la població al món - editorial barcanova · 2019-02-11 · mundial la quantitat total de persones...
TRANSCRIPT
20
Si cada cop viuen més perso-nes al món, ¿no arribarà unmoment en què no hi hauràprou aliments per a tothom?Si no neixen prou nens, ¿nos’envellirà molt la població?¿Podran cobrar les personesjubilades les seves pensions? Per respondre aquestes pre-guntes, cal saber demografia,ciència que investiga el quefa referència a la població:explica com estan distribuï-des les persones en l’espai, elseu augment o disminució ila seva estructura d’edat i se-xe, entre altres aspectes.
Unitat 1Unitat 1
La població al mónLa població al món
21
PARAULES CLAUpoblació absolutapoblació relativataxa de natalitattaxa de mortalitatcreixement naturalsaldo migratoridinàmica de la poblaciómodel demogràficpiràmide de població
Població jove (Moçambic).
Glacera de Langjokull (Islàndia).
Població envellida (Maó, Menorca).La ciutat de Dacca (Bangla Desh).
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Exposar l’evolució de la població mundial i les raons que l’expli-quen.
2. Analitzar diversos indicadors demogràfics per deduir els movi-ments de població.
3. Deduir l’estructura per edats d’una zona a partir de l’anàlisi d’u-na piràmide de població.
4. Exposar les dinàmiques de la població a Catalunya i a Espanya.
23
1. Els efectius de la població
mundial
La quantitat total de persones que habiten al món o en un espaideterminat (un continent, un país, una ciutat, etc.) s’anomenapoblació absoluta. Segons dades provisionals, l’any 2008 la po-blació absoluta mundial va superar els 6 650 milions de perso-nes.
La població absoluta d’un lloc només ens indica si els seus ha-bitants són molts o pocs. Per saber si aquests habitants tenen molto poc espai per viure, cal saber la densitat de la població.
La població relativa o densitat de població és la relació en-tre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen. Per saber la densi-tat de població d’un país, s’aplica una fórmula senzilla:
Unitat 1Unitat 1
2222
Densitat de població = Població absoluta
Extensió (en km2)
Població absoluta(en milions)
Font 1. La població mundial l’any 2007
Extensió (en km2)Continent
Àfrica 944 30 249 096Amèrica del Nord 335 25 423 440Amèrica Central i del Sud 569 17 814 020Àsia 4 010 44 444 038Europa 733 10 396 421Oceania 35 8 942 252
Font: Population Reference Bureau (2008).
País Habitants (en milers) País Densitat (hab./km2)
Xina 1 321 851 Mònaco 16 271Índia 1 129 866 Singapur 6 577Estats Units 301 139 Malta 1 266Indonèsia 234 693 Maldives 1 196Brasil 190 010 Bangla Desh 1 100Pakistan 164 741 Barhein 1 050Bangla Desh 150 448 Taiwan 706Rússia 142 893 Barbados 649Nigèria 135 031 Nauru 632Japó 127 433 Maurici 611
Font: World Factbook (2007).
1.1. A partir de les dades de la població mundial de 2007, resol les qüestions se-güents: a) Quin és el continent més poblat? Coincideix amb el més gran? L’extensió delscontinents, es correspon amb la seva població?b) Calcula la densitat de població de cada continent.
PARAULES CLAU
població absoluta
població relativa
SABIES QUE...?
– Al món cada segon neixen unamitjana de 4,3 persones.– L’habitant 5 000 milions va néi-xer el mes de juliol de 1987 i l’ha-bitant 6 000 milions va néixer elmes d’octubre de 1999.
Els censos
Font 3. Detall d’un full que s’usa per elaborar el cens a l’Estat es-panyol.
Font 4. Resum estadístic del barri barceloní de les Corts. Informasobre el nombre d’habitants d’aquest barri l’any 1837 (804 hab.)i els classifica segons la seva naturalesa i el sexe, el seu estat civil,l’edat i la seva ocupació.
1.2. Entra en l’apartat dedicat a la població del llocweb www.espaibarcanova.cat (enllaç 1), i esbrinala població absoluta de tres estats de cada continent.Calcula’n, després, la població relativa. Quines da-des has de buscar per calcular-les?
1.3. Entra en l’apartat dedicat a la població del llocweb www.espaibarcanova.cat (enllaç 2), i esbrinala població absoluta de la localitat on vius. Calcu-la’n, després, la població relativa. Fes el mateix ambla teva comarca.
A C T I V I T A T S
Font 2. Països amb més població absoluta i països amb més població relativa (2006)
Com sap l’ONU el nombre d’habitants que hiha al planeta? A través dels censos que fantots els països del món.
El cens és la llista de tots els habitantsd’un país amb indicació d’on viuen, la feina quefan i altres dades de caràcter cultural i econò-mic. El cens de la població el fa l’Estat, ordinà-riament cada deu anys.
El padró municipal, en canvi, és una llistapública de tots els habitants d’un terme muni-cipal en una data determinada.
Sabem que els romans van fer molts censos durant l’Imperi,un dels quals va coincidir aproximadament amb els anys del nai-xement de Jesús (finals del segle I aC). Els xinesos van fer el seuprimer cens l’any 1200 dC. A Catalunya els censos es deien fo-gatges, és a dir, es comptava només el nombre de focs o llars(unitats familiars). El primer fogatge a Catalunya es va fer l’any1376.
A Espanya, a partir de 1857 es van començar a fer censosregulars cada 10 anys. Fins al 1980 es van realitzar els anysacabats en 0. A partir de 1981 es fan l’1 d’abril dels anys acabatsen 1.
A la majoria dels estats del món els censos no s’han començata fer fins al segle XX. Gràcies al programa de censos de l’ONU, totsels països del món ja en fan des de 1970.
2.2. El creixement natural o vegetatiu
Per saber si una població augmenta o disminueix en nombred’habitants, el primer que s’ha de fer és identificar el creixementnatural o vegetatiu, és a dir, la diferència entre la taxa de natali-tat i la taxa de mortalitat.
Quan en un país el nombre de naixements iguala el de defun-cions, es parla de creixement zero. Si el nombre de defuncions su-pera el de naixements, es diu que el país té un creixement negatiu.
2.3. El saldo migratori
La migració és el trasllat de persones d’un lloc a un altre per ins-tal·lar-s’hi a viure i treballar. Les persones que se’n van del seu paísper anar a viure i treballar en un altre indret són els emigrants i lespersones que arriben a un país per establir-s’hi són els immigrants.
Les migracions poden ser interiors, quan el moviment de po-blació es produeix entre municipis del mateix país, o bé exte-riors, si un dels dos municipis és a l’estranger. També poden serdefinitives, si la instal·lació és per sempre, o bé temporals, si no-més és per a un període de temps concret.
El saldo migratori (SM) d’un indret s’obté restant el nombred’emigrants (EM) del total d’immigrants (IM).
25
2. Els indicadors de l’anàlisi
demogràfica
Per analitzar la població d’un indret, s’utilitzen indicadors*. Elsmés bàsics són els següents: les taxes de natalitat i mortalitat, elcreixement natural o vegetatiu i el saldo migratori.
2.1. Les taxes de natalitat i de mortalitat
La natalitat és la quantitat de persones que neixen vives durantun any en un lloc concret. L’índex o taxa de natalitat és el nom-bre de nascuts vius durant un any per cada 1000 habitants de lazona o indret que s’analitza.
La mortalitat és la quantitat de persones que han mort en eldecurs d’un any en una zona determinada. L’índex o taxa demortalitat és el nombre de defuncions anuals per cada 1000 ha-bitants de la zona o espai que s’analitza.
24
Unitat 1Unitat 1
M A RM E D I T
ER RÀ NI A
F R A N Ç A
ANDORRA
ARAGÓ
PAÍS VALENCIÀ
Terra Al ta
Selva
0 40 km
SelvaSuperfície: 995,1 km2
Població (2006): 151 477Naixements: 1 567Defuncions: 1 042
Terra AltaSuperfície: 743,4 km2
Població (2006): 12 715Naixements: 76Defuncions: 190
Font: Anuari estadístic de Catalunya (2007).
Recorda
Les taxes de natalitat i mortalitat es calculen sempre en tants per mil (‰).
V O C A B U L A R I
Indicador. Senyal quantitatiu o rela-ció matemàtica (% o ‰) que informasobre aspectes de la realitat socialo econòmica d’una zona o país.
PARAULES CLAU
taxa de natalitat
taxa de mortalitat
TN = 31000nascuts en un any
habitants
TM = 31000defuncions en un any
habitants
Font 5. Fórmules per calcular la taxade natalitat (TN) i la taxa de morta-litat (TM).
Font 6. Indicadors demogràfics de lescomarques de la Selva i la Terra Alta.
1.4. A partir de la font 6, fes aquestesactivitats:a) Calcula amb aquests indicadors ladensitat i les taxes de natalitat i morta-litat de les comarques de la Selva i de laTerra Alta. b) La població de la Selva i de la TerraAlta tendeix a augmentar o a dismi-nuir? Argumenta la resposta.
Món
Font 7. Taxes de natalitat i mortalitat al món i a Catalunya (2006)
CatalunyaIndicadors
Taxa de natalitat 21 ‰ 11,6 ‰Taxa de mortalitat 9 ‰ 8,9 ‰
Font: Population Reference Bureau (2007) i Xifres de Catalunya (2007).
TCM = 3 1000SM (nombre d’immigrants – nombre d’emigrants)
nombre d’habitants
1.6. Defineix els termes població absoluta i densitatde població o població relativa, i posa’n exemples.
1.7. Entra en el web www.espaibarcanova.cat (en-llaços 3 i 4) i consulta el nombre d’habitants de laTerra. Quina diferència de població absoluta hi haentre la xifra que hem donat en la unitat i la d’ara?
1.8. Defineix els termes taxa de natalitat, taxa demortalitat i creixement vegetatiu.
1.9. A Espanya, la taxa de natalitat l’1 de gener de2003 era del 10,1 ‰ i la de mortalitat, del 8,09 ‰.Quin van ser el creixement natural o vegetatiu?
1.10. Defineix el terme migració i digues quina di-ferència hi ha entre migració interior i migració ex-terior.
1.11. Explica la diferència que hi ha entre emigraciói immigració.
A C T I V I T A T S
SABIES QUE...?
– Quan es parla de taxa de morta-litat infantil s’indica el nombre denens i nenes nascuts vius quemoren abans de complir el primerany de vida.– Segons estimacions de l’ONU,s’espera que la població mundialarribi als 8 000 milions l’any2025. El 99 % dels 2 000 milionsde persones d’increment respec-te d’ara es donarà en països po-bres.
PARAULES CLAU
creixement natural
saldo migratori
1.5. Calcula el creixement natural ovegetatiu al món i a Catalunya.
Font 8. Fórmula de la taxa de creixement migratori (TCM)
3.2. Els models demogràfics
No tots els països del món incrementen la seva població a la matei-xa velocitat. A grans trets es distingeixen dos grups de països se-gons el seu nivell de riquesa. Hi ha països, com Kenya i el Brasil, quetenen un increment de població molt alt. D’altres, com Àustria, te-nen gairebé el mateix nombre de naixements i de defuncions.
Si es comparen els índexs de natalitat i mortalitat de diversos es-tats amb els del seu producte interior brut (PIB) per càpita*,s’observa que els països rics incrementen poc el nombre d’habi-tants. En canvi, als països pobres l’increment és molt alt.
D’aquí es dedueix que hi ha dos models de creixement de lapoblació: un correspon als països rics o desenvolupats i un altre,als països pobres o en vies de desenvolupament. El primer mo-del, que és el nostre, correspon a un nivell de vida acceptable i a uncreixement demogràfic baix. El segon model és invers. Per això esdiu que el creixement demogràfic al món és desequilibrat.
27
3. La dinàmica de la població
i els models demogràfics
3.1. La dinàmica de la població
S’entén per dinàmica de la població els diversos canvis en l’e-volució de la població durant un temps determinat.
Al llarg de la història la població mundial s’ha caracteritzat perdos trets:
– La tendència al creixement a llarg termini.– L’acceleració del creixement en els darrers 200 anys.
Sembla acceptat per gairebé tothom que aquest alt ritme decreixement demogràfic contribueix a perpetuar la pobresa. Peraquesta raó, des de l’any 1994, l’ONU ha adoptat un pla ambi-ciós per limitar aquest creixement demogràfic. Es parteix delprincipi segons el qual el nombre de fills que es volen tenir és unaqüestió personal de les famílies. Aquestes, però, decidiran ambllibertat si tenen prou informació sobre aspectes com la salut re-productiva i sexual. L’ONU també considera que per asseguraraquesta llibertat de les famílies cal continuar lluitant per la igual-tat d’homes i dones arreu del món i per aconseguir l’accés a l’e-ducació de les nenes i les dones dels països més pobres.
26
Unitat 1Unitat 1
PARAULES CLAU
dinàmica de la població
En el període de l’Imperi romà (27 aC-476 dC) es calcula que hidevia haver al món 150 milions depersones. D’aleshores ençà la po-blació mundial ha continuat aug-mentant. Fins al segle XVI, però, nova arribar als 500 milions de per-sones. A partir d’aquell moment,la població ja només va necessitar200 anys per duplicar-se, de ma-nera que l’any 1900 ja passavadels 1 600 milions d’habitants. A partir de l’any 1900, l’accelera-ció ha estat cada cop més intensa:l’any 1960 la població sobrepas-sava els 3 000 milions d’habitantsi l’any 1999 ja havia sobrepassatels 6 000 milions.
Font 9. Creixement de la població mundial (de l’Imperi romà fins avui)
1.12. Resol aquestes qüestions a partir de la informació que dóna el gràfic:a) Indica aproximadament l’increment de població entre l’època de l’Imperi romà i el descobriment d’Amèrica.b) En quin moment s’inicia l’acceleració de l’increment de població?
Recorda
Al llarg del segle XX l’incrementde població s’ha accelerat.
SABIES QUE...?
A alguns dels països pobres, es-pecialment a l’Àfrica subsaharia-na, una de cada quatre noies en-tre els 15 i els 19 anys ha tingutja un fill.
6 000
5 000
4 000
3 000
2 000
1 000800
Milions d’habitants al món
600400200
Edat
Ant
iga
(Impe
ri ro
mà)
Edat
Mitj
ana
Edat
Mod
erna
Edat
Con
tem
porà
nia
2 000
Anys
–500 aC –250 aC 0 250 500 750 1 000 1 250 1 500 1 750
Taxa denatalitat (‰)
Font 10. Indicadors socioeconòmics (2007)
Taxa demortalitat (‰)
PIB per càpita($ USA)
País
Brasil 21 6 8 800Canadà 11 7 34 610Àustria 9 9 35 300Espanya 11 8 28 420Nicaragua 28 5 4 010Japó 9 9 33 730Kenya 40 12 1 300Alemanya 8 10 31 280Bangla Desh 27 8 2 340
Font: Population Reference Bureau (2008).
LES RAONS DE LA DIFERÈNCIAFont 11.
PAÏSOS POBRES
Taxa de natalitat altaTaxa de natalitat baixa
PAÏSOS RICS
PARAULES CLAU
model demogràfic
1.13. Resol aquestes qüestions:a) Compara la informació que et donenles columnes de la TN i la TM amb ladel PIB per càpita. Veus alguna relacióentre els diversos ritmes de creixementde la població i les rendes per càpita res-pectives?b) Situa aquests països en un planisferimut.c) Calcula la taxa de creixement natu-ral de cada país.d) Quines diferències veus en els creixe-ments?
V O C A B U L A R I
PIB per càpita. Valor total de béns iserveis produïts en un Estat durantun any, dividit pel nombre dels habi-tants d’aquest Estat.
A C T I V I T A T S
1.14. Què caracteritza l’evolu-ció de la població al llarg de lahistòria?
1.15. Què vol dir que el creixe-ment demogràfic mundial delsdarrers trenta anys ha estat uncreixement desigual?
1.16. Resumeix en què consis-teixen els dos models demo-gràfics.
•Retard en l’edat de matrimoni.•Dificultats per als joves per tro-bar habitatge i treball estable.
•Increment del nombre de donesque treballen fora de casa (lesparelles limiten voluntàriamentel nombre de fills).
•Coneixement dels mètodes anti-conceptius i del seu ús.
•Les dones es casen molt joves.•Algunes religions prohibeixenl’ús de mètodes anticonceptius.
•Importància dels fills com a bra-ços de treball en països que pro-dueixen poc.
•Analfabetisme i falta de coneixe-ment sobre salut reproductiva isexual per part de les dones.
4.2. Població i condició femenina
Les dones representen una mica més de la mei-tat dels habitants de la Terra. Malgrat això, alspaïsos rics les dones ocupen menys llocs de tre-ball que els homes. A més, si treballen, en moltscasos han d’assumir una doble jornada: la nor-mal i la feina de casa i la cura dels fills.
Aquesta situació, però, cada vegada va can-viant més i les feines domèstiques s’acostumena compartir entre tots els membres de la família.Amb tot, a principis del segle XXI, cap nació de laTerra no té un equilibri del 50 % entre homes idones en els llocs de treball, en els càrrecs de po-der o en les tasques qualificades o de direcció.Hauria de ser lògic que, més o menys, hi haguéssempre un 50 % de ministres, legisladors, alcal-des, catedràtics d’universitat, directors d’empre-sa, treballadors, etc. que fossin dones. No sola-ment no hi ha aquesta paritat, sinó que l’atur fe-mení, per exemple, és sempre molt més nom-brós que el masculí.
Als països pobres la situació de la dona ésencara més greu. A l’Àfrica, les dones tenen alseu càrrec, de mitjana, el 60 % de la feina delcamp i el 50 % de la cura dels ramats i han d’o-cupar-se, a més, de l’elaboració d’aliments, de lacuina i de la cura dels fills. Cal afegir que duesde cada tres dones africanes són analfabetes, ique la seva incultura les manté més fàcilmentsotmeses. Entre altres coses, per exemple, no sa-ben com ho han de fer per no quedar embarassades quan no hovolen. Per aquesta raó, es considera que l’increment del nivell cul-tural de la dona és la millor inversió per regular els naixements.
29
4.1. La piràmide de població
L’estructura d’una població és ladescripció d’una població en un anyconcret per conèixer la relació d’ho-mes i dones que hi ha i les seves edats.El recurs gràfic per representar l’es-tructura d’una població per sexe iedat és la piràmide de població.
Una piràmide de població con-sisteix a col·locar separadament elnombre d’homes i de dones pergrups de cinc anys en un eix verticalcentral. Les barres de les dones (a ladreta) i les dels homes (a l’esquerra)formen una figura que s’assembla, devegades, a una piràmide, sobretot sireflecteix una població jove. Aquestafigura ens permet copsar d’un copd’ull l’edat d’una població.
Si la piràmide representa una so-cietat jove, la base és molt ampla i lacúpula, molt estreta. Aquest modelde piràmide sol correspondre a paï-sos pobres amb un alt índex de na-talitat i una esperança de vida reduï-da. Els països amb una tendència al’envelliment queden representatsper una piràmide gairebé rectangulari amb poca base. Els països envellitssolen tenir la part central de la pirà-mide ampla i una base molt estreta.
4. L’estructura de la població: edat i sexe
28
Unitat 1Unitat 1
Tipus de piràmides de població
0,0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980+Edat
Edat
Edat
0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,40,20,40,60,8
Homes Dones
1,01,21,4
0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,50,51,01,5
Homes Dones
2,02,5
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99100+
0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 3,02,50,51,01,5
Homes Dones
2,03,0 2,5Població (en milions)
Població (en milions)
Població (en milions)
5-90-4
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99+100
Font 12. Piràmide de població d’Angola.
Homes Dones
Població (en milions)0,0 2,52,5 0,5 1,0 1,5 2,00,00,51,01,52,0
+8075-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4
Edat
Font 13. Piràmide de població de França.
0,0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980+Edat
Edat
Edat
0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,40,20,40,60,8
Homes Dones
1,01,21,4
0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,50,51,01,5
Homes Dones
2,02,5
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99100+
0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 3,02,50,51,01,5
Homes Dones
2,03,0 2,5Població (en milions)
Població (en milions)
Població (en milions)
5-90-4
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99+100
Font 14. Piràmide de població d’Itàlia.
1.17. A quin model correspon ca-dascuna d’aquestes piràmides d’a-cord amb el que s’explica en el text?
PARAULES CLAU
piràmide de població
SABIES QUE...?
Les possibilitats que una dona moriper causes relacionades amb la ma-ternitat als països desenvolupats ésd’1 entre 2 800, mentre que a l’Àfricasubsahariana és d’1 entre 16.
Aràbia
Saudit
aNigè
riaÍnd
ia
Roman
iaEUA
Mèxic
Costa
Rica Espan
yaSuè
cia
Catalun
ya0
10
20
30
40
50
Font 16. Percentatge d’escons ocupats per dones als parla-ments (2004). Les dades de Catalunya són de 2007 i lesd’Espanya, de 2008.
A C T I V I T A T S
1.18. Per què les poblacions joves tenen una piràmide amb la basemolt ampla?
1.19. Per què les poblacions velles tenen una piràmide amb la basemolt estreta?
1.20. Enuncia el arguments pels quals es pot afirmar que les donesno estan en igualtat de condicions respecte dels homes.
Recorda
A cap nació de la Terra a principis del segle XXI no hi ha encara unequilibri del 50 % entre dones ihomes en càrrecs de responsabi-litat, de representació política ode direcció.
Font 15. La situació de la dona als països més pobres delplaneta és força complicada, ja que a més de tenir cura de lafamília han de fer la major part de les feines del camp(Zimbabue).
Durant els anys 1936 i 1939 Espanya va viure una guerra civil iuna llarga dictadura coneguda com el franquisme (1939-1975), pelnom del dictador (general Franco). Tant l’etapa de la Guerra CivilEspanyola (1936-1939) com la immediata postguerra (1939-1950) van ser períodes d’una certa aturada del creixement de la po-blació, que va tornar a créixer amb el desenvolupament econòmicque es va iniciar a partir dels anys seixanta. Des de l’any 1973, però,la taxa de natalitat va començar a disminuir fins que es va igualarpràcticament amb la mortalitat a finals del segle XX.
Pel que fa a l’estructura de la població, tant Catalunya comEspanya presenten totes les característiques de les poblacions queviuen una transició cap a l’envelliment.
31
5. Dinàmica i estructura de la
població a Espanya i a Catalunya
5.1. Població absoluta i densitat
Les xifres resulten prou clares: a Espanya hi viu més gent que aCatalunya, però Catalunya està més densament poblada.
5.2. Dinàmica i estructura de la població
Espanya tenia a principis del segle XX pocmés de 18 milions d’habitants. Aixídoncs, la població s’ha més que doblat alllarg d’aquests cent anys. Tal com es potdeduir de l’observació del gràfic, el crei-xement ha estat relativament regular.
Entre 1857 i 1900 el creixement anualencara va ser lent, perquè la natalitat i lamortalitat eren elevades. A partir de 1950,amb la reducció de la mortalitat i el man-teniment d’una natalitat elevada, el crei-xement natural augmentà i assolí els in-crements màxims de la centúria entre 1960i 1981. Aquest creixement s’estabilitzà afinals del segle xx. A principis del segle XXI
s’ha tornat a detectar un increment.A Catalunya, a diferència d’Espanya,
les taxes de natalitat i de mortalitat esvan anar reduint alhora. Com que elcreixement natural, doncs, era baix, l’in-crement de població s’explica per l’arri-bada de molts emigrants de la restad’Espanya per treballar a les indústries.
El descens de la taxa de mortalitat enel conjunt d’Espanya fins al 1936 s’atri-bueix a la desaparició o atenuació d’algu-nes malalties provocades per contagi através de l’aigua, l’aire i els aliments, so-bretot les de naturalesa gastrointestinal.
30
Unitat 1Unitat 1
Població absoluta
Font 17. Població absoluta i relativa de Catalunya i d’Espanya (2007)
Població relativaLloc
Espanya 45 200 737 89,3 hab./km2
Catalunya 7 210 508 224,6 hab./km2
Font: INE (2008). IDESCAT (2008).
Font 18. Evolució de la població espanyola des del primer cens mo-dern (1857).
Recorda
El conjunt d’Espanya té menysdensitat que Catalunya.
1.21. Compara els dos gràfics i asse-nyala les similituds i les diferències entrel’evolució d’Espanya i la de Catalunya.
SABIES QUE...?
La millora de la nutrició i de la hi-giene expliquen la disminució dela mortalitat a principis del se-gle XX a Espanya.
0
Homes Dones
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85
Percentatge del total de la població
Edat
012345 4 5321
0
Homes Dones
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85
Percentatge del total de la població
Edat
012345 4 5321Font 21. Piràmide de població deCatalunya (2006).
1.22. Observa les piràmides de po-blació i resol aquestes qüestions:a) Compara les piràmides de pobla-ció d’Espanya i de Catalunya.b) Per què es pot afirmar que les pi-ràmides de població mostren unmodel de transició cap a l’envelli-ment?
1.23. On hi ha més densitat de població, a Catalu-nya o a Espanya?
1.24. Resumeix l’evolució de la població catalana iespanyola al llarg del segle XX.
A C T I V I T A T S
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
01857
15464340
1663434518121472
2130316225877971
30430698
37682355
38425679 41116842
45200737
1877 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2001 2007
8
7
6
5
4
3
2
1
01857
1662795
1975555 2269406
28547093193186
4 265353
5956414
60594946506000
7210508
1877 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2001 2007
Font 19. Evolució de la població catalana des del primer cens modern(1857).
Font 20. Piràmide de poblaciód’Espanya (2006).
Habitants
Habitants
Anys
Anys
6.2. Comentar una piràmide de població
Per comentar una piràmide de població, cal tenir en compte aquests tres passos:
33
6. Elaborar i comentar una
piràmide de població
Ja saps que una piràmide de població és una representació grà-fica que permet conèixer la distribució segons el sexe i l’edat d’u-na població concreta (d’un país, d’una comunitat autònoma od’un municipi).
6.1. Elaborar una piràmide de població
Per elaborar una piràmide de població, has de saber les edats detots els homes i dones del lloc que vols representar per grups de cinc anys. Es tracta de saber quants homes i dones separada-ment hi ha que tenen de 0 a 4 anys, de 5 a 9, de 10 a 14, etc. Eldarrer grup inclou totes les persones que tenen més de 75 o 80anys, amb la indicació +75 o +80.
Un cop tens les dades, has de seguir els passos següents per ela-borar la piràmide:
32
Unitat 1Unitat 1
1. Dibuixar en el paper mil·limetrat dos eixos de coordenades separats
per un espai.
2. Marcar en les abscisses distàncies iguals amb els nombres absoluts de
la població o els percentatges, començant des de 0 pel centre (ordinà-
riament de 1 000 en 1 000). Col·locar els homes a l’esquerra i les do-
nes a la dreta.
3. Col·locar les edats entre les dues ordenades a distàncies regulars (0-4,
5-9, 10-14, etc.).
4. Representar el grup d’homes i de dones de cada segment d’edat amb
una barra, que ha de coincidir amb la numeració de les abscisses.
Deixar sempre 1 mm entre cada barra.
5. Pintar, amb colors diferents, les barres corresponents als homes i les
corresponents a les dones.
1. En primer lloc, cal identificar la forma de la piràmide per establir si es
tracta d’un país jove (forma de triangle), un país en transició (forma de
campana) o un país envellit (la base és la part més estreta de la piràmi-
de). Podeu guiar-vos pels models de piràmide de la pàgina anterior.
2. En segon lloc, cal analitzar els aspectes següents:
– Si la piràmide és simètrica o no; és a dir, si tots els grups d’edat tenen
la mateixa quantitat d’homes que de dones.
– Si hi ha entrants, que indicaran un excés de defuncions, un descens
de la natalitat o bé d’emigració.
– Si hi ha sortints, que mostraran un increment de naixements o d’im-
migració.
Cal fixar-se en quins anys hi ha aquestes variacions en la piràmide.
3. En tercer lloc, si es té a l’abast, cal buscar informació que expliqui la raó
dels entrants o dels sortints, així com les circumstàncies de desenvolu-
pament que corresponen a la forma global de la piràmide.
0-4
Població
País (any)Edat
Homes Dones
00 1 2 3 41234
5-910-1415-1920-2425-2930-3435-39
Font 22. Models de piràmidesde població.
En forma de triangle. És pròpiade països amb una població jove ien creixement.
En forma de campana. És pròpiade països amb una població queviu una transició de jove a vella.
En forma de bulb. És pròpia depaïsos amb una població enve-llida.
1.25. A continuació tens les dades de Kenya i d’Àustria per sexe i edat. Elabora una piràmide de poblacióen un full mil·limetrat. Després, comenta tots els punts anteriors a partir de la piràmide que has dibuixat.
A C T I V I T A T S
Kenya (dades de l’any 2006, en milers)
Edat Total Homes Dones
0-4 6 213,4 3 128,7 3 084,75-9 4 707,1 2 370,2 2 336,9
10-14 4 161,8 2 092,7 2 069,115-19 4 034,5 2 034,3 2 000,220-24 3 788,9 1 908,6 1 880,325-29 3 201,3 1 630,2 1 571,130-34 2 304,0 1 192,1 1 111,935-39 1 791,1 919,5 871,640-44 1 476,3 732,4 743,945-49 1 167,5 556,8 610,750-54 912,2 422,6 489,655-59 683,2 314,3 368,960-64 504,6 232,3 272,365-69 380,4 175,6 204,870-74 269,5 124,7 144,875-79 168,3 77,8 90,5
80+ 125,7 57,4 68,3
Total 35 889,8 17 970,2 17 919,6
Font: US Census Bureau. International Data Base.
Àustria (dades de l’any 2006, en milers)
Edat Total Homes Dones
0-4 368,6 188,6 180,05-9 413,3 211,6 201,7
10-14 478,0 245,1 232,915-19 480,8 246,5 234,320-24 496,9 251,7 245,225-29 490,9 248,2 242,730-34 552,1 273,7 278,435-39 690,0 348,1 341,940-44 718,3 366,2 352,145-49 631,2 320,7 310,550-54 525,9 263,3 262,655-59 502,3 249,3 253,060-64 443,9 215,0 228,965-69 435,5 205,9 229,670-74 305,9 135,7 170,275-79 281,6 114,9 166,780+ 377,6 111,3 266,3
Total 8 192,8 3 995,8 4 197,0
P r o c e d i m e n t s
Font 23. Procés d’elaboració d’unapiràmide de població.
Recorda
– Per elaborar una piràmide depoblació, has de tenir a mà papermil•limetrat, un llapis, una goma,colors per diferenciar els grupsd’edat, un joc de regles i una cal-culadora per calcular els percen-tatges.– Les dades per elaborar una pirà-mide de població les pots treured’anuaris estadístics i servidorsestadístics d’Internet.
els conceptes de població absoluta i relativa
a exemplesdel món
dos modelsdemogràfics
nivells de desenvolupament
CatalunyaEspanya
– població jove– població en transició– població envellida
– taxa de natalitat– taxa de mortalitat– creixement natural– saldo migratori
tres models
els elements del’anàlisi demogràfica
l’estructura de les poblacions per sexe i edat
35
Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda
Endarrere Cerca
El racó d’Internet
Preferits
Vincles
Internet
Adreça www.espaibarcanova.cat
INTRODUCCIÓ
La demografia és utilitzada sovint en la premsa i en altres mitjans de comunicació, sobretot quan es tracta de saber as-pectes sobre l’envelliment o el rejoveniment de la població. Saber com es desenvoluparà la demografia d’una zona enels propers anys permet planificar si es necessitaran, entre altres recursos, més escoles o més serveis per a les per-sones grans. Avui dia assabentar-se de les estructures demogràfiques és fàcil gràcies a l’accés a les estadístiques quetenim a través d’Internet.
TASCA
Heu de redactar un treball sobre la població de la vostra comarca i comparar els resultats amb el conjunt de la població deCatalunya. Finalment, heu de comparar els resultats de Catalunya amb els de qualsevol altra comunitat autònomad’Espanya que trieu. El treball l’heu de fer en grups de tres alumnes i ha d’ocupar vuit fulls com a màxim, incloent-hi les imat-ges. Cal que elaboreu el treball en format Word. Podeu presentar les imatges en format PowerPoint davant de tots els com-panys i companyes.
PROCÉS
Heu d’elaborar el treball seguint l’esquema que teniu a continuació. Els subapartats uspoden facilitar la feina, però no limitar-vos-la. En podeu afegir més si us va bé.
UN PARELL D’ADVERTIMENTS
– No escriviu mai cap paraula el significatde la qual no conegueu.– No copieu mai frases senceres de lesfonts que consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 2 i 5). Per a les dadesmés recents de Catalunya, consulteu l’enllaç número 2 (Institut d’Estadística de Catalunya, apartat «Xifres de Cata-lunya»).
1. La meva comarca.1.1. Nom, situació, extensió, límits, nom de la capital, localitats im-
portants.1.2. Indicadors principals: taxa de natalitat, taxa de mortalitat i crei-
xement vegetatiu.1.3. Estructura de la població: persones per grups d’edat.1.4. Conclusions.
2. La població de Catalunya.2.1. Indicadors principals de Catalunya: taxa de natalitat, taxa de
mortalitat i creixement vegetatiu.2.2. Estructura de la població: persones per grups d’edat.2.3. Conclusions: similituds i diferències de la meva comarca amb el
conjunt de Catalunya.3. Comunitat autònoma.
3.1. Nom, situació, extensió, límits, nom de la capital, localitats im-portants.
3.2. Indicadors principals: taxa de natalitat, taxa de mortalitat i crei-xement vegetatiu.
3.3. Estructura de la població: persones per grups d’edats.3.4. Conclusions: similituds i diferències de Catalunya amb... (nom de
la comunitat autònoma triada).
Esquema de la unitat
en aquesta unitats’estudien
la ciència que estudia la població
és
aplicats que són que mostren
mostren
que coincideixen amb
també aplicats a
aplicats
Anuari Estadístic de Catalunya.
34
LA DEMOGRAFIA
36 37
Unitat 1Unitat 1
36 37
Resum gràfic
població relativa 1.
La població relativa o densitat de població és la rela-ció entre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen.
població absoluta 1.
La població absoluta és la quantitat total de personesque habiten al món o en un espai determinat (un con-tinent, un país, una ciutat, etc.).
taxa de natalitat 2.1.
L’índex o taxa de natalitat és el nombre de nascuts vius du-rant un any per cada 1 000 habitants de la zona o indret ques’analitza.
Densitat =Població absoluta
Extensió (en km2)
saldo migratori 2.3.
model demogràfic 3.2.
El saldo migratori (SM) d’un indret és l’indicador que s’obté res-tant el nombre d’emigrants (EM) del total d’immigrants (IM).
6 000
5 000
4 000
3 000
2 000
1 000800
Milions d’habitants al món
600400200
Edat
Ant
iga
(Impe
ri ro
mà)
Edat
Mitj
ana
Edat
Mod
erna
Edat
Con
tem
porà
nia
2 000
Anys
–500 aC –250 aC 0 250 500 750 1 000 1 250 1 500 1 750
dinàmica de la població 3.1.
Dinàmica de la població és el nom que es dóna als diversos canvis que es pro-dueixen en l’evolució de la població durant un temps determinat.
piràmide de població 4.1.
La piràmide de població és el recurs gràfic per representar l’estructura d’una po-blació per sexe i edat. La seva forma mostra si una població és jove (triangle), enve-llida (bulb) o si viu una transició de jove a vella (campana).
Un model demogràfic és una pauta d’a-nàlisi de la població basat en indicadorssocioeconòmics com els índexs de natalitati mortalitat i el producte interior brut(PIB) per càpita.
TN =TN = 33 1000Nascuts en un any
Habitants
taxa de mortalitat 2.1.
L’índex o taxa de mortalitat és el nombre de defuncions anualsper cada 1 000 habitants de la zona o espai que s’analitza.
TM =TM = 33 1000Defuncions en un any
Habitants
creixement natural 2.2.
El creixement natural o vegeta-tiu és la diferència entre la taxa denatalitat i la taxa de mortalitat.
CN = TN – TM
SM = Immigrants – Emigrants
Habitants
Deu països més poblats
País
Xina 1 313 973 713Índia 1 111 713 910Estats Units 298 444 215Indonèsia 231 820 243Brasil 188 078 227Pakistan 161 744 479Bangla Desh 147 365 352Rússia 142 069 494Nigèria 131 859 731Japó 127 515 169
0
Homes Dones
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85
Percentatge del total de la població
Edat
012345 4 5321
LES RAONS DE LA DIFERÈNCIA
PAÏSOS POBRES
Taxa de natalitat altaTaxa de natalitat baixa
PAÏSOS RICS
•Retard en l’edat de matrimoni.•Dificultats per als joves per tro-bar habitatge i treball estable.
•Increment del nombre de donesque treballen fora de casa (lesparelles limiten voluntàriamentel nombre de fills).
•Coneixement dels mètodes anti-conceptius i del seu ús.
•Les dones es casen molt joves.•Algunes religions prohibeixenl’ús de mètodes anticonceptius.
•Importància dels fills com a bra-ços de treball en països que pro-dueixen poc.
•Analfabetisme i falta de coneixe-ment sobre salut reproductiva isexual per part de les dones.
AC
TI
VI
TA
TS
AC
TI
VI
TA
TS
38 39
Unitat 1Unitat 1
L’estructura de la població: edat i sexe
1.34. Compara aquestes piràmides de població iindica quina correspon a aquests quatre tipus depaís: país amb una població jove, país més envellit,país desenvolupat i país en vies de desenvolupament.Argumenta la teva resposta.
Dinàmica i estructura de la població
a Espanya i a Catalunya
1.35. Busca informació en el web de l’Institutd’Estadística de Catalunya (enllaç 2 de l’apartat de lapàgina www.espaibarcanova.cat dedicat a aquestaunitat) i esbrina la informació següent: a) Comarca que té el creixement vegetatiu més alt.b) Comarca que té el creixement vegetatiu més baix.
1.36. A través del web de l’Institut Nacional d’Es-tadística (INE), enllaç 5 de l’apartat de la pàginawww.espaibarcanova.cat dedicat a aquesta unitat,esbrina la informació següent:a) Comunitat autònoma més poblada en nombresabsoluts i comunitat autònoma menys poblada.b) Comunitat autònoma que té la densitat de pobla-ció més elevada i comunita t autònoma que la té mésbaixa.
1.37. Busca informació en el web de l’INE (en-llaç 5 de l’apartat de la pàgina www.espaibarcano-va.cat dedicat a aquesta unitat) sobre el movimentnatural de la població espanyola i esbrina l’índex decreixement vegetatiu d’Andalusia, Cantàbria, Extre-madura i el País Basc en l’última data disponible. Ex-plica com l’has obtingut.
1.38. Llegeix aquest text i respon les preguntesque hi ha a continuació:
a) A quin indicador demogràfic es fa referència enaquest text?b) Quins dos models demogràfics apareixen referen-ciats en el text?
Els efectius de la població mundial
1.26. Ordena els continents de més gran a més pe-tit segons la població i l’extensió.
1.27. Situa en un planisferi mut els països següentsi calcula’n la densitat de població.
1.28. Ordena els països de la taula anterior segonsla població absoluta i la densitat. Què vol dir que unpaís té més densitat o població relativa?
Els indicadors de l’anàlisi demogràfica
1.29. Observa les dades de la taula i calcula ladensitat de població, l’any 2000, de cada un dels cincpaïsos, i la densitat resultant de l’estimació per a l’any2020. A partir de les dades que obtinguis, explica quèes pot deduir de l’evolució demogràfica d’Europa.
1.30. El PIB per càpita d’aquests països és aquest:
a) Calcula la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat iel creixement natural dels països de la taula.
b) Estableix alguna relació entre aquestes dades quehas calculat i el PIB per càpita de cada país i explica-la.
La dinàmica de la població i els models
demogràfics
1.31. Digues si les afirmacions són veritables o fal-ses. Corregeix-les quan siguin falses:a) El creixement de la població ha estat constant alllarg de la història.b) El ritme de creixement demogràfic actual perpe-tua la pobresa.c) El model demogràfic dels països desenvolupats ésequilibrat.d) Bangla Desh és un model de creixement equilibrat.
1.32. Analitza aquest gràfic seguint l’esquema se-güent: tema a què es refereix, tendències que mani-festa i causes i conseqüències d’aquestes tendències.
Població absoluta(2007)
Extensió(km2)
País
Afganistan 31 889 000 652 225Albània 3 600 000 28 748Armènia 2 971 000 29 800Àustria 8 200 000 83 859Costa Rica 4 133 000 51 100Estats Units 301 139 000 9 529 063Grècia 10 706 000 131 957Israel 6 426 000 20 700Noruega 4 627 000 323 878Rússia 142 893 000 17 075 400
Indicadors Suècia Japó Hondures
Població 9 031 000 127 433 000 7 483 000Naixements 110 982 1 354 500 195 670Defuncions 106 814 1 004 600 35 700Taxa de natalitatTaxa de mortalitatCreixement natural
País
Nombre mitjà de
naixementsper dona
Joves de 15 a 19anys quetenen fills(% anual)
Mortalitat infantil
per 1 000 naixements
Austràlia 1,8 2 5Bangla Desh 3,3 15 82Brasil 2,5 9 43Egipte 3,6 6 63Espanya 1,2 7 10Estats Units 2 5 7Índia 3,4 7 72Japó 1,4 >1 4Kenya 4,4 9 62Mali 6,7 19 123Mèxic 3,1 7 28Regne Unit 1,7 3 6
País PIB per càpita (dòlars USA)
Suècia 31 420Japó 31 410Hondures 2 900
Superfície(km2)
Poblaciól’any 2000
Població l’any2020 (estimació)País
BèlgicaDinamarcaFrançaIrlandaItàlia
30 50043 100
549 10070 300
301 300
10 200 0005 300 000
59 100 0003 700 000
57 300 000
9 423 0005 240 000
58 540 0003 464 000
53 484 000
Font: World Factbook (2007).
Font: World Factbook (2007).
Font: World Factbook (2005).
En milers de milionsde persones
0
1970 Països rics
(a partir del 2000, estimacions calculades si continua la tendència actual)
Països pobres1980 1990 2000 2010 2025 2100 Anys
123456789
Homes Dones
Població (en milions)0,0 2,52,5 0,5 1,0 1,5 2,00,00,51,01,52,0
+8075-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4
Edat
+8075-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4
Població (en milions)0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,50,00,51,01,52,02,5
Homes DonesEdat
U n segle enrere, una de cada tres criatures quenaixien a casa nostra no passava dels cinc anys
i només la meitat superava els quaranta. En les con-dicions de supervivència actuals els dos terços passarandels setanta-set anys i la meitat superaran els vuitan-ta-cinc. Per als pròxims anys es preveuem, tanmateix,tota una sèrie d’innovacions i avenços terpèutics queens han d’allargar la vida encara més.
ANNA CABRÉ, Serra d’Or (març de 2001).
1.33. Compara les dades següents i identifica elspaïsos que pertanyen a cadascun dels dos models de-mogràfics. Enumera les causes de la situació.
AC
TI
VI
TA
TS
d
’a
va
lu
ac
ió
41
1. Observa el gràfic de la font 9 (pàgina 26) i exposa l’evolució de l’increment de població al llarg de lahistòria des de l’època dels romans a partir del que saps i de la informació del gràfic. Digues quines sónles raons que expliquen l’augment de la població mundial a partir de la Revolució Industrial.
2. Observa les dades de la taula que tens a continuació i calcula la densitat, la taxa de natalitat i la taxade mortalitat de cada una de les comarques.
3. Les dades següents pertanyen a la comarca de l’Alta Ribagorça. Aquesta comarca, ha incrementat elnombre d’habitants per creixement natural o vegetatiu des de l’any 1986 fins al 2005? Argumenta la res-posta.
4. Analitza les dades que tens a continuació. Digues quin és el saldo migratori d’Espanya, Andalusia,Astúries i Catalunya. Explica com l’has calculat.
5. Escriu a sota de cada piràmide: població envellida, població jove o població en transició. Justifica lateva elecció.
6. Resumeix la dinàmica de la població de Catalunya i d’Espanya durant el segle XX.
AC
TI
VI
TA
TS
40
Unitat 1Unitat 1
1.39. Estudia les característiques de l’estructurade la població d’un país a partir dels alumnes de lateva classe. Fes una anàlisi demogràfica de la tevaclasse per tal de comprovar si es confirma l’evoluciógeneral de la demografia als països desenvolupats.Els passos per dur a terme l’anàlisi són aquests: a) Demana als companys que escriguin en un paper(que pot ser anònim) les dades següents:– El nombre de germans (incloent-s’hi ells)– El nombre de germans del pare – El nombre de germans de la mare– El nombre de germans de l’avi patern
– El nombre de germans de l’àvia paterna– El nombre de germans de l’avi matern– El nombre de germans de l’àvia maternab) Copia la fitxa que hi ha al final de la pàgina en elteu quadern i emplena-la amb les dades que has re-collit a la classe.c) Elabora un gràfic de barres: en l’eix de les ordena-des representa-hi el nombre de germans i en l’eix deles abscisses, els grups dels avis, pares i alumnes. d) Observa el gràfic de barres i comprova si es verifi-ca la tendència demogràfica dels països desenvolu-pats a la teva classe. Argumenta la resposta.
Anàlisi demogràfica de la classe
Númerod’alumne
Nombregermansalumne
Nombregermans
pare
Nombregermans
mare
Mitjanagermans
pares
Nombregermansavi patern
Nombregermans
àvia paterna
Nombregermans
avi matern
Nombregermans
àvia materna
Total germans
avis
Mitjanagermans
avis
123456789
101112131415161718192021222324252627282930
Totals
Mitjanagermansalumnes
Mitjanagermans
pares
Mitjanagermans
avis
Comarca (2007) Extensió (km2) Total poblacióNombre de naixements
Nombre de defuncions
Alt Empordà 1 357,5 129 158 1 529 1 015Pallars Jussà 1 343,1 13 467 107 153Vallès Oriental 851 377 198 4 441 2 456
Any Taxa de natalitat Taxa de mortalitat
1986 6,3 ‰ 9,1 ‰2005 10,2 ‰ 11,6 ‰
Comunitat autònoma
Nombre d’emigrants i d’immigrants a Espanya i a tres comunitats autònomes (2005)
Emigrants Immigrants
Andalusia 12 522 96 455Catalunya 51 473 238 043Astúries 1 234 7 366Espanya 122 096 840 844
0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat
0 1 2 3 4 5 61234
Homes Dones
56
Població (en milions)
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80EdatHomes Dones
Població (en milions)
0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat
0 2 4 6 8 10 122468
Homes Dones
1012
Població (en milions)
00,5122,534 1,53,5 43,5321,510 2,50,5
0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat
0 1 2 3 4 5 61234
Homes Dones
56
Població (en milions)
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80EdatHomes Dones
Població (en milions)
0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat
0 2 4 6 8 10 122468
Homes Dones
1012
Població (en milions)
00,5122,534 1,53,5 43,5321,510 2,50,5
0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat
0 1 2 3 4 5 61234
Homes Dones
56
Població (en milions)
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80EdatHomes Dones
Població (en milions)
0
0-45-9
10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat
0 2 4 6 8 10 122468
Homes Dones
1012
Població (en milions)
00,5122,534 1,53,5 43,5321,510 2,50,5
Filipines Estats Units Alemanya
D o s s i e rUnitat 1
L’esperança de vida en néixer és un indicador que ens diu el
nombre mitjà d’anys que pot esperar viure una persona
quan neix si es mantenen les condicions de mortalitat per
edat que s’observen en un any concret. El càlcul estadístic
per establir l’esperança de vida d’un país és molt complex.
Els països que tenen un nivell de vida més alt solen tenir
també una esperança de vida més alta (76,2 anys o més).
Els països amb un nivell de vida més baix tenen una espe-
rança de vida més baixa (54,5 anys o menys).
Es considera que si l’indicador és de 70 anys o més, el
país té una esperança de vida alta. En canvi, si l’indicador
és de 50 anys o menys, es considera que es tracta d’una es-
perança de vida baixa. Entre 50 i 70 anys, es considera que
l’esperança de vida és mitjana.
Com pots observar, una persona que neixi avui a Espanya, si tot li va bé, pot esperar a viure 80 anys.
En canvi, una persona que neixi a Angola és possible que no arribi als 41 anys. Com que es tracta d’una
estadística que fa una mitjana entre totes les persones, això vol dir que a Espanya hi ha persones que
viuen molt més de 80 anys i n’hi ha altres que moren abans. El mateix passa pel que fa a Angola; hi ha
persones que viuen molt més de 41 anys. Això vol dir que n’hi ha també moltes que moren abans de com-
plir aquesta edat. Poc o molt, en general, l’esperança de vida ha crescut a gairebé tot el món gràcies als
avenços sanitaris. Tanmateix, la mala ali-
mentació i l’epidèmia de la sida són les res-
ponsables que alguns països de l’Àfrica sub-
sahariana tinguin l’esperança de vida més
baixa.
Quants anys viuré?Unitat 1D o s s i e r
CANADÀ
PERÚ
XILE
ANGOLA
BURKINAFASO
ESPANYA
REGNEUNIT
ÍNDIA
NEPALXINA
AUSTRÀLIA
OCEÀÍNDIC
OCEÀPACÍFIC
OCE
OCEÀGLACIALÀRTIC
ÀATLÀNTIC
OCEÀPACÍFIC
0 3 620km1 810
Evidentment, ningú no sap quants anys viurà, ja que depèn de la salut i de l’atzar. Però sí que podem saber, estadística-ment parlant, quina és l’esperança de vida d’una persona en néixer.
L’esperança de vida en néixer en alguns països
País 1995 2007
Angola 47 anys 41 anysAustràlia 78 anys 81 anysBurkina Faso 46 anys 51 anysCanadà 70 anys 80 anysEspanya 77 anys 80 anysNepal 55 anys 62 anysPerú 67 anys 70 anysRegne Unit 76 anys 79 anysÍndia 61 anys 64 anysXile 75 anys 78 anysXina 69 anys 72 anys
Les condicions higièniques i sanitàries, bàsiquesper millorar l’esperança de vida als països sub-desenvolupats, encara són precàries i en bonapart depenen de la cooperació internacional.
Els avenços en medicina i salut han afavorit l’incre-ment de l’esperança de vida als països desenvolupats.El país amb una esperança de vida més elevada ésAndorra, amb 83,51 anys.
Es calcula que a Moçambic cada any neixen uns 30 000nens i nenes amb el VIH/sida, la meitat dels quals mordurant el primer any. De la resta, no arriben al 50 % elsque sobreviuen al segon any.