la missió de servei públic - o m e c

La missió de Servei PúblicAudiovisual a la regió

del Magreb i el MashrekInforme regional

CHARLES AUTHEMAN OLGA DEL RIO

LATIFA TAYAH-GUENEAU (COORDINADORS)

RICARDO CARNIEL BUGS ROLAND HUGUENIN-BENJAMIN

(EDITORS)

La missió de Servei Públic Audiovisual a la regió del Magreb i el Mashrek. Informe regional

Publicat per:© Consorci IPP-OMEC

Institut Panos París10, rue du MailF-75002 Paris. França

Observatori Mediterrani de la Comunicació

ISBN: 978-84-939545-9-8

De l’edició en català:Traducció: Lexiapark, s.l., Annia GarcíaMaquetació: Annia GarcíaImpressió: Printcolor, s.l.

Traducció: Koinos

Impressió: XL Print

Drets de la imatge de portada: istockphoto.com

carta a Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, USA.

Els continguts d’aquest document són responsabilitat exclusiva del seu autor i, en cap cas, no poden considerar-se com l’opinió de la Generalitat de Catalunya ni dels co-finançadors.

LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK • 3

Equip responsable de l’informe regional

Coordinació de l’informe regional

Comitè editorial

Redacció dels estudis nacionals

d’Alger

Egipte

Rasha A. ABDULLA Professora associada, Universitat Americana del Caire

Ayman BARDAWIL Ex-Director general associat, CMN

El Líban

Marroc

Palestina

Khaled ABU AKER Director executiu, AMIN

Síria

Tunísia

4 • LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK

Elaboració de la metodologia relativa a l’anàlisi de contingut, supervisió dels estudis nacionals i suport metodològic, redacció de la síntesi regional a partir dels estudis nacionals

Dima DABBOUS-SENSENIG Directora de l’Institut pels estudis de les dones al món àrab, Universitat Americana del Líban.

Contribucions a l’informe regional

Khaled HROUB Director del programa Média, Universitat de Cambridge

Audiovisual d’AndalusiaNaomi SAKR Directora de l’Arab Media Centre, Universitat de WestminsterTeresa VELÁZQUEZ Directora del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i

Cooperació, UAB

Traducció, maquetació i impressióRada SOUBRA BARRAGE, Morgane CHATEL, Isabelle DUVAL, Anastasia FISCHER, Annia GARCIA, Nadia HAMDAN

XL Print.

ALCOCEBA, Carla CANAL ROSICH i Daniel PELUFFO DRAGOMIR

Donem les gràcies per la seva col·laboració als estudis nacionals a: Miguel Angel LOMBARDO, Dalia YOUSEF

Ensam BARHAM, Fares SABAA’NA, Sandi ABU RAHMA, Niveen ABOUL EZZ, Shireen AL-KHATIB i Hanan AL-RIFA’I

present informe: Martine COQUET, Mohammed EL-OIFI, Marie-Soleil FRERE, Dorothée FOURNIER, Tourya GAYBESS,

NOTZOLD, Albin SOUARES COUTO, article 19.

Equip IPPCharles AUTHEMAN Responsable de programesPascal BERQUE Director generalMorgane CHATEL Becaria

Latifa TAYAH-GUENEAU Responsable de programes

Equip OMEC

Olga DEL RIO VicepresidentaRicardo CARNIEL BUGS Secretari

AGRAÏMENTS


04

PRESENTACIÓ, 07PRÒLEG, 11RESUM EXECUTIU, 13CONTEXT, 17

nació a la revolució, 19

Naomi Sakr. El lloc dels serveis de radiodifusió públics en els processos de27

SÍNTESI REGIONAL, 33Elaborada per Dima Dabbous-Sensenig a partir dels estudis nacionals1. Introducció, 35

393. Anàlisi de continguts, 77

3.1. Anàlisi quantitatiu de la programació, 793.2. Anàlisi dels informatius televisius, 893.3. Anàlisi qualitativa dels programes d’entrevistes i tertúlia, 107

1255. Conclusions, 139

REPTES, 153, Tutel·la i regulació de la comunicació, els reptes d’una relació

equilibrada entre estats, autoritats de regulació i organismes de difusió 155

actors institucionals i narratius 159

de la Primavera àrab, 171

CONCLUSIONS I RECOMANACIONS, 177BIBLIOGRAFIA, 184TAULA D’ACRÒNIMS, 195

SUMARI


PRESENTACIÓ

La televisió és la font principal d’informació i entreteniment per als

exercit pels poders fàctics sobre el sector audiovisual és un gran obstacle per a l’exercici -

des a la recepció de canals de televisió transnacionals, sobre els quals molts dels estats

les veritables reformes estructurals del panorama mediàtic.

Per tant, les revolucions àrabs han demostrat com les reformes del sector de la infor-

-

-

era clara: havien de ser en va i il·lusoris tots els intents de reivindicar una apertura del sector audiovisual i de cridar consignes i denúncies que havien de ser inaudibles. Difícil,

-tament amb la nostra xarxa de partners: AMIN, Community Media Network, el CFM Mena, la LADDH, Maharat Foundation; i els experts associats: Belkacem Mostefaoui, Larbi Chouikha, Rasha Abdulla. Tots, des de fa molt de temps, treballen al sector dels

causarà inevitablement reformes que acompanyin el canvi.

manera o d’una altra, un compromís a favor del SPA a través de declaracions, la signatura -

cepte desconegut o borrós tant pel que fa a les autoritats com als teleespectadors. Els detractors del SPA l’acusen de ser un concepte importat d’ “Occident” mentre els seus defensors insisteixen en la seva dimensió universal. Sovint, un esforç pedagògic reconcilia

Pascal BerquéDirector General Institut Panos París


amb una mínima qualitat de la programació a partir de la triple missió d’informar, formar i entretenir.

Magreb i el Mashrek, i aprendre’n per continuar avançant en el nostre compromís a favor i al servei del públic.

--

i la qualitat.

Creat fa més de 25 anys a favor del pluralisme i de la independència dels mitjans, l’Institut Pa-nos Paris aprehèn l’àmbit dels mitjans en la seva globalitat. L’IPP parteix del postulat que serà en va perfeccionar la feina dels periodistes si el marc jurídic continua estrenyent i no afavoreix la producció i una àmplia difusió del treball que realitzen. Un panorama mediàtic regulat és imprescindible per a un exercici professional i responsable de la llibertat de premsa. La

-

d’intervenció complementaris. La publicació d’obres és un dels fonaments essencials no només per a compartir l’experiència i els ensenyaments aportats pels projectes, sinó també per a proposar noves estratègies en línia amb els canvis constants del sector dels mitjans.


Teresa Velázquez García-TalaveraPresidenta de l’Observatori Mediterrani de la Comunicació

L’OMEC, dins del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Co-operació de la UAB, és una xarxa interdisciplinar de persones i institucions de les dues ribes de la Mediterrània que treballen als àmbits de la informació, la comunicació i les TIC. En aquest sentit, quan al gener de 2010 ens vam trobar a París amb Françoise Havelange

de col·laboració entre Panos París i OMEC va quedar recollit a un Memoràndum d’Ente-sa. Així va començar al camí de cooperació concretat en la signatura del Consorci entre

Atelier de formation au monitoring, vam tenir l’ocasió de

-

desenvolupament i cronologia, considerant les diferents situacions de cada país participant

estimular el debat ciutadà.

-diterrània. Els resultats dels estudis constitueixen una diagnosi de la situació del servei públic anterior a l’anomenada Primavera Àrab, motiu pel qual serà de vital importància

polítiques i socials que s’han donat a la regió han repercutit en la missió de servei públic de les cadenes estatals.

-

meus col·legues de l’OMEC, Olga Del Río i Ricardo Carniel Bugs, per la seva incansable dedicació i contribució a les tasques de coordinació i edició al llarg e tota l’execució del

-

PRESENTACIÓ


PRÒLEG

Carles Llorens i VilaDirector General de Cooperació. Generalitat de Catalunya

La Mediterrània ha estat tradicionalment -ció exterior de Catalunya. Catalunya forma part de la Mediterrània i, com a tal, conserva múltiples lligams i similituds històriques, humanes, sociològiques, econòmiques i polítiques

-

que esclatessin les darreres revolucions i revoltes al món àrab.

El fet de construir i mantenir partenariats amb la societat civil permet poder donar-se suport mutu, tant en els moments més difícils, com en els moments més esperançadors

com una alternativa legítima i viable en la contribució a la creació d’un servei públic audi-ovisual de qualitat i d’una societat més democràtica.

públic audiovisual s’havia anat quedant enrere.

públic audiovisual han estat algunes de les reivindicacions populars en aquestes darreres

Aquests informes que avui es publiquen en són una prova.

En aquest context es fa, doncs, necessari que el diàleg i la cooperació entre instituci-ons públiques i societat civil al Mediterrani es reforci més que mai.

A Catalunya comptem amb una societat civil plural i activa i amb diverses institucions

ocupa, i de la seva possible continuació es segueixin reforçant aquestes iniciatives i par-tenariats.


Marius DragomirResponsable del programa Media de la Open Society Foundations (OSF)

PRÒLEG

ha estat fonamental en les tasques de recerca i advocay

del món. Hem dibuixat el mapa de les disposicions legals sobre els serveis públics, a nivell nacional i internacional, i hem avaluat el grau d’implementació. Hem estudiat la percepció

Un dels nostres estudis va trobar, cinc anys enrere, que el servei públic audiovisual està

posar sobre la taula un paquet de recomanacions per canviar-ho. El mateix estudi, desta-

sense control, probablement rebaixant els estàndards de qualitat, reduint a la invisibilitat les cadenes menys lucratives”.

-tica i social de qualsevol societat.

altres indrets, els operadors audiovisuals són sovint un braç del govern, més preocupats

de la televisió digital l’oportunitat d’iniciar un debat sobre la necessitat de la prestació del servei públic audiovisual a la regió, i vam pensar que aquesta anàlisi obriria precisament aquest debat.

-


RESUM EXECUTIU

que vol reforçar el -

-

resultats obtinguts amb aquest treball.

sovint s’ha considerat obsolet, ha estat recentment condemnat precisament per qui en

Com a preàmbul, dues contribucions permeten respondre a aquesta pregunta i po-sar en perspectiva l’evolució del SPA alhora que proposen elements contextuals preci-

considerar-lo en un paisatge mediàtic complex i inestable. Aquests articles estableixen un marc per comprendre la síntesi de les vuit avaluacions nacionals dutes a terme pels

El sorgiment d’un concepte de Servei Públic Audiovisual als països en plena transfor-mació social i políticaKhaled Hroub, posant en perspectiva el SPA, tant en el context mediàtic regional com

va contribuir, sens dubte, a difondre els aixecaments populars. Per Khaled Hroub, aquests

inevitable.

-

favor del SPA adherint-se a les cartes i convencions internacionals, Naomi Sakr enumera nombrosos esculls presentats en forma de reptes: la necessitat de dotar-se d’un SPA


d’acord amb els principis universals comunament acceptats i una missió de SPA clarament -

Com un element important, la viabilitat d’una missió de SPA és el garant essencial de la

Per tant, cal ser vigilants. I això es tradueix en un treball de seguiment que té com a

-mentació a un ritme regular. Molts fets demostren avui dia que la millora de la missió de

i, per ella mateixa, un ideal de missió de SPA, va ser ràpidament soscavat durant gairebé

El SPA als països del Magreb i el Mashrek: un balanç mitigat, molts reptes per superar-

met posar en relleu tota la informació substancial extreta de les avaluacions a cadascú dels

compromís dels quals es basa en la promoció i la defensa de la llibertat de premsa, però

en favor del SPA i el seu establiment operatiu pels operadors, els reguladors i els minis-teris de tutela.

-

les opcions metodològiques, el dispositiu establert i descobrir els aspectes més destacats de l’estudi.

públics nacionals, el mode de funcionament dels operadors, els mecanismes de seguiment

3.2 l’anàlisi quantitativa dels telenotícies i subsecció 3.3, anàlisi qualitativa dels programes

-

d’informació constitueix una informació per si mateixa. Informa sobre el grau d’opacitat,

-sible, obtenir informació precisa sobre els imports actuals i el desglossament dels pressu-

d’un estudi més profund.


precisa del SPA, dels seus principis, fonaments i modalitats establerts. El Marroc sembla que està particularment avançat, en particular gràcies a la introducció d’elements que compten amb tots els requisits previstos per la llei. Als territoris Palestins, tot i que s’enu-

és sinònim de manca de missió de SPA, de la mateixa manera que la dotació d’un marc

era essencial completar el quadre amb una anàlisi del contingut dels programes. L’anàlisi de la programació, però també dels continguts dels telenotícies emesos en prime time i

constituir mostres que van permetre extreure’n moltes informacions.

-

Per exemple, el tema dels drets humans s’aborda d’una manera recurrent en totes les cadenes de la televisió siriana i palestina. Només una anàlisi qualitativa va permetre cons-tatar que es tractava en realitat de denunciar les violacions perpetrades per l’estat d’Israel,

de contingut permet posar en relleu aquesta informació: la multiplicació dels oradors no

que presenten punts de vista divergents no és cap garantia de neutralitat per part de l’operador públic. De vegades, es convida un adversari polític, però amb un temps de pa-raula limitat o una aproximació del periodista que consisteix a devaluar les seves paraules.

L’anàlisi purament quantitativa dels programes pot donar a primera vista una visió no ideal, però sí engrescadora sobre el compliment de missió de servei públic: una gran va-

que fa creure que es dóna la paraula al poble. Aquí, l’anàlisi qualitativa proporciona més

per reforçar el punt de vista progovernamental, és possible arribar a observar platós de televisió que donen la il·lusió d’un debat contradictori presentant un panell de partici-

sigui quin sigui el país d’estudi, i algunes categories de la població segueixen sent encara

discapacitades.

• LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK

actors claus de la societat civil. Tot i que molt pocs presenten una visió completa de la mis--

pectatives essencials. Diversos d’aquests entrevistats, a través de l’expressió de les seves frustracions, destaquen que la programació no està en línia amb les seves expectatives.

-tes dels poders públics sobre l’establiment d’aquest servei públic. - El repte d’una millor representació de tots els segments de la població començant pels més marginats.

oportunitat per diverses raons. En primer lloc, ha de transformar les observacions en reptes i tenir voluntat per una millora concreta de la missió de SPA. D’altra banda, ha de

manera regular.

Perspectives de mobilització en favor d’un SPA fortLa tercera part de l’obra està dedicada als reptes que cal superar, a les perspectives de

La regulació constitueix un dels principals reptes que permeten garantir alhora el bon establiment d’una missió de servei públic i de garantir-ne el control amb total indepen-

de dispositius independents de regulació. L’RIRM es dóna com a exemple d’espai d’inter-

-

D’altra banda, Marc Bou presenta la mirada d’un professional de la cooperació inter-

comunicació i les implicacions que aquests tenen en el panorama mediàtic de la regió.

-

que transcendeixen les divisions polítiques per respondre a un ideal universal i tot, per tal de dotar les poblacions d’un servei audiovisual que sigui realment públic.


Khaled HroubEls mitjans de comunicació en el món àrab: de la construcció de la nació a la revolució

Naomi SakrEl lloc dels serveis de radiodifusió públics en els processos dedemocratització dels països àrabs

CONTEXT


Els mitjans de comunicació al món àrab:De la construcció de la nació a la revolució

per Khaled HroubDirector del programa Media de la Universitat de Cambridge

comunicació

dia, a les acaballes de l’anomenada Primavera Àrab, com ho foren als inicis de l’aparició dels estats àrabs independents, a la primera meitat del segle XX. Des

format part d’amplis processos de construcció na-cional, consolidació de les elits governants, creació

paper determinant a l’hora de donar suport i der-rotar ideologies, en l’ascens i la caiguda dels partits

que solien ser autoritaris amb la manipulació dels -

nir-se al poder1.

-cial, com a motor de canvi situats al centre d’un am-

en el món àrab. L’anàlisi se centrarà principalment en els recents i actuals aixecaments i revoltes àrabs, però també oferirà una visió històrica i comparativa

comunicació i dels seus propietaris. La Primavera Àrab ha estat provocada per la

interrelació de diversos processos que han expe-rimentat un ascens gradual i s’han anat alimentant els uns als altres durant anys. L’anàlisi de qualsevol d’aquests processos en particular s’ha de fer amb

1 Daniel Lerner, en el seu llibre The Passing of Traditional Society: Modernising the Middle East, Glencoe, IL: The Free Press, 1958, que tracta l’entrada de la regió àrab a l’era dels estats

en la formació de noves entitats polítiques. Per tenir una visió

vegeu Abdulla, R., The changing Middle East media over the past

--

pectiva obrim aquesta valoració amb un argument

històrica en el temps i l’espai dels inevitables canvis -

municació al món àrab. Guanyant impuls per separat

d’aquests dos cicles de canvi ha fet que no només -

rota de l’autoritarisme en el món àrab sinó que ho

separat cadascun d’aquests dos cicles de canvi i es mostrarà com tots dos van arribar a un punt mort quan l’única manera d’avançar passava pel trenca-ment absolut d’unes condicions estancades. L’estan-cament d’aquests dos cicles representà el punt de trobada oportú a través del qual es van dur a terme les implosions que van portar a la Primavera Àrab.

-tacar que un indicador important en aquest sentit ha

--

tats àrabs ha estat llarga i s’ha anat desenvolupat amb els anys, i s’ha mostrat principalment en la incompe-

i economies viables. En gairebé tots els aspectes de la governabilitat, el fracàs d’aquestes elits va veure’s

la riquesa nacional, la supeditació a l’hegemonia oc-

en empreses i negocis familiars. Els indicadors de les --

PNUD durant els últims anys.2

2 Es començà amb l’informe anomenat ‘Arab Human Development Reports: Creating Opportunities for Future

El paper sociopolític dels mitjans de


Tot i el fracàs en la construcció de nacions viables -

dels recursos nacionals i el suport militar i dels pa-

comunicació ha sigut un factor més durant les últi-

privats o empreses públiques de radiodifusió amb llibertat d’expressió, encara que només fos relativa,

concepte inconcebible. En un pla més general, els

han interessat, però que al llarg dels darrers anys, abans de la Primavera Àrab, han anat perdent força.

-tat al desenvolupament per sobre de la democràcia; la noció que els estats àrabs es trobaven encara en una etapa inicial la fragilitat de la qual exigia la cons-trucció d’economies i el desenvolupament a costa de qualsevol altra ordre del dia, inclosa la democrà-cia, que s’havia considerat un luxe.3

com a excusa per tal de prolongar el control autori-tari del poder i deixar de banda la democràcia. Di-

llançar l’eslògan de “cap veu no hauria de reempla-

la veu de la democràcia,és clar.

ha estat i continua essent manipulat de manera evi-

En aquest punt és on s’ha comentat que les societats àrabs, amb la seva història, tradició i religió particu-lars són fonamentalment diferents d’altres societats. Així doncs, allò que podria considerar-se adequat per algunes societats, incloent-hi les diverses formes

-

2002 a Nova York i a El Caire i des de llavors s’han publicat anualment. És important remarcar que la investigació i elaboració

3 De fet, aquest va ser un paradigma popular adoptat per

participació política.

Aquest argument no el van adoptar únicament els autòcrates àrabs sinó que va anar com l’anell al dit als seus aliats occidentals, que així no havien d’insistir

una reforma i una obertura política.

-mors d’Occident a qualsevol alternativa en cas que

occidentals han deixat de banda durant anys aquest status quo que ha proporcionat estabilitat i ha man-tingut els interessos occidentals a la regió, òbviament a costa de la democràcia i la voluntat popular.4 Pro-

-gar en escenaris incerts, on el més probable és que es produeixi un ascens dels islamistes al poder.

interns polítics, econòmics i socials. Les multitudi-nàries i creixents generacions futures auguraven un

havien de crear més de 80 milions llocs de treball a 5 Enfrontant-se

a un impàs històric resultant del llarg i nefast matri-moni entre l’autoritarisme brutal i l’enumeració de

que es trobaven sota una falsa i fràgil estabilitat, bu-llia més que mai.

Els mitjans de comunicació àrabs: d’estar sota con-trol estatal a ser els agents de la revolució

-mentat, s’havia iniciat un segon cicle de canvi dins

la National Endowment for Democracy, George W. Bush, va dir : “Seixanta anys de nacions occidentals perdonant i essent

pot comprar a costa de la llibertat. Per tant, els Estats Units ha

5 Unlocking The Employment Potential in the Middle East and North Africa, World Bank Publications, 2007.


i social de canvi i, per tant, creava el seu propi im-

dos, quan els aixecaments estaven a punt d’entrar

comunicació, i en particular la ràdio i la televisió, es mantingueren sota un estricte control per part dels

de notícies i la informació que oferien aquests mit-

discrepàncies.

--

comunicació àrabs deriva de tres ofertes principals, entre d’altres: augmentar el sostre de llibertat dels

una indústria de televisió àrab de radiodifusió públi-ca i oferir un model a seguir per la resta6. En menys

propietat de Qatar, empreses privades i semi-priva-

posaren en marxa centenars de canals de televisió

-ment, d’esports i canals religiosos. Durant la relati-

pionera en moltes àrees: penetrar els baixos sos-tres de la discussió política i tensar contínuament els límits, retransmetre en directe esdeveniments im-portants i guerres de moltes regions i proporcionar una plataforma pels grups d’oposició política i religi-

-

de manera directa o gairebé directa pels governs,

ha tingut és extens. Vegeu, per exemple: Khalil Rinnawi, Instant

la radiodifusió panaràbiga ha aconseguit crear una “esfera pública regional”, on s’ha debatut en plata-formes relativament lliures.7

-pectatives molt altes i poc realistes sobre la cadena i altres franquícies de televisió panaràbigues. En una regió que ha estat extraordinàriament desafortu-nada amb el model de govern autoritari i la manca de llibertats que ha tingut, les xarxes de televisió panaràbigues ràpidament es convertiren no només en la plataforma principal on els debats polítics podien tenir lloc sinó que també s’esperava d’elles que poguessin ocasionar un canvi sociopolític, una responsabilitat que no es pot esperar que els mit-

No obstant això, la raó per la qual s’ha assig-nat de manera errònia aquesta responsabilitat als

a l’alarmant manca de separació de poders. En la

i fusionat en un únic poder autoritari, el poder exe-

o “quart poder” funcionen de manera relativament -

--

panaràbics a “l’esfera pública àrab” és que gairebé -

tes que s’hi plantegen acaben en un no-res. El buit existent entre el conglomerat únic dels tres poders

-

fet. Aquella radiodifusió panaràbiga que tan prome-tedora havia estat en un moment donat s’enfronta

-

manca d’acció política. Així, en vigílies de les revolucions àrabs és cert

-

7 Vegeu Naomi Sakr, Arab Media and Political Renewal:

Without Political Parties’, Transnational Broadcasting Studies, no.


de llibertat política i de comunicació que culminaren amb la cobertura en directe de les manifestacions. Però és igualment cert que amb la seva incapacitat

-fest la ràbia i la frustració, sense generar cap acció política concreta dels altres estats disfuncionals - una altra manifestació del punt mort en que es troben

8

quedar estancats creant una frustració gairebé to-tal i esvaint qualsevol esperança de canvi, encara hi havia dos agents emergents que aguaitaven en

-

han estat la principal força de la Primavera Àrab

i a d’altres forces polítiques i socials. El lideratge que han representat ha canviat i desmantellat de manera efectiva moltes de les percepcions precon-

-cia envers els assumptes públics o la creença que només es preocupaven pels temes personals i les

maneres, i una d’elles fou la inclusió massiva dels

de comunicació socials creatius es traduí en una

va acabar per enderrocar-los. De fet, aquesta bar-

a la realitat de les societats postrevolucionaries, on

-gims autoritaris a la regió han de tenir un paper

la vida, incloent-hi la política, l’economia, la cultura

8 Vegeu Khaled Hroub ‘Satellite Media and Social Change

Dhabi: The Emirates Center for Strategic Studies and Research,

en la difusió panaràbiga.

de comunicació social han proporcionat espais in-esperats, llocs per a les protestes massives i nous

-

de comunicació convencionals i la televisió quant a

van resignar a “cobrir” els esdeveniments, els mit-

les xarxes social, i el paper que ambdós han dut a -

vitat ha estat innegable. Després que els màxims dirigents de Qatar

donessin carta blanca al suport d’aquestes revo-lucions, complint així les seves pròpies ambicions

com la televisió saudita Al-Arabiya, van invertir enormes recursos, temps i esforç en la retransmis-sió de les revolucions a Tunísia i Egipte, en directe i durant tot el dia. Dies després de les protestes que

-nals de televisió transfronterers amb seu fora de la

-

ocasionades per les limitacions que els cossos de seguretat local van posar als corresponsals in situ. Més tard, aquests canals es basaren principalment

-transmetien en directe des dels carrers i d’entre la multitud. La bona integració entre els canals de

-

-duir de manera immediata.

A la “gran pantalla”, imatges de masses àrabs expressant la seva poderosa reivindicació al món: Les retransmissions anaven plenes de missatges del

pantalla” es podien veure detalls dels aixecaments, les barbaritats que cometien les forces de segure-


tat van ser gravades i retransmeses primer per Fa-cebook, Twitter i altres blogs i després s’emeteren per la ”gran pantalla”. Molts activistes i portaveus líders dels principals moviments revolucionaris que

petita pantalla com a plataformes per arribar a la

la seva programació habitual, es transformaren en una fàbrica de notícies en directe i entrevistes a contrarellotge, canviant d’una revolució a una altra. Aquests dos canals es convertiren de manera im-mediata en la principal font de notícies i cobertura,

-tant l’ambient.

-bé es va dedicar a alimentar la situació amb qual-sevol informació que pogués obtenir a través de trucades telefòniques, missatges de text o gravaci-

-

dels revolucionaris, era obvi que la línia política de

governants derrotats. Un acudit d’allò més famós posa de manifest aquesta manca de neutralitat d’Al-

-dents d’Egipte, Nasir, Sadat i Mubarak que es troben a l’infern i es pregunten mútuament com van morir. Nasir diu: “enverinat”, Sadat; “assassinat” i Mubarak

poder disposar de desenes de càmeres per a la transmissió en directe, la cobertura constant de la multitud multiplicà l’esperit popular. El més im-portant de tot és que brindaren protecció a les

--

sevol repressió en contra dels manifestants s’hau-

en directe de centenars de milers de manifestants -

occidentals que durant anys havien donat suport

obligaren a canviar de política i donar suport als

El paper dels mitjans de comunicació socials9

panaràbigues durant la Primavera Àrab hauria es-

-fons mòbils. Els corresponsals dels principals canals de televisió van veure com de sobte se’ls prohibia

-

comunicació dins les seves fronteres. Els canals de televisió àrabs, preparats i acostumats a les típiques mesures dels governs àrabs, van oferir desenes de

i missatges de text des dels carrers, i varen crear webs ad-hoc per rebre enregistraments de vídeo gravats pels mateixos ciutadanans. Aquestes bom-bes de rellotgeria, que arribaven al moment i que es retransmetrien immediatament feien un doble servei als revolucionaris: oferien cobertura a petits i

la població, que d’aquesta manera sabia on hi havia

raó, si aquestes bombes de rellotgeria no s’haguessin -

comunicació social en aquestes revolucions hauria estat mínim. A causa de la pobresa i de les elevades taxes d’analfabetisme al món àrab, la difusió d’ordi-nadors i les xifres sobre l’ús d’Internet són baixes i

-

Encara que el nombre d’usuaris va ser modest,10 -

-municació de radiodifusió i la ciutadania. Els vídeos

9 Per a més informació sobre l’ús d’Internet en l’àmbit de l’activisme al món àrab abans de la Primavera Àrab, vegeu l’estudi

10 Les xifres sobre l’ús d’Internet al món àrab no són

creixement experimentat a arran de l’esclat de la Primavera


-ren el material base que després es retransmetria

fer ús amb llibertat absoluta. Les diverses variants

-omfessin. Cinc de les característiques principals són:

la gran capacitat de Facebook, Twitter11, YouTube i

mòbil, que va allò on els individus poden informar i cobrir els esdeveniments mentre es troben en mo-

-nes poden mantenir-se en contacte des del carrer i mentre es desplacen.

-es de control i vigilància gràcies a la seva capacitat

tradicionals, amb uns corresponsals que poden con-trolar fàcilment i a qui poden aplicar prohibicions, els

-ven les mesures de seguretat i vigilància de l’Estat i obtenien un clar avantatge tecnològic.12

social estan a l’abast de tothom i ofereixen una si-tuació sense precedents pel que fa a la cobertura immediata d’esdeveniments i situacions. Això va en

han d’escollir quin esdeveniment volen cobrir a cau-sa de la limitació de recursos i la complexitat d’im-plementació.

Compatibilitat : La mobilitat, la immediatesa i la -

11 Per a l’ús de Twitter al món àrab referiu-vos a l’estudi pioner “Opening Close Regimes: What Was the Role of Social

indiquen els informes, la resta de governs autoritaris a la regió àrab, com a tot arreu, estan invertint enormement en l’àmbit del

surveillance-starts-eyes-built

municació social sobre el terreny els ha convertit en -

televisió panaràbiques durant les revolucions àrabs

corresponsals tenien prohibit fer qualsevol retrans-missió.

Assequibilitat: A tot això, la principal eina de co--

amb càmera, un aparell que es troba a l’abast de la -

cobrir els esdeveniments.13

social al món àrab. Així, per petits que fossin els grups realment actius en aquest camp, en comparació amb la població total, els seus productes i la informació que emetien es multiplicaven per mil quan s’emetien

-

de comunicació han entrat en una nova fase. A Tu---

tenen punt de comparació amb el que eren durant

inclusió, ara atrauen a un públic nombrós. Les per-

-

el seu moment guanyaren multitud de seguidors a -

municació locals que existia en el passat. A tots els --

de comunicació panaràbics es troben en declivi. En

-nant ràpids senyals de mercats més saludables en

-

13 D’acord amb els resultats d’alguns estudis, al novembre del


comunicació lliures. Per primera vegada, en alguns realment la funció de “quart estat”, i serà més fàcil que es pugui desenvolupar una perspectiva real de “radiodifusió pública” a l’esfera pública.


El lloc dels serveis de radiodifusió públics en els processos de democratització dels països àrabs

Per Naomi SakrDirectora del Arab Media Centre, Universitat de Westminster

Qualsevol persona que parli dels ideals

comunicació i la participació política a la regió àrab s’enfrontarà a dos inconvenients immediats. Un d’ells és que la traducció literal a l’àrab de “servei públic de radiodifusió” no té connotacions importants in-herents al concepte com el pes electoral de l’opinió

-

el procés de redacció. L’altre és que els ciutadans

primera mà pel que fa al servei públic de radiodifu-sió a “casa seva”.

El servei públic de radiodifusió sorgí –amb l’aug-

de la pressió política clarament articulada al Regne

a béns públics i la difusió es considerés un servei -

mada i raonada” com a “part essencial del procés polític en una societat democràtica de masses”.1 A la

-

com passà amb el servei Marconi de radiodifusió

francesos en el seu esforç per lluitar contra la radio-2

A dia d’avui, la familiaritat àrab amb els organismes públics de radiodifusió Europea és el resultat dels seus departaments a l’exterior, que tradicionalment operaven sota una lògica diferent en la rendició de

Paddy Scannell, ‘Public service broadcasting: The history of

Understanding Television, Routledge 1990, pp 11-14.

2 Douglas Boyd, Broadcasting in the Arab World, Iowa State University Press, 1999.

comptes als serveis nacionals, i tenien una agenda política més orientada cap a l’exterior. Per tant, per la ciutadania àrab, que sovint encara ha de lluitar per

-

la recollida d’escombraries i l’opinió de la qual més aviat espanta els governs, la factibilitat d’aconseguir el que seria un “servei públic” en relació a la radiodi-fusió deu semblar una fet remot.

Una part integral de l’estructura políticaS’anomeni com s’anomeni, qualsevol tipus de radio-difusió que serveixi per a la deliberació pública col-lectiva lliure i oberta i que englobi tots els sectors de la societat i totes les parts d’un país, és un ele-

expressa un partidari, “les institucions i els processos de comunicació pública son en si mateixos una part central i integral de l’estructura i el procés polític”.3

sobretot si tenim en compte els reptes diaris dels recursos o la regulació i interpretació que limita i

durant generacions. No obstant això, una anàlisi de --

-cipals de la radiodifusió pública de la qual existeix un ampli acord entre els organismes internacionals als que pertanyen els estats àrabs és un pas enda-vant cap a l’establiment del balanç anual. La UNES-CO, que n’és l’organisme més important i conegut,

aquesta temàtica i enumerava quatre factors que

3 Nicholas Garnham, ‘The media and the public sphere’, in


-tema de radiodifusió pública està duent a terme el paper que se n’espera.4 Aquests quatre factors són:

-

-vés de la innovació i l’establiment d’estàndards de

qualsevol difusió controlada pel govern no pot com-plir aquests criteris. Així mateix, assenyala que la ra-

de servei públic, però que aquesta no reemplaça la “visió més àmplia i d’abast nacional” que presenta el servei públic de radiodifusió.5

Compromisos vinculats a lapertinença a organismes internacionals Els Estats membres de la UNESCO acordaren con-

-timent del servei de radiodifusió pública a nivell mundial quan s’aprovaren els pressuposts de la 32a

-

-me un altre nivell de compromís pel que fa als ele-ments de radiodifusió pública per part dels organis-mes de radiodifusió nacionals àrabs que pertanyen a

6 els membres de la UER estan oberts als organismes de radiodifusió fora del continent europeu. Actualment compta amb la

4 UNESCO, Public Service Broadcasting: A Best Practices

Paris, 2005, p 15.

5 Ibid. pp 15.

Europea de Radiodifusió es troba limitada a l’oestper una línia traçada cap a l’oest d’Islàndia i que baixa cap al centre de l’Oceà Atlàntic, segueix cap a l’est pel meridià 40° Est Greenwich i passa pel sud pel paral·lel 30º Nord. Alguns territoris que es troben

SNRT i la ràdio estatal i les emissores de televisió

Els membres de la UER es fan ressò de les ca-racterístiques del servei públic de radiodifusió pro-pugnades per la UNESCO. Cal que els membres proporcionin doncs, una programació “variada i equilibrada” de “caràcter i importància nacional”, que englobi tots els sectors de la població i que sigui accessible a “gairebé totes” les llars receptores de ràdio i televisió al país. També s’han de tractar els interessos especials i de les minories, independent-ment del seu cost, i una proporció substancial dels

-gats per l’emissora a expenses pròpies i sota el propi control editorial.7

de radiodifusió d’Europa de l’est i d’Europa central a -

tablí el servei públic de radiodifusió com a únic mo-del que de manera simultània podia proporcionar

“esperit d’innovació” i “extensa producció original”.8

-

servei públic de radiodifusió i trobar maneres d’imple-mentar-los, la obligació recau en governs i organismes de radiodifusió per la seva condició actual de membres de la UNESCO. La UER ofereix una llista raonablement

del 2011.

El creixent reconeixement dels vincles entre la uni-versalitat, la democràcia i la diversitat

tota la població no hem de parlar únicament de les tecnologies de recepció. Ser accessible també sig-

tots els ciutadans parlen i prestar atenció a les res-

estigui satisfet. La situació a la regió àrab encara no

i les mesures adoptades per millorar l’accessibilitat abans i durant l’any 2011. Pel que fa a la investigació

8 Council of Europe Working Document 10029,Gener


molt desiguals entre espectadors i oients.9 Durant el

creació de programes innovadors que tractessin les

L’estudi de grups focals posà de manifest que els es-

demanés la opinió sobre els programes de televisió10

que els organismes de radiodifusió poden dur a ter-me per millorar tant la seva relació amb el públic com la seva contribució a la democràcia.

Les emissores àrabs han estat retransmetent

El Marroc presentà un canal de televisió anome-

televisió controlada pel govern, però moltes de les persones que parlen aquest idioma també sintonit-

un tret tant destacat dins la radiodifusió àrab que es corre el risc de no comprendre el que aquest fet insinua sobre els inconvenients d’un accés parcial a aquest tipus de transmissió. Les dades recollides du-rant el primer semestre del 2010 per part d’Eutelsat

-

-

between-broadcasters, 17 de febrer del 2009

implica que part de la població es troba exclosa de la cobertura no governamental dels temes d’actuali-

-

el monopoli governamental de radiodifusió. D’altra banda, Egipte s’ha mantingut sense un marc legal ex-

comunicació no governamentals.11 Les vagues i im-

privats d’Egipte des de principis del 2000 no poden substituir un sistema de llicencies que establiria es-

està directament relacionat amb diverses maneres de promoure altres característiques del servei pú-blic de radiodifusió.

Existeixen preocupacions similars pel que fa a

de radio FM de la regió. Habib Belaid, cap de la ràdio

per la UNESCO a París al maig del 2011 que la seva radio tan sols arribava a la meitat de la població i que només era possible escoltar-la en FM al nord-est del país. Digué que la instal·lació de més transmissors FM era essencial per tal de satisfer la demanda de cobertura de les eleccions però que el cost de fer-ho era tant elevat que no seria viable.

El repte de convertir la falsa unitat del passat en una futura cohesió social

-diodifusió és l’antítesi dels principis defensats pels

--

tellite Charter, presentat als ministres d’informació àrabs a principis del 2008 però posteriorment aban-

-sió forçada de la diversitat i la diferencia, que havia esdevingut una norma de censura constant. En el

que “s’abstinguessin de retransmetre res que pogu-és contradir o posar en perill la solidaritat àrab” [7: paràgraf 3] o la “pau social, unitat nacional, ordre pú-blic o la correcció en general” [Article 4: paràgraf 5].

11 Per a més informació vegeu Toby Mendel’s report for Internews, Political and Media Transitions in Egypt, August 2011, pp 12-13.


Les implicacions d’aquestes restriccions a l’articulació de la diversitat en totes les seves formes es poden

-

social” o “critiqui principis i tradicions de la societat àrab”.12 Una preocupació similar per la manca de

-ons als continguts a les lleis de radiodifusió d’altres indrets, que inclou per exemple l’article 20 de la llei del 2002 establerta per la Comissió Audiovisual de

L’efecte de les imprecises restriccions globals so-bre qualsevol menció a la diversitat social i la seva importància pel que fa a la incitació a l’odi i la dis-

promogut una cobertura poc agressiva pel que fa

-

i cohesió, han aconseguit l’efecte contrari. Així, era possible que un veterà de l’exercit egipci entrevistat

-festants al centre d’el Caire el 9 d’octubre del 2011, descrivís l’incendi d’una església que va esdevenir el detonant de la manifestació com “un accident sense

13.

La UER estava tan preocupada pels informes dels presentadors de la ERTU que instaven els telespec-tadors a decantar-se pel bàndol dels militars a la manifestació del 9 d’octubre que, el president i el director general van escriure al president de l’ERTU per recordar-li que la pertinença a la UER “implicava un compromís amb una informació independent i imparcial al servei de tots els sectors de la població, incloent-hi les minories”.14

Evidentment la indignació provocada pel com-

una nova fase pel desenvolupament regional dels -

12 Aquestes frases s’han extret dels números 2 i 18 de la llista

html

Bloody Sunday”, Middle East Report Online, 13 d’octubre del

per expressar la seva ràbia davant la manipulació descarada del tractament dels incidents impor-tants des d’un únic bàndol. Però també semblava

els responsables de l’ERTU respectessin les obli-

UNESCO i la UER, aquestes obligacions inclouen el compliment de la Carta de Sevilla, emesa al

-ta de Sevilla, destinada a reforçar un “marc de res-pecte, tolerància i diàleg”, compromet als signants a respectar la pluralitat d’opinions, a demostrar

la presentació de fets i esdeveniments i a “abs-tenir-se de qualsevol tipus de desinformació per omissió”15. L’ERTU no és només un membre de

Líban, Líbia, Marroc, Palestina i Tunísia, sinó que fou un dels membres fundadors durant la reunió inaugural de la COPEAM que tingué lloc al Caire,

-tralitat de la diversitat com a condició sine qua non de la radiodifusió al servei de la democrà-cia es posen de manifest per una mancança en la

-

diversitat. La llei Libanesa de 1994 sobre els mit--

municació lligats a sectes i marginà l’emissora na-cional Télé-Liban, malgrat fos l’única cadena que en aquells moments es dirigia a tots els Libane-

o religiosa. A partir de llavors l’inestable situació econòmica de Télé-Liban va fer que la tasca de crear nous continguts no-sectaris passés a mans

-

-

de comunicació estatals només informaven des de la capital del país. Per exemple, a la Tunísia de Ben Ali només una fracció de les governacions tenia

-


cit que es va haver de suplir durant les eleccions de l’octubre del 2011. Després de la caiguda de

productors de televisió a favor del sistema públic

de tot Egipte, incloent-hi l’Alt Egipte i el Sinaí. Un altre aspecte de diversitat es troba en l’edat, el

-cies a les quals es representa i s’adreça.

Calia una certa prudència per salvaguardar la inde-pendència i el caràcter distintiuAdvocats, polítics i defensors de la llibertat dels

-difusió pública com a part dels processos de de-

tenien moltes visions per compartir amb els seus col·legues àrabs, i molts d’ells ho feren durant l’any 2011. No obstant això, hi ha dues recomanacions que s’han de tenir especialment en compte quan es parla d’un sistema de radiodifusió pública: la inde-

-salitat i la diversitat, aquestes característiques estan relacionades entre si. Una programació distintiva

d’aquests diners i les normatives de desemborsa-ment decideixen el grau d’autonomia de la tele-visió pública i la possibilitat o no dels directius de permetre’s el luxe d’assumir els riscos associats a la creativitat i la innovació.

servei públic de radiodifusió. El servei públic de ra-diodifusió no es tracta d’una operació minoritària orientada a proveir programes religiosos i culturals

-ment del sector comercial. Ans al contrari, una ca-

complert com per ser un “competidor potencial-ment poderós” de les emissores comercials.16 Així

que ha de portar a terme.17 La segona recomana-ció està relacionada amb el procés de formació del cos que interpretarà la llei de radiodifusió. L’expe-

17 Per a més informació sobre aquest tema vegeu Monroe Price and Marc Raboy, Public Service Broadcasting in Transition: A Documentary Reader, The Hague: Kluwer Law International, 2003, p 4.

-

mal interpretada per membres del consell que po-

públic.18 -

nismes públics de radiodifusió podria ser una idea inicialment atractiva pels partits polítics que guanyen les primeres eleccions després d’una dictadura. La democràcia, però, fa possible que un govern no sigui reelegit en les pròximes eleccions i precisament en aquest moment els legisladors que haguessin posat la difusió pública a la butxaca dels polítics governants

--

i la radiodifusió pública van de la mà en tant que

-nançament pel servei de radiodifusió pública durin

es converteixin en un partit de futbol polític. El sis-tema de rendició de comptes també requereix una

A canvi, s’hauria d’instaurar un sistema de recaptació

tant, la part propietària, pugui saber la despesa que genera.

Un precedent d’aquest sistema el trobem a

diners per la difusió pública a través d’un impost que s’afegeix a les factures d’electricitat. Els proble-mes sorgeixen quan el servei de radiodifusió rep menys diners dels que s’han recaptat. L’any 2009,

les factures d’electricitat19

endeutada, depenent de la publicitat i amb la ne-

watch-

19 El periodista Daoud Kuttab, “In the service of the


cessitat de reduir costos. Si el cap de l’emissora és nomenat pel primer ministre, com ho ha estat en el

acords pressupostaris és limitada.

Aspiracions compartides sense un nomcompartitLa supervisió democràtica d’un servei de radiodifu-

-cada amb els models autocràtics de govern que es

-ministrades pels governs o per empresaris particu-

comunicació com els professionals de la regió han demanat explícitament, tot i que no necessàriament l’han anomenat “servei de radiodifusió pública”. L’ar-

emesa per la Coalició Nacional d’Egipte per la Lli-

demanà l’acabament de la “monoactuació” dels mit--

me i la diversitat que són els “pilars de la fortalesa de la societat egípcia i de la unitat nacional”. S’exigí

seguretat. L’article número 8 de la declaració esmen---

i pressions polítiques i comercials.20 Al llarg dels anys, emissores comunitàries com ara Radio el-Balad, a

tot i la repressió a la que han estat sotmeses han seguit al servei del públic. Si el model del servei de radiodifusió pública ha de ser compartit i debatut

nou terme en àrab que posi als ciutadans al centre del concepte, que és on han de ser.

20 El text complet el trobareu a www.ncmf.info


SÍNTESI REGIONAL

Elaborada per Dima Dabbous-Sensenig a partir dels estudis nacionals

1. Introducció

2. Anàlisi del marc jurídic

3. Anàlisi de continguts3.1. Anàlisi de programació3.2. Anàlisi dels informatius televisius3.3. Anàlisi dels programes d’entrevistes i tertúlia

4. Avaluació des del punt de vista de la societat civilorganitzada

5. Conclusions


1. Introducció

visió plural, indepenent i que serveixi els interessos del públic, moltes ONGs i actors de la societat civil

del 2010, un ambiciós programa per avaluar el servei públic audiovisual.

i l’Observatori Mediterrani de la Comunicació

vuit socis nacionals, que són investigadors en l’àm-

-

El projecte té diversos objectius:-

diovisual que pugui tenir un paper destacat en el foment de la democràcia i la bona governança.

-

diferents comunitats del país a la televisió pública.-

ocupacions i interessos de minories i grups mar-ginats.

-ció i dades que puguin fomentar la implicació dels

d’expressió, el pluralisme i la democràcia.advocacy entre els

membres de la societat civil per tal d’enfortir els ideals democràtics.

panorama audiovisual i la creació d’autoritats de regulació independents.

-

en partenariat amb el CMF MENA, a Casablanca, el

cinc fases successives: Fase 1OMEC, que va tenir lloc a la Universitat Autònoma

-

Fase 2: monitorar i avaluar la missió pública dels mit-

període determinat de temps i elaborar vuit infor-mes nacionals. Fase 3a la fase 2 i redacció d’una síntesi regional detallada.Fase 4

societat civil i responsables de la presa de decisions. La trobada va permetre exposar els resultats dels estudis nacionals i formular les recomanacions als responsables de la presa de decisions.Fase 5: posada en marxa de debats públics sobre les conclusions de l’informe regional i de l’informe

pressió per millorar la qualitat de la missió del servei

-gral és proporcionar als membres de la societat civil la informació necessària que necessiten per tal de

pública i per pressionar de manera efectiva les auto--

al món àrab i assegurar-se que la televisió pública

una tele-


necessitats i els interessos de la població nacional, en tota la seva diversitat i components.

de l’estudi.

per al públic general.

-

públic. -

-veis públics audiovisuals amb la introducció de noves tecnologies de la informació i, sobretot, el pas a les emissions digitals.

-namentals i de la societat civil, i promoure’n les capa-

públics al seu país i proposar maneres de millorar-ne l’actuació.

Marc conceptual

seu compromís amb la missió de servei públic mit--

cions que refermen els preceptes del servei públic

diferents graus, d’aquests ideals1. La manca de regu-

part dels organismes de regulació corresponents

del servei públic audiovisual. Només es percep de

per demanar un millor servei públic a les televisions nacionals. Davant aquests múltiples factors, només un enfocament des de diferents nivells ens permetrà avaluar la prestació dels canals de televisió estatals del món àrab.

1 Declaració de Rabat, Declaració de Sanaa de 1999, Convenció per a la protecció i promoció de la diversitat en l’expressió cultural.

-

-

convencions internacionals2 .-

responguin de les seves accions comparant la seva producció real amb els requisits de les lleis sobre

-ten la quota de produccions nacionals o garanteixen la imparcialitat de les notícies pel que fa a diversos candidats en períodes d’eleccions. Aquest estudi es

general, no està prou desenvolupat per fer possible l’aplicació d’aquest tipus d’enfocament.

enormement d’un país a un altre. En efecte, aquest

audiovisuals, i també d’altres on les elits governants encara mantenen el monopoli estatal sobre els mit-

el sector audiovisual. Així, el present estudi està, en -

cada país, i oferir-los una diversitat de dades sobre

i constructives de pressió per millorar l’actuació dels

Metodologia

persones implicades a avaluar l’estat de la televisió pública en el món àrab, amb l’adopció d’un enfoca-ment multidimensional a llarg de tot el procés.

sector televisiu públic. Inclou tres nivells d’anàlisi complementaris:

2 Per a una visió general del servei públic audiovisual, veure Public Service Broadcasting: A Comparative

Legal Survey. 2nd Edition Revised and Update.


el servei públic audiovisual i les disposicions legals

quantitativa i qualitativa del contingut de notíci-es i programes d’entrevistes, i del tipus de pro-gramació de temporada programada de manera

3. La relació entre la televisió pública i la societat -

vistes sobre les expectatives i les opinions de di-versos membres de la societat civil pel que fa al rol

i relació amb aquest servei.

Esquema i estructura de l’estudi--

és entendre el marc normatiu existent amb els seus

quina mena de programes ofereix la televisió pública

o no els ideals relatius al servei públic consensuats

entrevistes detallades a membres actius clau de la societat civil per tal de documentar la seva valoració sobre l’actuació de la televisió pública al seu país.

Nivell 1: el marc normatiu i reguladorAquesta part consisteix en un mapatge de l’entorn legal i regulador per a les televisions públiques dels

d’una part essencial de l’anàlisi i n’és el punt de par-tida: sense una avaluació adequada de les lleis que

-siderant tant el rang legal dels textos com la seva im-

I, encara més important, l’anàlisi del marc norma-

exemple, al Marroc no només trobem lleis que re-

regulació responsable del monitoratge i la regulació Haute Autorité de la Communication

Audiovisuelle -

sota control estatal i no hi ha hagut cap intent seriós,

pesar de les revoltes a favor de la democràcia que actualment recorren el món àrab.

Nivell 2: anàlisis de contingutUn cop complementada la valoració del marc nor-

-

lleis que regulin o ofereixin un servei públic audiovi-

audiovisual públic” i “servei públic audiovisual”, una distinció conceptual que es farà evident a les conclu-

Per tal d’oferir una comprensió àmplia del contin-

de cada país, s’han tingut en compte tres etapes di-ferents però complementàries d’anàlisi del contingut televisiu:

-mació durant un període determinat de la tempo-

-

Els tres aspectes esmentats anteriorment d’anà---

tuació de la televisió nacional pública quant a la seva programació global. Tenint en compte les limitacions

tradicional, s’ha decidit, d’una banda, limitar el perío-de d’anàlisi de continguts i, de l’altra, ampliar l’anàlisi

i) Els telenotícies o informatius en hora punta, que

i tots els governs àrabs els consideren decisius per a la consolidació de la nació i el control, s’han inclòs a l’anàlisi. S’ha aplicat un enfocament quantitatiu a l’estu-di del contingut de les notícies per tal de comprovar la


--

ii) Tenint en compte les limitacions dels enfo-caments quantitatius a l’hora d’explicar el grau de

-

-ment popular i ideològic: els programes d’entrevistes

talk show -

-seguir una avaluació més completa dels continguts de la televisió pública.

iii) Finalment, com que som conscients que no es pot aconseguir una avaluació de l’actuació dels mit-

només en dos tipus de programes, hem inclòs un ter-cer nivell a l’anàlisi de contingut: l’estudi quantitatiu de tota la graella de programació durant un perío-de “normal” o “regular” de l’any. Així, es va selecci-onar una setmana normal de programació del maig

normal, l’oferta global d’un dia de la setmana deter-

setmana, almenys durant tota la temporada. Tenint

d’aquest apartat i convertir-les en percentatges que -

-

com s’espera d’un servei públic audiovisual. S’espera que aquesta avaluació proporcioni als activistes dels

civil interessats a promoure els ideals del SPA als seus -

enciació i grups de pressió.

Nivell 3: avaluació de la societat civil del SPA

d’entrevistes personals, amb un enfocament quali-tatiu, la percepció que membres clau de la societat civil tenen del paper i l’actuació de la seva televisió

i entrevistat diversos membres d’ONG, sindicats i altres sectors de la societat civil. Hi ha professionals

blocaires, sindicalistes i activistes que defensen els

“intern” crític i la visió poc habitual que ofereixen sobre el funcionament i l’actuació, però, sobretot, les mancances de la televisió pública al món àrab. Per descomptat, la seva avaluació no només ha re-forçat les principals descobertes d’aquest estudi

-als públics a la regió.


2. Anàlisi del marc jurídic

2.1. Introducció: objectiu de la secció, marc con-ceptual i metodologia

Aquesta secció ofereix una avaluació del marc re--

concretament, ofereix una visió analítica de com es

-gulació connexos.

àrabs que es centren tant en el marc regulador com

i qualitatius, són pràcticament inexistents. Els estudis que es centren en un d’aquests nivells o aspectes de l’anàlisi són més comuns, però no els que es fan tenint en compte més d’un país alhora. En conse-

-municació al món àrab en aquests estudis mai no és total o exhaustiva, sinó molt sovint descontextualit-

les lleis de comunicació àrabs sense examinar-ne el

El primer nivell d’anàlisi, lligat al marc regulador de la comunicació que existeix a cada país, es cen-tra en els textos legals disponibles que regulen el

de la democràcia i el pluralisme en una societat de-terminada. Parlem, per exemple, de l’establiment d’una autoritat reguladora, la creació d’un sistema

tal de servir a diversos grups socials, entre d’altres. Quan és possible, també es contempla una avaluació

de la gestió i operacions internes dels ens públics a càrrec de les emissores de TV. Aquesta perspec-

constitueix un pas necessari abans d’emprendre una

el món àrab, tenint en compte els efectes que la re-gulació i la gestió d’aquest sector poden tenir sobre els continguts.

Les bases d’anàlisi d’aquesta secció, i que li donen

-sions audiovisuals i el paper assignat a la missió de servei públic que té la televisió estatal.

--

ders, responsabilitats i nivell d’autonomia respecte el govern.

-fussió digital.

2.2. Lleis audiovisuals

2.2.1. Lleis per a la televisió pública

Algèria: El monopoli de l’Estat sobre les emissions, tant de ràdio com de televisió, ha estat assegurat

reforçat per la legislació successiva, incloent-hi la Llei -

Code de l’Information -cuments, delimita clarament la política de l’Estat respecte a la informació. El codi de 1982 estableix restriccions molt dures de la llibertat d’expressió. Per exemple, l’article 3, amb un enfocament contradic-


tori, estipula que el “dret de la informació s’exerceix lliurament dins els límits de la ideologia del país, els seus valors morals i la política d’orientació”. De ma-nera similar, les obligacions dels periodistes són més polítiques que professionals. L’article 35 diu que “Els periodistes han d’exercir la seva professió d’una ma-

de la revolució” i segons l’article 42, formen part de “l’acció militant que està en la mateixa línia que les opcions indicades en els textos de base del país”.

que va crear l’Établissement Public de Television

l’administració de la television dirigida per l’Estat, es-tipula que “la institució es troba sota la tutela del Mi-nisteri de la Informació”. A més de la ENTV, trobem canals públics, com ara Canal Algérie

El decret executiu del 7 d’abril del 1992 va re-

1

Egipte: Les emissions televisives van començar l’any

president Nasser tant a nivell nacional com a nivell internacional.2 The Egyptian Radio and Television

emissions de ràdio i televisió, es va establir l’any 1971 -

cada per última vegada per la Llei 223 de l’any 1989. L’ERTU es composa de diferents sectors, alguns dels quals inclouen la radio, la televisió, canals especialit-

d’altres. Es poden establir altres sectors d’acord amb les necessitats de l’empresa, en base a una decisió del Consell d’Administració de l’ERTU3.

Malgrat que la constitució egípcia garanteix, en

Iowa State University Press.

2011 de la pàgina web del centre de periodistes units, disponible

-

Jordània

va passar a ser regulada per la Llei n. 35 de l’any 2000 que va establir una institució pública anome-nada

-titució pública també està regulada per la Llei de comunicació audiovisual n. 71 de l’any 2002. D’acord amb l’article 3 de la llei 35 de l’any 2000, la institució pública és independent des d’un punt de vista tant

ser el cas que es dóna en la pràctica, com veurem a la secció 2.3.1.

El Líban: Abans de 1977, les emissions televisives es-taven limitades a dues cadenes, de propietat privada

hi havia televisió pública o estatal. El 1995, Télé Liban -

prés que s’aprovés la Llei Audiovisual n. 382 de l’any 1994 i que s’alliberés el sector. La llei n.382 del 1994

-nicació privats i tractava de regular les sol·licituds

requisits de contingut a les cadenes privades titu-

l’accés universal, com per exemple cobrir tot el ter--

onal i respectar la diversitat d’opinió i pluralisme. Els cahiers des charges, similars als plecs de condicions,

-tes de diferents programes, donaven instruccions a

-grames per a nens i els documentals, entre d’altres. És interessant destacar el fet que els requisits de

de la televisió pública, si bé els plecs de condicions, amb quotes relatives als tipus de programes, entre altes, només s’aplicaven en les cadenes privades. En

-


levisió privada del Líban estan des d’un punt de vista teòric i legal lligats a uns estàndards de contingut superiors que TL, que segueix operant en un buit, pendent d’un decret que en reguli el contingut.4

Marroc: La televisió pública del Marroc va comen-

sector audiovisual marroquí està regulat per la llei n. 77-03 del 2005, votada per unanimitat per les dues cambres parlamentàries el mes de novembre del 2004, i no va generar grans debats públics durant les deliberacions del Parlament. Aquesta llei va marcar

-tor. Se’n va promoure el text com a producte de “la voluntat reial”. El preàmbul estipula que la reforma del sector audiovisual “és un component bàsic del moviment de reforma general”, especialment en re-lació a “la consolidació dels valors de llibertat, plura-

-nitat i dels drets humans”, entre d’altres. El preàmbul

els valors de l’Islam, la monarquia constitucional i la importància de la unitat nacional d’una banda, i de l’altra, els principis universals lligats als drets humans internacionalment reconeguts. Reitera “la forta vo-luntat reial d’elaborar un camí democràtic del país consagrant el pluralisme, consolidant l’Estat de Dret i garantint l’exercici de la llibertat d’expressió i d’opi-nió amb un sentit de responsabilitat”. No obstant

informe, especialment el punt 2.3.2, la mateixa llei conté provisions que minen els principis de diversi-

-tegoria o modalitat d’operadors audiovisuals a més dels públics i els privats, anomenada radiodifussió comunitària, que correspon a una categoria interna-cionalment reconeguda d’emissions que serveix per conferir poder a les comunitats i cultures locals, però que cap de les lleis audiovisuals àrabs estudiades en aquest informe esmenta o inclou explícitament.

Les tres cadenes públiques de televisió al Mar-roc són: Société Nationale des Radios et Télévisions

la Société d’Etudes et de Réalisations Audiovisuelles

per promoure ‘la Diversitat Cultural: Política Europea de Cultura

industria audiovisual i diversitat cultural, publicats pel Consell

desembre del 2002.

privada que va passar a ser pública l’any 2009.

Palestina: Fins l’arribada de Palestine TV l’any 1994,

la televisió israeliana, que emet informatius en àrab

pretenia formar l’opinió pública palestina a través de butlletins informatius i alguns programes més en àrab. Malgrat l’opinió comuna entre la població pa-lestina que la programació de la televisió israeliana estava controlada pels serveis secrets d’Israel, un

notícies locals de manera regular que atreien els es--

veure als territoris ocupats. Tot i així, aquests canals -

televisió israeliana era la font principal d’informació per als palestins que vivien en els territoris ocupats

d’Anglaterra per atreure l’atenció dels espectadors

-tre un decret per a la creació de Palestine TV. Les

-

lloc el mes d’abril del 1999 i van continuar durant els

que va estar completament desenvolupat i va passar

-siu per informar sobre els abusos comesos per part dels israelians, que el 20 de novembre del 2000, els avions israelians van atacar els llocs d’emissió i van destruir completament les instal·lacions. Les emissi-ons es van reprendre al cap de poc temps, després de la fusió dels serveis terrestres i els serveis per

-davant PTV.

Fins l’any 2010, amb l’excepció de les disposicions generals relacionades amb la llibertat d’expressió del Codi Penal, la Llei de Premsa i la Llei Bàsica pales-tina del 2001, no va haver-hi cap legislació que es


aleshores, tot depenia en gran part de les decisions -

carregaven d’aquestes emissores i aquests canals. Aquesta manca de marc regulador va comportar baralles entre els operadors i acusacions de corrup-ció dins l’administració. Segons el director general de la televisió i la radio públiques, el Sr. Yasser Abed

-

o administratiu”5. És més, durant aquest període, les

estaven garantides, malgrat les disposicions contràri-

La situació es va deteriorar especialment durant -

-

La manca de regulació va durar diversos anys, mal-grat el fet que els operadors de televisió, tant terres-

-ne TV i depenien administrativament del president

que es va reservar el dret de crear les polítiques,

palestines. Es tractava els empleats com empleats

de la seva feina, treballaven per un salari mínim que afectava negativament el seu compromís amb la fei-na i la seva dedicació6. Les condicions laborals eren tan poc atraients que molts dels empleats van deci-

7.

va introduir el Decret Presidencial del 9 de març que

els seus deures i les seves responsabilitats. El decret

5 Veure article en àrab titulat “Consens per exigir que el

de radio i televisió”, disponible a

comunicat personal, 11 de febrer del 2011.

7 Al-hay’a al-falistiniyya almustakilla lihuquq al muwaten, “television falestine wa qanat falestine al-fada’iyya: alidara wat-

especials, Palestina: Maig del 2003.

-gir la ràdio i la televisió palestina de l’Estat “al-hay’a

, també anomenada “al hay’a”l’Autoritat Palestina i gaudeix d’un “estatus adminis-

el decret.

Síria: Des dels seus inicis, Syrian TV ha funcionat per un nombre de principis generals estipulats en

responsable de dirigir la televisió i la ràdio propietat

ordres administratives que adquireixen l’estatus de reglament intern emeses pel Ministeri d’Informació i el director de al mudiryya al amma.

Recentment, l’any 2010, es va emetre el decret

anomenats simplement hay’a -

-cer i administratiu”, d’acord amb l’article 2 de la llei.

Actualment, hi ha moltes emissores dirigides per l’Estat a Síria: al-Oula al-Thania

al- Fada’iyya as-souryya

al-Taalimyyaal-Ikhbaryya as-sourrya

autoritats sirianes, poc després de la seva posada en marxa, va demostrar ser un altre portaveu del Govern8.

Tunísia-

ovisuals a Tunísia han estat regulats per la Llei de

segons aquest nou canal de televisió, donar gràcies a Déu per

contra del Govern. En un altre exemple, alguns ciberactivistes van intentar demostrar que algunes de les persones que el canal

havia escollit cuidadosament per difondre la postura del Govern,


9. D’acord amb els articles 48, 50 i 51 de la Llei de

Telecomunicacions, totes les emissions i activitats de

sota el control dels ministres de Telecomunicació, de Defensa Nacional i de l’Interior. D’aquesta ma-

implica que deixi d’estar sota control de l’Estat ni

Des de la seva creació l’any 1957, l’entitat cone-guda com a Radiodiffusion-Télévision Tunisienne

Établissement de la Radiodiffusion-Télévision Tunisi-enne país. Després de l’aprovació de la Llei n. 2007-33 del

La primera supervisa les emissions de la televisió tu-

-

convertir en una institució pública de “caràcter no ad-ministratiu” sota la tutela del ministre de comunicació.

dues televisions públiques: la cadena nacional Tunisie 7 i Tunisie Canal 21.

2.2.2. Lleis per a televisions privades

Egipte: Les emissions privades són un fenomen re-lativament nou a Egipte que es remunta a la darrera

ràdio i la televisió d’acord amb la Carta de l’ERTU que fa que l’ERTU sigui l’única entitat que pot ser propietària d’una emissora de ràdio o d’una cadena

“obstacles legals”, Egipte va convertir la seva Media

controlada per l’Autoritat General de les Inversions

que l’entitat responsable de regular les cadenes pri-

cpresse1000.html

-

-

-ció de l’aparell de seguretat de l’Estat.

Jordània: La llei nº 71 del 2002 regula el sector au-

-

no han començat a emetre. Els altres 22 canals per

-ra no ha començat a emetre. Cal senyalar que les

-tins d’informació, malgrat que no hi ha res en la Llei Audiovisual que ho prohibeixi. Només existeix un operador per cable, la and Internet services

-cions del sector.

El Líban: Tot i que les primeres emissions de la tele-visió privada al Líban daten de 1959, no va haver-hi

l’any 1994, data d’entrada en vigor de la Llei Audio-visual n. 382 de 1994. Aquesta llei, que va liberalit-

l’estat sobre les ones i va ser de fet la primera en fer-ho en el món àrab i va regular l’activitat de to-tes les ràdios i televisions públiques i privades. Com

emissores de ràdio per via terrestre privades van -

gueix funcionant.

Marroc: La llei n. 77-03 del 2005 regula tot tipus -

disposicions que limiten la concentració de propi-

-


-

-sores de ràdio privades, algunes de les quals fun-cionen per tema i d’altres per regió. Per contra,

privada o emissora de ràdio de temàtica general.

a ser pública quan l’operador privat va haver de fer

Palestina: La proliferació de les ràdios i televisions privades és un tret característic del panorama au-diovisual als territoris palestins, que s’afegeix a la rà-dio i televisió pública, malgrat la recent introducció d’emissions audiovisuals al país. Des de la creació del Ministeri d’Informació palestí l’any 1993, s’han conce-

i de ràdio per via terrestre. Actualment, 31 cadenes

aquestes cadenes només cobreixen una part limita--

-

-mas n’és un dels propietaris, i que va començar a

Síria: No hi havia cap llei que regulés la televisió pri-

-

premsa, entre d’altres, però que encara no s’ha apli-cat10. També, molt recentment, es va fer la primera llei que regula els partits a Síria a través del decret n. 100 de l’agost del 2011. En aquest cas, la llei tampoc

10 El consell nacional audiovisual sirià es va establir a través

funcionar.htm

segueix tenint el control a Síria. -

però no s’aplicava a les emissions de ràdio i televisió ni a Internet. El decret legislatiu n. 10 del 2002 regula les emissores de ràdio privades i comercials, sense centrar-se en les cadenes de televisió. No obstant això, d’acord amb l’article 3 del decret n. 40 del

al-mu’assasa al’amma lil mana-tek alhurrainversió en l’administració i el desenvolupament de

--

na de televisió a Síria, Dunya TV. No opera d’acord -

ció, sinó que funciona segons la llei reguladora de la

Ministeri d’Economia. Dit d’altra manera, el ministre

de televisió privat.

Tunísia: El 13 de febrer del 2004, el públic tunisià va saber, a través de la premsa, que es creava la prime-ra cadena de televisió terrestre privada de Tunísia, Hannibal TV, que va començar a emetre l’any 2005; seguida el 2008 per una segona emissora privada, Nessma TV. El públic tunisià no va saber com s’inici-

bases sobre les quals es processaven aquestes sol-

de Radio Carthage, que havia presentat la seva sol-

del Ministeri. El sol·licitant, en Zied El Heni, va pre-sentar una queixa el mes de març del 2004 davant el Tribunal Administratiu al·legant “abús de poder

Rachid Khechana, membre de l’oposició política, va presentar una queixa similar al Ministeri de Teleco-municacions el 17 de març del 2004. Segueix a la espera d’una resposta per part del Ministeri. El cas

presentar una sol·licitud per a una ràdio cultural i

Ministeri el va informar de que la seva sol·licitud ha-


-cat, tot i que no hi ha cap text legal que estipuli que

-

tunisians no només no estan informats respecte a

-radors estrangers i nacionals sembla fer-se segons el criteri polític, és a dir, la postura del sol·licitant

-

controlada per l’Estat, que ha fet pocs atorgaments

2.3. Estatus de les emissores públiques (estatals)

2.3.1. Estructura, gestió i responsabilitat

Algèria: El decret del 2 abril del 1991 va conver-tir l’ENTV en una institució amb caràcter comercial sota “la tutela de l’autoritat designada per part del

-rector general de l’establiment.

-

1991, els cahiers des charges

aquell moment un pas cap a menys control de l’Estat, -

rents de pensament i opinió i el respecte del principi -

cia i recomanacions del Conseil Supérieur de l’Infor-mation

suspendre totes les activitats establertes d’acord amb -

tre els operadors públics al control estatal. El febrer del 2011, probablement en resposta a

la onada de protestes públiques i peticions de més

àrab, es va anunciar que s’estava discutint “un nou

-Cabinet -

-tat cap seguiment seriós.

Egipte: La formació i el procés per ser membre del Consell d’Administració de l’ERTU es regeix per di-verses lleis. D’acord amb la llei 23 del 1989 i l’es-mentat article 4 de la llei 13 del 1979 que estipula la creació d’un Consell d’Administració per al’ERTU, el Ministeri d’Informació supervisa l’ERTU i fa un se-

augmentar el control de l’ERTU i el seu consell per part del Ministre d’Informació fent que qualsevol de-cisió presa pel consell no tingués cap efecte a menys que l’aprovés el ministre. L’article 5, que tracta els

l’ERTU, dóna al President d’Egipte el poder per de-signar, amb la recomanació del Primer Ministre, el President del consell, i per determinar la durada del

mateix article detalla que els membres del consell

àmbits laborals. Pel que fa a l’esmena de la Carta de l’ERTU, el Primer Ministre emet el decret que es-

durada dels seus mandats. El Ministeri d’Informació designa els presidents de diversos sectors de l’ER-TU que també són antics membres del consell de

de l’ERTU, trobem el desenvolupament de les polí-tiques generals de l’emissora, incloent-hi el seu codi

executar aquestes polítiques i l’aprovació de la pro-gramació general i de l’ús de continguts estrangers

Quant a la formació del personal, la Carta de -

toritat per instaurar centres de formació per pre-parar personal i desenvolupar les seves habilitats

aquest estudi van indicar insatisfacció amb el tipus

gran part és teòrica i no està orientada cap a la mi-llora dels resultats de producció.

Jordània: El Consell de Ministres té la prerrogativa d’emetre estatuts interns que regulin els assumptes


de 9 membres designats pel Consell de Ministres, en base a una recomanació del Primer Ministre. A més,

ministres, també és designat pel Consell de Minis-tres en base a una recomanació del Primer Ministre. Totes aquestes dessignacions han de ser aprovades

El mandat del president del consell pot ser re-vocat pel Consell de Ministres en base a una re-

-cia la institució pública que presideix, depenguin del govern i no en siguin independents. La contractació

transparent.

El Líban:

la seva gestió designant la meitat dels membres del consell d’administració, inclòs el president del con-sell. L’any 1995, Télé Liban va passar a ser totalment propietat de l’Estat. Basant-se en l’article 41 de la llei audiovisual de 1994 que instava el govern a reorga-

legal. Segons aquest últim decret, ara el consell d’ad-ministració hauria d’estar format per dos membres

designats per decret del Consell de Ministres a par-tir de la recomanació del Ministeri d’Informació. El president del consell també exerceix com a director

-dat dels membres del consell i la seva remuneració

decisió del Consell de Ministres. El ministre de la In-formació representa totes les accions de TL propie-tat de l’Estat i no pot transferir aquesta prerrogativa a ningú altre. Les seves decisions relacionades amb aquestes accions han de ser aprovades pel Consell de Ministres.

En el moment de redactar aquest informe, una ---

confessions religioses i la necessitat de representar

-tració va expirar l’any 2001 i no s’ha designat cap consell nou a causa de les disputes religioses. El Con-

que designa membres “lleials” que estan obligats a

en qualsevol moment sense que el Consell de Minis-

totes les designacions de Télé Liban es fan d’acord amb les consideracions polítiques i religioses i les

suport polític i religiós es tingui, més oportunitats es tindran de ser contractats a Télé Liban.

Des d’una perspectiva legal, Télé Liban és una societat de responsabilitat limitada sota la custòdia del Ministeri d’Informació que no obstant això, no pot interferir en la seva activitat quotidiana. El Pre-

ordres del Ministeri d’Informació, a menys que esti-

altres paraules, en teoria, el Consell d’administració, té poca limitació de poder i pot funcionar de mane-ra bastant independent, excepte quan el Consell de Ministres, representat pel Ministeri d’Informació, pren les decisions. Caldria tornar a recordar que aquesta

del Consell de Ministres11.

Marroc:l’autoritat reguladora de la comunicació audiovisual Haute Autorité de la Communication Audiovisu-

elle,

crear una corporació responsable de les emissions públiques12 . Aquest hòlding hauria de gestionar un nombre ampli d’activitats, com la televisió, la ràdio, la producció, les emissions, la publicitat, el màrqueting, entre d’altres. Per tal d’establir el control sobre la

Beirut: Dar an-nahar lil nashr.

recomanació del CSCA presentada al Rei en relació a la reestructuració del sector públic audiovisual.


gestió, el Rei va designar un director comú general per a les dues empreses. Amb aquesta fusió o siner-gia, es creia que les dues empreses incrementarien

-bla que aquestes reformes d’estructura no van asso-

per a aquest sector públic.

membres, 10 dels quals representen diferents mi-nisteris i administracions públiques amb un presi-dent designat pel govern. Els altres dos integrants són membres interns votats pels empleats. A més,

-latives al personal i la gestió dels Recursos Humans

principalment entre la gestió i els empleats. - 2M SOREAD: El Consell d’Administració es com-posa de 8 membres, dels quals només un repre-senta el personal sense poder de vot i té l’estatus d’observador. Els altres es divideixen de la manera

-tants del Ministeri d’Economia, dos representants del Ministeri de les Comunicacions, el president

representant del Omnium Nord Africain, un im-

El predomini dels funcionaris públics en ambdós consells és problemàtic i pot afectar negativament

que sigui més probable que satisfaci els interessos del govern que no els del públic.

Quant a la formació del personal, es fa a l’SNRT, amb un pressupost reservat per a aquest propòsit, en base a la convicció que les tasques a

-

tallers de formació oferir basant-se en les neces-

52 de la llei descriuen el mecanisme per formar i

llei especial que reguli la contractació de personal, tot i que el seu consell d’administració va donar re-comanacions en aquest sentit en la reunió del 14 de

estan sotmesos a la llei laboral general.

Palestina: El decret presidencial del 9 de març del 2010 exigia la creació d’un Consell d’Administració per a -tiniyya al-hay’a, la institució pública que està al

entre d’altres, el deure de gestionar tots els aspectes hay’a, i de decidir

sobre les polítiques generals i els estatuts interns.El mateix decret també exigeix la creació d’un

Consell Assessor, els membres del qual són gent que exerceixen activitats en diferents àmbits, com l’intel-

entre d’altres. No obstant això, aquest segon Con-sell no té poder executiu i el seu paper és estricta-ment consultiu respecte el Consell d’Administració o el President de l’Autoritat Palestina. Per contra, el Consell d’Administració rep àmplies prerrogatives i

d’aquestes dues funcions, és ad ir, s’haurien d’haver al-hay’a, mentre que

-trius i les polítiques generals de Palestine TV a un consell separat de al-hay’a.

El decret estableix que el nombre de membres del Consell d’Administració ha d’estar entre 9 i 13,

quantitat. A més, el criteri per ser membre no reque--

els mateixos criteris que qualsevol ciutadà civil, com per exemple no estar condemnat per un crim, tenir la ciutadania palestina, no tenir antecedents per mala conducta, entre d’altres. El nomenament del primer Consell d’Administració no va respectar la disposició

dos més del límit legal, i per a un període d’un any re-novable, en lloc de quatre anys renovables establerts per llei. Això es va fer amb l’aprovació del President de Palestina sense esmenar el decret presidencial del 9 de març del 2010. D’aquesta manera, des d’un punt de vista estrictament legal, es podria dir que el

decisió del president no equival a un decret presiden-cial. Quant al president del consell, també conegut

mushref aammel treball de al-hay’a, així com la seva gestió, i dur a terme tasques demanades per part del President de


El president del Consell és designat pel President -

més el president del Consell, sinó també tots els seus

-

a la imparcialitat de qui dirigeixi Palestine TV. El decret del 9 de març del 2010 també permet que el Pre-sident de l’Autoritat Palestina cessi els membres del

-al-hay’a de

manera independent i aplicar les polítiques de servei al públic palestí.

Un altre punt feble de la gestió i l’estructura de l’ens públic audiovisual al-hay’a, és el fet que el de-

-

llei dóna per suposat que la mateixa persona ocupa

celebrin noves eleccions presidencials i s’esculli un nou president de l’AP que no sigui al mateix temps el president de l’OAP, aquest nou president no pot ser el cap de al-hay’a, malgrat el fet que la persona que va signar el decret creador de al-hay’a no és altra que l’actual President de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas. Això és especialment problemàtic,

l’Autoritat Palestina i no de l’OAP i el decret forma part de les lleis nacionals i no de les lleis de l’OAP.

al-hay’a està compro-mesa per partida doble. En primer lloc, pel fet que el seu funcionament i la seva activitat depenen del

del President, però només quan aquest és també el cap de l’OAP, la qual cosa el fa dependre d’un únic partit polític i no d’un president públicament elegit o dels 132 membres del poder legislatiu.

De fet, al-hay’aPalestina en més d’una manera. Per començar, d’acord amb l’article 2 del decret n. 2 del 2010, al-hay’a està

--

mushref aamml’article 15, estipula que el President és qui emet totes les regles i normes relatives a l’aplicació del decret.

caldrà un decret presidencial, fet que comporta que el President sigui l’última instància respecte el con-trol de l’ens públic. Al contrari, una disposició segons la qual el Parlament fos el responsable d’aprovar els estatuts de al-hay’ade la gestió de l’audiovisual públic13. Tot i que en el moment de signar el decret no existia cap òrgan le-gislatiu, aquesta disposició hauria, com a mínim, do-

Malgrat els punts febles, el fet de crear un Consell d’Administració en al-hay’a i per si mateixa, pot ser vist com una millora si es compara amb la situació

-ació, Palestine TV no està dirigida per una sola per-

a un cert punt, això pot reduir l’abast de les interfe-

tractaven Palestine TV com si fos la televisió privada

Tal com va declarar el 14 de maig del 2010 el

segueix el Decret Presidencial és una nova etapa i avui ens hem embarcat en un nou repte, com és

-gir aquesta institució com a institució pública, amb

diversitat”. També va afegir que la televisió és una institució independent i que no seria el portaveu del govern14. De fet, després de la creació del Consell d’Administració, va haver-hi una millora notable del contingut de Palestine TV respecte al pluralisme i la diversitat dels punts de vista, i una reducció de la

que alguns membres de l’OAP van demanar la des-titució del supervisor general de Palestine TV, Yasser Abed Rabbo, sota el pretext que havia intentat ex-cloure l’OAP de Palestine TV.

Síria: Des del mes de gener del 2010, a al-hay’a al-hay’a -

13 Imad al-Asfar, director de programació de Palestine TV, comunicat personal, 11 de febrer del 2011.

14 Veure text complet de l’article titulat “A partir d’ara, la televisió palestina no serà un portaveu del govern”, disponible a

html


a les ràdios i cadenes de televisió dirigides per l’Estat,

al-mudiryyat al amma lil televisi-on i al-mudiryyat al-amma lil itha’anou òrgan administratiu no ha tingut un marc legal o estatuts interns que regulin la seva activitat. A més,

dirigida per un nombre de principis generals citats en el decret que va establir mudiryya al amma lil

administratives que van adquirir el nivell d’estatuts interns i que van ser redactats entre el Ministeri d’In-formació i el director del al mudiryya al amma. Dit

-racterística de la gestió i la activitat de Syrian TV, si-

com veurem en altres àmbits d’anàlisi. Tot i que les actuals converses que s’estan duent a terme sobre

al-hay’aactivitat segueix estant sota el control del Ministre

estipula que els estatuts interns de al-’hay’a s’emeten en base a una decisió del Ministre.

de al-hay’a, és encapçalada per un Consell d’Admi-nistració de 14 membres presidit pel propi Ministre

més un membre representa el Ministeri de Teleco-municacions i un altre el Ministeri d’Economia. En re-

del govern, principalment a través del Ministeri d’In-formació. Aquest ministre també presideix el Consell Assessor que inclou, a més del director general de al-hay’a, cinc experts en aquest àmbit. Per resumir, l’estructura de gestió de al-hay’a no garanteix la seva

no hi ha cap departament de recursos humans a

humans es tracten en base a practiques administra-

des dels inicis de la televisió i que han adquirit la força d’una llei.

Tampoc no hi ha formació ni tallers per al perso-nal de Syrian TV. En canvi, el Ministeri d’Informació

convida a empleats de al-hay’a, incloent-hi alguns de Syrian TV, tenint en compte que tots són empleats del govern. La nova llei de l’any 2010, que va establir al-hay’a, estipula al paràgraf 8 de l’article 3b l’establi-

concretat.

Tunísia:

pública anomenada Télévision Tunisienne “sota la tutela del ministeri encarregat de la comunicació”

Télévision Tunisienne a un consell d’administració amb un president designat per part del Ministeri de

membres que provenen del sector públic i també designats pel Ministeri de Comunicació. Vuit dels membres representen diversos ministeris i els altres

president “totes les prerrogatives necessàries que li permetessin dirigir la televisió tunisiana de confor-

la institució, fa un seguiment de la gestió i de les ac-tivitats quotidianes, aprova els programes, té accés a les deliberacions del consell a més de controlar la contractació i de pagar els augments de sou i les

2.3.1.2. Finançament

Algèria: -

-cursos públics, i una tercera és provinent de les ta-xes que paguen els ciutadans a través de la factura

--

gueix sent mínim si es compara amb altres cadenes

l’any 2004, el pressupost de l’ENTV de 1998 era un

---

Mentre que l’ENTV fa propaganda de l’Estat als informatius i la programació política, l’aspecte co-


mercial de l’ENTV ha afectat greument la seva missió de servei públic, és a dir, la promoció de la cultura i

MBC, i TF1, l’ENTV va començar a dependre de ma-

importades i de l’emissió de partits de futbol, en detriment de la promoció de les produccions na-cionals15. Per exemple, per a la Copa del Món de l’any 2010, la televisió pública algeriana va ser l’única televisió àrab que va comprar el dret exclusiu de re-transmetre els partits en directe, fet que va suposar un gran cost nacional a aquest operador.

Egipte:

18 estipula que l’ERTU té un pressupost anual inde-pendent derivat d’un decret del President de la Re-pública. Segons l’article 20, els ingressos de l’ERTU

llei, fons assignats per l’Estat, subsidis i subvencions,

de la Unió.Més concretament, l’article 24 determina que el

govern decidirà cada any l’import que s’assignarà a la Unió i el dipositarà en el compte de la Unió del Banc Central d’Egipte. Tenint en compte que part del pressupost anual de l’ERTU, així com els salaris i les compensacions de tots els membres del Consell

del Govern, podem dir efectivament que cap enti-

-çament inclouen, tot i que s’hi limiten, la publicitat i

televisió. Cal remarcar que el pressupost de l’ERTU no es fa púlic.

Jordània: El Consell de Ministres aprova el pressupost

-onal i anual del govern aprovat pel Parlament.

La institució també necessita l’aprovació del Con-sell de Ministres quan accepta donacions. A més, el Consell de Ministres decideix sobre la taxa que s’ha

-

-

i reptes”. Alger : Casbah Editions.

micili, per “ser propietaris d’un aparell de televisió”.

18,7 milions d’euros. Era el mateix import assignat l’any 2009 tenint en compte que l’Estat només pot assignar 1,5 milions d’euros per any amb les taxes

--

l’assignació del pressupost per part del Consell de Ministres16

-reix aquesta institució pública, com producció, engi-nyeria i serveis administratius i els ingressos generats per la venta de diversos programes de televisió i in-versions, entre d’altres.

200 treballadors autònoms, segons l’antic gerent ge---

peses d’activitats bàsiques, segons el ministre d’Estat 17.

El Líban: Un informe aprovat pel Consell de Minis-

endeutada amb el sector públic i privat. L’informe també va mostrar que, entre l’any 1990 i l’any 2007, l’Estat va contribuir amb 123 mil milions de lliures libaneses, uns 82.000.000 $, en salaris i costos d’ex-plotació. A més, des del 1978, l’Estat ha augmentat el capital de l’empresa en 83 mil milions de lliures li-baneses, és a dir, uns 55.333.333 $. Segons l’informe, tot i que es va assumir gran part de l’endeutament amb el sector privat, encara hi havia 7 milions de dòlars de deute amb el sector privat pendents de pagament18.

Amb tot això, resulta obvi que actualment, TL -

tribució de l’Estat. L’Estat també assigna 300.000

ministre d’informació, Saleh Al-Kallab, nomenat gestor general I

17 Veure tot l’article en àrab publicat el 21 de maig del 2011

d’Informació sobre la situació de TL.


cobrir algunes de les despeses de TL, com a part del pressupost del Ministeri d’Informació i no d’un pres-

dels altres operadors privats del país19. El febrer del 2001, el Consell de Ministres va decidir precipita-dament aturar l’activitat de TL i acomiadar tots els

-nancer de TL es va exacerbar en gran mesura pel fet que TL patís un excedent d’empleats, que supe-

-pleats acomiadats només van servir per afegir-les a

tancar TL es va anul·lar poc després, el 25 de maig del mateix any, menys de tres mesos després d’ha-ver-la pres, i va coincidir amb el dia de celebració

tancament temporal va permetre al govern reduir la càrrega de TL. Només es va tornar a contractar 200 empleats per un salari més baix i sense cap dels privilegis dels quals gaudien els empleats anteriors,

-cials, entre d’altres.

Les noves condicions laborals van fer que el sin-dicat dels nous empleats de TL amenacés en repeti-des ocasions a l’administració amb vagues, a menys que s’aprovessin nous estatuts interns per garantir els drets dels treballadors. Després d’anunciar-se una vaga el 12 de gener del 2009, el Ministre d’In-formació d’aquell moment, Tarek Mitri, va prometre examinar les peticions del sindicat i es va arribar a un acord20. Encara que no es van resoldre totes les

Actualment, el sindicat està buscant maneres de ga-

per a estudis universitaris, per tal que els empleats de TL puguin gaudir dels mateixos drets en aquets aspecte que els empleats d’altres sectors públics21.

Marroc: L’operador públic marroquí és un sistema hí-

-rega com a part de la factura de la llum i de l’aigua de

-

19 Aquetes dades van ser citades per en Wassef Awada,

pressupost per part del Govern, els ingressos de la publicitat i els de la venta de programes.

El 31 de desembre del 2007, l’Estat va adquirir el ---

que l’any 2007 van arribar a un total de 1.120 milions

l’Estat i els importants ingressos de la publicitat, l’es-22 .

Palestina: Segons el decret del 9 de març del 2010, al-hay’a -

-trativa el seu pressupost forma part del pressupost general de l’Estat. També es tenen en compte altres fonts d’ingressos, com les donacions i els ingressos

-ment provinent del despatx del President de l’Autori-

del pressupost anual per a PTV. No obstant això, les estadístiques publicades en un informe d’una ONG pels drets humans de Palestina va indicar que entre el 2001 i el 2003, el pressupost anual era al voltant dels 10 milions de dòlars, un terç del qual es destinava per cobrir els salaris23. No hi ha ingressos provinents de

només anuncis de servei públic d’ONG nacionals.

Síria:TV prové del pressupost anual de l’Estat, una part del qual s’assigna a hay’a al-amma, basant-se en una decisió del Ministre d’Informació i després de que hagi estat aprovat per part del Ministre de Finan-

hay’a al-amma equivalia a 87 milions d’euros i la part de STV, al 2009, va estar al voltant dels 9,5 milions

l’assignació detallada d’aquests recursos. Altres fons

de la programació i de les donacions.


Tunísia:

la televisió públiques. S’imposen taxes als ciutadans -

la a partir del consum. L’article 5 de la llei n. 2007-33 enumera les diverses fonts d’ingressos per al sector públic audiovisual, com ara els préstecs, les donacions, els subsidis de l’Estat, entre d’altres.

Jordània:

-formació relativa a la seva activitat interna i la seva gestió no està disponible per al públic. Fins i tot la pàgina web no disposa de la informació més bàsica com la graella de programació de la temporada. En canvi, com és el cas per a qualsevol institució go-

ser sotmesa a escrutini pel Parlament. En teoria, el

Ministres per les decisions preses per l’administració

El Líban: Fins ara, hi ha molts punts febles en la ges-tió de Télé Liban. El Consell d’Administració reté el poder exclusiu de decisió sobre remuneracions i promocions, sense cap consulta als responsables o

un organigrama i una política salarial. La manca de delimitació de les responsabilitats als llocs de tre-ball ha creat un solapament de tasques i friccions entre els empleats. Potser l’article 10 dels estatuts

-tiques que no s’han resolt. Segons aquest article, es promocionen els empleats segons el “criteri decidit pel consell”. Aquests criteris no només no són clars i desconeguts, sinó que no hi ha cap garantia que

-tar oberts a la interpretació que en faci el Consell. L’article 4 és un altre article problemàtic, segons el qual no es pot ocupar un càrrec nou a menys que hi hagi una vacant i un pressupost especial que hi es-tigui assignat. Realment, aquest article limita la con-

-vació del pressupost que se li assigni, la qual cosa és difícil d’aconseguir tenint en compte la complicada

-tiva de la gestió, la restricció de la contractació és

del 2011 relacionada amb l’excés de contractació24.Posteriorment, com a resultat de la nova política de contractació a TL del Govern, els gestors han re-corregut als treballadors per contractes o autònoms free lance

es poden trencar fàcilment, la qual cosa fa que la situació de molts treballadors amb contracte sigui precària.

Marroc: Els Cahiers des Charges de les dues cade-

-gramació. Aquests informes no només han de ser

aquests articles, els informes han de proporcionar “tota la informació necessària sobre el nombre de programes emesos, el volum d’emissions per cate-

-sió als requisits establerts en els cahiers des char-ges. Els articles també requereixen la publicació del

programes emesos; l’import total d’inversions en producció, coproducció i l’adquisició de produccions audiovisuals i pel·lícules nacionals; els esforços realit-

-

a la formació i el desenvolupament dels empleats.Cal destacar que les dues cadenes públiques no

han complert el requisit de publicar els informes so-bre les seves activitats anuals. De fet, des que es va conferir la missió de servei públic a totes dues cadenes, no han publicat mai aquests informes. Ni el Ministeri de Comunicació ni l’autoritat regula-

aquest requeriment. També cal dir que no va ser possible obtenir informació sobre les obligacions de

contrats programmesde SNRT i 2M per a aquest estudi, encara que totes

d’aquests operadors.

Palestina: No hi ha criteris clars i transparents per a la contractació i promoció del personal de la PTV,

-

-


tut que regulessin el treball i les responsabilitats de al-hay’a, a càrrec de la televisió i la ràdio pública. De manera similar, els diversos departaments de la PTV funcionen sense reglaments interns que deli-mitin els seus deures i procediments d’actuació. A més a més, la televisió pública a Palestina, tant per

departament de producció. Considerant la manca de regles i supervisió en diferents departaments, re-

àrees problemàtiques en aquesta institució pública. Finalment, donada la manca de control adequat per part del departament de RH, alguns empleats de

-xen de la institució poc després sovint per treballar

Segons el director de la programació de Palestine TV, Imad al-Asfar, a qui es va entrevistar l’11 de fe-brer del 2011, s’han contractat consultors privats per l’elaboració del reglament intern de PTV.

Síria:TV si es té en compte que les decisions les pre-nen alguns dels responsables de manera unilateral. Aquestes decisions tenen a veure amb el traspàs, la promoció i l’entrega de premis dels empleats, qui reuneix els requisits per fer viatges i rebre formacióprofessional. A més, les decisions de al-hay’a sobre la gestió de la cadena no es fan públiques ni es poden veure a la pàgina web. De fet, només poden accedir a aquestes decisions les persones a les quals afecten directament i només amb el previ consentiment del gestor general de la cadena, sistema de mecanisme burocràtic que actua com un obstacle per aquells empleats que tenen queixes sobre la feina.

L’article 70 de la constitució de Síria estipula que

a’shaabdels ministeris. L’ens -sion, responsable de gestionar les ràdios i televisions públiques, és una institució governamental que ha de donar comptes al Parlament, com és el cas del Ministre d’Informació. No obstant això, no consta

el director general de Syrian TV o el ministre. Per contra, trobem una mena de “responsabilitat” més enllà de les parets del Parlament, basada en les de-cisions individuals preses pel ministre, com la deci-sió de destituir el director general de Syrian TV o qualsevol altre director de la cadena de rang inferi-

delimitació de llocs de treball per als empleats de al-hay’a,

qualsevol director que comet un error professional pot culpar fàcilment empleats de nivell inferior i evi-tar tota responsabilitat.

que té com a responsabilitat tractar amb queixes internes i externes. Les queixes arriben primer al

apropiada. No obstant això, a causa de la corrupció i el nepotisme estesos, molts pocs empleats s’atre-veixen tan sols a presentar una queixa i hi ha casos

se’l va traspassar o acomiadar25. A més, a causa de la corrupció que es propaga com una plaga en el

-perior a la qual els ciutadans sirians es puguin dirigir

qualsevol de les institucions sirianes.

2.3.2. Deures i obligacions del servei públic

Algèria: Entre 1990 i 1992, el país va experimentar una fase democràtica de curta durada que es va re-

la Llei d’Informació n. 90-07 del 3 d’abril del 1990 i poc després el decret executiu n. 91-100 del 20 d’abril del 1991 va introduir el Conseil Supérieur de l’Information

-blica, l’Entreprise Nationale de Télévisiondonar a la cadena pública un marge d’autonomia per a la producció i la programació. Segons l’article 7, el Consell d’Administració de l’ENTV havia de “sal-

públic que tenia la cadena i respectar les normes del cahiers des charges

decret del 20 d’abril de 1991, els cahiers des charges de l’ENTV també van representar un pas endavant cap a un control menor per part de l’Estat en ha-ver de garantir “l’expressió plural de diferents cor-rents de pensament i opinió i el respecte del principi d’igualtat de tractament, d’honradesa, d’indepen-

Totes aquestes reformes positives van desa-

25 Entrevista personal i anònima d’un empleat de Syrian TV el 14 de desembre del 2010.


el febrer de 1992. A més, tant el Codi Ètic algerià, establert per la unió nacional de periodistes del 13 d’abril del 2000, com el Consell Superior d’Ètica i

aconseguit garantir la llibertat d’expressió dels peri-

del Govern26.

Egipte:

-te al contingut de les emissions. Conté una llista amb

per a una missió de servei públic:Donar suport a la difusió del coneixement; crear i oferir programes que tractin diferents tipus de temes, sobretot en relació amb l’educació, les disciplines hu-

-sentativa de la societat egípcia i dedicar programes es-

homes com dones, professionals i pagesos. En compen-sació, això hauria de promoure el benestar social, així com l’estabilitat i cohesió familiar.

-

-

aquestes disposicions de contingut i “ideals” són

les normes i expectatives internacionals. De fet, els resultats estadístics de l’anàlisi de contingut inclosos

-rals de servei públic en veritable programació.

El Codi Ètic de l’ERTU no deixa cap dubte so-bre quin és el veritable paper de l’ERTU pel que fa al contingut de les emissions. Es tracta d’una llista detallada de prohibicions, 33 en total, que comen-cen totes amb aquest inici de frase de mal averany “està prohibit emetre…”27. Mentre algunes “prohi-

dignitat humana en general i pretenen protegir els nens i la gent amb discapacitat en particular, a més

-bicions pretenen protegir els interessos de les elits al poder i reprimir les crítiques envers l’actuació de l’Estat. Potser l’exhortació a evitar emissions “de qualsevol programa que critiqui altres programes”

-

Codi Ètic de l’ERTU no només no ofereix consells -

ció sobre com trobar un equilibri entre la necessitat d’informar, educar i expressar-se lliurament amb la necessitat de preservar la dignitat humana, la privaci-

d’expressió deixant un marge molt petit per manio-brar si es vol respectar tots aquests articles. Tal com

“restriccions com aquesta fan que sigui impossible córrer el risc de retransmetre en directe”28.

Jordània:

amb l’article 5 de la llei n. 35 del 2000 reguladorad’aquesta institució pública, a operar segons la “po-

--

malment, el Primer Ministre anuncia aquests “plans

es coneix normalment com a khitab al-takleef o dis-curs que detalla la plataforma del Govern aprovada per part del Rei quan es forma un nou govern. Els valors que es defensen en aquest discurs es deriven normalment de la combinació de preceptes legals i reials, com la “visió real” del 2003, resumida en el

wathiqat al’iilam al’ordoni

audiovisual n. 71 del 2002. -

i censura al món àrab” a Transnational Broadcasting Studies

htm


tància de garantir la llibertat d’expressió i promoure i respectar la diversitat d’opinió. No obstant això, es contradiuen amb els dos últims textos, que con-tenen nombroses mesures restrictives que frenen la diversitat d’opinió i la llibertat d’expressió. Per

-cació audiovisual estipula, entre altres aspectes, que

-prometre’s “a no emetre” res que pugui “amenaçar la unitat nacional o incitar al terrorisme o divisions racials o religioses o danyar la relació del regne amb

de “abstenir-se d’emetre qualsevol tema o comen-tari econòmic que pugui afectar la solidesa de l’eco-nomia i de la divisa nacional”. Lògicament, no tot el contingut de les disposicions de la llei és problemà-tic, de fet algunes d’elles segueixen els estàndards internacionals de SPA respecte a la diversitat d’opi-nions o la promoció de les obres audiovisuals na-

sobre “la unitat nacional”, “les relacions amb altres Estats” i també la incapacitat de criticar l’economia i la divisa del país són molt problemàtiques. De ma-nera similar al cas del Líban, aquestes restriccions de

per frenar pràcticament qualsevol discurs que el po-der consideri crític envers la seva actuació. De fet,

29.

El Líban: Si es té en compte que Télé Liban és la cadena de televisió pública nacional, hi hauria d’ha-

això, el decret 1095 del 22 de març del 1978 que aprova els procediments interns de funcionament

diferents estatuts interns que regulen l’activitat de TL també mostren que no existeixen requisits per a TL pel que fa al contingut de les emissions. De fet, des de l’aprovació de la llei audiovisual l’any 1994, TL ha estat regulada pels mateixos requisits gene-rals d’aquesta llei, sempre que no es contradiguin els textos legals que regulen la seva pròpia activitat. Cal

-

només un article, l’article 41 del capítol 9, es centra en l’estatus de TL, segons el qual “l’estatus de TL de cadena amb monopoli de les cadenes de televisió es

per part del Consell de Ministres d’acord amb una recomanació del Ministeri d’Informació i el Ministeri

deixar escapar l’oportunitat d’or de poder reprendre el paper i la funció d’aquesta cadena pública després de la guerra del Líban i TL segueix sent tractada, en termes de regulació, com qualsevol altra cadena pri-

ràdio i televisió, independentment de la tecnologia

regula, particularment pel que fa als requisits relatius

llibertat dels altres i els seus drets, el caràcter pluralista

-onal.

la quantitat de producció nacional en tots els tipus de -

no estigui relacionat amb la feina que ha de dur a terme.

promoure relacions amb l’enemic sionista.

En resum, TL ha de cenyir-se als mateixos requi-

-dicions que són essencials i inevitables en el procés

-tre les cadenes privades tenen un desglossament del nombre d’hores per a cada tipus de programa que han de produir a nivell local i emetre i el tipus d’au-

programació. Per contra, TL no sembla estar lligada


30.

-

l’article 41, paràgraf 3 de la llei del 1994. Enlloc de establir i consolidar el rol d’aquesta institució pública com impulsora del desenvolupament del sector au-diovisual nacional, els governs de la postguerra del

a inversors privats, sinó que van arribar a tancar-la temporalment31.

de comunicació audiovisual, tant privats com públics, està regulat no només per la llei audiovisual del 1994, sinó també pel Codi Penal i la Llei de Premsa de l’any

-ves”, com ara difamació, xantatge, l’atac de la dignitat

de la seguretat pública i així successivament.

només n’hi ha un de general per a la premsa que data de l’any 1974. Aquest codi per a la premsa està molt

de guia en la complexitat del treball periodístic, com

el seu anonimat, entre altres aspectes. A més, no té una sola disposició relativa a l’emissió de informació o les innovacions tecnològiques que van marcar les

-derable amb el treball periodístic, com per exemple la manipulació digital32 .



desembre del 2002.

Marroc: La llei 77-03 del 2005 de comunicació au-

de la llei que inclou garantir la llibertat d’expressiói el pluralisme, respectar els drets humans, la digni-tat humana i la privacitat, desenvolupar tant el sec-tor de comunicació privat com el públic, protegir la propietat intel·lectual, protegir el patrimoni cultural i promoure la producció local i la creativitat, entre d’altres. A més, segons l’article 8 de la secció sobre “principis generals” del capítol 1, les institucions de

privades, tenen, entre d’altres, la obligació de:

-tar la producció local.

-

associació o cap ideologia o doctrina. Els progra-

i la diversitat d’opinions. En aquest sentit, les opi-nions i els punts de vista personals han de estar

-ons del país en termes de programes i continguts audiovisuals.

-grames, a la producció audiovisual nacional.

-sentació de obres audiovisuals, com el contingut, formats especials o la llengua emprada.

copyright i altres drets relacionats.

-closos en aquest estudi, molts dels requisits anteri-or són detallats al cahier des charges

quantitativament en forma de quotes de producció o el nombre d’hores destinades a determinats tipus de programes.

Mentre que l’article 8 de la llei 77-03 conté molts -

llei, l’article 9 conté molts requisits negatius, és a dir,

pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament


-da, és legítim incloure algunes restriccions respecte al contingut, com per exemple que els programes

seus drets universalment reconeguts, no continguin al·legacions falses que puguin defraudar els consu-midores, no incitin a tenir un comportament racista

propietat i l’entorn.Per altra banda, l’article 9 conté restriccions sobre

el contingut, formulades de manera indirecta, que

crítics i restringir la diversitat d’opinions. Per exem-

especialment els dogmes relacionats amb l’Islam, la integritat territorial del regne i la monarquia. A més,

i servir els interessos i la causa exclusiva dels grups

dels periodistes, han criticat la gestió de la “diversi-tat” en aquestes institucions públiques, especialment

audiovisual 77-03 del 2005, a diferencia de qualsevol -

-

a veure amb l’exercici dels drets polítics”, i en un intent de mantenir la informació el més independent

-vitat de SNRT, prohibeix a aquest operador públic

tipus de programació.Els deures i les obligacions dels operadors públics

es desenvolupen més extensament en la secció III -

intérêt généralnecessitats culturals, educatives, informatives i d’en-treteniment del públic”. No només han de respectar les disposicions generals sobre continguts establer-tes per a tots operadors, però també han de aca-

-

com ho ha preparat el Govern i ho ha aprovat l’ens

Els cahiers des charges tant per a SNRT com per

del 2009. Al igual que alguns articles de la llei, aquests contractes requereixen una programació general i

possible i que es fonamenti i en els principis de les

valors humans universals. També requereixen, entre altres coses, garantir i respectar el pluralisme d’ex-pressió d’opinió i contribuir en el desenvolupament socioeconòmic del país. Quant al codi deontològic que regula el treball periodístic en les cadenes publi-ques, també està inclòs en els contractes programa,

-gacions del servei públic.

En comparació amb les cadenes privades, les cadenes públiques tenen requisits addicionals rela-cionats amb el seu estatus “públic”, com per exem-ple, han de cobrir les “activitat reials”, “les sessions i debats de les dues cambres del Parlament” i “els comunicats i missatges importants del Govern quan el Govern ho vulgui”. També es requereix a les ca-denes públiques promoure la producció nacional en tota la seva diversitat, regional i cultural. El Con-sell Superior de Comunicació Audiovisual o CSCA Conseil Supérieur de la Communication Audiovi-

suelle -

la promoció del la multiculturalitat i la producció au-

públic especial que produeix programes en llengua -

Per exemple, es requereix que la SNRT emeti diàriament programes nacionals durant 9 hores i 30

de pel·lícules nacionals, SNRT ha d’emetre al menys 20 llargmetratges marroquins i 20 curtmetratges, mentre que 2M n’ha d’emetre al menys 10 de cada categoria33.

-


-blic. Per exemple, pel que fa a la protecció dels me-nors de continguts violents i sexuals que els puguin

cadenes com per als pares, disponibles en la pàgina web, i va introduir un sistema d’alerta múltiple amb etiquetes visibles a la pantalla, alarma abans de l’inici de certs programes, comunicats de premsa, entre

-misme, amb la prohibició d’emetre anuncis comerci-als durant els programes adreçats a infants de menys de 10 anys.

A més, els operadors públics marroquins no no-més han de respectar la diversitat d’opinions, sinó que també han d’oferir “accés equitatiu” als partits polítics i als sindicats, “depenent de la importància i la

que va prendre el CSCA en relació amb el respecte

2007. Aquesta decisió obliga als operadors públics, que han de complir amb la missió d’un servei públic, a garantir la cobertura dels mítings dels partits polí-tics. La decisió va ser el resultat d’una queixa contra 2M-SOREAD presentada pel FFD34, que secundava una altra queixa col·lectiva de vuit partits nacionals diferents, en protesta contra les polítiques d’exclusió practicades contra ells per part de les dues cadenes públiques del país35.

Finalment, després de dos anys de deliberaci-ons, es va prendre una altra decisió relativa a “les regles per garantir el pluralisme més enllà dels pe-

36. Aquesta nova decisió regulava l’accés dels partits, sindicats, associacions professionals i econòmiques i

en base a la importància i la representativitat so-cial i institucional que tinguin. Per exemple, segons l’article 5 d’aquesta decisió, s’avalua la representati-vitat i importància dels partits polítics d’acord amb la presencia que tinguin al Parlament, i en el cas dels sindicats, s’avalua d’acord amb la seva importància i els resultats de les eleccions de representants dels empleats assalariats en el sector públic i privat. Pel

htm

syntheseVF.pdf

que fa al pluralisme polític en les cadenes de televisió -

consistent en atribuir un terç del temps de paraula al

a l’oposició al Parlament. La valoració que fa l’HACA del respecte pel pluralisme es fa trimestralment en el cas dels butlletins informatius i dues vegades l’any per a programes de debat i altres programes. Quant als partits polítics sense representació en el Parla-

a les altres 3 categories. L’HACA també va adoptar indicadors, com per exemple del temps de paraula, d’emissió, entre d’altres, que permetessin l’anàlisi del pluralisme polític en el context dels informatius i la programació general. L’organisme regulador prepara

les institucions apropiades segons s’estipula en la llei n. 1-02-212 del 31 d’agost del 2002 sobre la creació de l’HACA.

Una altra decisió presa per part del CSCA, la

audiovisuals, tant privats com públics, a respectar el pluralisme polític durant els períodes electorals. Complementa les estipulacions de l’article 295 de la llei electoral. El seu propòsit és donar accés als

-ode electoral, tant per a les eleccions municipals com parlamentàries37.

Malgrat les diferents lleis i decisions de l’HACA i el CSCA que intentaven desenvolupar certs meca-

-tic en les emissions públiques, l’obligació de complir aquestes regles i aquests reglaments ha trobat mol-

relatives al pluralisme fora dels períodes electorals38. 2M va lamentar les febles habilitats de comunicació i relacions públiques dels actors polítics, el predomini de les activitats del Govern en els informatius, la falta

ha un marge més petit per maniobrar en comparació

i períodes d’eleccions titulada “la gestió del pluralisme en els

30 de novembre del 2010.


polítics que tendeix a afavorir la quantitat per damunt

l’HACA adoptés un nou enfocament per regular el pluralisme polític, un enfocament que reconciliés qua-litat i quantitat al mateix temps que afavoreix l’autore-gulació. Quant a les notícies, cobrir els darrers esde-

respecte a altres consideracions amb un marge per

-cionats amb l’obligació que hi hagi pluralisme polític durant les campanyes electorals. Aquest problemes inclouen la qualitat de la comunicació dels partits polítics, el retard en la distribució del material audi-

video news releasesrestriccions de llibertat editorial. Entre altres coses, 2M va recomanar més formació per als periodistes

els seus deures i obligacions durant els períodes d’eleccions.

SNRT també va començar a tenir problemes en fer complir el requisit de pluralisme des del

-

l’equilibri perfecte entre participants, especialment quan es tracta dels informatius”39. També va dir que

Pel que fa als informatius, va afegir que “veiem un

“representació excessiva persisteix”40.Cal assenyalar que la Unitat de Pluralisme de

l’HACA està fent el seguiment de 20 cadenes dife-

de les quals són publiques i 13 privades. Durant els

-

L’any 2010, es va adoptar un nou disseny d’aquests

per cadena o emissora, amb la introducció de 3 ni-

39 Ibídem.

40 Ibídem.

-

A més, les cadenes i emissores públiques estan obligades per llei a presentar informes anuals sobre les mesures que s’han pres per atenir-se al seu con-tracte programa. No obstant això, cal destacar que aquests informes no estan públicament disponibles. No només això, sinó que en la pràctica, la política general de programació de les dues cadenes públi-ques ha estat criticada pel públic i per la premsa. Totes dues estan acusades d’assignar massa temps

-des en cadascuna de les dues cadenes41.

Altres crítiques es centren en l’escassetat de pro-grames polítics i de debat, de documentals, progra-mes educatius, reportatges d’investigació i progra-

-ament en dibuixos animats, també van rebre críti-

necessitat d’atreure anunciants que no s’interessen per la qualitat, sinó pel nombre d’espectadors.

Palestina: El decret presidencial del 9 de marc del

al-hay’a responsable de gestionar PTV:-

pectar la dignitat de l’individu i les seves llibertats i esforçar-se per difondre la cultura democràtic nacional.

història i l’heretatge palestí, àrab i de la humanitat.-

oferir-los entreteniment útil a través dels diversos

-sar les necessitats i els problemes dels ciutadans i donar suport al seu dret d’expressar la seva opiniólliurament, de participar i d’enriquir el seu conei-xement.

al-hay’a -difusió, garantir una cobertura universal en tots els


territoris palestins i fora d’ells i promoure la pro-ducció de tal manera que permeti l’intercanvi amb

de la formació i el desenvolupament del personal.-

-tat nacional i preservar la cultura nacional, necessitat que prové dels anys d’ocupació i la necessitat de re-sistir-s’hi. Malgrat la menció breu i vaga de la neces-sitat de fomentar la llibertat individual d’expressar la seva opinió, i el fet que el consell d’assessors hau-ria de constituir-se de persones triades per la seva participació en activitats intel·lectuals, religioses, ar-

-posicions vagues no aconsegueixen adreçar adequa-dament la necessitat de fomentar el pluralisme, com el pluralisme polític o religiós per exemple. Tot i que la societat palestina té una diversitat religiosa, no hi ha disposicions clares de garantir els interessos de les diverses religions, com cobrir els sermons dels di-vendres per als musulmans i la missa dels diumenges per als cristians. De fet, s’ha començat recentment a emetre la missa dels diumenges sota els auspicis de la gestió dels informatius i no hi ha res en el decret

De manera similar, a part de l’exhortació general segons la qual els membres del consell d’assessors haurien de triar-se per ser persones “interessades

-nismes per garantir la programació que protegeix els drets de les dones i dels nens, com l’establiment de requisits de contingut i regles per aquest propòsit, per exemple, restringir els programes que fomenten

a nens. La llei no conté res que eviti que s’emeti

primera hora de la tarda quan els nens estan mirant la televisió. A més, no hi ha regles que obliguin a la

-grames inadequats per a un públic infantil. En el cas dels nens, és encara més important el fet que no s’estableix cap requisit per produir un cert percen-

regles i regulacions, ens preguntem com pot Palesti-ne TV atendre realment les necessitats i els interes-sos dels nens palestins.

En aquesta mateixa línia, no hi ha normes o regla-ments per garantir la diversitat de programació. De

fet, l’escassetat de programes d’esport, d’economia, de temàtica social i artística, sobretot si es compara amb l’abundància de programes polítics, demostra la

-

també els resultats estadístics de la subsecció 3.1 de -

cions en cap document que tracti els informatius i la

treball periodístic i la traducció de les exhortacions generals que conté el decret presidencial.

A més, el decret presidencial del 9 de marc del -

ducció local. No queda clar si els programes han de ser de producció interna o externa o si hi ha me-

obstant això, és evident des de fa poc que el per-centatge de programes comprats estava augmen-tant. Mentre que en anys anteriors el percentatge de compra de programes era en ocasions gairebé nul, recentment ha passat a ser, de forma inquietant,

Finalment, el decret presidencial regulador del treball de Palestine TV no conté cap requisit pel

per hora o incloure mecanismes per controlar el contingut dels anuncis, entre d’altres. Davant de la manca d’aquestes normes i d’aquests reglaments, el director de Palestine TV pot decidir si un anunci s’ha d’emetre o no, segons el seu criteri. De fet, fa poc, el departament de gestió va retirar un anunci només

reguladora per a una deliberació42 . Si bé no hi ha cap llei o decret que reguli la pu-

blicitat a Palestine TV, no hi ha anuncis comercials a PTV, només anuncis de servei públic de ONG nacionals. Mentrestant, les empreses comercials fan

-lestine TV no tracta la publicitat. En una entrevista amb el director de la programació de Palestine TV, Imad al-Asfar va dir que en cas que PTV comenci a acceptar publicitat comercial, no sap quina serà

42 Intervenció de Imad al-Asfar, director de programació de

en temps de canvis”, 9 i 10 de desembre del 2011 a Amman,

LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK •

begudes alcohòliques o Viagra, tenint en compte

ONG locals es va emetre malgrat que hi apareixia una dona alletant43.

El decret presidencial del 9 de març del 2010

-ment de cap requisit legal. Cal esmentar que Pales-tine TV no s’adreça exclusivament als palestins que viuen als territoris de l’Autoritat Palestina, sinó que també vol arribar als palestins de la Diàspora, la ma-

44.

viuen fora del país, aleshores, s’han d’institucionalit-

mateixa manera, la llei no preveu res per adaptar-se a la gent que pateix discapacitat auditiva, bé que la llei del 1999 per a gent amb discapacitats requereix que el Ministeri d’Assumptes Socials treballi en col-laboració amb les parts implicades en l’assumpte per tal d’emprar la llengua de signes en televisió45.

Per resumir, el decret presidencial del 2010 conté un cert nombre d’ideals nobles sobre el contingut de Palestine TV, com el pluralisme, el professionalis-me, la producció nacional, entre d’altres, però ni el propi decret ni els documents relacionats inclouen

traduir aquests ideals en una veritable programa-ció que pot complir la missió de servei públic. Per

-ció entre els ciutadans sobre l’heretatge i la història de Palestina, però no conté mecanismes que puguin promoure la producció nacional i proporcionar feina als talents nacionals. Es va contractar alguns artistes

--

ca d’una llei per contractar personal de televisió. En

als serveis públics, amb les regles estrictes sobre ho-raris i torns que no tenen en consideració el treball a la televisió. Fins que no s’aprovin més lleis, decrets i estatuts que permetin omplir aquest buit, és poc segur que Palestine TV pugui començar a funcionar

43 Imad al-Asfar, director de programació de Palestine TV, comunicat personal, 11 de febrer del 2011.

44 Ibídem.

45 Ibídem.

veritablement com una emissora de servei públic.

Síria: Fins ara, la televisió dirigida per l’Estat funciona com si fos un òrgan del partit Baath. No només es-tan absents els punts de vista opositors, sinó també

-

-posicions requereixen que al-hay’a millori la qualitat

-

públic i la crítica constructiva de les institucions go-vernamentals i per posar de manifest la corrupció com a part del paper de desenvolupament d’aquest

al-hay’a -nisteri d’Informació amb els seus plans per posar en

Syria Drama channel es va posar

ràdio i televisió a totes les províncies de Síria. Aquets

la cobertura en diferents províncies, el foment i la

d’altres. Però al-hay’a també aposta pel enfortiment de requisits positius estrictament ideològics, com ara la missió de “consagrar la comprensió correcta de la identitat àrab”46 que pot portar fàcilment a l’eradicació de múltiples punts de vista i de diversitat cultural, dos aspectes importants del servei públic

altre aspecte problemàtic és que al-hay’a s’encarrega de transmetre al públic diversos punts de vista polí-tics, econòmics i intel·lectuals que existeixen en “el

-

de servei públic. Mentrestant, en la pràctica, la pro-gramació continua estant principalment d’un cantó, a favor del partit Baath, i representa una comunitat religiosa, la comunitat sunnita, i la seva llengua, l’àrab,

-tiques presents a Síria. De fet, quan es representa la “cultura” siriana a televisió, aquesta representació

-

treballa a l’hay’a que va resumir els resultants, les deliberacions de la quarta part de la reunió de l’hay’a del 2010, el18 de desembre del 2010.


destacar que recentment s’han pogut observar certs avançaments, com cobrir idees seculars o les acti-vitats econòmiques del sector privat, però només trenquen tabús socials, però no polítics.

En anys anteriors, Syrian TV es basava en una unitat de producció interna per a la producció local

-es, Syrian TV va haver d’ampliar la seva capacitat de producció. El 25 d’abril del 2010, es va introdu-

nova institució pública, al-televisioni wal itha’i. Aquesta nova institució, que substitueix l’antiga television, està molt “connectada amb el Ministeri

i els talents de ràdio i televisió locals, donant feina -

tres, i concedir préstecs a empreses de producció.La manca d’una missió de servei públic respecte

al contingut de Syrian TV es combina amb la manca d’un codi deontològic per a periodistes tot i que s’ha parlat d’introduir-ne un. No obstant això, hi ha directrius generals acceptades pel que fa a la pro-tecció de les fonts per part dels periodistes i dels

i ordres administratives que pretenen controlar-los

-fringeixen de vegades, especialment quan contradi-uen el sistema de “lleialtat” que augmenta el con-trol del comportament dels empleats de Syrian TV.

Tunísia:

públic, promoure les polítiques i la cultura de l’Es-tat respectant els atributs de la identitat nacional ; desenvolupar el sector audiovisual; proporcionar informació nacional i regional; facilitar l’accés a la in-formació; promoure la creativitat nacional; produir

-nacional i l’intercanvi. Aquestes responsabilitats no només estan molt lluny de cobrir totalment la missió de servei públic, amb la clara manca de promoció de la diversitat i el pluralisme, sinó que són inefectives

ideals generals i expressades de manera vaga en gui-

es concretes, com per exemple quotes per a pro-

públiques poden aplicar.

pública

Algèria: La TV pública algeriana, ENTV, no només

seva gestió o la seva estructura, sinó que, en general, els periodistes reben constantment amenaces amb estàncies a la presó per actuar en contra dels con-trols de contingut mentre exerceixen la seva profes-sió. De fet, des de l’esmena del Codi Penal el mes de

-riodistes, especialment quan es tracta de difamació

estipula penes de presó per als periodistes que po-den excedir els 12 mesos i que s’afegeixen a multes per difamació.

la societat algeriana. L’agost de 2010, uns quants

la desatenció per part de l’ENTV dels problemes i

web de Facebook i YouTube, sobretot el butlletí informa-tiu d’humor “L’ENTVraparòdia del nom de la cadena pública47. En aquest butlletí, es tracten els temes més tabú que l’ENTV no té en compte. Per exemple, durant el Ramadà

willaya [província] de -

dors de la construcció que van ser detinguts per la -

exigint l’alliberament d’aquests dos homes. La pàgi-na web va rebre material d’altres usuaris d’Internet com a mostra de suport a la causa. A la pàgina d’inici s’hi diu: “L’ENTVrai, informació feta per la gent per a la gent”. La informació inicial també afegeix que “aquesta pàgina no és d’informació periodística i


professional, sinó un lloc on parlar tranquil·lament,

moment”.

Egipte: D’acord amb tot el que va ser explicar sobre

és autònoma. El govern egipci en té el control, apor-tant part del pressupost anual de l’ERTU, així com

del Consell d’Administració, inclòs el seu president. -

-

la llibertat d’expressió i prohibir la crítica cap a les institucions estatals i alts càrrecs públics.

Jordània:estatal amb el Consell de Ministres es manifesta per

relació amb les notícies i els programes polítics. Cu-

Ibrahim al-Bawarid, no veu problemàtica la connexió -

nisteri d’Informació i que compromet la integritat i la

és per a la nació i és per això que les peticions del -

polítiques de l’Estat i no les de persones individuals”48.

El Líban: Télé Liban sempre ha estat sota control -

que està molt present a les seves produccions,

tot durant els dies previs a l’adquisició, quan va co-mençar com una empresa privada independent, es

de redacció per tal de controlar els butlletins de notícies i altres programes polítics. Quant a altres tipus de programes, la unitat de gestió sempre ha tingut un control total sobre la programació i

sigui en termes de promoció de la producció naci-onal, de la qualitat dels programes educatius, i així

48 Comunicat personal, 22 de desembre del 2010.

successivament, excepte quant a les disposicions

política del Govern, la unitat de gestió tenia plena llibertat per decidir quins altres programes pro-duir i emetre.

Fa poc, l’antic ministre d’informació, Tarek Mitri, que va estar summament implicat en els esforç de reforma administrativa de TL, va fer uns aclariments respecte al “pla de reforma”. Va explicar que aquest pla té dos elements bàsics: la natura de TL i les fonts d’ingressos. Aquest pla pretén fer que TL i els es-pectadors estiguin “relativament lliures de pressions comercials i de la necessitat d’atreure anunciants”. També va afegir que “TL és una televisió pública i no estatal. El Líban no necessita que una televisió defensi el Govern, TL hauria de tenir plena indepen-

totes les religions”49. Fins ara, aquest pla encara no

--

ció encara no ha anunciat els seus plans relatius a la reforma de TL.

Marroc: Tal com s’ha esmentat anteriorment, mal-grat les disposicions de la llei 77-03 que obliga a emetre programes d’informació i notícies neutrals, acurades i políticament independents, es pot apre-ciar com, a la pràctica, els dos operadors públics marroquins intenten, en diversos graus, complir la seva missió de servei públic a través dels continguts que emeten. En la manifestació més recent del “mo-viment del 20 de febrer”, centenars de periodistes de 2M i Al Oula, les dues cadenes de televisió pu-

-

-torial”. Thouria Souad, periodista de “M durant els

Estic exercint pressió per dur a terme reformes en les notícies. Hi ha molta censura”50.

50 “Al Marroc, els periodistes de les cadenes públiques


Palestina: No hi ha cap mecanisme per monitorit-

decisions individuals de la gestió que de qualsevol política clara estatal sobre els ideals i els requisits del servei públic. La unitat de gestió de Palestine TV està orgullosa del fet que no hi hagi un departament de censura a la cadena, factor que considera com un indicador del gran marge de llibertat que tenen. No obstant això, no s’ha de ser ingenu i pensar que

l’Estat equival a un augment del marge de llibertat

comunicació palestines pateixen com a mínim dos altres tipus de censura: la censura indirecta i l’au-tocensura. A més, la manca de supervisió dels con-

del drets humans en general. Aquest tipus de mo-nitoratge del contingut és necessari, si es vol evitar que la crisi que va patir Palestine TV l’any 2007 es

Síria: -municació a Síria, especialment la televisió que es

el Govern controla cada aspecte de les emissions -

ció d’empleats, el control del contingut, provisió d’equips i la connexió de les cadenes per a emissi-ons a nivell local, regional i a través de la tecnologia

--

-bar les fonts de les notícies, sinó que els butlletins

prioritats”, segons les quals les primeres notícies que s’han d’emetre són les relatives al president si-rià, després venen les de Palestina i l’Iraq i després les notícies importants sobre el món àrab. A més, les notícies que no coincideixen amb les polítiques de l’Estat s’eliminen o ignoren per complet, menys quan resulta impossible ignorar-les. En aquest cas, aquestes notícies “problemàtiques” es tracten de

punt de vista del Govern. Com a exemple, Syrian TV va ignorar durant 24 hores la noticia de l’assas-

publiques-reclament-2-4220905.html

-masco, quan els altres canals de televisió intentaven cobrir detalls de l’esdeveniment i com progressava. Un altre exemple és que no es va cobrir la revolta

Mubarak. Des del març del 2011, durant la revolta popular a Síria, Syrian TV va ignorar les demostra-cions en contra del Govern i es va centrar exclu-sivament en demostracions de suport al Govern i

Quant al procés d’edició de les notícies, primer el director de les notícies es reuneix regularment amb diversos editors de notícies per a, després, prendre decisions d’edició en consulta amb la direcció de Syrian TV i de vegades amb el Ministre d’Informa-ció. En resum, el director de les notícies gestiona l’activitat diària de les notícies, però no funciona de manera independent i, en cavi, és el director general de la cadena de televisió qui supervisa els butlletins de notícies. Això dóna als telenotícies el seu caràcter de “seguretat”.

Tunísia: Considerant que els 10 membres del con-sell d’administració de la televisió pública de Tunísia van ser designats per decret per part del Ministeri de Comunicació i que els poders del consell es van delegar en el president del consell, també designat pel Ministeri de Comunicació, el Ministre al càrrec del Ministeri de Comunicació tenia control absolut d’aquesta institució pública. Designava membres del consell i el seu president, en supervisava la ges-

-mació. Interpretava de manera totalment individu-

aquest operador nacional que era bàsicament un portaveu del Govern abans de la revolució de 2011.

reclamació

en aquest estudi no ofereixen la possibilitat d’in-

públic. No obstant això, algunes queixes relatives al -

ant-les al supervisor de la televisió o, com és el cas de Palestine TV, les persones que gaudeixen de po-der poden queixar-se directament al President de l’Autoritat Palestina.


-ció general sobre la història i l’evolució del canal, la programació diària, el departament de publicitat i

-ments de cada institució. Algunes de les pàgines web ofereixen la possibilitat de mirar directament en línia algun contingut, principalment els informatius, com

les emissores de ràdio propietat de l’Estat de Síria, ofereix informació general sobre un cert nombre de serveis no lligats a les emissions, com les divises, les previsions meteorològiques, els procediments per obtenir un visat per entrar a Síria, entre d’altres.

només tres pàgines web d’operadors televisius pú-blics ofereixen la possibilitat d’interacció amb els espectadors i qui visita la pàgina web. La televisió pública de Tunísia va començar a incloure comen-taris dels espectadors sobre la programació només

d’enquesta en línia com a forma rígida i rudimentària d’interacció amb els espectadors, on es formula una pregunta sobre la programació o els esdeveniments

entre un nombre de possible respostes i després veure els resultats de l’enquesta.

substància sobre la programació que hi ha a la pàgi-

de Syrian TV són de tipus ideològic i polític. Una de les preguntes recents demanava als visitants de la

-era i Al-Arabyya en concret, dient si estan d’acord o

no és bona”. Una altra pregunta els demanava dir si estaven d’acord amb dir que “les decisions de la Lli-ga Àrab respecte a Síria no són adequades”. No cal

contra de la Lliga Àrab i els Canals àrabs de notícies 51.

De totes les cadenes àrabs públiques incloses en aquest estudi, només tres tenen una autoritat regu-

-cessar les queixes dels espectadors. Són les cadenes

51 Veure la pàgina web de la institució pública siriana de radio

Encara que el Consell Nacional de l’Audiovisual

-

-bar al Consell. No hi ha una pàgina web del propi Consell, sinó un enllaç a la pàgina web del Ministeri d’Informació sense cap informació relativa als seus deures, responsabilitats, decisions i altres aspectes.

enllaç que permeti al públic presentar queixes sobre

presentar aquestes queixes a la comissió que regula -

sident està obligat per llei a “mirar les queixes que

-vi que s’hagin presentat aquest tipus de queixes. Per a tots els operadors públics, excepte per als marro-

De fet, el Marroc és l’únic país àrab amb opera-dors televisius públics que assumeixen responsabili-tats respecte al públic. Per tal d’establir una relació entre els espectadors i les cadenes publiques, l’HACA va introduir en els cahiers des charges de Al Oula i de 2M la obligació de designar un mediador que té com a tasca recopilar les reaccions i els comentaris dels es-pectadors, fer-ne un seguiment i donar una resposta

-milars, el “mediador” o defensor del telespectador no intervé en el procés editorial amb cada cadena, que té la obligació d’emetre com a mínim una vegada al

émission de médi-ationpublicitat. A més, aquest programa rep personatges

relacionats amb els programes emesos pel canal. Les cadenes publiques també estan obligades a proporci-onar a la seva pàgina web les respostes aportades per part del mediador sobre temes que tracten sobre el públic52. El mediador també ha de preparar un infor-

recomanacions que fa al respecte, si n’hi ha. De fet,


informes del seu mediador, el més recent dels quals data de 200953.

Segons l’informe del 2009, el mediador va re-

principalment en una crítica del contingut dels pro-grames i la crítica més dura anava adreçada als de-bats polítics i als programes culturals i artístics. En canvi, la pàgina web de 2M, malgrat estar oberta a comentaris del públic54, no ofereix les mateixes fa-

dels espectadors que al- Aoula ni fa que els seu me-

licitar còpies dels informes a 2M que va prometre

CSCA, en la decisió n. 81-10 del 24 de novembre del 2010, va encarregar a la institució privada Ma-

operar al Marroc55. Un informe del 2010 va indicar

7,7 milions de marroquins van veure Al-Oula, 2M, i Al Maghribia56.

Des de la perspectiva de l’HACA, mesurar l’ín-

reguladors avaluar l’impacte del contingut a televisió en els espectadors. També constitueix un estímul

inversions en publicitat. No obstant això, els crítics

impacte directe en la programació dels operadors públics. La seva programació està plena de producci-ons estrangeres o de produccions nacionals de baixa

rapport.php

deixar els seus comentaris sobre els programes, enviar preguntes, demanar participar en programes, etc. “Club 2M, és l’espai d’interacció i participació dels internautes en la vida de la seva cadena preferida, 2M. A través d’aquest espai, pot reaccionar a les emissions que ha vist, formular preguntes, proposar idees i

a Internet i moltes altres possibilitats.”

-

2.4 Estatus de l’autoritat reguladora

2.4.1. Llei per a les autoritats reguladores: compe-

en aquest estudi tenen una autoritat reguladora

--

tat, segueix sent l’autoritat que controla el sistema

resposta a la pressió del públic, han adoptat molt

mentre s’introdueixen autoritats reguladores per supervisar-la, és massa aviat per avaluar l’impacte i l’efectivitat d’aquestes lleis. Per exemple, a Síria, el

-segueix crear de manera efectiva una autoritat regu-ladora independent. De fet, l’article 19 de la llei esti-pula la creació d’un consell audiovisual nacional que compleix molts dels requisits i té molts dels deures i les responsabilitats d’un òrgan regulador indepen-

a operadors privats, controlar les produccions dels

mateix article, aquest consell està “connectat” amb el Consell de Ministres i per tant, no és independent

-cies a operadors han de ser aprovades en última instancia per part del Consell de Ministres de Síria

No només aquest consell segueix sense operar després de l’aprovació de la nova llei, sinó que la policia estatal exerceix control del contingut a tra-vés dels diversos equips que posseeix. Els progra-mes considerats problemàtics es deixen d’emetre i

-ducció del salari, suspensió permanent o temporal, traspàs a altres departaments en contra de la seva voluntat, acomiadament o detenció. En principi, els periodistes i empleats de la cadena Syrian TV, dirigi-


da per l’Estat, tenen la possibilitat d’apel·lar la decisió en un tribunal civil, dret garantit per la Constitució.

comunicació es sotmeten a tribunals militars o de amn-el dawla

i la gent acusada de “crims de pensament”, com ara difamar treballadors del Govern, perden el dret d’apel·lar la decisió del tribunal.

Jordània: Audiovisu-al Commission o AVC, es va crear d’acord amb la

-

-

que la Comissió havia de complir segons l’article 4, -

-

-dor de Telecomunicacions. No es fa cap menció en

la prerrogativa de l’AVC està restringida a les parts

envia les seves recomanacions al Ministre d’Informa-ció on se li informa del rebuig o de l’aprovació de les sol·licituds per part de la autoritat reguladora. El Consell de Ministres, d’acord amb la recomanació del Ministeri, alhora basada en la recomanació del

-

més greu que el Consell de Ministres tingui l’última

el fet que pugui fer-ho sense haver d’aportar cap -

sibilitat d’apel·lació per part dels sol·licitants. L’article

estipula que “el Consell de Ministres té el dret de -

ri sense aclarir-ne les raons”.

El Líban: L’article 5 del decret legislatiu n. 100 del -

ció per supervisar les activitats de TL pel que fa als

-tres entitats.

Pel que fa al control dels continguts, abans de 1994, el representant del Govern o el controlador a TL va ser qui va complir amb el deure de controlar

Aquest controlador és designat pel Consell de Mi-nistres i té el deure de controlar les operacions de

aquest representant era el veritable enllaç entre l’empresa i el Govern, representat pel Ministre d’In-formació. Així, el controlador del Govern tenia el dret d’expressar la seva opinió sobre les propostes

-

editorial del canal. Tenia capacitat per assistir a les reunions del consell d’administració i involucrar-se en les deliberacions sense tenir poder per votar

-

-

d’aquest tipus en el món àrab, se li va assignar l’estudi de les sol·licituds d’operadors de televisió i ràdio pri-vats i publicar la seva opinió sobre aquestes sol·licituds

-tua com a òrgan consultiu del Consell de Ministres, el

per part del CNA i és en última instancia, responsable

A més, el CNA té assignada la tasca de supervisar

-

-

En cas d’infringir la llei, el Ministeri d’Informació, basant-se en una recomanació del Consell Audiovi-sual, pot ordenar a un operador que suspengui les seves emissions durant un període de 3 dies. En cas d’una segona infracció, el Consell de Ministres passa a ser l’òrgan responsable de decidir tancar tempo-ralment l’operador, basant-se en una recomanació

manera, és el Consell de Ministres, i en menor me-sura el Ministeri d’Informació, i no el CNA qui té

-sar sancions. De fet, va haver-hi diverses ocasions


reguladora per part tant del Ministeri d’Informació

per primera vegada al país, el Govern no va tenir

sol·licituds57. Més recentment, el CNA va criticar la programació de diversos operadors privats, als que

-formació va tenir una postura diferent, descartant la recomanació del Consell, i no vaig imposar cap sanció esmentant la llibertat d’expressió a El Líban com a protecció del que s’emetia58.

Marroc: La llei n. 1-02-212 del 31 d’agost del 2002 -

bre del 2003, la llei n. 1-07-189 del 30 de novembre

va introduir l’Alta Autoritat de la Comunicació Au-Haute Autorité de la Communication Au-

diovisuelleinspirat en la legislació francesa d’aquest mateix àm-bit, ha rebut el poder de regular, controlar, supervi-sar i sancionar els operadors de ràdio i televisió amb

--

tat també havia de ser un aspecte i un actor decisiu

del Marroc.L’HACA exerceix un paper consultiu envers el

opinió, tot i que és merament consultiva, constitueix un prerequisit en el procés legislatiu, és a dir, que se li fa una consulta quan un esborrany de llei i un decret relacionat amb la comunicació audiovisual es presenta en el Consell de Ministres o el Parlament

-

“icona religiosa”. El NAC ho va condemnar i va voler aplicar sancions al canal, però el ministre d’informació no hi estava d’acord i defensava LBCI. Veure l’article “El Líban: protestes sobre

sevol d’aquests esborranys de llei i propostes són coherents amb els principis bàsics de les lleis que regulen el sector. L’HACA també exerceix algunes funcions reguladores. A més de la capacitat d’atorgar

-

l’òrgan encarregat de redactar els cahiers des char-ges

cahiers des charges --

da, les regles relatives a la publicitat des del punt de vista del contingut, de la distribució del temps i de les sancions en cas d’incompliment. Els cahiers des charges són contractes signats tant per l’HACA com pels operadors, que contenen termes i condicions a les quals han d’atenir-se. Constitueixen el principal instrument legal i pràctic per a la regulació del sector audiovisual. Com a part de l’HACA, el CSCA és el responsable de controlar l’aplicació de les condicions enumerades en aquests contractes.

Per exemple, un dels requisits de contingut im--

públics, és el requisit del pluralisme polític. S’aplica tant a les notícies nacionals com als programes d’en-trevistes i debat. Les regles per a un accés equitatiu es van establir amb la decisió del CSCA del 27 de

les emissions sense interrompre-les permet l’anàlisi

Aquests estudis es converteixen en les bases per a revisions internes que tenen com a propòsit desen-volupar més el sector.

Quant a les sancions, quan una cadena amb lli--

dicions de funcionament tal i com estan estipulades als plecs de condicions, el Director General de co-municació audiovisual envia un avís en un període de

-compliment persisteix, el Director General n’infor-ma el CSCA que, després de deliberar, pot decidir

la cadena que infringeix la llei.


-nents que puguin decidir si cancel·lar de manera tem-

Tunísia: Creada el 30 de gener del 1989, l’autoritat reguladora de Tunísia, el Consell Superior de Comu-

Conseil Supérieur de la Communica-tion -

-bilitats l’any 1998, el CSC va passar a estar al càrrec de supervisar el sector, fer el seguiment de la seva evolució i presentar informes anuals. El mes d’abril del 2008, les responsabilitats del CSC es van ampliar

seva funció reguladora encara era limitada i els seus

va ser dissoldre el març del 2011, amb la creació de la comissió nacional per a la reforma dels sectors d’in-

Anteriorment, durant les eleccions parlamentàri-es i presidencials del 2009, es va assignar al president del CSC la tasca de supervisar la cobertura que la ràdio i la televisió públiques feien de les eleccions i avaluar i censurar, abans de que les emetessin, les gravacions relacionades amb les eleccions. Aques-ta tasca, basada en ordres presidencials directes de Ben Ali durant un discurs presidencial que va donar el 7 de novembre del 2008, en la celebració dels 21 anys que duia al poder, va generar una protesta pú-blica, sobretot per part dels membres de l’oposició independent. Segons Ahmed Brahim, del moviment

-viava el Consell de Comunicació de la seva missió real i que feia que el nostre país corregués el risc

president del CSC, un antic ministre proper al partit

era el partit dirigent de Tunísia, podia delegar a un altre membre del Consell lligat a algun partit el po-

l’opposition qui s’opposecompetidors”59.

59 “El CSC: eina d’obertura mediàtica o instrument de

2.4.2. Estructura, gestió i rendició de comptes

Jordània: --

rector i de la unitat executiva. El Consell de Minis-tres designa el director a partir d’una recomanació del Ministeri d’Informació. El pagament i altres be-

Ministres. El director també és el president de la unitat executiva de l’autoritat que, alhora, es com-posa de funcionaris i personal contractat. No s’afe-geixen detalls, sobretot pel que fa al nombre de membres per designar, les condicions per a desig-nar-los, els criteris professionals per a ser-ne mem-

membre pot cessar. L’article només menciona que les normes de contractacions, nomenaments, nò-mines, els drets i les obligacions seran establertes al reglament intern a ser aprovat posteriorment amb aquest propòsit. Finalment, l’article 8 detalla els deures del director i deixa clar el seu estatus d’auxiliar dins del Ministeri d’Informació dient que “el director és responsable davant del Ministeri del treball de l’Autoritat”.

El públic no té possibilitat de presentar queixes

tampoc disposa d’un mecanisme requerit que po-dria permetre-ho. No obstant això, la llei audiovi-sual del 2002 preveu aquest paper per al regulador,

per part del públic i “prendre les mesures necessà--

da clar si aquest mecanisme de queixa s’interpreta

publiques o si està limitat als operadors privats.

El Líban:l’Audiovisual es composa de 10 membres designats

membres del CNA no poden ser empleats o funcio-

-bres serveixen per a un període de 3 anys que pot

-xen a 3 reunions consecutives del Consell deixen de

els seus propis estatuts interns i els sotmet al Consell


-més el Parlament, és qui escull la meitat dels seus membres. De fet, la designació dels membres del

crítiques que condemnaven el caràcter polític de les reunions. Molts dels membres designats mancaven

-ment lligats al Primer Ministre Hariri60.

del Ministeri d’Informació per complir amb les seves responsabilitats de control. Segons l’article 35 sobre “contingut prohibit i sancions”, el ministre pot deci-dir convocar el Consell en qualsevol moment i pot dur a terme sancions sense comptar amb l’opinió del CNA si aquest no assisteix a la reunió en 48 hores. A més, el control de les activitats del CNA s’ha de dur a terme amb el mecanisme del Ministeri d’Infor-

complir amb els seus deures de control.

-

manca de facilitats, està limitat a les activitats opa-ques existents de la policia de seguretat general, on

emesos al Líban.De fet, el CNA té més aviat com a missió ser un

comunicació i de sancionar els operadors que infrin-geixen la llei. Fins ara, no consta cap prova de que el CNA supervisi les emissions de Télé Liban. Tot i així, no hi ha res que l’impedeixi fer-ho, sobretot si el Ministeri d’Informació ho demana.

CNA ha estat duent a terme la seva funció amb

mínims. No només no té la seva pròpia pàgina web, sinó que gairebé no se l’esmenta a la pàgina web

es coneix molt poc o es fa pública molt poca infor-mació sobre el veritable treball del CNA, els seus

estatuts interns i les decisions que pren.

Marroc:

estructura molt més complexa i és una institució -

nancers com d’un pressupost independent per orga--

pament del sector audiovisual. Les dues estructures que composen l’HACA inclouen el Conseil Supéri-eur de la Communication AudiovisuelleDirection Générale de la Communication Audiovi-suelle

El director general del DGCA és nomenat pel

monitoratge de la programació, els estudis legals, les -

xius i documentació.El CSCA compta amb nou membres: el presi-

dent i quatre membres nomenats pel Rei, dos mem-bres nomenats per part del Primer Ministre, un per part del president de la Cambra més baixa del Par-lament i un per part del president de Cambra alta. Els membres gaudeixen del mateix estatus que els

-

els membres del Govern, és a dir, que els ministres. Els membres tenen un mandat de cinc anys que pot renovar-se una vegada.

Cal assenyalar que una crítica recurrent per part de la societat civil és que la tria dels membres del CSCA es basa en consideracions de “seguretat”, similar a la d’altres gestors i presidents de les ins-

-ors, de professionals i experts que no tenen inte-

el nomenament d’aquests membres va ser criticat per ser polític.

Pel que fa als procediments de funcionament del CSCA, l’article 12 estipula que el Consell no pot reunir-se sense la presencia del seu president i 4 al-

Quan la opinió està dividida, el vot del president preval. Les deliberacions no només són secretes, sinó que se sap ben poca cosa sobre els estatuts


interns del Consell. Aquest vel de silenci entorn la gestió i els procediments interns del Consell fa

-ment dels membres en el moment de votar i els processos de presa de decisions. No obstant això,

parts interessades. Tot i que les deliberacions són secretes, el CSCA publica les decisions que pren en la premsa escrita i a la pàgina web de l’HACA. A més, els membres de la societat civil han pogut, en certes ocasions, participar en consultes públiques

-

president com els càrrecs d’alt nivell participen re-

tasques de l’HACA es debaten públicament. Tot i així, aquests debats són pocs i distants entre si. A més, hi ha una escassetat de grups de la socie-tat civil que puguin representar els interessos dels

exercir pressió sobre l’HACA i les seves decisions. -

televisions privades per protegir les cadenes públi-ques en un mercat amb cada vegada menys publi-citat, la decisió no va obtenir cap crítica oberta ni

civil o dels propis sol·licitants.L’article 4 de la llei 1-02-102 del 31 d’agost del

2002 estipula que el CSCA hauria de tractar les queixes relatives a incompliments per part dels ope-

--

cions reconegudes. De fet, el CSCA posa en marxa un procés per rebre i tractar les queixes relatives al respecte del pluralisme en períodes en que no hi ha

polític, l’expedient de la queixa es remet a l’opera-dor implicat que disposa d’un màxim de 7 dies per presentar una resposta al CSCA. S’ha de prendre una decisió sobre la queixa en un període de 30

-

comunicat de premsa. Una unitat especial de l’HA-CA s’encarrega dels processos de queixes. Fins ara,

desenvolupament del sector.

Tunísia: L’ara difunt CSC era compost per 21 mem-

comunicació, cinc representants dels partits polítics de la Cambra de Diputats, quatre representants de la societat civil i sis membres que representaven la televisió i la ràdio pública, així com Agence Tunisi-enne de Communication Extérieure -

el president del CSC va ser Abdelbaki Hermassi, ex-ministre i ambaixador, i membre del partit que hi era al poder.

2.4.3. Autoritats reguladores, regulació del contingut i SPA

Les disposicions per regular els continguts que s’apli-

forma de textos ambigus, i pràcticament igual en els

a la prevenció de crítiques contra les persones que -

ple, es requereix als operadors respectar “el caràcter pluralista de l’expressió d’idees i els punts de vista”,

“l’ordre públic i els requisits de seguretat nacional i in-

racial o religiós, pertorbar la unitat nacional, incitar al

de ràdio i TV han de “participar en el desenvolupa-

emetre “cap tema o comentari econòmic que pugui afectar l’estabilitat de la situació econòmica o de la

-sió de servei públic audiovisual que els operadors pú-

normalment, als plec de condicions o contractes pro---

vi, la imprecisió en moltes disposicions reguladores dels continguts pot servir per restringir seriosament la

--


seguretat de l’economia i de la moneda nacional”, es tracta d’una norma que contradiu literalment l’ante-rior sobre “pluralitat d’expressió”, i evita l’emissió de

requereix redactar els cahiers des charges i, de fet, es va fer poc després de l’aprovació de la llei

anàlisi profunda de les condicions sobre contingut imposades als operadors audiovisuals revela una

en defensar els ideals del servei públic audiovisual. Per exemple, el reglament de condicions per a les televisions privades els requereix, com a part del seu mandat, “promoure la producció audiovisual

-

Aquesta dada no és només un percentatge molt -

des dels seus inicis, no ha pres ni una sola mesura

i com s’estipula en els plec de condicions per a 61.

Marroc: A més del seu paper consultiu i regulador, l’HACA pot, quan hi hagi una manca de legislació en aquest aspecte, introduir una regulació per garantirel respecte del pluralisme d’expressió, sobretot pel que fa a la informació política, per tal de permetre

-

accés al temps en antena, que és proporcional amb la importància que tenen a nivell nacional, basada

polítiques un accés equitatiu al temps en antena dels -

lamentàries.

l’HACA des que va començar a funcionar l’any 2004 va ser la introducció de mecanismes que garantissin



desembre del 2002.

el pluralisme en les emissions. No obstant això, els seus dos reptes més importants continuen sent la preservació de la llibertat d’expressió i la neutralitat

que el paper de l’HACA no es vegi separat del seu context socioeconòmic més ample i les reformes

el paper, és a dir, a través de textos legals i legislació,

són les úniques veritables maneres de mesurar la serietat de les reformes contemplades per part dels

Per tal de complir amb la seva missió de regu-lar els continguts, s’ha erigit una infraestructura que

-levisió les 24 hores del dia, dels operadors locals, re-

les dades quantitativament que permet provar i con-trolar de manera contínua el material d’emissió. Els resultats de l’estudi de les dades serveixen com a font d’informació important per a l’elaboració d’es-tudis interns que puguin ser útils en el desenvolupa-ment del sector.

cada operador. Aquestes guies contenen les condici-cahiers des

chargescobreixen tres àrees diferents: control quantitatiu

-fereixen a la deontologia periodística, però també als principis bàsics del regne. Els professionals dels

-mació. Els programes han de respectar la dignitat humana, les dones, els menors, entre d’altres. Pel que fa al monitoratge quantitatiu de la programació,

de cada operador. Això permet a l’autoritat regula-dora comprovar si l’operador està complint la seva

-

nacional. Aquest enfocament quantitatiu per moni-


dels operadors i veure si compleixen les condicions

Jordània:l’Audiovisual Comission pressupost independent” que el Consell de Minis-tres ha d’aprovar basant-se en la recomanació del

l’AVC s’assigna com a part del pressupost estatal anual i pot incloure donacions per a l’autoritat des-prés de l’aprovació del Consell de Ministres. A més, l’article 12 garanteix que tots els ingressos provi-

es consideren ingressos estatals i formen part de la tresoreria nacional.

-teressos estipulant que els membres, incloent-hi els

manera directa o indirecta, cap inversió en el sec-tor audiovisual durant el seu mandat. Com en el cas

-

totes les altres disposicions de la llei miren de garantir

L’article 3 de la llei audiovisual del 2002 és el mi-llor exemple de les contradiccions que es troben en

-dània. Segons aquest article, l’AVC gaudeix “d’inde-

i administratiu”.

El Líban: ---

deixin que el Consell funcioni independentment des

determina que el CNA opera com a part del Mi-

Així mateix, la llei no garanteixi un pressupost per al CNA per garantir-li un bon funcionament. Ambdós fets són clars indicadors de la manca de serietat dels

-cia del Consell i separar-lo del Ministeri d’Informació,

al menys pel que fa als procediments per actuar. Les

són purament de caràcter consultiu tant pel que fa

-

Marroc: L’HACA és diferent dels altres òrgans ad-

-

institucions polítiques, principalment el Govern, i de grups de pressió econòmica. No obstant això, de la

l’autoritat i les decisions que pren no poden ser sot-meses a escrutini al Parlament, la qual cosa afecta

públic” i compromet el nivell de rendició de comp-tes que té envers les institucions democràtiques.

No obstant això, certs articles pretenen establir -

poden ocupar un altre càrrec de manera simultània -

professional i lucrativa que pugui limitar la indepen-

-bres de l’HACA. Així, el fet de no cenyir-se a aques-

que va girar al voltant d’un dels membres del CSCA, Salah El Ouadi, que va participar en les eleccions del

Parti Authenticité et Modernité

membres que acaben de ser escollits declarar els seus

anterior al seu nomenament. Curiosament, aquestes “declaracions” dels béns i les fortunes personals, que

-bliques.

Cal assenyalar que els esforços fets per regular i reformar el sector segueixen estant per sota de les expectatives. Davant de la manca d’esforços actius per part del Govern i el Parlament en aquest as-


pecte, l’HACA segueix sent l’únic òrgan capaç de

per una “immobilitat crònica”. La recent renovació de l’HACA en 2011 comportarà sense dubte noves reformes, pel que fa al seu rol i a les seves compe-

Tunísia: No només l’autoritat reguladora de Tunísia era un òrgan estrictament consultiu, sinó que no disposava d’un estatus independent, i es trobava directament sota la supervisió del Primer Ministre

2009, un informe sobre la cobertura de les elec-cions presidencials i parlamentàries del 2009, pre-parat per 5 ONG independents, va destacar que

que no hi ha una institució reguladora pública que sigui plenament independent dels poders polítics,

una forma renovada de subordinació a l’Estat”62 . El març del 2011 es va crear la Instància Nacional per

-

bàsiques d’un organisme regulador independent i el seu model de funcionament.

2.5. La conversió digital

--

63. Tot i que en un

han dut a terme molt pocs avançaments per passar a emissions digitals, més enllà dels estudis de viabilitat encarregats en aquest aspecte, o de la compra de material HD com en el cas de la televisió Palestina.

-duir la televisió digital i l’any 2002, es van introduir els

Télédiffusion d’Algérie -

fr.pdf

d’estudis alemanya. Des d’aquell moment, la compe--

Des de llavors, s’han instal·lat tres cadenes a Tessala

-

-sitat d’introduir la televisió digital sembla estar poc

més aviat per imperatius polítics. Tal com va dir una

a preservar la sobirania de l’Estat i a proveir-lo dels

població”. A més, “la TDT permet que hi hagi més

a l’Estat reprendre una mesura de control sobre els missatges transmesos a televisió”64.

De manera similar, el govern egipci, a través del president executiu de l’Autoritat Reguladora de les

per l’UIT per fer la transició. Badawi va senyalar que

les parts implicades, és a dir, l’ERTU, el Ministeri d’In-formació, Telecom Egypt i els productors de contin-guts, a més dels operadors de les telecomunicacions

65. L’any 2009, la NTRA va encarregar a l’institut alemany

disseny d’un “full de ruta” per a la transició a la tele-visió digital a Egipte. De llavors ençà, no s’ha fet cap progrés respecte a la transició.

d’Informació van fer unes declaracions públiques re-fermant la voluntat del Govern de liderar la transició

mesura concreta per preparar el país per al canvi.

la télévision numérique terrestre debattue à Alger :la TNT ou la


L’any 2008, l’autoritat libanesa per a la regulació Telecommunicatios Regu-

latory Authority -66.

començar aquesta transició. El pas a la televisió digi-tal es troba amb diferents obstacles, alguns dels quals venen donats per la manca de cooperació entre les diferents parts implicades, tant el sector privat com públic i les propis empreses de radiodifusió, a més

-ment d’equip i altres aspectes. Télé Liban, de la matei-xa forma que d’altres operadors, es manté a l’espera de l’aplicació d’un pla de transició.

Després d’haver signat tractats internacionals so-

tenir lloc l’any 2015. Un grup de treball de l’HACA

-cies, el grup ha treballat en l’elaboració de condicions generals de seguretat dels receptors de televisió, a més de garantir la qualitat de recepció. S’ha de des-

sector no va incloure cap disposició sobre la televisió digital. No obstant això, el marc legal establert per la llei permet a l’HACA supervisar la transició digital

en coordinació amb l’Agence Nationale de Régulati-on des Télécommunications

-nals per emissora. Mentrestant, l’HACA afronta les 3

-

L’any 2010, el llavors ministre sirià d’informació, Mohsen Bilal, va dir que Syrian TV estava preparant tecnologia de televisió digital i HDTV per a l’any se-

-dis de viabilitat i plans per al període de transició co-

comprar equipaments i decidir sobre la millor manera de proporcionar receptors assequibles de fabricació

tipus de plans o detalls del pas a la televisió digital. Cal destacar que totes les cadenes de Síria són de llibre

-

En canvi, Tunísia semblar anar al capdavant respec-

que fa al pas de televisió analògica a televisió digital i complir amb el termini de 2015. El primer pas es va

territori nacional tenia accés a la televisió digital. La

de completar la xarxa nacional, que es composa de 17 canals.


3. Anàlisi de continguts

Després d’analitzar a la secció 2 el marc legal de vuit ens audiovisuals públics del món àrab, aquesta secció 3 aprofundeix en un segon nivell, el de l’anàlisi dels continguts d’aquests ens.

encara d’una regulació que permeti l’establiment

-

els estàndard internacionals sobre drets humans

garantir un accés universal, representar la diversitat en el si de cada societat, promoure la producció

1 Pel que fa a la metodologia, s’han fet servir diferents enfocaments, en funció de la naturalesa

i 3.2, s’ha fet servir un apropament quantitatiu per -

vespre; i a més generar dades estadístiques que ens permeten fer comparacions efectives entre els vuit

-lletins de notícies durant 14 dies consecutius -del 12 al 25 de maig de 2012, ambdós inclosos- ens ofereix uns resultats que no només són reveladors en sí mateixos, sinó que són pràctics, vàlids, me-

Le Monitoring des Médias-Manuel Pratique 2 . Quan es tracta d’avaluar a quins actors se’ls permet expres-

Communication, Vol. 7, pp.173-193.

Manuel Pratique, Paris : Institut Panos Paris.

sar la seva opinió a les notícies, la taula d’anàlisi amb

-

No obstant això, hem de ser conscients que una

també limitacions i no respon totalment al “com” de les aparicions d’aquests agents o fonts d’infor-mació a les notícies. I per això s’ha fet servir un

això no ens porta unívocament a la conclusió que

atenció al context de la seva intervenció, i a la ma-

denunciar” quan donem pas a una declaració a les

en aquesta secció inclourà també una part qualita-

informatiu molt popular: els programes d’entrevis-

talk showsimportant font d’informació televisiva sobre temes importants -política, economia, salut...- i algunes

donen veu als membres de l’oposició per oferir es-pais de debat on es confronten opinions. Incloent, doncs, l’anàlisi quantitativa del contingut d’aquests programes -dels emesos durant les mateixes dues setmanes de maig de 2010- l’estudi pretén oferir valoracions més completes sobre les notícies i els continguts informatius dels canals de televisió pú-

3

3 El nombre setmanal d’aquests talk shows, que es van emetre durant dues setmanes, variava molt entre els vuit ens


concret, l’anàlisis de continguts comença amb una -

ció durant una setmana de maig de 2010, a la qual no es van produir esdeveniments excepcionals ni incidents que trenquessin la dinàmica habitual de

audiovisuals inclosos en el present estudi.

-

i demés.


3.1.1. Introducció

quina mesura cada una de les televisions públiques està respectant els valors del servei públic audiovi-

programes que:-

tives i d’entreteniment de la societat;

És important fer una mirada detallada als tipus de programes que en general ofereixen les televisions públiques àrabs si volem una valoració completa de les seves emissions i el seu rendiment. Observant

així successivament, s’espera obtenir una imatge el

audiovisuals públics compleixen els ideals de servei públic a través de la seva graella de programació. Per exemple, és una queixa habitual per part d’alguns

4. No obstant això, l’estudi de la graella de programació actual a la televisió nacional de El Líban ens mostra

-ducció local. En seguir amb l’anàlisi dels tipus de pro-grames locals que s’ofereixen, per saber si aquests

Lebanon’s Free Media Market”, a Trading Culture: Exploring the ‘Indigenous’ and the ‘Exportable’ a Film and Television Culture,

3.1. Anàlisi quantitatiu de la programació

programes són d’estrevistes i tertúlia, documentals

-alment són reality shows

el patrimoni nacional, la discussió de temes locals, i

de la producció locall5

-mentals pot promoure de manera efectiva els ideals del servei públic.

Per tal de desenvolupar aquesta subsecció, es va

-mes que cada televisió pública està oferint al seu país.

complint els cinc ideals del servei públic esmentats -

reality shows, programes religiosos, pel·lícules, programes

-trats

-

-grama, que són importants des de la perspectiva de la missió de servei públic, s’emeten en primer lloc.

Exception’ to Promoting ‘Cultural Diversity’: European Cultural Policy and the Arab World”, a Quaderns del CAC, sobre

Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Espanya, No. 14, setembre-desembre.


-màtica social, política o històrica compleixen una im-

-cessàriament són populars o atractius per als anun-

populars, però també molt cares de produir. En con-

-cursos de producció nacional. Tot plegat, a costa de deixar fora de la graella la producció i emissió de programes de qualitat que promoguin la producció local i recullin el patrimoni nacional.

A més, era important examinar els programes a través dels quatre eixos mencionats, per tal de determinar millor si els organismes de radiodifusió acompleixen la missió de servei públic. Per exem-

-

arribar a la conclusió que una emissora concreta

promoure la producció nacional. També és impor-

s’emeten per primera vegada: les reposicions de les

considerar-se promoció de la producció nacional. Precisament per aquesta raó molts ens reguladors de la radiodifusió disposen el doble requeriment que un percentatge de la programació compleixi

-trena per acceptar que es cobreix la quota de pro-ducció local.

-ella de set dies consecutius d’una setmana normal del mes de maig de 2010, en vuit dels nou canals de televisió públics inclosos a l’estudi:

Algèria: ENTVEgipte: Al MasriyaJordàniaMarroc : 2M i Al OulaPalestina: Palestine TVSíriaTunísia: Tunisie 7

El mes de maig del 2010 va resultar ser un pe-ríode excepcional per a la cadena del Líban, Télé Liban, degut a les eleccions municipals que van tenir

-

tiva de la temporada d’hivern, que va ser el període

3.1.2. Resultats estadístics: anàlisi comparativa de la programació setmanal

Distribució general de la programació: Télé Liban -

Tunísia, les televisions públiques dediquen un temps -

marroquí Al Oula, cobreix la informació del Parla-ment, dedicant un gran percentatge de les emissions

-pliment del seu mandat de servei públic d’informar la ciutadania marroquina sobre aquesta important

canals de televisió públics del Marroc també es des-taquen pel temps que dediquen als diferents grups parlamentaris, incloent els de l’oposició.

A la categoria general de “programes d’entrevis--

diquen una part important de la seva programació -

-levisió públics del Marroc tenen el percentatge més

dues categories butlletins informatius i programes d’entrevistes i tertúlia suposen prop de la meitat del

-dena marroquina 2M ofereix el menor percentatge

-tes les cadenes: pel·lícules, concursos, reality shows, sitcoms

-gramació dedicada a l’entreteniment, seguida per Al


TV ofereix el menor percentatge d’entreteniment,

Tenint en compte que la categoria entreteni-ment és bastant general i no ens aclareix el grau de compliment de la missió de servei públic d’aquests canals, es fa necessari detallar els percentatges de les subcategories. De fet, els resultats sobre aques-tes subcategories ens mostren clarament un dese-

que també ofereix sitcoms -mació total del canal marroquí 2M el composen les

sitcom

respectivament.Habitualment, la producció i emissió de produc-

a la promoció de la història i el patrimoni nacionals, i proporciona als artistes, actors, directors, guio-

feina. No obstant això, una dissecció dels progra-

productes d’estrena o reposicions, ens revela un pa-

prou feines s’estan assolint en aquesta àrea parti-cular de la programació. Per exemple, en el cas de

-

internacionals importats. Per començar, s’emeten

-

de Tunisie 7. Però a més, totes les pel·lícules són im-

-

-

en compte l’indicador de l’origen, trobem que no-

I si a més, tenim en compte el factor d’estrena vs.

En resum, prenent en consideració només la

durada d’emissió setmanal d’un determinat tipus de programa, no podem explicar si s’acompleix la missió de servei públic en termes de programació. En el cas de TL, hi havia a més un alt percentatge

-

-ons. En altres paraules, Télé Liban no està comprant

anys anteriors, probablement degut a les importants retallades pressupostàries exposades a la secció 2

D’altra banda, l’atenció desproporcionada que -

niment mostra com els organismes de radiodifusió han deixat de banda els productes d’entreteniment

--

Els resultats són lleugerament superiors a Télé Li-

de pel·lícules emeses és el de la cadena Al Masriya

Quan considerem el factor de producció nacio-

a dir, quan avaluem el percentatge de pel·lícules naci-onals a les televisions públiques, el nombre d’emissi-ons setmanals es redueix dramàticament, sovint ten-

dues cadenes públiques estan complint la missió de

Cahiers des Charges

lícules emeses són de producció nacional. El resultat no és sorprenent si tenim en compte que aquest país lidera la producció i distribució de pel·lícules a la regió. No obstant, cap d’aquestes pel·lícules va ser


reveladora sobre el paper de la televisió pública en la promoció de la producció nacional i el suport de nous talents.

Els resultats per al teatre són sovint més escassos que els de les pel·lícules. El teatre és pràcticament

--

les cadenes de televisió públiques àrabs no estan acomplint la missió de servei públic audiovisual pel que fa a la promoció de la producció i el patrimo-ni nacional, ni a la creació d’oportunitats de treball

-

teatre és simplement absent.

culturals, i els diversos tipus de documentals tam-

àrab no aconsegueixen oferir una “dieta variada” als seus espectadors. Les pantalles estan dominades

-

lleugerament millors per als programes infantils naci-

Els percentatges són sovint similars, o una mica més alts, pel que fa als dibuixos animats: al Marroc, 2M es

--

necessitats i els interessos dels infants a cada un dels

La cultura en el sentit més ampli del terme tam-

dediquen, en comparació, un percentatge alt de la

i tot en aquests casos hem de matisar el concep-te de “programes culturals”. En el cas de Síria, on

folklòrics es posen en relleu, com ara la seva “cuina

sobre els grups minoritaris no pot veure’s com un compliment de la missió de servei públic audiovisu-al. Llevat que els interessos polítics i els problemes

-tals, aporta resultats molt dispars pel que fa als vuit

-

es recull més temps d’emissió de documental que

dues cadenes públiques del Marroc, que tenen un

d’aquests programes documentals, una avaluació de la missió de servei públic ha de tenir en compte el

d’una anàlisi qualitativa dels continguts.

especialment dels de producció local, es pot expli-

-transmissions en directe, a les televisions públiques.

-

és sorprenent que la cobertura en directe dels es-ports sigui tan poc prioritària en la programació de la

-


no es va emetre cap partit o competició esportiva en directe durant la setmana de mostra al maig del

setmanalment, i que aquest estudi en un altre període

Només una anàlisi quantitativa de la programació que recollís un període de temps prou llarg podria tractar

televisions públiques àrabs. Això és especialment necessari en els casos de

-

mostra que les cadenes públiques estan realment interessades en els esports, i els hi dediquen un bon percentatge del temps de les notícies. No obstant,

-

-portius, mentre que per tota la resta de televisions

-

-

país opera un altre canal de televisió públic comple-tament dedicat als esports. Això explica el molt baix percentatge dedicat als esports en els dos canals ge-

En el cas d’Egipte, no hi ha dades sobre el nom-bre o duració de competicions esportives en directe a Al Masriya per al mes de maig de 2010. La graella setmanal de programació publicada per l’ERTU, uti-

-

El futbol, però, és l’esport nacional: gairebé no passa una setmana sense que Al Masriya emeti diversos partits en directe, i els informatius del vespre que es

-

dels esports és el tercer en durada, després de la -

ment, els enquestats egipcis que van ser entrevistats per a la secció sobre la societat civil del present es-

-

alta dosi d’entreteniment i partits de futbol.Pel que fa a la religió, les crides diàries a l’oració

s’emeten a set canals, amb el percentatge més alt

molt interessants en el cas de Tunísia i El Líban. Per

secular del Nord d’Àfrica, la durada de les crides a

estar en sintonia amb la Constitució del país, que

de la “crida a l’oració musulmana” al Líban es deu

sinó multi-confessional, on cristians i musulmans te-nen el mateix paper segons la Constitució libanesa.

-

àrabs. Curiosament, Télé Liban no inclou cap tipus de cultura o pràctica religiosa a la seva programació

que els operadors privats al país són requerits pel -

Distribució dels programes en l’horari de prime time: una avaluació exhaustiva de les polítiques de progra-mació de cada televisió pública no pot ser abordada sense fer una aproximació sobre en quin període de temps s’emeten els programes. Es pot argumentar que l’acompliment de la missió de servei públic audi-

-tatges. Alguns programes també se’ls dóna prioritat programant-los en un horari i no en un altre. Per exemple, si una cadena de televisió compleix la quo-

i el patrimoni nacionals no pot considerar-se assolit.


De fet, emetre alguns tipus de programes fora de les hores punta, equival a fer-los invisibles. Esbrinar quins programes s’emeten entre les 19 i les 23 ho-

com d’importants són aquests programes per a una televisió en concret.

En general, els resultats sobre la programació en el prime time mostren un patró similar per a totes

predominen en el prime time: l’espai informatiu del vespre, els programes d’entrevistes i tertúlia cen-

la cadena marroquina M2 té de lluny el percentatge més alt de programes d’entreteniment durant el pri-me time

Al Masriya té el percentatge més alt de talk shows

-prime time

També hi ha excepcions: Syrian TV té el percentatge més alt de programes culturals durant el prime time

prime time

prime time per a documentals.La fórmula sembla ser la mateixa durant el prime

time -

combinació de programes de producció local, princi-palment formada pels informatius i els talk shows de temàtica social o política. Combinats, aquests espais

talk shows prime time

de la cadena egípcia Al Masriya. Per a cadascun dels

de continguts del prime time

En resum, com la present anàlisi dels programes de prime time ens mostra, d’una banda, trobem les

Egipte, on les reposicions de produccions nacionals

es tradueixi en cap promoció de la indústria artística

els temes d’actualitat, que són, per raons òbvies, de

aquests continguts estan complint la missió de ser-vei públic audiovisual al marge que són de producció local: si informen la ciutadania oferint una represen-tació clara i equilibrada dels fets, si promouen la di-versitat d’opinions, etc. Només un examen minuciós dels continguts i estructura d’aquests espais ens dirà en quina mesura aquests programes compleixen una funció realment informativa, i no només estan servint

per les notícies, i 3.3. per als programes d’entrevistes

l: Télé Liban

-

TL té també les emissions més altes d’espais infor-

que sempre són en directe; i també al fet que el talk shows -

explicació addicional rau en el fet que TL té greus -

grames en directe suposen una via de reduir costos

programes en directe que arriben directament a

l’anàlisi de la política sobre els talk shows a El Líban a

només del fet que un programa s’emeti en directe, que aquest programa promogui la participació de la ciutadania, que és una de les característiques que

-

El segon ens de radiodifusió en termes de progra--

Com en el cas del Líban, es tracta sobretot del fet que els butlletins i els programes d’entrevistes i ter-

talk showscanals de televisió públics del Marroc es queden amb el percentatge més baix de programes en di-

-


programes fan servir una altra llengua, es tracta normalment de pel·lícules o altres espais impor-

-senyalar que tant a Síria com a El Líban hi ha mi-

ni Télé Liban ofereixen programes en kurd o arme--

-

al Marroc, el baix percentatge de programes en

altres paraules, aquest baix percentatge no pot ser interpretat com una senyal del fracàs de l’audiovi-

valorar serà si la programació que s’emet en llengua


futbol.**El nombre de minuts publicitaris per cada 24 hores d’emissió no s’inclou en la present anàlisi quantitativa de la programació. Això

les emissions publicitàries. Per tant, el total de minuts d’emissió diaris per a cada cadena s’ha calculat en base a la durada total dels programes, excloent la publicitat.

Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal) Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal) Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal) Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal) Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal) Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal) Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal)

Gèneres

Informatius

EsportsEsports

Programes Programes d’entrevistes i

tertúliatertúlia

Religió

Entreteniment

Infants i jovesInfants i joves

Cultura

Documentals

Publicitat

Altres

Jordània El Líban Palestina Síria Algèria MarrocMarroc Tunísia Egipte

Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula TV7 Tunisia Al Masriya

Matí 0% 5.56% 2.03% 0% 1.51% 0% 0% 0% 0%

Tarda 3.57% 4.63% 4.40% 5.41% 4.76% 3.37% 2.91% 2.88% 3.22%

Vespre 6.25% 5.56% 2.90% 4.02% 3.30% 2.48% 5.50% 2.86% 4.51%

Nit 2.08% 5.56% 2.03% 1.95% 2.22% 2.37% 2.17% 1.53% 0%

Altres (informatius de la 1:00 a les 6:00) 0% 0% 0% 0% 0% 0% 3.07% 2.99% 0%

Cobertura del Parlament 0% 0% 0% 0% 0% 0% 6.19% 0% 0%

Sub Total 11.90% 21.30% 11.35% 11.38% 11.79% 8.22% 19.84% 10.27% 7.73%

Partits o competicions en directe 0% 0% 0% 0% 1.62% 1.32% 1.22% 4.23% S/D*

Magazins esportius 2.38% 0% 1.16% 1.92% 2.38% 2.00% 2.28% 4.62% 2.09%Sub Total 2.38% 0% 1.16% 1.92% 4.00% 3.32% 3.49% 8.85% 2.09%

Temàtics 19.05% 13.49% 19.13% 10.56% 2.97% 2.32% 3.60% 9.07% 4.51%

Generalistes 17.56% 11.90% 21.98% 16.87% 16.01% 5.01% 5.40% 8.14% 22.22%Sub Total 36.61% 25.40% 41.11% 27.43% 18.98% 7.33% 9.00% 17.20% 26.73%

Crida a l’oració o lectura de l’Al-Corà 2.08% 0% 2.61% 0.64% 0.54% 0.31% 1.24% 3.47% 0.64%

Ceremònies religioses 0.89% 0% 0.58% 0% 1.51% 0% 0.42% 0.13% 0%

Magazins religiosos 6.25% 0% 1.45% 0.68% 5.66% 0.26% 2.01% 1.86% 1.29%Sub Total 9.23% 0% 4.64% 1.32% 7.71% 0.57% 3.67% 5.47% 1.93%

Pel·lícules 0.60% 5.16% 3.19% 9.29% 6.87% 14.55% 8.94% 2.32% 20.29%

Concursos 0% 0% 0% 0.43% 1.30% 0% 0.32% 3.94% 0%

Reality shows 0% 0% 0% 0% 3.24% 6.38% 0.26% 4.31% 0%

Sèries de ficció/sitcoms 25.89% 21.43% 15.31% 18.27% 15.17% 31.05% 23.02% 13.33% 16.10%

Representacions/teatre 0% 0% 0% 0% 0% 0.32% 1.32% 0% 1.93%

Programes de varietats 0.30% 6.88% 2.85% 3.23% 6.38% 3.32% 2.70% 14.12% 1.29%Sub Total 26.79% 33.47% 21.35% 31.22% 32.97% 55.62% 36.57% 38.01% 39.61%

Dibuixos animats 2.08% 2.78% 1.45% 4.05% 4.49% 9.17% 5.13% 3.84% 0.48%

Programes infantils 3.27% 3.17% 2.32% 4.59% 0% 0.37% 2.59% 4.48% 1.13%

Programes juvenils 2.08% 0% 0% 0.71% 0% 0% 0% 0% 0%

Total 7.44% 5.95% 3.77% 9.34% 4.49% 9.54% 7.73% 8.32% 1.61%

Literatura, poesia, concerts, cuina, etc. 1.49% 5.56% 2.51% 12.87% 3.08% 4.22% 3.55% 2.96% 12.88%

Sub Total 1.49% 5.56% 2.51% 12.87% 3.08% 4.22% 3.55% 2.96% 12.88%

Històrics 0% 0.40% 4.88% 0% 5.68% 0.11% 2.96% 5.10% 0%

Vida animal 0% 0% 0.58% 0% 2.60% 0% 2.01% 3.67% 0%

Socials/culturals 2.38% 1.19% 2.32% 0.64% 6.02% 3.85% 1.91% 0% 0%

Científics 0% 0% 0% 0% 0% 6.64% 9.26% 0% 0%

Esportius 0% 0% 0% 0% 0% 0.58% 0% 0% 0%

Teatrals 0% 0% 1.45% 0% 0% 0% 0% 0% 0%Sub Total 2.38% 1.59% 9.23% 0.64% 14.30% 11.18% 16.14% 8.77% 0%

Infomercials 0% 5.56% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Anuncis** S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D

Sub Total 0% 5.56% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Música o video clips 1.79% 1.19% 4.88% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Altres *** 0% 0% 0% 3.88% 2.68% 0% 0% 0.14% 7.41%Sub Total 1.79% 1.19% 4.88% 3.88% 2.68% 0% 0% 0.14% 7.41%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time

Gèneres

InformatiusInformatius

Esports

Programes Programes d’entrevistes i

tertúliatertúlia

Religió

Entreteniment


Cultura

Documentals

Publicitat

Altres


Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Notícies del vespre 37.50% 28% 11.63% 19.48% 9.77% 10.83% 24.76% 13.35% 25.45%Sub Total 37.50% 28% 11.63% 19.48% 9.77% 10.83% 24.76% 13.35% 25.45%

Partits o competicions en directe

0% 0% 0% 0% 4.80% 0% 0% 3.74% 0%

Magazins esportius 0.% 0% 0.% 0% 7.04% 2.53% 0% 12.87% 0%Sub Total 0% 0% 0% 0% 11.84% 2.53% 0% 16.61% 0%

Temàtics 23.21% 12% 39.53% 5.96% 6.24% 2.76% 7.14% 21.17% 25.45%

Generalistes 0% 0% 5.81% 1.68% 0.48% 8.29% 3.10% 0% 49.09%Sub Total 23.21% 12% 45.34% 7.64% 6.72% 11.05% 10.24% 21.17% 74.54%

Crida a l’oració o lectura de l’Al-Corà 0% 0% 0% 0% 0.64% 0% 0% 1.97% 0%

Cerimònies religioses 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Magazins religiosos 3.57% 0% 0% 2.24% 2.72% 0% 0% 0% 0%

Sub Total 3.57% 0% 0% 2.24% 3.36% 0% 0% 1.97% 0%

Pel·lícules 0% 20% 0% 7.57% 12.33% 30.88% 5.95% 0% 0%

Concursos 0% 0% 0% 2.10% 3.84% 0% 1.43% 6.29% 0%

Reality shows 0% 0% 0% 0% 3.84% 10.14% 0% 5.57% 0%

Sèries de ficció/sitcoms 35.71% 32% 12.79% 36.72% 19.31% 29.49% 36.19% 6.67% 0%

Obres de teatre 0% 0% 0% 0% 0% 0% 5.95% 0% 0%

Programes de varietats 0% 2% 9.30% 7.29% 5.44% 5.07% 6.43% 23.09% 0%Sub Total 35.71% 54% 22.09% 53.68% 44.76% 75.58% 55.95% 41.62% 0%

Dibuixos animats 0% 0% 0% 0% 0% 0% 4.29% 0% 0%

Programes infantils 0% 0% 0% 0% 0% 0% 4.76% 0% 0%

Progames juvenils 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Sub Total 0% 0% 0% 0% 0% 0% 9.05% 0% 0%

Literatura, poesia, concerts, cuina etc. 0% 0% 4.65% 16.96% 1.60% 0% 0% 4.08% 0%

Sub Total 0% 0% 4.65% 16.96% 1.60% 0% 0% 4.08% 0%

Històrics 0% 0% 1.16% 0% 5.44% 0% 0% 0% 0%

Vida animal 0% 0% 0% 0% 0.80% 0% 0% 1.20% 0%

Social/cultural 0% 6% 1.16% 0% 10.31% 0% 0% 0% 0%

Científics 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Esportius 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Teatre 0% 0% 2.33% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Sub Total 0% 6.00% 4.65% 0% 16.55% 0% 0% 1.20% 0%

Infomercials 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Anuncis S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D

Sub Total 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00%

Música o videoclips 0% 0% 11.63% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Altres 0% 0% 0% 0% 5.38% 0% 0% 0% 0%

Sub Total 0% 0% 11.63% 0% 5.38% 0% 0% 0% 0%Total 100.0% 100% 100% 100% 100.0% 100.0% 100% 100% 100%

Taula 3.1.3: % Programes segons si són gravats o en directe Taula 3.1.3: % Programes segons si són gravats o en directe Taula 3.1.3: % Programes segons si són gravats o en directe Taula 3.1.3: % Programes segons si són gravats o en directe Taula 3.1.3: % Programes segons si són gravats o en directe Taula 3.1.3: % Programes segons si són gravats o en directe

En directe/ Jordània El Líban Palestina Síria Algèria MarrocMarroc Tunísia EgipteEn directe/gravats Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

En directe 46.73% 61.38% 28.16% 30% 34.72% 11.81% 21.30% 23.36% 30.60%

Gravats 53.27% 38.62% 71.84% 70% 65.28% 88.19% 78.70% 76.64% 69.40%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Taula 3.1.4: % Programes de producció local vs internacionalsTaula 3.1.4: % Programes de producció local vs internacionalsTaula 3.1.4: % Programes de producció local vs internacionalsTaula 3.1.4: % Programes de producció local vs internacionalsTaula 3.1.4: % Programes de producció local vs internacionalsTaula 3.1.4: % Programes de producció local vs internacionals

Producció local/

Jordània El Líban Palestina Síria Algèria MarrocMarroc Tunísia Egiptelocal/

internacional Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Local 69.64% 78.97% 69.95% 83.67% 62.44% 45.80% 55.17% 62.96% 100%Internacional 30.36% 21.03% 30.05% 16.33% 37.56% 54.20% 44.83% 37.04% 0.00%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicionsTaula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicions

Reposicions/estrena

Jordània El Liban Palestina Síria Algèria MarrocMarroc Tunísia EgipteReposicions/

estrena Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Estrena 67.56% 6.852% 64.15% 83.99% 67.41% 72.12% 75.55% 81.12% 61.19%Reposicions 32.44% 3.148% 35.85% 16.01% 32.59% 27.88% 24.45% 18.88% 38.81%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Taula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengüesTaula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengües

Àrab/altres llengües

Jordània El Líban Palestina Síria Algèria MarrocMarroc Tunísia EgipteÀrab/altres llengües Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Àrab 93.45% 94.44% 98.26% 89.40% 95.67% 73.17% 81.21% 98.22 100%Idiomes

estrangers 0% 0% 0% 10.60%* 0% 0% 0% 1.78 0%

Anglès 6.55% 5.56% 1.74% 0% 0% 0% 0% 0 0%

Hindi 0% 0% 0% 0% 0% 1.21% 2.23% 0 0%

Tamazight 0% 0% 0% 0% 1.51% 2.06% 5.93% 0 0%

Espanyol 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1.32% 0 0%Francès 0% 0% 0% 0% 2.81% 23.57% 9.32% 0 0%

Total 100% 100% 100% 100% 100.0% 100% 100% 100% 100%


3.2. Anàlisi dels informatius televisius

3.2.1. Introducció

--

plert per les televisions públiques àrabs, en base als

-als: ministres, càrrecs electes i polítics en general

la societat civil, grups minoritaris, etc. A més, s’ha

a les informacions, per tal de mesurar la represen-tació d’homes i dones.

-tícies, especialment pel que fa a la cobertura de

especials a altres indrets, en lloc de fer servir les

la capital o les grans ciutats.-

rents punts de vista d’un tema determinat, inclo-ent les opinions crítiques amb el govern a cada país.

Més concretament, aquesta part de l’anàlisi de continguts se centra en els informatius del vespre,

derivades dels valors del servei públic audiovisual i

accés a expressar els seus punts de vista als infor-

-

diversitat democràtica d’opinions i la promoció del

els punts de vista del govern i els sectors de po-

-

-

Els espais de notícies, especialment les del vespre,

des d’una perspectiva nacional. Diferents estudis als

són la principal font d’informació per a la ciutadania, molt per davant de la premsa escrita. Els governs també han reconegut la funció ideològica de les no-tícies, i les han fet servir per diferents propòsits: co-hesió nacional, control social, etc.

Existeixen també diversos estudis sobre el con-tingut de les notícies al món àrab, tot i que molts

pas en la televisió. Una de les raons principals per

és pràctica: les televisions públiques àrabs, en gene-ral, no acostumen a guardar gravacions de les seves emissions durant gaire temps. D’altra banda, l’escàs contingut dels arxius es deu als problemes econò-

neguen l’accés a la ciutadania i els investigadors quan aquests existeixen. Aquesta manca d’accés públic als arxius audiovisuals fa que sigui extremadament difícil

-


sions audiovisuals, i empeny a molts investigadors a

que, en comparació, són fàcilment accessibles a tra-

El present estudi pretén omplir un buit existent en l’estudi dels continguts de les televisions públi-ques àrabs. Aquesta part en particular té per ob-

vespre. Per assolir-ho, no només s’ofereix als lectors obtenir un coneixement detallat sobre el contingut d’aquests informatius durant un període d’emissions “normals”, sinó, probablement per primera vegada,

-sos a l’estudi, a partir de la mateixa graella d’anàlisi i perspectiva metodològica.

notícies del vespre, es van seleccions 14 dies conse-

que les eleccions municipals van tenir lloc el maig de 2010 interrompent la programació habitual de la te-

continguts relacionals amb les eleccions, i els infor-matius del vespre tractaven exclusivament aquesta

període per fer l’anàlisi comparativa, els resultats del Líban haurien estat molt esbiaixats.

Egipte: Al Masriya

El Líban: Télé LibanMarroc: 2M, Al OulaPalestina: Palestine TVSíria: Syrian TV

A continuació, es presenten els temes de servei -

-

avaluar la diveristat dels continguts dels informatius del vespre.

1. Salut2. Drets Humans3. Drets de les dones4. Minories

5. Medi Ambient

7. Economia

10. Educació11. Art i cultura12. Esports

3.2.2. Resultats estadístics i anàlisi comparativa dels informatius

3.2.2.1. Cobertura dels temes de servei públic

Un desglossament detallat dels informatius respecte els temes de servei públic mostra, sense dubte, un

-tius cobreix temes polítics: Palestina i El Líban en-

tercera posició amb una mica més de la meitat de les

-

de Síria, Tunísia, Egipte i Marroc, la cobertura de les -

reben una cobertura menor, com veurem a continu-ació. Marroc és el país amb el menor percentatge de

En general, el segon tema més tractat a les notíci-

-rable: mentre la cobertura de temes econòmics és

trobem els percentatges més baixos a Palestina TV

una cobertura relativament àmplia a tres dels vuit pa-

-tura dels esports és en alguns casos tan important


Tunisie 7 apareix amb la distància més elevada entre

de M2 i Al Oula, la dada no es pot interpretar com

està dedicat completament als esports. Els resultat pel Líban i Palestina, en canvi, mostren la total negli-

-

cas de Télé Liban, és totalment absent de la graella de programació.

-

-

A més, l’estatus social i polític dels grups minoritaris

-mes en relació a la defensa dels drets humans i la

contra la minoria dels Coptes a Egipte és només un exemple; i el tractament inhumà que es dóna als refugiats àrabs, especialment iraquians, a les presons

1.

són tractades a les notícies. Amb l’excepció de Tuní-

apareixen a les notícies de les televisions públiques

Syrian TV apareix amb el percentatge més alt de co-

Els resultats referents a la cobertura de molts temes a les televisions públiques àrabs han de trac-tar-se amb cautela. Això és especialment cert en el cas de les notícies polítiques, sobretot les que tracten sobre violacions de drets humans i mino-ries, però també en temes “menys sensibles”, apa-rentement sense vinculació amb la política, com per

-gia... Per exemple, la cobertura de temes relacio-

-

un exemple, en el cas d’Egipte, on els drets humans es tracten esporàdicament, el tema principal de les

dels estàndars internacionals en DH a les presons

sentit contrari sobre importants violacions dels DH

com documenten entitats nacionals i internacionals 2 . Una altra notícia

El fet que a Syrian TV la cobertura dels temes so-

pot portar-nos a interpretar que la televisió pública s’interessi pel tema en tots els àmbits. De fet, en el

-va sobre drets humans a les notícies se centra exclu-sivament en els abussos comesos pels israelians. Els

-

queden exclosos de les notícies.Pel que fa a les minories, la notícia del tiroteig i

assassinat de sis cristians copts a l’exterior d’una es-

sense oferir dades sobre el context ni cap anàlisi.

Al Masriya va cobrir una notícia relacionada amb les minories en el període estudiat de dues setmanes

2 Per a més detalls sobre la tortura a les presons egípcies


als altres conceptes importants en termes de servei

i tecnologia, i medi ambient, apareixen tan poc a la

podem dir que són pràcticament inexistents. Una ve-gada més, el buit entre els interessos i necessitats del públic i les prioritats editorials dels editors de notí-cies es fan evidents. Per exemple, en una regió que

elevades del món, és sorprenent descobrir que els

-

als informatius del vespre. Amb l’excepció de l’ENTV

Els problemes de les dones, gens sorprenent-

-

i interessades en una varietat de temes relacionats amb els drets humans de dones, homes i infants,

vespre és, com a mínim, problemàtica. És especial-

a les notícias relacionada amb els problemes de les

més progressistes i pro-dones del món àrab. L’ab-

probablment símptoma d’un posicionament general, entre els ens de radiodifusió públics, segons el qual les úniques notícies que compten són les “bones” i “positives” notícies que parlen sobre càrrecs públics

tot quan una notícia tracta d’altres temes de servei

al públic. Un exemple d’això el trobem a la cadena egípcia Al Masriya: d’entre les molt poques notíci-es sobre art i cultura emeses per aquesta televisió

Govern, i es va explicar com una part de la visita del president Mubarak a Itàlia, i no com un esdeveni-ment cultural d’importància per ell mateix.

El mateix podem dir de les notícies sobre salut.

aquest tema consisteixen en explicar les millores en

esdeveniments relacionats amb la salut queden ex-

es va donar la notícia d’una inauguració a la que va -

polítics a Tunísia seguix una dinàmica similar. El Presi-

-

com educació, art i cultura, esports, medi ambient

-

de 2010, el que hauria d’haver estat un esdeveniment -

president” a una d’aquestes granges. Les peces infor-

--

ple, durant diversos dies del mes de maig, la visita d’un astronauta americà a les escoles de Tunísia va servir per destacar el paper del govern del país en la

-diants. Cap de les notícies, però, mencionava quines accions havia dut a terme el govern a aquest efecte, o si les escoles del país estan actualment equipades per

o facilitar l’accés a la tecnologia.

públiques àrabs tracten actualment els temes d’in-

d’aquests temes a les notícies és erroni. Salut, cultu-ra, educació, medi ambient i altres temes no-polítics


-blica. Per aquesta raó, una mirada qualitativa més profunda al marc i la interpretació del contingut de les notícies i els temes d’actualitat s’imposa com a necessària per valorar adequadament el compliment de la missió de servei públic audiovisual -una tasca sobre la que hi tornarem a la subsecció sobre l’anàlisi quantitatiu dels informatius i programes de temes d’actualitat.

Els resultats mostren que les dones són profunda-ment infrarepresentades a les notícies de les nou

--

de les persones que donen els seu punt de vista als informatius del vespre. Egipte registra el percentat-

el percentatge més alt. La marroquina 2M està en

més detallada de la representació femenina, que tin-gui en compte els temes dels quals parlen les dones i no el temps de les intervencions, mostra resultats diferents. Les dones apareixeran com a portaveus

En general, sembla que les dones són més sol-licitades per intervenir a les notícies quan el tema té a veure amb el rol tradicional o l’estereotip assignat: salut, educació, art i cultura i, previsiblement, notíci-es sobre els problemes de les dones. Per contra, les dones són pràcticament absent de les notícies que tracten temes considerats part del domini masculí, com la política, l’economia i els esports.

Per començar, els canals públics del Marroc són, de lluny, els dos que tenen un percentatge més alt de participació femenina quan tenim en compte un

-

a les notícies de la cadena Al Oula. Si anem a educa-

són de dones. La població femenina intervé a les

-

Palestina i Síria. Les cadenes del Líban, Egipte i Al--

nes amb respecte a aquests temes. Una explicació

tema “problemes de les dones” no va tenir cabuda pràcticament durant les dues setmanes del període

-radoxalment Tunísia, malgrat el seu posicionament

-

portaveus en equests segments són dones. No obs-tant, quan prenem en consideració el temps total

els problemes de les dones en el període estudiat.El percentatge de veus de dones és molt alt en les

notícies sobre educació quan aquest tema és tractat

-tats van ser també relativament alts per al tema d’art

-

Les dones també són requerides com a porta-

drets humans i salut. Les notícies de Tunisie 7 so--

veus un temes de salut. Però, quan considerem que

de les notícies, l’alt percentatge de dones esdevé in-

les dones només apareixen a les notícies amb veu

parlar un total de 27 segons en les dues setmanes

En resum, els resultats varien d’un país a un al-tre amb respecte de l’aparició de les dones com a protagonistes o portaveus a les notícies. Tunisie7 té

-


-

-tra banda, el percentatge de representació femenina varia, en funció del tema tractat a cada espai de no-

-

-mes són els que més apareixen a les notícies de les

és la més elevada en temes tradicionals com la cul-tura, educació, salut i problemes i drets de les dones -temes que rarament són tractats als informatius del

-blen àrees públiques exclusivament dels homes3.

L’anàlisi dels portaveus o actors de les notícies in-

pública, professió o tipus de feina. Aquest desglos-

diferents grups i actors de la societat participen o són sol·licitats a les notícies, i si el govern i els partits

avauació és essencial quan avaluem el rendiment de les cadenes de televisió públiques al món àrab. De fet, un dels aspectes més importants del servei pú-blic audiovisual és com aquests operadors serveixen

--

raules, els operadors del servei públic audiovisual no

-més parlar per a ells o sobre ells.

-

com a grup, queden sovint marginades en els infor-matius del vespre, i rarament se les sol·licita com a agents de les notícies. En aquesta part de l’anàlisi de

3 Per a més detalls sobre la participació de les dones en la política i el món laboral, consultin l’article sobre l’Informe sobre Desenvolupament Humà Àrab de 2011 titulat “La manca de dades fa més lent el progrés al Líban: informe de les NU”. Diari Daily Star, 4 de novembre 2011.

les notícies, es fa sevir com a indicador la posició o función de les persones que apareixen i hi parlen,

estudiades estan a l’alçada de l’ideal de la televisió pública de ser accessible als diversos grups de la so-cietat a un dels programes de prime time més se-guits de la televisió.

Els resultats a la taula 3.2.7 mostren que els ele--

a categoria general dels agents de notícies que in-clou els ministres del govern, diputats, caps d’estat,

-

al maig de 20104. En efecte, aquesta categoria d’ac-tors de notícies va ser la més gran, eclipsant totes les

d’una banda, i tots els polítics regionals i internacio--

res públiques de ràdio o televisió estudiades al llarg de les dues setmanes al maig del 2010, Télé Liban va

dedicats a agents d’informació com els polítics naci--

de notícies, es va fer una distinció entre el “moment de la seva aparició” i la “duració de la intervenció”. Aquests dos indicadors

les notícies, però no se li escoltava cap intervenció directament

separats en dos grans categories: els actors nacionals enfront els actors internacionals de notícies. La categoria “nacional”

agent de notícies nacional sigui mencionat en el text o les taules. Per exemple, un diputat egipci que apareix a Al Masriya d’Egipte és considerat un agent de notícies “nacional”, sense afegir el

les taules amb els resultats estadístics per a Egipte. Així mateix, pel que fa als resultats de Tunisie 7, per exemple, un diputat

“agent internacional de notícies” en el càlcul dels resultats per


-sultat que era relativament pròxim a l’obtingut en la

Marroc, però, amaga la gran discrepància en percen-

cada país: el percentatge més baix va ser el de la

la 2M va destacar com l’única cadena pública àrab

societat civil per sobre de les dels polítics nacionals: va tenir el segon percentatge més baix d’aparicions

-centatge més alt d’aparicions en notícies per part

el temps de les declaracions d’aquests polítics nacio-nals. Quan es va comparar la durada de l’aparició vi-

la durada del seu temps d’intervenció, els percen--

altra manera, cada vegada que un polític nacional apareixia en la imatge durant un període determi-nat de temps, no se’l sentia parlar en aquesta ma-

-lítics nacionals, mentre que el percentatge del seu

que no tots els polítics que es van presentar com a

-re més que no escoltar en les notícies del vespre. Mentre les notícies de TL van destacar per ser les úniques notícies del vespre on l’opció contrària és

intervenen a les notícies, mentre que el temps per

quan al temps d’intervenció es pren en consideració

polítics apareixen constantment durant les notícies del vespre, però rarament intervenen.

parla en nom d’ell mateix és un factor important per determinar en quina mesura aquest agent de notícies compta literalment i metafòrica amb una “veu” pròpia en les notícies. De fet, és comú en els butlletins de notícies veure els polítics o als mem-bres de la societat civil, i escoltar alhora la veu en off

punts de vista o “comentant” les seves activitats. En el cas dels diputats de l’oposició i persones crítiques

paper fortament ideològic: d’una banda, el canal pot

-tinguts sense editar com ara discursos o comen-

-

donats per una emissora de televisió determinada, podrà determinar en quina mesura els agents crítics

Cal assenyalar que de tots els tipus dels polítics nacionals inclosos en la categoria general de “polítics com a agents de notícies”, els presidents i els reis -com a agents individuals de notícies- mostren la di-

-

per períodes relativament llargs de temps, però en poques ocasions parlen, amb l’excepció de Palestine

i el de fotos era quasi una combinació perfecta en el cas del President Abbas i el rei Abdallah, els dos

-

de Síria, el President Mubarak d’Egipte, i el Presi-

força dominant per a un actor de notícies individual


-

notícies que són membres de l’oposició o que són crítics amb el govern, un temps d’intervenció menor

-torial de “silenciar” subtilment i indirecta les seves veus. Aquesta situació és rarament el cas dels caps

períodes relativament llargs de temps en les notícies,

la TV” de caps d’Estat àrabs pot ser indicatiu d’un fenomen que afecta les notícies nacionals en el món

no té res de “nou” a dir. Diàriament i gairebé de forma ritual, ell és vist rebent convidats i funcionaris incansablement, inaugurant noves institucions públi-

i tot quan no hi ha res realment “nou”. I a ell ni tan

-

d’Estat en el món àrab, que sempre apareixen en els titulars i en les peces inicials de les notícies, inde-

--

només es van considerar per a l’anàlisi les 4 primeres peces de cada butlletí de notícies, els resultats sobre

-

comparació amb altres actors i agents de notícies.

com a secció del total del telenotícies on es mostren les notícies més importants en primer lloc, sembla es-

--

-

totes les aparicions corresponien a ell. Com a agent

les dues setmanes estudiades5.

-cies en les quatre primeres peces de notícies, men-tre que el Primer Ministre Ahmed Ouyahia, que va

-

-

-tància concedida a les notícies del Parlament en cada

-

allà mentre que el president del Parlament va estar totalment absent de les quatre primeres peces de no-

peces de notícies, sent la representació dels dos grups parlamentaris gairebé igual a 2M i Al Oula.

El cas de Télé Liban va ser excepcional en molts

-tors de notícies individuals, van dominar les quatre

-

calcular comptant cada vegada que un agent de notícies apareixia en una peça de notícies, independentment de la durada de la

puntuació quant a la durada total del “temps d’aparició” durant

durant diversos dies en més d’una peça cada dia. El mateix s’aplica a la durada del “temps d’intervenció” per als agents de notícies.

calibrar, en la mesura del possible, de quina manera alguns agents de notícies “dominen” les notícies a través de l’ús recurrent de la


tor de la “troica” libanesa, que s’ha consolidat des -

diferents governen el país: el cap d’Estat maronita, el Primer Ministre sunnita i el President del Parlament

-sora del Líban TL destaca per ser l’únic organisme

relativament alta dels diputats de l’oposició en els

tota la duració d’intervencions cap a aquesta catego-ria d’actors de notícies - un percentatge que supera

Per contra, els diputats de l’oposició van estar total-

-

Tot i que les dues emissores públiques marroquines semblen donar un accés equilibrat als diputats de la

-

al govern en les dues cadenes, o cinc vegades més

per contra, sembla haver aconseguit, durant les dues setmanes de desembre de 2010, l’equilibri perfecte a l’hora de donar accés als ministres, als diputats de

Respecte a la inclusió de membres de la socie-tat civil com agents de notícies, els resultats mos-tren que, en general, alguns grups importants dins d’aquesta categoria general han estat pràcticament exclosos per gairebé tots els operadors públics considerats en aquest estudi. Aquest és el cas dels membres dels sindicats, que no van intervenir en absolut en el telenotícies vespre, amb l’excepció de

-

temps d’intervenció en totes les emissores públiques

-onals gairebé tampoc van intervenir a les notícies

públics àrabs no només versaven predominantment sobre política, sinó també sobre polítics i caps d’Es-tat nacionals. Els membres de la societat civil, especi-alment de les ONGs nacionals i els sindicats, van ser pràcticament exclosos.

en el sentit que es dóna més accés a les notícies del

-

vox populide les notícies i portaveus en el butlletí del vespre,

-

aquests “experts independents” i aquesta “gent del carrer” se’ls permet parlar lliurement i determinar les notícies, mentre que als membres del Parlament

dóna cap mena de temps d’emissió. Aquest és el tipus de resultat quantitatiu que

posa en dubte la validesa d’arribar a conclusions -

televisió i el temps d’intervenció poden ser indica-dors importants a l’hora d’avaluar el contingut de les

global sobre qui té i qui no té accés a les notícies.Igualment important per saber “qui” està interve-nint a les notícies és l’avaluació “d’allò” que estan dient. En el context d’aquest estudi, diversos actors de notícies van tenir accés a les notícies, mentre que d’altres van ser totalment exclosos. Però aquells que van ser inclosos en la notícia com a “portaveus”, i que tenen una determinada posició “representativa”

-

reproduir punts de vista dominants, hegemònics, i pro-governamentals sobre assumptes controvertits

--

cisament per la funció ideològica que poden tenir en aquest sentit: és a dir, per legitimar i reforçar els

de vista són presumiblement “acceptats” i “expres-sats lliurement” pels membres de l’opinió “pública”, com veurem a continuació.

Potser cap exemple recent il·lustra millor el pa-


per ideològic de les “masses que brinden suport i aproven” que els mítings televisats a nivell nacional celebrats en suport del President Assad a Damasc durant el recent aixecament popular contra el seu

-sures brutals contra l’oposició i els civils desarmats

-xer a la Syrian TV6.

Per tant, la veritable prova per a la “diversitat” i la “inclusió” en la cobertura informativa d’una cade-na pública no és només aconseguir la varietat en els

aconseguir que els seus punts de vista sobre els esde--

toris. Els resultats de la taula 3.2.9, sobre la diversitat d’opinions dins de cada peça de notícies són parti-

única perspectiva o punt de vista a favor del govern,

-tegoria més nombrosa de portaveus de notícies a

-

resultat estadístic, es pot argumentar que, en el cas de ENTV, el predomini dels portaveus del govern manté d’alguna manera una correlació positiva amb el domini de les perspectives i punts de vista pro-governamentals. No obstant això, aquesta correlació

-nen els resultats de Síria i Tunísia.

-

--

vencions per als agents de notícies, pràcticament el doble del temps d’intervenció per a tots els polítics

-centatge de peces informatives amb punts de vista

el cas de Tunisie 7, el percentatge combinat d’ex-

produeixen més morts a Síria” [Pro-Assad rally as more die in

temps total d’intervencions per a tots els agents de

-sessin els seus punts de vista sobre les notícies; el percentatge de temps d’intervenció per a aquest

-nisian TV, incloent-hi ministres, diputats i membres de l’administració del govern combinats. En el cas de Syrian TV i Tunisie 7, el percentatge de punts de

-

es va passar cap peça que contingués punts de vista

A Egipte, on gairebé una cinquena part de tot el temps d’intervencions dels agents de notícies va anar als experts egipcis, les peces informatives on

-ta crítics amb el govern egipci. En una peça de notíci-es o article sobre els estàndards dels Drets Humans

-pert citat va ser Mokbel Shaker, Vicepresident del

els estàndards dins les presons egípcies, malgrat els informes periòdics publicats per ONGs nacionals i internacionals que documenten abusos contra els Drets Humans en aquestes presons. De manera si-milar, els ciutadans que van ser citats en les notícies

-vir per reforçar la posició dominant de l’Estat sobre els temes tractats en les notícies. Al llarg de l’extensa cobertura de l’obertura del pas fronterer de Rafah

van ser entrevistats in situ. Tots ells van expressar el

l’obertura de la travessa7.En resum, sembla que la correlació entre els por-

l’expressió de punts de vista crítics amb el govern és molt feble, per no dir més. Independentment de qui

-ris del govern, experts “independents” o ciutadania

món àrab no és un espai per a l’expressió d’opinions

7 Per a més detalls sobre aquest pas a la frontera egípcia, vegin


de vista crític amb el seu govern nacional a la tele-

-

peces que eren neutrals o que permetien expressar

els esports nacionals i en d’altres esdeveniments na-cionals culturals, i en relació a diversos ítems no con-

Marroc i el Líban suposen un contrast refrescant

de maneres molt diferents. Per començar, 2M i Al Oula van ser les cadenes àrabs públiques de televisió que van permetre a dos o més agents de notícies, més que qualsevol altra emissora, expressar punts de vista contradictoris en les mateixes peces de no-

els espectadors van poder observar les construcci-ons o interpretacions contradictòries del mateix es-deveniment per part d’actors diferents de notícies. En aquest sentit, Marroc sembla ser l’únic país on la radiodifusió pública compleix, en certa manera,

la programació general, també hem vist com Marroc va ser l’únic país àrab que va oferir cobertura diària a les activitats i debats parlamentaris. Irònicament, mentre que 2M i Al Oula van permetre l’emissió d’una tanda de punts de vista contradictoris dins de les mateixes peces de notícies, no van autorit-

en els butlletins de notícies: les peces amb punts de vista contra el govern van representar només una

total de notícies durant les dues setmanes de maig de 2010.

Marroc, Télé Liban semblava haver triat un altre “enfocament” per presentar la diversitat d’opinions. Això va permetre a les faccions polítiques oposa-des expressar els seus punts de vista diferents per separat, cada grup o polític en la seva pròpia peça

“punts de vista contradictoris expressats”, i el per-

que contenien “només un punt de vista: en contra del govern”. De fet, TL sembla ser l’única emissora de radiodifusió pública àrab que va permetre l’emis-

sió de peces de notícies amb “punts de vista en con-tra del govern” durant el telenotícies vespre. Cap al-tra emissora àrab inclosa en aquest estudi ho va fer.

3.2.2.4. Reportatges sobre el terreny i cobertura de les àrees rurals

terreny a les notícies nacionals va ser necessària per tal d’esbrinar en quin grau les notícies nacionals són un “producte nacional” de producció local, amb

-

format de notícies tan important, on es presenten els interessos nacionals, les perspectives i les preo-

una forma d’avaluar en quin grau un operador pú-blic satisfà tots els segments de la població, en totes les seves classes socials i econòmiques, sobre tot el territori nacional. Això és especialment important

-vats que es regeixen per la publicitat de dirigir-se

amb cert grau de riquesa, a costa de les poblacions rurals més disperses i amb menors ingressos.

Era d’esperar que Télé Liban registrés les puntu-acions més baixes en tots dos aspectes, amb només

-

en reportatges sobre el terreny. Aquest resultat és -

ta televisió de titularitat pública que ha existit des del començament de la guerra civil, des de de fa un

-

política i els punts de vista crítics amb el govern en les seves notícies, un fet contra tots els pronòstics

recursos està afectant seriosament la seva capacitat d’oferir cobertures immediates, sobre el terreny, de primera mà, sobre esdeveniments del país. Aques-

la TL no està cobrint els esdeveniments i successos

Els dos operadors públics del Marroc van desta-


-

-

rurals, i la meitat de les peces de notícies van ser

aquests resultats s’han d’interpretar amb cautela quan es tracta dels operadors públics.

En lloc d’arribar a la conclusió que aquests ope-radors públics estant atenent els interessos de les poblacions rurals i estan apostant per fer repor-

-

el contingut d’aquestes peces. De fet, un examen de la forma i el contingut d’alguns d’aquests re-portatges revela que el fet de tenir reportatges sobre el terreny no implica que la cadena pública estigui invertint econòmicament en la producció de les notícies nacionals, o que una perspectiva na-

al públic. Per començar, Tunisie 7 té el segon per-centatge més alt de reportatges sobre el terreny,

del Cap d’Estat i d’altres funcionaris, amb la veu en off d’un periodista donant informació sobre el contingut visual. En altres paraules, no només els espectadors no veuen el periodista explicant en

agents de notícies i així successivament; ni tan sols tenen l’oportunitat d’escoltar aquests agents de

veu superposada ofereix la part d’àudio del repor-

terreny d’Egipte, de la mateixa manera, són molt estàtics formalment i els manca varietat en el con-tingut: se centren en els agents del govern i d’altres alts funcionaris públics, sense oferir una varietat d’entrevistes i perspectives per tal d’augmentar el

-cament dels reportatges egipcis sobre el terreny es va complir especialment en els reportatges dels corresponsals presidencials que acompanyaven el

la qualitat i la naturalesa dels resultats d’aquests organismes públics de radiodifusió. És necessa-ri un examen més en profunditat dels continguts d’aquests canals públics, que tingui en compte el


Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada)


Temes Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Salut 0.64% 1.42% 1.78% 0.95% 1.76% 5.23% 2.04% 1.66% 4.13%

Drets humans 0.13% 0.49% 0.67% 14.99% 2.00% 5.26% 2.75% 0% 4.56%

Drets de les dones 1.10% 0% 0.45% 1.31% 0.12% 3.01% 2.25% 0.6% 0%

Minories 0% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0.96% 0% 0.37%

Medi ambient 6.69% 3.59% 2.10% 4.54% 6.14% 9.12% 5.00% 3.57% 1.71%

Política 55.03% 76.20% 81.68% 40.22% 44.10% 25.86% 36.96% 41.91% 42.69%

Economia 15.87% 7.41% 3.21% 11.81% 7.67% 21.40% 28.69% 5.64% 20.04%Ciència i

tecnologia0% 0.30% 0% 0.47% 4.33% 0.70% 0% 6.18% 1.85%

Infants i joves 0% 0.89% 0% 0.96% 0.82% 2.83% 0.54% 1.37% 0%

Educació 0% 0.96% 0.90% 1.12% 9.46% 0.76% 2.09% 2.44% 0.74%

Art i cultura 2.82% 7.72% 4.27% 8.67% 12.22% 20.47% 9.37% 16.75% 1.87%

Esports 15.94% 0.00% 1.93% 11.17% 10.05% 2.92% 7.79% 19.51% 16.92%

Altres 1.79% 1.03% 3.01% 3.79% 1.33% 1.76% 1.56% 0.36% 5.11%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció)


Gènere Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Homes 94.34% 92.43% 92.59% 83.86% 93.38% 78.68% 84.84% 76.8% 95.64%

Dones 5.66% 7.57% 7.41% 16.14% 6.62% 21.32% 15.16% 23.2% 4.36%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció)

Temes

Salut Salut

Drets humansDrets humans

Drets de les dones

Drets de les dones

MinoriesMinories

Medi ambientMedi ambient

PolíticaPolítica

EconomiaEconomia

Ciència i tecnologiaCiència i

tecnologia


EducacióEducació

Art i culturaArt i cultura

EsportsEsports

AltresAltres


Gènere Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Homes 100% 67.74% 89.44% 100% 100% 73.14% 76.00% 30.77% 77.72%

Dones 0% 32.26% 10.56% 0% 0% 26.86% 24.00% 69.23% 22.28%

Homes 0% 0% 0% 73.99% 66.46% 70.85% 68.42% 0% 94.44%Dones 0% 0% 100% 26.01% 33.54% 29.15% 31.58% 0% 5.56%

Homes 0% 0% 0% 0% 0% 36.68% 27.24% 36.59% 0%Dones 100% 0% 100% 100% 0% 63.32% 72.76% 63.41% 0%

Homes 0% 0% 0% 0% 0% 100.00% 92.13% 0% 100%Dones 0% 0% 0% 0% 0% 0% 7.87% 0% 0%

Homes 98.60% 66.10% 100% 100% 91.13% 71.57% 80.91% 69.47 % 100%Dones 1.40% 33.90% 0% 0% 8.87% 28.43% 19.09% 30.53% 0%

Homes 94.35% 96.94% 93.54% 87.29% 96.76% 86.70% 96.66% 83.98% 97.73%Dones 5.65% 3.06% 6.46% 12.71% 3.24% 13.30% 3.34% 16.02 % 2.27%

Homes 99.06% 90.21% 100% 94.10% 100% 88.47% 80.15% 59.91% 93.08%Dones 0.94% 9.79% 0% 5.90% 0% 11.53% 19.85% 40.09 % 6.92%

Homes 0% 0% 0% 0% 91.60% 0% 0% 87.27% 100%Dones 0% 0% 0% 0% 8.40% 0% 0% 12.73% 0%

Homes 0% 0% 0% 100% 100% 66.53% 43.48% 56.76% 0%Dones 0% 0% 0% 0% 0% 33.47% 56.52% 43.24% 0%

Homes 0% 0% 57.33% 100% 95.61% 31.43% 67.89% 38.86% 0%Dones 0% 100% 42.67% 0% 4.39% 68.57% 32.11% 61.14 % 100%

Homes 100% 83.80% 80.40% 84.63% 64.09% 70.96% 67.50% 83.29 % 100%Dones 0% 16.20% 19.60% 15.37% 35.91% 29.04% 32.50% 16.71 % 0%

Homes 93.31% 0% 100% 100% 100% 100.00% 90.25% 92.82 % 100%Dones 6.69% 0% 0% 0% 0% 0% 9.75% 7.18 % 0%

Homes 100% 0% 100% 100% 100% 100.00% 100.00% 0 % 100%Dones 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0 % 0%


Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició)


Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al MasriyaCap d’estat (president

o rei)4.35% 5.90% 3.76% 6.95% 16.00% 2.33% 7.54% 22.03% 5.99%

Membre de la família reial o presidencial 0% 0% 0% 0% 0% 2.02% 0.62% 0.47% 1.76%

Assessor del rei 0% S/D S/D S/D S/D 0.89% 0.22% S/D S/D

Primer ministre 2.81% 5.30% 3.43% 8.27% 0.19% 1.94% 3.71% 1.46 % 1.52%Portaveu del Parlament 0% 1.78% 0% 1.74% 0.20% 0% 0% 0 % 0%

Membre de la Cambra Alta 5.30% S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D

Ministres 19.77% 13.85% 4.59% 11.48% 34.00% 7.59% 20.64% 9.97% 13.19%

Membre del govern 12.18% 3.58% 38.05% 10.00% 19.69% 14.92% 16.88% 12.64% 9.72%

Membre de l’oposició 7.84% 0% 0% 0% 0% 0.55% 0.33% 0.88% 0%Membre de l’oposició

no reconeguda 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Membres de la majoria parlamentària 1.15% 14.50% 1.29% 0% 1.63% 1.74% 4.11% 2.47% 0.23%

Membres de l’oposició

parlamentària 0% 10.74% 0.16% 0% 1.04% 2.52% 4.52% 0.58 % 0%

Altres polítics 0% 8.18% 5.56% 0% 0% 0.51% 3.45% 0 % 0.91%

Membres d’organitzacions gubernamentals 2.76% 0.78% 7.82% 0.93% 1.51% 0.68% 0.43% 3.67% 1.93%

Membres de la justícia 0.23% 0% 0% 0% 0% 0.71% 0.40% 0 % 3.24%Líder religiós 0% 13.64% 4.79% 0% 0% 0.25% 1.44% 0 % 0.09%

Membre d’organització empresarial 6.84% 0.58% 0.07% 0.23% 0% 6.23% 3.04% 1.96 % 0%

Organització* Internacional 3.41% 1.42% 0% 0.66% 2.93% 0% 0.62% 3.99 % 1.18%

Membre del govern* o polític

Internacional 15.25% 14.85% 3.12% 25.41% 8.33% 8.37% 4.98% 10.64% 26.28%Associació

professional 0.26% 0.23% 0.21% 0.62% 4.65% 3.14% 2.91% 0.12% 0.73%Membre de grup social minoritari 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0.16% 0% 0.1%

Membre d’un sindicat 1.34% 0.10% 0% 0% 0% 1.71% 0.94% 0.48% 0%Membre d’ONG del

país 0.36% 1.59% 7.95% 2.70% 0.81% 9.16% 7.15% 0.39 % 0.2%

Membre d’ONG internacional 0% 0.17% 0.63% 3.29% 0% 2.59% 1.57% 0.19% 0.22%

Expert 6.20% 1.16% 8.72% 14.08% 6.49% 12.94% 5.61% 7.56% 14.23%

Opinió pública 9.54% 1.65% 8.05% 6.76% 2.16% 11.30% 6.53% 17.26% 2.77%

Expert internacional 0.40% 0% 1.65% 1.85% 0.37% 6.90% 1.44% 3.24% 15.17%

Altres 0% 0% 0.15% 5.03% 0% 1.02% 0.76% 0% 0.55%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció)

Jordània El Líban Palestina Síria Algèria MarrocMarroc Tunísia EgipteJordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV EN TV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya

Cap d’estat (president o rei) 3.54% 1.75% 3.80% 0% 0% 0.37% 0.12% 0.78 % 0%

Membre de la família reial o presidencial 0% S/D S/D 0% 0% 0.70% 0.35% 0% 1.16%

Assessor del rei 0% S/D S/D S/D S/D 0.98% 0.18% S/D S/D

Primer ministre 1.60% 2.47% 3.47% 3.19% 0.00% 0.75% 3.51% 0 % 0.54%Portaveu del Parlament 0% 0% 0% 0% 0.28% 0% 0% 0% 0%


Ministres 20.70% 19.75% 4.64% 5.78% 41.68% 7.23% 21.82% 2.16% 10.74%


Membre de l’oposició 8.91% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0.32% 0% 0%Membre de l’oposició

no reconeguda 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

Membres de la majoria parlamentària 1.31% 16.62% 1.31% 0% 0.50% 1.92% 4.06% 3.99% 0.31%


parlamentària 0% 18.66% 0.17% 0% 0.92% 2.78% 4.28% 1.15% 0%

Altres polítics 0% 8.89% 5.62% 0% 0% 0.56% 3.69% 0 % 0.47%

Membres d’organitzacions gubernamentals 3.14% 1.70% 7.86% 1.69% 2.15% 0.75% 0.43% 5.07% 2.64%

Membres de la justícia 0.27% 0% 0% 0% 0% 0.59% 0.43% 0% 2.34%

Líder religiós 0.00% 11.18% 3.68% 0% 0% 0.28% 1.26% 0% 0.12%Membre

d’organització empresarial 7.77% 0.75% 0.07% 0.46% 0% 6.38% 3.00% 2.16% 0%

Organització* Internacional 3.88% 0.24% 0% 0% 4.34% 0% 0.61% 5.78% 1.62%



professional 0.30% 0% 0.22% 0.85% 7.14% 3.27% 3.05% 0.23% 1%Membre de grup social minoritari 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0.16% 0% 0.14%

Membre d’un sindicat 1.53% 0.25% 0% 0% 0% 1.89% 0.96% 0% 0%

Membre d’ONG del país 0.41% 1.21% 8.04% 4.77% 1.15% 10.13% 7.52% 0.78% 0.27%

Membre d’ONG internacional 0% 0% 0.63% 4.45% 0% 2.17% 1.25% 0.73% 0.3%

Expert 7.04% 2.63% 8.82% 28.25% 9.41% 12.80% 5.73% 11.16% 18.94%

Opinió pública 10.84% 2.84% 8.17% 14.37% 2.95% 12.97% 7.31% 31.42% 3.49%

Expert internacional 0% 0% 1.67% 2.95% 0.53% 6.94% 1.67% 3.17% 20.75%

Altres 0% 0% 0.15% 7.47% 0% 0.97% 0.45% 0% 0.76%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principalsTaula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principals


Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al MasriyaCap d’estat (president

o rei) 17.28% 12.50% 13.79% 13.41% 16.67% 5.22% 6.21% 25.74% 9.52%Membre de la família reial o presidencial 0% 0% 0% 0% 0% 2.24% 2.76% 1.98% 0%

Assessor del rei 0% S/D S/D S/D S/D 0% 0.69% S/D S/D

Primer ministre 11.11% 4.17% 6.90% 2.44% 0% 0.75% 4.14% 3.96% 2.38%Portaveu del Parlament 0% 5.83% 0% 0% 1.85% 0% 0% 0% 0%


Ministres 18.52% 11.67% 0% 2.44% 31.48% 9.70% 11.72% 9.9 % 11.9%


Membre de l’oposició 1.23% 0% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0% 0%Membre de l’oposició

no reconeguda 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%Membres de la

majoria parlamentària 0% 10.83% 0% 0% 1.85% 4.48% 8.97% 0% 0%


parlamentària 0% 2.50% 0% 0% 0% 5.22% 9.66% 0% 0%

Altres polítics 0% 12.50% 20.69% 0% 0% 0% 0.69% 0% 0.79%

Membres d’organitzacions gubernamentals 2.47% 0% 6.90% 1.22% 0% 0.75% 0% 3.96% 0.79%

Membres de la justícia 0% 0% 0% 0% 0% 1.49% 0.69% 0 % 2.38%

Líder religiós 0% 6.67% 6.90% 0% 0% 0% 0.69% 0 % 0%

Membre d’organització empresarial 1.23% 0% 0% 0% 0% 4.48% 0.69% 2.97% 0%

Organització* Internacional 1.23% 1.67% 0% 0% 0% 0% 0% 6.93% 2.37%



professional 0% 1.67% 0% 0% 0% 1.49% 5.52% 0.99% 0%Membre de grup social minoritari 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0 % 0%

Membre d’un sindicat 6.17% 0.83% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%Membre d’ONG del

país 0% 0.83% 3.45% 2.44% 0% 8.21% 7.59% 0.99% 1.59%

Membre d’ONG internacional 0% 1.67% 0% 12.20% 0% 5.22% 4.14% 0 % 0%

Expert 1.23% 0% 3.45% 8.54% 3.70% 5.97% 4.83% 3.96% 7.14%

Opinió pública 8.64% 0% 0% 13.41% 9.26% 18.66% 9.66% 7.92% 8.73%Expert

internacional 0% 0% 3.45% 3.66% 1.85% 0.75% 0% 1.98% 8.74%

Altres 0% 0% 0% 7.32% 0% 0.75% 0% 0 % 0%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició)



Actors nacionals

Polítics nacionals (caps d’estat i família, ministres, parlamentaris) 41.22% 60.26% 18.79% 28.44% 53.06% 20.09% 45.15% 37.86% 23.59%Actors nacionalsSocietat civil nacional (sindicats, esperts, ONG’s, organitzacions professionals) 8.16% 3.08% 16.88% 17.4% 11.95% 26.95% 16.61% 8.55% 15.16%

Actors internacionals

Organitzacions internacionals 3.41% 1.42% 0% 0.66% 2.93% 0.00% 0.62% 3.99% 1.18%


Polítics o governs internacionals 15.25% 14.85% 3.12% 25.41% 8.33% 8.37% 4.98% 10.64% 26.28%


ONG’s internacionals 0% 0.17% 0.63% 3.29% 0% 2.59% 1.57% 0.19% 0.22%


Experts internacionals 0.40% 0% 1.65% 1.85% 0.37% 6.90% 1.44% 3.24% 15.17%

Total d’actors internacionals 19.06% 16.44% 5.40% 31.21% 11.63% 17.86% 8.61% 18.06% 42.85%

Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció)

Actors nacionalsActors

nacionals







Polítics nacionals (caps d’estat i família, ministres, parlamentaris) 41.77% 68.14% 19.01% 8.97% 43.38% 15.98% 38.34% 8.08% 13.22%Societat civil nacional (sindicats, esperts, ONG’s, organitzacions professionals) 9.28% 4.09% 17.08% 33.87% 17.7% 28.09% 17.26% 12.17% 20.21%Organitzacions internacionals 3.88% 0.24% 0% 0% 4.34% 0% 0.61% 5.78% 1.62%Polítics o governs internacionals 9.63% 5.86% 3.16% 12.35% 1.88% 8.84% 4.90% 7.59% 22.36%

ONG’s internacionals 0% 0% 0.63% 4.45% 0% 2.17% 1.25% 0.73% 0.3%

Experts internacionals 0% 0% 1.67% 2.95% 0.53% 6.94% 1.67% 3.17% 20.75%

Total d’actors internacionals 13.51% 6.10% 5.46% 19.75% 6.75% 17.95% 8.43% 17.27% 45.03%

Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada)



S’hi expressen diferents opinions

24.37% 39.50% 55% 0% 4.74% 24.33% 23.61% 26.33% 37,89%

No s’hi expressen opinions 38.65% 27.45% 17.28% 36.68% 16.71% 21.80% 6.93% 34.98% 2.581%

Només hi ha un punt de vista (anti gubernamental) 0% 14.13% 0% 0% 0% 1.66% 0.29% 0% 0%

Només hi ha un punt de vista (pro gubernamental) 30.20% 18.93% 27.72% 63.32% 78.55% 44.84% 59.00% 38.69% 3.327%

S’hi expressen opinions

contradictòries 6.78% 0% 0% 0% 0% 7.36% 10.17% 0% 304%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada)



Urbana 97.26% 98.93% 85.91% 81.79% 87.33% 91.36% 89.13% 95.99% 84.59%

Rural 2.74% 1.07% 14.09% 18.21% 12.67% 8.64% 10.87% 4.01% 15.41%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Taula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terrenyTaula 3.2.11: Reportatges sobre el terreny


Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya% de

reportatges sobre el terreny en relació a la

durada total de les notícies 26.56% 13.08% 41.22% 20.93% 50.56% 64.52% 79.04% 63.97% 52.79%


3.3. Anàlisi qualitativa dels programes d’entrevistes i tertúlia

3.3.1. Introducció

--

neguts en el món àrab com a talk shows -tar les dues anàlisis quantitatives de la programació i

tracta d’examinar en profunditat un tipus principal de programa de televisió, especialment des del punt de vista del servei públic: els programes d’entrevis-tes i tertúlia.

Aquests programes, elaborats amb cura i plens d’informació, compromesos amb els temes que afecten la societat del moment, representatius de la

i que estimulen el debat, són per tant els programes estrella de la televisió. Esdevenen aleshores el garant

El programa

n’és un exemple. Els informatius també són indica-tius de la magnitud del compromís de l’operador de la cadena nacional pel que fa als principis i als valors de servei públic quan s’observa la manera com s’han establert, com es produeixen i quin tipus de pregun-tes tracten.

És evident que les anàlisis quantitatives de con-tingut de les informacions produeixen dades de gran

d’explorar els diversos missatges que són la base de la informació i els altres tipus de programes.1 Una

--

Mass Media Research: an Introduction, 7a edició, per R. Wimmer i Belmont : Thomson Learning Inc.

-

dels talk shows -

aquest buit i proporcionar un vector addicional per

part d’aquest estudi.Cal assenyalar que l’enfocament qualitatiu adop-

tat per a aquesta secció de l’anàlisi de contingut

-

del poder a través dels seus diversos formats d’ex-

2

paraula com hem fet en l’anàlisi quantitativa dels in-formatius no pot retre compte del caràcter de la

-

alternatives o crítiques respecte del govern sobre

Els programes d’entrevistes i tertúlia seleccionats per a aquesta anàlisi qualitativa es van emetre du-rant dues setmanes consecutives al maig del 2010.3

2 Per a una anàlisi detallada sobre la importància de

l’anàlisi dels talk shows

Arab media”, dins Shari’a as Discourse: Legal Traditions and the

i Heidi E. Hamilton. Oxford: Blackwell Publishers; i Fairclough, N.

el mes de maig de 2010 es va dedicar a la cobertura de les


aquest estudi4 no tenien els mateixos horaris de programació, el nombre de programes d’entrevistes

i el format d’aquests programes també varien molt

política general del país. Per exemple, en alguns pa--

eviten el format del directe, la interacció amb el pú-blic i tenir convidats amb opinions oposades. En can-vi, alguns d’aquests programes es permeten abordar

o fer intervenir els teleespectadors que truquen al programa com passa en alguns programes de PTV. L’anàlisi qualitativa precisa de l’estructura d’aquests

abordats, el nombre de convidats, els tipus d’opini--

que són molt més reveladors sobre la natura de la teledifusió del país que l’anàlisi quantitativa estàn-dard basada en “qui parla” i “durant quant temps”.

3.3.1.1. Estructura de l’anàlisi

paper del moderador

-

actors sociopolítics. En altres paraules, s’ha intentat estudiar el “text en el context”.5

connexions entre aquest nivell contextual i de la so-cietat, i la d’un nivell menor a escala del contingut del

i les seves opinions, de la posició del moderador, del

cada programa és capaç de cobrir un tema d’una manera inclusiva i representativa de la diversitat

eleccions municipals al Líban.

dels talk shows de Tunísia.

of Text and Discourse Analysis, Londres: Sage Publications, pàg. 7.

d’opinions sobre aquest mateix tema. En concret, vam estudiat els punts de vista dels

convidats i els presentadors, i vam observar les opi-nions per tal de saber si simplement es feien ressò

-tualitat o si representaven una posició alternativa, noves perspectives.

L’anàlisi es va centrar després en l’observació del tipus de persones que apareixen en cada programa.

-

convidats al programa o com a membres del públic a

que els teleespectadors truquessin i fessin preguntes -

pecte de les posicions dominants o d’acord amb les

-ment conscients que el fet de rebre una diversitat de

molt important en l’orquestració del programa, as-signant un temps d’antena als diversos participants

i decidint de quin tema es parlarà en el programa, com s’abordarà el tema i durant quant temps. A més, el presentador podria tenir una posició sobre

-parcial fent que diverses persones expressessin les seves diverses opinions sobre el mateix tema.

L’anàlisi del paper del presentador es va dur a ter-

moderador assigna el temps d’antena equitativament a tots els participants i els tracta de la mateixa ma-

alguns dels convidats o teleespectadors més que d’al-

comenta de manera positiva en el cas d’una interven-

-


recte amb la possibilitat per als teleespectadors de

els quals es pregunta el punt de vista a experts externs o ciutadans ordinaris sobre un tema d’ac-

Totes les etapes o nivells d’anàlisi anteriors ens -

veix exclusivament de portaveu del govern o si tam-bé posa en relleu nous punts de vista alternatius i

-tir-ne el pluralisme, en un intent per defensar els va-lors i la funció de servei públic de difusió.

3.3.2 Anàlisi qualitativa dels programes d’entrevis-tes i tertúlia. Anàlisi per país

de la societat algeriana a la televisió del país, con-tràriament a una premsa relativament lliure que ha estat molt més capaç de retre comptes de la realitat

el decurs del “moviment de reformes”, l’ENTV va

no van ser realment oberts a tots els corrents de la societat, però tenien elements d’apertura. Aquest període de la història de la televisió algeriana se-

-gada que es fa un estudi de l’ENTV. En efecte, molt recentment, el ministre de Comunicació va anunciar que s’establiria una nova graella de programes a la televisió pública, que, i això és nou, contindria pro-grames d’entrevistes i tertúlia sobre l’actualitat polí-tica. Caldrà veure-ho.

--

rant dues setmanes consecutives, al maig del 2010,

de talk shows. Dit això, es va seleccionar un gran nombre de programes emesos durant el prime-time

talk show: Fi Dairat Edaoue -

1. Fi Dairat Edaoue tracta exclusivament temes in-ternacionals de la setmana. Els problemes tractats

-

reixen un cert coneixement dels assumptes interna-cionals per part dels teleespectadors que intenten

la televisió algeriana. El mateix presentador del tele-notícies del vespre modera el programa i acostuma a convidar dos o tres experts per parlar d’un pro-blema internacional actual. Cal tenir en compte que els convidats no són actors de l’àmbit internacional

que són principalment experts i universitaris que -

cional.

problema tractat va ser el del “Sàhara Occidental”, les seves causes i el dret a l’autodeterminació. L’elec-ció del tema venia motivada per la visita de Chris-topher Ross, l’enviat especial de l’ONU a la regió. En

durant tot el programa per incloure un nou convidat.Encara que hi hagués dos convidats i un repor-

tatge televisat sobre el tema, només es va posar de relleu un punt de vista durant tot el programa, el del Front Polisario. El programa criticava el pla de l’ONU sense que es permetés una resposta dels actors im-

-nime va ser reforçada per un curt reportatge titu-lat Fi Esseyakpreenregistrada de 10 minuts amb un expert o un polític. En aquesta entrevista, el convidat era l’ambai-

Els comentaris del presentador, que actuava com

sol punt de vista del programa. En resum, tots els cronistes d’aquest mateix programa van reiterar la

2. L’altre programa d’actualitat de la setmana, Ori--

habitualment un o dos convidats per programa amb eventuals intervencions en directe dels teleespecta-

-

en certa manera una missió de servei públic cridant

amb la higiene i la salut pública.En resum, l’emissió de programes d’entrevistes i

tertúlia a la televisió algeriana va mostrar una ober-


tura amb un format de debat televisat amb una re-lació directa amb el tema tractat pels programes. Per això, els programes polítics són els més tancats

convidats, inclòs el presentador seguien el punt de vista del Govern sobre els temes tractats i sense la

-pectadors només es va provar amb el tractament

d’incloure el punt de vista de persones del carrer

posició del Govern. Per exemple, la tarda del 19 de febrer de 2011, quan es va produir una manifesta-

quals es va preguntar sobre la manifestació es van

esvalotadors. Per un d’ells, la manifestació represen-tava “un desordre públic creat per la gent que venia de fora”. Per ell, “els qui volen manifestar-se, ho hau-rien de fer a casa seva.”6

3.3.2.2. Egipte

Masr El-Naharda

-grama competeix amb els programes d’entrevistes

Al-Ashera Masa’an sobre Dream II, 90 minuts sobre El-

-dats: intel·lectuals, polítics, artistes, esportistes, etc., a més de presentar la informació diària sobre els darrers esdeveniments. La seva estructura s’assem-bla molt a la d’altres emissions de cadenes privades, encara que la seva aproximació no té l’audàcia i el

Cal assenyalar que Masr El-Naharda no té un sol presentador, sinó diversos que es relleven al llarg de

-sonalitat del presentador i el seu nivell de professio-nalisme. Per exemple, el presentador Mahmud Saad, abans de deixar el programa com a protesta durant

liberty” per Karima Bennoune, 19 de febrer de 2011, disponible a middleeast

les revoltes populars a Egipte, s’havia convertit en el presentador més popular del programa, proclamant opinions molt més crítiques envers el Govern que qualsevol altre presentador del programa i defen-

-sos presentadors amb diferents formes d’entrevistar, se seleccionà un nombre de programes en el marc

-ra aquest programa compleix una missió de servei

-

El programa de Masr El-Naharda del 12 de maig es va dedicar als drets de les persones discapacitades a Egipte. Parlar de drets de les persones discapaci-

televisió egípcia, en particular, en hores de màxima

5,7 milions de persones amb discapacitat a Egipte,

7

Encara que Egipte va signar un determinat nom-bre de tractats internacionals per a la millora de les condicions dels ciutadans amb discapacitat el 1971 i que, el 1975, va introduir un sistema de quotes per augmentar l’ocupació de les persones amb discapa-citat en el sector privat i públic, en la pràctica s’ha fet molt poc per millorar el destí d’aquestes persones o per facilitar-los la integració en la societat.

-

-capacitat mental que era músic i esportista alhora, un especialista que treballava amb persones discapa-citades mentals, un dels fundadors d’una ONG per a persones amb necessitats especials, i un assessor d’Handicap International. Aquests convidats, durant tot el programa, van representar diferents punts de

7 “Rights of Disabled Persons in Egypt”, octubre 2008, disponible a


-tir i el programa va ser una excepció en termes de diversitat d’opinions expressades.

Els dos principals subtemes van ser: la millor -

tegrant-les en classes i comunitats normals o cons-truint instal·lacions especials per a ells; i la forma de promoure els drets de les persones discapacitades i

-

una legislació apropiada a aquest grup amb necessi-tats especials.

-

aquest tema, va participar en la preparació del pro-grama fent recerques de fons i entrevistant algunes persones amb discapacitat i les seves famílies. L’altre moderador, el famós Saad es va mantenir al marge

-bats. No obstant això, les seves intervencions van servir cada vegada per tornar a posicionar el tema a través del prisma de la caritat en lloc dels drets humans. Per exemple, Mahmud Saad va demanar di-verses vegades a diferents ministres i membres aco-

persones discapacitades. D’aquesta manera, classi--

tiu en eludir la dimensió dels drets fonamentals. En

de convidats va permetre aportar un cert equilibri al programa: l’assessor d’Handicap International va

un favor als ministres, sinó la necessitat d’introduir

aquest grup en la societat.En resum, aquest programa era singular a causa de

-

van ser capaços d’aportar una diversitat d’opinions

com a comoderador i el nivell de preparació efectuat va servir per augmentar la qualitat del debat.

-

Saad com a moderador va ser una altra excepció per a Masr El-Naharda, no només respecte del tema

tractat, sinó també pel fet que va ser rodat sobre el

programa d’entrevistes. El programa se centrava en la vida i les pràctiques religioses d’una important mi-noria religiosa a Egipte, i el rodatge es va dur a terme al monestir copte de Sant Antoni, situat al cor del desert del Sinaí. Més important encara, el progra-ma parlava de la minoria cristiana copta d’Egipte; un

sectaris. En efecte, aquest programa es va emetre quan la societat egípcia estava preocupada per una

que es va produir al poble de Nag Hammadi uns mesos abans.8

-rador va aconseguir presentar un programa molt ins-tructiu i espiritual que va posar de relleu els aspectes

-na, tot això acompanyat d’una veu, la seva mateix,

mateix presentador reaccionava de forma espontà-nia davant la informació abordada, admetent la seva

-ses sobre la religió cristiana i la vida al monestir.

El fet que ambdós programes tractessin temes

de les persones discapacitades i les minories religio--

cepcional a Masr El-Naharda, cosa que, curiosament, també va coincidir amb el fet que el moderador fos

que va dimitir arran de les revoltes populars al país i la seva incapacitat per difondre opinions crítiques respecte del Govern.9

El programa del 15 de maig de Masr El-Naharda -

l’ensenyament públic a Egipte i els problemes rela-cionats amb aquest sector. La diversitat d’opinions no era exactament el que destacava del programa,

que haurien pogut rebatre les opinions del ministre. El programa no contenia cap reportatge sobre el terreny i una interacció mínima amb els membres

8 Per a més informació, consulteu

publicat el 27 de gener de 2011, disponible a


del públic, la intervenció dels quals es va limitar a una pregunta per correu electrònic i a tres trucades tele-

que crítiques a la política del Govern. No obstant això, des del programa copresentat per Mahmud

punts de vista ideològics dels dos moderadors: Saad va provar de fer d’advocat del diable i representar les opinions de l’oposició, prenent partit pels ciutadans del carrer i expressant les preocupacions d’aquests. Per exemple, el nou ministre va ser presentat al programa com una persona amb un estil de treball molt estricte, que efectuava visites improvisades a les escoles. El presentador, amb tot, es va preguntar sobre el valor d’aquests controls sobre el terreny pel mateix ministre i si aquest tipus de visites eren

afecten el sector. També va atribuir els problemes -

tadora, Mona El-Sharqawi, en canvi, va adoptar el punt de vista del Govern i va donar suport a la seva opinió segons la qual els problemes de l’educació a Egipte s’han d’atribuir a la manca de responsabilitat de les escoles. Durant la seva intervenció, el ministre

-tes d’educació al país.

En resum, tot i que el presentador va provar de --

es va trobar tot sol en aquest exercici, superat per un ministre que va disposar de tot el programa per defensar la política governamental, amb el suport de la presentadora que va prendre clarament partit pel

ser poc discutit pels presentadors, sinó que tot el programa va tractar generalitats i va fracassar en la

-ves possibles solucions.

encara més la incapacitat de la televisió estatal per oferir una informació sobre l’actualitat en forma de

-lítica des de diversos punts de vista i promogui el pensament crític i la formació de ciutadans indepen-dents. El programa s’ocupava d’un tema important, estretament relacionat amb la pràctica de la demo-

-

del Consell de la Xura a Egipte. En teoria, aquest

-àtica de les eleccions de Xura tant a les cadenes pú-bliques com privades per garantir-ne la neutralitat,

ser creat i supervisat pel ministre d’Informació Anas El-Fiqi. Els membres van dir que eren professors i

comunicació, i van ser seleccionats pel ministre per tal d’establir normes de cobertura mediàtica i de-senvolupar metodologies de control apropiades. Es

de comunicació privats que signessin un document pel qual es comprometien a respectar les normes

moment en el procés de discussió o en l’elaboració del mateix document de les normes o les metodo-logies de control.

Tenint en compte la proximitat de les eleccions

de maig va ser molt oportú i pertinent però, sens dubte, va fracassar en la seva missió de servei pú-blic. No obstant això, una anàlisi més detallada dels subtemes tractats, de la forma de ser tractats i de

encara menys positiva que la imaginada pels telees-pectadors sobre el tema general del programa. Per exemple, la discussió al llarg del programa es va dur a terme sense tenir en compte el context polític. Es va ometre totalment el tema del frau electoral i de

Shayfenkomfrau van ser corroborades pels tribunals.10

La tria dels convidats va reforçar el caràcter

-vidats van ser presentats. Un dels convidats, Hassan Rateb va ser presentat com el propietari de la cade-na Ek Mehwar i president de la Unió de les Cadenes

que es va aclarir que el Sr. Rateb també era un mem-

10 Més informació disponible sobre el moviment Shayfenkom

in Egypt”, 22 d’abril de 2011, Universitat de Califòrnia, Irvine, disponible a


El professor Faruk Abu Zaid va ser presentat com un expert independent en comunicació de masses

mediàtica de les eleccions. L’únic militant dels drets

independents o expert independent sobre els drets

van ser convidats al programa o van poder interve-

-cir un paper important en el manteniment d’una

substància: les seves preguntes eren generals i evi-taven posar en un compromís els convidats amb reclamacions sobre les pràctiques fraudulentes en

-vidats i posar de manifest les seves opinions so-bre un tema tan important com la vigilància en les eleccions, es va centrar en els seus punts comuns i els punts de vista que compartien. Quan en un moment donat el Sr. Abu Saada i el Sr. Rateb van

política editorial de les institucions mediàtiques, el Sr. Amin, moderador, es va afegir a la posició del Sr.

i portar la discussió cap a un àmbit més general, -

comunicació privats, acusant la cobertura televisiva de ser “parcial, en certa mesura, amb l’oposició”, i

-bre el suport del Sr. Rateb, també propietari de la cadena El-Mehwar i dirigent de la Unió de Cadenes Privades, que es va adherir a les seves paraules, observant l’augment de la “dictadura de l’oposició”

En resum, a causa de l’elecció dels convidats, la tria del tema tractat i la postura adoptada pel

ser atacats per ser “pro oposició” i es va eludir to--

nera com es va formar, la seva composició, els seus

a terme les seves activitats de vigilància. En efecte, aquest programa de Masr El-Naharda va semblar

seu paper pioner en la vigilància de les eleccions.

En aquest sentit, es fa ressò de la posició unilateral i progovernamental d’altres programes de Masr El-Naharda, presentats per Tamer Amin i altres pre-sentadors similars.

-alment a continuació: Taht Al Daou’ sobre els pro-blemes socials, Ara’ Wamawakef ’ sobre la política i

sobre la cultura.Es tracta de programes setmanals emesos l’any

2010 en directe en hores de prime timeque reben un o diversos convidats a l’estudi per res-pondre a les preguntes del presentador, sense que els teleespectadors puguin trucar per participar en la discussió. Alguns contenen segments d’intervenci-ons del públic.

1. Taht Al Daou’ -

Aquest programa tracta la Llei sobre l’estatut -

civil, en particular dels grups de dones que exigi-

un tracte equitatiu i tinguessin drets en relació amb

que les opinions dels grups de la societat civil es van mostrar dividides sobre les esmenes. Mentre que alguns pensaven que era un pas en la direcció cor-recta, altres consideraven que els canvis eren super-

-dats van expressar els mateixos punts de vista so-

progovernamental. Els punts de vista dels diversos grups de la societat civil i de les dones afectades per aquesta llei eren totalment absents. Fins i tot quan

-sentar punts de vista contraris, a favor del divorci, ho va fer molt breument i només per tal de donar

Govern. Cal assenyalar que, durant el procés, va ser interrompuda diverses vegades per la moderadora.

del Govern, sinó que també tenia la mateixa opinió


que els tres convidats, que estaven a favor de les esmenes. Ho va fer excloent els punts de vista dels grups de dones o totes les opinions de la societat civil que eren diferents, i que van ser transmeses per

Taht Al Daou’l’ensenyament escolar i les polítiques governamen-

-vern en relació amb el desenvolupament de l’educa-ció escolar. En general, les veus crítiques procedents

poc nombroses i es va imposar el punt de vista go-vernamental. Simultàniament, va tenir lloc un altre

augment salarial i el permís per tenir el seu propi

segueix sent legítima pel gran nombre de docents

islamistes entre ells. A més, les declaracions discri-minatòries i antiislàmiques sobre els mestres islàmics

-

protesta pública, després de la qual el ministre es va haver de retractar de les seves declaracions.

Un sol convidat, el ministre d’Educació, Ibrahim Badran, va tenir tot el temps per exposar el seu pro-pi punt de vista, especialment tenint en compte que

ser inclòs en el programa per debatre-hi.-

cents, pel fet que estan mal pagats i treballen en condicions desfavorables. També es va referir a l’es-càndol que va afectar recentment el Ministeri sobre

-

de l’educació, i va criticar el programa escolar que va descriure com “ple d’informacions que els estudi-

moderadora també va mostrar simpatia pels pares

que el Govern controli més seriosament la qualitat d’aquestes escoles.

En resum, la moderadora va ser capaç de plante-

hora per defensar-se i explicar el seu punt de vista, sense que la moderadora no el contradigués o l’in-

terrompés, i sense la participació dels teleespecta-

informe sobre el terreny durant el programa, durant el qual es preguntava als estudiants la seva opinió sobre el fet de canviar el color de l’uniforme actual, un problema molt menys controvertit i important que el que tractava el programa.

2. -

visible la bretxa entre les generacions en la socie-

oberta, a diferents graus, a les cultures occidentals i, de l’altra, hi ha una generació més gran, amb els

occidentals. Els temes tractats giren tots entorn de

ara la unilateralitat de la cultura mundial o la domi-

el paper de l’imperialisme cultural en l’afebliment de la cultura i la llengua àrabs i la seva substitució per

Dos dels quatre convidats són col·laboradors ha-bituals del programa: l’antic president de la Universi-

el vicepresident de la mateixa Universitat. Aquesta universitat és la institució pública d’ensenyament su-

convidats dóna al punt de vista de la universitat pública un pes predominant en la discussió. A més, tots els convidats són intel·lectuals i funcionaris amb un sòlid punt de vista antioccidental i pro cultura i

-

-

cultures àrabs i occidentals. Els nens de menys de

de la societat, mentre que els més grans de 45 anys 11

11 Per a la informació estadística sobre la composició de

vegeu


Els quatre convidats van reiterar el mateix punt -

funcionar a causa de la “divisió àrab”. Aquests punts de vista també van tenir el suport de la presenta-dora, que també era professora de llengua àrab a la Universitat de Petra.

3.

-

No obstant això, les xifres d’aquests grups estan su--

de l’Àsia oriental, que estan subrepresentats en la -

nals i socials atrauen cada vegada més l’atenció sobre la dominació de l’Islam sunnita, en detriment de les

El programa aborda el repte de preservar la diver-sitat cultural al món, i el rebuig de les cultures úniques.

les minories i compara la situació de les minories al món modern amb l’inici del període de l’Islam. La ma-

en el fet que el “problema de les minories” és un pro-blema que existeix en altres cultures que l’han expor-tat a “casa nostra”. Els quatre convidats van coincidir en el fet que les minories com ara els kurds i els ama-

-

en les societats àrabs”, i que darrere de tot això hi

Tots els convidats van coincidir que “la diversitat cul-tural és enriquidora”, però que “Occident ha posat de manifest aquest tema deliberadament” i que aquesta situació “encobreix intencions polítiques”. El convidat

va concloure aleshores que el primer model islàmic, creat durant la vida del Profeta, on els no-musulmans

dhimmi -na, és el millor.

Un cop més, els punts de vista expressats eren -

-pecialistes en llengua àrab, orientats cap a la cultura

cultures. A més, la seva comprensió de la cultura àrab és estàtica, limitada als estàndards àrabs clàs-sics. En aquest programa es van excloure totalment els punts de vista dels membre de les minories a

cultures són essencialment híbrides i que estan com-

Cal destacar que la tria del tema va ser realit-

més, tots els punts de vista expressats van reiterar la

occidental exportat a les cultures àrabs i islàmiques

“intencions secretes [occidentals]” i que és una ma-nera de sembrar el caos i la discòrdia al món àrab. El mateix moderador va estar d’acord en diverses ocasions amb les opinions dels convidats, dient que

En resum, una visió general de la tria dels te-

sembla que compleixi una missió de servei públic, tractant diversos problemes nacionals, sovint con-

-tions relatives a l’ensenyament, la diversitat cultural, les lleis relatives a l’estatut personal i els drets de les dones, etc. Amb tot, un examen més aprofundit dels programes d’entrevistes i tertúia, dels subtemes

dels punts de vista unilaterals i progovernamentals sobre les diverses problemàtiques polítiques, eco-

-

Aquesta perspectiva dominant, progovernamental,

exclusiva de convidats sovint grans, que pertanyen

ambaixadors, ministres i funcionaris del govern d’alt

i les persones directament afectades per les políti-


ques governamentals. També s’explica per uns pre-sentadors a favor d’aquest punt de vista dominant i per l’exclusió de la participació directa del públic en els debats televisius.

L’emissió de Ara’ Wamawakef ’ del 25 de maig

i que va tractar el tema de la creació i el desenvolu--

plotar el debat per la televisió estatal per promoure un punt de vista progovernamental, nacionalista i hegemònic. Quatre persones diferents van ser con-vidades: l’actual primer ministre, l’antic primer minis-

senador de la Cambra Alta. Aquest programa va ser

de debat o d’autocrítica. Amb tot, s’observen alguns intents tímids, episòdics, de representar els ‘altres” punts de vista en aquestes emissions. Aquest és el cas del programa Taht Al Daou del 20 de maig de

manera, exercint el paper d’advocada del diable, cri-ticar les polítiques governamentals i representar les crítiques defensades pels docents que lluitaven pels seus drets sindicals, però que no tenien, com a grup directament afectat per la política governamental, cap convidat per participar en el programa.

3.3.2.4. El Líban

12:30 hores un programa d’actualitat política ano-menat Lubnan Al Yawmsol convidat a l’estudi i se li plantegen nombroses

impossible, per manca d’espai, qualsevol participació

programes de debat de les cadenes libaneses. D’al-tra banda, aquests programes no reben trucades dels teleespectadors, malgrat el fet que es difonguin en directe. Tots els episodis emesos entre el 13 i el 28 de desembre es van tenir en compte en l’anàlisi,

-

oposició a altres programes similars, i això a causa

de vista oposat”, malgrat els intents del moderador de fer d’advocat del diable. El programa és un faristol

que permet a cada convidat presentar el seu punt de vista i respondre a les eventuals crítiques sense que TL prengui partit o confronti els convidats amb els punts de vista divergents.

Finalment, el programa no inclou cap reportatge sobre el terreny o fragments preenregistrats. Es des-

-

2010, van participar quatre parlamentaris, dos antics ministres, dos periodistes i tres membres de la soci-

-

també una representació equilibrada dels diversos -

quatre membres estaven dividits equitativament en

-

Cada convidat expressava el seu propi punt de

Al llarg de tot el període estudiat, els programes semblaven tractar problemes polítics recurrents que preocupaven el país. En especial, parlaven del Tri-

Daily Star, 21 d’octubre de

i el seu principal aliat cristià, el Moviment Patriòtic

Govern Hariri, que estava fortament a favor del TSL.Un tema relacionat, corol·lari i també molt espinós

--


per a la seguretat interna del país. Un altre tema

subtemes relacionats, van dominar els debats en els

del país, que ha assolit una situació crítica, però que gairebé no es va discutir en els programes estudiats.

En primer lloc, tots els grans temes abordats van

que la norma obliga a proposar un tema diferent

del pluralisme i els temes de servei públic en aquest programa de debat només es pot efectuar de mane-

només el convidat i el contingut dels programes, lla-vors el resultat de l’anàlisi seria que, inequívocament, cada programa és molt parcial i que representa els punts de vista del seu únic convidat. No obstant

que els convidats procedeixen de diferents entorns professionals i polítics, i sovint tenen opinions dia-

-vistes, encara que clarament unilateral a escala d’un programa, no ho és en absolut quan es consideren

-mes de Lubnan Al-Yawm, que tracten més o menys

el pluralisme i la diversitat d’opinió, encara que d’una

Tribunal Especial per al Líban que sembra la discòrdia en l’àmbit nacional, el convidat en un dels programes

no havia estat aprovat pel president de la República

innocents i va “portar el país a l’actual divisió”. Un tercer el va descriure com “un fet consumat”, el quart

-

el pont cap a l’estabilitat al país”.Si bé cadascun dels programes és clarament par-

cial i serveix per a exposar les opinions del seu únic convidat, Lubnan Al-Yawm, com a programa diari, no es pot descriure de la mateixa manera. Ofereix pluralisme i diversitat sobre temes molt importants

programa amb l’antic ministre Issam Naaman, el 13

En resum, TL, a través de les seves emissions de debats polítics, acompleix efectivament una missió de servei públic; es discuteixen importants temes polítics sense límits ni línies vermelles per expressar els propis punts de vista, i Lubnan Al-Yawm, en par-

del país i la incapacitat de l’elit política per trobar so-lucions a aquest carreró sense sortida. Els convidats, que representaven els diversos corrents polítics, van

-nesa. Com a tal, TL mostra que, tot i estar sota l’au-toritat del Ministeri d’Informació, no és un portaveu

-miques i és una plataforma per a la lliure expressió,

de comunicació privats. Aquests resultats coincidei-xen amb les conclusions de l’apartat anterior sobre

-serva que TL facilita l’accés a punts de vista i grups polítics de l’oposició.

Si bé es pot considerar positiu en el context -

tes les altres emissores estatals àrabs són parcials a

-

els formats de debat seriosos que són essencials per a la formació d’una opinió pública crítica i il·lustrada

aquesta manca de debat. Podeu consultar els resul-

no permetre que diversos convidats debatin sobre les idees dels uns i els altres, en no oferir fragments preenregistrats en els quals es presenta una varietat

-

públic sigui present al plató, en no incloure les inter-Lubnan Al-Yawm no només és

comparació amb altres programes de debat polític -


l’atenció dels teleespectadors. És possible que Lubnan Al-Yawm -

tuació de TL: una televisió de propietat pública que es dedica a la diversitat i el pluralisme, però que, d’una banda, vol evitar la “confrontació” i l’alimenta-

-sentar una diversitat de punts de vista sobre temes

“sessió de conversa privada i, no obstant això, lliure”, on els espectadors només poden escoltar el que un convidat ha de dir.

3.3.2.5. Marroc

En total, es van emetre vuit programes d’entrevistes i tertúlia a Al Oula i 2M entre el 12 i el 25 de maig, que constitueixen el cos d’aquesta anàlisi qualitativa.

Ousra Wahouloul -ció d’un nou partit polític ecològic Esquerra Verda al

Tayyarat -Ousra Wahouloul, 13 de maig de

Cho’oune Barlamanyyah -

Mubachara Maakum, 19 de maig

Tahqiqles violacions dels drets humans al Marroc durant

d’Equitat i Reconciliació per tancar un capítol negre Hiwar, 18

També cal assenyalar que els temes no només es van abordar en aquests programes en el moment oportú i pertinent, i que responien a les necessitats d’informació de la societat marroquina, sinó que la

havien estat àmpliament debatuts en la premsa na-cional. De fet, en tots els temes tractats en aquests

programes, l’opinió pública estava dividida o en de-sacord respecte la posició del Govern. En aquest sentit, els dos operadors públics van aconseguir res-

l’audiovisual en els seus plecs de condicions i la seva política editorial.

La tria dels temes, d’acord amb la missió de ser-

tractament dels temes i l’elecció dels convidats re-

-toris. Tant alguns convidats representen la posició governamental com es convida un ampli grup de membres de la societat civil.

També hi ha programes on els membres de l’oposició van inclinar la balança més aviat en favor

-

o

El 20 de maig de 2010 el programa Tahqiq va tractar els acomiadaments massius derivats de la po-lítica governamental, que van generar la desaprova-ció de l’opinió pública. La posició antigovernamental que van defensar dos experts convidats va tenir les

mesures d’acomiadament. Van criticar la política go---

vidat que representava la posició progovernamental -

de maig de 2010, el programa a 2M també va criticar obertament la política del Go-vern, amb els convidats, d’una banda, el ministre de

dos parlamentaris membres de l’oposició islamista

Nombrosos exemples extrets del programa so-bre el nou partit Verd d’esquerra mostren un cop més la clara intenció de respectar i promoure el plu-ralisme polític a la televisió pública. S’observa tanma-teix en alguns programes el tractament de temes a través de la posició progovernamental tant pel que fa a la tria dels punts de vista com dels convidats o dels reportatges emesos durant els programes.


Per exemple, el programa Ousra Wahouloul del 13 de maig de 2010 sobre el problema de la deserció va reunir una gran varietat de participants, tant en l’equilibri entre homes i dones com en el caràcter

-

de moderació del programa van eliminar qualse-vol responsabilitat a la política governamental. Per exemple, les intervencions no van provar de posar

El moderador va assenyalar la responsabilitat de les persones i les seves famílies, i va exonerar de qual-sevol responsabilitat el Govern i les institucions pú-bliques implicades.

-ons internacionals van destacar la responsabilitat del Govern marroquí davant una de les taxes d’abandó escolar més altes del món al país.

que treballa en el sector de l’educació va tractar de sotmetre les conclusions dels informes internacio-nals i d’atraure l’atenció sobre el paper del Govern. El presentador va declarar de seguida que el tema s’abordava sota el punt de vista familiar. Un altre dels convidats va preguntar sobre el paper dels docents que ell va descartar immediatament. En resum, el programa va posar de manifest els discursos que de-sestimaven el paper i la responsabilitat de les institu-cions públiques i les polítiques nacionals d’educació, insistint únicament en el paper dels pares en aquesta crisi nacional, transformant-los així en caps de turc, encara que fossin ells també víctimes de condicions socioeconòmiques complexes.

L’anàlisi qualitativa dels vuit talk shows a les dues

van ser convidats i confrontats regularment entre ells -

parcialitat en la moderació dels debats.Les dues cadenes han complert la seva missió de

servei públic promovent el pluralisme. Es van identi--

gativament la qualitat i que van portar a discussions públiques. Cal dir, però, que hi ha alguns esculls.

S’observa una representació desequilibrada dels

En només dos dels vuit talk shows estudiats en

--

clusió de les dones dels debats polítics contribueix a

dones en el tractament de temes polítics. La HACA va provar de millorar la representació de les dones a les cadenes de televisió marroquines. Però les seves intervencions es van centrar principalment en la re-presentació de les dones a la televisió, mentre que la

un repte que mereix l’atenció de la HACA. L’altre escull és la qualitat de les intervencions

-tativitat. Encara que es va observar una diversitat

-gual. En alguns programes s’observa una manca de coneixements entre alguns convidats, el paper dels

revertir en favor dels representants de la política go-vernamental que no s’hi van confrontar realment.

Aquest va ser el cas del programa Hiwar18 de maig a Al Oula, sobre els drets humans i la ce-

-ment amb tres persones més la funció de les quals era fer preguntes i comentar les seves intervencions

-

Marroc. Cal assenyalar que el CCDH és fortament criticat per la premsa marroquina i per les ONG nacionals i internacionals pel fet que no pren prou distàncies respecte del Govern i per no haver acon-

impunitat i aclarir tota la veritat.-

els “altres actors immadurs” i les seves debilitats, in-sistint que s’havia girat una pàgina de la història i que, d’acord amb els plans, el Marroc anava endavant.

Els defensors dels Drets Humans van donar suport a una posició diametralment oposada per causa dels casos de desaparicions que no han es-tat mai resolts. Els responsables de violacions dels

-nes. No s’han pagat les compensacions materials a les víctimes. No obstant això, a causa de la manca de coneixement del dossier per part dels que feien d’advocats del diable, el convidat principal va poder defensar el seu punt de vista i donar suport a la posi-


ció del Govern sense que ningú el rebatés realment.

sobre el paper i el treball del CCDH dels altres par-

Si el programa hagués convidat activistes, defensors dels drets humans directament implicats en el pro-

Cal destacar que cap dona no va ser convidada en aquest programa, tot i que la societat civil mar-roquina abunda en dones competents implicades en

Per tal de millorar el servei públic i de respectar el pluralisme, no n’hi ha prou de tenir en compte la diversitat i de convidar representants de diversos sectors de la societat. Els operadors de la televisió pública també tenen el deure de seleccionar repre-

de qualitat sobre els principals temes de la societat. Altres exemples il·lustren la manca de professi-

onalitat dels presentadors. No van aconseguir co-mentar els reportatges emesos als seus programes ni fer-los servir per fer avançar el debat. Alguns no van deixar d’interrompre els convidats i, de vegades, prenien la paraula més temps que ells.

De vegades, alguns presentadors van prendre obertament partit per un convidat en detriment del seu oponent. Aquest va ser el cas el 25 de maig de 2010 al programa Ousrawa Houloul que tocava el tema del matrimoni de menors. La presentadora va mostrar una certa hostilitat envers un dels convidats

interrompre diverses vegades les seves explicacions, sinó que també va demostrar la seva manca d’inte-

que no va fer amb els altres convidats. Cap programa va donar la possibilitat als tele-

espectadors d’interactuar amb els convidats i re-accionar davant els continguts. No es va convidar el públic per fer preguntes o donar la seva opinió i comentar els punts de vista dels convidats, ni per

programes d’entrevistes i tertúlia van permetre una realimentació en forma de missatges SMS emesos amb una banda a la part inferior de la pantalla. Però aquests missatges van ser ignorats pel presentador

-

valor d’aquests missatges i si aporten informació al servei del públic i per als interessos econòmics de l’operador.

Les escasses intervencions del públic van ser preenregistrades en forma de reportatges curts, especialment en forma d’opinions espontànies, so-

qualsevol comentari molest o pregunta comprome-

Els talk showsaquells que impliquen el públic com els programes

Durant aquestes emissions, es va permetre al públic

també al desenvolupament d’una cultura deutora on els elegits són responsables davant el públic. Al Marroc, aquesta manca d’interactivitat amb el públic durant els debats públics pot traduir una manca de

dels seus públics, una situació que ha de canviar per

proposats per les cadenes panàrabs.

Entre el 14 i el 27 de maig de 2010, es van ana-

tractaven diversos temes polítics, culturals, socials i esportius. Una primera anàlisi d’aquests programes

en cap programa els temes d’economia, de salut, de

A més, els programes polítics es van centrar princi-

lluita palestina contra l’ocupació israeliana, a costa d’altres preocupacions nacionals d’importància per a

no preveia la possibilitat de participació telefònica. Finalment, cal destacar que molts d’aquests progra-

-


civil per part de la televisió palestina i de més coo-peració amb el sector privat.

Una anàlisi qualitativa dels programes d’entrevis-tes i tertúlia mostra que estan oberts a la participa-ció de diversos convidats, molts d’ells intel·lectuals i professionals de la societat civil. No obstant això,

format argumentatiu, on els convidats amb punts de vista oposats són convidats a debatre sobre un

de maig de 2010 Maa Alhadath -

-dades dues persones, un alt representant de l’OAP

dedicar a aquest esdeveniment nacional, però no s’hi va fer cap contrapunt. Ambdós oradors van ser ca-paços d’exposar els seus punts de vista, convergents

-ba. A més, els dos convidats van exposar punts de vista que no mancaven de substància i d’informació concreta i es van acontentar de descriure “el somni de tornar a la terra” de tots els palestins a la diàs-

cap intent d’incloure un punt de vista diferent sobre

ha altres opcions com la idea d’abandonar el “dret de retorn” o la possibilitat d’acceptar compensacions

o que els refugiats palestins de la diàspora tenen el

d’acollida, etc. A més, el programa no va aconseguir -

Naqba sobre el poble palestí.Pel que fa al presentador, les seves preguntes no

-nyer-los cap a un pensament original i noves perspec-tives sobre el destí dels refugiats palestins. Les seves preguntes adreçaven l’atenció envers el sofriment del

de Socors i Obres Públiques de Nacions Unides per

per desviar el tema de la responsabilitat del Govern i adreçar-la cap al sofriment de les persones i la ne-cessitat de “donar suport a la perseverança d’aquests

possible, tant si són dins com fora de Palestina”, com indica en una altra pregunta.

És convenient indicar que un dels programes, -

un punt de vista d’un convidat palestí i l’altre, d’un convidat israelià. Per exemple, per al programa del 22 de maig de 2010, que tractava la destrucció de

-nià, van ser convidats Issam Makhoul, un exmembre

-lític israelià. Els dos convidats van poder expressar la seva opinió lliurement. El convidat palestí va insistir en el fet que “la posició d’Israel [que consisteix a

busca minar els esforços per trobar un compromís

-

que “és l’administració d’Obama respecte dels pa-lestins, que va crear pressió sobre Israel”. El fet de rebre un convidat israelià el punt de vista del qual estava totalment en desacord amb el punt de vista del convidat palestí és una cosa poc habitual i bas-tant original per part de la televisió palestina. Amb tot, el presentador es va mostrar clarament parcial en les seves preguntes, prenent partit pel convidat palestí. Per exemple, a la primera part del progra-ma, el convidat palestí va interrompre contínuament el convidat israelià, sense que el moderador inter-vingués i restablís l’equilibri en el temps de paraula.

preguntes que reforçaven la posició del convidat pa-lestí. Quan, durant la segona meitat del programa,

-pre, cosa que va provocar la reacció d’un lloc web

el fet que comportava “un debat intens marcat per les interrupcions i les discussions que van durar tot

12

-

semblaven incloure una gran diversitat de punts de vista entre els palestins, en rebre un nombre rela-

12 Detalls al lloc web Arabnet


tivament important d’escriptors d’esquerra, alguns dels quals expressaven opinions crítiques amb l’Au-toritat Palestina. Aquest va ser el cas del programa Wamdatthakafyyaels principals esdeveniments culturals als territoris palestins. Per exemple, el 17 de maig de 2010, es va dur a terme una entrevista amb l’escriptor Moha-mad Batrawi, un intel·lectual palestí conegut per les seves orientacions polítiques d’esquerra i el fet que parla un llenguatge de veritat respecte del poder.

-grama va acollir l’escriptor Waddah Zaktan, conegut pels seus punts vista crítics amb el Govern. En el marc del programa, va declarar: “No crec que l’Au-toritat Palestina tingui una política cultural... No n’hi ha prou de tenir un Ministeri de Cultura i anunciar el nomenament d’un ministre, un consell de ministres

-

amb la bretxa entre els intel·lectuals palestins i les seves institucions”.

Una altra característica d’aquest programa és el fet que va ser presentat per dos professionals dels

la dona presentadora és també una intel·lectual i activista dels drets humans. A més, el programa va

i els seus drets, combinant una aproximació literària amb una aproximació de drets humans, i tocant de forma bastant àmplia el tema de la dona i les seves activitats culturals.

En resum, encara que els talk shows emesos du-rant les dues setmanes de maig de 2010 van mostrar

per als teleespectadors palestins, convidant de vega-des diferents persones amb punts de vista diferents, aquests programes no van complir perfectament la

Els temes polítics van dominar, en detriment d’altres

-

-

-riés en funció dels temes. Així doncs, els programes polítics d’emissions són més tancats, i deixen poc es-pai a punts de vista crítics amb el Govern i eviten els

-cional. L’única excepció a aquesta realitat és un pro-grama que posa en escena un convidat israelià davant un convidat palestí que, òbviament, defensa convicci-ons oposades a les seves. En canvi, els programes no polítics d’informació cultural ofereixen un format més pròxim al debat: els convidats es trien per represen-tar una més gran diversitat d’opinió i es poden sentir punts de vista crítics amb el Govern

En conclusió, l’exclusió de les veus palestines discordants en els programes de temes polítics i l’acantonament del debat a confrontacions amb els

d’una política d’obertura cap la diversitat d’opinions per part de la televisió palestina. S’evita la diversi-tat política. Amb tot, es permet la diversitat sobre

desacords que és menys arriscada. Si no és que als palestins que sostenen discursos crítics se’ls permet participar en els programes polítics, és difícil poder

-tament la seva missió de servei públic pel que fa als

3.3.2.7. Síria

- talk shows no solament a la ca-

dena algeriana ENTV, sinó també en programes semblants de la televisió siriana. Encara que poden ser presents diversos convidats en un programa, la

-

interrogats durant reportatges sobre el terreny. Els representants de la societat civil no participen en aquests programes. Durant les dues setmanes de seguiment, tot i que un cert nombre de programes

-sió siriana són l’imperialisme nord-americà, la causa

vista, a favor del govern.En un d’aquests programes, Qadaya Wahouloul

presents quatre convidats, entre els quals hi havia


un agent de trànsit, en quatre situacions diferents, representant cadascun una ciutat de Síria. Un infor-me sobre el terreny va parlar de les entrades a la ciutat de Damasc, amb dues entrevistes a persones

governamentals i van criticar molt lleugerament els problemes de trànsit i d’embotellaments que pateix

Damasc. A més, tot el programa va negar el format del debat i va ser purament descriptiu i narratiu en el

quals responien els convidats. No hi va haver diàleg o interacció entre els mateixos convidats o entre els

era present al plató ni se li va demanar que intervin-


4. Avaluació des del punt de vista de la societatcivil organitzada

4.1. Introducció

Aquesta secció examina tots els punts de vista ex--

cions de la societat civil sobre el servei públic audi-

dels testimonis recollits de personalitats escollides en funció del seu paper en la societat civil, del co-

El fet de tenir en compte les opinions i expec-

conclusions de l’anàlisi del servei públic audiovisu-al extretes a partir de la comparació dels resultats d’una anàlisi quantitativa i qualitativa de la prestació de les cadenes de televisió del servei públic amb

En altres paraules, aquests testimonis aporten un punt de vista suplementari i donen accés a un nivell d’anàlisi que permet, en certa mesura, corroborar els resultats obtinguts amb l’anàlisi de contingut.

A més, les recomanacions de les persones en-

de l’anàlisi sistemàtica dels continguts del SPA, podran

-roc, Palestina, Síria i Tunísia, és a dir, un total de 111 persones. Han estat seleccionades per tal de garan-tir un bon nivell de representativitat i de diversitat d’opinions. Aquest grup de persones es constitueix

-

-

-

-gulació del seu país per criticar una cobertura

-pressió d’un programa o d’un anunci.

-tar i fer crítiques dels programes de televisió, com ara crítics, periodistes o altres professionals dels mit-

Encara que no estiguin formalment habilitats per parlar en nom de la societat civil, la recerca ha inclòs un petit nombre d’administradors de bens públics i d’empleats que estaven o segueixen estant implicats

punt de vista des de l’interior del sistema.Las preguntes formulades en les entrevistes es-

tan relacionades amb dues temàtiques principals :

-

Les entrevistes van durar aproximadament entre -

ment semiestructurat inspirat en les dues preguntes esmentades abans. Es van formular una vintena de

enquestades sobre el canal del SPA en el seu país.

de televisió nacional compleix amb la seva veritable -


causes de les situacions descrites.-

nal del seu país, en concret l’accés als programes i la cobertura mediàtica de les activitats que hi fan.

canvi de sistema.

4.2. Resultats de les entrevistes

4.2.1 Informació sobre les persones entrevistades

totes les persones entrevistades van insistir en con-servar el seu anonimat per raons de seguretat. Tant

país amb mà de ferro, les persones entrevistades es van mostrar reticents, de manera unànime, a ex-pressar la seva opinió públicament per por de ser perseguits i van acceptar respondre només amb la garantia de conservar l’anonimat. Al Marroc i a Tuní-sia, tres i dues persones respectivament han preferit

El Líban així com a Palestina, no hi va haver aquesta

El fet que diverses de les persones entrevistades no mirin mai la cadena de televisió nacional del seu

personalitats l’opinió de les quals hauria de tenir-se -

no es poden suportar”, segons una d’elles.

Entre les persones entrevistades, s’hi troben al-

empleats de la cadena de televisió nacional del Lí--

i Televisió Egípcia, així com dos membres del Con-sell Superior Algerià de la Informació, institució que

civil han estat escollides en funció del seu punt de

vista crític i del coneixement intern que posseeixen sobre la cadena de televisió nacional del seu país.

4.2.2 Hàbits d’ús de la televisió nacional

-denes internacionals.

-te1 no miren els programes de la cadena nacional

-

Chaîne només és vist per persones que volen sa-

per al públic egipci.Segons les persones entrevistades, la televisió

-

-

2

Els hàbits d’escolta de Télé Liban són reveladors

veuen mai TL i només dues la veuen de manera re-gular. Resulta interessant revelar que cap de les tres persones entrevistades que treballen a TL i cap de les dues que hi havien treballat abans no mira els progra-mes d’aquesta cadena. Ni tan sols el propi director de TL segueix cap dels programes emesos. L’antic presi-dent del consell d’administració i l’exdirector de re-dacció del diari veuen rares vegades els programes de TL. La gravetat de la crisi que ha patit TL es manifesta pel fet que cap de les persones entrevistades mira els informatius i que l’expresident del consell d’adminis-

Claude Boulos, hi va com a convidat.3

entre el 18 i el 30 de desembre del 2010.

el gener i el maig del 2011.


Els marroquins, per la seva banda, van dir que seguien els programes de les dues cadenes nacionals

dels assumptes del seu país i per estar al corrent dels esdeveniments que incideixen en la seva vida

debats polítics.-

tades van manifestar que miraven de manera re-

els informatius ofereixen notícies locals i nacionals i en particular, informació sobre l’ocupació israeliana. Aquestes persones també miren alguns programes d’entrevistes i tertúlia com ara baitinamunadel

Només dos miraven el primer canal sirià de mane-

miren el canal sirià per la mala qualitat de la informa-ció que presenta, mentre que les cadenes àrabs per

-sia abans de la revolució van manifestar no veure la televisió nacional.4 Poques persones miraven Tunisie

la companyia Cactus Production, propera al poder.

-

-mentava certs temes en concret o els mantenien en silenci. L’accident ferroviari del 24 de setembre del 2010 que va causar un mort al sud de la capital és

-cació nacionals van cobrir l’esdeveniment de manera

5

De la mateixa manera, el 17 de desembre del

l’octubre i el novembre del 2010.

5 Per tenir informació més detallada, consultin “Tunísia, la informació víctima col·lateral de l’accident de Bir el Bey”,

linformation-victime-collaterale-de-laccident-de-bir-el-bey-.html

es va desencadenar una baralla entre la policia i els

-

-

-

6

-nisians entrevistats van manifestar veure la cadena nacional durant el mes del Ramadà, no només per

-

van respondre amb termes generals com “servir l’in-

mirall de la societat”. També van destacar que les

-cialment empreses amb ànim de lucre i que eme-

aconseguits de la publicitat i del patrocini.Algunes persones tenien una percepció més acu-

-manar conservar l’anonimat i que va ser líder d’una

-ció pública que respon a les necessitats de tots els

igual al servei”. Segons un estudiant de la universitat, el SPA ha de proporcionar una informació completa

independentment de quines opinions tinguin i a qui-na classe social pertanyin.

A Egipte, les persones entrevistades descriuen el SPA com l’obligació d’estar essencialment al servei del públic, inclús les classes socials que no poden perme-

ells, els programes del SPA han de contribuir al des-envolupament del país i no respondre a interessos comercials. N’hi ha que pensen que el SPA ha de fer

societat civil, ser el portaveu de tots i en particular

Le Temps de Tunísia, 22 décembre del 2010.


dels grups de població marginats. La British Broadcas-ting Corporation Public Broadcasting Service -ples citats en resposta a la pregunta.

-tes giraven al volant del concepte de pluralitat, però

a una de les persones entrevistades, la televisió na-cional té el deure de representar tots els corrents polítics i intel·lectuals presents a la societat i oferir

van exactament en sentit contrari i que la televisió nacional roman tancada a l’expressió de qualsevol opinió que divergeixi de la línia del Govern.

tot i que de manera vaga, representar la missió fona-mental que una cadena de televisió hauria de tenir: servir els interessos del públic i no els de l’elit que es troba al poder. No obstant això, hi ha una omissió important: ningú no ha esmentat la responsabilitat del SPA d’adreçar-se a totes les categories de públic, en la seva diversitat i pluralitat, i en particular per re-

preocupacions i necessitats de les diferents comu-

per exemple els armenis a El Líban. De fet, en la ma-

polític, és a dir, a la representació dels punts de vista dels diferents partits polítics.

A El Líban, totes les persones entrevistades han -

cació públics i privats basada en l’estatus econòmic.

-

general, del públic i no dels governants, tenir un paper social i cultural, parlar dels problemes de la

públics també han d’adreçar-se a tots els libanesos, -

incitar al partidisme.

detallada del SPA han sorgit de les respostes dels marroquins entrevistats.7

entre l’octubre i el novembre del 2010.

centre de la pràctica de la democràcia, és a dir, en la promoció de valors de ciutadania, d’igualtat, de de-mocràcia, de llibertat i de tolerància, algunes de les

-

les opinions polítiques i ideològiques de la societat i presentar informació diversa i plural” i tot això “sen-se sotmetre’s a pressions polítiques o econòmiques”,

-cació i professor de periodisme.

les lleis del mercat i concentren la seva producció en temes sensacionalistes que es venen bé, encara que siguin de baixa qualitat i només s’adrecin a una part de la població. A més, van explicar una altra distinció

cada operador i dóna a la cadena nacional la missió d’emetre programes diversos que permetin un equi-libri entre els diferents tipus de produccions i donin resposta a les necessitats de totes les categories de la població. Znagui va explicar que les cadenes públi-ques tenen el deure de tenir en compte les comuni-tats minoritàries i de salvaguardar els drets de tots els ciutadans, mentre que les cadenes comercials tenen

-

També s’ha d’indicar que alguns dels marroquins

pràctica entre els dos tipus d’operadors i insistien en

d’acció, que consideraven que era més gran en les cadenes privades. És sorprenent que un empleat de la televisió, que ha volgut conservar l’anonimat, declarés que la televisió pública ha de tenir en compte la línia política del govern, opinió que si es pren en un sentit normatiu, s’oposa a la missió fonamental del SPA.

-

-

per un organisme independent. Fora d’aquesta fór-

Per als sirians entrevistats, la televisió pública hauria d’expressar les opinions del públic, reforçar


el vincle nacional entre els ciutadans i proporcio-nar-los-hi informació local i internacional de quali-tat. També pensaven que la televisió tenia el deure

-ble sirià i el món”, així com “reforçar la comprensió mútua entre la població i els detentors del poder”. Igualment, van declarar que una de les tasques del SPA es “presentar Síria i la seva historia al món”. Resulta interessant senyalar que cap de les missions

esmentada per les persones entrevistades. En lloc d’atribuir al SPA la tasca d’ estar al servei del públic en la seva diversitat i oferir un fòrum per expressar opinions crítiques, incloent-hi les relatives al Govern i a la seva actuació, les persones entrevistades a Síria conceben la televisió pública com un instrument de

-tinat a apropar la població als seus dirigents. A més, la televisió siriana es concebuda com un instrument

pot promoure una imatge positiva a través del ser-vei públic audiovisual. És evident que cap d’aquests papers no corresponen al concepte de SPA. De fet, es tracta d’un exemple típic del que fan els poders

com a instrument de propaganda. En les circumstàncies actuals, és impossible pro-

nunciar-se sobre les raons que fan que cap de les

missió del SPA. Podia tractar-se d’una veritable man-ca d’informació o bé de la por d’expressar-se ober-

A Tunísia, les respostes es poden repartir en tres categories principals. En primer lloc, trobem les per-sones que no coneixien el concepte de SPA i la seva

del SPA no formava part dels temes de debat en els

presidenta de l’Associació tunisiana de dones demò-

-

és que algunes de les persones entrevistades, com

de televisió governamental i feien abstracció de les

en saber que el Marroc havia establert una autoritat

-

-mesa que el SPA està, com totes les altres institu-cions del país, controlada pel Govern, com en tots

d’aquesta opinió és que no hi podrà haver SPA al país mentre l’espai públic no sigui democràtic.

Per acabar, algunes persones entrevistades pensa-ven que no hi havia una veritable necessitat de SPA

ofereixen informació, educació i entreteniment.

independent del Govern, hauria de representar la diversitat de l’opinió pública, tant cultural com políti-ca, i l’opinió de les minories inclosa. El SPA ha d’adre-çar-se a totes les classes socials sense discriminar, ha de cobrir els esdeveniments nacionals de manera neutral i oferir un espai de debat contradictori. El

cultura i l’entreteniment. La distinció entre servei públic i cadenes comerci-

als està principalment lligada amb el cànon audiovisual i el fet que les cadenes privades s’adrecin a una classe

4.2.4 Avaluació de les prestacions de la cadena naci-onal per part de les persones entrevistades

coincidien en dir que els programes de la televisió

no es correspon al concepte de SPA. Un periodista que ha preferit conservar l’anonimat va declarar que

que només es difongui un missatge, el del Govern”.8

Un professor d’universitat, que també conserva l’anonimat, considera que “l’ENTV està concebuda com instrument destinat a legitimar les polítiques del Govern enlloc de proporcionar una prestació de SPA”. Encara que des de la creació de la cadena en

al públic, queda molt de progrés per fer i l’ENTV necessita molt més suport per complir amb una mis-sió de SPA. En l’àmbit de la cultura, només es té en compte la part folklòrica i els únics avançaments re-

-

setembre del 2010.


bit de l’entreteniment. Un antic membre del Consell superior de la informació no va dubtar en atacar els

les elits intel·lectuals per no haver sabut contribuir a -

ria. “Hi hauria molt per fer i qui es queixen són de fet qui busquen imposar el canvi des de dalt, a través

-

seu compte. Les veus crítiques tan sols fan menció del plec de condicions que governi el funcionament de l’ENTV i això demostra la poca consideració que es té de la llei i de les institucions que necessiten restablir-se”.

Encara que la llei sobre la informació de 1990 preveiés la creació de companyies de producció pri-vades, només ha pogut sorgir un petit grup a causa de la corrupció dels funcionaris de l’ENTV. D’això

-

estrangers. Segons un productor de l’ENTV que vol conservar l’anonimat, l’ENTV signa contractes de producció amb “amics productors” que treballen al país o a l’estranger sense estar sotmesos a un siste-ma de supervisió intern i això comporta que diver-sos professionals de l’ENTV es quedin sense feina. La direcció de l’ENTV té tota llibertat per seleccio-nar els programes i compra “qualsevol cosa a qual-

de religió o de la política del Govern”.Encara que una nova llei audiovisual i de produc-

productor de l’ENTV va explicar com el nou text de la llei servirà per controlar el contingut de la produc-ció. “Un dels primers articles precisa que tota pel-lícula que tracti sobre l’alliberament nacional haurà

-ria”. A més, l’article 4 preveu que gravar sense au-

Un alt funcionari del Ministeri de Telecomunica-cions resumeix la situació dient que “L’ENTV és una

-

tercermundista amb tots els inconvenients lligats a la

Segons Hassan Hamed, expresident del Consell

de Direcció de l’ERTU, la televisió egípcia funciona

principal atreure telespectadors i publicitat. Diverses

qual la televisió egípcia no funciona com una cadena pública, sinó al contrari, es centre en l’entreteniment i l’esport en detriment de la cultura i la informació. Segons Louis Greiss, un membre del Consell de Di-recció, l’expresident Moubarak, a través del Minis-teri d’Informació, feia aplicar una política deliberada d’emissió de programes d’entreteniment destinats a

-ques. “Moubarak no volia que el poble es dediqués

crucials i essencials”. Altres crítiques es remetien al fet que els programes de televisió egípcia tenen molt poca diversitat i que són tots favorables al Govern i a les classes benestants i occidentals de la població.

de la sobreabundància de personal contractat pels

l’Estat més que els expedients sanitaris, d’educació

-ham Kassem, periodista experimentat i encarregat

United Group -

-nes entrevistades no pensaven que les coses hagues-sin canviat de manera perceptible després de la re-volució de gener del 2011. “Els mateixos dirigents de

Egípcia dels Drets Humans.

expressar l’opinió del Govern, tret de casos excep-cionals. Ahmed Awad, director del Centre per a la Recerca Econòmica i Financera, pensa que per cada cinc persones que donen un discurs favorable al Go-

un representant de l’oposició que no fa el pes, però

de les seves opinions, que han de coincidir amb la política que porta a terme el Govern. Said Ziab, se-cretari general d’un partit opositor d’esquerres, indi-ca que quan conviden membres de l’oposició, reben instruccions d’emprar un discurs que respecti la línia


-

obligar-la a expressar-se de manera contrària a les seves conviccions”. Segons en Areebar-Rantawi del diari ed-Doustour, existeix una llista negre de perso-

-

-ca, segons una altra persona entrevistada.

Segons Areebar-Rantawi, exmembre del consell -

-

malson quan s’ha de gestionar la col·lisió entre prio-ritats contradictòries de grups que volen tenir la pri-mícia. Mustafa Hamarneh, antic president del consell

de les autoritats de control que inclouen també els serveis de seguretat del Govern. Fakhr Daas, el co-ordinador de la campanya nacional per als drets dels estudiants, va concloure que aquestes pràctiques

és una part integrant del sistema i que dóna suport a la política del Govern”.

el seu públic decideix informar-se amb les cadenes -

pi país i que la credibilitat dels informatius es trobi al nivell més baix. Ar-Rantawi ho atribueix al baix nivell professional del personal que és el resultat d’una po-lítica de contractació basada en les recomanacions personals del Primer Ministre o dels directors.

Per resumir, Ar-Rantawi explica que es tracta -

A El Líban, no totes les persones entrevistades

és el portaveu del Govern. Això sembla indicar que els esforços de diversos ministres successius de la informació han aconseguit garantir un mínim d’im-parcialitat. La meitat de les persones entrevistades considerava que TL ofereix un espai per a l’expres-sió d’opinions diverses, mentre que la resta pensava que TL seguia tancant-se a certs corrents d’opinió

-

vien treballat per a TL eren del parer que a TL man-

crítiques, el fet que un nombre elevat de persones cregués en la neutralitat, o en la quasi neutralitat de TL, contradiu l’opinió comuna que una cadena naci-onal àrab sempre és la portaveu del Govern.

-mes socials importants, com la ciutadania, les condi-

-per de les dones, entre altres. Pensaven que TL no tenia una veritable missió a nivell nacional i que no

conscients del doble repte al qual tota cadena pú-blica ha de fer front, que consisteix bé en dedicar temps d’antena a problemàtiques socials, econòmi-

emetre programes d’entreteniment que atreuen un públic més ample.

Al Marroc, els punts de vista divergeixen pel que fa a la capacitat de la televisió pública a fer sorgir una

-diri, periodista del diari de publicació diària Al Massa’ retreu a la televisió nacional la incapacitat que mostra

de comunicació, pensa que “la televisió pública fun-ciona segons una lògica que vol protegir l’Estat en detriment del ciutadà”. Bousalham Daif, productor i funcionari del ministeri de cultura pensa que “la tele-

Hassanine, secretari general del Moviment Popular de la Infància, és d’un altre parer i pensa que la televisió pública fa grans esforços per promoure el sorgiment

-met que d’una manera general, les opinions expressa-

-

Les opinions també varien molt quan es parla de saber si la televisió nacional serveix per a promou-

religioses, socials i econòmiques. Abdel Abdel, pseu-dònim d’un alt responsable de una de les cadenes públiques, opina que el pluralisme polític només es respecta durant les campanyes electorals en funció de les condicions elaborades per la institució de re-

-va dient que “el pluralisme, tal com està concebut per part de l’Alta Autoritat de la Comunicació Audi-


-

i queda molt per fer”. Mostapha Benali, president d’una associació per a la protecció dels telespecta-dors, pensa que el respecte pel pluralisme només existeix sobre el paper i es remet com a prova a les nombroses manifestacions populars i moviments de

pensa que a causa de la manca de mesures coerci-tives en cas de violació de la llei sobre el pluralisme, el desequilibri perdurarà. Una de les persones en-trevistades va defensar l’HACA dient “que es pren la seva missió molt seriosament i que els informes

-raula que es concedeix a l’oposició parlamentària és

-nen escó al Parlament i amb el paper de les dones en política. Una altra persona ha lamentat la manca

de la societat civil i dels sindicats i acusa l’HACA

pluralisme polític.Algunes de les persones entrevistades, entre les

quals trobem en Bousalham Daif, del Ministeri de Cultura, van lamentar el fet que la televisió pública

-cional i que poques emissions estiguin destinades a

el Ahdath el Maghribia, va fer una crítica més especí-

a expressar-se. El telespectador que no n’està al cor-rent veu que sí que hi ha minories a la televisió, però

a la monarquia, la vida que duen en un ambient pa-

-grames de televisió nacional”. Znagui afegeix que “la cobertura d’aquests grups minoritaris és desequili-brada i de fet, serveix per reforçar l’hegemonia d’un grup sobre l’altre, com per exemple la identitat àrab

-na anònima considera que la televisió nacional “té

bé es veu obligada a seguir directius imposades des de l’exterior. Per exemple, hi ha homes de negocis o experts en religió, cultura i arts que es troben marginats per les seves idees, considerades com a radicals per par de l’elit al poder i es parla inclús

d’una llista negra”.-

pressar la seva decepció respecte a “una programa-ció disfuncional” de la televisió pública i respecte a la

-

sindicalista a 2M, es queixa de la petita part destina-da a la cultura i l’educació en una programació que afavoreix les emissions a favor del Govern. Segons Nadiri, la programació està feta per obtenir un mà-xim d’ingressos publicitaris i destina més espai als

El suport a la producció nacional existeix, però algunes persones entrevistades consideren que

-mentat en gran quantitat, però ha perdut en qualitat

cadenes es trobaven sota pressió per produir sem-pre més. Znagui afegeix que les cadenes públiques signen contractes “amb amics o intermediaris” que

-

amb el plec de condicions, que preveu que les cade-

-nals. En realitat, un gran nombre dels programes es produeix per al mes del Ramadà i per exemple, el pressupost de 2M per a les produccions nacionals

les produccions. El procés per encarregar progra-mes, per negociar l’import dels pressupostos i per decidir respecte a l’emissió de la producció no és transparent. La cadena de televisió decideix emetre

-tre una emissió o un programa per satisfer el publi-

A Palestina, les opinions discrepaven pel que fa a

pensaven que no hi ha cap millora en la programació

i els informatius. En canvi, el programa alalmakshouf -

polítiques i amb una bona dosi de llibertat d’expres-


canvis relatius a la presentació, com el nou logotip,

-sones fora de Palestina, així com la contractació de nous presentadors.

Tots aquests canvis s’han dut a terme sense tenir -

i que l’ocupació israeliana sovint és un obstacle per a la pràctica periodística. D’altres persones entrevista-

enlloc de ser una cadena pública al servei de tots els palestins. També van criticar la mentalitat local de la

regional i inclús internacional. El baix nivell de quali-

-formatius també han estat un retret fet a la PTV.

Les opinions divergien considerablement quan -

te la diversitat política i cultural. Alguns pensaven que hi havia més llibertat des de feia dos anys i alguns con-

si mateix un problema per a la PTV en la mesura en

la població està unida en la lluita contra l’ocupació.

partidista de la PTV. Un editorialista va declarar que

comunicació i va afegir que “de fet, la PTV és pràcti--

9La diversitat ha desaparegut dels programes de la PTV

Consell Nacional que va dir que“actualment, podem

des del punt de vista econòmic i social. Els telespec-tadors poden adonar-se que la programació cultural

Per la seva banda, en Mostafa Ibrahim, investigador i escriptor, considera que si la PTV representa el punt

Les crítiques retreuen la parcialitat i les omissions

entre el desembre del 2010 i el gener del 2011.

pel que fa a la cobertura mediàtica dels informatius i citen com exemple el fet que la PTV no recollís la

-Musawat

La promoció de les produccions nacionals i les co-

encara s’haurien de fer progressos. Algunes pel·lícules es coprodueixen localment i s’emeten a la PTV, però la compra de produccions independents encara no ha entrat a formar part de les pràctiques de la PTV.

Segons un exempleat, la televisió siriana és de fet la portaveu del Govern i està completament al seu servei a causa de la manca de democràcia i de

-

la cultura i de les arts, però pel que fa a tot el que és

dissimulació de la censura i només cobreix els punts de vista del Govern”.10

Pel que fa a la religió, la televisió siriana només

dir l’Islam sunnita, i no dedica gairebé temps d’an-tena a les minories religioses. En la mateixa línia de pensament, la televisió siriana només s’adreça al pú-

els kurds i els circassians. Segons un productor de la televisió siriana, tota persona que pretengui canviar

-cia respecte al Govern se l’acomiada o amenaça amb la suspensió. Va citar l’exemple de Nidal Zaghbour, a qui es va suspendre de les seves funcions de direc-tor general de la primera cadena a penes set mesos després d’haver estat nomenat al càrrec. Un altre

ha intentat augmentar els pressuposts i millorar la formació del personal de la televisió per fer front a

obstant això, va afegir que els serveis de seguretat, el reforçament del control fet sobre la premsa, l’auto-

-sevol canvi esdevingui impossible. Una altra persona entrevistada que havia treballat durant cinc anys per

la baixa taxa d’escolta a la falta de creativitat i a l’es-tricta censura imposada als empleats. Va concloure que el que calia era “reinventar la institució de la

el novembre i el desembre del 2010


televisió de manera a fer-la independent i capaç de

del funcionament de l’administració pública”. En general, els tunisians es van mostrar molt crí-

tics amb les prestacions del canal Tunisie 7 abans de la revolució del 2011 i diversos van arribar a conside-rar que la cadena nacional pública, de vegades, era més valenta. Tunisie 7 va rebre crítiques per les pres-tacions febles que dóna i pels programes poc atrac-tius tant per la seva forma com pel seu contingut. La

i segons Zeinab Farhat, directora de l’espai cultural El Theatro -

Bounenni, periodista d’

Les poques persones presentades com opositors d’aquesta cadena eren de fet “pseudopositors esco-llits per cooptació per les elits al poder”, mentre que els debats amb els ministres eren veritables masca-

-crata Progressista i cap de redacció d’el Mawqef

-

l’esport, la cultura i de vegades els temes de socie-tat. La diversitat d’opinió ideològica o política estava prohibida.

4.2.5 Avaluació de la cobertura dels temes relatius al servei públic audiovisual per part de les cadenes nacionals

tan sols la utilitat de contactar amb la televisió na-

públic. L’ENTV sembla ser una via sense sortida per als activistes que aleshores miren cap a la premsa

-

moviment sindicalista.-

hauria de tenir per fer front a la fugida de cervells -

Aquesta entrevista es va suprimir amb la censura -

les persones entrevistades, entre les quals algunes

feien un paral·lelisme amb la ràdio o amb les cade-

encara guarden nostàlgia.Alguns programes s’escapen de la crítica de SPA,

com per exemple ErchadatTebbia, de salut, Fatawa-alaHawa, de religió i Fi DairatEdhaou, de relacions internacionals. Aquests tres programes temàtics

són educatius i estan oberts a les preguntes del pú-

com a annex de l’informatiu.De manera general, els millors programes, o els

i que tenen presentadors que encara no pateixen l’autocensura. Principalment, es tracta dels progra-

d’aire fresc en una programació que a més està des-connectada de les antenes i de les aspiracions del públic algerià.

La carta de l’ERTU, el codi deontològic i els al-tres documents que regeixen la televisió nacional a

d’un percentatge d’emissions dedicades a temes es-

el tema de la tortura a Egipte, no apareix a la progra-mació. Noha Atef, de la Xarxa Àrab per a la Infor-mació sobre els Drets Humans, constata que “quan hi ha informació que afecta al Ministeri, és sistemà-ticament favorable al Govern”. Diverses persones

-cions de l’any 2005 de farsa i de teatre. La corrupció

Egipte, mentre que diversos temes són tabú, com per exemple la Fe bahà’í i la classe militar a Egipte.

al ‘Ashi, advocada i activista pels drets humans, con-

i en Zuheir Abu Fares, antic president del Col·legi de Metges, lamenta la manca de cobertura dels temes relacionats amb la salut. Es dóna el mateix cas amb la

entre altes, malgrat les necessitats evidents de sensibi-

d’una activitat cultural popular en creixement.Al Líban, les crítiques dominaven les opinions


respecte a Télé Liban, que es percep com descon-nectada de la societat i incapaç de tenir en compte les necessitats i les preocupacions de la societat civil i del públic en general. Totes les respostes aportades

entrevistades i TL, malgrat que moltes d’elles eren ---

geriments que feia s’ignoraven sistemàticament. El representant d’una ONG compromesa amb la lluita antidroga pensava, al contrari, que hi havia possibili-tats d’accedir-hi i la seva opinió potser indica que els

el contingut de la televisió pública.Els operadors públics marroquins no donen

prou importància a la infància, segons en Abdelillah Hassanine, secretari general del Moviment per a la Infància. Els programes de la televisió pública prete-nen interessar-se pels “ciutadans de demà”, però en realitat cometen errors per recórrer, per exemple,

-

través dels nens. Com a secretari general, ha estat convidat sovint per participar en programes, però

-tia”. Una altra persona que va demanar conservar l’anonimat també va dirigir critiques contra els pro-

importats.-

quina dels Drets Humans, constata que els drets hu-mans només es tracten de manera irregular i efímera

propòsits difamatoris en una emissió del programa Hiwar, que va rebre el president del Consell Consul-

-secció 3 sobre l’anàlisi qualitatiu dels debats a televisió,

mencionar el nom de la Sra. Riadi i va proferir greus

punt de vista, l’emissió va servir per passar comptes

del dret a la llibertat d’expressió del periodista.

l’energia i els recursos del medi ambient a Marrà--

tions relatives al medi ambient de manera correcta. Els programes duen a terme una anàlisi relativament

completa dels temes tractats, però això no vol dir que cobreixin tots els problemes. De fet, es va gra-var la seva intervenció i es va emetre, amb la qual

televisió pública per a una campanya sobre les bos-ses de plàstic. Per contra, una altra persona entrevis-tada lamentava que inclús en els casos on la televisió s’interessava pels problemes relacionats amb el medi ambient, ho feia de manera selectiva i privilegiava el

degradació del medi ambient, mentre que l’Estat i les companyies privades que saquegen els recursos naturals amb les autoritats publiques com a còmpli-

-als, com l’impacte del turisme en el medi ambient o els riscos inherents a la industria del fosfat per a la salut de la població, no es debaten als programes de la televisió pública, la qual no ensenya mai les vícti-mes de la política governamental o de les activitats

A Palestina, es constata una millora dels progra-mes de la PTV, en particular en el tractament de

dels Palestins que viuen a l’Estat d’Israel, es cita com a exemple, així com alguns programes d’entreteni-ment o d’informació. Es destaca una millora en la qualitat pel que fa al disseny de certs programes, en particular aquells que donen la paraula a con-vidats que representen tot el ventall polític, inclús

considerablement la situació i el fet que la PTV con--

del medi ambient.-

nides en el marc de les violacions comeses per part dels israelians contra els palestins i passen a utilit-

director de l’ONG el Haqq, destaca que “l’enfoca-

en l’àmbit intern de Palestina, malgrat que seria es-sencial tenir un enfocament imparcial per unir els rangs del poble palestí”. Yahya Rabah, editorialista i periodista, pensa que els drets humans es tracten en funció del calendari per a la commemoració de

llarg termini.La programació de la PTV no reserva un lloc


de una dona coneguda. Amal Khreisheh, directora d’una ONG dedicada la dona treballadora, cons-tata que en l’àmbit de l’anàlisi polític, mai no es consulta a les dones i que sempre se les presenta amb els estereotips tradicionals relacionats amb la

-nals. Wafaa Abdel Rahman, de l’ONG Falestiniyyat, declara que “vol veure dones que parlen de recon-ciliació, que parlen de les negociacions de pau amb un punt de vista feminista. Les dones són capaces d’intervenir en tots aquests àmbits i aquesta crítica

a la PTV”.No tots els comentaris eren tan clars sobre

-diputada, veu una obertura positiva en el fet que es convidin dones i Lubna al Ashkar, cap de premsa d’una ONG, destaca que actualment algunes dones tenen accés a llocs de corresponsals i de presenta-dores de la PTV.

-

societat civil. Malgrat això, aquesta participació és

els drets humans o el paper de la dona. Un partici-pant recorda haver estat convidat per comentar la recuperació del cos del màrtir Mashhour el Arouri , però no va tenir ocasió de tractar el tema de ma-nera adequada. Salem Khalleh, que està a càrrec de les relacions públiques en una ONG de Ramal·lah, va estar convidat en diverses ocasions per comen-

-lianes retinguessin els cossos dels màrtirs, però no

té en l’àmbit dels drets humans. L’avaluació dels programes de Tunisie 7 abans

de la revolució del 2011 demostra que els progra-mes culturals eren més oberts que els de temes

-cions de la societat civil entrevistats no havien estat mai convidats a participar en programes, però sí les persones implicades amb la cultura local, que participaven de tant en tant en programes locals. És evident que les participacions estaven sotmeses a un control estricte i que a penes tenien temps

per expressar-se. El director Hichem ben Ammar destaca que va estar convidat per parlar de les se-ves pel·lícules, tot i que la cadena no les emetia mai.

Les veus dissidents quedaven sistemàticament excloses de la televisió pública tunisiana i segons en Rachid Khechana, mai no s’esmentava el Partit Demòcrata Progressista, del qual n’és el president. Es donava el mateix cas amb els altres partits de l’oposició i amb la Lliga Tunisiana dels Drets Hu-

-tives dels diputats de l’oposició, dels quals en for-mava part, mai no es recollien, com per exemple la iniciativa per a l’abolició de la pena de mort o el vot

de la LTDH, comparteix aquest punt de vista sobre la manca de cobertura de la diversitat política i el fet que la televisió presenti sistemàticament punts de vista favorables a la línia política del Govern i ataqui els defensors dels drets humans.

Segons Sana Ben Achour, presidenta de l’Associ-ació Tunisiana de Dones Demòcrates, la representa-ció de les dones no és satisfactòria i creu que “el fet que el discurs de la televisió nacional sigui monolític

--

crata, però no puc negar que aquest discurs tingui repercussions en certes classes socials de la societat tunisiana”. Sana Ben Achour afegeix que les minories que viuen a Tunísia no tenen cap representació a la

existissin.Els activistes pels drets humans i d’altres causes

veu i malgrat haver enviat nombroses invitacions i comunicats de premsa a la televisió nacional, no ob-

-

-vistades per millorar les prestacions de les cadenes de televisió públiques

han participat en aquest estudi per evitar així les re-

dels contextos polítics diferents, les recomanacions per millorar les prestacions de les cadenes de televi-


sió públiques presenten nombroses similituds.-

Ministeri d’Informació, establiment de mecanismes

dels operadors públics, la millora del tipus i de la

i en particular dels periodistes respecte al SPA. Les

país es troben en un apartat apart.

-

que és necessari:

i) -

veritablement independent, com la FCC als Estats Units, l’OFCOM a Gran Bretanya i el CSA a França.ii) -poli del Govern i introduir Plecs de condicions que garanteixin una atribució equitable de les longituds d’ona.iii) Limitar la pertinença al mecanisme de regulació a

-tat civil i establir les garanties necessàries destinades

iv)i la televisió pública en particular del control del Go-vern i dels serveis de seguretat en tot allò relatiu a

i la publicitat.v) Establir un contracte programa per a la televisió

línies de conducta per a la seva programació.vi) La necessitat d’una voluntat política per part de les persones que estan al comandament per refor-

governamental, s’ha de garantir que els operadors tinguin els pressupostos necessaris per dur a terme la seva missió.vii)pràctica, convé introduir un cànon audiovisual per establir operadors públics que retin comptes al po-

viii) -

des a la llibertat d’expressió i de premsa.ix)

els límits i les penes de presó i establint del dret d’accés a la informació.x)de comunicació.

i) Fer que el Parlament nomeni els directors i els operadors públics per tal d’assegurar un control di-recte per part de les persones escollides pel poble.ii) -tració de la televisió pública respecte al Govern per-

iii)-

trativa.iv) Garantir la gestió de la televisió pública amb ple-

-nistració i de gestió comptable.v) Crear una estructura de gestió dels recursos hu-mans i millorar els procediments de contractació.vi)respecte al Govern.vii) Suprimir els nomenaments per favoritisme i con-tractar nous empleats basant-se en les seves com-

viii) Millorar les condicions de feina dels periodistes i

ix) Millorar la qualitat de l’equipament i crear estudis adequats.

-litat

i) Estimular la producció local i crear programes que tenen en compte les necessitats i els interessos del

reforcen la ciutadania. Introduir un nou enfocament per a la programació de la cadena nacional i garantir els pressupostos necessaris per a la seva aplicació.ii) Garantir la creació d’una varietat de programes

-tats mercantilsiii) Orientar els programes cap a la cultura i l’educació del públic per tal d’estimular el seu sentit crític i trac-


iv) Crear programes que garanteixin l’expressió d’opinions múltiples i diverses i que donin resposta a les necessitats de les comunitats presents en la

regions rurals, entre altres.v) Garantir que els grups que no tenen accés als

programes de la televisió pública i donar accés a les associacions nacionals, als parlamentaris, als partits polítics, als sindicats, entre altres.vi)

que serveixi per avaluar les necessitats i les expec-tatives del públic.

--

distes, sobre el concepte del servei públic audiovisual

i) Dissenyar i posar en marxa campanyes de pro-moció sobre el tema del SPA per al gran públic i en particular, per a les ONG nacionals i els periodistes.ii) Introduir el tema del SPA en la cultura política i

-

àrab, com El Líban, el Marroc, entre altres.iii) Establir un centre de desenvolupament professi-

comunicació públics i formi periodistes segons els principis de servei públic audiovisual.iv) -

la formació del personal de manera a millorar les

v) Millorar el nivell de les classes de periodisme i de dret als instituts i a les universitats i introduir-hi el concepte de SPA.

Encara que la llista de recomanacions que s’aca-

persones entrevistades van insistir sobre la necessi-tat d’aplicar una legislació que serveixi per liberalit-

cas del Líban i del Marroc , aquesta recomanació no

d’ara. En canvi, els marroquins volien que la inde-

Audiovisual es reforcés i millorar les seves prestaci-

paper i les prerrogatives que té.

amb el pressupost més baix, les persones entrevista-des van recomanar que es prenguessin mesures per

-

programes de formació periodística a la Universitat

Al mateix temps, algunes de les recomanacions -

a l’altre extrem, es troba Télé Liban, que només en té un centenar. L’ERT pateix problemes en el seu funcionament a causa de l’excés d’empleats sense

-

dels quals “alguns cobren unes cent lliures egípcies, mentre que d’altres s’embutxaquen milions”.


5. Conclusions

Els participants en aquest estudi co--

ciona d’una manera que no és directament compa-rable amb les cadenes nacionals que hi ha a Europa

es deu al caràcter de la relació entre les cadenes de televisió i el seu públic nacional. D’entrada, els par-

de defensar el desenvolupament de teledifusió en

calia establir un estat de la situació. Es va fer evident que una anàlisi metòdica i detallada dels punts forts i dels punts febles en els àmbits de la reglamentació, la gestió i la producció de la televisió pública era un

-bre la producció i el contingut de la programació. Els

--

ons de la societat civil que ofereixen solucions per

enfocament, que inclou diversos aspectes de la tele-

àrabs1 -

que inclouen una visió general del marc legislatiu de

quantitativa i qualitativa dels diferents tipus de pro-grames emesos, una anàlisi comparativa de la gra-ella de programes de la temporada i una avaluació del SPA establert sobre la base de 111 entrevistes

buit en la documentació disponible sobre el SPA al món àrab, sinó que també proporciona als activistes

útils per argumentar la necessitat de fer emergir un

2M i Al Oula

servei públic que contribueixi a la democràcia i al

de suscitar un debat públic sobre el paper de les televisions nacionals corria el risc de quedar circum-

de control social i polític. Els participants involucrats -

-

perspectives de reformes polítiques, sobretot en el camp del servei públic. El fet de treballar en una anà-lisi del sector audiovisual públic al món àrab va agafar una envergadura que superava amb escreix les ex-pectatives inicials. Es feia evident la necessitat d’en-tendre el funcionament -i els mals funcionaments- del sector audiovisual públic. En altres paraules, un

-mica sobre un fenomen d’estancament sociopolític es transformava gairebé en un full de ruta per a la

5.1 Un cop d’ull a la legislació sobre el sectoraudiovisual públic

s’observa que cada país ha adoptat un enfocament diferent pel que fa a la regulació del sector audiovi-

punts comuns, com ara els inicis històrics de la tele-

del principi sotmesa al control de l’Estat i integra-


postcolonial. Al Líban, l’únic país on la televisió es va

control governamental al contingut dels telenotícies i les emissions de caràcter polític, mentre que la ges-tió de les cadenes de televisió privades podia decidir lliurement la producció i l’emissió de qualsevol altre tipus de programa d’educació o d’entreteniment.

-tat queda garantit per la tutela directa del Consell de

Ben Ali, el ferri control de la televisió pública estava garantit per la imposició de la tutela directa de tres ministeris simultàniament, dos dels quals relacionats amb la seguretat: els ministeris de telecomunicaci-

en l’impediment d’expressió de qualsevol forma de diversitat política a la televisió.

No solament les televisions públiques estan ges-tionades per entitats relacionades amb el poder

--

de manera que garanteixin que els canals de la televi-sió pública funcionen com els portaveus del Govern.

les televisions públiques inclouen la llei de premsa,

-

En resum, la televisió pública en aquests vuit -

mental. La seva funció essencial és donar suport al programa polític del Govern i no de servir els inte-ressos del públic. És interessant assenyalar aquí que la introducció de l’equació conceptual entre «televi-sió pública» i «televisió governamental» no és no-més propi dels Governs àrabs. Les entrevistes amb

-nia», havia estat adoptada de fet per una part dels ciutadans del món àrab. Amb l’excepció del Marroc, on el concepte de regulació del servei públic audio-visual està comparativament més desenvolupat que

-

di, el concepte de televisió de servei públic sembla que encara és àmpliament ignorat al món àrab. En la quarta part d’aquest estudi, diversos representants

-toritats poden informar el públic sobre l’acció i les

En altres paraules, el SPA és percebut i acceptat pels membres del públic com una part de l’aparell directiu de l’Estat per comunicar-se amb el públic

obstant això, diverses persones entrevistades van

SPA com ara la neutralitat informativa, la diversitat --

tar aquests principis, com ara la diversitat o el plura-lisme, en general es percebien d’una manera limitada i semblava que designessin només «la representació de les diverses faccions o partits polítics» en una

-

grups marginats econòmicament, minories religio--

que, per fer evolucionar el servei públic audiovisual al món àrab, caldrà una acció concertada a tots els nivells que haurà de començar pel mateix públic. Se-ria inútil defensar davant el legislador una reforma de les lleis sense que al mateix temps es posés en mar-xa una campanya d’informació a tots els nivells sobre

sempre ha tingut una televisió governamental que no tenia en compte els seus interessos. Per a aquests governs, la televisió pública nacional ha servit sem-pre per mantenir l’status quo i estimular l’adhesió a la línia política de l’elit governant.

estatal continua sent ferm en el segle XXI, tant per la força d’una legislació vigent que no obre la teledifusió

sentit cal assenyalar que les lleis i les reglamentacions


segueixen impedint l’aparició de canals de televisió

-nor per les autoritats que ocupen el poder que els

tenen costos operatius més elevats i només arriben a una part del públic local2.

públic tingui res a dir o sense que pugui demanar

es basa generalment en consideracions de caràcter

del sector audiovisual. Cal destacar que en un panorama mediàtic on els

-

d’aquesta censura o d’aquest control pot variar signi-

audiovisual a Síria segueix estant sota el monopoli de l’Estat, mentre que a El Líban veí està a l’altre extrem de la gamma de possibilitats en termes de

demostrar que els dos únics regnes àrabs inclosos -

funcionaris del Govern continuen tractant i gestio-nant la cadena nacional com una institució estatal, el Marroc ha demostrat que era possible desenvolupar una legislació apropiada per a la teledifusió pública

universals de la missió de SPA i respongui en gran

Television and Public Policy: Change and Continuity in an Era of

Francis Group, p. 272

mesura als principis continguts en el manual de la UNESCO sobre el SPA3.

Es poden trobar altres distincions en relació amb els textos legals redactats per regular el sector au-diovisual i, més concretament, les cadenes de tele-visió pública. El Líban va ser el 1994 el primer país àrab a eliminar el monopoli de Télé Liban a les ones

la producció de programes nacionals. En canvi, la llei libanesa de 1994 sobre el sector audiovisual conté disposicions relatives al contingut dels programes de

l’accés a tot el territori nacional, les quotes per als diferents tipus de programes, la promoció de la pro-

anys, quan es va promulgar la Llei de l’audiovisual de 1994. En aquest sentit el cas del Marroc és a les antípodes de l’enfocament adoptat pels poders

les obligacions dels operadors públics i privats, sinó

-

estudi, en termes de mandat, de prerrogatives, de responsabilitats i de resultats assolits.

Mentre que les legislacions nacionals sobre tele-

precisió quant al tipus de programes que fonamenten -

volupar el sector audiovisual, promoure la creativitat -

més concret per promoure la missió de servei públic de les seves cadenes nacionals. L’autoritat reguladora

uns requeriments per a tots els operadors de televi--

tals del SPA en instruccions concretes l’establiment de

3 UNESCO, Public Service Broadcasting: A Best Practices

París, 2005, p.15.


la promoció d’una informació plural i exacta, de l’abs-tenció de qualsevol favoritisme polític, i de l’impuls a la producció local i a la creació artística marroquina

-

En resum, la regulació de la teledifusió pública, -

trol de l’Estat, pot variar considerablement d’un país a l’altre. Cal tenir en compte en aquest sentit que aquest estudi no fa comparacions o paral·lelismes entre les diverses legislacions vigents ni entre les po-lítiques governamentals portades a terme respecte

-tendre en quina mesura cada Estat es compromet a promoure la missió de servei públic de la televisió

sobretot, avaluar la natura del contingut dels pro-

L’estudi no prova de deduir relacions de causa--

fusió pública i els programes emesos efectivament per la televisió nacional en cada país. De fet, els re-sultats obtinguts en el marc d’aquest estudi regio-

aquestes conclusions. Per exemple, encara que en -

cació públics segueixen estant fermament sotmesos al control estatal i funcionen com a portaveus del Govern promovent la ideologia del partit al poder, aquest diagnòstic no s’aplica a la televisió nacional libanesa. El pluralisme polític està representat en els programes de Télé Liban malgrat que la seva ges-tió no és independent, no té cap mandat legal ni requeriments que l’obligui a promoure el pluralis-me polític, que funciona directament sota la tutela

Cal dir a més que, si bé les cadenes nacionals fun-

a El Líban i al Marroc -el Marroc disposa del sistema

del món àrab i El Líban és el país on la televisió pú--

lació-, les anàlisis portades a terme en aquest estudi han demostrat que, de fet, Télé Liban superava la cadena nacional marroquina en termes de pluralis-me polític al telenotícies i als programes d’actualitat.

Per concloure, siguin quines siguin les circums-

formació de les cadenes de televisió nacionals als pa-

que no sigui possible parlar de “televisió àrab” o de “paisatge mediàtic àrab” sense establir alguns mati-

que no es poden atribuir a una distinció regional en-

a la natura de les legislacions vigents en el sector

condemnat al fracàs i no pot retre compte de tota

la regulació i la prestació de les cadenes nacionals en

nord d’Àfrica.

5.2 Quin és el contingut dels programes difosos per les televisions nacionals àrabs? Resum delsresultats de la recerca

Programació general

Aquest estudi regional ha tingut en compte tres àm-

SPA, és a dir la graella de programació, els telenotí-cies i els programes d’entrevistes i tertúlia coneguts en general sota el nom de talk shows a l’Orient Mit-

quantitativa aplicats a diversos tipus de programes -

tat. A més, l’estudi inclou una avaluació quantitativa de la programació de la temporada de cada cadena feta per avaluar la línia seguida per cada operador en

proposa una varietat de programes que respon a les expectatives dels diversos tipus de públic.

Des del principi es va veure que la categoria

concursos, pel·lícules i espectacles de varietats és àmpliament predominant en les graelles de progra-mació i supera en temps setmanal totes les altres categories de programes. El canal marroquí 2M des-taca pel percentatge més alt de programes setma-

baix dedicat als programes d’actualitat respecte de


totes les altres cadenes nacionals.-

es amb el percentatge de temps d’emissió més alt, entre una cinquena i una tercera part de tots els programes

-

També en la categoria “entreteniment” les pel·lícules

Líban, Palestina, Tunísia i Síria.

En resum, tret d’Egipte que és una plataforma regi-

lícules i del Marroc, on les condicions dels operadors audiovisuals imposen una quota de distribució de pel·lícules nacionals, les cadenes àrabs nacionals no fan res per promoure el patrimoni nacional a través

quan aquests dos principis són el punt neuràlgic de la missió de servei públic de les televisions nacionals.

-quen molt poc temps als programes dedicats als

-mentals. Des d’aquest punt de vista, les cadenes na-cionals no estan a l’alçada de la seva responsabilitat quan es tracta d’oferir una selecció equilibrada de diversos tipus de programes i tampoc en el seu deu-re d’adreçar-se a totes les edats. Les nou cadenes

destinats als infants i, a més, sovint es tracta de dibui-xos animats importats.

En la categoria “informació”, els butlletins de -

talk showstemps d’emissió de les cadenes públiques nacionals

-na, la proporció correspon pràcticament a la meitat dels programes. Tenint en compte que la informa-ció i els programes d’actualitat són, evidentment, produccions locals, es pot admetre que, en relació amb aquest aspecte, almenys les cadenes nacionals responen al requeriment d’impulsar la producció na-cional. D’altra banda, cal dir que el temps d’emissió

assignat a aquestes produccions audiovisuals locals no és cap prova que les cadenes es comprometin

al públic, ni que donin accés a les diverses comuni-tats socials que componen la nació ni molt menys

Les anàlisis quantitatives i qualitatives detallades

-

missió de SPA.

Telenotícies del vespre

Una anàlisi quantitativa de telenotícies a les nou cadenes nacionals àrabs estudiades aquí mostra

amb les elits polítiques nacionals. El punt de vista progovernamental que hi predomina el presenten en general homes, funcionaris del Govern i experts. En primer lloc, una estadística de les categories dels temes tractats pel telenotícies durant dues setmanes al maig del 2010 demostra un gran desequilibri en la distribució del temps d’emissió entre els temes com ara la política, l’economia, els drets humans, el dret de les dones, la protecció del medi ambient, la

-tics dominen àmpliament els telenotícies a les nou

tres quarts del temps a Télé Liban i Palestine TV. L’economia només apareix en segon lloc lluny dar-rere de la política, seguida pels esports. Més enllà

de la durada del telenotícies als temes econòmics i, en canvi, va dedicar una cinquena part del seu temps als esports. A la banda oposada, Télé Liban no co-

del telenotícies.Amb l’excepció del tema “art i cultura” que s’ha

d’acontentar amb una cobertura limitada a les nou

temes de servei públic seleccionats per a aquest es-tudi van ser els grans absents del telenotícies, és a


dir els drets humans, les minories, els infants i els -

Encara que les dues cadenes nacionals marroquines

relacionades amb les minories i les dones, aquesta

de la durada del telenotícies pel que fa a les mino-

amb les dones. Tot i que aquest percentatge molt baix de temps d’emissió dedicat a les minories a les cadenes nacionals marroquines es pot explicar per

-

relacionats amb la dona en un país que pot presumir de tenir des de fa temps un moviment feminista ben

per la cobertura de temes importants oblidats per altres cadenes. Tunisie 7 va dedicar al maig del 2010

telenotícies a temes relacionats amb els drets hu-mans. Cal ser prudent en l’anàlisi d’aquestes dades

TV el percentatge de temps dedicat a la informació relacionada amb els drets humans no tradueix en

humans en general. El temps dedicat per Syrian TV a la cobertura dels drets humans només feia refe-

-rael, i mai a les violacions que tenen lloc a Síria, com ara respecte dels dissidents polítics i de les presons. Aquest enfocament selectiu es va produir també a Palestine TV en els pocs reportatges dedicats als drets humans, malgrat que hi ha casos de violaci-ons dels drets humans perpetrats per l’Autoritat Pa-lestina contra els seus propis ciutadans. Igualment, a la cadena egípcia Al Masriya, en les informacions

-

-tícies esmentava els drets humans a escala nacional egípcia, es tractava sempre d’informació destinada a

havia fet progressos en l’aplicació dels requisits in-ternacionals en termes de gestió de les presons. En

dels drets humans i l’Estat d’Israel i en evitar cobrir

general contra els seus propis ciutadans, per exem-

-

drets humans és purament selectiva, ideològica i es

-

explotats per donar als caps d’Estat més oportunitats

Tunísia, la informació sobre la introducció de nous su-ports tecnològics a les aules es va presentar regular-ment per destacar el paper del president Ben Ali en la

mateix per als escassos elements d’informació sobre la salut, la cultura o la protecció del medi ambient a

de la informació coberta pels telenotícies de les ca-denes públiques, els caps d’Estat són omnipresents a la pantalla, com un recordatori permanent de la seva

dels assumptes del país.L’enumeració del paper o la funció de les persones

aquí els presidents i els reis apareixien sovint a través

primers quatre temes tractats pel telenotícies. No solament la imatge dels caps d’Estat dominava visu-alment la part introductòria del telenotícies durant

totes les altres persones visibles al telenotícies tant si era el primer ministre com el president del Par-

-cies d’informació relacionades amb una personalitat. Com a actor de la informació, tenia dret a totes les

persona o grup de persones, tant si es tractava de

etc. durant tot el període examinat.És interessant veure que el recompte del temps


de paraula d’aquests “agents portadors d’informa-

sempre domina el telenotícies, rarament prenen la

exactament amb el temps real de paraula del presi-dent Abbas i el Rei Abdallah. Per exemple, no es va sentir parlar ni un sol cop el president Assad de Síria, el president Mubarak d’Egipte i el president Bou-

-

a la pantalla de tots els agents portadors d’informa-

paraula al telenotícies de Tunisie 7.

culte a la personalitat dels caps d’Estat del món àrab que apareixen sempre als titulars de la premsa i a

-

--

membres dels parlaments, tant si formaven part de -

en mai. Els diputats de l’oposició no van tenir pràc-ticament cap participació en el torn de paraula al

--

públiques del Marroc i El Líban van ser les úniques excepcions a aquesta regla. Les dues cadenes naci-onals marroquines van mantenir un equilibri entre

obstant això, era evident un cert biaix a favor del Govern en el recompte del temps de paraula as-

cadenes, és a dir almenys 5 vegades més temps que

canvi, Télé Liban sembla que, durant les dues setma-nes d’anàlisi va poder mantenir un equilibri gairebé

Mentre que els qui ocupen el poder, en parti-cular els caps d’estat, els ministres i els funcionaris d’administracions públiques es quedaven el gruix en temps d’emissió del telenotícies vespre a les cadenes

de la societat civil no tenien pràcticament ni veu ni vot. Així mateix, mai no es va consultar els membres

excepte a la cadena egípcia Al Masriya i a la cadena marroquina Al Oula, tot i que el seu temps de pa-

-

petit avantatge. Encara que pràcticament no eren

--

Cal assenyalar aquí que els experts nacionals, una de les subcategories de la societat civil que inclou

universitaris i analistes polítics sense càrrec polític ni

es va convidar per donar la seva opinió en la cate-

temps de paraula en la categoria de “societat civil”,

dedicat a la societat civil per les cadenes nacionals. En aquestes quatre darreres cadenes el temps de

una cinquena part a Al Masriya i una tercera part

en percentatge el temps de paraula assignat a tots

d’aquestes cadenes. A més a Tunisie 7 y a Syrian TV es va concedir més temps a les entrevistes amb

--

Un cop més cal ser prudents en la interpretació d’aquests resultats. És simplista pensar que el fet de donar la paraula a “experts independents” i a la gent del carrer serveix per a afavorir l’expressió de dife-rents punts de vista i, per tant, contribueix a la diver-sitat d’opinions. En efecte, hem de tenir en compte


el paper ideològic que exerceixen els participants

carrer per donar la seva opinió sobre l’actualitat per al telenotícies. Cal recordar aquí que l’anàlisi quanti-tativa del contingut d’un telenotícies, un enfocament de recerca basat en hipòtesis epistemològiques es-

informacions des del punt de vista de la perspectiva

condiciona amb cura la informació per tal de pro-

L’enfocament qualitatiu i crític del contingut, que es -

programa, s’adapta millor a l’estudi de la qualitat del contingut dels programes de televisió i a la mesura en la qual la diversitat de punts de vista i opinions es poden expressar lliurement. Aquest enfocament permet posar de manifest les relacions desiguals de poder entre els diversos participants en un progra-

interacció els uns amb els altres i, en particular, amb el presentador.

De fet, l’anàlisi qualitativa dels programes d’actu-

diversitat de participants en un programa de debat televisat i diversitat d’opinions.

Cal fer una observació respecte dels telenotícies de les cadenes nacionals àrabs: una anàlisi detalla-

-pressar punts de vista crítics respecte del Govern ha demostrat que, independentment de qui siguin

el resultat segueix sent el mateix: en dues setmanes consecutives de maig del 2010, cap de les informa-cions emeses al telenotícies va expressar cap crítica

nacionals marroquines se’n distingeixen a penes amb

als punts de vista crítics amb la política del Govern -

ban és l’única cadena nacional que dedica un temps d’antena als diputats de l’oposició.

Mentre que els resultats descrits abans tenen en compte la funció o el càrrec dels participants en-trevistats i enregistren les variacions del temps de

paraula assignat als diversos grups socials, una altra

pertinença al sexe masculí o femení mostra un resul-tat uniforme per a les nou cadenes nacionals: la re-presentació de les dones hi és àmpliament subpro-

vegades a la pantalla, hi prenen molt poc la paraula i,

convidats per donar la seva opinió al telenotícies del vespre. Egipte tenia la puntuació més baixa en

no tenia gairebé res a veure amb temes relacionats

Una anàlisi més detallada de la representació de

de paraula que se li concedia en funció dels temes tractats i no només un percentatge del total del temps d’antena durant les dues setmanes examina-des. Aquesta anàlisi va permetre matisar els resul-

-ticipants tenien un paper més important en alguns àmbits que en d’altres. Primer de tot, les dones van

-mació relacionades amb àmbits considerats reser-vats als homes, és a dir la política, l’economia i els esports. Van ser convidades més sovint per interve-nir quan els temes debatuts semblaven més compa-tibles amb l’estereotip tradicional del paper assignat a la dona, com la salut, l’educació, les arts i la cultura i, per descomptat, els temes relacionats amb la dona dins la societat.

Les cadenes públiques marroquines tenien amb escreix el percentatge més alt de dones participants quan es considerava un enfocament temàtic de la

dels participants eren dones a Al Oula quan es trac-

dones. En aquestes dues cadenes, les dones eren

-

amb les dones fos de vegades més elevat en d’altres

TV i Syrian TV, això no permet deduir automàtica-ment que la línia editorial d’aquestes cadenes hagués


Pot ser que les dones hagin estat les úniques parti-

-

d’emissió dedicat a la informació durant les dues setmanes estudiades. De fet, la durada total del seu temps de paraula no va superar mai uns quants se-gons. Per exemple, Tunisie 7 va donar a les dones

-

se sap que el temps de paraula total, i no el percen-

-

programes dedicats a les dones a Tunisie 7. De fet,

al telenotícies durant les dues setmanes de maig del 2010 cobertes per aquest estudi. Les dues cadenes nacionals marroquines van millorar lleugerament les xifres en aquest àmbit: no solament van convidar

sinó que també van dedicar el més alt percentatge

-nere a les cadenes públiques àrabs, hauria d’incloure no solament la veu de les dones en totes les ma-

garantir una millor representació en tots els àmbits -

podrà considerar que les emissions del telenotícies respecten l’equilibri entre els temes tractats i la pa-

Els programes d’entrevistes i tertúlia

Tot i que una anàlisi quantitativa de la informació

-

inclosos en els telenotícies i els programes d’actuali-tat. En canvi, una anàlisi qualitativa, tot i que sotmesa

-pectives en l’avaluació més enllà de qui és el partici-

seva intervenció, la seva durada i les seves modali-tats: aquesta anàlisi posa en perspectiva els esdeveni-ments i les intervencions de les persones entrevista-

de manifest les relacions de poder subtils i desiguals que s’estableixen entre els diferents participants en

-gut del seu discurs. D’altra banda, l’anàlisi qualitativa

-

públic general, en la mesura que la inclusió d’aquests punts de vista forma part de les responsabilitats del servei públic audiovisual. En afegir aquesta dimensió

-

-suals al món àrab, aquest estudi contribueix a omplir un buit en l’estudi del contingut i les prestacions de les cadenes de televisió públiques àrabs.

talk showses van difondre tots durant les dues mateixes setma-nes consecutives del mes de maig del 2010, selecci-onades per a l’anàlisi quantitativa del telenotícies4.

formen part de diverses categories diferents; es

ampli ventall de temes propis del SPA i necessaris per a la informació dels ciutadans. Alguns dels temes es poden esmentar aquí com a exemples: les emissi-

--

al Marroc, la minoria copta i el dret de les persones discapacitades a Egipte, l’estatus de les minories i els

Tot i que l’elecció dels temes i els títols dels pro--

TV, que ofereix regularment al seu públic un menú

les eleccions municipals a tot el país i la graella normal de programació es va interrompre sovint.


de programes d’actualitat política centrats en un

nord-americà, els avantatges del socialisme i la causa

Un programa titulat Problemes i solucions va parlar dels accessos a la ciutat de Damasc, un tema que potencialment hauria de donar lloc a un debat sobre

dels habitants d’una ciutat sobrepoblada i sobrecar-regada. De fet, l’emissió es va concentrar exclusiva-

pràcticament cap esment als problemes relacionats amb el trànsit a la ciutat. Els quatre convidats del programa, que representaven diverses regions del país, a més de dos participants la contribució dels quals havia estat preenregistrada, van elogiar, tots, els esforços del Govern i van parlar dels seus plans per a la millora de la ciutat. Tot això sense debat ni

que no era present a l’estudi ni tenia la possibilitat de telefonar per donar el seu punt de vista.

Aquest exemple de programa d’actualitat política

enllà del simple enregistrament dels temes tractats per tal de determinar-ne el nombre de participants,

i la durada de les seves intervencions. Una anàlisi qualitativa del contingut d’aquests programes d’actu-alitat permet obtenir uns resultats que són molt més rics en informació que les anàlisis quantitatives, res-pecte de la qualitat del servei públic audiovisual en cada país, que es limiten a calcular qui parla i quant

L’anàlisi qualitativa de contingut inclou una anàlisi

-

-

així com dues excepcions principals: El Líban i el Marroc. En primer lloc, l’obertura del programa a un

del tema tractat per l’emissió. Els programes d’ac-

-cats a la idea del debat, tant si es tractava del fons com de la forma. Per exemple, tots els convidats, alguns dels quals eren polítics i funcionaris d’alt nivell, així com el presentador o la presentadora, només reiteraven el punt de vista del Govern sobre el tema tractat, sense oferir la més mínima possibilitat d’ex-pressar un punt de vista divergent o de fer intervenir un membre del públic. En canvi, els programes dedi-

-deveniments culturals, patrimoni nacional, esports,

de tant en tant trucades telefòniques del públic o

Masr el Naharda -dent relacionat amb la pràctica democràtica i l’estat

per avaluar la cobertura mediàtica de les eleccions Shura

això, una anàlisi detallada dels temes tractats, de la -

que la cadena pública egípcia no es comprometia gens al servei del públic egipci ni a representar-ne els interessos. La selecció dels convidats només va reforçar el biaix progovernamental d’aquest epi-

mentre que els experts independents i els repre-

esforçar tot el possible per garantir que la discussió

-cia; les seves preguntes eren generals i va evitar de forma sistemàtica fer preguntes als participants en relació amb les acusacions dels activistes pels drets humans sobre els casos de frau electoral. De fet, el presentador va adreçar les seves crítiques contra els

va rebre el suport d’un dels participants que els va acusar globalment de parcialitat a favor de l’oposició.


vigilància mediàtica durant les eleccions, el procedi-

-posició per complir la seva tasca, tot això va ser si-

sector privat a Egipte. En lloc de complir una missió de servei públic, aquest episodi de Mar el Naharda es va transformar en una tribuna per cantar les llo-

-cions. Des d’aquest punt de vista, aquesta emissió

governamental.Quan el mateix programa es va interessar en els

drets de les persones discapacitades, el programa va convidar un ventall molt ampli de participants,

-vil en general. Durant tota la durada del programa, els participants van tenir la possibilitat d’expressar

-tradir el presentador sobre el paper del Govern respecte dels ciutadans discapacitats. El presentador

funcionaris del Govern i als membres més rics de la

-

obertament la posició del presentador i va insistir en repetides ocasions en el fet que no es tractava de demanar un “favor” als ministres, sinó més aviat d’exigir que el Govern sabés afrontar les seves res-ponsabilitats i crear reglaments i lleis que permetes-sin integrar les persones discapacitades en la societat

convidats poden expressar opinions contradictòries

i, d’altra banda, convidar només participants que de-

polítiques, es troba en la pràctica en gairebé tots els programes d’actualitat de la cadena Palestine TV al maig del 2010. L’emissió del 24 de maig del progra-ma a convidat un escriptor d’esquerra conegut per la seva postura crítica davant l’Autoritat Palestina i va

acusar directament aquesta autoritat de ser incapaç de posar en pràctica una política cultural al país. Una característica d’aquest programa és que la presen-tadora era una intel·lectual compromesa en la de-

Wamdat

-

Maa alhadathpalestins a l’estranger i al seu dret al retorn. Els pro-ductors del programa no havien fet cap esforç per

-

que un mecanisme de compensació podria ser ac-ceptable i que els palestins a la diàspora tenen dret a

Durant l’emissió, els dos convidats del programa i el presentador van defensar a l’uníson el dret de retorn com un somni acariciat per tots els palestins, fent-se

nacionals per evitar la difusió de punts de vista dissi-dents i opinions crítiques respecte al Govern, parlant

-

i tot amb un acostament extern, com si es tractés de fenòmens que existeixen a l’estranger, però no dins del mateix país, quan en realitat hi són clara-ment presents. Dos programes que s’ocupen de les minories, l’un a la cadena egípcia Al Masriya egípcia i

de maig del 2010, il·lustren clarament aquest enfo-cament. El programa egipci fou una de les poques

-noria copta a Egipte per la cadena nacional. El pro-

i apolítica de la vida espiritual i els rituals al monestir

-bunal després de la massacre de cristians coptes al poble de Nag Hammadi uns mesos abans.

-sió del seu programa les minories sense fer cap esment de les comunitats

parlar de temes relacionats amb la integració i el seu


del programa era en canvi denunciar una conspiració

de la qual serien reprimir la cultura àrab i provocar

àrab. Els participants, cap dels quals no pertanyia a una minoria, estaven d’acord a dir que les minories

-

les societats musulmanes. El programa va concloure citant el model de l’Islam dels orígens, tant durant la vida del Profeta Muhammad com el millor model

DhimmiUmmah

-mentals unilaterals dels temes polítics a les cadenes

les dues cadenes nacionals marroquines representen models diferents i més positius del tractament de les

d’opinions als diversos programes d’actualitat.No només l’elecció dels temes tractats als pro-

grames d’actualitat marroquins es corresponien amb

que, gràcies a l’elecció dels convidats, el tractament -

pectar el pluralisme i d’incloure punts de vista diver-

Govern. Els participants eren persones que repre-

també els punts de vista de diversos representants -

mes els representants de l’oposició estaven presents amb força i els seus punts de vista van ocupar el

Aquest programa a la cadena 2M va ser obertament crític respecte de la política governamental. Tenia com a convidat el ministre de Comunicacions i por-taveu del Govern per defensar la línia del Govern en els àmbits de la política, l’economia i els assumptes socials. S’hi enfrontaven dos diputats de l’oposició islamista, un d’ells present a l’estudi com a convidat principal i l’altre que apareixia en un reportatge pre-gravat. Un altre programa, totalment dedicat al nou partit d’esquerra, El Partit Verd del Marroc, va con-

vidar el principal representant del partit i li va donar l’oportunitat de promoure els seus punts de vista

Tot això no vol dir que els programes d’actuali-tat a 2M o a Al Oula no pateixen algunes debilitats i llacunes que de vegades poden afectar negativa-ment la seva missió de servei públic. Si bé la diver-sitat d’opinions s’expressa efectivament gràcies a la

alguns programes es podia observar una manca de coneixements per part del convidats, cosa que va comportar un debilitament de la seva capacitat de debatre les línies polítiques del Govern davant els convidats progovernamentals convidats. Per exem-ple, el programa Hiwar Al Oula del 18 de maig a Al

-

de comentar les seves intervencions. El programa

transicional al Marroc. Cal recordar que el CCDH és

nacionals i internacionals per la seva manca d’inde---

la posició governamental durant tot el programa, va

actors immadurs” dels seus fracassos. La seva posi-ció progovernamental no va ser posada en entredit

altres convidats estiguessin visiblement al corrent dels detalls del tema tractat i no van ser capaços de refutar-ne les declaracions o demostrar-li que no

l’elecció dels convidats i l’abast dels seus coneixe-ments sobre el tema de debat. Si aquest programa hagués convidat experts en drets humans i mem-

En el cas de Télé Liban, el pluralisme polític es ma-nifesta d’una manera diferent a través dels programes d’entrevistes i tertúlia. El 2010, Télé Liban transmetia diàriament a les 00.30 h un programa d’actualitat po-lítica titulat Lubnan al Youm qual un convidat únic era rebut a l’estudi per respon-


dre a les preguntes dels periodistes en relació amb diversos temes relacionats amb els principals esde-

-

telefòniques tot i que el programa es transmetia en -

bient tranquil i sense confrontació en la mesura que hi havia present un sol convidat i que no havia de bregar amb opinions oposades, tot i alguns intents del presentador per fer d’advocat del diable.

estudi, el programa va acollir quatre diputats, dos exministres, dos periodistes i tres membres d’orga-

persones representaven un ampli ventall d’opinions polítiques i eren una mostra representativa de di-

participació femenina. Els quatre diputats pertanyien de forma igual als dos principals bàndols polítics que

-

polítiques candents que divideixen l’opinió pública -

llah, la legitimitat del Tribunal Especial per al Líban, la

És interessant observar que tots els temes es van

es correspon amb la norma d’aquest tipus de progra-

a cada emissió. Això vol dir que seria absurd provar d’avaluar el grau de pluralisme polític de cada emissió,

anàlisi per emissió només pot concloure que el pro-grama és parcial i només representa un punt de vista.

pot observar que els convidats representaven una au-

que les seves opinions s’oposen sovint diametralment -

grama d’informació, tot i ser clarament parcial pel que fa a l’emissió individual, no ho és en absolut quan es

Lubnan al Youm, que tractaven tots més o menys els mateixos temes del debat nacional en curs, representaven en realitat el pluralisme dels punts de vista i la diversitat d’opini-ons, encara que d’una manera poc habitual, sense de-senvolupar una argumentació i una contraargumen-tació, sense proposar cap cara a cara contradictori, ni debat en directe entre diversos participants en la mateixa edició.

situació de les legislacions que regulen el servei pú--

La idea original era que la recollida d’informació de primera mà i una anàlisi detallada del contingut dels programes no només serviria per a una millor com-prensió de la teledifusió pública al món àrab, sinó que també seria útil per a tots aquells qui defen-sen una reforma del sector audiovisual. L’estudi va incloure anàlisis comparatives detallades per avalu-ar el contingut de la programació i del telenotícies

forma d’estadístiques comparables. Aquestes com-paracions permeten als investigadors i als activistes

punts forts de les prestacions de la televisió nacional i comparar-los amb les altres cadenes de la regió per

-

i donar suport de manera activa al procés de canvi.-

estava en marxa, cosa que fa que els resultats ob-tinguts arribin a temps i responguin a una necessi-tat urgent. Creiem que aquesta aportació sobre la prestació de les cadenes de televisió nacionals àrabs

Estats que es prenguin seriosament els interessos del seu poble i es comprometin allà on el repte és més urgent: el servei públic audiovisual. Serà alesho-res que la paraula servei tindrà tot el sentit al costat de la paraula públic.


Juan MontabesTutel·la i regulació de la comunicació als països de la Mediterrània. Els reptes d’una regulació equilibrada entre Estats, instàncies de regulació i radiodifusors.

Teresa VelázquezLes relacions Inter Mediterrànies en la informació de les televisions de la regió. Actors institucionals i narratius

Marc Bou

arran de la Primavera àrab

REPTES


La globalització com a fenomen es-pectacular del segle XXI ha anat acaparant expo-nencialment aspectes de la vida social, política i eco-

el factor més destacat i determinant d’aquest nou

mundial, més bé al contrari, ha estat la pedra de toc que ha nodrit aquest procés.

Quan al mes de novembre de 1989, fa només 22

podien imaginar que estaven assistint -una petita part

que durant els últims setanta anys havia determinat una forma singular d’entendre la realitat.

Quan assistíem a la caiguda i sortida de Tunis del

més tard al destronament del president Mubarak

dels esdeveniments iniciatis amb les manifestacions de Tunis o les concentracions de la plaça Tahir del Caire.

Més recentement, quan el 20 d’octubre passat po-

mòbil, la detenció i angoixa dels últims moments amb

ens disposàvem a asistir gairebé en directe a un dels moments clau dels últims cinquanta anys. Una mica més tard podíem veure també, amb només unes ho-

ciutadans libis es postraven davant la càmara frigorí-

En tots aquests casos, la informació ens ha arri-bat a les poques hores, i en alguns casos de forma simultània, del seu esdeveniment a la vida real. Uns

-dascun de forma més precipitada que l’anterior- als

massivament de forma immediata i tant dins com

on el desenvolupament accelerat de les noves tec-nologies ha eliminat absolutament les fronteres de la comunicació. Es tracta d’un escenari que ens permet

nostra realitat més propera, sinó també el que passa a l’altre extrem del món.

-nera en cadascú de nosaltres un imaginari propi i una visió particular del món. En aquest context, des

mútua entre les societats que de vegades han exar-

Avui dia, a Occident es percep -entre diversos sectors- creixents sentiments de rebuig dels valors àrabs i islàmics, considerats per molts com intransi-gents i una amenaça per al propi mode de vida. Per no parlar de la preocupant associació que de vega-

-

Paral·lelament, al món àrab i islàmic es difon a algunes esferes la imatge distorsionada d’un occident

supeioritat militar-, discriminador -en l’aplicació de -

Tutel·la i regulació de la comunicació als països de la Mediterrània.Els reptes d’una regulació equilibrada entre Estats, instàncies de regulació i radiodifusors.

Per Juan MontabesEx president de la Xarxa d’Autoritats Reguladores Mediterrànies i del Consell Audiovisual d’Andalusia


ivindicacions polítiques -per exemple en el cas de Palestina-.

Davant d’aquesta situació, s’han impulsat iniciati-ves des de diferents fòrums polítics i de la societat civil per a la creació i consolidació ‘un espai mediter-rani de pau i estabilitat, entre les quals m’agradaria destacar la Declaració de Barcelona el 1995, l’Aliança

-nia el 2008.

La Declaració de Barcelona es va adoptar a la -

ministre d’Afers Exteriors dels estats membres de la

global euromediterrània.Entre els tres eixos que fonamenten la Declaració,

hi ha el d’associació social, cultural i humana. Un eix impulsat per tal d’afavorir l’aproximació i la compren-sió entre els pobles de la Mediterània i per a millorar la percepció mútua. En aquest sentit es posa l’accent en la importància del diàleg intercultural i interreligi-

coneixement i la cmprensió recíproca de les cultures.-

Nacional del Regne d’Espanya per a la l’Aliança de

Aquesta Aliança respon a la necessitat d’em-prendre -per part de la comunitat internacional- un esforç decidit, tant a nivell institucional com de la

-

una gran responsabilitat.--

tat i promou un ús responsable.L’impuls polític més recent, en la direcció d’assolir

un espai mediterrani de pau, tolerància i cooperació, ha estat la creació de la Unió per la Mediterrània

de 2008 de la Cimero de París per la Mediterrània, i a proposta del president de la República Francesa,

continuació de la Declaració de Barcelona, applega

La Unió fomenta l’apropament entre la Unió Eu-

d’accelrar el seu desenvolupament alhora que cer-

a resoldre problemes comuns, transformant així les bones intencions en accions. Tot plegat, emmarcat en una renovada associació per al progrés en tots

comunicació i la societat de la informació.A aquestes iniciatives se sumen altres tantes que

troben la Xarxa d’Autoritats Reguladores Mediter--

treballen en el foment actiu de valors com la tole-rància, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones, evitant la inducció de comportaments que incitin a

I a totes elles s’aboga per un ús responsable dels -

tre els programes que alimenten percepcions i es-tereotips hostils, violents o discriminatoris, donada

la televisió per a la creació d’estereotips, models o patrons que són assumits per la col·lectivitat com a normes de conducta.

-

i en aquest escenari la Xarxa d’Autoritats Regula-dores Mediterrànies pot i té l’obligació d’exercir un paper molt important.

llaços entre institucions es fa imprescindible per a un avançament més gran en l’apropament entre cultures i el foment dels valors de la tolerància, la solidaritat, els drets humans i la igualtat entre homes i dones. Aquests són els principis que animen a les

a unir-se en una única xarxa, que té com a princi-pal característica la diversitat social, política, religios i cultural.

La Xarxa va ser creada per iniciativa del Consell

els llaós culturals i històrics que existeixen entre les dues ribes de la Mediterrània, i permetre a les au-

comuns que es presenten a l’àmbit audiovisual i en

Es busca constituir una plataforma de discusió,


intercanvi regular d’informació i d’investigació sobre

Actualment, la Xarxa es composa de 19 autoritats -

ropea, altres són candidats potencial a l’adhesió com

membre de la Lliga Àrab, a excepció d’Israel.Com no podia ser d’una altra manera, tots els

-cionada Unió per la Mediterrània, però per desgrà-cia no tots els que estan a la UpM, es troben a la

no s’ha impulsat la creació d’una autoritat de regula-ció audiovisual independent, condició necessària per

de Macedònia o Tunis, participen a les reunions de la Xarxa com a membres observadors permanents.

Pel que fa al funcionament de la Xarxa, aquesta es reuneix una vegada l’any en assemblea plenària,

Els continguts de la trobada es preparen amb an--

at permanent. Aquest ens està format per quatre

la Televisió Xipriota, el Consell Audiovisual de Cata-lunya, i l’Alta Autoritat de la Comunitat Audiovisual del Marroc.

La Xarxa ha celebrat un total de 12 assemble-es plenàries. La primera reunió de treball des de la seva creació va tenir lloc el 1998 a Atenes, i després es van fer a Lisboa, Nàpols i Malta, elas anys 1999, 2000 i 2001 respectivament. En aquestes primeres trobades es va treballar principalment sobre la cre-ació d’un reglament intern i d’actuació comú, sense

protecció dels menors, la diversitat en societats mul-

Fruit d’aquesta feina, a la reunió celebrada a Mar--

venció, recollit a la Declaració sobre la regulació de continguts audiovisuals, adoptada per unanimitat a la desena reunió, celebrada a Reggio Calàbria, Itàlia, a l’octubre de 2008.

celebrada a Granada, l’octubre de 2009, es va adop-tar una altra delcaració, en aquest cas d’intencions,

relativa a la protecció dels menors i la lluita contra la -

passen per actuaciones en tres eixos:

fonamentals que inclouen el respecte a la persona, la alteritat -condició de ser un altre- i la preserva-ció del dret.

-tinguts de caràcter sexual i violents, i el foment del desenvolupament dels menors i l’educació n el respecte als drets humans,

-me d’opinions.Per a la posada en marxa, de forma efectiva,

d’aquests tres eixos d’actuació, les institucions de re-

seus principis de regulació de continguts audiovisu-als i garantir, a través de la cooperació internacional, una regulació concertada i efectiva.

D’aquesta regulació concertda i efectiva sorgeix una segona declaració a la qual s’hi estableixen actu-acions dirigides a la protecció dels menors i la lluita

També s’ha de destacar l’atenció que la Xarxa ha parat a la protecció dels menors, i més recent-ment, davant les emissions dirigides a un públic de 0 a 3 anys. Molts experts coincideixen que en aquesta

-volupament del menor.

Entre les mesures adoptades, trobem en primer -

d’informació sistemàtica dirigides als pares i mares,

menors de tres anys aguns tipus de programes.La tercera proposta és el reforçament de la coo-

la creació d’una llista comuna d¡experts en protecció

xarxa, d’un taller de formació dirigit a persones amb responsabilitat en l’àmbit de la protecció dels me-

Per últim, es proposa el llançament d’una aliança -

a pares, educadors, professors i infants. Tot plegat

tal i com recull la Directiva europea de serveis de


comunicació audiovisual.

-

actual és enorme, una societat en la qual la comuni-cació audiovisual afecta la vida i la formació de la ciu-tadania, en les seves maneres de pensar i de valorar,

Tant a la televisió com als nous formats audiovi-

-lant-se a més com a instruments d’extraordinària im-

És per això que podem entendre que la Xarxa d’Autoritats Reguladores Mediterrànies, a través de les iniciatives pròpies i de les accions independents desenvolupades per cada Consell Audiovisual en els seus àmbits d’actuació, estan exercint -i poden exer-cir- un paper molt important en la construcció ‘un espai audiovisual mediterrani que es fonamenta en els valors de la llibertat, la tolerància, el respecte mutu i la diversitat.


Les relacions intermediterrànies en la informació de les televisions de la regió: actors institucionals i narratius

Per Teresa Velázquez1

Directora del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Cooperació, Universitat Autònoma de Barcelona

IntroduccióA la compareixença davant la Comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol el mes de maig de 2008, el llavors Ministre d’Assumptes Exteriors i Cooperació2 , va destacar deu punts per al consens en política exterior i de cooperació, dels

Procés de Barcelona, Unió per la Mediterrània, on el Ministre exposava:

“La nostra vocació exterior ens condueix a consolidar l’àrea euro-mediterrània com un espai de pau, prosperitat i progrés a través del desenvolupament del Procés de Barcelona, que emmarca la proposta de la Unió per la Mediterrània”

Occidental, el Ministre proposava: “Aportarem el nostre esforç polític i diplomàtic per

com col·laboració efectiva per a crear un Maghreb unit, a més de solucions de diàleg i consens per resoldre

d’autodeterminació en el marc de les Nacions Unides”3.

1 Catedràtica de Periodisme a la UAB, en els àmbits de teoria, semiòtica i metodologia d’investigació en comunicació.

Grup de recerca LAPREC-UAB. És presidenta de l’Observatori

InterMediterrània: Inversió econòmica i integració intercultural”

Postgrau de la UAB en “Comunicació i cooperació internacional a la Mediterrània”.

3 !

Aquestes propostes i compromisos en el marc d’una comissió al Parlament espanyol a la recerca de consens entre les diferents forces polítiques re-presentades, no difereixen de qualsevol altra en el

D’altra banda, tant el Procés de Barcelona - Unió

-

de comunicació tenen per al coneixement mutu i la comprensió entre diferents cultures i religions. Tam-bé per al propi PdB-UpM es proposa la formació

--

tinguts que fomentin el coneixement entre cultures,

--

de l’AC. Tot plegat ens fa subratllar la importància

d’opinió pública i promotors del diàleg, o el con-, en funció del tractament que donin als dife-

rents continguts. D’aquí la importància de l’estudi i anàlisi dels mateixos.

També ens semblaria oportú que les Autoritats Reguladores de l’Audiovisual, dins de les observa-

4, poguessin parar atenció als temes que són menys tractats com

que les instàncies supranacionals proposen per als

4 En aquest sentit, el treball de Ricardo Carniel sobre les iniciatives de cooperació entre les autoritats reguladores dels

mateixa direcció. Així mateix, l’estudi titulat La régulation des


amb el programa “Alertes” Rapid Response Media Mechanism

La nostra aportació per aquest informe regional

les relacions intermediterrànies a les agendes temà-tiques i la informació de les televisions de la regió

després de les declaracions que hem destacat al principi d’aquesta introducció, i un any abans de l’anàlisi contingut a la investigació d’àmbit regional5 que inclou mostres de les televisions públiques de

6, recollides el maig del 2010. Els dos estudis precedeixen els esdeveniments viscuts a la denominada “Primavera àrab”. Creiem que els seus resultats, pel que fa a l’anàlisi de contingut dels

sentit d’observar els possibles canvis que s’hagin op-erat a les agendes temàtiques de les televisions es-tudiades. Evidentment, l’estudi que recull el present informe regional compta amb quatre emissores més per a l’anàlisi. Però això no treu que, a partir dels resultats quantitatius que s‘hi aporten, ambdós tre-balls siguin correlacionals i complementaris7. Tanma-teix és important, també, que les àrees temàtiques

referides, pel seu caràcter supranacional en general

És per això que aquesta contribució aporta re-sultats derivats de la investigació titulada “La con-

de comunicació. La informació en premsa i televisió” 8 sobre els

destaca de forma determinant la participació i implicació dels investigadors Olga Del Río i Ricardo Carniel.

pays du Maghreb et du Mashrek

Médias, publicat per PANOS-Paris en 2009

Barbeito, Tayeb Boutbouqalt, Ricardo Carniel Bugs, Carmina

i Síria9, durant dues setmanes del mes de març de 2009. La mostra es va extreure dels informatius de Prime Time d’aquests canals i va quedar establerta en 248 unitats d’anàlisi10

, i l’anàlisi de les dades, respo- i l’anàlisi de les dades, respo-, respo- respo-nen als temes que preocupen a les instàncies: Procés de Barcelona-Unió per la Mediterrània, Política de

-

Els temes sobre relacions intermediterrànies

amb d’altres, com ara: Política i legislació, Pau i se-guretat, Drets humans, Desenvolupament social i

comunicació i societat de la informació. Tanmateix, també seran tractats a l’article aspectes vinculats a l’estructura formal de la informació i qui són els pro-tagonistes i actors narratius presents a les unitats d’anàlisi.

1. Els canals de televisió objecte d’estudi i el grau de presència de les relacions intermediterrànies a la informació dels mateixosTal com hem indicat, els canals seleccionats per

de la Mediterrània Sud. Presentem a continuació resultats percentuals referits a la distribució

Per tant, els temes vinculats a l’espai intermedi-terrani es troben més presents a les agendes de les televisions del Mashrek, que no pas a les emissores del Maghreb. Al llarg de la contribució veurem quins

-centual.

Creiem que la regió i els temes vinculats a la ma-teixa tenen una importància fonamental tant per a la

9 L’anàlisi va tenir en compte els primers canals de les televisions europees d’Espanya, França, Itàlia i Regne Unit. Per

regional que acompanya aquest treball.

10 El total de la mostra, comptant també les televisions

que del total d’unitats d’anàlisi de les televisions europees sobre aquest tema va ser de 123, davant les 248 de les televisions àrabs


operen. La construcció d’universos simbòlics sobre aquests temes hauria de rebre una atenció especial

instàncies supranacionals que hem seguit al present estudi.

2. La notícia a televisió: jerarquització i presa de decisions dels canals estudiats respecte a les uni-tats d’anàlisiLa tradició de l’estructura periodística aplicada a la notícia en televisió estableix que aquesta ha de des-tacar, en primer lloc, el més important del fet noti-ciable: per això, serà al titular i al lead on trobarem el més primordial. En la informació en televisió, la notícia es troba habitualment formada per: la pre-

i el tancament11. La presentació es pot equiparar al lead de la in-

formació impresa i acostuma a ser llegida en directe per part del presentador o presentadora de l’infor-matiu. Com sabem, en premsa, tant el titular com el lead reuneixen les dades més rellevants de la notícia. En el cas de la notícia televisiva, la presentació ha de contenir la informació més actual i els principals

-pectadors, motiu pel qual conté el més essencial de

Per això, i pel caràcter quantitatiu de les dades que es presenten a l’espai d’aquesta contribució, els resultats s’extreuen d’aquests apartats estructurals i formals de la notícia en televisió. La totalitat de la notícia, i per tant el seu desenvolupament, es té en compte pels aspectes formals que l’impliquen com a unitat i aquells altres més vinculats al seu tractament. Per últim, afegir que el temps complet de durada de les notícies oscil·la entre els 30 segons i els dos minuts.

a la presa de decisions com una de les rutines de producció. Aquest aspecte té una importància cru-cial per a l’anàlisi de quines decisions prenen els mit-

11 Material de suport elaborat pels investigadors Ricardo Carniel i Elisabet García Altadill, donat que alguns membres de l’equip d’investigació no procedeixen dels estudis de comunicació

succeeixen. Per tant, entre altres aspectes, és im-

a l’informatiu, si es troben o no destacades al sumari d’obertura, quina és la seva durada, i l’enfocament de la unitat d’anàlisi. Tots aquests aspectes indiquen

de decisió sobre la mateixa.Veiem alguns resultats en aquest sentit a la grà-

entre la segona i la cinquena notícia. És a dir, per aquestes televisions, el tema que ens ocupa té una gran importància donat que entre les cinc primeres

d’anàlisi.Un altre aspecte rellevant a destacar és el pes

percentual de les unitats que es troben destacades al sumari d’obertura dels informatius. De les 248

Pel que fa al grup de peces que, o bé apareixen destacades al sumari d’obertura o bé es troben entre la primera i la tercera posició dins l’informatiu, ob-

notorietat que es dóna a aquests temes i derivar la

Més amunt hem assenyalat que el temps de dura-da de la peça informativa en l’espai televisiu va dels 30


segons als dos minuts. A la nostra anàlisi veiem que un a amb escreix els

dos minuts. Una anàlisi qualitativa d’aquestes peces informatives, com pot ser una anàlisi de text o semi-

textuals a l’interior de les unitats d’anàlisi, i respondria amb més precisió a les raons d’aquesta ponderació

Per concloure aquest apartat sobre la presa de decisions, facilitarem resultats sobre l’enfocament

-

- i, a una

distància considerable, els enfocaments Econòmic i

en els àmbits de Societat, Religió, Cultura, i Esport i a

Veiem que els temes ubicats a la secció de Cul-

ubicats a l’apartat de Religió. Aquestes dades ens in-, per aquestes

televisions, -stacar i tractar.

-

primera presa de decisió que donarà pas a una segona. Aquesta tindrà a veure amb la selecció dels temes a tractar, és a dir, l’establiment de l’agenda setting, que prepara el camí per al debat públic dels temes. Sobre aquest aspecte hi tornarem més endavant,

-terminen i descriuen característiques de les empreses

de corresponsals o enviats especials als llocs dels es-

peça informativa, l’ús de fonts d’informació, etc. As-pectes aquests sobre els quals la investigació aporta dades, tot i que per motius d’espai no les presenta-rem a aquest article. Però sí podem avançar que

-

d’obertura


3. Els temes tractats en relació als objectius i les recomanacions de les instàncies supranacionals.

es presenta a continuació recull els temes que

unitats d’anàlisi poden referir-se a més d’un tema.

Crida l’atenció l’espai dedicat als temes de

l’enfocament

i Pau i seguretat, veiem que el percentatge és molt elevat, dada que indica la importància que aquests

-ció euromediterrània, tant les relacions multilaterals

Aquest aspecte vincula principalment temes polítics i econòmics, seguits a molta distància pels culturals i educatius.

direcció es pot centrar la discussió pública dels temes

d’aquestes televisions. Com sabem, un dels estadis en els quals es divideix l’Opinió Pública correspon als es-tats d’opinió. Des de la nostra perspectiva, la notícia com a informació contribueix a la creació del primer estadi d’opinió, doncs és a partir de la notícia que es

aquest sentit, i a partir dels resultats presentats a la -

12


-

-

noticiables als quals es refereixen.

4. Integració Euromediterrània i les relacions mul-tilaterals i bilateralsLa Integració Euromediterrània ha tingut una àmplia ressonància en les relacions econòmiques13 i les rela-

prioritària. D’altra banda, els aspectes vinculats al medi ambient, transports, comunicacions i desenvo-

comunicació s’en fan ressò a les seves agendes te-màtiques.

en trobem 72 que selecionen el tema de les relacions -

del total. Per ambdós tipus de relacions, la distribució

És interessant destacar que les relacions multilat-

que les relaciones Nord-Sud, i evidentment, que les relacions Nord-Nord. Però, en quins àmbits se cen-

són els temes amb els quals es vinculen les relacions multilaterals

temàtiques -durant el període de la mostra- de notícies sobre les relacions multilaterals entre els

de les notícies internacionals. Es podria interpretar

correspon a una aposta de les televisions per dedi-

a partir de l’establiment de l’agenda setting i com a resultat de la mateixa. Sobre aquests aspectes i altres vinculats al discurs

“La Unión Europea en el Mediterráneo”, al llibre coordinat per

o en menor mesura, a les referides al Nord-Sud. Tanmateix, a simple vista destaca la nul·la atenció que aquestes televisions dediquen al tema de les migracions, tot i que aquest és un ítem que apa-

-

tema hauria de ser tractat a les agendes temàtiques.

-nada, la qual cosa fa que la televisió del país contingui notícies sobre les mesures preses pel govern per fa-cilitar el vot als ciutadans que es troben a l’estranger.

Religió en aquest apartat és mínima.d’apropament i diàleg cultural no formen part en cap cas de les agendes temàtiques d’aquestes televisions.

: unitats d’anàlisi en funció de la perspectiva de les relacions intermediterrànies multilaterals

unitats d’anàlisi en funció de la perspectiva de les relacions intermediterrànies bilaterals


En quant als apartats de Política i legislació, Econo-

són els subtemes que es narren per a les relacions

Respecte les relacions bilaterals, observem que

la Integració Intermediterrània tenen una compo--

econòmica, seguida pel Desenvolupament humà

diferent amb les relacions multilaterals, on l‘eco-nomia ocupa la segona posició d’importància per a les agendes temàtiques.

5. La relació entre actor institucional i actant narratiu Els apartats més vinculats al tractament del missatge, i per tant, més lligats a la perspectiva del discurs, prenen en consideració quins són els actors insti-tucionals que apareixen a les notícies i quina és la funció actancial que tenen. Es tracta d’un aspecte de

de comunicació, al titular i al lead del fet noticiable,

,

contribueixen a crear sobre temes, actors o actants.

Evidentment, es parteix del tipus d’actor institucio-nal per després, i seguint les normes de la semiòtica narrativa, vincular aquest actor institucional amb la

Aquestes categories, per a l’anàlisi quantitativa que presentem, s’apliquen al titular i al lead. També fem notar que el valor “no apareix” es refereix a aquell al-tre tipus d’actor etiquetat al nostre estudi com social

Evidentment, una anàlisi semiòtica i del discurs ha de prendre en consideració tota la unitat d’anàlisi. En

-

d’actor institucional per emissora.Els governs, els seus executius i els partits polítics

A continuació ens interessa presentar resultats

Els resultats globals des del punt de vista del rol actancial que acompleixen les unitats d’anàlisi estu-


Veiem els resultats agrupats per emissores, actor

-

-

paraula en aquests informatius són fonamentalment els representants dels govern o els polítics. Indica

-teix la informació. Els actors socials i els individus com a protagonistes dels fets no tenen lloc a la se-

lecció d’actors i actants narratius.

6. A mode de conclusióEls resultats exposats posen de manifest

Intermediterrània se centra en les relacions

les relacions Sud-Sud. Es vinculen a més aquestes relacions als temes de Política i legislació, Pau i

humans.


a. Integració Intermediterrània i Relacions Multilaterals14

Política i legislació, els subtemes abordats són

Sud. També Polítiques multilaterals i bilaterals, amb

Sud-Sud. D’altra banda, els aspectes de Democràcia -

minació dels pobles, Lideratge polític responsable i

les agendes temàtiques d’aquestes televisions.En el cas de Pau i seguretat, els subtemes des-

tacats per aquestes televisions es concreten en

-

-

-

a les agendes temàtiques són la Crisi econòmica mundial, dins la qual les relacions Nord-Sud són

no apareixen -símptoma potser del fet que en el

14 Els percentatges que presenten en aquest apartat són Els percentatges que presenten en aquest apartat són

Drets Humans a la Informació, Comunicació i Ciberespai, Civils i polítics, Econòmics, Socials i Culturals i Dret al Desenvolupament els percentatges del qual s’extreuen dels casos de la mostra que refereixen aquests drets.

moment de la mostra, els efectes de la crisi mundial encara no havien arribat a les agendes-. Pel que fa a Recursos naturals i medi ambient, aquest tema es

els subtemes associats per aquest apartat s’uneixen --

no apareixen vinculats a notícies sobre la relació

Foment d’inversions o Zona euromediterrània de

en aquest apartat. Sobre Drets humans, trobem que els subtemes

Així, a les relacions Nord-Sud, la Protecció dels

relacions Sud-Sud, aquesta proporció es concreta -

olació dels drets. Fem notar que quan es parla a aquestes televisions de Violació de drets humans, mai es refereixen a fets que tenen lloc al propi país, sempre es tracta d’altres. Per contra, quan es trac-ta de parlar de la Protecció dels drets humans, sí que apareix el propi país com protector dels drets

-

-nicació i Ciberespai15, amb la convicció que notícies

15 Creiem que és interessant mencionar aquí el text d’Olga Del Río titulat “TIC, Derechos Humanos y desarrollo: nuevos


sobre aquest tema serien preses en consideració.

als Drets Econòmics, Socials i Culturals i Drets al

Educació, Cultura o Religió en el marc de les rela-

Podem concloure que els temes que importa

aquells altres que més poden afavorir el desenvo-lupament humà i social de les poblacions, els seus drets, la sostenibilitat o e medi ambient, l’educació o la cultura.

b. Integració Intermediterrània i relacions bilaterals16

Política i legislació, els subtemes abordats són els de

escenarios de la comunicación social”, publicat l’any 2009, a

Comunicació i Cultura.

Veure nota al peu núm.13.

Sud-Sud. Pel que fa al subtema de Drets internacional

relació Sud-Sud. També, com en el cas de les relacions multilaterals, els aspectes de Democràcia i bona

dels pobles, Lideratge polític responsable i partits

agendes temàtiques d’aquestes televisions.Per al cas de Pau i seguretat, els subtemes des-

tacats per aquestes televisions es concreten en

relacions Sud-Sud. La resta de subtemes com són -

-tiques d’aquestes televisions i tampoc es destaca un percentatge a considerar respecte les relacions Nord-Sud.

--

en les relacions Nord-Nord; i amb el mateix per-centatge el tema Infraestructures i Transports re-ferit a les relacions Sud-Sud. La resta de subtemes


com Recursos naturals i medi ambient, Desenvo-lupament sostenible, Integració econòmica, Recur-

-terrània de lliure comerç, mereixen una mínima o

Drets humans, trobem que els subtemes as--

ques. Així, a les relacions Nord-Sud, la protecció

relacions Sud-Sud, aquesta proporció es concre-

per aquest tema en les relacions multilaterals són igualment pertinents aquí.

mostres seleccionades formen part tant del Procés de Barcelona-Unió per la Mediterrània, com de

perspectives d’enteniment i col·laboració” que portin

promoció de la democràcia, la cohesió nacional i els drets humans”17.

Cultura, Educació i Migracions, en funció de:“...la promoció del diàleg de cultures, l’aprofundiment dels valors compartits i l’estudi i tractament de les

migratoris, l’aprofundiment dels models d’integració cultural, la prevenció dels fenòmens discriminatoris

l’educació com a forma de promoure el diàleg entre

ens permetrem concloure que encara queda un

per les diferents iniciatives internacionals que promouen el diàleg entre les cultures i els pobles de la Mediterrània.

Tot i així, pensem que treballs d’aquestes carac-

ribes de la Mediterrània, i que prenen en conside-

-

-


the Mediterranean’’. A: Living together in the Multi Cultural Society. Proceedings of the 2nd EMUNI Research Souk. Eslovenia, EMUNI University: 1043 - 1050.

Barcelona.

Cuyau

Paris, PANOS-Paris

Paris, PANOS-Paris

novembre.

Alto Nivel. Nueva York, UNAOC,

proyecto de Unión por el Mediterráneo. Barcelona, Fundación Alternativas y la Fundación CIDOB

televisivo. Barcelona, Ariel.

BIBLIOGRAFIA


Governança democràtica i mitjans de comunicació.

Per Marc BouAgència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Professor associat dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya

Democràcia, drets humans i mitjans de comunica-ció: una relació necessària

-

quines són les condicions que hauria de reunir. Mal-

tant procedimental com substantiu. Així, per exem-ple, s’ha de garantir l’alternança política a través d’eleccions lliures i periòdiques i la separació de po-ders, i protegir els drets de les minories i de l’oposi-

-onar. I quan diem funcionar ens referim a que sigui capaç de proporcionar estabilitat política i reduir les desigualtats socials i econòmiques. En cas contrari, és corre el risc que, amb el temps, les democràcies deixin de ser legítimes als ulls de la ciutadania.

Per altra banda, pocs dubten que els drets hu-mans i la democràcia són les dues cares d’una matei-xa moneda. No hi haurà democràcia sense el reco-neixement i la protecció efectiva dels drets humans,

-cràcia és el seu únic medi natural. De tots els drets humans, ens interessa aquí el de la llibertat d’opinió i expressió. Com recull l’art. 19 de la Declaració Uni-versal dels Drets Humans «Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees

de fronteres». A la llum d’aquest precepte, el paper -

comunicació quan l’exercici de la llibertat d’opinió i expressió, també el dret a rebre informacions plu-rals, es fa realitat i adquireix una dimensió pràctica.

plurals i independents a la salut democràtica abra-ça diferents aspectes. En primer lloc, proporcionen

per als lectors o telespectadors. En segon lloc, apo-deren a la ciutadania per tal que pugui exercir el seu dret a vot d’una manera informada, conscient i

i, si escau, denuncia els abusos de poder. En quart lloc, proporcionen inputs als polítics dirigents sobre el rendiment de la seva gestió, fet que els obliga a ser més sensibles a les necessitats i preocupacions de la

donen cita diferents parers i opinions i garanteixen el debat públic.

-

institucions és cabdal i la seva capacitat per promou-re al canvi polític enorme, d’aquí que sovint se’ls hagi considerat com el quart poder. Però a ningú se li es-capa que les funcions abans citades només es podran desenvolupar si la llibertat d’opinió i expressió i, en

requereixen de bons periodistes i professionals del sector, codis de conducta que promoguin els valors i els principis democràtics, organismes reguladors independents que vetllin pel pluralisme, una conces-

barreres físiques o tecnològiques a la circulació d’in-formació i opinions.

Amb la irrupció de les noves tecnologies, el pano-rama informatiu i de la comunicació s’ha transformat radicalment, al menys per dues grans raons. Per una

poc, controlaven governs i poderoses empreses de


també productors d’informació i notícies que arriben

-municació. Estem davant d’un periodisme ciutadà de

-turalesa unidireccional o lineal. La comunicació és avui multidireccional i la frontera entre emissor i receptor de missatges ha deixat de ser nítida.

Aquesta transformació de l’espai de comunica--

tinguts i amb una accessibilitat més gran a notícies i punts de vista diferents, té repercussions evidents

-bert més que mai. I això s’acaba traduint en una ero-sió en termes de legitimitat i, encara que no sempre, en l’espurna que acabarà precipitant el canvi polític.

La llibertat d’expressió i opinió i la llibertat de premsa als països àrabsCom passa malauradament en altres llocs del món,

i evident gap entre la lletra de la llei i el que passa realment. La llibertat d’expressió i opinió i la lliber-tat de premsa no són una excepció. Aquestes lli-bertats estan reconegudes constitucionalment, però

-da. Amb intensitats i matisos sovint força diferents,

comunicació locals i per ser molt recelosos amb la premsa estrangera.

Les restriccions a la llibertat d’expressió i opinió i la llibertat de premsa prové sovint d’un marc nor-matiu vague però, alhora, amb sancions excessives,

presó als professionals del periodisme que traspas-sin determinades línies vermelles. Per exemple, que critiquin o difamin l’establishment i, en especial, les

-rics o difícils de precisar com la pau social, l’ordre públic, la moral, la tradició o la seguretat nacional, o que investiguin presumptes casos de corrupció o d’altres temes que es considerin políticament sensi-

-

bé davant interpretacions arbitràries l’autocensura s’hagi imposat per evitar problemes. En casos ex-trems, com l’Egipte de Mubarak, la Líbia de Gada-

o agressions físiques a periodistes eren recurrents, quan no se’ls empresonava sense respectar les míni-mes garanties processals.

Deixant de banda les publicacions de propietat -

mentals sobre la resta de premsa escrita també són de naturalesa econòmica. Els governs de la ribera

o de les subvencions per controlar els continguts i la línia editorial i, alhora, premiar la premsa «amiga» i,

--

sos. Per si això fos poc, moltes de les impremtes i la distribució es troben sota la supervisió directe del govern, cosa que acaba incidint negativament en la

Històricament la televisió i la ràdio han estat al servei dels governs com a mers instruments de pro-paganda ideològica. Molts dels canals de televisió i de les emissores de ràdio són propietat de l’estat i

-

la imatge dels caps d’estat i, de pas, desacreditar a l’oposició i les veus discrepants. És cert que a partir

-

no abordar temes polítics o limitar el seu contingut a

l’escletxa per accedir a fonts d’informació alterna-

obstant això, aquests canals també han patit la cen-

senyal o la denegació d’acreditacions per als seus periodistes si han fet o volen fer reportatges incò-modes pel govern.

de l’Estat es produeix amb la penetració i popularit---


tícies independents que, per exemple, han denunciat fraus electorals o cobert manifestacions massives, o de blogs creats per activistes pro drets humans no han parat de créixer. Però els governs de la regió no s’han quedat de braços creuats i s’han dotat de recursos i dotacions per vigilar-los, controlar els seus

procedir a detenir-los. En ocasions han aconseguit

Facebook, Twitter, Blogspot o Skype, però l’apagada

La Primavera àrab en l’era digitalTot i que és veritat que des de feia temps analis-tes i centres d’investigació alertaven dels greus pro-

setmanes, massives protestes ciutadanes i en cadena serien capaces d’enderrocar als presidents de Tuní-sia i Egipte, de provocar una guerra civil a Líbia que

a emprendre reformes més profundes per conte-nir el descontentament social. L’autoimmolació del

per haver-se convertit en el detonant d’unes revol-tes espontànies i per haver encarnat la frustració col·lectiva d’una generació sencera davant la falta d’oportunitats i perspectives de futur.

Malgrat que avui es compta amb una mà d’obra

el número d’universitaris s’ha incrementat notable-

de donar una sortida professional estable i ben re-

han hagut de recórrer a la informalitat econòmica, al

per emigrar. I això passava mentre les elits governants i els

control que exercien sobre els sectors econòmics

-mar un secret que era vox populi. L’augment de les

les contínues restriccions als drets polítics i llibertats civils pròpies d’un Estat policial van tenir com a re-sultat l’extensa sensació d’impunitat. Aquests són els

principals factors explicatius de la Primavera àrab o

donat en altres episodis de canvi polític. El que diferencia aquestes revoltes d’altres ante-

riors és el paper omnipresent i determinant de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

-cials les revoltes i l’efecte contagi probablement no

-

amb accés a Internet se situa, com a promig a la re-

servei té lloc no només en les llars, sinó també en els llocs de treball, en els centres d’estudi o en els cibercafés.

egipcis van inundar Facebook, Twitter i molts blogs amb missatges que reivindicaven més llibertats ci-vils i drets polítics i que erosionaven la legitimitat

-cies pràcticament vitalícies de Zine el Abidine Ben Ali o Hosni Mubarak. També a través de missatges

al DailyMotion. Les noves tecnologies han tingut

generació indignada. A més, algunes d’aquestes ei--

rers i esquivar l’aparell repressor de l’Estat. Paral-

aquests esdeveniments i una difusió a nivell global de les veus opositores.

tunisians i egipcis van ser conscients que comparti-

solidaritat o empatia mútua va reduir els costos as-sociats a una acció col·lectiva destinada a fer caure els seus respectius governs. Però això no es garan-tia, al menys no sempre o de manera immediata, de que les revoltes arribin a bon port. Els exemples d’Iran, Síria, el Iemen o Bahrein demostren que les

violentament, però això no exclou el fet que en el -

la tecnologia que tenim a l’abast està creant noves --


ons, esquivar la censura i la persecució de les veus crítiques o dissidents per part de l’Estat.

Si alguna cosa ha demostrat la Primavera àrab és que els intents per tallar la connexió a Internet o l’ac-cés a determinades pàgines web o per interrompre

manera de restablir el servei, a més d’ocasionar quan-

I, mentre tot això passava, les televisions públi-

i altres, com l’egípcia o la síria, per evitar l’efecte con-tagi o per fer-se ressò únicament de manifestacions

-

càmera de vídeo i de les antenes parabòliques els esforços per ocultar o maquillar la realitat o enaltir

Contribuint a uns mitjans de comunicació públics i de qualitatLes revoltes àrabs han posat de relleu el divorci exis-tent o, com a mínim, la desconnexió entre les televisi-ons i les ràdios que es troben sota la tutela de l’Estat amb la ciutadania. En termes generals, els ciutadans

lleials al govern i per propagar les seves orientacions polítiques, i no com un servei públic de qualitat al ser-vei dels interessos i preocupacions de la gent. I aques-

més aviat secundària, quan no residual, en el mapa de

comunicació són claus per a la salut democràtica. I

els que han de vetllar, més que ningú, per la pluralitat

-

-

una urgent i profunda transformació. I més davant -

molt més dinàmics, però que segueixen criteris de

moment de canvi polític i de reformes que viu la

aquesta assignatura pendent. Els organismes multilaterals, les fundacions priva-

acompanyament per convertir aquest repte en una realitat tangible, tenint sempre present els princi-pis de la Declaració de París, el Programa d’Acció d’Accra i els compromisos de Busan. Però aquest és també un repte per a la comunitat de donants. Al marge d’algunes excepcions com USAID o la UNESCO i malgrat els esforços dels últims anys per elaborar guies pràctiques i dissenyar indicadors en

ha subestimat a la premsa lliure com un component prioritari o central en la promoció de la bona gover-nança. No obstant això, tothom és cada cop més

independents sobre el desenvolupament humà i la reducció de la pobresa.

La cooperació al desenvolupament pot aportar el seu gra de sorra en molts aspectes i en múlti-

el marc normatiu i els codis deontològics als estàn-dards internacionals sobre drets humans o dotar-se d’organismes reguladors independents. Alguns do-nants poden aportar la seva expertesa i oferir as-

han d’evitar caure en el «fetitxisme normatiu» i

els problemes es resoldran de manera automàti-ca. Com també han d’evitar recórrer al recurs fàcil

trasplantament de marcs legals o d’organismes d’al-

i tenir clar quin és el mapa d’actors i el marc d’in-centius de cadascun d’ells per evitar possibles resis-

reforma és, per tant, clau.2Per altra banda, els donants poden contribuir a

millorar la qualitat del servei públic que es presta i a prestigiar-lo. I això passa fonamentalment per la capacitació de periodistes compromesos amb la de-mocràcia. Els periodistes del sud de la Mediterrània


estan, per norma general, mancats de les habilitats necessàries per desenvolupar la seva feina en el marc d’un sistema plenament democràtic. Un fet que es deu, en bona part, a un context socio-polític que

d’intercanvi, seminaris, cursos i convenis entre uni-versitats i centres d’investigació del sud i del nord,

d’ells. L’atenció també s’ha de centrar en la millora

l’elaboració de reportatges equilibrats, la cobertura mediàtica d’eleccions o l’ús de les noves tecnologi-

relació amb les contractacions de personal s’haurà de vetllar per tal que els processos de selecció es

Els donants poden així mateix promoure els drets laborals dels periodistes i apoderar-los a través

--

ciacions professionals; donar assessorament quant a la presentació de continguts educatius i d’entreteni-ment i la producció de documentals, o en generar

espais per a la cooperació Sud-Sud on els diferents

compartir bones pràctiques. I la llista de possibilitat de col·laboració no s’acaba evidentment aquí.

Més enllà de la feina que hi ha per fer, els donants han de ser conscients com a mínim de quatre coses.

independents i de qualitat no s’assoleix d’un dia per l’altra i que, per tant, el compromís de la comuni-tat internacional ha de ser honest i a llarg termini. I això ha de ser compatible amb no generar massa

La segona, que l’impacte d’aquest esforç compar-tit seria inapreciable si no hi ha una visió holística o, més concretament, una aposta clara i simultània

aquest àmbit dependrà de l’apropiació i, per tant, del grau d’inclusió dels principals actors nacionals involucrats i de l’ampli consens que es pugui acon-

de complementarietats entre els diferents actors de cooperació és bàsic per evitar duplicitats o conse-


BIBLIOGRAFIA

Economía Exterior, núm. 57.

-

-

-

--

and Governance Reform, CommGAP, Washington D.C: The World Bank.

Egyptian Broadcast Media UNESCO Headquarters, Paris, 31 de maig de 2011. Disponible online:

conference.pdf

-report.pdf


CONCLUSIONS

d’anàlisi, la primera constatació és clara: el desig de proporcionar un Servei Públic Audiovisual de qualitat als ciutadans és unànime.

Els operadors, reguladors, periodistes, actors de la societat civil, no menys de 300

manera un substitut de les emissores nacionals de servei públic audiovisual. Es va posar -

ció de servei públic a la ciutadania.

En aquest sentit, la primera conclusió d’aquest treball d’anàlisi té a veure amb la noció mateixa de servei públic. Si aquest concepte és encara difús per als teleespectadors i tam-

i tot pels principiants en el tema, convergeixen en un ideal universal. Les moltes expec-

La informació és, per tant, un servei essencial que ha de ser garantit per l’Estat, sense

d’entrada optimista.

A diferents àmbits i entorns apareixen els embrions de compromisos per al desenvo-lupament de la missió de servei públic audiovisual. Al Marroc, més que embrions, exis-teixen molts compromisos dirigits a la construcció del SPA. Com a exemple, la legislació que regula el sector audiovisual no només obliga els operadors a rendir comptes i a ser

cahiers des charges -

reforma al país, les negociacions a l’entorn de la governabilitat de la cadena de televisió

que la transició entre una televisió de monopoli i una televisió de SPA no es dóna de forma natural.


-ses públiques creades per a la gestió de la radiodifusió presenten aspectes que indiquen

ha estat impossible obtenir moltes de les informacions relatives a la forma de governança -

cació de contractes públics, la política de recursos humans, la remuneració del personal o en la rendició de comptes.

la regulació constitueix una garantia de dret per al públic, de rebre una informació veraç

iniciatives observades en aquest aspecte són positives, tot i que també s’ha constatat l’ab-

de comptes al públic.

Ha estat igualment difícil aconseguir informació relativa sobre un element determinant

digital i el seu impacte en termes de l’evolució del SPA.

sobre els canals públics, que són considerats instruments del poder i que han allunyat els

-ranteixen.

Tot el treball relatiu a l’anàlisi de continguts de la programació il·lustra la complexitat

programació pot, per exemple, acomplir tots el requisits del SPA al abordar els assumptes

demostrat que un espai de debat amb una gama variada de participants no constitueix la garantia d’un intercanvi lliure d’idees. El format del debat és, molt sovint, característic

Davant aquests resultats negatius, és important recordar que el nostre enfocament no -

concepte i detectar els problemes i punts de millora.

Com explotarem ara aquests resultats, per tal d’anar més enllà de la mirada analítica

advocacy vers el SPA, per tal de generar compromisos de canvi. El repte és omplir llacunes

A més d’aquest informe regional, s’han elaborat vuit estudis nacionals que presenten


-

promoure la missió de SPA i d’aconseguir compromisos.

En tot cas, l’avaluació inicial obtinguda no ha de desanimar-nos, sinó servir-nos com a

anterior al vent de reformes que acompanya les revolucions. És cert que els fets han can-viat poc, i per tant les dades que s’ofereixen a aquest informe són molt vàlides. Però la

i la seva posterior evolució, per mesurar els canvis i avaluar la millora del SPA. El camí cap a l’ideal del Servei Públic Audiovisual és molt llarg. Les recomanacions formulades a con-

aplicació continua generant diferents opinions i insatisfacció entre la ciutadania.

-sitiu per tal d’estudiar els diferents àmbits: les lleis, la programació i les percepcions de la les expectatives de la societat civil.

ha estat imprescindible per l’elaboració d’aquesta anàlisi. A més, l’apropiació d’aquesta metodologia i la formació en la tasca del monitoring

i la proposta de les accions de millora, l’ambició ha passat per convertir els actors de la societat civil en interlocutors legítims davant les autoritats, per fer que les expectatives sobre el SPA siguin escoltades.

.

allà del que seria corresponent als recursos assignats.

-

70 persones – entre periodistes, sindicalistes, administradors, reguladors, etc. - es van

respecte de les recomanacions que es presenten a continuació.


RECOMANACIONS

l‘aportació d’elements concrets que en indiquen la direcció a seguir. Aquest esforç pretén

nacionals i a que acompleixin la seva missió de servei a la ciutadania.

menys deixar de ser òrgans de control i censura de la informació. En general, tota invasió del poder executiu a la televisió pública ha d’acabar-se. Pel que fa a les televisions privades,

Per aconseguir l’enfortiment del SPA, les recomanacions formulades tot seguit fan

recomanacions, que no són exhaustives i hauran de ser revisades regularment, fan refe-

La programació dels operadors públics;

La implicació de la societat civil.

Els marcs jurídics asseguren la missió de servei públic audiovisual-

de comunicació, de premsa i el dret d’accés a la informació. Cal, doncs, una legislació que:Garanteixi el dret de la ciutadania a la informació i la comunicació, en el marc de

la llibertat d’expressió i eviti els obstacles a la llibertat de premsa;

d’aquestes obligacions;

Permeti l’apertura als continguts audiovisuals estrangers, protegint alhora la pro-ducció audiovisual nacional;Reconegui la importància de l’audiovisual com a sector clau per al desenvolupa-

ment social;Posi en marxa mecanismes que garanteixin la protecció de la infància, de l’ado-

públics i les autoritats reguladores;-

pendents amb criteris clars, professionals i transparents;

Per tal de desenvolupar correctament el sector audiovisual, és fonamental que els go-verns cedeixin el poder i la responsabilitat de regular a organismes independents. Aquests reguladors han de tenir, entre d’altres, les funcions de:


operadors de televisió;Garantir el respecte de les lleis per part dels operadors;Desenvolupar les normes i procediments per a la regulació dels continguts;

-mació;Regular l’emissió de publicitat, patrocini i d’altres productes comercials; Respondre les queixes dels teleespectadors i prendre les decisions pertinents.

També és necessari que la llei prevegui l’establiment d’una regulació independent per assegurar la missió de SPA, i per tant:

els períodes electorals, marcar les condicions de producció, programació i difusió

Supervisar en quina mesura els operadors públics de televisió acompleixen amb la seva missió de SPA;

millorar la gestió i la protecció de la llibertat d’informació i els drets del públic, de manera

en marxa.

Els operadors públics són dotats de mecanismes que garanteixen la transparència i la bona governança

-senvolupar entre els operadors els mecanismes que permetin garantir un funcionament transparent i sa, així com atorgar als operadors públics el nivell d’autonomia més alt pos-

necessari:

independent de govern;-

per limitar els recursos originaris d’un sol anunciant;

de les emissores;

serveis administratius i de redacció;-

tablir l’obligació de la rendició de comptes pública;Desenvolupar un dispositiu d’escolta i consulta per als teleespectadors.

Aquestes recomanacions s’apliquen igualment a la creació de les autoritats indepen-dents de regulació. Al marge dels esforços empresos pels operadors i els reguladors, és també necessari afavorir la creació d’estructures independents per mesurar de forma


Una programació respectuosa amb la diversitat dels públics-

mes del SPA. De fet, els esforços del govern han de portar a les televisions a escoltar les

Desenvolupar una programació basada en les expectatives dels teleespectadors,

Promoure la producció i exhibició de programes que apliquin els principis de pluralisme i diversitat en totes les seves formes;

-tivitat d’homes i dones, i la necessitat de reforçar l’equitat d’homes i dones com actors i protagonistes de la informació;Estimular la participació activa de l’opinió pública en els continguts audiovisuals;

Implicar les diferents generacions, formar-les i convidar-les a visitar l’oferta de la programació.

-

La professionalització dels periodistes i empleats dels mitjans al servei de la deontolo-gia i d’una millor aprehensió del SPA

En aquest sentit, cal treballar sobre la formació d’una nova generació de periodistes i professionals de la comunicació, conscients dels principis i valors del SPA, així com del dret a la informació i de la llibertat d’expressió. Tanmateix, els periodistes poden posar en marxa processos d’autoregulació per supervisar el desenvolupament de la missió de SPA

Formar els periodistes en els principis d’autoregulació;

converteixi en actor del canvi;-

tiques.Enfortir l’ensenyament superior en els diferents àmbits de la informació i comu-

nicació i fomentar l’intercanvi internacional d’estudiants i professionals.

-tracte programa” que regula els operadors públics.

La societat civil presa en consideració pel SPA i al servei de l’enfortiment del SPA

llibertat d’expressió, així com sobre la noció de servei públic i de servei públic audiovisual.

Presentar al públic els diferents mecanismes per poder intervenir, actuar, expres-


sar les seves expectatives i presentar queixes i denúncies;-

nals sobre el tema del servei públic.

La societat civil també ha d’associar-se als processos de reforma dels marcs legislatius, tenint en compte les expectatives i necessitats dels diferents components de la societat:

* * *Per tal de garantir la posada en marxa d’aquestes recomanacions, els socis d’aquest pro-

-continuar la dinàmica de treball en xarxa i con-

solidar-la per tal de socialitzar les seves competències al servei d’accions de defensa, sensibilització, monitoring i suport tècnic.

del SPA, i proposin les lleis que permetin el seu desenvolupament;

-

relatives al SPA.

Els resultats d’aquest treball podran difondre’s de forma periòdica, en la forma d’es-tudis que serviran com a eines a disposició dels interessats en l’execució de la missió de SPA. Tots aquests treballs serviran de base per al diàleg, la consulta i l’enriquiment de la missió de SPA a la regió del Magreb i el Mashrek.

Aquests primers feed-backs ens animen a continuar amb l’esforç d’observació ciuta-


BIBLIOGRAFIA

L’evolució del panorama mediàtic als països del Magreb i el Mashrek

The American University in Cairo Press.

and small nations: studies in recent developments. Lewiston, N.Y.: Edwin Mellen Press.

a Économie extérieure, nº 57.

-noma de Barcelona.

-licy. Lanham, Md. : Lexington Books.

-onales, la Documentation française, n°10, novembre.

and Dissent. Harvard: Berkman Centre Research Publications.

Fadl Talal. Amiri, يرماعلا لالط لضف / ةيطارقميدلا بايغ لظ يف يبرعلا نطولا يف مالعإلا ةيرح ,لالط لضف ،يرماع, La liberté de la presse dans le monde arabe, Editional-Tab’ah 1, 2011.

de l’information dans le monde arabe. París: Actes Sud.

CNRS Editions.

-onal Broadcasting Studies, n°15.

22, n° 3, 35-48.

Information Age. Abu Dhabi: The Emirates Center for Strategic Studies and Research.


Washington D.C.: The World Bank.

-bridge University Press.

-

Nova York: State University of New York Press, 179 – 198.

Nova York: Columbia University Press.

industries. Cambridge, Regne Unit: Polity Press.

L’Harmattan.

UNESCO.

Macmillan.

-ble on-line:

World. Oxford: University Press of America.

Praeger International.

-dres: I. B. Tauris.

Broadcasting Studies, n°5, tardor-hivern 2000,

-tian Broadcast Media UNESCO Headquarters, maig 2011.

-dres: Pluto Press.

Londres: Ithaca Press.

El Servei Públic Audiovisual

-


péennes 1950-2010. França: INA Editions.

York: Peter Lang.

approach to policy, law, and regulation. Washington D.C.: World Bank Group.

Public Sphere. Estats Units, The MIT Press.

-

Viewers First Statement

Haia: Kluwer Law International.

audiovisuel, Toulouse: Attribut.

-

-ponsables. París: Unesco.

El marc jurídic i la regulació dels mitjans

Public Interest Approach to Policy, Law, and Regulation. Washington: The University of Michigan Press.

Mediterranean”, a Proceedings 2n EMUNI Research Souk: Living Together in the Multi-Cultural

-ca and Europe. Nova York: Routledge.

-hodes. París: Institut Panos Paris.

Mena.

-

Laws and Policies for the Middle East and Maghreb, -


-onal Bodies in the Muslim World.

-

Disponible:

L’observació dels mitjans (monitoring) i l’anàlisi de continguts

Global Marketing, Vol. 22, tema 4, 313-328.

Governance Reform. Comm, GAP, Washington D.C: The World Bank.

More channels, less independence. Budapest: Open Society Institute.

-

Londres: Sage Publications.

televisivo. Barcelona: Ariel

Texts i convencions internacionals:

-

-

Culturals. Disponible a

Recursos en línia:

Arab Media Internet Network:

AmmanNet:


Arab Media Society: www.arabmediasociety.com

Arab Press Network:

Article 19:

Doha Centre for Media Freedom :

-net-surveillance-starts-eyes-built

Freedom House:

Institut Panos Paris:

Internet World Stats:

Ligue Algérienne de Défense des Droits de l’Homme: www.la-laddh.org

Maharat:

Media Action:

Menassat: www.menassat.com

Observatori Europeu de l’Audiovisual:

Observatori Mediterrani de la Comunicació:

Reporters Sense Fronteres:

Samir Kassir Eyes:

UNESCO:

Unió Europea de Radiotelevisió:

Xarxa d’Autoritats Reguladores Mediterrànies:

Altres recursos per país

Chevaldonné, F., Lunes industrielles. Les médias audiovisuels dans le monde arabe, Edisud, Aix en Provence, 1987.

Faath, S. i Mattes, H. Die gesellschaftlichen Herausforderugen in den Staaten Nordafrikas

Alger 1982.


Mostefaoui, B., Médiascopie. Recueil choisi de chroniques El Watan 1999 – 2008, Editions Mille Feuilles, Alger, novembre 2008.

-nuaire de l’Afrique du Nord, CNRS, París, 1997.

Mostefaoui, B. «Evolution de la grille de la télévision algérienne de 1978 à 1994. Aspects d’une po-

Robins, K., Programming for People. From Cultural Rights to Cultural Responsabilies, CURDS, United Nations World Television Forum, University of Newcastle, Nova York, 1997.

«Monopole de l’Etat et marchandisation de la télévision gouvernementale. Le cas de l’ENTV algérienne» Actes du colloque, Les mutations de l’audiovisuel international, Ed. Fondation K. Ade-

-suel, n14, Desembre 1997. París.

«La télévision des autres. La réception de TV5 et France 2 à Casablanca et Tunis» Réseaux, PRIS-

«Le paysage télévisuel maghrébin: une offre structurée en quatre pôles», Dossiers de l’audiovisu-

«Evolution de la grille de la télévision algérienne de 1978 à 1994. Aspects d’une politique de pro-

«Médias concurrents en Algérie. “Radios libres” des islamistes, télévision nationale et télévision

au miroir du monde arabe. Ed. Institut de Presse et des Sciences de l’Information et Fondation K. Adenauer, Tunis, 2008

“L’expérience française de la télévision numérique terrestre débattue à Alger: la TNT ou la possi--

Recursos en línia

LADDH: www.la-laddh.org

d’abril de 2009:

Egipte

Abdulla, R., Towards believing what you see on the Egyptian news… Well, at least most of it, AUC Research Conference Proceedings, the American University in Cairo, Egipte, 2005.

Abdulla, R., Egypt: Mirror Images in Daily Life Coverage, The Anna Lindh Foundation Report 2010: Euromed Intercultural Trends, Alexandria, Egipte, 2010.

Abu Lughod, L., Dramas of nationhood, the politics of television, University of Chicago, 2005.


Amin, H., Report on the State of the Media in Egypt, Arab Center for the Development of the

Systems and Innovation Research ISI. Consultat el 12 de març de 2011 from

change in Egypt: capacity building within a contextual framework”. Consultat el 3 d’agost de 2010

Marcel Nasser, “Arab TV terrestrial broadcasting to become digital; Egypt engaged”. Consultat el

2001.

Recursos en línia

Adham Center :

1990, 12-13.

ERTU Charter:

Year 2010. Annual Report

Recursos en línia:

AmmanNet: www.ammannet.net


Dades estadístiques: pdf

Diari Al-Ghad:

Former Minister of State for Media Affairs and Communications Nabil Al Sharif. Disponible a “Ain

Un oeil sur l’Information

El Líban

a edició Dar an-nahar lil nashr, Beirut, 2007.

Dabbous-Sensenig, D., The state of the media in Lebanon, in Promoting the Rule of Law and Inte-grity in the Arab Countries, Arab Centre For the Rule of Law and Integrity, Beirut, 2007.

Dabbous-Sensenig, D., “From Defending ‘Cultural Exception’ to Promoting ‘Cultural Diversity’: European Cultural Policy and the Arab World”, disponible a Globalisation, audiovisual industry,

Dabbous-Sensenig, D., “The state of the media in Lebanon”, a Promoting the Rule of Law and Integrity in the Arab Countries, publicat per Arab Centre For the Rule of Law and Integrity, Beirut,

Recursos en línia:

Maharat Foundation:

Monitoring electoral a El Líban, Maharat:

Ministeri d’Informació: -nonTV.aspx

Marroc

-

Douieb Mohamed «Medi1 SAT: Polémique autour de son nouveau statut de chaine publique»,

-

-52

marroquina 2M. Fes, 30 de novembre de 2010.

d’expériences: régulation opérationnelle de la diversité culturelle et linguistique le cas de l’audio-


Marroc. Marrakeix, 19 i 20 de novembre de 2009.

Recursos en línia:

Cour des comptes:

HACA:

SNRT:

2M:

Palestina

Independant Commission for Human Rights, Rapport sur télévision palestinienne et la chaîne satellite palestinienne disponible en àrab a: , 2003.

Tawil-Souri, H., Global and Local Forces for a Nation-State Yet to be Born: The Paradoxes of Palestinian Television Policies, Departament de Cultra i Comunicació, Westminster, 2007.

Série de rapports spéciaux, Palestina, maig del 2003.

“From now on Palestinian TV will not be a mouthpiece of government”, a -

Recursos en línia:

Aman Palestine: www.aman-palestine.org

AMIN:

Notícies:

Origens i desenvolupament de les emissores de ràdio palestines:

Palstat: www.palstat.ps

The place of women in television and radio in Palestine:

Síria

The Syrian Media Environment: a Stability versus Change Enigma.


París: Institut Panos Paris.

Recursos en línia:

Tunísia

on-line:

-cation et fractures numériques en Tunisie: constats préliminaires, Programa de les Nacions Unides

-

-

de communication au Maghreb et en Méditerranée. Mondialisation, redéploiements et « arts de

développement dans le monde arabe. Crises et mutations au Maghreb, París CNRS, 1990, p. 74.

Chouikha, L. “L’audiovisuel en Tunisie: une libéralisation fondue dans le moule étatique”. www.anneemaghreb.revues.org

-tion au Maghreb, Cérés Productions, Tunis, 1992, p. 94-119.

Chouikha, L. i Gobe, E., Les organisations de défense des droits de l’Homme dans la formule

Chouikha, L., La modernité au miroir du ramadan télévisuel. Le cas des familles et des citadins de Tunis, al treball col·lectiu “Miroirs maghrébins. Itinéraires de soi et paysages de rencontre”, sota la direcció de Susan Ossman, Ed CNRS Communication, París, 1999.

Chouikha, L., Rythme de vie et styles de l’usage des citadins de Tunis en période de Ramadan, al treball col·lectiu “Les compétences des citadins dans le Monde arabe”, sota la direcció d’Isabelle

Civil society and national media in Tunisia, Editat per l’Institut panos Paris en partenariat amb Dublin City University, 2010.

El-heni Ziad. “Communiqué du Syndicat Tunisien des Radios Libres: Non à la main mise de “la famille” sur le paysage audio-visuel national”. Tunisia Watch. Dimarts 28 de setembre de 2010

Ferdi, S., «Le Maghreb dans le classement de la liberté de la presse: L’Algérie gagne huit places, le Maroc en perd huit, la Tunisie touche le fond», Le Quotidien d’Oran, 20 d’octubre de 2010.


-bre 2008.

Rapport du groupe de l’IFEX chargé de l’observation de l’état de la liberté d’expression en Tu-nisie, à l’occasion de la tenue à Tunis en novembre 2005 du Sommet mondial sur la société de l’information. Février 2005.

quotidien. Webmanagercenter, del 20 d’octubre de 2010.

Recursos en línia:

Instancia Nacional de Telecomunicacions:

Kalima Tunisie:

Lleis sobre la premsa:

Llei sobre les telecomunicacions: -com1000.htm

Monitoring electoral en Tunísia, eleccions presidencials de 2009:

Sindicat Nacional dels Periodistes:

Souk el Media: -

-nisiens-passe-et-avenir


TAULA D’ACRÒNIMS

AC

ACCD

AFTD Associació de Dones Demòcrates de Tunísia

ANRT

CAC Consell de l’Audiovisual de Catalunya

CCDH Consell Consultiu dels Drets de l’Home

CNA

COPEAM

CSA

CSC

CSCA

CSI

DGCA Direcció General de la Comunicació Adiovisual

DR Televisió pública danesa

ENTV

EPTV

ERTT Organisme de Radiodifussió - Televisió Tunisiana

ERTU Unió de Ràdio i Televisió d’Egipte

HACA

IPP Institut Panos París

LTDH Lliga Tunisiana dels Drets de l’Home

OLP

OMEC Observatori Mediterrani de la Comunicació

OSF Open Society Foundations

PND Partit Nacional Demòcrata

PTV Palestine TV

RIRM Xarxa d’Instàncies Reguladores de la Mediterrània

RTT Radiodifussió-Televisió Tunisiana

SNRT

SOREAD

SPA Servei Públic Audiovisual

TDA

TL Télé Liban

TSL Tribunal Especial de EL Líban

UAB Universitat Autònoma de Barcelona

UER Unió Europea de Ràdio i Televisió

UIT Unió Internacional de Telecomunicacions

UPM Unió per la Mediterrània

la missió de servei públic - o m e c

Documents