la placeta de sant miquel - consorci d'educació · 2015-06-10 · plaça del diamant ......

LA PLACETA DE SANT MIQUEL Estudi per a la renovació d’una plaça de la Vila de Gràcia

Nom: Ricard Ellis i Rovira

Tutora: Lourdes Franqués Doménech

Data: 17/10/2014

“La ciutat és un assaig de secessió que fa l'home per viure fora i davant del cosmos, prenent les porcions selectes i acotades. (...) La ciutat és, sobretot, això: plaça, àgora, lloc per a la

conversa, la disputa, l'eloqüència, la política. (...) La gent construeix la casa per viure-hi i la gent funda la ciutat per sortir de la casa i trobar-se amb altres que també han sortit de la seva.”

J. Ortega y Gasset (1883 - 1955)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ....................................................................................................................... 1

1.1. Presentació .................................................................................................................... 1

1.2. Justificació ..................................................................................................................... 1

1.3. Hipòtesis ........................................................................................................................ 1

1.4. Objectius ....................................................................................................................... 2

1.5. Metodologia .................................................................................................................. 2

2. HISTÒRIA .............................................................................................................................. 4

2.1. Formació de la Vila de Gràcia ........................................................................................ 4

Segles XVII-XVIII: Inici de la formació ................................................................................. 4

Segle XIX: Creixement, períodes d’independència municipal i annexió a Barcelona ............. 5

Segle XX: Guerra Civil, postguerra i dictadura .................................................................... 9

2.2. Les places de la Vila de Gràcia ..................................................................................... 10

Plaça del Sol .................................................................................................................... 10

Plaça de la Virreina.......................................................................................................... 11

Plaça del Diamant ........................................................................................................... 12

Plaça de la Vila de Gràcia ................................................................................................ 12

Plaça de les Dones del 36 ................................................................................................. 13

2.3. La Placeta de Sant Miquel ............................................................................................ 14

Origen ............................................................................................................................. 14

Topònim .......................................................................................................................... 15

Riera ............................................................................................................................... 15

Indústries i associacions culturals històriques de l’espai ................................................... 16

La font............................................................................................................................. 16

3. URBANISME ACTUAL DE GRÀCIA ........................................................................................ 18

3.1. El barri de la Vila de Gràcia .......................................................................................... 18

3.2. Les places de la Vila de Gràcia ..................................................................................... 19

3.3. La Placeta de Sant Miquel ............................................................................................ 21

4. INNOVACIONS URBANISME: URBANISME ECOLÒGIC I “SMART CITY” ................................ 22

4.1. Urbanisme ecològic ..................................................................................................... 22

Restrictors ....................................................................................................................... 22

Ordenació del territori ..................................................................................................... 23

Aplicació dels principis de l’urbanisme ecològic ............................................................... 25

Exemple: Proposta d’Ordenació del Sector de Llevant de Figueres.................................... 26

4.2. Smart City .................................................................................................................... 27

Arquitectura “Smart City” ................................................................................................ 28

Principals àmbits d’aplicació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona .................................. 29

5. NOU URBANISME A LA VILA DE GRÀCIA............................................................................33

5.1. Projecte del “Pla de Mobilitat del Districte de Gràcia” (2004) ..................................... 33

5.2. Projecte de renovació de places de la Vila de Gràcia (2014) ........................................ 34

Plaça del Diamant................................................................................................................34

Plaça del Sol.........................................................................................................................35

Plaça de les Dones del 36....................................................................................................36

5.3. Reordenació de la placeta de Sant Miquel (2013) ........................................................ 36

6. ESTUDI DE L’ÀMBIT ............................................................................................................ 38

6.1. Compilació de dades .................................................................................................... 38

6.2. Lectura objectiva ......................................................................................................... 38

6.3. Estudi d’usos i de circulació segons els horaris i el tipus de població ........................... 39

6.4. Problemàtiques i oportunitats de l’espai existent i ..................................................... 43

7. PROPOSTA DE RENOVACIÓ AMB CRITERIS D’URBANISME ECOLÒGIC I DE “SMART CITY” ...................................................................................................................................... 44

7.1. Explicació de la proposta ............................................................................................. 44

7.2. Plànol de la proposta ................................................................................................... 47

7.3. Imatges de la proposta vista en 3D .............................................................................. 48

8. CONCLUSIONS .................................................................................................................... 50

9. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................... 51

10. ANNEXOS .......................................................................................................................... 54

10.1. Entrevistes a professionals ........................................................................................ 54

10.1.1. Entrevista a Joan Ramon Farré (arquitecte municipal) ....................................... 54

10.1.2. Entrevista a Sophie Demigneux (arquitecta i urbanista) ..................................... 59

10.2. Estudi de la Placeta de Sant Miquel ........................................................................... 65

10.2.1. Entrevistes d’opinió............................................................................................. 65

Alumnes de l'INS Vila de Gràcia ....................................................................................... 66

Personal de l’INS Vila de Gràcia ....................................................................................... 67

Familiars d’alumnes del CEIP Josep Maria Jujol ................................................................ 67

Mestres i personal del CEIP Josep Maria Jujol .................................................................. 68

Veïns de la Placeta de Sant Miquel .................................................................................. 69

Comerciants de la Placeta de Sant Miquel ....................................................................... 70

10.2.2. Recull de dades ................................................................................................... 72

10.2.3. Recull de premsa ................................................................................................. 90

10.3. Plànols actuals de la Placeta de Sant Miquel ............................................................. 96

10.3.1. Plànol general ..................................................................................................... 96

10.3.2.Plànol de zones edificables .................................................................................. 97

10.3.3. Plànol parcel·lari ................................................................................................. 98

10.3.4. Plànol urbanístic ................................................................................................. 99

10.3.5. Plànol topogràfic .............................................................................................. 101

10.3.6. Plànol d’equipaments i comerços ...................................................................... 102

10.3.7. Plànol de projecció solar i d'ombra………..………………………………………..103

LA PLACETA DE SANT MIQUEL. Estudi per a la renovació d’una plaça de la Vila de Gràcia.

- 1 -

1. INTRODUCCIÓ 1.1. Presentació Aquest treball de recerca és un estudi de la renovació d’una plaça del barri de la Vila

de Gràcia i es basa en la recopilació d’informació sobre l’urbanisme del barri, de les

places que el caracteritzen i els nous conceptes d’urbanisme per el futur. Tot i així, se

centra en un estudi exhaustiu d’una plaça concreta, la Placeta de Sant Miquel, i la

realització d’una proposta d’actuació urbanística per aquest espai.

1.2. Justificació La Vila de Gràcia és un barri amb una gran identitat històrica que ja coneixia i que

sempre m’ha fascinat. Sempre he viscut en aquest barri, i ja fa temps que em trobo

immers en diferents associacions i entitats compartint el sentiment d’identitat

gracienca que encara vol mantenir les característiques pròpies del barri. M’apassiona

el seu passat i la seva singularitat.

D'altra banda, l’arquitectura i l’urbanisme, són arts que m’atreuen. Representen

creativitat però també ordre i tècnica, aptituds que segurament sempre he tingut i que

fan que possiblement esculli aquesta matèria en estudis superiors d'un futur pròxim.

Crec que l’urbanisme engloba tots aquests aspectes que m’interessen: el concepte de

barri, l’arquitectura i també les innovacions tecnològiques que es poden concretar en

espais concrets. Aquest és el cas d'un espai molt proper a l’Institut en el que estudio: la

Placeta de Sant Miquel.

1.3. Hipòtesis Aquesta plaça, amb petites intervencions, ha tingut una falta d’actuació urbanística

completa durant els últims anys. Aquest fet ha propiciat l'estat actual de la plaça: un

espai molt poc valorat per part dels usuaris i veïns, un espai residual del barri. Avui en

dia, des del districte, s’estan reformant moltes de les places de Gràcia per adequar-les

als nous usos amb importants innovacions urbanístiques. Aquest reforma no inclou la

Placeta de Sant Miquel de manera que aquest treball planteja la viabilitat de fer

d’aquest espai abandonat, un entorn viu i modern alhora que fidel a la seva història.


- 2 -

1.4. Objectius L'objectiu d'aquest treball de recerca és fer un estudi de la renovació d’una plaça del

barri de la Vila de Gràcia i realitzar una proposta d’intervenció urbanística per aquest

espai.

Per això, les actuacions que es plantegen són:

- Buscar informació de l’urbanisme del barri de la Vila de Gràcia, partint de la

seva formació (des del punt de vista històric) però també d’anàlisi de les

característiques urbanístiques.

- Recollir informació de les places tan característiques d’aquest barri.

- Conèixer nous conceptes d’urbanisme que incorporin valors ecològics i

sostenibles i noves tecnologies per incloure’ls en el projecte.

- Realitzar un estudi extens de la Placeta Sant Miquel (problemàtiques,

oportunitats, identitat, ...).

- Plantejar possibles intervencions per fer una proposta de disseny (o

avantprojecte).

- Saber representar el disseny mitjançant programes CAD: Autosketch, amb el

que es dibuixaran els plànols en 2D, i Blender, per aconseguir una visió en 3D de

la proposta.

1.5. Metodologia - Primer, per poder fer una recerca d’informació de l’urbanisme del barri de la

Vila de Gràcia, m’he basat en l’extracció d’informació en fonts escrites, llibres

d’Història, i orals, amb l'entrevista a l'arquitecte municipal del Departament

Tècnic del Districte de Gràcia .

- A continuació, per fer un recull d’informació de les places del barri, he visitat

les places, he buscat informació sobre projectes de renovació d’algunes

d’aquestes i per acabar, m’he centrat en conèixer la renovació de la Plaça del

Diamant a partir d’una entrevista a l’arquitecta que ha realitzat la proposta, la

Sra. Sophie Demigneux.


- 3 -

- Seguidament, per conèixer nous conceptes d’urbanisme m’he dedicat a cercar

informació dels dos models d’urbanisme més rellevants de l’actualitat:

l’urbanisme ecològic i la “Smart City”.

- A continuació, per fer l’estudi de l’àmbit de la placeta Sant Miquel he realitzat

un recull de dades sobre el terreny per poder analitzar els usos de l’espai, la

circulació de trànsit,... en diferents horaris. Aquesta recull l’he fet

principalment durant els mesos de juny i juliol, que potser no són els més

representatius però que han estat adients pel calendari de realització i entrega

del treball. També, he realitzat un recull de premsa d'actualitat de la zona i per

últim he fet entrevistes d’opinió als usuaris per tenir en compte el criteri

ciutadà.

- Posteriorment, també he fet una recerca d’informació gràfica de plànols

urbanístics amb parcel·lacions, cotes,... i també de normatives urbanístiques

bàsiques.

- En aquest punt, i amb tota la informació he plantejat possibles intervencions

per fer una proposta de disseny.

- Per acabar, he elaborat la meva proposta de disseny amb els programes CAD.


- 4 -

2. HISTÒRIA La vila de Gràcia està situada al mig del pla de Barcelona, al peu del Tibidabo. Aquest

pla, amb una lleugera inclinació d’un 3-5% de desnivell, és molt apte per a

l’assentament humà i destaquen alguns trets físics com els torrents i les rieres que

antigament baixaven des de Collserola buscant el mar, les importants vies de

comunicació de la ciutat que són pròximes, i pel que fa a l’altimetria, es passa de 40

msnm en el seu punt més baix als gairebé 100 msnm en el seu punt més alt.

2.1. Formació de la Vila de Gràcia Gràcia és un assentament urbà recent. Encara que es començà a desenvolupar als

segles XVII i XVIII, va ser durant el segle posterior que n’esclatà el creixement d’una

forma definitiva i espectacular com a barri extramurs de la ciutat de Barcelona. Per

això la història urbana de Gràcia és relativament moderna.

Tot i que s’ha trobat algun vestigi de població molt antiga en aquest terme,

segurament de l’època neolítica, i que hi ha constància d’algun poblat ibèric reduït de

mínima importància a la muntanya Pelada o al turó de la Rovira, la vila té un buit

històric notable. Fins el segle XVIII Gràcia no va tenir una identitat pròpia i fins fa 400

anys aquest territori era un lloc desèrtic amb només alguns camins i rieres.

Segles XVII-XVIII: Inici de la formació

El 1626 es va fundar el convent dels Carmelites Descalços en terrenys d’un patrici

barceloní, Josep Dalmau, en un extrem de l’actual plaça de Lesseps. Encara que li van

donar el nom de Mare de Déu de Gràcia sempre se l’ha conegut pels Josepets, per la

devoció del carmelites a Sant Josep. Aquest és l’origen del topònim de la població. El

convent dels Josepets es va situar en el camí ral, que aprofitava l’antiga carretera

romana que unia Barcelona (Barcino) i Sant Cugat del Vallès (Castrum Octavianum), i

estava envoltat de terres de conreu, boscos,... A poc a poc es van anar establint masos

dispersos, sobretot prop del convent i també en la intersecció del camí de Gràcia (o

camí ral) amb la Via Transversalis, antic camí preromà que unia els dos extrems

laterals del pla de Barcelona (avui la Travessera de Gràcia). Amb el temps, aquests

primers caserius van prendre com a nom propi el de l’establiment carmelità: Gràcia. És


- 5 -

en el 1767 que apareix per primer cop el nom de Gràcia per designar el territori en els

llibres d’acords de l’Ajuntament de Barcelona.

Amb el pas dels anys, les famílies benestants barcelonines van anar adquirint

importants extensions de terreny d’aquelles terres de conreu, bàsicament de secà i

vinya, pertanyents al pla d’extramurs. Això va fer que cap a finals del segle XVIII, el

territori de Gràcia estigués pràcticament dividit en una dotzena de finques immenses.

Segle XIX: Creixement, períodes d’independència municipal i annexió a

Barcelona

Gràcia va anar creixent com un barri extramurs de Barcelona. Si a la primeria del segle

XVII hi ha 12 cases registrades, a començaments del segle XIX ja n’hi ha 250. La

condició de barri extramurs de Barcelona implicava que els seus habitants havien de

tributar a la ciutat sense rebre compensacions (seguretat, enllumenat, clavegueram,

etc.).

Amb l’aplicació de la Constitució espanyola de 1812 es reconeixia el dret de les

poblacions de més de 1.000 habitants a constituir-se en municipis independents. Va

ser llavors quan Gràcia, amb 2.608 habitants, va formular la petició que li va ser

concedida aquell mateix any. Però aquest període d’independència municipal va durar

Croquis del plànol de Gràcia del segle XVIII amb dibuixos dels masos, el Palau de la Virreina i els Josepets.


- 6 -

poc. El règim absolutista de Ferran VII el va anular i va retornar Gràcia a l’administració

municipal de Barcelona el 1823.

El 1824 es va reconstruir un convent de Santa Maria de Jesús a Gràcia1. Aquest convent

havia estat ubicat entre els carrers d’Aragó, Pau Claris i Consell de Cent i va ser fundat

pels Franciscans el 1427, però després va ser destruït en el setge de 1714, tornat a

construir el 1722 i finalment enderrocat durant la guerra de la independència. A més,

va esdevenir seu de la primera parròquia de Gràcia el 1835, ja que no va ser fins el

1845 que es va crear la parròquia dels Josepets. Més endavant, el 1868 es crearia la

parròquia de Sant Joan de Gràcia que primer es va establir provisionalment a l’església

del convent de la Divina Providència de les monges Clarisses2 i el 1884 va passar al seu

emplaçament actual, als terrenys de la torre de la Virreina. També hi havia el monestir

de Montcalvari de l’ordre dels Caputxins, fundat el 1580 i destruït també durant el

setge de 1714, fet que va obligar als caputxins a abandonar el territori. Els tres

convents van donar nom a tres barris de Gràcia: el dels Josepets, el dels Caputxins Vells

i el barri de Jesús.

Gràcia continuava creixent degut a la dificultat que tenia la ciutat comtal d’encabir

habitants i activitats dins de les seves muralles, que no es podien enderrocar sense el

permís de les autoritats militars: Barcelona era una plaça militar estratègica. Es pot dir

que Gràcia creixia perquè tenia l’espai que li mancava a la ciutat. A més, amb el

període de les ordenacions parcel·làries, que esdevindria el veritable motor de

poblament, terrenys de conreu es van convertir en cases, carrers i places. Això explica

els canvis de nom i la discontinuïtat física d’alguns carrers.

La primera ordenació parcel·lària es va fer l’any 1830 en terres d’Àgata Trilla, i se’n van

fer 82 més. Algunes de les més significatives són la dels hereus d’E. Joanich (1877), que

van dividir el seu territori en 236 parcel·les, o la dels propietaris M. Torrente, M.

Massens i R. Rabassa (1861), que van dividir el seu territori de 68.620 m2 en 305 parts.

El mecanisme d’aquesta ordenació era el següent: un propietari presentava un

projecte a l’autoritat competent; segons el projecte, es parcel·lava la finca i es feia

donació als poders públics de l’espai per obrir-hi els carrers.

1 Al carrer de Gràcia, on encara hi ha l’església. 2 Ubicat al carrer Ample, actualment de Verdi.


- 7 -

El sistema utilitzat per a la transmissió de la propietat era el de l’emfiteusi, que

consistia en cedir el domini d’una peça de sòl a una altra persona a canvi d’una entrada

i d’un cens anual per un període a definir, que oscil·lava entre 50 i 60 anys, amb

l’obligació de construir-hi una casa en un període determinat, segons escriptura

pública. Aquest mètode responia a la necessitat de donar accés a la propietat a gent

que no comptava amb estalvis suficients per comprar un terreny i fer-hi una casa, i al

mateix temps, es fa entrar el sòl en el mercat com un element més de compra i venda.

A més, la pressió sobre el sòl era molt menor a Gràcia que a Barcelona, fet que

permeté un ràpid poblament i creixement, on artesans, menestrals i obrers es

construïen la seva casa amb el taller o la botiga als baixos i l’habitatge a dalt.

Precisament és en aquest moment quan trobem l’origen concret de les places antigues

de Gràcia: en la urbanització dels terrenys es va abandonar l’explotació agrícola per

donar pas a l’ocupació humana. Va ser llavors quan s’hi van instal·lar diverses

fàbriques, especialment tèxtils (els coneguts vapors de Vilaregut i de Puigmartí), però

també mistaires, impremtes, bòbiles, tallers de tota mena, o el gasòmetre del Torrent

A dalt, la copia d’un plànol de Gràcia i el seu territori documentat del 15 de març de 1845. Ja s’hi pot observar la trama urbana de la vila, amb el camí de Gràcia que uneix els dos convents, l’aparició d’algunes places i la presència de diferents masos i fàbriques.


- 8 -

de l’Olla (present fins el 1940). Així, el terme va esdevenir un focus d’activitat gràcies a

la seva progressiva industrialització aprofitant la disponibilitat de terrenys lliures.

Els graciencs no van abandonar mai la seva pretensió de tornar a ser independents i no

va ser fins el 1850, amb 13.548 habitants, que la reina Isabel II va coincidir un nou

període d’independència municipal, que seria més llarg i fecund.

A finals del segle XIX es van inaugurar bastants santuaris al voltant de la Vila i a més, a

partir de 1847 nombroses comunitats de monges dedicades a la caritat i l’ensenyança

es van establir a la Vila.

S’evidencia que Gràcia tenia una població bàsicament menestral i obrera ja que hi va

succeir algun episodi sagnant durant la Revolució Gloriosa (1868) o el 1870, quan els

quintos es van revoltar contra les lleves obligatòries, anteriorment abolides.

Cal dir que el 1854 Barcelona havia aconseguit l’enderrocament de les muralles i el

1859 es va assumir el projecte d’Ildefons Cerdà, que ordenava el nou territori de la

ciutat. La independència dels diversos pobles del pla plantejava un gran entrebanc pel

projecte, i per això la ciutat va començar el procés administratiu d’absorció territorial

en totes direccions.

La Llei municipal de 1877 permetia que les poblacions que arribessin a 100.000

habitants, com Barcelona en el 1882, poguessin ampliar el seu terme municipal en

6km. Això va suposar que, després d’un intens debat ciutadà i sense l’assoliment del

consens, Gràcia i tots els altres pobles del pla de Barcelona (Sant Andreu, Sant Martí de

Provençals, Sants, Sant Gervasi de Cassoles i Les Corts) fossin agregats a Barcelona el

1897 segons el “Decret d’agregació”. Gràcia tenia 61.935 habitants. Llavors va

aparèixer el problema de cosir els límits dels antics pobles amb la ciutat i,

especialment, amb l’Eixample de Cerdà, que en cap cas no havia previst l’enllaç amb

els nuclis de població dels antics municipis. Tot i això, sí que hi va haver l’excepció d’un

projecte d’interès comú: el Passeig de Gràcia, presentat el 1880, que uniria la Vila amb

la gran ciutat seguint l’antic camí. També es van anar construint equipaments que

mancaven com els mercats de la Llibertat (1893) i de l’Abaceria Central. A partir

d’aquell moment Gràcia passa a ser un barri més de Barcelona, que avui dóna nom a

un dels 10 districtes de la ciutat.


- 9 -

Segle XX: Guerra Civil, postguerra i dictadura

L’esclat de la Guerra Civil i els anys de la postguerra van marcar profundament la vida

gracienca, però gràcies a les nombroses entitats del barri es va permetre mantenir un

sentiment de pertinença a un lloc a partir de la vida cultural, clandestina o no. També

es van fer les darreres grans urbanitzacions de zones rurals com la de can Comte o els

terrenys de can Sampere.

A partir dels anys seixanta a Gràcia va començar una nova urbanització del territori

amb la substitució de moltes cases primigènies de planta baixa o d’un pis per aixecar

edificis de cinc a set pisos. A més, en l’àmbit urbanístic es van plantejar dos fets

cabdals: la reforma i l’ampliació de plaça Lesseps i la famosa via O, un gran vial que

unia les places Lesseps i Joanic i dividia la vila de Gràcia en dues zones, però que no es

va arribar a executar per una gran oposició dels veïns. I és que Gràcia ha tingut des de

sempre i manté, una activa vida política i social i un ric teixit d’institucions cíviques,

recreatives, artístiques i esportives de gran arrelament popular.

Evolució de la trama urbana de Gràcia (1790-1978)


- 10 -

2.2. Les places de la Vila de Gràcia L’origen de les places antigues de Gràcia es troba en la urbanització dels terrenys quan

es va abandonar l’explotació agrícola per donar pas a l’ocupació humana. Entre els

anys 1825 i 1878 es van crear nou places que encara existeixen avui. Els terrenys que

havien de ser urbanitzats presentaven un pla d’actuació aprovat per l’Ajuntament que

exigia, a més de condicionants sobre mesures de parcel·les o amplada de carrers, la

previsió d’una plaça o espai comunitari, situat més o menys en el centre del terreny

que es preveia urbanitzar. Tot i això, alguns propietaris optaven per actuar en comú i

així estalviar-se alguna plaça, com és el cas de la plaça Joanic i els seus voltants.

D’altres casos són, per exemple, el cas de la plaça Trilla, on el propietari va decidir

situar la plaça davant de la masia.

Algunes de les places més rellevants són:

Plaça del Sol

La seva urbanització i la dels carrers del voltant va començar el 1840, en els antics

terrenys de Joaquim Mas. Cal dir que des d’un bon principi la plaça té el mateix nom i

que els carrers del voltant també van rebre noms de cossos celestes, tot i que la

majoria han patit canvis excepte els carrers del Planeta i del Sol. El primer acte notori

que va tenir lloc a la plaça correspon a l’any 1869, quan s’hi va col·locar un cedre al bell

mig de la plaça que fou anomenat l’arbre de la llibertat. El 1873, de resultes de la mort

del primer arbre, se’n va plantar un de nou, que es va encerclar amb una reixa per

conservar-lo millor. El 1896, el cedre va haver-se de replantar un altre cop, fins que al

final cedre i reixa van desaparèixer definitivament. A partir de l’any 1872 aquesta plaça

tan ben situada i espaiosa va ser

utilitzada com a mercat pels venedors

ambulants que possiblement va acabar

sent l’origen dels “Encants Graciencs”

que van tenir el període de màxima

lluentor del 1920 al 1930, però que va

desaparèixer després de la Guerra Civil.

Durant aquesta guerra s’hi va construir


- 11 -

un refugi antiaeri que va ser finalment enderrocat el 1986. També cal destacar la seva

importància en la celebració de la popular Festa Major, pel seu envelat i les actuacions.

La participació en la Festa va durar del 1907 i al 1982. L’any 1986, aprofitant la

construcció de l’aparcament en el seu subsòl, es va fer el projecte de remodelació de la

plaça, encarregat als arquitectes G. Mora i J. Bach3 i que incloïa el nou paviment i altres

detalls ornamentals com el rellotge de sol de l’escultor gracienc Josep M. Camps.

Plaça de la Virreina

Rep aquest nom perquè el 1771 s’hi va construir la mansió del Virrei Amat, la casa més

fastuosa que mai hi ha hagut a la Vila de Gràcia. Com que el virrei va morir aviat, hi va

quedar el nom de la seva dona: la Virreina. En morir aquesta , els terrenys van anar

passant en herència fins que van ser venuts el 1835. Aquelles cases senyorials

abandonades van anar canviant el seu ús. Van ser un hospital militar, un manicomi,

una presó militar i finalment una caserna d’infanteria. Posteriorment es va enderrocar

la mansió el 1877 i es va construir la nova església de Sant Joan entre el 1878 i el 1884.

La plaça va ser urbanitzada a partir de

1878 seguint un projecte de Josep Artigas

que deixava un espai per a la circulació

rodada a tots dos costats de la plaça i s’hi

van instal·lar uns bancs de pedra i es van

plantar uns quants plàtans. La font amb

l’escultura en bronze de la bíblica Ruth

que hi ha al mig de la plaça també és

obra de Josep M. Camps i va ser inaugurada en el 1949. En aquest espai s’hi celebraven

totes les festes religioses i algunes ballades de sardanes. A partir del 1947 s’hi va

celebrar la Festa Major, però des del 1977 va passar a fer festes alternatives. El 1983 es

va suprimir el trànsit rodat al voltant de la plaça i dels carrers de la part nord, de

manera que va quedar una gran zona per als vianants. Aquesta rehabilitació seguia la

nova tendència d’urbanització i va ser sota la direcció de G. Mora i J. Bach3, igual que

en d’altres places gracienques.

3 Veure entrevista a J. R. Farré pàg. 55.


- 12 -

Plaça del Diamant

Va ser urbanitzada el 1850 i formava part de la finca del virrei que es va vendre al joier

barceloní Josep Rossell; d’aquí el curiós origen del nom de la plaça i de la majoria dels

carrers dels voltants que el conserven (Or, Perla, Robí, Topazi,...). La plaça sempre

havia tingut arbres; alguns d’ells han hagut de ser renovats, perquè només s’han

conservat els de la part sud. D’aquesta plaça també cal destacar les grandeses i els

elogis de les Festes Majors gracienques. Actualment la plaça és universalment

coneguda en el món literari gràcies a l’escriptora Mercè Rodoreda i a la seva novel·la

que porta com a títol el nom de la plaça.

En record a l’autora, l’any 1981 es va

col·locar una placa-monument, i el 1984

es va inaugurar l’escultura La Colometa,

que simbolitza la protagonista de l’obra.

L’obra ha patit algun trasllat i actualment

està situada en un dels laterals de la

plaça deixant espai lliure de joc infantil.

De fet, va ser també durant els anys 80 que la plaça va ser remodelada sota el

concepte de “plaça dura”. D’altra banda la plaça manté el refugi antiaeri soterrat i

rehabilitat a instàncies del Districte. És una part important de la memòria històrica de

la Vila, situat a 12 metres de profunditat i construït en plena Guerra Civil.

Plaça de la Vila de Gràcia

Aquesta és la plaça que ha canviat de nom més vegades. Primer es va anomenar de

l’Orient, ja que aleshores el centre actiu de la població era la plaça del Rei (ara

Llibertat), però com que Gràcia no podia créixer cap al costat de Sant Gervasi,

l’expansió es va efectuar cap al sector on hi havia la plaça. Segurament va passar a dir-

se de la Vila cap el 1853, que va canviar a plaça de la Constitució el 1869 pel fet

d’haver-hi tinència municipal i durant uns anys es deia de la República, com confirma

un escrit de 1985. No va ser fins a 1907 que va rebre el nom de Rius i Taulet, dedicada


- 13 -

a la memòria d’un dels alcaldes de la ciutat de Barcelona. El popular nom de Plaça de la

Vila va ser recuperat el 2009.

La urbanització de la plaça va començar l’any 1836 en terrenys de Paula Pava, després

de la desamortització dels béns religiosos als dominics. L’Ajuntament de la Vila va ser

construït el 1850 (actual seu del Districte), en produir-se la independència gracienca,

però la construcció emblemàtica de la plaça és el campanar que presideix el centre de

l’espai, de 33,33 metres, construït el 1864, pensat per poder ser vist des de tots els

punts de la Vila i amb un rellotge construït a la mateixa Vila. Cal dir que és el principal

símbol de Gràcia, va ser l’herald de la llibertat i va patir les repressions amb la mateixa

intensitat que ho van fer els graciencs en períodes de revoltes.

Avui en dia la plaça acull grans actes de la Festa Major, la festa de Sant Medir o la

Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia.

El consistori gracienc va realitzar la

darrera remodelació de la plaça l’any

1995 i va tenir com a objecte la

renovació del paviment, el seu

anivellament i la supressió de les

barreres arquitectòniques que hi havia

davant la façana de la seu del Districte.

Plaça de les Dones del 36

Inaugurada el 18 d’agost del 2009, és la plaça més nova del barri i està dedicada a la

memòria de les dones que van viure la construcció d’una societat més lliure durant la

Segona República, la mobilització durant la Guerra Civil i la repressió franquista. En

aquest espai destaca el paper de la dona en aquell període històric així com la pròpia

figura de la dona, ja que aquest acull diversos actes del món de la dona com ara el

Congrés de Dones, la Trobada de Dones de Gràcia o el Cicle de Cinema de Dones. Per

altra banda, cal destacar també el moviment que va sorgir immediatament després de

la inauguració en contra de les reixes que es van posar per tancar la plaça i privatitzar

l’espai públic. Aquesta reacció va ser realitzada tant per part dels veïns del barri com

també per part d’associacions de dones que hi anaven en contra, demanant la retirada


- 14 -

de les reixes pel que simbolitzen. Fins i tot, les ex-membres de l’Associació Les Dones

del 36, dones supervivent de la guerra

civil espanyola, van afirmar el rebuig de

les dues reixes a la plaça que porta el seu

nom “per dignitat”. La reivindicació, sota

el lema de “Gràcia no s’enreixa. No al

tancament.”, manifestava que es traïa el

procés de recuperació de la memòria

històrica de les dones del 36, creava

distincions entre els veïns, prohibia el pas a una zona pública i es confirmava el model

de barri-aparador. Actualment, el tancament de la plaça encara funciona per horaris.

2.3. La Placeta de Sant Miquel4

Origen

L’origen d’aquesta placeta es troba en la parcel·la de Gràcia que posseïa la família

Galvany. Aquesta peça de terra de forma més o menys triangular quedava limitada pel

Torrent de Sant Gervasi de Cassoles (Riera de Sant Miquel), la Travessera de Gràcia i el

Camí de Gràcia (carrer Gran). La seva situació era immillorable des del punt de vista de

les comunicacions i de la distància de Barcelona.

El 1802, Rosa Castelló i Galvany va decidir urbanitzar gran part d’aquest terreny: entre

el carrer Gran, la Travessera, el carrer de Sant Miquel (ara Vic) i el passatge de Santa

Bàrbara (ara carrer de l’Esparreguera). Aquesta va ser la primera urbanització que es

va fer a Gràcia sense les normes posteriors que obligarien l’establiment de carrers i

places intercalades. Més tard, el 1807 es van eliminar algunes parcel·les i

posteriorment es va obrir el carrer del Carme (ara Doctor Rizal) i el carrer de Sant

Jeroni (ara de Sant Gabriel). El 1888 es va inaugurar un carrer nou davant del de

Junqueres (ara Goya) fins la Riera de Sant Miquel que es va voler dedicar a Luís

Antúnez, el governador de Barcelona que va fer algunes actuacions a favor de la Vila

de Gràcia (clavegueram, etc.). Es creu que va ser en aquell moment que es va

4 Veure entrevista a S. Demigneux pàg. 63.


- 15 -

urbanitzar un terreny residual en un colze de la riera i que va rebre la categoria de

placeta.

Topònim

Pel que fa a l’origen del seu nom és desconegut. No hi ha cap referència històrica ni

religiosa en els seus voltants que esmentin Sant Miquel, però es pot suposar que la

capella del cementiri de 1816 que estava ubicat al solar que ocupa l’actual escola Josep

Mª Jujol hagués estat dedicada a aquest Sant. El cementiri va ser desallotjat el 1820.

Cal dir que el nom de la placeta només ha canviat durant un breu període de temps de

la República, del 1936 al 1939, en que va estar dedicada al pedagog Joan Bardina i

Castarà.

Riera

Quant a la riera, hem de situar el seu origen en el lloc conegut antigament amb el nom

de Creu Trencada, on avui hi ha la plaça de Gal·la Placídia. Allà hi confluïen la riera de

Cassoles i la de Vallcarca, que unides formaven la riera d’en Malla (alta de nivell). Més

enllà hi passava una altra riera al costat de les parets del marge de l’estació del tren de

Sarrià, la riera de Sant Miquel (més

baixa de nivell), que recollia les aigües

dels carrers del costat del carrer Gran

de Gràcia. És a dir, que el carrer actual

segueix el mateix curs que la riera fins

a la Diagonal, ja que l’antiga riera

confluïa amb la riera d’en Malla uns

centenars de metres més avall i

continuava per l’actual Rambla de

Catalunya.

En temps dels romans hi havia dos

camins que travessaven el Pla de

Barcelona. Un és l’actual Travessera de

Gràcia, possiblement d’origen ibèric, i

l’altre un camí romà que unia la ciutat Plànol dels camins, torrents i rieres de Gràcia amb el traçat

aproximat dels límits. Dibuixat el juny de 1790.


- 16 -

de Barcelona (Barcino) amb Sant Cugat del Vallès (Castrum Octavianum). Aquest camí

sortia del portal dels Orbs (més tard de l’Àngel), pujava fins a trobar la riera de Sant

Miquel i seguia fins a unir-se amb la riera de Vallcarca. Per tant podem dir que aquests

carrers (antics camins) són els més antics de tot el Pla, anomenats durant segles Hort i

Vinyet de Barcelona. Per tant, segons aquest esquema queda clar que el camí que

anava fins a Sant Cugat del Vallès passava per la riera de Sant Miquel i no pel carrer

Gran com a vegades s’assenyala. Tot i així, després es va modificar perquè passés pel

camí de Jesús, l’actual carrer Gran.

Indústries i associacions culturals històriques de l’espai

Un temps després del desallotjament del cementiri, situat a la ubicació actual del CEIP

Josep M. Jujol, s’hi van construir els Tallers Mañach (de fabricació de claus de serra)5,

obra del mateix Josep M. Jujol i amb uns safarejos a la part del davant.

En el mateix edifici on ara hi ha l’institut hi havia la fàbrica de l’antic Forn de Sant

Jaume, que va estar en actiu fins ben entrat l’any 1940. El Forn de Sant Jaume va ser

fundat el 1808 i tenia un prestigi reconegut a tota la ciutat.

Cal destacat la importància d’associacions veïnals com la Comissió de Festes de la Riera

de Sant Miquel que el 1950, en la celebració del centenari de la independència de

Gràcia, va decidir celebrar les festes gracienques.

Per altra banda hi trobem el bar “El Roble”, un establiment que es va convertir en tota

una institució social: va ser seu de les Comissions de Festes i de la Coral Roure (1946-

1972). A més, s’hi van celebrar molts actes al voltant de la música, quan els llocs de

trobada socials i culturals eren les tavernes.

La font

Sobre la plaça, Josep Buch6 va escriure:

“És tan petita que no té cap casa numerada i sols es útil per encabir-hi una font de la

que ens diu Pere Duart que era d’un sol broc però que, abans, el 1930 n’hi havia una de

quatre brocs o sigui igual que la de Canaletes. Tanmateix aquella magnífica font

5 Primer taller de tot l’Estat en fabricar-ne. http://xtec.cat/centres/a8042780/qui_som/historia.html 6 Recollit en el llibre Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch i transcrit en aquest treball. Josep Buch i Parera (1902-1991), un historiador apassionat de la Vila de Gràcia.


- 17 -

desaparegué i en posaren una de més petita. Totes les coses tenen la seva explicació i

ens cal anar uns anys enrera... després de la guerra, al 1939, en que retornaren a la

ciutat molts dels fabricants i comerciants que s’havien refugiat a les terres del nord,

especialment a Sant Sebastià, i agraïts de llur estada allí, van voler correspondre

l’hospitalitat rebuda amb el regal d’una plaça, és a dir, els oferirien una plaça nova que

portaria el nom de Catalunya- i en que hi posarien una font igual a la de Canaletes i així

fou com la font de Gràcia se’n anà cap allí dalt... Al cap de 50 anys es va remodelar la

plaça i s’hi reposà una font igual a l’original”.

Fotografia de la Placeta de Sant Miquel als anys 20.


- 18 -

3. URBANISME ACTUAL DE GRÀCIA 3.1. El barri de la Vila de Gràcia El barri de la Vila de Gràcia és un dels 5

barris que formen el Districte de Gràcia i

queda contingut entre la Travessera de Dalt

(que limita amb els barris de Vallcarca i els

Penitents i el de la Salut del mateix

districte), els carrer del Cardener (confinant

amb el barri de la Salut, també de Gràcia), el

carrer de l’Escorial, la Travessera de Gràcia i

el carrer de Bailèn (que delimiten amb el

barri d’en Camp d’en Grassot i Gràcia Nova),

el carrer de Còrsega i l’Avinguda Diagonal

(que fa frontera amb el Districte de

l’Eixample), i per últim la Via Augusta i l’Avinguda del Príncep d’Astúries (limitant amb

el Districte de Sarrià-Sant Gervasi).

Aquest espai té unes 200ha i és habitat per unes 80.000 persones amb una densitat

d’uns 40.000hab/km2.

Pel que fa a les seves vies de comunicació podem destacar la importància del carrer

Gran, antic camí de Gràcia que unia els nuclis d’habitatges al voltant de cada convent,

el dels Josepets i el de Santa Maria de Jesús, un a cada extrem, i la Travessera de

Gràcia (abans Molera), que era una via preromana.

Aquests són els l’element clau per entendre l’assentament, creixement i consolidació

de la Gràcia d’avui: les dues vies van marcar la forma de creixement, perquè en

l’interior del territori gracienc es van aprofitar els camins que sortien del camí de

Gràcia, transversals a aquest i paral·lels a la Travessera de Gràcia, i al mateix temps, la

xarxa de torrents, rieres i camins secundaris7 paral·lels al carrer Gran. De fet, l’actual

barri conserva clarament aquesta trama urbana així com la jerarquia d’aquestes vies

de comunicació que encara continua vigent malgrat els canvis urbanístics i que només

7 Veure plànol de les antigues rieres i torrents de la pàg. 15 del treball.

Plànol actual del barri de la Vila de Gràcia. Límits entre barris del mateix districte en color blau i en color

negre, límits amb altres districtes.


- 19 -

el Torrent de l’Olla s’hi aproxima travessant tot Gràcia de dalt a baix, unint la Plaça de

Lesseps amb l’Eixample. El carrer Gran, a més, és un vial urbà entre l’estació de metro

de Fontana i la Travessera de Gràcia amb una fort caràcter comercial.

D’altra banda, a part d’aquestes vies principals i l’entramat de carrers bastant estrets

que més o menys dibuixen una quadrícula podem destacar la importància del conjunt

de les places, un altre dels grans trets característics del barri, que són un centre social i

comercial, respectant la superioritat del carrer Gran.

3.2. Les places de la Vila de Gràcia Des de l’inici de la formació de la Vila de Gràcia, aquest territori va patir un procés de

densificació que va produir una arquitectura desigual, tant en alçada com en qualitats.

A més, a finals de s. XX estava tot distribuït en carrerons estrets plens de cotxes i amb

els pocs espais públics ocupats per un mobiliari urbà mal dissenyat. D’altra banda, les

seves nou petites places encara conservaven el seu caràcter en aquell moment.

Entre els anys 1981-1985 es va realitzar un estudi8 que presentava unes propostes de

millora de les places on es tractava d’organitzar el projecte des de l’interior de l’espai i

reforçar les peculiaritats de cadascuna d’elles, subratllant l’específic, però afirmant la

pertanyença a un ambient comú.

Per aconseguir-ho es va proposar la substitució de l’aparcament en superfície de les

places i la reducció dels trams d’asfalt al mínim, per engrandir les places física i

visualment, ordenant amb racionalitat els elements de servei i d’aquesta manera oferir

una gran zona per als vianants.

8 Estudi realitzat pels arquitectes Jaume Bach (Sabadell, 1943) i Gabriel Mora (Barcelona, 1941).

De dreta a esquerra, fotografies de les places de la Virreina, del Sol i Trilla a finals dels anys 70 i principis dels 80.


- 20 -

Es van fer propostes per les nou places del barri –Raspall, Rius i Taulet (ara de la Vila de

Gràcia), Nord, Rovira i Trias, Diamant, Trilla, Sol i Virreina–, malgrat que només es van

executar les tres últimes.

En aquest mapa adjunt es pot observar la situació de les places del barri:

1. Plaça del Sol 12. Plaça del Nord

2. Plaça Trilla 13. Plaça del Raspall

3. Plaça de la Virreina 14. Plaça de la Revolució de 1868

4. Plaça del Diamant 15. Plaça Rovira

5. Plaça de les Dones del 36 16. Plaça de la Vila

6. Plaça de Joanic 17. Plaça de John Lennon

7. Plaça de la Llibertat 18. Placeta de Sant Miquel

8. Plaça de Anna Frank 19. Plaça de Manuel Torrente

9. Plaça del Poble Romaní 20. Plaça del Gato Pérez

10. Plaça de Narcís Oller 21. Plaça de Lesseps

11. Plaça de Gal·la Placídia 22. Pla de Nicolàs Salmerón

Plànol actual del barri de la Vila de Gràcia, extret de la pàgina web de la ciutat, amb les places assenyalades.


- 21 -

3.3. La Placeta de Sant Miquel La placeta de Sant Miquel9 és l’únic espai a Gràcia que rep la denominació de placeta i

té una superfície de 1.140 m2 amb una forma triangular característica. Està situada a la

cruïlla dels carrers Riera de Sant Miquel i Luís Antúnez i és l’origen dels carrers Vic i

Pou de la Riera.

Efectivament, l’actual ordenació data de l’any 1986, quan es va urbanitzar la placeta,

aprofitant la construcció de l’escola Jujol, i s’hi va tornar a posar la font, tal com havia

estat anys enrere, exacta a la de Canaletes i germana de la instal·lada a la plaça Trilla

(ambdues foses de nova planta). També es va tancar al trànsit pel seu costat oriental.

Entre 1982 i 1987, es va projectar el C.E.I.P. Josep Maria Jujol, que porta el nom del

conegut arquitecte modernista. El centre és obra dels arquitectes Jaume Bach i Gabriel

Mora, autors d’altres actuacions urbanístiques a la Vila de Gràcia, que van respectar

l’estructura construïda per Jujol i van rebre un premi FAD d’arquitectura per aquest

treball.

L’any 1984 hi va haver un moviment popular per tal de recuperar l’edifici on hi havia

hagut la fàbrica del Forn per transformar-lo en seu d’un institut de BUP, ja que

l’alumnat de Gràcia havia de desplaçar-se fora del barri. El desembre de 1987 el

Districte de Gràcia va decidir adquirir l’edifici i fer-hi l’institut. Primer va ser l’Extensió

núm. 1 de l’Institut de Batxillerat La Sedeta, però des del 1992 ja és el centre que

coneixem avui, l’INS Vila de Gràcia.

A l’espai també hi trobem diversos comerços i equipaments de barri com la ludoteca

“Ludosfera”, la gelateria artesana “TOMO II”, la farmàcia “Comajuncosas”, la botiga

d’hípica “Equi Frei” i el ja mencionat bar “el Roble”. Cal dir que a part de tractar-se

d’una zona predominantment escolar també hi ha molts petits comerços. També és

una cruïlla de camins que porten al Mercat de la Llibertat i la Travessera de Gràcia, la

Plaça de Gal·la Placídia, la Via Augusta i el carrer de Balmes, el carrer Gran de Gràcia i

la Plaça de la Vila o l’Avinguda Diagonal i el Pla de Nicolàs Salmeron que enllaça amb

Jardinets de Salvador Espriu. Per això es tracta d’una zona de pas però també de

trobada i fins i tot de descans.

9 Veure localització en el mapa de la pàgina anterior.


- 22 -

4. INNOVACIONS URBANISME: URBANISME ECOLÒGIC I

“SMART CITY” Davant de l’increment del pes polític i econòmic de les ciutats en els darrers anys, hi ha

hagut el plantejament de reptes pel que fa a la sostenibilitat, la gestió de les

infraestructures i de l’energia, la mobilitat i la prestació de serveis a la ciutadania,

entre d’altres. Aquesta resposta implica nous models de ciutat i canvis en els

plantejaments urbanístics. Dos dels grans conceptes de innovació són l’urbanisme

ecològic, que es centra en la sostenibilitat i el coneixement, i les “Smart Cities”, que

planteja la ciutat com una entitat intel·ligent; tots dos models urbans són necessaris

per aconseguir un desenvolupament de ciutats més sostenible en l’era de la

informació.

4.1. Urbanisme ecològic

Aquest concepte d’urbanisme amb el qualificatiu “ecològic” apareix quan un conjunt

de restriccions (condicionants i indicadors) emmarquen el grau d’acomodació d’un

determinat plantejament. Aquest model de ciutat té una forma compacta, és complex i

dens en la seva organització, eficient i “sense” impacte metabòlic i cohesionat

socialment. De forma esquemàtica, l’Urbanisme Ecològic aplica els següents principis:

proximitat, massa crítica de població i activitat, ciutadà no vianant, transport

alternatiu, habilitat de l’espai públic, complexitat urbana, dotació d’espais verds i

biodiversitat, autosuficiència energètica, hídrica i dels materials, adaptació i mitigació

al canvi climàtic, cohesió social, accés a l’habitatge, dotació d’equipament i gestió i

governança.

Restrictors

L’Urbanisme Ecològic en té dos de principals: l’eficiència i l’habitabilitat. Aquests s’han

de complir perquè la ciutat, a més de sostenible, sigui agradable i atractiva per a la

ciutadania que hi viu.

L’eficiència està relacionada amb la capacitat del sistema urbà per minimitzar el

consum de recursos amb una organització i activitat complexa.


- 23 -

L’habitabilitat tracta aspectes lligats al confort i interacció dels ciutadans: cohesió

social, diversitat biològica, qualitat de l’espai públic, residència, equipament, etc.

Ordenació del territori

Hi ha dos instruments principals per ordenar el territori seguint el concepte de

l’Urbanisme Ecològic: la Superilles i l’Urbanisme en tres nivells.

Superilla:

La Superilla és una nova cèl·lula urbana que aporta solucions a les principals

disfuncions lligades a la mobilitat, alhora que millora la disponibilitat i qualitat de

l’espai públic per al vianant. Això s’aconsegueix amb la jerarquització de la xarxa viària i

l’establiment d’una xarxa diferenciada per a cada mode de transport. Té una àrea

d’aproximadament 400x400 metres i pel perímetre circula la motorització, ja que a

l’interior es redueix al mínim aquest trànsit i l’aparcament de vehicles en superfície,

donant preferència en l’espai públic als vianants. En condicions especials es permet el

trànsit de vehicles residents, serveis, emergències, càrrega i descàrrega (limitant la

velocitat a un màxim de 10 km/h), però la superilla queda alliberada de vehicles de pas

i del transport públic. Això possibilita el desenvolupament de tots els usos i funcions de

l’espai públic sense restriccions. Per tant, la superilla planteja una solució integral que

uneix l’urbanisme i planificació de la mobilitat amb l’objectiu principal de limitar la

presència del vehicle privat a l'espai públic i retornar aquest al ciutadà, que deixa de

ser un simple vianant. Precisament aquest principi dóna sentit a tot el conjunt

Esquema d’una superilla: abans d’aplicar aquesta ordenació (esquerra) i després (dreta).


- 24 -

d’intervencions que planteja aquest instrument d’ordenació del territori, amb carrers

de secció única per a una accessibilitat universal, seguretat a causa de la limitació de

velocitat i desenvolupament del potencial per incrementar l’habitabilitat i confort en

l’espai públic. En definitiva, això implica una millora de la qualitat urbana mentre es

redueix l’impacte ambiental, una millora de la qualitat de vida de veïns i visitants, i un

increment de la cohesió social i l’activitat econòmica. A més a més, és un instrument

capaç de millorar la vida dels habitants de ciutats de qualsevol tipologia ja que no

implementa canvis de gran calat en el plantejament urbà. Per això s’ha pogut aprovar

en varies ciutats de l’Estat espanyol i ha sigut guardonat en diferents ocasions. Per

exemple en el districte de Gràcia10, de Barcelona, s’ha aconseguit el Primer Premi

Iniciativa BMW 2011 ha estat reconegut com Good Practice per UN-HABITAT el 2010.

Urbanisme en tres nivells:

L’urbanisme en tres nivells (alçada, superfície i subterrani) projecta tres plans amb el

mateix detall i la mateixa escala que els urbanistes projecten el Pla Urbanístic

únicament en superfície. Així es poden redistribuir les funcions que actualment es

troben en aquest mateix pla. Les cobertes estan vinculades a la biodiversitat, l’energia i

l’aigua. El subsòl es vincula als serveis, la distribució urbana, l’aparcament, la mobilitat

massiva de passatgers, al cicle de l’aigua i a la gestió de l’energia. El sòl es relaciona

amb els usos, la funcionalitat i l’espai públic. Tenim, doncs, 3 plans que donen lloc a

tres urbanismes: en alçada, en superfície i subterrani, i el seu desenvolupament

proporcionarà un conjunt d’instruments de caràcter legal, econòmics i organitzatius

preparats per a la resolució dels nous reptes que poden ser plasmats d’una manera o


Representació del model d’urbanisme en tres nivells.


- 25 -

d’una altra. Això es tradueix, en la pràctica, en una sèrie de solucions que potencien les

possibilitats de cada nivell per aconseguir una major autosuficiència, funcionalitat i

habitabilitat del medi urbà. A més, cada nivell es dissenya en la seva totalitat, fent ús

de la seva pròpia lògica i s’interconnecta amb la resta de nivells mitjançant l’edificació,

la mobilitat, els serveis, la biodiversitat i els cicles dels materials, l'aigua i l'energia.

L'urbanisme dels tres nivells obliga a buscar la coherència de la lògica vertical i

horitzontal, alhora que l'aplicació de les mateixes resol de manera sistèmica les

funcions i les disfuncions urbanes.

Aplicació dels principis de l’urbanisme ecològic

Els principis de l’urbanisme ecològic es tradueixen a la realitat de la següent manera:

Usos urbans: es reserva un mínim de la superfície ocupada per ubicar-hi activitats

econòmiques, equipaments, institucions i associacions.

Infraestructures per a la mobilitat i els serveis: el viari va destinat, en gran part, a

espais que permeten l’accés als residents, a les emergències, els serveis i la distribució

urbana de mercaderies, a una velocitat de 10 km/h.

Metabolisme urbà: amb un alt nivell d’autosuficiència energètica, neutre en carboni,

amb autosuficiència en recursos hídrics, fins i tot en períodes d’escassetat derivats del

canvi climàtic, i amb recollida selectiva, en la que la major part de la fracció orgànica

s’utilitza per fer compost.

Energia: amb el plantejament d’un nou sistema tèrmic d’alta eficiència ideat per

BCNecologia i basat en la transferència d’energia tèrmica excedentària de l’estiu cap a

l’hivern. Aquesta energia sobrant s’emmagatzema en grans dipòsits d’aigua enterrats,

que mitjançant una bomba de calor aporta fins el 100% en climatització i aigua calenta

sanitària (ACS). Aquest sistema es diu SCACS (Sistema de Calefacció i Aigua Calenta

Sanitària).

Espais verds i biodiversitat: l’ordenació del verd urbà es dissenya per atreure avifauna,

aconseguir una ciutat amb integració d’elements naturals i oferir espais de relació a la

ciutadania.


- 26 -

Exemple: Proposta d’Ordenació del Sector de Llevant de Figueres

Aquesta proposta es va realitzar per tal de resoldre el problema de la barrera

ferroviària que dificulta la continuïtat del Sector de Llevant de Figueres amb el centre

de la ciutat i, així també, facilitar l’aparició d’un teixit no consolidat amb activitats

diverses, que s’han implantat seguint un urbanisme d’oportunitat inconnex i

fraccionat. Aquesta transformació urbana és possible a partir de mecanismes

morfològics, que pretenen la continuïtat física del teixit, del viari i dels espais lliures, i

d’estructuració urbana, a favor de l’ampliació de l’activitat urbana a partir de

l’establiment d’una massa crítica de població i de l’extensió de la mescla d’usos i

d’activitats. En aquest projecte s’aposta per la continuïtat edificatòria confiant a les

illes el paper estructurador de l’espai urbà, i en aquestes s’afavoreix la barreja d’usos

(residencial, comercial, terciari i equipaments). A més, es reserven espais destinats a

petits equipaments de proximitats, als serveis de recollida selectiva de residus, a

l’aparcament de bicicletes i a altres funcionalitats d’ús comunitari (espais veïnals).

La proposta relaciona tres nivells d’actuació (altura, superfície i subterrani) per

aconseguir una visió sistèmica de l’ecosistema urbà. Per a cadascun d’aquests nivells

es concreten els objectius específics a complir, explicitats en els diferents plans

d’ordenació i fitxes característiques de cada illa, que defineixen aquells aspectes

tipològics que incideixen directament el les exigències de l’estalvi energètic i el confort

dels habitatges. El compliment d’aquestes exigències involucra qüestions

Plànol del repartiment de l’espai viari destinat al vianant de la proposta


- 27 -

arquitectòniques bàsiques: orientació, ombres projectades, ventilació creuada, espais

intermedis, etc. També, les fitxes esmentades especifiquen els paràmetres urbanístics

vinculats amb l’energia, la gestió dels residus, la gestió de l’aigua i les infraestructures

de serveis. El model de mobilitat es recolza en les formes de transport alternatiu al

vehicle privat, estructurat a partir d’una superilla que ve delimitada per les vies

bàsiques que envolten el Sector.

4.2. Smart City11 Smart City (ciutat intel·ligent) és el terme que defineix el nou model de ciutat que

integra iniciatives orientades a millorar la sostenibilitat mediambiental i econòmica,

així com la gestió eficient dels seus serveis, amb l’objectiu de millorar la qualitat de

vida de les persones i permetre, a llarg termini, una reducció de la despesa pública. Per

fer-ho innova, per exemple, en els materials, recursos i models emprats, buscant la

màxima integració i connexió entre les infraestructures i serveis de la ciutat. Per tant,

utilitza de manera intensiva la tecnologia. El fet que els projectes Smart Cities afectin el

desenvolupament d’infraestructures i serveis d’una ciutat, el converteix en un sector

transversal que abasta activitats tant diverses com l’energia, l’aigua, el transport,

l’urbanisme, la recollida de residus, l’ensenyament o la salut, a més de les TIC, entre

d’altres.

La clau de les ciutats intel·ligents són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

(informàtica i telecomunicacions) i és en aquest àmbit en el que s’ha d’invertir, dotant

la ciutat d’infraestructures amb equips i les seves instal·lacions. Aquestes

infraestructures han de tenir un comportament intel·ligent semblant al de les

persones, és a dir, amb la capacitat de recollir, intercanviar, processar, guardar i

representar dades, interactuar, prendre decisions de manera irreflexiva o racional, etc.

Els éssers humans som capaços de fer tot això amb els sentits, el cervell, la

comunicació i la interpretació,... i col·lectivament compartim les nostres dades per

tenir una visió més complerta i contrastar la informació i recopilem i guardem les

dades per tal d’evitar les limitacions de memòria del nostre cervell i permet tenir

perspectiva, relacionar paràmetres, veure tendències, planificar, organitzar,... 11 Veure entrevista a S. Demigneux pàg. 62.


- 28 -

D’aquesta manera es vol aconseguir una infraestructura TIC que tingui sentits,

memòria, capacitat de comunicació, capacitat d’actuació, intel·ligència, capacitat de

guardar i organitzar grans quantitats de dades, cost reduït, etc.

Arquitectura “Smart City” Formada per les instal·lacions del carrer (sensors i actuadors) que formen una xarxa

amb sistemes de comunicació d’informació (Router, Proxy i Gateway).

- Sensors:

Són dispositius que prenen dades de les variables externes o de la situació d’un procés.

Han de ser petits, robustos i autònoms i s’han de es poder comunicar mitjançant una

tecnologia sense fils per recollir informació. Normalment tenen prestacions molt

limitades (CPU, memòria i bps), dimensions reduïdes, capacitat de sensar i/o actuar i

alimentació pròpia, ja sigui piles, power, harvesting,...; presenten reptes com processar

dades amb un CPU molt poc potent, guardar dades amb molt poca memòria i una

comunicació amb poc abast (no molta distància) i poca velocitat (no masses de cop).

Un sensor pot incorporar una o més interfícies de sensat que mesuren una magnitud

(temperatura, humitat, presència, CO2, llum,...) i per cadascuna poden representar uns

valors determinats amb un rang i una resolució diferents en cada sensor: més mesures

implica més consum i també més memòria.

- La comunicació entre sensors:

Per recollir la informació cal tenir en compte que llevat de casos particulars (alarmes)

no hi ha pressa per recollir la informació. Per exemple pot ser urgent una claveguera

que està a punt de rebentar, no tant urgent un fanal que se li ha fos una bombeta o no

hi ha pressa quan pugen els nivells de CO2 o d’humitat. Hi ha diverses estratègies, el

Multisalt o les Mules.

- Multisalt: els sensors col·laboren i es van passant la informació, és a dir que

no només la capten sinó que col·laboren per moure-la. És un sistema similar

al famós “Tiqui taca” del futbol i està format per nodes recol·lectors.


- 29 -

- Mules: algun element circula a prop dels sensors i recull les dades, com per

exemple els busos urbans on les parades de bus fan de node recol·lector.

- Xarxes i connexions:

Per tal de que la comunicació entre dispositius sigui possible s’utilitzen tecnologies

comunicades amb Internet com INSTEON, Z-Wave, Bluetooth Low Energy,...

Principals àmbits d’aplicació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

La següent classificació permet analitzar el sector i les seves iniciatives:

• Mobilitat urbana:

Abasta l’accessibilitat, la seguretat i l’eficiència en els sistemes de transport, com ara la

gestió del trànsit en temps real, nous sistemes de transport, gestió de flotes i

d’aparcaments, vehicles elèctrics, etc.

Problemes principals de les ciutats que millora: la congestió del trànsit, que té un

impacte negatiu en la vida de les persones pels efectes nocius sobre la qualitat de

l’aire, la contaminació acústica o la disminució de la productivitat. Barcelona i Madrid

(dues de les 20 ciutats més congestionades d’Europa).

Projectes d’aquest àmbit:

Tenen la finalitat de disminuir aquests efectes a través de solucions basades en:

- La gestió de la circulació en temps real amb informació sobre congestions,

obres, timming dels semàfors, etc.

- El redimensionament de les xarxes de transport públic i la disposició

d’informació en temps real sobre la xarxa de transport: panells informatius,

aplicacions mòbils (ex. Google Maps (m.google.es/maps/transitbarcelona)

etc.).

- La replanificació urbana per dissenyar rutes més eficients que permetin

reduir els temps de desplaçament ( ex: La línia ortogonal de TMB

conformada per cinc noves línies d’autobús que connecten la ciutat de

Barcelona de manera rectilínia amb una trama ortogonal;


- 30 -

- El desenvolupament de sistemes intel·ligents de pàrquing que indiquin la

disponibilitat de places en temps real

- La gestió del sistema de transport públic en bicicleta, com el projecte Bicing

de l’Ajuntament de Barcelona.

• Sostenibilitat mediambiental i gestió d’infraestructures:

Engloba els serveis d’estalvi de recursos energètics basats en dissenys innovadors, la

gestió eficient dels sistemes energètics dels edificis (calefacció, aire condicionat, etc.),

les aplicacions intel·ligents (urbòtica, immòtica i domòtica) o la millora de la xarxa

elèctrica i d’aigua.

Problemes principals de les ciutats que millora: generació d’emissions de CO2 i

demanda d’energia (50% de la consumida pels edificis no és eficient). Es tracta

d’optimitzar el consum d’energia, per fer-lo més eficient i oferir energia segura i

sostenible (fotovoltaica, eòlica, biomassa, geotèrmica,...) tot assegurant una provisió

del servei contínua, sense caigudes, ni talls de llum.


- Illes intel·ligents a Barcelona per aconseguir que els edificis puguin generar

l’energia que consumeixen a través de la captació i transformació d’energia

fotovoltaica, eòlica i geotèrmica, i en un futur, marítima.

- Projecte Live (Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric), impulsa

el desenvolupament de la mobilitat elèctrica a l’Àrea Metropolitana de

Barcelona amb xarxes de recàrrega per a vehicles elèctrics.

- Les ordenances municipals ja regulen qüestions com l’ús de l’energia solar

en edificis públics i privats plantegen projectes com el reg a mida, el control

de l’enllumenat i el càlcul dels fluxos de trànsit al Passeig de Gràcia.

- Desenvolupament de xarxes intel·ligents de distribució i gestió energètica

que integren les renovables a la xarxa existent (Smart Grid) i a la introducció

de sistemes automàtics o la provisió d’eines d’informació general. Alguns

exemples són: la il·luminació eficient dels carrers i de l’interior dels edificis,


- 31 -

l’ús de la tecnologia LED als semàfors, els sistemes de reg automàtic als

parcs i jardins amb sensors i temporitzadors, els mecanismes per mesurar la

qualitat de l’aire, l’aigua o la temperatura en temps real; els fanals amb

sensors de moviment, temperatura o contaminació acústica que recullen

informació en temps real a través de tecnologia Wi-Fi (Sensors per serveis

urbans); o els sistemes pel buidat de contenidors i la millora en la gestió

dels residus urbans.

- Projecte Sanvisens a Sant Vicens dels Horts amb Recollida de brossa amb

sensor PIR en el contenidor, rec intel·ligent amb sondes d’humitats

soterrades i sistema de detecció de places lliures d’aparcament mitjançant

la recollida de dades des dels autobusos.

• Ciutadania, governança i economia:

Comprèn els serveis associats amb el govern de les ciutats i la seva relació amb la

ciutadania (e-Administració, e-Participació), el suport a l’activitat econòmica, la

seguretat pública (videovigilància, prevenció o protecció civil), la participació en la

gestió i construcció de serveis d’ensenyament mitjançant nous sistemes

d’aprenentatge i treball (e-Learning i teletreball) i el foment de la cohesió social.

Problemes principals de les ciutats que millora: millorar la transparència en la gestió

pública, promoure la participació ciutadana en la presa de decisions, fomentar l’ús de

les TIC a l’ensenyament, millorar els sistemes de seguretat ciutadana, difondre la

cultura i proporcionar noves eines de gestió i treball a les empreses.


- Sistemes TIC per l’aprenentatge i metodologies d’e-Learning o

blendedlearning.

- Serveis on-line que faciliten la relació amb la ciutadania (accés a informació,

disposició de firma digital, realització de tràmits a través d’aplicacions,

pagament de taxes i impostos, etc.) i optimització de les tasques i els

processos dels treballadors del sector públic (workflows).

- Seguretat pública: projectes per millorar la coordinació de recursos i agents,

i els sistemes d’emergència i protecció civil. Per exemple, el 112, que està


- 32 -

dissenyat sota un criteri multiservei que integra tots els organismes

implicats en situacions d’emergència; el desplegament de càmeres de

videovigilància destinades a controlar zones concretes; o la generació de

sensors contra incendis, entre altres.

- Projecte Urban Lab a Barcelona que permet que les empreses disposin d’un

espai de proves per testejar productes innovadors que estan en fase de

precomercialització.

- Projecte TAP and GO que impulsa el desplegament massiu a la ciutat de la

tecnologia NFC, de pagament sense contacte a través del telèfon mòbil.

- Projecte iCity, que permet l’obertura de part de les infraestructures

municipals (Wi-Fi i fibra òptica corporativa), la reutilització d’informació

pública i la provisió d’eines que permetin el desenvolupament d’aplicacions

per part de tercers (empreses, centres de recerca o universitats).

• Salut i serveis socials:

Hi trobem els nous models de producció i gestió dels serveis sanitaris i socials, molts

d’ells basats en aplicacions TIC, com la telemedicina, la teleassistència, les aplicacions

d’història clínica digital i compartida, la recepta electrònica o els sistemes de

visualització adaptats.

Millores: prestació dels serveis orientades a avançar en el diagnòstic en temps real, al

seguiment de l’estat de salut al domicili del pacient a través de la monitorització i al

desenvolupament d’aplicacions per compartir informació mèdica.

- Projecte de teleassistència que ofereix assistència domiciliària les 24 hores del dia i

tots els dies de l’any amb l’objectiu de donar una resposta immediata davant de

situacions de demanda d’ajut de persones grans o discapacitades. El servei es basa en

un aparell instal·lat a l'habitatge de l'usuari i connectat mitjançant la línia telefònica

fixa o mòbil a una central receptora amb la qual es pot comunicar, en cas d’urgència,

prement un botó. Actualment, hi ha més de 50.000 llars a Barcelona que disposen

d’aquest aparell, la majoria de persones majors de 75 anys, i algunes persones amb

discapacitat.


- 33 -

5. NOU URBANISME A LA VILA DE GRÀCIA

5.1. Projecte del “Pla de Mobilitat del Districte de Gràcia” (2004)12 En aquest projecte realitzat per l’agència d’ecologia urbana es partia de la base que el

barri de Gràcia de Barcelona està sotmès a múltiples pressions i presenta una densitat

de població superior a la resta de Barcelona. A més, se sumava una presència massiva

de vehicles privats, el que suposava un dèficit en l’espai disponible per al vianant. Per

això el projecte es va centrar en tornar l’espai al ciutadà, restringint l’accés de vehicles,

implantant zones multifuncionals i planificant aparcaments col·lectius per a

automòbils, motocicletes i bicicletes. Així es va aconseguir un espai públic que fomenta

la cohesió social, garantint la mobilitat i l’accessibilitat i reduint els impactes

mediambientals.


Plànol del Pla de Mobilitat i de les superilles de la Vila de Gràcia.


- 34 -

Les superilles es van definir com una malla de vies bàsiques en l’interior de les quals es

prohibeix la circulació. La seva implantació al districte va suposar un procés ampli de

participació i es va dissenyar un pla de comunicació destinat a tota la ciutadania

afectada. La Superilla va permetre integrar totes les intervencions de manera coherent

i funcional, incrementant-se les places d’aparcament i reorganitzant la càrrega i

descàrrega. El transport públic va augmentar la seva oferta i les bicicletes van disposar

d'una xarxa pròpia. La superfície d'espais verds i d'estada es va duplicar, canviant la

relació entre espai edificat, espais verds i d'estada, i alleujant la sensació de

compressió.

5.2. Projecte de renovació de places de la Vila de Gràcia (2014)13 Renovació que es farà en sis de les places més emblemàtiques del Districte de Gràcia,

cinc de les quals es troben al barri de la Vila de Gràcia: Gal·la Placídia, Sol, Diamant,

Lesseps i Dones del 36.

Aquestes places tenen en comú l’ús intens per part dels ciutadans i durant totes les

hores del dia i, algunes d’elles, en franges nocturnes i especialment a l’estiu, fet que

genera un impacte molt fort en la via pública i en els elements que la composen. Això

requereix un esforç important per part del districte en quant al manteniment de la

pavimentació, del mobiliari urbà, de la neteja, il·luminació, etc...

Per això, les operacions que es duran a terme a les places s’han dissenyat per generar,

d’una banda, un espai públic de qualitat, renovat, actualitzant i reordenant el mobiliari

urbà d’aquests grans centres de trobada, i de l’altra, generar noves sinèrgies entre els

diferents usos que s’hi duen a terme per a afavorir la convivència veïnal i la cohesió

social.

Plaça del Diamant (4) 14:

La intervenció urbana que s’ha previst està pensada per endreçar el mobiliari urbà

existent de manera que tot l’espai públic quedi més ordenat. Alhora, està previst

doblar el nombre d’exemplars d’arbres existent a l’actualitat, fins arribar als 18

13 Veure entrevista a J. R. Farré pàg. 55. 14 Veure plànol pàg. 20 d’aquest treball.


- 35 -

exemplars, generant més verd a la plaça, per a afavorir l’aïllament dels soroll que

impacta a l’entorn.

D’altra banda s’ha realitzat un projecte arquitectònic monumental per als badalots

(portes d’accés) del refugi antiaeri de la plaça, en que es conjuga la memòria històrica i

la funcionalitat de les portes, un projecte obra de l’arquitecte Jordi Queralt i en el qual

hi ha participat el Taller d’Història de Gràcia (gestor del refugi) que busca donar

protagonisme a aquest element tan important per a la història de la Guerra Civil a

Barcelona, i alhora recordar les seves víctimes. En el context d’aquesta operació, i per

demanda dels veïns, el districte durà a terme la restauració i il·luminació de l’escultura

de la Colometa, dignificant aquest element escultòric singular. Amb aquest objectiu, es

col·locarà punts d’il·luminació nous, que també incorporen un punt Wifi, juntament

amb un sensor per al mesurament del soroll i dels nivells de contaminació.

Plaça del Sol (1)15:

Aquesta plaça serà objecte d’una intervenció basada en la renovació de mobiliari urbà,

que inclou els escocells, l’arbrat i les escales d’accés a l’aparcament que hi ha al subsòl

de la plaça. Alhora, i d’acord amb les demandes dels veïns, es procedirà a la retirada de

la pèrgola situada a la banda Llobregat de la plaça, que ara està molt malmesa.

Aquesta operació busca generar un espai més obert i diàfan. L’operació que s’ha

plantejat, des dels serveis tècnics dels districte, busca generar nous usos diürns a la

plaça i, alhora, mantenir l’activitat de les diferents terrasses que hi ha a l’espai.

15 Veure plànol pàg. 20 d’aquest treball.

Visualització de la plaça renovada segons el projecte.


- 36 -

Plaça de les Dones del 36 (5)16:

Aquestes obres van ser motivades per la necessitat de renovar el sistema de

clavegueram, el mal estat del qual va provocar diversos problemes de filtració d’aigua.

Aquest fet va aprofitar-se per executar d’altres millores a la plaça, com la millora del

paviment i l’enjardinament, així com la renovació de la zona de jocs infantils.

5.3. Reordenació de la placeta de Sant Miquel (2013)17 Durant l’estiu del 2013, es van efectuar les obres de pacificació de la riera de Sant

Miquel reivindicades des de feia temps per part de l’escola CEIP Josep Mª Jujol i els

veïns. Aquestes consistien en la proposta d’un canvi de sentit del carrer com a primer

pas cap a la conversió de la zona en la futura superilla A118, prevista en el Pla de

Mobilitat aprovat el 2005, que prolonga la pacificació de l’eix del carrer Sèneca i que

hauria de reforçar els camins escolars d’una zona amb dos centres educatius i el

poliesportiu del carrer Neptú .

En un primer moment el tram superior del carrer fins a Travessera de Gràcia, va

quedar inutilitzat al trànsit per la instal·lació del mercat provisional de la Llibertat. Tres

anys després del desmuntatge de la carpa i de la confirmació que el lateral de la plaça

Gal·la Placídia quedava inutilitzat, els Serveis Tècnics del Districte van començar a

treballar en una proposta que reordenaria i pacificaria el trànsit, un primer pas cap a la

creació de la superilla, un dels 28 grans espais per a vianants que es van preveure i dels

quals només se n’han executat dos al nucli històric: al voltant de la plaça de la Vila i al

voltant de l’eix comercial de Verdi18.

Més endavant, després de que el carrer de Còrsega, abans d’arribar a la Diagonal,

incorporés una filera d’aparcaments i un carril bus, els quatre trams propers a la part

alta dels Jardinets es van beneficiar del procés de pacificació que després acabaria amb

la peatonalització total de la riera de Sant Miquel. A partir de llavors, els vehicles

poden pujar des de la Diagonal cap a la riera, però en arribar a l’encreuament amb

Sèneca es troben els cotxes en sentit contrari i s’han de desviar cap al carrer Gran. Això

16 Veure plànol pàg. 20 d’aquest treball. 17 Veure entrevista a J. R. Farré pàg. 57. 18 Veure plànol del Pla de Mobilitat de la pàg. 33 d’aquest treball.


- 37 -

és degut a que el tram de Lluís Antúnez des de Via Augusta també va canviar de

direcció de manera que la circulació fa una escala descendent de Lluís Antúnez, riera

de Sant Miquel, Sèneca i Jardinets banda Llobregat. A pocs metres d’allà, a plaça Gal·la

Placídia, es va tancar l’entrada provisional de l’estació de Ferrocarrils quedant només

la trampilla de sortida d’emergència. Aquesta forma part d’una de les últimes

actuacions de l’entorn de la placeta, que té en compte el ja pacificat eix del carrer

Sèneca i que reforça alhora els camins escolars d’una zona amb centres educatius com

l’escola Jujol o l’INS Vila de Gràcia, a part del poliesportiu Neptú que encara no estava

obert en aquell moment.


- 38 -

6. ESTUDI DE L’ÀMBIT

6.1. Compilació de dades Aquesta part té varies facetes: urbana, històrica, social, cultural,... a partir de les quals s’extreu la identitat general de l’espai que serà el fil conductor de la intervenció.

Tota aquesta informació està continguda en la primera part d’aquest mateix treball de

recerca, en els apartats d’Història i urbanisme.

6.2. Lectura objectiva Amb aquesta lectura es descobreix la textura sensible: materials, vegetació, llum,

colors,... que també forma part de la documentació fonamental.

A partir de les fotos del recull de dades es pot observar:

- Superfície: amb una lleugera inclinació (arribant als gairebé 2 metres de desnivell).

- Materials: es distingeixen els esglaons d’obra vista als peus de la font i a la zona de

baix; la resta de paviment està format per rajoles de formigó fosc a excepció dels

carrers de la Riera de Sant Miquel, Vic i Luís Antúnez que estan asfaltats.

- Vegetació: els arbres que hi ha a l’espai són de 3 espècies diferents: xicranda

(Jacaranda mimosifolia, originària del Brasil i l’Argentina), troana (Ligustrum lucidum,

originària del Japó i la Xina) i mèlia (Melia azedarach, originària de la S. Himàlaia), la

única espècie de la plaça que és caducifòlia. Aquests arbres provoquen una ombra que

tapa gran part de la llum solar que arriba a la placeta a l’estiu i que genera un ambient

molt agradable.

- Llum natural: variació de zones assolellades i amb ombra segons les hores del dia19.

- Il·luminació artificial: s’observa que hi ha dos tipus de fanals: els antics i ornamentats,

que estan buits i tenen LEDS a la part superior i els moderns, de la Riera de Sant

Miquel, també amb LEDS. A la zona nord de la plaça els fanals tenen una il·luminació

més càlida de baix consum.

- Color: Si parlem dels colors de la placeta cal dir que els que predominen són el

vermell de l’obra vista, els gris del paviment i el verd dels arbres. A la primavera també

predomina el violeta, ja que les xicrandes fan moltes flors d’aquest color que van

caient a terra formant una catifa. 19 Veure annex pàg. 103, Plànols de projecció solar i d’ombra.


- 39 -

6.3. Estudi d’usos i de circulació segons els horaris i el tipus de

població20 La finalitat d’aquest estudi és determinar els patrons de moviment i d’activitats de

l’espai. Per això s’han d’observar les formes d’estar i de circular segons els horaris i el

tipus d’usuaris per tal determinar una pauta d’actuació.

A la placeta de Sant Miquel, aquests patrons estan molt determinats pels dos centres

educatius encara que també, en menor grau, per alguns dels comerços.

A continuació es mostra la síntesi del recull de dades observades in situ:

Estudi dels moviments

- Durant la matinada (0 a 6h.) la plaça està buida i només hi ha una persona sense

sostre que a totes hores ocupa el mateix banc.

• Dies feiners:

- De 6 a 8h.: poca circulació en una direcció concreta, segurament el seu lloc de

treball.

- A les 8:30h.: entrada d’alumnes de l’INS Vila de Gràcia i, tot i que alguns es queden un

moment esperant al davant de l’entrada, la majoria entren directament.

- A les 9h.: entrada d’alumnes del CEIP Josep M. Jujol. Des de les 8:45 fins a les 9:15h

van arribant alumnes i molts d’ells i els seus pares es queden davant de la porta del

centre, a la vorera i repenjats a la barana. Pocs adults i petits seuen als bancs.

- Durant tot el matí, la placeta és una zona de pas força tranquil·la amb poca gent que

seu als bancs, exceptuant els moments d’incidència dels centres educatius:

- De 11:30 a 12h.: esbarjo dels alumnes de l’INS Vila de Gràcia a partir de 2n

cicle (més de 13 anys). La majoria marxen cap a llocs com la Plaça de la Vila,

el carrer Gran (forns, supermercats, etc.),... Alguns alumnes de l’institut es

queden a davant del centre ocupant dos o tres bancs. D’altres ocupen un o

dos bancs de davant del C.E.I.P. Josep M. Jujol i alguns es queden a la zona

de baix i ocupen un parell de bancs.

20 Veure annex pàg. 72, Recull de dades.


- 40 -

- A les 12:30h.: sortida d’alumnes de l’escola Jujol que van a dinar a casa. Són

pocs els alumnes que surten i els pares que els vénen a buscar no s’hi

queden molta estona, com a màxim 10 minuts.

- A les 15h.: sortida d’alumnes de l’institut, que ocupen durant 15 minuts la part de

davant del centre.

- A les 15:30h.: entrada dels alumnes de la escola CEIP J. M. Jujol i també, dos dies a la

setmana, dels alumnes de 1r cicle de l’institut.

- A les 16:30h.: sortida d’alumnes de l’escola. Moment en que la plaça està més plena

de nens que juguen i pares que es queden xerrant una bona estona.

- A les 17h.: poc a poc la gent comença a marxar.

- Durant la tarda, la plaça torna a ser una zona de pas, tot i que a partir de les 19h.

també és un lloc de trobada i força gent ve a seure als bancs.

- Cap al vespre, la placeta ja es comença a buidar. Són pocs els bancs ocupats però hi

passa gent contínuament.

- A partir de les 21h. quan els comerços de la placeta ja tanquen, exceptuant el bar, la

plaça passa a ser un espai tranquil i buit; és una zona de pas fluida.

- A les 12 de la matinada, el bar tanca però no es genera gaire moviment (mateix horari

tots els dies de la setmana).

• Dissabtes:

- Durant tot el matí, la placeta és un espai molt tranquil per on hi va passant gent.

Algunes persones seuen i descansen un moment.

- Cap al migdia arriba més gent. La majoria compra un gelat a la gelateria de la placeta i

seu en un banc durant una estona.

- Durant la tarda també hi passa poca gent, tot i que hi ha estones puntuals en que la

afluència és major.

- Al vespre i a la nit la situació és similar a la dels dies feiners.


- 41 -

• Diumenges:

- Durant tot el matí, la placeta és un zona calmada per on hi va passant gent. Forces

bancs estan ocupats per persones que seuen i descansen una bona estona. Tots els

comerços de l’espai estan tancats.

- Cap al migdia ja hi ve una mica més de gent. La majoria compra un gelat a la gelateria

de la placeta, que obre des del migdia fins al vespre (durant l’estiu).

- A la tarda i al vespre també hi passa força gent, i podem dir que hi ha bastants bancs

ocupats.

- A la nit, la situació és similar als dies feiners.

Estudi de l’ús de la font:

La font és, fonamentalment, un element ornamental: es pot comprovar que és

característic de l’espai ja que es objecte de fotografies. Es constata la falta d’una font

de més fàcil accés per als nens i una d’específica per abeurar els gossos.

Estudi del trànsit rodat:

Cal dir que les infraccions de trànsit són força comunes a l’espai perquè sempre hi ha

motos i bicicletes que travessen la placeta pel carrer de Luís Antúnez que està tallat al

trànsit o pugen la Riera de Sant Miquel en contra direcció. A més, també hi ha molts

cotxes i furgonetes que aparquen al mig de la Placeta per la càrrega i descàrrega dels

comerços.

Inutilitzada

Refrescar-se o rentar-se les

mans

Beure aigua

Omplir ampolleta

Jugar (nens)

Rentar fruitaAbeurar gos

Estudi de l'ús de la font


- 42 -

05

101520253035404550556065

0 a6

6 a7

7 a8

8 a9

9 a10

10 a11

11 a12

12 a13

13 a14

14 a15

15 a16

16 a17

17 a18

18 a19

19 a20

20 a21

21 a22

22 a23

23 a24

Dies feiners

Camions/furognetes Cotxes Motos Bicis

05

1015202530354045505560

0 a6

6 a7

7 a8

8 a9

9 a10

10 a11

11 a12

12 a13

13 a14

14 a15

15 a16

16 a17

17 a18

18 a19

19 a20

20 a21

21 a22

22 a23

23 a24

Dissabte


05

1015202530354045505560

0 a6

6 a7

7 a8

8 a9

9 a10

10 a11

11 a12

12 a13

13 a14

14 a15

15 a16

16 a17

17 a18

18 a19

19 a20

20 a21

21 a22

22 a23

23 a24

Diumenge



- 43 -

6.4. Problemàtiques i oportunitats de l’espai existent21 i 22 - Manca d’homogeneïtzació de la zona amb espais amplis i ordenats.

- Situació de vegetació i mobiliari urbà sense criteri funcional.

- Infraccions de trànsit habituals que causen l'entorpiment del trànsit de vehicles, la

incomoditat de persones, i fins i tot perill pels alumnes dels centres. També cal dir que

el mal aparcament és degut a la manca d’una zona de càrrega i descàrrega demanada

per alguns dels comerços de l’espai.

- Espai insuficient destinat al joc infantil.

- El mal ús que es pot derivar de les zones arraconades.

- Manca de separació entre la Placeta i la Riera de Sant Miquel poc marcada per als

infants, que creuen sense mirar.

21 Veure annex 10.2. Estudi de la Placeta de Sant Miquel. 22 Veure entrevista a S. Demigneux pàg. 63.


- 44 -

7. PROPOSTA DE RENOVACIÓ AMB CRITERIS

D’URBANISME ECOLÒGIC I DE “SMART CITY”

7.1. Explicació de la proposta23 El projecte s'ubica en el solar de la actual Placeta de Sant Miquel però tenint en

compte el canvi d'alineacions de carrer previstes en el nou Pla d'ordenament24 del

Districte que suposa una futura ampliació de la placeta, que passa de 1.140 m2 a

2000 m2, comptant els carrers contigus.

Mobilitat

Es proposa la actuació dintre de la superilla A1 per portar a terme el Pla de Mobilitat

proposat per l’Agència d’Ecologia Urbana i que ja s’ha aplicat en altres zones de Gràcia

de forma satisfactòria. El sentit de circulació dels carrers continua sent el mateix: els

vehicles que vénen pel carrer de Luís Antúnez des de Via Augusta baixen pel carrer de

la Riera de Sant Miquel, per el que no es pot pujar ja que continua tallat i els vehicles

que vénen de Travessera de Gràcia pel carrer de Vic giren pel carrer de Luís Antúnez en

direcció al carrer Gran de Gràcia.

Tal com indica el Pla de Mobilitat, es restringeix l’ús del vehicle privat permetent

només el trànsit accessos a garatges particulars, transport de mercaderia i vehicles de

manteniment urbà. Es proposa posar dues pilones que impedeixin l’entrada de trànsit

durant algunes hores del dia des del carrer Luís Antúnez, que giren per baixar pel

carrer de la Riera de Sant Miquel, o des del carrer de Vic, que giren per passar pel

carrer de Luís Antúnez, per crear una gran illa per als vianants, en aquest cas molt útil

per pacificar la placeta en una zona amb dos centres educatius. Aquestes pilones

estarien regulades segons uns horaris determinats per l’ús de l’espai : entrades i

sortides escolars i hores d'esbarjo. Es potencia el transport en bicicleta en reservar

una zona d'aparcament de bicicletes i el servei de Bicing, per fomentar l’ús del

transport públic i respectuós amb l’ambient.

23 Veure Plànol de la proposta pàg. 47. 24 Veure annex pàg. 97, Plànol de zones edificables.


- 45 -

Espais

La proposta consisteix en crear tres plataformes a diferents nivells per salvar la

diferència de cota existent entre la part inferior (51’8 m.) i la part superior (54’4 m.)

de la plaça. Les plataformes generen tres esglaons de 15 cm d’alçada i 60 cm

d’amplada, i pel costat nord-oest els desnivells es salven mitjançant rampes al costat

de la paret de 3 d’amplada. Aquestes plataformes diferencien tres espai diferents per

usos diversos: a la superior, per la proximitat amb l’institut, els alumnes d’aquest

centre tenen espai suficient per quedar-s’hi a les hores d’entrada o sortida, a més

queda separada de la part del mig, que pretén ser un espai d’estada, per descansar,

llegir,... com ja es fa actualment. La part de baix, que queda davant de l’escola, seria

l’espai infantil, on està prevista la creació d’una zona de joc .

Vegetació

Es manté la línia d’arbres de l’espècie mèlia

que va paral·lel al carrer de la Riera de Sant

Miquel (de fulla caduca).

A les dues plataformes superiors hi ha

projectada una filera de troanes (arbres de

fulla perenne) que estarà situada a la part

elevada ja que així s’aprofita l’alçada que es

guanya amb la plataforma com a forat de la plantació tal i com s’indica en l’esquema.

Cal dir que es volen conservar els arbres que ja hi ha actualment que generen un bon

ambient creat per l’ombra que projecten els arbres, sobretot a l’estiu. Per exemple,

com el que creen les xicrandes (arbre de fulla perenne) que es troben a la part sud de

la placeta, que gairebé no canvien de posició.


- 46 -

L’aigua

Es conservarà la font com a monument i element significatiu de l’espai mantenint la

seva posició actual en la part més elevada de la plaça.

També es remarcarà la importància de l’aigua a la placeta, en referència a l'origen del

nom Riera de Sant Miquel. Per això i per la necessitat de fonts de caràcter més

funcional s’ha pensat realitzar un sistema que consisteix en col·locar dues fonts per

veure aigua, a la primera i la segona plataforma, que van unides a un sistema de

canalització amb una tapa de vidre gruixut, de manera que l’aigua circuli uns pocs

metres abans de ser absorbida pel clavegueram. Així, sense malgastar aigua, es genera

una referència a l’aigua tant present en el territori de Gràcia.

Mobiliari urbà

Els esglaons i els desnivells poden servir de grades per seure mirant el pla que forma la

plataforma on els nens poden jugar. De fet, ja actualment hi ha moltes persones que

seuen a les escales que hi ha al peu de la font o a la zona de baix.

El material utilitzat seran els maons que donen homogeneïtat per la seva presència en

altres indrets de la plaça com a la façana de la escola, i que fan la textura més càlida

que el formigó del paviment.

Intercalats entre els arbres es posaran bancs de fusta.

Il·luminació artificial i Wifi.

Tota la il·luminació artificial serà amb llum de LEDS, de fet gairebé tots els fanals de la

plaça en tenen en aquest moment. També, la il·luminació artificial pot estar regulada

d'una banda per sensor lumínics que detectin la falta d’il·luminació natural i això

impliqui l’encesa dels fanals i, per altra, d'uns programadors lligats als horaris escolars:

de manera que durant el cap de setmana o vacances puguin variar el seu

funcionament. Això comportarà un estalvi energètic i és un tema clarament lligat al

concepte de “Smart City”.

Un altre tema lligat a aquest concepte és la possible cobertura WIFI de l’espai,

aprofitant les xarxes dels centres educatius ja existents.


- 47 -

7.2. Plànol de la proposta

Plànol realitzat amb el programa CAD Autosketch.


- 48 -

7.3. Imatges de la proposta vista en 3D Vista general a vol d’ocell:

Vista de perfil:

Vista frontal:


- 49 -

Detall de l’espai amb la font:

Vistes del disseny realitzat amb el programa CAD Blender.


- 50 -

8. CONCLUSIONS En aquest treball he elaborat el projecte d’un espai públic a partir de les necessitats

del barri. S’ha tingut en compte els usos de la població, les opinions dels usuaris, les

propostes del districte,...

Aquest espai es pot incorporar al conjunt de places que conformen la malla urbana de

Gràcia, tant característic d’aquest creixement urbà i del mode de viure dels graciencs

sempre disposats a viure i relacionar-se a l’espai públic.

Crec que he aconseguit fer d’un petit solar residual, un àmbit social, un lloc de trobada

dels usuaris dels edificis docents que dominen l’espai i a més se l’ha dotat amb

empremta pròpia amb un motiu característic, com a cada plaça de Gràcia, que en

aquest cas és el referent a la Font i l’aigua.

Tot això, dins del context de l’urbanisme ecològic i intel·ligent, on les circulacions

responen a les superilles de Gràcia i on els elements de la plaça són regulats amb

criteris d’estalvi de llum, reducció de contaminació del trànsit, etc.

L’estudi de la proposta ha estat complet i la proposta plantejada queda a l’espera

d’estudis o treballs posteriors de concreció: materials de construcció, sensors i

comunicacions de dades, etc. De fet, tot el conjunt d’aquest treball equivaldria al

primer pas d’un projecte urbanístic: l’estudi i l’avantprojecte.

La valoració del treball ha estat molt positiva en quant al que he aprés: recerca

d’informació, contacte amb professionals de l’àmbit de l’arquitectura, anàlisi de

premsa, treball de camp sobre el terreny, elaboració de plànols i representació gràfica.

Ha estat una tasca molt elaborada que ha ampliat el volum de treball que en principi es

requeria per un treball de recerca però que per considerar el màxim d’aspectes que

intervenen en un projecte i per l’interès que m’anaven suscitant s’ha considerat

positiu.


- 51 -

9. BIBLIOGRAFIA HISTÒRIA i ANÀLISI:

Llibres:

- SEGURA, Carme. FARRÉ, Eduard. CAMPS, Esteve. LES PLACES DE GRÀCIA.

Impressions de Josep Buch. Barcelona: Taller d’Història de Gràcia, 2001. Núm. 5.

(Col·lecció “La Font de l’atzavara”).

- LAFARGA, Joan. GRÀCIA: DE RURAL A URBANA. Història d’un territori. Segona

edició. Barcelona: Taller d’Història de Gràcia, 2002. Núm. 4. (Col·lecció “La Font

de l’atzavara”).

- PORTAVELLA, Jesús. Els carrers de Barcelona: Gràcia. Barcelona: Ajuntament de

Barcelona, 2013.

- Diversos autors col·laboradors. ÁLBUM HISTÓRICO Y GRÁFICO DE GRACIA.

Barcelona: Gracia Barcelona, 1950. (plànol annex)

- Diversos autors. Gràcia. Primera edició. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996.

Internet:

- Vila de Gràcia. Versió 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, ----.

<http://w110.bcn.cat/portal/site/Gracia/menuitem.e5e37d1681eb4f0d47d547

d5a2ef8a0c/?vgnextoid=331bac8b696b0310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&a

mp;amp;vgnextchannel=331> /Consulta: “Vila de Gràcia”/ (27/07/2014)

- Història del lloc. Barcelona: Web del CEIP Josep Mª Jujol, 200--.

<http://xtec.cat/centres/a8042780/qui_som/historia.html >/Consulta: “història

placeta sant miquel”/ (27/07/2014)

- L’independent de Gràcia. Versió 1. Barcelona: L’Independent de Gràcia, 2014.

<http://independent.cat/gracia/> /Consulta: “independent de gràcia”/

(27/07/2014)

PROJECTES ACTUALS:

Internet:

- BACH - MORA ARQUITECTES. Reforma i Millora de les Places de Gràcia: Sol,

Trilla i Virreina. Barcelona: Arxius d’Arquitectura a Catalunya, 2013.

http://w110.bcn.cat/portal/site/Gracia/menuitem.e5e37d1681eb4f0d47d547d5a2ef8a0c/?vgnextoid=331bac8b696b0310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=331



http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-inicia-les-obres-per-convertir-se-en-taforma-nica

http://xtec.cat/centres/a8042780/qui_som/historia.html

http://independent.cat/gracia/


- 52 -

<http://arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=561> /Consulta:

“Reforma i Millora de les Places de Gràcia”/ (07/08/2014)

- Gràcia renovarà aquest any sis de les seves places més emblemàtiques.

Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014.

<http://w110.bcn.cat/Gracia/Continguts/Noticies/Documents/2013_12_20.Pla

cesdeGra%CC%80cia.pdf> /Consulta: “Renovació Gràcia sis places

emblemàtiques”/ (05/09/2014)

SMART CITIES:

- Barcelona Treball. Smart Cities, Informe sectorial 2013. Barcelona: Ajuntament

de Barcelona i Barcelonactiva, 2013.

- QUÍLEZ, Marcos i VIDAL, Rafael. Smart cities a l’aula! Barcelona: UPC

BARCELONATECH, 2014.

- QUÍLEZ, Marcos i VIDAL, Rafael. Smart cities a l’aula! Barcelona: UPC

BARCELONATECH, 2014.

URBANISME ECOLÒGIC:

- Urbanisme ecològic. Versió 1. Barcelona: Agència d’Ecologia Urbana de

Barcelona, 2012. <http://bcnecologia.net/ca/model-conceptual/urbanisme-

ecologic> /Consulta: “Agència d’Ecologia Urbana”/ (29/08/2014)

PREMSA:

Internet:

- MOLINA, Aitana. VALLS, Neus. La Riera de Sant Miquel inicia les obre per

convertir-se en plataforma única. Versió 1. Barcelona: Gràcia TV, 2013.

<http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-inicia-les-obres-per-

convertir-se-en-plataforma-nica> /Consulta: Riera de Sant Miquel/

(08/09/2014)

- MOLINA, Aitana. VALLS, Neus. La Riera de Sant Miquel canviarà de sentit de

circulació. Versió 1. Barcelona: Gràcia TV, 2013.

<http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-canviar-de-sentit-

aquest-setembre> /Consulta: Riera de Sant Miquel/ (08/09/2014)

http://arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=561

http://w110.bcn.cat/Gracia/Continguts/Noticies/Documents/2013_12_20.PlacesdeGra%CC%80cia.pdf

http://w110.bcn.cat/Gracia/Continguts/Noticies/Documents/2013_12_20.PlacesdeGra%CC%80cia.pdf

http://bcnecologia.net/ca/model-conceptual/urbanisme-ecologic

http://bcnecologia.net/ca/model-conceptual/urbanisme-ecologic

http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-inicia-les-obres-per-convertir-se-en-plataforma-nica


http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-canviar-de-sentit-aquest-setembre



- 53 -

- MOLINA, Aitana. VALLS, Neus. La Riera de Sant Miquel ha canviat de sentit

aquest setembre. Versió 1. Barcelona: Gràcia TV, 2013.

<http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-ha-canviat-de-sentit-

de-circulaci> /Consulta: Riera de Sant Miquel/ (08/09/2014)

Article de revista:

- DÍAZ, M. “Un accident a Riera de Sant Miquel revifa l’exigència de

peatonalització”. L’independent de Gràcia (2008), núm. 239, p. 6.

- BALANZÀ, Albert. “La Riera de Sant Miquel canviarà de sentit com a pas cap a la

superilla”. L’independent de Gràcia (2013), núm. 491, p. 8.

- SOLANAS, Paula. “què en penseu... del canvi de direcció de la Riera de Sant

Miquel?”. L’independent de Gràcia (2013), núm. 496, p. 3.

- RIBAS, Isabel. “Per una mobilitat al servei de les persones”. L’independent de

Gràcia (2014), núm. 533, p. 4.

PLÀNOLS:

Internet:

- AJUNTAMENT DE BARCELONA. BCNPIC: Punt d’Informació Cartogràfica de

Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014.

<http://www.bcn.cat/guia/bcnpicc.html> /Consulta: Punt d’Informació

Cartogràfica de Barcelona/ (12/09/2014)

http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-ha-canviat-de-sentit-de-circulaci


http://www.bcn.cat/guia/bcnpicc.html


- 54 -

10. ANNEXOS 10.1. Entrevistes a professionals

10.1.1. Entrevista a Joan Ramon Farré (arquitecte municipal) Realitzada el 20 de juny de 2014, al seu despatx del Departament de Serveis Tècnics. Objectius:

- Conèixer, de forma simplificada, l’actual gestió urbanística del districte de Gràcia i del barri de la Vila de Gràcia en concret.

- Conèixer els projectes actuals, sobretot pel que fa als que es duran a terme a les places del barri.

- Descobrir l’estat actual de la Placeta de Sant Miquel a partir dels projectes urbanístics que ja s’han executat (per exemple el canvi de sentit del carrer de la Riera de Sant Miquel), saber si hi ha algun projecte pensat per aquell espai o si es té en ment la realització d’algun projecte allà en un futur i conèixer l’opinió d’un expert en aquest àmbit.

- Saber si es valora el nou concepte de “Smart City” i si hi ha possibilitats d’aplicar algunes de les innovacions que presenta al barri.

Joan Ramon Farré fa vint-i-cinc anys que treballa al Districte de Gràcia. Va entrar quan encara era estudiant. De fet, primer va entrar com a delineant i més endavant va estudiar arquitectura. Ara ja fa uns 15 anys que està com a arquitecte al Departament de Serveis Tècnics. Quan va començar, l’organigrama del departament d’obres estava format per un cap de projectes (Jordi Pascal, arquitecte), del que penjaven tres arquitectes més i un administratiu. Durant aquests dos darrers anys s’han jubilat dos arquitectes del departament i ara només queda la cap de departament i ell. El Sr. Farré, a més a més, només li queda un any per jubilar-se. Actualment, part de les tasques que feia l’antic equip de treball es fan a través de BIMSA (Barcelona Infraestructures Municipals S.A.), un nou departament paral·lel al municipal.

Quina és la gestió del departament tècnic del districte de Gràcia? El Departament de Serveis Tècnics del Districte de Gràcia està dividit en dos departaments, un de llicències d’obres i inspecció d’activitats i un d’obres i manteniment. Jo treballo en aquest últim departament. Concretament en la part d’obres, que s’encarrega de l’obra pública tant a carrers com a edificacions. D’altra


- 55 -

banda, l’àrea de manteniment també està dividida en una part de manteniment de la via pública, que s’encarrega bàsicament de reparacions petites de calçades, voreres, fitons, etc., i una part de manteniment de l’edificació que s’encarrega de la conservació dels edificis municipals com ara centres cívics, biblioteques,... Antigament també depenia del Districte el tema de les escoles però actualment està centralitzat en un altre departament que pertany a l’Ajuntament. Amb cada canvi de govern (cada quatre anys) hi ha unes noves directrius i aquestes estan recollides en el PAM (Pla d’Acció Municipal), on hi ha les propostes de noves actuacions. Des del departament d’obres s’impulsen projectes per realitzar aquestes obres. Depenent del volum del projecte, surt a concurs i s’ofereix la possibilitat de realitzar aquest treball a un grup d’arquitectes o a un altre. El departament llavors fa un seguiment del projecte i de l’obra. Darrerament s’ha incorporat BIMSA, l’instrument de gestió vinculat al Sector d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, que depenent del volum de l’obra també s’encarrega de la gestió del projecte i de l’obra. El departament municipal participa com a coneixedor de proximitat perquè està format per un equip de persones del mateix districte (que hi viuen) i BIMSA s’encarrega de les gestions administratives, contractacions dels projectes, i contractacions de direcció d’obra, d’equip de seguretat i salut,...

Quins projectes s'estan realitzant actualment en les places del barri? Alguns exemples de projectes del departament d’obres que tot just ara s’han acabat de realitzar són les obres en espais com la Plaça Gal·la Placídia, la Placeta de la Sedeta, etc. A més, també s’estan tramitant projectes de millores a diferents places de Gràcia. L’any 1981, un equip d’arquitectes de força prestigi, BACH-MORA Arquitectes, va fer un estudi de sis places a Gràcia (Pl. Trilla, Pl. Sol, Pl. Diamant, Pl. Revolució, Pl. Rovira i Trias i Pl. Virreina). Actualment s’ha fet una revisió de tot això. Fa un parell d’anys que es va encarregar a Sophie Demigneux (arquitecta) una revisió d’aquest estudi, ja que ha passat bastant de temps i han canviat moltes coses, sobretot pel que fa a l’ús. El problema principal de les places de Gràcia és l’ús nocturn que se’n fa d’elles. Això ha comportat un pla de reflexió de les configuracions actuals (tal com indica el Dossier de premsa de l’Ajuntament de Barcelona). Per això en aquests moments s’estan fent projectes per espais com la Plaça del Sol, la Plaça del Diamant, la Sedeta (que s’ha acabat fa poc),... En els projectes de remodelació es té en compte la història dels espais ? Evidentment que sí. Com per exemple a la Plaça del Diamant, on hi ha una història al darrere sobre el refugi, l’estàtua de la Colometa, etc. Pel que fa a la Plaça del Sol, està a punt de sortir a concurs l’obra i l’anècdota és que el portarà a terme un fill del Bach, és a dir, que amb el pas dels anys el fill revisarà la feina del pare. La Sedeta per


- 56 -

exemple també ha tingut en compte la Història, ja que es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil. Amb la seva remodelació també s’ha fet un petit homenatge als seus antics treballadors amb un plafó explicatiu i una foto de l’època. La Història sempre s’ha de tenir en compte a la hora de fer un projecte. Hi ha possibilitat d'aplicar el concepte de Smart City a les noves actuacions en el barri? El concepte de Smart City és relativament nou però aquí al Districte, ja a l’any 2004, es va encarregar a l’Agència d’Ecologia Urbana (un consorci públic integrat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona) l’estudi de la mobilitat del propi districte. En aquest treball exhaustiu hi va participar un equip d’enginyers, urbanistes, arquitectes,... Van fer un estudi de les condicions, i després de fer un diagnosi, van establir unes propostes de modificacions de cara a solucionar certs problemes. De fet, cada barri té una configuració diferent, i centrant-nos en el barri de la Vila de Gràcia un dels problemes més greus era l’amplada dels carrers i l’ús que se’n feia; part del trànsit va d’una zona de Barcelona a una altra, per fer drecera, passen per carrers molt estrets, amb voreres estretes, ocasionant molts problemes als vianants. Aleshores es va estudiar la zona i es va fer una proposta de canvi. Primer es van tenir en compte els carrers de ciutat; hi ha dos categories de carrer, uns que són de ciutat, que depenen d’un departament centralitzat de l’Ajuntament, i uns que són més estrets que depenen del districte. Aleshores es va fer una xarxa d’aquest carrers que estan centralitzats i es va dividir el districte en superilles (veure plànol del pla de mobilitat i de les superilles, annex punt 4 pàg. 51). La primera en la que es va actuar va ser la C2 que per evitar les dreceres de cotxes i estalviar una mica el trànsit en carrers que són vies bàsiques. Llavors, al canviar els sentits de circulació apareixen dos avantatges: que no passi més trànsit del que sigui estrictament necessari i a més, es garanteix la millor trajectòria entre dos punts del barri. Això es va fer conjuntament amb la Guàrdia Urbana i el Districte de Gràcia, a part de l’Agència d’Ecologia Urbana. Va ser una negociació amb voluntat dels veïns de com modificar els sentits de circulació, amb el que es facilita que qualsevol veí pugui arribar a casa seva amb cotxe però evitant que els cotxes de pas circulin per uns carrers que no estan preparats per això. Això va permetre eixamplar voreres i també facilitar la mobilitat, que és una de les fites del concepte “Smart City”. Es van posar a nivell els carrers, sense alçada entre calçada i vorera, facilitant així el pas de vianants. Aquesta actuació ja ha presentat les millores esperades, que són la reducció de la velocitat i la disminució del trànsit de cotxes. Després d’implantar-se aquesta proposta s’ha analitzat el flux de cotxes i, realment, ha estat un èxit. Al principi molts veïns i sobretot comerciants van estar-hi en contra, però després de moltes negociacions es van


- 57 -

constatar els avantatges que suposa aquesta actuació: menys sorolls, menys fums i una mobilitat molt més adequada al pla del carrer. L’equip municipal, del que formo part, entén el concepte de Smart City amb l’objectiu de la pacificació i facilitació de la mobilitat urbana en els carrers. Això és un tema important del districte que incorpora l’ús de noves tecnologies. A la zona C2 (la primera que va ser estudiada) s’han posat tres fitons que funcionen amb uns horaris perquè les furgonetes que fan distribució de mercaderies de càrrega i descàrrega tinguin uns horaris fixats per poder passar. També la nova tecnologia permet detectar les infraccions, mitjançant càmeres que llegint la matrícula i generen multes. D’altra banda, permet un el control de l’enllumenat, s’està incorporant l’ús de LEDS per tenir un estalvi energètic i un control lumínic a través de sensors que afavoreixen l'estalvi energètic. Quin és l’estat actual de la Placeta de Sant Miquel a partir dels projectes urbanístics que ja s’han executat? Es té en ment la realització d’algun projecte en un futur? La Placeta de Sant Miquel del barri de Gràcia està recollida dins l’estudi de Bach i Mora (el triangle on hi ha la font) i darrerament s’ha fet un canvi de sentit de circulació perquè la zona, on hi ha dos centres educatius, sigui més tranquil·la. També s’ha adequat el paviment perquè tingui més caràcter de Placeta que de carrer. De moment no hi ha cap projecte però crec que podria ser un treball interessant. Amb les peces d’obra vista de l’actuació de Bach i Mora es podria fer una proposta perquè hi hagués més homogeneïtat a la zona. Això podria ser una línia de treball interessant. També la Riera de Sant Miquel, al canviar els sentits de circulació, s’ha pacificat molt. Abans era una drecera per sortir de la Diagonal i el volum de trànsit de cotxes era massiu. Un altre tema des del punt de vista urbanístic és el concepte dels camins escolars. Fa uns 8 o 10 anys es va suggerir a les escoles que proposessin uns camins escolars. Aleshores es va fer un estudi per reduir el trànsit i la velocitat dels vehicles. Cal tenir en compte que els projectes de les sis places els va fer el mateix equip d’arquitectes i llavors, es nota la mà i el concepte. De totes maneres, cada plaça té els seu caràcter, el seu entorn i està formada per diferents materials i arbrat (si en té). A més, el fet d’haver-hi terrasses també és un tema important a tenir en compte (com a la majoria de places de Gràcia). Per exemple, a la Plaça del Sol, que és la última remodelació que ha fet l’arquitecte Bach fill, es té molt en compte la comoditat del trànsit de vianants i la reorganització de les zones de terrasses.


- 58 -

Quins aspectes cal tenir presents a l’hora de projectar el disseny d’una plaça a Gràcia? A la hora de dissenyar un espai tant característic del barri es té en compte la mobilitat, l’aspecte més important, el soroll, que és un tema que preocupa molt als veïns, i sempre s’ha de vigilar que no es converteixi en una zona de “botellons”, tema que és molt complicat d’abordar. També s’ha de tenir en compte l’ús que es fa en l’època de la Festa Major de Gràcia, que també condiciona l’espai. A més també hi ha molta demanda per part dels veïns perquè es facin zones d’activitats infantils. També es controla l’elecció de materials, que han de ser durables, ja que una part important és el manteniment posterior. Durant el procés del projecte sempre hi ha la participació del Districte com a coneixedor de l’entorn i també de diferents operadors de l’Ajuntament, ja que cada districte té unes competències però n’hi ha que estan centralitzades (enllumenat, clavegueram, parcs i jardins, mobiliari urbà, jocs infantils), perquè tot estigui guiat per unes mateixes directrius. La Plaça ha de quedar bonica i funcionar molt bé, però també ha der fàcil de mantenir, ja que l’ús intensiu de les places implica un deteriorament. Durant tot el procés del projecte es va fent tot un seguidament i després els projectes s’han de presentar en els consells de barri, on els departaments de l’Ajuntament recullen les aportacions dels veïns i depenent del volum del projecte hi ha l’opció de presentar-ho al conjunt de la ciutadania. Per exemple, en el projecte de la Plaça Lesseps hi ha una exposició pública durant un temps de manera que els veïns puguin fer al·legacions. La participació sempre és un tema molt complicat per la diferència d’interessos. També m’explica un dels primers projectes que va fer com a cas anecdòtic. Aquest va ser el projecte de la Placeta de Narcís Oller, i els carrer Sèneca i Minerva (quan encara no hi havia uns protocols de tràmit tant llargs com són ara). Aquest era un projecte com intencionat perquè al carrer Sèneca hi ha la Llibreria Europa, amb tot una història al darrere sobre la seva apologia de la ultradreta molt coneguda per la gent del barri. Primer hi va haver una proposta per canviar el nom de Sèneca a Anna Frank, però es va desestimar i es va optar per fer alusions al record d’Anna Frank i les víctimes de la Segona Guerra Mundial en la renovació del paviment. Per això, al terra hi ha planxes d’acer on posa “Anna Frank (1929 - 1945)” i uns símbols dibuixats a terra amb diferents materials (acer, maons, fibra òptica,...). Tot això es va fer d’una forma subtil ja que els veïns tenien por de que si hi havia una càrrega simbòlica molt potent es convertís en un lloc de concentració de manifestacions, tant a favor com en contra. Els símbols que representen els col·lectius de víctimes estan partits per la meitat, i l’altra meitat només es pot veure de nit gràcies a la fibra òptica que permet restituir la forma


- 59 -

sencera del símbol. També hi podem trobar el símbol dels mesons (compàs i escaire), dels gitanos (roda de carro), dels jueus (estrella de David), dels homosexuals (triangle) i el símbol de la llibertat d’expressió (màscara de teatre amb la boca tatxada). El carrer Minerva hi ha unes planxes metàl·liques en les que hi ha lletres i símbols que caracteritzen a les diferents cultures del món, creences i idiomes: la ç de Catalunya, la ö dels països nòrdics, estilitzacions de lletres japoneses, el símbol del “Ying-yang”,... És una forma d’expressar la convivència de diferents grups sense la necessitat d’una supremacia d’uns sobre els altres. Tota aquesta intervenció va acabar amb la Plaça de Narcís Oller, que era un espai molt deteriorat i es va optar per fer una cunya de grades i escales, l’escultura que es pot veure des de la Diagonal, la font que genera un soroll i una frescor molt agradable a l’estiu. Aquest és un del treballs que més m’ agradat fer. Ara, per fer els projectes de les places es contracten els arquitectes independents guanyadors del concurs. Avui en dia es necessita la col·laboració d’enginyers que estudien temes molt tècnics: estudis lumínics de homogeneïtat, estudis de pol·lució nocturna, etc. Per acabar, ara des del departament de Serveis Tècnics només es supervisa la part de coneixement de la zona i de Districte amb l’ús de les places i això. Per això hi intervenen altres operadors que segueixen altres aspectes més específics, com el clavegueram o Parcs i Jardins.

10.1.2. Entrevista a Sophie Demigneux (arquitecta i urbanista) Realitzada el 14 de juliol de 2014, en un banc de la Placeta de Sant Miquel. Objectius:

- Conèixer la manera de dissenyar una plaça (com es planteja la idea general del que es vol reformar a una plaça, quins aspectes s’han de tenir en compte, què és el que es vol transmetre,...).

- Preguntar l’opinió i la utilització que projecta a partir del concepte “Smart City”. - Descobrir la forma de treballar (programes CAD, empreses constructores,

empreses que fan el disseny de la infraestructura “Smart”, etc.). - Explicar el meu projecte de disseny d’una placeta del barri de la Vila de Gràcia i

aprendre la manera de projectar el disseny d’un espai com aquest.


- 60 -

Sophie Demigneux va obrir el seu estudi d'Urbanisme en el 2009 i és membre de la AAUC, Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Algunes dades sobre la seva formació:

- 2001-2008: MBM Estudi (Estudi d’arquitectes) – Barcelona - 1999-2001: Universitat Politècnica de Catalunya - Urbanisme (Barcelona) - 1997-98: MMimram – París - Escola d'Arquitectura de París Tolbiac de la ciutat i dels territoris. - Escola d’Arts Decoratius – París.

Algunes dades del seu treball: - Reforma de la Plaça del Diamant al barri de la Vila de Gràcia, Barcelona 2014. - Obres de reforma urbana en el barri de Montbau, Barcelona. 2014. - Estudis urbans de la convivencia i projecció de les places de la Vila de Gràcia a

Barcelona. 2012 - 2013. - Reforma del tram del carrer Santuari entre el turó del Coll i la plaça Salvador

Allende, barri del Carmel, Barcelona. 2010.

Quina ha estat el seva trajectòria professional ? Els arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i Davis Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual, Marc Mimram, François Leclercq, Guillaume Parent,... em van obrir les portes dels seus despatxos; vaig aprendre d'ells i de les seves obres, i també vaig créixer en la responsabilitat cívica que comporta cada projecte. Al gran arquitecte O. Bohigas, el vaig conèixer quan estava estudiant a París, em va fer descobrir la ciutat de Barcelona i els seus projectes urbanístics en la època dels Jocs Olímpics del 92. Després vaig començar a treballar en el seu despatx, en projectes urbanístics a Itàlia i també a França, seguint sempre amb el mateix estil. Més endavant, en el seu estudi vaig treballar en el projecte del carrer Santuari juntament amb tres projectes a Montbau, dels que només se n’ha pogut realitzar un i els altres estan en espera de pressupost. A més he fet un estudi de les places de Gràcia, on vaig trobar que el principal problema no era estructural sinó d’usos i vaig fer una proposta de millores amb noves tecnologies.

A la meva web (http://www.sophiedemigneux.com/) es poden conèixer els projectes que he realitzat com el Projecte del Carrer Santuari a Barcelona, l’Estudi urbà de La Vila de Gràcia d’alteració “Smart” en el el Medi Urbà (convivència i projecció de les places), la Renovació urbana de 9 places a Montbau (Barcelona) i el projecte de reforma de la Plaça del Diamant a Gràcia (2014).


- 61 -

Com s’incorpora el concepte “Smart City” en els nous projectes ? Sobre aquest tema hi està treballant molt tothom i s’estan dient moltes coses, però cal remarcar que l’objectiu clar d’aquest concepte és la millora de l’eficiència de la ciutat. La ciutat intel·ligent ha d’intentar reduir costos, com una gran empresa, ja que no es pot permetre perdre diners en el manteniment de l’espai públic. Els recursos s’han d’optimitzar al màxim. L’aigua de la font, la recollida de la brossa, el servei de neteja, el manteniment dels arbres i del paviment, la gestió de l’aigua (antigament no regulada), etc. Es tracta d’una millora estructural realment profunda, on tots els serveis de l’Ajuntament hi estan implicats. Abans hi havia un repartiment de la gestió de la ciutat amb agències de diferents sectors; ara en canvi s’ha centralitzat tot en Hàbitat Urbà, que posa directives molt estrictes perquè tots els projectes de la ciutat aprofitin les noves tecnologies: LED, sensors, fibra òptica,... és a dir, una homogeneïtzació tecnològica de tota la ciutat. Tot i això, en barris com el 22@ hi ha hagut una gran inversió de 180 milions d’euros en infraestructures per promocionar Barcelona en el sector tecnològic internacional. En canvi en altres barris com el de la Vila de Gràcia les instal·lacions “Smart” estan incloses dins de cada projecte de remodelació. És a dir que hi ha un model “standard”, però la distribució és clarament estratègica amb privilegis per algunes parts de la ciutat. Durant l’últim any, per això, s’han revisat tots els Plecs dels serveis (criteris d’instal·lacions amb tecnologies incloses) perquè hi hagi uns mínims a tot Barcelona. Amb les “Smart Cities” es vol aconseguir que hi hagi un accés lliure de les dades públiques per a tothom. l’ús de les estadístiques de població i econòmiques de l’Open Data de les Ciutats per treballar en un projecte urbanístic pertanyen al concepte de “Smart City”, on totes les dades obtingudes per els sensors, les dades de mobilitat, de població,... generen l’esforç de tothom. La ciutat de Barcelona per exemple té un portal de consulta (http://opendata.bcn.cat/opendata/ca). Crec que s’haurien de proporcionar “Apps”, programes que permeten manipular o utilitzar la informació a qualsevol persona per tal d’obtenir dades tan diferents com estadístiques de població, aparcament, delinqüència, habitatge... i alimentar oportunitats de negoci, projectes, etc. Tot això és molt útil per l’urbanisme perquè les necessitats canvien i potser no serveixen per a tots els casos. Actualment hi ha sensors que produeixen dades contínuament, com el de contaminació instal·lat a Pl. Gal·la Placídia. Segons dades de l’Open Data de Barcelona, al barri de la Vila de Gràcia hi ha molta població d’edat avançada: 118 avis de més de 90 anys, 104 de 95 anys, etc. Per tant l’urbanisme també pot servir com a element integrador. També cal estudiar la densitat de vehicles, les places d’aparcaments, el tipus de carrers, la seguretat viària,... perquè pot fer canviar el projecte d’urbanisme.


- 62 -

Les dades serveixen per aportar més informació per fer el projecte però no es fa a partir d’aquestes, cosa que podria fer una persona de negocis. A la vegada un ciutadà qualsevol pot utilitzar-lo i llavors també està immers en el concepte de “Smart City”. L’Open Data també pot tenir una doble utilitat, per una banda pot ser utilitzat per dinamitzar molt la ciutat i per l’altra banda pot ser una base de reivindicació i per tant una problemàtica per a l’Ajuntament, perquè sempre ha de justificar les dades obtingudes (augment contaminació,...). Quina influència té la Història en el disseny urbanístic i quins són els aspectes que s’han de tenir més en compte? Segurament no es pensa tant en com s’ha d’incorporar un projecte de plaça dins de l’entorn urbanístic del barri, ja que cada espai té unes característiques diferents (accessibilitat, mobilitat, usos, seguretat, la trama verda, paviment,...) i una història amagada que s’ha d’estudiar. Per exemple, la Placeta de Sant Miquel és una cruïlla que té carrers que porten al Mercat de la Llibertat, al centre de la Vila de Gràcia i al carrer Gran, a la Diagonal amb el Passeig de Gràcia o bé a la Plaça Gal·la Placídia i la Via Augusta. A més, també s’ha de saber què passa a l’entorn, com els comerços i la vida activa de la Vila de Gràcia. Llavors, de cada tema s’ha d’anar estirant tots els fils i tocant totes les tecles fins que trobes la tecla que dóna suport al teu projecte com passa a la Plaça del Diamant, on hi ha una gran vinculació amb el llibre de Mercè Rodoreda. Quins altres factors defineixen el projecte ? La idea general d’un projecte és la que es diu des del Districte, amb la problemàtica que plantegi, com per exemple el problema d’accessibilitat que es va plantejar en els projectes a Montbau. Altres vegades les problemàtiques venen des del veïnat, des dels Consells de barri, les instàncies, etc. També n’hi ha que són estructurals, i com sempre s’ha de pensar en evitar costos. Però tampoc és el mateix les problemàtiques que es poden plantejar en un espai petit com una plaça amb les d’un espai emblemàtic com el Passeig de Gràcia o l’Avinguda Diagonal, on no hi ha tanta cohesió veïnal i és més complicat escoltar les problemàtiques, perquè poden ser encara més diverses. Quina és la funció de l’arquitecte en el projecte ? L’arquitecte fa el disseny i treballa conjuntament amb grup de tècnics i enginyers per fer el projecte d’instal·lació. Un projecte d’urbanisme és enorme i ha de respondre a moltíssimes normatives, plecs, etc. S’ha de passar per una auditoria, un procés de


- 63 -

conscienciació ciutadana,... i l’arquitecte “ha de mantenir el control del projecte i justificar-ho en mig de moltes parts que intervenen i que tenen interessos diferents. L’arquitecte té el propòsit de marcar la seva personalitat, però se li demana generositat, rigor i respecte. Generositat en les diverses dimensions del projecte, multiplicitat d’ús, perspectives i situacions. Un espai públic no pot estar pensat per afavorir una petita part de la població, i això és el més difícil a la hora de fer el disseny. Per exemple, a la Placeta de Sant Miquel hi ha uns bancs que serveixen de terrassa per als clients de la gelateria i hi ha una manca d’espai perquè hi juguin els nens. Potser falten aparcaments de bicicletes i està bé que s’hagin tret els contenidors de brossa. S’ha d’intentar donar respostes als diferents usos d’un mateix espai públic. També rigor, en el compliment de les expectatives i en la execució. Un projecte urbanístic no pot deixar lloc als capritxos, no es poden fer les coses perquè sí: les persones que utilitzen l’espai tenen molt sentit comú. “El client és l’administració, que a la vegada representa a tothom”. Per últim respecte, ja que s’ha de respectar el que demana l’administració, les opinions dels veïns mitjançant una consulta ciutadana, el pressupost fixat, etc. Èticament, un projecte d’urbanisme té moltes barreres perquè treballes amb els diners de l’Ajuntament, per a les persones que viuen a l’espai i amb unes lleis que has de respectar. Com es plantejaria el disseny de la placeta Sant Miquel? Les oportunitats de cada espai es defineixen a partir de les mancances que s’observen. També s’ha de veure què és el que fa falta a partir de les dades de població de l’entorn i estudiar els espais que queden més pròxims, perquè potser ja cobreixen moltes d’aquestes necessitats. Per exemple, potser fa falta una àrea de jocs infantils a la Placeta de Sant Miquel però a uns 100 metres trobem la renovada Plaça de Gal·la Placídia, amb una gran àrea de jocs infantils. Cal saber què és el que manca a la placeta que no atreu tant als nens com la Plaça de la Vila. Potser és la seguretat, ja que allà no passen cotxes. En un estudi d’àmbit també s’ha d’incloure els llocs d’interès que hi ha al voltant de l’espai (mercats, centres d’ensenyament, supermercats, punts importants, etc.). Les oportunitats són un diàleg imprevisible entre els usos, les persones i l’espai. A la hora de plantejar el disseny d’una plaça, tot ha de ser tot molt justificat. Després d’haver fet la primera fase que consisteix en estudiar el problema, treure unes oportunitats, etc. s’ha de fer la segona fase, el disseny de l’espai, on s’ha de pensar en les actuacions que es poden realitzar. Moltes d’aquestes actuacions possibles són expressades i proposades amb l’opinió de la gent que utilitza o viu a l’espai. Per


- 64 -

exemple, a la Placeta de Sant Miquel ja s’ha comprovat que el canvi de sentit del carrer de la Riera de Sant Miquel feta per la Comissió per la Pacificació de la Riera de Sant Miquel de l’Escola Josep M. Jujol amb l’Ajuntament ha funcionat, tot i que potser encara es pensi que és insuficient. Cal pensar en les oportunitats existents a l’espai, com per exemple la implantació d’un carril bici demanat per algun veí, connectant-lo amb els punts Bicing més pròxims i creant una recorregut més pacífic que no pas el que podria passar per la Via Augusta. També la creació d’una àrea infantil específica per a l’ús dels nens més petits de la guarderia així com potser els de parvulari. Llavors també s’ha de tenir en compte la seguretat, que hi hagi una font accessible pels nens, bancs, condicions ambientals (ombra, llum, arbres,...), WiFi perquè els pares i les mares puguin seguir estant per la feina mentre cuiden els nens, etc. Una altra problemàtica de l’espai de la placeta és el trànsit del carrer de Luís Antúnez i l’aparcament de motos, estructura que segurament necessita un canvi. L’urbanisme no només és l’espai construït, sinó que inclou els usos i les oportunitats. Veig que hi ha una qualitat ambiental fantàstica creada pels arbres, que falta una altra font, pensada més per als petits,.. que s’han d’estudiar les conseqüències de les intervencions que ja s’han fet, etc. A més, segons la meva opinió és la societat i les comunitats de veïns els encarregats de comunicar les problemàtiques dels espais i que els ajuntaments han de proporcionar eines de comunicació perquè es trobin solucions. Alguns d’aquests aspectes són regulats pels Plecs de l’Ajuntament, com la vegetació, el paviment, mobiliari urbà,... i s’ha de veure quin és el pressupost assignat pel districte atribuït en el PAM. S’han d’optimitzar les instal·lacions, una qüestió que es pot relacionar amb el concepte “Smart”: una ciutat que no s’implica en aquest concepte és una ciutat sense futur, ja que el seu cost de funcionament és tant alt que pot entrar en decadència. A Barcelona, la plataforma Hàbitat Urbà, incorpora el model de ciutat “Smart” en el funcionament de tots els serveis de la ciutat. Quin és l’objectiu de l’Estudi d’alteració Smart City en el medi urbà (la Vila de Gràcia) que ha realitzat el seu equip de treball? No hi pot haver una ciutat “Smart” sense ciutadans “Smart”. És a dir, que la societat ha d’implicar-se en el bon funcionament de la ciutat. “Tothom és un sensor, cada ciutadà pot ser un generador de dades”. Així com també, la dinamització d’un barri depèn dels veïns i les persones que hi treballen; el funcionament de l’espai públic està a les mans dels ciutadans amb la seva col·laboració. A la vegada els ajuntaments tenen el deure de facilitar eines de comunicació per a tota la gent. Això podria suposar mols aspectes


- 65 -

positius a Gràcia: permetria afavorir nous espais de treball (co-working en aquest barri amb presència d’artesans), potenciaria el turisme “Smart” (visites culturals de realitat augmentada i codis QR sobre la Història del territori), milloraria la mobilitat (geolocalització per no perdre’s),... encara que també podria suposar problemes, com per exemple, l’atractiu massiu de festa per part de les xarxes socials. Quin suport fa servir per realitzar els seus projectes ? A nivell informàtic utilitzo programes CAD com MicroStation i AutoCAD. Les empreses constructores que realitzen les obres són un tema de l’Ajuntament i de BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals S.A.), que ofereix els projectes a concurs i les empreses que s’encarreguen del disseny de totes les infraestructures “Smart” (sistemes de control, informàtica,...) són a càrrec de l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica) de Barcelona,...

10.2. Estudi de la Placeta de Sant Miquel

10.2.1. Entrevistes d’opinió

Aquesta entrevista va adreçada a gent diversa que utilitza la Placeta de Sant Miquel i

ha estat realitzada per tal de recollir les diferents opinions sobre l’espai. Així, es poden

conèixer les problemàtiques i oportunitats que veuen aquestes persones i buscar una

possible solució.

Totes aquestes entrevistes van ser realitzades durant els mesos de juny, juliol i

setembre, i han seguit un mateix guió, que és el següent:

- Què en penses de la Placeta de Sant Miquel?

- Com utilitzes aquest espai i perquè?

- Quines coses t’agraden del lloc i quines no t’agraden?

- Creus que hi passaries més estona si a la placeta hi hagués alguna cosa diferent

o algun canvi?

- Podries dir-me alguna cosa que creguis que podria canviar?

- Per què creus que milloraria si es realitzés aquest canvi que proposes?

A partir de les respostes a aquest seguit de preguntes de cada entrevistat, he fet un

resum que determina l’opinió de cadascú sobre els diferents temes que comenten.


- 66 -

Alumnes de l'INS Vila de Gràcia

Cristina Alcántara (alumna de 3r d’ESO A)

Opina que “la Placeta de Sant Miquel és un espai on pots passar la tarda amb amics i

que està força bé”. Diu que disposa de molts bancs per seure, la font que admet

utilitzar sovint sense manies i d’altre mobiliari urbà. Afirma que tot i que la placeta és

d’una dimensió molt reduïda està força ben aprofitada. També remarca que hi ha

diversos comerços a la vora com una farmàcia, una copisteria, una gelateria, un

restaurant i un petit supermercat de barri. D’altra banda, creu que “el terra no està

ben posat”, certificant que ha vist un accident en més d’una ocasió. Assegura que per

exemple “una dona es va partir el llavi allà davant seu”. Per últim, l’alumna de l’institut

que hi ha a la mateixa Placeta considera que “s’haurien de deixar de fer tantes

obres innecessàries o incompletes a la part del carrer de la Riera de Sant Miquel per on

passen els vehicles”.

Niels Bekius (alumne de 1r d’ESO A) Pensa que la Placeta de Sant Miquel és un espai tranquil i maco. Destaca l’atractiu que representa la font ornamentada que es troba al centre de la Placeta, protagonista de l’espai. Fins i tot, remarca que és semblant a la font de Canaletes, un lloc significatiu de la ciutat de Barcelona. Tot i això, diu que aquesta és una zona que té poca llum, segurament per la presència de molts arbres atapeïts que generen molta ombra. A més, valora que es tracta d’una Placeta més aviat petita i que ja està prou aprofitada. També aprofita per criticar la situació dels contenidors. Ell creu que podrien estar col·locats en un lloc diferent. Finalment, opina que el terra i els esglaons que hi ha i que no es veuen s’haurien d’arreglar, perquè alguna persona pot entrebancar-se i caure. Evidentment creu que això pot arribar a ser molt perillós, sobretot pel que fa a la gent gran. Pol Vinyeta (alumne de 1r de Batxillerat A i exalumne de l’escola CEIP Josep Maria Jujol) Creu que “la Placeta de Sant Miquel és un lloc bastant tranquil i agradable”. Tot i això, admet que no hi passa gaire temps per algunes raons, com per exemple que és un espai massa petit. Pensa que “seria més agradable estar-hi si fos més gran”. A més considera que com que és una zona de dimensions reduïdes no s'hi poden realitzar actes culturals, tal i com es fa en altres places del mateix barri. També opina que un altre problema de l’espai que sí que es podria resoldre és el dels coloms. Argumenta


- 67 -

que el fet de que les branques dels arbres cobreixin pràcticament tota la plaça fa que hi hagin més coloms, i confessa que “això fa que no t'hi puguis acabar de sentir tranquil”. Proposa que l'Ajuntament hauria de tallar les branques dels arbres de tant en tant, i així la situació milloraria. Així mateix, segons la seva opinió això va lligat al fet de que ja hi ha bancs però tots estan sota els arbres, cosa que pot ser agradable quan s’està a l’ombra però incomoda si es pensa en els coloms. Creu que això podria fer que més gent hi anés a passar l'estona. A més, reflexiona sobre la dimensió reduïda de l’espai relacionant-ho amb el trànsit i “el pendent” que té i que segons ell fa que aquesta Placeta no sigui un lloc gaire bo per que hi juguin els nens de forma confortable. Pensa que això estaria bé, degut a l'escola que hi ha. Afegeix que el problema del trànsit es podria millorar probablement posant una pilona per evitar que hi passessin tants vehicles. Malgrat tots aquests aspectes que creu que es podrien millorar, acaba afirmant que la Placeta de Sant Miquel és un lloc prou agradable i opina que és un espai bonic pel que fa a la seva estètica, fixant-se en la font que hi ha al mig i l'escola CEIP Josep Maria Jujol. Personal de l’INS Vila de Gràcia Enric Arcas (conserge del centre) Creu que “la Placeta de Sant Miquel ha millorat molt en els últims anys”. Segons ell, això ha estat possible amb el canvi de mobiliari i sobretot amb el canvi de sentit de circulació del carrer de la Riera de Sant Miquel. A més, remarca la importància de la font que diu que és “molt maca”. D’altra banda critica alguns usos de la font com que els gossos hi beuen directament, certificant que ho ha vist en més d’una ocasió, i expressa una certa disconformitat perquè “hi ha algun banc de l’espai que està ocupat tot el dia per una persona sense sostre”. Familiars d’alumnes del CEIP Josep Maria Jujol Gemma Oromí (mare d’una alumna de de l’escola CEIP Josep Maria Jujol) Opina que és un espai poc aprofitable, perquè no és un lloc on els nens i nenes puguin jugar degut a que la font ho ocupa tot i queden arraconats. A més, considera que “l’espai de baix, que queda una mica apartat, és inútil”. Diu que allà hi ha uns quants bancs, que queda molt separat de la resta de Placeta i que es podria haver fet més “uniforme”. També remarca que l’aigua de la font sempre queda estancada i bruta, o fins i tot certifica que “pots veure gossos bevent o altres coses...”. També creu que des de que han canviat el sentit de circulació l’ambient ha millorat molt però amb tot això hi falta una mica més de control ja que encara hi ha els que van una mica embalats i el que a vegades s’equivoca pujant, en el sentit de circulació d’abans. Pensa que és poc útil com a plaça ja que es veu com una zona de pas, amb la plaça de la Vila de Gràcia o la Plaça Gal·la Placídia al costat. Entén que si els alumnes de l’escola s’hi queden una


- 68 -

estona és perquè volen dir adéu als seus amics abans de separar-se. També declara que “sense l’escola no hi hauria plaça”. Per últim diu que allà hi viu alguna persona sense sostre que no es mou de l’espai. Pilar Arellano (veïna de la Placeta de Sant Miquel i àvia de dos alumnes de l’escola CEIP Josep Maria Jujol) Troba “estupendo” el canvi de sentit de circulació del carrer de la Riera de Sant Miquel perquè passa la meitat de trànsit i poden dormir amb les finestres obertes. Destaca que aquest estiu només han hagut de tancar la finestra i encendre l’aire condicionat que tenen a l’habitació durant la nit de Sant Joan, simplement pel fet d’evitar que pugui succeir accident. Explica que hi ha estones en les que el trànsit és mínim. També creu que està molt bé que el carrer sigui peatonal, que és un espai molt ben situat perquè és proper a diferents vies importants com l’Avinguda Diagonal, el carrer Gran i la Via Augusta,... En canvi, remarca que tot i ser un espai maco durant aquest estiu hi ha hagut diversos problemes amb persones sense sostre que venen a dormir als bancs de la plaça o fins i tot ja hi ha algú que hi viu i que no és mou del mateix lloc des de fa mesos, fet que opina que és força desagradable. A més creu que la neteja podria millorar, ja que reguen i no acaben de treure la brutícia. Opina que “s’hauria de netejar més i millor, les dues coses”. Per acabar, comenta que a on té la porta del garatge, al carrer del Pou de la Riera, no es pot tenir “vado” perquè és un atzucac i està reservat exclusivament a l’entrada i sortida dels vehicles dels veïns però sempre hi ha gent que s’aprofita i el deixen a la mateixa porta. Fins i tot declara que, moltes vegades, ha de dir a les persones que cometen aquesta infracció de trànsit que allà hi ha una porta que fa uns 7 metres d’amplada i aquests no saben que contestar respecte a aquesta evidència. Mestres i personal del CEIP Josep Maria Jujol Carme Rovira (mestra de P4 de l’escola CEIP Josep Maria Jujol) Diu que li agrada que hi hagi molts bancs per seure i descansar, perquè n’han posat bastants des de la última intervenció, i el canvi de sentit que s’ha fet, ja que hi ha menys soroll i que com a mestra de l’escola creu que “la qualitat de vida ha canviat una barbaritat”. Explica que això es deu a que ara poden tenir les finestres obertes de la classe, ja que l’aula a on treballa normalment dóna a l’espai i està al primer pis. Antigament era molt difícil parlar amb el nens sentint els cotxes que corrien passant per allà com a via ràpida però ara comenta que “pot fer conversa al matí amb els alumnes perquè passen pocs cotxes i al haver de girar no van tant ràpid”. També està contenta perquè hi continua havent-hi la font i que les acàcies són precioses ja que fan una catifa de flors quan arriba la primavera. Opina que totes aquestes coses fan que sigui un espai agradable, i que no li estranya veure gent gran que paren a descansar


- 69 -

una estona a l’espai quan seuen en els bancs. Per altra banda, troba que hi falta un pas de vianants al davant de l’escola o alguna senyalització específica, ja que al sortir els nens no saben per on han de sortir tot i que el carrer sigui peatonal. Ella observa com alguns alumnes segueixen el camí que hi havia abans. A més falta una paperera a la porta del centre. També remarca que els graons que hi ha a la plaça són perillosos, “per matar-s’hi”, perquè poden ser divertits perquè els nens juguin però tot i entendre que hi ha molt desnivell i que la placeta fa baixada. Per exemple, considera que podrien millorar si els cantons dels esglaons fossin arrodonits, sense acabar amb punta. - (col·laborador de l’escola CEIP Josep Maria Jujol) Opina que la zona de baix està molt deixada i no es tenen en compte els usos que s’hi fan a la nit. Diu que és un “niu de porreros”, on s’hi concentren grups reduïts de joventut que molesta i això no es controla. També explica que des de que s’ha canviat el sentit de circulació de vehicles, que ha suposat una reducció del trànsit, i s’han tret les baranes que hi havia a la vorera de l’escola del carrer de la Riera de Sant Miquel, els nens es queden més a la zona de la font. Això fa que quan creuen el carrer no van gaire en compte, “travessen a lo bèstia” expressa. També remarca que el principal problema que hi ha són els pares, que es queden a la Placeta parlant i llavors no vigilen. Creu que s’haurien de posar un altre cop les baranes però a l’altra costat del carrer de la Riera de Sant Miquel, d’aquesta manera diu que “els xavals podrien jugar” en un espai que ja queda limitat i on no hi hauria el problema dels nens que “lògicament tendeixen a escapar-se”, segons el que ell pensa. Malgrat que pensi que s’hi poden fer alguns canvis per millorar l’espai diu que “la Placeta de Sant Miquel és molt maca, molt tranquil·la i molt verda amb els arbres”, encara que ironitzi que això comporti la presència de “molts coloms i molta merda”. També està content amb la col·locació de més bancs perquè creu que així “la gent pot seure i poden esperar”, referint-se als pares, avis, tiets, cangurs, germans... que vénen a buscar els nens a la sortida de l’escola. Tot i que també veuPer acabar també explica que “cada dos per tres hi ha algun cotxe que puja, ja que només hi ha senyals a baix i des de la Diagonal es pot pujar fins al carrer Sèneca”. A més, diu que “hi ha gent que no sap mirar les senyals de trànsit i continua recte”. Veïns de la Placeta de Sant Miquel Mar Gil (administrativa de l’INS Vila de Gràcia i veïna de la Placeta de Sant Miquel) Considera que “la Placeta de Sant Miquel és un lloc molt maco i segurament no és prou apreciat per la gent”. Explica que l’espai “ha guanyat molt” des de que tot està en un mateix pla. A més, creu que ara és un espai més pels nens però creu que hi falten jocs infantils. També diu que està molt bé que hi hagin bastants bancs a tots els costats, tot


- 70 -

i que pensa que estan molt aclaparats i que no li agrada perquè no pots parlar amb la persona que seu en el banc del costat. D’altra banda remarca la pres ència abundant d’arbres “preciosos” que abans estaven més deixats i que ara fan de la Placeta un espai amb un ambient molt maco. També defensa que el canvi de sentit del carrer ha fet que l’espai millori en tranquil·litat ja que afirma que pràcticament no passen cotxes i d’aquesta manera la gent es queda molt més tranquil·la amb els nens jugant. Creu que si passessin molts cotxes la gent no es quedaria a la Placeta a la sortida de l’escola dels nens i se n’aniria més cap a “l’altra”, referint-se a la Plaça de la Vila. Defensa que es tracta d’un espai molt tranquil. Opina que la Placeta hauria de ser “recta”, és a dir, sense baixada, perquè creu que va malament pels nens que juguen així com les persones. A part també diu que els hi molesten els esglaons. Creu que es podia haver anivellat l’espai. Pensa que “la Placeta estava molt abandonada i que s’ha guanyat en qualitat i vida de l’espai”. Afegeix que la font és el més important, que s’ha de conservar i que és molt maca i estimada pels veïns. Creu que es tracta d’un espai que s’està recuperant, ja que si els alumnes de l’escola CEIP Josep Maria Jujol es queden a jugar és una manera de potenciar la placeta. Creu que “tot i ser un espai que ha estat una mica desaprofitat, és molt maco, obert i amb un bon ambient que fa l’ombra dels arbres que permet estar-hi molt bé”. Assegura que ara hi ha molta gent gran que s’asseu en els bancs i descansa una estona en un lloc calmat, cosa que abans no passava. També gent amb la carmanyola seient sota l’ombra dels arbres i dinant. Abans no hi havia tant lloc per seure, passaven molts cotxes i era molest. Conclou que és un espai molt maco i que està bé per estar-hi. Comerciants de la Placeta de Sant Miquel Ludosfera (cuidadora) Diu que “la Placeta és un lloc maco però que hi sobren els cotxes”. Afirma que “la última actuació de l’Ajuntament (el canvi de sentit del carrer de la Riera de Sant Miquel) és insuficient”. Creu que no n’hi ha prou en reduir el trànsit massiu amb una acció que no va més enllà de fer que el “problema del cotxes” en aquest lloc sigui menor. Pensa que aquesta nova orientació no és tant útil pels cotxes. Opina que l’espai hauria d’estar destinat exclusivament pels nens ja que “els nens haurien de tenir un espai per poder jugar a la sortida de l’escola”. Per acabar afegeix que estaria bé que hi hagués un carril per a les bicicletes, per tal de que hi hagi una via reservada per la circulació de bicicletes i es faciliti la convivència entre vianants i ciclistes. Farmàcia (farmacèutica) Pensa que “la Placeta de Sant Miquel és un espai molt agradable”. Observa que tant l’utilitzen mares amb nens petits com gent gran. També admet que s’ha guanyat molt amb el canvi de sentit dels vehicles, sobretot amb tranquil·litat, ja que ara gairebé no


- 71 -

passen cotxes. A més, veu positivament que els arbres de la placeta ajuden molt a tapar el Sol i això fa que l’espai s’utilitzi molt més. També opina que la font, que és molt maca, està ben cuidada perquè la pinten sovint i l’arreglen. D’altra banda, assegura que els bancs estan ocupats tot el dia per persones que hi seuen tant de dia com de nit, cosa que creu que potser s’hauria de vigilar més i declara que la Guardia Urbana només tenen en compte l’entrada i sortida d’alumnes de l’escola. Pensa que “està bé que s’hagin tret els contenidors del mig de la Placeta”. Per acabar critica la falta d’un espai o aparcament de càrrega i descàrrega proper als pocs comerços de la placeta, concentrats a la part de dalt, cosa que actualment és inexistent i per això han d’aparcar al mig del carrer. Bar El Roble (cambrer) Creu que “la Placeta és un lloc molt maco tot i que és força petit”. També remarca que la font que hi ha al bell mig és “molt maca”, tot i que troba que sobra el basament tant gran amb els esglaons. Opina que no calen els esglaons ja que atreuen a que els pares del alumnes que surten de l’escola seguin al mig del carrer mentre els nens juguen a l’espai. A més creu que a hi ha moments que la Placeta està massa plena de nens. Adverteix que “n’hi ha milers!”. Per acabar afirma que “hi ha masses bancs” i per això pensa que hi ha persones sense sostre que aprofiten per ocupar-los tot el dia.


- 72 -

10.2.2. Recull de dades Aquesta presa de dades exhaustiva va ser realitzada, en major part, durant el mes de juliol del 2014 i en període de vacances. Tot i així, també s’ha fet durant el curs 2014 -2015 i l’anterior, per tal d’investigar l’ús que es fa de la plaça derivat dels horaris dels centres educatius. A més, això s’ha completat amb una memòria fotogràfica de 650 arxius. DURANT TOTA LA SETMANA 0 a 6h. (matinada): Dimecres 2 de juliol

- Durant aquestes hores la Placeta de Sant Miquel està desèrtica, absolutament buida.

- Només hi ha un banc ocupat per una persona sense sostre que hi dorm. De fet és la única persona que hi ha a l’espai.

- El “Bar El Roble” tanca a les 12 de la matinada, però la gent ja ha anat marxant sense fer xivarri ni molestar als veïns.

- Observo que només passen un parell de beguts cap a les 5 de la matinada.

- L’únic soroll que se sent és el que fan uns ocells que estan als arbres de l’espai i el que fan els autobusos i algun cotxe que passen pel Carrer Gran de Gràcia o sobretot per Via Augusta.

- Cap a les 6 en punt passen 4 persones que es nota que van a treballar. Una d’elles és una dona que s’encarrega del servei de la neteja de l’escola C.E.I.P. Josep Maria Jujol.

- FONT: Com la resta de la placeta, està inutilitzada. - LLUM: Com que és la matinada, no hi ha llum natural. A mesura que s’apropen les 6 del matí, el

cel està cada vegada més clar. Els fanals estan oberts i proporcionen llum a tota la placeta. - TRÀNSIT: no n’hi ha.

DIES DE CADA DIA 6 a 7 h. Dimecres 2 de juliol

- La placeta és una zona molt tranquil·la durant aquesta hora. Hi ha molt de silenci i hi passa molt poca gent que camina de forma directa i decidida. Segurament van cap a la feina.

- Passen un parell de persones que fan “running”. Una d’elles baixa pel carrer de la Riera de Sant Miquel i l’altra travessa l’espai pel carrer de Luís Antúnez.

- Un cotxe passa pel carrer Vic en contra direcció (ve del Carrer Gran), sentit que va ser estudiat per l’Agència d’Ecologia Urbana.

- Hi ha un banc ocupat per una persona sense sostre durant tota l’estona, que viu allà i que es desperta cap a les 7. També hi ha una persona que seu, esmorza i parla amb mòbil.

- Durant tota l’estona va passant gent. Primer passen en intervals separats però a poc a poc comença a passar una mica més de gent. Es tracta clarament d’una zona de pas.

- FONT: Només una persona que feia “running” hi para un moment per refrescar-se (a dos quarts).


- 73 -

- LLUM: El cel ja és més clar però no hi ha prou llum perquè es puguin apagar els fanals, ja que es pot comprovar el tram del carrer Luís Antúnez que va de la Via Augusta fins el carrer de Neptú on ja s’han apagat. Tots els fanals que queden per sobre del carrer de Luís Antúnez tenen la llum de color taronja, fins i tot un fanal més modern semblant als que hi ha a la placeta. Els altres, inclosos els de la font, tenen LEDS i la llum és

blanca. A les 6:08, absolutament tots els fanals s’apaguen de cop. Passa el mateix a la resta de fanals de la zona. Potser no és fins a les 6:15 que hi ha prou llum natural. Com és natural, cada vegada hi ha més llum. És clar que no amb la mateixa intensitat que durant el migdia. - TRÀNSIT: una furgoneta que aparca al carrer del Pou de la Riera un moment, un cotxe que aparca al mig de la placeta des de les 6.05 fins a les 6.50, d’una persona que té un local al mateix espai, i 2 bicicletes que travessen la placeta pel carrer de Luís Antúnez, tallat per dues jardineres a cada costat. A tres quarts, passen 2 cotxes i 2 motos.

7 a 8 h. Dimecres 2 de juliol

- L’espai de la Placeta de Sant Miquel continua sent una zona molt tranquil·la per on va passant gent. No està mai buida ja que sempre hi passa algú, però el volum de vianants és molt reduït.

- Hi passa algú fent “running”. - Només un parell de bancs estan ocupats, un per dos nois que parlen i un altre per la persona

sense sostre que seu i observa com va passant la gent. - Una furgoneta aparca un moment al carrer del Pou de la Riera. - Hi ha camions que aparquen una estona al mig de la placeta, un és de BCN Medi Ambient i un

ve a descarregar, pel bar de la cantonada. - Moltes bicicletes i alguna moto travessen la placeta pel carrer de Luís Antúnez. Les motos es

dirigeixen cap a l’aparcament de motos del mateix carrer, a prop del carrer Gran. - Tots els comerços de l’espai estan tancats. L’escola CEIP Josep Maria Jujol també està tancada,

però hi ha el servei de neteja que treballa. - Cap a les 8 aixequen les persianes del “Bar El Roble” i obren les portes de l’establiment. A partir

de llavors, el bar està sempre obert fins a la nit. - Durant aquesta hora hi ha diverses persones treuen a passejar el seu gos, i tothom recull els

excrements de les seves mascotes. - A l’estiu fan un casal d’estiu a l’escola Jujol que comença a les 8 del matí i per això hi ha alguna

família que ha vingut a portar els nens. - FONT: Inutilitzada. - LLUM: Tot l’espai té la mateixa intensitat de llum, que clarament no es tanta com - TRÀNSIT: 6 cotxes i furgonetes, 5 motos i 17 bicis (la majoria travessa la placeta i alguna puja

pel carrer de la Riera de Sant Miquel, en contra direcció). 8 a 9 h. Divendres 20 de juny i dimecres 2 de juliol

- La placeta és un espai força reposat. - A aquesta hora hi passa força més gent que durant la hora anterior.


- 74 -

- La majoria de motos i bicis travessen la placeta creuant pel carrer de Luís Antúnez que està tallat o pujant pel carrer de la Riera de Sant Miquel en contra direcció.

- Hi ha un parell de bancs ocupats, un per una persona sense sostre i un altre per una persona que descansa amb el seu fill petit.

- Durant aquesta hora també hi ha diverses persones treuen a passejar el seu gos, i tothom recull els excrements de les seves mascotes.

- Com sempre, moltes motos i bicicletes passen pel mig de l’espai.

- A les 8:10h. obren les portes de l’institut, ja que fins llavors estaven tancades i només hi havia el conserge a dins, que havia entrat abans. També, aproximadament a aquesta hora, ja van arribant els alumnes. Aquests seuen als bancs de la part del dalt, al davant del centre. De fet estant tots ocupats pels mateixos alumnes.

- Quan ja són i vint, tots els bancs de la placeta estan ocupats. Alguns alumnes també es queden drets a la part de dalt.

- A dos quarts hi ha l’entrada d’alumnes al INS Vila de Gràcia. Llavors, tots els alumnes entren i no queda ningú a la porta, tret de si hi ha algun alumne que encara no ha arribat que entra directament.

- Es veu clarament l’hora de l’entrada dels alumnes a l’institut marca l’horari d’usos de l’espai ja que després de que hagin entrat només hi ha 2 bancs ocupats, un per una persona sense sostre i l’altre per una família que espera. M’imagino que esperen a poder entrar a l’escola.

- A les 9h hi ha l’entrada d’alumnes del CEIP Josep M. Jujol. Per això, des de les 8:45 fins a les 9:05h van arribant alumnes acompanyats principalment pels pares i les mares de forma regular. També hi ha alguna àvia. Alguns, més grans, venen simplement acompanyats d’amics.

- Molts nens i nenes travessen la placeta acompanyats i quasi ningú ho fa per la part de dalt vigilant que no girin cotxes a la cantonada i on antigament hi havia el semàfors (davant del bar).

- La majoria d’alumnes i sobretot molts pares es queden davant de la porta del centre, a la vorera, i al costat de la barana.

- Els bancs de la zona de la font estan ocupats per algunes persones que prenen la fresca i 2 bancs de la zona de baix estan ocupats per nens i nenes de l’escola i algun adult que els acompanya.

- S’observa que el graó “sorpresa” que hi ha entre la zona de baix i la de dalt molesta, i que la gent ja sap que ha de mirar per no caure.

- Es tracta també d’una zona de pas molt concorreguda (hora punta), sobretot per persones que baixen i que segurament van a cap al metro.

- Alguna furgoneta aparca al mig de l’espai durant 10 minuts. - A tres quarts hi ha 6 bancs ocupats i aixequen la persiana i obren la porta de la Ludosfera. - FONT: Inutilitzada. - LLUM: Només la part de dalt dels edificis de la cara de la plaça on hi ha l’escola està fortament

il·luminada pel Sol. La resta de la placeta no està en ombra però no hi arriba la llum directament.

- TRÀNSIT: 5 camions, 6 cotxes, 24 motos i 25 bicicletes.


- 75 -

9 a 10 h. Divendres 20 de juny i divendres 27 de juny

- Un grup de pares i mares es queden parlant fins a les 9:15h., quan gairebé tots marxen a la vegada. Han ocupat la mateixa zona durant tota l’estona (davant del centre).

- La plaça continua sent una zona de pas de força gent que suposo que va a treballar, encara que podríem dir que cada vegada hi passa menys gent. Tot i això, passa gent de forma regular.

- Hi ha 5 bancs ocupats a la zona de dalt per gent que llegeix, parla, seu i descansa, etc. durant la primera mitja hora. Després només n’hi ha 2 d’ocupats.

- La zona de baix està buida. - Algunes furgonetes aparquen durant poca estona al carrer del Pou de la Riera (van canviant) i

alguna moto travessa la placeta pel carrer de Luís Antúnez que està tallat per dues jardineres a cada costat.

- FONT: Inutilitzada. Amb molts coloms. - LLUM: Tota la placeta està en ombra i hi ha alguna clariana petita al mig del carrer. La façana

del carrer de la Riera de Sant Miquel està il·luminada i la llum del sol va baixant a poc a poc. - TRÀNSIT: Passen forces bicicletes i alguna pel mig de l’espai. També algunes furgonetes, un

cotxe i 3 motos.

10 a 11 h. Divendres 20 de juny i divendres 27 de juny

- La Placeta de Sant Miquel continua sent una zona de pas, sempre hi passa gent.

- Passat dos quarts, es converteix en un espai bastant tranquil. Hi passa poca gent, però sempre hi passa algú.

- Només hi ha un parell o tres de bancs ocupats. - Hi ha força presència de coloms que fan

nombrosos excrements. La placeta n’és plena. - FONT: Inutilitzada. - LLUM: A poc a poc la llum que il·lumina la façana

de la placeta on hi ha l’escola va baixant i il·lumina el carrer de la Riera de Sant Miquel. Cap a dos quarts la placeta comença a estar il·luminada amb clarianes, ja que els arbres impedeixen que hi passi tota la llum i fan ombra.

11 a 12 h. Dimarts 4 de juny (11.30) i dilluns 30 de juny (11.00)

- A les 11 en punt, la placeta és força tranquil·la i només hi ha 3 bancs ocupats. - S’observa que un camió aparca al mig de la placeta, que una furgoneta del Servei de Neteja de

la ciutat aparca a la vorera del bar i que va passant gent de forma continua, és a dir, que és una zona de pas.

- A dos quarts comença l’hora del pati dels alumnes de l’INS Vila de Gràcia que acaba a les 12. Els alumnes que surten són de 2n cicle d’ESO i Batxillerat. No tots els alumnes es queden a la placeta, la majoria marxen cap a d’altres llocs com la Plaça de la Vila, el carrer Gran (forns, supermercats, etc.),...

- Alguns alumnes de l’institut es queden a davant del centre ocupant dos o tres bancs. D’altres ocupen un o dos bancs de davant del C.E.I.P. Josep M. Jujol i alguns es queden a la zona de baix i ocupen un parell de bancs.


- 76 -

- Normalment és així, a vegades els mateixos grups d’alumnes ocupen altres bancs de la placeta, però sempre es manté el mateix volum de gent.

- Quan falten 5 minuts perquè s’acabi l’estona d’esbarjo tots els alumnes venen de cop i hi ha molt moviment d’alumnes que entren al centre. La part de dalt de la placeta, on hi ha l’institut, està plena.

- FONT: Durant la primera mitja hora és inutilitzada. Després, pocs alumnes la utilitzen durant l’estona d’esbarjo. Els que ho fan beuen aigua.

- LLUM: quasi tota la placeta està il·luminada, excepte les parts pròximes a la façana de l’esquerra mirant des de l’institut, on hi ha ombra. A part del carrer de la Riera de Sant Miquel i la vorera de l’escola on els rajos arriben directament, la part il·luminada de la placeta és amb clarianes petites, ja que els arbres fan ombra i impedeixen que tota la llum travessi. La part del carrer del Pou de la Riera també està en ombra.

- TRÀNSIT: 5 camions i furgonetes, 3 cotxes, 2 motos i 2 bicicletes. 12 a 13 h.

- A les 12 en punt s’acaba l’estona d’esbarjo dels alumnes de l’INS Vila de Gràcia que surten de l’edifici (a partir de 2n cicle). Alguns corren perquè arriben tard.

- Durant els primers 20 minuts la plaça continua sent una zona força tranquil·la, amb només 5 bancs ocupats per persones que seuen i descansen, llegeixen o parlen amb algú.

- Com sempre alguna moto i bicicleta travessa l’espai. - També una furgoneta i seguidament 2 cotxes aparquen al mig de la placeta només per parar

una estoneta (5-10 minuts) en moments diferents. - A dos quarts hi ha la sortida dels alumnes del CEIP Josep Maria Jujol que van a dinar a casa. - Poc a poc va venint més gent a seure als bancs i van venint pares i mares a recollir els seus fills.

Alguns seuen en els bancs però la majoria es queden a la vorera on hi ha la porta de l’escola, repenjats a la barana que hi ha.

- La Placeta de Sant Miquel passa de ser una zona tranquil·la a estar plena de nens amb pares que els vénen a buscar però no s’hi queden molta estona, com a màxim hi estan 10 minuts.

- FONT: Algun nen dels que surten de l’escola es renta les mans ajudat per algun adult. - LLUM: Durant aquesta hora és quan la placeta està més il·luminada per la llum solar. Malgrat

que els arbres puguin fer ombra, és la hora que toca més el Sol. - TRÀNSIT: 4 camions i furgonetes, 4 cotxes, 6 motos i 4 bicis.

13 a 14 h. Dimarts 1 de juliol

- A la Placeta de Sant Miquel hi ha prou calma. - Hi passa poca gent, però sempre hi passa algú. - Alguna furgoneta aparca al mig de l’espai un moment, descarrega i marxa. - Uns 5 o 6 bancs estan ocupats per persones que seuen i descansen. Alguns porten el dinar i se’l

mengen asseguts a la placeta. - A diferència del cap de setmana, la gelateria TOMO II està tancada i per tant ningú seu a

menjar-se un gelat a aquesta hora. - Una furgoneta i després un cotxe aparquen al mig de la placeta durant una estona. - FONT: algú hi omple una ampolleta d’aigua.


- 77 -

- LLUM: Tota la placeta està il·luminada per llum natural, tot i que a poc a poc l’ombra va baixant per la façana del carrer de la Riera de Sant Miquel i ocupa la vorera d’aquest carrer.

- TRÀNSIT: 4 camions i furgonetes, 6 cotxes, 6 motos i 5 bicicletes (alguna en contra direcció). 14 a 15 h. Dijous 18 de setembre

- Els dimarts i dijous els alumnes de primer cicle d’ESO van a dinar a casa a les 14h. perquè després tornen a la tarda. La majoria d’alumnes surten directament i se’n van cap a casa, alguns però es queden una estoneta parlant drets a la porta de l’institut. Al cap de 10 minuts ja han marxat tots.

- La placeta és una zona de pas per on hi passa força gent.

- Hi ha 12 bancs ocupats (gairebé tots els que hi ha) per persones que seuen, descansen i la majoria llegeixen un llibre. Tots aquests aprofiten un ambient idoni per la seva tranquil·litat, amb ombra dels arbres al migdia, etc.

- S’observa que l’espai per deixar la bicicleta està absolutament ple a aquesta hora i algú ha de deixar la bicicleta lligada a un arbre.

- Forces motos cometen alguna infracció ja que travessen l’espai pel carrer de Luís Antúnez. - A les 15h. hi ha l’entrada dels alumnes del Jujol que han anat a dinar a casa. Quan falten 10

minuts aproximadament perquè sigui la hora, comencen a arribar nens i nenes que es queden repenjats a la barana del davant de la porta de l’escola o ocupant els bancs del davant. Alguns vénen acompanyats pel pare o la mare.

- Quan són les 3 en punt només queden algunes mares parlant a la porta, però no s’hi estan més de 10 minuts.

- FONT: Algun pare juga a mullar el seu fill petit esquitxant-lo. - LLUM: a la meitat de la placeta no hi arriba la llum solar ja que hi ha l’ombra que projecten els

edificis de la cara de la plaça on hi ha l’escola. A la resta de la placeta tampoc hi toca el sol directament. Els arbres fan ombra, deixant passar una mica la llum i generant un ambient fantàstic per parar-hi una estona.

- TRÀNSIT: 4 camions i furgonetes, 4 cotxes, 11 motos i 11 bicicletes.

15 a 16 h. Dijous 18 de setembre

- A les 3 en punt hi ha la sortida dels alumnes de l’institut IES Vila de Gràcia. La majoria d’aquest es queden al davant de la porta del centre durant 5 minuts però no triguen més a marxar. Ocupen la part de dalt de la placeta, en el tram del carrer de Luís Antúnez que queda tallat al trànsit i també a la cantonada dels carrers de Vic i Luís Antúnez.

- Continua sent una zona de pas per on hi passa força gent, però cada vegada passen menys. - Quan surten els alumnes hi ha 11 bancs ocupats, 2 per alguns alumnes del mateix institut que

seuen una estoneta (10 minuts). - A les 15:20h. tots els alumnes de secundària ja han marxat de l’espai i llavors hi ha 7 bancs

ocupats, menys que abans ja que alguns dels que seien han marxat. - La placeta és un lloc d’estada i també continua sent un a zona de pas, tot i que no hi passa

tanta gent com durant la hora anterior. - Cap a tres quarts hi tornen a haver més bancs ocupats, contant fins a 9 bancs.


- 78 -

- FONT: Algun alumne de l’institut beu aigua, però són pocs els que ho fan.

- LLUM: A mesura que va passant l’hora, l’ombra que projecten els edificis de la façana és més gran, ocupant cada vegada més. Els arbres continuen fent ombra a la resta de l’espai.

- TRÀNSIT: 4 camions, 9 cotxes, 13 motos (alguna en contra direcció) i 9 bicis.

16 a 17 h. Divendres 30 de maig (16.40) i dimarts 1 de juliol (16.00)

- La placeta és una zona molt tranquil·la. - Hi passa poca gent, però sempre ho fa algú. Cal dir que a mesura que va passant l’estona la

gent que passa va en augment. - Hi ha 5 bancs ocupats per persones que descansen, mengen un gelat, etc. - Hi ha gent que acaba de dinar al “Bar El Roble” i es queda a parlar un moment a la vorera del

carrer de la Riera de Sant Miquel. - Un cotxe aparca al mig de la placeta. - Sortida dels alumnes del CEIP Josep Maria Jujol a les 16.30h. Només a la sortida, la vorera de

l’escola està absolutament plena. La barana que hi ha al davant del centre impedeix que les persones ocupin el carrer. Així que queda la Placeta de Sant Miquel plena de nens, pares i avis: Els nens (els que es queden tenen entre 3 i 8 anys i per la samarreta de l’escola es pot veure clarament que tots són de l’escola Jujol): juguen per tota la placeta (zona de la font i zona de baix). Ningú juga a pilota. Alguns seuen a terra i pinten amb guixos (el terra), d’altres juguen amb baldufa i alguns juguen a fet i amagar. També n’hi ha que juguen a enfilar-se a les reixes de l’institut. Els pares i avis es queden parlant. Alguns ocupen algun banc però la majoria seu als esglaons de la font. Pocs es queden drets. Alguns es queden davant de l’escola i es repengen a la barana. No utilitzen els bancs del costat. D’altres pares prefereixen seure als graons dels costat (com el de la farmàcia).

- La placeta no és una zona de pas de famílies d’altres escoles, com és per exemple la Plaça de la Vila. Precisament moltes famílies van cap allà i no es queden a l’espai.

- FONT: absolutament ningú la utilitza. Potser és d’accés molt difícil pels nens (no hi arriben) i també per a les persones amb cotxets o carros per anar a comprar, ja que s’han d’aixecar. A més, crec que seria impossible l’accés per a persones amb cadira de rodes.

- LLUM: Tot i que no fa un dia maco (30 maig) ja que el cel està ennuvolat i hi ha previsió de pluges, podem relacionar aquest aspecte amb el recull de dades del cap de setmana i comprovar que també hi ha ombra a tot el carrer de la Riera de Sant Miquel i a la vorera de l’escola. A tot l’espai tancat de la placeta hi arriba la llum solar. Tot i això, a la zona de la font hi ha l’ombra dels arbres, que tapen i fan que arribi poca llum en forma de petites clarianes.

- TRÀNSIT: 9 cotxes, 8 motos i 4 bicicletes.


- 79 -

17 a 18 h. Divendres 30 de maig i dimarts 1 de juliol

- Les famílies continuen ocupant la placeta, tot i que a poc a poc la gent va marxant. - Encara que sigui un fet ocasional, arriben alumnes més grans que havien anat de colònies i la

vorera de l’escola torna a estar plena de gent. Algun grupet es queda al mig del carrer, que no està tallat.

- Cap a dos quarts, la placeta està força buida. Hi ha 5 bancs ocupats per famílies amb nens i persones que descansen. La vorera de l’escola torna a estar buida.

- Hi passa molta gent diversa, a part de famílies amb nens. És una hora durant la que hi passa força gent.

- Durant les vacances també hi ha famílies que venen amb nens petits que juguen (alguns són del casal d’estiu que es fa a l’escola Jujol). Ocupen uns 10 bancs i cadires de l’espai. Cap a dos quarts algunes famílies marxen i llavors hi ha 8 bancs ocupats per persones que descansen. Encara n’hi ha que estan ocupats per famílies.

- Com sempre, algunes motos van en contra direcció pel carrer Luís Antúnez, travessant la Paceta que queda tallada per dues jardineres a cada costat.

- FONT: alguns nens i nenes petits s’hi enfilen fins al nivell dels sortidors d’aigua. D’altres demanen ajuda als seus pares per tal de que premin els polsadors i ells puguin beure aigua.

- LLUM: Els edificis de la cara de la plaça on hi ha l’escola projecten la seva ombra sobre la placeta. Per això tot el carrer de la Riera de Sant Miquel, per on circula el trànsit, està en ombra. Només arriba la llum que travessa les copes dels arbres al centre de l’espai.

- TRÀNSIT: 1 furgoneta, 3 cotxes (només dia 1 de juliol), 3 motos i 6 bicicletes (moltes en contra direcció).

18 a 19 h. Divendres 27 de juny

- La Placeta de Sant Miquel és un espai força pacífic que està prou buit. - Hi ha un parell o tres de bancs ocupats. - Va passant gent, però no tanta com al matí, com si fos un carrer. Poques persones passegen pel

mig de la placeta. - Cap a les sis, tanquen la persiana de la ludosfera. - Un petit grup d’alumnes es queda jugar a la zona de baix. - FONT: Alguna persona la utilitza per beure, però continua sent poca la gent que ho fa. - LLUM: el carrer de la Riera de Sant Miquel està en ombra, així com la façana de la placeta del

mateix carrer. Tota la placeta està il·luminada pels rajos del Sol, però els arbres impedeixen que hi passi tota la llum, fan ombra. Podríem dir que hi ha poca llum a l’espai i que per tant hi predomina l’ombra.

- TRÀNSIT: 1 cotxe, 3 motos i 3 bicicletes. 19 a 20 h. Divendres 27 de juny i dimarts 8 de juliol

- A la placeta continua passant el mateix que en la hora anterior, però venen més persones a seure als bancs.

- Potser hi passa una mica més de gent. Es tracta d’una zona de pas i fins i tot de trobada d’algun grupet d’amics.

- Hi ha 6 bancs ocupats per persones que descansen, han quedat amb algun amic, ... a part d’un que sempre està ocupat per una persona sense sostre.


- 80 -

- Algun veí treu a passejar el gos i juga amb una piloteta a la zona de baix. - Un cotxe aparca al mig de la placeta durant uns 40 minuts. - Com de costum, alguna moto i bicicleta travessen la placeta pel carrer Luís Antúnez o pugen el

carrer de la Riera de Sant Miquel en contra direcció. - FONT: algun nen hi va a beure aigua. - LLUM: només el centre de la placeta (on hi ha la

font) i, encara que menys, la façana de l’esquerra de l’espai, mirant des de l’institut, i la zona de baix reben la llum que arriba de dalt del carrer de la Riera de Sant Miquel. Les altres parts de la placeta tenen ombra.

- TRÀNSIT: un camió, una furgoneta, 5 cotxes, 7 motos i 6 bicicletes (algunes cometes infraccions).

20 a 21 h. Dimarts 8 de juliol

- La Placeta de Sant Miquel continua sent una zona de pas per on hi passa força gent i continua tractant-se d’un lloc de trobada.

- Aproximadament, hi ha uns 10 bancs ocupats per persones que descansen. Algunes mengen gelat de la gelateria artesana que hi ha a la cantonada.

- Com sempre, hi ha motos i bicicletes que travessen la placeta o pugen en contra direcció pel carrer de la Riera de Sant Miquel.

- Hi ha un cotxe que continua aparcat al mig de l’espai. - També hi ha veïns que treuen a passejar el gos i aprofiten per jugar amb ells una estoneta. - FONT: Algú hi renta fruita i algun nen hi juga. - LLUM: La intensitat de la llum solar comença a baixar. Els últims rajos del sol venen de dalt del

carrer de la Riera de Sant Miquel i il·luminen intensament una línia força ampla que travessa l’espai en diagonal, com si fos una escletxa.

- TRÀNSIT: 6 cotxes, 8 motos i 5 bicicletes. -

21 a 22 h. Dijous 10 de juliol

- La placeta és una zona calmada durant aquesta hora. - Hi passen poques persones però constantment hi veus algú caminant. - Hi ha 2 bancs ocupats, un per una persona que descansen una bona estona i un altre per una

persona sense sostre que hi viu. - Moltes motos i alguna bici van en contra

direcció pel carrer de la Riera de Sant Miquel o bé travessen la placeta, per on no poden passar.

- Força gent treu a passejar el gos a aquesta hora. - A les 21h. en punt tanquen la farmàcia. - Entenc que sobretot hi passen parelles i algunes

seuen als bancs de l’espai. - FONT: Algú la utilitza per abeurar el seu gos

(observació: és antihigiènic i cal una solució pensada per als gossos) i una persona que va en bicicleta para per beure-hi.


- 81 -

- LLUM: la llum de la placeta comença a baixar. Tot l’espai té la mateixa il·luminació. A dos quarts s’obren els llums dels fanals, tot i que potser encara hi ha prou llum natural.

- TRÀNSIT: 2 cotxes, 15 motos i 4 bicicletes. 22 a 23 h. Dijous 10 de juliol

- La placeta és una zona molt tranquil·la. Hi passen pocs vehicles i poca gent, però l’espai no està mai buit.

- Només hi ha un banc ocupat per una persona sense sostre que viu a la placeta. - A les 22 ja han tancat la gelateria TOMO II. Segurament deu ser l’horari d’estiu. - Algú encara treu a passejar el gos. - Alguna moto travessa la placeta pel carrer de Luís Antúnez, que està tallat. - Cap a les 23h. baixa un camió del Servei de Neteja pel carrer de la Riera de Sant Miquel que

recull la brossa dels contenidors. - FONT: inutilitzada. - LLUM: la que proporcionen els fanals (no homogènia). - TRÀNSIT: 8 cotxes, 5 motos i 2 bicis.

23 a 24 h. Dijous 10 de juliol

- Tot i que cada vegada hi passa menys gent, passa el mateix que durant la hora anterior.

- De fet, tot continua igual fins que tanca el “Bar El Roble” a la 1 de la matinada.

- FONT: inutilitzada. - LLUM: la que proporcionen els fanals. - TRÀNSIT: 4 cotxes i 3 motos.

DISSABTE: 8 a 9 h. Dissabte 12 de juliol (8.30)

- La Placeta de Sant Miquel és una zona molt tranquil·la. - Passen poques persones per l’espai i es tracta d’una zona de pas. - Com que no hi ha gaire gent els coloms ocupen el lloc. - La poca gent que hi passa són persones que treuen a passejar el gos, fan “running” o bé es

dirigeixen decididament cap a una direcció concreta (segurament a treballar o a la platja). També hi passa algun turista.

- Com és lògic, l’escola i l’institut que hi ha a la placeta estan tancats. - Algunes motos o bicis travessen la placeta pel carrer de Luís Antúnez (part tallada) o pugen en

contra direcció pel carrer de la Riera de Sant Miquel. - Només hi ha un banc ocupat per una persona sense sostre que viu allà. - FONT: Inutilitzada. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 2 cotxes, 2 motos i 3 bicicletes.


- 82 -

9 a 10 h. Dissabte 12 de juliol

- La placeta continua sent una zona força pacífica per on hi passa poca gent. - Hi ha dos bancs ocupats, un per la persona sense sostre i l’altre per una persona que seu i

descansa durant 10 minuts abans d’anar a comprar (ja que porta un carro de la compra buit). Això ho fan tres persones d’edat avançada durant estones diferents.

- Durant tota l’estona no hi ha cap banc ocupat a la zona de baix. - Hi passa una persona fent “running” i una altra passejant el gos. - S’observa que la gent que passa són persones que caminen decididament amb carros de la

comprar o bé algun turista que va cap a baix (Passeig de Gràcia).

- A mesura que va passant l’hora, cada vegada hi passa més gent.

- FONT: inutilitzada. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 2 furgonetes, 4 cotxes, 5 motos i 6

bicicletes (3 de les quals travessen la placeta cometent una infracció).

10 a 11 h. Dissabte 28 de juny

- La placeta és una zona molt calmada, on hi passa poca gent. - Només hi ha un banc ocupat per una persona sense sostre que sempre que he vingut hi era. - Una furgoneta gran (de Mercadona) aparca al mig de la placeta per descarregar, com passa

sovint. S’hi està 25 minuts. - És un espai brut per la presència de coloms que deixen molts excrements, sobretot a la zona de

baix. - FONT: inutilitzada. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 1 camió, 1 cotxe, 4 motos i 2 bicicletes (que van en contra direcció).


- La Placeta de Sant Miquel és una zona força reposada. - Hi passa més gent que durant la hora anterior. - Hi ha 5 bancs ocupats per persones que paren una mitja hora per descansar. Després

s’aixequen i marxen, i seu algú altre. - Un parell de nens juguen amb el seu pare a la zona de baix durant un quart d’hora. - FONT: Només un noi hi beu. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: Només passen 3 cotxes, però cap moto.


- La placeta és una zona on hi ha prou calma. - Durant aquesta hora s’observa que passa una mica més de gent que durant la hora anterior.


- 83 -

- Després de que els bancs hagin estat desocupats torna a venir gent que seu i descansa durant una mitja hora. Alguns esmorzen, com per exemple fa una família que menja fruita que han aprofitat per rentar a la font. Les persones que seuen van canviant.

- Com d’altres vegades es veu com moltes furgonetes aparquen al mig de l’espai, entre la font i les dues cadires. Fins i tot una del Servei de Neteja de Barcelona, com passa de forma sovint.

- Un parell de motos travessen la placeta, cosa que és clarament incorrecte. - FONT: Algú omple una ampolleta d’aigua i algú altre la utilitza per netejar-hi fruita. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: Només passen un parell de motos que travessen la placeta, cosa que és clarament

incorrecte. 13 a 14 h. Dissabte 28 de juny

- La Placeta de Sant Miquel torna a ser una zona força tranquil·la. - Sempre hi passa algú, però no són masses les persones que ho fan. - Moltes persones que acaben de comprar un gelat a la gelateria TOMO II seuen una estona per

menjar-se’l, uns 20 minuts aproximadament. - Tot i que hi passa poca gent, es tracta d’una hora durant la que la gent aprofita per seure una

bona estona. Per això hi ha bastants bancs ocupats, uns 5, per persones que descansen, llegeixen, passen l’estona,... Però la majoria són clients de la gelateria. També hi ha tres parelles que seuen i donen el dinar als seus nadons.

- FONT: una persona s’hi renta les mans i es refresca. S’observa que és un element atractiu de l’espai ja que es pot comprovar com més d’una persona s’hi fa fotos.

- LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 3 cotxes, 2 motos i 6 bicicletes.


- La placeta és una zona molt pacífica per on hi passa poca gent. - Durant tota l’estona hi ha 6 bancs ocupats per persones que descansen una bona estona, uns

20 minuts aproximadament, i la majoria d’elles mengen un gelat. - FONT: algú s’hi renta les mans. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 2 cotxes, 2 motos i 9 bicicletes.


- La Placeta de Sant Miquel continua sent una zona molt tranquil·la per on hi passa molt poca gent, però hi veus algú contínuament.

- Com de costum, moltes bicicletes travessen pel mig de la placeta. - Hi ha 6 bancs ocupats per persones que seuen i descansen durant una bona estona. Algunes

mengen un gelat de la gelateria artesana que hi ha al mateix espai. - Hi ha poc moviment a la sortida del restaurant. - FONT: la gent s’hi renta les mans o s’hi refresca. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: una furgoneta, 4 cotxes, 3 motos i 15 bicicletes. Només un terç del trànsit de dues

rodes respecta les normes de circulació.


- 84 -


- La placeta és una zona força reposada, per on hi passa ben poca gent. - Hi ha 8 bancs ocupats per persones que descansen, mengen un gelat de la gelateria TOMO II,

llegeixen,... durant molta estona, uns tres quart d’hora. - Més d’una moto travessa l’espai pel carrer de Luís Antúnez, que queda tallat al trànsit. - FONT: algú s’hi refresca o beu aigua. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 2 cotxes, 5 motos i 2 bicicletes.


- La Placeta de Sant Miquel és una zona amb prou calma, no hi passa massa gent. - Hi ha 6 bancs ocupats per persones que durant una

estona descansen, mengen un gelat de la gelateria de la cantonada, etc.

- FONT: hi ha nens que hi juguen i algú s’hi renta les mans.

- LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: una furgoneta, 5 cotxes, 3 motos i 4 bicis

(només una no va en contra direcció pel carrer de la Riera de Sant Miquel).


- Durant aquesta hora passa el mateix que durant les 4 hores anteriors que hi he estat. El poc moviment que hi ha a la placeta és degut a l’establiment on es venen gelats artesans.

- Hi passa poca gent. - Hi ha 4 bancs ocupats, la majoria dels quals per persones que mengen un gelat. - FONT: algú hi beu aigua. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: un cotxe, 3 motos i una bicicleta.

19 a 21 h. (passa el mateix que durant les mateixes hores del diumenge) De 21 a 24 h. (passa el mateix que durant les mateixes hores dels dies de cada dia)

DIUMENGE: 8 a 9 h. i de 9 a 10 h. (passa el mateix que durant les mateixes hores del dissabte) 10 a 11 h. Diumenge 13 de juliol

- La Placeta de Sant Miquel és una zona molt tranquil·la. - Hi passa molt poca gent però l’espai mai està buit. - Absolutament tots els comerços i equipaments de la placeta estan tancats. - Només hi ha un banc ocupat per una persona sense sostre que viu allà.


- 85 -

- Alguna moto i alguna bicicleta travessen la placeta pel carrer de Luís Antúnez, que està tallat per dues jardineres a cada costat.

- De fet, passa el mateix que durant la mateixa hora d’un dissabte, però amb la diferència que, com que no hi ha l’activitat del voltant, no hi ha vehicle que parin i descarreguin al mig de l’espai.

- Algú treu a passejar el gos. - Un parell de cotxes aparquen davant de les jardineres que tallen el carrer de la Riera de Sant

Miquel (veure foto). - FONT: només la persona sense sostre s’hi omple una ampolleta d’aigua. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 8 cotxes (molts són de veïns que marxen), 3 motos i 5 bicicletes.

11 a 12 h. Diumenge 13 de juliol

- Durant aquesta hora passa aproximadament el mateix que durant la hora anterior. - La placeta continua sent una zona amb força calma

per on hi passa molta més gent. - Hi ha 4 bancs ocupats per persones que descansen.

Algú ve amb els nens, que juguen a l’espai. - Un home tira menjar als coloms. Això també ho he

vist d’altres vegades, però amb persones diferents. - FONT: algú hi beu aigua. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: un camió, 2 cotxes, 2 motos i 5 bicicletes.


- La Placeta de Sant Miquel és una zona on hi ha prou calma. - Hi passa força gent contínuament. - Hi ha 7 bancs ocupats per persones que descansen. Algunes venen amb els nens i hi passen una

bona estona, uns tres quarts d’hora aproximadament, i d’altres porten els seus gossos, que juguen una estona a l’espai. La gran majoria de bancs ocupats són de la zona de dalt, al voltant de la font.

- A les 12:10 obren la gelateria artesana TOMO II. - Com sempre, hi ha motos i bicicletes que travessen la Placeta de Sant Miquel pel carrer de Luís

Antúnez que està tallat al trànsit. - També, un camió dels Servei de Neteja de la ciutat i un cotxe aparquen al mig de la placeta

durant moments diferents, sense estar-hi més d’un quart d’hora (veure fotos). - FONT: algun nen hi beu aigua. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: un camió (del Servei de Neteja), 9 cotxes, 4 motos i 3 bicis.


- La placeta torna a ser una zona molt tranquil·la. - Sempre hi passa algú, però ho fa poca gent.


- 86 -

- Hi ha 4 bancs ocupats per persones que descansen. Aquestes són persones d’edat avançada. - Un parell de nens juguen a pilota a la zona de baix, on no hi ha cap banc ocupat. - FONT: inutilitzada. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 5 cotxes, 2 motos i 2 bicicletes.

De 14 a 17 h. (passa el mateix que durant les mateixes hores el dissabte) 17 a 18 h. Diumenge 13 de juliol

- La placeta és una zona força reposada durant aquesta hora. - Passa poca gent però contínuament hi veus algú. - Hi ha 4 bancs ocupats per persones que seuen i descansen. Alguns seuen durant uns 20 minuts

i mengen gelats de la gelateria TOMO II, que és l’únic comerç de l’entorn de l’espai que està obert.

- La majoria de motos que passen travessen la placeta pel carrer de Luís Antúnez, que està tallat.

- Una furgoneta petita de BCN Medi Ambient aparca a la vorera del carrer de la Riera de Sant Miquel, quasi al davant del bar.

- FONT: inutilitzada. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 1 furgoneta, 3 cotxes, 5 motos i 3 bicicletes.


- Durant aquesta hora passa el mateix que durant l’hora anterior. La placeta continua sent una zona amb prou calma i, segurament, hi passa més gent.

- Hi ha 5 bancs ocupats i quasi tots per persones que seuen i mengen un gelat de la gelateria artesana de la cantonada. S’observa clarament que es tracta de l’element d’interès que atreu a les persones que venen a l’espai, i sobretot durant el cap de setmana.

- Un cotxe aparca al mig de la placeta durant 10 minuts. - FONT: alguna família amb nens s’hi renta les mans després de menjar-se un gelat. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 8 cotxes, 2 motos i 2 bicis.


- La Placeta de Sant Miquel és un lloc de pas però també de trobada d’algun grup d’amics durant aquesta hora.

- Hi ha 5 bancs ocupats per gent que descansa, menja un gelat,... Seuen tant parelles com gent gran, famílies amb nens petits o petits grups d’amics.

- S’observa com força gent treu a passejar el gos. Alguns seuen una estona als bancs que hi ha a l’espai mentre les mascotes juguen.

- També hi passen persones amb monopatins i algú que fa “running”. - Cada vegada ve més gent a la placeta i es pot assegurar que la majoria ve per comprar un gelat i

seure en un banc, tal i com passa durant els dies de cada dia.


- 87 -

- A partir de dos quarts ja hi cua a la porta de la gelateria de la cantonada. - FONT: inutilitzada. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: 11 cotxes, 6 motos i 12 bicis.


- Durant aquesta hora passa el mateix que durant els dies de cada dia, amb la diferència que tot està tancat excepte la gelateria TOMO II, que rep molta afluència i que es demostra que es tracta d’un punt d’interès.

- Hi ha moltes persones que treuen a passejar el gos i alguns aprofiten per seure una estona mentre els seus animals de companyia juguen.

- Hi ha 7 bancs ocupats, la majoria per persones que decideixen passar una estona a l’espai mentre mengen un gelat de la gelateria artesana de la cantonada.

- FONT: algú s’hi renta les mans. - LLUM (com els dies de cada dia). - TRÀNSIT: cotxes, motos i bicis.

De 21 a 24 h. (passa el mateix que durant les mateixes hores els dies de cada dia)


- 88 -

Resum de la circulació de trànsit (extret a partir del recull de dades): DIES DE CADA DIA

Camions/furognetes Cotxes Motos Bicis TOTAL 0 a 6 0,3 0,3 0,3 0,3 1,2 6 a 7 1 3 2 2 8 7 a 8 3 3 5 17 28 8 a 9 5 6 24 25 60

9 a 10 2 1 3 14 20 10 a 11 5 3 2 2 12 11 a 12 4 3 4 4 15 12 a 13 4 4 6 4 18 13 a 14 4 6 6 5 21 14 a 15 4 4 11 11 30 15 a 16 4 9 13 9 35 16 a 17 0 9 8 4 21 17 a 18 0 3 3 6 12 18 a 19 0 1 3 3 7 19 a 20 2 5 7 6 20 20 a 21 0 6 8 5 19 21 a 22 0 12 15 4 31 22 a 23 1 8 5 2 16 23 a 24 0 4 3 0 7

DISSABTE

Camions/furognetes Cotxes Motos Bicis TOTAL 8 a 9 0 2 2 3 7

9 a 10 2 4 5 6 17 10 a 11 1 1 4 2 8 11 a 12 0 0 3 0 3 12 a 13 0 0 2 0 2 13 a 14 0 3 2 6 11 14 a 15 0 2 2 9 13 15 a 16 1 4 3 15 23 16 a 17 0 2 5 2 9 17 a 18 1 5 3 4 13 18 a 19 0 1 3 1 5


- 89 -

DIUMENGE

Camions/furognetes Cotxes Motos Bicis TOTAL 10 a 11 0 8 3 5 16 11 a 12 1 2 2 5 10 12 a 13 1 9 4 3 17 13 a 14 0 5 2 2 9 14 a 15 0 2 2 9 13 15 a 16 0 2 3 5 10 16 a 17 0 2 5 2 9 17 a 18 1 3 5 3 12 18 a 19 0 8 2 2 12 19 a 20 0 9 6 10 25

Resum de l’ús de la font (extret a partir del recull de dades):

USOS Inutilitzada

Refrescar-se o rentar-se les mans

Beure aigua

Omplir ampollet

a

Jugar (nens)

Rentar fruita

Abeurar gos

0 a 6 1 6 a 7 1 7 a 8 1 8 a 9 1

9 a 10 1 10 a 11 1 1 11 a 12 1 12 a 13 1 1 1 13 a 14 1 1 14 a 15 1 15 a 16 1 16 a 17 1 1 1 17 a 18 1 1 1 18 a 19 1 2 19 a 20 1 1 20 a 21 1 1 1 21 a 22 1 1 22 a 23 1 23 a 24 1

10 8 7 3 2 2 1


- 90 -

10.2.3. Recull de premsa La Riera de Sant Miquel canviarà de sentit aquest setembre Dijous, 18 de juliol 2013 El trànsit del carrer de la Riera de Sant Miquel es reduirà a partir del setembre. La via, que ara va de mar a muntanya, canviarà de sentit i s’hi prioritzarà el pas de vianant. Aquesta és una demanda de les escoles, els comerços i bars de la zona. Avui explicarem com quedarà el carrer a l’Infobarris de Gràcia. Aquestes setmanes és tranquil·la. Les escoles fan vacances i hi ha menys cotxes a la ciutat. Habitualment, però, la Riera de Sant Miquel és una riuada de vehicles a les hores punta. ADELINA CASANOVA, Comissió per la Pacificació de la Riera de Sant Miquel de l’Escola Josep Maria Jujol: “Són clàxons, són motos saltant-se el semàfor, perquè hi ha un embús, i és normal que una moto passa pel costat i els nens pel mig.” Molts conductors utilitzen aquesta via com a drecera per incorporar-se a la via Augusta evitant la Diagonal. Aquesta situació va portar les famílies de l’Escola Jujol a mobilitzar-se per canviar la situació. L’any 2009 l’Ajuntament va aprovar el canvi de sentit del carrer, però no ha estat fins ara que s’ha decidit tirar endavant. A partir del setembre, la Riera de Sant Miquel serà de baixada. D’aquesta manera, es preveu reduir el trànsit de la zona. A més, a partir d’octubre és convertirà el carrer en plataforma única i de prioritat invertida. ADELINA CASANOVA, Comissió per la Pacificació de la Riera de Sant Miquel de l’Escola Josep Maria Jujol: “Se suposa que ha de ser un trànsit molt, molt reduït i això de cara al soroll a les aules, a la seguretat i a la tranquil·litat quan surten els nens, poder estar aquí a la plaça sense tenir la sensació d’estar enmig d’una via ràpida.” El carrer de Neptú, on hi ha l’Escola Bressol Caspolino, forma part del camí escolar de la zona i també serà de plataforma única. Aquestes actuacions de pacificació estan emmarcades en una reforma més àmplia. BERTA CLEMENTE, consellera i portaveu del districte de Gràcia: “Entenem que serà una millora per a la gent de la zona, també esperem que un cop es faci tot l’arranjament del passeig de Gràcia, que finalment també arriba fins a jardinets i Riera de Sant Miquel és contigu amb jardinets, tota aquella zona quedi millor.” Les AMPA de les escoles van reunir més de 1.000 signatures per a la pacificació del carrer i s’hi van sumar comerços i restaurants. Ara, aquesta demanda serà efectiva després de l’estiu. Ja només cal saber si el canvi de sentit del trànsit serà efectiu. Informen: Aitana Molina i Neus Valls MOLINA, Aitana. VALLS, Neus. La Riera de Sant Miquel canviarà de sentit de circulació. Versió 1. Barcelona: Gràcia TV, 2013. <http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-canviar-de-sentit-aquest-setembre> /Consulta: Riera de Sant Miquel/




- 91 -

La Riera de Sant Miquel ha canviat de sentit de circulació Dimecres, 18 de setembre 2013 El curs a l’Escola Josep Maria Jujol ha començat amb una novetat important. El soroll del trànsit de la Riera de Sant Miquel ja no acompanya les explicacions dels mestres. Des de fa una mica més d’una setmana aquesta via ha canviat el sentit de circulació i això ha fet que s’hagi reduït el trànsit del carrer. ISABEL SAFONT, mestra de l’Escola Josep Maria Jujol: “Es nota, perquè tenim 460 alumnes amb les famílies i a l’hora de sortir es nota. A l’hora de treballar, sobretot a l’estiu, quan comença a fer calor, doncs és clar, el soroll es nota i suposo que ara els professors ho notaran, a partir d’ara es notarà molt, esperem que es noti molt.” Fa anys que el professorat, les famílies i comerços de la zona han batallat per aconseguir pacificar la Riera de Sant Miquel. Fins ara aquest carrer feia les funcions de drecera entre el passeig de Gràcia i la via Augusta per evitar un tram de la Diagonal. Tot i que en un principi tota la Riera de Sant Miquel havia de ser de baixada, se n’ha mantingut un tram de pujada. ADELINA CASANOVA, Comissió de Pacificació de la Riera de Sant Miquel de l’Escola Josep Maria Jujol: “Hi ha hagut aquest canvi respecte al que s’havia acordat abans de l’estiu. El lateral de Diagonal a Sèneca és de pujada, ens han donat arguments de pes, hi ha un parell d’aparcaments que suposarien un trànsit de vehicles per dins del barri. Fa molts anys que s’està intentant pacificar la Riera i el canvi de sentit ha sigut tot.” A més del canvi de sentit, la Riera de Sant Miquel es convertirà en plataforma única. A l’octubre es licitaran les obres per fer que els vianants hi tinguin prioritat. També es reduirà la reixa de seguretat de l’escola per evitar els embotellaments de les entrades i sortides dels alumnes. Les famílies n’estan satisfetes, però vigilen perquè tot es mantingui com aquests primers dies. De moment, alerten que han començat a veure motos pujades a les voreres. Informen: Aitana Molina i Neus Valls MOLINA, Aitana. VALLS, Neus. La Riera de Sant Miquel ha canviat de sentit aquest setembre. Versió 1. Barcelona: Gràcia TV, 2013. <http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-ha-canviat-de-sentit-de-circulaci> /Consulta: Riera de Sant Miquel/ La Riera de Sant Miquel inicia les obres per convertir-se en plataforma única Dimecres, 6 de novembre 2013 Aquestes actuacions convertiran el carrer en plataforma única amb prioritat per al vianant. Durant les obres es desviarà el trànsit del carrer per trams en tres fases. Està previst que s’acabi la intervenció abans de Nadal.




- 92 -

MOLINA, Aitana. VALLS, Neus. La Riera de Sant Miquel inicia les obre per convertir-se en plataforma única. Versió 1. Barcelona: Gràcia TV, 2013. <http://www.graciatelevisio.cat/la-riera-de-sant-miquel-inicia-les-obres-per-convertir-se-en-plataforma-nica> /Consulta: Riera de Sant Miquel/

DÍAZ, M. “Un accident a Riera de Sant Miquel revifa l’exigència de peatonalització”. L’independent de Gràcia (2008), núm. 239, p. 6.




- 93 -

BALANZÀ, Albert. “La Riera de Sant Miquel canviarà de sentit com a pas cap a la superilla”. L’independent de Gràcia (2013), núm. 491, p. 8.


- 94 -

BALANZÀ, Albert. “L’eix Gal·la Placídia-Sant Miquel canvia la mobilitat i perd la boca sud de FGC”. L’independent de Gràcia (2013), núm. 496, p. 6.

SOLANAS, Paula. “què en penseu... del canvi de direcció de la Riera de Sant Miquel?”. L’independent de Gràcia (2013), núm. 496, p. 3.


- 95 -

RIBAS, Isabel. “Per una mobilitat al servei de les persones”. L’independent de Gràcia (2014), núm. 533, p. 4.


- 96 -

10.3. Plànols actuals de la Placeta de Sant Miquel

10.3.1. Plànol general

Escala 1/500


- 97 -

10.3.2.Plànol de zones edificables

(La zona 6b serà una futura zona verda, és a dir, que se sumarà a la placeta)

Escala 1/500


- 98 -

10.3.3. Plànol parcel·lari

Escala 1/500


- 99 -

10.3.4. Plànol urbanístic

Escala 1/500


- 100 -


- 101 -

10.3.5. Plànol topogràfic

Escala 1/500


- 102 -

10.3.6. Plànol d’equipaments i comerços

També estan marcats els camins que porten a punts d’interès o carrers més importants.


- 103 -


- 104 -