a les tau les 2-9

Barcelona Madrid

MATEMÀTIQUES 2 ,9 2 , 7

F íS ICA i ASTROF íS I CA 2 ,6 6 ,0

Q U í M I CA 4,8 7 , 9

C I È N C I ES D E LA V I DA 3 ,0 4 ,7

C I È N C I ES DE LA TERRA 2 ,2 1 , 2

C I È NC I ES AG R O N Ò M I Q U ES 1 ,2 2 ,0

C I È NC I ES M È D I Q U ES 3 ,5 3 , 1

C I È N C I ES TECNOLÒ G I QU ES 1 , 5 2 , 6

Taula 1 1

Nombre de pub l icac ions. Base de dades del SC ! . gener-juny de 1 990.

Espanya 5 .833 Madrid 1 . 706 Cata l u nya 1 .435 Barcelona 1 .330

G i rona 67 Tarragona 29 Lleida 9