la mireia vol un gos

8
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol “Hi havia una vegada...” ...CONTES ENCETATS, CONTES CONTATS!!! juny 2012 LA MIREIA VOL UN GOS Inici: Autora Marta Dapena Soriano (responsable BE Escola Miquel Martí i Pol – Sant Feliu Llobregat) Nus: Alumnes 5èB Escola Salvador Espriu, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Iolanda Romero) Desenllaç: Alumnes 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Rosa Mateo Domingo)

Upload: montse-ruiz-lopez

Post on 28-Mar-2016

217 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Conte cooperatiu elaborat per l’alumnat de 5èB de l'Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat i per l’alumnat de 6èB de l’Escola Mare de Déu de la Merce de Sant Feliu de Llobregat

TRANSCRIPT

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

“Hi havia una vegada...”

...CONTES ENCETATS,

CONTES CONTATS!!! juny 2012

LA MIREIA VOL UN GOS

Inici: Autora Marta Dapena Soriano (responsable BE Escola Miquel Martí i Pol – Sant Feliu Llobregat)

Nus: Alumnes 5èB Escola Salvador Espriu, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Iolanda Romero)

Desenllaç: Alumnes 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Rosa Mateo Domingo)

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

La Mireia havia de tenir un gos, fos com fos.

La Rut en tenia dos i ella també en volia tenir un.

Un dia, mentre esperava que la vinguessin a recollir, a la porta de l’escola se li va apropar la mare de la Rut amb un gosset a la mà i li va dir:

- Hola Mireia!

La Rut m’ha dit que vols un gosset.

Els nostres gossos han tingut cadells i si els teus pares volen, aquest que tinc a la mà pot ser per a tu.

A la Mireia se li van il·luminar els ulls i, tot i que sabia que no estava bé el que anava a fer, no va poder evitar dir:

- I tant!

Els meus pares estan desitjant tenir un gosset.

- Així doncs, té . -va dir la mare de la Rut-

Aquest és per a tu .

De sobte va sentir:

- Mireia!

Hola filla!

Sento arribar tard!

La Mireia va agafar el cadell i amb un moviment ràpid, el va ficar dins la motxilla.

- Hola mama!

. . .

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

- Què tal? -van dir les dues al mateix temps.

- Com ha anat l'escola? -va preguntar la mare.

- Bé -va respondre la Mireia amb un to nerviós tot dissimulant...

- I a tu, com t'ha anat la feina?

- Doncs, la reunió d'avui s'ha allargat i he perdut e l bus.

Quan van anar cap a casa es van trobar la botiga de dolços i al costat la d’animals.

- Em dones 2 euros per comprar dolços? -va dir la Mireia.

- És clar!

T‘espero a casa -va contestar la mare.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

- Vols que et porti la motxilla cap a casa? -preguntà la mare.

- No, no gràcies.

Ja la porto jo!

No us penseu que la Mireia anava a comprar dolços, sinó que anava a comprar menjar pel gos. La Mireia no sabia què menjava el gos, per això va trucar a la Ruth per preguntar-li:

- Hola Ruth, quin menjar és el del gos?

- Mira Mireia, és un que surt una pota i un cor. –li va explicar la Ruth.

- Moltes gràcies Ruth!!

- De res!

La Mireia va comprar el menjar pel gos i, com li van sobrar diners, es va comprar uns quants dolços.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

Quan va arribar a casa, la mare li va preguntar per la motxilla per rentar-la.

- Un moment mare que vaig a deixar els deures (i el gos).

Va deixar el gos a les golfes i va deixar la motxilla dintre de la rentadora.

Mentre la Mireia s’estava dutxant, la mare va anar a les golfes i va descobrir el gos:

- MIREIA!!!!!!!!!!!! -va cridar la mare…

La Mireia va anar a les golfes amb el barnús posat.

- Mireia què fa aquest gos aquí? -va preguntar la mare.

- No ho sé mare. –va contestar la nena

- Digues la veritat. –li va demanar la seva mare.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

NUS 5èB Escola Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat

- D'acord, t'ho explico.

Me l'ha donat la mare de la Ruth . -va contestar la Mireia

- Mira Mireia a mi no em sembla malament, però tu ja saps que el pare és al·lèrgic als gossos.

Quan va arribar el pare a casa, la Mireia i la mare van anar corrents a dir-li que no pugés a les golfes ja que hi havia ratolins i rates.

Se'n van anar a dormir i van sentir cops a les golfes . . .

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

DESENLLAÇ 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè – Sant Feliu de Llobregat

. . . Eren les sis de la matinada.

El pare es va despertar i va anar corrents cap a les golfes, quan de sobte va veure el gos i va cridar:

- Mireia, vine aquí ara mateix! - va cridar amb un to molt enfadat.

- Què vols pare?- va preguntar la nena mig adormida.

- Què és això? - va preguntar el pare.

- Un gos... -va respondre la Mireia amb por.

Tots dos es van tranquil·litzar i . . .

- Mira, Mireia a mi m'agradaria que tinguessim un gos , perquè així

aprendries què és la responsabilitat -va dir el pare seriós.

- Això ja m'ho va dir la mare... -va contestar la nena.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol

DESENLLAÇ 6èB Escola Mare de Déu de la Mercè – Sant Feliu de Llobregat

- Tu saps que jo sóc al.lèrgic als gossos i que cada vegada que m'acosto

a un, començo a esternudar. –li va explicar el seu pare.

- Ja ho sé pare, però i si el tinguessim a distància. .. -va dir la Mireia.

- Què vols dir? -li va preguntar el pare

- Vull dir que ens el podríem quedar, però mentre que estigués ben

allunyat de tu.

Podríem fer-li una caseta al gos al pati del darrer e.

Com tu mai passes per allà! -va explicar la nena.

- Quina bona idea!

Estic d'acord. Ho farem. –va respondre el pare.

I així va ser com a partir d’aquell dia, el gos va ser un membre més de la família.