la música fa la festa
DESCRIPTION
Llibret de la Colla El Magre per les festes de la Magdalena 2014TRANSCRIPT
-
Magdalena 2014, CastellColla El Magre
La msica fa la festa
-
Benvinguts Sergi i Balma!
Si em pose a cantar canons,
ten cantar ms de mil,
que les duc en la butxaca
lligaetes amb un fil.
POPULAR
-
Magdalena 2014, CastellColla El Magre
La msica fa la festa
-
Edita: Colla El Magre
Imprimeix: 4Colors, coop. v.
Dipsit legal: CS-
Aquest llibret sha presentat a la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci
Edici patrocinada per la Fundaci Dvalos-Flecher
Salutaci .............................................. 9
La msica i la festa un binomi
indestriable .......................................... 12
De tudells i bordons ............................. 19
La dolaina i la festa ........................... 30
Lescola municipal de dolaina i
tabal de Castell.................................. 35
El poble, la festa i la msica: un
homenatge a les bandes ...................... 40
El rotllo i canya; la banda sonora
duna festa ........................................... 45
Les rondalles: lalegria dels bons
rondallers ............................................ 49
Els bureos una tradici ben nostra .. 56
El cant destil valenci: Pep Gimeno
Botifarra .............................................. 64
Comptar amb la msica de xaranga
s fer festa ............................................ 71
Msiques del mn ............................... 76
Ben cmoda, clar que s! ..................... 80
La msica en valenci ms viva
que mai ............................................... 85
Msica en valenci: lhora dels
drets pel b com ................................ 95
Sempre anirem Obrint Pas .................. 98
Sentiments ........................................... 103
Novell en ritmes Magdaleners ............ 105
El futur de lantigor ............................. 108
ndex
-
Comenar noms cal co-
menar, des de tots els fronts,
des de tots els racons. Comen-
ar aqu i ara... Aix diu la
tornada duna de les canons
dels Obrint Pas Sota el cel
del seu mn- i aix s en mol-
tes ocasions de les nostres vi-
des... Comenar, noms cal
comenar, que alg dispare
el tret de sortida, prengue la
iniciativa i tire del carro per
a qu tot un mecanisme ple
dengranatges butlletins ofi-
cials, convocatries, subven-
cions, temtiques, articles,
distribuci, promoci de ls
del valenci, publicitats, im-
premta, faltes dortografia,
pgines, lmits i un llarg et-
ctera- comence a funcionar.
El tret de sortida tot ho
accelera, el temps deixa de
condir, el projecte va fent-se
cada vegada ms ambici-
s, amb les seues pujades i
baixades tant emocionals
com fsiques, fins que arriba
un dia en que tot es det. El
treball veu el seu fruit i de
nou tot torna accelerar-se:
planxar mocadors, emmido-
nar sinages, traure alguna
vora, emblanquinar alguna
cosa... Tot sha damanir i el
temps corre en la nostra con-
tra, per com tots els anys ac
estem a punt i hora, i molts
anys ms esperem arribar
puntuals a la cita que tenim
amb el nostre poble, les seues
tradicions i la seua festa. I s
que ja ha arribat el moment
de cridar de nou, junts, ben
fort: MAGDALENA VITOL!
Salutaci
9
| m
sica
i fes
ta
-
11
| m
sica
i fes
ta
10
| c
olla e
l Mag
re
-
No ho haveu dit i algun dia
ho direu, per llavors ser
tard, massa tard.
Vicent Andrs Estells
Manual de Conformitats
Sn dies de fred, un fred no massa intens per les dates que es veuen reflectides al calendari. Ge-
ner sempre ens porta la res-
saca de Nadal, s moment
de marcar-se objectius, fites
i metes per aquest 2014 tot i
que sabem des dun princi-
pi que moltes quedaran en
laire sospeses... de moment
noms puc ben assegurar
que aquest any ens ha vin-
gut i vindr ben carregat i
ple de canvis.
A la colla El Magre
per Magdalena serem dos
membres ms a la colla,
Sergi i Balma... benvinguts
sigueu a aquest mn que
ens ha tocat viure i que hau-
rem de deixar empremta en
la seua histria. Aquest fet
ens omple de felicitat per
no podem oblidar que entre
nosaltres, que sense voler,
massa jove ens vas deixar.
Vindran dies de festa i xe-
rinola, de gaudir de bons
moments de recordar la his-
tria viscuda i la que cons-
trum dia rere dia...
Vivim la incertesa dun
temps que vola, dun pre-
sent que passa i es trans-
forma en futur; un temps
de crisi econmica i social.
Una crisi de valors que dia
rere dia afecta ms les per-
sones i viu presonera del
capital. A casa nostra, tam-
b s innegable detectar la
crisi cultural que pateix el
nostre Pas Valenci.
A hores dara ens apa-
gat la veu de Rdio Tele-
visi Valenciana, ens han
amenaat en treure lnies
en valenci pel curs vinent,
ens han negat la llibertat
de premsa barrant-nos la
rdio i la televisi daltres
terres amb qui compar-
tim parla i arrels. Dia rere
dia, la nostra llengua i la
nostra cultura reben ms
atacs... quin ser el proper?
Fer-nos tancar la drogueria
catalana? No deixar-nos
assaborir una crema cata-
lana o menjar una bona
sobrassada mallorquina?
Per sort encara ens queda
un mitj per expressar-nos
lliurement tot i que clar,
no suficientment recolzat-,
la msica i la can sn
trets identitaris de cada po-
ble i el nostre cas no s una
excepci. Com ens expli-
ca lamic i cantautor Feliu
Ventura, ens queda la can-
per fer-nos lliures.
Com que als valencians
sens identifica com un po-
ble alegre i combatiu no
podem negar que la msica
La msica i la festa un binomi indestriable
Laura Alegre
13
| m
sica
i fes
ta
12
| c
olla e
l Mag
re
-
i la festa generalment van
lligades. Un binomi que du-
rant les festes de la Magda-
lena es pot observar des del
primer minut de celebra-
ci. Qu serien les nostres
festes sense el so agut de
les dolaines i el repic dels
tabalets? Qu farem sense
escoltar el Rotllo i Canya
el dia de la Romeria? Qu
serien les festes nocturnes
sense les orquestres que
omplin places i carrers?
Qu passaria si al Preg no
isqueren rondalles acom-
panyant els balladors i les
balladores? Doncs, la res-
posta s ben senzilla... no
seria Magdalena, les festes
fundacionals del nostre po-
ble no tindrien la mateixa
essncia ni el mateix caire.
Aquest any hem esco-
llit pel nostre monogrfic
un tema molt nostre, pot-
ser molt tractat i estudiat,
per s que parlar de m-
sica i de festa s per nosal-
tres parlar de lessncia, de
sentiments... Msica i festa
sempre s un binomi inse-
parable, indestriable i ms
si ens centrem en les festes
de la Magadalena.
Segons la definici troba-
da a la Viquipdia de la pa-
raula msica podem veure
que prov directament del
terme llat musica que el pren
del grec/mousik (de
les muses), adjectiu que dna
com a implcit el substantiu
/techne (art o tcnica),
de manera que el conjunt
seria lart o la tcnica de les
muses, figura de la mitologia
grega i romana.
La definici del Dicciona-
ri de la Llengua Catalana
trobem la definici segent
art que sexpressa mitjan-
ant la combinaci de sons,
dacord amb les lleis de la me-
lodia, lharmonia i el ritme.
De vegades quan parlem
de msica ens vnen al cap
melodies per una part im-
portant daquestes melodies
molts cops tamb s la lletra
que lacompanya. Msica i
lletra tamb s un altre bi-
nomi interessant del que
podem traure moltssima
informaci, com per exem-
ple, en el cas de Castell i les
canons tpiques que escol-
tem pel carrer els dies de les
festes fundacionals, ja siga
en veu de grans i menuts o
de conjunts instrumentals,
de seguida ens faran saber
que estem, que som un po-
ble darrels llauradores.
Les lletres, sovint, popu-
lars han estat herncia del
futur i ens ajuden a enten-
dre moltes coses. Si agafes
msiques i canons rela-
cionades amb les festes de
la Magdalena podem com-
provar que ens expliquen
des de la cita que tenim tots
els castellonencs a lermi-
ta de la Magdalena com s
el cas del rotllo i canyai
fins arribar a histries de
llauradors, com s el cas
del fams Pasqualet si vas
a lhort... aquest s tpic a
tot el Pas Valenci; prpi-
ament de Castell. Trobem
moltes canons com per
exemple, Castell jota de
Castell, marineries, Rot-
llo i Canya i lletres dels
Llauradors...
De la definici de msica
que hem trobat al diccio-
nari sn moltes, pense que
molts dels que llegiu este
monogrfic per dentre to-
tes les trobades el que ms
crida latenci s que gene-
ralment quan hi ha festa hi
ha msica.
Ara que ja hem parlat de
la msica passarem a par-
lar de la festa. La segona,
per no menys important,
protagonista del nostre lli-
bret. La definici que tro-
bem al Diccionari Normatiu
de lAcadmia Valenciana
15
| m
sica
i fes
ta
14
| c
olla e
l Mag
re
-
de la llengua diu que festa
1. f. Conjunt dactes amb
qu es commemora un fet
important del passat o se
subratlla la transcendncia
dun fet actual. 2.f. Reuni
de persones que sorganit-
za per a divertir-se o per a
commemorar alguna cosa.
3.f. Diversi i podrem se-
guir amb totes les accepci-
ons que presenta per crec
que ens queda ben clar el
seu significat.
Per tant, msica i fes-
ta... seran, o com a mnim
hem intentat que ho siga,
la parella del ball, vam
pensar molts possibles t-
tols per lescollit s La
msica fa festa. I s segu-
rament aix... la msica
aquest mn mgic que ens
desperta el que ms a dins
portem, emocions, senti-
ments...tamb ens recorda
la histria, els orgens. Qu
som, qu vam ser i cap a on
anem-
Com ja he esmentat an-
teriorment, en aquesta edi-
ci de la Colla El Magre
el fil conductor ser la m-
sica, la msica del nostre
poble i de la nostra festa.
La msica en valenci des
de la vessant ms popular o
tradicional fins a la ms ac-
tual. Passant per la msica
de banda, de dolaina i ta-
bal, xarangues, rondalles,
msica dautor... fins a in-
tentar mostrar una visi del
panorama actual de la m-
sica en la nostra llengua.
El monogrfic que teniu
a les mans ressegueix la
msica de festa comenant
per linstrument tradicio-
nal, tpic i representant va-
lenci com s la dolaina
i, evidentment, el tabal.
En aquest primer apartat,
podeu llegir una mique-
ta dhistria, saber quines
sn les colles de dolainers
a Castell, informar-vos
sobre la histria, fundaci
i funcionament aix com
llegir la collaboraci de
Quique Prez, membre de
La Colla de Dolainers i Ta-
baleters de Castell a qui
agram molt haver partici-
pat en el nostre llibret.
Un altre apartat que tro-
bareu s el que hem dedi-
cat a les bandes de msi-
ca, un fenomen tpicament
valenci.
Podreu trobar tamb,
un poc dinformaci sobre
les rondalles, aix com dels
bureos, amb un article del
nostre amic Xavi Ripolls,
ballador, professor de dan-
sa tradicional valenciana
i indumentarista i amb
aquesta lnia tamb, un ar-
ticle sobre La veu de la me-
mria i els cants valencians,
on parlem de Pep Gimeno,
El Botifarra.
Una altra manifestaci
musical que trobem durant
les festes de Magdalena i
que no podem passar per
alt, sn les xarangues, que
tanta festa fant ambientant
carrers i places.
Tampoc no hem volgut
oblidar les msiques dar-
reu del mn que any rere
any ens visiten a les festes
de la Magdalena partici-
pant al Festival Internacio-
nal de Msica de Festa.
I com que tamb som
aus nocturnes, no hem
pogut deixar de banda les
orquestres i musiquetes de
festa nocturna que cada
ens podem trobar a places
i carrers de la nostra ciutat.
A ms, per tancar el lli-
bre, hem volgut fer una re-
passada al panorama actu-
al de la msica en valenci
resseguint grups i artistes
actuals que fan msica en
la nostra llengua.
Finalment, podeu tro-
bar algun que altre article
dopini com per exemple
17
| m
sica
i fes
ta
16
| c
olla e
l Mag
re
-
la collaboraci del nostre
benvolgut amic Feliu Ven-
tura, cantautor de Xtiva,
explicant-nos qu s i com
va nixer el collectiu de
msics en valenci Ovidi
Montllor, i tamb les opi-
nions que tenen alguns
membres de la colla sobre
les mostres musicals que
podem trobar durant la set-
mana de festes.
I per acabar, larticle in-
dit que sha presentat al
Concurs Festes de Castell
per a Colles convocat per
la Junta del Festes de Cas-
tell i al qual venim par-
ticipant des de lany 1999
i que enguany parla de la
tradici i levoluci dels col-
lectius festers a les festes de
la Magdalena.
Com sempre, quan el lli-
bret veu la llum pensem que
es podria fer daltra mane-
ra, que es podria haver mi-
rat denfocar el tema duna
altra perspectiva, que si tal
hauria pogut collaborar,
que si lany vinent ser mi-
llor i diferent per b, a la fi
el qu ms importa s que
sempre ens han de quedar
les ganes de seguir, de mi-
llorar, de caminar cap al
futur de la festa del nostre
Castell i fer-lo ms digne i
ms acollidor per a totes les
persones que ens el sentim
nostre.
Per a enguany, de mo-
ment, ja est b la cosa, ja
que la msica i festa shan
unit per fer el nostre millor
preg.
A dia davui no sen-tendrien les festes de la Magdalena sense escoltar, per algun
rac de la ciutat, el so de la
dolaina i el tabalet, instru-
ments per excellncia del
nostre poble valenci. Tra-
dici i cultura popular sen-
tremesclen entre les notes
i el redobles daquests ar-
tefactes per omplir els car-
rers de les nostres ciutats de
pasdobles, dianes, marxes,
jotes i un gran ventall de
melodies.
Aquests instruments,
sempre vinculats a la m-
sica tradicional, des de fa
anys van donar el vot a al-
tres tipus de msiques, so-
bre tot la dolaina, formant
part dagrupacions musi-
cals ms joves i no tant, que
la fusionen amb guitarres
elctriques, guitarres, ba-
De tudells i bordonsTomas Alegre | http://www.colladolcainerscs.com | http://elcudol.blogspot.com.es
Ernest Llorca Avila | http://www.dolaina.es
19
| m
sica
i fes
ta
18
| c
olla e
l Mag
re
-
teries, teclats, etc., portant
a nivell mundial aquesta
xicoteta pesa de fusta, tan
arrelada al nostre pas.
Des destes lnies farem
un xicotet recorregut per
lorigen i la histria des-
tos instruments aix com us
presentarem una descripci
per tal que els conegueu si
s el cas.
Histria de la dolaina.
Difcil tasca esta descriu-
re sobre lorigen de la dol-
aina. Desprs de la recerca
dinformaci sobre aquest
instrument tan nostre, he
observat que hi ha diferents
criteris sobre el naixement
de la dolaina. Per regla ge-
neral la majoria dexperts i
musiclegs, estudiosos del
tema, ubiquen els orgens
de la dolaina en la Me-
sopotmia, ( Juste i Marti,
Ramon Andrs, Josep Crivi-
ll o Ernest Llorca) mentre
que altres, com Francesc
Rius, situa el primer ante-
cedent de la dolaina en la
xeremia.
Tamb hi ha divergn-
cies en les definicions i els
emparentaments dinstru-
ments antics, ja que de-
penent de la quantitat de
llengetes, una o dos, sas-
sociaven a una famlia o
altra (aulos). En all que
tots coincideixen s en qu
la dolaina pertany a la fa-
mlia dels obos.
Tampoc queda clar com
o per qui va ser introdu-
da la dolaina al pas, uns
diuen que ve del mn isl-
mic i pel nord dfrica en-
tra a la pennsula als anys
711 amb les tropes islmi-
ques, altres que arriba a
travs de la cultura greco-
romana i daltres que di-
uen que la procedncia de
la dolaina ve de la cultura
centreeuropea.
Segons Ernest Llorca,
lavantpassat ms directe
de la dolaina s el zolami,
instrument conegut a la pe-
nnsula durant la invasi
islmica.
s a partir del segle XIII,
amb la conquesta cristi-
ana quan es comencen a
trobar referncies a les dol-
aines amb aquesta defini-
ci, tamb nomenades per
aquells temps com xirimi-
tes o xirimies.
La primera referncia
escrita sobre aquest instru-
ment la trobem en el segle
XIII, en un Cdex que per-
tany a les Cantigas en loor
de Nuestra Seora del rei
21
| m
sica
i fes
ta
20
| c
olla e
l Mag
re
-
Alfons X. Apareix classifi-
cat dins lapartat dels ins-
truments de vent de bufa-
da directa.
Ramon Muntaner (1265-
1336) ens descriu que du-
rant la coronaci dAlfons
el Benigne a Saragossa hi
menam trompadors e ta-
baleter e nafil e dolsaina.
I posteriorment ens fa re-
ferencia al gran brugit de
trompes e de tabals e de
dolaines. Tamb Joanot
Martorell a la seva obra Ti-
rant lo Blanc fa referncia
al nostre instrument quan
descriu la boda de Tirant
amb Carmesina: trompe-
tes, anafils, clarons, xara-
mites e musetes, e tabals...
A partir de 1442 els Ju-
rats de Valncia costegen
un dolainer amb sou anu-
al per tal que actue als actes
que siguen necessaris, arri-
bant-nos fins a nosaltres
noms com els dels dolai-
ners Gaspar Savall (1565) i
Jeroni Orts (1586).
s a partir daquestes
dates quan el dolainer
comena el cam individu-
alment, sent llogat per a
les festes patronals, cons-
tituint-se en ofici, passant
de pares a fills per tradici
i convertint-se en dinasties
de dolainers, con el cas de
la famlia Cardona dOli-
va amb mes de 300 anys
dofici.
Arribats al segle XIX hi
ha una explosi de grans
dolainers al Pas Valenci
com Josep Pastrana de Ll-
ria, Honorato Gil dAlfarp,
Carmelo el del Carme, Jo-
sep Sanfeliu (mestre de
Joan Blasco), Llus Hernan-
dez dAlcsser o el Pilotero,
que durant molts anys va
ser cap de colla en la po-
pular dans dels Nanos del
Corpus de Valncia.
A tindre en compte s la
saga familiar dels dolai-
ners de Tales fundada per
Salvador Montoliu, tenint
en el seu fill Vicent la m-
xima expressi de la saga,
portant la dolaina a altes
cotes de popularitat, aple-
gant a actuar al Palau Re-
ial de Madrid.
El segle XX comena amb
la continutat dalguns dels
dolainers esmentats i van
eixint de nous com Joa-
quin Juan de Tavernes de
la Valldigna, Mar de Beni-
calap, Sime de Pedreguer
o Baptista Basset de Beni-
fair de la Valldigna, per
aleshores, tamb comena
un procs de degradaci,
la faena de dolainer dei-
xa de ser ofici i el seu s
s cada vegada menys ex-
tens. Ser cap a la meitat
del segle quan comena a
ressorgir, amb la publica-
ci del primer mtode de
dolaina per part de Joan
Blasco, creador de lEsco-
la Municipal de Dolaina
de Valncia, don eixiran
grans dolainers com Paco
Blasco, Ernest Llorca, Josep
Leto, Marcial de Xiva, Llo-
rens de Benimaclet, Xavier
Ahuir, Xavier Richard entre
molts altres.
Descripci de la dolaina.
Dins del repertori dels
instruments exists una
classificaci organolgica
i fsica, i segons Eric von
Hornbostel i Curt Sachs la
dolaina es pot classificar
com un instrument:
Aerfon: El so es genera
mitjanant la pertorbaci
de laire.
23
| m
sica
i fes
ta
22
| c
olla e
l Mag
re
-
De columna: Laire en
vibraci est contingut dins
de linstrument.
De llengeta doble: El
so es produeix per lacci
de dues llengetes simtri-
ques, fixades a un tudell in-
serit a lextrem superior del
tub, que en ser travessades
pel buf de linstrumentista
vibren luna contra laltra
entre els seus llavis.
De tub cnic: El tub t
forma cnica.
En quant a les parts de la
dolaina.
La llengeta: Part que
produeix lexcitaci, se tra-
uen de les canyes.
El tudell: Pea de metall
que serveix de pont duni
entre la llengeta i el cos.
El cos: Duna sola pea
de fusta amb un tub cnic
pronunciat i 7 forats ms
el forat per al dit polze de
la m esquerra; es pot divi-
dir en 3 parts (gobelet, cos
i campana). Avui en dia
tamb es fabriquen en resi-
nes plstiques.
Historia del tabal
(tabalet).
El tabal o tabalet s un
instrument que per natura-
lesa va lligat a la dolaina.
Bsicament es tracta dun
tambor ms alt del normal
entre 15 i 22 cm., i dun
dimetre entre 20 i 36 cm.
aproximadament que va
tensat per cordes les quals
es tensen per mitj dunes
peces de cuiro a manera de
trapezi. Sol anar adornat
dun bord que fas les vega-
des de cinta transportadora
per a portar-ho a manera de
motxilla. Ja ning imagina
el so duna dolaina sen-
se lacompanyament dun
tabal, sense el seu so, sen-
se el seu redoblar. Este ins-
trument agafa el seu nom
de lrab hispnic attabl
i este de lrab clssic tabl
pel que sintueix que lins-
trument s dorigen rab.
Hi ha referncies histriques
en qu ja se citava a lins-
trument amb la seua deno-
minaci acompanyant a les
dolaines, aix ho transme-
tia Ramon Muntaner (1265-
1336) en la seua crnica
297 al narrar la coronaci
del Rei Alfons III el Benigne,
E aix, ab la grcia de Deu,
e ab gran brogit de trompes,
e ab tabals, e ab dolaines,
e de cembes e daltres estru-
ments, e de cavallers salvat-
ges qui cridaven tots Ara-
g, Arag....
Tamb Joanot Martorell
en la seua gran obra Tirant
lo Blanc a ms de citar els
instruments de vent en la
boda de Tirant i Carmesi-
na, no oblida citar el tabal:
trompetes, anafils, cla-
rons, xaramites e musetes,
e tabals...
La paraula atabl ha
arribat com a tal fins als
nostres dies i amb ella es
denomina a les timbales o
als tambors xicotets. Des-
ta paraula es deriva lac-
tual tabal. A travs de la
seua etimologia tamb es
pot descriure linstrument
ja que en ella es mescles
les timbales i els tambors.
El tabal no s una timba-
la ja que el so que produx
mai arriba a ser tan greu,
per si es podria dir que
sassembla a ells ja que es
desmarca del so agut de les
caixes redoblants. El mode
de tocar tabal s semblant
25
| m
sica
i fes
ta
24
| c
olla e
l Mag
re
-
a la de tocar el tambor o la
caixa. Bsicament es mar-
ca i es redobla mantenint
els mateixos ritmes de les
caixes per als pasdobles,
dianes, cercaviles o msica
de process.
Descripci del tabal.
Segons Eric von Hornbos-
tel i Curt Sachs el tabal es
classifica:
Membranfon: pro-
dueix el so mitjanant
la vibraci duna o ms
membranes tenses, nor-
malment collocades sobre
un ressonador.
Tubular: tambor ciln-
dric de doble membrana.
Afinaci: indeterminada.
En quant a les parts del
tabal.
El cos: pesa de fusta tu-
bular on assenten les mem-
branes. Segons el gruix de
la fusta i el dimetre del
cas, aix ser el so.
Mides de tabalets.
De 8 polzades (20,32 cm.
de ): en dess pel seu so
massa agut.
De 10 polzades (25,4 cm.
de ): lalada del cos t
entre 18 i 22 cm
De 12 polzades (30,48
cm. de ): alada de
cos de entre 18 i 22 cm.
Aquest es el ms utilitzat.
De 14 polzades (35,56
cm. de ): amb una al-
ada del cos aproxima-
da de 15 cm. El seu so s
ms greu que els anteri-
ors. Tamb sanomena
tabalet de la Marina o
tabal morell.
Par xes -Membranes :
membrana tensada sobre
un extrem obert del tabal,
generador del to. Abans
confeccionada amb cuir de
bov, porc, cabra ,etc. per
difcil de mantenir-lo i pro-
pens als canvis en el so per
la climatologia. Des dels
anys 50 del segle passat es
va a comenar a utilitzar
el plstic o polister. A dia
de avui el tabal utilitza les
membranes que utilitza
qualsevol instrument de
percussi, es a dir membra-
nes de tereftalat de polietil.
Parxe Batedor o de ba-
tre: es la membrana que es
munta en la part superior,
la que rep els colps de les
baquetes.
Parxe Bordoner o resso-
nador: es la membrana que
es munta en la part inferior
del instrument, sobre el que
discorren els bordons. Una
de les funcions del parxe
bordoner s ressonar, per
la ms important s deixar
que el gruix de lona sonora
ho travessi i impacti amb
els bordons, els fils del qual
ho mantindran vibrant do-
nada la seva immediata
proximitat.
Baquetes: Sn els ele-
ments que fem servir per
percudir el parxe batedor
o de batre, es diferencien
per la seva llargria (entre
33 i 36 cm.), el gruix (entre
11 i 18 mm., depenen de la
part de la baqueta), la fusta
(palissandre, pal rosa, car-
rasca, pal violeta, etc.) i la
forma de la punta (oliva).
Lactualitat
A les nostres terres son els
dolainers de Tales els que
amenitzaven les diverses
manifestacions culturals de
les nostres festes, afegint-se
poc a poc mes dolainers i
creant-se colles de dolai-
ners i tabaleters. A recordar
la parella de grauers forma-
da per Manuel Bacas Xam-
berga i Jose Maria Illescas.
27
| m
sica
i fes
ta
26
| c
olla e
l Mag
re
-
CARNISSERIA - XARCUTERIA
C/ Alcalde Trrega, 30Tel. 964 225 734
12004 CASTELL
A finals de 70 i principi dels
80, naix a Castell la Colla
de Dolainers i tabaleters
de Castell, premonici de
lo que savenia damunt, co-
mencen a muntar-se colles
de dolainers i tabaleters,
se comena a impartir clas-
ses en locals, en escoles, la
cosa va a mes, la gent te ga-
nes daprendre, i es al any
1994, quant per part de la
recent creada, el any ante-
rior, Federaci de Colles de
Castell, se decids posar en
marxa la Escola Municipal
de Dolaina i Tabal.
Cal destacar la llavor re-
alitzada per grups de msi-
ca folklrica i popular que,
escapant de lortodxia fol-
klrica, han realitzat una
important llavor de recupe-
raci i difusi de melodies
i lletres populars, aix com
la utilitzaci dinstruments
populars, entre els quals
es troba la dolaina. Clars
eixamples trobem en els
grups com Al Tall, Tres Fan
Ball, La inestable, Urblia
Rurana o Obrint Pas.
En data de hui, poder dir
que la salut del mn de la
dolaina i tabal s excel-
lent a les nostres comar-
ques i en quant a la nostra
ciutat hi ha quantitat de
agrupacions i colles que
de segur, fan i faran el que
faa falta per a que aquests
instruments perduren en el
temps.
No vaig a anomenar-les
totes, per que de segur que
en deixar alguna, per
entre totes elles podrien
anomenar la Colla de Dol-
ainers i tabaleters de Cas-
tell, la Colla El Soroll,
Agrupaci dolaina i tabal
D. I T., el Grup de dolai-
na i tabal el Gnjol, Dol-
ainers del Grau, la Colla
dolainers i tabaleters El
Fadr, la Colla dolainers
i tabaleters Xaloc, Agru-
paci dolaina i tabal Xa-
ranaina, la Colla dolai-
nes i tabals Castlia......
i tants altres que dia a dia
lluiten perqu la dolaina i
el tabal ocupen el lloc que
es mereixen.
29
| m
sica
i fes
ta
28
| c
olla e
l Mag
re
-
La dolaina i la festa
La dolaina s sense dubte linstrument ms tpic de la Comu-nitat Valenciana, encara
que ens va vindre daltres
parts del mn. Sestima que
la seua introducci en ter-
res valencianes i en moltes
altres regions de lEstat, es
deu als rabs, els quals la
van portar a la Comuni-
tat Valenciana durant el
temps que van ocupar la
pennsula, i on va arrelar
duna manera molt clara,
convertint-se en el que s
avui, linstrument nacional
i obligatori a totes les festes
de la nostra Comunitat. T
un company inseparable,
que s el tabalet, i tots dos
sn presents sempre en tot
all que sona a dansa i a
festa.
De boca de Camilo Ron-
zano (dolainer de Sorita)
sabem que lactivitat de
lantic dolainer, se cen-
trava principalment a les
festes de Sant Antoni, i a
lestiu, que eren festes a
molts pobles de les nostres
comarques, que el dolai-
ner anava de poble en po-
ble caminant i que la seva
msica sadaptava a tota
classe dactes festius entre
els que podem destacar les
albades, les despertades, les
processons, els balls tpics
del poble, de vesprada ani-
mava els bous i de nit feia
pasdobles i msiques vari-
ades a les revetlles etc. Deia
que la vida del dolainer
era molt dura, ja que ha-
via de dedicar-se a un altre
treball, i desprs quan eren
festes, anava a peu recor-
rent els pobles de la seua
comarca amb la dolaina
sota el bra, fent les delcies
de xiquets i majors.
Jos Ma Illescas i Vicent
Bacas Xamberga, perso-
nes en les quals molts dels
que avui en dia toquem
aquests instruments, ens
van inspirar a les acaballes
Quique Prez | Colla de Dolainers i Tabaleters de Castell
31
| m
sica
i fes
ta
30
| c
olla e
l Mag
re
-
dels anys setanta i prin-
cipis del vuitanta, ja que
ells, sentint-se protagonis-
tes de la festa, van ser una
guia, un estil i un exemple
a seguir.
Els dolainers amb les se-
ues melodies, acompleixen
la funci danunciar mo-
ments determinats, sempre
vinculats a la festa, tot i que
tamb han estat presents
en homenatges a persones
rellevants de la nostra vida
social i cultural tristament
desaparegudes. La dolaina
i per extensi els dolainers
i tabaleters, han anat adap-
tant-se a les evolucions de
la societat i han sabut estar
sempre en contacte amb les
danses tradicionals de cada
poble i amb les festes tradi-
cionals dels nostres carrers
i les nostres comarques.
Tenim com a mostra la de
alguns carrers de Castell,
com ara el C/ Sant Vicent,
el C/ Verge del Lled, C/
Sant Francesc, Sant Roc de
Vora Squia, Sant Roc del
Canyaret-Cassola, Sant Roc
del Pany de Santo Domin-
go, Sant Flix, Sant Blai, i
tants i tants altres.
Quan arriba la Magdale-
na, es produeix un esclat de
dolainers, que ixen per to-
tes parts, alguns dells sn
noms Dolainers de Mag-
dalena, s a dir, noms to-
quen eixa setmana amb la
seua colla o grup damics
per tal de fer festa, i desprs
guarden la dolaina fins
lany vinent. Durant aques-
ta setmana s quan tado-
nes que hi ha molts dolai-
ners. Aix dons cal pensar
que amb la quantitat de
gent que es dedica ara a to-
car i a aprendre la dolaina
i el tabalet, tinguem garan-
tida la seua continutat per
a molts anys.
A Castell hi ha moltes
manifestacions de carc-
ter religis i cultural, en les
quals la msica de dolai-
na i tabal tenen un paper
molt rellevant, per exemple
a les danses del Corpus, on
acompanyen Els Cavallets,
Els Nanos i Els Arets a ban-
da daltres tocates i festes de
carrer, amb eixe so tan nos-
tre que ens identifica com a
poble singular i fester. Jo no
puc imaginar com serien
aquestes tres danses sense
dolaina i tabal. Sense obli-
dar que avui dia unes festes
com les de Magdalena, sen-
se dolaina i tabalet, potser
no serien les mateixes, ja
que cada vegada hi ha ms
grups de ball que necessiten
de la participaci de la dol-
aina i el tabal per a fer les
danses.
Avui dia seria impensa-
ble assistir a qualsevol acte
vinculat amb les festes de
Castell i tantes i tantes
33
| m
sica
i fes
ta
32
| c
olla e
l Mag
re
-
festes daltres pobles, sense
sentir eixe so inconfusible
de la dolaina i el tabal.
Fins i tot, i aix puc dir-
ho per experincia prpia,
hem assistit amb dolaina i
tabal a comunions, bateigs
de xiquets i no tant sols de
xiquets sin tamb de ge-
gants i cabuts, casaments,
noces dargent, inaugura-
cions de places i carrers, i
malauradament fins i tot, a
algun enterrament.
La Colla de Dolainers i
Tabaleters de Castell, (as-
sociaci cultural que t com
a preocupaci principal, la
recuperaci i difusi de m-
sica i partitures de dolaina
i de tot all que envolta la
dolaina i el tabalet) s una
de les colles que estan en
contacte amb els dos ins-
truments durant tot lany.
Afortunadament sn mol-
tes les colles de dolainers
que hui en dia sapleguen
moltes vegades per a retre
homenatge a aquests dos
instruments i que lluiten
per defensar-los i per a arri-
bar a aconseguir que cada
dia ocupen un lloc ms im-
portant i de ms conside-
raci en la nostra societat,
volent aconseguir que sim-
plante el seu ensenyament
en els conservatoris de la
Comunitat. Sentir la dolai-
na s bonic, per sentir la
dolaina i el tabalet signifi-
ca festa i alegria.
Ara ja per acabar i fent
nostra una frase del preg
de Bernat Artola, voldrem
que la dolaina i el tabalet
siguen a Castell, el nostre
millor Preg. Vitol !!!.
Lescola municipal de dolaina i tabal de Castell
Xaro Alegre
Grcies a lesfor de molta gent, avui en dia podem ben b dir que a Castell, pe-
gues una patada, i aparei-
xen quatre dolainers, ja
que han sigut moltes ms
de cinc-centes- les persones
que des de la seua creaci
all pel ms de novembre
de 1994, han passat per
aquesta escola per conixer
el mn de la dolaina i el
tabal.
Com tot, aquesta esco-
la i els seus ensenyaments,
han patit les seues pujades
i baixades, tenint, els pri-
mers anys de creaci fins i
tot, llistes despera dalum-
35
| m
sica
i fes
ta
34
| c
olla e
l Mag
re
-
nat que volia aprendre a to-
car els instruments tpics del
Pas Valenci. Actualment,
per modes, per la crisi o per
la llarga trajectria de qua-
si vint anys de lescola, la
cosa sembla haver-se frenat
un poc i les places ofertades
per al curs 2013/14 han es-
tat 55: 40 de dolaina i 15
de tabal.
Amb aquests vint anys de
funcionament, lEscola ha
servit tant per donar a co-
nixer el mn de la dolai-
na i el tabal als vens de la
ciutat de Castell i voltants,
com per intentar dignificar
la seua prctica, sent volun-
tat del seu professorat donar
a conixer tamb unes noci-
ons bsiques de llenguatge
musical necessries per a la
prctica de qualsevol instru-
ment musical. Amb aquest
objectiu, el professorat de la
casa va elaborar i ha anat
millorat curs rere curs, un
conjunt de materials de gran
utilitat per aquelles persones
que aspiren a tabaleteres i
dolaineres, tot i que darre-
rament el mtode utilitzat
s Estudiant la dolaina,
del mestre Xavier Richart,
per ser aquest un mtode
de gran qualitat usat en to-
tes les escoles de dolaina i
tabal del Pas Valenci que
formen part de la Federaci
Valenciana de Dolainers i
Tabaleters.
Evidents van ser els can-
vis que la seua creaci -per
part de la Federaci de Co-
lles i el Negociat de Cultura
de lAjuntament de Caste-
ll- va produir en la societat
castellonenca i si b s cert
que durant una poca va
haver molt de dolainer
atrevit, tamb s ben cert
que es va impulsar la prcti-
ca i el coneixement daquest
instrument, dotant-lo duna
base slida un coneixe-
ment reglat sen diu daix
en paraules tcniques-, molt
diferent a lexistent fins al
moment, ja que fins que es
va crear lEscola Municipal
sols algunes associacions
venals, com Els Mestrets, i
quatre o cinc colles de dol-
ainers Colla de Dolainers
i Tabaleters de Castell, Co-
lla El Soroll, Colla El Fadr
i Colla Els Gngols- eren els
encarregats densenyar a to-
car aquests dos instruments
tradicionals, la majoria de
vegades doit, sense una
base de llenguatge musical.
Per tant, popularitzaci i co-
neixement podem dir que
han sigut les dues mximes
aconseguides per aquesta es-
cola municipal.
s de destacar tamb, la
tasca de promoci que des de
la prpia Escola sempre sha
dut a terme, ja que les seues
ensenyances musicals mai
han quedat tancades dins de
les escoles on shan impar-
tit les seues classes (Sanchis
Yago i Serrano Suer) sin
que sempre han eixit al car-
37
| m
sica
i fes
ta
36
| c
olla e
l Mag
re
-
rer b participant en cerca-
viles com les cavalcades del
Preg i del Preg infantil,
la festivitat de Sant Antoni
o la de Sant Joan, el Prego-
net de les Festes de la Mare
de Du del Lled, els actes
de cloenda de la prpia Es-
cola, i molts altres esdeveni-
ments que es fan tant a Cas-
tell com a altres localitats;
per a ms, tamb participa
en altres combois de majors
aspiracions com aplecs, el
Concurs per a Intrprets No-
vells i la Trobada Venal o
lHomenatge a la Dolaina i
el Tabal, que ja fa anys que
des de lEscola Municipal de
Saluda els vens en les festes de la Magdalena
Dolaina juntament amb la
Federaci de Colles de Caste-
ll venen organitzant-se.
Molta gent tant de pro-
fessorat com dalumnat- sha
quedat pel cam per diferents
circumstncies, per la feina
sembla haver estat aparent-
ment ben feta, almenys de
portes cap a fora, ja que la
tradici del so de la dolaina
i el tabal es troba totalment
recuperada a la capital de
La Plana i, a hores dara,
qui vulgue ja t loportunitat
dacudir a una escola de ti-
tularitat municipal per acos-
tar-se a la prctica daquests
dos instruments que sempre
que sonen a festa i alegren
els nostres carrers.
Un reconeixement del tre-
ball fet ja va arribar lany
2007, quan lEscola Muni-
cipal de Dolaina i Tabal de
Castell va ser Clavria de
Santa Ceclia patrona dels
msics i posteriorment, lany
2009, va tornar a rebre un al-
tre reconeixement: el premi
Onda Cero a la Msica. Per
sens dubte el millor premi de
tots lhem de trobar en la qua-
litat dels nostres msics, que
avui per sort interpreten mu-
sica popular amb una forta i
slida base, aix s sense obli-
dar mai que dolaina paga-
da, roin so; a pare dolai-
ner, fill tabaleter; anar ms
borratxo que un dolainer;
anar de festa en festa, com
el dolainer; a casa del dol-
ainer tots sn balladors;
anar pel poble amb tabal i
dolaina; donar-ne en ta-
bal i dolaina; parixer un
dolainer; portar un pet
com un dolainer; dolai-
ner i torero, no pots ser-ho;
sser ms vell que un dolai-
ner ; per sobretot, sobretot
no oblidar-se mai de fer la
del dolainer, aix de segur
anirem b!
39
| m
sica
i fes
ta
38
| c
olla e
l Mag
re
-
El poble, la festa i la msica: un homenatge a les bandes
Alberto i Luis Cabedo Mas
s la msica de banda, sens dubte, un dels elements ms arrelats als nostres pobles i de les
nostres festes. En un llibre
com aquest volem, com no
podia ser duna altra mane-
ra, dedicar unes paraules a
aquest tret tan caracterstic
com sn la msica i els m-
sics que formen part de les
nostres bandes.La banda de msica s
una de les agrupacions ms caracterstiques a la terra valenciana. El Pas Valenci sha convertit en un referent per la qualitat de les seues bandes, que enherben la vida social de prcticament tots els pobles de les nostres
comarques. La banda de msica es composa per un grup de msics instrumen-
tistes de vent i percussi fo-namentalment, encara que incorporen alguns instru-ments de corda, com ara vi-oloncels, contrabaixos, arpa o piano, en moltes de les se-ues composicions. Clarinets, obos, flautes, fagots, sax-fons, trompes, trompetes, trombons i tubes, amb tota classe dinstruments de per-cussi, es conjunten per fer una sonada, textura de la qual es converteix en signe didentitat dels nostres po-bles i de la nostra cultura. A diferncia de les orquestres simfniques i filharmni-ques, les bandes no adhe-reixen alguns instruments, com ara violins i violes, a les seues files, i els seus espais de concert van des dels au-
ditoris i teatres fins les pro-cessons per carrers i places a les ciutats.
Per, als nostres pobles, la banda de msica s molt ms que una agrupaci mu-sical. Algunes de les bandes simfniques de pobles de les comarques valencianes te-nen histria i tradici que es remunta a ms de cent anys. Les famlies han es-tat vinculades a la vida de la banda des de prctica-
ment el naixement dels seus membres. Daquesta mane-ra, la banda es converteix en un espai desbarjo, per tamb daprenentatge, de socialitzaci, destructura-ci de loci, i de creaci de vincles personals que safer-men a travs de la prctica musical conjunta.
Les bandes de msica han sigut el principal vehi-cle per donar accs a ledu-caci musical de valencians
41
| m
sica
i fes
ta
40
| c
olla e
l Mag
re
-
i valencianes. Les societats musicals, presents en el 90% dels municipis dAla-cant, Castell i Valncia de ms de 200 habitants, shan conformat com un projecte social i educatiu nic en el mn i sn el principal agent cultural del Pas Valenci. A travs duna estructura descoles de msica, en la major part dels casos as-sociades a les bandes de cada poble, sha provet de coneixements, aprenentat-ges i experincies musicals a una societat que, avui en dia, s una de les que t un percentatge de msics ms alt dEuropa. Una gran quantitat de prestigiosos va-lencians engreixen les files entre els msics ms reco-
neguts de les orquestres ms rellevants.
Per tal de configurar una estructura de bandes i esco-les de msica comunes, es va crear, ara fa ms de 45 anys, la Federaci de Socie-tats Musicals de la Comuni-tat Valenciana (FSMCV). En lactualitat, la FSMCV agru-pa a 541 societats musicals i les seues escoles de msica amb 40.000 msics, 60.000 alumnes i ms de 200.000 socis. Aquestes xifres fan que el Pas Valenci tinga aproximadament el 50% de totes les bandes i escoles de msica de lestat espanyol. A travs della es promou i difon el gust i la prctica de la msica en estructu-res educatives que superen
els lmits de laprenentatge musical formal, i donen res-posta a la demanda dacce-dir a la vida musical a pro-fessionals i amateurs.
La FSMCV naix en lany 1968. Des de la seua funda-ci ha estat presidida per fi-gures rellevants en el pano-rama musical valenci com Antonio Andrs Juan (1968-1973); Vicente Ruiz Mon-rabal (1973-1976); Enrique Carpi Alio (1976-83); An-gel Asuncin Rubio (1983-
1998), Vicente Escrig Peris (1998-2002), Santiago Al-gado Finestrat (2002-2006) i Josep Francesc Almeria Ser-rano, actual president. Al llarg de la seua trajectria, la Federaci ha rebut nom-brosos premis i distincions per la seua labor cultural i social.
A Castell, la presncia de les bandes i de les soci-etats musical ha sigut una constant al llarg dels anys com a bon exemple de po-ble del Pas Valenci, i el seu paper dins de lmbit cultu-ral castellonenc s de gran rellevncia. Bandes com la Schola Cantorum de la Vall dUix, la La Uni Instructivo Musical La Esmeralda dAl-massora, la Uni Musical de
Vilafranca, o tantes altres, tenen una llarga tradici de prctica i dexcellncia musical, guanyant grans quantitats de premis en cer-tmens, tant a nivell pro-vincial, regional, nacional i internacional.
Algunes bandes simf-niques a les principals ciu-tats del Pas Valenci, shan consolidat com a agrupaci-ons musicals professionals, establint-se com a esten-dard de les senyes musicals dels pobles. Aquest s el cas de la Banda Municipal de Castell.
Amb una llarga trajec-tria de ms de 80 anys, la Banda Municipal de Cas-tell s avui en dia un dels referents indiscutibles de les
bandes de tota la geografia espanyola i internacional. La banda naix al voltant de 1925 de la m del director Pascual Asensio Hernndez i, comptant amb ms de 50 msics professionals i de reconegut prestigi, realitza des daleshores una tasca de difusi de la nostra m-sica i la nostra cultura. En aquest article volem, tam-b, retre homenatge al que ha sigut el seu director els ltims anys, i que ha dut a la Banda Municipal al seu mxim esplendor: el mestre Francisco Signes. Baix la di-recci de la seua batuta, la Banda Municipal de Cas-tell ha pogut incrementar considerablement el seu repertori amb nombroses
43
| m
sica
i fes
ta
42
| c
olla e
l Mag
re
-
composicions que han esde-vingut himnes de les nostres festes. Cal tamb destacar el fet qu en els ltims anys la banda municipal ha po-gut gaudir dacompanyar a grans solistes i intrprets.
s, per tant, la nostra Banda Municipal un tret caracterstic de la Ciutat de Castell, i s el seu un tre-ball continu daproximar la msica a la gent de Caste-ll. Aix, a ms dels ja cone-guts concerts que ofereixen amb freqncia a lAudi-tori i Palau de Congressos i dels entranyables matins al Parc Ribalta, sn tamb dignes de menci les seues participacions en els princi-pals actes festius del poble de Castell. Festivitats com
la Magdalena, la Setmana Santa, els Nadals, les Festes de la nostra patrona Mare de Du del Lled, o les sem-pre presents Festes de Car-rer, solen comptar amb la musical presncia de la Banda Municipal; tant s aix, que costa imaginar-se actes tan propis de la nostra tradici com el Preg sense que siga ella qui tanque la comitiva.
I, per suposat, no podem obviar el gran paper que la Banda Municipal de Caste-ll realitza com a valedora representant i ambaixa-dora de la nostra ciutat, la nostra msica i les nostres tradicions.
Per tot aix, des de la Colla del Magre, hem vol-
gut en-salsar la tasca de les bandes de msica i, en par-ticular, de la Banda Munici-pal de Castell, com a signe didentitat musical i tamb de la festa de tots els pobles valencians i, entre ells, del nostre poble de Castell.
El rotllo i canya ; la banda sonora duna festa
Joan Miravete Sebasti
Totes les festes tenen una msica o m-siques que les iden-tifiquen en el cas de les
principals festes del Pas
Valenci tenim, el Fallero a
les falles, lhimne de Les fo-
gueres a Alacant, les mar-
xes de Moros i Cristians i
un llarg etc... A Castell no
podem ser diferents i aix
en el nostre cas tenim el
Rotllo i Canya com a msi-
ca oficial de les Festes de la
Magdalena.
La histria del Rotllo i
Canya s molt particular i
ara breument tractar dex-
plicar-vos-la per damunt
damunt.
El context histric on va
nixer el nostre pasdoble no
podia ser ms depriment,en
plena postguerra civil, per
retrocedim una mica ms
encara; durant el segle XIX
a Castell a part de la Ro-
meria de la Magdalena do-
cumentada des del segle-
XIV i molt reforada des de
45
| m
sica
i fes
ta
44
| c
olla e
l Mag
re
-
1852, any del VI centenari
del trasllat i any tamb on
safegeix un smbol avui
dia irrenunciable com es la
canya a la romeria i algu-
nes coses ms, com diem
es feien altres festes com
les del mes de Juliol com-
memorant la victria de
la ciutat sobre el setge que
el general carl Cabrera va
dur a terme els dies 7,8, i 9
de juliol de 1837 i en com-
memoraci daquells fets es
va construir lobelisc al pas-
seig de Ribalta.
Dons b, acabada la
guerra els Carlins que vivi-
en al nostre Raval es van
encarregar de fer saltar pels
aires lObelisc i tot el que
aix representava en lima-
ginari collectiu,el mite del
Castell liberal que derrota
als absolutistes. Per tant,
aquesta festa va ser esbor-
rada del mapa en el nou r-
gim dictatorial i en quedava
un altra que era la que calia
rellanar La Romeria de la
Magdalena.
Des de 1939 al 1944
tot va seguir igual, ms o
menys, per lany 1945 es
va refundar la Romeria i va
passar a ser les Festes de la
Magdalena amb una dura-
da duna setmana, gaiates
monumentals (amb intents
de cremar-les al finalitzar la
setmana festiva), corregu-
des de bous ,cavalcada del
Preg,creaci de 12 sectors
gaiaters i un llarg etctera
que amb moltes modifica-
cions ha perdurat fins avui
en dia. Aix les coses lany
segent el 1946 es va con-
vocar un certamen musical
a la plaa de bous per tri-
ar el pas -doble identifica-
tiu de les nostres festes per
votaci popular. La Banda
Municipal sota la batuta
del mestre Felip va anar in-
terpretant les distintes peces
entre les quals no estava tan
sols la guanyadora sin al-
tres de ben conegudes com
Castalia dels germans Te-
rol o Gaiates i traques de
Sanchs, incorporades tam-
b a la msica castellonen-
ca de festa. En acabar totes
les interpretacions i per una
majoria aclaparadora el
pblic assistent va triar com
a guanyadora la pea del
Mestre Pepito Garca Rot-
llo i canya, la lletra de la
qual va ser escrita per ngel
Sanchez Gozalbo i cantada
per primera vegada al Tea-
tre Principal el dia 22 de fe-
brer segent.
A ligual que la msica
que s una barreja de tona-
des populars la lletra tamb
recull textos populars, i un
breu relat de la Romeria se-
guim tots a la process o
amb la canya pel cam tots
anirem; aix com la lletra
de melodies populars valen-
cianes com Les penes sn,
Mon pare no t nas
47
| m
sica
i fes
ta
46
| c
olla e
l Mag
re
-
El tio Pep sen va a lhor-
ta i finalment posa el al
pum substituint el final de
lhimne del mestre Serrano
qu no va tindre molt bona
acollida.
Tamb hi trobem frag-
ments netament castello-
nencs com sn el ball dels
Nanos del dia del Corpus qu
s el tpic Xocorroxoc bres-
quillera i albercoc, una in-
vocaci a Tombatossals en el
menjarem confits i dol tor-
r i a lermita pujarem, tam-
b trobem el crit de guerra del
C.E. Castell, el Pam, pam
,orellut posterioment substi-
tut pelsom de Castell
En fi jo crec que podem
dir qu en aquesta msica
est continguda tota lessn-
cia musical del nostre poble
i s per aix qu quan un
fill de Castell sent aques-
ta msica se li posa la carn
de gallina i sobretot si s un
diumenge de Magdalena.
VITOL
Bibliografia: Magdalena his-
toria y leyenda de un pueblo
de J.Sanchez Adell i Alvar
Monferrer.
Les rondalles: lalegria dels bons rondallers
Snia Alegre
Molts pobles han de buscar
les rondalles forasteres,
al meu poble no li cal
hi ha prou dnes rondalleres.
Jota de Llucena
La jota daquest po-ble de la comarca de lAlcalatn, ens expli-ca, amb aquest doble sentit
tant propi valenci, que s
un orgull per als pobles de
les nostres comarques tindre
una rondalla per tamb,
tindre dnes a qui rondar,
tasca principal daquestes
agrupacions musicals i de la
qual procedeix el seu nom.
El rondar a les xiques s
tota una tradici de la nos-
tra terra, i tot i que en altres
llocs tamb sestila o ses-
tilave, no deixa de ser ben
cert, que en els afers de ron-
dar cada poble tenie el seu
estil i els seus costums, per
49
| m
sica
i fes
ta
48
| c
olla e
l Mag
re
-
el que mai podia faltar era
lacompanyament musical.
A la capital de la Plana,
afortunadament, la majo-
ria de gent tenim en ment
la imatge duna agrupaci
musical rondallera grcies a
la rondalla dEls Llauradors
i grcies tamb, a les nom-
broses agrupacions que,
any rere any, ens visiten a
la Cavalcada del Preg del
tercer diumenge de Quares-
ma, procedents dels pobles
de les nostres comarques
per celebrar amb nosaltres
que el Dia Gran de les Fes-
tes de la Magdalena est a
punt darribar i, al mateix
temps, mostrar-nos i delec-
tar-nos amb el folklore pro-
pi de cadascuna daquestes
localitats.
Avui en dia, la majoria
dels pobles que ens envolten
ja han tornat a recuperar la
tradici de la rondalla tot i
que el seu paper social ha
passat a ser un poc diferent
daquell que aquestes agru-
pacions tenien en origen. En
aquest moment, aquestes
agrupacions musicals shan
convertit en grups descena-
ri, que quasi podem afirmar
que toquen ms per mostrar
que per celebrar i tenen en-
comanada la tasca de vet-
llar per la conservaci de
canons i melodies que, com
ens diuen F. Pardo i Jos n-
gel Jess-Maria al seu llibre
La msica popular en la
tradici valenciana, han
passat a ser peces de museu
del nostre patrimoni cultu-
ral, perqu la societat a la
qual pertangueren ha can-
viat notablement en un es-
pai de temps relativament
curt. I s que, les transfor-
macions econmiques i soci-
als de principis fins mitjans
del segle passat, van arribar
a provocar la desaparici de
molt del nostre folklore i de
moltes de les nostres tradici-
ons i la rondalla no en va
ser una excepci.
Entre els anys cinquanta
i setanta del segle passat,
leconomia i en conseqn-
cia, la societat de les nostres
terres va canviar drstica-
ment. Aquests canvis van
fer que les comarques lito-
rals, on comenava a pro-
liferar la industrialitzaci,
veren augmentar conside-
rablement la seua poblaci,
al mateix temps que les po-
blacions dinterior sanaven
quedant despoblades.
Aquest despoblament va
fer que molt del nostre patri-
moni cultural sanara per-
dent ja que el propi despo-Rondalla de Vistabella del Maestrat (Foto: Nria Garcia Vicente)
Bureo pels masos: Bureo al Mas
de la Venta (02-01-2013) Vistabe-
lla del Maestrat
51
| m
sica
i fes
ta
50
| c
olla e
l Mag
re
-
blament impedia organit-
zar al personal necessari per
a la celebraci de diferents
tradicions. Per, per contra,
laugment rpid de la po-
blaci en les zones costane-
res i industrialitzades, tam-
poc va ajudar a conservar
aquest patrimoni, ja que en
molts casos hi havia dificul-
tats dacomodaci a les no-
ves formes culturals alienes
a la poblaci nouvinguda.
A ms, als fenmens del
despoblament interior i la
superpoblaci litoral/indus-
trialitzada es va afegir un
altre factor molt important:
levoluci de la moda i de
les seues formes de diversi,
molt diferents a les tradici-
onals i que van anar origi-
nant el seu arraconament.
No oblidem que ens trobem
en aquest moment, en un
moment on a la nostra soci-
etat regnen la innovaci i el
progrs, termes aquests que
van renyits amb la conser-
vaci de les tradicions.
Tots aquests factors van
produir la prdua total o
parcial de moltes tradicions
i de gran quantitat dele-
ments festius per, afortu-
nadament, el despertar als
anys setanta del sentiment
nacionalista i autonomis-
ta, rpidament va iniciar
la tasca de recuperaci i
restauraci dalgunes de les
tradicions perdudes o a punt
dextingir-se. Per sort, enca-
ra no ho havem perdut tot!
I s que el despertar del
nacionalisme va provocar
linters per la recerca, pel
redescobriment dels signes
i arrels didentitat del nos-
tre poble com a bloc, i dels
nostres pobles com a unitats
locals. I all, que feia anys
shavia abandonat per ca-
duc, vell i tradicional, ara
tornava a ser de moltssima
importncia, ja que forma-
va part, eren, els trets que
ens definien, que en diferen-
ciaven la nostra societat de
la resta de les societats del
mn.
Primer van ser les ciutats
on, especialment, la burge-
sia intellectual va comen-
ar la recerca delements
culturals tradicionals per
tot seguit, els pobles tamb
van iniciar-se amb aquesta
tasca de recuperaci i res-
tauraci de les tradicions i
el patrimoni perdut.
Va ser en aquest mo-
ment quan es van crear
molts dels museus etnol-
gics dels nostres pobles i
tamb quan es van anar
restaurant festivitats o ele-
ments festius, donant-los
una nova vida, un nou
sentit o significat diferent
al que van tindre en temps
passats, diferent al que tin-
gueren a la societat tradi-
cional, per passar a consi-
derar-se, a partir daquests
moments, com smbols
didentitat nacional, co-
marcal o local, com peces
dinters cultural o com
productes de consum.
53
| m
sica
i fes
ta
52
| c
olla e
l Mag
re
-
La rondalla ara, ja no
ronda per rondar a la xica
fadrina per desig del seu es-
timat, la rondalla ara ronda
per ensenyar al poble les se-
ues canons i la seua dedi-
caci, potser sota el pretext
de rondar a alguna xica
fadrina, per no ens enga-
nyem, la finalitat ja no s la
mateixa, de la mateixa ma-
nera que tampoc ho s la
societat que ens envolta, ni
tenen les mateixes convicci-
ons el xic i la xica estimada.
Per, el que importa o com
a mnim a molta gent ens
importa- s que amb la fi-
nalitat que siga, la rondalla
torna a rondar i grcies al
treball de molta gent a ttol
individual, de les Seccions
Femenines, dels grups de
danses i de gent que sempre
ha estimat el seu poble, es
poden escoltar pels nostres
carrers melodies tradicio-
nals que ens sn prpies.
Les rondalles han tornat.
Tornen a ser agrupacions
de msics que toquen ins-
truments de cordam de per-
cussi i fins, i tot de vent,
sense oblidar-nos de les po-
tents veus dels cantaors i les
cantaores. Les guitarres i el
seu so tornen a ser la base
alternant colps i raspits i
postures especials; els gui-
tarrons ja siguen mascles
o femelles- no han perdut el
seu sabor; les bandrries
com diu una de les canons
dels Obrint Pas- continuen
pessigant les emocions.
Tot duna manera molt par-
ticular, especial, imitant la
manera de fer antiga, que
portava a filar prim, dife-
renciant la forma de tocar
de la rondalla del poble de
la del poble ve.
Els instruments de melo-
dia, tocats potser amb el que
sembla poca precisi i mes-
tria, continuen donant a les
canons el carcter gracis i
espontani que es mereix la
rondalla popular.
I, pel que fa a la xicote-
ta percussi, tornen a redo-
blar panderos i panderes,
cnters, ferrets, canyetes,
culleres i castanyetes, bote-
lles llaurades, canyes bada-
des i morters, i molts altres
atifells de procedncia ben
casolana com ara els antics
garbellets de cuina.
Sn el saber fer dun po-
ble, la seua manera dex-
pressar-se i de celebrar, de
comboiar els dies de festa,
i guarden a les seues lletres
molts coneixements popu-
lars. Aix s, per tamb
hem de saber, que tradici i
innovaci no tenen perqu
estar renyides i poden anar
ben agafades de la m i aix
una jota tradicional com la
de Xtiva -de la m del can-
tautor Feliu Ventura- ben b
pot canviar la seua lletra
per denunciar situacions ac-
tuals i explicar-nos que dos
alcaldes es barallen per un
hortet que tinc jo / per a fer
xalets de luxe / i plantar-me
un camp de golf, o b fo-
mentar-ne ls de les noves
tecnologies: la de la panxa
pel / ja no lo vorem ms /
sha fet nvio a Mallorca/ i
parlen per internet.
Molt sha fet en el camp
musical i molt queda per fer,
per les nostres rondalles sn
una mostra ben viva, cada
vegada amb ms incorpo-
racions juvenils, de lestima
que sentim pel nostre poble
i les nostres tradicions i qui
sap algun dia el paper de la
rondalla torne a ser ms sem-
blant a aquell que un dia va
tindre i torne a passar el que
diu la granana de Monta-
verner, que sempre que alg
cante, hi haja qui vullga
ballar-la. Esperem que aix
siga! Llarga vida a les ronda-
lles i per suposat, als ronda-
llers i les rondalleres!
55
| m
sica
i fes
ta
54
| c
olla e
l Mag
re
-
Els bureos una tradici ben nostra
Xavier Ripolls Prades | Professor de dansa i estudis de la Cultura Tradicional Valenciana
La msica i la dan-sa darrel tradicional constitueixen una part important del patrimo-
ni cultural immaterial dels
valencians i valencianes, un
patrimoni que en no tenir la
visibilitat fsica que puga te-
nir el patrimoni material ha
sofert un deteriorament que
ha passat socialment ms
desapercebut, propiciant
que en molts casos les me-
sures de protecci hagen ar-
ribat irremeiablement tard.
La societat valenciana
deixa dinterpretar els balls
tradicionals com una natu-
ral forma de diversi a fi-
nals del segle XIX i principis
del segle XX. Aquestes me-
lodies i danses, que neixen
per a loci de la col.lectivi-
tat local o comarcal en una
poca determinada, acaba-
rien cedint terreny a altres
msiques i balls que fruit
de les modes de cada mo-
ment es generalitzarien per
tot lestat arribant aix a les
nostres terres. Existeix per
una gran diferncia entre
les unes i les altres, les pri-
meres sn de producci pr-
pia, creades pels valencians
amb instruments autctons
configurats amb elements
que produeix la mateixa
terra. En canvi, les noves
msiques i danses, perden
aquesta mediterrnia sin-
gularitat, iniciant-se aix
una progressiva globalitza-
ci tamb en aquest camp,
un fenomen inevitable per
que va arraconar progres-
sivament, els instruments,
els usos, hbits, els costums,
melodies i danses de produc-
ci prpiament valenciana
El mateix ocorre amb les
celebracions dels Bureos i
implcitament amb els balls
que en lesmentada festa
sinterpretaven. Els Bureos
sn una manifestaci po-
pular de les nostres terres
que tamb desapareixen de
forma majoritria, per que
en alguns casos han arribat
fins als nostres dies. Actu-
alment estan prenent fora
de nou, si b han hagut de
reinventar-se creant nous
espais i usos adients per a la
societat contempornia.
Per endinsar-nos en el vell
mon dels bureos, cal traslla-
dar-se en el temps fins a una
societat bsicament rural,
on la gent vivia quasi ex-
clusivament del camp, del
ramat o de la mar, una po-
ca on la poblaci es disper-
sava pels termes dels pobles
i la vida a lespai rural dels
masos tenia un protagonis-
me rellevant en la societat
daleshores.
La festa que sempre ha
constitut la vessant ldi-
ca del quefer quotidi dels
ciutadans, tenia amb els
bureos un dels seus majors
exponents, especialment si
tenim en compte que eren
lhabitual forma de diver-
tir-se i relacionar-se, i per
tant una excusa perfecta
per reafirmar o ampliar no-
57
| m
sica
i fes
ta
56
| c
olla e
l Mag
re
-
ves amistats dins la col.lecti-
vitat venal, local o fins i tot
comarcal.
Fer sonar algun instru-
ment o ballar es constitua
quasi com una necessitat
per a no quedar-se al marge
en les nits de diversi en la
societat d aleshores, de ma-
nera que el que no ballava
era perqu feia sonar algun
instrument de corda o de
percussi, i en molts casos
sera al mateix temps tant
msic com ballador
En general, els bureos
eren expressions festives
de carcter intimista, on la
msica i el ball tradicional
constituen una part essen-
cial de la festa. Per tamb
la gastronomia, el festeig o
els jocs tenien cabuda per
configurar un tot al qual se
lanomenava fer bureo.
Per tan, bureo no era
tant sols ballar i fer sonar
la msica popular, era una
festa ms amplia que es
convocava, generalment
entre masovers duna ma-
teixa zona, a fi de cele-
brar esdeveniments com la
matana del porc, el final
duna collita, o de la sega.
Els balls i la msica per
tenien un protagonisme es-
pecial en la realitzaci dun
Bureo, de forma que no es
concebia un bureo sense
ballar les melodies tpiques
de la comarca.
Els bureos se celebraven
majoritriament als masos
del terme, sent aix un ma-
sover o conjunt de masovers
els que convocaven els ve-
ns i venes a una festa que
podia durar tot el dia, la
nit o ben b tot un cap de
setmana..
Generalment lespai ha-
bilitat per al ball de bureo
era lera, la regularitat del
terreny daquesta permetia
major estabilitat als balla-
dors, si b en poques en
qu la climatologia no ho
permetia, lespai ms ampli
duna casa o duna taverna,
es convertien en el lloc adi-
ent per a desenvolupar-lo.
Caldria remarcar el ca-
rcter intimista dels bure-
os, de forma que en poques
ocasions sorganitzaven
en el mateix poble i molt
menys en espais pblics.
Eixe protagonisme el pre-
nien les danses, que al con-
trari que els balls de diver-
si sinterpretaven de for-
ma pblica, i en molts ca-
sos amb una indumentria
especifica a fi de remarcar
algun esdeveniment relle-
vant de la cultura local o
comarcal, com per exem-
ple podia ser el cas del Ball
Rodat a Vistabella, ball del
dolainer a Benafigos, Ball
del Corro a Palanques, Ball
Perdut a Castell o Els Dan-
sants de Forcall.
Hi havia bureos que fins
i tot tenien un carcter in-
tercomarcal, com s el cas
de la festa de la Verge de
lEstrella, on s ajuntaven
rondalles i balladors dels
pobles del voltant i de lrea
dinfluncia on hi havia es-
pecial devoci cap a aquest
santuari, el mateix ocorria
al santuari de Sant Miquel
de les Torrocelles on sajun-
taven i encara hui en dia
sajunten per fer bureo els
habitants de poblacions i
massos dels termes de Llu-
cena, Atzeneta o les Useres,
entre altres.
Els bureos es podien pro-
gramar amb major o menor
antelaci, de manera que
en moltes ocasions simpro-
visaven amb poc de temps i
fins i tot alguns eren coinci-
dents. En molts casos es so-
lien organitzar per partides
de forma que, generalment,
59
| m
sica
i fes
ta
58
| c
olla e
l Mag
re
-
cada partida organitzava el
seu bureo.
Les persones encarrega-
des dorganitzar un bureo
solien ser persones joves,a
les que sels coneixia amb
el nom de corders, perqu
tenien com a comproms el
de pagar i proveir de cordes
els instruments dels msics,
aix com del menjar o begu-
da que sanara a consumir
durant la festa.
Els bureos eren oberts, si
b bviament la gent que hi
accedia era gent ben avin-
guda amb les persones que
lorganitzaven o amb els
propietaris del domicili on
sanara a celebrar.
La msica i els balls de
Bureo
La msica sinterpretava
per una rondalla de corda
que es configurava amb
gent de diversa procedn-
cia i diversitat generacio-
nal, bandrries, guitarres,
guitarrons, llats, citres, oc-
tavilles, entre altres instru-
ments, sajuntaven amb els
de percussi com les casta-
nyoles o postisses, els pitos,
els cnters, panderos, fer-
rets, cascavells, entre altres.
La rondalla tradicional
anava profusament acom-
panyada de percussi, un
costum que sha perdut en
gran mesura en les actu-
als rondalles dels grups de
dansa; aix, la gent acom-
panyava les melodies amb
elements que trobava al
seu abast, com podia ser un
cnter que colpejava amb
una espardenya, una bo-
tella rapejada amb algun
metall com podia ser una
cullera, dues culleres que
es colpejaven entre elles, o
simplement amb lacompa-
nyament de palmes.
Els tipus de balls que sin-
terpretaven generalment so-
lien ser la seguidilla,la jota
i el fandango, amb les se-
ues variants coreogrfiques
de quatre, de sis, de tres, de
huit, de nou, de carraspera
o carrasquilla, de can o ca-
nut (segons la comarca) i en
rogle o en filera. Al transcurs
dels anys,els bureos tamb
incorporen els balls que ar-
riben fruit de les noves mo-
des; aix quan apareixen les
polques, les masurques o els
passos dobles, entre altres,
arriben a barrejar-se amb
les melodies i balls locals en
una simbiosi de pervivncia
i adaptaci als usos, cos-
tums i els instruments que
es fan servir a la mateixa
festa.
El ball siniciava amb
la seguidilla que per la
seua senzillesa solia ser de
participaci majoritria,
continuava amb la jota, i
sanava accelerant amb el
fandango, aquesta circums-
tncia afegida a la dificultat
en la interpretaci dels mo-
viments que comportava el
fandango obligaven a molts
balladors a abandonar el
ball davant la complexitat
o lesgotament que els pro-
dua el ball, de manera que
sos el finalitzaven les pare-
lles ms balladores.
A les nostres comarques
la dona era la que majori-
triament dominava en el
ball, s ella la que inicia els
passos que shan dimprovi-
sar a cada moment, lhome
per tant havia de seguir-la i
mantenir-se davant la com-
plexitat de les passades. No
devia abandonar el ball
fins que no fora la ballado-
ra la que li ho demanara.
Aquesta circumstncia s
comuna a totes les nostres
comarques, per hi ha ex-
cepcions com el cas de Culla
on s lhome el que exerceix
aquest domini.
Al cantador en canvi li
estava atorgat el poder de
decisi dinici del ball, de
les mudances, la crtica o
les lloances, la indicaci de
canvi de parella o allargar el
ball, de manera que msics
i cantadors podien fer durar
un fandango tant i com els
61
| m
sica
i fes
ta
60
| c
olla e
l Mag
re
-
vinguera de gust. Moltes ve-
gades balladors i msics en-
traven en una mena de joc
en el qual es posava a prova
el limit de resistncia dels
balladors. Altres en canvi si
sera amic del ballador, es
cantava el final del ball a fi
de no deixar entreveure la
derrota del ballador front a
la insistncia o creixen com-
plexitat de les passades que
interpretava la dona.
Pel que fa a lestructura
del ball cal dir que els pas-
sos que sinterpretaven no
estaven preestablerts, i els
balladors rivalitzaven per
arribar a conixer aquells
que major complexitat te-
nien, o fins i tot crear-ne de
nous i que per tant tothom
desconeixia. Cada parella
interpretava un pas dife-
rent, i era molt com anar
canviant de parella cada
cop que el cantador inici-
ava una cobla, de manera
que el pas a interpretar era
aquell que tenia a b iniciar
la parella que en aquell mo-
ment et tocava en sort.
Si b la manera ms ha-
bitual de ballar era en rogle,
en molts casos els balladors
sajustaven a lespai que te-
nien disponible, de manera
que es podia ballar tamb
en filera si calia. En altres
casos era el tipus de ball el
que aix ho requeria com
era el cas del ball del canut.
Els xiquets anaven ad-
quirint la seua formaci de
manera progressiva, i ho
feien mimetitzant els movi-
ments que pares, familiars
o amics realitzaven, aix si,
lespai destinat als mateixos
no era el de la gent adulta,
de manera que ballaven al
mig del rogle creant el seu
propi cercle, o ho feien en
espai a banda. Per entrar a
formar part del rogle ja es
devia tenir una certa edat i
destresa a lhora dexecutar
els balls.
SUMINISTRES HOSTELERS
Hopibar s.l.
Pol. Estadi, Nau 51Tel. 964 212 203 / 064 203 222 Fax 964 241 822
12004 CASTELL
MUNTATGES COMPLEMENTS PER A:BARS - RESTAURANTS
COLLEGIS - COLLECTIVITATS
DISTRIBUDOR
Ctra. N-340, km 1050,312500 VINARSTel. 964 401 912 Fax 964 401 [email protected]
63
| m
sica
i fes
ta
62
| c
olla e
l Mag
re
-
El cant destil valenci: Pep Gimeno Botifarra
Laia Alegre
Crec que s la primera vegada que em pose a escriure un article i em fa tant de respecte. Si
contarem totes les paraules
que he escrit i he esborrat me
pareix que ompliria jo a so-
les tot el llibret. Per b, no
es pot esperar una altra cosa
quan ests escrivint sobre un
dels grans cantaors de la m-
sica valenciana. Fins i tot pot
resultar profits tindre eixe
cuquet a la panxa en anar
escrivint les lnies -encara
que aix est per veure.
Mirant unes cosetes dac i
altres dall no podia deixar
de sorprendrem cada volta
ms en trobar ancdotes i
vivncies de Pep que em re-
corden a la meua infante-
sa i a les meues arrels. Ara
vos posar un exemple que
em va deixar bocabadada.
Pep Gimeno s conegut per
tots com a Pep Botifarra.
Per vaja la meua sorpresa
al llegir que el malnom de
Botifarra el va heretar de
lagelo de sagelo- que es
diu prompte-, qui anava tots
els dies a la font de Norasco
i demanava per esmorzar pa
amb botifarra. Una histria
que no em sona gens desco-
neguda, ja que el meu besa-
vi Vicent va rebre el malnom
de Magre per demanar
aix cada volta que anava
a esmorzar. I grcies qu era
un sangonereta, avui aquesta
colla es diu Colla el Magre.
I s que Pep Gimeno s,
com se sol dir, un home de
poble. Va nixer a Xtiva
el 1960 en una famlia que,
com la majoria, vivia del que
tenia. Ni molt ni poc, sim-
plement el justet per a viu-
re. Dun barri prcticament
agrcola era desperar que
Pep continuara treballant la
terra o cuidant els animals.
Per a hores dara assegura
que una de les seues majors
frustracions ha estat no ser
llaurador ni ramader.
Sent ben menut, Boti-
farra es va quedar a viu-
re amb sagela Otilia, qui
sense dubte va ser qui el va
dirigir pel cam de la msi-
ca tradicional valenciana.
Durant la seua infantesa es
va empapar de les tradicions
populars que Otilia li anava
ensenyant. De la mateixa
manera que ella, han estat
moltes les persones majors
que han abocat els seus co-
neixements sobre la tradici
i la cultura dels seus pobles
en Pep, qui ha sabut integrar
tot a al llarg de la seua tra-
jectria musical.
Daquesta manera, Pep
va comenar a introduir-se
tmidament en el mn de la
msica amb les albaes que es
cantaven al seu poble en el
65
| m
sica
i fes
ta
64
| c
olla e
l Mag
re
-
recorregut de les Fires. Per
no va ser fins lany 1982,
amb 22 anyets i encara cara
de xiquet, quan va entrar a
formar part del grup Sarau.
En poc de temps, es va fer
un dels cantaors principals,
juntament amb Lola, la de la
Torre, i en a penes tres anys
Sarau va encetar el seu disc,
Balls i canons de la Costera,
que s alhora el primer disc
de Pep Botifarra.
s en aquest disc on podem
trobar canons com la Ma-
laguenya de Barxeta, la qual
amb els anys ha guanyat un
ress grandssim. Encara puc
tancar els ulls i veure a un
bon grapat de persones da-
vant lescenari del Feslloch
cridant Barxeta! Barxeta!
com si la vida sels anara
en aix. Incls nhi ha ha-
gut versions daquesta can
per altres grups com Obrint
Pas, qui integren els nous rit-
mes i la tradici en les seues
canons.
Cinc anys desprs de lar-
ribada de Pep al grup Sarau,
aquest es va acabar diluint.
Acabava aix aquesta etapa
en la vida de Pep, en la qual
va aprendre moltes llions,
no tan sols de msica, que
sense dubte han marcat la
seua manera de fer.
En aquell moment, ha-
guera estat molt fcil deixar
la msica com a un bonic
record de la seua joventut i
dedicar el seu temps a altres
menesters ms seriosos. Per,
no s prou seris ser un ele-
ment actiu en la recuperaci
i manteniment de la nostra
tradici? no s prou seris
fer ms fortes les arrels que
ens identifiquen com a po-
ble? no s prou seris trans-
metre aquesta estima pels
nostres costums a travs de
la msica? Doncs pareix que
encara hi ha prou gent en
el Pas Valenci que pensem
que s ho s i, per sort, entre
ells est Pep Gimeno. I s per
aix que una veu tan nica
com es la seua no es va per-
dre en loblit, sin que, des-
prs de la dissoluci del grup
Sarau, Pep es va incorporar a
lEscola de Danses de Xtiva.
En aquesta agrupaci va
romandre quasi 20 anys, que
no s poca cosa. Lany 2000
van publicar el seu disc ano-
menat Cants i balls de La Cos-
tera, el qual es pot considerar
el segon disc de Pep, ja que
pren part de la majoria de
les canons. Des daleshores i
de forma progressiva, Pep es
va anar distanciant de lEs-
cola fins que lany 2006 va
presentar el seu primer disc
en solitari, Si em pose a cantar
canons.
El canvi va ser brutal, es
passava de cantar albaes
als carrers i les places dels
pobles, a cantar en el Gran
Teatre de Xtiva, ple de gom
a gom despectadors impa-
cients per veure un especta-
cle com Du mana. I s que
acompanyant al gran artis-
ta, estava Lola, la de la Tor-
re, aix com la seua rondalla
habitual i una escenografia
que et furtava lal. Perqu
abans daquest disc, Pep
shavia dedicat a la msica
tradicional, a la seua recupe-
raci i a tractar de mantenir
aquesta senya nostra diden-
titat. Amb Si em pose a cantar
canons, per, Pep entra en
una nova forma de fer m-
sica, en el que es coneix com
a nova msica. No pensem
que a va suposar un punt i
final a la msica tradicional
en la seua vida, sin tot el
67
| m
sica
i fes
ta
66
| c
olla e
l Mag
re
-
contrari. Amb aquesta nova
perspectiva, Pep va acon-
seguir integrar aquests dos
mons, ja que aquesta nova
msica ha guanyat molt de
coneixement popular i expe-
rincia amb la incorporaci
de Botifarra.
Aquest nou disc, va fer
que el nom de Pep Botifarra
comenara a rodar per tot
arreu. Rdio, premsa, en-
trevistes, periodistes, teatre,
televisi... qui li haguera dit
a aquest home de poble fa
30 anys el que lin venia da-
munt! Lestudi de gravaci
no s pot comparar al car-
rer i el contacte amb la gent,
per ni tan sols a va po-
der destorbar la espontane-
tat amb la que Pep canta la
desena de canons que com-
ponen el disc. Resultaria
realment difcil escollir-ne
una. Per crec que pot resul-
tar fins i tot ms difcil tro-
bar un dia de la Magdalena
en qu a la Colla El Magre
no sone lU dAielo. s per
aix que aquesta can t
una tonadeta especial per a
nosaltres que, sense dubte,
ens recorda a aquells dies
de lany on els carrers de La
Plana fan olor a plvora i
sabor a cacau.
I aix, descenari en esce-
nari, van passar tres anys i
sense quasi adonar-nos, Pep
tornava a estar damunt les-
cenari del Gran Teatre de
Xtiva per presentar el seu
segon disc en solitari, Ten
cantar ms de mil. Deu mil
persones van tenir la gran
sort descoltar canons com
ara el Roman de les jugado-
res del burro, El vetlatori o La