LA PELL DE TARONJA ESTÀ DE MODA

Francesca Riu Jacas

ÍNDEX

La pell de taronja..................................................................................................................................................................................p. 4

Transformacions...................................................................................................................................................................................p. 5

Passarel·la.............................................................................................................................................................................................p. 6

Procés.................................................................................................................................................................................................p. 14

3

LA PELL DE TARONJA

Cada cop més es parla de la pell de taronja o cel·lulitis com una malaltia que pateixen certes dones, però totalment

curable: gràcies a les fórmules màgiques dels cosmètics contemporanis. No puc sortir al carrer o mirar la tele que no

vegi algun anunci promocionant aquest tipus de productes i, ara que ve l’estiu i toca anar a la platja, encara més. Aquest

treball, en part, denuncia aquest fet, però es pot dir que això tan sols va ser l’espurna de la primera font d’inspiració.

Amb aquesta obra no intento reivindicar el cos de la dona tal com és, sinó que és una manera d’enriure’s dels patrons

establerts per la moda, una manera de dir: “ja estic cansada d’aquesta pressió i m’enric de vosaltres”. Així doncs, he

agafat un context, el món de la moda i l’he ridiculitzat a través del que no portaria mai, del que continuament està in-

tentant rectificar i canviar. Seguidament veurem com es genera aquest tipus de transformació

4

TRANSFORMACIONS

Primerament trobem una transformació evident en la propi assecat del material i la seva manipulació, aquesta transfor-

mació, però, ens remet directament al canvi que pateix la idea de cos, com la pell deixa de ser allò desitjat i es manifesta

en la pell de taronja. En aquesta fase, el vestit és la pròpia pell, és allò que ens cobreix que, als ulls de la gent, s’expressa

de manera fastigosa.

Això ens porta directament a l’última transformació: la de l’ideal del cos. Encara que aparentment sembli que parlem

del mateix concepte, en realitat no ho és: per una banda ens trobem el que concebem com a cos i, per l’altra, el que ens

agradaria que fos cos. En aquesta fase la taronja és repugnant, s’expressa en la seva forma podrida fent evident el canvi

de paradigma que concep l’obra en quant a la moda.

5

PASSAREL·LA

Per tal de posar en context el vestit amb el món de la moda, vaig fer una sessió de fotos simulant una passarel·la. Tot

i així, aquesta passarel·la es va col·locar en un espai natural, tot remetent al concepte de bellesa natural, contraposant

allò artificial, construït i, en certa manera, imposat amb allò salvatge, en definitiva, natural (cal dir, però, que aquest

concepte de naturalesa, en part també es basa en estereotips).

6

7

8

9

10

11

12

13

PROCÉS

El procés de confecció de la peça no té molt secret: primerament vaig exprémer 70 taronges tot obtenint-ne 140 meitats.

Seguidament ho vaig deixar assecar, però amb les pluges van començar a podrir-se tot aconseguint un efecte interessant

i que, per altra banda, incrementava la sensació desagradable de la pell tot accentuant la concepció que en té la moda.

Quan vaig considerar que ja estaven prou desintegrades, vaig aturar aquest procés posant-les al forn i deixant-les asse-

car penjades, a més, els hi vaig tirar sal per afavorir l’assecat. L’últim pas per construir el vestit va ser cosir-les en una

tela prèviament preparada amb la forma que vaig considerar.

14